DOCSLIB.ORG

CURRICULUM VITAE Dr

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
CURRICULUM VITAE Dr CURRICULUM VITAE Dr. Joan Ridao i Martín Juliol/2018 1 Dr. JOAN RIDAO i MARTÍN Professor Titular i Agregat (A) de Dret Constitucional Lletrat del Parlament de Catalunya [email protected] [email protected] A. SITUACIÓ PROFESSIONAL I ACADÈMICA ACTUAL Institució: Parlament de Catalunya. Lletrat per oposició del Cos de Lletrats del Parlament de Catalunya (BOPC núm. 270, del 25 de novembre de 2016, i DOGC núm. 7257, del 29 de novembre de 2016). Adreça: Parc de la Ciutadella s/n. 08003 Barcelona. Data d’inici: 2 de gener de 2017. Institució: Universitat de Barcelona (UB) Centre: Facultat de Dret Departament: Ciència Política i de l’Administració, Dret Constitucional i Filosofia del Dret. Secció: Dret Constitucional Adreça: Av. Diagonal núm. 684,Barcelona Categoria professional actual: Professor associat (acreditat a Titular d’Universitat) Data d’inici: 08/10/2009 Institució: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Centre: Estudis de Dret i Ciència Política Adreça: Rambla del Poblenou núm. 156, Barcelona Categoria professional actual: Professor Col·laborador Data d’inici: 21/02/2012 Institució: Universitat Rovira i Virgili (URV) Centre: Facultat de Ciències Jurídiques Departament: Dret Constitucional Adreça: Av. Catalunya, 35, Tarragona Categoria professional actual: Professor ad Honorem Data d’inici 14/09/2009 (darrer nomenament 21/07/2014: curs 2014-2015) 2 B. FORMACIÓ ACADÈMICA Titulació universitària Estudis de primer i segon cicle Llicenciat en Dret (Universitat Autònoma de Barcelona). Data d’obtenció:03/10/1990 Diplomat en Estudis Avançats Ciència Política (Universitat de Barcelona). Data d’obtenció 04/07/2005 Doctor en Ciència Política i de l’Administració (Universitat de Barcelona). Data d’obtenció 11/07/2006 Diplomat en Perfeccionament en Justícia constitucional i tutela jurisdiccional de drets fonamentals (Università di Pisa) Data d’obtenció: 31 /01/2014 Doctorat Títol: Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya (1980-2003) Director: Dr. Jordi Matas (UB) Universitat: Universitat de Barcelona Departament: Dret Constitucional I Ciència Política Defensa: 11/07/2006 Qualificació: Excel·lent Cum Laude Expedició de títol: 29/11/2006 Tesi diploma estudis avançats Títol: Governabilitat i coalicions polítiques a Catalunya. El cas del denominat govern catalanista i d'esquerres. Tipologia, distribució intracoalicional del poder i rendiment electoral. Un estudi comparat Director: Dr. Miquel Caminal Defensa: 4/07/2005 Qualificació: Excel·lent Data exped. Títol: 27/07/2005 3 C. ACTIVITAT DOCENT Docència impartida Graus i llicenciatures Universitat Oberta de Catalunya (Professor Col·laborador, s/denominació acordada 14/12/2015) Estudis de Dret i Ciència Política: Dret Constitucional. Curs 2011/2012 Dret Constitucional. Curs 2013/2014 Institucions i Processos Polítics. Curs 2011/2012 Institucions i Processos Polítics. Curs 2013/2014 Dret Constitucional. Curs 2014/2015 Universitat de Barcelona (Professor associat) Facultat de Dret Grau de Dret: Organització Territorial de l’Estat. Curs 2018-2019. Hores PDA 258 Master d’Estudis Jurídics Avançats (Dret Públic).Curs 2017-2018. 80 h. PDA18 crèd. Organització territorial de l’Estat. Curs 2015-2015. Hores PDA 215. Principis i institucions constitucionals. Curs 2015-2016. Hores PDA 215 Dret Constitucional comparat (362491) 25h. PDA Curs 2014/2015 Dret electoral i parlamentari Curs 2014/2015 Ciència Política. Curs 2013/2014 Treball final de màster (2Q) Master d’Estudis Jurídics Avançats Dret Públic Curs 2017-2018 (5 estudiants) 80 hores PDA 18 crèdits Curs 2018-2019 5 estudiants 160 hores PDA Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració: Introducció al Dret Públic. Curs 2016-2017. 