198

C C ftC tH ^ Per CINE CLUB SABADELL LAUREL & HARDY Pertorbadors de l’ordre urbà

vegada, dins. L&K mai vénen d'enlloc ni van a enlloc. Aixi, comencen i acaben molts dels seus films. Aquesta parella, sense feina fixa, sense habita­ cle i sense mitjans, diametralment diferent de la gent que I'envolta, està condemnada, a pesar seu, a una eterna vagabundería. Però, justament, aqües­ tes caréneles, aquesta falta de lligams materials, de posició social, de vida social, i, sobretot„ de funció social són la seva fortalesa, la seva invulnerabi- litat. Contumaços destructors del sòlid sibaritisme de la nostra civilització -és You're Dam Toolin , 1928 torbador comprovar que no és pas tan Liberty, 1929 sòlid-, el desti d'aquests inadaptats i 'The second hundred years" (1927), incòmodes transhumants será, sovint- més feble n'és la base. Stan, mogut per marca, al nostre entendre, el moment ment, la presó. Solament aixi, el món una lògica infantil, per tant no habi­ crucial en la concreció de l'univers i la de fora recupera la seva tranquil.litat. tuada socialment -tira Ies pells de relació de la parella. Ambdós havien També els empresonaran a "Liberty" fruita per terra, s'eixuga les mans amb actuat per separat corn a secundaris de (1929), a "Hoosegow" (1929), a "Par­ les cortines o serveix la sopa amb el Larry Semon, si bé Laurel fou, molt don us" (1931),... dit dins del plat-, plora quan té por, aviat, primer actor. El 1926, comencen L&H (personatges) no tenen, com quan es sent fisicament impotent o a coincidir en diferents curts, on els Marx, una actitud deliberadament quan és victima de la violència que ha actúen de protagonistes, però, fins a provocadora. Ans al contrari, volen générât (aquest efecte "boomerang" de "Do detectives think? (1927), no integrar-se. Però, aquests dos tipus, la violència de la parella està sinte- formaran parella, L'estudi de l'evolu- fisicament i psiquicament tan oposats, titzat en molts i variats "gags" magis­ ció de la personalitat cómica de cada es combinen engendrant una nova en- trals). Quan veu una noia, salta fent actor, l'anàlisi de la construcció deis titat, "biològicament" diferent de la tisores i la seva capacitat de galanteig "gags" -sobretot deis genials "gags" resta dels humans: intenten desenvo- acaba en una inofensiva carrera o en fora de camp-, la comparació entre els lupar tots els oficis i no reeixeixen en un timid somriure d'adolescent. Con­ curts -molt més aptes per al "gag" cap. No solament no se'ls aguanta ni fiât, però rebel, si bé es deixa dilatât del cinema Roach- i els llargme- una sola de les cases que construeixen, enganyar per tothom, repel.leix les tratges, o entre el mut i el sonor, així sinó que derrueixen les que estaven agressions amb una significativa pata­ com el grau d'intervenció -poca- deis dempeus. A "" da a les cames (reconeixement de la diferents realitzadors amb qui treballa- (1933), són uns pulcres policies que seva inferioritat per a l'enfrontament ren, són, entre altres, aspectes intere- vetllen l'ordre: deixaran escapar el directe). Sota aquesta imatge plàcida i ssantíssims del cinema de L&H que, lladre i empresonaran el comisari no absent, s'amaga el détonant de les més per manca d'espai, no podem comen­ sense, abans, semi-destrossar-li la ca­ imprevistes explosions. Una tal apa- tar. Deixem constáncia, però, que la sa. Quan intenten socórrer el désem­ rent feblesa -Laurel és quasi invulne­ majoria de "gags" són de . parât, són victimes dels més ridiculs rable- obliga i invita Hardy -el més Alguns d'ells ja els havíem vist en equivocs: la velleta suposadament ait, el més fort, el més resistent, el més films seus anteriors a la formació de la