198 C C ftC tH ^ Per CINE CLUB SABADELL LAUREL & HARDY Pertorbadors de l’ordre urbà vegada, dins. L&K mai vénen d'enlloc ni van a enlloc. Aixi, comencen i acaben molts dels seus films. Aquesta parella, sense feina fixa, sense habita­ cle i sense mitjans, diametralment diferent de la gent que I'envolta, està condemnada, a pesar seu, a una eterna vagabundería. Però, justament, aqües­ tes caréneles, aquesta falta de lligams materials, de posició social, de vida social, i, sobretot„ de funció social són la seva fortalesa, la seva invulnerabi- litat. Contumaços destructors del sòlid sibaritisme de la nostra civilització -és You're Dam Toolin , 1928 torbador comprovar que no és pas tan Liberty, 1929 sòlid-, el desti d'aquests inadaptats i 'The second hundred years" (1927), incòmodes transhumants será, sovint- més feble n'és la base. Stan, mogut per marca, al nostre entendre, el moment ment, la presó. Solament aixi, el món una lògica infantil, per tant no habi­ crucial en la concreció de l'univers i la de fora recupera la seva tranquil.litat. tuada socialment -tira Ies pells de relació de la parella. Ambdós havien També els empresonaran a "Liberty" fruita per terra, s'eixuga les mans amb actuat per separat corn a secundaris de (1929), a "Hoosegow" (1929), a "Par­ les cortines o serveix la sopa amb el Larry Semon, si bé Laurel fou, molt don us" (1931),... dit dins del plat-, plora quan té por, aviat, primer actor. El 1926, comencen L&H (personatges) no tenen, com quan es sent fisicament impotent o a coincidir en diferents curts, on els Marx, una actitud deliberadament quan és victima de la violència que ha actúen de protagonistes, però, fins a provocadora. Ans al contrari, volen générât (aquest efecte "boomerang" de "Do detectives think? (1927), no integrar-se. Però, aquests dos tipus, la violència de la parella està sinte- formaran parella, L'estudi de l'evolu- fisicament i psiquicament tan oposats, titzat en molts i variats "gags" magis­ ció de la personalitat cómica de cada es combinen engendrant una nova en- trals). Quan veu una noia, salta fent actor, l'anàlisi de la construcció deis titat, "biològicament" diferent de la tisores i la seva capacitat de galanteig "gags" -sobretot deis genials "gags" resta dels humans: intenten desenvo- acaba en una inofensiva carrera o en fora de camp-, la comparació entre els lupar tots els oficis i no reeixeixen en un timid somriure d'adolescent. Con­ curts -molt més aptes per al "gag" cap. No solament no se'ls aguanta ni fiât, però rebel, si bé es deixa dilatât del cinema Roach- i els llargme- una sola de les cases que construeixen, enganyar per tothom, repel.leix les tratges, o entre el mut i el sonor, així sinó que derrueixen les que estaven agressions amb una significativa pata­ com el grau d'intervenció -poca- deis dempeus. A "The midnight patrol" da a les cames (reconeixement de la diferents realitzadors amb qui treballa- (1933), són uns pulcres policies que seva inferioritat per a l'enfrontament ren, són, entre altres, aspectes intere- vetllen l'ordre: deixaran escapar el directe). Sota aquesta imatge plàcida i ssantíssims del cinema de L&H que, lladre i empresonaran el comisari no absent, s'amaga el détonant de les més per manca d'espai, no podem comen­ sense, abans, semi-destrossar-li la ca­ imprevistes explosions. Una tal apa- tar. Deixem constáncia, però, que la sa. Quan intenten socórrer el désem­ rent feblesa -Laurel és quasi invulne­ majoria de "gags" són de Stan Laurel. parât, són victimes dels més ridiculs rable- obliga i invita Hardy -el més Alguns d'ells ja els havíem vist en equivocs: la velleta suposadament ait, el més fort, el més resistent, el més films seus anteriors a la formació de la robada de "One good turn" (1931), adult, el més espavilat, el més educata parella. estava assajant una obra teatral. L&H portar la iniciativa i a fer de tutor, "The second...." conté, en un consi­ no fan concesions sentimentalistes. de pare i, fins i tot, de marit ("That's derable grau de desenvolupament, tot Quan volen ser serviciáis o galants my wife", 1928). Però el comporta- el sarcasme, la irreveréncia envers les provoquen les més imprevisibles desfe- ment cerimoniós, convencional, dia- institucions i les jerarquies i les agre­ tes: a "Two Tars" (1928), en ajudar a logant de Hardy, el deixa indefens ssions, encara timides, al medi urbà les dues noies a treure un confit de davant l'anticonvencionalitat de Stan, (pinten tot el que troben al seu pas: l'aparell, els cauen tots per terra. Hi que no té conscièneia del ridicul i és parets, cotxes, vidrieres,...) i, no tan relliscaran, es barallaran amb el pro- molt més primitivament