Sistema De Bellver De Cerdanya
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Aprovació definitiva Sistema de Bellver de Cerdanya Descripció El sistema de Bellver coincideix amb la part lleidatana del la comarca de la Cerdanya. Geogràficament s’hi poden distingir diverses unitats: de l’oest cap a l’est trobem el Baridà, en el tram més engorjat del Segre tancat per la serralada pirinenca al nord (on limita amb Andorra) i la serralada prepirinenca del Cadí al sud. A continuació la Batllia o Petita Cerdanya, al centre de la comarca, entre l’estret d’Isòvol i Sant Martí dels Castells ocupa un sector força gran de la plana, la cubeta de Bellver, però també de l’obaga i de la solana, i integra ecosistemes molt diversos localitzats als diferents estatges de vegetació (camps de conreu, prats, boscos de pi negre i prats alpins). Més cap a l’est, el municipi de Prats i Sansor, tot i pertànyer a la província de Lleida està funcionalment lligat tant a Bellver com a Puigcerdà, amb qui comparteix també la pertinença a la mateixa unitat geogràfica de la plana. Aquest sistema està integrat 44 ens de població repartits en un total de 6 municipis: Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya. En la unitat de planificació de Bellver de Cerdanya, els nuclis principals són Martinet i Bellver: Martinet, encaixonat en el congost del Segre, té al seu entorn altres nuclis enfilats a la muntanya. Els més importants són al nord Lles i al sud Montellà que ocupen planes enlairades. Bellver, situat on comença a eixamplar-se la plana cerdana, està envoltat d’un seguit de nuclis de població que ressegueixen el marge de la plana de Bellver, alguns dels quals han crescut, a partir de nuclis rurals petits, en forma d’urbanitzacions. A l’altre costat del Segre, Prullans és el nucli més important. Del total de 44 nuclis de població 26 tenien menys de 20 habitants i un, Sotanut, estava deshabitat segons el cens del 2001. La població total d’aquest sistema urbà era de 2.919 habitants i la tendència demogràfica entre el 1991 i el 2001 és de creixement, amb un increment de població del 4,18%, força inferior al 16,3 % d’augment demogràfic del sistema de Puigcerdà. El percentatge d’habitatge principal del sistema és del 35,4%. Els percentatges de llocs de treball localitzats són alts comparats amb el conjunt de l’Alt Pirineu i Aran, i a Bellver de Cerdanya el percentatge dels relacionats amb el sector de la construcció –28%– és força més elevat que la mitjana de l’àmbit, del 16%. Amb 289 km² el sistema urbà de Bellver de Cerdanya ocupa només un 4% de la superfície total de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran i alberga també el 4% del total de població. Només el 20% de la superfície d’aquest sistema és sòl planer, percentatge que es duplica al sistema veí de Puigcerdà. La densitat de població referida només al sòl planer amb 50 habitants per quilòmetre quadrat de sòl planer,és de les més baixes de l’àmbit, així com la densitat absoluta, amb 10 hab/km². En aquest sistema urbà el consum de sòl per a urbanitzacions ha estat menor que al costat gironí de la comarca. Aquests creixements en àrees especialitzades de ciutat-jardí s’han registrat principalment als municipis de Prats i Sansor i Riu de Cerdanya, situats a les cubetes de Puigcerdà i de Bellver. Tot i que el percentatge és petit, inferior al 3% de la superfície total de la comarca, la Cerdanya és amb diferència la que té més sòl classificat com a urbà o urbanitzable de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. Al sistema de Bellver aquest percentatge és del 1,2%. Una part d’aquest sòl està ocupat per teixits residencials de segona residència amb cases que romanen tancades bona part de l’any. Així, una vegada superats els beneficis immobiliaris inicials, no generen activitat econòmica a la comarca i comporten grans despeses a l’hora de proporcionar els serveis urbans. L’estudi del potencial d’habitatges que encara es podrien edificar als sectors urbanitzables i als àmbits de gestió en sòl urbà encara no consolidats per l’edificació en els municipis d’aquest sistema, sembla demostrar que les reserves de sòl del planejament urbanístic