I JORNADA SOBRE LA INDUSTRIALITZACIÓ TÈXTIL AL MARESME

Conferència inaugural, ponències i comunicacions presentades a la I Jornada sobre la Insdustrialització Tèxtil al Maresme, celebrada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre de 2010 I Jornada sobre la industrialització tèxtil al Maresme Jornades celebrades al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre del 2010

Comissió permanent: Rosa Almuzara, Josep Maria Ferrer, Joan Gómez, Benet Oliva, Enric Ortega, Neus Ribas i Xavier Vilà.

Coordinador tècnic: Enric Ortega

Organitzadors: Arxiu Comarcal de Mataró Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil – Escola de Teixits Fundació Crit Fundació Jaume Vilaseca Museu Arxiu de Vilassar de Dalt Museu d’Arenys de Mar Museu de l’Estampació de Premià de Mar

Amb el suport de: Ajuntament de Vilassar de Dalt Consell Comarcal del Maresme Diputació de Barcelona Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

Assessorament lingüístic: Berta Puig

Disseny i Maquetació: Consell Comarcal del Maresme

ISBN: 84-615-9723-0 En memòria d’en Joan Llanas i Andiñach (17/07/1943 - 22/04/2011), membre del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, impulsor del Museu de l’Estampació de Premià de Mar i lluitador infatigable per la salvaguarda i difusió del patrimoni tèxtil.

Índex

Introducció. 1 La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica (s. XIX-XX), a càrrec de Montserrat Llonch i Casanovas, professora agregada del Departament d’Economia i Història Econòmica, Facultat d’Economia i 3 Empresa, UAB. La recerca sobre el cotó al Maresme, a càrrec de Benet Oliva i Ricós, historiador. 17

La investigació en el negoci de la punta artesana i mecànica, a càrrec de Neus Ribas San Emeterio, historiadora i directora del Museu d’Arenys de Mar. 45 La relació entre el gènere de punt i Mataró, a càrrec de Pere Vilaseca i Canaleta, president de la Fundació Jaume Vilaseca. 51 L’estampació a Premià de Mar i al Maresme, a càrrec de Joan Gómez Vinardell, col·laborador del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, president de la Fundació CRIT i representant de l’AECC. 55 Recerca tecnològica tèxtil al s. XXI: aplicacions, a càrrec de Miquel Soler Luque, director del CRTTT- Escola de Teixits. 61 Arxiu i fons documental: oportunitats de recerca per a l’estudi del tèxtil del s. XX, a càrrec d’Òscar Figuerola Bernal, responsablde de documentació i difusió CRTTT-Escola de Teixits de Canet de Mar. 67 Arqueologia industrial. Proposta d’actuació, a càrrec d’Eugeni Junyent i Carreras i Maria Carme Carmona i Marin, arqueòlegs de DRACMA Arqueologia. 73 Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt, a càrrec de Josep Maria Ferrer, membre de la Fundació Jaume Vilaseca. 77 Evolució de la maquinària i processos químics en la preparació de peces de cotó, a càrrec de Juli Baca i Vives. 99

Vilassar: patrimoni industrial catalogat, a càrrec de Benet Oliva i Ricós, historiador. 101

La punta al Maresme, 1650-1930, a càrrec d’Àngels Solà, historiadora. 111

Notes sobre les fàbriques de can Nyol Gran (1875-1970 ?) i can Nyol Petit (1897-1965) de Vilassar de Mar, a càrrec de Jordi Casanovas i Berdaguer, del Centre d’Estudis Vilassarencs. 129 Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial, a càrrec d’Alexis Serrano Méndez, del Centre d’Estudis Vilassarencs. 133 La fàbrica de cal Civil de Vilassar de Mar en imatges, a càrrec d’Alexis Serrano Méndez, del Centre d’Estudis Vilassarencs. 151

Persones inscrites a la I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme 159

I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 1

Introducció

La indústria tèxtil al Maresme ha estat, fi ns fa poc temps, - Crear una xarxa entre els diferents actius comarcals un dels motors de la nostra economia i una de les claus per per tal de mantenir accions continuades de salvaguarda interpretar el desenvolupament social, econòmic, urbanístic patrimonial. i cultural de les nostres viles. Les nostres poblacions van - Potenciar col·laboracions amb els centres tecnològics créixer a redós de les grans indústries fabrils i dels petits tèxtils i centres universitaris de la comarca que realitzen tallers manufacturers, que van posicionar el Maresme en recerca aplicada i desenvolupament. primera línia dins el panorama industrial nacional. D’aquell En aquesta mateixa línia, es volia donar un impuls a passat en resten testimonis materials, arquitectònics, l’inventari comarcal de fàbriques tèxtils (existents o que culturals… que han passat a formar part de la nostra hagin desaparegut) per tal d’elaborar un catàleg de patrimoni memòria col·lectiva. immoble comarcal. Fruit de la iniciativa de diferents entitats comarcals, les Les Jornades sobre industrialització tèxtil al Maresme primeres Jornades sobre industrialització tèxtil al Maresme van servir per posar sobre la taula la situació de la recerca van tenir com a objectiu: a la nostra comarca, constituir un fòrum de debat sobre - Potenciar la recerca en l’àmbit tèxtil per tal de difondre l’estat del nostre patrimoni industrial i potenciar iniciatives els diferents projectes museogràfi cs. de futur que el revaloritzin.

Vilassar de Dalt, juny del 2012

I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 3

La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica Montserrat Llonch

La industrialització tèxtil al Maresme: oportunitat qual cosa ha difi cultat un primer accés a aquesta informació. i possibilitats de recerca. Dins de la perspectiva historiogràfi ca, convé anotar que alguns investigadors pioners s’emmirallaven en el model de El Maresme és una comarca prolífi ca de producció la industrialització catalana, emfasitzant les equivalències historiogràfi ca local, gràcies a la localització d’un elevat envers la dinàmica de la indústria tèxtil cotonera i obviant nombre de troballes arqueològiques de distints períodes l’especifi citat industrial comarcal: el gènere de punt. Hi ha històrics. Hi ha hagut un major interès per estudis d’història hagut certa tendència a plantejar preguntes de recerca des antiga, medieval i moderna, i un desinterès evident per la dels debats de l’acadèmia i allunyar-los dels temes que han història contemporània. Alhora, els temes que més han resultat més signifi catius per a la comarca. És per aquesta interessat són de caràcter religiós, social, polític i cultural, raó que la convocatòria és oportuna, ja que resten encara i molt poc els temes econòmics. Amb tot, la producció molts interrogants i un camí obert per avançar en la recerca. historiogràfi ca del que tracta la industrialització al Maresme, L’oportunitat de la convocatòria radica en el fet que en des de diferents tipus d’aproximacions, resulta de consulta els darrers anys (o dècades), des de distintes iniciatives ineludible. 1 ciutadanes de la comarca (Fundació Jaume Vilaseca, museus L’anàlisi de la modernització al Maresme s’ha vist locals, arxius parroquials) i de l’administració pública (arxius limitada per la manca d’algunes fonts primàries, bàsiques municipals i comarcal) s’ha aconseguit avançar i ampliar les per a l’historiador econòmic, com són, per exemple, les fonts i els recursos de recerca, la qual cosa permet albirar un matrícules industrials. La contribució industrial i de comerç futur de recerca fructífer. va ser un impost espanyol introduït l’any 1845 que va tenir Però té sentit analitzar la modernització econòmica vigència durant un segle, fi ns a la segona meitat del segle al Maresme? La realitat administrativa no implica XX, que es recol·lectava per localitats. En cas de conservar- necessàriament una coherència en el marc d’estudi se, resulta ser una font arxivística seriada anual de gran historiogràfi c. En aquest cas hi ha evidències que ens utilitat per conèixer els industrials i l’utillatge que declaraven conviden a considerar que la perspectiva és encertada. El fi scalment. En alguns municipis del Maresme aquesta font dinamisme emprenedor i comercial del Maresme durant d’informació no s’ha conservat en els arxius municipals, la la història contemporània li confereix personalitat pròpia.

1Una part de la bibliografi a és accessible i es troba en el catàleg col·lectiu de les universitats catalanes o al catàleg de la Biblioteca de Catalunya. Amb tot, per a documentació més dispersa és de consulta ineludible el Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (http://sdhlc.uab.cat). 4 - La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica - Montserrat Llonch

Històricament s’expressa en la voluntat d’especialitzar-se en del gènere de punt de cotó a Espanya i de situar-se entre l’activitat econòmica cercant els avantatges comparatius en les primeres en l’àmbit europeu. L’aposta de la comarca per tots els sectors productius: en el sector primari (la vinya, més aquesta especialitat tèxtil va ser reeixida i persistent, i ha estat tard patata, horticultura, fl oricultura...), en el sector secundari en termes productius la zona espanyola més important des (la industrialització tèxtil especialitzada en el gènere de punt) del darrer terç del segle XIX fi ns al començament del segle i en el terciari (el turisme precoç de costa...). D’altra banda, XXI.2 L’esmentada constatació ens situa la qüestió d’establir un altre tret del tarannà modernitzador és la vocació de quan, com i per què es va confi gurar l’especialització projecció exterior, que podem copsar des del segle XVIII industrial del gènere de punt al Maresme. fi ns avui. A tall d’exemple: a la darreria del segle XIX, quan El Maresme encetà la modernització tèxtil a la comarca bona part dels industrials cotoners catalans reclamaven al durant el segon terç del segle XIX, quan es mecanitzà la govern espanyol una major protecció comercial per als seus fi latura de cotó. L’experiència fou sobtada pels canvis que productes, els empresaris del gènere de punt exportaven comportava, però no partia del buit, ja que les poblacions bona part de la seva producció i apostaven per una major del Maresme disposaven d’una llarga tradició artesana i obertura comercial. L’objectiu era disposar d’inputs més comercial, tal com han posat de relleu multitud d’estudis barats de l’estranger i poder ser així més competitius i (Oliva, 1999; Giménez, 2001-05; Ros, 2004). exportar les seves mercaderies en millors condicions. L’any 1850 representava la segona comarca catalana Per tant, la modernització tèxtil al Maresme té entitat en nombre de fusos mecànics,3 la qual cosa ens indica pròpia, la qual cosa no signifi ca que sigui un fenomen l’esforç inversor esmerçat en la primera fase del procés de homogeni. Malgrat l’hegemonia del primer sector de la producció, la fi latura. La indústria del teixit de calada de industrialització, la part meridional i interior de la comarca cotó seguí predominant a la comarca fi ns ben avançat el s’ha especialitzat en el teixit de cotó a la plana, mentre que segle XIX. el Maresme central i septentrional marítim s’ha abocat al Malgrat tot, durant el darrer quart del segle XIX, la part gènere de punt. central i nord del Maresme modifi cà la seva especialització dins del ram tèxtil: de la indústria de calada de cotó al gènere L’entitat de la industrialització al Maresme: el de punt de cotó. L’aposta arribà justament en el moment en gènere de punt. què l’activitat del punt està modernitzant-se, i per tant està incorporant força de tracció inanimada, aquella que ja no La particularitat industrial del Maresme ha estat el fet de poden proporcionar ni els animals ni els homes. ser l’àrea pionera a especialitzar-se en la moderna indústria El procés de mecanització del gènere de punt fou

2Rafael BOIX i Vittorio GALLETTO (2006), “Sistemas industriales de trabajo y distritos industriales marshallianos en España”, Economía industrial, 359, p. 165-184. 3Jordi NADAL (1991), “El cotó, el rei”, a J. Nadal; J. Maluquer de Motes; C. Sudrià; F. Cabana (ed.), Història econòmica de la Catalu- nya contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 3, p. 13-85. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 5

ràpid i intens. La tecnologia arribà per infl uència francesa, de mitges de seda restava a la ciutat de Barcelona (Llonch, britànica i alemanya respectivament. A mitjan segle XIX, 1997: 15-30). els telers quadrats van sent substituïts pels telers rodons, Però a partir de la dècada de 1850 començaren a els primers dels quals foren accionats manualment. Però evidenciar-se alguns signes de canvi, que no es feren patents la mecanització dels processos de treball i l’ús de l’energia fi ns a dècades posteriors. Ens referim a la introducció inanimada començà amb la instal·lació dels telers circulars del teler rodó, que s’accionava manualment per part connectats en línia: les bateries. Durant la dècada de 1880 de treballadores. En algunes localitats —com Arenys, s’introduïren els sofi sticats telers cotton, i més tard es Calella, Canet i Caldes d’Estrac— aquesta innovació anà mecanitzaren les tricotoses. acompanyada d’una clara oposició dels teixidors, que Abans de la seva modernització, el punt estava ben demanaren la prohibició d’implantar aquesta maquinària. estès entre el treball domèstic de moltes llars catalanes. A Calella, la introducció d’aquests telers més efi cients Però també havia madurat una manufactura especialitzada suposà l’alarma dels teixidors del ram, que els veien com de tradició artesana entorn dels mitjaires. No era una una amenaça per als seus ingressos, la qual cosa generarà manufactura manual, atès que s’havia difós el teler manual en situacions violentes, com la crema i destrucció d’algunes de William Lee al Principat. Els telers manuals –el teler màquines. L’organització productiva experimentà canvis quadrat o el xerric– arribaren a Catalunya via França a partir notables amb la implantació d’aquests avenços, ja que de l’espionatge industrial. La introducció del teler de punt a l’arribada a Calella dels primers telers rodons procedents de Catalunya se situa en el segle XVII, entre 1680 i 1682, quan Troyes l’any 1850, suposà més endavant el naixement de les el mataroní Narcís Feliu de la Penya (membre de la Junta primeres fàbriques. de Comerç del Principat) va organitzar la missió de portar No fou fi ns a partir de la dècada de 1870 que s’inicià telers i artesans qualifi cats de França a Catalunya. Però al Maresme un procés irreversible de modernització i l’emigració de menestrals francesos cap a Catalunya també mecanització d’aquesta nova indústria. L’aplicació de va ser una segona via d’introducció d’un teler que requeria l’energia del vapor arranca decisivament durant la dècada una elevada habilitat per al seu accionament. de 1870. Els dos exemples pioners en la modernització A la darreria del segle XVIII, la producció manufacturera s’inspiren en el cas anglès. Cal esmentar el cas de Jaume s’havia concentrat de manera molt notable a Olot i a la Baladia Marfà, fi ll d’un fabricant de fi lats de Mataró, que rodalia; l’any 1787 es comptabilitzaren 502 telers per a la en acabar l’any 1864 els seus estudis d’enginyer a Barcelona manufactura de punt de gorres de cotó i fi l.4 L’any 1803 decidí anar a treballar uns anys en una fàbrica cotonera de Olot, amb 590 telers, es mantenia com la primera plaça Manchester. En retornar, va fundar una fàbrica de gèneres catalana en la fabricació de mitges de cotó i Mataró li seguia de punt, en la qual va introduir els telers més moderns de lluny (116 telers), mentre que el lideratge de la fabricació que havia conegut a Anglaterra. Ens referim a l’empresa

4Ernest LLUCH (1981), “La Revolució Industrial a la Garrotxa (1777-1822)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 25, 2, p. 193-230. 6 - La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica - Montserrat Llonch

originària Sala, Baladia i Coll, creada el 19 de febrer de 1868 també serà decisiva. L’any 1885 va obrir les portes Isidro amb un capital de 330.000 pessetes. El segon cas a destacar Jover i Cia., que acabà esdevenint una empresa emblemàtica és el d’un cosí de l’anterior, Gaietà Marfà Baladia, que a de la població de Canet de Mar, que tingué continuïtat fi ns l’abril de 1872 instal·là una màquina de vapor de 2 CV per al segle XXI, amb l’empresa Pulligan International. Un moure telers de bateries a l’establiment que tenia al Camí altre exemple n’és la fàbrica Llobet Guri de Calella, que Ral. Fill del mitger Gaietà Marfà Guanyabens, establert a començà les seves activitats des de 1891. L’empresa Llobet Mataró l’any 1815, l’hereu es va formar a Cuba, on arribà Guri evidencia com la infl uència tecnològica alemanya l’any 1828 per treballar amb el seu oncle, Jaume Baladia. al Principat era perceptible ja des de la darreria del segle En retornar de l’Havana, l’any 1851 s’establí com a mitger. XIX. Ja aleshores, Alemanya havia esdevingut l’àmbit de Era l’inici d’una de les principals nissagues empresarials del referència per a la instal·lació d’empreses tecnològicament gènere de punt a Mataró, amb fabricació de cicle vertical, avançades. És per això que els senyors Guri i Llobet viatgen que donava feina a més d’un miler de treballadors abans de a la ciutat alemanya de Chemnitz l’any 1890, a fi d’encarregar la guerra civil. la primera secció de telers sistema cotton, escollits d’entre En el decurs de la dècada de 1870, la instal·lació de les modalitats més perfeccionades. A inicis del segle XX, màquines de vapor a la indústria del punt de la localitat l’esmentada empresa se situarà entre les principals empreses s’accelerà. L’any 1877 més de deu empreses ja havien posat espanyoles de calceteria. motors de vapor per accionar els telers de punt, tant pel que Fora del districte del Maresme, la mecanització dels fa als telers de bateries (Gaietà Marfà, Sala, Baladia i Coll, telers de punt avança més lentament, com ho exemplifi quen Viada i Cia., Recasens i Nebot, Vídua i Fills de F. Regàs, els casos d’Olot i Terrassa. Olot, la localitat que havia estat Minguell, Julià, Barbosa), com en el cas dels telers circulars el màxim centre productor d’aquesta especialitat tèxtil a la per fabricar gèneres blancs (Antonio Regàs, Alsina i Ferrer), darreria del segle XVIII, seguia mantenint l’any 1901 una en l’especialitat de gèneres de color (Francisco Cabot, Vídua destacada capacitat productiva en aquesta especialitat, uns de Sans i Fill) i en la fabricació d’articles de punt de llana 279 telers (de tipus quadrat i circular), però només un 21% (Pascual Aymeric, Ribas i Ortiz). d’aquests eren mecànics. Els inicis del punt a Terrassa foren Del total de motors instal·lats a la indústria del gènere modestos i lents, associats a la diversifi cació productiva de punt de Mataró entre 1872 i 1898, una tercera part van d’empreses llaneres de la localitat. Caldria esperar dues accionar-se entre 1868 i 1880. Nou anys més tard, l’any dècades per tal de veure com aquest subsector tèxtil prenia 1889, ja es trobaven en actiu dues terceres parts de la entitat en aquesta localitat vallesana. potència total instal·lada legalment durant el darrer quart En defi nitiva, la mecanització de la indústria del punt del segle XIX. La mecanització de la indústria del punt ja espanyola és des dels seus inicis un fenomen català i molt era un fet constatable i s’havia produït durant les dècades concentrat especialment a la província de Barcelona, amb de 1870 i de 1880. una concentració productiva destacada en el Maresme. És En altres localitats de la comarca la dècada de 1880 precisament la província de Barcelona la que encapçala I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 7

la modernització del sector, atès que els telers mecànics El gènere de punt com a especialitat tèxtil de s’hi troben sobrerepresentats. El 1889, a la província de mecanització tardana Barcelona hi havia localitzats el 93% dels telers circulars de petit diàmetre d’Espanya. Tres dècades més tard, Barcelona La indústria del gènere de punt tingué una pauta de tenia el 96% dels telers circulars mecànics, el 95% dels creixement pròpia d’un sector industrial de la segona telers rectilinis mecànics i el 78% dels telers rectilinis revolució industrial. Alhora també ha estat (i és) una d’agulles creuades o tricotoses mecànics. La concentració indústria associada al naixement i consolidació de la societat territorial barcelonina de la moderna indústria del punt de consum i dels hàbits que l’acompanyen, per la qual cosa és aclaparadora. En canvi, d’acord amb la lògica d’aquest té una història molt paral·lela a la indústria de la confecció. context, els telers manuals tenien una representativitat La mecanització del gènere de punt a Catalunya coincidí catalana molt menor. en la majoria dels països occidentals durant el darrer quart del segle XIX. Dins del context de la indústria tèxtil, el Gràfi c 1. La maquinària de gènere de punt a Espanya. procés fou tardà. Les raons cal cercar-les en la necessitat de El pes de la província de Barcelona, 1918. superar alguns problemes tecnològics que en difi cultaven la mecanització. La disponibilitat d’acer barat, gràcies a la introducció del sistema Bessemer a partir de 1855, amplià les possibilitats dels materials emprats en la maquinària d’aquest sector, i molt especialment de les agulles que movien els telers. Un altre factor condicionant fou la forta resistència dels artesans qualifi cats dels telers manuals, que s’oposaren a la introducció de nova maquinària accionada amb vapor, atès que comportava canvis radicals en l’organització productiva i la desqualifi cació del treball, com s’ha pogut copsar en el cas anglès.5 La industrialització del gènere de punt va comportar Durant tot el segle XX el ritme productiu de la indústria una concentració de la producció en determinades àrees del gènere de punt serà molt superior al del teixit de de cada país, que passaren a especialitzar-se en aquest tipus calada, de tal manera que un sector que havia estat residual de producció. Als EUA, el Middle Atlantic (Nova York a la darreria del segle XIX esdevé una de les primeres i Pennsilvània, on sobresortia la ciutat de Filadèlfi a); a especialitats tèxtils a la darreria del segle XX. Anglaterra, els East Midlands (on destaquen Nottingham

5 M. PALMER (1990), “The East Midlands Framework Knitters”, Knitting International, p. 56-61. 8 - La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica - Montserrat Llonch

i Leicester); a França, el Departament de l’Aube (on en un marc temporal equiparable a la majoria de les regions cal esmentar el cas de Troyes), i a Alemanya, la Saxònia especialitzades d’Europa. Alguns factors ho afavoriren: (encapçalada per la localitat de Chemnitz), exemplifi quen una llarga tradició tèxtil, un empresariat emprenedor, una la localització del punt a començaments del segle XX. inversió abastable, uns requeriments tècnics assolibles i una L’especialització territorial de la indústria del punt no conjuntura internacional favorable. respon pas a determinades condicions naturals, sinó que, en la majoria dels casos, comptà amb antecedents tradicionals La localització del districte industrial del gènere de d’aquest tipus d’activitat. Els països pioners en la segona punt: per què al Maresme? revolució industrial (Estats Units i Alemanya) acabaran liderant el sector en l’àmbit mundial al començament del Al darrer terç del segle XIX algunes localitats del segle XX, malgrat que hagin estat Anglaterra i França els Maresme de la vessant marítima centre-nord van apostar països originaris de la moderna tecnologia del punt. per mecanitzar la indústria del gènere de punt de cotó, La mecanització dels processos de treball va fer possible mentre que el teixit de calada de cotó modern –que havia reduir costos i incrementar l’escala de la producció. La estat fi ns aleshores el sector hegemònic– va entrar en ràpid demanda interna i/o externa foren el revulsiu. Va ser retrocés. Es substituí un sector madur i característic de la necessari un increment dels nivells de renda i una modifi cació primera revolució industrial al segle XIX per un sector jove en les pautes de consum per aconseguir l’increment i la propi de la segona revolució industrial, al qual Tremelloni diversitat de l’oferta productiva. Per fer-ho viable, calia la anomenarà “el tèxtil del segle XX”.6 creació d’un mercat de consum a costa de productes que La modernització del teixit de punt té lloc enmig d’un havien estat d’autoproducció i consum. Seguidament, les període de canvis importants en la localització de l’activitat qualitats innates del teixit de punt (elasticitat, comoditat..) tèxtil al Principat, especialment en el ram de la fi latura de proporcionarien possibilitats per a la diversifi cació cap a cotó. A l’altura de 1870 la indústria catalana de cotó posà productes nous adequats als moderns estils de vida urbana. en evidència com l’estructura de costos és desfavorable Durant la segona revolució industrial, la intensa renovació respecte als altres competidors. El problema fonamental de la tecnologia del gènere de punt se sumaria a explorar radicava en el fet que el carbó, que convenia importar noves vies productives del teixit de la malla. per moure les màquines de vapor, tenia un preu excessiu. En defi nitiva, podem caracteritzar la mecanització del Els vaixells mercants anglesos arribaven plens de carbó i gènere de punt a Catalunya en les dues darreres dècades descarregaven al port de Barcelona però retornaven buits del segle XIX com la d’un procés de ràpida aplicació, a Anglaterra, per la qual cosa el cost del transport era molt que concordà temporalment amb el cas anglès. La elevat. Com que el cost de l’energia del vapor era prohibitiu, industrialització de la indústria del punt a Catalunya es donà els empresaris cercaren una altra alternativa. La solució fou

6A. TREMELLONI (1929), “La malla, teixit del segle XX”, Industria textil, 4, p. 62 i 77. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 9

la turbina hidràulica. Algunes activitats fabrils, especialment feines tèxtils que requerien una gran habilitat manual a un la fi latura de cotó, es desplaçaren durant les darreres dècades ritme intens. El fet de disposar de mà d’obra femenina, del segle XIX a prop dels marges dels rius (Llobregat i que per imperatius socials i culturals tradicionals era més Ter), cercant els salts d’aigua aprofi tables i conformant barata i considerada menys confl ictiva, fou un factor que les colònies industrials.7 El procés tindrà multitud d’altres probablement també jugà en favor de la concentració del connotacions, de caràcter fi scal i laboral. punt en aquesta comarca.8 Les fàbriques de gènere de A partir de 1871, el moviment sindical obrer féu sentir punt presentaran especialitats productives diverses, però, la seva veu reivindicativa. Els empresaris que migraren cap en darrer terme, acabaren desenvolupant una divisió del als rius creant les colònies industrials també esperaven treball per gènere ben nítida. Els treballadors masculins trobar un altre clima laboral més propici, lluny de les grans exerciran tasques de supervisió i control i seran presents concentracions industrials (Izard, 1973; Terrades, 1979). en l’accionament i supervisió d’alguns tipus de telers Però quins avantatges presentaven les localitats del (com els emblemàtics teixidors de cotton, l’alta aristocràcia Maresme per consolidar-se com el principal districte del tissatge tèxtil). Les treballadores, la força de treball industrial de malla? L’explicació no és monocausal. No predominant, desenvolupaven les tasques de preparació del fou només una notable tradició en l’artesania del punt, ja tissatge, supervisaven alguns tipus de telers, però sobretot que Olot les superava amb escreix, tot i que fou un factor es concentraven en gran nombre en la confecció, el planxat, signifi catiu. La manufactura artesanal prèvia havia permès l’etiquetatge i els acabats, tasques que requerien més treball acumular capacitació tècnica, i aquest era un aspecte que el tissatge de punt. remarcable per a un sector de major complexitat tecnològica En tercer lloc, cal tenir present el paper de la tradició que el teixit de calada, i més quan la renovació tecnològica comercial de la comarca des dels temps moderns. Hi havia estava entrant en escena. un intens coneixement acumulat de les xarxes comercials A més, disposava d’una mà d’obra especialitzada, que permetien l’intercanvi en diferents tipus de mercats sobretot femenina, que era experta en tasques d’extrema (pròxims i allunyats). D’especial importància van ser les habilitat manual (puntes i blondes), que estava especialment conegudes connexions comercials i mercantils amb els localitzada en les localitats marítimes del Maresme. L’anàlisi mercats colonials de Cuba i Filipines. El naixement de la geogràfi ca de la relació de Frígola de 1819 ha permès indústria de la malla evoluciona de la mà de l’exportació ratifi car aquest aspecte (Llonch, 1997: 49), la disponibilitat en les seves etapes inicials, i no serà fi ns a la dècada dels de treballadores preparades i acostumades a realitzar anys 1920 quan es trencà defi nitivament aquesta simbiosi i

7J. NADAL; J. MALUQUER DE MOTES (1986), Catalunya, fàbrica d’Espanya. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 8Podem trobar algunes analogies sobre antecedents de l’activitat del gènere de punt al districte italià de Carpi, basats en el sistema de producció de la manufactura tradicional, després de la Segona Guerra Mundial. L. Cigognetti; M. Pezzini, «Dalle paglie alle maglie. Carpi: la nascita di un sistema produttivo», P.P. d’Attore & V. Zamagni, Distretti, Imprese, Classe Operaia. L’Industrializzazione dell’Emiglia- Romagna. Milano: Franco Angeli, 1992, p. 157-189. 10 - La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica - Montserrat Llonch

la producció s’encaminà vers el mercat interior peninsular. terme, impossibilitava la mecanització i la modernització També de Cuba procedeixen alguns dels socis capitalistes del teixit productiu a primera línia. La mecanització de les primeres empreses del gènere de punt de la comarca, requeria intensifi car els intercanvis, a fi d’assegurar el i també actuà com a laboratori d’on aprendre les tàctiques subministrament d’inputs energètics, les matèries primeres comercials més modernes, com ara l’ús de les marques i intermèdies i la sortida via transport del producte fi nal. comercials, entre d’altres mètodes de distribució comercial La modernització de la indústria de la malla comportà americans típics de la societat de consum. canvis importants en la seva localització dins del Principat. Si a la darreria del segle XVIII la manufactura del punt era Gràfi c 2. Perfi l dels primers empresaris del gènere de dispersa, tot i que es trobava fortament arrelada a Olot punt. Mataró, 1871-82 (n=45 socis de 14 empreses) i a les rodalies, durant la segona meitat del segle XIX la mecanització del punt va suposar el sorgiment del districte fabricant del Maresme. El concepte de districte industrial va ser introduït propietari per Alfred Marshall a Th e Principles of Economics (1890). del comerç enginyer industrial El professor de Cambridge observà la presència de altres concentracions de sectors industrials especialitzats en una localitat específi ca a l’Anglaterra de la darreria del segle XIX. L’autor sostenia que el fenomen responia als avantatges associats a la localització espacial, o sigui, que les La disponibilitat d’un sistema de transport modern, ja empreses que se situaven produint en un determinat sector en explotació des de 1848, actuà com a factor decisiu. El eren més efi cients si es localitzen pròximes que no pas si ferrocarril permeté l’accés ràpid, barat i àgil a la propera ho feien en localitzacions descentralitzades. Això signifi cà ciutat de Barcelona, la capital d’una de les regions de major la introducció d’un concepte revulsiu en el pensament concentració tèxtil d’Europa abans de la guerra civil, que econòmic, atès que la competitivitat de l’empresa trobava coordinava les entrades dels principals inputs productius una altra via, a més de les economies d’escala internes de i les sortides vers els mercats peninsulars i exteriors. El l’empresa. Els avantatges de la localització concentrada contrast amb Olot és alliçonador. Olot, l’opció de major d’un sector –el districte industrial– radicaria, doncs, en les tradició mitgera a la darreria del segle XVIII, va presentar economies externes a l’empresa però internes al mateix avantatges en la disponibilitat de treball qualifi cat i de districte. Giacomo Becattini, a partir de la dècada de xarxes comercials, però l’oferta de treball i de capitals 1960, amplià l’anàlisi del concepte marshallià de districte possiblement presentava majors restriccions. La localització industrial, tot introduint una perspectiva socioeconòmica, olotina prepirinenca i la no disponibilitat d’un sistema sociològica i institucional. Les seves anàlisis teòriques i de transport modern efi cient encaria, alentia i, en darrer empíriques del cas italià aconseguiren desvetllar l’interès I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 11

d’estudi dels districtes industrials.9 d’aquestes ciutats, com ho féu a Mataró, i també a Calella i La concentració geogràfi ca del sector del gènere de punt Canet de Mar. al Maresme és un fet constatable. L’any 1923 només tres Quadre 3 localitats —Mataró, Calella i Canet de Mar— generaven el Estructura empresarial del gènere de punt a Catalunya, 1922-23 Gran Mitjana Petita Total abonat en concepte 63% del valor de la producció del gènere de punt català, i Localitat empresa empresa empresa de contribució industrial la ciutat de Mataró era el principal nucli de punt d’Espanya. Mataró 7 15 51 102.298 El quadre 3 aporta informació sobre l’estructura Barcelona 42 100 74.295 empresarial del districte del Maresme durant la dècada de Calella 2 14 47 52.391 Canet de Mar 1 10 14 24.946 1920. Com és comú en bona part dels districtes industrials Terrassa 8 13 21.268 marshallians, la mitjana i petita empresa era el tipus Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la contribució industrial de 1922-23. Defi nicions: Gran empresa: tributa > 5.000 pessetes i > 300 obrers; Mitjana empesa: d’organització empresarial més generalitzada. abonen de 500 a 5.000 pessetes i disposen d’entre 40 a 300 obrers en plantilla; Petita empresa: tributen < 500 pessetes i < 40 obrers. Mataró destacava a bastament per ser la principal localitat del punt a Espanya i també l’indret on es localitzaven La indústria del punt donava cabuda a diferents tipus les majors empreses del ram: (1) N. Marfà Clivillés, (2) d’empreses. Entre les grans empreses, a més del cicle Fontdevila y Torras, (3) Voz i Minguell Cia., (4) Fonts, productiu característic (tissatge i confecció), algunes Coll i Clavell, (5) Colomer Hnos. (S. en C.), (6) Comercial incloïen la fi latura i els acabats. Eren excepcions notables. Transatlàntica SA i (7) J. Imbern. Només aquestes set grans A Calella se situava la casa Llobet i Guri. A Mataró, a can empreses tributaven més del 75% del total de l’import de Marfà, el cicle productiu integral donava feina a un miler contribució industrial de Mataró. Al marge d’observació de treballadors. Aquestes empreses solien tenir una línia de s’ha mantingut l’empresa Gassol SA, que no consta a la producció més especialitzada, cosa que els permetia tenir font esmentada, atès que era una societat anònima i per tant certes economies d’escala. Com succeí en algunes grans objecte d’una tributació específi ca. empreses de la malla, Marfà disposava de fi latura pròpia, A la resta de poblacions considerades -Barcelona, situada al marge del Ter, des de la darreria del segle XIX. Calella, Canet de Mar i Terrassa- dominava la mitjana Emperò, la majoria del sector agrupava un ampli ventall empresa. De fet, en el cas de Barcelona i Terrassa, el sector de mitjanes i petites empreses, algunes concentrades en una del punt es plantejà sovint com un ram complementari sola fase del cicle productiu que treballava per a tercers. dels altres sectors tèxtils, i per aquest motiu, tot i la Aquest era un tret característic del sector present a la major seva importància, mai arribà a dominar l’activitat fabril part de països.10 Eren empreses més fl exibles, amb majors

9G. BECATTINI, (1979): «Dal ‘settore’ industriale al ‘distretto’ industriale. Alcune considerazionisull’unità d’indagine dell’economia industriale»; en Rivista di economia e politica industriale, (5, 1); p. 7-21.; F. Pyke, G. Becattini i W. Sengenberger [comp.], Los distritos industriales y las pequeñas empresas. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1992, vol. 1; P. Krugman, Geografía y comercio. Barcelona: A. Bosch, 1992; G. Becattini [ed.], Mercato e forze locali: il distretto industriale. Bologna: Il Mulino, 1987 10«Estructura y rendimiento industrial de las industrias textiles alemanas y americanas», La Industria Española, any XII, núm. 136 (Bar- celona, agost de 1928), p. 184-185. 12 - La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica - Montserrat Llonch

possibilitats d’aprofi tar les economies de diversifi cació, en motivava que la concentració industrial fos òptima per als un període temporal en el qual el sector del punt mostrà intercanvis d’informació. una destacada capacitat per ampliar l’oferta productiva. Una vegada s’anà perfi lant el districte del Maresme, les Aquesta estructura empresarial afavoria també la forta externalitats anaren reforçant la concentració geogràfi ca mobilitat d’entrada i sortida del sector del punt, renovada de la indústria del punt. És a dir, la fabricació de gènere per potencialitats tecnològiques o per l’aposta d’una gamma de punt va potenciar el sorgiment d’una sèrie d’indústries determinada d’articles. auxiliars, com la fi latura, l’acabat (el tint, el blanqueig i Els limitats capitals necessaris per al seu establiment l’aprest), les caixes de cartó, la construcció i reparació de també afavorien el predomini d’aquest tipus d’empreses. maquinària, la fundició de ferro, la fabricació de platines, Li conferia un dinamisme particular, atesa la facilitat en les corretges i politges de transmissió, les agències de l’establiment de noves empreses per regenerar el teixit transports i carruatges de lloguer i el transport de camions. productiu. L’electrifi cació durant la segona dècada del segle Aquestes indústries auxiliars «creadas a la sombra de XX contribuí també a fer disminuir el cost d’instal.lació de nuestra típica producción local, han recibido de la misma noves entitats productores. considerable impulso no sólo en su desarrollo sino también La dinàmica pròpia del districte oscil·lava en un equilibri en su perfeccionamiento dando origen al establecimiento precari entre dues forces de signe distint: d’una banda, una de importantísimas fábricas y talleres que han acrecentado forta competència interna de les empreses dins del districte nuestra capacitdad industrial y a par que se han constituído (que les impulsava a innovar i diferenciar-se), però d’altra intensa solidaridad entre la producción de géneros de punto banda es donava una col·laboració entre els membres del y las indicadas industrias complementarias».11 districte en benefi ci de la col·lectivitat, canalitzada sovint a Entre les activitats complementàries cal fer un esment partir d’unes determinades institucions. particular a la metal·lúrgia del gènere de punt, que també es El cert és que aquesta munió d’empreses difícilment concentrà en el districte del Maresme. L’origen es localitza podien sobreviure aïllades territorialment. Havien de en els tallers de reparació de maquinària d’abans de la guerra comprar matèries primeres i disposar d’establiments de civil, atès que la major part de la maquinària era importada, tints i aprests pròxims per realitzar els acabats dels teixits sobretot d’Alemanya. La metal·lúrgia del punt va rebre un de punt. Necessitaven mà d’obra femenina familiaritzada impuls en el context de l’autarquia franquista (1939-1959), amb tasques que exigien habilitat manual. I, sobretot, calia quan la qualitat dels materials i la disponibilitat d’energia un substrat de personal especialitzat, familiaritzat amb la era irregular i defi cient, però no era viable la importació. complexa tècnica del punt, difícil d’improvisar. La rapidesa L’expansió de la metal·lúrgia del punt evolucionà al amb què evolucionaren les millores tècniques i productives compàs de la producció de teixits de punt, per la qual cosa

11I. RENTER, Primer Congreso Nacional del Comercio Español en Ultramar. Recuerdo de la visita realizada a Mataró por los señores asistentes al indicado Congreso en 22 de Marzo de 1923. Mataró, 1923, p. 45. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 13

experimentà el fort creixement del període 1960-1974. La les grans obres educatives de la Mancomunitat de Catalunya, producció de maquinària de punt també es va expandir fou una entitat de referència en la formació de tècnics en el a partir de l’establiment autònom de tècnics de taller districte i única al territori espanyol, lloc on s’exploraven les emancipats, atrets per la dinàmica expansiva del sector. El innovacions i que actuava de canal bàsic per a la transmissió balanç global fou notable. L’any 1986 Espanya ocupava de les innovacions tecnològiques. l’onzena posició en l’exportació mundial de teixits de punt Al començament del segle XX, el districte del Maresme i la dotzena posició mundial en l’exportació de maquinària ja era l’àrea per excel·lència especialitzada en la fabricació per al gènere de punt. Conjuntament amb l’empresa del gènere de punt a Catalunya i Espanya. Aquest nou Jumberca de Badalona, bona part d’aquesta producció havia districte s’afegí als altres ja existents dins la indústria tèxtil sortit de les empreses i tallers situats en el principal districte catalana, com el de la fi latura del cotó —en els marges de les del gènere de punt a Espanya, el Maresme. conques fl uvials del Ter i del Llobregat—, el districte vallesà A més de concentració d’empreses especialitzades en de la indústria llanera12 i la localització de la fabricació de el punt, de les activitats i serveis complementaris, hi hagué teixit de seda a Barcelona. D’aquesta manera, els diferents tot un seguit d’institucions que contribuïren a vertebrar subsectors de la indústria tèxtil quedaren organitzats a partir el districte, de tipus socioeconòmic, laboral i fi nancer. En de distints districtes, entre els quals la ciutat de Barcelona l’àmbit empresarial i obrer hi hagué distintes modalitats s’erigí com a eix vertebrador de la seva comercialització. d’agrupacions (d’àmbit local i supralocal) que s’anaren L’operativitat d’aquest macro districte era possible també transformant en el decurs del temps, que contribuïren a perquè tendia a reagrupar la circulació de diferents inputs coordinar i defensar interessos diversos vers l’administració, econòmics (capital, treball) i recursos tecnològics, sovint per aconseguir col·laborar en benefi ci col·lectiu. En l’àmbit complementaris entre els diferents districtes tèxtils. educatiu, l’Escola de Teixits de Canet de Mar (1922), una de

12 J. M. BENAUL, «Realidades empresariales y estructura productiva en la industria textil lanera catalana, 1815-1870», a F. Comín; P. Martín Aceña, La empresa en la historia de España. Madrid: Civitas, 1996, p. 171-186. 14 - La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica - Montserrat Llonch

Llistat de preus de l’empresa mataronina “Hijos de Marfá, Sociedad en Comandita” l’any 1917, que era anomenada per la producció d’articles de punt apelfats. Detall de la primera marca moderna Font: Arxiu de Santa del gènere de punt del Maresme Maria de Mataró, Fons a càrrec de Sobrinos de Antonio Marfà. Regàs, sol·licitada el 22 de juliol de 1889. Fa referència al mercat fi lipí, un dels mercats colonials on s’adreçaven les produccions del gènere de punt del Maresme durant el seu procés de modernització del darrer terç del segle XIX. Font: Ofi cina Española de Patentes y Marcas. http://historico.oepm.es/ archivohistoricow3c/

Propaganda d’una empresa calcetera de la comarca. La producció de mitges va experimentar un creixement intens durant la dècada de 1920, gràcies als canvis en la moda femenina i a diverses millores tècniques introduïdes. Font: Fundació Jaume Vilaseca http://www. Edifi cació industrial d’estil modernista de la fàbrica Jover i Cia de fundaciojaumevilaseca. Canet de Mar inaugurada l’any 1910. org/Butlletins/FJV_ http://www.canetdemar.org/ But_6.pdf I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 15

Bibliografi a

- ABRIL, J.; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS, J.; MAS, T.; SAMON, J. (1988), De menestrals a teixidors: dos segles d’industrialització a Vilassar. Vilassar de Dalt: Fundació Pública Museu Municipal. - Butlletí (del Museu de Maquinària per al Gènere de Punt). Mataró: Associació Promotora de la Fundació Jaume Vilaseca, 2001. - CAÑADA, Ernest (1998), Confl ictividad laboral y sindicalismo en el sector textil de Mataró entre 1896 y 1926. Mataró: Caixa Laietana de Mataró. - COSTA i OLLER, Francesc (1993), Mataró al segle XIX: el treball i elcapital fent la ciutat. Barcelona: Rafael Dalmau. - COSTA i OLLER, Francesc (1987), “La «Febre d’Or» a Mataró. Evolució del tèxtil a la segona meitat del segle XIX”, Sessions d’Estudis Mataronins IV, 103-118. - COSTA i OLLER, Francesc (1985), Mataró liberal 1820-1856: la ciutat dels burgesos i els proletaris. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. - CUSACHS i CORREDOR, Manuel (1998), La Guerra de Cuba (1895-1898): repercussions a la comarca del Maresme. Mataró: Club d’Opinió Jaume Llavina. - GIMÉNEZ BLASCO, Joan (2001-2005), Mataró en la Catalunya del segle XVII. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. - GINESTA, S. (1967), El Maresme: comarca privilegiada. Barcelona: Selecta. - GURRERA LLUCH, Montserrat (2002), “Els inicis de l’ensenyament de les noies obreres a Mataró (1858-1868)”, Sessions d’Estudis Mataronins XIX, 99-117. - IGLESIAS, J. (1971), La població del Maresme a la llum dels censos generals. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. - IZARD, Miquel (1973), Industrialización y obrerismo: las tres clases de vapor 1869-1913. Barcelona: Ariel. - LLEONART, Pere; FABREGAT, Víctor (1994), El gènere de punt: el motor industrial del Maresme. Mataró: Gráfi cas Tria. - LLEONART, P.; MACIAS, P.; ARDEVOL, R. (1981), El Maresme: les claus de la seva contínua transformació. Barcelona: Servei d’Estudis de Banca Catalana. - LLONCH, Montserrat (2007), Tejiendo en red: la industria del género de punto en Cataluña (1891-1936). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Monografías de la Revista de Historia Industrial, 4. - LLONCH, Montserrat (ed.) (2004), Treball tèxtil a la Catalunya contemporània. Lleida: Pagès Editors. - LLONCH, Montserrat (1997), El gènere de punt a Catalunya i Mataró: modernització i desenvolupament d’un sector industrial. Mataró: Patronat Municipal de Cultura. - LLONCH, Montserrat (1994), “Inserción laboral de la inmigración y sistema de reclutamiento de la fábrica textil: Vilassar de Dalt, 1910-1945”, Revista de Demografía Histórica, vol. 12, núm. 2-3, p. 149-162 - LLOVET, Joaquim (2000), Mataró: dels orígens de la vila a la ciutat contemporània. Mataró: Caixa Laietana de Mataró. - LLOVET, Joaquim (1961), La ciutat de Mataró. Barcelona: Barcino. 16 - La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica - Montserrat Llonch

- LÓPEZ, Olga; FIGUEROLA, Òscar (2004), Història de l’Escola de Teixits: 1922-1997. Arenys de Mar: Torrent Textil - MORRAL, Eulàlia; CARBONELL, Sílvia (coord.) (1997), Mil anys de disseny en punt. Terrassa, Centre de Documentació i Museu Tèxtil. - NADAL OLLER, Jordi (1966), La immigració francesa a Mataró durant el segle XVII. Mataró: Caixa d’Estalvis de Mataró. - Oliva i Ricós, Benet (1999), Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic Vilassar i el capital comercial barceloní: 1828-1875. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. - PALOMER PONS, Jordi (1997), Del teler quadrat al teler rodó. Argentona: la Comarcal Edicions. - PALOMER PONS, Jordi (1996), Comentaris relacionats amb les puntes de coixí. Importants fets que contribuïren al seu desenvolupament a Catalunya (segles XVI a XX). Arenys de Mar: Museu Marés de la Punta. - PALOMER PONS, Jordi (1994), Uns randers arenyencs. La família Castells 1862-1962. Arenys de Mar: Museu Marés de la Punta. - PALOMER PONS, Jordi (1991), El tèxtil i el punt a Arenys de Mar: de 1574 a 1936. Arenys de Mar: la Copisteria. - POMÈS VIVES, Jordi (1997), L’Obrera Mataronesa: un bell i efímer somni, 1864-1890: el cooperativisme a Mataró al segle XIX. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. - ROS NAVARRO, Carme (2004), Les estratègies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya, segles XVII-XIX. El cas de Mataró. Tesi doctoral, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives, Universitat Pompeu Fabra. - ROSÉS, J. (dir.) (1989), El Maresme. Diversifi cació econòmica i aprofi tament intensiu del territori. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya. - SOLÀ PARERA, Àngels (1984), “Aproximació sociològica als mitjaires de Mataró (1790-1820)”, Sessions d’Estudis Mataronins I, 61-75. - SOLER SERRA, Miquel (1997), Teler “Xerric” (1857). Mataró: Patronat Municipal de Cultura. - TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979), La colònia industrial com a particularisme històric: l’Ametlla de Merola. Barcelona: Editorial Laia. - VILA, Pau (1963), Visions geogràfi ques de Catalunya. Barcelona: Barcino. Vol. 2. - D. A. (1991), Gran Geografi a Comarcal de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. - D. A. (1986), L’aventura americana del Maresme. Mataró: Museu Comarcal del Maresme. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 17

La recerca sobre el cotó al Maresme Benet Oliva

No hi ha un bon estudi global sobre la industrialització fi nals del sis-cents... Finalment, l’espectacular implantació del cotó a la plana del Maresme, però sí algunes monografi es de la indústria tèxtil al vuit-cents, a la zona entre Mataró d’indrets específi cs amb les quals intentarem construir una i Badalona especialitzada en el cotó, i entre Mataró i l’Alt visió global de la seva irrupció a la comarca –n’adjuntem la Maresme en el gènere de punt. bibliografi a–. Què tenen en comú aquesta successió d’especialitzacions productives de la comarca? El primer que detectem és el 1. La cultura de districte industrial comportament com a districte industrial en el sentit en què l’introduí l’economista Alfred Marshall (1842-1924):1 Per entendre la història industrial del Maresme i el el conjunt d’avantatges que suposa la concentració d’un seu entorn cal aplicar una visió de llarga durada amb la nombre important de petites i mitjanes empreses de fase fi nalitat de determinar quins són els elements comuns a les en una zona geogràfi ca per les economies d’escala que diverses etapes, les aportacions i herències que s’acumulen es produeixen fruit de les seves interrelacions. Al darrere i expliquen l’èxit de la industrialització del cotó. Fem una d’aquest concepte, la idea clau és la formació i millora de ràpida ullada: detectem el districte preindustrial del vidre en capital humà tant en la vessant tecnològica com pel que el triangle format entre Mataró, Granollers i Barcelona entre fa als hàbits organitzatius, per exemple, amb les diverses els segles XV i XVII, la producció de vi i aiguardent entre els fórmules de treball a mans. segles XVII i XIX, l’elaboració de puntes i blondines des de

1Defi neix districte industrial com “un sistema de producció localitzat geogràfi cament i fundat sobre una intensa divisió del treball entre petites i mitjanes empreses especialitzades en fases diferents d’un mateix sector industrial”. Alfred Marshall: Industry and trade, London: MacMillan and co, 1919; i “Organisation industrielle: La concentration d’industries localisées dans certaines localités” (text de 1920), Revue Française d’Èconomie, 1990, 5/3, pàg. 155-170. Bibliografi a: Giacomo Becattini: «Rifl essioni sul distretto industriale marshalliano come concetto socio-economico», Stato e Mercato, 1989, 25; «Il distretto industriale come ambiente creativo», en E. Benedetti (dir.): Mutazioni tecnologiche e condizionamenti internazionali, Milano, Franco Angeli, 1989; «Le district marshallien: une notion économique», en G. Benko & A. Lipietz (dir.): Les régions qui gagnent. Districts et réseaux: les nouveaux paradigmes de la géographie économique, Paris, Presses Universitaires de France, 1992; “Anomalías marshallianas”, a G. Becattini & M. T. Costa & J. Trullén: Desarrollo local: Teorías y estrategias, Madrid: Civitas ed., 2002. Maria Jesús Santa Maria Beneyto: Pequeñas empresas y distritos industriales: El textil-confección en la Comunidad Valenciana, València: Institut de Cultura Joan Gil-Albert, 1999; Jean-Claude Daumas: «Districts industriels: un concept en quête d’histoire», Bulletin du Centre d’Histoire Contemporaine, Université de Franche-Comté, 2000, núm. 4, pàg. 125-136. Jonathan Zeitlin: «Industrial Districts and Local Economic Regeneration: Overview and Comment» dans F. Pyke & W. Sengenberger (ed.): Industrial Districts and Local Economic Regeneration, Genève, International Institute for Labour Studies, 1992, pàg. 279-294. 18 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

Finalment, com s’organitza internament el districte fàbriques i on es compten fi ns a set establiments: l’any productiu? Amb diverses modalitats, des de la ciutat 1746, estudiada per Maria Monjonell, apareix la fàbrica de (Barcelona i en ocasions Mataró), el capital mercantil dirigeix Jaume Campins i Companyia, la segona de Catalunya que el procés que fi nança, distribueix la feina i comercialitza la va gaudir de privilegi reial, amb la participació minoritària producció, mentre que petites i mitjanes unitats productives de cognoms tan signifi catius de l’elit mercantil com Feliu elaboren el producte a mans per a aquest capital mercantil. de la Penya i Llauder, i com a tècnic el suec John Lund, el Amb la maduració del procés, algunes d’aquestes unitats qual agreujà amb la seva fugida les difi cultats que portaren productives assoleixen un mínim d’acumulació de capital a la fallida l’any 1749. A partir de 1747 apareix la de Rafael propi, obren un magatzem a ciutat i comercialitzen la seva Peramàs. Tot seguit es posà en marxa la fàbrica dels Verivol pròpia producció, amb la qual cosa assoleixen una major & Cantallops, els quals constituïren societat el 1749. Ja l’any autonomia. 1780 en trobem una de nova amb un casal a les Figueretes i un prat per estendre les peces al pla d’en Boet, amb 2. En què ha consistit la industrialització del cotó una àmplia participació: Gaietà Cortina i Josep Riera de al Maresme? Mataró, Jaume Basart de Calella i Pau Sagristà i Companyia de Manresa. Simultàniament una altra a nom de Salvador L’indianeria del set-cents Muncunill i Companyia, que a partir de 1783 es traspassa El tèxtil cotoner és el motor de la industrialització. La a Francesc Boter, el qual a la vegada la vendrà quatre anys planta del cotó és exòtica a Europa i la seva incorporació després... També es té notícia de la de Francesc Xicola, massiva al consum tèxtil del món occidental no es produí situada aproximadament a l’actual plaça de Cuba, i la de fi ns ben entrat el segle XVIII, quan l’expansió britànica Francesc Marxuac, a migdia del convent de les caputxines... per l’oceà Índic facilità l’arribada de les indianes d’Orient. Quant a la resta de la comarca, consten a Arenys de Mar Al voltant d’aquest consum, en funció de les prohibicions en la dècada de 1790 dos fabricants d’indianes: Francisco d’importacions, va nàixer a Anglaterra i Catalunya una Cosso i Ferrer i Pinta de Plavillas, que sumen quinze telers.2 notable indústria de substitució d’importacions tant al Vegem amb detall, a partir de les dades aportades per mercat metropolità com al colonial. La primera fàbrica Joaquim Llovet, Francesc Costa, Joan Giménez, Ramon d’indianes coneguda s’estableix a Barcelona cap al 1736. Reixach i jo mateix, el cas dels Verivol i els seus successors, La majoria es dedicaran al simple acabat de llenços, amb la ja que il·lustra com pocs l’evolució dels sectors punters a fi latura com a gran coll d’ampolla que s’haurà d’importar casa nostra a l’època moderna i contemporània. Els Verivol en gran part. foren una nissaga de pagesos benestants establerts des del Després de Barcelona, el segon centre indianaire segle XIV al veïnat del sant Crist de Vilassar sota domini català serà Mataró, on s’establiran algunes de les primeres d’una senyoria eclesiàstica. Entre els segles XVI i XVII

