ANNA TOUS ROVIROSA L’era del drama a la televisió Recurrència temàtica i gènere a cinc sèries Anna Tous Rovirosa L’era del drama a la televisió INTRODUCCIÓ Presentació En aquest estudi es planteja l'estat de la qüestió de les diferents aproximacions al perquè de la persistència de mites, temes i arquetipus en diverses manifestacions culturals, i s’analitza la seva pervivència en la serialitat estatunidenca contemporànea, exemplificada amb les sèries El ala oeste de la Casa Blanca (The West Wing, NBC: 1999-2006), CSI: Las Vegas (CSI. Crime Scene Investigation, CBS: 2000-), Perdidos (Lost, ABC: 2004-), Mujeres desesperadas (Desperate Housewives, ABC: 2004-) i House (House, M.D., Fox: 2004-). Es planteja la contraposició de dues grans perspectives, la mítica i la intertextual, complementada per la perspectiva respecte la qüestió dels paradigmes bàsics: formalisme, estructuralisme, postestructuralisme i deconstruccionisme. S'indaga en la moderna importància del concepte d'originalitat, així com en l'estudi de la intertextualitat. Es proposa una tipologia de la recurrència temàtica, i es considera la utilitat de les diferents perspectives teòriques de cara a la seva utilitat metodològica per a l'anàlisi de productes audiovisuals concrets, amb l’anàlisi de les cinc sèries estatunidenques, posant a prova el mateix mètode que es presenta. S'arriba a la conclusió que la metodologia provinent d'estructuralisme i formalisme esdevé més pragmàtica per a l'esmentada anàlisi, però que requereix també la complementarietat d'un punt de vista figuratiu, dinàmic, que escapés al logocentrisme. La recerca prové de la tesi doctoral de l’autora, El text audiovisual: anàlisi des d’una perspectiva mediològica (UAB, 2008) i consisteix en l'aplicació d'una proposta metodològica, creada a partir de mètodes precedents, en cinc sèries de ficció es- tatunidenques pertanyents al gènere dramàtic, amb un interès clar en els referents in- tertextuals i el tractament del text audiovisual com a text a editar. La metodologia s'aplica en cinc sèries diferents, amb la finalitat de ratificar la hipòtesi pel que fa a la presència de recurrència temàtica, i també suposa una demostració de la possible apli- cabilitat del mateix mètode en qualsevol producte audiovisual, en la mesura que pugui suposar una aportació de caire científic. En conjunt, s'ha analitzat la primera temporada de les cinc sèries escollides, la qual cosa suposa un total de 114 episodis - Perdidos, 24; CSI: Las Vegas, 23; El ala oeste de la Casa Blanca, 22; Mujeres desesperadas, 23; House, 22. El visionat de les sèries s'ha realitzat repetidament i curosa per a cadascun dels episodis, en els diversos formats i suports existents, bàsicament seguint les emissions a les cadenes estatals i mitjançant els coneguts packs 1 Anna Tous Rovirosa L’era del drama a la televisió de DVD amb què han estat comercialitzades. S'ha realitzat, també, un seguiment del conjunt de la sèrie, per a poder contextualitzar la primera temporada. Objectius de la recerca Demostrar que la recurrència temàtica és una característica inherent a la narrativa audiovisual i es manté inalterable més enllà dels condicionants propis de cadascun dels productes, sigui quin sigui el seu mitjà i el seu origen cultural i geogràfic. Que és inherent no només al relat etnogràfic –Propp, Dumézil– sinó al relat en abstracte, i a l’audiovisual, objecte d’aquesta investigació. I que ho són amb independència de condicionants com el mitjà i l’origen cultural i geogràfic. Es tracta de constatar tant la presència dels temes de sempre (Tomaševskij, 1928: 41) com la de la recurrència temàtica, i l’actualització del mite, demostrant empíricament que la tria insalvable de temes que caracteritza la producció cultural humana es manté en aquests productes, independentment de l’època i dels seus condicionants culturals. Hipòtesi i metodologia Aquesta recerca s'articula al voltant de la hipòtesi que la recurrència temàtica és una característica inherent a la producció cultural humana i, per tant, a la narrativa audiovisual, i que es manté inalterable més enllà dels condicionants propis de cadascun dels productes, sigui quin sigui el seu mitjà i el seu origen cultural i geogràfic. Segons aquesta hipòtesi, la tria insalvable de temes inherent a la creativitat caracteritza també la narrativa audiovisual seriada recent. S'han escollit sèries contemporànies per a me- surar la vigència de la recurrència temàtica en aquests textos audiovisuals actuals. La metodologia proposada és una anàlisi del text audiovisual cercant la presència de recurrència temàtica, així com l'actualització del mite en aquells productes de ficció que aquí denominem "sèries de qualitat". S'analitzen les sèries com a producte cultural susceptible d'edició, pel que fa al gènere en què s'inscriuen, els temes tractats i els mites que s'hi puguin trobar. Ens remetem a autors com Debray (1999), Imbért (2003) i Carlón (2004), que es poden sintetitzar, grosso modo, amb l'expressió