barcelona barris barris

73 barris per a una ciutat més pròxima

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat La Barcelona dels Barris, nou impuls per una ciutat més pròxima, on es reconeixen els 73 barris que integren la ciutat.

Per això ara, més de vint anys des- reconeixement de la realitat dels barris, prés, amb la consolidació dels distric- l’establiment del seu àmbit territorial tes, s’ha pogut abordar tota l’acció mu- –les delimitacions– i de la seva denomi- nicipal des d’un àmbit més petit; nació. En definitiva, l’inici del procés traslladar el model de Barcelona, en to- que ens haurà de permetre disposar tes les seves dimensions, al territori de d’una eina d’avaluació de les polítiques la proximitat: als barris. públiques, de la seva proximitat i de la Es vol, doncs, continuar treballant correcta planificació dels òrgans ges- per trobar formes i fórmules de més tors –sectors municipals i districtes– proximitat que contribueixin a aconse- contribuint així a l’aprofundiment de- guir millor aquests principis (apropar, mocràtic i a una participació més àm- Els 73 barris de la ciutat i la seva població incrementar qualitat i quantitat, comba- plia i millor. tre desigualtats i desequilibris i millorar Però més enllà de la delimitació i de- SANT MARTÍ HORTA-GUINARDÓ Raval 45.400 Camp de l’Arpa del Clot 38.500 Baix Guinardó 25.700 l’eficàcia). nominació dels barris, del seu reconei- Gòtic 25.300 26.700 Can Baró 9.200 xement territorial, representa una apos- Barceloneta 14.600 El Parc i la Llacuna del Poblenou 13.800 El Guinardó 36.200 Redacció UN PROCÉS LLARG I INTENS ta ferma per la convivència per part de Sant Pere, Santa Caterina i 21.400 La Vila Olímpica del Poblenou 8.400 La Font d’en Fargas 9.400 Poblenou 26.400 33.000 La Barcelona dels Barris ha estat apro- l’Ajuntament. Ha de permetre impulsar, Diagonal Mar i La Taxonera 10.600 L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat vada després d’un llarg i intens procés en aquests àmbits més propers de vida 30.300 el Front Marítim del Poblenou 8.700 Sant Genís dels Agudells 6.200 el projecte La Barcelona dels Barris, de dos anys en els quals, partint de la col·lectiva, valors i mesures concretes Sagrada Família 52.800 Besòs-Maresme 20.800 6.500 Dreta de l’Eixample 42.300 Provençals del Poblenou 16.800 La Vall d’Hebron 5.600 nou impuls per una ciutat més pròxima, realitat històrica i d’una proposta elabo- en favor de la convivència, el civisme i Nova Esquerra de l’Eixample 57.800 Sant Martí de Provençals 27.000 900 on es reconeixen els 73 barris que inte- rada per una comissió d’experts i ex- la participació ciutadana. Antiga Esquerra de l’Eixample 41.200 La Verneda-La Pau 30.700 Horta 27.000 gren la ciutat. pertes, han pogut participar associa- S’haurà de fer l'esforç de repensar la Sant Antoni 37.600 GRÀCIA El Govern municipal vol reforçar, així, cions, entitats i ciutadans i ciutadanes ciutat, d’explicar-la amb aquest con- Vallcarca-Penitents 13.400 Vilapicina-Torre Llobeta 25.200 el procés de descentralització de la ciu- a títol individual. El procés participatiu, cepte de conèixer la gent del barri, l’ex- 8.900 7.000 Porta 23.900 tat, complementant-lo amb el projecte que tenia per objectiu assolir el màxim pressió de la seva solidaritat. I, sobre- 10.500 14.100 Turó de la Peira 14.400 Baró de Viver 2.400 Vila de Gràcia 49.200 2.800 de reconeixement i impuls dels barris, consens possible en el resultat del pro- tot, l’objectiu és que els barris siguin Sant Andreu 52.200 Camp d’en Grassot-Gràcia Nova 35.500 La Guineueta 16.300 les unitats bàsiques de convivència ciu- jecte, va servir per copsar l’opinió dels efectivament el marc bàsic de la con- 31.100 Canyelles 8.100 tadana, els espais de transició entre veïns i veïnes de la ciutat sobre la pro- vivència i de la cohesió social. Congrés-Indians 13.700 Roquetes 15.600 Navas 22.100 Les Corts 46.800 12.000 l'àmbit privat i l'anonimat de la ciutat. posta i complementar-la amb aquelles Per a això, tan importants o més que La Maternitat i Sant Ramon 25.000 Prosperitat 27.500 La creació dels districtes ha demos- aportacions i suggeriments que se’n l’urbanisme, els equipaments i els ser- -MONTJUÏC 11.800 Trinitat Nova 7.800 trat ser una bona eina per millorar la derivessin mitjançant les eines partici- veis a la població, són el conjunt d’acti- Poble Sec 37.900 Torre Baró 3.300 La Marina del Prat Vermell 1.900 SARRIÀ-SANT GERVASI 8.800 gestió administrativa, garantir una mi- patives posades a l’abast: exposicions, vitats, iniciatives i relacions que s’hi re- 27.800 Tres Torres 15.300 Vallbona 900 llor equitat en la distribució territorial butlletes, el web i els instruments re- alitzen i que constitueixen l’autèntic 10.400 Sarrià 23.100 dels recursos i una millora en la presta- glats dels quals ja disposem –els con- entramat convivencial dels barris, el 19.000 --Les Planes 3.400 15.200 Bonanova 25.100 ció dels serveis a la ciutadania. Ha es- sells de participació–, entre d’altres. gresol del sentiment de pertinença i de Sants 39.400 Sant Gervasi 45.900 tat, alhora, un bon instrument de parti- La Barcelona dels Barris, nou impuls la implicació corresponsable de la co- Sants-Badal 24.500 Putget-Farró 26.700 cipació ciutadana. per una ciutat més pròxima, significa el munitat en la vida col·lectiva. 18 19