I JORNADA SOBRE LA INDUSTRIALITZACIÓ TÈXTIL AL MARESME Conferència inaugural, ponències i comunicacions presentades a la I Jornada sobre la Insdustrialització Tèxtil al Maresme, celebrada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre de 2010 I Jornada sobre la industrialització tèxtil al Maresme Jornades celebrades al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre del 2010 Comissió permanent: Rosa Almuzara, Josep Maria Ferrer, Joan Gómez, Benet Oliva, Enric Ortega, Neus Ribas i Xavier Vilà. Coordinador tècnic: Enric Ortega Organitzadors: Arxiu Comarcal de Mataró Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil – Escola de Teixits Fundació Crit Fundació Jaume Vilaseca Museu Arxiu de Vilassar de Dalt Museu d’Arenys de Mar Museu de l’Estampació de Premià de Mar Amb el suport de: Ajuntament de Vilassar de Dalt Consell Comarcal del Maresme Diputació de Barcelona Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Assessorament lingüístic: Berta Puig Disseny i Maquetació: Consell Comarcal del Maresme ISBN: 84-615-9723-0 En memòria d’en Joan Llanas i Andiñach (17/07/1943 - 22/04/2011), membre del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, impulsor del Museu de l’Estampació de Premià de Mar i lluitador infatigable per la salvaguarda i difusió del patrimoni tèxtil. Índex Introducció. 1 La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica (s. XIX-XX), a càrrec de Montserrat Llonch i Casanovas, professora agregada del Departament d’Economia i Història Econòmica, Facultat d’Economia i 3 Empresa, UAB. La recerca sobre el cotó al Maresme, a càrrec de Benet Oliva i Ricós, historiador. 17 La investigació en el negoci de la punta artesana i mecànica, a càrrec de Neus Ribas San Emeterio, historiadora i directora del Museu d’Arenys de Mar. 45 La relació entre el gènere de punt i Mataró, a càrrec de Pere Vilaseca i Canaleta, president de la Fundació Jaume Vilaseca. 51 L’estampació a Premià de Mar i al Maresme, a càrrec de Joan Gómez Vinardell, col·laborador del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, president de la Fundació CRIT i representant de l’AECC. 55 Recerca tecnològica tèxtil al s. XXI: aplicacions, a càrrec de Miquel Soler Luque, director del CRTTT- Escola de Teixits. 61 Arxiu i fons documental: oportunitats de recerca per a l’estudi del tèxtil del s. XX, a càrrec d’Òscar Figuerola Bernal, responsablde de documentació i difusió CRTTT-Escola de Teixits de Canet de Mar. 67 Arqueologia industrial. Proposta d’actuació, a càrrec d’Eugeni Junyent i Carreras i Maria Carme Carmona i Marin, arqueòlegs de DRACMA Arqueologia. 73 Inventari de marques d’indústries catalanes de gènere de punt, a càrrec de Josep Maria Ferrer, membre de la Fundació Jaume Vilaseca. 77 Evolució de la maquinària i processos químics en la preparació de peces de cotó, a càrrec de Juli Baca i Vives. 99 Vilassar: patrimoni industrial catalogat, a càrrec de Benet Oliva i Ricós, historiador. 101 La punta al Maresme, 1650-1930, a càrrec d’Àngels Solà, historiadora. 111 Notes sobre les fàbriques de can Nyol Gran (1875-1970 ?) i can Nyol Petit (1897-1965) de Vilassar de Mar, a càrrec de Jordi Casanovas i Berdaguer, del Centre d’Estudis Vilassarencs. 129 Apunts per a l’estudi del Vilassar de Mar industrial, a càrrec d’Alexis Serrano Méndez, del Centre d’Estudis Vilassarencs. 133 La fàbrica de cal Civil de Vilassar de Mar en imatges, a càrrec d’Alexis Serrano Méndez, del Centre d’Estudis Vilassarencs. 151 Persones inscrites a la I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme 159 I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 1 Introducció La indústria tèxtil al Maresme ha estat, fi ns fa poc temps, - Crear una xarxa entre els diferents actius comarcals un dels motors de la nostra economia i una de les claus per per tal de mantenir accions continuades de salvaguarda interpretar el desenvolupament social, econòmic, urbanístic patrimonial. i cultural de les nostres viles. Les nostres poblacions van - Potenciar col·laboracions amb els centres tecnològics créixer a redós de les grans indústries fabrils i dels petits tèxtils i centres universitaris de la comarca que realitzen tallers manufacturers, que van posicionar el Maresme en recerca aplicada i desenvolupament. primera línia dins el panorama industrial nacional. D’aquell En aquesta mateixa línia, es volia donar un impuls a passat en resten testimonis materials, arquitectònics, l’inventari comarcal de fàbriques tèxtils (existents o que culturals… que han passat a formar part de la nostra hagin desaparegut) per tal d’elaborar un catàleg de patrimoni memòria col·lectiva. immoble comarcal. Fruit de la iniciativa de diferents entitats comarcals, les Les Jornades sobre industrialització tèxtil al Maresme primeres Jornades sobre industrialització tèxtil al Maresme van servir per posar sobre la taula la situació de la recerca van tenir com a objectiu: a la nostra comarca, constituir un fòrum de debat sobre - Potenciar la recerca en l’àmbit tèxtil per tal de difondre