metodologia del producte audiovisual com si es tractés d'una obra d'art, en relació a la tradició cultural precedent. La metodologia emprada s'inspira en autors com Dumézil (1970), Ginzburg (1989) i Nagy (2006), especialment pel que fa a la perspectiva que conjuga diacronia i sincronia, el comparatisme mitològic (Lévi-Strauss, 1969), i a la metodologia basada en el mètode comparatiu tipològic, genealògic i històric, i les aportacions de Ryan (1979) 2 Anna Tous Rovirosa L’era del drama a la televisió en l'estudi del gènere. L'enfocament escollit és proper a l'estructuralisme, el formalisme, la mediologia i a determinades corrents dels estudis culturals. L'objecte d'estudi és el caràcter intertextual de la narrativa audiovisual contem- porània. La recerca consisteix en la identificació de les invariants dels textos serials del corpus, de les característiques d'homologia estructural de la narrativa audiovisual, i aquelles inherents als productes serials analitzats, pel que fa a l'autoreferencialitat, la hibridació genèrica, els tòpics visuals televisius i els trets metatelevisius. La recerca s'articula en la investigació de tradició i novetat en el corpus escollit. Descripció del corpus empíric La present recerca consisteix en una anàlisi de les recurrències temàtiques en la narrativa audiovisual, prenent com a corpus empíric cinc sèries estatunidenques de qualitat representatives del gènere drama serial, Drama Series, com són El ala oeste de la Casa Blanca (The West Wing, NBC: 1999-2006), CSI: Las Vegas (CSI. Crime Scene Investigation, CBS: 2000-), Perdidos (Lost, ABC: 2004-), Mujeres desesperadas (Desperate Housewives, ABC: 2004-) i House (House, M.D., Fox: 2004-). La recerca es realitza a partir d’un substrat teoricometodològic, de caràcter interdisciplinar, construït amb el propòsit de dur a terme una anàlisi detallada de les sèries esmentades. Les sèries escollides s'empren per a comprovar la utilitat del model teòric i de la metodologia emprades, que podran servir per a l’anàlisi d’altres productes de ficció. El corpus d’anàlisi està composat per les primeres temporades de les sèries esmen- tades, que enumerem i descrivim succintament a continuació, pel que fa a les seves característiques pragmàtiques i d'emissió, tant als EUA com a Espanya. Subgènere Canal Inici de Episodis de Sèrie televisiu l’emissió la primera a Espanya temporada CSI: Las Subgènere Tele5 2002 22 episodis Vegas policíac i forense El ala oeste de Subgènere TVE-1/ La2 2003 22 episodis la Casa polític Blanca Perdidos Subgènere TVE-1/ La2 2005 24 episodis d’aventures i ciència ficció Mujeres Subgènere TVE-1/ La2 2005 23 episodis desesperadas comèdia negra i soap- opera House Subgènere Cuatro 2006 22 episodis drama hospitalari i detectivesc 3 Anna Tous Rovirosa L’era del drama a la televisió L’elecció de les cinc sèries com a corpus d’anàlisi es deu al fet que constitueixen una mostra significativa de cinc combinacions genèriques diferents del drama de qualitat estatunidenc emès a Espanya. Aquestes sèries suposen la part més visible del retorn de la producció televisiva estatunidenca de ficció a les graelles espanyoles1 en el moment d’eclosió de l’era del drama als EUA –en paraules de James L. Longworth Jr. (2000- 2002)– i són, també, exemples paradigmàtics de la hibridació genèrica de la narrativa audiovisual contemporània i de la intertextualitat metatelevisiva que la caracteritza, com tindrem ocasió de demostrar. Metodològicament el corpus és força homogeni, tant pel que fa a la quantitat d’episodis per temporada, com per la durada de cadascun dels episodis de les sèries analitzades, que és d’una hora, amb publicitat inclosa. Les sèries de les networks acos- tumen a tenir una durada de 42 minuts per episodi, amb quatre pauses publicitàries que modifiquen la clàssica estructura del text en tres actes2 i tenen aproximadament 22 episodis; als casos analitzats les temporades oscil·len entre els 22 i els 24 episodis. Les sèries analitzades també comparteixen altres característiques, com ara que les cinc són corals3. El corpus empíric de la recerca està format per la primera temporada de cadascuna de les sèries esmentades. La tria obeeix no només a la necessitat metodològica de delimitar el territori a analitzar sinó també al fet que, des del punt de vista de la lògica del mercat audiovisual, la primera temporada de qualsevol sèrie de ficció suposa l’establiment de les regles del joc d’aquell producte, pel que fa al disseny de la sèrie en la configuració de temes, trames, estructura i personatges. El corpus textual consisteix en un conjunt força compacte i homogèniament representatiu del gènere drama serial, format per un total de 114 episodis que componen la primera temporada de les cinc sèries. 1 Vegeu Context televisiu espanyol: Arribada de l’era del drama a Espanya. 2 Joyard, O., Prigent, L., Hollywood, el reino de las series (Le règne des séries), Agat Films & cie, Art France i Jimmy, 2005. Emissió per Canal Plus: 11-03-2007.