2PALOMER, 1991, pàg. 34-37. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 19

s’especialitzen en la viticultura i a mitjan set-cents enllacen just després de la guerra napoleònica. La pèrdua del mercat amb una nissaga de taverners barcelonins, dels quals colonial i la insufi ciència del mercat interior la deixen sense hereten el negoci. Aquest complement entre producció i demanda i l’ofeguen. A partir d’aquest moment, s’entra comercialització els col·loca enmig de la generació de 1680 en una nova onada industrialitzadora entorn del cotó amb dels Feliu de la Penya, amb els quals enllacen i participen nous emprenedors i un salt tecnològic.3 activament del seu cercle de negocis. Durant aquests anys Com fan notar Francesc Costa i Àngels Solà,4 volem inicien una activitat de producció a domicili de puntes, un remarcar aquesta ruptura, ja que això posa en evidència camp d’activitat de gran futur a la comarca. En coneixem la tesi clàssica sobre la industrialització del cotó. Com diverses dades: per exemple, l’any 1697 Joan Verivol signa assenyala W. Kulischer referint-se al conjunt d’Europa, “en un debitori per la venda “de diversas puntas de fi l blanch”, la immensa majoria dels casos... la transició de la indústria constitueix una companyia amb dos negociants per domèstica a la fàbrica (que apareix des de fi nals del XVIII) comercialitzar “per lo viatge... de la present vila al Regne ha tingut lloc directament, sense passar per la manufactura”. de Galícia anant per Castella o allí ahont convinga”, que O ja aplicat al cas de Barcelona, segons James Thomson repeteixen el 1698... Aquest sector dels negocis s’arrenglerà “hi va haver, doncs, continuïtat industrial a Catalunya, però amb la causa austriacista, participarà en els negocis i aquesta només la va assegurar la producció rural i la de les arrendaments del moment i patirà la sotragada de la derrota viles petites; l’interès dels centres urbans era discontinu. i la postguerra. Però a poc a poc s’aniran refent i continuaran [...] Probablement l’aspecte més interessant de l’experiència amb els seus negocis centrats en la viticultura, les puntes i catalana: el seu seguiment del camí ‘realment revolucionari’ els arrendaments públics. L’any 1739 casa la seva fi lla hereva cap a la industrialització entre la dècada del 1790 i la del amb Josep Cantallops. En la dècada de 1740 s’obre, a redós 1830, mitjançant una acumulació gradual de capital a petita de la conjuntura de limitació d’importacions, el nou camp escala”.5 Vegem-ho. d’activitat de les indianes. L’any 1749 Verivol i el seu gendre Cantallops, fi ll d’un sastre botiguer de teles, constitueixen Quins han estat els orígens? Les industrialitzacions una companyia per fi nançar el gir d’una fàbrica d’indianes del cotó que serà la de més llarga durada de Mataró: heretada pels En contra del que havia estat l’opinió predominant fi ns gendres Campllonch, la mantindran en funcionament fa poc, l’estudi dels casos concrets posa en evidència que hi –com llegim a l’Atlante Español de 1783: “habiendo ha diverses vies d’activitat que desemboquen en el cotó. El principiado por cuatro telares, tiene en el dia quarenta y cotó esdevé el punt d’arribada des de diferents camps que dos, y da ocupación a cien famílias” – fi ns que se la venen queden obsolets, ja que la demanda i uns majors guanys

3COSTA, 1985, pàg. 105-109. GIMÉNEZ, 2001, pàg. 391-392. LLOVET, 2000, pàg. 233-235. REIXACH, 2010b, pàg. 126-127. OLIVA, 1999, pàg. 226-230. 4COSTA, 1985, pàg. 109. Pròleg a OLIVA, 1999, pàg. 12. 5THOMSON, 1994, pàg. 370 i 378. 20 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

tiren d’ell, en substitució d’altres activitats. Vegem-ne amplien i mecanitzen la fàbrica de Badalona amb 140 diferents exemples: telers mecànics. A la seva mort, els fi lls continuaran la a) Les puntes de coixí: La nova industrialització anirà companyia com a Soler Finet y Compañía. El 1863 els Tous esgotant aquesta activitat. Com trobem en la Topografi a reestructuren el seu conglomerat i la companyia esdevé médica de la villa de San Ginés de Vilassar y de Cabrils (1880), Soler, Tous y Compañía. Amb la mort dels impulsors el “la industria de los encajes a la que se dedicaban las mugeres 1873 dissolen l’associació i cadascú queda amb la seva part; de todas edades inclusas niñas de seis y siete años, pero en els Soler continuaran amb nous socis com a Soler, Montal la actualidad son pocas las ocupadas en tal industria des de y Compañía. El 1882 ja s’han retirat i la històrica empresa que los elaborados con maquinas por su baratura han hecho queda com a Montal y Compañía..6 la competencia aboliendo los de almohadillas.” O encara Anàlogament, els Tauran de Vilassar són una altra amb més precisió, “otra industria que desgraciadamente ya nissaga de teixidors de lli que s’estableixen a Vilassar vers no existe, era la de los encajes, en la que se ocupaban la el 1700, tot i que la seva sort serà ben diferent, ja que no mayor parte de mugeres, principalmente las ancianas y las disposen del capital sufi cient ni troben uns socis barcelonins solteras. Esta industria no dejaba de proporcionar muchos que els permetin consolidar-se. En l’inventari post mortem ingresos en la población. Las solteras han encontrado de 1750 del teixidor Francesc Tauran consten tres telers, trabajo en las fábricas pero las ancianas no tienen ahora dues petites vinyes, un cup i una premsa... i el dret de lluir ocupación… Algunas mugeres ganan un jornal superior al una vinya que s’han hagut d’empenyorar: una modesta de sus maridos”. combinació de vinyater i teixidor. El personatge del canvi b) Del lli al cotó: Exposarem dos exemples sorgits del és Salvador Tauran i Moner (nat el 1770), el qual exercirà Vilassar de set-cents de petites nissagues locals de teixidors diversos ofi cis menestrals, àdhuc consta en algun període de lli de resultats ben divergents. Els Soler són una nissaga de com a pagès, fi ns que a partir de 1821 estableix una quadra teixidors de lli que s’instal·len a Vilassar a principis del set- de fi lats vinculada als Serra (la seva germana estava casada cents procedents de Sant Salvador de Bianya. La generació amb Antoni Serra, enllaç del qual descendeixen els Serra clau que fa el salt del lli al cotó correspon a Josep Soler i Mas Tauran). Consta com a tal fabricant fi ns a 1828, moment (Vilassar 1787 - Badalona 1860). La seva germana enllaçarà a partir del qual fi gura com a forner que es traslladarà a en segones núpcies amb Antoni Serra, pare dels fabricants Mataró. Els fi lls hereten la diversitat d’ofi cis del pare. La Serra Tauran, com veurem. El 1842 Josep Soler s’associa continuïtat en el cotó correspon al fi ll Josep Tauran, el qual amb el fabricant barceloní Nicolau Tous i constitueixen a partir de 1828 dirigeix la quadra de fi lats, que poc després José Soler y Compañía a mitges, compren uns solars a passa al tissatge. L’any 1850 consten a nom seu disset telers Badalona i aixequen una fàbrica de telers de llançadora, la manuals a Vilassar, dinou a Llinars i divuit a Òrrius. El fi ll més important del moment de Badalona. També el trobem d’aquest, Ramon Tauran, consta el 1852 amb deu telers a el 1850 amb 160 telers senzills a Sant Celoni. L’any 1854 Dosrius. No ens consta que superessin la mecanització.7

6OLIVA, 1999, pàg. 329-346. 7ACA-PM-1596, not. Miquel Vila, inventari núm. 30, 21-III-1750. OLIVA, 1999, pàg. 271-273. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 21

c) Les mitges de seda: Hom ha reconegut la seva la transició fou Joan Pau Arenas i Pla (1778-1852), que va importància. “L’epicentre manufacturer [de la seda] es obtenir la mestria de mitger el 1794, mentre un germà residia situava a la costa del Maresme, i a Mataró la suma que a Cartagena d’Índies. La crisi del comerç americà durant la percebien aquestes dones superava el valor de la collita guerra napoleònica va fer que es passessin a la fi latura de de vi.” Per la seva banda, Antoni Segura afi rma que “la cotó amb un petit establiment al Camí Ral que a poc a poc fabricació de mitges de seda i cotó es revelà com la part aniria creixent. L’any 1844 instal·la vapor. En morir el 1852 més dinàmica del conjunt gremial mataroní a fi nals del segle deixava un llegat molt important: el vapor i la maquinària, XVIII […]. Davant les creixents difi cultats que travessava la deu cases, dos-cents mil rals en crèdits i gènere…10 producció de mocadors, mantellines, cintes, etc., una part d) De fi deuer a fabricant cotoner: Tot tipus d’ofi cis i dels artesans seders optà per dedicar-se a la producció de negocis s’apunten al sector emergent del cotó. Per exemple, mitges de seda i cotó. D’altres… es passaren directament al Antoni Roldós i Tauran (1793-1858) és fi ll d’una coneguda cotó”. Amb tot, matisa, “no és tant un procés de substitució nissaga de sastres de Vilassar que es casa el 1816 amb una de la seda pel cotó, com una defi nitiva decantació de les mataronina i instal·la una fàbrica de fi deus, dues botigues inversions més importants cap al cotó”. En coneixem una de queviures, fa de majorista de cereals, d’arrendador de la munió de casos. Vegem-ne un parell: els Vehil i els Arenas.8 forneria municipal, fa préstecs, compravenda d’habitatges… Els Vehil Ollé de Mataró són descendents d’una branca L’any 1844 amplia els negocis amb un vapor amb fi latura de de pagesos del mas Vehil de la Serra de Vilassar, un fi ll cotó al carrer de l’Hospital de Mataró i el 1845 s’associa fadristern dels quals, Sebastià Vehil i Vila, s’estableix a amb el comerciant barceloní Agustí Planell en la companyia Mataró i l’any 1796 obté la mestria de mitger. S’integra al Roldós i Planell per cinc anys amb un capital de 267.560 corresponent gremi mataroní i paga la contribució màxima, rals. Un cop dissolta, continua el negoci amb els fi lls. L’any indici de ser dels més importants de la ciutat. El seu fi ll 1853 obté un privilegi i amb nova maquinària importada Genís Vehil i Ollé (1802-1883) farà el pas al cotó i obrirà introdueix una novetat, el gènere de punt.11 una fàbrica de teixits a Mataró entre els anys 1840 i 1855 e) De pagesos a fabricants: Els Mayolas de Vilassar com a Companyia Vehil Ollé. L’any 1850 consten dos foren una nissaga de pagesos sota domini del castell establiments a nom seu amb 12 telers senzills cadascun.9 establerts des del segle XVI al mas Mayolas, abans Els Arenas de Mataró foren una nissaga de fusters Domènech. El descendent Pere Mayolas, nat el 1794, consta i mitjaires que, aprofi tant l’empenta dels anys trenta, es com a jornaler i es casa a Premià amb Antònia Xarrier. Fill reconvertiren a la fi latura del cotó. El personatge clau en d’aquests és Genís Mayolas, que enllaça el 1838 amb la

8Antoni SEGURA i MAS: “La indústria de la seda a Mataró”, a El món de la seda i Catalunya, Terrassa: Museu Tèxtil, 1991, pàg. 225- 250. SOLÀ & SOLÀ, 1983. SOLÀ, 1985. 9COSTA, 1985, pàg. 121, 133 i 136. OLIVA, 1999, pàg. 281. 10COSTA, 1985, pàg. 166-171. 11COSTA, 1985, pàg. 146-147, 182-184 i 293-295. OLIVA, 1999, pàg. 351. REIXACH, 2010, pàg. 329-332. 22 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

premianenca Dolors Bertran i tot seguit obre una quadra Pau, el qual estava pres a la caserna de carrabiners de de telers de cotó al carrer de Sant Pere de Premià de Mar. Mataró “por creerse complicado en un contrabando que se L’any 1850 li consten trenta telers manuals i 54 treballadors, aprendió en las playas de San Juan de Vilasar a los veinte y i el 1861 22 telers i 45 treballadors. A més ha incorporat ocho dias del mes de Abril…”. Vers l’any 1835 Mateu obria un tint, una novetat a la zona que li dóna autonomia per una fàbrica de teixits al carrer d’en Bassa, en una casa que fabricar el producte acabat. Tot seguit, incorpora el lli, el seu pare li vendria el 1840. Per la seva banda, Pau obre matèria que li donarà prestigi, amb l’obtenció de medalla de per les mateixes dates una quadra de telers al carrer Nou, plata a l’Exposició Universal de París de 1867, i serà la seva núm.1. En el moment de la seva mort el 1850, a Pau li especialitat.12 consten 259 telers distribuïts entre tres quadres a Vilassar, f) De contrabandistes a cotoners: En la Topografi a una a la Garriga, una a Calella, dues a Capellades i una a médica de la villa de San Ginés de Vilassar y de Cabrils (1880) Manlleu. Una estratègia de fabricació basada en la mobilitat es llegeix: “…el comercio clandestino o contrabando que i dispersió dels telers per evitar pressions obreres i fi scals formaba la principal industria de sus padres o abuelos. sobre la base de telers senzills moguts a sang o amb petits El mayor crecimiento de este pueblo, su mayor grado de aprofi taments hidràulics que es llogaven, i implicats en una prosperidad y riqueza data desde que se persiguió con xarxa de comercialització amb el negociant Francesc Tous de tanta actividad y constancia el contrabando, que los que se Barcelona. Però tot això s’estava quedant tecnològicament dedicaban a tan ilícita industria tuvieron que abandonarla y obsolet. Ells encapçalarien l’arribada del vapor a Vilassar.14 dedicarse a otra, llevándose la preferencia la algodonera, la que está disputando el trono a la agricultura.13 3. Els resultats d’aquesta primera onada cotonera Vegem-ne un exemple, els germans Serra Tauran. Els Serra són descendents d’immigrants occitans arribats a la Les primeres estadístiques per pobles de la comarca primera meitat del sis-cents. A poc a poc es van obrint pas de les quals disposem són les dades que ens aporta el com a treballadors de la terra, fi ns que a la segona meitat Diccionario Geográfi co Universal… por una sociedad de del set-cents els trobem com a masovers dels Feliu de la literatos SBMFCLDD, editat entre els anys 1831 i 1834, un Penya Isern, establerts per aquests en el mas Colomer del moment de clara transició: 15 Camí i a diferents peces de terra. Aquesta laboriositat i - Alella: “las mugeres de este lugar se ocupan en hacer dependència els permet estalviar, comprar terres i invertir blondas y encages” en petites operacions mercantils. La generació clau és la - Arenys de Mar: “fabricas de medias y telas de dels germans Serra Tauran. L’any 1831 el comerciant Mateu algodón” Serra i Tauran presta caució al germà i també comerciant - Arenys de Munt: “encages y cuberia”

12CABANA, vol. III, pàg. 284-290. OLIVA, 1999, pàg. 406-407. 13Arxiu de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, Topografi a medica de la villa de San Ginés de Vilassar y Cabrils, 1880, pàg. 25. 14OLIVA, 1999, pàg. 296-309. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 23

-Argentona: “fabricación de blondas y encajes, cintas, Filatura cotó 1841 Districte Districte lienzos” Maresme Barcelona Catalunya Mataró Arenys - Calella: “medias de algodón, encages y blondas” Quadres fi lats 66 9 75 274 1.765 - Canet: “medias de algodón, blondas y encages” Força aigua (CV) -- 10 10 10 565 - Mataró: “Hay fabricas de curtidos, hilados de algodón fi nos, y ordinarios, de punto elástico de algodón, de cuti Per vapor (CV) 32 -- 32 229 300 y salgados, de hilo, de medias de algodón, de punto Cavalleries (n.) 197 36 233 659 1.229 elástico y de lana, de medias de seda, de velamen para Per operaris 132 -- 132 203 8.663 buques” Bergadanes -- 103 103 248 8.290 - Premià: “en Premià de arriba… dos fabricas de Mulejennies 395 66 461 1.516 2.420 algodón fi no… En ambos pueblos se dedican las mugeres al ramo de blondas, que son de un trabajo Contínues 1 8 9 22 300 esquisito, y de las que se hacian grandes envios a Torçats (fusos) 2.080 -- 2.080 30.660 92.012 América, asi como de medias de seda de que habia Nombre operaris 1.455 237 1.692 7.217 31.284 algunos telares.” Capitals (rals velló) 11.367.500 2.038.000 13.405.500 68.508.944 137.849.674 - Vilassar de Dalt: “unas 38 fábricas de hilados y tejidos % capital / Cat. 8 1’5 9’5 50 100 de algodón” - Vilassar de Mar: “6 fábricas de hilados y tejidos de algodón con 50 maquinas de hilar a la francesa y 400 El districte de Mataró lidera clarament la fi latura telares son los que cuenta en el solo período de dos comarcal. Aquest ha optat clarament pel model de les años, pues que la primera fábrica se estableció en el mes mulejennies –o “màquines franceses” per l’origen d’aquesta de febrero del año 1832, y la última de las que ecsisten tecnologia–: era una màquina ideal per a zones escadusseres en 9 de setiembre de 1833.” d’aigua, ja que consumia menys energia que altres models, per tant es podia moure per mitjà d’animals. A més, era el Es dibuixen dos grans nuclis cotoners: Mataró i els sector tecnològicament més avançat de la comarca amb les dos Vilassars. Tot seguit, disposem de les dades de 1841 primeres fi latures a vapor. El pes global sobre Catalunya, publicades per Pasqual Madoz a partir de la recopilació sense ser gaire important i vistes les circumstàncies, és prou d’Esteve Sayró: 16 signifi catiu malgrat la poca capitalització.

15Diccionario Geográfi co Universal… por una sociedad de literatos SBMFCLDD, Barcelona: Torner, 10 vol., 1831-1834. 16Pascual MADOZ: Diccionario geográfi co-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 24 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

Tissatge cotó 1841 Uns nuclis tèxtils com aquests necessitaven tallers Districte Districte per funcionar, i la seva distribució refl ecteix la distribució Maresme Barcelona Catalunya Mataró Arenys geogràfi ca que hem vist: Mataró i els dos Vilassars. Quadres tissatge 157 33 190 460 2.514 17 Telers 3.110 544 3.654 6.098 20.525 Guia 1842: Nombre d’establiments de cotó senzills Teixits Filats Teixits mescla Blanqueig Total Telers cotó pur cotó compostos 23 2 25 2.913 6.385 Mataró 38 36 45 5 124 Jacquard ------945 1.041 Arenys de Mar 24 6 Argentona 22 Telers mecànics ------52 231 Cabrera 22 Nombre Cabrils 17 8 operaris 4.331 799 5.130 16.154 44.400 Caldes d'Estrac 11 Calella 44 8 Capitals 9.270.260 1.577.300 10.847.560 82.036.120 144.725.548 (rals velló) Canet 19 10 % capital / 6’5 1 7’5 56’5 100 Llavaneres 22 Cat. Malgrat 13 4 Masnou 22 En el tissatge trobem la mateixa distribució geogràfi ca Òrrius 11 Pineda 11 però amb un major desfasament tecnològic, ja que encara Premià de Dalt 14 5 no s’ha iniciat la mecanització i la pràctica totalitat dels Premià de Mar 11 2 telers són senzills. Dins del Maresme, predomina clarament Teià 55 el districte de Mataró, tot i que el pes de la capitalització Tiana 55 Vilassar de Mar 716 23 sobre Catalunya no és decisiu pel retard tecnològic. Vilassar de Dalt 17 29 1 47 Total establiments 76 131 46 5 258 Fundicions i tallers de màquines 1841 Vilassar Vilassar Aquestes dades posen en evidència la formació des del Mataró Barcelona Catalunya Dalt Mar principi de les dues subcomarques, una dedicada al cotó a la Foneries ------13 16 plana i l’altra a les mitges. Dintre del cotó a la plana, destaquen Tallers 4 2 2 63 119 els dos grans nuclis cotoners del Maresme: la capital Mataró Nombre operaris 21 7 6 785 1.067 i, a una certa distància quantitativa i tecnològica, el binomi Capitals format pels dos Vilassars. També queda clar un retard en (rals velló) 600.000 120.000 130.000 10.849.000 15.951.000

17D.M.S. i D.J. M.: Guía de forasteros en Barcelona, Barcelona: Manuel Saurí, 1842. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 25

la mecanització respecte a Barcelona. El Maresme esdevé Els primers vapors del Maresme: un rerepaís del pla que treballa en gran part a mans per a Vapor i fi latura de Gordils i Dalmau 1835-1839, Mataró: (1r Maresme i 15è Catalunya) negociants barcelonins amb els quals estan associats. 1840-44, Mataró: Vapor de Busqueta i Sala També crida l’atenció el baix nivell d’inversió que 1840, Mataró: Molí a vapor de Josep Mataró; 1843:fi latura... comporten aquestes fabricacions. Res d’estrany, ja que la Fàbrica de fi lats i teixits de cotó per a veles 1841, el Masnou: de Josep Sensat i Germans tecnologia resultava força assequible i la dimensió de les 1844, Mataró: Vapor Arenas fàbriques no era determinant per a la seva supervivència. 1844, Mataró: Vapor d’Antoni Roldós i Tauran I més si tenim en compte que predominaven les fàbriques 1844, Malgrat: Fàbrica de l’Aigua de F. Sanllehí?19 o quadres de fase o especialitzades en un dels aspectes del 1844, Vilassar de Mar: Vapor Alsina & Mateu & Nadal i Ribó procés productiu: cardat, fi latura, tissatge o pintat. Aquesta 1845, Vilassar de Mar: Vapor Llorenç Carrau diversifi cació i dispersió en empreses independents i petites 1845, Mataró: Vapor de Josep Mataró 1845, Mataró: Vapor Antoni Bruguera facilitava la resolució i fl exibilitat per fer front a les freqüents 1846, Mataró: Vapor Gironés 18 crisis de demanda i reduïa els riscos de les inversions. 1847, Vilassar de Mar: Vapor dels Puig & Serratosa 1848?, Vilassar de Mar: Jaume Alsina & Llorenç i Josep Mir 4. La revolució industrial 1850, Mataró: Vapor Planell i Bonet

L’any 1833 es posava en marxa el primer vapor tèxtil a Així, en l’estadística de 1850 apareixen vint vapors al Maresme, Catalunya: el vapor dels Bonaplata… que seria incendiat el distribuïts de la manera següent: 1835. Però la llavor ja estava sembrada. Al Maresme trigaria Mataró: 12 vapors: 11 fi latures i 1 tissatge Jaume Alsina & Llorenç i Josep Mir a arribar la nova revolució energètica: l’any 1835 s’establia Bonaventura Alsina Vilassar de Mar: a Mataró el vapor de Gordils i Dalmau per a un molí i el 5 vapors: Llorenç Carrau i Gelpi Joan Puig 1839 s’hi instal·lava una fi latura. Era el quinzè de Catalunya. Maria Puig i Mir, vidua A partir d’aquest moment, la implantació del vapor és Calella: 1 vapor: Filatura de Joan Costas i Cia. imparable, com podem comprovar en aquesta relació que Masnou: 1 vapor: Filatura Sensat Hermanos Malgrat: 1 vapor?: Filatura de Francisco Sanllehí hem elaborat sense ànim d’exhaustivitat.

18Àlex SÀNCHEZ: «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema fabril en la industria algodonera catalana, 1797- 1839», Revista de Historia Económica, 2000/3, pàg. 496-497. 19Probablement no es tracta d’una màquina de vapor, sinó d’una turbina hidràulica moguda per un canal provinent del molí de la Pedrera. La seva singularitat dins del Maresme fa que hagi passat a la història com la Fàbrica de l’Aigua, tot i que en un document de 1862 llegim que “tiene además máquina de vapor de la fuerza de 12 caballos, la misma que únicamente hace funcionar al tiempo de escasez de agua.” La primera referència correspon a la contribució de 1839 com a Vergés, Girons i Companyia. Vegi’s CROSAS, 1993 i 1994; i Joaquim Colomé i Alsina: “Malgrat de Mar. La fàbrica de l’aigua”, a d. a.: El Maresme, una comarca que treballa. Guia de recursos, Mataró: Biblioteques Municipals del Maresme, 2009, pàg. 21. 26 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

Aspecte actual del vapor Gordils i Dalmau de Mataró, el primer del Maresme, pendent de rehabilitar.

Voltes atirantades del vapor Gordils i Dalmau, les primeres documentades de Catalunya. Fotògraf: Antoni M. C. Canal. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 27

No cal dir que el factor clau en aquesta distribució a Vehil de can Bitllets de 1857, els tres primers establerts a l’andana litoral són les facilitats per al comerç marítim i, Vilassar. Darrere d’un aparent formigueig minifundista a partir de 1848, la nova línia del tren Barcelona-Mataró d’iniciatives, hi detectem una estructura piramidal seguint l’andana litoral (i a partir de 1857 fi ns a Arenys de controlada pel capital comercial barceloní que vertebra el Mar). Només així s’entén el retard en els pobles de l’interior sector i genera una clara dependència d’aquesta zona. Com com Vilassar de Dalt, on el primer vapor haurà d’esperar assenyala Francesc Costa en el seu estudi sobre Mataró, “la fi ns al 1855 per iniciativa de Mateu Serra Tauran, el qual conclusió és clara: la inversió industrial la protagonitzen n’havia après el funcionament a Mataró. capitalistes forans relacionats amb el món del comerç i, en La introducció del vapor comporta canvis importants alguns casos, elements dinàmics d’una burgesia nova que en les formes d’organització de la producció: els vapors, provenien de l’artesanat, de les velles formes de producció, embarratges i noves màquines obliguen a ampliar i millorar que, ajudats pels crèdits i algun capitalista, s’introdueixen en els edifi cis, per tant cal augmentar la inversió en capital fi x, la renovació tecnològica.”21 i això afavoreix la concentració i la jerarquització de la força Però el tèxtil cotoner permetia uns benefi cis notables: de treball. Tot plegat suposa un pas decisiu per al triomf per exemple, la fàbrica de fi lats i teixits manuals d’Antoni del sistema de fàbrica.20 Quins són els orígens dels capitals Feliu de Vilassar el 1857 dóna les magnituds següents: el necessaris per a aquestes inversions? Bàsicament surten de capital fi x suposa el quaranta per cent i el circulant la resta, l’associació entre les escasses possibilitats dels fabricants el passiu exigible prop del nou per cent, la fi latura dóna uns locals i el capital comercial, que fi ns aquell moment guanys del vint-i-sis per cent, i la fabricació d’empeses amb fi nançava el circulant i que ara també caldrà que s’impliqui telers manuals un setze per cent; però com que la inversió en el capital fi x. Per exemple, el primer vapor de Vilassar per mecanitzar el tissatge i l’energia necessària són menors, de Mar el posen en marxa l’any 1844 Bonaventura Alsina i optarà per aquesta opció, amb quinze telers mecànics.22 Joan Mateu, associats a Nadal i Ribó de Barcelona, els quals Com apunta Llorenç Ferrer, aquests alts benefi cis també s’associen el 1850 amb Joan Puig per mantenir el que facilitaven l’acumulació i permetien l’autofi nançament del havia instal·lat el 1847. També aquests s’associaran amb els mateix sector, per tant a poc a poc anirien trencant aquesta vapors de Mateu Serra de 1855 i el d’Antoni Feliu de 1856- dependència i creant societats familiars autònomes que 1857, i alhora Pau Ribó ho feia amb el dels germans Serra perdurarien en el temps.23

20Àlex SÀNCHEZ, «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema fabril en la industria algodonera catalana, 1797- 1839», Revista de Historia Económica, 2000/3, pàg. 510. 21COSTA, 1985, pàg. 151-152. 22OLIVA, 1998, pàg. 251-252. 23Llorenç FERRER i ALÒS: “D’on van sortir els capitals per construir les colònies industrials?”, a d. a.: Colònies industrials. Catàleg de l’exposició, Barcelona: Museu d’Història de Catalunya i altres, 2009. 28 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

Estadística 1850:24 Tissatge:25 Filatura: Index de concentració Fabri- Més 50 50 a 25 Menys 25 Telers Total Telers Ope- N.Fà- N. Màq. Fusos Fusos Màq. Àmbit cants telers telers telers dispersos telers mecànics raris Àmbit bri- Màq. Fo- Aigua ca- Prepa- Mule- Selfac- Total Tor- Fusos Ope- cants vapor rça força valls ració jenny tines fusos cer torcer raris Mataró 43 9 (20’9) 4 (9’3) 30 (69’8) 355 1.826 130 (1 fàb.) 2.467 Mataró 17 10 134 26(7) 315 30.250 7.048 37.568 14 1.618 747 Vilassar Dalt 30 4 (13’3) 10 (33’3) 16 (53’3) 160 1.070 0 1.634 Vilassar Mar 28 0 10 (35’7) 18 (64’3) 60 637 0 927 Vilassar 6 5 56 4(1) 122 11.320 11.320 249 Mar Canet 13 6 4 3 94 621 0 826 Vilassar Premià Dalt 7 2 5 - - 322 0 454 Dalt 5 15 36 2.040 2.040 68 Calella 6 2 3 1 - 235 0 340 Calella 3 1 8 2 28 3.840 3.840 140 Cabrera 3 1 1 1 - 179 0 255 Arenys Mar 5 - 4 1 - 175 0 263 Cabrera 1 18 59 3.672 3.672 93 Premià Mar 5 1 2 2 - 168 0 257 Canet 1 3 10 720 720 30 Masnou 9 6 4 3 36 165 0 223 Malgrat 3 1 1 1 - 143 0 196 Malgrat 1 1 8 27 2.040 2.040 47 Tiana 2 2 - - - 143 0 196 Masnou 1 1 24 39 2.600 2.600 2 500 110 Argentona 5 - 2 3 - 111 0 167 Pineda 1 1 - - - 100 0 150 Premià 1 6 10 1.000 1.000 28 Òrrius 2 - 1 1 - 46 0 71

Mares- 36 16 230 18 56 646 57.752 7.048 64.800 16 2.118 1.512 Caldetes 1 - 1 - - 40 0 59 me Cabrils 1 - 1 - - 40 0 59 Cata- Montgat 1 - - 1 - 24 0 32 lunya 396 1.852 1.660 241 8.797 475.190 93.928 806.636 822 91.663 18.263 Maresme 174 31(17’8) 56 (32’2) 87 (50) 705 6.336 140 9.004 % Mar/ Cat 9’1 12’4 1’1 23’2 7’3 12’1 7’5 8 1’9 2’3 8’3 % Mar/Cat 17 3’9 16’4

Aquestes dades refl ecteixen la mecanització necessària Les menors necessitats energètiques i fi nanceres del per ser competitius en la fi latura cotonera, i per tant la tissatge faciliten la seva supervivència, tot i que tan sols gradual desaparició de la petita fi latura allà on no arriba la Mataró compta amb una incipient mecanització. Es mecanització. El model que hem vist formar-se entre les consoliden els dos grans centres comarcals de Mataró dècades de 1830 i 1840 queda obsolet i entra en crisi. i els dos Vilassars, i a l’Alt Maresme destaca Canet. El nou model del vapor i grans concentracions coexisteix i

24Arxiu del Foment del Treball Nacional, estadística de la Junta de Fàbriques de 1850. Publicada parcialment a GRAELL, Guillermo: Historia del Fomento del Trabajo Nacional, Barcelona, 1911, pàg. 458-460 i 492 25Eulàlia Maurell explica que a Tiana, “a can Giral hi varen instal·lar els primers telers mecànics d’Espanya” (MAURELL, 1998, núm. 15, pàg. 224). No hem trobat cap dada que confi rmi aquesta “tradició oral”. En la Guia de 1861 apareix un fabricant de teixits, Pau Giralt, amb 50 telers comuns. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 29

es complementa amb el model de petites quadres i telers agrària d’antic règim a, en els principals nuclis tèxtils, una dispersos de baixa productivitat, que es manté amb una estructura industrial dins de la revolució liberal. Casos com sobreexplotació del factor treball. els dels dos Vilassars, amb una densitat enorme de treball Calculem el nivell de dependència respecte al treball a a les fàbriques, confi guren una realitat econòmica i social les fàbriques cotoneres el 1850 als pobles del Maresme i completament nova. A la introducció de la nova disciplina comparem-lo amb altres indrets del Principat:26 en l’organització del treball de les fàbriques, s’hi suma un nou model de poble fàbrica, com veurem més endavant. 1850: Dependència població respecte del tèxtil al Maresme Treballadors tèxtil Càlcul població 1850 Dependència Localitat 1850: Treballadors i dependència del tèxtil al Principat Tiss. Filat. Total 1842 1857 1850 (T/P)x100 Treballadors tèxtil Càlcul població 1850 Dependència Mataró 2467 747 3214 13010 16595 14803 22 Localitat Tiss. Filat. Total 1842 1857 1850 (T/P)x100 Vilassar Dalt 1634 68 1702 2668 3357 3013 56 Barcelona 16453 6111 22564 121815 183787 152801 15 Vilassar Mar 927 249 1176 1968 3102 2535 46 Canet 826 30 856 2794 3301 3048 28 Reus 4690 553 5243 28084 28171 28128 19 Calella 340 140 480 3025 3529 3277 15 Igualada 2339 1629 3968 10095 14000 12048 33 Premià Dalt 454 - 454 997 1482 1240 37 Mataró 2467 747 3214 13010 16595 14803 22 Cabrera 255 93 348 457 1078 1018 34 Vilassar Dalt 1634 68 1702 2668 3357 3013 56 El Masnou 223 110 333 3369 3933 3651 9 Sabadell 1635 47 1682 - - 10157 17 Premià Mar 257 28 285 1115 1290 1203 24 Valls 1405 153 1558 16084 13588 14836 11 263 - 263 4784 5385 5085 5 Arenys Mar Vic 1362 181 1543 11218 13712 12465 12 Teià 242 - 242 1267 1373 1320 18 S. A. Palomar 1242 237 1479 4345 10297 7321 20 Tiana-Montgat 218 - 218 1818 2096 1957 11 Berga 1407 28 1435 6333 5590 5962 24 Malgrat 196 47 243 2836 3287 3062 8 Alella 195 - 195 1568 1605 1587 12 Cardona 1184 114 1298 2366 4660 3513 37 Argentona 167 - 167 1630 2061 1846 9 Sellent 1036 193 1229 2564 4774 3654 34 Pineda 150 - 150 1600 1855 1728 9 Vilassar Mar 927 249 1176 1968 3102 2535 46 Òrrius 71 - 71 245 387 316 22 Canet 826 30 856 2794 3301 3048 28 Caldetes 60 - 60 437 631 534 11 CATALUNYA 54805 18263 73068 1040539 1652291 1346415 5 Cabrils 59 - 59 270 808 539 11 MARESME 9004 1512 10516 56166 71855 64011 16 Es confi rmen les impressions de l’estadística de 1850, Aquí detectem una realitat que afecta profundament amb una excepció: en tractar-se d’una font fi scal, no es la comarca: en vint anys s’ha produït un canvi radical en declara tot, i a més les més obsoletes van tancant i queden l’estructura econòmica, que ha passat de ser una estructura fora del procés productiu.

26OLIVA, 1999, pàg. 127 i 128. 30 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

El Maresme cotoner segons la Guia de 186128 La contribució industrial del cotó a la plana de 1852 al Filatura Nom- Tissatge Telers Tissatge Maresme27: Àmbit Capital Nombre bre Nombre Telers mecà- Índex Ope- fàbriques fusos fàbriques comuns nics mecanitz. raris Fila- Fab. Telers Tel. Tel. Telers Tel. Nucli tures Fusos teixits 3/4 4/4 5/4 ma mec. Mataró 9.851.420 13 42.780 54 271 558 54’2 % 2.356 Vilassar Argentona 8 105 105 Dalt 758.880 1 360 fc 20 384 187 32’7 % 663 Vilassar 5576 fc Cabrils 594 94 Mar 818.940 3 2040 fm 13 169 36 17’4 % 352 Dosrius Malgrat 756.400 2 3.440 1 25 25 50 % 196 Canyamars 110 10 Premià Malgrat 1 2.040 3 63 63 Mar 343.700 - - 10 156 70 31 % 292 Tiana 80.900 - - 6 + 5 td 185 - - 194 Masnou 1 600 1 10 10 120 Canet Mar 80.280 - - 11 151 - - 176 Mataró 8 24.820 23 508 508 (1 fab) Calella 79.960 - - 8 147 - - 163 Òrrius 1???? Masnou 274.900 1 900 3 + 6 td 51 10 16’4 % 99 Pineda 15912 71 Arenys Munt 30.000 - - - 88 - - 88 Llavaneres 114 14 Alella 44.000 - - 2 + 12 td 66 - - 74 SA. Llavaneres 112 12 Premià Dalt 25.400 - - 1 + 8 td 64 - - 68 St. Iscle 1???? Vallalta Cabrils 27.000 - - 2 + 5 td 56 - - 66 Teià 3???84 Arenys Mar 15.360 - - 2 + 12 td 48 - - 59 7 79 24 103 Tiana Cabrera 21.000 - - 2 49 - - 57 Vilassar Dalt 5 1.080 36 493 296 789 Pineda 14.600 - - 1 + 4 td 34 - - 38 284 + Vilassar Mar 4 9.080 15 280 4 9* Teià 13.600 - - 1 + 8 td 34 - - 37 TOTAL: 15 19 37.620 107 850+? 889+? 324+? 2.156+? 120 Argen- (1 fab) tona 14.000 - - 33 - - 36 9*: 9 telers de fi l de 4 pams d’ample Tordera 6.400 - - 1 16 - - 20 Òrrius 4.300 - - 1 10 - - 12 Llava- neres 4.000 - - 10 - - 10 Dosrius 3.000 - - 8 - - 8

MARESME 13.268.040 20 55.096 139+60td 2.257 886 28’2 % 5.064 fc: fusos comuns | fm: fusos mecànics | td: telers dispersos

27Biblioteca de la Universitat de Barcelona, fi txa “Amillaramiento 1852”, suplement núm. 133 del Boletín Ofi cial de la Provincia de Barcelona del dia 20 de Abril de 1852. 28 M. GIMÉNEZ GUITED: Guía fabril de España, Madrid, 1862. OLIVA, 1998, pàg. 67-68. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 31

Dinàmica del tissatge entre 1850 i 1861 als principals nuclis 5. 1840-1860: El nou model de poble fàbrica dels catalans moderats que fallarà 1861 1850 Classi- 1861 1861 Classi- 1850 1850 1850 1861 Variació Àmbit fi ca. Telers Índex fi ca. Telers Índex Ope- Ope- Nombre N. total mecanitz. N. total Mecanitz. raris raris operaris Com explica Edward P. Thompson, “la fàbrica cotonera telers telers apareix no ja com l’agent de la revolució industrial, sinó Barce- 1 5.244 21’4 % 1 10.072 12’4 % 16.453 6.068 - 63’1 % lona també de la social […]. La necessitat de pau industrial, d’una Sans 2 1.421 98’9 % 18 500 100 % 533 1.424 + 167 % força de treball estable i d’un cos de treballadors qualifi cats i amb experiència exigia la modifi cació de les tècniques de Vilanova 3 1.107 96’7 % 19 406 88’4 % 410 415 + 1’2 % G direcció –i, per descomptat, el desenvolupament de noves Mataró 4 1.029 54’2 % 3 1.826 7’1 % 2.467 1.123 - 54’5 % formes de paternalisme–”.30 Com assenyala Emili Bayon SA 5 753 31’2 % 10 797 0 % 1.242 857 - 31 % Palomar a partir del cas de Manlleu, “ràpidament començaran a Igualada 6 694 13’0 % 4 1.499 4’2 % 2.339 815 - 65’2 % aparèixer tots els signes socials i urbans que, arreu, han acompanyat la penetració del capitalisme: substitució del Vilassar 7 571 32’7% 6 1.070 0 % 1.634 651 - 60’2 % D treball domèstic pel treball a la fàbrica, arribada de nous Sabadell 8 526 86’5% 5 1.199 0’4 % 1.635 531 - 67’5 % empresaris a la recerca del recurs hidràulic, immigració

Reus 9 516 75’6 % 2 3.435 7’1 % 4.690 541 - 88’5 % procedent dels altiplans de la conca, associacionisme obrer, dinamisme urbà… […]. L’abast dels canvis a què Com a conclusió, la mecanització suposa grans canvis, hagueren de fer front en pocs anys les transformarà de especialment en el descens dels llocs de feina a cada soca-rel. […] Paral·lelament, l’excessiva dependència d’un indret, i frena en sec el creixement demogràfi c dels anys sector productiu determinat acabarà manifestant-se a tots anteriors. Amb tot, no ens enganyem: els telers substituïts els nivells de la vida local, i crearà una cosmovisió genèrica eren destinats a altres indrets. Per exemple, Eulàlia Maurell que podem anomenar cultura de fàbrica”.31 En el Maresme, explica com a Tiana “la fàbrica de cal Pebreta va començar durant les dècades centrals del vuit-cents, en aquests nuclis a treballar l’any 1869 […]. En començar, portaren els telers tèxtils tan saturats es forma un model de societat a mida de Vilassar de Dalt, que eren de segona mà, i feien jocs de dels interessos d’aquest grup de fabricants liderats pels taula, draps de cuina i mocadors de fer farcells”.29 moderats –igual que a Barcelona generen una “ciutat factoria”, com explica per exemple Juanjo Romero–.32 Un

29 MAURELL, 1998, núm. 15, pàg. 224. 30 Edward Palmer Th ompson (ed. a cura de Dorothy Thompson), Barcelona: Crítica, 2002, pàg. 22 i 33. 31 Emili BAYON DEL PUERTO: “Pobles-fàbrica i fàbriques-poble: el patrimoni industrial del Ter mitjà”, a Rosa Fraguell & Rabel Llussà & Anna Ribas: Nous usos per a antics espais industrials, Girona: Museu Industrial del Ter & Universitat de Girona, 2003. 32 Juanjo ROMERO i MARÍN: La construcción de la cultura del ofi cio durante la industrialización. Barcelona, 1814-1860, Barcelona: Icària ed. & Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2005, pàg. 44. 32 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

model de concentració fabril dependent de comerciants constant per les condicions laborals per rebaixar costos, i barcelonins, amb un fort control i paternalisme social, consegüentment esclata reiteradament el confl icte social, de l’ensenyament, de la milícia, defensa del catolicisme centrat només en les condicions laborals, sense qüestionar tradicional... D’aquí sorgeix una comunitat interclassista, el model. Això culmina per març de 1855 amb la constitució amb un fort creixement demogràfi c, basada en la cultura de del jurat mixt i la signatura del primer conveni local, però l’ofi ci i l’associacionisme obrer, les cooperatives de consum, el mateix dia és apunyalat el fabricant Pau Prats, un estrany les associacions i mútues d’auxili, els carrers de cases de cós episodi que provoca àmplies reaccions arreu del país –junt com a tipologia d’habitatge obrer singular… Hi detectem amb altres confl ictes simultanis com el de les selfactines tres cultures heterogènies que coexisteixen: la popular rural, de Berga–. Una interpretació sobre el paper dels moderats molt antiga, menystinguda i resistent; la popular fabril, ens la dóna anys després un article publicat a la premsa nova, també menystinguda i resistent; i la dels fabricants i obrera comarcal: “Los reaccionarios, que son los que por principals propietaris, nova, repressora, ofi cial i incoherent tantos años fueron aquí situación, han sido los primeros entre el discurs de progrés innovador que prediquen i la perturbadores y los que han fomentado en sus buenos defensa dels valors tradicionals que practiquen.33 Vegem- tiempos todas las discordias de la localidad, enconando los ne el cas de Vilassar (fi ns feia poc, incloïa Vilassar de Mar ánimos y escitando las pasiones… que por los años 54 y 56 i Cabrils), el qual, per la densitat tèxtil que acabem de fueron ya los perturbadores, como lo fueron después, en el demostrar, esdevé un exemple paradigmàtic, tot i que potser largo período de entonces al 29 de Setiembre de 1868…”34 resulta extremat per l’alta densitat –56 %– i el tarannà molt En la vida quotidiana fomenten el paternalisme social. tradicionalista dels fabricants que el lideren, el grup dels Per exemple, en l’educació, com podem llegir a la Topografi a Serra i els Feliu. médica (1880): A Vilassar, el lideratge d’aquest model correspon al “por haber sido muy descuidada la educación de la juventud, fabricant Mateu Serra i Tauran, el qual ocupà l’alcaldia cuyo descuido daba lugar a la relajación de costumbres que se habia pels moderats els decisius períodes 1845-46, 1851-1853 i propagado en la masa de la población, sobretodo en la juventud. 1862-64, junt amb el grup de fabricants que l’acomboien. Contadas eran las solteras que al tomar estado no llevaban en su Recordem els seus orígens familiars: masovers dels Feliu de seno el fruto de su ilícito amor, según expresión de un virtuoso la Penya i d’arrels tradicionalistes, passen d’estar vinculats Cura párroco que habia administrado muchos años la cura de al camp a fer de negociants, i el trobem relacionat amb el almas en la misma. Tanta licencia y disolución, acompañadas contraban de teixits i altres productes, tot i que davant la de un procaz desenfreno, eran debidos no solamente a la falta de creixent persecució s’estableix com a fabricant cotoner. Però educación, si que también al referido comercio clandestino, después el retard tecnològic que hem vist comporta un enfrontament a la revolución y últimamente a la fabricación. Afortunadamente,

33 Miquel IZARD: Sin leña y sin peces deberemos quemar la barca, Barcelona: Los Libros de la Frontera, 1998, pàg. 134. 34 El Eco de la Costa.Periódico republicano federal y de intereses locales y materiales, Mataró, II època, any II, núm. 64, 10-VII-1870, carta publicada a la secció Correspondencias particulares signada per S. i R. F. – P. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 33

a pesar de los tiempos que corremos, a pesar de las muchas fábricas, - els Serra Galceran, els Bruguera Roldós i els Mayolas se observa cada dia una mejora en sus costumbres, gracias sin duda a Premià de Mar a la determinación se tomó veinte y cinco años atrás de encargar la - els germans Serra Armengol a Cabrils i Cornellà educación de las niñas a las religiosas de la Purísima Concepción.”35 - els Soler i els Cuyàs a Badalona Així, l’any 1851 l’Ajuntament va crear la plaça de - els Roldós Tauran a Mataró mestre municipal de noies i l’adjudicaren a una monja - Domènech Massiques a Canet de Mar concepcionista. Tot seguit, aquestes obriren a l’Hospital - els Tauran a Dosrius de Vilassar la seva tercera casa hospitalera. Aquestes - els Roldós Villar a Vilamajor monges havien obert el 1850 una primera casa convent a - els Comas a Parets del Vallès Mataró, de les quals actuava com a confessor el prevere - Pere Màrtir Suari, de Cabrils, a Badalona Miquel Gironès, fi ll del fabricant mataroní Josep Gironès, - A Sant Celoni 1850: relacionat amb Mateu Serra, el qual li lloga el 1852 una nau els germans Josep i Miquel Bruguera del seu vapor mataroní i així aprèn el funcionament del nou Josep Soler model energètic abans d’obrir el primer a Vilassar.36 Per Josep Espinach maig de 1855, Josep Piferrer, vinculat al grup hegemònic, = 390 telers en mans de vilassarencs! el qual havia encapçalat la milícia local, posa en marxa un - Pau Serra i Tauran 1850: Té quadres a Vilassar (3), petit teatre que en el futur esdevindrà l’actual Teatre de la Garriga, Manlleu, Calella i Capellades (2) = 259 telers la Massa, i sorgeixen els primers grups teatrals locals (de manuals manera semblant com a Barcelona: el 1837 del Batalló de la - … Milícia Nacional havia sorgit el Teatre de Montsió, tot i que Però tot això no és sufi cient i cal posar-se al dia: el 1855 ben aviat se’n desvinculà). Mateu Serra engega el primer vapor local que treballarà per Hem d’afegir un altre aspecte sorgit del cas de Vilassar: als barcelonins Nadal i Ribó, i els seus familiars, els Serra aquesta excepcional concentració de projectes, formació Vehil, projecten el segon vapor –de can Bitllets– associats i iniciatives en un nucli petit porta a la saturació, i alguns a Pau Ribó; i el 1858 els Feliu endegaven el tercer vapor fabricants locals opten per traslladar els seus establiments a associats també a Nadal i Ribó. El cens de 1857 registra altres indrets amb menys concentració, amb la consegüent un rècord històric de 3.357 habitants... però a partir d’aquí, expansió i intensifi cació del model de districte cotoner. Per lleuger descens i estancament demogràfi c conseqüència exemple: de la disminució de feina pel canvi tecnològic: entre 1850 - els Serra Roldós, els Terrades i els Murtra a Vilassar i 1861 registrem una caiguda del nombre d’obrers del 60 de Mar per cent. Aquesta frenada demogràfi ca es produeix a tot el

35Arxiu de la Real Acadèmia de Medicina, Topografi a médica de San Ginés de Vilassar y Cabrils, 1880, pàg. 26. 36COSTA, 1985, pàg. 181. REIXACH, 2010, pàg. 169-179 i 333-334. 34 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

Maresme i dura fi ns al 1900, tot i que a Vilassar durarà més, - Els Rosal de Berga, així com a bona part dels pobles de l’interior.37 anada a Mataró i Vilassar de Mar… Però, aviat, el sector dels fabricants més conservadors i el 1859 tornada a Berga. consideraran que aquest model basat en el vapor i el pacte - Els Nadal i Ribó 1871-1872: social tampoc funciona: costos cars d’un carbó que cal els Serra, de Vilassar a l’Ametlla de Merola; importar, confl ictes socials reiterats afavorits per les altes els Mir, de Vilassar de Mar a Banyoles. concentracions en aquests districtes tèxtils... Optaran - Els Feliu, 1876-1881: de Vilassar a Parets. per cercar l’energia hidràulica de les conques interiors - Els Calvet, vers 1910: la fàbrica de Vilassar la (aprofi taments millorats per les noves turbines), junt amb complementen amb colònies a Orís i Camprodon. el major aïllament social d’aquells indrets, on intentaran - … traslladar aquest model de poble fàbrica reconvertint-lo La cronologia d’aquest procés la podem resumir en en les fàbriques poble de les futures colònies industrials. A quatre fases:39 Vilassar aquest canvi d’estratègia el marca el grup dels Nadal I) Gran onada de fàbriques de riu entre 1870 i 1885: i Ribó. Primer combinaran ambdues localitzacions (el 1866 Recerca d’energia més barata que porta a la localització al Mateu Serra lloga una fi latura a Balsareny), però el 1868 peu dels rius en l’entorn rural. esclata una vaga contestada amb un lockout, que el porta II) Un cop esgotats els salts en àmbits urbans, cal cercar a paralitzar les obres de la colònia i acomiadar a tothom. cada cop més lluny, per tant calgué construir habitatges per És el que Ignasi Terradas anomena la primera “esporgada als obrers i dotar-los de serveis. Aquest conjunt urbanístic grossa de treballadors”.38 L’any 1870 compra molí i terres a que es va formant persegueix la consecució de l’estatut l’Ametlla de Merola i posa en marxa aquest projecte... de colònia, amb les corresponents exempcions fi scals Recordem les principals fàbriques de riu i colònies (abolides el 1892). tèxtils sorgides de Vilassar: III) Però la creixent confl ictivitat laboral de la dècada de - Els Tolrà de Cabrils, 1857: a Castellar del Vallès. 1880, especialment fi ns a l’esclat de les vagues de Manresa - Roca i Llubià el 1856 planegen una fi latura a vapor de 1892, porta al desenvolupament del projecte paternalista a Vilassar, però fi nalment el 1859, amb l’arribada del per resoldre la qüestió social i mantenir uns costos laborals tren Terrassa-Manresa, en construeixen dues a la Bauma inferiors als de la plana. La socialització queda en mans (Castellbell i el Vilar) al peu del Llobregat, el 1871 vendran la de l’església, es tanca el perímetre de les colònies, es fàbrica dels Llubià als Güell, els quals l’arrendaren el 1880 als desconnecten del seu entorn… germans Dalmau Tolrà de Cabrils, i els hereus gestionaran la IV) Com a darrer pas, aquest complex és teoritzat per fàbrica d’en Roca... La fi latura desapareix de Vilassar. Prat de la Riba (Ley jurídica de la industria, 1898). Les dècades

37 Josep IGLESIAS FORT: La població del Maresme a la llum dels censos generals, Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1971, pàg. 186 i 193. 38 GARCIA i BALAÑÁ, 2004, pàg. 518-519. 39 ENRECH, 2003 i 2005. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 35

següents corresponen a l’edat d’or de les colònies i del seu Fontrodona; i a Vilassar el 1889 tancava el vapor amb vint paternalisme social. telers mecànics de Jaume Novell. - 1891-1898: La llei de relacions comercials antillana 6. La “segona revolució industrial”: l’electricitat i provoca un important augment de la demanda, que el gas genera una etapa expansiva. Per exemple, diversos vapors mataronins amplien la seva força: Vinyas i Sanglas (60 Dins del marc del model del vapor que acabem CV), Vda. Arenas (50), Sala Baladia i Coll (125)… i obren d’exposar i la seva substitució per noves fonts energètiques algunes fàbriques de teixits com Jaume Mas el 1893, Fradera més econòmiques, la història del tèxtil cotoner d’aquesta Fontrodona i Cia. el 1894, Dionisi Serra el 1897… època és una successió de crisis i períodes d’expansió en - 1898-1914: La pèrdua de les colònies el 1898 es funció del nivell de comandes, les quals depenien de les viu com una debacle que originarà periòdiques crisis de mesures proteccionistes i dels confl ictes bèl·lics d’altres demanda. Culmina a Mataró el 1904 amb la fallida del sector indrets. D’aquests factors en resulta la següent cronologia cotoner (tanquen Baladia i Sala, Vda. Arenas –es passen a orientativa:40 l’energia hidràulica a Campdevànol–, Germans Esquerra, - 1874-1881: Crisi de demanda iniciada el 1874 per la Germans Mas…) i la substitució pel gènere de punt, que política lliurecanvista. Per exemple, l’any 1876 està tancada pren el lideratge. Una alternativa a l’energia hidràulica és el la Fàbrica de l’Aigua de Malgrat, l’any 1878 tanca el vapor relleu dels vapors per motors de gas pobre d’alta potència, de Martí Tay de Vilassar o l’any 1879 la fi latura de Planell i que a Mataró s’havia iniciat el 1876 però culmina entre 1904 Bonet de Mataró. i 1907, instal·lant-los les empreses tèxtils més importants: - 1881-1885: Etapa de creixement: La coincidència amb Colomer (40 CV), Esquerra (150 CV), Carbonell (20 CV), la febre d’or comporta la posada en marxa de nous projectes Minguell (200 CV)…; però és conjuntural ja que ben aviat industrials tèxtils de llarga durada que suposen l’inici d’una arribarà l’electrifi cació. La revisió aranzelària de 1906 i el nova empenta tèxtil. Per exemple, els tres nous grans vapors foment de les exportacions permet al sector agafar aire. de Vilassar que marcaran l’època clàssica: els Calvet de cal Comporta una nova i llarga onada de creixement demogràfi c Boter, els Vives de cal Garbat i els Estrany Feliu associats a a la comarca.41 Mañé i Ordeig; o a Premià de Dalt la Fàbrica. - 1914-1920: La neutralitat en la primera guerra mundial - 1885-1890: Etapa de recessió, iniciada amb l’arribada comporta un gran augment de la demanda que provoca un de la fi l·loxera i el viratge lliurecanvista de la Restauració, dels períodes més pròspers. L’any 1915 s’inicia la connexió que porta a alguns tancaments de fàbriques. Per exemple, a de les fàbriques a la xarxa elèctrica, tot i que algunes ja Mataró el 1889 tanca la fi latura de Rafart i Roldós i el 1891 disposaven des de 1899 de la seva pròpia producció per