vigent admeten encara uns potencials Assentaments urbans. Memoria 5.92 Aprovació definitiva d’edificació considerables concentrats principalment a Bellver, si bé hi ha reserves encara a bona part dels nuclis grans i petits, en quasi tots els casos en règim de sòl urbà. Les previsions demogràfiques i les estratègies de creixement proposades no fan preveure la necessitat de classificar nous sòls per ubicar les demandes d’habitatge principal, tot i que puntualment pot ser necessari augmentar moderadament el sòl classificat en algun dels nuclis de població amb estratègies de creixement de reequilibri. Proposta El Pla proposa per a cadascun dels nuclis de població i per a l’escenari 2026 un paper territorial determinat, que s’especifica a la columna d’estructura nodal del quadre resum d’aquest apartat. I per aconseguir els seus objectius assigna a cadascun dels nuclis de població l’estratègia de desenvolupament urbanístic que es detalla a continuació: Bellver i Riu de Santa Maria, que per la seva proximitat es consideren en la mateixa unitat urbana, són el pol principal d’aquest sistema i han d’acollir el potencial de creixement d’aquesta unitat de planificació. Bellver té espai suficient per a créixer en direcció ponent i sud, essent important no estendre’s cap a la banda nord de la carretera per no distorsionar-ne el funcionament. Lles de Cerdanya, situat en una posició central i vertebradora d’una vall lateral, amb disponibilitat de sòl apte per a la urbanització i amb certa demanda exògena lligada a l’activitat de l’esquí, pot créixer moderadament. Prats, Prullans, Riu de Cerdanya i Martinet, tots ells caps de municipi, poden créixer seguint una estratègia de reequilibri. El mateix es proposa per Montellà, amb la finalitat d’acollir possibles creixements que no tinguin cabuda a Martinet, que gairebé ha esgotat el seu sòl topogràficament apte per al desenvolupament urbanístic. Per a la resta de nuclis de població d’aquesta unitat, més petits, més allunyats de les vies principals i situats en entorns montans es proposa consolidar el sòl urbà o urbanitzable existent, si es pot per mitjà de tipologies d’habitatge més compacte que responguin a models de cases de poble entre mitgeres seguint l’alineació dels carrers, similars als models d’edificació tradicional dels nuclis antics rurals, encara que la seva finalitat sigui per a segona residència. 1 Pel polígon industrial de Bellver i les urbanitzacions del Pla i de Beders, es proposa una estratègia de consolidació tot reconeixent la possibilitat de desenvolupament d’acord amb el planejament vigent. Tot i que la mateixa estratègia de consolidació es proposa per al sector industrial de Prats, el pla director urbanístic de la Cerdanya definirà, si s’escau, la conveniència de reconsiderar els aprofitaments urbanístics o l’extensió del sector ja que no s’adequa al criteri de propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i contribuir a preservar el paisatge de la plana cerdana com un valor social i un actiu econòmic del territori, per la qual cosa ha estat objecte de suspensió de tramitació de planejament. 2 Per a Pedra, tot i ser un teixit mixt, i per a Santa Magdalena, es proposa una estratègia de canvi d’ús i reforma. Els futurs creixements haurien de respectar el valor patrimonial i mantenir el caràcter del nucli actual, d’acord amb les condicions que precisi el pla director urbanístic de la Cerdanya Criteris Diversificar l’economia de la comarca amb la introducció de noves activitats productives. Assentaments urbans. Memoria 5.93 Aprovació definitiva Alentir el ritme de construcció d’habitatge destinat a segona residència i adoptar tipologies més intensives en el consum de sòl. Consolidar el sector turístic mitjançant l’augment de sòl destinat a l’activitat hotelera i la ubicació de nous equipaments turístics. Mantenir els trets bàsics de les tipologies de muntanya que contribueixen a preservar l’especificitat del paisatge de la Cerdanya. Gestionar convenientment els jaciments arqueològics. Assentaments urbans. Memoria 5.94 Aprovació definitiva Assentaments urbans. Memoria 5.95 Aprovació definitiva Assentaments urbans. Memoria 5.96 .