6 crèdits. 258 hores PDA. Sistema Polític de Catalunya. Curs 2013/2014 Sistema Polític de Catalunya. Curs 2012/2013 Sistema Polític Espanyol. Curs 2012/2013 Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració: Institucions Polítiques i Administratives de Catalunya. Curs 2011/2012 Grau en Gestió i Administració Pública: Sistema Polític Espanyol. Curs 2010/2011 Sistema Polític Espanyol. Curs 2009/2010 Dret Electoral i Parlamentari (2Q) - ensenyament: Grau Ciències Polítiques 4 362552 Optativa. Curs 2016/2017 Drets fonamentals i llibertats públiques (1Q) - ensenyament: Grau GAP 364875 Optativa. Curs 2016/2017 ESADE – Universitat Ramon Llull (Professor adjunt: alta 12/9/2012-baixa 30/9/2013) Grau en Dret: Dret Constitucional I. Curs 2012/2013 Dret Constitucional II. Curs 2012/2013 Universitat Rovira i Virgili (Professor associat) Grau en Dret: Fonaments de Dret Públic de Catalunya. Curs 2010/2011 Fonaments de Dret Públic de Catalunya. Curs 2009/2010 Llicenciatura de Dret: Dret Constitucional II. Curs 2008/2009 Dret Constitucional II. Curs 2007/2008 Dret Constitucional II. Curs 2006/2007 Professor ad honorem, col·laborador en activitats docents del Departament de Dret Públic Curs 2007-2008 Curs 2008-2009 Curs 2009-2010 Curs 2010-2011 Curs 2011-2012 Curs 2012-2013 Curs 2013-2014 Curs 2015-2016 Curs 2016-2017 (Nomenament aprovat per la Comissió de Recursos Humans delegada del Consell de Govern en data 11/07/2016). Curs 2017-2018 (Nomenament aprovat per la Comissió de Recursos Humans delegada del Consell de Govern de data 12/02/2018). Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED): Curso de Matrícula Abierta de Educación Permanente «Terrorismo y estado de Derecho» (120 hores, 12 crèdits): -«El estado actual de la actividad terrorista», curs 2005-2006 -«Estado democrático versus Estado policía», curs 2006-2007 -«Seguridad jurídica y democracia», curs 2007-2008 -«Terrorismo y Unión Europea», curs 2008-2009 -«La actividad terrorista en el Estado de la globalización», curso 2009- 2010 (200 hores, 20 crèdits). -«Terrorismo interno y terrorismo internacional», curs 2010-2011 (200 hores, 20 crèdits) EAE Business School Especialitat amb menció (minor) «Pressure Groups, Lobbyng and Transparency» (180429980) Curs 2018-2019 5 UIB Master de Polítiques públiques Coord: Tomeu Trias Master (III): «Organització i actuació del sector públic. El nou rol de la ciutadania». «El sistema autonòmic»". Palma de Mallorca, 20 de desembre de 2018, de 18'30 a 20'30. Qualitat de l’activitat i de la formació docent Acreditacions i altres mèrits docents Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA): -Acreditació com a Professor Titular de Dret Constitucional (Resolució de l’11/11/2014, de la Comissió d’Acreditació de Ciències Socials i Jurídiques, Ref. 2014-001882 P). -Acreditació com a Professor Ajudant Doctor de Dret Constitucional (Resolució de 22/3/2013, PAD: 2013-495). -Acreditació com a Professor Col·laborador (Resolució de 18/07/2007, PAD 2007-3176). Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU): -Acreditació com a Professor Agregat de Dret Constitucional (Resolució ECO/1810/2014, de 17 de juliol, de 17 de juliol, de la Comissió per a l’Acreditació de la Recerca de l’àmbit de les Ciències Socials de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, en sessió de 12 de febrer de 2015). -Acreditació com a Professor lector de Dret Constitucional (Resolució de 21/06/2013, Exped. Núm. U1443/100644909). Idiomes (R = regular, B = bé, C = Molt bé) IDIOMA PARLA LECTURA ESCRIPTURA CATALÀ C C C CASTELLÀ C C C ANGLÉS R B B FRANCÈS R B R Certificat de suficiència en llengua catalana per a la docència. Universitat de Barcelona, convocatòria de 17/10/2011. Projectes d’innovació