40 COSTA, 1988. 41 COSTA, 1988 bis, pàg. 21 36 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

a l’enllumenat i a Mataró hi havia fàbrica d’electricitat des Filatura de 1897. Aquest és un moment clau ja que la nova font Àmbit Fusos 1923 Fusos 1932 Mataró 20.000 22.610 energètica –amb la corresponent reducció de costos– Malgrat 14.500 7.856 permet un rellançament del sector cotoner amb nous Premià de Mar 13.000 10.964 Masnou 12.500 7.720 projectes industrials. Premià de Dalt 5.000 3.120 - 1921-1925: Crisi pel decrement de les exportacions ja Vilassar de Dalt 5.000 2.200 Canet de Mar 2.500 - que no es pot competir amb els costos en recuperar-se el MARESME 72.500 54.470 tèxtil mundial, a més dels estocs acumulats. CATALUNYA 1.951.000 ESPANYA 2.085.000 - 1926-1935: Lleuger augment de la producció i dels % MAR / CAT 2’8 % benefi cis, mentre la crisi econòmica mundial afecta poc… El resultat d’aquest procés queda refl ectit en les Tints i acabats el 1932 al Maresme: Àmbit Nombre fàbriques 42 estadístiques de 1923 i 1932: Mataró 7 Calella 7 Tissatge Canet 3 Àmbit Telers cotó 1923 Telers cotó 1932 Arenys de Munt 2 Vilassar de Dalt 932 1.226 Vilassar de Dalt 2 Premià de Mar 930 516 Sant Pol de Mar 1 Vilassar de Mar 475 458 MARESME 22 Masnou 210 290 Malgrat 170 116 Plana versus muntanya: Comparativa del canvi en la Cabrils 137 141 43 Canet de Mar 126 192 distribució geogràfi ca entre 1861 i 1932: Fusos Fusos Telers Telers Tiana 122 81 Àmbit 1861 1932 1861 1932 Premià de Dalt 105 105 Maresme / Cabrera 103 106 Catalunya 7’4 % 2’8 % 15’5 % 5’8 % Arenys de Munt 70 181 Conca del Teià 67 111 Llobregat / 21’8 % 41’2 % 12’7 % 37’8 % Sant Pol de Mar 50 89 Catalunya Conca del Ter / Mataró 34 52 Catalunya 11’2 % 24’9 % 6’8 % 8’3 % Montgat 12 11 Barcelonès + Alella 8 38 Maresme + 49’8 % 22’1 % 56’4 % 31’4 % Sant Iscle - 18 Garraf / Cat MARESME 3.551 3.731 CATALUNYA 64.200 % MAR / CAT 5’8 % Com a conclusió, durant aquests anys es produeixen els Nota: No inclou telers a mà dispersos per les cases. canvis següents en el sector cotoner:

42Gráfi cos de los elementos de trabajo de las industrias textiles, número de obreros y valor de la producción en otras industrias, Barcelona: Publicaciones de la Cámara Ofi cial de Industria de Barcelona, 1923. Antonio Manuz: Contribución al estudio geográfi co y estadístico de la industria textil española, Barcelona: Asociación Nacional de Ingenieros Industriales Textiles, 1932. 43Jordi NADAL i OLLER & Jordi MALUQUER DE MOTES: Catalunya, la fàbrica d’Espanya. Un segle d’industrialització catalana, 1833-1936, Ajuntament de Barcelona, 1985, pàg. 70. Jordi Nadal i Oller: “La indústria cotonera”, a d. a.: Història econòmica de la Catalunya contemporània. S. XIX. Indústria, transports i fi nances, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, vol. 3, pàg. 54 I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 37

- Desplaçament de la plana cap a la muntanya: Com - Proletarització i pèrdua de l’ofi ci: Els canvis en refl ecteix el quadre anterior, hi ha un clar desplaçament, l’organització del treball a les fàbriques i la simplifi cació de tant en la fi latura com en el tissatge, des del Maresme i en la tecnologia porten a la desaparició dels ofi cis intermedis general de la plana (Barcelonès, Maresme i Garraf) cap a les i la consegüent proletarització. Això trenca el teixit social conques interiors del Llobregat i del Ter. Amb tot, el canvi interclassista dels nuclis tèxtils centrat en el món de l’ofi ci, energètic que suposa l’arribada de la xarxa elèctrica a les xoca amb les consuetuds de l’economia moral d’aquestes fàbriques a partir de 1915 obre noves possibilitats i atura la comunitats, afavoreix un sindicalisme més ideològic i unitari caiguda, fet que, junt amb l’empenta de la primera guerra enfront del vell sindicalisme d’ofi ci, i per tant es radicalitza mundial, fa que sorgeixin nous projectes empresarials que la vida política.47 rellancen el sector.44 - La feminització del treball tèxtil: Amb la pèrdua de - Filatura: Com a conseqüència d’aquest desplaçament, la les categories intermèdies dels ofi cis, la simplifi cació de la fi latura maresmenca queda sense pes dins del conjunt català maquinària i amb l’objectiu de rebaixar els costos laborals, i s’apropa a un discret tres per cent. En l’aspecte tecnològic, creix la proporció de feines ocupades per dones. Per el principal canvi tècnic és la substitució de màquines exemple, en l’àmbit català es passa d’un 44 per cent el 1910 a selfactines per contínues, més fàcils de fer funcionar i que un 57 el 1930. A Vilassar de Dalt el 1936 era del 42 per cent. per tant necessiten mà d’obra menys qualifi cada, i així es A Mataró l’any 1922 en el sector tèxtil, i a molta distància redueixen costos.45 d’altres sectors productius, el 72 per cent dels treballadors - Tissatge: Mataró es converteix en la capital catalana eren dones, tot i que els homes ocupaven els llocs de més del gènere de punt i abandona el tissatge del cotó, mentre responsabilitat a les fàbriques.48 que Vilassar i el seu entorn esdevé la capital comarcal del tissatge. En l’aspecte tecnològic, es produeix gradualment 7. El fi nal agònic del tèxtil cotoner la substitució de telers mecànics per automàtics que requereixen menys mà d’obra. Per exemple, a la fàbrica de 1936-39: Economia de guerra i col·lectivitzacions can Pebreta de Tiana, “els telers mecànics varen començar L’economia de guerra comportà les col·lectivitzacions a treballar l’any 1900. Cada treballadora portava dos telers de les indústries i alhora redueix el mercat a la zona del amples. Més tard n’entraren de nous estrets i automàtics, bàndol en què està ubicada, tot i que hi ha la possibilitat de de canvi de llançadora. D’aquests, una dona en portava sis, treballar per a l’exèrcit. Quant als propietaris que no havien però tenia una ajudanta o aprenenta”.46 fugit, també ells participaren en alguns casos en els comitès

44ENRECH, 2003.. 45LLONCH, 2007. 46MAURELL, 1998, núm. 15, pàg. 224. 47CALVET, 1914, pàg. 308-309. CAÑADA, 1998. ENRECH, 2005. 48CAÑADA, 1998, pàg. 23. LLONCH, 1994; i 2007, pàg. 137-154. 38 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

directius, com per exemple a la fàbrica de can Mañé de acoblats, tindrien prou força per portar tota la fàbrica. Vilassar. Com explica Xavier Mas amb exemples de Canet Però va resultar que quan els telers es posaven en marxa de Mar, hi va haver antics fabricants que, per poder viure en no tenien prou força, i les dones, per no fer una trencada, no quedar-los cap recurs econòmic, varen sol·licitar entrar paraven els telers. A continuació els motors s’acceleraven, a treballar com a obrers a les seves mateixes indústries i en una d’aquestes accelerades el Manolo Torres, que confi scades. També explica els exemples propis d’una se’n cuidava, va córrer per treure el gas, però en ser a la economia de guerra, quan des de Canet exportaven gènere vora es va trencar la politja. La politja el podia haver mort, de les fàbriques a França a canvi de queviures.49 Quant a les però per sort només li va donar un cop al genoll que li destrosses de la guerra, no foren gaire importants. Àdhuc va fer una ferida que ensenyava tot l’os. En vista de tants alguns fabricants recuperaren les fàbriques en millors problemes, Costa-Massana s’interessà per un motor marí, condicions que no les havien deixat. També tenim notícies que anomenaven ‘la burra’, i aquest funcionà bé, malgrat d’empreses, com can Mañé de Vilassar, que, en acabar la alguns problemes al principi.”50 En aquest context, costà guerra l’any 1939 i tornar als seus propietaris, van readmetre molt la supervivència del districte tèxtil del Maresme, tant el tots els treballadors de l’any 1936 que havien sobreviscut. del cotó a la plana com el del gènere de punt. Com és fàcil deduir, es va perdre encara més capacitat de competitivitat 1939-1959: Autarquia i dirigisme estatal en els mercats internacionals. Als anys cinquanta, comença a sortir-se del marasme i a Els anys quaranta són els de la més dura postguerra: recuperar el nivell d’abans de la guerra. En aquest context, es cupons, racionament de matèries primeres i energia, política posen en marxa noves iniciatives productives que suposen industrial estatal intervencionista de substitució autàrquica un modest rellançament del tèxtil cotoner: no disposem de d’importacions i de deslocalització industrial per castigar la dades agregades comarcals. Com a exemple de cas concret, Catalunya que s’havia resistit, represàlies contra els fabricants a Vilassar, el principal nucli cotoner de la comarca, obren el dissidents, estraperlo, depressió i empobriment… Com a 1946-1947 el nou edifi ci de Noguera Jordà i Tints i Acabats exemple de les difi cultats, citem el testimoni de la fàbrica Vilassar, el 1962 el nou edifi ci de l’Ignasi Terradas i Valls de can Pebreta de Tiana: “A la postguerra començaren les amb Vilassar Tèxtil SA, el 1966 Pons Marsal i Companyia, restriccions i calia treballar a l’hora que els deien, com de des dels quaranta en Jaume Bot a can Bassa com a taller 8 a 12 de la nit, o altres vegades de 10 de la nit a les 6 de auxiliar…; i entre 1946 i 1955 els germans Mañé de la la matinada. Un veritable desastre. Aleshores varen creure fàbrica de Vilassar ampliaran la producció amb una altra oportú posar dos motors Hispano Suïssa. Es creien que, fàbrica a Alella, que passarà a ser la més important d’aquell

49 Xavier MAS i GIBERT: Guerra – revolució i contrarevolució a Canet de Mar (1936-1943) (Les dimensions d’una tragèdia), Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2002, pàg. 251-252. 50 MAURELL, 1998, núm. 16, pàg. 241. 51 Dades facilitades per Hermínia Rafanell, arxivera municipal de l’Ajuntament de Vilassar. MANYÀ, 2001, pàg. 21. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 39

poble.51 L’any 1957 consten a Vilassar una trentena de s’acomiadarà molts treballadors… però a la pràctica les fabricants amb uns vuit-cents telers, que donen feina a un noves inversions augmentaran la producció per damunt de miler llarg de treballadors, a més de quatre fàbriques del ram la demanda i la competència en el mercat europeu cada cop de l’aigua que ocupen uns cent setanta obrers. La gradual serà més inviable. Fins a 1975, petites i mitjanes empreses liberalització i el Pla d’estabilització de 1959 obren pas a una aniran tancant, i algunes de grans; però cap de les grans nova etapa de desenvolupament. empreses tradicionals del cotó superarà la crisi del petroli de 1975-1984 i l’explosió dels costos laborals durant la transició. 1960-1980: Reconversions i pèrdua de protagonisme El sector no desapareixerà, però serà amb noves empreses, molt transformades i amb nous productes, mentre que cap Però la realitat del tèxtil era ben evident: maquinària de les grans empreses i de les velles nissagues que havien endarrerida, excés de mà d’obra i minifundisme industrial; industrialitzat la Catalunya vuitcentista es mantindrà activa factors que el convertien en un sector gens competitiu. en el sector.53 Com a exemple, l’any 1979 tancava una altra Successius plans de reconversió tindran com a objectiu de les grans empreses simbòliques del Maresme –l’única reduir la maquinària obsoleta i el nivell de sobreocupació, i hidràulica–, la Fàbrica de l’Aigua de Malgrat, dedicada a la incentivar la concentració industrial. Però la crisi del sector fi latura de cotó des de la dècada de 1830.54 cotoner era inevitable, especialment a la fi latura. L’any Així, el 1980 les principals empreses tèxtils del Maresme 1968 ja han tancat unes dues-centes cinquanta fàbriques –a part el gènere de punt i les sedes, els darrers resistents cotoneres catalanes els darrers quatre anys. Com a exemple que ens permeten veure’n la darrera geografi a comarcal– comarcal, el mateix 1968 presentava expedient de crisi són:55 l’històric Vapor Vell de Premià de Mar, aleshores Hilados Tintex SL (tints) Mataró y Tejidos Serra Ollé SA, hereva d’aquell vapor que el 1858 Fidel Fàbregas (tints) Mataró havia aixecat el vilassarenc Jaume Serra i Vehil com a Jaume Estampats Dosrius SA Dosrius Serra i Companyia, resultant del trasllat de la fàbrica que Güterman SA (fi ls) Argentona (Cros) havien posseït a Vilassar. Tot seguit acomiadaven el personal Hilma SA (fi lats) El Masnou i clausuraven la fàbrica.52 Tecnofi bra SA (teixits) El Masnou Tres plans de reestructuració del sector tèxtil tindran Hijos de J. Bassols SA (teixits) Teià una efi càcia ben relativa: es tancaran empreses obsoletes, Vda. F. de Puig-Oriol (tints) Teià es retirarà maquinària desfasada –sovint readquirida per Vilassar Tèxtil SA (teixits) Vilassar fabricants encara més petits que continuaren fent-ne ús–, Pons Marsal i Cia. (teixits i acab.) Vilassar

52 Francesc CABANA i VANCELLS: La saga dels cotoners catalans, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006, pàg. 235-236. 53 Francesc CABANA i VANCELLS: 37 anys de franquisme a Catalunya. Una visió econòmica, Barcelona: Pòrtic, 2000. 54 CROSES, 1994, pàg. 15. 55 P. LLEONART & P. MACIAS & R. ARDÈVOL: El Maresme: Les claus de la seva contínua transformació, Barcelona: Banca Catalana, 1981, pàg. 85-87. 40 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

Tintes i Acabados Vilassar Vilassar 8. Síntesi Premià Textil SA (teixits i acab.) Premià de Dalt Eurocorset (confecció) Premià de Dalt En resum, la història de la industrialització cotonera Texfi n Finitex SA (tints) Arenys de Munt al Maresme es sintetitza en tres grans onades amb un Alsina Torrent i Gil SL Arenys de Munt segle de diferència entre elles: la manufactura de les Joan Josep Miquel SA (tovalloles) Arenys de Munt indianes, el vapor i l’electrifi cació. La primera correspon Gallofré Hernos. (tovalloles) Arenys de Munt a la indianeria mataronina, s’inicia vers 1750 i s’esgota Fernando Soler SA (tovalloles) Arenys de Munt amb la guerra napoleònica. A partir d’aquesta postguerra, van sorgint petites iniciatives de quadres de fi lats i telers, L’any 1985 trobem les dades següents per al sector que adquireixen majors dimensions a partir de 1840 amb tèxtil comarcal:56 l’arribada del vapor, però aquest model fa aigües amb la crisi Establiments Assalariats dels seixanta i alguns fabricants es traslladen a cercar salts Gènere de punt 498 10.337 Acabats teixits 74 2.026 d’aigua a les conques dels rius interiors. Però a partir de les Altres indústries tèxtils 37 800 dècades de 1870 i 1880 surten nous projectes empresarials Cotó 41 622 que trontollen amb les successives crisis de demanda, Altres subsectors 997 Total Maresme 659 13.882 que porten a alguns nous trasllats a les conques dels rius interiors, especialment a la fi latura. A Mataró, a partir de El tèxtil continua sent el primer sector industrial de la 1904 el cotó perd empenta a favor del gènere de punt, comarca, però ja no queda pràcticament res del sector tèxtil evolució que traslladarà el lideratge comarcal a Vilassar. cotoner tradicional. Citem, com a cloenda, un dels darrers L’arribada successiva de la xarxa elèctrica a partir de 1915 casos de suspensió de pagaments el 2001, la Fàbrica de dóna empenta a una nova onada, la tercera: el context Premià de Dalt –la singularitat del nom ja indica la seva favorable de la primera guerra mundial i nous projectes rellevància local–, amb més d’un segle de funcionament empresarials al voltant de 1920 rellancen les activitats, però continuat, tot i que amb diversos canvis de propietaris i la guerra civil i la dura postguerra suposen una difícil prova transformacions, i la seva reconversió en habitatges socials de la qual no es surt fi ns a la dècada de 1950. Aleshores es i equipaments.57 produeix una modesta onada de nous projectes de fàbriques que consoliden el nucli de Vilassar. Però la nova crisi dels setanta i vuitanta serà defi nitiva i correspon a una profunda transformació en la divisió internacional del treball que deixa sense futur el tèxtil cotoner tradicional a Catalunya.

56 D. a.: El Maresme. Diversifi cació econòmica i aprofi tament intensiu del territori, Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1989, pàg. 187. 57 Diari El Punt, ed. del Maresme, 22-III-2001, pàg. 7. OLIVA, 1999, pàg. 413-419. Jaume Oliver i Bruy: Introducció a la història de Premià de Dalt, Premià de Dalt: Ajuntament, 2003, pàg. 153-155 i 206-207. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 41

Bibliografi a comarcal sobre el cotó

- BAS i MACIÀ, Damià: “La indústria tèxtil a Vilassar de Mar”, a Festa Major 2006, pàg. 27-32. - CABALLÉ i ESTEVE, Francesc: La formació urbana de Vilassar de Mar, Vilassar de Mar: Ajuntament, 2007. - CABANA i VANCELLS, Francesc: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya, Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1991, 4 vol., vol. II: “Els cotoners”. - CALVET i PINTÓ, Eduard: (1905) Memòria referent al Congrés de Manchester celebrat els dies 5, 6, 7, 8 y 9 de Juny de 1905, Barcelona: Tipografi a l’Avenç. (1914) “L’Industrie cotonnière en Espagne”, a España econòmica, social y artística, Barcelona, pàg. 302-316. - CAÑADA i MULLOR, Ernest: Confl ictividad laboral i sindicalismo en el sector textil de Mataró entre 1896 y 1923, Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1998. - Cerquem les arrels; XVI trobada. La indústria tèxtil a Alella (enregistrament sonor), Alella, 2000. - COMAS, J.: Síntesis histórica del arte textil y de su desarrollo en la ciudad de Mataró, Mataró: Sindicato Textil, 1950. - COSTA i OLLER, Francesc: (1983) “Cultura de la fàbrica. Anticlericalisme i matrimoni civil al segle XIX”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró: MASM, núm. 18, pàg. 35-38. (1985) Mataró liberal 1820-1856: la ciutat dels burgesos i els proletaris, Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. (1988) “La ‘febre d’or’ a Mataró. Evolució del tèxtil la segona meitat del segle XIX”, a IV Sessió d’Estudis Mataronins. 9 de maig de 1987, Mataró: MASM 6 PMC, pàg. 103-118. (1988 bis) “La revolució industrial a Mataró: etapes de la mecanització”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró: MASM, núm. 32, pàg. 16-23. (1989) “150 anys de vapor a Mataró: La industrialització a Mataró al segle XIX”, a Mataróescrit, 1989, núm. 43, pàg. 32-38. - CROSAS i MALLEU, Josep Maria: “Fàbriques...”, a Som-hi! Revista de Malgrat (el Maresme), 1993, núm. 185, pàg. 19; i “La fàbrica de l’aigua”, a ibidem, 1994, núm. 188, pàg. 15-16. - D. a.: De menestrals a teixidors: dos segles d’industrialització a Vilassar, Vilassar de Dalt: Fundació Pública Museu Municipal, 1988. - D. a.: El Maresme, una comarca que treballa. Guia de recursos, Mataró: Biblioteques Municipals del Maresme, 2009. - ENRECH, Carles: (2003) El pla contra la muntanya. La crisi de la indústria tèxtil del pla i la colonització fabril de la muntanya (1874-1904), Lleida: ed. Universitat de Lleida. (2005) Indústria i ofi ci. Confl icte social i jerarquies obreres en la Catalunya tèxtil (1881-1923), Bellaterra: UAB. - FERRER i ALÒS, Llorenç: “Les industrialitzacions del cotó a Catalunya (1790-1830)”, a Josep Fontana. Història i projecte social. Reconeixement a una trajectòria, Barcelona: Crítica, 2004, pàg. 720-739. 42 - La recerca sobre el cotó al Maresme - Benet Oliva

- GALLEGO i GOODHEW, Lucía [et al.]: Fàbrica “Fills de J. Bassols”, Teià, 1996. - GALLIFA, Mariona: Mataró fabril: una passejada pel patrimoni industrial de Mataró, Mataró: Associació de Veïns Mataró Centre, 2002. - GIMÉNEZ BLASCO, Joan: Mataró en la Catalunya del segle XVII. Un microcosmos en moviment, Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2001. - GIMÉNEZ i MOLINA, Isabel: “La transformació del paisatge del Masnou: 1849-1945”, revista La Roca de Xeix, núm. 26, el Masnou: l’Ajuntament, 2005. - GÓMEZ, Francesc: “Organización obrera y confl icto en el sector textil de Vilassar de Mar”, a Singladures, 1994, núm. 18, pàg. 20-27. - GUARDIOLA i PRIM, Lluís: Sant Joan de Vilassar: història i geografi a de la comarca vilassanesa i del Maresme, Vilassar de Mar, 1955. - La indústria premianenca. 12 de novembre al 9 de desembre 2007, Premià de Mar: AECC - Fundació CRIT, 2007. - LIGOS i HERNANDO, Víctor: (1983) “Indústria i proletariat en 1861-1867”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró: MASM, núm. 18, pàg. 25-34. (1986) “Quatre anys de crisi econòmica a Mataró (La fam de cotó, 1861-1865)”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró: MASM, núm. 25, pàg. 6-24. - LLONCH i CASANOVAS, Montserrat: (1994) “Inserción laboral de la inmigración y sistema de reclutamiento de la fábrica textil: Vilassar de Dalt, 1910-1945”, a Boletín de la Asociación de Demografi a histórica, XII, 2/3, pàg. 149-161. (2007) Tejiendo en red: la industria del género de punto en Catalunya (1891-1936), Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. - LLOVET, Joaquim: Mataró: dels orígens de la vila a la ciutat contemporània, Mataró: Caixa Laietana, 2000. - MANYÀ i SANSÓ, Albert: “La indústria tèxtil a Alella”, a Recordant... Alella en el temps, Alella: Ajuntament, 2001, pàg. 19-41. - MAURELL, Eulàlia: “Les fàbriques de Tiana”, a Fòrum Tiana. L’informatiu local, 1998, núm. 15, pàg. 224; i núm. 16, pàg. 241. - MONJONELL i PARDAS, Maria: La real Fábrica de Indianas de Mataró de “Jaime Campins y Compañia”, tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Facultat de Filosofi a i Lletres, 1956. - MORA i VILA, Maria Teresa: Malgrat al vuit-cents. Estudi socioeconòmic, Ajuntament de Malgrat de Mar, 1996. - NAVARRO, José M. & NAVARRO, Rafael: Can Sanpere: el fi nal de la indústria tèxtil a Premià de Mar, Premià de Mar: Compagina SL, 2003. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 43

- OLIVA i RICÓS, Benet: (1993) “Eduard Calvet i Pintó (1875-1917). Polític, industrial i dirigent empresarial”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1993, núm. 45, pàg. 26-30. (1994) “L’era del tèxtil”, a d. a.: Vilassar de Dalt. Història Gràfi ca 1880-1940s, Vilassar de Mar: Oikos Tau, pàg. 113-146. (1999) Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875), Premi Iluro 1998, Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. (2002) “El tèxtil a Vilassar de Mar. Notes sobre un procés induït i dependent”, a Zerovuittresquaranta, Vilassar de Mar, núm. 143, novembre 2002. (2010) “Microhistòries de la guerra napoleònica entre Vilassar i Barcelona”, a d. a.: Noves lectures de la guerra napoleònica des del Maresme, Vilassar de Dalt: Museu Arxiu Municipal, 2010, pàg. 43-102. - PALOMAR i PONS, Jordi: El tèxtil i el punt a Arenys de Mar. Segles XVI-XX, Arenys de Mar: la Copisteria, 1991. - REIXACH i PUIG, Ramon: (2010) Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució industrial a la primera guerra mundial, Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. (2010b) “Integració econòmica hispànica i comerç industrialista al segle XVIII mataroní: els Esmandia i els Campllonch- Guarro-Cantallops”, a XXVI Sessió d’Estudis Mataronins. 28 de novembre de 2009. Comunicacions presentades, Mataró: MASM & PMAC, pàg. 119-136. - SAMON i FORGAS, Josep: Can Manyer, la fàbrica més gran de Vilassar de Dalt. Notes històriques, hipòtesi de desenvolupament i recull gràfi c, 2006. - SERRANO i MÉNDEZ, Alexis: “Vilassar de Mar a les primeres dècades del segle XIX”, a d. a.: Noves lectures de la guerra napoleònica des del Maresme, Vilassar de Dalt: Museu Arxiu Municipal, 2010, pàg. 209-249. - SOLÀ i PARERA, Àngels (1985) “Aproximació sociològica als mitjaires de Mataró (1790-1820)”, a I Sessió d’Estudis Mataronins. 17 i 31 de març de 1984. Comunicacions presentades, Mataró: MASM & PMC, pàg. 61-75. - SOLÀ i PARERA, Àngels & SOLÀ i PARERA, Teresa (1983) “L’estructura professional de la manufactura, del comerç i de les professions liberals de Mataró el 1838”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró: MASM, desembre 1983, núm. 18, pàg. 12-24. - TERRADAS i SABORIT, Ignasi (1994) La qüestió de les colònies industrials: L’exemple de l’Ametlla de Merola, Manresa: Fundació Caixa de Manresa, 1994. - TORRENTS, Llum: “La indústria tèxtil a Vilassar de Mar. La documentació de l’arxiu històric municipal en relació amb la crisi del sector durant els anys vint”, a Aprenent. Butlletí d’arts i tècniques industrials, Premià de Mar: Museu d’Estampació Tèxtil & CRIT, 1999, núm. 1, pàg. 22-24. - VILADEMUNT i CORNEY, Josep: Estratègies humanes d’ocupació del territori: el cas de Vilassar de Dalt, Vilassar de Dalt, 2002.

I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 45

La investigació en el negoci de la punta artesana i mecànica Neus Ribas

La presentació que exposaré vol ser un estat de la totalment oblidada la contribució del rander, la persona que qüestió dels estudis sobre el negoci al voltant de la punta articulava aquest producte des del disseny, la producció i la artesana i mecànica. Per començar, hem de tenir en compte comercialització. que al llarg del segle XX la punta va anar perdent la seva Ens pot semblar un contrasentit parlar de la punta presència a la indumentària femenina, la roba de la llar i les dins l’àmbit de la indústria, però cal pensar en una situació peces que duia la jerarquia eclesiàstica. La punta feta a mà completament diferent que s’havia donat al nostre país ja va deixar de representar un forma de vida per a moltes des del segle XVII, on diverses famílies es dedicaven a la dones i famílies per ser relegada a una afi ció realitzada venda de puntes que realitzaven dones que treballaven des majoritàriament per dones. Paral·lelament les fàbriques de de casa. El negoci es desenvolupava al voltant dels randers, punta que van començar a instal·lar-se en el nostre país a que eren els encarregats de dibuixar i distribuir els patrons mitjan segle XIX van anar prenent posició en el negoci, entre les puntaires. A les puntaires se’ls donava el fi l i els sobretot de la roba interior. patrons, i aquestes tornaven la feina realitzada als randers, En aquest panorama l’any 1983 Frederic Marès que s’encarregaven de muntar-la i posar-la a la venda. Es i Deleuvol, escultor i col·leccionista, fa dipòsit a la tractava, doncs, d’un negoci que en alguns períodes va Generalitat de Catalunya de la seva col·lecció de puntes ser una activitat de subsistència per a moltes famílies del per ser exhibides al Museu d’Arenys de Mar, que va rebre Maresme. Evidentment no va adquirir mai la magnitud el nom de Museu Marès de la Punta. D’aquesta manera del negoci del gènere de punt, d’això n’era absolutament una activitat que era considerada una forma de vida i un conscient Jordi Palomer, primer director del Museu Marès petit negoci va passar a adquirir categoria de peça d’art de la Punta i director de l’Escola de Teixits de Punt de o d’element patrimonial. Des dels seus inicis el museu Canet de Mar, que va realitzar publicacions sobre el gènere inicia la seva tasca d’investigació i recerca en el camp que de punt i sobre les puntes. l’ocupa, complint amb una de les missions que té com a A mitjan segle XIX, com ja hem comentat, s’introdueix museu. L’any 1988, impulsat pel llavors director del Museu la punta mecànica, amb unes característiques completament Marès de la Punta, Jordi Palomer, es funda l’Associació diferents de la punta artesana, que sempre va mantenir Catalana de Puntaires, que va fer visible el fenomen de la una estructura de petits negocis o empreses familiars on la punta artesana, basat en la fi gura de la puntaire, i per tant principal mà d’obra, en un llenguatge actual, podríem dir centrant-lo en l’afi ció i en una activitat que, si es vol, té que estava “deslocalitzada”. La punta mecànica es realitza molt d’anacrònica, romàntica... En aquest panorama queda en fàbriques i reuneix tot el personal en un mateix espai; 46 - La investigació en el negoci de la punta artesana i mecànica - Neus Ribas

avui en dia aquest fet també s’ha modifi cat. En el Maresme documentació de les puntes adquirides pel Museu d’Art de no s’ha estudiat la implantació d’aquesta indústria; en Barcelona i en l’edició d’articles en els seus butlletins. Adelaida l’actualitat existeixen Encajes Laquidain a Argentona, que estarà més preocupada a analitzar les tècniques de la punta s’havia inaugurat a Badalona, i Indesmalla, fundada l’any artesana i la crisi que viu en aquells anys el sector, però els seus 1973, que es troba a Palafolls. En el cas d’Arenys de Mar, treballs també ens aporten informació sobre les principals Punto Nuevo va ser una empresa important des de la seva cases de punta artesana dels anys 20-50 del segle XX. implantació l’any 1955 fi ns a l’any 2004, quan va plegar. Una altra persona que cal mencionar és Pilar Huguet, Un cop feta aquesta introducció, caldria veure en quin sens dubte la primera autora d’un llibre d’història de la punta punt es troba la investigació sobre la punta a la nostra a Espanya, Historia y técnica del encaje (1914). Pilar Huguet comarca i per extensió a Catalunya. Podem afi rmar que és fi lla de Rosa Creixell, puntaire nascuda a l’Hospitalet és un camp poc treballat, excepte el cas d’Arenys de Mar, que es trasllada a Madrid i adquireix categoria de puntaire com ara veurem, gràcies als treballs de Josep M. Pons reial. Pilar Huguet coneix bé diverses tècniques i, igual Guri, Jordi Palomer i Joan Miquel Llodrà. La majoria que Adelaida Ferrer, és capaç de descriure-les i deixar-ne d’articles o publicacions s’han centrat en aspectes més aviat constància en el seu llibre, on també fa referència a algunes antropològics o en les tècniques que es realitzaven. de les principals cases de punta artesana, com és la casa Fem ara una breu repassada als estudis sobre la punta, Castells d’Arenys de Mar. sobretot en referència al negoci de la punta. En un àmbit més general, cal mencionar el llibre A banda dels escrits més o menys descriptius que Hispanic Lace and Lace making, de Florence Lewis, de l’any trobem al segle XVIII i XIX, com són els de Francisco 1939, un estudi molt complert sobre el negoci de la punta de Zamora i el baró de Maldà, podem considerar que un artesana a Espanya editat per la Hispanic Art Society de dels primers estudiosos sobre el tema de la punta és Josep Nova York; el llibre Lace, a history, de Santina M. Levey, de Fiter i Inglès (Barcelona 1857-1915). És un dels fabricants l’any 1983; L’Europe de la dentelle, de Martine Bruggeman, de punta més importants del nostre país, però també és un de l’any 1998, entre d’altres... clar representant de l’esperit de la Renaixença, preocupat Al nostre país, Rosa M. Martí, anterior directora del per la recuperació de la cultura catalana. Va ser el fundador Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, ha publicat del Centre Excursionista de Catalunya i autor de diversos diversos articles sobre la història del tèxtil i la moda on treballs històrics i patrimonials del nostre país. La seva analitza el paper de les puntes en la indumentària, i també el publicació La fabricación de los encajes; su historia, su porvenir seu paper dins la indústria. Imma Pla Rovira, en el seu llibre [Fullet]: Conferencias dadas en el Fomento de la Producción Les puntes al coixí a Catalunya: ahir i avui, analitza el paper Española, los días 24 y 31 de enero de 1881, és un element de les puntaires i del negoci de la punta artesana. introductori important per situar el negoci en el nostre país Per nosaltres, el cas més destacat a l’hora de parlar de Adelaida Ferrer de Ruiz Narváez, alumna probablement la investigació sobre el negoci de la punta és sens dubte de Fiter a l’Escola de la Dona, participa activament en la Josep M. Pons Guri, un dels investigadors més clarividents I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 47

del nostre país. Tot i no dedicar-se especialment a aquest L’any 2005 el Museu organitza l’exposició Arenys de tema, sens dubte els seus articles sobre les cases de punta Mar i Arenys de Munt en el negoci de la punta, fi nals del XIX, artesana que hi havia a Arenys de Mar i algunes mencions a principis del XX, una exposició on volíem mostrar com al altres poblacions de la nostra comarca són els treballs més llarg de molts anys la relació entre aquests dos municipis precisos sobre aquest tema. va ser molt intensa, moltes puntaires d’Arenys de Munt Pons Guri es centra en les fonts documentals de l’Arxiu treballaven per a cases de punta d’Arenys de Mar. En aquest Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar i aconsegueix fer un cas no hi ha un aprofundiment sobre el tema, però era el llistat complert dels negocis de la punta: les famílies que primer cop que el Museu planteja la punta artesana sota una s’hi dedicaven, referències de la relació entre els randers perspectiva comercial. i les puntaires, les especialitats de la nostra comarca... El juny de 2007 es presenta l’exposició Els Castells, uns L’any 1985 es publica El Museu Marès de la Punta d’Arenys randers modernistes, i al setembre es publica el llibre amb de Mar, on Pons Guri fa una història documentada de la el mateix títol. Es tracta d’un estudi complert sobre la punta a Arenys de Mar que reuneix informacions sobre el importància d’aquesta casa de punta artesana, sens dubte negoci de la punta que ell havia anat recollint en diferents una de les més importants de Catalunya. Tot i que el centre escrits. L’any 2008, en els Quaderns d’Estudis Arenyencs es del discurs de Joan Miquel Llodrà era com aquesta casa publiquen els darrers articles de Josep M. Pons Guri: “Visió de puntes havia renovat totalment el llenguatge estilístic panoràmica de la punta moderna a casa nostra” i “Algunes inspirant-se en el modernisme, també es tractava la notícies documentals sobre la punta i el seu comerç”. importància comercial d’aquesta casa de punta artesana, A banda dels treballs de Pons Guri, que són els més sobretot en el període de 1906 fi ns a la guerra. extensos, segurament el treball més complert és el de Jordi L’any 2008 es presenta l’exposició Submergides en la Palomer dedicat a la casa Castells d’Arenys de Mar, Uns feina, el treball femení en negre dins el món del tèxtil (treball randers arenyencs. La família Castells 1862-1962, publicat de memòria oral). Aquest projecte està molt allunyat del pel Museu Marès de la Punta l’any 1994. Palomer analitza tema de la meva intervenció, però també aporta dades el seu volum de negoci, els seus clients i la relació amb les sobre la situació del tèxtil a la nostra població i del treball seves treballadores. d’algunes artesanes. A partir de l’any 2002 el Museu d’Arenys de Mar té El mateix any, l’Ajuntament d’Arenys de Mar publica una nova direcció i reprèn el treball desenvolupat per Jordi un nou Quaderns d’Estudis Arenyencs, titulat Les puntes al Palomer. En aquests anys han estat diversos els projectes coixí. Aquesta publicació ofereix informació sobre diversos realitzats sobre la punta: en alguns casos centrant-nos en aspectes de la punta. Sens dubte els articles més interessants les tècniques, en altres en la història, l’antropologia, l’art... pel que fa al tema que ens ocupa són els de Josep M. Pons En relació amb la punta com a negoci i seguint el tema que Guri: “Visió panoràmica de la punta moderna a casa nostra” estem desenvolupant, el Museu ha dut a terme els projectes i “Algunes notícies documentals sobre la punta i el seu següents: comerç”. 48 - La investigació en el negoci de la punta artesana i mecànica - Neus Ribas

I fi nalment els anys 2009-2010 es dona a conèixer públicament a través de diversos camps, amb la idea que l’Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Es tracta aquesta eina pogués permetre, més endavant, incorporar-hi d’un treball de col·laboració amb el CDMT, Centre de altres arxius conservats en altres entitats o en les mateixes Documentació Museu Tèxtil de Terrassa, que com saben empreses. reuneix la més important col·lecció de teixits del nostre Al fi nal del projecte, s’han realitzat un total de 605 país. Dins els seus fons administra una interessant col·lecció fi txes de mostraris procedents de 30 empreses, a les quals de mostraris de diverses fàbriques del nostre país avui podeu accedir des del web http://ddfi tc.cdmt.es/ i que desaparegudes. El projecte neix per la voluntat dels dos us permetrà fer un petit tast de la història tèxtil industrial museus –que en realitat som tres: Museu de l’Estampació recent. Creiem que aquesta eina pot ser benefi ciosa tant de Premià de Mar, CDMT i Museu d’Arenys de Mar– de per als estudiosos del nostre patrimoni tèxtil, que podran treballar conjuntament en diversos projectes, ja que el que conèixer de forma més ràpida i accessible el que es conserva ens uneix és el tèxtil entenent-lo com a producte fi nal. en els nostres museus, com per als professionals del tèxtil, Vull remarcar la diferència respecte a museus centrats en que podran disposar d’una eina de coneixement i inspiració. la maquinària, com poden ser el Museu de la Ciència i la Si consultem el lloc web podem veure com cada Tècnica o el Museu del Gènere de Punt, on la força del fi txa ens aporta informació de les mostres en diferents discurs està en la producció més que en el producte. perspectives: tècniques, materials, decoració, història de L’evolució del sector tèxtil de Catalunya en la segona l’empresa i fotografi es de la peça en alta resolució i de la meitat del segle XX ha motivat la reorientació i/o la mateixa empresa. A més d’aquest web vam editar un petit desaparició de moltes empreses. Sortosament, una part llibret on fem una breu història de les empreses estudiades important dels seus arxius ha passat a museus públics, amb la intenció d’aportar una pinzellada a molts aspectes on ara són conservats amb cura i accessibles tant per als que queden per estudiar. professionals del disseny industrial com per a investigadors I aquest és el darrer punt que voldria tractar. Hi ha molt i estudiosos. Documentar, estudiar i difondre aquest d’escrit sobre la indústria cotonera del nostre país, sobre el patrimoni, considerant-lo globalment, signifi ca poder gènere de punt i l’estampació; evidentment la punta mai ha conèixer i preservar les característiques pròpies de la cultura estat un negoci de tanta repercussió com han estat aquestes industrial del nostre país i reconèixer-li el seu paper dins del indústries, i també reconeixem les difi cultats a l’hora de context europeu. disposar de documentació, però creiem que cal anar més Per aquest motiu, el Museu d’Arenys de Mar, dins enllà dels treballs fi ns ara realitzats, com són: la seva secció Museu Marès de la Punta i el Centre de - L’article d’Àngels Solà en el llibre Les dones i la història al Documentació i Museu Tèxtil, va sol·licitar l’any 2008 Baix Llobregat, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, una ajuda del Departament de Cultura i Mitjans de que fa un retrat de l’activitat puntaire en la zona. Sabem Comunicació de la Generalitat per indexar el seu propi fons que ella continua treballant aquest tema. industrial i elaborar una base de dades conjunta consultable - Diversos llibres d’història econòmica de Mataró que posen I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 49

de manifest l’existència del negoci de punta artesana i de la I fi nalment, cal començar a treballar la història de la seva importància. punta mecànica en el nostre país. Volart, una de les empreses - En el cas d’Arenys de Munt, des del col·lectiu pel Museu més antigues, encara manté la seva activitat, tot i que amb Arxiu d’Arenys de Munt s’ha fet algun treball sobre el un altre nom. El Museu conserva gran part dels mostraris negoci de la punta a Arenys de Munt. de Punto Nuevo, una de les fàbriques de punta mecànica Però queda per estudiar i investigar moltes altres més important de la nostra comarca, fundada l’any 1958 poblacions del Maresme on es coneix l’existència de cases pels germans Ferrer del Castillo i que va tancar l’any 2004. de punta artesana de la nostra comarca: El Museu d’Arenys de Mar manté aquesta línia - La casa Rimblas de Sant Andreu de Llavaneres, que d’investigació amb el desenvolupament del web que us menciona Adelaida Ferrer. hem mostrat, i els treballs de recerca i documentació que - La casa Vives de Barcelona. que treballava amb puntaires continua realitzant. El Museu segueix incorporant als seus de Sant Vicenç de Montalt. fons mostres de punta artesana i mecànica, tot uns fons - Cal estudiar a fons el cas de Mataró, una ciutat on per documentar i estudiar que ens permetrà aprofundir en probablement hi va haver diversos empresaris dedicats a aquesta línia de treball. Però el Museu d’Arenys de Mar, la fabricació de puntes, com és el cas de Josep Puig, pare en la mesura de les nostres possibilitats, també vol oferir de Puig i Cadafalch, fabricant de tul i randes. suport als investigadors i estudiosos que vulguin treballar la - Calella i altres poblacions de l’Alt Maresme van mantenir història d’aquest sector. negocis de punta artesana fi ns a fi nals del XIX

Alba de la Casa Castells, 1914 50 - La investigació en el negoci de la punta artesana i mecànica - Neus Ribas

Vestit de blonda. Màquina de Primer quart de fer punta segle XX mecànica

Mostrari de puntes de la Casa Artigas d’Arenys de Mar

Casa Volart I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 51

La relació entre el gènere de punt i Mataró Pere Vilaseca

La relació entre el gènere de punt i Mataró, o si voleu fàbriques de punt entrava el fi l i en sortia la peça preparada entre Mataró i el gènere de punt, és una relació molt íntima... per ser consumida: teixir, tallar, confeccionar i planxar... un Si avui a Mataró, i per extensió una part important de procés de principi a fi ... la comarca, som el que som i estem on estem, és gràcies al Tot i que a Mataró els primers telers no arriben fi ns punt. a la segona meitat del XVIII, concretament el 1765, fou Dic gràcies al punt i no al tèxtil en general, perquè qui ha un mataroní, Narcís Feliu de la Peña, membre de la Junta confi gurat la nostra història més recent és aquest camp tan de Comerç, autor d’una obra monumental, el Fènix de concret i específi c del món tèxtil: el punt, el gènere de punt! Catalunya, protector de noves fàbriques, qui, cercant el O encara, si volem ser més concrets, és gràcies sobretot redreç econòmic i polític del país, a la segona meitat del a les peces de punt que vesteixen l’home i la dona per dins. segle XVII –fi xem-nos-hi, un segle abans–, va introduir el La roba interior: les calces, els calçotets, les camisetes, les primer teler per fabricar mitges a Catalunya, i a més fi nançà mitges i els mitjons... un equip de persones per introduir quatre telers de França i Recordem-ho, teixir és anar entrelligant fi ls fi ns a els encarregats de fer-los funcionar. obtenir un peça. La relació entre el punt i la ciutat és molt anterior, als Ho podem fer entrellaçant els fi ls longitudinalment inicis de la mecanització a casa nostra i dos segles abans de (l’ordit) i horitzontalment (la trama); d’aquest procés en la seva consolidació industrial. surten les fl assades, els mocadors, les camises, els texans... No faré ara un repàs històric del que ha estat el punt a la Els seus inicis els hem de buscar en els telers manuals... Una nostra ciutat, tampoc en sabria, la Montserrat Llonch és qui indústria que al nostre país es va concentrar en bona part al en sap, d’aquestes coses, a més disposem d’una bibliografi a Vallès Occidental. prou àmplia sobre el tema. En aquest sentit, deixeu-me El gènere de punt és diferent, té un origen més casolà. recordar el Sr. Jordi Palomer, estudiós incansable del tema. Més de casa. L’àvia fent mitja, fent punt, durant les nits Durant bona part del segle XX, els homes i dones i els fredes hiverns, al costat del foc... representen l’inici del infants de Mataró, el gènere de punt el vivien des de tots els gènere de punt: un sol fi l teixit sobre ell mateix amb l’ajuda sentits, passejar per Mataró era passejar pel punt. d’agulles, formant malles... un procés que a mesura que es I aquest és el repte que tenim entre mans des la Fundació va mecanitzant, qualla a la nostra ciutat i comarca. Jaume Vilaseca, ajudar a reviure aquestes sensacions que A diferència del teixit a la plana, es tracta d’un procés ens permetran entendre d’on venim, com érem, i a on hem que es realitza íntegrament al mateix lloc... A moltes de les arribat i continuarem caminant com a ciutat i comarca. 52 - La relació entre el gènere de punt i Mataró - Pere Vilaseca

El punt per Mataró s’escoltava... industrial de la ciutat. Les xemeneies que dominaven el - El teler manual quadrat, tipus William Lee, a casa nostra paisatge: can Rafel, can Cabot i Barba, el vapor Gordils, ca rep el nom del so que genera, el xerric... és el so que l’Arenes, Busqueta i Sala..., així fi ns a arribar a can Marfà.. produïa en grinyolar la platina a cada passada. - Fàbriques, algunes conservades, veritables construccions - La sirenes que marcaven el ritme de la vida. La sirena de amb gran valor arquitectònic, ens ajuden a entendre can Marfà, l’empresa de punt més gran de tot Espanya, aquesta imatge de ciutat. abans de la guerra, que puntualment omplia el carrer de El tacte, la pell dura... les Rates d’homes i dones tornant dels llargs jornals a la - De moltes persones dedicades al treball a la fàbrica des de fàbrica, i que era el senyal per tirar l’aigua a l’arròs a moltes ben petits, amb llargues hores de treball. A preu fet, a tant cases. Les sirenes marcaven el ritme de la ciutat. per peça... - La remor de les màquines de confecció que s’escoltava rere - El gènere de punt requeria molta mà d’obra: homes, dones, les portes de moltes cases particulars, on moltes dones, nens... cadascú en tasques diferents. compaginant el treball domèstic amb el de la màquina, - Els homes rere els grans telers, els cotton, les circulars. ajudaven a arribar a fi nal de mes... Manyans... Tot i que les indústries de punt avui són indústries poc - Les dones, que a les fàbriques de punt eren majoria, contaminants, el punt també s’olorava... treballant a la confecció, als talladors, a l’acabat, al repàs, - L’olor d’oli de màquina, que tant emociona encara a a la prest... molta gent quan ens ve a visitar al carrer Baldomer - I els nens, no cal anar massa generacions enrere per Vila, olor que impregnava els tallers de construcció de trobar-nos homes i dones que van iniciar el seu treball a maquinària. Pensem que les indústries complementàries la fàbrica als 8, 9 10 anys, realitzant tasques de preparació eren nombroses; a més de construcció i reparació de del tissatge. maquinària, a Mataró hi havia el 43,5 % de tots els tallers - Una ciutat d’homes i dones que saben què vol dir el treball de Catalunya, amb més de 57. L’olor de les foneries, i el que ha costat guanyar-se uns drets com a obrers i com que servien per construir maquinària, els carruatges, els a persones. camions. L’olor dels tints i del blanqueig... Acabo amb el gust, el bon gust que ens ha de permetre - L’olor de borra, que malmetia sovint els pulmons dels assaborir aquesta història, la nostra història, com a mitjà per teixidors. projectar el futur, un futur amb arrels, amb sentit. - L’olor de cremar el carbó dels motors de vapor... Només Una història que no vol tancar cap porta, el punt a la durant els deu darrers anys del segle XIX s’instal·len a la nostra comarca encara té vida i tindrà vida, potser, com ciutat cap a 60 motors de vapor nous. diu Víctor Fabregat, orientant més els esforços cap al El punt que es veu... mercat que a la producció. Amb menys owerloquistes i més - Només que entréssim i travesséssim Mataró seguint responsables en disseny, qualitat i logística. el Camí Ral, ja podíem intuir, d’un cop d’ull, el vigor Per mirar endavant i per entendre el present, no podem I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 53

oblidar el passat. El passat és de tots i tots som part d’aquest història gràcies a la seva labor seriosa i discreta. passat, tots tenim la responsabilitat de divulgar-lo, projectar- La consolidació d’aquest projecte sembla que està lo, fer-lo didàctic, però no com a compromís polític i prou, entrant en una fase decisiva. Aviat la nau petita de can Marfà sinó perquè ens ho creiem de veritat, que és tan important haurà acabat la remodelació per poder-hi ubicar el Museu com tenir biblioteques, teatres, sales d’art, camps esportius... del Gènere de Punt. Aquesta és la feina que d’anys ençà fem a la Fundació Ens agradaria, no fer com els nous rics i esperar a tenir Jaume Vilaseca i que continuarem fent... tots els mobles, electrodomèstics, quadres i detalls per En aquest sentit m’agradaria remarcar la feina pacient estrenar la casa. Pensem que no cal esperar a tenir-ho per i constat del Sr. Josep Maria Ferrer, que durant tots iniciar la tasca. Cal un projecte clar i consensuat i a poc a aquests anys ha catalogat, cercat, entrevistat, tot el que té poc anar-lo consolidant, com s’ha fet a Premià. relació amb el tema que ens ocupa a la nostra ciutat. Les Estem segurs que podrem comptar amb el vostre suport generacions futures podran conèixer moltes dades i moltes actiu.

