Crispa La Política Catalana

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Crispa La Política Catalana NACIONAL P7 La JEC insta Puigdemont i 829430-1204326Q Comín a passar per Madrid Rebutja donar-los la Només enviarà a Europa Oriol Junqueras continua credencial d’eurodiputat els noms dels que hagin pendent de la decisió del si no van al Congrés jurat la Constitució Tribunal Suprem 1,20€ DIVENDRES · 14 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15028 - AVUI / Any XLI. Núm. 13898 - EL PUNT P11-14 L’operació Barcelona crispa la política catalana DUR · Torra eleva el to contra OBERT · ERC obre la porta a FET · Colau consulta a les bases els comuns al Parlament l’abstenció per investir Pedro si volen el pacte que el PSC dona demanant que renunciïn Sánchez, però JxCat es manté en per fet i que la manté a l’alcaldia a pactar amb la “casta” el seu vot en contra amb els vots regalats de Valls Europa-Món P23 El Regne Unit facilita l’extradició d’Assange La decisió final és en mans del jutge Nacional P15 L’afer Boya provoca més dimissions a la CUP El comboi que va acompanyar el regidor electe Joaquim Forn fins a la presó de Brians II ■ ACN Forn ja és a Catalunya El Suprem el fa tornar a Madrid demà quan acabi el ple de Barcelona 130188-1209266Q 2 EL PUNT AVUI | DIVENDRES, 14 DE JUNY DEL 2019 HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció) i Ricard Forcat. Punt de Vista contactes rebran resposta de la direcció. Keep calm La vinyeta Josep Maria Fonalleras Fer Fargnoli i el llegat a uns dies vaig te- F nir la sort de visi- tar l’exposició Valentí Fargnoli; l’art en la fo- tografia en companyia de l’impulsor de la mostra, Joan Boadas, arxiver de Giro- na i responsable del llibre Fotografia en temps de noucentisme, un volum es- plèndid que, de fet, és a l’origen de l’homenatge que el Museu d’Història de Girona ret al fotògraf que, a primers del segle XX, va recórrer tota la geo- grafia gironina per deixar constància no solament del patrimoni artístic i ar- quitectònic, sinó de la vida quotidiana de les persones que segaven el camp, rentaven la roba, passejaven, gaudien de les festes i morien. El primer que cal dir és que es trac- ta d’una exposició que va més enllà del reconeixement a Fargnoli, una figura cabdal de l’art fotogràfic, amb una sensibilitat extrema i escassos recur- sos tècnics, amb una capacitat im- mensa de convertir les escenes del dia a dia en estampes per a la posteritat. Vuits i nous La mostra ens ensenya “un projecte Manuel Cuyàs Facin el favor, no es perdin l’exposició ‘Valentí Fargnoli; l’art en la fotografia’ El bonsai més alt del món d’una ambició cultural sense prece- dents”, com diu el mateix Boadas. Una uan comença a fosquejar, mi- en aquests edificis? Estan connectats voluntat ferma, continuada i decidida lers de xinesos circulen en ri- “Visió de Xangai amb alguna fàbrica productiva o hi do- de conservar i catalogar les peces ar- Q uades cap al moll de Xangai per mina l’especulació? Molts tenen plan- tístiques del país per tal d’evitar que contemplar com s’il·luminen els grata- des d’un dels seus tes destinades a hotels de luxe. Qui “l’or ianqui” arrabassés definitivament cels de l’altra banda del riu. Unit als s’hi allotja? Què hi ve a intercanviar, el pòsit de cultura i civilitat. Això de concurrents, em vaig recordar a mi edificis vertiginosos tanta gent? Aquests dies ha fet trenta “l’or” ho deia Jeroni Martorell, el qual, mateix anant a veure els focs artifi- anys de la massacre de Tiananmen. juntament amb el fotògraf Adolf Mas, i cials de la festa major. La pólvora, ba- il·luminats de nit Les autoritats han dit que sense aque- amb la colossal feina duta a terme per se de la pirotècnia, va ser descoberta lla repressió no hauria estat possible la l’IEC i la Mancomunitat (és a dir, pel pels xinesos. No m’estranyaria que un Xina pròspera actual. La sinceritat pot noucentisme), van evitar que es des- dia els coets i petards