l’estat del nostre patrimoni industrial i potenciar iniciatives els diferents projectes museogràfi cs. de futur que el revaloritzin. Vilassar de Dalt, juny del 2012 I Jornada sobre la Industrialització Tèxtil al Maresme - 3 La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica Montserrat Llonch La industrialització tèxtil al Maresme: oportunitat qual cosa ha difi cultat un primer accés a aquesta informació. i possibilitats de recerca. Dins de la perspectiva historiogràfi ca, convé anotar que alguns investigadors pioners s’emmirallaven en el model de El Maresme és una comarca prolífi ca de producció la industrialització catalana, emfasitzant les equivalències historiogràfi ca local, gràcies a la localització d’un elevat envers la dinàmica de la indústria tèxtil cotonera i obviant nombre de troballes arqueològiques de distints períodes l’especifi citat industrial comarcal: el gènere de punt. Hi ha històrics. Hi ha hagut un major interès per estudis d’història hagut certa tendència a plantejar preguntes de recerca des antiga, medieval i moderna, i un desinterès evident per la dels debats de l’acadèmia i allunyar-los dels temes que han història contemporània. Alhora, els temes que més han resultat més signifi catius per a la comarca. És per aquesta interessat són de caràcter religiós, social, polític i cultural, raó que la convocatòria és oportuna, ja que resten encara i molt poc els temes econòmics. Amb tot, la producció molts interrogants i un camí obert per avançar en la recerca. historiogràfi ca del que tracta la industrialització al Maresme, L’oportunitat de la convocatòria radica en el fet que en des de diferents tipus d’aproximacions, resulta de consulta els darrers anys (o dècades), des de distintes iniciatives ineludible. 1 ciutadanes de la comarca (Fundació Jaume Vilaseca, museus L’anàlisi de la modernització al Maresme s’ha vist locals, arxius parroquials) i de l’administració pública (arxius limitada per la manca d’algunes fonts primàries, bàsiques municipals i comarcal) s’ha aconseguit avançar i ampliar les per a l’historiador econòmic, com són, per exemple, les fonts i els recursos de recerca, la qual cosa permet albirar un matrícules industrials. La contribució industrial i de comerç futur de recerca fructífer. va ser un impost espanyol introduït l’any 1845 que va tenir Però té sentit analitzar la modernització econòmica vigència durant un segle, fi ns a la segona meitat del segle al Maresme? La realitat administrativa no implica XX, que es recol·lectava per localitats. En cas de conservar- necessàriament una coherència en el marc d’estudi se, resulta ser una font arxivística seriada anual de gran historiogràfi c. En aquest cas hi ha evidències que ens utilitat per conèixer els industrials i l’utillatge que declaraven conviden a considerar que la perspectiva és encertada. El fi scalment. En alguns municipis del Maresme aquesta font dinamisme emprenedor i comercial del Maresme durant d’informació no s’ha conservat en els arxius municipals, la la història contemporània li confereix personalitat pròpia. 1Una part de la bibliografi a és accessible i es troba en el catàleg col·lectiu de les universitats catalanes o al catàleg de la Biblioteca de Catalunya. Amb tot, per a documentació més dispersa és de consulta ineludible el Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (http://sdhlc.uab.cat). 4 - La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica - Montserrat Llonch Històricament s’expressa en la voluntat d’especialitzar-se en del gènere de punt de cotó a Espanya i de situar-se entre l’activitat econòmica cercant els avantatges comparatius en les primeres en l’àmbit europeu. L’aposta de la comarca per tots els sectors productius: en el sector primari (la vinya, més aquesta especialitat tèxtil va ser reeixida i persistent, i ha estat tard patata, horticultura, fl oricultura...), en el sector secundari en termes productius la zona espanyola més important des (la industrialització tèxtil especialitzada en el gènere de punt) del darrer terç del segle XIX fi ns al començament del segle i en el terciari (el turisme precoç de costa...). D’altra banda, XXI.2 L’esmentada constatació ens situa la qüestió d’establir un altre tret del tarannà modernitzador és la vocació de quan, com i per què es va confi gurar l’especialització projecció exterior, que podem copsar des del segle XVIII industrial del gènere de punt al Maresme. fi ns avui. A tall d’exemple: a la darreria del segle XIX, quan El Maresme encetà la modernització tèxtil a la comarca bona part dels industrials cotoners catalans reclamaven al durant el segon terç del segle XIX, quan es mecanitzà la govern espanyol una major protecció comercial per als seus fi latura de cotó. L’experiència fou sobtada pels canvis que productes, els empresaris del gènere de punt exportaven comportava, però no partia del buit, ja que les poblacions bona part de la seva producció i apostaven per una major del Maresme disposaven d’una llarga tradició artesana i obertura comercial.