docent Publicacions docents o de caràcter pedagògic Ridao Martín, Joan: «La enseñanza del Derecho Constitucional mediante las TIC. Un estudio de caso no-presencial», Revista Jurídica de Investigación e innovación educativa núm. 13, (REJIE: http://www.eumed.net/rev/rejie/.). Febrer 2016. (ISSN: 1989-8754), indexada en Latindex, Dice- Isoc, Dialnet eIdeasRePec, alojada en http://www.eumed.net/rev/rejie/13/moodle.pdf Ridao Martín, Joan: «Las nuevas meotodologías docentes on line implementadas por la Universitat Oberta de Catalunya en la enseñanza del Derecho Constitucional», Revista General 6 de Derecho Constitucional, Núm 21, Novembre 2015. Monogràfic «Bolonia y Derecho Constitucional», Pp. 1-9. http://www.iustel.com/v2/revistas/detalle_revista.asp?id_noticia=416748 http://www.iustel.com/v2/revistas/detalle_revista.asp?id_categoria=11402 http://ridao.cat/2015/12/las-nuevas-metodologias-docentes-on-line-implementadas-en-la- ensenanza-del-derecho-constitucional-por-la-universitat-oberta-de-catalunya-uoc/ Participació en projectes d’innovació docent Participació en el Projecte: «Aprendizaje de la Constitución a través de la prensa (Codi del Projecte: PID19_201315), inclòs en la Convocatòria de Proyectos de Innovación Docente del Vicerectprado de Enseñanzas de Grado, Postgrado y Formación Permanente de la Universidad de Jaén. Durada: de l’1 de desembre de 2013 al 31 de juliol de 2015. Coordiador: Ruiz-Rico, Catalina Participants: Ruíz Rico, Catalina (coord.); Real Alcalá, J. A.; Ridao, J. Dotación econòmica: 1500 euros Participació en el projecte: «Uso responsable de dispositives móviles para el aprendizaje de las disciplines jurídicas (PIDS_201617)», inclòs en la convocatòria de Proyectos de Innovación Docente del Vicerrectorado de Enseñanzas de Grado, Postgrado y Formación Permanente de la Universidad de Jaén. Duración: 1 de mayo de 2017-30 abril de 2019 Coordinador: Ruíz-Rico Ruíz, Catalina Núm. Participants, 14 Dotació econòmica 2.300 euros Participació en Congressos, Seminaris i Jornades amb ponències orientades a la formació docent Seminari del Grup d’Innovació docent de l’Asociación de Constitucionalistas
Load more

Recommended publications
  • Forn Ca La Carme Una Nissaga Centenària De fl Equers Amb Quatre Generacions
    1918 Des de 1918 Campdevànol Forn ca la Carme Una nissaga centenària de fl equers amb quatre generacions El fundador de l’establiment va anar a aprendre de forner a Barcelona i en tornar a Campdevànol va muntar la seva pròpia fl eca. Els pares dels actuals propietari durant una benedicció de L’entrada de l’establiment. l’establiment. Tot va començar quan Bartomeu Pascal Pascal Sadurni, juntament amb altres forners, i Corominas va decidir deixar el mas on varen muntar un obrador a Ripoll, encara treballava i anar juntament amb un altre noi de que cadascú va mantenir el seu negoci inicial. Ripoll a aprendre l’ofi ci de forner a Barcelona. En aquest moment, Josep va quedar-se a Quant va tornar a Campdevànol va muntar l’autoservei, mentre Vicenç i Bartomeu Pascal la fl eca al carrer Aurora. Després d’un temps, Sadurni anaven a l’obrador i portàven el pa a es va traslladar a la plaça de la Concòrdia casa. (actualment plaça de la Dansa). Va prendre per Al cap d’uns anys, Josep va voler estudiar muller la Palmira Sadurní i junts van començar empresarials i quan Bartomeu Pascal Sadurni la nisssaga. Del matrimoni varen néixer 3 fi lls: es va jubilar, coincidint amb que la plaça de la l’hereu, Bartomeu Pascal Sadurni, la Paquita i dansa s’havia converti t en zona de vianants, en Ramón. La Paquita es va casar amb l’hereu Vicenç i la seva dona, Carme Montero, van d’un altre forn del poble, i en Bartomeu va traslladar el forn a la plaça de la Mainada del seguir fent de forner a la mateixa fl eca.