els trobem subs- fer mal però és il·lustrativa. Els siste- sagnés encara més l’essència patrimo- tituïts per bombetes led, el gran desfi- mes democràtics corregeixen els abu- nial del país. Com va escriure fa poc ci actual d’aquest país expansiu d’on sos, l’especulació i la corrupció que des Francesc-Marc Álvaro, “tota la història ens acabarà arribant tot. Uns dies gegantí. “El forat havia de ser circular d’aquí dalt s’intueixen. The Economist del catalanisme, des de Prat de la Riba, abans, a Guilin, ens havien portat a vi- però les autoritats el van desaconse- alerta que el model dictatorial xinès és una tossuda voluntat de transfor- sitar una cova d’estalactites. Aquestes llar als arquitectes perquè no evoqués s’exporti a altres països, amb el visti- mar el país des del govern efectiu al coves són totes idèntiques, aquí i on la bandera japonesa.” L’animadversió plau dels seus habitants, emparant-se servei de l’interès general”. El llegat sigui, i ofereixen les mateixes fanta- pels japonesos, que no arrenca de l’úl- en l’èxit econòmic. N’hi ha símptomes, d’una generació, aquí representada sies visuals: “Allà, si s’hi fixen, veuran tima guerra sinó d’altres malvestats a Europa i Amèrica. per l’obsessió de certificar i salvar la un os; allà, un bròquil; allà dalt, un ho- mil·lenàries, es manté viva. L’alçada Un guia local m’havia confiat: “Els tradició, és a dir, el futur. me ajagut.” Per primer cop no hi vaig ofereix una gran perspectiva de la ciu- bonsais no són japonesos com la gent El segon que cal dir és que Fargnoli trobar la Moreneta. “Allà, un Buda.” tat: els cotxes, cap per sota d’un Audi, es pensa, sinó d’origen xinès; ¿vostè era boníssim. Hi ha una foto de la cuina Acabarem veient Budes, i els ossos se- circulant per vies elevades com auto- ha vist mai una paraula japonesa aca- de can Pona, a Sant Feliu de Pallerols, ran pandes. pistes; els carrers comercials plens de bada en sai? “Ara mateix no sabria que és un autèntic Vermeer. I n’hi ha Al matí havia pujat al mirador del compradors contents; aquí al costat o què dir-li.” “Bon vol dir “test” i sai, una, de segadors als voltants d’Olot, segon edifici més alt visible des del la llunyania, més i més gratacels de vi- planta.” “No ho discutirem.” “I la plan- que és ben bé el Millet de Les espigola- moll de Xangai: un que es remata amb dre i acer. A sota, cases baixes que es- ta, tractada, no ha de ser nana, com al dores. Un prodigi. No es perdin l’expo- una gran obertura quadrada i que peren ser substituïdes per altres edifi- Japó, sinó gran, alta, com més alta, sició, facin el favor. adopta l’aire d’un obridor d’ampolles cis en vertical. Quins negocis s’hi fan, ufanosa i visible, millor.” EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DIVENDRES, 14 DE JUNY DEL 2019 | | Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera, Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als Xevi Sala i Ferran Espada. Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi- lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne- Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- 972 18 64 00 crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament). mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: avantatges del web amb aquest Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- ducció i Logística: Lluís Cama. codi QR o entrant a http://epa.cat/c/szt675 A la tres EDITORIAL Xevi Xirgo / [email protected] Els límits Quan Colau ens entreté dels pactes ha de reconèixer que és molt ella mateixa va fer fora després de La qualitat de la democràcia bona, la pregunta que Ada Co- “Si consultar les bases (ai, les bases) ar- es mesura, també, per la ca- S’ lau fa aquests dies a les bases ran de l’aplicació del 155 i la complici- de Barcelona en Comú. A dos dies del l’independentisme tat que hi va tenir el PSC. Molt bona, pacitat dels polítics i dels partits ple de la investidura, l’alcaldessa vol aquesta, Colau.