I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 55

L’estampació a Premià de Mar i al Maresme Joan Gómez

Parlar d’estampació i concretament de l’estampació descansa i no té la circulació de la saba. Un cop tallat l’arbre industrial a Catalunya i en el cas nostre a Premià de Mar, es fa el que se’n diu fi ls de pla, o sia, planxes d’uns gruix de 2 comporta una prèvia: el mínim coneixement tècnic dels dos cm (taules de fi l de pla, les quals es deixen assecar a l’ombra). sistemes emprats en aquest procés. De formes d’estampar Convé que a l’hora de gravar o tallar la fusta sigui ben seca. n’hi ha d’altres, en aquest cas les obviem perquè no L’operari, un cop seques, talla les fustes a mida del motlle, corresponen a les bàsiques formes tradicionals que han segons la mida de gravat, quadrats, rectangulars, triangles, marcat les pautes en el territori del qual volem parlar punts rodons de 23, 30, 40, 50 cm com a màxim. Entenem per estampar la forma del que podríem Per fer un motlle industrial cal un metxat a assemblatge; considerar pintura localitzada o transmissió d’un dibuix es fan capes de fustes diverses que, un cop lligades i sobre teixit, paper, fusta, plàstic o un altre material d’una encolades amb la fusta d’estampar o de gravar, li donaran manera repetida o amb possibilitat de fer-ho mitjançant els cos i evitaran la torsió i moviment. Aquestes fustes, d’un o efectes d’un sistema de tampó, pantalla de serigrafi a o altres dos centímetres de gruix, formen tres capes, contraposant formes. vetes; són de pi de Flandes o d’avet i a vegades de totes dues La primera estampació considerada industrial es barrejades. L’última d’aquestes fustes cal que sigui més forta, desenvolupa a Catalunya al llarg del s. XVIII i pren el nom per suportar els cops de maça en el moment de traslladar d’indianes. Esdevé tècnicament l’anomenada estampació al l’empremta a la tela. Aquesta última fusta acostuma a ser de bac o amb blocs de fusta bac o motlle d’estampar al bac, faig i s’anomena esquena de motlle. L’encolat de les fustes es o blocs de fusta (efecte tampó) per estampar sobre teixit fa amb una cola anomenada caseïna i es reforça amb petites de cotó, lli o seda. L’estampat resultant era anomenat tatxes o claus de ferro i també visos. Un cop encolades, les d’indianes (roba decorada semblant a la que portaven els quatre taules es posen a la premsa i s’hi deixen diverses hores comerciants des de l’Índia). Els motlles de bac es divideixen fi ns que la caseïna estigui seca i es formi un bloc compacte. en motlles de talla, semblants als coneguts com a xilografi es, Les fustes d’estampar o motlles, provinents de l’Índia els motlles de perfi ls metàl·lics i els de plomina, i aquests o d’altres indrets de l’Orient i també de l’Africà, estan últims cal complementar-los amb els catxets o motllo per compostes d’un sol bloc; acostumen a fer entre 15 i 30 cm. construir un motlle. La forma d’imprimir es fa per pressió manual, no s’utilitzen La construcció d’un motlle comporta: tallar l’arbre els cops de la maça com a Europa. en l’època adequada (entre Sta. Llúcia, 13 de desembre, Motlle de talla. Són els de més antiguitat dins la funció i la Candelera, 2 de febrer), època durant la qual l’arbre de l’estampació, ja els trobem a l’Orient i també en el món 56 - L’estampació a Premià de Mar i al Maresme - Joan Gómez

grecoromà. Aquesta tècnica de treball per estampar amb de llautó que formen el dibuix; cada color és un motlle, i es motlles tampó ja és coneguda artesanalment a Europa en els combinen motlles de talla amb motlles de perfi ls. segles VII-VIII de la nostra era, i per aplicar-la s’utilitzaven Motlle de plomina. El motlle de plomina és una peça motlles de fusta o de terracota; cultures com l’egípcia, la que aconsegueix una gran qualitat de l’estampa; esdevé una precolombina, les pintaderas de Canàries i terracotes similars versió industrial dels tipus de plom similar als d’impremta. de molts indrets de l’Àfrica ens donen pistes i coneixements S’utilitzava per estampar dibuixos complicats com els de sistemes decoratius sobre el teixit i el mateix cos humà. caixmirs, estampacions sobre suport de seda. També Per mitjà dels motlles de fusta hom ha transmès idees, s’anomenaven motlles de fosa. Es construïen a partir ha imprès imatges i també els primers llibres, dins d’una de l’al·ligació o mescla de plom, estany i antimoni; les tipologia fi xa. Han estat una de les eines més importants proporcions eren relatives i anaven segons l’operari, que les i poderoses de la vida i del pensament. En el segle XV guardava com a secret personal . s’inicien els tipus mòbils dins el concepte tipogràfi c. Catxet. El catxet era el motlle per fer les plomines; es De l’Orient tenim la referència de Marco Polo. Però feia amb fusta de til·ler, fusta que aguantava el foc o la abans de Marco Polo, ja en temps d’Alexandre el Magne, fosa. Es començava calcant el dibuix damunt d’un paper es tenen alguns coneixements de les teles estampades de i, mitjançant grafi t o pols de llapis, el dibuix es traspassava l’Índia. Més tard, en els segles XIII i XIV trobem monjos sobre la fusta. Es tallava o gravava el catxet aprofundint la viatgers i comerciants que inicien contacte amb l’Orient. talla o dibuix fi ns a una fondària d’1,5 a 2 mm; per realitzar- Suposem que ells, d’una manera o altra, portaren a Occident ho es feien servir eines de tall molt fi nes i també eines de la idea del motlle per a la impressió de paper i teixits, idea ferro roent. Per aplanar el fons, un cop realitzat aquest en un principi utilitzada per les arts gràfi ques, sobretot en negatiu, se li clavava una petita vora de cartó o cuir i s’hi la impressió de la imatge o estampa, en la difusió dels tipus abocava l’al·ligació o líquid de fosa; un cop fred es treia el mòbils, en el text i llibre, i també en l’estampació de teixits positiu o empremta i es muntava sobre el motlle o fusta. anomenats indianes. Aquest positiu estava reportat, i això permetia l’ensamblatge Les fustes més usades són denses i toves, sense vetes i fàcils de diverses peces. Per muntar el motlle o complementar de treballar amb les diferents eines de tall o gúbies. Entre l’empremta desitjada es clavava la fusta amb petits gavarrots les més conegudes podríem anomenar el cirerer, la perera, el o claus. Per aconseguir una bona estampa i un pla perfecte sicòmor (sicómoro) o plataner (Platanus occidentalis), la blada es polia o aplanava sobre una pedra tosca. En el cas de rebre i moltes altres, algunes provinents de l’Àfrica. un cop, d’aixafar-se una part del motlle, es podia canviar el Motlle de perfi ls. Partint de la idea del bac o bloc de fusta, fragment afectat i reparar-lo. s’intenta aconseguir uns perfi ls nets i segurs en la impressió, Els motlles rebien una capa d’oli de llinosa a fi de amb menys “accidents” per trencament d’imatge o línia de conservar-los i evitar que en rentar-los l’aigua penetrés a talla. En el bloc de fusta s’introdueixen (es claven) uns perfi ls dins i s’infl essin. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 57

El MEPM disposa de l’utillatge, d’una col·lecció L’estampació a Premià al segle XIX de motlles i altres estris, donació del Sr. Clivillé, ubicat a la ronda de Sant Pere. Aquest important conjunt és un La fàbrica de ca l’Aranyó, fàbrica tèxtil i d’estampació exponent representatiu del recull històric d’una indústria de bac. Dins de l’apartat de l’estampació a Premià de desapareguda. Mar, cal tenir en compte el taller de bac de ca l’Aranyó, cap a mitjans del segle XIX, instal·lat a la plaça Nova en Estampació de serigrafi a o lionesa el local que fou magatzem del Vapor Vell. En Salvador Serigrafi a. El nom amb què coneixem el sistema Moragas i l’Àngel Rovira escriuen: “Si ens situem al lloc ens ve de l’anglès silk screen –‘pantalla de seda’–. Sistema senyalat amb el núm. 1, que és emplaçat a la confl uència d’estampació també anomenat de sedàs (tamiz) o de lionesa. de la plaça Nova i del carrer Esperança, trobem la fàbrica Es tracta d’una pantalla formada per un marc de fusta, ferro de ca l’Aranyó, avui desapareguda per la construcció d’un o alumini, en què es col·loca ben tensada una tela de seda o modern bloc d’habitatges. (...) El local de la casa Aranyó polièster, prèviament gravada, que vol dir que s’ha tapat una fou absorbit pels serveis de la Serra i Oller, que jo havia part dels seus forats i se n’han deixat d’altres que formen un vist amb els seus llums de quinqué, l’estructura que romania dibuix, que en passar-hi el colorant queda estampat sobre dels telers, els motlles de fusta per a l’estampació d’indianes un suport de teixit o paper, etc. La rotativa o motlle cilíndric i les inscripcions pintoresques en la paret. L’edifi ci tenia tres per estampar és una modernització del sistema serigràfi c. pisos i el soterrani era ocupat per un vogi o sínia primitiu El seu origen es remunta a uns 2.000 anys; aquest mogut per una mula o un cavall, i que proporcionava la sistema era conegut en les cultures del Japó, la Xina, Roma, força motriu per al que s’entén la “preparació” o fabricació Egipte. Els antics marcs per estampar amb aquest sistema dels “rodets i bitlles”, i tal com ja indicava, forma part d’una estaven formats per un bastidor, en el qual hi havia un teixit indústria més important. Penso que aquestes inscripcions de cabell humà, tapat amb greix animal, en què es col·locava que esmento haurien estat un document important per a una màscara o estampa i es deixava assecar al sol; es treia la la història menuda (inscripcions a la Cisa, a Sant Mateu i part seca o pas de color, i la resta quedava tapada. fi ns i tot declaracions d’amor). (...) Al voltant del primer de Al segle XIX es varen aplicar les malles de seda més maig, que tenia ací una signifi cació popular, probablement o menys com les coneixem ara; l’any 1907 es registrà la enllaçada amb l’Aplec de la Cisa. En tal diada, s’engalanaven primera patent, “un procediment d’impressió amb marc les testeres de les màquines i els llums; ho feien les dones, tensat i rasqueta”. i l’encarregat els donava permís per suspendre el treball i Les pantalles actualment estan formades per teixits anar a fer proveïment de fl ors. Aquest costum ja existia a la anomenats tècnics; es classifi quen per pas de color en la fàbrica de l’Aranyó, a principis de segle o abans; aquestes malla, amb una numeració que anuncia la mida o gruix que celebracions tenien evidentment el caràcter proletari que permet passar el color del sedàs o malla. anar caracteritzant el moviment anarcosindicalista. Un fet 58 - L’estampació a Premià de Mar i al Maresme - Joan Gómez

que qualsevol que incités a una commemoració com – En el Claror, diari mural, ja el 1959 en Salvador Moragas posem per cas– la implantació de l’electricitat, era una bona diu: “Els estampats tenen un nom a Premià; Lió Barcelona, ocasió per fer un guarnida fl oral. (...) L’Aranyó feia empesa, Sederies Ibèriques i Filials produeixen, per compte propi teixit llis de cotó, en una part destinada a l’estampació de les i d’altres, grans quantitats d’estampats, particularment a indianes que ja he esmentat. Es diu que aquesta mercaderia mà pel sistema lionès. D’ençà de pocs anys, s’ha produït es carregava en velers a la platja de Premià, des de la qual el fenomen de l’emancipació d’alguns obrers, els quals arribaven al vaixell amb barques (...).” treballen per compte propi, però en contacte i al servei Premià 1930. L’empresa Lyon Barcelona SA. Neix de grans empreses del ram, ocupant molts col·laboradors, entre el 1929-30, sembla que parteix de la iniciativa de especialment noies, que dibuixen o calquen, rebent monsieur Badoy, industrial de procedència jueva instal·lat a setmanades considerables. Els petits empresaris perceben la localitat francesa de Lió, on conegué un jove dibuixant, benefi cis relativament importants per realitzar les diverses Jordi Sancho; diuen que el protegí fi ns al punt d’afi llar-se’l. etapes de la indústria dels estampats, sense deixar de formar Llogà la fàbrica de can Puiggròs de Premià i hi instal·là un conjunt molt més ampli i garantint, per l’exercici d’una una estampació de serigrafi a, que prengué el nom de major responsabilitat, un treball depurat i efectiu. Alguns Lyon Barcelona SA. Al davant hi posà el Sr. Piera com a d’aquests petits empresaris han reunit fortunes molt administratiu i en Jordi Sancho com a responsable dels superiors a les que pugui reunir el més actiu obrer.” dibuixants i clixetistes. Durant els primers anys hi trobem En el llibre de registre de personal de l’any 1960, trobem una fl uida correspondència Badoy-Piera, com també un que hi treballen 115 persones. El 22 de març de 1981, Lyon moviment comercial conjunt i amb aportacions de capital Barcelona SA fa suspensió de pagaments. Premià Informa, francès amb conceptes diversos per feines i altres, amb una núm. 14 abril de 1981, diu: preponderància de J. Badoy des de Lisboa i Lió. “Els 39 treballadors de l’empresa Lyon Barcelona, del L’any 1934 sembla que hi ha problemes amb els ram tèxtil-aigua , es troben en situació d’atur forçat i sense propietaris dels locals Puiggròs e Hijos, que demanen els cobrar els seus sous des de la segona setmana de febrer. justifi cants del lloguer de la fàbrica, a la qual cosa la gerència La part empresarial –que en principi no volia mantenir cap contesta que tot ho tenen en regla i que estan al corrent de tipus de negociació– diu que actualment no pot oferir res pagament; el confl icte rau en la manca d’entesa entre els als treballadors, ni feina ni calés.” germans Puiggròs, hereus de la fi nca. L’estampació de serigrafi a a Catalunya pren el nom Durant la guerra civil, la fàbrica fou ocupada per la CNT d’estampació a la lionesa, en referència a la fàbrica de i hi portaren els Hermanos de la Salle abans de traslladar- Premià de Mar. Aquest sector industrial fou entre els los cap a França. Després fou col·lectivitzada i tornà a anys 1940-2000 un sector molt important a Premià i el funcionar durant la guerra. Maresme. Trobem empreses a Vilassar de Dalt i de Mar, L’any 1941 consten 48 treballadors, 21 dones i 27 homes. Premià de Dalt, Dosrius, Mataró, Pineda, etc. Per aquesta I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 59

circumstància l’any 1976 neix a Premià de Mar la idea de L’estampació a Premià i al Maresma l’any 2010 Museu de l’Estampació, que va anar consolidant-se fi ns a la seva inauguració ofi cial pel president de la Generalitat, Jordi Durant aquests anys de crisi han plegat moltes Pujol, a can Manent, l’any 1985. Des d’aquest any, el museu empreses. De les que en el seu moment optaren per noves ha anat creixent fi ns a l’actual ubicació, a l’antiga Fàbrica tecnologies en queden unes quantes. No es pot dir que del Gas (2010). A fi nals del segle XX, des de l’AECC es són fl ors i violes, però malgrat les circumstàncies es manté pensava en una idea evolutiva sobre les funcions d’un futur més o menys viva una petita part del sector i tinc confi ança museu, es somiava en una entitat activa dins d’una societat que aquestes empreses, talment com em deia fa anys un avançada; es volia anar més enllà del concepte museu tot teòric del tèxtil, faran la funció d’au fènix i donaran pas a conservant les estructures que el defi neixen. Resumint, el una petita i continuada indústria d’aquest ram. No podem museu hauria de ser una peça activa dins de la indústria i somiar amb l’explosió industrial de l’estampació dels anys de la societat. 1960, però crec que a la nostra comarca tenim un sediment L’any 1991 es projecten noves funcions dins del marc industrial de futur amb polígons industrials com poden estructural del museu i del Centre d’Estudis (AECC) i ser els de Vilassar de Dalt, Mataró i d’altres poblacions, els neix la Fundació CRIT amb la idea de centre de recursos ajuntaments de les quals hi tenen un paper a jugar i esperem i d’anar més enllà del museu pel que fa a les implicacions que ho sàpiguen fer. socioeconòmiques del futur. La migradesa conceptual La funció del Museu de l’Estampació crec que ha d’unes estructures culturals del municipi avortaren la idea. quedat obsoleta en relació amb la cooperació industrial, el El Museu (MET), l’AECC, la Fundació CRIT, l’Escola seu rol ha esdevingut un paper lúdic lligat a unes estructures de Dibuix, les noves tecnologies tingueren un paper administratives que difícilment poden anar més enllà de innovador en el sector de l’estampació. En la primera etapa classifi car, conservar i difondre, tal com estan concebuts (1991-2000) s’iniciaren la Textilteca, les Mostres de Disseny els museus al nostre país. Són institucions molt dignes, (se n’arribaren a celebrar 14), també la creació de la Societat sense massa possibilitat de llibertats tècniques i de difusió, Catalana de Gravadors, i dins de la Fundació, un intent d’un dins la dinàmica del món socioindustrial. El seu paper és, ensenyament reglat de disseny i el pas del dibuix manual doncs, purament el de reserva de la memòria històrica de la a l’informàtic, bàsicament la introducció dels sistemes indústria del país. informàtics dins del món empresarial. 60 - L’estampació a Premià de Mar i al Maresme - Joan Gómez

Motlle de bac de fusta gravada (principis s. XX). Procedent de l’empresa Ponsa, SA. MEP 10941

Motlle de bac (fi nal segle XIX-principis XX)

Teixit de cotó estampat (fi nal s. XIX). Procedent Dibuix original per a l’estampació tèxtil amb de l’empresa Ponsa, SA. MEP 6033 motius de caixmir (fi nal s. XIX). Procedent de l’empresa Ponsa, SA. MEP 6033 I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 61

Recerca tecnològica tèxtil al s.XXI: aplicacions Miquel Soler

Quan parlem de recerca, el primer que hem de fer és mirar què hi ha o què s’ha fet al respecte fi ns al dia d’avui; això s’anomena l’estat de l’art. Per parlar de recerca tecnològica al Maresme primer hem de fer una ullada al passat i veure com era el territori i quin tipus d’indústries tèxtils ens envoltaven. Veure els canvis que s’han produït en la indústria tèxtil és el mateix que mirar aquesta fotografi a de la platja de Canet de Mar de l’any 1966. La platja segueix estant ubicada al mateix lloc de sempre, amb més o menys sorra segons els temporals de llevant de l’hivern, l’aigua més o menys neta en funció de si les depuradores funcionen millor o pitjor, Platja de Canet el 1966: elements tèxtils. el sol que sembla que crema més perquè la capa d’ozó perd consistència, però el que sí que ha canviat és tota la Aquest quadre ens indica el nombre de treballadors, fesomia que envolta la platja: patins, guinguetes, banyadors, la classifi cació de cadascun d’ells i el tipus d’empreses que ombrel·les, etc. hi havia a la zona. Hem de tenir en compte que la zona A la indústria tèxtil li passa el mateix, la indústria segueix comprèn des d’Arenys de Mar fi ns a Tordera. perdurant, es consumeix més tèxtil que mai, però la fesomia Treballadors sector tèxtil a l’Alt Maresme d’aquesta indústria no és la mateixa que la de l’any 1966. Adminis- Especia- No Grups Tècnics Total tratius listes qualifi cats L’any 1966 es va encarregar un estudi a través dels Teixits 63 35 712 125 935 sindicats verticals per veure quina era la situació de la Mitjons 26 39 366 49 474 Mitges 23 19 201 44 287 indústria tèxtil a la zona. Gràcies a aquest estudi podem Interiors i exteriors 105 190 2086 518 2899 Ram de l’aigua 42 48 593 180 863 continuar amb el nostre estat de l’art i mirar com estava Comercials ------10 2 12 la indústria tèxtil a l’Alt Maresme l’any 1966, l’any de la Altres grups ------1 --- 1 Torçats --- 2 21 3 26 fotografi a de la platja. TOTAL 259 327 3990 921 5497 Font: Cens eleccions sindicals 1966 62 - Recerca tecnològica tèxtil al s.XXI: aplicacions - Miquel Soler

Per mirar de concretar més i poder treure unes a ser un poble residencial, amb una pèrdua considerable conclusions de la fotografi a del sector tèxtil en la zona, d’indústries i de llocs de treball. Cal tenir en compte que detallem quina era la situació a Canet de Mar l’any 1966. el polígon industrial a Canet de Mar no s’inaugura fi ns al novembre de 2005. Aquest fet fa que moltes empreses que Treballadors sector tèxtil a Canet de Mar. 1966 eren a Canet de Mar es vegin abocades a marxar a altres N. Adminis- Especia- No Grups empreses Tècnics tratius listes qualifi cats Total poblacions, que ja disposen de polígons industrials i dels Mitjons 38340556serveis complementaris a les seves indústries. Cal destacar la visió de futur de l’any 1966, en què es Mitges 31230336 reclamen incentius per exportar els nostres productes Interiors i 22 50 90 764 220 1124 exteriors tèxtils, ja que sembla que amb el mercat espanyol ja no n’hi Ram de l’aigua 1 4 3 30 --- 38 ha prou i s’ha d’intentar obrir nous mercats, però per poder Tèxtils varis 12 ------2 --- 2 fer això es reclama l’ajut de les institucions públiques. TOTAL 41 63 98 866 228 1256 L’obertura del fi nançament bancari és fonamental, situació que curiosament es torna a donar avui en Font: Cens eleccions sindicals 1966 dia. Moltes de les empreses que estan tancant o tenen Arran d’aquest estudi es van treure unes conclusions problemes de fi nançament, és per causa de la manca de que enumerem a continuació, moltes de les quals encara suport de les entitats fi nanceres a les empreses, no renovant perduren avui en dia. les pòlisses de crèdit o no deixant capital per fer inversions - Creixement de l’atur encobert: buscar fórmules de imprescindibles per seguir essent competitius. regulació. Inconvenients en els talls del subministrament Imaginem que es plantejava de fundar una nova caixa elèctric i inestabilitat en la tensió. d’estalvis que potenciés la zona de l’Alt Maresme; doncs - Plans urbanístics per oferir creixement industrial. el 1863 ja s’havia fundat a Mataró la Caja de Ahorros de - Desgravació per fomentar l’exportació. Mataró, actualment Caixa Laietana. - Obertura de crèdits per part dels bancs. Un altre aspecte a tenir en compte és que l’any 1966 a - Fundar una caixa d’estalvis comarcal, amb la fi nalitat que Canet de Mar van desaparèixer 3 fabricants de mitges. Era els estalvis reverteixin a la comarca. un sector en fase d’extinció a causa del procés de fabricació. Com podem comprovar després d’enumerar les Aquest procés no es va saber transformar i passar a la conclusions que s’extreien de l’estudi realitzat, veiem que fabricació de mitges sense costures, que era el que en aquells l’atur ja era un problema l’any 1966, i la indústria submergida moments demanava la societat i en defi nitiva marcava la i la feina no regularitzada estaven a l’ordre del dia. moda. Tecnològicament parlant, era passar de fabricar les Si parlem de Canet de Mar, la manca de previsió dels mitges amb costures amb màquines cotton a fabricar mitges responsables i dirigents polítics al llarg d’aquests anys ha sense costures amb màquines circulars de petit diàmetre. fet que un poble potencialment industrialitzat hagi passat Aquest aspecte tecnològic va marcar una etapa de crisi a I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 63

Canet de Mar, molt diferent de la crisi que ens trobem avui Dècada de 1970: fragmentació de les empreses. Les en dia. Un feia referència a temes tecnològics i d’inversions empreses es comencen a dissoldre i es passa de les grans en maquinària, i l’altre, molt diferent, que ens afecta empreses a empreses més petites on només es fa una part actualment és la globalització del comerç mundial. del procés productiu i s’especialitzen en aquella part del Fent un petit resum de la situació de l’any 1966 i de la procés. Això fa que hi hagi una reducció del personal i de situació a Canet de Mar l’any 2010, veiem que: costos d’inversió, i a la vegada millora el producte. 1966 Dècada de 1980: màrqueting i disseny són dos nous A Canet de Mar hi havia 41 empreses que es dedicaven al conceptes de la vida empresarial. Vendre però no de la sector tèxtil, amb una ocupació directa de 1.256 treballadors mateixa manera a què estaven acostumats, s’ha d’impulsar en una població de 5.700 habitants. campanyes comercials amb nous atractius i sobretot cal tenir 2010 un bon disseny; en defi nitiva, fer més atractiu el producte Actualment a Canet de Mar hi ha entre 16 i 20 fàbriques a la societat de consum. Fins a la dècada del 70 els colors que es dediquen a la fabricació de productes tèxtils, amb una bàsics per a un jersei podien ser blau marí, negre, granat, ocupació directa aproximada d’entre 200 i 250 treballadors verd botella i gris; a partir d’ara això comença a canviar. en una població de 14.000 habitants. Dècada de 1990: control de la qualitat (ISO 9000). Font: Cens eleccions sindicals 1966 i www.idescat.cat En aquesta dècada ja no n’hi ha prou de millorar la comercialització i el disseny, sinó que és necessari posar Com podem comprovar, no hi ha una relació els mitjans per assegurar la qualitat dels productes que es proporcional entre el nombre d’habitants, el nombre de fabriquen. Per tant, es posen en marxa protocols de qualitat treballadors i el nombre d’empreses després de 44 anys. La dins les mateixes empreses. població ha anat creixent però el nombre d’empreses tèxtils Dècada de 2000: innovar (departaments de R+D+I). no, tot el contrari, ha anat minvant i, com és obvi, el nombre Apareix un nou concepte: innovar, innovar tant en productes de treballadors també. com en processos de producció, però és necessari fabricar En la indústria en general i a la tèxtil en particular productes amb un grau de novetat elevat. Això es pot podem detectar diferents canvis que s’han anat produint en aconseguir mitjançant la creació dins la mateixa empresa de les darreres dècades. departaments de recerca, desenvolupament i investigació, Dècada de 1960: producció seriada (empreses verticals). o bé amb l’ajut extern dels centres tecnològics. Cal tenir La màxima pretensió de les empreses fi ns aquesta dècada present una cosa primordial a l’hora d’innovar, saber que era fabricar tot el procés productiu dins la mateixa empresa. copiar no és innovar. Això comportava la construcció de grans indústries, on es Un cop feta aquesta radiografi a de la nostra indústria produïa des del fi l fi ns a arribar al producte fi nal envasat a des del detall de l’any 1966 fi ns al dia d’avui i com ha anat punt de vendre. evolucionant, ara ens toca intentar veure a on es dirigeix el sector i les seves possibles aplicacions en el segle XXI. 64 - Recerca tecnològica tèxtil al s.XXI: aplicacions - Miquel Soler

La moda La moda segueix tenint futur, cal saber situar-se a quin rengló de l’escala de consum posem els nostres productes. En el camp de la moda el públic compra perquè les Només cal refl exionar sobre quants productes tèxtils de diferents marques ens transmetem emocions i ens fan moda ens envolten diàriament des que ens llevem fi ns partícips d’aquestes emocions. No es compra realment per a arribar a la feina. Si també som capaços de veure altres necessitat, ja que la majoria de famílies disposen d’armaris productes tèxtils no vinculats al vestir, trobarem teixits plens de roba que ja no es fa servir. en llocs impensables i amb infi nitat d’aplicacions: són els La societat de consum, tal com es coneix avui en anomenats teixits tècnics. dia i com s’ha anat formant en els darrers anys, ha creat la necessitat a la gran majoria de famílies d’anar a passar Els teixits tècnics les tardes dels dies festius als grans centres comercials a comprar objectes o productes, entre els quals els articles Com hem comentat abans, el tèxtil no només són les tèxtils de moda. peces de vestir, també són els teixits d’ús tècnic. La sobresaturació de productes de moda i la reducció Què són els teixits d’ús tècnic? dels preus també han provocat aquesta despesa en el Són materials i nous teixits destinats a donar resposta a consum habitual, i en defi nitiva han creat un hàbit de diverses àrees d’aplicació, englobades sota la denominació despesa en productes tèxtils com mai havia estat. d’ús tècnic. El tipus d’indústries que ens trobem avui en dia també Aquestes àrees engloben camps com la medicina, la ha canviat. Moltes empreses creen aquí el disseny i els indústria, el sector agrari, la construcció, la llar, la mobilitat prototipus, però les produccions se’n van a països amb mà (automoció, ferroviari, aeroespacial, etc.), el medi ambient, d’obra més barata. la protecció personal (EPI), l’embalatge, l’esport, etc. Al consumidor ja no li importa tant la qualitat del Aquests productes són el resultat de la investigació, la producte. Valora més poder adquirir més productes a un innovació i la col·laboració entre el centres de transferència baix preu, encara que la durabilitat sigui inferior. Aquest tecnològica, els proveïdors, els fabricants i els usuaris fi nals. fenomen s’accentua sobretot entre la gent jove i els En els darrers cinc anys, a Europa s’han registrat més adolescents. de 20.000 patents tèxtils referides a aplicacions d’ús tècnic. Cal tenir en compte que els preus de les botigues de les El creixement mitjà anual de consum de teixits tècnics grans cadenes de distribució multipliquen per tres el cost en l’àmbit mundial en els darrers deu anys ha estat del 3,5%. de la peça de vestir posada a la botiga, encara que estigui Com a conseqüència de la inestabilitat internacional, aquest fabricada a l’altra punta del món. Per tant, una peça de creixement s’ha desaccelerat lleugerament, però continua vestir de 9 €, al distribuïdor li ha costat 3 € posat a la botiga essent superior a la majoria de sectors industrials. i penjat. Ara toca refl exionar i pensar què ha obtingut el Les previsions del 2010 del mercat alemany en referència a fabricant i què ha costat el transport. teixits tècnics és de creixement nul, però en cap cas de recessió. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 65

Teixits intel·ligents (Smart textils) Conclusions

Són estructures tèxtils amb efectes interactius que Com a conclusions fi nals, creiem que el futur de la moda depenen de la persona i del medi. passa per fabricar peces amb alt valor afegit i amb un grau Exemple: aplicacions electròniques amb sensors de disseny elevat. El problema que ens podem trobar d’aquí a uns anys és Camisa canvi color: Mostra de teixit intel·ligent que que cada vegada hi ha menys personal qualifi cat i serà difícil reacciona a un estímul extern. trobar-ne. Quant a teixits tècnics, aquest camp que fi ns ara semblava la taula de salvació per a moltes empreses també entrarà en recessió, però continua essent un mercat per seguir desenvolupant nous productes. El futur dels teixits tècnics i intel·ligents passa per innovar i desenvolupar productes relacionats amb cadascun dels apartats citats anteriorment, però que siguin respectuosos amb el medi ambient i amb el cos humà. La UE considera els EPI com un mercat estratègic atès que, mitjançant la legislació de la mateixa UE, pot protegir aquest subsector i ajudar-lo a créixer.

I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 67

Arxiu i fons documental: oportunitats de recerca per a l’estudi del textil del s.XX Òscar Figuerola

Origen Un entorn amb història

El Centre de Canet de Mar fou fundat el 1922 resultat de El centre, com hem comentat, va ser creat per la la política de la Mancomunitat de crear un seguit d’escoles Mancomunitat de Catalunya el 1922. L’edifi ci actual és tècniques de personal directiu. En són una mostra l’Escola obra de Rubió i Tuduri a partir de la reforma i ampliació de Treball (1913) o l’Escola de Bibliotecàries (1916), totes d’una vil·la existent, de la qual encara queden indicis. dues de la mateixa època. Tancada el 1926, va reobrir Fixem-nos en les característiques de les obertures del costat les portes el 1931. D’aleshores ençà ha format personal esquerre de la façana, amb brancals, ampits i dintells de tècnic per a la indústria dels teixits de punt tant de l’àmbit pedra natural, situades simètricament respecte a l’eix de directiu com de l’especialista en producció i maquinària.1 la porta d’aquest sector. Rubió va reproduir un altre cos Actualment s’ha transformat en centre de recerca. més a l’est d’estructura interior metàl·lica, i va confi gurar una composició comuna en què es diferencia el cos nou Taula 1: Antecedents i consolidació de l’escola de teixits del vell amb petites modifi cacions de les obertures. El 1917 - 1932 llenguatge emprat retorna al clàssic una vegada desacreditat Projecte de creació d’escoles locals 1917 Mancomunitat de Catalunya d’indústries. el modernisme. El ple de l’Ajuntament aprova la 1918 Ajuntament de Canet de Mar presentació al concurs. Cedeix a la Mancomunitat la fi nca 1920 Ajuntament de Canet de Mar de can Muní, que havia adquirit a Pere Pol. 19 de novembre de 1922. J. Puig i Cadafalch, president de la 1922 Inauguració Mancomunitat, inaugurà l’Escola. Suspensió de l’activitat de l’Escola en el marc de la dictadura de 1926 Primo de Rivera. 1931 4 d’abril de 1931. Acte de reobertura

1932 31 de gener de 1932. Acte de Francesc Macià, president de la reinauguració Generalitat

Façana de l’edifi ci original de l’Escola de Teixits. 1933 Grup d’alumnes i professors. 1FIGUEROLA, O. i LÓPEZ, O. L’Escola de Teixits 1922-1997. Col·lecció Història de les Institucions 2, Diputació de Barcelona, 1997. 68 - Arxiu i fons documental: oportunitats de recerca per a l’estudi del textil del s.XX - Òscar Figuerola

metres de longitud per 16 metres d’amplada, suportada íntegrament pel seu perímetre sense cap pilar interior mitjançant unes encavallades mixtes on les compressions i les traccions s’absorbeixen amb arcs d’obra de fàbrica i tirants metàl·lics respectivament. Aquesta estructura no solament suporta la coberta a dues aigües, sinó que també serveix de recolzament al cel ras format amb voltes esfèriques de maó pla. A l’exterior l’ornamentació es redueix a esgrafi ats, els més elaborats dels quals es situen als testers.

Façana 1936: edifi ci de l’Escola de Teixits després de l’ampliació de 1935 dirigida per Rubió i Tudurí.

Sala Màquines 1940 buida: Nau Floris cap a 1940, adquirida per la Diputació de Barcelona per instal·lar-hi la sala de màquines de l’Escola de Teixits.

Façana 2007: edifi ci de l’Escola de Teixits avui convertit en Centre de Recerca.

Pel que fa a la nau industrial Floris-Busquets, cal dir que va ser adquirida per la Diputació a mitjan segle XX. A partir d’aquest moment s’empra com a tallers de l’escola. El seu autor va ser Pere Domènech i Roura, que mostrà un gran Sala de Màquines 1945 Plena: Sala de màquines de interès per les qüestions estructurals dels edifi cis industrials, l’Escola de Teixits cap al 1945, amb maquinària industrial en els quals va assajar sistemes ben diferents. La nau té 100 per a les pràctiques. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 69

Tipologia documental i oportunitat de recerca elaborada. La tipologia d’empreses, com s’organitzaven, què produïen, què cobraven els treballadors, del director a Durant la seva història, el centre ha anat adquirint i rebent l’últim operari, quin era el cost d’una determinada màquina, documentació de tipologia variada. També el funcionament quantes màquines podia manipular un teixidor... Els SIAT del mateix centre n’ha generat. Per a l’historiador o per a i els treballs de revàlida fan instantànies de com era la un investigador interessat en aspectes relacionats amb el indústria en cada moment determinat tèxtil del s. XX (evolució del sector, tecnologia, llenguatge Els SIAT són treballs de recerca aplicada de suport a la tècnic...) poden ser d’interès documents generats per la indústria. N’hi ha a l’entorn de 4.000. El que li pot interessar mateixa dinàmica del centre. Els hem agrupat en sis apartats a l’investigador és la documentació addicional que es genera, per suggerir quins poden interessar a l’investigador del tèxtil els llistats d’empreses afi liades al SIAT amb informació en les seves diferents facetes: sobre aquestes. En general parlem d’empreses ubicades 1. Servei d’Informació i Assessorament Tècnic (SIAT): al Maresme. El 23% dels informes emeten informació des del 1941 sobre qüestions que poden ser d’utilitat a l’investigador. El 2. Projectes de revàlida: 1945 a 1976 77% dels informes són de caràcter tècnic i es centren en 3. Treballs de fi nal de carrera (TFC): 1977 a 2011 el control de la qualitat dels productes o en la causa de la 4. Fons documental tècnic generació de defectes. 5. Arxiu fotogràfi c Els projectes de revàlida són una font d’informació 6. Arxiu administratiu molt útil. Són els treballs de recerca que es realitzaven per a Aquesta tipologia documental pot permetre a l’obtenció del títol de perit industrial. Donen informació en l’investigador disposar de fons documentals primaris i cada moment històric (1945 a 1978) sobre les instal·lacions secundaris que l’ajudin en la seva recerca. Sobretot són fons necessàries per a la indústria, la tipologia de maquinària i que permeten a l’investigador disposar de dades fi ables, que l’estat de la tecnologia, els processos de transformació: de ben segur milloren la qualitat dels resultats de la recerca. matèries primeres, productes, la gestió econòmica: capital A tall d’exemple, a nosaltres se’ns acuden, entre d’altres, necessari, nòmines, cost de la matèria primera, escandalls... estudis sobre l’evolució del sector o estudis sobre l’evolució i també plànols i organització de l’empresa. En general es tecnològica. A més, també hi ha estudis sobre el lèxic tèxtil tracta d’estudis tècnics i econòmics per a la implantació i una galeria d’imatges molt útil per poder completar estudis d’una indústria de teixits de punt a partir d’un capital inicial específi cs. determinat. Per exemple, el treball de revàlida realitzat per en Felipe Estudis sobre l’evolució del sector Ferrer Calvetó ens dóna informació valuosíssima sobre el cost de posar en funcionament una empresa que fabriqui Si algú està interessat a estudiar el sector entre el mitges fi nes. Es disposa d’un capital inicial de 3.500.000 1940 i avui, el nostre centre disposa de molta informació ptes. de l’època. Sabem el cost d’un teler cotton, la seva 70 - Arxiu i fons documental: oportunitats de recerca per a l’estudi del textil del s.XX - Òscar Figuerola

procedència, l’estat de la tecnologia en aquell moment, el - 1980 Joan Beltran: Construcció i inici d’una indústria personal necessari per operar-lo. A més, també ens aporta destinada a teixir en la modalitat de “teixir a mans” amb fotografi es sobre l’estat de l’art del moment. pressupost inicial de 50.000.000 ptes. Un altre exemple del 1945 és el projecte presentat pel - 1981 Joan Bonet: Estudi tècnic i econòmic d’una ben conegut Jordi Palomer Pons, que ofereix un estudi indústria de gèneres de punt destinada a la fabricació de complet per a la instal·lació d’una indústria de teixits de 2.500 peces/setmana exteriors de senyora de alta qualitat. punt per a la fabricació de mitjons amb un capital inicial - 2002 Agustín Segura: Projecte per a la instal·lació d’1.500.000 ptes. d’una indústria de teixits tècnics de punt. El fons documental de la biblioteca, compost per llibres tècnics, revistes i manuals de maquinària, també pot ajudar l’investigador en els seus estudis sobre el sector. Des d’un punt de vista d’estudis d’història, el fons de revistes tècniques més antic pot ser útil com a font secundària. En aquest sentit podem destacar, entre les revistes, els títols següents: Indústria Tèxtil (1921 a 1935 en català), Cataluña Textil (1932 a 1935.), La Voz del Género de Punto (1932 a 1936) o el Butlletí del Gènere de Punt (1935). A partir del 1940, el centre disposa d’un fons de revistes tècniques enquadernades de més de 500 volums en diversos idiomes i que arriben fi ns a l’actualitat. Quant a l’evolució i el futur del sector, hi ha treballs Portada del projecte de Portada del projecte de revàlida de 1945 de Felipe revàlida de Jordi Palomer i sectorials des d’una perspectiva d’anàlisi empresarial més Ferrer Calbetó del Castillo. Pons, director de l’Escola de Teixits (1980-86). que no pas d’instal·lació concreta. En poden ser exemple, entre d’altres, Factors claus de la indústria moderna dels teixits Els treballs de fi nal de carrera dels enginyers tècnics que de punt (R. Garcia 2001), Internacionalització de la indústria comencen a redactar-se el 1977 també aporten projectes de la confecció (D. Sánchez 2002) o Estudi descriptiu dels per a la instal·lació d’indústries (interessant per a l’estudi de clústers tèxtils de Catalunya (E. Endrinal 2008) l’evolució del sector). En la mateixa línia que els anteriors, són estudis tècnics i econòmics. Quatre títols ens donen una Estudis sobre tecnologia idea aproximada del tipus de projectes que s’han presentat més recentment: El centre disposa de maquinària de teixits de punt - 1978 Sílvia Oriol: Instal·lació d’una fàbrica per a la de totes les tecnologies i de diferents èpoques. El centre producció de peleles. està actualitzat en maquinària, però també en conserva I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 71

d’antiga on es veu l’evolució tecnològica del sector. A més pot ser interessant l’Estudi de l’evolució de la maquinària de la màquina, hi ha estudis tècnics sobre maquinària que per a gèneres de punt (tricotoses rectilínies, circulars de gran permeten conèixer a la perfecció les màquines. Des d’un diàmetre, tall i confecció), de M. dels Àngels Martín (1991). punt de vista històric, a l’investigador li poden interessar els manuals de maquinària i informació sobre maquinària Estudis sobre lèxic que hi ha dipositats al nostre centre de documentació, que s’inicia el 1940 i arriba fi ns a l’actualitat. Hi ha diversos treballs de fi nal de carrera que han investigat sobre el lèxic específi c dels teixits de punt. En la majoria de casos es tracta de vocabularis multilingües que fi xen equivalents entre el català i altres llengües (anglès, alemany, fi nès i xinès). N’hi ha també de defi nicions en català. Aquests treballs poden ser útils com a consulta puntual. Hi ha, però, un treball d’un interès extraordinari pel que té de preservació de lèxic específi c i de localismes de la nostra indústria: Glossari de termes populars d’ús comú a la indústria tèxtil del gènere de punt per recollida a la comarca del Maresme (Ll. Chacón 1996). I lligat amb aquest treball i amb les col·laboracions del nostre centre amb el TERMCAT, William Lee: El Sr. Josep Avellaneda Font voldria comentar que hi ha material inèdit molt interessant acciona amb les mans i els peus el teler quadrat sobre els treballs que van fer els anys 30 especialistes del tipus William Lee davant de l’atenta mirada del jove Julià Lladó, alumne de l’Escola de sector encapçalats pel primer director del centre, Paul Teixits de Punt. 1948 Emile Muller, per a la fi xació d’un lèxic tèxtil català i castellà homologable a termes d’altres llengües. Crec que el seu Voldria ressaltar treballs de fi nal de carrera que han estudi seria tema per a una tesi. estudiat una tipologia de maquinària que pot interessar especialment a l’investigador: l’Estudi tècnic del primitiu teler de William Lee (M. Soler 1986) i l’Estudi tècnic i històric del teler “Arthur Paget “ (G. Mercader 2002). També pot tenir interès el treball Estudi i catalogació de màquines antigues de teixits de punt per crear el museu de l’EUETTP de Canet de Mar (J. Pera 1991). Finalment, si es vol saber quina ha estat l’evolució de la maquinària la dècada dels 80 del s. XX, 72 - Arxiu i fons documental: oportunitats de recerca per a l’estudi del textil del s.XX - Òscar Figuerola

Annex: quatre dades cronològiques sobre el centre

L’Escola Universitària de Canet, l’Escola de Teixits, ha tingut diferents noms, però sempre ha format en dos nivells educatius. Un ensenyament superior adreçat a la formació de caps de producció i un ensenyament tècnic encaminat a la formació de tècnics en processos productius.

Taula 2: Diferents noms per a la mateixa escola Període Denominació Formació Formació Innovacio i recerca 2008: L’activitat superior tècnica principal del CRTTT avui és la recerca per 1922-1930 Escola Local d’indústries a aplicacions tècniques de teixits en camps com l’aeronàutica o la medicina. Director Mecànic teixidor 1931-1945 Escola de Teixits de Punt d’indústries (nocturn)

1945-1967 Escola Especial de Teixits Perit industrial de Punt Ofi cial industrial Escola d’Enginyeria Enginyer Mestre industrial 1967-1978 Tècnica en Teixits de Punt tècnic Formació 1978-2011 Escola Universitària Enginyer professional de 1r (FP fi ns a d’Enginyeria Tècnica en tècnic i 2n grau. 2005) Teixits de Punt. industrial Cicles formatius Centre adscrit a la UPC de grau mitjà Centre de Recerca Des del i Transferència de Recerca aplicada Segueix el fi l i trobaràs el punt: Recurs de 2008 Tecnologia Tèxtil l’exposició que es va fer a l’Escola de Teixits per celebrar els 85 anys. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 73

Arqueologia industrial. Proposta d’actuació Eugeni Junyent Maria Carme Carmona

1. Què és l’arqueologia industrial? Períodes i àmbit 2. Proposta d’actuació d’actuació L’estudi d’aquests elements es pot plantejar seguint un En general es considera que l’arqueologia industrial protocol d’actuació que garanteixi documentar al màxim és aquella part de l’arqueologia que estudia les restes aquest tipus de construccions. relacionades amb el procés productiu a partir de la primera Un dels primers passos estaria centrat en la recerca revolució industrial, és a dir, a partir de l’aplicació de la documental, consistent en un estudi dels fons tant públics màquina de vapor als mitjans de producció. com privats. Els fons privats, en el cas dels espais fabrils, Tot i així, hem de parlar també d’arqueologia acostumen a ser de les mateixes empreses que van instal·lar- preindustrial (en alguns casos protoindustrial) per referir- hi les seves indústries. Són molts els casos d’empreses que nos a aquells processos presents ja en època medieval, abandonen els seus fons i arxius antics en els edifi cis on van moderna i contemporània que s’han anat mantenint des estar instal·lats, i constitueixen una font d’informació molt de l’antiguitat fi ns ben entrat el segle XX (forns de calç, rica de l’evolució dels diferents elements industrials. Un cop de pega...), o bé a aquelles instal·lacions que han encabit recollits i estudiats, entraran a formar part d’un arxiu local processos productius moguts a partir d’altres energies, com o comarcal, on rebran el tractament necessari per a la seva podria ser la hidràulica (molins fariners, paperers, bataners, conservació i consulta pública. fargues, serradores...). Tot i que sovint es considera només els espais de producció com a elements relacionats amb l’arqueologia Planimetria de la industrial, el seu àmbit d’actuació és molt més ampli, instal·lació d’una ja que també abasta aquells espais generats a partir de la caldera. Font: Arxiu revolució industrial, elements que poden ser molt variats, Històric de Sabadell. Fons des dels habitatges obrers fi ns a les cases de senyors, passant Municipal. Sèrie per espais de caire social com els teatres, els economats, de llicències d’obres (AMH 228 les escoles..., o el mateix teixit urbà resultant del sobtat expt. 81/1908) creixement demogràfi c que el fet industrial va provocar a moltes ciutats. 74 - Arqueologia industrial. Proposta d’actuació - Eugeni Junyent, Maria Carme Carmona

Altres fonts a tractar en aquesta fase són les fonts orals, continguin tota la informació, no només tècnica, sinó ja que ateses les cronologies en què ens movem, encara hi també arqueològica, ja que són freqüents els defectes ha usuaris i antics treballadors que ens poden informar de d’informació, a nivell arqueològic, que acumulen els plànols primera mà de les estructures i el seu funcionament, entre resultants d’altres disciplines, com a conseqüència d’unes d’altres aspectes. necessitats diferents. Paral·lelament cal elaborar material fotogràfi c mitjançant la recollida sistemàtica de tot allò susceptible Planimetria. Detall en planta de la base de la xemeneia, fumerals i altres elements relacionats, del vapor la Farinera (Sabadell, Vallès Occidental). de presentar informació sobre l’element, començant per la fotografi a de caire general i acabant en els detalls i elements concrets. És important que aquest procés sigui realitzat o dirigit per personal especialitzat, per tal d’extraure el màxim d’informació d’estructures que en molts casos desapareixeran. Aquesta elaboració de material fotogràfi c es realitza seguint criteris primerament arqueològics, però també estètics (per tal que el material pugui utilitzar-se en futures campanyes de difusió i siguin el més comunicatiu possible). Pot estar format tant per fotografi es elementals, com per muntatges gràfi cs. En el moment de fer l’estudi de paraments i espais, Imatge panoràmica d’un forn de calç a Matadepera (Vallès Occidental). també s’ha de portar a terme un estudi dels elements tècnics o bé de les evidències (marques, negatives, etc.) que aquests han deixat a l’edifi ci per poder fer una exposició, el més aproximat a la realitat possible, del funcionament de l’espai industrial i la seva evolució. Aquest procés s’ha de fer sempre abans que s’intervingui o enderroqui qualsevol part de l’element fabril ja que, tot i que un conjunt industrial acostuma a presentar elements En aquesta fase inicial, es realitzarà també un molt moderns, sempre ha acabat funcionant com un aixecament planimètric exhaustiu de l’element i una conjunt en el qual unes parts estan relacionades amb unes descripció i estudi sistemàtics d’espais i paraments. altres, i es pot caure en l’error d’enderrocar parts que, És interessant que l’aixecament el porti a terme o estigui tot i que molt transformades, podrien haver format part dirigit per un arqueòleg per tal que els plànols resultants de l’element original. També és freqüent la paradoxa que I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 75

durant la fase d’intervenció en el subsòl s’ha d’interpretar Cales a can Ricart (Barcelona, Barcelonès) l’edifi ci que hi havia a sobre, enderrocat només uns mesos o setmanes abans.

Anclatges d’una màquina de vapor.

A la següent fase es realitzaria un seguiment Amb tota la informació extreta de les diferents fases, d’enderroc (si aquest es portés a terme) de les estructures caldrà elaborar les conclusions, en les quals s’inclouria, entre objectes d’aquest procés i que, per tant, no es conservaran. A altres aspectes, fases constructives, funcionament, elements priori podria semblar que és una fase que no aportarà nova tècnics i maquinària, espais identifi cats... documentació a l’estudi, però són moltes les estructures que queden al descobert durant el procés d’enderroc (fi nestres o portes amagades que ens parlen de diferents fases constructives, espais soterranis amb pous que conserven encara tota la maquinària...) i que poden aportar informació a l’estudi. A la fase fi nal es portaria a terme una intervenció en el subsòl amb realització o no de cales de sondeig. Hi ha espais industrials, com és el cas dels vapors, on podem trobar molta informació del funcionament del conjunt fabril per sota del nivell de circulació, sobretot a nivell tècnic Restitució 3D d’uns cups al (fumerals, conduccions d’aigua, transmissions, carboneres, Maresme. sala de calderes, túnels de serveis...). 76 - Arqueologia industrial. Proposta d’actuació - Eugeni Junyent, Maria Carme Carmona

Com a punt fi nal de l’estudi sempre és interessant ben valorats. La difusió és un factor d’una importància plantejar una bona difusió, si l’element ho permet, que pot equivalent a la resta de l’estudi, ja que la seva realització incloure mapes interactius (amb els quals es podria mostrar hauria de portar sempre implícit, com a objectiu fi nal, posar bona part dels resultats obtinguts), plafons explicatius, a l’abast del ciutadà els resultats de la tasca dels arqueòlegs, reconstruccions en 3D, díptics, dossiers de treball..., i ja que el coneixement del nostre patrimoni és l’element tot un seguit de mitjans que posaria a l’abast del públic bàsic per tal de garantir-ne l’estudi i conservació. general elements que en la majoria dels casos no estan prou I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 77

Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt Josep Maria Ferrer

Quan la Fundació Jaume Vilaseca es va proposar de Llistat de l’inventari de marques : salvar per a la posteritat el ric patrimoni industrial del gènere de punt, s’entén les màquines, peces de punt, utensilis, A.R. - Manufacturas Andres Ramos, SA (Mataró) etc., no volia pas dir que ens oblidéssim del patrimoni AAA - Fontdevila y Torres, SA (Mataró) documental tan important que es podia anar recollint de Abanderado - Grupo Sans Branded Apparel (Mataró) centenars d’empreses locals d’aquesta especialitat del tèxtil. Abanderado - SA Sans (Mataró) Com a part no gens menyspreable d’aquest aspcte del Ablaca - Blasi Canela, SA (Terrassa) patrimoni i el material industrial, des de la nostra Fundació Adapta - Sabat & Cia. Sdad. Lda. (Igualada) es venia treballant, lenta però continuadament, en la Ad-dos - Soliva, SA (Mataró) confecció d’un cens de marques de fàbriques de gènere de Adelfa - Castelltort Gassó, SL (Igualada) punt i, el que es va iniciar amb pretensions locals, poc a Adelfa - Castelltort Gassó, SA (Igualada) poc ens va portar a considerar el punt en la seva amplitud Adelina - Benito Costa Ullastre (Mataró) a Catalunya. Aertex - Tejidos July, SA (Mataró) A partir d’aquell moment, vàrem entrar en contacte amb Aesist-Hose - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) gremis i associacions d’empresaris de diverses localitats, ens Agamenon - Géneros de Punto Record, SA (Mataró) vàrem posar a revisar anuaris, censos, catàlegs, … i també Agazur - Joaquin Torrellas Monclús Mataró la documentació dels gremis adscrits als antics sindicats AGB Donna - Arturo Garrido (Mataró) verticals. Alarona - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Ha estat una feian feixuga, llarga, sistemàtica, que s’ha Albet - Juan Albet Carbonell (Igualada) pogut endegar gràcies a la col·laboració d’ASEGEMA de Alcides - T. y Vives, SL (Sant Pol de Mar) Mataró, entitat que agrupa els fabricants locals, de FAGEPI Alcides - Tarridas y Vives, SL (Sant Pol de Mar) d’Igualada, de Terrassa, d’Olot, d’un col·leccionista Alcor - A. Albert Corp (Mataró) d’etiquetes tèxtils de Camós, al Pla de l’Estany, i un llarg Alcor - Jaime Badalona Vives (Mataró) etcètera, sense oblidar el nostre company i col·laborador Aldo Martin’s Basics - B&C - Aldo Martin’s (Igualada) Guifré Tarragó, que hi ha esmerçat tantes hores. Aldo Martin’s Cap Juluca - B&C - Aldo Martin’s (Igualada) Aldo Martin’s Weekend - B&C – Aldo Martin’s (Igualada) Aldo Martin’s - Aldo Martin, SA (Igualada) Aldo Martin’s - B&C – Aldo Martin’s (Igualada) 78 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Alexander - Filcot, SA (Igualada) Arthurt - Filcot, SA (Igualada) Alexandra - Géneros de Punto Enrich, SA (Mataró) Asta - J. Lluch Colomer, SA (Terrassa) Ali – Babá - Adolfo Aymat (Mataró) Asta - Parera (Mataró) Alicia - Jaime Pont Fornells (Terrassa) Aster - José Gelma Coll (Calella) Àliga - José Torres (1900) (Mataró) Astrid - J. Lluch Colomer, SA (Terrassa) Alora - Antonio Pulido Martin (Mataró) Astrid - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Aloy Cassic - José Aloy Valls (Igualada) Asunt - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Aloy - José Aloy Valls (la Pobla de Claramunt) Athletic - Fillat, SA (Igualada) Alteza - J. Lluch Colomer, SA (Terrassa) Athos - Arturo Garrido (Mataró) Amanda - Enrique Roca, SA (Mataró) Athos - Juan Ramos Massuet, SA (Mataró) Amapola - Miguel Bosch, SA (Terrassa) Aurora - Argemí (Terrassa) Amarco - Amarco, SA (Moncada i Reixac) Ave - Salvador Julià Avellaneda (Mataró) Amelior - Ramón Claramunt Padrós (Igualada) Avena - Gèneres de Punt A. Puig, SA (Igualada) Ametller - Géneros de Punto Ametller, SA (Mataró) Avet - Jaime Vilaseca Bertranpetit (Mataró) Amsa - Artículos Mas, SA (Mataró) Avet - Vilaseca, SA (Mataró) Anabel - Antonio Aleñà Gonzalez (Mataró) Anamelia - Antonio Pulido Martín (Mataró) Baby Gro - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Andal - Juan Casabella, SA (Mataró) Baby Love - Europanova, SA (Mataró) Angelina - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Babypunt - Dolores Pelfort Mitjana (Igualada) Angie-Farry - Anfarri, SA (Capellades) Bagatela - J. Rossell, SA (Terrassa) Anti Estático - F. Flotats, SA (Terrassa) Balancin - Géneros de Punto Pera, SA (Mataró) Antifaz - Teis Bosch, SA (Terrassa) Ballet - Joaquín Torrellas Monclús (Mataró) Antorcha - Industrial Aragonés, SA (Pineda de Mar) Baluarte - Antonio Roy Pons, SA (Mataró) Aranchyrts - SA Chyrt’s (Igualada) Bar-3 - Ramon Bartrés Sala (Mataró) Aranya - Enrique Arañó Rodón (1936) (Mataró) Bartroli - Rosa Bartroli Sala (Igualada) Asunción - Mora Lladó (Mataró) Basics - Carlomagno, SL (Igualada) Arbiter - José Giro Vila (Calella) Be Bé - Hijos de Jaime Torrellas, SA (Mataró) Arbolito - Valenri, SA (Mataró) Beatriz - Juan Sanllehí Geli (Terrassa) Arenys - Hijos de R. Julià, SA (Arenys de Mar) Bebe Crece - Teixits de Punt Vives, SA (Igualada) Arenys - Punt Synera (Arenys de Mar) Bebe Crece - José Mª. Vives Pelfort (Igualada) Argonauta - Géneros de Punto Record, SA (Mataró) Bebesvelt - J. Rosselló, SA (Mataró) Armiño - José Ferrán Condominas (Arenys de Mar) Belcor - Vives Vidal (Igualada) Artbany - Asunción Mora Lladó (Mataró) Belling’s - José Soteras Luis (Mataró) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 79

