Original Cartell

Copy Link

Retorneu-me la vida que m'heu pres. s Les arbredes a les riberes, à Aigues Partides les niuades d'ocells, Sant Cugat les granotes, els peixos... de Gavadons Font de Can Reg La meva vida Puig Rodo serà la vostra salut Seva i el vostre goig. Torrent de Vallossera El Brull Balenyà Matagalls Parc Natural del Montseny Centelles Riera de Martinet ó Sauva Negra Plà de la Calma Sant Martí Riera d'Avenc de Centelles Aiguafreda Castellcir Riera de Castellcir Tagamanent Castellterçol Tagamanent Torrent de Centelles s i la seva Conca Sant Quirze Riera de Vallforners Safaja Riera de Vallcarquera ò Sant Miquel Figaró-Montmany Parc Natural de del Fai Sant Llorenç del Munt Cingles de i L'Obac Berti Cingles de Gallifa Riera de Vilamajor Cànoves i Riera de Gallifa Gallifa Sant Feliu Samalús Sant Pere Riera de Vallserena de Codines de Vilamajor Bigues La Garriga Sant LLorenç i Riells Sant Antoni Savall de Vilamajor noves L'Ametlla à El Farell del Vallès Riera de C El Bes Santa Eulàlia de Ronçana Riera de Giola La Mola Riera de Carbonell Llinars Cardedeu del Vallès Les Franqueses del Vallès Caldes ç de Montbui Canovelles Torrent de Can Mora Riera de Merdan Sentmenat LLiçà Castellar d'Amunt del Vallès Granollers Matadepera Riera de Sentmenat LLiçà de Vall Palau de Plegamans Parets La Roca Riu Mogent del Vallès del Vallès à Torrent de Valldoriolf Riera de Poliny Riu Congost Torrent de la Betzuca Riera de Mollet Polinyà Parc Natural del Riu Tenes Vilanova Montnegre i el Corredor Riera Seca Montmeló Montornès del Vallès del Vallès Torrent de la Gripia Sabadell Mollet del Vallès Martorelles Sant Quirze del Vallès Santa Perpètua Vallromanes de Mogoda Riera de Caldes Riera de Vallromanes Riera de Martorelles Barberà La Llagosta Santa Maria del Vallès Sant Fost de de Martorelles Campsentelles Badia Riu Ripoll Riu Sec Ripollet Montcada Cerdanyola i Reixac del Vallès s ò N Parc de la Serralada Sant Cugat de Marina del Vallès Riera de sant Cugat Riu Bes Santa Coloma de Gramenet Badalona Mar Mediterrània Parc de Collserola Barcelona Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs Sant Adrià Disseny: Quod de Besòs.

Recommended publications

Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona

Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona Las comarcas de L’Anoia, El Bages, El Moianès y Osona conforman Paisatges Barcelona, marca turística situada en el centro de Cataluña pero decantada ligeramente hacia levante y el norte, por lo que estas tierras, especialmente las comarcas de Osona y El Bages, han sido bautizadas popularmente como «el corazón de Cataluña». Patrimonio, historia y naturaleza en el corazón del país www.barcelonaesmoltmes.cat La centralidad es lo que une las cuatro comarcas, unas tierras de interior a medio el turismo como uno de los sectores más dinámicos de Cataluña, esta situación camino de todo, equidistantes de Barcelona, de la costa y de los Pirineos, lejos también les otorga un sello particular: Paisatges Barcelona es la patria del turismo y cerca a la vez. La estructura actual de Osona, El Bages, L’Anoia y El Moianès rural, de las masías reconvertidas en alojamientos para el disfrute, la tranquilidad es herencia de los tiempos medievales, en los que agricultores y comerciantes y el descanso de aquellos que quieren «desconectar». Nos encontramos con refugiados en las montañas prepirenaicas, por temor a las incursiones de los un territorio variado, con las llanuras de Vic, El Bages y L’Anoia y las mesetas sarracenos, volvieron a repoblar las tierras una vez pasado el peligro, bajo la de El Moianès, pero también con singulares y emblemáticas elevaciones, como protección de los condes catalanes y la Iglesia. Cierto es que durante muchos el macizo de El Montseny o Montserrat. El resultado no puede ser otro que una siglos las cuatro comarcas han vivido más bien de espaldas entre sí —las vías flora y una fauna también diversa.
Pdf 1 20/04/12 14:21

Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl.
AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of

L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
Regional Aid Map 2007-2013 EN

EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
Implementació De Projectes Europeus En Ciberseguretat