Recommended publications
  • CURRICULUM VITAE Dr
    CURRICULUM VITAE Dr. Joan Ridao i Martín Juliol/2018 1 Dr. JOAN RIDAO i MARTÍN Professor Titular i Agregat (A) de Dret Constitucional Lletrat del Parlament de Catalunya [email protected] [email protected] A. SITUACIÓ PROFESSIONAL I ACADÈMICA ACTUAL Institució: Parlament de Catalunya. Lletrat per oposició del Cos de Lletrats del Parlament de Catalunya (BOPC núm. 270, del 25 de novembre de 2016, i DOGC núm. 7257, del 29 de novembre de 2016). Adreça: Parc de la Ciutadella s/n. 08003 Barcelona. Data d’inici: 2 de gener de 2017. Institució: Universitat de Barcelona (UB) Centre: Facultat de Dret Departament: Ciència Política i de l’Administració, Dret Constitucional i Filosofia del Dret. Secció: Dret Constitucional Adreça: Av. Diagonal núm. 684,Barcelona Categoria professional actual: Professor associat (acreditat a Titular d’Universitat) Data d’inici: 08/10/2009 Institució: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Centre: Estudis de Dret i Ciència Política Adreça: Rambla del Poblenou núm. 156, Barcelona Categoria professional actual: Professor Col·laborador Data d’inici: 21/02/2012 Institució: Universitat Rovira i Virgili (URV) Centre: Facultat de Ciències Jurídiques Departament: Dret Constitucional Adreça: Av. Catalunya, 35, Tarragona Categoria professional actual: Professor ad Honorem Data d’inici 14/09/2009 (darrer nomenament 21/07/2014: curs 2014-2015) 2 B. FORMACIÓ ACADÈMICA Titulació universitària Estudis de primer i segon cicle Llicenciat en Dret (Universitat Autònoma de Barcelona). Data d’obtenció:03/10/1990 Diplomat en Estudis Avançats Ciència Política (Universitat de Barcelona). Data d’obtenció 04/07/2005 Doctor en Ciència Política i de l’Administració (Universitat de Barcelona).
    [Show full text]
  • Forn Ca La Carme Una Nissaga Centenària De fl Equers Amb Quatre Generacions
    1918 Des de 1918 Campdevànol Forn ca la Carme Una nissaga centenària de fl equers amb quatre generacions El fundador de l’establiment va anar a aprendre de forner a Barcelona i en tornar a Campdevànol va muntar la seva pròpia fl eca. Els pares dels actuals propietari durant una benedicció de L’entrada de l’establiment. l’establiment. Tot va començar quan Bartomeu Pascal Pascal Sadurni, juntament amb altres forners, i Corominas va decidir deixar el mas on varen muntar un obrador a Ripoll, encara treballava i anar juntament amb un altre noi de que cadascú va mantenir el seu negoci inicial. Ripoll a aprendre l’ofi ci de forner a Barcelona. En aquest moment, Josep va quedar-se a Quant va tornar a Campdevànol va muntar l’autoservei, mentre Vicenç i Bartomeu Pascal la fl eca al carrer Aurora. Després d’un temps, Sadurni anaven a l’obrador i portàven el pa a es va traslladar a la plaça de la Concòrdia casa. (actualment plaça de la Dansa). Va prendre per Al cap d’uns anys, Josep va voler estudiar muller la Palmira Sadurní i junts van començar empresarials i quan Bartomeu Pascal Sadurni la nisssaga. Del matrimoni varen néixer 3 fi lls: es va jubilar, coincidint amb que la plaça de la l’hereu, Bartomeu Pascal Sadurni, la Paquita i dansa s’havia converti t en zona de vianants, en Ramón. La Paquita es va casar amb l’hereu Vicenç i la seva dona, Carme Montero, van d’un altre forn del poble, i en Bartomeu va traslladar el forn a la plaça de la Mainada del seguir fent de forner a la mateixa fl eca.