Ben-Hur - Juan Brustenga Jané (Barcelona) Brigadoon - Pedro Carner, SA (Igualada) Ber-Ber - Bernabé Ramírez Mejías (Òdena) Brindis - Textil Carbonell, SA (Mataró) Bermec - J. Figuerola, SA (Igualada) Briu Lofty - Tobudy, SA (Igualada) Betthina - Juncosa y Cía. (Terrassa) Buff - Original Buff, SA (Igualada) Betty Bird - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Buonaparte - J. Romagosa, SC Betty - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Busquets - Gèneres de Punt Busquet, SL (Igualada) Bianca - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) Bitácora - Carlos Anglada Roca (Mataró) C.Ferlo - Confecciones Ferlo (Terrassa) Blakes - Antònia Font Puig (Vilanova del Camí) C.I. - Confecciones Indesmallables, SA (Barcelona) Blay-Punt - Blaypunt, SL (Igualada) C.M.C - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Blay Moda&Punt - Blay Moda&Punt (Igualada) Caballín - F. Ballbé, SA (Terrassa) Bloncar - Bloncar, SA (Carme) Cabeza negra - Industrial Novellas, SA (Mataró) Blonde - Medias Sacma, SA (Terrassa) Cachet - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Bloomy - Joaquín Romero Mateos (Igualada) Cadí - Salvador Diviu Celrá (Mataró) Boa - Núria Plana Anglès (Mataró) Camping - Camping, SA (Vilanova del Camí) Bofa - José Mª Bonamusa Vidal (Mataró) Camps - Concepción Camps Casellas (Igualada) Bolero tres picos - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) Cañón - Mora Bartrés, SA (Mataró) Bolero - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) Capitán Cook&Co - Moda Nautica Cook, SL (Igualada) Bolero - Vives Vidal (Igualada) Caracol - Textil ZE.DE.SA (Mataró) Bolero - Vives Vidal, Vivesa, SA (Igualada) Caravelle - Medias Sacma, SA (Terrassa) Boliche - Enrique Roca, SA (Mataró) Caribe - Ind. Confecciones Modernas (St. Andreu Llavaneres) Bolichín - Grosberg, SA (Mataró) Carla Lugano - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Boncamí - Raúl Costa Pedrosa (Mataró) Carlomagno - Carlomagno (Igualada) Bongo - Agramunt y Pelfort, SL (Igualada) Carlomagno - Carlomagno, SA (Igualada) Bonpunt - Antonio Aleñá González (Mataró) Carlomagno - Pedro Pujol Carner (Igualada) Bordamatic - Bordamàtic, SL (Igualada) Carner - Ignacio Carner, SA (Igualada) Boxley - Ignacio Carner, SA (Igualada) Carter - Juan Ibern Salomó (Mataró) Boxley - Singular Brand, SL (Igualada) Cartuja - Confecciones Doymon, SL (Granollers) Boxley - Twinset, SA (Igualada) Casbra - Sociedad Anónima Casbra (Mataró) Boyfort - Antonio Pous Layret (Mataró) Casfi l - Salvador Filbá Junqueras (Mataró) Boysa - Rosa Serradó Orteu (Mataró) Castañer - Castañer y Cía, SL (Olot) Brag-fl ex - Juan Moreno Teixidó (Mataró) Castells - Sebastián Alonso Castells (Barcelona) Bridge - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Castor Extra - Hijos de Pedro Ribas (Mataró) 80 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Castor - Manufacturas Ribas y Juliá, SA (Mataró) Colobel - Géneros de Punto Colomer, SA (Mataró) Catalina - Mestre y Ballvé, SA (Mataró) Colra - SA Asensio (Mataró) Catma - Bartolomé Gomila Jaime (Mataró) Coltri - Francisco Colomer Argelaguer (Mataró) Centenario - Malla Textil, SA (Mataró) Colzar - José Coll Vicente (Mataró) Cesa - Calceteria CCC (Terrassa) Compostela - Andrés Carnota Rico (Mataró) César - Hijos de F. Prats Albert (Malgrat de Mar) Cóndor - Aretex, SA (Arenys de Mar) Cestlavie - Gèneres de Punt A. Puig, SA (Igualada) Condor - Condor, SA (Arenys de Munt) Cetasil - Polifi bra, SA (Igualada) Confecciones Díaz - Confecciones Díaz, SL (Òdena) Cha-cha-cha - Casarramona y Coll, SL (Mataró) Confo-Hose - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Chaval - Manufacturas Domingo, SA (Mataró) Constellation - Hijo de M. Vallhonrat (Terrassa) Cherry - Vives Vidal, Vivesa, SA (Igualada) Copelia - Hijo de M. Vallhonrat (Terrassa) Cheviot - Torné (Sabadell) Copu-Double - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) Chiquita - Luis Diogene (Barcelona) Copunt - Bartolomé Closa (Copons) Chistior - J. Rossell, SA (Terrassa) Cor - Claspunt, SA (Mataró) Christian Dior - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) Corcel - Gallostra, SA (Calella) Christian Dior - J. Rossell, SA (Terrassa) Corona - Industrial Mataró-Gerona, SA (Mataró) Christian - Medias Sacma, SA (Terrassa) Corsario - J. Romagosa, SC Christior – Less - F y F. Marimón, SA (Terrassa) Cortijo - Antonio Roy Pons, SA (Mataró) Chupetín - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Cósmico - SA Ymbern (Mataró) Chyrt’s - SA Chyrt’s (Igualada) Costa Blanca - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Cicerón - Manufacturas Sabaté (Igualada) Costa de Oro - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Cicerón - Manufacturas Sabaté, SL (Igualada) Costa Dorada - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Cíclope - Manufacturas Cíclope, SA (Igualada) Cotosilla - SA Ymbern (Mataró) Cigüeña - Industrial Mataró-Gerona, SA (Mataró) Cotton - J. Colomer Visa (Mataró) Citsa - Comercial Industrial Torrellas, SA (Mataró) Coup-Double - J. Rossell, SA (Terrassa) Civit - Francisco Pérez (Igualada) Crack - Manufacturas Alemany, SA (Mataró) Clivacril - Francisco Pacheco Recio (Mataró) Creaciones Vilamunt - Creaciones Vilamunt, SL (Piera) Clivadet - Francisco Pacheco Recio (Mataró) Creativa - Texsel, SCP (Calaf) Closa - Florencio Closa (Igualada) Crep - Torné (Sabadell) Cobra - SA Asensio (Mataró) Crespon - Cañellas y Subirats, S. en C. (Terrassa) Cocoliso - Géneros de Punto Record, SA (Mataró) Crevic - Victòria Burgués Munné (Mataró) Cofasa - Cooperación Fabril, SA (Olot) Criket - Isidro Jover y Cía, SA (Barcelona) Collie - José Maltas Estrems (Mataró) Cristall Mall - Calceteria CCC (Terrassa) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 81

Cumberland - Cóndor, SA (Arenys de Mar) Desca-Hose - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Cumose - Dolores Mata Hernández (Igualada) Deslumbrantes - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Cuqui - Amich-Mas, SA (Mataró) Dew&Warren - Dew&Warren, SL (Igualada) Cyma - Joaquín Puig Castany (Mataró) Diacar - Gamma Textil, SA (Igualada) Czarina - Miguel Bosch, SA (Terrassa) Diacar - Pola Bosch, SA (Igualada) Diacar - Ramón Pola Bosch (Igualada) D&B - Textil Ze.De.SA (Mataró) Diacarelle - Gamma Textil, SA (Igualada) D’Arau - Igsa Citigrup, SL (Igualada) Diafa - José Pasqual Giralt (Vilafranca del Penedès) D’or - Antonio Simón Caldas (Mataró) Diagonal - Rafael Gabaldón, SA (Igualada) D’or - Géneros de Punto d’Or (Mataró) Diamante - José M. Bonet Miquel (Carme) D’or - Ramon Oranías Ribas (Mataró) Diana - Manufacturas Textiles Graupera, SA (Mataró) Daapo - Josep Pons Claramunt, SL (Orpí) Diana - Miguel Bosch, SA (Terrassa) Dacos - Moltfort’s (Mataró) Diana - Moltfort’s, SA (Mataró) Dacs - Panicello y Santos (Igualada) Dim - Grupo Sans Branded Apparel (Mataró) Damita - Enrique Arañó Rodón (Mataró) Dim - Grupo Sans, SA-Sara Lee (Mataró) Damita - Géneros de Punto Arañó, SA (Mataró) Diogene - Luis Diogene (Barcelona) Danaida - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Dior 66 - J. Rossell, SA (Terrassa) Darling - F. Ballbé, SA (Terrassa) Diordama - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) Dasky - Carmen Julià Campdepadrós (Mataró) Diorella - J. Rossell, SA (Terrassa) David Valls - David Valls (Igualada) Dior-Etè - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) David Valls - Navia C. Grup, SL (Igualada) Diorete - J. Rossell, SA (Terrassa) David - Manufacturas Goliath, SA (Mataró) Diorissimo - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) Davidsón - Manufacturas Goliath, SA (Mataró) Díscobolo - J. Figuerola, SA (Igualada) Davistyl - Géneros de Punto Puig (Mataró) Discobolo - José Figuerola Pons (Igualada) Davos - J. Puig y Serra (Barcelona) Disney - Sara Lee (Mataró) Deily - Juncosa y Cía. (Terrassa) Dits - Calsen, SA (Canet de Mar) Deknix - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Divonne - Textil, SA (Mataró) Delfos - Textil Delfo’s, SL (Igualada) Dixie - Blasi Canela, SA (Terrassa) Delvy - Deluy, SL (la Pobla de Claramunt) Dobladina - Víctor Turull (Terrassa) Dentro - Solicasa Textil, SL (Igualada) Dobluna - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Depera - Maria Pera Serra (Mataró) Doffi - Fass Punt, SA (Sta. Coloma de Farners) Derby - Isidro Jover y Cia, SA (Canet de Mar) Dogo - J. Romagosa, SC Desarbres - J. Lladó, SA (Igualada) Dólar - Miguel Bosch, SA (Terrassa) 82 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Dollsocks - Montasell Hnos, SL (Mataró) El Lobo - Manufacturas Alemany, SA (Mataró) Dolma - Manuel Tostón Martín (Mataró) El Lorito - L. Bosch y Soms (Mataró) Dolova - Santiago Cristófol Royo (Mataró) El Lorito - Mª. Rosa Bosch Amat (Mataró) Domsa - Domsa, SA (Mataró) El Manisero - Afelpados Ferrer, SA (Mataró) Don Pocholo - Gallostra, SA (Calella) El Peque - Bonfi l, SA (Mataró) Donna is cotton - Arturo Garrido (Mataró) El Pirata - Carlos Anglada Roca (Mataró) Donna - Depunt, SA (Igualada) El Tren - Valentín Taberner Vilaró (Mataró) Dopren - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Ele - Artículos Mas, SA (Mataró) Dormilón - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Elements - Scor Equip, SL (Igualada) Dos gats - Jaume Calsapeu Massana (Mataró) Elisabeth - SA Sanllehy (Terrassa) Dos amigitos - Benito Costa Ullastre (Mataró) Elizabeth - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Dosmara - Marcos Ventura Pons (Mataró) Emilba - Emilio Badia Peitx (Mataró) Dotser - Bengodal, SL (Canet de Mar) Emmebivi - Ixcia (Mataró) Doyca - Senifex, SL (Igualada) Emo - Vich, Serra y Moragrega, Suc. (Barcelona) Doymon - Confecciones Doymon, SL (Granollers) Emperador - Calceteria CCC (Terrassa) Drawepun - Jaume Pona Torruella (Mataró) Emporium - Jaime Sureda Tasis (L’Escala) Drinng! - Maria Asunción Clavell, SA (Mataró) Enysa - Enysa, SL (Igualada) Ducal - Hijo de M. Vallhonrat (Terrassa) Equip - Indicolor BBC, SL (Igualada) Dunlop - SA Asensio (Mataró) Equipier - José Martí Torres (Mataró) Durex - Jaime Anglas Rossell (Mataró) Erato - Géneros de Punto Record, SA (Mataró) Duser - Juan Durán Magriñá (Mataró) Erika- junior - N. Ventura Martí (Olot) Dux - Géneros de Punto Rafel, SA (Barcelona) Eris - Salvador Canony Font (Barcelona) Esa - Espárrach, SA (Mataró) Edu’s - Edu’s (Igualada) Escorpión - Biosca Riera, SA (Igualada) Eduptor - Salvador Pujol Torrellas (Mataró) Escorpión - Vda. de José Biosca Riera, SA (Igualada) El Búfalo - Hijos de Julio Montfort, SA (Barcelona) Escudo Heràldico - Jaime Rossell Rey (Mataró) El Cargol - Doria Bertran, SA (Mataró) Eskijama - Mestre y Ballbé, SA (Mataró) El Ciervo - Industrias Minguell, SA (Mataró) Eslabón - Josefa Montaner Guix (Mataró) El Cochecito - Alga, SA (Mataró) Especialidades Trici - Eudaldo Mora Ruiz (Mataró) El Dragón - Manufacturas Miserachs, SL (Igualada) Esprint - Manufacturas Andreu Ramos, SA (Mataró) El Flautista - Miguel Massana, SA (Mataró) Esquimalitos - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) El Indio - Esperalba, SA (Mataró) Estela - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) El Lobo - Bartolomé Alemany Duñach (Mataró) Esteve - Esteve Aguilera, SA (Igualada) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 83

Esther - Juncosa y Cía. (Terrassa) Ferms - Mauri/Juliá (Mataró) Estrada - Gèneres de Punt Estrada, SL (Igualada) Ferpunt - Teresa Ferrán, SA (Igualada) Europunt - Antonio Font Maldonado (Mataró) Fet-Meu - Puig Galga 3, SL (Vilanova del Camí) Eva – Flex - Antonio Imbern Serra (Mataró) Fibad - Transformación Textil Igualadina, SA (Igualada) Evelyn - J. Rossell, SA (Terrassa) Ficristal - Blasi Canela, SA (Terrassa) Everest - Comercial Transatlántica, SA (Mataró) Fidely - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Excella - Enrique Arañó Rodón (Mataró) Filcot - Filcot, SA (Igualada) Excelsa - Orriols y Escudé SRC (Terrassa) Filcot - Géneros de Punto Fabregat (Igualada) Exgo - Exclusivas Gomis, SA (Mataró) Fildor - Salvador Canony Font (Barcelona) Exit - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Filfort - Salvador Canony Font (Barcelona) Explorador - Textil Layetania, SL (Mataró) Fillat - Fillat, SA (Igualada) Exquisite - Geis Bosch, SA (Terrassa) Filo Dermic - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Extraterrestre - SA Ymbern (Mataró) Filtro - Sañé, SA (Terrassa) Eyelet - Claspunt, SA (Mataró) Fima - Encarnación Comas Nogueras (Mataró) Fisherman - Fabril Industrial Textil, SA (Mataró) F.V. - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Fisherman - Fontdevila y Torres, SA (Mataró) Fabregat - Filcot, SA (Igualada) Flex - Antonio Ymbern Serra (Mataró) Fabrilmalla - Pons y Gregori (Igualada) Flexman - Manufactura Fexible de Punto (Olot) Fagepsa - Fabricantes Gros. Punto Reunidos, SA (Igualada) Flexpun - Antonio Ribas, Suc. de Pelegrín Cortés (Mataró) Fakir - Afelpados Ferrer, SA (Mataró) Fliper - Jaime Pla Gafarot (Mataró) Falúa - Liberto Sans Abustins (Mataró) Float - Galafl oat, SA (Igualada) Fama - F. Mauri Albertí (Mataró) Float - José Mussons (Igualada) Fama - Mauri/Julià (Mataró) Flong - Tejidos July, SA (Mataró) Famosa - Miguel Bosch, SA (Terrassa) Flor seda natural - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Fan punt - Marcelo Fábregas Pera (Mataró) Floren - Creaciónes de Emilio Florenza (Mataró) Fanta - Hijos de Rosendo Juliá, SA (Arenys de Mar) Floren - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Fantasia - Hijos de Miguel Jané (Mataró) Fonvall - Rafael Valls Martí (Capellades) Faro - Industrial Rosendo Llobet, SA (Calella) Fortaleza - SA Asensio (Mataró) Farolillo - Antonio Palomer Serra (Mataró) Frama - Jaime Marqués Riera (Mataró) Fast Way - Ortega y Planas, SA (Mataró) Franfer - Francisco Ferrer Gascón (Igualada) Felicidad - Manuel Carreras Claverias (Terrassa) Fred Perry - Industrial Mataró-Gerona, SA (Mataró) Fello - Felipe Llosés Riu (Terrassa) Frederic Homs - Joan Lamotte, SA (Òdena) Ferma - Juan Juan Massaguer, SA (Mataró) Frederichoms - Dicbro, SL (Òdena) 84 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Freeway - Gallostra, SA (Calella) Ginesta - Abella Ginestà Hermanos (Mataró) Fresnil - Polifi bra, SA (Igualada) Gioconda - Hijo de M. Vallhonrat (Terrassa) Frigus - José Compte Espuña La Artesana (Olot) Gips - Manufacturas Riro (Igualada) Frisco - Geis Bosch, SA (Terrassa) Girri - José Gibert Olleta (Mataró) Frisina - Géneros de Punto Record, SA (Mataró) Glamour - Hijo de M. Vallhonrat (Terrassa) Fuguen - Jaime Graupera Sabé (Mataró) Glatt - Emeterio Cima Garriga (Terrassa) FV - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Glory- Complet - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Glory Energy - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Gala - Galafl oat, SA (Igualada) Glory Silk - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Gala - José Mussons (Igualada) Glory - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Gami Punt - Jacint Gamisans Ollé (Igualada) Gocpster - Industrial Novellas, SA (Mataró) Gamosan - Miguel Santacana Abella (Igualada) Golden Rose - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Gasslon - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Golder - Antonio Mas Montañés (Mataró) Gassmir H.B. - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Golf - Arañó Rodon, Enrique (Mataró) Gato FBI - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Goliath - Manufacturas Goliath, SA (Mataró) Gatoset - Robreño Esperalba y Puig, SL (Mataró) Gracias - Luis Roig (Terrassa) Gebrit, moda íntima - Britge, SA (Mataró) Grama - Manuel Riera Granés (Mataró) Geduar - Eduardo Palmés Lliró (Igualada) Grazzia Marco - Nocrivi, SL (Igualada) Gemma - Vives Vidal, Vivesa, SA (Igualada) Gritto - Masquepunt, SCP (Masquefa) Genelant - José Subirana Ribera (Mataró) Grumete - Antonio Roy Pons, SA (Mataró) Génesis - Fil-Génesis, SA (Igualada) Gsmosan - Miguel Santacana Abella (Igualada) Genestam - Cooperación Textil, SA (Olot) Guardameta - José Martí (Mataró) Genial - Jaime Vilaseca Bertranpetit (Mataró) Guasch - Guasch Hermanos, SA (Capellades) Genial - Vilaseca, SA (Mataró) Güell - Manufacturas Alta Costura (el Masnou) Genio - Antonio Palomer Serra (Mataró) Guitare - Punsel, SL (Mataró) Gensur - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Guitare - Subirà y Cía, SA (Mataró) Georgette - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Guretoky - Jaime Bofi ll Bernardo (Mataró) Geranio - Puntimalla, SA (Terrassa) Germain - Suc. Vda de J. Germain Bertran (Terrassa) H.I. - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Geyser - Manuel Ramon Morell, SL (Mataró) Hadeli - Industrial Mataró-Gerona, SA (Mataró) Gilden’s - Pedro Pujol Carner (Igualada) Hanatex - Industrial Mataró-Gerona, SA (Mataró) Gilmousse - Suc. Vda. de J. Germain Bertran (Terrassa) Herdom - Domsa, SA (Mataró) Ginc’s - José Soteras LLuis (Mataró) Herdom - M. Domingo Oliver (Mataró) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 85

Herminia Mata - Blay Moda&Punt (Igualada) J C Man - Gèneres de Punt Castellà, SL (Pineda de Mar) Hey - Luis Moya Rodríguez (Mataró) J. Grimal - Jaime Grimal Serra (Malgrat) Hi - SA Sanllehí (Terrassa) J.A.C. - José Ansillo Catarineu (Mataró) Hijo de José Vilatarsana - Hijo de José Vilatersana (Mataró) J.G.S - Juan Grahit Soler (Terrassa) J.L. - J. L. Fernández (Pineda de Mar) Iberia - SA Asensio (Mataró) J.R. - J. Rossell, SA (Terrassa) Igloo - Industrial Novellas, SA (Mataró) J.Romá - Masquepunt, SCP (Masquefa) Igual al sol que a la lluvia - Miguel Bosch, SA (Terrassa) J.S. - Subirá, SA (Mataró) IJ - Industrias Jomá (Vilafranca del Penedès) Jacano - Jaime Castany Nonell (Mataró) Ilarito - Benito Costa Ullastre (Mataró) Jacqueline - F. Ballbé, SA (Terrassa) Ilerdom - Domsa, SA (Mataró) Jacqueline-301 - F. Ballbé, SA (Terrassa) Ilernoy - Joaquín Tristany Gual (Mataró) Jacqueline-366 - F. Ballbé, SA (Terrassa) Iluro - Angela Canaleta Diviu (Mataró) Jacqueline-44 - F. Ballbé, SA (Terrassa) Iman - Sañé, SA (Terrassa) Jacqueline-6120 - F. Ballbé, SA (Terrassa) Imperial - Miguel Bosch, SA (Terrassa) Jacqueline-630 - F. Ballbé, SA (Terrassa) Inde - Antonio Rodó Boada (Terrassa) Jacqueline-88 - F. Ballbé, SA (Terrassa) Indemallit - Blasi Canela, SA (Terrassa) Jaipunt - Jaime Graupera Sabé (Mataró) Insar - Industrias Saneta, SA (Mataró) Jalting - Manuel Serena Faiges (Mataró) Instambul - Soliva, SA (Mataró) Janira Bio-Bas - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Intarsia - Carlomagno, SL (Igualada) Janira Supless - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Interbó - Manuel Serena Pages (Mataró) Janira tiple malla - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Intermezzo - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Janira - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Intermezzo - Malltex, SA (Terrassa) Janirfi x - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Interwoven - Hijos Jaime Torrellas, SA (Mataró) Jantzen - Industrias Salinas Sabat, SA (Igualada) Intíma Cherry - Vives Vidal (Igualada) Jaypunt - Jaime Graupera Sabé (Mataró) Intima - José Mª Vives Pelfort (Igualada) JC MAN - Géneres de Punt Castellà, SL (Pineda Mar) Intima - Vives Vidal, Vivesa, SA (Igualada) JC - Gèneres de Punt Castellà, SL (Pineda Mar) Isaad - José Mª Bonamusa Vidal (Mataró) JC - J. Castellví (Igualada) Ismar - Isidro Marimón Miquel (Igualada) J-ca - Juan Ibern Salomó (Mataró) Ivensa - Pedro Massana Prat (Mataró) JC-Classics - Gèneres de Punt Castellà, SL (Pineda Mar) Ixcor - Scor Equip, SL (Igualada) Jeannette MacDonald - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Jeannette - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Jenny - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) 86 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Jersy - Ramon Montserrat (Igualada/Hostalets de Pierola) Kappa - Alfor, SA (Mataró) Jesmyn - Llagostera Textil, SA (Mataró/Cassà de la Selva) Karelis - Juan Serralta Aymerich (Mataró) Jesmyna - Manufacturas Textiles Graupera, SA (Mataró) Karina - Moltfort’s, SA (Mataró) JIM - Fabrimalla, SA (Igualada) Karnak Textil - Maria Triola Vilajoliu (Mataró) Jim-Miss - Fabrimalla, SA (Igualada) Karrigan - Géneros de Punto Enrich (Mataró) Jinete - Manufacturas Mataró-Calella, SA (Barcelona) Karrigan-Enric - Géneros de Punto Enrich, SA (Mataró) JO.RI.GU - José Riera Gubau (Santa Coloma de Farners) Karry - Andrés Carnota-Carlos Ribas (Mataró) Jocavi - Confecciones Jocavi (Arbúcies) Kaselis - Juan Serralta Aymerich (Mataró) Jofel - J. y P. Ballús Hnos. (la Garriga) Katrina - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Joly - F. Ballbé, SA (Terrassa) Katty - Bluco, SL (Igualada) Jo-pe - Pedro Zaera Santafé (Mataró) Kel-Ray - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Jopedi - Joaquín Peran Díaz (Mataró) Kenrich - Géneros de Pùnto Enrich (Mataró) Jorgel - Artículos de Punto Jorgel (Olot) Kgort - Géneros de Punto Casals (Mataró) Josmap - José Mabras (la Pobla de Claramunt) Kiko - Antonio Aleñà Gonzalez (Mataró) Jovisa - Salvador Sabater Giró (Mataró) King - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Juan Juan - Juan Juan Massaguer, SL (Mataró) Kira - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Jubre - Juan Farrera Fábregas (Igualada) Kiwi - Joan Cot Olivé (Mataró) Judith - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Kiwi - Victrix, SA (Mataró) Julian’s - Fulgencio Julián, SL (Igualada) Klytia - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Julienka - Tejidos July, SA (Mataró) Kong - Eduardo Griñó Rabert (Mataró) Julycron - Tejidos July, SA (Mataró) Krin - Eduardo Palmés Lliró (Igualada) Jumont - Géneros de Punto M. Cucurell (Mataró) Kuart-Line - Kuart-Line, SL (Òdena) Jumont - Montserrat Cucurell Filbà (Mataró) Kubik - Unipunt, SA (Mataró) Juper - Gèneres de Punt Juper, SL (Òdena) Kundri - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) Juper - Punt Òdena (Igualada) Kung - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Jupi - Enrique Roca, SA (Mataró) Kyudo - Jaime Vilaseca Bertranpetit (Mataró) Juventus- Amich, SA (Mataró) Kyudo - Vilaseca, SA (Mataró)

K’ompas - JAMHSA (Terrassa) L’Escolà - Montasell Hermanos, SL (Mataró) Kaiser - Blasi Canela, SA (Terrassa) La Canonja - Bassols y Darner, S. en C. (Mataró) Kallima - Prat Torras, SL (Igualada) La Carmelitana - Esteban Arboix Antiga (Besalú) Kamel - Moltfort’s, SA (Mataró) La Colegiala - Carlos Monras Miguel (Terrassa) Kapart - Teixits de Punt Vives, SA (Igualada) La Colitas - Géneros Punto Récord, SA (Mataró) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 87

La Flor - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Leo - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) La Fragata - Carlos Anglada Roca (Mataró) Leo - José Bernaus Pijoan (Mataró) La Llave - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Levys - Confecciones Llambés (Igualada) La Macarena - Juan Feliu Doménech (Mataró) Lewistone - Confecciones Jocavi (Arbúcies) La Mariposa - J. Roca Pineda (Mataró) Lia - Geis Bosch, SA (Terrassa) La Menesa - Pedro Díaz Ballesteros (Mataró) Lilí - Geis Bosch, SA (Terrassa) La Pastora - Géneros de Punto Rafel, SA (Barcelona) Lilibeth - Geis Bosch, SA (Terrassa) La Poupee - Mercedes Santana Fernández (Mataró) Lince - Juan Batlle Massaguer (Mataró) La Primera División - José Compte Espuña La Artesana (Olot) Lince - Lince, SA (Mataró) La Roca - Juan Duch Codina (Calella) Ling - Manufacturas Cíclope, SA (Igualada) La Tortuga - Manufacturas Cañamás, SA (Mataró) Liris - Salvador Prat (Igualada) La Vaca - Esparrach, SA (Mataró) Lis - Geis Bosch, SA (Terrassa) Lacre rojo mag - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Litoral Fabril - César Palomera Gorrostizaga (Mataró) Lacre - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Litoral Fabril - Emilio Bas Dalmau (Mataró) Lafayette - Punto Margot, SA (Terrassa) Littelpunt - Tecotex, SA (Mataró) Laie - Mora Bartrès, SA (Mataró) Llagosta - Brumar (Mataró) Lambswool - Torné (Sabadell) Lonvar - Confecciones Jocavi (Arbúcies) Lan-Air-Cel - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Los leones - Trias y Carrau (Mataró) Lanimita - SA Ymbern (Mataró) Los más fuertes - Géneros de Punto Esquena (Malgrat) Lanodon - SA Ymbern (Mataró) Losan - Juan Solá Ribalta (Mataró) Lap - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Lou - Vives Vidal, Vivesa, SA (Igualada) Las colitas - Géneros de Punto Récord, SA (Mataró) Lovable - Grupo Sans Branded Apparel (Mataró) Las dos niñas - Géneros de Punto Esquena (Malgrat) Lovely - Geis Bosch, SA (Terrassa) Laura La Plante - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Luana - Francisco Julià Costa (Mataró) Laura La Plante - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Lumen - José Casellas Just (Igualada) Layon - Layon, SL (Igualada) Lupa - Joaquín Roldós Roig (Mataró) Laypun- Laypun, SA (Igualada) Lutoca - Luis Torras Castell (Mataró) Laypun - Marcelino Enrich Gabarró (Igualada) Luxtil - Juan Juan Massaguer (Mataró) Lazonyl - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Luz - Geis Bosch, SA (Terrassa) Lear - Manuel Oleart Ruiz (Mataró) Lebrit - Britge, SL (Mataró) M - Méndez (Igualada) Lèmur - Caribú, SL (Mataró) M.G. - Miguel Gil, SA (Terrassa) Lency - F. Ballbé, SA (Terrassa) M.G. - Suc. Vda. de J. Germain Bertran (Terrassa) 88 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Mac Donald - Malltex, SA (Terrassa) Marpunt - Joaquín Arguelles Esgleas (Mataró) Mac Trevor - SA Asencio (Mataró) Marta - Jaime Pont Fornell (Terrassa) Mac - Filcot, SA (Igualada) Marum - Industrias Valls, SA (Igualada) Macla - Mª Asunción Clavell, SA (Mataró) Marum - Punto Blanco, SA (Igualada) Mademoiselle - J. Lluch Colomer, SA (Terrassa) Marvin - Guasch Hermanos, SA (Capellades) Magic - Indicolor BBC, SL (Igualada) Mary Poppins - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Magnifi que - Interket, SA (Igualada) Marygar - Armando Gascón Belcos (Mataró) Magsa - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Marygar - José Garcia Llorente (Mataró) Majestic - José Mª Vives Pelfort (Igualada) Mas Deop - Maria Mas Deop (Igualada) Majestic - Vives Vidal, SA (Igualada) Masdeu - José Masdeu Cabré (Igualada) Majorettes - J. Rossell, SA (Terrassa) Maselpunt - Manufacturas Selección del Punto (Mataró) Makho - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Masguant - Masguant, SL (Igualada) Mallajori - Industrias Gomà, SL (la Llacuna) Mass - Miguel Massana Calvet (Mataró) Mallastop - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Masterbuilt - Industrial Novellas, SA (Mataró) Mallextra - Jaime Gabarró Marimón (Igualada) Mástil - Agramunt y Pelfort, SL (Igualada) Mally - Antonio Mateu Lliró (Igualada) Maxlis - Pedro Xiqués Gurri, SA (Mataró) Mally - Cook i Punt, SL (Igualada) Mayca - José Blasi López (Mataró) Mami - Fernando Miranda Margarit (Mataró) Mayfi - Encarnación Comas Nogueras (Mataró) Mancraf - Industrial Novellas, SA (Mataró) Mayfi - Géneros de Punto Fima (Mataró) Mandolino - Amich-Mas, SA (Mataró) MC - Montserrat Casdellà (Olot) Mandril - José Mª Bonamusa Vidal (Mataró) Mediblan - M. Blanch (Mataró) Maneraft - Industrial Novellas, SA (Mataró) Medicorp - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Manolo Santana - Cooperación Textil, SA (Olot) Mediterrànea - Layon, SL (Igualada) Mar y Sol - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Mediterranean - Mediterranean Training, SL (Igualada) Marathon - Paulino Moreno (Pineda de Mar) Mellpunt - Santiago Mellado Vallejo (Igualada) Marathón - SA Asensio (Mataró) Méndez - Nicolás Méndez Soriano (Igualada) Margot - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Mercedes - Domènec Vidal Carreras (Terrassa) Marí Vallés - Hija Antonio Marí Vallés (La Pobla de Claramunt) Mercedes - Pedro Vidal Carreras (Terrassa) Maria Dolores - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Mercury - Hijos de Jaime Torrellas, SA (Mataró) Marilú - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Messcalino - Messcalino Punt, SL (Igualada) Marisel - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Mess-ma - Messcalino Punt, SL (Igualada) Marisel - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Meyba-sport - Mestre & Ballbé, SA (Barcelona) Marpunt - Fernando Montoliu Chies (Mataró) Meyba - J. Mestre Lantz (Barcelona) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 89

Meyba - Mestre & Balbé, SA (Barcelona) Muchacha - Círculo de Punto, SL (Mataró) Microfi lm - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Munbert - Juan Munné Sanahuja (Igualada) Micromesch - J. Lluch Colomer, SA (Terrassa) Muñequita - Colom, SA (Calella) Micromex - Manuel Carreras Claverias (Terrassa) Musa - Brufau, EC (1936-1939) (Mataró) Milfi l - Enrique Esquerra Viada (Mataró) Mustafá - Géneros de Punto Aymat (Mataró) Mimapunt - Mimapunt, SL (Igualada) Mustafá - Texpunt Aymat (Mataró) Mimí - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Mya - F. y F. Marimon, SA (Terrassa) Mims - Diacar (Igualada) My-lú - Benito Costa Ullastre (Mataró) Minvats - Minvats, SA (Igualada) Mirto - Sañé, SA (Terrassa) Nadal - Jaime Graupera Sabé (Mataró) Mirum - Mariano Agustín Vera (Mataró) Nadia - Benito Costa Ullastre (Mataró) Miss Lady - Géneros de Punto Rossell, SA (Mataró) Napoles - Luis Roig (Terrassa) Miss - Fabril Malla, SA (Igualada) Natural History - Natural Clothuing, SL (Olot) Missile - Gèneres de Punt A. Puig, SA (Igualada) NB - Hijo de N. Bartrina (Olot) Mitjans - Lenceria Mitjans, SA (Terrassa) Neckband - Ignacio Carner, SA (Igualada) Mix - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Nen’s - Abellpunt, SA (Mataró) MMMMMMIinvats - Minvats, SA (Igualada) Nerón - Juan Brustenga Jané (Barcelona) Mn - Matias Mabras (La Pobla de Claramunt) Nesta de Lujo - Jaime Sanhellí Nesta (Barcelona) Moapta - Sabat y Cía, SL (Igualada) Neztin - Blas Sánchez Martinez (Igualada) Mobita - Géneros de Punto Mobo, SA (Mataró) Nicelín - José Mussons (Igualada) Mobo - Géneros de Punto Mobo, SA (Mataró) Nike - J. Rossell, SA (Terrassa) Mocitos - José Latorre Valera (Mataró) Nilag - Manuel Agustí Tura (Mataró) Mocitos - Manufacturas Latorre, SA (Mataró) Nilo - Anselmo Pacheco Plana (Mataró) Moda Punto - Ortega y Planas, SA (Mataró) Nilo - Francisco Pacheco Recio (Mataró) Modal - Gallostra, SA (Pineda de Mar) Nimbo - Pablo Vaqués Guitart (Igualada) Moldura - Pigem, SL (Mataró) Ninfa - Hijo de M. Vallhonrat (Terrassa) Moncal - Miguel Guardiola (Besalú/Mataró) Ninis - Mª Asunción Clavell, SA (Mataró) Mont-Halt - Casarramona y Coll, SL (Mataró) No’s Romp - Antonio Sans Martí (Mataró) Montaraz - Pedro Travesset (Mataró) No’s Romp - Antonio Sans Cot (Mataró) Montaraz - Travesset, SA (Igualada) Note Banbino - Tritema, SL (Argentona) Morgat - Ignacio Carner, SA (Igualada) Novak - Géneros de Punto Novak, SA (Igualada) Moussenyl - F. Ballbé, SA (Terrassa) Novak - Miguel Santacana Abella (Igualada) Movil - Bartolomé Marcé (Mataró) Noy - Manuel Serena Faiges (Mataró) 90 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Núria - Marguí & Lamarca (Barcelona) Palau - Vda. e Hijos de Pedro Palau (Barcelona) Nus d’Or - Sastrerías Serras (Mataró) Palmitos - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Nutria - Rosa Serradó Orteu (Mataró) Palomer - Antonio Palomer Serra (Mataró) NVM - M. Ventura Martí (Olot) Pamblu - Joaquin Torrellas Monclús (Mataró) Nylace - F. Ballbé, SA (Terrassa) Pandora - Domingo Vidal y Carreras, SL (Terrassa) Nylag - Manuel Agustí Tura (Mataró) Pandora - Escorpión (Igualada) Nylojsa - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Panzarin - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Nylokalon - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Papillon - Miguel Bosch, SA (Terrassa) Nylosilk - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Passaport - SA Asensio (Mataró) Pato Rojo - Pato Rojo, SL (Igualada) O.K.M. - Oxford Knitting Mills, SAE (Mataró) Patria - Emilio Alberch Bassó (Mataró) Oasis - Domingo Reig Casamiquela (Terrassa) Patrícia - J. Rossell, SA (Terrassa) Ocean - Grupo Sans Branded Apparel (Mataró) Pauta - Puntí Mar, SA (Mataró) Ocean - Industrias Salinas Sabat, SA (Igualada) Pedrin - Géneros de Punto Augé, SA (Mataró) Odina - Sañé, SA (Terrassa) Penacho - Salvador Crespo Julià (Mataró) Ofi dia - José Vilanova Torrents, SL (Igualada) Peonia - Domingo Vidal y Carreras, SL (Terrassa) Ojitos - José Garcia Llorente (Mataró) Pepa Martí - Josefa Martí Domingo (Igualada) Ojos Zarcos - Marygar (Mataró) Pera - Géneros de Punto Pera, SA (Mataró) Oldavi - Oldavi, SL (Orpí) Pera - Vicenç Jordà i Pera (Mataró) Olímpic - E. Benítez, SA (Igualada) Perfecta - Miguel Bosch, SA (Terrassa) OLK - Troika, SA (Mataró) Perpont - Sucesores de Juan Pons (Igualada) Omsa - Nuova Omsa España, SA (Barcelona) Perrito Asta - J. Lluch Colomer, SA (Terrassa) Or Sandale - J. Rossell, SA (Terrassa) Perseo - Juan Puiggrós Sallés (Igualada) Orión - José Mª Vázquez (Santa Coloma de Farners) Pertegaz - Rafael Gabaldón, SA (Igualada) Orsen - Calsen, SA (Canet de Mar) Peter Pan - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Orve - Juan Vergès Lladó (Mataró) Peter Pan - Malltex, SA (Terrassa) Oso - Industrial Mataró-Gerona, SA (Mataró) Petimetre - Miguel Gil, SA (Terrassa) Outlook - Troika, SA (Mataró) Petit - Ramón Castellví Marimón (Igualada) Oxígena 10 - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Péudals - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Oye - Orriols y Escudé, SRC (Terrassa) Pez Sierra (anagrama) - Géneros de Punto Segura, SA (Mataró) Pezpont - Suc. de Juan Pont, SL (Igualada) P.K. - Jaime Vilaseca Bertranpetit (Mataró) Picadilly - F. Ballbé, SA (Terrassa) P.K. - Vilaseca, SA (Mataró) Pie de Angel - Brufau, EC (Mataró) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 91

Pierangeli - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Playtex - Grupo Sans Branded Apparell (Mataró) Pierre Balmain - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Plisser - F. Ballbé, SA (Terrassa) Pierre Cardin - Anesc, SL (Igualada) Plutón - Carmen Julià Campdepadrós (Mataró) Pierre Cardin - Sellarès Alegre, SA (Igualada) Pocholo - Gallostra, SA (Pineda de Mar) Piervi - Mestre y Ballbé, SA (Mataró) Polar - Busqueta y Sala, SA (Mataró) Pikines - Josefa Gras Godol (Igualada) Polar - Imbern, SA (Mataró) Pikis - Mestre y Ballbé, SA (Mataró) Polder - Antonio Mas Montañes (Mataró) Piky’s - J. Gras Còdol, SL (la Pobla de Claramunt) Poliester Tren - Tintex, SL (Mataró) Pikynes - J. Gras Còdol, SL (Igualada) Polopunt - Ramon Sellarés Arnau (Igualada) Pikyport - J. Gras Còdol, SL (Igualada) Pompeya - Juan Sanllehí Geli (Terrassa) Pikys - J. Gras Còdol, SL (Mataró) Pompeya - SA Sanllehí (Terrassa) Pikys - Josefa Gras Còdol (Igualada) Pompinet - Joaquim Comes (Mataró) Pili - Jaime Pont Fornells (Terrassa) Popea - J. Rossell, SA (Terrassa) PIM - Vda. Planas, SA (Mataró) Poppy - José Roca Clausell (Mataró) Pimtalla - Domsa, SA (Mataró) Poppy - Manufacturas J. Roca Clausell, SA (Mataró) Pimttick - Carmen Majó Clavell (Mataró) Popular - Molfort’s, SA (Mataró) Pinacho - Salvador Crespo Juliá (Mataró) Porta - Andrés Porta Bañeres (Mataró) Pingüino - Herederas de Juliá Ginestá, SA (Mataró) Povilix - Antonio Pous Layret (Mataró) Pingüino - Textil Orbe, SA (Mataró) PR - Punt Roma, SA (Mataró) Pioneer’s- Morera y Serra, SA (Mataró) Practic’s - Jaime Vázquez (Santa Coloma de Farners) Pirineo - Ymbern, SA (Mataró) Practik-Sacma - Medias Sacma, SA (Terrassa) Pirulo - Valenri, SA (Mataró) Preciosa - Miguel Bosch, SA (Terrassa) Pitusín - Amich, SA (Mataró) Preferida - Miguel Bosch, SA (Terrassa) PK - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Première - Andrés Porta Bañeres, SA (Mataró) Plablier - Eduardo Planas Barat (Mataró) Prendin - Ramon Roca Pujolá (Mataró) Place Pigalle - Geis Bosch, SA (Terrassa) Prenene - Tejidos July, SA (Mataró) Planty’s - Moltfort’s, SA (Mataró) Prepster - Industrial Novellas, SA (Mataró) Platino - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Presumida - Domingo Vidal Carreras, SL (Terrassa) Platino - Juan Sanllehí Geli (Terrassa) Pretty - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Platino - SA Sanllehí (Terrassa) Princesa - Grupo Sans, SA - Sara Lee (Mataró) Playama - Mestre & Ballbé, SA (Barcelona) Princesa - SA Sans (Mataró) Player’s - F. Ballbé, SA (Terrassa) Privata - Pull’s, SA (Igualada) Playma - Mestre y Ballbé, SA (Mataró) Puger - Juan Ibern Salomó (Mataró) 92 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Pulgarcito - Amich Mas, SA (Mataró) Record - Josefa de Torres Profi tós (Mataró) Pull’s - Pull’s, SA (Igualada) Regius - Gallostra, SA (Calella) Pulligan - Isidro Jover, SA (Mataró) Regsa - Jorge Siqués Segura (Igualada) Pulling - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Régulus - Vicente Gumá Bergadá (Igualada) Punch - Gallostra, SA (Pineda de Mar) Reig - Domingo Reig Casamiquela (Terrassa) Punt Moda - Juan Juan Massaguer, SL (Mataró) Reigson - Domingo Reig Casamiquela (Terrassa) Punt - Mariano Agustín Vera (Mataró) Reigson - Hijo de Lázaro Reig (Tarrassa) Puntalla - Domsa, SA (Mataró) Reinares - Gregorio Pérez Reinares (Mataró) Puntalla - Miguel Domingo Oliver (Mataró) Rennoma - Joan Balcells Llenas (Igualada) Punt-Ber - Francisco Bernal Martinez (Mataró) Repunt - Robreño, Esperalba y Puig, SL (Mataró) Punt-Grup - Carlos A. Egea Pateiro (Mataró) Resistencia - A. Carnota (Mataró) Puntmoda - Juan Juan Massaguer, SA (Mataró) Reves - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Punto Blanco - Depunt, SA (Igualada) Ribsan - Celedonio Santacana Queralt (Igualada) Punto Blanco - Industrias Valls, SA (Igualada) Ricard Solé - Ricardo Solé Mensa (Igualada) Puntolink - Artículos Mas, SA (Mataró) Rigodón - Calceteria del Litoral, SA (Mataró) Puntolink - Consigna, SL (Barcelona) Ritort Riba - Oldavi, SL (Orpí) Puntrick - Mª Carmen Majó Clavell (Mataró) Riudor - J. R. Salgueda (Olot) Puur - Puur 4, SL (Igualada) Rívoli - F. Ballbé, SA (Terrassa) Puvalls - Lucrècia Pujol Corominas (Mataró) Rívoli-122 - F. Ballbé, SA (Terrassa) Rívoli-303 - F. Ballbé, SA (Terrassa) Quality Soks - Gèneres de Punt Castellà, SL (Mataró) Roca - Generos de Punto Roca, SA (Igualada) Quality - Geis Bosch, SA (Terrassa) Rocamer - José Roca Gassó (Igualada) Qualtrison - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Roch - Roch, SA (la Pobla de Claramunt) Rodifl ex - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Rabbit - Torné (Sabadell) Rojas - Juan Rojas, SA (Igualada) Rajuta - Ramón Juanola Tardá (Mataró) Rojo - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Rally’s - Rally’s, SL (Igualada) Rollycott - J. R. Salgueda (Olot) Ramal - Julio Almerich Ramos (Mataró) Romer - Joaquín Romero Mateos (Igualada) Randor - J. Pizá Carreras (Terrassa) Rompeolas - Ramón Sellarés Arnau (Igualada) Raquel-Platino - Juan Sanllehí Geli (Terrassa) Ros Mari - Francisco Sánchez Egea (Mataró) Raylon - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Rosacreus - Rosa Creus Casabella (Mataró) Rebeca - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Rosaleda - Geis Bosch, SA (Terrassa) Rebeca - Miguel Bosch, SA (Terrassa) Rosaleda - Juncosa y Cía. (Terrassa) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 93

Rosaura - Juncosa y Cía. (Terrassa) Scartina - Francisco Verdera y Cía. (Terrassa) Rose-Marie - Llobet Guri, SA (Calella) Scarto - Francisco Verdera y Cía. (Terrassa) Rossell - J. Rossell, SA (Terrassa) Scotch’s - Torné (Sabadell) Rossell - Manuel Rossell, SA (Olot) Seducer - Manent Casanovas, SA (Terrassa) Rover - Jaime Rossell Rey (Mataró) Sefe - Jorge Suari Font (Mataró) Rover - Joaquin Esperalba Terradas (Mataró) Segués - Gèneres de Punt Segués, SA (Igualada) Roxy - F. Ballbé, SA (Terrassa) Selene - Puntimalla, SA (Terrassa) Royalty - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Sellarés - Ramon Sellarés Arnau (Igualada) Royalty - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Sellarès - Sellarès Alegre, SA (Igualada) Ru-lli - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Selsa - Géneros de Punto Juncosa, SA (Terrassa) Rullislips - Tejidos de Punto Ru-lli, SA (Mataró) Sequoia - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Serra - Antonio Serra Marcé (Mataró) Sabona - Salvador Vallbona Crespi (Arenys de Mar) Serradell - Géneros de Punto Serradell (Piera) Sabú - Orriols y Escudé SRC (Terrassa) Set - Jaime Vilaseca Bertranpetit (Mataró) Saga - Gèneres de Punt Saga, SL (Igualada) Set - Vilaseca, SA (Mataró) Sagra - Jaime Graupera Sabé (Mataró) Seyma - Jesús Segura Martínez (Mataró) Sagrest - Sagrest (Olot) Seyma - Segura, SA (Mataró) Salbruch - Vicente Gumá Bergadá (Igualada) Shetland - Torné (Sabadell) Sally - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Shima - Comercial Textil Arbitex, SA (Barberà del Vallès) Sally - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Sigrid - Creaciones Sigrid, SA (Santa Coloma de Farners) Salomé - Moltfort’s, SA (Mataró) Silkilene - Polifi bra, SA (Igualada) Saltamontes - José Pruna Pujol (Mataró) Silvie Monet - Morera y Serra, SA (Mataró) Salud - Miguel Garriga (Mataró) Sim’s - Sim’s, SA (Gelida) Samar - Saturnino Sanz Martorell (Tortosa) Simbad - Francisco Botey (Besalú) Samogui - Antonio Morera, SA (Igualada) Simphony - F. Ballbé, SA (Terrassa) San Bernardo - Comercial Transatlántica, SA (Mataró) Sioux - Moltfort’s, SA (Mataró) Sandal - Juan Casabella, SA (Mataró) Sirac - Carmen Julià Campdepadrós (Mataró) Sanipunt - Juan Juan Massaguer, SL (Mataró) Sirencel - Josep Torras Llobet (Igualada) Sanrival - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Sissi - Miguel Gil, SA (Terrassa) Sanson - Manufacturas Antonio Gassol, SA (Mataró) Sita Murt - Esteve Aguilera, SA (Igualada) Sara - Cañellas y Subirats, S. en C. (Terrassa) Skating - Valentín Rodón Torrents (Mataró) Satán - Pedro Pujol Carner (Igualada) Skibel - Antonio Ramón Martí (Igualada) Sbelt - Salvador Canony Font (Barcelona) Skibel - Manufacturas Skibel (Igualada) 94 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Skiff - Herederas de Juliá Ginestá, SA (Mataró) Styl - Mauri-Julià (Mataró) Skiff - Pedro Crespo Gil (Mataró) Subipunt - Juan Subirà Viñas (Mataró) Ski-jama - Mestre&Ballbé, SA (Barcelona) Subirà - Subirà y Cía, SA (Mataró) Slam - Enrique Batlle Bravo (Mataró) Sublym - Castañer y Cía, SL (Olot) Sloty - Miguel González Pérez (Calella) Suop - Concepción Pous, SA (Mataró) Slow - Francisco Fabré Vinyals (Terrassa) Super Goliath - Manufacturas Goliath, SA (Mataró) Smith - Ramón Claramunt Padrós (Igualada) Supercristal - J. Rossell (Terrassa) Snius - Factoría Innovaciones Textiles, SA (Mataró) Supp’Hose - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Snius - Fontdevila y Torres, SA (Mataró) Support - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Snop - Josep Pons Claramunt, SL (Orpí) Suprema - Miguel Bosch, SA (Terrassa) Solbrú - Solé y Moncunill, SA (Igualada) Surcotto - Géneros de Punto Surcotto (Sta. Margarida Montbui) Solera - Francisco Bernal Martínez (Mataró) Surroca - Jaime Surroca (la Pobla de Claramunt) Soler-Bosch - Luis Bosch-Celestino Soler (Igualada) Susurro - Domingo Vidal Carreras, SL (Terrassa) Solibis - Hija de C. Solà, SA (Arenys de Mar) Svel’t - M. Vacarisas Font (Terrassa) Solma - Isidro Matas (Barcelona) Sweaterhouse - Falguera & Sacresdt, SA (Olot) Solmaglia - Solbru, SA (Igualada) Swimbox - Difusió Bany, SL (Igualada) Sonata - Géneros de Punto Enrich, SA (Mataró) System - Morera y Serra, SA (Mataró) Songe - José Mussons (Igualada) Sonpledoux - J. Calasanz Pi, SA (Mataró) T–SA - Torfus, SA (l’Hospitalet de Llobregat) Sony - Industrias Salinas Sabat, SA (Igualada) T. Soler - Celestino Soler (Igualada) Souple Doux - J. Calasanz Pi, SA (Mataró) Talisman - José Bisbal Busquet (Igualada) Spark - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Tamato - Indicolor BBC, SL (Igualada) Speed - Teixits de Punt Vives, SA (Igualada) Tanacra - Antonio Rodó Boada (Terrassa) Splay - Manufacturas Gabarró, SA (Igualada) Tauro - José Coll Vicente (Mataró) Sportman - Texsel, SCP (Calaf) Tavisa - Tarridas y Vives, SL (Sant Pol de Mar) Stormy - Jaime Sanllehí Nesta (Barcelona) Tayro - Montserrat Tafall Granolleras (Mataró) Strak - Carmen Julià Campdepadrós (Mataró) Te - Tejidos Estambril (Sabadell) Stratos - Textil, SA (Mataró) Tecofi - Géneros de Punto Tecofi , SA (Mataró) Strauss - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Teen Form - José Mª Vives Pelfort (Igualada) Street Closed - Valero y Pujol, SL (Mataró) Teen Form - Vives, SA (Igualada) Strike Stil - Moltfort’s, SA (Mataró) Tehilán - Vicente Gumá Bergadá (Igualada) Styl - Ferms (Mataró) Teixidó - Carmen Teixidó Gomis (Igualada) Styl - Centro Textil Massana, SA (Mataró) Tekubi - Antonio Roy Pons, SA (Mataró) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 95

Tenora - Miguel Massana Calvet (Mataró) Toti - Ramón Tomás Soler (Igualada) Temis - Matías Mabras (la Pobla de Claramunt) Transmalla - Antonio Roy Pons, SA (Mataró) Tenora - Centro Textil Massana, SA (Mataró) Travesura - Bernabé Mesones Moya (Mataró) Termopolar - Diacar (Igualada) Trelon - Polifi bra, SA (Igualada) Teroka - Alejandro Roca Trilla (Mataró) Tres jinetes - Isidro Rovira Subirá (Mataró) Terrisolan - Juan Solá Ribalta (Mataró) Triblond - Triblond, SA (Mataró) Tesmyn - Manufacturas Textiles Graupera, SA (Mataró) Tric - Juan Solé Albasa (Igualada) Tex - Malerba Ibérica Textil, SA (Mataró) Tricobel - José Mª Abad (Barcelona) Texlay - Textil Layetania, SL (Mataró) Tricpunt - Tricpunt, SA (Igualada) Téxtil Iluro - Luis Blanchart Triola (Mataró) Trino - Pablo Santos Robles (Mataró) Textil - Salvador Julià Avellaneda (Mataró) Trino - Trinpunt Textil, SA (Mataró) The Boxley Way - Twinset, SA (Igualada) Trinquete - Antonio Roy Pons (Mataró) Three Hills - Isidro Jover y Cía., SA (Barcelona) TRK - Troika, SA (Mataró) Tigre - SA Ymbern (Mataró) Tropical - Medias Sacma, SA (Terrassa) Timmy - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Tropikal - C. Manent (Terrassa) Tio vivo - José Latorre Valera (Mataró) Trovel’s - Trovel’s, SA (Terrassa) Tio vivo - Manufacturas Latorre, SA (Mataró) Troyka - Ana Mª Martínez Llerena (Mataró) Tiraceden - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Truber - Industrias Bertràn, SA (Igualada) Tirol - Luis Roig (Terrassa) Trupial - Isidro Rosselló, SA (Mataró) Titán - Ernesto Mayola Alsina (Arenys de Mar) Tucán - Enrique Michelena Martí (Calella) Titánic - Antonio Giralt Rosich (Igualada) Tulipán - Puntimalla, SA (Terrassa) Tobogán - Fabrés, SA (Mataró) Tobudy - Tobudy, SA (Igualada) Umberter - Roca Umbert, SA (Barcelona) Toison - J. Rossell, SA (Terrassa) Unac - Joaquín Tristany Gual (Mataró) Tokut - 33 Mil, SL (Mataró) Unache - Joaquín Tristany Gual (Mataró) Tonel - Juan Pastor, SA (Mataró) Unic - Pedro Noé (Mataró) Toni Miró - Confeccions Verdaguer, SL (Igualada) Unno - Grupo Sans Branded Apparel (Mataró) Topacio - Mediasseda, SA (Terrassa) Unos - Andreu Alberto Gnauck (Mataró) Topo Gigo - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Torcesc - Punt-Torces, SL (Òdena) Va de Punt - Blay Moda i Punt, SL (Igualada) Tori - Tejidos de Punto Tori (Igualada) Valenri - Valentín Riera Pons (Mataró) Torradas - Torradas, SA (Vilanova del Camí) Vall-Mar - Josep Valls Enrich (Igualada) Torzal 1500 - Francisco Verdera, SA (Terrrassa) Van Dyck - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) 96 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Vanguard - Géneros de Punto Enrich, SA (Mataró) Wheel Trucks - Morera y Serra, SA (Mataró) Vanity Fair - Vives Vidal (Igualada) Wirkware - Emeterio Cima Garrido (Terrassa) Vari-Hose - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) Women - Carlomagno, SA (Igualada) Varon Dandy - José Esperalba (Mataró) Wonderbra - Grupo Sans Branded Apparel (Mataró Varon Dandy - José Esperalba, SA (Mataró) Vascapunt - Vasco Catalana de Punto (Mataró) Xarito - Benito Costa Ullastre (Mataró) Velamen - Félix Cortés Roldós (Mataró) Ven-Bo - Ven-Bo, SL (Mataró) Y - SAYmbern (Mataró) Veranin - Ven-Bo, SA (Mataró) Yanki - Joan Riera Gubau, SA (Santa Coloma de Farners) Verfon - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Y-CA - Juan Ibern Salomó (Mataró) Vermont - Indepunt, SA (Mataró) Yegui - Teixits i Acabats d’Igualada (Òdena) Vertigo - Vértigo, SL (Badalona) Yes - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) Very Young - Amich, SA (Mataró) Yes - Francisco Verdera, SA (Terrassa) Vichix - José Fabrés Palomer (Mataró) Yupi - Enrique Roca, SA (Mataró) Viking’s - Confecciones St. Cugat, SA (St. Cugat del Vallès) Vilter - José Graupera Vila (Mataró) Z.D. - Textil Ze.De. SA (Mataró) Vincit - Colom Bisbal, SA (Igualada) Zappa - Bartolomé Marcé, SA (Mataró) Vinzo - Emeterio Cima Garrigo (Terrassa) Zarcos - José García Llorente (Mataró) Violante - Antonio Ribas, Suc. (Barcelona) Zitro - Sañé, SA (Terrassa) Vipura - Juan Puignou Pla (Mataró) Vives - Teixits de Punt Vives, SA (Igualada) (les marques que segueixen, en minúscula i entre Vizconde - Pedro Pujol Carner (Igualada) cometes contenen el gràfi c, però sense inscripció) Volvex - Carmen Mordillo Calvo (Igualada) Vora blava / Orillo Azul - Miguel Bosch, SA (Terrassa) “cocodril” - Vda. de Jaime Carrau (Mataró) VS - Vallés Sueba, SA (Igualada) “corona de llorer” - Industrial Mataró-Gerona, SA (Mataró) VT - Víctor Turull (Terrassa) “cotxet de criatura” - Comercial Britge, SL (Mataró) VTG - Vértigo, SL (Barcelona) “dos lleons” - Vda. de Jaime Carrau (Mataró) Vyrene - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) “gavina” - Pedro González (Igualada) “guàrdia urbà” - Subirá y Cía. (Mataró) Walky - Antonia Prims Juan (Mataró) “jugador de hokey patins” - J. Casals (Mataró) Warner’s - José Mª Vives Pelfort (Igualada) “jugador de polo” - Juan Vives Lleonart (Mataró) Warner’s - Vives, SA (Igualada) “maduixa” - Abella Ginestá Hermanos (Mataró) Waston - Benito Costa Ullastre (Mataró) “màquina de tren” - Taberner (Mataró) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 97

“dona mora” - Manufacturas Goliath, SA (Mataró) Fonts d’informació “ocell de paper” - Vda. de Jaime Carrau (Mataró) “odalisca” - P. Palau Ros e Hijo (Barcelona) - Ampli fons documental i material de la Fundació Jaume “rateta” - Manufacturas Goliath, SA (Mataró) Vilaseca. “sagitari” - Géneros de Punto Sagitar (Igualada) - El Gènere de Punt a Terrassa, Ana Fernández Alvarez, 2009. “tortuga” - Manufacturas Cañamas, SA (Canyamars) - Denominaciones y Marcas Textiles, del Servicio Comercial “vehicle antic” - Manufacturas Rover, SA (Mataró) de la Industria Textil Algodonera del Sindicato Nacional Textil, 1972. (i, fi nalment, les darreres són numèriques) - Grupo Sindical Gremio de Fabricantes de Géneros de Punto de Mataró, 1965. 15 Janet - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) - Fons de la botiga centenària La Torre de Barcelona, 15 SC - Francisco Verdera Mutiñó (Terrassa) especialitzada en punt. 3-D. Lycra - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) - Fons Martí Jutglar de Camós (Girona), avui propietat de 4H - Juan Llopart Auladell (Calella) la Fundació. 614 - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) - Sindicato de Tejidos de Igualada-Grupo Sindical Comarcal 700 - Fabricados Selectos, SA (Terrassa) - Agrupació Tèxtil de Fabricants de Gènere de Punt d’Igualada-FAGEPI.