    [Show full text]
  • Història De La Premsa De Les Terres De Llebre
    HISTÒRIA DE LA PREMSA DE LES TERRES DE L’EBRE (1808-2001) HISTÒRIA DE LA PREMSA DE LES TERRES DE L’EBRE (1880-1901) JORDI VALLS CLUA 159 Recerca, 15 (2013), p. 159-189. ISSN 1135-6014 161 HISTÒRIA DE LA PREMSA DE LES TERRES DE L’EBRE (1808-2001) RESUM El text que presentem té per objectiu oferir una visió diacrònica sobre la producció periodística de les Terres de l’Ebre durant l’època contemporània, amb una especial incidència en el paper que jugà Tortosa com a capital del territori, en tant que focus principal d’aquesta dinàmica. A més, amb aquest exercici es contribueix a posicionar el territori en la historiografia de la premsa catalana, per concloure, finalment, amb una reflexió crítica sobre la situació actual de la premsa a l’Ebre, en base a la perspectiva que ens proporciona la anàlisi de la seua trajectòria. Paraules clau: anarquisme, catalanisme, carlisme, conservador, franquisme, Juan Palau, Joaquín Bau, liberal, marcel·linisme, premsa, Terres de l’Ebre, Teodoro González. RESUMEN El texto que presentamos tiene por objetivo ofrecer una visión diacrónica sobre la producción periodística de las Tierras del Ebro durante la época contemporánea, haciendo especial hincapié en el papel que desempeñó Tortosa como capital de su territorio, ya que fue el principal centro a través del cual se articuló toda esta dinámica. Además, con este ejercicio se contribuye a posicionar el territorio en la historiografía de la prensa catalana, para concluir, finalmente, con una reflexión crítica sobre la situación actual de la prensa en el Ebro, a partir de la perspectiva que nos proporciona el análisis de su trayectoria.
    [Show full text]
  • Classe Obrera Estem Orgullosos D'haver-Nos Juntat Amb Vosaltres En El Camí De La Cordialitat Cata­ Lana
    fv i' U¿ VEU CATA1ANA Cl L L I B E • Ptis-Sa T1CIA SOCIAL FEDERACIO EUROPEA Any l Méxic, D. F., 15 de desembre del 1958 Núm. 6 MB QUIN GOIG hem llegit l'editorial de Catalunya de Buenos Aires del mes L'Esgiesríaüií: A d'octubre! Reconforta i encoratja que a l'exili i, encara, lluny com som els uns deis altres, la catalanitat ens aplegui en uns mateixos sentiments, ideáis i afectes. classe obrera Estem orgullosos d'haver-nos juntat amb vosaltres en el camí de la cordialitat cata­ lana. VEU CATALANA, com Catalunya, mai no es considerará enemiga de cap com­ patriota que es deleixi per a deslliurar a la Patria, i ara només estem en guerra amb A VINT-I-CINC ANYS que ¡'antecessor F del papa que acaba de desaparéixer la dictadura franquista. Peí damunt de ¡'apreciado de les possibilitats polítiques, de deia que el gran escándol del segle XX era íes creences religioses i de les conveniéncies partidistes, coincidim en la lluita per que l'Església hagués perdut la classe obre­ la llibertat de Catalunya i en la fe en la victoria. ra. Si ens proposéssim fer un balanc socio- logic del catolicisme, hauríem d'admetre que Hem de persistir en la tasca germanívola fins que cessi la immoderació de la a un quart de segle de distancia, la frase crítica entre els catalanistes, i esmercar tota la nostra vehemencia, for$a i voluntat a conserva una aguda ac/ualilat. Els signes combatre i destruir els que esclavitzen Catalunya, ÉS insensat que mentre la Patria de descrianització son abundanls en pa'isos de tradició católica.