Implementació de Projectes Europeus en Ciberseguretat Ciberseguretat a Catalunya ACCIÓ 22 d' abril de 2021 Diana Navarro Llobet, Marc Jofre Ramon Romeu, Jordi Puig, Toni Alonso, Carles Rúbies, Javier Morate, Anna Benavent Fundació Privada Hospital Asil de Granollers Reference Population (RCA ’16; n=439.651) Montseny Aiguafreda Fogars Tagamanent de Montclús Gualba Campins Sant Pere de Vilamajor Sant Esteve de Palautordera Figaró-Montmany Cànoves i Samalús Sant Celoni Gallifa St. Feliu de Codines La Garriga Santa Maria de Palautordera H Bigues i Riells Sant Antoni de Vilamajor L’Ametlla del Vallès Vallgorguina Les Franqueses University Hospital Santa Eulàlia de Ronçana del Vallès Cardedeu Vilalba Sasserra Caldes de Montbui 53.979 Canovelles Llinars del Vallès Lliçà d'Amunt 224.040 Granollers H Lliçà de Vall 161.632 Palau-solità i Plegamans BAIX MONTSENY Parets del Vallès VALLÈS ORIENTAL CENTRAL Mollet Montmeló Vilanova del Vallès BAIX VALLÈS del Vallès Montornès del Vallès HSanta Maria Santa Perpètua de Martorelles de Mogoda Vallromanes La Llagosta Martorelles Sant Fost de Campsentelles 340 beds 1,600 professionals Raising cybersecurity awareness in healthcare • Digital Health Sector: – more dependent on digital information every day • Cyber Criminals – obtain very lucrative benefits from stolen data • Breach of Integrity – tragic consequences for the patients • Hospitals – hosting and being responsible for healthcare datasets • Individuals (Patients) – main data providers • Research Centers – use an individual’s data, in particular biomedical
Per Què Volem Ser Comarca? Per Què Hem De Ser Comarca?

PER QUÈ VOLEM SER COMARCA? PER QUÈ HEM DE SER COMARCA? PERQUÈ ÉS LA ÚNICA OPCIÓ POSSIBLE EL MODEL DE COOPERACIÓ DEL MOIANÈS: EL CONSORCI El Moianès és un territori format per 10 municipis situats a l'extrem de les respectives comarques: Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental), Collsuspina (Osona), Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló (Bages), i que comptem amb una població de 13.140 habitants. D'aquests municipis, només 3 superen els 1.000 habitants. Aquesta petita dimensió dificulta el poder donar, de forma individual, respostes eficients a les necessitats i problemàtiques dels nostres pobles. El projecte de llei de Governs Locals aprovat recentment defineix les comarques com aquell nivell d'administració que facilitarà la cooperació i coordinació dels municipis, fent possible respostes conjuntes a problemàtiques comunes. Els 10 municipis tenim unes característiques geogràfiques, històriques i socioeconòmiques molt similars però alhora som molt diferents de les 3 comarques a les que pertanyem, i en les que el nostre pes és insignificant (en molts casos els nostres municipis ni tan sols compten amb representació dintre dels corresponents Consells Comarcals). Aquests fets han provocat que els municipis del Moianès, des de fa anys, no haguem trobat en les actuals comarques respostes adequades a les nostres necessitats en determinats àmbits i ens hàgim organitzat, ara fa ja 18 anys, sota la fórmula del Consorci del Moianès. El Consorci del Moianès va néixer l'any 1994 per a donar resposta a una necessitat del territori. La crisi del tèxtil dels anys 90 va generar una situació de desconcert al Moianès i a les seves persones i els 10 ajuntaments del territori ens vam unir voluntàriament per fer-hi front, mitjançant la creació d'aquesta entitat.
Agenda Juliol 2021.Pdf