Taberner Punto Blanco (Ind. Valls)

Niños (Molfort’s)

Peter Pan (F. Verdera) 98 - Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt - Josep Maria Ferrer

Mobita (Mobo SA.) El Lorito (L.Bosch Soms)

Mimí (Gassol SA.)

Solibis (Hija de C. Solá) Polar (Busqueta i Sala) I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 99

Evolució dels processos de la preparació del cotó en el segle XX Juli Baca

Per aconseguir un bon acabat, un correcte estampat i calent de sosa càustica, en màquines a l’ample tipus jigger, especialment una tintada perfecta i uniforme sobre peces de per aconseguir una impregnació total i uniforme. En cotó, és necessari una neteja a fons de les impureses naturals aquestes condicions i sense rentat, les peces eren enrotllades que porta la fi bra del cotó i també de les que s’han anat en corrons de fusta, que es deixaven aparcats entre 8 i 10 incorporant des del moment en què la fl oca s’ha separat de dies segons la mena de teixit. Acabat el temps previst, els la planta, durant la fi latura, en què la fl oca es va convertint rotllos tornaven a carregar-se en els jiggers per continuar el en fi l, i fi nalment en el tissatge, quan els fi ls de l’ordit i de la procés de rentat neutralitzat i blanqueig. trama ho converteixen en la peça. En els articles de menys pes o delicats, la impregnació Les operacions fonamentals de la preparació de teixits en el bany de descruat es feia en barques, a l’ample o en de cotó són el descruat i el blanqueig. corda, segons la naturalesa del teixit, fi ns a aconseguir una impregnació completa i uniforme. La maduració la Descruat realitzaven en cups d’obra que tenien les parets i el fons impermeabilitzats amb ciment, on es deixaven reposar En la primera meitat del segle XX els diferents mètodes entre 6 i 8 dies. Finalitzat el temps previst, el teixit dels de preparació d’aquesta fi bra natural havien evolucionat cups tornava a carregar-se a les barques per al seu rentat, poc des del moment en què la producció de sosa càustica neutralitzat i blanqueig. produïda per electròlisi del clorur sòdic va permetre reduir Amb aquest repòs o maduració, es reduïen moltes hores el preu d’aquest producte i posar-lo a l’abast de la indústria d’ocupació de les màquines, i aquestes seguien treballant tèxtil. amb altres teixits, i així s’augmentava la producció. A partir d’aquell moment, en el procés de la preparació Durant aquests dies de maduració, les impureses en es varen anar introduint lleugeres millores, especialment en general, i especialment les provinents de restes de fulles i la construcció de la maquinària, substituint la fusta i el ferro tiges de la planta del cotó, s’anaven degradant per efecte per l’acer inoxidable. de la sosa càustica, que realitzava la despolimerització de Malgrat la suma de moltes millores, en els anys 1950 el lignines i de les macromolècules cel·lulòsiques més curtes procés de la preparació seguia sent llarg i laboriós. que les del cotó pur, i eren eliminades posteriorment en les Els teixits de més cos, per evitar les arrugues i aconseguir operacions de rentat i blanqueig, fet en les corresponents un grau de descruat acceptable, era necessari sotmetre’ls a màquines a l’ample o en corda. moltes passades de les peces de cotó per un bany diluït i Un pas important en el descruat d’articles lleugers 100 - Evolució dels processos de la preparació del cotó en el segle XX - Juli Baca

menys sensibles als plecs va ser quan aquesta operació es tenyides o taques blanques. va poder realitzar en “corda” dins de grans dipòsits de ferro Puc assegurar que les primeres produccions industrials (autoclaus), construïts per aguantar pressions de fi ns a 6 de blanqueig de cotó utilitzant l’aigua oxigenada amb èxit es Kg/cm2, reduint de 3 a 4 dies la duració del procés. varen fer a Fibracolor, SA, primer sobre teixits en corda a En els teixits de més cos, les millores en efi càcia i en començaments de 1964, després a fi nals del mateix any amb reducció de temps arribaren a mesura que l’acer inoxidable teixits a l’ample en jiggers. anava substituint el ferro, quan el cautxú va recobrir els Posteriorment, amb l’arribada dels estabilitzadors cilindres dels fulards exprimidors i d’arrossegament, i la orgànics, cap a l’any 1967, es va començar a introduir el indústria química va posar al mercat productes humectants, mètode anomenat pad-fred, que consisteix a impregnar dispersants i emulsionants, resistents a l’agressivitat de la els teixits a l’ample en un bany de blanqueig de peròxid sosa càustica, que permeteren anar substituint gradualment d’hidrogen, mitjançant un fulard, tenir-los 24 hores de els jiggers i les barques per fulards d’impregnació, maduració reacció voltejant a temperatura ambient i fer un rentat i volteig en calent de 24 hores, i complementats de caixes posterior en un seguit de caixes i fulards. rentadores intercalades de fulards d’arrossegament del teixit. El mot de fred de la paraula pad-fred té l’origen en el fet Aquest va ser el principi del sistema que s’anomenà pad-roll. que les proves per optimitzar la composició de la recepta varen ser realitzades a les instal·lacions de Fibracolor, i en Blanqueig català les reaccions químiques sense escalfament es diuen “en fred”. El mètode el va desenvolupar el Dr. Blakenhorn, Fins a l’any 1960 l’únic producte químic utilitzat en el de la fi rma alemanya BASF, amb la col·laboració de blanqueig de teixits de cotó era l’hipoclorit sòdic. Hi havia Fibracolor. En comercialitzar-lo mundialment, BASF en el ram tèxtil una prevenció generalitzada en l’ús de l’aigua mantingué el mot fred oxigenada. Els intents que s’havien fet fi ns aquell temps en Aquest mètode va ser el sistema de blanqueig més diferents llocs i països amb aquest producte havien resultat estès mundialment entre els anys 1970-1985. Avui dia poc fi ables. encara s’utilitza en moltes instal·lacions d’arreu, ja que L’únic estabilitzador de la descomposició del peròxid la incorporació de l’electrònica permet manipular també d’hidrogen que es coneixia fi ns aquell moment i que podia a l’ample una gran part dels articles que fi ns llavors es trobar-se en el mercat era el silicat sòdic. preparaven en barques. Però per a grans produccions va No dominaven correctament la regularitat de la quedar en segon terme a mitjan de la dècada dels 1980, en descomposició de l’aigua oxigenada en oxigen actiu, ni posar-se al mercat les monstruoses instal·lacions contínues, podien mantenir, per falta d’aparells, la zona de pH optima. en les quals amb una sola passada per la màquina, entre vint i Per altra banda, no s’havia trobat la manera d’evitar les trenta minuts, els teixits que hi entren en cru en surten havent deposicions esporàdiques de silicat càlcic en el teixit, que realitzat tota la seqüència de les operacions de la preparació: quedava de manifest en la tintura posterior en zones menys escaldat, desparamentat, descruat, blanqueig i assecatge. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 101

Vilassar: patrimoni industrial catalogat Benet Oliva

El Pla especial del patrimoni arquitectònic i ambiental La Tela de Vilassar de Dalt fou redactat el 1997 pels arquitectes Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt mataronins Agàpit Borràs i Mariona Gallifa. D’entre les diverses tipologies d’elements catalogats, volem destacar el conjunt de vuit fàbriques, representants i darrers testimonis d’un passat tèxtil notable, ordenades cronològicament per la data de la primera construcció: 1852: la Tela 1854-1855: les Sedes 1857: can Bitllets 1876: can Xinco 1830s-1879-1902: cal Garbat o can Fils 1881: can Mañé Situada al carrer Canyamar, núm. 4-6, ocupava la part 1900-03: can Ribot central de l’illa formada entre els carrers Murillo, Manuel 1935: ca l’Amadeu o can Samaranch Moreno i Canyamar; utilitzada com a zona industrial a mitjan segle XIX ja als afores de la part baixa del poble de Altres elements interessants no catalogats que també l’època. Consistia en una nau industrial de planta baixa i presentarem són: pis, amb diversos espais auxiliars i un ampli pati frontal. La 1838: can Bassa o cal Sant façana mantenia un proporcionat ritme entre les obertures 1922: can Valls i les dimensions de la nau, amb una cornisa longitudinal 1925: can Llobera coronada per un petit frontó corbat amb un rellotge de 1946-1947: Noguera Jordà sol enmig. L’entrada del carrer Canyamar consistia en una 1893: Tint de Baix portalada neoclàssica amb arc de mig punt i una porta 1906: Tint de Dalt pintada de color blau. Amb el pas dels anys tota l’illa va quedar envoltada de nucli urbà, i recentment tota la zona ha Vegem-les detalladament, tant una breu descripció i estat sotmesa a un pla de reconversió en zona d’habitatge. situació, com una petita ressenya històrica. La nau de la Tela ha estat escapçada per una banda per obrir un passatge, rehabilitada i convertida en equipament públic. 102 - Vilassar: patrimoni industrial catalogat - Benet Oliva

Història: Fou aixecada pel fabricant barceloní Antoni part. L’edifi ci està reculat respecte a la riera, i deixa un ampli Piera i Bellfort, casat amb la vilassarenca Francesca Galceran, pati frontal. És una nau gairebé rectangular, de dues alçades, en aquests terrenys que havia adquirit l’any 1852. De fet, hi amb una coberta a dues vessants amb columnes de fosa va agrupar els telers compostos que tenia distribuïts entre i voltes de maó. Les àmplies obertures de la façana tenen diversos locals a Barcelona i Vilassar. Piera mor el 1858. El arc de mig punt. Pendent de rehabilitació, s’utilitza per a negoci fou liquidat i la nau adjudicada a Masferrer i Bosch, activitats diverses. de Barcelona. Aquests hi treballaren fi ns a 1873 i arribaren Història: Els Bruguera, propietaris de can Rafart, a instal·lar-hi cent disset telers manuals. Entre 1874 I 1890 establiren aquest terreny el 1854 al fabricant local Mateu hi treballà Josep Guardans amb vuitanta telers manuals, Serra i Tauran. Aquest hi aixecà i engegà l’any següent el que Jaume Cuyàs i Serra, fabricant badaloní descendent de primer vapor de Vilassar, una de les primeres construccions vilassarencs, mantindrà fi ns a 1906. Aleshores establirà una que eixamplava el nucli urbà a l’altra banda de la riera, com societat amb Bassols i Darner i mecanitzaran la fàbrica, la una prolongació natural del sector del carrer d’en Bassa, que qual arribarà a comptar amb trenta-un telers mecànics. A podem considerar que en aquella època havia estat el primer partir de 1932 el director vilassarenc Pere Màrtir Masiques i carrer industrial del poble, on Mateu Serra havia establert Galceran adquirirà la maquinària, i el 1943 comprarà l’edifi ci les seves primeres fàbriques mogudes a sang. El 1869 hi associat amb Pere Màrtir Piferrer i Piferrer. Formaran treballaven 171 telers mecànics, que produïen a mans per societat el 1960 i la fàbrica estarà en funcionament fi ns a la a la societat barcelonina Nadal i Ribó, però el model de mort d’en Piferrer l’any 1972. vapor no acabava de resultar i cercarien l’energia hidràulica del Llobregat: primer llogaria una fi latura a Balsareny i a Les Sedes partir de 1871 construiria la colònia de l’Ametlla de Merola (Puig-reig), on es traslladaria. La fàbrica de Vilassar consta Museu Arxiu de Vilassar de Dalt llogada a nom de fabricants foranis fi ns a 1920. A partir de 1921 la societat Tous i Santamaria hi instal·larà 36 telers de seda, activitat que li donarà el nom amb què és coneguda fi ns a l’actualitat. El 1939 passarà a estar sota el nom de Puig Carcereny SA, fi ns a la dècada dels setanta.

Can Bitllets

Coneguda també com el Vapor de Baix, estava situada amb façana al carrer Murillo i formava part del mateix Situada a la riera de Targa, cantonada amb el torrent eixample industrial de l’illa de la Tela i can Xinco. Consistia Lloberes i la fi nca de can Rafart, de la qual havia format en una llarga nau d’una planta amb coberta a dues aigües i I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 103

diversos volums annexos. D’escàs interès arquitectònic, ha Can Xinco estat enderrocada recentment per construir-hi habitatges. Vista de la façana posterior abans de la reconversió en Font: Museu Arxiu habitatges de Vilassar de Dalt Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

Situada al carrer Manuel Moreno, en la mateixa illa que la Tela i can Bitllets, consistia en una nau de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües i un bon ritme d’obertures a ambdues façanes. Recentment ha estat reconvertida en habitatges, tot i conservant els volums. Història: El fabricant Pau Serra i Tauran mor el 1850 i Història: Fou construïda pels Serra Roldós com a local la vídua i els fi lls Serra Vehil hereten una munió de telers defi nitiu de la quadra de telers que tenien establerta en uns manuals escampats en diverses quadres de diferents pobles. terrenys comprats el 1846 al carrer de la Pau, núm. 15, i Seguint els passos del cunyat i oncle Mateu Serra, el 1855 que ens consta funcionant des de 1856 amb deu telers. opten per reconvertir aquesta fabricació al vapor i compren Compraren el terreny del carrer Manuel Moreno el 1876, i un terreny al carrer Murillo, on aixequen el seu vapor, que la nova fàbrica entrà en funcionament l’any 1877 amb vint- entra en funcionament vers 1857. L’any 1859 formen la i-quatre telers a nom d’una societat familiar encapçalada per societat comanditària Serra i Companyia amb el comerciant Joan Serra Roldós; funcionà fi ns al 1895. L’any 1899 s’hi barceloní Pau Ribó i Mir, sempre, però, amb majoria dels instal·là Salvador Palà, el qual hi posà un vapor amb vint Serra Vehil. L’any 1861 comptaven amb setanta-un telers telers mecànics fi ns al 1911. Entre 1918 i 1933 el fi ll hereu mecànics, però la mort del fi ll Pau Serra el 1869 clausurava Joan Serra i Villà compartí el local amb altres fabricants. el negoci, i a partir d’aquest moment la fàbrica seria llogada Després tornà a estar sol i l’any 1941 hi treballava amb i gestionada per tercers: entre 1876 i 1878 Camil Mulleras i dotze telers de cotó, setze de mescla i quatre de lli. L’any Sauquè i Cia.; entre 1893 i 1898 Miquel Piferrer i Galceran; 1962 el negoci anava a nom del fi ll Josep Serra i Llongueras, entre 1905 i 1910 Rovira, Riu i Cia.; a partir de 1912 Maties i el 1976 la transformaren en societat anònima, fi ns a la Magriñà, i des de 1932 com a Hija de M. Magriñà, fi ns al clausura per febrer de 1982. tancament el 1972. 104 - Vilassar: patrimoni industrial catalogat - Benet Oliva

Cal Garbat o can Fils fàbrica disposava de setanta-sis telers mecànics, dotze de manuals, manyeria pròpia, tint i blanqueig, aquest al fi nal del Es tracta d’un conjunt quadrangular format per quatre torrent conegut com del Blanqueig, prop del camí del Mig, naus de planta rectangular enllaçades pels extrems amb un peça de terra que havien comprat el 1885. L’edifi ci actual pati central, que ocupa l’illa formada entre el torrent Daniel porta la data de 1902 sobre la porta principal. L’any 1917 i els carrers Llibertat, mossèn Cinto Verdaguer i Balears. consta com a Hijo y Nieta de J. Vives Bonamusa, i l’any Tres de les naus tenen tres alçades o pisos, i una nau en té 1926 funciona a nom d’Antoni Vives. L’etapa dels Vives es dos. El conjunt suposa una singularitat a Vilassar pel seu aire tancà el 1930. Entre 1928 i 1936 Baldomero Prats hi tingué anglès. Voltes de maó pla amb columnes de fosa, fi nestrals trenta-vuit telers. Després de la guerra civil, Francesc Canals amples d’arc escarser, cobertes de teula a dues vessants… i Corbatera hi instal·là trenta-quatre telers, fi ns als anys Com a singularitat, es conserva part de la xemeneia situada setanta. En aquest edifi ci s’hi instal·là també des del 1958 en el pati d’una casa de l’altra banda del carrer Llibertat, Tèxtil Marro, la qual esdevindria Vilassar Tèxtil i s’instal·laria que es comunicava per sota del terra de la casa i del carrer al camí de Mataró a partir de 1962. Fins a l’actualitat s’hi amb l’antiga caldera de vapor. Al carrer Llibertat hi ha han anat establint diverses activitats industrials. un conjunt de cases de cós, datades a partir de 1850, que complementaven el projecte industrial. Té aprovat –i aturat Can Mañé per la crisi– un pla de rehabilitació i reconversió del conjunt en habitatges.

Font: Museu Arxiu Vilassar de Dalt

Font: Josep Samon

Història: La primera instal·lació fou fundada per Jaume Conjunt fabril situat a la cantonada formada entre el Vives i Bonamusa, àlies Garbat (1817-1879), en la dècada carrer Llessamí i la baixada de la Font de la Teula, estava de 1830. Els seus fi lls Genís i Antoni Vives la reconvertiren format per tres volums, i entre ells la casa del vapor i un pati al vapor l’any 1879 amb la societat Hijos de J. Vives i central que dóna sortida al carrer Llessamí. Les dues grans Bonamusa per fabricar teixits de lli i cotó. L’any 1900 la naus laterals, d’un notable interès històric i arquitectònic I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 105

local –especialment per les voltes de maó pla–, són dos, i entre 1888 i 1893 arriben als seixanta-vuit. L’any 1888 rectangulars a dues alçades i coberta a dues vessants. El amplien amb una altra fàbrica a Cabrera per a la qual compren conjunt ha estat reconvertit en habitatges, i les dues naus setze telers mecànics de vuit pams i catorze de quatre i mig. catalogades, la de la dreta ha estat destinada a biblioteca L’any 1890 té lloc una gran ampliació a Vilassar: compren pública i la de l’esquerra està pendent de destí. a terços una peça de terra de deu quartans per ampliar la fàbrica per la part del darrere. Estrany mor el 1892 i tot seguit té lloc una reordenació interna del grup empresarial amb un intercanvi clau: les hereves germanes Estrany Feliu es queden el terreny comprat el 1890, mentre que Mañé i Ordeig es queda la cinquena part dels Estrany de la maquinària de la fàbrica de Cabrera. S’amplia la fàbrica amb els terrenys posteriors intercanviats. Així, entre 1894 i 1896, tributen per cent telers, tint i manyeria; i el 1896 arriben a cent divuit. L’any 1905 és el moment del relleu dels Mañé i de programar la nova etapa: les germanes Estrany Feliu venen a Mañé i Ordeig totes les seves propietats de la fàbrica del carrer Llessamí. Tot seguit, té lloc l’ampliació: es construeix Can Mañé vers 1915 la casa del vapor i s’incorpora una nova màquina de vapor Font: Família Mañé de tres-cents cavalls, la qual cosa permet un augment del Història: Per febrer de 1881, just mentre Guastavino nombre de telers de cotó fi ns a cent setanta-un de normals aixecava el Teatre de la Massa, el fabricant Josep Estrany i i divuit amb jacquard, més uns altres divuit de seda. L’any Tolrà comprava la feixa de sota i hi feia construir la primera 1908 s’amplia la producció pròpia d’electricitat a trenta-tres planta de la nau del futur complex tèxtil que amb els anys kW. L’any 1910 construeixen la nova nau a la cantonada esdevindrà can Mañé, un interessant espai sostingut per del carrer Llessamí amb la baixada de la Font de la Teula voltes de maó pla atirantades amb ferro, que, per la patent –és la que s’està rehabilitant actualment per a biblioteca–. exclusiva que posseïa Guastavino, deduïm que devien estar Ja eren sens dubte la fàbrica més gran de Vilassar. L’any inspirades per les seves tècniques. Per donar sortida a la 1915 arriba la xarxa elèctrica a Vilassar i el 1917 suspenen fabricació s’associà amb la societat mercantil barcelonina la producció pròpia. Tota aquesta etapa es clou el 1923 amb Mañé i Ordeig, dirigida com a socis directors per Josep la dissolució de la societat Mañé i Ordeig: la nova generació Mañé i Rius i Francesc Ordeig. Estrany aporta vint-i-vuit dels germans Mañé Roger, Josep i Francesc, es queden la telers mecànics i Mañé i Ordeig seixanta-dos, tot i que en fàbrica de Vilassar com a J. i F. Mañé, i els Ordeig la de declaren a efectes fi scals només trenta-sis. L’any 1885 ja en Cabrera com a Manufactures Ordeig. El 1929 comptava declaren cinquanta; entre 1886 i 1887 tributen per quaranta- amb 245 telers sense jacquard, deu telers de seda i un teler 106 - Vilassar: patrimoni industrial catalogat - Benet Oliva

jacquard per a teixits de seda, or i plata per a ornaments. A construïda entre 1900 i 1903, any en què apareix tributant partir de la postguerra, amb 278 treballadors d’alta, consta per dotze telers mecànics a nom de Successors de Francisco com a societat anònima Mañé SA. Com explica Albert Coll i Companyia - J. Ribot, societat en comandita. L’any Manyà, entre 1946 i 1955 els Mañé també comptaren amb 1912 ja hi havia vint-i-dos telers, més cinc de manuals a una fàbrica a Alella, “la indústria tèxtil més gran del poble... nom de Josep Llobera. L’any 1914 passa totalment a mans donava feina a una cinquantena de dones... molts d’aquests de Joan Ribot i Clot. L’any 1923 comptava amb vint-i-tres especialistes [contramestres] venien de Vilassar”. La fàbrica telers jacquard, deu de mecànics i cinc de manuals. L’any de Vilassar funcionà fi ns al 1963, quan quedaren sense feina 1941, amb quaranta-un telers donava feina a vint-i-vuit 186 treballadors. treballadors. Va tancar l’any 1971.

Can Ribot Ca l’Amadeu o can Samaranch

Font: Família Sayol Masiques Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

Ocupa l’illa formada per la riera Salvet i els carrers Ocupa la cantonada entre els carrers Manuel Moreno i Murillo, Manuel Moreno i la carretera a Premià. Està Vidal i Barraquer, en una nova ampliació de l’espai industrial formada per una gran nau de dues plantes amb coberta de cap a la plana. Res a veure amb totes les altres pel seu estil teula a dues vessants. La façana té fi nestrals d’arc escarser funcional i modern. L’edifi ci consisteix en un primer cos i els capcims estan rematats amb maó vist. Amb façana de dos pisos corbat en línia de façana i un cos allargat i a la riera hi trobem el pati frontal, amb petits volums reculat de planta baixa. Destaquen el voladís del primer cos, com l’assecador (enderrocat) que delimiten aquest pati. la caixa d’escala que arriba fi ns al terrat, la barana metàl·lica Qualifi cada urbanísticament com a equipament, està en i el tractament de les obertures. Està pendent de canvi de mans privades i pendent de rehabilitació. qualifi cació urbanística. Història: La primera construcció industrial d’aquest Història: Fou construït l’any 1935 per la família indret va ser una tintoreria d’una sola planta aixecada el Samaranch, que tot seguit inicià la producció. La fàbrica 1877 per Joan Puig i Masià. L’actual fàbrica de can Ribot fou s’especialitzà en la fabricació de vànoves de gran amplada I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 107

i complicats dibuixos amb telers de jacquard. El nom Ibànez, fi ns que l’any 1944 hi traslladà el seu taller d’aparells popular és degut a qui en fou el director durant molts anys, de precisió i assaig per a la indústria Jaume Bot i Arenas. Amadeu Guinart i Porqueras. La nau que es dedicava a la Aquest procedia de Badalona i havia vingut a treballar a can preparació tèxtil patí un ensorrament el 1963 que va causar Mañé de contramestre, però l’any 1940 s’havia establert pel la mort d’un treballador. La fàbrica tancà vers el 1978. S’hi seu compte en un magatzem del carrer d’Àngel Guimerà, instal·laren diverses activitats, que segmentaren l’espai. a tocar de can Palomo, fi ns que es traslladà a can Bassa, L’hort de la fàbrica era el que avui ocupen les naus del activitat que continuen els descendents. polígon SAMATEX. Can Valls Can Bassa o cal Sant Nau industrial situada a la cantonada del carrer Marquès Situada a la riera de Targa, cantonada amb el carrer de de Barberà amb el dels Sants Màrtirs. Consisteix en una Sant Jaume, consisteix en una petita nau quadrangular en nau d’un sol pis amb coberta a dues vessants, amb un pati la qual es superposen diverses etapes constructives fi ns a amb un altre volum que treu façana al carrer Sants Màrtirs. confi gurar l’aspecte actual. D’escàs interès arquitectònic i molt degradada, està pendent de reconversió en habitatges. Pati i taller de can Bassa a l’època de Jaume Bot i Arenas Font: Jaume Bot i Riera: Jaume Bot i Arenas, pàg. 56

Història: Té el seu origen en la quadra de dotze telers Història: Joan Valls i Estrany, fi ll del director de can que instal·laren en aquest indret l’any 1838 els germans Mañé, natural de Cabrera, aixecarà a partir de l’any 1920 Pau i Jaume Vives Prats. La fi lla hereva enllaçà amb els la seva pròpia fàbrica al carrer Barberà cantonada Sants Bassa, i aquests donaren nom al local, on treballaren fi ns Màrtirs, a l’altra banda del carrer de les cases aixecades per després de la guerra. Aleshores s’hi instal·là Joan Batlló i l’avi Josep Estrany; fàbrica que serà continuada pel fi ll, Joan 108 - Vilassar: patrimoni industrial catalogat - Benet Oliva

Valls i Pons de Vall. Inicialment comptarà amb sis telers i el 1934 consta el fi ll Genís Llobera i Vidal, però sols per mecànics. Entre 1928 i 1941 hi treballaran vint-i-sis telers, un any, ja que el 1935 consta com a Enric Coll i després i cessa vers 1965. Durant uns anys s’hi instal·là l’empresa Joaquim Coll, els quals la mantindran en funcionament fi ns Miquel Gonzàlez Lladó, i posteriorment hi ha hagut als anys setanta. Posteriorment hi mantingué activitat Martí diverses activitats, fi ns a la situació actual, que està llogada Saborit i Llobera. com a magatzem de la col·lecció de maquinària tèxtil del Museu. Noguera Jordà

Can Llobera Situada a la riera de Targa, cantonada amb el carrer del doctor Ferran, es compon d’un edifi ci allargat i interessant, Està situada a la cantonada de la carretera de Premià tot i que les darreres adaptacions l’han desfi gurat bastant. amb la riera de Targa. Consisteix en una senzilla nau d’un pis amb un pati al davant. Està pendent de la defi nició urbanística del sector.

La fàbrica de can Llobera entre 1925 i 1930. Font: Oriol Saborit i Estrada Font: Josep Samon Història: Aquesta fàbrica fou la continuadora de la quadra de telers que posseïa Genís Vidal l’any 1867, la qual Història: Fou construït pels barcelonins Noguera i passa el 1893 al seu gendre Josep Llobera, amb quatre telers Jordà amb un projecte de 1946 de l’arquitecte Manuel de manuals. Aquest s’hostatjà en diversos locals, entre ells a can Solà-Morales. Elegant i proporcionat, incorpora diverses Ribot, o vint telers mecànics que li consten al carrer de Sant innovacions constructives força avançades per a l’època. Miquel, núm. 29 (can Pau del Cafè), que després passaren L’any 1947 hi inicià les seves activitats aquesta empresa, que a nom de José Roman Moragas. L’any 1925 aquesta fàbrica fi ns aleshores es trobava instal·lada a la Manigua, una fàbrica consta per primera vegada a la carretera a nom de Moragas. situada al carrer Llibertat que s’havia anat deteriorant. El 1925 hi havia vint-i-cinc telers a nom de tres fabricants, I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 109

Tint de Baix Tint de Dalt

Està situat a la part baixa del poble, al fi nal del torrent Estava situat a la part alta del carrer d’Àngel Guimerà, Elena, a la part esquerra de la riera de Targa. Està pendent sobre la casa de can Cabanyes. Consistia en una fràgil i d’una remodelació urbanística. senzilla construcció de maó trenat i altres de simples envans, que fou enderrocada l’any 1999 per al desenvolupament del pla parcial del qual formava part.

Xemeneia i assecador del Tint de Dalt. Font: Dolors Puig i Corominas

El Tint de Baix després de l’ampliació de 1905. Font: Delfí Pons de Vall i Masip

Història: Francesc Reig i Bové, nat a Constantí (Tarragona) i format a Sant Martí de Provençals, on tenia un tint que traslladà a Vilassar arran de l’epidèmia de còlera de 1854, i el seu gendre Delfí Pons de Vall i Campins treballaven de tintorers en un petit tint que tenien al carrer del Carme, a can Muixano, al tram més enllà de la riera, a sota can Bragamunt. L’any 1893 s’associaren amb els Puig, uns Història: Joan Puig i Macià i el seu fi ll Joan Puig i Camins altres tintorers locals, i fundaren el Tint de Baix, amb una treballaren de tintorers des de molt aviat: el 1872 instal·laren nau rectangular i un petit vapor, com es veu a la fotografi a el seu primer tint documentat en unes estances que llogaren adjunta. Però el 1906 els Puig se’n separen per fundar el al mas Vehil de la Serra; l’any 1877 compraren un terreny Tint de Dalt, mentre que ells ampliaran el Tint de Baix amb entre la riera Salvet i el carrer del Mar –on actualment hi ha una nova màquina de vapor, caldera i xemeneia. Aquest can Ribot–per fer-hi una casa i un edifi ci de tintoreria; el tint es dedicà només a les troques de cotó. Per tenyir peces, 1893 s’associaren amb els Reig i Pons de Vall per construir l’any 1946 constituïren Tints i Acabats Vilassar. El 1966 el nou Tint de Baix, però se’n separaren el 1906 per aixecar fundaren també, dintre del mateix grup empresarial, Pons, el Tint de Dalt. Fou continuat pel fi ll Jaume Puig i Murtra Marsal i Companyia, per tenyir fi l en bobina. Funcionaren el 1933 amb la societat Serra, Puig i Companyia. Tancaren fi ns fa ben pocs anys. vers l’any 1960. 110 - Vilassar: patrimoni industrial catalogat - Benet Oliva

Fonts

- BENITO i MONCLÚS, Pere: Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt, 1996. - BORRÀS, Agàpit & GALLIFA, Mariona: Pla especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de Vilassar de Dalt, 1997. - D. a.: De menestrals a teixidors: dos segles d’industrialització a Vilassar, Vilassar de Dalt: Fundació Pública Museu Municipal, 1988. - MANYÀ i SANSÓ, Albert: “La indústria tèxtil a Alella”, a d. a.: Recordant... Alella en el temps, Alella: Ajuntament, 2001, pàg. 19-41. - OLIVA i RICÓS, Benet: “L’era del tèxtil”, a d. a.: Vilassar de Dalt. Història gràfi ca 1880-1940, Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1994, pàg. 113-146. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828- 1875), Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1999. “La febre d’or i Guastavino a Vilassar de Dalt” a Singladures. Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, Vilassar de Mar: Ajuntament & CEV, juny 2009, núm. 25, pàg. 59-78. - SAMON i FORGAS, Josep: Can Manyer, la fàbrica més gran de Vilassar de Dalt. Notes històriques, hipòtesi de desenvolupament i recull gràfi c, novembre 2006. - VILADEMUNT i CORNEY, Josep: Estratègies humanes d’ocupació del territori: el cas de Vilassar de Dalt, Vilassar de Dalt, 2002. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 111

Les puntes al Maresme 1650-2000* Àngels Solà

La història de la punta al Maresme compta amb alguns Historiografi a treballs que ajuden a situar el tema, però el que se sap d’aquesta activitat econòmica és molt general o dispers i està Entre els estudis històrics sobre la punta del Maresme ple d’idees preconcebudes, no contrastades. cal destacar les aportacions que va fer Josep M. Pons Guri al El tema només s’ha tractat a nivell local, magnifi cant Maresme sobre el cas d’Arenys des del 1961,1 Joan Jiménez, quasi sempre la seva importància i llarga vida. Encara no hi en el seu estudi sobre el desenvolupament econòmic de ha una visió de conjunt del naixement i desenvolupament Mataró en el segle XVII, és qui ha establert amb claredat d’aquesta activitat, i aquí se n’esbossarà una a partir de l’inici comercial d’aquesta activitat.2 Alguns historiadors bibliografi a i d’informació arxivística que inclourà tant la s’han referit al nombre d’empreses puntaires que hi havia producció manual com mecànica de les puntes i blondes al en alguna localitat determinada en el segle XIX; Josep M. Maresme, buscant a la vegada d’oferir elements comparatius Pons Guri i Jordi Palomer ho han fet per al cas d’Arenys de amb els processos experimentats en altres comarques Mar3 i Francesc Costa per al de Mataró.4 També s’ha fet una puntaires catalanes. aproximació econòmica5 i una altra de caràcter artístic a una empresa,6 i també a les puntes fetes al teler mecànic.7

*Aquesta investigació forma part del projecte de recerca “Reconstrucción de la actividad económica en Catalunya: trabajo y movilidad social” (HAR2011/26951), fi nançat pel Ministeri de Ciència i Innovació

1PONS GURI, Josep M., “Algunos documentos sobre encajes y su comercio en los siglos XVIII y XIX”, Circular del Archivo de Arenys de Mar, núm. 9, 1961 (text mecanografi at i ciclostilat); “Algunes consideracions i suggeriments per a la història de l’art de la punta al coixí a Arenys de Munt”, Arennios núm. 25, 1994, p. 8-13. 2Joan JIMÉNEZ, Mataró en la Catalunya del segle XVII. Un microcosmos en moviment. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró, 2001, 120-384- 385. 3Josep M. PONS GURI, Museu d’Arenys de Mar. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ajuntament d’Arenys de Mar, 1983; Jordi PALOMER, El tèxtil i el gènere de punt a Arenys de Mar, segles XVI-XX, Arenys de Mar, edicions la Copisteria, 1991. 4Francesc COSTA, Mataró liberal, 1820-1856. La ciutat dels burgesos i els proletaris. Editorial Rafael Dalmau, Mataró, 1985, p. 142. 5Jordi PALOMER, Uns randers arenyencs. La casa Castells 1862-1962, Arenys de Mar, Museu Marès de la Punta, 1994. 6Joan Miquel LLODRÀ (coord.), Els Castells, uns randers modernistes, Arenys de Mar, Museu d’Arenys de Mar, 2007. 7Joan Miquel LLODRÀ, “La punta mecànica. La democratització d’un luxe”, Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2010, p. 39-47. 112 - Les puntes al Maresme 1650-2000 - Àngels Solà

Altres estudis, el tema central dels quals no era el de les Joan Jiménez ha documentat la confecció de puntes de coixí puntes, han aportat informacions puntuals sobre aspectes a Mataró en la primera meitat d’aquest segle. L’inventari diversos com, per exemple, la importància del mercat del fuster Jaume Mascaró ( 1622) tenia peces d’aixovar americà per a aquest producte en el segle XVIII.8 guarnides amb “fusells”, és a dir, puntes de coixí o puntes El Museu Marès de la Punta a Arenys de Mar – de fusells. En un altre de 1636 es menciona un “banquet constituït per la col·lecció d’aquestes peces que aplegà de fer puntes”. Per acabar, en el d’un ferrer mort el 1645 hi fonamentalment Frederic Marès però també algun altre havia “fusells de fi l de llí blanch”, “punta d’agulla y fusells col·leccionista i conserva documentació d’algunes empreses per la vora” i “uns escarpins de vellut guarnits de fusells randeres locals– ha impulsat la publicació d’estudis sobre el d’or y plata”.10 També s’han trobat referències a puntes en sector, encara que bàsicament des de la perspectiva local, que inventaris de Sant Andreu de Llavaneres. Es mencionen, per van culminar amb l’exposició i catàleg que comissarià Joan exemple, “dos cabesos de tela guarnits de ret” o “un llansol Miquel Llodrà el 2007 sobre la casa Castells, contextualitzat de bri guarnit de randa”.11 Tanmateix, en aquests casos no es aquest cas en el món puntaire català.9 pot assegurar que es tractava de puntes de coixí, a diferència dels documents de Mataró que parlaven de fusells. D’altra Els orígens banda, en un inventari dels béns de la casa Berenguer, del 1609, es mencionen clarament “panyets guarnits ab puntas A partir de documentació notarial (inventaris post de punta de agulla” (la cursiva és nostra), una descripció que mortem) i restes arqueològiques està documentada la deixa ben clar que no eren puntes de coixí.12 Caldrà cercar producció de puntes de coixí i d’agulla al Maresme des de més documentació d’aquest tipus per documentar millor la principis del segle XVII. El desfi lat no ho està amb claredat, confecció de puntes en el segle XVII i abans. si bé, com que va ser la tècnica més antiga de fer aquest En canvi, és molt més fàcil recollir notícies de l’elaboració teixit que ara diem puntes, segurament també se’n feien. d’aquest teixit a partir de mitjan segle XVII,13 quan es va

8Joaquim LLOVET, Els viatges del capità Moreu entre la dominació napoleònica i la insurgència mexicana, 1808-1815, Mataró, Caixa Laietana, 2008, p. 60, 70, 80, 104, 105, 154. 9LLODRÀ (coord.), Els Castells, uns randers ... 10JIMÉNEZ, Mataró en la Catalunya..., p. 387. 11Les puntaires a Llavaneres, Sant Andreu de Llavaneres, Museu Arxiu i Diputació de Barcelona, 2008, p. 3. 12Ibídem. 13En segon lloc, la referència més antiga que es feien puntes de coixí al Baix Llobregat també data de mitjan el segle XVII, en concret del 1667, quan consta que hi havia una mestra que les ensenyava a fer a l’Hospitalet (Jaume CODINA, Els pagesos de Provençana, Curial, Barcelona, 1976, II, p. 400-401). En tercer lloc, el primer llibre de comptes d’un negociant de puntes a Catalunya que s’ha localitzat fi ns ara data de 1697-1699; és el de l’arenyenc Joan Clavell, que tenia puntaires en diferents pobles d’aquell entorn (es conserva a l’Institut d’Història de Barcelona. Fons comercial, B. 984. N’existeix una fotocòpia a l’Arxiu d’Arenys de Mar). L’última referència documental que situa el desenvolupament de les puntes en la segona meitat del segle XVII són les paraules del mataroní Narcís Feliu de la Penya en un paràgraf del Fènix de Catalunya, publicat el 1683. En concret deia que “ultimamente se fabrican randas de todas suertes de oro, plata, seda, hilo y de pita con mayor primor que en otras provincias aunque para venderlas hay que dezir ser forastero” (Narcís FELIU DE LA PENYA, Fénix de Cataluña. Compendio de las antiguas grandezas y medios para renovarlas. Barcelona, 1683 –edició facsímil d’Editorial Base, 1975. Pròleg d’Henry Kamen–, nota 213). És interessant fi xar-nos també en el fet que diu que es feien puntes de coixí en altres territoris peninsulars, però que les de millor qualitat eren les que es feien a Catalunya. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 113

passar, almenys a Mataró, de la producció domèstica per L’activitat puntaire al segle XVIII a consum propi a la producció mercantil per cobrir una demanda àmplia lluny dels nuclis de producció. Segons Joan El desenvolupament de l’activitat puntaire al Maresme en Jiménez, els inicis de la guerra amb França a mitjan de segle el segle XVIII està ratifi cat de diferents maneres. En primer va afavorir el desenvolupament de l’activitat a Mataró. La lloc pels viatgers que passaven per les poblacions marineres mateixa font documental que en aquesta població mostra la (Henry Swinburn, Ponz, Arthur Young, Alexandre Laborde, importació de puntes en la primera meitat del segle, entre Gaspar de Jovellanos i el baró de Maldà). En segon lloc per 1651 i 1679 registrà 54 declaracions de sortides d’aquest les diferents geografi es descriptives d’Espanya que es van gènere (cal subratllar que la font és fragmentària).14 La publicar a fi nals de segle.16 Finalment, també els informes qualitat de les puntes del Maresme a fi nals del segle XVII de la situació econòmica de cada població a l’administració era bona, segons Feliu de la Penya. Afi rmà que les puntes espanyola, sigui el “Censo de Manufacturas” de 1784 o les que es feien a Catalunya eren de qualitat, cosa que potser notes de Francisco de Zamora d’uns anys més tard.17 vol dir que es van preocupar de millorar-la copiant models Alguna d’aquestes fonts d’informació indiquen de dels principals centres productors de Flandes, que tenien manera indirecta o directa que la producció catalana era l’hegemonia en aquests teixits. Si va ser així, qui va tenir la superior a la de qualsevol altra regió de la monarquia. iniciativa que es fessin puntes de coixí fi nes? És a dir, que Així, ni el diccionari geogràfi c de Jordán y Frago ni en el hi hagués patrons amb dibuixos nous (a la moda), s’emprés “Censo de Manufacturas” fan referència a la producció de matèria primera de qualitat, es seleccionés les puntaires i puntes i blondes de qualitat en altres indrets que no fossin es busquessin mercats forans? No seria el mateix Narcís catalans. Això explica l’impacte revitalitzador de l’arribada Feliu de la Penya, o bé alguns dels seus adlàters? No és dels germans mataronins Joan B. i Fèlix Torres i l’esposa inversemblant perquè a ell es deu la introducció dels telers d’aquest, Serafi na Albí, a Almagro, on van constituir una per fer mitges des de França a Barcelona el 1684.15 empresa de punta fi na pensant en el mercat madrileny –i de

14JIMÉNEZ, Mataró en la Catalunya del segle XVII..., p. 120-384-385. 15Àngels SOLÀ PARERA, “Silk technology in Spain, 1683-1800. Technological transfer and improvements”, History of Technology 30, 2011, p. 117. Agraeixo a Benet Oliva que em proporcionés aquesta informació 16José JORDÁN Y FRAGO, Geografía moderna escrita en francés por el abad Nicole de la Croix, traducida y aumentada con una geográfi a nue- va de España por el doctor Don Josef Jordán y Frago, doctoral de la Real Capilla del convento de la Encarnación de esta Corte, Joaquin Ibarra, Ma- drid, 1779, 8 vol.; Bernardo ESPINALT, Atlante Español o Descripción General de todo el Reino de España, Madrid, 1779-1787, 11 vol., 1781. 17Isabel MIGUEL LÓPEZ, Perspicaz mirada sobre la industria del Reino. El censo de Manufacturas de 1784, Universidad de Valladolid, Valladolid, 1999. Francisco de ZAMORA, “Diario de los viajes hechos en Cataluña”, de Francisco de Zamora, editat per Ramon Buixareu, Barcelona, Curial, 1973. 114 - Les puntes al Maresme 1650-2000 - Àngels Solà

Cadis i Amèrica– tot aprofi tant la mà d’obra del Campo de patrons i tripulació que anaven a Amèrica capses de puntes Calatrava, que ja es dedicava a fer-ne. per vendre. Per exemple, en els quatre viatges que va fer A Catalunya es teixien diferents tipus de puntes de coixí el patró calellenc Francesc Moreu Olivé entre 1808 i 1815 per respondre a tot tipus de possibles usos i butxaques. Al a Veracruz, va embarcar, i de vegades es va encarregar de Maresme primer es van fer de fi l, però també va començar- vendre, les que li havien donat la seva muller, Feliciana se’n a fer amb seda en l’últim terç del segle XVII, segons Rabassa,22 i altres dones. Algunes partides eren molt diu Feliu de la Penya. A principi dels anys 1780 sembla clar petites, com la de Rosa Rabassa, que ascendí a 8 duros, que es feien tipus diferents de puntes segons la població. d’altres eren difícils de vendre, com la de Maria Regàs Així, a Pineda es feien “encajes y blondas de superior Cateura, cosina del patró Moreu, i d’altres eren partides calidad”,18 de la mateixa manera que a Alella, Vilassar, prou importants, com la que contenia les quatre caixes i el Mataró, Arenys, Canet, Llavaneres i Malgrat,19 mentre que caixonet de Maria Cateura, de Malgrat, les puntes de la qual a Argentona es feien “encajes negros”,20 i a Blanes “encajes foren venudes per 532 pesos. El benefi ci podia ser altíssim, bastos”.21 Tanmateix aquesta especialització podia canviar com el 253,8% que van guanyar Gertrudis i Feliciana segons la moda i la comanda dels grans negociants de Rabassa per les puntes que compraren per valor de 104 puntes. Martorell i els seus pobles d’infl uència es dedicaven lliures i que van vendre’s per 367 el 1809.23 Una d’aquestes en canvi a la producció de punta de seda negra. De fet, dones, Felicia Sadauba, de Calella, va vendre’n dos cops a fi nals de segle XVIII aquesta especialització a Catalunya entre 1808 i 1815 mitjançant la intervenció de Moreu; en entre puntes de coixí de fi l blanques al Maresme i de seda el segon viatge de Moreu va embarcar-hi blondes per valor negra a Martorell s’esvaïa en favor de la demanda de punta de 141 lliures, i també en el darrer, aquesta vegada per de seda negra, que també van atendre els fabricants del un valor inferior. Alguns comerciants importants també Maresme (en canvi no sembla que es fes punta de fi l blanca de vegades van embarcar puntes entre els productes que a Martorell o en altres poblacions del Baix Llobregat). volien mercadejar a Veracruz. Fou el cas del Salvador La producció es venia en els mercats català, espanyol Forest, comerciant de Calella, que envià paper, mitges i i colonial tant per part de grans comerciants com de puntes, o el del canetenc Miquel March, que en el mateix petits negociants d’ambdós sexes. Està documentat que viatge envià blondes amb el seu soci M. Martorell per valor les dones del Maresme donaven als seus familiars o bé als de 685 lliures i puntes de coixí a compte seu exclusivament per valor de 778 lliures.24

18 ESPINALT, Atlante español … 19JORDÁN I FRAGO, Geografía Moderna…, vol. V, p. 120. 20ESPINALT, Atlante español… 21JORDÁN I FRAGO, Geografía Moderna…, vol. V, p. 120. 22D’altra banda, Feliciana Rabassa el 1812 envià capells, que li proporcionaren un benefi ci del 82,7%. Joaquim LLOVET, Els viatges del capità Moreu ..., p. 155 i 157. 23LLOVET, Els viatges del capità Moreu ..., p. 60, 70, 80, 104, 105, 154. 24LLOVET, Els viatges…, p. 154 i 155. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 115

A fi nals del segle XVIII i principis del XIX el negoci Dels 21 fabricants mataronins, 17 es dedicaven a fer de la punta es concentrava en les diferents poblacions de la blondes de seda (dos del quals també feien puntes de costa de Llevant i a Martorell, i Barcelona era un centre de fi l) i només quatre feien puntes de fi l exclusivament. El producció menor en comparació amb aquestes poblacions. predomini del primer tipus de producció és evident. Alguns Segons l’Almanak Mercantil, que es va publicar anualment dels fabricant s’ocupaven també en altres activitats tèxtils. del 1797 a 1806, i altres documents, en aquests anys a La duplicitat més corrent era que algun teixidor de mitges Mataró hi havia almenys vint-i-un fabricants, bàsicament de de cotó o de seda, en total cinc, a més d’exercir el seu ofi ci blondes (dels quals només dos feien les puntes de fi l i uns es dediqués també al negoci de fer puntes o blondes. També altres dos les feien de les dues menes), a Arenys de Mar nou hi havia dos teixidors de vels i un de veles que es dedicaven i a Canet vuit (tots dedicats a la producció i comercialització a les puntes o blondes. En un d’aquests últims casos s’indicà de blondes de seda) (vegeu les taules 1, 2, 3). A Barcelona que un d’ells a més a més era comerciant. Josep Carbonell només en constava un, el 1803. constava a l’Almanak Mercantil per tres conceptes: fabricant de blondes, fabricant de veles de vaixell i comerciant. Taula 1. Fabricants de blondes de seda i puntes de fi l de Mataró, 1797 i 1806 Taula 2. Fabricants de puntes d’Arenys de Mar, 1789-1796 Blondes Puntes Telers de Telers de Fàbrica de seda de fi l mitges vels de veles 1789 1793-96 de vaixell Nombre de coixins Canes Nombre de coixins Genís Abril x Jaume Arnau 100 3.500 100 Francesc Barnés i Cia. xx Sever Bofi ll 50 1.700 50 Joan Bruguera x Josep Carbonell 50 1.700 59 Josep Carbonell xxMiquel Catarineu 100 3.500 100 Josep Casamitjana x4Pau Fita Mañá 30 1.000 30 Teresa Casamitjana, vídua x Josep Gallart 400 Jaume Comas x Padrinas ? Bartomeu Estruch xx Anton Pascual 100 3.500 100 Ignasi Jenullà x 18 cotó Pere Parlet 25 850 25 Jaume Melé x 3 seda Font, Arxiu Municipal d’Arenys de Mar. Secció municipal. Lligalls 8-17, Teresa Manent, vídua x 8-20, 36. Sèrie I (annexos a l’estadística de producció d’aquests anys). Dades Jacint Pere de Jordi x procedents de PONS GURI: “Algunos documentos…”, p. 81. Cecília Puig, vídua x Taula 3. Fabricants de puntes de Canet, 1806 Pere Puig x6 Puntes de fi l Blondes de seda Comerciant Joan Tomás Puig x Francesc Codina i Cia. xx Vda. de Ramon i fi ll x Salvador Font Puig xx Josep Riera x Salvador Giol xx Antoni Ros x 12 cotó Joan Illa Clausell xx Anna M. Rovira, vídua x Bernat Molet e hijos xx Antoni Viada x 7 seda Bonaventura Pujades i fi ll xx Pere M. Viladesau 8 seda Miquel Pujades xx Almanak Mercantil o Guía de comerciantes para el año 1797, Madrid, s.f., p.475. Francesc Xiqués xx Almanak Mercantil o Guía de comperciantes para el año 1806, Madrid, s.f., p. 390. Almanak Mercantil o Guía de comerciantes para el año 1806, Madrid, s.f., p. 392. 116 - Les puntes al Maresme 1650-2000 - Àngels Solà

A Canet, en iniciar-se el segle XIX, els principals a destacar són 1) que l’activitat puntaire manual arribà al negociants en el sector de les puntes intervenien només seu zenit en els anys 1840-1870 quan els seus principals en la confecció de blondes, i no en la de les puntes de fi l, fabricants participaren en les exposicions universals i també com es pot veure a la taula 3. Aquests fabricants de blondes en les espanyoles, i 2) que això fou possible per la qualitat reunien a més la particularitat de ser comerciants, és a dir, que dels seus productes, una particularitat que no sembla que comercialitzaven també altres productes, entre ells segurament tinguessin les puntes abans d’aquest període.25 L’altra gran l’aiguardent. Aquesta doble activitat dels blondistes de Canet particularitat és que la comercialització, abans molt dispersa contrasta amb la dels de Mataró, que a l’Almanak Mercantil en diferents pobles, tendí a concentrar-se a Barcelona, que només s’anunciaven com a fabricants de blondes de seda o en canvi en el segle XVIII no havia estat un centre puntaire de puntes de fi l (vegeu la taula 1). ¿Deuria existir a Mataró important. Tanmateix, les puntaires continuaven residint una dedicació més específi ca a aquesta activitat per part dels en els pobles del Baix Llobregat i el Maresme, rebent els blondistes, mentre que a Canet hi havia uns comerciants més encàrrecs dels fabricants barcelonins i locals. generalistes que pròpiament blondistes? A mitjan segle XIX la Ciutat Comtal fou la capital de Les 38 cases puntaires que sumaven entre les de Mataró, la punta fi na a Espanya, però en els anys 1870 l’activitat Arenys de Mar i Canet –aquesta xifra l’hem de prendre com començà a minvar tant per la competència de la punta feta un mínim, car en anunciar-se a l’Almanak hem de pensar amb un teler com pel canvi de la moda. L’última particularitat que eren les més importants– corresponien quasi totes a a destacar és la reducció de poblacions puntaires des de propietat masculina, excepte cinc de mataronines en mans després de mitjan segle. El 1824 30 poblacions catalanes de vídues (una de les quals compartia la titularitat del negoci es dedicaven a aquest quefer, 18 de les quals eren del amb el fi ll). Segurament elles tenien tanta competència en Maresme, segons la Relación de Vicent Frigola.26 A mitjan el negoci com el marit, però només es feien visibles si es els anys 1840, ja no se’n feien a Martorell, l’Hospitalet, Sant quedaven vídues. Andreu del Palomar, Sant Iscle de Vallalta ni a Tiana.27 La llista s’havia reduït només una mica, però les dues primeres La producció en la primera meitat del segle XIX, absències que s’acaben d’esmentar són molt indicatives dels el zenit canvis que serien més visibles poc després. Les principals fi rmes radicaven a Barcelona, si bé els Al segle XIX la situació dels negocis de puntes negociants i negociantes de puntes procedien sobretot del evolucionà, en especial a mitjan segle. Les primeres coses Maresme o de Martorell. Es pot dir que hi va haver una

25La qualitat no sembla que fos gaire bona llavors, encara que les puntes catalanes no trobaven competidors a Espanya. López Ballesteros es queixava de la baixa qualitat de les puntes el 1827 (Memoria de la Junta de Califi cación de los productos de la Industria Española remitidos a la Exposición Pública de 1827 presentada al Rey Ntro. Señor por mano de su secretario de Estado y del despacho universal de hacienda el Exmo. Sr. D. Luis López y Ballesteros, Imprenta de D. L. Amarita, Madrid, 1828). 26Vicente de FRIGOLA, Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña, Imprenta de la Viuda e hijos de Antonio Brusi, 1824. 27Pascual MADOZ, Diccionario geográfi c-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Imprenta de José Rojas, Madrid, 1844-1859, 16 vol. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 117

relocalització de les empreses. Els principals fabricants – nombre de negocis radicats a les poblacions puntaires. Així, Josep Margarit i Salvador Santacana, naturals de Martorell, o el 1850 a Mataró només constaven vuit fi rmes i a Arenys el barceloní Magí Canela– van participar en les exposicions de Mar, sis.29 De la menor importància d’aquestes respecte universals europees que es van començar a organitzar des de les barcelonines en dóna constància el fet que les fi rmes del 1851. Margarit, que el 1860, a més de ser un destacat locals pagaven una quota contributiva inferior tant a la empresari puntaire, tenia una fi latura de seda, el 1867 va que pagaven les radicades a Barcelona com a les fàbriques concórrer a l’Exposició Industrial de París. José de Castro, cotoneres de les poblacions respectives. Tanmateix, això no ressenyador de la participació espanyola al certamen, es vol dir que els fabricants i negociants de puntes del Maresme referia a les seves peces amb les paraules següents: “Las no tinguessin una activitat pròspera que els permetés viure blondas de Margarit pueden usarse. Las hay blancas y bé. Aquest seria el cas de la casa del mataroní Josep Puig, negras, entrelazadas de plata y oro, embutidas en perlas y després continuada per la seva vídua, que pogué donar diamantes o imitaciones de ellos para atraer la visualidad. estudis d’arquitectura al seu fi ll Josep Puig i Cadafalch. Sus dibujos son delicados y de buen gusto, contra lo que suele suceder en ornamentaciones semejantes: y por un La davallada de la producció manual al segle XX precio tan económico como de quinientos á tres mil reales una hermosa mantilla bordada, y de tres mil á diez mil La millora constant de la producció de puntes amb vestidos regios, habiendo manteletas hasta de veinte duros, telers mecànics convertí aquest tipus de producte en un pueden las damas adornarse del modo más ostentoso sin competidor cada cop més gran de les blondes i les puntes producir la ruina de sus fortunas. Esto explica quizá el manuals. Per això, al tombant dels segles XIX i XX el consumo que en Inglaterra se hace de la fábrica en cuestión, nombre d’empreses s’havia reduït força i la producció cuyos productos expuestos en París han sido vendidos quedava concentrada en poques poblacions. Barcelona en su conjunto á un negociante inglés, según lo indica la continuava tenint més fi rmes que cap altra població i la tarjeta…colocada.”28 En canvi, cap fi rma del Maresme ni resta de nuclis puntaires es concentraven al Maresme; al cap fabricant natural d’aquesta comarca va participar en una Baix Llobregat la producció puntaire havia pràcticament exhibició d’aquest estil. desaparegut –segurament en aquesta zona la producció es A part de l’augment de negociants de puntes a Barcelona, reduí a una escala petita per respondre a algun encàrrec i al activitat a la qual es dedicaven quasi en exclusiva –alguns de consum propi a causa de la industrialització cotonera que es vegades també feien llenceria–, es produí una reducció del produí en les poblacions d’aquella comarca.

