DOCSLIB.ORG

73 Barris Per a Una Ciutat Més Pròxima

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
73 Barris Per a Una Ciutat Més Pròxima barcelona barris barris barcelona 73 barris per a una ciutat més pròxima L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat La Barcelona dels Barris, nou impuls per una ciutat més pròxima, on es reconeixen els 73 barris que integren la ciutat. Per això ara, més de vint anys des- reconeixement de la realitat dels barris, prés, amb la consolidació dels distric- l’establiment del seu àmbit territorial tes, s’ha pogut abordar tota l’acció mu- –les delimitacions– i de la seva denomi- nicipal des d’un àmbit més petit; nació. En definitiva, l’inici del procés traslladar el model de Barcelona, en to- que ens haurà de permetre disposar tes les seves dimensions, al territori de d’una eina d’avaluació de les polítiques la proximitat: als barris. públiques, de la seva proximitat i de la Es vol, doncs, continuar treballant correcta planificació dels òrgans ges- per trobar formes i fórmules de més tors –sectors municipals i districtes– proximitat que contribueixin a aconse- contribuint així a l’aprofundiment de- guir millor aquests principis (apropar, mocràtic i a una participació més àm- Els 73 barris de la ciutat i la seva població incrementar qualitat i quantitat, comba- plia i millor. tre desigualtats i desequilibris i millorar Però més enllà de la delimitació i de- CIUTAT VELLA SANT MARTÍ HORTA-GUINARDÓ Raval 45.400 Camp de l’Arpa del Clot 38.500 Baix Guinardó 25.700 l’eficàcia). nominació dels barris, del seu reconei- Gòtic 25.300 El Clot 26.700 Can Baró 9.200 xement territorial, representa una apos- Barceloneta 14.600 El Parc i la Llacuna del Poblenou 13.800 El Guinardó 36.200 Redacció UN PROCÉS LLARG I INTENS ta ferma per la convivència per part de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 21.400 La Vila Olímpica del Poblenou 8.400 La Font d’en Fargas 9.400 Poblenou 26.400 El Carmel 33.000 La Barcelona dels Barris ha estat apro- l’Ajuntament. Ha de permetre impulsar, EIXAMPLE Diagonal Mar i La Taxonera 10.600 L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat vada després d’un llarg i intens procés en aquests àmbits més propers de vida Fort Pienc 30.300 el Front Marítim del Poblenou 8.700 Sant Genís dels Agudells 6.200 el projecte La Barcelona dels Barris, de dos anys en els quals, partint de la col·lectiva, valors i mesures concretes Sagrada Família 52.800 Besòs-Maresme 20.800 Montbau 6.500 Dreta de l’Eixample 42.300 Provençals del Poblenou 16.800 La Vall d’Hebron 5.600 nou impuls per una ciutat més pròxima, realitat històrica i d’una proposta elabo- en favor de la convivència, el civisme i Nova Esquerra de l’Eixample 57.800 Sant Martí de Provençals 27.000 La Clota 900 on es reconeixen els 73 barris que inte- rada per una comissió d’experts i ex- la participació ciutadana. Antiga Esquerra de l’Eixample 41.200 La Verneda-La Pau 30.700 Horta 27.000 gren la ciutat. pertes, han pogut participar associa- S’haurà de fer l'esforç de repensar la Sant Antoni 37.600 GRÀCIA NOU BARRIS El Govern municipal vol reforçar, així, cions, entitats i ciutadans i ciutadanes ciutat, d’explicar-la amb aquest con- SANT ANDREU Vallcarca-Penitents 13.400 Vilapicina-Torre Llobeta 25.200 el procés de descentralització de la ciu- a títol individual. El procés participatiu, cepte de conèixer la gent del barri, l’ex- Trinitat Vella 8.900 El Coll 7.000 Porta 23.900 tat, complementant-lo amb el projecte que tenia per objectiu assolir el màxim pressió de la seva solidaritat. I, sobre- Bon Pastor 10.500 La Salut 14.100 Turó de la Peira 14.400 Baró de Viver 2.400 Vila de Gràcia 49.200 Can Peguera 2.800 de reconeixement i impuls dels barris, consens possible en el resultat del pro- tot, l’objectiu és que els barris siguin Sant Andreu 52.200 Camp d’en Grassot-Gràcia Nova 35.500 La Guineueta 16.300 les unitats bàsiques de convivència