intuïtiu. Har­ timides, ais vianants. Constants que pietari i li desfaran la parada. dy esdevé ridicul per l'absurda cons­ estarán presents en tota la seva obra. Stan és el personatge dominant de la cièneia de ser-ho en tot allò que és Potser com en cap altre film, el seu parella. En el subtil i infinit joc de les estrany a l'hàbit social. A "Putting desarralement és més ciar: comencen aparences que impregna tota l'obra de Pants on Philip" (1927), un dels dins de la presó i acaben, altra L&H, la dominació de l'aparentment millors curts de la parella, Stan, vestit 199 d'escocés, provoca la curiositat de Stan. Quant a la casa, el qui hi acos­ tothom i Oliver, avergonyit, cerca un tuma a viure és Oliver i és molt menys sastre, a fi que li facin uns pantalons. d'ell que de la seva esposa. Oliver està La dialéctica de la parella, en base a permanentment fugint de la casa "de" un contraposat comportament social, la seva muller i, alhora, de la institu- actuará devastadorament sobre les ció matrimonial. convencions. Recordern la festa dels Tota l'obra de L&H és un seguii de nous ries de "From Soup to Nuts" destruccions de cases i/o vehicles. "Big (1928), en la quai Stan servirà l'amani- Bussiness" (1929), amb destrucció si- da amb les mans, vestii només en multània d'ambôs elements, és una samarreta, i Oliver caurà tres vegades obra mestra absoluta. damunt del pastel: els amfitrions L'estimació i la tendresa que uneix acabaran histèrics. O a "Wrong A­ Stan i "Oli" -les seves sado-masoquis- gain" (1929), en un quadre quasi tes discussions en són una expressió surrealista, pujaran el cavali damunt més- s'oposa ais eventuals matrimonis The Second Hundred Years, 1927, del piano. Els exemples són innom­ d'Oliver - Stan rares vegades està brables, però les victimes d'aquest casat. "Their first mistake" (1932) és el ja per la continua inoperància -en la incontrolable remolí no són, solament, film més explicit de tots. Oliver li més pura tradició del búrlese- dels els refinats burgesos, sinó tots aquells comenta que la seva muller està encarregats de vetllar la pau ciutada- que, d'alguna manera, gaudeixen convençuda que el prefereix a ella i na, i amb els quais, coherentment, d'una situació socialment estable. Des Stan li contesta: "I no és aixi?" Oliver L&H están antagonitzats. Corrosius i del vianant, impecablement vestii, fins no replica. La muller l'abandonarà ironies, a "Night Owl" (1930), arriben al presumit princep, passant pel boti- -corn a tants d'altres films- i Stan a una rara avinentesa: un policía els guer i pel taxiste. Però, sobretot, són ocupará la seva plaça i, fins i tot, en proposa fer de lladres i accepten. les jerarquies les victimes preferides: una reafirmació de parella perfecta, Si bé és cert que. la destrucció des del policía ras al comisari, des del adoptaran un nen. Parlar d'homose- material o la ridiculització dels "caps" cap de presons al jutge. A "Scram" xualisme, atesa la pudorosa relació ja era patrimoni de tot el búrlese ante­ (1932) la irreverencia arriba al limit: que mantenen, seria excessiu, però, en rior, ningú com L&H n'ha fet una uti- emborratxen l'esposa del jutge que els assumir-la, desafien la morbositat i els lització tan conscientment formulada acabava d'expulsar de la ciutat. I, prejudicis des seus coetanis: A "Liber­ ni tan intel.ligentment aplicada. La sempre, l'agressió va dirigida contra ty" (1929) no poden intercanviar-se els trentena de curts que van des de "The allò que els dóna seguretat: les seves pantalons que es posaren equivocada- second... fins a "Blotto", al marge dels possessions. D'entre elles, la que ment. Tothom qui els veu malpensa. I dalts i baixos que té la resta de la seva n'inspira més: l'habitacle. La destruc- el que és més significatiu: no troben obra, són, sencillament, genials. ció sistemàtica d'aquest "refugi" només cap Hoc a Fabric de les mirades Els germans Marx han recollit la serà superada per la perpetrada vigilants i reprovadores. seva herència: desarrelats com ells, contra el fetixe per excel.lància de la La majoria de les dones dels fims de però infinitament més astuts, trans­ civilització moderna: el cotxe. Casa i L&H, sobretot les prôpies, són insu- gressors fins i tot de la forma (els cotxe són, per damunt d'altre mobi­ portables: absorvents, geloses, domi­ diàlegs), culminen el procès subversiu liari i d'altres elements del paisatge nants, esquerpes i d'un domèstic iniciat per L&H. Cine Club Sabadell urbà, els més fustigáis. També el seu sufocant. Les ocasionáis, precisament oferirà,’ properament, una petita mos­ cotxe o la seva casa. El cotxe -en per aixô, són les més atractives. Les tra del seu cinema.