    [Show full text]
  • Història De La Premsa De Les Terres De Llebre
    HISTÒRIA DE LA PREMSA DE LES TERRES DE L’EBRE (1808-2001) HISTÒRIA DE LA PREMSA DE LES TERRES DE L’EBRE (1880-1901) JORDI VALLS CLUA 159 Recerca, 15 (2013), p. 159-189. ISSN 1135-6014 161 HISTÒRIA DE LA PREMSA DE LES TERRES DE L’EBRE (1808-2001) RESUM El text que presentem té per objectiu oferir una visió diacrònica sobre la producció periodística de les Terres de l’Ebre durant l’època contemporània, amb una especial incidència en el paper que jugà Tortosa com a capital del territori, en tant que focus principal d’aquesta dinàmica. A més, amb aquest exercici es contribueix a posicionar el territori en la historiografia de la premsa catalana, per concloure, finalment, amb una reflexió crítica sobre la situació actual de la premsa a l’Ebre, en base a la perspectiva que ens proporciona la anàlisi de la seua trajectòria. Paraules clau: anarquisme, catalanisme, carlisme, conservador, franquisme, Juan Palau, Joaquín Bau, liberal, marcel·linisme, premsa, Terres de l’Ebre, Teodoro González. RESUMEN El texto que presentamos tiene por objetivo ofrecer una visión diacrónica sobre la producción periodística de las Tierras del Ebro durante la época contemporánea, haciendo especial hincapié en el papel que desempeñó Tortosa como capital de su territorio, ya que fue el principal centro a través del cual se articuló toda esta dinámica. Además, con este ejercicio se contribuye a posicionar el territorio en la historiografía de la prensa catalana, para concluir, finalmente, con una reflexión crítica sobre la situación actual de la prensa en el Ebro, a partir de la perspectiva que nos proporciona el análisis de su trayectoria.
    [Show full text]
  • Classe Obrera Estem Orgullosos D'haver-Nos Juntat Amb Vosaltres En El Camí De La Cordialitat Cata­ Lana
    fv i' U¿ VEU CATA1ANA Cl L L I B E • Ptis-Sa T1CIA SOCIAL FEDERACIO EUROPEA Any l Méxic, D. F., 15 de desembre del 1958 Núm. 6 MB QUIN GOIG hem llegit l'editorial de Catalunya de Buenos Aires del mes L'Esgiesríaüií: A d'octubre! Reconforta i encoratja que a l'exili i, encara, lluny com som els uns deis altres, la catalanitat ens aplegui en uns mateixos sentiments, ideáis i afectes. classe obrera Estem orgullosos d'haver-nos juntat amb vosaltres en el camí de la cordialitat cata­ lana. VEU CATALANA, com Catalunya, mai no es considerará enemiga de cap com­ patriota que es deleixi per a deslliurar a la Patria, i ara només estem en guerra amb A VINT-I-CINC ANYS que ¡'antecessor F del papa que acaba de desaparéixer la dictadura franquista. Peí damunt de ¡'apreciado de les possibilitats polítiques, de deia que el gran escándol del segle XX era íes creences religioses i de les conveniéncies partidistes, coincidim en la lluita per que l'Església hagués perdut la classe obre­ la llibertat de Catalunya i en la fe en la victoria. ra. Si ens proposéssim fer un balanc socio- logic del catolicisme, hauríem d'admetre que Hem de persistir en la tasca germanívola fins que cessi la immoderació de la a un quart de segle de distancia, la frase crítica entre els catalanistes, i esmercar tota la nostra vehemencia, for$a i voluntat a conserva una aguda ac/ualilat. Els signes combatre i destruir els que esclavitzen Catalunya, ÉS insensat que mentre la Patria de descrianització son abundanls en pa'isos de tradició católica.
    [Show full text]
  • Revista IDEES 22
    idees Revista de temes contemporanis número 28-29 gener/juny 2006 Revista de temes contemporanis. Gener / febrer / març 1999 Camp de la Bota, 2003-2004 Editorial 3 Editorial Dossier: Presentació: un gran debat internacional Enric Pujol 6 Història, memòria i identitat Memòria, història i política Albert Balcells 8 Setanta anys després de l’inici de la guerra del 1936-1939, és objecte de debat al Parlament de Catalunya un projecte de llei sobre la memòria històrica orientat a recuperar, sistematitzar i Vindicació dels botxins per una política del perdó M. Dolors Genovès 15 divulgar el coneixement sobre el període comprès entre l’aixecament militar i la fi del règim Imaginaris contraposats. La doble memòria del Xavier Díez 28 franquista. Durant moltes dècades es va imposar una versió –la dels vencedors– i si bé va aflo- franquisme i la transició rar a partir de la reinstauració de la democràcia el testimoni dels vençuts i l’anàlisi dels histo- riadors, des de les instàncies governamentals es va prescindir conscientment de bastir unes Memòria, dret i responsabilitat: el dret a la reparació Ferran Armengol 48 de les víctimes de les violacions dels drets humans polítiques públiques que deslegitimessin el franquisme i miressin de reparar els efectes comeses com a conseqüència d’actes repressius traumàtics que aquest va provocar en la vida personal de molts catalans i a la comunitat nacio- nal catalana en el seu conjunt. Memòria, història i identitat: el debat teòric Jaume Aurell 65 Antoni Rovira i Virgili deia que els pobles tenen ànima i en ella queden reflectits els trau- Oblit, memòria, història i identitat: relacions difícils Josep Montserrat 80 mes col·lectius (guerres, exilis, llargs períodes de dominació política) que alteren el compor- tament, el sistema de valors i fins i tot l’autopercepció de la pròpia identitat.