ciu- jecte, va servir per copsar l’opinió dels efectivament el marc bàsic de la con- La Sagrera 31.100 Canyelles 8.100 tadana, els espais de transició entre veïns i veïnes de la ciutat sobre la pro- vivència i de la cohesió social. Congrés-Indians 13.700 LES CORTS Roquetes 15.600 Navas 22.100 Les Corts 46.800 Verdum 12.000 l'àmbit privat i l'anonimat de la ciutat. posta i complementar-la amb aquelles Per a això, tan importants o més que La Maternitat i Sant Ramon 25.000 Prosperitat 27.500 La creació dels districtes ha demos- aportacions i suggeriments que se’n l’urbanisme, els equipaments i els ser- SANTS-MONTJUÏC Pedralbes 11.800 Trinitat Nova 7.800 trat ser una bona eina per millorar la derivessin mitjançant les eines partici- veis a la població, són el conjunt d’acti- Poble Sec 37.900 Torre Baró 3.300 La Marina del Prat Vermell 1.900 SARRIÀ-SANT GERVASI Ciutat Meridiana 8.800 gestió administrativa, garantir una mi- patives posades a l’abast: exposicions, vitats, iniciatives i relacions que s’hi re- La Marina de Port 27.800 Tres Torres 15.300 Vallbona 900 llor equitat en la distribució territorial butlletes, el web i els instruments re- alitzen i que constitueixen l’autèntic La Font de la Guatlla 10.400 Sarrià 23.100 dels recursos i una millora en la presta- glats dels quals ja disposem –els con- entramat convivencial dels barris, el La Bordeta 19.000 Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes 3.400 Hostafrancs 15.200 Bonanova 25.100 ció dels serveis a la ciutadania. Ha es- sells de participació–, entre d’altres. gresol del sentiment de pertinença i de Sants 39.400 Sant Gervasi 45.900 tat, alhora, un bon instrument de parti- La Barcelona dels Barris, nou impuls la implicació corresponsable de la co- Sants-Badal 24.500 Putget-Farró 26.700 cipació ciutadana. per una ciutat més pròxima, significa el munitat en la vida col·lectiva. 18 19.
Load more

Recommended publications
  • Humanizing Streets the Superblocks in the Eixample, Barcelona
    HUMANIZING STREETS THE SUPERBLOCKS IN THE EIXAMPLE, BARCELONA Pamela AcuÑA Kuchenbecker Msc Thesis LanDscape Architecture WAGeninGen UniVersitY October 2019 HUMANIZING STREETS THE SUPERBLOCKS IN THE EIXAMPLE, BARCELONA Pamela ANDrea AcuÑA Kuchenbecker Msc Thesis LanDscape Architecture WAGeninGen UniVersitY October 2019 © Pamela Acuña Kuchenbecker Chair Group Landscape Architecture Wageningen University October 2019 All rights reserved. No part of this thesis may be reproduced, stored in a retrieval system, or transmitted in any form or any means, electronic, mechanical, photocopying, recording or otherwise, without the prior written permission of either the author or the Wageningen University Landscape Architecture Chairgroup. Pamela Andrea Acuña Kuchenbecker Registration number: 111184005150 [email protected] LAR-80436/39 Master Thesis Landscape Architecture Chair Group Landscape Architecture Phone: +31 317 484 056 Fax: +31 317 482 166 E-mail: [email protected] www.lar.wur.nl Postbus 47 6700 AA, Wageningen The Netherlands Examiner Dr. ir. Rudi van Etteger MA Wageningen University, Landscape Architecture group Supervisor & examiner Dr. dipl. ing. Sanda Lenzholzer Wageningen University, Landscape Architecture group Humanizing streets ABSTRACT People’s behavior is affected by the combination of sight, Therefore, the purpose of this thesis is to generate sounds, smells, textures, tastes, and thermal conditions, knowledge for the intersections of superblocks, which can determine how long a place will be used. The which present a deficiency in providing citizens with built environment, due to its population growth over the a comfortable and positive sensory experience. This centuries and with its consequent reduction of green thesis fills the knowledge gap by inferring a new multi- urban areas, has deprived citizens of many pleasures and sensory approach, which aims towards a pleasurable introduced new unpleasant sensations.