    [Show full text]
  • Revista IDEES 22
    idees Revista de temes contemporanis número 28-29 gener/juny 2006 Revista de temes contemporanis. Gener / febrer / març 1999 Camp de la Bota, 2003-2004 Editorial 3 Editorial Dossier: Presentació: un gran debat internacional Enric Pujol 6 Història, memòria i identitat Memòria, història i política Albert Balcells 8 Setanta anys després de l’inici de la guerra del 1936-1939, és objecte de debat al Parlament de Catalunya un projecte de llei sobre la memòria històrica orientat a recuperar, sistematitzar i Vindicació dels botxins per una política del perdó M. Dolors Genovès 15 divulgar el coneixement sobre el període comprès entre l’aixecament militar i la fi del règim Imaginaris contraposats. La doble memòria del Xavier Díez 28 franquista. Durant moltes dècades es va imposar una versió –la dels vencedors– i si bé va aflo- franquisme i la transició rar a partir de la reinstauració de la democràcia el testimoni dels vençuts i l’anàlisi dels histo- riadors, des de les instàncies governamentals es va prescindir conscientment de bastir unes Memòria, dret i responsabilitat: el dret a la reparació Ferran Armengol 48 de les víctimes de les violacions dels drets humans polítiques públiques que deslegitimessin el franquisme i miressin de reparar els efectes comeses com a conseqüència d’actes repressius traumàtics que aquest va provocar en la vida personal de molts catalans i a la comunitat nacio- nal catalana en el seu conjunt. Memòria, història i identitat: el debat teòric Jaume Aurell 65 Antoni Rovira i Virgili deia que els pobles tenen ànima i en ella queden reflectits els trau- Oblit, memòria, història i identitat: relacions difícils Josep Montserrat 80 mes col·lectius (guerres, exilis, llargs períodes de dominació política) que alteren el compor- tament, el sistema de valors i fins i tot l’autopercepció de la pròpia identitat.
    [Show full text]
  • I Jornada Sobre La Industrialització Tèxtil Al Maresme
    I JORNADA SOBRE LA INDUSTRIALITZACIÓ TÈXTIL AL MARESME Conferència inaugural, ponències i comunicacions presentades a la I Jornada sobre la Insdustrialització Tèxtil al Maresme, celebrada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre de 2010 I Jornada sobre la industrialització tèxtil al Maresme Jornades celebrades al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre del 2010 Comissió permanent: Rosa Almuzara, Josep Maria Ferrer, Joan Gómez, Benet Oliva, Enric Ortega, Neus Ribas i Xavier Vilà. Coordinador tècnic: Enric Ortega Organitzadors: Arxiu Comarcal de Mataró Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil – Escola de Teixits Fundació Crit Fundació Jaume Vilaseca Museu Arxiu de Vilassar de Dalt Museu d’Arenys de Mar Museu de l’Estampació de Premià de Mar Amb el suport de: Ajuntament de Vilassar de Dalt Consell Comarcal del Maresme Diputació de Barcelona Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Assessorament lingüístic: Berta Puig Disseny i Maquetació: Consell Comarcal del Maresme ISBN: 84-615-9723-0 En memòria d’en Joan Llanas i Andiñach (17/07/1943 - 22/04/2011), membre del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, impulsor del Museu de l’Estampació de Premià de Mar i lluitador infatigable per la salvaguarda i difusió del patrimoni tèxtil. Índex Introducció. 1 La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica (s. XIX-XX), a càrrec de Montserrat Llonch i Casanovas, professora agregada del Departament d’Economia i Història Econòmica, Facultat d’Economia i 3 Empresa, UAB. La recerca sobre el cotó al Maresme, a càrrec de Benet Oliva i Ricós, historiador. 17 La investigació en el negoci de la punta artesana i mecànica, a càrrec de Neus Ribas San Emeterio, historiadora i directora del Museu d’Arenys de Mar.