    [Show full text]
  • I Jornada Sobre La Industrialització Tèxtil Al Maresme
    I JORNADA SOBRE LA INDUSTRIALITZACIÓ TÈXTIL AL MARESME Conferència inaugural, ponències i comunicacions presentades a la I Jornada sobre la Insdustrialització Tèxtil al Maresme, celebrada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre de 2010 I Jornada sobre la industrialització tèxtil al Maresme Jornades celebrades al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre del 2010 Comissió permanent: Rosa Almuzara, Josep Maria Ferrer, Joan Gómez, Benet Oliva, Enric Ortega, Neus Ribas i Xavier Vilà. Coordinador tècnic: Enric Ortega Organitzadors: Arxiu Comarcal de Mataró Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil – Escola de Teixits Fundació Crit Fundació Jaume Vilaseca Museu Arxiu de Vilassar de Dalt Museu d’Arenys de Mar Museu de l’Estampació de Premià de Mar Amb el suport de: Ajuntament de Vilassar de Dalt Consell Comarcal del Maresme Diputació de Barcelona Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Assessorament lingüístic: Berta Puig Disseny i Maquetació: Consell Comarcal del Maresme ISBN: 84-615-9723-0 En memòria d’en Joan Llanas i Andiñach (17/07/1943 - 22/04/2011), membre del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, impulsor del Museu de l’Estampació de Premià de Mar i lluitador infatigable per la salvaguarda i difusió del patrimoni tèxtil. Índex Introducció. 1 La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica (s. XIX-XX), a càrrec de Montserrat Llonch i Casanovas, professora agregada del Departament d’Economia i Història Econòmica, Facultat d’Economia i 3 Empresa, UAB. La recerca sobre el cotó al Maresme, a càrrec de Benet Oliva i Ricós, historiador. 17 La investigació en el negoci de la punta artesana i mecànica, a càrrec de Neus Ribas San Emeterio, historiadora i directora del Museu d’Arenys de Mar.
    [Show full text]
  • Centres Que Han Participat En El
    Centres que han participat en el Ordenació per Servei Territorial, municipi i nom de centre CODI NOM MUNICIPI SERVEI TERRITORIAL 08064003 Institut Can Margarit Corbera de Llobregat Baix Llobregat 08071691 Institut Escola del Prat El Prat de Llobregat Baix Llobregat 08036044 Escola Pau Vila Esparreguera Baix Llobregat 08061993 CFA Eugeni d'Ors Esplugues de Llobregat Baix Llobregat 08017025 Garbí Pere Vergés Esplugues de Llobregat Baix Llobregat 08055439 CFA Mestre Esteve Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat 08032580 Escola Canigó Sant Just Desvern Baix Llobregat 08056936 CFA de Vallirana Vallirana Baix Llobregat 08043553 Teide Viladecans Baix Llobregat 08060216 CFA Morera Pomar Badalona Barcelona Comarques 08000980 Ramiro de Maeztu Badalona Barcelona Comarques 08016033 Escola Montanyans Castellet i la Gornal Barcelona Comarques 08016161 Escola El Castellot Castellví de la Marca Barcelona Comarques 08062705 Escola La Cabana Les Cabanyes Barcelona Comarques 08057965 CFA Can Serra L'Hospitalet de Llobregat Barcelona Comarques 08036378 Escola Charlie Rivel L'Hospitalet de Llobregat Barcelona Comarques 08025137 Túrbula Sant Adrià de Besòs Barcelona Comarques 08027559 Singuerlín Santa Coloma de Gramenet Barcelona Comarques 08028217 Escola Doctor Samaranch i Fina Santa Margarida i els Monjos Barcelona Comarques 08037528 Escola Sant Domènec Santa Margarida i els Monjos Barcelona Comarques 08035362 Institut Alt Penedès Vilafranca del Penedès Barcelona Comarques 08000086 Escola La Forja - ZER Alt Lluçanès Alpens Catalunya Central 08046876 Institut
    [Show full text]
  • Ocupan Dos Casas Que Tenían Las Llaves Puestas En El
    Bonoloto 3, 26, 35, 36, 44,48 [c07] [r08] El Cupón 20.016 [s038] El tiempo Máxima 23º Mínima 18º Nº 3.056 | Jueves, 2 de noviembre de 2017 cádiz España |Cataluña www.vivacadiz.es Escondido Puigdemont no se presentará ante el juez en España, según su abogado P13 ESPAÑA Por el momento las dos familias que han ocupado las casas sobreviven con la luz y el agua de obra P4 Sumario Empresas Ocupan dos casas que tenían Pascual, el rey de los concursos en Andalucía las llaves puestas en el Corralón P3 ACTUACIÓN_Dos familias , ambas con menores a su cargo, cambian de vivienda al no poder pagar el alquiler de casas que son “infravivienda” y están “en ruinas” EDIFICIO_Las casas ocupadas están en una promoción de la Junta cuya obra aún no ha sido recepcionada Tribunales