JULIOL 2021 DIJOUS 1 -Moià ·A les 6 de la tarda, a l’Oficina Jove del Moianès (c/ Francesc Viñas, 20, Moià), Taller Qui soc? Acompanyem el desenvolupament de la identitat. Organitza: Consell Comarcal del Moianès. DIVENDRES 2 -Moià ·De 2/4 de 10 a 2/4 d’1 del matí, a l’Espai Cultural les Faixes, Lab sobre rodes- Matins de ciència 0-3. Activitats per als infants de P2 de l’Escola Bressol Municipal Garrofins i la Llar d’Infants de l’Escola Pia. Organitza: Ajuntament de Moià amb la col·laboració de Diputació de Barcelona. DISSABTE 3 -Castellterçol ·Tot el dia, al Bosquet de Can Sedó, Activarium. A les 11 del matí, Can Cantem, espectacle infantil i familiar. A les 12h del migdia, Cor Juvenil del Conservatori de Manresa, músics de tots els estils i èpoques. A la 1 del migida, Miops, grup de pop-rock de Moià. A les 6 de la tarda, Sweet Nipples Quartet, Jazz New Orleans. A 2/4 de 8 del vespre, Germà Negre, folk català festiu. A les 9 del vespre, Mr. Hyde, rock &roll i versions. Servei de bar. Al vespre, entrepans per sopar. Aforament limitat. -L’Estany ·A la 1 del migdia, a la Sala Polivalent de la Casa de Cultura (Plaça del Monestir), inaguració de l’exposició “Evocant l’estany”, de Marina Berdalet Andrés. ·Al matí, Taula de les Arts Visuals de la Catalunya central. -Moià · A les 8 del vespre, a Les Faixes, 38è Festival Internacional de Música Francesc Viñas, amb Eugènia Boix, soprano, i Laia Masramon, piano.
Ver Presentación

ANÀLISI MITJANÇANT SIG DE LA UTILITAT DE DIVERSOS ATRIBUTS DEL PAISATGE EN L’ESTUDI TERRITORIAL I LA GESTIÓ DE LA BIODIVERSITAT Barcelona, abril de 1998 OBJECTIUS Avaluar la relació entre diversos atributs territorials procedents del marc teòric de l’ecologia del paisatge i indicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes Explorar les possibilitats dels SIG en la implementació d’aquests atributs per a llur utilització en la presa de decisions pel que fa a la conservació ZONA DE TREBALL Moià Collsuspina Centelles Calders Castellcir Aiguafreda Monistrol de Calders Castellcir Sant Martí d Castellterçol Tagam Granera Sant Quirze Safaja Montm Gallifa Sant Feliu de Codines la G Sant Llorenç Savall Bigues i Riells l'Ametlla Santa Eulàlia de 410010 415000 420000 425000 430000 435000 441990 INFORMACIÓ DE PARTIDA Estructura del paisatge (Landsat 5, 1987) •Mapa d’usos del sòl de Catalunya •Mapa CORINE de Catalunya Riquesa d’espècies d’ocells •Espècies nidificants i hivernants per km2 INFORMACIÓ DERIVADA Atributs del paisatge per quadrícula UTM •Diversitat: H =-Σ Pi*log(Pi) •Dominància D = [H max +Σ Pi*log(Pi)] / H max •Heterogeneïtat NDC i CVN (IDRISI) •Proporció d’hàbitats naturals, agrícoles i urbans INFORMACIÓ DERIVADA (II) Riquesa d’espècies d’ocells per quadrícula UTM •Nombre d’espècies nidificants i hivernants TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ DERIVADA •Creació de ràsters amb el nombre d’espècies d’ocells i els atributs de paisatge (ASCIIIMG) •Categorització dels ràsters (RECLASS) •Intersecció de diversos ràsters (CROSSTAB) •Construcció de taules
Name, Referring in Particular to the Method of Contracting

No L 337/178 Official Journal of the European Communities 31 . 12 . 93 AGREEMENT between the European Community and Romania on the reciprocal protection and control of wine names The EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter called 'the Community', of the one part, and ROMANIA, of the other part, hereinafter called 'the Contracting Parties', Having regard to the Europe Agreement establishing an association between the European Communities and their Member States and Romania , signed in Brussels on 1 February 1993, Having regard to the Interim Agreement on trade and trade-related matters between the European Economic Community and the European Coal and Steel Community, of the one part, and Romania, of the other part, signed in Brussels on 1 February 1993, Having regard to the interest of both Contracting Parties in the reciprocal protection and control of wine names. HAVE DECIDED TO CONCLUDE THIS AGREEMENT: that territory, where a given quality, reputation or other characteristic of the wine is essentially attributable to its geographical origin, Article 1 — 'traditional expression' shall mean a traditionally used name, referring in particular to the method of The Contracting Parties agree, on the basis of reciprocity, production or to the colour, type or quality of a wine, to proctect and control names of wines originating in the which is recognized in the laws and regulations of a Community and in Romania on the conditions provided Contracting Party for the purpose of the description for in this Agreement . and presentation of a wine originating in the territory of a Contracting Party, Article 2 — 'description' shall mean the names used on the labelling, on the documents accompanying the transport of the wine , on the commercial documents 1 .
Castellcir. Recull Onomàstic 1 Enric Garcia-Pey Castellcir Recull Onomàstic