robada de "One good turn" (1931), adult, el més espavilat, el més educata parella. estava assajant una obra teatral. L&H portar la iniciativa i a fer de tutor, "The second...." conté, en un consi­ no fan concesions sentimentalistes. de pare i, fins i tot, de marit ("That's derable grau de desenvolupament, tot Quan volen ser serviciáis o galants my wife", 1928). Però el comporta- el sarcasme, la irreveréncia envers les provoquen les més imprevisibles desfe- ment cerimoniós, convencional, dia- institucions i les jerarquies i les agre­ tes: a "" (1928), en ajudar a logant de Hardy, el deixa indefens ssions, encara timides, al medi urbà les dues noies a treure un confit de davant l'anticonvencionalitat de Stan, (pinten tot el que troben al seu pas: l'aparell, els cauen tots per terra. Hi que no té conscièneia del ridicul i és parets, cotxes, vidrieres,...) i, no tan relliscaran, es barallaran amb el pro- molt més primitivament intuïtiu. Har­ timides, ais vianants. Constants que pietari i li desfaran la parada. dy esdevé ridicul per l'absurda cons­ estarán presents en tota la seva obra. Stan és el personatge dominant de la cièneia de ser-ho en tot allò que és Potser com en cap altre film, el seu parella. En el subtil i infinit joc de les estrany a l'hàbit social. A "Putting desarralement és més ciar: comencen aparences que impregna tota l'obra de Pants on Philip" (1927), un dels dins de la presó i acaben, altra L&H, la dominació de l'aparentment millors curts de la parella, Stan, vestit 199

d'escocés, provoca la curiositat de Stan. Quant a la casa, el qui hi acos­ tothom i Oliver, avergonyit, cerca un tuma a viure és Oliver i és molt menys sastre, a fi que li facin uns pantalons. d'ell que de la seva esposa. Oliver està La dialéctica de la parella, en base a permanentment fugint de la casa "de" un contraposat comportament social, la seva muller i, alhora, de la institu- actuará devastadorament sobre les ció matrimonial. convencions. Recordern la festa dels Tota l'obra de L&H és un seguii de nous ries de "" destruccions de cases i/o vehicles. "Big (1928), en la quai Stan servirà l'amani- Bussiness" (1929), amb destrucció si- da amb les mans, vestii només en multània d'ambôs elements, és una samarreta, i Oliver caurà tres vegades obra mestra absoluta. damunt del pastel: els amfitrions L'estimació i la tendresa que uneix acabaran histèrics. O a "Wrong A­ Stan i "Oli" -les seves sado-masoquis- gain" (1929), en un quadre quasi tes discussions en són una expressió surrealista, pujaran el cavali damunt més- s'oposa ais eventuals matrimonis The Second Hundred Years, 1927, del piano. Els exemples són innom­ d'Oliver - Stan rares vegades està brables, però les victimes d'aquest casat. "" (1932) és el ja per la continua inoperància -en la incontrolable remolí no són, solament, film més explicit de tots. Oliver li més pura tradició del búrlese- dels els refinats burgesos, sinó tots aquells comenta que la seva muller està encarregats de vetllar la pau ciutada- que, d'alguna manera, gaudeixen convençuda que el prefereix a ella i na, i amb els quais, coherentment, d'una situació socialment estable. Des Stan li contesta: "I no és aixi?" Oliver L&H están antagonitzats. Corrosius i del vianant, impecablement vestii, fins no replica. La muller l'abandonarà ironies, a "Night Owl" (1930), arriben al presumit princep, passant pel boti- -corn a tants d'altres films- i Stan a una rara avinentesa: un policía els guer i pel taxiste. Però, sobretot, són ocupará la seva plaça i, fins i tot, en proposa fer de lladres i accepten. les jerarquies les victimes preferides: una reafirmació de parella perfecta, Si bé és cert que. la destrucció des del