Varapalo de la Audiencia al BBVA Una sentencia anula por abusiva el IRPH aplicado por la entidad P7 San Fernando Halloween en Camposoto, con nombre propio P10 El Puerto Contra el DEPORTES “teatro” del El Real Madrid no CARBURA bipartito Los partidos de la Gran partido entre Tottenham Hotspur y Real Madrid disputado en el estadio oposición apuestan Wembley, en Londres. Los blancos cayeron por su fallos en defensa y la gran por una gran coalición actuación de Dele Alli, jugador del Tottenham que anotó dos goles P15 EFE/ANDY RAIN P11 Deportes Atletismo Gran ambiente en la Carrera de San Carlos P14 2 JUEVES, 2 DE NOVIEMBRE DE 2017 viva Edita Periódicos Gratuitos VIVA Consejero delegado José Antonio Mallou Dirección postal Tirada C/ Algeciras, 1 Edificio Fenicia.
    [Show full text]
  • Esquerra Independentista I Les Organitzacions De Masses
    ÍNDEX Introducció ..........................................................................................................................6 L’esquerranisme ................................................................................................................7 Alguns casos recents .........................................................................................................8 -La CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya ...........................................8 -Arran i la consulta del 9N ......................................................................................9 -L’Esquerra Independentista i les organitzacions de masses ........................10 -L’acció esquerranista ..........................................................................................11 -La vaga general del 7 de febrer de 2019 ..........................................................13 -El sectorialisme en els moviments antifeixista, feminista i ecologista .......14 -Endavant, l’organització estratègica esquerranista de l’EI ...........................15 El posicionament polític de La Forja – Jovent Revolucionari ................................... 16 -Les masses i l’avantguarda ................................................................................16 -L’acció revolucionària en el cas català ..............................................................16 -La Unitat Popular ................................................................................................17 INTRODUCCIÓ El Secretariat Nacional de
    [Show full text]
  • Bajar El Documento En
    Panel 1: Narratives in National Identity Raúl Moreno Almendral: “Self-narratives, Experience and Memory in Nation- building: a Research Framework Proposal for National Identities” This paper outlines some of the theoretical and methodological problems I am dealing with while conducting my PhD research about national identities from an individual perspective. My main concern is how individuals craft their national identities and how the experience they have during their lives, in many cases traumatic, affect this identity building. As “imagined communities” nations are the outcome of complex social processes full of contentious matters that have influence but at the same time get influence from nation building. Group, time and space are the three basic pillars on which nations are imagined. The problem is that the traditional social science problem of inducing social structural conclusions from aggregations of particular and fragmented data leads to biases and misleading conclusions in how groupality, time and space perceptions work for creating identity and otherness. My goal is using self-narratives as historical sources for an individual agency-based approach to nation-building, in order to make a reassessment of social and personal factors with a nation-from-below methodology, as well as to see how apparently non-national conflicts canalize individuals’ perceptions of nation and condition what role the nation has in their lives. In the first part of my paper I would resume criticism on traditional approaches, which treat nations as historical actors and legitimate objects of historical research. In the second part, I would bring out some ideas about how we can go beyond the current stalemate in top-bottom frameworks, and how we can deal with the specific problems of self-narratives as sources, such as personal interest, memory issues and cognitive bias.