Castellcir. Recull onomàstic 1 Enric Garcia-Pey Castellcir Recull onomàstic ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Castellcir. Recull onomàstic Castellcir. Recull onomàstic 3 Enric Garcia-Pey Castellcir Recull onomàstic Castellcir. Recull onomàstic Enric Garcia-Pey Primera edició digital: juny de 2009 Primera edició en paper: setembre de 2005 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat Sumari Sumari 1. Introducció ....................................................................................................................................................11 2. Fonts documentals ......................................................................................................................................19 3. Llista de noms ..............................................................................................................................................25 4. Mapes i plànols ..........................................................................................................................................157 1. Introducció 12 Castellcir. Recull onomàstic 1. Introducció El terme municipal de Castellcir és situat al sud-est de la subcomarca del Moianès, encara que l’illa
Descarregar Document

SUMARI 1. lndex de taules Persones que treballen a la comarca del Valles Oriental, (pag. 93) 1. Superfície, població i densitat dels municipis del Valles Oriental, (pag. 80) 13. Atur registrat a la comarca del Valles Oriental per sectors d'activitat, marc 1992, (pag. 94) 2. Evolució de la població de la comarca del Valles 14. Evolució del nombre de treballadors inscrits a Oriental, 1975-1991, (pag. 82) I'INSS per sectors d'activitat a les empreses de la comarca del Valles Oriental, 1986-1992, (pag. 95) 3. Estructura d'edat de la població de la comarca del Valles Oriental, 1991, (pag. 83) 15. Evolució de les inversions industrials realitza- des a la comarca del Valles Oriental per sectors 4. Composició percentual per grups d'edat de la d'activitat, 1985-1990, (pag. 96) població de les diferents arees, 1991, (pag. 84) 16. Evolució dels llocs de treball creats per les 5. Moviment natural de la població de la comarca inversions industrials realitzades a la comarca del del Valles Oriental, 1991, (pag. 86) Valles Oriental per sectors d'activitat, 1985-1990, (pag. 97) 6. Moviment migratori de la població de la comar- ca del Valles Oriental, 1990, (pag. 87) 17. Consum d'energia dels municipis del Valles Oriental i distribució percentual per sectors, 1989, 7. Cens d'habitatges, 1991, (pag. 88) (pag. 98) 8. Població activa a la comarca del Valles Oriental. 18. Altres indicadors d'activitat dels municipis del Població resident, 1991, (pag. 89) Valles Oriental, 1990, (pag. 99) 9. Població ocupada per sectors. Persones que 2. lndex de figures treballen al municipi, 1991, (pag.
Trepitja La Terra De La Pansa Blanca

TREPITJA LA TERRA DE LA PANSA BLANCA ENOTURISME AL VALLÈS ORIENTAL (SANTA MARIA DE MARTORELLES - VALLROMANES) (Vegeu ruta a Google Maps) En aquesta ruta us volem mostrar la DO d’Alella més desconeguda i secreta. Gairebé tots els cellers que pertanyen a la nostra DO estan encarats al mar, encara que, a l’altre vessant de la serralada de Marina, hi trobem molta vinya i un celler purament genuí. Aprofiteu aquest moment per endinsar-vos en la seva història i descobrir els matisos dels vins nascuts en aquesta contrada del Vallès. Primera parada Celler Masia Can Roda (Santa Maria de Martorelles) Des de 2010, el Celler Masia Can Roda elabora vins dins la DO l’Alella. Disposa d’unes disset hectàrees de vinya de les varietats pansa blanca (la més habitual en el nostre territori), moscatell, merlot, cabernet, syrah i garnatxa, amb les quals elabora els seus vins: SO, Muguet, Penjat d’un fil. i Clarea. Treballen amb vinyes octogenàries recuperades de l’oblit tot just fa una dècada, i els seus vins s’elaboren mitjançant un procés vinícola artesanal segons el qual cada parcel·la es vinifica per separat per assegurar el punt òptim de maduració del gra i extreure el millor de cada una de les varietats que cultiven. El Celler Masia Can Roda es troba situat en un paratge privilegiat, envoltat de vinyes i camps: un oasi natural a tocar de Barcelona i que pertany al parc natural de la serralada de Marina. Al bell mig de la vinya, hi trobem la casa senyorial, que data del 1864 i que va pertànyer a la família Bonaplata.