policía ras al comisari, des del adoptaran un nen. Parlar d'homose- material o la ridiculització dels "caps" cap de presons al jutge. A "Scram" xualisme, atesa la pudorosa relació ja era patrimoni de tot el búrlese ante­ (1932) la irreverencia arriba al limit: que mantenen, seria excessiu, però, en rior, ningú com L&H n'ha fet una uti- emborratxen l'esposa del jutge que els assumir-la, desafien la morbositat i els lització tan conscientment formulada acabava d'expulsar de la ciutat. I, prejudicis des seus coetanis: A "Liber­ ni tan intel.ligentment aplicada. La sempre, l'agressió va dirigida contra ty" (1929) no poden intercanviar-se els trentena de curts que van des de "The allò que els dóna seguretat: les seves pantalons que es posaren equivocada- second... fins a "Blotto", al marge dels possessions. D'entre elles, la que ment. Tothom qui els veu malpensa. I dalts i baixos que té la resta de la seva n'inspira més: l'habitacle. La destruc- el que és més significatiu: no troben obra, són, sencillament, genials. ció sistemàtica d'aquest "refugi" només cap Hoc a Fabric de les mirades Els germans Marx han recollit la serà superada per la perpetrada vigilants i reprovadores. seva herència: desarrelats com ells, contra el fetixe per excel.lància de la La majoria de les dones dels fims de però infinitament més astuts, trans­ civilització moderna: el cotxe. Casa i L&H, sobretot les prôpies, són insu- gressors fins i tot de la forma (els cotxe són, per damunt d'altre mobi­ portables: absorvents, geloses, domi­ diàlegs), culminen el procès subversiu liari i d'altres elements del paisatge nants, esquerpes i d'un domèstic iniciat per L&H. Cine Club Sabadell urbà, els més fustigáis. També el seu sufocant. Les ocasionáis, precisament oferirà,’ properament, una petita mos­ cotxe o la seva casa. El cotxe -en per aixô, són les més atractives. Les tra del seu cinema. aquest cas element identificador d'uns primeres obstaculitzen la seva relació, Cine Club Sabadell personatges sempre de pas- moites les segones els uneixen en una satisfac­ vegades ni és d'ells. Però, si ho és, toria complicitat. atesa la seva absoluta independència Sempre que poden, L&H es venguen NOTA.- A l'article sobre LO QUE material, no els angoixa perdre'l. La duna societat "masclista" que ques­ EL VIENTO SE LLEVO, aparegut al consegüent falta de reflexos conserva- tiona la seva relació. En una de les darrer número de “Quadern ", hi ha dors fa que ho rebin amb cara de freqüents implicacions col.lectives del dos errors tipográfics que seguidament sorpresa i amb l'olimpic somriure de seu contaminant mecanicisme devas­ aclarim: tador, tots els vianants es queden 1. - Al primer punt del treball, on es sense pantalons, ("You're Darn Too­ parla de "deu milions de pessetes ", ha tin'', 1928). En una rica ambivalència, de dir, lògicament, "deu mil milions". "despullenn", una vegada més, la 2. - Al primer punt de la segona "disfressada" societat, desbordant la columna de la segona pàgina, hi ha violència latent en el seu si. I ho fan una frase incompleta. Diu: "Són seus amb una de les possessions més l'incendi i la fúgida d'Atlanta, una de intimes i, alhora, més genuina de les dues uniques seqüències espectacu- l'atribut viril. lars". La frase s'ha de completar Davant d'aquesta força destructiva, immediatament aixi: "-l'altra és la del estranya, quasi metafisica, els domes- ball- d'un film que és fonamentalment ticats ciutadans resten sorpresos, inde­ intimista". Two tors, 1928 fensos, passius, atònits espectadors de la desfeta. Aquesta indefensió s'agreu- Cine Club Sabadell.

Hifi Regals Mobles cuina Es una gentilesa de ccnTRfDRUnCT cofflf Rcmi Foto-Cinema Rambla, 109