    [Show full text]
  • Centres Que Han Participat En El
    Centres que han participat en el Ordenació per Servei Territorial, municipi i nom de centre CODI NOM MUNICIPI SERVEI TERRITORIAL 08064003 Institut Can Margarit Corbera de Llobregat Baix Llobregat 08071691 Institut Escola del Prat El Prat de Llobregat Baix Llobregat 08036044 Escola Pau Vila Esparreguera Baix Llobregat 08061993 CFA Eugeni d'Ors Esplugues de Llobregat Baix Llobregat 08017025 Garbí Pere Vergés Esplugues de Llobregat Baix Llobregat 08055439 CFA Mestre Esteve Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat 08032580 Escola Canigó Sant Just Desvern Baix Llobregat 08056936 CFA de Vallirana Vallirana Baix Llobregat 08043553 Teide Viladecans Baix Llobregat 08060216 CFA Morera Pomar Badalona Barcelona Comarques 08000980 Ramiro de Maeztu Badalona Barcelona Comarques 08016033 Escola Montanyans Castellet i la Gornal Barcelona Comarques 08016161 Escola El Castellot Castellví de la Marca Barcelona Comarques 08062705 Escola La Cabana Les Cabanyes Barcelona Comarques 08057965 CFA Can Serra L'Hospitalet de Llobregat Barcelona Comarques 08036378 Escola Charlie Rivel L'Hospitalet de Llobregat Barcelona Comarques 08025137 Túrbula Sant Adrià de Besòs Barcelona Comarques 08027559 Singuerlín Santa Coloma de Gramenet Barcelona Comarques 08028217 Escola Doctor Samaranch i Fina Santa Margarida i els Monjos Barcelona Comarques 08037528 Escola Sant Domènec Santa Margarida i els Monjos Barcelona Comarques 08035362 Institut Alt Penedès Vilafranca del Penedès Barcelona Comarques 08000086 Escola La Forja - ZER Alt Lluçanès Alpens Catalunya Central 08046876 Institut
    [Show full text]
  • Ocupan Dos Casas Que Tenían Las Llaves Puestas En El
    Bonoloto 3, 26, 35, 36, 44,48 [c07] [r08] El Cupón 20.016 [s038] El tiempo Máxima 23º Mínima 18º Nº 3.056 | Jueves, 2 de noviembre de 2017 cádiz España |Cataluña www.vivacadiz.es Escondido Puigdemont no se presentará ante el juez en España, según su abogado P13 ESPAÑA Por el momento las dos familias que han ocupado las casas sobreviven con la luz y el agua de obra P4 Sumario Empresas Ocupan dos casas que tenían Pascual, el rey de los concursos en Andalucía las llaves puestas en el Corralón P3 ACTUACIÓN_Dos familias , ambas con menores a su cargo, cambian de vivienda al no poder pagar el alquiler de casas que son “infravivienda” y están “en ruinas” EDIFICIO_Las casas ocupadas están en una promoción de la Junta cuya obra aún no ha sido recepcionada Tribunales Varapalo de la Audiencia al BBVA Una sentencia anula por abusiva el IRPH aplicado por la entidad P7 San Fernando Halloween en Camposoto, con nombre propio P10 El Puerto Contra el DEPORTES “teatro” del El Real Madrid no CARBURA bipartito Los partidos de la Gran partido entre Tottenham Hotspur y Real Madrid disputado en el estadio oposición apuestan Wembley, en Londres. Los blancos cayeron por su fallos en defensa y la gran por una gran coalición actuación de Dele Alli, jugador del Tottenham que anotó dos goles P15 EFE/ANDY RAIN P11 Deportes Atletismo Gran ambiente en la Carrera de San Carlos P14 2 JUEVES, 2 DE NOVIEMBRE DE 2017 viva Edita Periódicos Gratuitos VIVA Consejero delegado José Antonio Mallou Dirección postal Tirada C/ Algeciras, 1 Edificio Fenicia.