    [Show full text]
  • 5.2 Skinheads Neonazis 10 5.3 Redskins 12 5.4 Skingirls I Gayskins 14 5.5 Arribada Dels Skins a L’Estat Espanyol 16
    Agraïments Expresso un profund agraïment a: Carles Viñas, Enric Pou, Linda Parenti, Jordi Borràs, Sílvia Martínez, Quique Badia, Sònia Agulló, Mar Robles, Núria de Andrés, Álvaro Arador, Sergi Fuentes, Ramon Durbau, Joel Juaristi, Marta Sistach. Horacio Curti, pels teus consells i el teu mestratge. «Un pamflet el llegeixes i el tires. Una cançó la recordes sempre.» Ian Stuart Donaldson 1 La música dels neonazis Oriol Grèbol i Roca 1 Extracte Català La cultura skinhead és un moviment juvenil que basa les seves actuacions en la violència, la diversió i el futbol. Prové d’una cultura de carrer, són antisistema i de classe obrera. Però no tots els cap rapats són neonazis i, de fet, el seu origen beu de la cultura jamaicana. Aquestes bandes urbanes escolten i produeixen música que es divideix segons el seu posicionament polític: l’antifeixisme i la ultradreta; i hi ha un negoci al darrere. Acostar-se a aquests col·lectius és difícil, ja que solen moure’s en clandestinitat i s’automarginen per a realitzar els concerts. La política s’ha relacionat molt amb la música dels skins fins al punt que aquesta s’ha vist alterada i potenciada. Una cançó és una llavor capaç de captar joves i fer aflorar una ideologia. English The skinhead culture is a youth movement that base its actions on violence, entertainment and football. Coming from a culture of the street, skinheads are working class and anti-system. But not all of them are neo-Nazis, in fact, its origin was influenced by the Jamaican culture. These urban bands listen and produce music that is divided according to its political ideology: the antifascism and the far-right; and there is a business behind.
    [Show full text]
  • El Maurisme I La Dreta Conservadora a La Plana (1907-1931)
    DEPARTAMENT D’HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ART. UNIVERSITAT JAUME I. FACULTAT DE CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS. EL MAURISME I LA DRETA CONSERVADORA A LA PLANA. 1907-1931. Treball de doctorat Presentat per José Luis Giménez Julià. Dirigit per Dr. Vicent Sanz Rozalén Vila-real, maig de 2015 1 ÍNDEX. INTRODUCCIÓ. 6 Les fonts. 10 Pla de l'obra. 14 I. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ I LA SEUA CRISI. 15 1.El sistema de la Restauració. Característiques generals . 18 2.la crisi del sistema. 24 3.Maura i el maurisme. 35 II. CONTEXT ECONÒMIC SOCIAL. 56 1.El predomini del'agricultura. 57 2.La taronja. 61 3.La banca. 79 4.El sector secundari. 82 5.Vies de comunicacio. 93 6.Alfabetització. 97 III.L'ALCALDIA D'ESPRESATI. 100 1.Situació política de la província en iniciar-se el segle. 101 2.La derrota republicana a Castelló. 120 3.Conclusions. El trencament d'un equilibri polític. 136 IV.L'ANORMALITAT A CASTELLÓ. 139 1.Anormalitat a Castelló. 140 2.Política municipal. 145 3.La mobilització catòlica. 149 4.La crisi tarongera de 1908. 161 5.Els impostos de consums. 164 6.La creació del Bloc de les Esquerres. 169 7.La fi de l'alcaldia d'Espresati. 172 8.La fi de l'hegemonia del Cossi a la Diputació. 177 9.Conclusions. 185 V. DESARTICULACIÓ DE LES DRETES CONSERVADORES. 187 1.Continuació de la mobilització catòlica. 188 2.Objectius de la mobilització catòlica. 194 2 3.Expressió electoral. 207 4.Fi definitiu de la influència d'Espressati. 210 5.Conclusions.
    [Show full text]