    [Show full text]
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • Pla De Desenvolupament Econòmic Sant Martí 2018-2022
    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Districte de Sant Martí Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022 neix amb la voluntat de ser un instrument que contribueixi a reduir les desigualtats socioeconòmiques i els desequilibris territorials, impulsant i donat suport a la generació d’activitat econòmica al nostre Districte. Una eina que doti dei més i millors recursos per a les persones en recerca de feina i/o en situacions de precarietat laboral, així com de recursos per a la promoció del comerç de proximitat, de les pimes i de les persones emprenedores, que visibilitzi i impulsi les iniciatives d’Economia Social i Solidària. I, finalment, una eina que garanteixi que el districte segueix sent un referent en accions de retorn social del sector turístic. Aquest Pla s’ha elaborat a partir de la diagnosi de les pròpies necessitats i potencialitats de la zona. Sant Martí es caracteritza per la seva diversitat, amb una activitat econòmica plural i dinàmica, i uns factors de desenvolupament endògens potents: al Districte trobem, per exemple, la major part del front marítim de la ciutat, així com un teixit associatiu ric i articulat. Compta també amb un notable potencial cultural i tecnològic, a més d’un rellevant passat cooperativista que es projecta en l’actual treball en xarxa de l’univers de l’Economia Social i Solidària. Tots ells són elements clau per desenvolupar un model socioeconòmic que tingui un vincle estret amb el territori.
    [Show full text]
  • Essays on Location Patterns of Creative Industries
    ESSAYS ON LOCATION PATTERNS OF CREATIVE INDUSTRIES Eva Coll Martínez ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • IEB Working Paper 2019/06
    IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio The Barcelona Institute of Economics (IEB) is a research centre whose goals are to promote and disseminate work in Applied Economics, and to contribute to debate and the decision- making process in Economic Policy. The IEB research program in Public Policies aims at promoting research related to the design, implementation and evaluation of public policies that meet social needs and enhance social and individual welfare. Special emphasis is put on applied research and on work that tries to shed light on the Economics of Education, Health Economics, Innovation, Labour Markets and Security Policies. Disseminating research findings in these topics to a broader audience is also an aim of the program. Postal Address: Institut d’Economia de Barcelona Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona C/ John M. Keynes, 1-11 (08034) Barcelona, Spain Tel.: + 34 93 403 46 46 [email protected] http://www.ieb.ub.edu The IEB working papers represent ongoing research that is circulated to encourage discussion and has not undergone a peer review process. Any opinions expressed here are those of the author(s) and not those of IEB. IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME * Magdalena Domínguez, Daniel Montolio ABSTRACT: In this paper we study the effects of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of the deployment of a community health policy in the city of Barcelona.
    [Show full text]
  • From Muntanya Pelada to Park Güell
    A Literary Map of Barcelona Map 10 Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Literary Tour Tour duration: 1h30 How to get there : ◄► M L5 (El Carmel). 1 Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé 2 Mesón Las Delicias 3 Joan Sales Viewpoint 4 Park Güell 5 Associació La Miranda 6 Casa d’Ovidi Montllor 7 Avinguda de Vallcarca 8 Jardins de Mercè Rodoreda 9 Avinguda de la República Argentina To begin: About eight minutes walk from the underground sta- tion El Carmel on Line 5 (blue line). Take Carrer de Llobregós west in the direction of the Llobregat river until you reach Carrer de la Murtra on the left hand side. Continue down this street until you come to the library. 1. Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé Carrer Murtra, 135 Juan Marsé (Barcelona, 1933) is one of the most renowned authors of post-war Barcelona. A self- taught writer, he was never a good student and would take every avai- lable opportunity to take to the streets of Gràcia, El Guinardó and El Carmel instead of being stuck in a classroom. Following several publications, his first real success arrived with the publication of Últimas tardes con Teresa [Last Evenings with Teresa], winner of the Biblioteca Breve prize for lite- rature in 1965. Those very streets he walked as a child appear fre- quently in his work: “Monte Carmelo is a bare, arid hill located northwest of the city. Their invisible threads gui- ded by a child’s expert hands, brightly coloured kites are often seen in the blue of the sky, sha- king from the wind and rising above the summit like shields that herald a warlike dream.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • Barcelona Gay & Lesbian Bars
    BARCELONA Chic, relaxed and one of the most liberal cities in Spain, a very progressive country with a live-and- let-live attitude, Barcelona is simply the Gem of the Mediterranean! Barcelona has its own gay neighborhood (the bustling "Gaixample" district) as well as its own beach resort town (Sitges), a half-hour train-ride away. The gayborhood is bordered by Carrer de Balmes and Gran Via de los Cortes Catalanes, and much of its gay-friendly shopping, dining and nightlife lies along Carrer de Diputaci. Even though almost everyone in Barcelona understands and speaks Spanish and English, Catalan remains the native language. Brush up on your Catalan and book one of our gay-friendly hotels in Barcelona. GAY & LESBIAN BARS Night Barcelona Sexy bar/lounge by the creators of Boy Berry, one of Barcelona's hottest saunas. Diputacio, 161 (Between Casanova & Villarroel), Eixample Tel.+34 3 49 350 317 http://www.nightbarcelona.net Bacon Bear Bar Bacon Bear Bar has a lively crowd and reigns as Barcelona's favorite hangout for bears and their admirers. Carrer De Casanova, 64 (Carrer de La Diputaci), Eixample http://baconbcn.com Chaps Cruisey scene with good music and drinksfor bears and mature, manly guys Avinguda Diagonal, 365 (Carrer de Roger de Llria) Tel. +34 9 32 155 365 http://www.newchaps.com/ Punto CBN Classic Barcelona gay Bar for 30+ crowd Address : Carrer de Muntaner, 63, Barcelona, Spain Eixample www.arenadisco.com/frame.htm www.worldrainbowhotels.com / La Chapelle The "chapel" bar is a very unique spot with white-tiled walls housing crucifixes of all shapes and sizes.
    [Show full text]
  • THE VIVA GUIDE Barcelona Welcome To
    THE VIVA GUIDE Barcelona Welcome to_ This guide was produced for you by the Viva Barcelona team. Graphic Design by Carmen Galán [carmengalan.com] BARCELONA Barcelona is the 10th most visited city in the world and the third most visited in Europe after London and Paris, with several million tourists every year. With its ‘Rambles’, Barcelona is ranked the most popular city to visit in Spain and it now attracts some 7.5 million tourists per year. Barcelona has a typical Mediterranean climate. The winter is relatively mild and the summer is hot and humid. The rainy seasons are the once in between autumn and spring. There are very few days of extreme temperature, heat or cold. Every 24th September, Barcelona celebrates it’s annual festival, La Mercè – corresponding to the day of its patron saint. It comprises of some 600 events, from concerts and all kinds of local, cultural attractions including the human tower building, els Castellers, erected by groups of women, men and children, representing values such as solidarity, effort and the act of achievement. Children are the real stars of this tradition, they climb to the very top of the human castell expressing strength over fragility. 4 5 Since 1987, the city has been Passeig de Gràcia being the most Districts divided into 10 administrative important avenue that connects the districts: Ciutat Vella, Eixample, central Plaça Catalunya to the old Sants- Montjuic, Les Corts, town of Gràcia, while Avinguda Sarriá-Sant Gervasi, Gràcia, Diagonal cuts across the grid Horta-Guinardò, Nou Barris, diagonally and Gran Via de les Corts Sant Andreu, Sant Martì.