28España en París. Revista de la Exposición Universal de 1867, Madrid, 1867, p. 75. Cito a partir de l’extracte d’aquesta obra que ofereix CABANA: Fàbriques i empresaris…, vol. III, p. 231. 29Documentació fi scal municipal. 118 - Les puntes al Maresme 1650-2000 - Àngels Solà

El 1896 a Barcelona hi havia 21 “fàbriques” de blonda, Escarra no deuria tenir en compte la producció de punta encara que la font documental no permet saber quantes estreta per a la llenceria, que es deuria comercialitzar les feien en telers o manualment, i quines tenien les dues directament de les productores i petites negociantes locals seccions. A més, caldria afegir-hi alguna fi rma que radicava (sovint però no només a les merceries) a les consumidores en algun dels municipis de la corona barcelonina, com La (modistes, cosidores i particulars). Escocesa, que es trobava a Sant Martí de Provençals. Els En la primera dècada del segle XX, al Maresme, Arenys altres negocis puntaires de Catalunya es concentraven en era el principal centre productor de puntes manuals, seguit pobles de la província de Barcelona, més en concret del de Malgrat (taula 4). A Mataró la producció s’havia reduït Maresme. Eren Arenys de Mar, Arenys de Munt, Malgrat, a una sola fi rma. Entre Arenys de Mar i Arenys de Munt Caldes d’Estrac, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres i sumaven deu fi rmes puntaires, i Malgrat en tenia vuit. No és Sant Vicenç de Llavaneres (segurament ha de ser Montalt estrany, doncs, que Fèlix Paradeda, en parlar de les activitats per comptes de Llavaneres) (vegeu taula 4). A l’Arbós econòmiques d’aquesta població en la segona dècada del (província de Tarragona) es continuava fent puntes, però la 1900, digués que poques dones no es dedicaven llavors a seva producció no va merèixer ser consignada pel francès fer puntes.31 A Sant Andreu de Llavaneres hi radicava una Edouard Escarra en la seva anàlisi de la indústria catalana empresa que deuria ser la que Laia Bassó creà a mitjan segle a principis del segle XX. Segurament llavors en aquesta XIX amb el seu gendre Josep Rimblas, continuada després població no hi havia cap fi rma de renom ni es produïen per Joan Rimblas Jané fi ns que va canviar de negoci el peces grans. 1926.32 Escarra assenyalà que hi havia “verdaderos progresos El nombre de cases puntaires continuà minvant amb el en la fabricación de mantillas” i subratllà que la recollida pas del temps. Segons la contribució industrial d’Arenys de d’informació donava dades molt contradictòries, però Mar, el 1914 només quedaven les fi rmes de Joaquim i Marià no dubtava de la importància de la producció, sobretot a Castells i la de Rosa Muñoz Fontrodona, continuadora de la Arenys de Mar.30 Afi rmava que la producció era abundant i casa Artigas.33 La primera va existir fi ns al 1962, quan la néta de qualitat variada, que existien quatre empreses a Barcelona dels fundadors la va tancar formalment a causa de la seva que feien a màquina “la mantilla ordinaria”, mentre que les avançada edat i potser la manca de comandes importants, i de luxe es feien a mà a Arenys, Malgrat..., les quals eren molt la segona perdurà fi ns al 1970, quan també una descendent cares. A Blanes es feien les mantellines barates (s’entén que de la casa Artigas va tancar el seu negoci. s’hi fabricaven les manuals de menys qualitat). Segurament

30Edouard ESCARRA, El desarrollo industrial de Cataluña (1900-1908), Barcelona, 1970 (1ª edició francesa del 1908), p. 125. 31Fèlix PARADEDA, Malgrat i sos contorns. Apuntaments històrics, R. Roig impressor, Blanes, 1915, p. 93. 32Les puntaires de Llavaneres, p. 4. 33Arxiu Històric Municipal d’Arenys de Mar, Contribució de 1914. La casa arenyenca dels Artigas i Muñoz va tenir subsegüentment les denominacions: Artigas, Rosa Muñoz, Hijos de Rosa Muñoz, Mercè R. Vda. Artigas i Rosita Artigas; va estar en actiu de 1801 a 1970. Joan Miquel LLODRÀ, “La punta mecànica. La democratització d’un luxe”, p. 50-51. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 119

Taula 4. Centres catalans productors de blondes i puntes les de la capella de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona–, manuals (excepte Barcelona), 1907 era arenyenca.34 Ambdues obres foren elaborades quan la Localitat Nombre de fi rmes premsa il·lustrada ja estava desenvolupada i ambdues van Arenys de Mar 7 ser objecte d’articles periodístics i foren reproduïdes en Arenys de Munt 3 aquest mitjà de comunicació. L’última raó es deu al fet que Malgrat 8 fou una de les últimes poblacions catalanes en què es va fer Caldes d’Estrac 1 punta manual de qualitat, juntament amb l’Arboç. Mataró 1 Sant Andreu de Llavaneres 1 Sant Vicenç de Llavaneres (Montalt) 1 La competència de la punta mecànica Font: L. Muñiz, Memoria acerca del estado de la industria en la provincia de Barcelona en el año 1907, Ministerio de Fomento, Madrid, 1910. L’elaboració no manual de puntes de coixí es va fer en dues tipologies tècniques i de treball diferents, inventades El renom de les puntes d’Arenys una després de l’altra. Es pot parlar, doncs, de dues fases en el procés de substitució de les puntes manuals per les Les puntes catalanes de més renom segurament són les fetes mecànicament. En la primera només es feia amb d’Arenys. Això pot fer oblidar que aquesta població no va màquines el tul, és a dir, el fons o base d’aquest teixit, que ser l’únic centre del Principat dedicat a aquesta producció. després es brodava a mà, i així s’obtenia una imitació de El renom es deu, crec jo, a cinc circumstàncies. La primera la punta tradicional. En la segona fase el producte ja es va seria la llarga pervivència de l’activitat, des dels orígens realitzar en un sol pas quan s’inventaren els telers que feien almenys en el segle XVII fi ns als anys 1970, amb cases que a la vegada el tul i el dibuix de la punta. Per això es parla es mantenien en actiu durant una centúria. La segona raó del de puntes semimecàniques (el tul mecànic brodat a mà) i renom de les puntes d’Arenys es deu al fet que s’hi elaborà mecàniques (quan es van fer del tot amb un teler mecànic). un tipus d’específi c de punta amb fi l de cotó. La tercera Les primeres empreses catalanes a fer tul brodat rau en el fet que a principis del segle XX Arenys reunia radicaren a Barcelona, però una d’elles tenia connexió amb el nombre més elevat de fi rmes puntaires de Catalunya, a Arenys de Mar, mentre que entre les pioneres que van fer part de Barcelona. La quarta es deu a la circumstància que punta mecànica hi va haver una empresa mataronina. Així, la casa Castells –que assolí el màxim prestigi a principis el Maresme va contribuir de manera indirecta o directa, del segle XX a causa de l’exquisidesa dels dibuixos de segons els casos, a la implantació d’aquest nou sector tèxtil. Marià Castells, que va rebre l’encàrrec de fer algunes peces Vegem-ho. magnífi ques, com la punta del mocador de la reina (1906) i

34 LLODRÀ, “Els Castells...”, p. 198. 120 - Les puntes al Maresme 1650-2000 - Àngels Solà

La fabricació de tul amb teler es va iniciar prou aviat a la dels socis.36 La nova fi rma decidí emprendre la producció capital catalana, però va ser una experiència precoç i aïllada de tul amb teler i de teixits de seda. Per defensar el seu en el temps. El mestre seder Jaume Travessa en començà a privilegi va haver de litigar contra el francès Hippolyte fabricar vers el 1790, però es desconeix com arribà a tenir Raynard, que ja l’havia introduït a la ciutat però sense haver aquest tipus de teler. Com l’obtingué? El comprà? Contractà demanat (o obtingut) el privilegi. Cap al 1850 Dotres, Clavé un tècnic estranger? Si el va construir ell, en què s’inspirà? i Fabra tenia 16 telers de fer tul i 34 per confeccionar altres La Junta de Comerç el va pressionar per tal que instruís teixits de seda. Els tuls d’aquesta fi rma van rebre la màxima en aquest art diversos alumnes. Segons l’Almanak Mercantil recompensa a l’Exposició Industrial de Madrid de 1850.37 de 1806 era un gènere barat i de venda fàcil.35 Aquesta Passats els cinc anys de la privativa, qui va voler ja va poder iniciativa no sembla que tingués seguidors ni continuadors importar aquests telers i fer tul mecànic. –a diferència del que va passar a la Gran Bretanya i a França Un d’aquests empresaris va ser Joaquim Montal Fita, amb aquests primers enginys de fer tul– i van passar força de qui es conserva un albarà de 1847 amb el segell de la anys abans que s’importessin telers de fer tul, llavors ja seva fi rma que diu que era una “fábrica de blondas, encajes d’una tecnologia molt més efi cient. Arribaren a Barcelona y tules bordados”.38 Aquest empresari era fi ll de Joaquim després que el lionès Jean Claude Dognin patentés el 1825 a Montal Forner, d’Arenys de Mar, que el 1832 es va casar França el teler que havia inventat a partir del teler bobin que amb Josefa Fita Colomer, fi lla de Fèlix Fita i Antònia Heathcoart havia creat el 1808. Colomer.39 La parella va obrir un senzill negoci de puntes El primer teler de fer tul de seda el va introduir a manuals a Barcelona al carrer Tapineria però ell va morir Catalunya la societat mercantil Dotres, Clavé i Fabra, aviat, de manera que en la contribució constava a nom de el 1833, amb un privilegi d’introducció per a cinc anys. Josefa Montal, tant el 1838 com el 1841.40 Tanmateix, el Aquesta fi rma s’havia constituït aquell mateix any a partir 1848 el negoci fi gurava sota el nom de Joaquim Montal d’una altra anterior també mercantil –Bruno Petit i Cia.–, [Fita], que llavors era molt jove, de manera que la secció de dedicada segurament al comerç de seda i a la importació tuls brodats potser la va crear la seva mare. Ignoro fi ns quan de teixits de seda de Lió (entre d’altres, tul mecànic i tul va tenir el negoci de puntes a Barcelona, però el 1873 passà mecànic brodat), ciutat on durant un temps va residir un a ser soci i gerent de la fàbrica cotonera Soler, Montal i Cia.,

35Pere MOLAS, Los gremios barceloneses del siglo XVIII. Madrid, Confederación Española de Cajas de Ahorro, 1970, p. 466. Almanak Mercantil o Guía de comerciantes, Madrid, 1806, p. 256. 36Àngels SOLÀ PARERA, “La indústria sedera a Barcelona al segle XIX”, El món de la seda i Catalunya. Diputació de Barcelona, Terrassa, 1991, p. 271-274. 37Francesc CABANA, Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994, III, p. 212. 38CABANA, Fàbriques i empresaris…, p. 212. 39Arxiu Parroquial d’Arenys de Mar. Llibre de matrimonis, foli 148. Joaquim era el germà de Paula Montal Fita, la monja que fundà les Escolàpies. 40Institut Municipal d’Història de Barcelona. Fons Cadastre. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 121

establerta a Badalona, fi ns a la seva mort el 1913.41 punt. L’agost de 1853, juntament amb Francesc Fradera, Les primeres empreses catalanes a fer punta mecànica sol·licità el privilegi d’introducció per cinc anys d’“una començaren aquesta activitat a mitjan els anys 1850, però máquina para la fabricación de blondas, llamadas de uns anys abans, el 1847, el fabricant de puntes manuals Bruselas, y punto mecánico de seda, algodón e hilo”.43 Josep Margarit, de qui ja he parlat, va demanar el privilegi Tanmateix, l’any següent, Fradera, que era comerciant, per introduir un teler per “hacer encajes de hilo, seda o cedí els drets de la privativa d’“usar, fabricar o vender” a algodón” per cinc anys. Ja he dit que era un dels empresaris Roldós, que en l’Exposició Universal de París de 1855 ja més importants en el sector de les puntes manuals d’aquells presentà aquest gènere.44 Per una altra banda, el 1854 Jaume anys, però no sembla que posés cap teler mecànic de fer Vives, que potser havia nascut al Maresme,45 demanà la puntes.42 La sol·licitud d’aquest privilegi potser fou una privativa d’invenció d’un “procedimiento mecánico para la estratègia per evitar que se li obrís ja aquesta competència, elaboración de blondas y encajes”.46 A aquest primer teler se que tanmateix no podia posposar per sempre. li incorporaren d’altres al cap de pocs anys. Els primers telers de fer “tul labrado”, és a dir, puntes En l’Exposició General Catalana de 1871 la fi rma destacà i blondes mecàniques, es van introduir a Catalunya per “por las [blondas] expuestas elaboradas al mecánico”.47 dues vies distintes: el privilegi d’introducció o el d’invenció. Una mica més endavant, el 1856, Dotres, Clavé i Fabra La primera empresa a fer aquest gènere va ser la fi rma obtingué la privativa de cinc anys per importar telers del mataronina d’Antoni Roldós, que era natural de Sant Genís tipus Leavers i començà a produir puntes mecàniques.48 de Vilassar i semoler d’ofi ci, però que fi ns llavors s’havia Passats els cinc anys de privativa que tant Antoni Roldós dedicat a la fi latura de cotó i a la confecció de gènere de com Jaume Vives i Dotres, Clave i Fabra obtingueren de la

41CABANA, Fàbriques i fabricants…, II, 243-244. 42Ofi cina Española de Patentes y Marcas, privilegi 859. 43Ofi cina Española de Patentes y Marcas, privilegi 1059. 44Sobre Roldós vegeu Francesc COSTA, Mataró liberal, 1820-1856. La ciutat dels burgesos i els proletaris. Editorial Rafael Dalmau, Mata- ró, 1985, p. 184. La cessió total del privilegi a l’Arxiu Municipal de Mataró, fons notarial. Notari José Aparicio 1854, foli 267. 45Jaume Vives potser era del Maresme perquè la família estiuejà a Sant Vicenç de Montalt. La fi rma obtingué una medalla a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. La casa fou seguida pel seu fi ll Ricardo, que morí en accident el 1913. Pocs anys després es constituí com a Hijos de R. Vives. Sembla que també es dedicà a fer puntes manuals, que encarregava en diferents pobles; les puntes negres es feien a Sant Vicenç dels Horts i les blanques al Maresme. Va fer el vel de núvia de Victòria Eugènia de Battenberg per al seu casament amb Alfons XIII l’any 1906 i un parell de mantellines negres regalades a la reina Fabiola de Bèlgica. Neus RIBAS, “Fabricants de puntes del segle XIX fi ns al primer quart del segle XX. Breus apunts”, Els Castells..., p. 46-48. 46Ofi cina Española de Patentes y Marcas, privilegi 1191. Núria RIVAS, “Fabricants de puntes ...”. 47FITER, El telar mecánico, p. 33. Agustín URGELLÉS, Exposición general catalana de 1871, Imprenta de Leopoldo Doménech, Barce- lona, 1871, p. 116; expositor 280. 48Ofi cina Española de Patentes y Marcas, privilegi 1395. La fi rma pretenia “imitar la blonda catalana, y puede imitarse también el encaje llamado de Bruselas: las imitaciones que hemos visto, elaborado en máquina, son de la misma apariencia y solidez que las hechas a mano”, assegurava Francisco Orellana el 1860. La fi rma sedera i mercantil Dotres, Clavé i Fabra importava a més puntes mecàniques d’Anglaterra des del 1856. José ORELLANA, Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y artística de productos del Principado de Cataluña, Barcelona, J. Jepús, 1860, p. 223. 122 - Les puntes al Maresme 1650-2000 - Àngels Solà

Ofi cina Española de Patentes, altres fabricants van poder labrado” el 1875, poc abans que es liquidés l’empresa davant fer puntes amb teler. la falta de descendents que la volguessin continuar (1876). La fi rma Capmany i Volart, constituïda el 1857 entre Als anys 1870 van aparèixer altres empreses al sector, Casimir Volart i Ramon Capmany per fer puntes manuals, per exemple la fi rma La Habanera, radicada a Blanes, començà a fer-ne de mecàniques el 1864. La mateixa decisió que s’anunciava com “Fábrica de encajes, guipures y va prendre dècades després, el 1897, Josep Fiter Inglès, cap novedades de Pedro Bosch”, especifi cant que emprava d’una altra empresa barcelonina dedicada inicialment a “procedimientos especiales”. Aquesta fi rma va concórrer a produir puntes manuals des de feia dues generacions. Tant exposicions, com la de Productes Catalans de 1877, i va ser Casimir Volart com Josep Fiter, a partir de l’adopció del premiada en diverses.52 Posteriorment, el 1880, es va crear teler de fer puntes, en van fer tant amb el mètode tradicional a Barcelona la “Fábrica de tules e imitaciones de blonda com amb el mecànic. Viudez y Baquedano”,53 que es va dissoldre el 1899, girant El perfeccionament continuat dels telers per fer blonda després només a nom de Leopoldo Baquedano.54 L’avenç mecànica portà a Dotres, Clavé i Fabra a demanar i obtenir en la producció mecànica de puntes i blondes va permetre la privativa, primer, d’un “procedimiento para aumentar teixir peces molt amples, per a cortines i estors. En 1893, el producto en la fabricación de tul liso” (1857),49 i l’any la fi rma Viudez y Baquedano obtingué la privativa per següent un altre per un “procedimiento que perfecciona la fabricar-ne.55 L’any següent, sota l’empara d’un canvi en la blonda hecha al telar”.50 Aquesta fi rma continuà introduint legislació econòmica que permeté la radicació a Espanya la més moderna tecnologia en el sector seder en general –i d’empreses estrangeres, la fi rma escocesa Johnston, Shields de la punta mecànica en particular. Així, en 1866 demanà and Co., coneguda com La Escocesa, s’instal·là a Sant Martí privilegi d’invenció d’un “regulador mecànic aplicable a tots de Provençals i estigué en actiu fi ns al 1984.56 En fundar- els telers mecànics per teixir, especialment a los de terciopelo a se disposava de sis telers jacquard de cinc metres de llarg doble pieza”,51 i la seva successora, la casa Miquel Clavé i Cia., i vuit d’ample accionats per una màquina de vapor de 60 incorporà a la seva maquinària el teler horitzontal per fer “tul cavalls.57 Donava treball a 40 operaris estrangers, deu dels

49Ofi cina Española de Patentes y Marcas, privilegi 1661. 50Ofi cina Española de Patentes y Marcas, privilegi 1738. 51Ofi cina Española de Patentes y Marcas, privilegi 4129. 52 D. L. R. LEON, Guía consultiva o Indicador general de Barcelona, Barcelona, 1875, p. 15. Catálogo general de los objetos que fi guran en la manifestación de productos catalanes de ciencias, letras y Bellas Artes, Agricultura o Industria, inaugurada en 4 de mayo de 1877 por S. M. el Rey D. Alfonso XII e improvisada en su obsequio en el edifi cio de la Universidad de Barcelona, Barcelona, Imprenta de Salvador Manero, 1877, p. 61-63. 53Sílvia CARBONELL; Josep CASAMARTINA: Les fàbriques i els somnis. Modernisme tèxtil a Catalunya. Centre de Documentació i Museu Tèxtil, Terrassa, 2002, p. 238. 54La Vanguardia, 7 de juliol de 1899, p. 1, avís de dissolució de la societat. 55Ofi cina Española de Patentes y Marcas, patent. 56CABANA: Fàbriques i empresaris, III, p. 253-255. Martí CHECA, “La Escocesa, un espai fet a cop d’innovar”, Ciutat Nord, gener 2005. 57Jordi NADAL; Xavier TAFUNELL, Sant Martí de Provençals: pulmó industrial de Barcelona, Barcelona, Columna, 1992, p. 321. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 123

quals eren dones. El seu producte va tenir un gran èxit, de Les dones a la producció de les puntes, quasi manera que va créixer i la seva plantilla arribà a tenir 200 sempre invisibles però indispensables obrers/es -llavors ja del país, que substituïren els estrangers- que treballaven en torns de vuit hores cadascun.58 La secció Les dones han estat sempre presents en l’elaboració de brodats la dirigia Josep Comeré, que tenia una empresa de les puntes. Sense elles no hi hauria hagut producció pròpia de cortines, tuls i brodats a Badalona.59 manual perquè només en feien elles. Però en la confecció De moment s’ignora com va evolucionar el sector al de les puntes de coixí també hi va haver negociantes Maresme després de la decisió pionera de Roldós. Sobre en puntes i coordinadores de la producció local, les aquesta activitat productiva només es té alguna dada puntual anomenades merceres o donadores. Quan es van fer puntes de situacions recents. Els germans Ferrer del Castillo (el semimecàniques les dones van brodar els dibuixos damunt pare dels quals, Felipe Ferrer Calbetó, havia fet roba interior el tul mecànic, i quan ja es van fer mecànicament les dones amb un teler rodó) i alguns socis van fundar Punto Nuevo feien l’acabat, repassaven les peces i recollien els punts on a Arenys de Mar el 1958.60 Compraren màquines Raschel de hi havia forats. Si per a les treballadores retribuïdes el treball la casa alemanya Mayer. En alguns moments el 45 per cent era una qüestió de supervivència, per a les empresàries es de la producció es venia a l’estranger, i a causa de la gran tractava de guanyar una certa llibertat, a més de contribuir a demanda la fàbrica treballava 24 hores diàries durant els set l’economia familiar. dies de la setmana. A principis del segle XXI l’empresa va A hores d’ara ja s’han començat a fer aproximacions instal·lar-se a Arenys de Munt, però va plegar el 2004. a aquestes treballadores, i aquí em referiré a les que eren visibles en el sector, és a dir, a les negociantes que pagaven contribucions, anaven a algunes exposicions industrials o feien dibuixos i patrons al Maresme en el segle XIX.61 Moltes de les dones que participaven en el negoci de les puntes fetes manualment ho feien al costat dels pares o del marit, com succeí en el cas dels arenyencs Castells-Simon.62

58CABANA, Fàbriques i empresaris, III, p. 253-255. 59CARBONELL; CASAMARTINA, Les fàbriques…, p. 238. 60LLODRÀ, “La punta mecànica...”, p. 44 i 50-51. 61S’ha intentat traçar el perfi l de les puntaires remunerades del Maresme, destacant la invisibilitat d’aquestes treballadores i fent referència a les causes d’aquesta invisibilitat. Vegeu al respecte Pilar ROYO MAGALLÓN, “Les puntaires: dones i nenes invisibles...”, Els Castells..., p. 26-39. Per al cas de les negociantes hi ha estudis generals. Vegeu Àngels SOLÀ, “Les puntaires del Baix Llobregat. Primeres notes per a un estudi socioeconòmic”, Les dones i la història al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2002, p. 315-336; i “Las mujeres como negociantes en la producción de encajes de Barcelona en el siglo XIX”, a A. Martinelli i L. Savelli, Percorsi di lavoro e progetti di vita femminile, Pisa, Felice editori, 2010, p. 47-54. 62Els Castells basaven el seu negoci en l’experiència que havia assolit en ell la família d’Anna Maria Simon. LLODRÀ, “Els Castells...”, p. 62, text i nota 7. 124 - Les puntes al Maresme 1650-2000 - Àngels Solà

Se sap que en molts casos la destresa d’elles era el pilar en A les contribucions del segle XIX sempre hi constaven què es va aixecar el negoci marital, com és segur en el darrer dones tant a Mataró com a Arenys de Mar, per exemple, i cas mencionat. En altres ocasions el paper de les dones d’algunes d’elles se’n pot donar certa informació específi ca. només es visibilitzava quan heretaven el negoci, com en el Així, se sap que Rosa Muñoz Fontrodona, nascuda a Caldes cas dels Montal-Fita. Això explica que sempre hi hagués d’Estrac el 1847, creà un negoci de punta manual el 1884 a vídues en aquest sector, com es veu en la taula 1. Quan es Arenys de Mar que el 1917 passà al seu fi ll Jaume Artigas, conserva documentació d’aquestes empreses es pot trobar per la qual cosa aquesta fi rma fou coneguda com a casa informació sobre el paper que hi tenien les mullers o les Artigas.66 O que Gertrudis Simon Batlle, casada amb un fi lles. Per això se sap que Gertrudis i Josefa Castells Simon tal Barrera, era contribuent ja el 1880 i es donà de baixa dissenyaven patrons al costat del seu germà Marià i que la el 1905, potser per defunció.67 D’Irene de Fontrodona se segona, que era molt bona dibuixant, acabà per obrir un sap que era comercianta en articles brodats i puntes de taller propi de brodats.63 Les fotografi es són un altre tipus coixí i que va viure a Arenys fi ns al 1895, però després va de documentació que visibilitza el paper de les dones en els instal·lar-se a Barcelona.68 tallers familiars. Valgui com a mostra la magnífi ca imatge La majoria de les dibuixants de patrons del segle XIX del taller Castells en què es veu la mare, Anna Maria Simon, deurien aprendre l’ofi ci en el taller familiar, però a fi nals de picant un patró. segle ja van aparèixer professionals que estudiaren la tècnica Tanmateix, a part de les copartícips, hi havia negociantes necessària en escoles. És el que va fer Aurora Gutiérrez autònomes, fossin solteres o casades. Aquest és el cas de Larraya ( 1920), formada a l’Escola de Dibuix i Pintura de la mataronina Teresa Valeta, que el 1687 venia puntes a Barcelona i posteriorment a Llotja, alumna de Fèlix Mestres Múrcia i que després del seu traspàs fou succeïda per la seva ( 1933), professor de pintura decorativa, teixits, blondes fi lla Margarida.64 Són les dues negociantes de puntes més i pirogravat, i Francesc Tomàs i Estruch ( 1902), un dels antigues documentades a Catalunya. També negociaven pel dissenyadors de puntes, brodats, estampats i tapissos de seu compte les dones que unes planes més amunt hem vist més renom al Principat a començaments del proppassat que donaven puntes al capità Moreu perquè les vengués segle, que assolí un gran renom.69 Treballava per encàrrec i a Veracruz. O bé Teresa Sala, d’Arenys de Mar, que va entre els seus clients hi havia els Castells, d’Arenys de Mar, participar en l’exposició de productes industrials de Madrid en el fons documental dels quals es conserven cinc dels seus el 1827 i hi va guanyar una medalla.65 dibuixos.70

63LLODRÀ, “Els Castells…”, p. 90-91. 64JIMÉNEZ, Mataró..., p. 391. 65Memoria de la Junta de Califi cación… 66Neus RIBAS, “Fabricants de puntes del segle XIX fi ns al primer quart del segle XX. Breus apunts”, Els Castells..., p. 45. 67Ibídem, p. 45. 68Notícia a La Costa de Llevant, 22 de desembre de 1895, p. 657. Informació extreta de LLODRÀ, “La família Castells...”, p. 60, nota 3. 69LLODRÀ, “Els Castells...”, p. 66. Lluís Miquel LLODRÀ, http://www.coupdefouet.eu/upload/magazine_pdf/16_herstory.pdfttp 70LLODRÀ, “Els Castells...”, p. 66. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 125

La confecció de blondes i puntes manuals ocupava un home entre els set contribuents (taula 5) (en les dues moltes dones, de manera que la reducció d’aquesta activitat anualitats tots pagaven la mateixa contribució). La posició tingué un impacte segur sobre el treball femení. Tanmateix, de les dones en el negoci és ben diferent de la que hi tenien aquesta mà d’obra passà a ocupar-se en altres feines de en 1789-1796, quan entre els nou fabricants de blondes caràcter artesanal o industrial. A Pineda, la producció anunciats a l’Almanak Mercantil no hi constava cap dona d’espardenyes donava treball a moltes dones, mentre que (vegeu taula 2) a Canet va ser el desenvolupament de la indústria cotonera i també la del gènere de punt el que donà una nova Taula 5. Negociants de puntes de coixí d’Arenys de Mar i quotes contributives que paguen, 1880-1894 oportunitat laboral a les dones. A Arenys, aquesta activitat Carrer 1880 1894 acabada de mencionar s’anà incrementant a mesura que es ptes ptes Antoni Baixeras Feu Munt, 20 58,50 reduïa l’activitat puntaire, la qual, en ocupar moltes dones, Marià Castells St. Francesc, 21 58,50 44 com ha demostrat Pere Vilaseca amb la seva intervenció en Francesca Colomer Rial aquesta jornada, es constituí en alternativa a la producció de Eloy Doy Cassà Riera, 106 58,50 blondes i puntes manuals. Finalment, les fàbriques de punta Angela Doy Fita 44 Irene Fontrodona Maurell Rial, 11 44 mecànica que s’instal·laren al Maresme també ocuparen les Josefa Mas de Massuet Riera, 93 58,50 44 dones en el repàs i acabament de les puntes mecàniques, Rosa Muñoz Fontrodona 44 com mostren fotografi es de fàbriques franceses i catalanes. Josefa Romaguera Costa Sant Josep, 7 58,50 Tanmateix, només en disposem d’algunes de la fi rma Catarina Romaguera Barceló 44 Antoni Sagrera Riera barcelonina La Escocesa, fundada a Barcelona amb capital Gertrudis Simon de Barrera Nou,1 58,50 44 escocès el 1894, per mostrar aquesta feina a Catalunya.71 Font: Arxiu Municipal d’Arenys de Mar. Fons: Contribucions Llibretes núm. 1616, 1636. El replegament dels homes del negoci de les blondes i puntes manuals que es va produir en avançar l’elaboració L’activitat puntaire en fi rmes a l’engròs acabà per mecànica d’aquests productes des dels anys 1870,72 signifi cà desaparèixer els anys 1960 i 1970 en retirar-se’n, a causa que les dones adquirissin un major protagonisme en el de l’edat, les negociantes en puntes manuals que encara sector com a empresàries. Aquesta realitat és ben palpable existien. La història fi nal de la casa Castells il·lustra prou bé en el cas d’Arenys de Mar, car mentre en la contribució de aquest procés. 1880 constaven tres negocis de titularitat masculina i un Joaquim Castells Simon va morir el 1941 i el negoci nombre igual de femenina, en la de 1894 només hi havia passà a mans de la seva fi lla, Dolors Castells Guri, ja que

71El 1894 van obtenir la privativa per a uns telers de 8 metres d’ample per fer cortines. Ofi cina Española de Patentes. 72Les fi rmes no només tancaven per manca de descendència, com va ser el cas Fiter, sinó també perquè els descendents canviaven d’ofi ci. Pel que es refereix al Maresme, hi ha els casos de Zenó Castells Guri i de Joan Rimblas Jané. Aquest canvià de professió el 1926, i va tancar el negoci familiar de Llavaneres (Les puntaires a Llavaneres, p. 4). 126 - Les puntes al Maresme 1650-2000 - Àngels Solà

un altre dels descendents de Joaquim, Zenó, encara que que en gran part col·locava en el mercat colonial, en el segle abans de la guerra civil havia treballat en el taller de puntes XIX la seva hegemonia va desaparèixer en passar Barcelona preparant patrons i s’havia ocupat també de la secció de a ser el principal centre comercialitzador, amb fabricants i vendes, decidí donar una nova orientació laboral a la seva negociants nascuts a Barcelona, el Maresme, el Baix Llobregat vida. En canvi la seva germana Dolors, nascuda el 1902, i també en localitats d’altres comarques, com Palamós o decidí continuar-lo. Des de jove ella es dedicà plenament, tal Vic.75 Tanmateix, les cases barcelonines s’abastien de les com ja hem dit, al negoci familiar, tant ajudant el seu oncle puntes que teixien dones del Maresme, el Baix Llobregat i de Marià en els dibuixos, com fent patrons, muntant les peces poblacions d’altres comarques. El gran renom de les puntes o distribuint el treball entre les puntaires; per exemple, fou d’Arenys en gran part es basa en l’existència en aquesta la muntadora de les puntes que es van fer per encàrrec entre població de la casa Castells, que en l’època modernista 1928 i 1930 per a la capella de la Diputació de Barcelona.73 feia peces exquisides, gràcies en part als dibuixos de Marià La fi rma es va mantenir formalment oberta fi ns al 1962, Castells Simon, algunes de les quals van ser conegudes per però fi ns a 1970 va tenir alguna activitat.74 molta gent mercès als mitjans de comunicació. La punta En defi nitiva, el Maresme va ser la comarca puntaire més mecànica va tenir en el Maresme, concretament a Mataró, important de Catalunya del segle XVIII al XX, però aquesta una de les fi rmes pioneres de Catalunya i Espanya en aquest importància varià al llarg del temps. Mentre que en el segle tipus de producte. Tanmateix, es desconeix com evolucionà XVIII concentrava una proporció altíssima de la producció, aquesta activitat en aquesta comarca.

73LLODRÀ, “Els Castells...”, p. 70 i 198. PALOMER, Uns randers arenyencs..., p. 17 i 21, 21, 24 i 40). 74PALOMER, Uns randers arenyencs..., p. 40. 75Informació procedent d’un treball meu en curs sobre les puntes a Catalunya. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 127

Fàbrica La Escocesa. Finals del segle XIX.

Repassadores d’una fàbrica de fer puntes mecàniques a Calais. Finals del segle XIX.

I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 129

Notes sobre les fàbriques Can Nyol Gran (1875-1970?) i Can Petit (1897-1965) de Vilassar de Mar Jordi Casanovas

Introducció Els orígens

Aquestes notes són una primera aproximació a la - L’origen de la societat que amb el temps construirà història de les dues fàbriques can Nyol de Vilassar de Mar. la fàbrica es pot situar abans de 1819, quan en Jaume Com es pot comprovar, el material documental disponible Casanovas Feliu, junt amb Bartomeu Borotau Gelpí, no dóna per escriure una comunicació. Amb tot, s’ha s’associen per crear una fàbrica de fi lats, que en un primer preferit presentar aquest petit document com a aportació a moment restarà situada al c/ Sant Sebastià, en confl uència les jornades, si més no per deixar-ne constància en el futur amb el c/ del Peix (actual c/ Miquel Borotau). S’hi fabricava, Inventari comarcal de fàbriques tèxtils del Maresme entre d’altres coses, el ninyol (sembla ser l’origen del nom de nyol). Aquesta societat durarà poc, i poc després serà en Situació Jaume Casanovas que continuarà en solitari. - En Jaume Casanovas Feliu, de Vilassar de Mar (1787- - L’edifi ci de la fàbrica can Nyol Gran era a l’illa situada 1841), serà, juntament amb la seva dona, Maria Ribas Suari, en la confl uència entre el c/ de Sant Ramon, el c/ del Mont, de Cardedeu, el continuador del projecte construint una el c/ de Sant Josep i la riera d’en Cintet, en el que és que segona fàbrica molt a prop de la primera al c/ del Peix (o actualment la plaça de can Nyol. de l’Ateneu), en confl uència amb la plaça de l’Era (estable - L’edifi ci de la fàbrica de can Nyol Petit era situat al de can Patria). L’edifi ci anava de la plaça de l’Era fi ns al c/ núm. 9 del c/ del Mont, molt a prop de la fàbrica can Nyol Sant Sebastià petit (ara c/ Sant Guillem). Era una fàbrica Gran. Aquesta segona fàbrica fou creada el 1890. de teixits de pisena i mocador de butxaca; també feien - Sembla que la construcció de la fàbrica gran s’inicia roba de matalàs (que en deien banderes). L’any 1822 en el 1875. En Francesc Caballé, en el seu llibre La formació Jaume Casanovas Feliu ja pagava contribució per la fàbrica urbana de Vilassar de Mar, situa en aquest any 1875 la (valorada en 400 rals, pagaven 3 lliures i 10 sous). En Jaume construcció de les primeres naus per l’arquitecte Pau Casanovas Feliu va tenir vuit fi lls. Serà el seu hereu qui Martorell, de Barcelona. La fi nalització total de la fàbrica continuarà el projecte. sembla que fou l’any 1886. 130 - Notes sobre les fàbriques Can Nyol Gran (1875-1970?) i Can Petit (1897-1965) de Vilassar de Mar - Jordi Casanovas

La creació de les fàbriques El tancament

- En Jaume Casanovas Ribas, hereu de Jaume Casanovas - Amb la crisi del tèxtil pel volts de 1960 (Pla Feliu, casat amb Maria Àngela Villà Ponsiarenas, de Vilassar d’estabilització...), la fàbrica del c/ del Mont, can Nyol de Dalt, i amb cinc fi lls, traslladarà la fàbrica de la plaça de Petit, es veurà abocada a tancar. Posteriorment els terrenys l’Era al c/ de Sant Ramon el 1875. foren venuts i urbanitzats. La fàbrica can Nyol Gran durarà - En aquesta època es crea la societat Casanovas i un xic més, fi ns a 1970. A partir d’aquesta data l’edifi ci es Fills, i posteriorment Casanovas Hermanos. Tres dels fi lls dedicarà a altres activitats fi ns a l’enderrocament defi nitiu. eren marins, capitans de vaixells i pilots, que contribuïren L’Ajuntament de Vilassar de Mar, a principis dels anys a incrementar el capital. Els altres, Miquel Jaume i Jacint dos mil, un cop urbanitzada la zona decideix conservar la Casanovas Villà, es van dedicar a la fàbrica. tanca de la fàbrica i dedicar el nom de can Nyol a la plaça - En la dècada del 1890, després d’un procés prolongat resultant de la urbanització esmentada (acte d’inauguració: de desavinences al si de la societat, decideixen separar-se. 17 de febrer de 2006). En Jacint Casanovas Villà compra la part d’accions del seu germà Miquel Jaume. Fonts documentals - Amb el capital rebut, en Miquel Jaume Casanovas Villà construirà una nova fàbrica, can Nyol Petit, molt a prop de - Llibre La formació urbana de Vilassar de Mar: de la primera, al c/ del Mont. Crearen una nova societat, amb veïnat de mar a nucli consolidat (s.XVIII-XIX), de Francesc el nom de Manufacturas Textiles Casanovas. Caballé Esteve. - La fàbrica de can Nyol Gran, de Casanovas - Informacions de Joan Maria Sust i Sust a partir del Hermanos, va tenir despatx magatzem a Barcelona, a la document Mamotreto, del seu avantpassat Felicià Sust. rambla de Catalunya, 19-21. La fàbrica de can Nyol Petit, - Informacions i documents familiars de Jordi Casanovas de Manufacturas Textiles Casanovas, tenia el despatx i Berdaguer, descendent de la branca familiar Casanovas magatzem al c/ Bruc, 77. (fàbrica can Nyol Petit). - El 1936, a la fàbrica de can Nyol Gran hi treballaven 203 operaris, 141 dones i 62 homes. A la fàbrica de can Nyol Petit hi havia 14 treballadors, 12 dones i 2 homes. Totes les dades indiquen que en el període 1939-1960 el nombre de treballadors s’incrementà. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 131

Sector de ponent de can Nyol on hi havia la porta d’ingrés, es pot observar la reixa. Fotògraf Felicià Sust Vives (circa 1902) Font: l’Abans, Vilassar de Mar, recull gràfi c 1852-1965, d’Alexis Serrano, editorial Efadós (2007)

Fotografi a del sector de llevant de Cany Nyol on hi havia la màquina de vapor i la xemeneia. Fotògraf Felicià Sust Vives (circa 1902) Font: l’Abans, Vilassar de Mar, recull gràfi c 1852-1965, d’Alexis Serrano, editorial Efadós (2007)

Alguns treballadors de la fàbrica de Can Nyol Gran de Vilassar de Mar a la primeria del segle XX. Font: Vilassar de Mar , documental i històric, de Vicens Casanovas i Vilà, Editorial Oikos Tau (1978)

I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 133

Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït Alexis Serrano

Resum haguessin permès; de fet, era una ciutat vermella i negra, de tons artifi cials com el rostre pintat d’un salvatge (...)”. Poc Aquesta comunicació té per objectiu posar negre o molt, totes les viles i ciutats industrialitzades de l’Europa sobre blanc el nombrós patrimoni industrial perdut del fi n de siècle presentarien una imatge semblant, amb una irremeiablement i la situació d’abandó i d’indefensió del poc atmosfera ennuvolada perennement per la fumera de les que resta a Vilassar de Mar d’aquests béns immobles. No xemeneies i envoltades per una fresa ambiental incessant pretenem fer un catàleg detallat, però sí almenys testimoniar que no s’aturava llevat de casos molt excepcionals.1 de forma més o menys endreçada els elements patrimonials Quant a les persones que treballaven en aquell sòrdid industrials del poble, tant els perduts com els que encara ambient, trobo que no és sobrer recordar que, mal resten dempeus. Aprofi tant l’avinentesa farem també quatre alimentades i encara pitjor descansades, deixaven entreveure ratlles de la història de la industria tèxtil de Vilassar de Mar entre les taques de sutge de llurs cares les marques del treball entre el seu naixement i la crisi de mitjan segle XIX, i per dur dut a terme sota els embarrats de les fàbriques des de la mitjà de dos annexos inferirem en alguns aspectes concrets, més prematura infantesa fi ns a la més demorada senectut. com la Sociedad Mutua de Hiladores de Algodón de San La grisa imatge que conformaven la unió del paisatge Juan de Vilassar, i també en alguns episodis relatius a la i la seva gent per fortuna s’ha perdut en la nebulosa de la confl ictivitat laboral. memòria. Certament les condicions laborals i ambientals han canviat i els sistemes de producció han permès la Introducció realització de l’home i la dona més enllà del seu rol com a treballadors. Resta en el record de la literatura i de les arts L’any 1854 Charles Dickens, en la seva cèlebre obra la recreació d’aquell passat fosc i de condicions feixugues, Temps difícils (Hard Times), defi nia la seva imaginària on l’escanyapobres industrial espremia fi ns a l’última gota la Coketown com “(…) una ciutat de maó vermell, o de suor, la sang i fi ns i tot la butxaca dels treballadors. maó que hauria estat vermell si el fum i les cendres li ho El temps ha transcorregut i ha passat pàgina d’aquell

1Poques vegades documentem l’aturada de les màquines. Un rar exemple, i a la vegada signifi catiu d’aquesta raresa, apareix a un exemplar de la revista Noes de 1916. El 4 de juliol de 1916 els senyors Jubany, propietaris d’una fàbrica del carrer de l’Església (ara del Rector Bartrina), aturaren les màquines per tal que en passar la cercavila de la comitiva de benvinguda del nou rector, el soroll no molestés les autoritats civils i eclesiàstiques que participaven a l’acte. SERRANO MÉNDEZ, Alexis: Crònica d’un rectorat. Joan Roig i Ramoneda, rector de Sant Joan de Vilassar (1916-1957) (2006), p.16 134 - Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït - Alexis Serrano

capítol trist però necessari per al desenvolupament econòmic publicàrem l’any 2010,2 en la qual sosteníem que, referent i social del país. Per sort, en nom de la pedagogia, en alguns a la sistemàtica destrucció del patrimoni industrial, “aquest indrets s’ha sabut i volgut conservar part d’aquell passat per fet està posant en perill la memòria d’un dels sectors més mitjà de les seves traces materials. Des de la dècada dels actius dels temps dels nostres avis i besavis, i està cobrint la anys 80 l’arqueologia industrial i la musealització d’espais i història local vilassarenca d’un fals i amorosit to residencial edifi cis de l’era fabril ha demostrat com de profi tós pot ser molt allunyat de l’eixordador soroll dels telers que van fer aprofi tar i readaptar les velles estructures industrials per a créixer Vilassar de Mar entre els segles XIX i XX”. Encara nous usos civils. en aquest sentit, amb aquest treball pretenem testimoniar ni Vilassar de Mar no és precisament un d’aquests indrets que sigui de forma telegramàtica com la història industrial sensibles al passat i curosos amb el seu patrimoni en general, de Vilassar de Mar ha estat bandejada intencionadament per i molt menys amb el seu patrimoni industrial. Amb aquesta les institucions (Ajuntament i museus locals) i poc tractada comunicació, de títol força escaient, pretenem palesar com pels investigadors, i constatar que l’estudi del passat fabril els diferents governs locals que s’han succeït durant els és una oportunitat historiogràfi ca que caldria prendre en darrers trenta anys s’han proposat i han aconseguit (per consideració. acció o omissió) esborrar el rastre fabril del poble i recrear una falsa història per tal d’adequar-la més còmodament a la Breu síntesi històrica nova realitat eminentment residencial. Amb aquest treball demostrarem com el patrimoni Ja vàrem destacar l’any 2008 el pes de la indústria en industrial vilassarenc era, temps era temps, força notori i l’economia de la primera meitat del segle XIX.3 En aquell com ara (gener de 2011) és pràcticament inexistent. En ell, treball vàrem incloure, en el capítol dedicat a la indústria, la hem intentat recollir tots els indicis que permeten imaginar producció tèxtil i la construcció naval com els dos puntals tot el patrimoni industrial irremeiablement perdut per econòmics del sector secundari de la primera meitat de la sempre més. dinovena centúria. Aleshores apuntàrem succintament que Fent un esbós de la cronologia fabril del municipi i Vilassar de Mar tingué un desvetllament força primerenc aproximant-nos a la història del col·lectiu dels operaris, en l’activitat tèxtil, situant-ne l’origen en l’arrelada tradició amb aquesta comunicació pretenem fer el desglossament local relativa a l’elaboració de puntes, i citàvem l’Atlante i la justifi cació de l’agosarada sentència conclusiva que español, que ja el 1783 afi rmava que “las mujeres y las niñas

2SERRANO MÉNDEZ, Alexis: “Notes en record del Vilassar de Mar fabril I”. Singladures. Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme; núm. 27 (2010), p. 57-58. 3SERRANO MÉNDEZ, Alexis: “Vilassar de Mar a les primeres dècades del segle XIX”, dins de Noves lectures de la guerra napoleònica des del Maresme (2010). Conferència inaugural, ponències i comunicacions presentades a la Jornada del segon centenari 1808-2008 celebrada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 18 d’octubre del 2008. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 135

[se ocupan] en hacer encajes y blondas fi nas [...]”.4 a fer puntes i blondes, mentre que els nois adobaven Ja fa temps que vàrem fer nostra la tesi de Benet les xarxes de pescar. El mateix document demostra la Oliva,5 que quan tractà el desvetllament primerenc dels dos predisposició a la bona acollida de menestrals i fabricants a Vilassars afi rmà que, tant pel que fa a la fi latura com pel la localitat tot dient que “tot individu que es dedica al treball que fa al tissatge, el factor clau per a aquesta indústria fou i és home de bé, a tots els pobles de Catalunya és vist amb el capital humà, les relacions amb el capital barceloní i les la més gran estima”, per bé que també alertava que a la vila seculars relacions comercials entre Vilassar i les ciutats de tots els treballadors estaven ocupats a les labors del mar Barcelona i Mataró. Oliva, a més, ressaltà en primer lloc dient: “com que aquest poble és gairebé tot de pescadors i la nul·la incidència del fenomen de la indianeria i proposà gent de mar, no hi ha braços per al foment de les indústries com a marc teòric explicatiu la necessitat dels locals, que, que es proposen”.7 obligats per l’escadusser rendiment que oferien les petites A poc menys de trenta anys de l’esmentada enquesta, explotacions agrícoles, al marge de l’encotillat esquema concretament al mes de febrer de 1832, s’establí la primera gremial, van haver de fer un gir vers la indústria aprofi tant fàbrica de fi lats i, dos anys després d’aquesta data, l’any les sinèrgies d’una llarga tradició menestral. 1834, ja se’n comptaven 6 amb 50 màquines de fi lar d’estil Si bé en una enquesta adreçada al consistori l’any 18036 francès i 40 telers.8 amb la intenció de prendre el pols de l’estat fabril del Damià de Bas, comentant un document titulat Pago del municipi, es palesa que per aquelles dates encara no hi havia comercio de los Telares y Maquinas, afi rma que el nombre cap indústria dedicada a la manufactura del teixit, aquest d’industrials a la llum del dit document ascendia l’any 1835 a mateix document dóna compte que aleshores a Vilassar 22, per bé que tots ells tenien pocs telers.9 Aquesta evolució de Mar hi havia cinc rastelladors per a la neteja del cànem, ascendent seguí durant la dècada dels quaranta del segle corders, un fi lador de cotó, dos sabaters, dos mestres d’aixa XIX. Bas afi rma que, segons l’Amillaramiento de 1849, ja i un paleta. En consonància amb l’afi rmació de l’Atlante s’hi comptaven 4 grans fàbriques de teixits de cotó a força español, l’enquesta diu que les dones i les nenes es dedicaven de vapor: la de Llorenç Mir i Companyia, al carrer del Roser;

4ESPINALT i GARCIA, Bernardo: Atlante español o descripción general geográfi ca, cronológica e histórica de España. Madrid. Ed. Hilario Santos. (1783). Edició facsímil, Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró Impremta. Minerva (1989), p. 124. 5OLIVA i RICÓS, Benet: Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Premi Iluro 1998, Ed. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró (1999), p. 54-56. 6Interrogatorio sobre las fábricas, artes y ofi cios, á cuyas preguntas deben contestar con la mayor individualidad todas las ciudades villas y lugares del reyno, citat per Damià de Bas a “El molí del pla”, Singladures. Butlletí del Museu de la Marina de Vilassar de Mar; núm. 24 (2008), p. 59. 7Ibídem: p. 59 i 60. 8Diccionario geográfi co universal: dedicado a la Reina nuestra Señora (Q.D.G.)[...] por una sociedad de literatos: S.B.M.F.C.L.D [...]. Impremta Josep Torner (1830-1834). Vol. X, p. 641. 9BAS, Damià: La indústria tèxtil a Vilassar de Mar. Ed. Ajuntament de Vilassar de Mar. Vilassar de Mar (2006), p. 27. 136 - Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït - Alexis Serrano

la de Maria Puig, a la carretera de ca la Duana; la dels hereus tingueren lloc nombrosos amotinaments. Un exemple de Jaume Safont, al carrer de Sant Roc, a tocar de la riera d’aquests tumults és el de Vilassar de Dalt, que es produí el dels Corders, i la de Pere Manté, al carrer de l’Església.10 14 de març de 1855, en el qual els revoltats que demanaven Poc o molt contemporàniament, Pascual Madoz diu que treball sembla que causaren “alarma, desorden, lucha, eren 3 les fàbriques dedicades al fi lat de cotó i 10 les de heridas”, motius pels quals hagué d’intervenir la tropa, i teixits que sumaven un total de 211 telers, i afegeix: “estas això va motivar que es formés un sumari contra ells, del y aquellas funcionan por medio de máquinas de vapor”.11 qual foren indultats poc després.13 Així doncs, en aquesta ràpida progressió podem copsar La crisi de mitjan segle –que s’agreujaria encara més la com en molt poc temps alguns empresaris passaren de ser dècada següent (entre 1861 i 1865) amb la guerra de secessió simples propietaris de petites quadres de telers manuals a americana, que faria minvar la producció i provocaria notables fabricants, que aviat incorporaren alguns elements acomiadaments i el tancament d’un elevat nombre de de mecanització per augmentar la productivitat, com ara fàbriques a tot el continent europeu–, a Vilassar de Mar se les màquines de fi lar d’estil francès o els motors de vapor. saldà amb un balanç molt negatiu. Sembla que entre 1853 i D’aquesta evolució es dedueix un augment de la inversió 1857 ja havien tancat 23 fàbriques, tal vegada les més petites i de la riquesa, de la qual es deriva que poques persones i poc competitives. Novament Damià Bas,14 transcrivint un gestionaven el negoci de la producció tèxtil, i veiem també document titulat Relación de trabajadores de fabrica de San Juan com el cotó va esdevenir ràpidament el vehicle de mobilitat de Vilasar, hecha en Dbre de 1857, aporta les dades següents: social d’un poble en el qual bé podríem emmirallar bona Nombre de los fabricantes Hombres Mujeres Niños part de la comarca. Buenaventura Alsina 16 26 2 Si a mitjan segle XIX la indústria tèxtil donava feina José Casanovas y Ribes 7 1 0 12 Eulalia Sabates 5 8 4 a 1.176 operaris, un 48,43% de la població local (2.428 Andres Matamala 6 3 0 habitants – 1850), amb la crisi que patí el sector des de 1853 Juan Serra y Roldos 14 21 6 Ramon Comte 3 0 0 el nombre d’industrials va descendir a 10 i el de treballadors Matias Nolla 7 3 1 a 206; amb dades de 1857, només un 6,64% de la població Manuel Terrades 3 3 1 Jaime Campos 3 34 4 (3.102 habitants – 1857). Aquesta davallada s’ha d’entendre Francisco de Asis Arumí 6 15 4 en un context de crisi generalitzada en el marc de la qual Total: 206 70 114 22