    [Show full text]
  • Esquerra Independentista I Les Organitzacions De Masses
    ÍNDEX Introducció ..........................................................................................................................6 L’esquerranisme ................................................................................................................7 Alguns casos recents .........................................................................................................8 -La CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya ...........................................8 -Arran i la consulta del 9N ......................................................................................9 -L’Esquerra Independentista i les organitzacions de masses ........................10 -L’acció esquerranista ..........................................................................................11 -La vaga general del 7 de febrer de 2019 ..........................................................13 -El sectorialisme en els moviments antifeixista, feminista i ecologista .......14 -Endavant, l’organització estratègica esquerranista de l’EI ...........................15 El posicionament polític de La Forja – Jovent Revolucionari ................................... 16 -Les masses i l’avantguarda ................................................................................16 -L’acció revolucionària en el cas català ..............................................................16 -La Unitat Popular ................................................................................................17 INTRODUCCIÓ El Secretariat Nacional de
    [Show full text]
  • Bajar El Documento En
    Panel 1: Narratives in National Identity Raúl Moreno Almendral: “Self-narratives, Experience and Memory in Nation- building: a Research Framework Proposal for National Identities” This paper outlines some of the theoretical and methodological problems I am dealing with while conducting my PhD research about national identities from an individual perspective. My main concern is how individuals craft their national identities and how the experience they have during their lives, in many cases traumatic, affect this identity building. As “imagined communities” nations are the outcome of complex social processes full of contentious matters that have influence but at the same time get influence from nation building. Group, time and space are the three basic pillars on which nations are imagined. The problem is that the traditional social science problem of inducing social structural conclusions from aggregations of particular and fragmented data leads to biases and misleading conclusions in how groupality, time and space perceptions work for creating identity and otherness. My goal is using self-narratives as historical sources for an individual agency-based approach to nation-building, in order to make a reassessment of social and personal factors with a nation-from-below methodology, as well as to see how apparently non-national conflicts canalize individuals’ perceptions of nation and condition what role the nation has in their lives. In the first part of my paper I would resume criticism on traditional approaches, which treat nations as historical actors and legitimate objects of historical research. In the second part, I would bring out some ideas about how we can go beyond the current stalemate in top-bottom frameworks, and how we can deal with the specific problems of self-narratives as sources, such as personal interest, memory issues and cognitive bias.
    [Show full text]
  • 5.2 Skinheads Neonazis 10 5.3 Redskins 12 5.4 Skingirls I Gayskins 14 5.5 Arribada Dels Skins a L’Estat Espanyol 16
    Agraïments Expresso un profund agraïment a: Carles Viñas, Enric Pou, Linda Parenti, Jordi Borràs, Sílvia Martínez, Quique Badia, Sònia Agulló, Mar Robles, Núria de Andrés, Álvaro Arador, Sergi Fuentes, Ramon Durbau, Joel Juaristi, Marta Sistach. Horacio Curti, pels teus consells i el teu mestratge. «Un pamflet el llegeixes i el tires. Una cançó la recordes sempre.» Ian Stuart Donaldson 1 La música dels neonazis Oriol Grèbol i Roca 1 Extracte Català La cultura skinhead és un moviment juvenil que basa les seves actuacions en la violència, la diversió i el futbol. Prové d’una cultura de carrer, són antisistema i de classe obrera. Però no tots els cap rapats són neonazis i, de fet, el seu origen beu de la cultura jamaicana. Aquestes bandes urbanes escolten i produeixen música que es divideix segons el seu posicionament polític: l’antifeixisme i la ultradreta; i hi ha un negoci al darrere. Acostar-se a aquests col·lectius és difícil, ja que solen moure’s en clandestinitat i s’automarginen per a realitzar els concerts. La política s’ha relacionat molt amb la música dels skins fins al punt que aquesta s’ha vist alterada i potenciada. Una cançó és una llavor capaç de captar joves i fer aflorar una ideologia. English The skinhead culture is a youth movement that base its actions on violence, entertainment and football. Coming from a culture of the street, skinheads are working class and anti-system. But not all of them are neo-Nazis, in fact, its origin was influenced by the Jamaican culture. These urban bands listen and produce music that is divided according to its political ideology: the antifascism and the far-right; and there is a business behind.