    [Show full text]
  • Authors Isabelle Anguelovski, UAB-ICREA, ICTA, IMIM James JT Connolly, UAB-ICTA, IMIM
    Authors Isabelle Anguelovski, UAB-ICREA, ICTA, IMIM James JT Connolly, UAB-ICTA, IMIM Laia Masip, UAB-ICTA Hamil Pearsall, Temple University Title: Assessing Green Gentrification in Historically Disenfranchised Neighborhoods: A longitudinal and spatial analysis of Barcelona Journal: Urban Geography (in press) Note: “This is an accepted manuscript of an article published by Taylor & Francis in Urban Geography in 2017 available for full download online at: http://www.tandfonline.com/10.1080/02723638.2017.1349987 Year: 2017 Abstract: To date, little is known about the extent to which the creation of new municipal green spaces over an entire city addresses social or racial inequalities in the distribution of environmental amenities – or whether such an agenda creates new socio- spatial inequities through processes of green gentrification. In this study, we evaluate the effects of creating 18 green spaces in socially vulnerable neighborhoods of Barcelona during the 1990s and early 2000s. Combining OLS and GWR analysis together with a spatial descriptive analysis, we examined the evolution over time of six socio-demographic gentrification indicators in the areas in proximity to green spaces in comparison with the entire district. Our results indicate that parks built in parts of the old town and in formerly industrialized neighborhoods of Barcelona seem to have experienced green gentrification trends. In contrast, most economically depressed areas and working class neighborhoods with less desirable housing stock that are more isolated from the city center gained vulnerable residents as they became greener, indicating a possible redistribution and higher concentration of vulnerable residents through the city as neighborhoods undergo processes of urban (re)development.
    [Show full text]
  • Impact of a Community Contraceptive Counselling Intervention on Adolescent Fertility Rates: a Quasi-Experimental Study Elia Diez1,2,3,4* , Maria J
    Diez et al. BMC Public Health (2020) 20:26 https://doi.org/10.1186/s12889-019-8122-1 RESEARCH ARTICLE Open Access Impact of a community contraceptive counselling intervention on adolescent fertility rates: a quasi-experimental study Elia Diez1,2,3,4* , Maria J. Lopez1,3,4,5, Gloria Perez1,3,4,5, Irene Garcia-Subirats1, Laia Nebot6, Ramon Carreras2,7 and Joan R. Villalbi1,3,4,5 Abstract Background: From 2000 to 2008, in urban areas in Spain, adolescent fertility and abortion rates underwent unprecedented increases, consecutive to intensive immigration from developing countries. To address unmet needs for contraception information and services, a community-based, gender-sensitive and culturally adapted brief counselling intervention (SIRIAN program) was launched in some deprived neighbourhoods with a high proportion of immigrants in Barcelona. Once a randomized controlled trial demonstrated its effectiveness in increasing the use of contraceptives, we aim to examine its population impact on adolescent fertility rates. Methods: Quasi-experimental study with comparison group, using population data from 2005 to 2016. Five neighbourhoods in the lowest tercile of Disposable Household Income were intervened in 2011–13. The comparison group included the three neighbourhoods which were in the same municipal district and in the lowest Disposable Household Income tercile, and displayed the highest adolescent fertility rates. Generalized linear models were fitted to assess absolute adolescent fertility rates and adjusted by immigrant population between pre-intervention (2005–10) and post-intervention periods (2011–16); Difference in Differences and relative pre-post changes analysis were performed. Results: In 2005–10 the intervention group adolescent fertility rate was 27.90 (per 1000 women 15–19) and 21.84 in the comparison group.
    [Show full text]
  • Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A
    This is the published version of the article: Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A. Miguel. Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica : el caso de Montbau en Barcelona. 2018. 46 p. This version is available at https://ddd.uab.cat/record/200621 under the terms of the license Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: El caso de Montbau en Barcelona Autora: Clàudia Marco Garcia Tutor/a: Antonio López Gay y Miguel Solana Solana Estudios: Màster en Estudis Territorials i de la Població. Curso: 2017-2018 Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: el caso de Montbau en Barcelona RESUMEN El siguiente trabajo analiza la dinámica sociodemográfica de la población del barrio de Montbau en la ciudad de Barcelona con el objetivo de estudiar las dinámicas residenciales que están comportando un rejuvenecimiento de la población en un área altamente envejecida. Se realiza un análisis metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), que contempla la evolución reciente de diversas variables sociodemográficas, así como los testimonios de residentes en el barrio. Ambas perspectivas pretenden aportar una visión de conjunto de los cambios observados y una aproximación futura de la evolución demográfica y urbana de Montbau. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y estudia la evolución de la población y los efectos que tienen sobre la misma los flujos residenciales y migratorios. Las entrevistas a los vecinos permiten conocer especialmente las dinámicas de transmisión intergeneracional de la vivienda. El contexto actual del mercado inmobiliario barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente, podría estar potenciando la transformación del perfil sociodemográfico del barrio: aumenta el atractivo para la clase media y disminuye el peso (la presencia) de la clase trabajadora.
    [Show full text]