10Ibídem. 11MADOZ, Pascual: Diccionario Geográfi co Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar. Tomo XII (1849). Reedició Curial (1985), p. 497. 12OLIVA i RICÓS, Benet: Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní: 1828-1875. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró (1999). 13La España. 16/4/1856. Estado demostrativo de los motines populares ocurridos en España desde que la rige el partido progresista, á consecuencia de la revolución de julio de 1854. 14BAS MACIÀ, Damià: La indústria tèxtil a Vilassar de Mar. Ed. Ajuntament de Vilassar de Mar. Programa de Festa Major. Vilassar de Mar (2006), p. 28. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 137

Bas, comparant el document Pago del comercio de cens ordenat per la Generalitat de Catalunya el 1936 com los Telares y Maquinas de 1835 amb el titulat Relación de a fotografi a del primer terç del segle XX, veurem com de trabajadores de fabrica de San Juan de Vilasar, hecha en Dbre 3.937 habitants (2.125 dones i 1.812 homes), 3.078 dels de 1857, arriba a la conclusió que dels 10 industrials en actiu quals eren en edat de treballar (majors de 14 anys), un 19% el 1857, només 3 fi guraven a la nòmina de 1835, per la qual (587 treballadors) estava ocupat al servei de les 6 indústries cosa s’entén que 7 dels primers establiments primigenis relacionades amb el tèxtil que hi havia en actiu a la localitat. havien fet fallida.15 Fàbriques Motiu Modalitat Treballadors Homes Dones Tot i que Víctor Balaguer situà en una obra seva de Casanovas precisament 185716 entre 500 i 600 el nombre de treballadors Germans Can Nyol Teixits 203 62 141 vilassarencs del ram del tèxtil, la poca profusió de l’obra del Murtra i Companyia Can Civil Teixits 158 55 103 polític de la Renaixença ens fa desestimar les seves dades en Jubany Antigament Teixits 61 22 39 favor del document titulat Relación de trabajadores de fabrica. Can Sacs Manufactures Can Nyol A Vilassar de Mar aquesta regressió industrial de mitjan Tèxtils petit Teixits 14 2 12 segle XIX del sector tèxtil va fer perdre el pes específi c Filatures Els Rodetets Filats 133 17 116 aconseguit amb anterioritat, i va fer que quedés a l’ombra de Labor Tintura la vila matriu de Vilassar de Dalt, que en endavant tindria un Clavell Can Batalla industrial 18 18 0 paper més destacat en el sector, molt per davant de Vilassar Total 587 176 411 de Mar o Cabrils. Realment Vilassar de Mar no va recuperar mai l’embranzida dels anys 30 i 40 del segle XIX després de Aquestes xifres palesen com realment, bo i havent passat la crisi de mitjan segle. gairebé un segle des de la crisi de mitjan segle XIX, Vilassar Per il·lustrar això que diem, si més amunt ens hem valgut de Mar mai es va recuperar del sotrac que va suposar la del document titulat Relación de trabajadores de fabrica de massiva fallida d’empreses del sector dels anys 50 del vuit- San Juan de Vilasar, hecha en Dbre de 1857 per copsar quina cents. era la distribució de la mà d’obra en les diferents fàbriques en actiu a mitjan segle XIX, ara trobem oportú recórrer El patrimoni industrial perdut a dades generals per fer-nos una idea del repartiment de treballadors segons les fàbriques del segle XX. Així doncs, Documents com els que hem anat citant testimonien si fem com ja va fer Damià Bas l’any 200617 i prenem el molt sovint un important nombre de fàbriques que

15Ibídem, p. 27 - 28. 16BALAGUER, Víctor: Colección de guías de los Ferro-Carriles de Cataluña. Guia-Cicerone del camino de hierro del este en su primera sección de Barcelona á Arenys de Mar. Ed. Jaime Jepús y Ramon Villegas, Barcelona (1857), p. 63. 17BAS MACIÀ, Damià: La indústria tèxtil a Vilassar de Mar. Ed. Ajuntament de Vilassar de Mar. Programa de Festa Major. Vilassar de Mar (2006), p. 28. 138 - Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït - Alexis Serrano

actualment ens semblen difícilment ubicables en un plànol. hi traspassaren la seva indústria, tot dedicant la fàbrica a A més, la mancança de restes materials fa gairebé impossible l’elaboració de roba de xarpellera (cànem i jute), fet que de situar-les en l’espai que foren aixecades. L’escassetat de justifi cà el motiu de can Sacs. dades ens fa pensar que segurament ens trobaríem davant A principis del segle XX els Marsal s’instal·laren al de petits tallers o obradors d’aquells que hom anomenava Poblenou, i adquiriren la fàbrica vilassarenca els germans quadres i que per la seva modèstia fa que sigui difícil Jubany, que l’ocuparen com a taller de teixits de roba de casa rastrejar-ne la història. Seguidament presentem els edifi cis des de 1912 fi ns que aixecaren la nova fàbrica del camí del dels quals tenim la certesa que van existir i que tingueren Cementiri (Montevideo), just darrere de cal Civil. D’aquest una utilitat industrial, ja fossin o no fàbriques pròpiament, edifi ci sabem també que acabada la guerra civil acollí una i que podem situar en el plànol. Bo i haver contingut bona dotació de l’exèrcit dependent de la caserna de Mataró. part de la informació de la qual disposem, es tracta d’una L’immoble fou darrerament ocupat per les Indústries relació incompleta i poc exhaustiva, sobre la qual en el futur Gràfi ques Garcia, que foren la seu de la principal impremta haurem de seguir treballant. de la població de l’any 1945 al 2000. Amb el temps fou partida en dues propietats, i passà 1. Can Baixeres a ser coneguda sota els noms de can Bosch i can Garcia pels cognoms dels seus darrers propietaris. Darrerament Es tracta d’una fàbrica de teixits bastida per Jaume l’ajuntament adquirí les dues fi nques i, desestimant les Baixeres, un industrial de Sant Martí de Provençals. Estava al·legacions preservacionistes presentades, enderrocà situada a la cantonada de dalt del carrer de Sant Roc amb l’immoble en dues fases entre 2007 i 2008 per fer-hi la carretera de Cabrils. Sabem que estava a ple rendiment a habitatges posteriorment. mitjan segle XIX però que l’any 1894 l’edifi ci era destinat a banys públics.18 A la dècada dels setanta del segle XX fou 3. Can Casòliva enderrocat per aixecar-hi un bloc de pisos. Era una imponent fàbrica de fi lats de cotó situada entre 2. Can Sacs els carrers de Sant Pau i de Sant Roc i que s’afaçanava a la carretera de Cabrils. Sabem que la va aixecar Joan Castells Inicialment era propietat de Pere Manté, del qual sabem abans de 1827 i que aquell mateix any passà a mans de que per l’any 1849 ja l’havia edifi cat tot instal·lant un vapor. Jaume Safont, el qual la dotà d’una màquina de vapor l’any A la darreria del XIX aquest immoble passà a mans de Pau 1849. Posteriorment, el complex fou ampliat cap al sector Marsal i Gelpí i els seus fi lls, que, procedint de can Xauxa, del carrer de Sant Pau per Pere Casòliva un cop adquirí la

18CABALLÉ i ESTEVE, Francesc: La formació urbana de Vilassar de Mar. I Beca d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar Ernest Lluch. Vilassar de Mar (2007), p. 194. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 139

propietat. La fàbrica, tot i que com a tal tancà portes a la Gaietà Buscarons hi tenia la seva fàbrica, que probablement dècada dels anys 20 del segle XX, es mantingué en peus fi ns no era més que una quadra amb uns pocs telers. Les dues a la dècada dels anys 80 del segle XX, primer acollint el cafè cases foren aterrades fa uns anys i en el seu indret històric el Fènix i el cinema Arenas; més tard, cap a la dècada dels avui hi ha l’entrada de l’aparcament soterrani la plaça Vicenç anys 30, les instal·lacions del Sindicat Agrícola, i a partir Casanovas. Paradoxalment, la veïna fàbrica de cal Bisbe n’ha de 1949 la seu de la cooperativa Florimar. Finalment fou conservat el motiu, tal vegada per la seva proximitat, tal arranada per fer-hi blocs de pisos. vegada per la seva gènesi industrial.

4. Can Roc Batllori, la Farinera 6. Can Nyol (Can Nyol Gran)

Al cap del carrer de Sant Roc, just a la cantonada del Els Casanovas foren la família vilassarenca d’industrials carrer de Sant Joan Roc Batllori (que donà nom al carrer de més signifi cativa de l’era fabril. Els seus antecedents els Sant Roc), instal·là una fàbrica en una data indeterminada trobem cap a 1835 en una quadra amb vint telers que Jaume entorn de l’any 1828. Amb el temps passà a ser una Casanovas havia instal·lat al darrere de l’aleshores plaça farinera, coneguda com la Farinera de can Feliu del Pa. Vella (avui plaça de l’Era), just on ara hi ha el número 9 del L’hauríem de situar on ara hi ha un bloc de pisos i unes carrer de Miquel Borotau. El mes de març de 1875 Josep galeries comercials que connecten el passatge de can Mi Casanovas i Ribas, el nét del fundador de la saga, començà amb el carrer de Sant Roc. Algunes imatges de principis de a construir una fàbrica de nova planta en uns terrenys entre segle mostren l’esplendidesa d’aquest immoble, que durant els carrers de Sant Ramon, del Monte i el projectat com a alguns anys fou destinat a magatzems i que hom coneixia continuïtat del de Sant Josep. El 1879 ampliaren la fàbrica com els magatzems de ca l’Andí.19 fi ns al torrent del Pi (avui Riera d’en Cintet). Va mantenir la seva activitat tèxtil fi ns a la dècada dels anys 70 del segle 5. Can Tano XX, quan fou adquirida per la marca de mobles d’ofi cina Shetug. L’any 2003 va iniciar-se el seu enderroc i, tot i que Aquest motiu és l’afèresi de Gaietano del nom l’edifi ci tenia unes simpàtiques línies modernistes, avui, des castellanitzat del propietari Gaietà Buscarons, el qual de les obres de 2006, només conserva una paret marginal de s’establí a Vilassar de Mar l’any 1825.20 Buscarons aixecà la façana més septentrional. L’ajuntament no fou capaç de dues cases de cós al carrer de la Duana però alineades amb salvar l’emblemàtic estenedor, ni tan sols la xemeneia, que el carrer de Sant Josep, que no es perllongaria en aquell era la darrera que quedava en peus de les velles fàbriques de indret fi ns a inicis del segle XX. En una de les dues cases, tot el terme municipal.

19CABALLÉ i ESTEVE, Francesc: La formació urbana de Vilassar de Mar. I Beca d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar Ernest Lluch. Vilassar de Mar. (2007), p.185-201. 20Ibídem, p. 232-233. 140 - Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït - Alexis Serrano

7. Can Nyol Xic (Nyol Petit) del camí del cementiri. Actualment situaríem l’espai entre els carrers de Narcís Monturiol i de Montevideo. L’any Estava situada en els terrenys on ara hi ha el perllongament 1911 s’hi col·locà una màquina de vapor en una edifi cació del carrer de Sant Josep, el carrer del Monte i el camí de ca construïda expressament a tal efecte. Durant els anys la Duana, just darrere de les primeres cases del carrer del 70 tancà les seves instal·lacions, i l’obertura del carrer de Roser. Com a mínim des de 1849 acollí l’empresa tèxtil de Narcís Monturiol precipità el seu enderroc. Llorenç Mir, Jaume Alsina i Josep Mir, que, agrupats sota la Es tracta de la fàbrica més espectacular des del punt de marca Mir i Cia., en regentaren la indústria fi ns que passà a vista arquitectònic de les que s’alçaren a Vilassar de Mar, mans de la família Casanovas, gràcies a la qual va prendre rivalitzant només amb la de can Nyol. Ambdues eren de el mateix motiu que la fàbrica del carrer de Sant Ramon. gust modernista, però cap dels seus atractius les va salvar Desaparegué a la dècada dels 60 del segle XX. de la seva destrucció. En la seva ubicació s’hi alçaren blocs de pisos. 8. Can Civil 9. Can Jubany

Ultra tancar la seva activitat a la vella fàbrica de can Sacs, els germans Jubany, a l’inici de la postguerra, instal·laren la nova fàbrica al camí del Cementiri (Montevideo), just sobre Can Civil enmig de les Boades amb can can Civil, a l’indret on des de 1923 hi havia hagut el camp de Cabot, el cementiri i Cabrils al fons. la Unió Esportiva Vilassar. Amb la crisi energètica dels anys Imatge presa des del 70 aquesta empresa tancà defi nitivament les seves portes. campanar de Sant Joan de Vilassar Fou enderrocada i en la seva ubicació s’hi alçaren habitatges. a inicis del s. XX. Fotografi a d’Àngel Tolrà Viazo 10. Can Batalla

El tècnic tèxtil mataroní Innocenci Murtra Esmandia, Instal·lada a la dècada de 1870 per Antoni Batalla al peu després d’esposar-se amb una Cuquet de Vilassar de Dalt, de la carretera d’Argentona, era dedicada als tints industrials. establí la seva fàbrica a Vilassar de Mar l’any 1891 en unes El negoci fou continuat pel seu fi ll Joan Batalla, que fou terres que havien estat propietat d’Eduard Ferrés Biada de alcalde en dues ocasions. La fàbrica fou enderrocada l’any ca la Duana, a l’indret conegut com les Boades, just al peu 1997 per alçar-hi en aquell indret habitatges unifamiliars.21

21BAS, Damià: Galeria de Penja-ases. Motius dels vilassarencs de mar. Impremta el Vaixell, Vilassar de Dalt. (2003), p. 29. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 141

11. Can Xauxa - can Mitja Passada (el Patronat) fa ressaltar per enèsima vegada la urgència de la redacció d’un catàleg de patrimoni d’acord amb el marc normatiu en Situat fi ns fa poc al número 62 del carrer de Sant Genís, matèria de patrimoni cultural per evitar que arbitrarietats creiem que començà a funcionar a la dècada dels setanta com aquestes acabin fent desaparèixer tots els vestigis del segle XIX i deixà de treballar l’any 1909. Sembla que patrimonials, i sobretot els escadussers elements industrials fou aixecada per Salvador Vives l’any 1869. Sabem que que encara romanen in situ. Pau Marsal i Gelpí i els seus fi lls instal·laren en aquesta fàbrica la seva primera indústria abans de passar a ocupar Darrers testimonis del patrimoni industrial vilassarenc la fàbrica que amb els anys hom coneixeria com a can Sacs al carrer del Rector Bartrina. Més tard sabem que fou 12. Cal Bisbe propietat de la família Almera, la qual l’any 1918 va donar-la a la Parròquia de Sant Joan per ser convertida en la seu del Propietat de Pau Puig i dels seus successors, es coneix la Patronat, primer Social i després Parroquial. Durant més seva existència des de 1822 i va romandre en actiu fi ns a la de 80 anys allotjà nombroses activitats esportives i culturals darreria del segle XIX. Segons Lluís Guardiola, era una de sobretot lligades al teatre i les arts escèniques. Inclosa com a les més importants indústries del poble i comptà amb telers patrimoni d’Immobiliària Vilassar, se salvà dels altercats del d’estil francès importats per mitjà de naus vilassarenques que 1936, i així es conservà la biblioteca parroquial que acollia.22 havien substituït els antics telers d’estil bergadà.23 L’edifi ci Malgrat ésser contingut com a element digne de fou habilitat el 1901 per a immoble d’habitatges. Malgrat el protecció del precatàleg de patrimoni municipal, ha estat seu abandó durant molts anys, l’any 2000 fou restaurat amb enderrocat darrerament (inicis de 2011) per l’ajuntament prou encert i avui es conserva prou bé. Per proximitat amb per instal·lar-hi un aparcament amb la connivència de la les quadres tèxtils de can Tano, aquest immoble encara avui Parròquia. Mercès a la sensibilitat del rector Manel Pérez és conegut com els pisos d’en Tano.24 i del govern municipal, amb l’enderroc de les naus de can Xauxa no només s’ha perdut aquest notable edifi ci, sinó que 13. Can Boix ni tan sols s’ha conservat la biblioteca històrica que se salvà de les fl ames de la revolució del 36. Can Boix és una de les darreres plantes industrials Aquest fet palmari demostra que si el precatàleg no és històriques. Està situada a la carretera d’Argentona, just capaç de protegir un edifi ci que alhora era un testimoni del davant de les noves instal·lacions del complex esportiu de passat fabril i l’últim vestigi del que foren els teatres de la la Piscina Municipal. Conserva el seu gran estenedor en un localitat, en essència no serveix per res. Refl exió que ens estat força precari que amés darrerament ha estat malmès

22SERRANO MÉNDEZ, Alexis: Crònica d’un rectorat. Joan Roig i Ramoneda, rector de Sant Joan de Vilassar (1916-1957) (2006), p.22-26; 80-82. 23GUARDIOLA i PRIM, Lluís: Sant Joan de Vilassar. Història i geografi a de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar (1955), p. 420. 24BAS, Damià: Galeria de Penja-ases. Motius dels vilassarencs de mar. Impremta el Vaixell, Vilassar de Dalt. (2003), p. 34. 142 - Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït - Alexis Serrano

amb una nociva pasterada de ciment que emmascara la A la vista de les escadusseres restes del patrimoni seva característica i vella fesomia. No consta de cap grau de industrial que ens ha llegat el pas del temps, entenem que protecció normativa. els últims vestigis haurien de tenir un grau de protecció superior al que hom donaria normalment a aquests elements 14. Can Carabassa - els Rodetets pel seu escàs interès arquitectònic o artístic. Precisament per tractar-se dels darrers testimonis d’un passat notable, Es tracta d’un gran fàbrica construïda l’any 1903 per per migrats que aquests siguin, caldria dotar-los d’un elevat Jacint Julià de can Carabassa, que batejà la nova fàbrica amb grau de protecció el dia que fi nalment Vilassar de Mar es el seu motiu familiar. Als promotors de l’obra i primers doti d’un catàleg de patrimoni. industrials d’aquest complex els negocis no els van acabar de funcionar i van tancar les portes el 1909. L’any 1920 s’hi instal·là Narcís Rovira i Companyia, i a partir de 1922 hom ho conegué sota el nom de la raó social Hilaturas Labor SA. L’any 1927 s’amplià el complex amb una nova nau en paral·lel a la primera, al costat de mar i perpendicular a la Via Octaviana. Enmig de les dues naus s’habilità un espai dedicat a moll de càrrega. Pel fet de ser una indústria dedicada a la fabricació de fi lats, aviat hom l’anomenà els Rodetets, motiu pel qual encara es coneix l’indret.25 És l’única fàbrica que conserva la seva estructura íntegra, tot i que el seu interior està compartimentat en diferents establiments i petits tallers dedicats a altres usos industrials.

Elaboració del plànol: Ramon Iglesias Romaguera (Centre d’Estudis Vilassarencs)

25Ibídem, p. 50-51. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 143

Annex I los directores, junto con una comisión compuesta de tres La Sociedad mutua de hiladores de algodón de San Juan individuos de la Junta Directiva de la Sociedad de socorros de Vilassar mútuos de tejedores de esta ciudad, que al intento fueron convidados á la referida fi esta, frente la cual repitieron varias Un dels aspectes més destacats a nivell social de l’estudi tocatas, y á las nueve y media desfi laron los comisionados del món obrer del segle XIX i XX a Vilassar de Mar és la y la Junta en dirección al Juego de Pelota, dónde hallaron fundació de la Sociedad Mutua de Hiladores de Algodón de los socios reunidos, y desde allí emprendió la marcha la San Juan de Vilassar. Fins a la troballa de dades anteriors, comitiva observando el orden siguiente: los sócios a cuatro sempre havíem tingut per bona la data més reculada del fondo, los comisionados á dos por hileras abiertas, y d’aquest ens publicada per Francesc Gómez,26 que la detras de estos la Junta y la comisión convidada de la capital, documentà per primer cop entre 1855 i 1856. Poques dades pasaron de esta suerte por varias calles, dirijiendose á la s’han pogut obtenir d’aquesta entitat, però, de resultes de iglesia, en la que se colocaron los directores y la comisión a la gran festa d’aniversari que els integrants d’aquesta entitat la derecha del altar mayor en el presbiterio. La iglesia estaba varen organitzar el dia 24 de maig de 1841, sabem que perfectamente iluminada y adornada de fl ores y matas almenys des de 1840 estava en funcionament. La crònica verdes con grande maestría lo que debiose al bello sexo de de l’esdeveniment que es publicà ho referia de forma prou aquella población que de algunos dias estaba trabajando eloqüent en aquests termes: al objeto. ¡Admirable ver a las hermosas de San Juan de Vilasa dedicadas a adornar la Iglesia para un fi n patriótico! “(...) los festejos celebrados el 24 del presente (mayo) en Celebrado el ofi cio solemne en el que predicó el Dr. Don el pueblo de san Juan de Vilasa con motivo del aniversario Antonio Vila, se cantó el Te Deum. Terminada la funcion de la instalación de la sociedad de proteccion mútua de religiosa regreso la comitiva con el mismo órden en el local tejedores de algodón. A las 7 y media de la mañana de la de la dirección recorriendo una gran parte de la población. milicia nacional rompió una tocada en casa del acreditado Por la tarde. A las 3 de la misma se reunió la comitiva en patriota D. Pablo Puig, alcalde constitucional del espresado el local de la dirección con el mismo orden que la mañana, pueblo. Con el mayor gozo y entusiasmo dirijióse á este fueron a recorrer las calles alternando la música con punto un inmenso jentió à pesar de una copiosa lluvia, que tocatas patrióticas y en llegando a la casa del señor alcalde era bastante para intimidar à otros habitantes que no fuesen constitucional festejaronle de nuevo con algunas y desde del patriota pueblo de S. Juan de Vilasa y haberse celebrado allí se dirigieron en el local destinado para las danzas, donde aquella función por otros objetos que los de la protección bailaron con el mayor regocijo, (y un poco mas favorecidos mútua. Recorrióse pues las calles del pueblo, hasta que se del tiempo que por la mañana) hasta el anochecer reinando paró en el local de la Dirección, donde estaban reunidos ya la más completa unión, fraternidad y alegria sin que en

26GÓMEZ, Francesc: “Organización obrera y confl icto en el sector textil de Vilassar de Mar”. Singladures. Butlletí del Museu de la Marina de Vilassar de Mar; núm. 18 (1994), p. 22. 144 - Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït - Alexis Serrano

toda la funcion ocurriese el menor incidente que cansase pronunciament de Leopold O’Donnell, tornaven a ser la atencion de las autoridades. A las 9 de la noche se reunió temps de govern moderat, que, amb Ramón María Narváez una gran parte del pueblo á la plaza de la Constitución(actual per tercer cop al capdavant de l’executiu, suposaria l’abolició de l’ajuntament) y la otra parte fueron a buscar la música dels monts de pietat com una de les primeres mesures que que que rompió en la casa del señor alcalde; desde allí se el govern prengué per afrontar la convulsió obrera.28 dirigieron á la dirección entonando himnos patrióticos, La pèrdua de les associacions d’obrers com la Sociedad luego salieron y fueron a la plaza de la Constitución, en Mutua de Hiladores de Algodón de San Juan de Vilassar va donde Don Juan Muns inprovisó un patriótico y enèrgico suposar una rebaixada d’entorn del 20% del salari dels discurso adecuado a las circunstancias, á lo que concluyó con treballadors. Poc més tard la crisi del cotó arran de la guerra los vivas a la unión, al pueblo soberano y al Ayuntamiento civil americana acabaria d’arrodonir un context propici Constitucional á lo que rompió la música el himno de Riego per la fallida de la Borsa de Barcelona de l’any 1857, fet y siguieron otros vivas, á las cortes, al Duque de la Victoria, que al seu torn es veié acusat amb nous acomiadaments i á la sociedad. Siguió la comitiva otra vez con antorchas de reduccions de jornades laborals, i es documentaven els viento en el local del baile y bailaron hasta las once horas índexs d’ingrés més baixos per part de la patronal. en que concluyó la función reinando en toda ella el mayor Sota la lupa d’augment, a Vilassar de Mar el balanç del orden alegria y buena armonia entre todos los vecinos de bienni 1856-1857 és esfereïdor i prou signifi catiu del que San Juan de Vilasa. Siendo esto más notable cuanto poco succeïa a tot el Principat. El 7 d’agost de 1856 es destituí ha por la eleccion de ayuntamiento se promovieron ciertas i nomenà de nou el govern municipal tot refermant les disenciones las que felizmente terminaron el dia 24 del aspiracions dels industrials locals, que coronaren com a actual en que tanto moderados como progresistas formaron alcalde Joan Casanovas i Bosch, hisendat i propietari de la una verdadera alianza, digna por cierto, de ser imitada.” 27 fàbrica de can Nyol. A més, foren 23 les fàbriques tancades Sabem que aquesta entitat mutual comptava 271 a la fi de 1857. membres per l’any 1855 i que per mitjà d’una acta notarial Malgrat que la crisi es perllongà durant tota una dècada, aixecada el 12 d’octubre de 1856 redefi ní el seu reglament la solidaritat entre obrers va créixer, tot refermant el per evitar entrar en contradicció amb l’ordre dictada pel fenomen associacionista en la naixent classe proletària.29 capità general Zapatero el 22 d’agost del mateix any. Aquesta mesura no fou sufi cient per evitar la seva dissolució, ja que aquesta s’hagué de produir per acatar el ban municipal que l’alcaldia va emetre el 14 de març de 1857. Passat el

27El Constitucional. 1/6/1841; El Eco del comercio reproduí íntegrament el mateix text en el seu rotatiu del 7/6/1841. 28GÓMEZ, Francesc: “Organización obrera y confl icto en el sector textil de Vilassar de Mar”. Singladures. Butlletí del Museu de la Marina de Vilassar de Mar; núm. 18 (1994), p. 22 - 23. 29 Ibídem. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 145

Annex II y que las esquinas de la poblacion se llenaron de pasquines. Notes relatives a la confl ictivitat laboral local Algunos de ellos, se nos asegura, contenian una fi gura de un joven de agraciado rostro con un rótulo de al pié que A la premsa d’època hem pogut espigolar aquí i allà no queremos transcribir. Otros pasquines contenian otros algunes dades referents al que hom anomena confl ictivitat dibujos y otras incripciones con vivas y mueras, que nos laboral nascuda a resultes de la lluita sindical per la millora abstenemos de reproducir, pero que nada tenian de politico. de les condicions dels treballadors. Aquest capítol de la Al poco tiempo se nos habla de verdaderas manifestaciones nostra comunicació no pretén ser, ni de bon tros, exhaustiu, contra determinada persona. No aprobamos la conducta de però sí il·lustratiu d’un temps convuls laboralment. los vecinos de Vilasar, que pueden dirigirse directamente á La crisi de mitjan segle XIX a la qual ens hem referit més la autoridad que compete para que ponga correctivo á los amunt va fer créixer la confl ictivitat laboral, però malgrat la abusos que lamentan, dejando para ultimo extremo unas conjuntura desfavorable, el col·lectiu obrer sortí reforçat manifestaciones que siempre tienen el inconveniente de ser sota l’abric de la Sociedad Mutua de Hiladores de Algodón de consideradas como medios bulliciosos y turbulentos. Si las San Juan de Vilassar.30 Aquesta crisi deteriorà les condicions autoridades civil y eclesiástica pueden, como creemos, hacer laborals dels operaris i augmentà la xifra d’acomiadaments. algo en el asunto, bueno será que eviten la repetición de Com s’ha comentat més amunt, el nombre de treballadors ciertos escandalos.”32 va passar de 1.176 l’any 1850 a 206 l’any 1857. Amb anterioritat hem citat un article de diari que referia Sovint aquesta mena d’altercats eren la llavor d’altres un episodi de confl ictivitat laboral que es produí el 14 confl ictes, com fou el cas de la vaga local de 1890. de març de 1855 en una protesta en contra de la situació d’atur generalitzat en el qual hagué d’intervenir la tropa.31 “La reconcentración de la Guardia Civil en el pueblo de Malauradament aquell no fou l’únic ni l’últim cas. També San Juan de Vilasar, con motivo de la huelga allí reinante, ha gràcies a la premsa de l’època tenim constància d’un altre dejado á los demás pueblos del distrito de Mataró huérfanos altercat produït a Vilassar de Mar en la nit del 29 al 30 de de toda vigilancia nocturna, aprovechándose de ello los novembre de 1877. La notícia és prou eloqüent com per malhechores, que en pocos dias han robado en la iglesia de citar-ne bona part del text. Masnou y en una fábrica de géneros de lana de la misma población, habiendo intentado tambien penetrar en una “Nos dicen (la autoritat civil i eclesiàstica consultada) tienda de géneros de San Juan de Vilasar. Han menudeado que se hicieron de arma de fuego sobre una casa respetable, asi mismo las sorpresas en distintos puntos de la carretera

30 Ibídem, p. 20-27. 31 La España. 16/4/1856. Estado demostrativo de los motines populares ocurridos en España desde que la rige el partido progresista, á conse- cuencia de la revolución de julio de 1854 32 El Globo. 6/12/1877. 146 - Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït - Alexis Serrano

y caminos vecinales, que han sido objeto personas de les fàbriques d’ambdós Vilassars des del dia 9 i que el 16 todas las clases sociales. En vista de estos deplorables d’agost ja s’havia recuperat l’activitat normal. D’aquest sucesos, algun municipio se ha visto precisado á establecer episodi sabem que el motor de l’aturada foren un grup de guardias nocturnas con grave perjuicio de los presupuestos piquets mataronins36 i que poc temps després els obrers municipales.”33 vilassarencs, juntament amb els d’altres societats de Calella, Reus, Sabadell i Terrassa, signaren un manifest per mitjà En alguna ocasió les deteriorades relacions entre del qual foren els primers obrers que acceptaven la fórmula industrials i treballadors motivà que calgués crear una conciliadora del Ministeri de Treball.37 Aquesta fórmula comissió negociadora formada per teixidors per tal de seria la llavor del Reial decret del 24 d’agost de 1913,38 pel resoldre les qüestions confl ictives entre obrers i patrons, qual s’establí la jornada màxima de seixanta hores setmanals com és el cas de la que es creà l’any 1855. En aquell cas en el ram del tèxtil i que al seu torn seria l’embrió de la llei Valentí Magrané, Maurici Roca i Joaquim Arqué foren els de juliol de 1918,39 que va acordar el període de descans per teixidors comissionats que havien d’intervenir a les localitats a tot l’establiment comercial. de Mataró, Teià, Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Aquestes dades esparses que hem compilat a partir de Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Badalona, la premsa de l’època donen compte de nombrosos casos de Tiana, Canet de Mar, Calella, Arenys de Munt, Arenys de confl ictes locals, que al seu torn són un tast del que succeïa Mar i Malgrat de Mar.34 a altres indrets del país de forma més o menys aïllada o més De la gran vaga general de l’any 1913 organitzada per o menys orquestrada en funció dels casos i dels contexts aconseguir la jornada laboral de 9 hores i que suposà per de cada episodi. Sabedors que falten moltes dades per a Barcelona el tancament de 256 fàbriques i l’atur per a establir la cronologia i el matís, la nostra pretensió no és 24.000 obrers,35 sabem que l’aturada fou seguida per totes altra que establir un quadre de fons en el qual es puguin

33El siglo futuro. Diario Católico. 28/11/1890. 34El Áncora. 26/03/1855. 35SOTO CARMONA, Álvaro: El trabajo industrial en la España contemporánea 1874-1936. P. 607. Ed. Anthropos, 1989. 36La correspondencia de España. 18/8/1913 (...) A las cinco se presentó una comisión de huelguistas de Mataró pidiendo que se suspendiera el trabajo en aquellas fábricas, á lo que accedieron los obreros, que no han vuelto a las fabricas. 37La correspondencia de España. 19/8/1913 (...) La alocución ó manifi esto de los delegados de las sociedades obreras que recomendaba aceptar la fórmula del ministero, está suscrito por delegados de las sociedades obreras de géneros de punto, delegados de las fábricas de hilados y preparación, tintoreros y blanqueadores, ofi cios varios de Vilasar, sociedad de obreros de géneros de punto, de Calella, Arte fabril, de Reus, tejedores de lana, de Sabadell, Comité de arte fabril, de Tarrassa y otros delegados también representantes de comarcas de bastante importancia. 38Gaceta de Madrid núm. 237, de 25/08/1913; p. 473-475. Real decreto fi jando la jornada máxima ordinaria de trabajo efectivo de los obreros de ambos sexos en la industria textil, disponiendo que la remuneración del trabajo á destajo se aumente en el tanto por ciento correspondiente á la disminución de la jornada que este Real decreto establece, y dictando reglas para la aplicación del mismo. 39Gaceta de Madrid núm. 186, de 05/07/1918; p. 30-31. Ley referente a la jornada mercantil. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 147

jalonar de forma cronològica els confl ictes nats a remolc de amb aportacions del llavors alcalde Mateu Serra i dels les condicions laborals i els períodes de crisi que el sector va treballadors de la seva fàbrica, de Genís Serra i Vehil i dels patir a casa nostra. Deixem per més endavant, tal vegada en seus operaris i de Pau Serra Armengol i dels treballadors de futures recerques, l’estudi aprofundit de la relació dels brots la seva fàbrica.43 locals amb la situació general del país i les particularitats, si és que n’hi hagué, a nivell local respecte del panorama Conclusions global. Si bé són molts els exemples de confl ictes nats arran de A mode de conclusió, direm que la gairebé nul·la la lluita sindical, també són moltes les referències a l’excés supervivència d’elements patrimonials industrials de zel dels treballadors i les mostres d’atenció vers els impossibilita la recreació d’un conjunt que permeti fer seus amos. Un exemple prou signifi catiu el registrem l’any didàctica del motor econòmic que durant més d’un segle 1851, quan a la fàbrica de Bonaventura Alsina i Companyia va empènyer el desenvolupament de la localitat. Amb es registrà un incendi i foren els treballadors els que aquest treball hem intentat demostrar que, si en un passat heroicament aturaren les fl ames del conat.40 els elements industrials formaven un corpus notable, a dia Les mostres de solidaritat dels operaris d’aquesta fàbrica d’avui, per causa de la poca sensibilitat consistorial, aquests no s’acaben amb aquesta anècdota. Tot just dos anys elements no són més que les engrunes inconnexes que no més tard d’aquell incendi, els obrers oferiren 88 rals a la permeten refer ni tan sols una part del conjunt d’allò que subscripció de l’Institut pel Socors dels pobles de Galícia fou el primer sector econòmic de la vila a cavall dels segles un important donatiu fruit d’una col·lecta coordinada pel XIX i XX. mateix Bonaventura Alsina, que oferí 160 rals.41 A la mateixa L’elaboració d’aquesta comunicació, al mateix temps causa se sumaren també Joan Puig i Companyia amb 80 rals que ha permès fer constar la sistemàtica destrucció i pèrdua i els treballadors de la seva fàbrica amb 47.42 del patrimoni de la indústria del tèxtil de Vilassar de Mar, Aquestes dades són signifi catives però testimonials si ha palesat tot un reguitzell de buits historiogràfi cs relatius al es comparen amb les aportacions a la mateixa causa que món de la indústria local. Entre alguna d’aquestes llacunes, es produïren des del poble matriu de Vilassar de Dalt, la que ens sembla més destacable és la manca d’estudis del qual sabem que s’aconseguiren més de 147,310 rals referents als industrials pioners que emprengueren la via

40El Áncora. 18/05/1851 (...) Cuantos presenciaron el suceso elogian el celo de los trabajadores, los cuales no omitieron medio para salvar los intereses de su amo, ya procurando apagar el incendio, ya partiendo en busca de socorro. Fueron tan efi caces sus esfuerzos, junto con con los de toda la vecindad, que acudió así que tuvo noticia de la catastrofe, que al cabo de media hora estaba ya el fuego completamente estinguido; así es que los daños fueron de poca consideración. Daños que han sido resarcidos ya por la Mutualidad, por cuya compañía está dicha fabrica asegurada. Creemos que tuvo que deplorarse mas desgracia, que el haverse quemado el brazo y la cara de un obrero de la misma 41El Áncora. 25/06/1853. 42El Áncora. 9/07/1853. 43El Áncora. 10/09/1853. 148 - Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït - Alexis Serrano

fabril a Vilassar de Mar de forma tan primerenca. En aquest obtingudes de resquitllada per la premsa de l’època. També sentit, conèixer quines foren les famílies promotores, quins la sociabilitat obrera i l’associacionisme haurien de ser lligams hi havia entre elles, si és que aquests existien, i quins estudiats més a fons després que nosaltres només hem contactes mantenien amb la resta de la xarxa industrial apuntat unes línies mestres del que fou el col·lectiu de la del país, ens sembla una interessant línia de recerca per a Sociedad Mutua de Hiladores de Algodón de Vilassar. investigacions futures. Posats a fer constar les mancances historiogràfi ques Altrament l’anàlisi de la confl ictivitat laboral lligada a les s’escau, per acabar, apuntar la necessitat d’elaborar un lluites sindicals és un altre fi ló que caldria resseguir després monogràfi c sobre el trinomi fàbriques, industrials i operaris, que més amunt només s’han presentat algunes pinzellades i l’oportunitat de la seva edició. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 149

Bibliografi a

- BAS, Damià: La indústria tèxtil a Vilassar de Mar. Ed. Ajuntament de Vilassar de Mar. Programa de Festa Major. Vilassar de Mar (2006). - BAS, Damià: Galeria de Penja-ases. Motius dels vilassarencs de mar. Impremta el Vaixell, Vilassar de Dalt (2003). - BAS, Damià: La població de Vilassar de Mar a través dels anys”. Singladures. Butlletí del Museu de la Marina de Vilassar de Mar; núm. 4 (1987). - BAS, Damià: “El molí del Pla”. Singladures. Butlletí del Museu de la Marina de Vilassar de Mar, núm. 24 (2008). - CABALLÉ i ESTEVE, Francesc: La formació urbana de Vilassar de Mar. I Beca d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar Ernest Lluch. Vilassar de Mar. (2007). - CARRERAS i PUJAL, Jaume: Historia política y económica de Cataluña, vol. IV (segles XVI - XVIII). Ed. Casa Editorial Bosch. Barcelona (1948). - GIMÉNEZ i BLASCO, Joan: De la vela al vapor. La marineria catalana a través d’una família de Vilassar de Mar. Els Sust. II Beca de recerca local de Vilassar de Mar Ernest Lluch (2009). - GÓMEZ, Francesc: “Organización obrera y confl icto en el sector textil de Vilassar de Mar”. Singladures. Butlletí del Museu de la Marina de Vilassar de Mar; núm. 18 (1994). - GUARDIOLA i PRIM, Lluís: Sant Joan de Vilassar. Història i geografi a de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar (1955). - IGLÉSIES FORT, Josep: La població del Maresme a la llum dels censos generals. Accèssit Premi Iluro, Mataró (1971). - OLIVA i RICÓS, Benet: Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875). Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró (1999). - PORTILLO, Marta i NOVELL, Feliu: L’agricultura a Vilassar de Mar. Ed. Els 2 Pins. Canet de Mar (1998). - SERRANO MÉNDEZ, Alexis: Crònica d’un rectorat. Joan Roig i Ramoneda, rector de Sant Joan de Vilassar (1916-1957). Ed. Parròquia de Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar (2006). - SERRANO MÉNDEZ, Alexis: Referències entorn del pedagog i lingüista Rafel Monjo i Segura. XXIV Sessió d’estudis mataronins. Mataró (2008). - SERRANO MÉNDEZ, Alexis: L’Abans. Recull gràfi c. Vilassar de Mar 1852-1965. Ed. Efadós, el Papiol (2007-2008). - SERRANO MÉNDEZ, Alexis: “Vilassar de Mar a cavall dels segles XVIII i XIX, una demografi a en expansió”. Singladures. Butlletí del Museu de la Marina de Vilassar de Mar, núm. 25 (2009). - SERRANO MÉNDEZ, Alexis: La indústria tèxtil a Vilassar de Mar entre els segles XIX i XX. “El Maresme, una comarca que treballa”. Guia de recursos. Biblioteques Municipals del Maresme (2009). 150 - Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial. Història volgudament oblidada i patrimoni tristament destruït - Alexis Serrano

- SERRANO MÉNDEZ, Alexis: Un passeig per Vilassar de Mar. La seva història a través del patrimoni històric i artístic. Edició conjunta Centre d’Estudis Vilassarencs i Ajuntament de Vilassar de Mar (2009). - SERRANO MÉNDEZ, Alexis: “Notes en record del Vilassar de Mar fabril I”. Singladures. Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme; núm. 27 (2010). - SERRANO MÉNDEZ, Alexis: “Vilassar de Mar a les primeres dècades del segle XIX” dins de Noves lectures de la guerra napoleònica des del Maresme (2010). Conferència inaugural, ponències i comunicacions presentades a la Jornada del segon centenari 1808-2008 celebrada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 18 d’octubre del 2008. - SERRANO MÉNDEZ, Alexis i BARBERO GARALUT, Àngels: Evolución de las materias laborales: El fondo documental de la Magistratura de Barcelona como refl ejo de los cambios jurídicos de la Transición, a les IX Jornadas de Castilla-La Mancha sobre Investigación en Archivos, El trabajo y la memoria obrera. Archivo Histórico Provincial de Guadalajara. Maig 2009 (en premsa). - SOTO CARMONA, Álvaro: El trabajo industrial en la España contemporánea 1874-1936. P. 607. Ed. Anthropos (1989). I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 151

La fàbrica de Cal Civil de Vilassar de Mar en imatges Alexis Serrano1

Justifi cació tot adquirint públicament el compromís de publicar-les per tal que es posessin a l’abast de tothom.3 El passat mes d’octubre (2011) tinguérem coneixement És per això que hem considerat oportú publicar en de la posada a la venda Online d’un interessant document aquesta seu les dinou imatges adquirides, a les qual n’hem històric. Es tractava d’un àlbum de fotografi es provinent de afegit dues més (les dues darreres), per tal de completar el la fàbrica dels Germans Murtra i Cia, popularment coneguda recorregut fotogràfi c. a Vilassar de Mar com Cal Civil. L’àlbum data de 1911 i està format per una fotografi a d’un dibuix axonomètric de la Cal Civil fàbrica corresponent al projecte de remodelació de 1904, i 18 fotografi es d’autor2 on es veuen les instal·lacions, les Damià Bas recollí en una obra seva de 2003 que el màquines, les sales de treball, la caldera i altres espais del tècnic tèxtil mataroní Innocenci Murtra Esmandia, després complex fabril. d’esposar-se amb una Cuquet de Vilassar de Dalt, establí Quan el Centre d’Estudis Vilassarencs (CEV) fou alertat la seva fàbrica a Vilassar de Mar l’any 1891 en unes terres de la posada a la venda d’aquesta important documentació que havien estat propietat d’Eduard Ferrés Biada de ca la gràfi ca, gràcies a la intervenció del tècnic del Museu Arxiu Duana a l’indret conegut com les Boades, just al peu del Municipal de Vilassar de Dalt, ràpidament, inicià les gestions camí del cementiri. Actualment, situaríem l’espai entre la per a la seva adquisició. Finalment, gràcies a l’aportació d’un Carretera de Cabrils i els carrers de Narcís Monturiol i el de col·laborador generós que en pagà la compra, el CEV va Montevideo. El nom comercial de l’empresa era “Inocencio poder recuperar les fotografi es a través del mercat de vell, Murtra y Cía”, però els vilassarencs sempre conegueren la

1Vull agrair molt sincerament l’ajut rebut del Sr. Damià Bas i Macià. També vull regraciar al Sr. Enric Ortega tècnic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la informació relativa a l’adquisició de l’àlbum de fotografi es de 1911 monogràfi c de la fàbrica de cal Civil i a la persona que les adquirí i les donà al Centre d’Estudis Vilassarencs. 2Les pàgines de l’àlbum sobre el qual hi ha les imatges duen el segell de l’estudi fotogràfi c de F. Serra, del Carrer del Bruc núm 6 de Barcelona. 3Cal reconèixer que per competències, és a l’Arxiu Municipal a qui pertoca estar atent a aquestes aparicions al mercat d’objectes únics que formen part del passat del municipi i procurar-ne l’adquisició, però cal entendre que en l’actual situació de contenció de la despesa no es produeixin aquestes compres per part del consistori. Amb tot, cal observar que mai l’enriquiment dels fons del Museu i l’Arxiu ha estat una prioritat de l’ajuntament de Vilassar de Mar. Quant al futur d’aquest petit fons fotogràfi c el CEV de moment descarta fer-ne donació a l’Arxiu Municipal mentre no es resolgui defi nitivament tot el que preveu la llei d’arxius a Vilassar de Mar, es creï un Consell d’Arxiu i es redacti i publiqui un catàleg seriós i rigorós de patrimoni moble, immoble, històric, artístic, mediambiental i etnològic. 152 - La fàbrica de Cal Civil de Vilassar de Mar en imatges - Alexis Serrano

família i la indústria com Cal Civil. Segons es diu, el motiu es poden veure les dues fases constructives (la primera, o malnom el propicià el mateix Innocenci, el qual sempre més espartana i amb les obertures més petites i la segona deia que per a triomfar a la vida calia ser “tan dur com un amb un toc més modernista). És força versemblant que les civil”, referint-se als membres de la benemèrita Guàrdia fotografi es de l’àlbum fossin fetes precisament amb motiu Civil. Per causa de ser la fàbrica més allunyada del nucli i de la inauguració de l’ampliació i de l’estrena de la nova atesos els horaris intempestius dels seus treballadors, l’any màquina de vapor. 1892, l’Ajuntament va acordar la instal·lació de tres fanals La crisi de 1973 deixà la vella fàbrica gairebé per inútil, de gas al camí del cementiri entre el cap del carrer de Sant fet que propicià que durant els anys 70 tanqués les seves Ramon i la fàbrica.4 instal·lacions. L’obertura del carrer de Narcís Monturiol i L’any 1911, culminant les obres d’ampliació de la la construcció del nou mercat i de nous blocs de pisos, en fàbrica projectades el 1904, s’hi col·locà una nova màquina precipità l’enderroc. Durant els anys que estigué dempeus de vapor en una edifi cació construïda expressament a tal fou una de les fàbriques més espectaculars, des del punt de efecte. Amb la instal·lació d’aquesta màquina fi nalitzà una vista arquitectònic, de les que s’alçaren a Vilassar de Mar; ampliació molt signifi cativa que doblà la superfície de les només rivalitzava amb la de Can Nyol, ambdues de gust quadres. A les fotografi es es poden veure les dues xemeneies modernista, però cap dels seus atractius les va salvar de la (la petita fou enderrocada poc després de 1911), i també destrucció. En el seu lloc s’hi alçaren blocs de pisos.

4BAS MACIÀ, Damià: Galeria de Penja-ases. Motius dels vilassarencs de mar. Imprenta el Vaixell. (2003) Pp. 63-64. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 153

L’interior de la sala del tint amb la caldera i la tapa mòbil al costat L’estenedor de cal Civil vist des de dins. S’hi poden observar les dret i la banyera enrajolada al costat esquerre, voltada per altres ginys bales de cotó relligades formant farcells. Es curiós que al tirant de dedicats a l’ofi ci de la tintura. En aquest espai treballaven els homes l’encavallada es pot llegir l’avís NO SPERMET FUMAR (sic). Sens que eren coneguts per ser “del ram de l’aigua”. Aquesta expressió, dubte els estenedors eren les estructures més curioses a ulls dels nostres abans que prengués connotacions homòfobes, servia per a designar els contemporanis per l’originalitat de les seves parets laterals calades a base homes que es cuidaven de la delicada tasca de calibrar les tintures dels de l’aparell i disposició dels maons. Autor F. Serra. 1911. teixits. Autor F. Serra. 1911.

A la banyera que es pot veure al bell mig de la imatge s’hi posaven Interiors de la fàbrica. Autor F. Serra. 1911. les bales de cotó ja tenyides per tal de deixar-les en remull amb una dissolució d’aigua i sal comuna per tal de fi xar l’anilina de les tintures. Autor F. Serra. 1911. 154 - La fàbrica de Cal Civil de Vilassar de Mar en imatges - Alexis Serrano

Interiors de la fàbrica on es poden observar la complexitat dels embarrats que distribuïen el moviment des del motor fi ns als telers, Interiors de la fàbrica. Autor F. Serra. 1911. plegadores i bitlles. Autor F. Serra. 1911

Interiors de la fàbrica on es poden observar la complexitat dels Interiors de la fàbrica. Les bitlles de fi l que fornien els telers. Autor F. embarrats que distribuïen el moviment des del motor fi ns als telers, Serra. 1911 plegadores i bitlles. Autor F. Serra. 1911. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 155

Interiors de la fàbrica. Vista particular del sector dels telers. Interiors de la fàbrica. Vista particular del sector dels telers. Autor F. Serra. 1911. Autor F. Serra. 1911.

El taller del manyà El taller del manyà de la fàbrica amb de la fàbrica. l’enclusa i la forja en Autor F. Serra. 1911. primer terme. Autor F. Serra. 1911. 156 - La fàbrica de Cal Civil de Vilassar de Mar en imatges - Alexis Serrano

La imponent Les cintes de i lluent nova distribució que màquina de vapor. comunicaven el Autor F. Serra. moviment del 1911. motor principal de la màquina de vapor als embarrats de les quadres. Autor F. Serra. 1911.

Els dipòsits adjunts de la màquina de vapor amb L’edifi ci que allotjava la màquina de vapor vist des del teulat de les llur vàlvules. Autor F. Serra. 1911. quadres del sector més meridional de la fàbrica. Al fons es pot veure la vall de Cabrils. Autor F. Serra. 1911. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 157

Exterior de la fàbrica encara mig en obres i voltada de vinyes. Autor F. Serra. 1911.

Els patis exteriors de la fàbrica. Al voltant la xemeneia s’hi poden apreciar els estenedors. Autor F. Serra. 1911. Fotografi a del dibuix axonomètric de la fàbrica, corresponent al projecte de remodelació de 1904, culminat el 1911. Aquesta imatge fou emprada també com a decoració del membret del paper timbrat de la fàbrica. Autor F. Serra. 1911.

Can Civil enmig de les Boades amb Can Cabot, el cementiri i Cabrils al fons. Imatge presa des del campanar de Sant Joan de Vilassar a inicis del s. XX. Fotografi a de A. Tolrà Viazo (ca. 1911) 158 - La fàbrica de Cal Civil de Vilassar de Mar en imatges - Alexis Serrano

Fotografi a aèria d’autor desconegut (ca. 1920) on es veuen els dos Vilassars però no Cabrils amb el de Mar en primer terme. Cal civil es troba al costat dret de la carretera de Cabrils darrera dels últims rengles de cases voltat de sènies i justament per sota de les cases del papular barri del Barato. I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 159

Persones inscrites a la I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme

ALMUZARA, Rosa Mataró MORALES, Pau Vilassar de Dalt ALONSO MARTÍNEZ, Jose Vilassar de Dalt OLIVA RICÓS, Benet Vilassar de Dalt ARAGONÈS i GARCIA, Pere Pineda de Mar ORTEGA RIVERA, Enric Vilassar de Dalt ARTIGAS PLANAS, Llorenç Vilassar de Dalt PONS GODÀS, Joan Vilassar de Dalt BACA VIVES, Juli Blanes PONS PRATS, Marc Vilassar de Dalt BALLART CLOS, Joan Canet de Mar PRIVAT CARRERAS, Francesca Vilassar de Dalt BERGER MULATTIERI, Gonzalo Vilassar de Dalt PUIG i SERRA, Antoni Parets del Vallès BOSQUE VIÑALS, Miquel Vilassar de Dalt PUIG i SERRA, Josep M. Parets del Vallès BRUGET PUJADAS, Paquita Blanes RÀFOLS TRUKE, Laura Cabrils CARMONA MARÍN, Maria Carme Mataró RIBAS SAN EMETERIO, Neus Arenys de Mar CASANOVAS BERDAGUER, Jordi Barcelona RIVERA LÓPEZ, Enric Mataró CILLER COLOMER, Albert Vilassar de Dalt ROCA CORTADA, Clara Vilassar de Dalt COMPANY PONS, Sílvia Barcelona SALA GRAU, Joan Vilassar de Dalt DANGLA RAMON, M. Assumpta Premià de Mar SAMÓ GARCIA, Robert Vilassar de Dalt DE BAS i MACIÀ, Damià Vilassar de Mar SAMON FORGAS, Josep Vilassar de Dalt DE PRADES MARIA, Esther Premià de Mar SÁNCHEZ BAÑOS, Georgina Mataró DÒRIA TORRES, Mònica Premià de Mar SÁNCHEZ RIFÀ, Toni Vilassar de Dalt FERNÁNDEZ TRABAL, Josep M. Sant Cugat del Vallès SEGALÉS MIRALLES, Lídia Vilassar de Dalt FERRER GIVERT, Josep M. Mataró SERRANO MÉNDEZ, Alexis Cabrils FIGUEROLA BERNAL, Òscar Canet de Mar SISTACH ANGUERA, M. Carme Barcelona GODÀS BATLLE, Salvador Vilassar de Dalt SOLÀ PARERA, Àngels Barcelona GÓMEZ VILARDEBÓ, Joan Premià de Mar SOLÉ CASTERÀ, Núria Vilassar de Dalt JUNYENT CARRERAS, Eugeni Sabadell SOLER LUQUE, Miquel Canet de Mar LLADÓ GRÀCIA, Julià Cabrils TALARN, Joan Vilassar de Dalt LLONCH CASANOVAS, Montserrat Cerdanyola del Vallès UBACH i FONT, Pau Vilassar de Dalt LOIRE FERNÁNDEZ, Roser Caldes d’Estrac VIADA PONS DE VALL, Genís Vilassar de Dalt MARCÓ BARDELLA, Consol Valldoreix VILÀ BATLLE, Maria Vilassar de Dalt MARÍ VIVANCOS, Toni Cabrils VILÀ PLANAS, Xavier Vilassar de Dalt MARQUÉS TENLLADO, Teresa Barcelona VILASECA CANALETA, Pere Mataró MARTÍ YLLA, Xavier Barcelona YELO i BLAT, Xavier Vilassar de Dalt ZAMORA MESTRE, Joan Lluís Vilassar de Dalt