    [Show full text]
  • El Maurisme I La Dreta Conservadora a La Plana (1907-1931)
    DEPARTAMENT D’HISTÒRIA, GEOGRAFIA I ART. UNIVERSITAT JAUME I. FACULTAT DE CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS. EL MAURISME I LA DRETA CONSERVADORA A LA PLANA. 1907-1931. Treball de doctorat Presentat per José Luis Giménez Julià. Dirigit per Dr. Vicent Sanz Rozalén Vila-real, maig de 2015 1 ÍNDEX. INTRODUCCIÓ. 6 Les fonts. 10 Pla de l'obra. 14 I. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ I LA SEUA CRISI. 15 1.El sistema de la Restauració. Característiques generals . 18 2.la crisi del sistema. 24 3.Maura i el maurisme. 35 II. CONTEXT ECONÒMIC SOCIAL. 56 1.El predomini del'agricultura. 57 2.La taronja. 61 3.La banca. 79 4.El sector secundari. 82 5.Vies de comunicacio. 93 6.Alfabetització. 97 III.L'ALCALDIA D'ESPRESATI. 100 1.Situació política de la província en iniciar-se el segle. 101 2.La derrota republicana a Castelló. 120 3.Conclusions. El trencament d'un equilibri polític. 136 IV.L'ANORMALITAT A CASTELLÓ. 139 1.Anormalitat a Castelló. 140 2.Política municipal. 145 3.La mobilització catòlica. 149 4.La crisi tarongera de 1908. 161 5.Els impostos de consums. 164 6.La creació del Bloc de les Esquerres. 169 7.La fi de l'alcaldia d'Espresati. 172 8.La fi de l'hegemonia del Cossi a la Diputació. 177 9.Conclusions. 185 V. DESARTICULACIÓ DE LES DRETES CONSERVADORES. 187 1.Continuació de la mobilització catòlica. 188 2.Objectius de la mobilització catòlica. 194 2 3.Expressió electoral. 207 4.Fi definitiu de la influència d'Espressati. 210 5.Conclusions.
    [Show full text]
  • El Petit Llibre Roig Del Jovent Independentista
    El petit llibre roig del jovent independentista El petit llibre roig del jovent independentista Edita: La Forja. Jovent revolucionari http://www.laforja.cat/ https://twitter.com/LaForja_Jovent Primera edició: abril de 2018 Dipòsit legal: B 9.572-2018 Imprès a BookPrint Digital SA Índex Introducció ................................................................................... 11 Pròleg ............................................................................................... 13 PART A: GUIA TEÒRICA DEL JOVENT INDEPENDENTISTA .. 33 La lluita independentista .......................................................... 21 El fenomen nacional .......................................................................... 22 Què són els Països Catalans ................................................................. 26 Quatre moments de la història recent .............................................. 30 La lluita socialista ..................................................................... 41 Què el marxisme? ............................................................................... 42 Aportacions de Lenin ........................................................................... 56 La Unitat Popular Catalana .............................................................. 60 La lluita feminista ..................................................................... 67 El sistema patriarcal i el feminisme ............................................... 67 Alliberament LGBTI .........................................................................
    [Show full text]