Música Popular Contentporánia a Gírona I Comarques [1988^1998]

J rock, el pop i totts les seves derivacions i conseqüéncics diverses -el que aquí lefinim, eufemísticament, com "música popular contemporánia»- ha viscut Itims deu anys un creixement gairebé scnse precedents a les comarques gironi' nes, et\ bona part gracics al boom gcneralitzat de Tanomenat rock carala, al qual la re- serva espiritual gironina -perqué és així com ens veuen des de la metrópoli, amb una barreja de paternalisme i eterna curiositat- va donar alguns iels seus millors grups: només cal recordar que els gironins Sopa de Cabra i cls empordanesos Sangtrait van f ser dos deis quatre ^ans del Sant Jordi, en tin cartell historie q le van completar uns osonerics (Sau) i uns tarragonins (de Constantí, que consti; Els Pets, evidentment) Aquell referencial conecrt del Palau Sant Jordi (1991), que va suposar el ipunt mes alt i el principi de la ñ de! moviment -alinenys tal com es va Música popular contentporánia a Gírona i comarques [1988^1998] voler vendré institucionaSment a les masses-, va demostrar també una alrra cosa: el nou rock en cátala havia nascut a comarques, fora de Barcelona, i cenia una de les seves principáis bases d'operacions a les comarques de Girona. I com vam arribar a aquest punt? Es difícil de dir, perqué no es pot afirmar que hi Text: hagués una gran tradició de grups de rock -o de pop, o del que sigui- en aquesta banda XAVIER CASTILLÓN de rUnivers conegut: durant els anys 60 sí va haver-hi im notable moviment };e'>'e, amb una serie de grups que van poder gaudir deis seus reglamentarla quinze minurs de gloria, Fotos: pero tindran molta mes cura d'aquest apartat prehistóric Frcdi Faure i Joan Mitja, dos Txus SARTORIO (GIF) deis seus protagonistes direcfes, que en aquests moments están compilant material per a JAUME RIBERA un cstudi fori;a ambicies sobre la música pop a les comarques de Girona durant els anys MARTÍ ARTALEJO 60. Tal com recorda Faure, el pas de les sessions marináis al Teatre Municipal a la popu- TERESA POU larització de les boites i la música de ball negra a principi deis 70 va provocar la precipi ARXIU GRÁFIC D'EL PUNT tada fi d'aquella incipient escena musical gironina de la década prodigiosa. Revista de Girona / ni'nn. 188 IIIÍÚL [998 25 ÍT/ * * nom de Carrer deis Torráis. Per aquell petit pero moit ben aprofitat espai es mouen alguns deis músics que mes tard formarien grups com ara Sopa de Cabra, Sai Generis i Umpah'Pah. El sen coniú denominador és ¡a passió per una forma hastanr ortodoxa d'en- tendré el rock, seguinr uns parámetres basica- mcnt rccuperars de la década deis 70; hard' rock, reggae i rock d'autor a la manera tradi cional. Noms com Led Zeppelin, Bob Marley o Van Morrison -simplificant molt el maro d'influéncies mes evidents- teñen un pes no table en les noves generacions de músics gi ba verirat és que els anys 70 no van ser s^aire espléndids: Túnic nom que es recorda liabitualment és el d'Atila, banda de rock prugressiu que va teñir una notable incidencia en el mercat estatal de l'época, tot i que, com a la majoria deis seus contemporanis, ara practicament només se ia cita quan l'excés d'erudició ho demana. Els discos d'Atila només serveixen actualment per especular amb ells en el mercat del coMeccionisme discográfic, ja que es paguen grans quantitats per copies en bon estat deis seus elapés. I des d'Atila i el rock progressiu de la primera Copacabana - ^-m^ ^«Wm meitat deis 70 fem un altre salt en el temps, i anem a parar a l'inici deis 80, on ens espera Roekson, una auténtia ronins, que no viuen d'esquenes a tot el que curiositat, perqué aixo eren exactament els pocs grups giro- está passant en aquell moment a les capitaig nins que, en aquella época, aconseguien superar la barrera psi tradicionals del rock -Londres i Nova York, i cológica i comercial de la provincia. Els empordanesos Rock- alguns satéMits eventuals com ho era en aquell son, contemporanis de Tépoca d'esplendor del hemy'metal, moment Manchester-, pero que, majoritáriament, van aconseguir publicar un minielapé de quatre temes -Here prefereixen mirar una mica mes enllá en el temps deros del rock {Picap, 1984)-, Que els va portar, ni mes ni per definir la seva identitat. Un factor a teñir en menys, a Tocata, aquell infame i memorable programa de Tele- compre és la mateixa naturalesa de Girona com una visió Espanyola, que en el seu moment era una de les grans ciutat petita que encara no ha perdut el contacte amb vies promocionals per a qualsevol grup amb aspiracions. Entre una natura molt propera. Aixó provoca que la mogiida els components de Roekson hi havia el batería Martín Rodrí gironina hagi estat sempre estéticament i ideológica- guez -després amh Sangtraít- i el vocalista Joan Cardoner ment bastant hippy, i que moviments de caire molt mes -mes tard guitarra amb Terratrémol, i ara a punt de treure al urbá com el punk hagin passat gairebé desapercebuts a la mercat el seu primer álbum en solitari-. Roekson no va ser, ciutat deis quatre rius. Evidentment, aquí també s'hi barre- evidentment, l'únic grup que va funcionar a la demarcació de gen elements socioeconómics: en una societat com la gironi Girona fins a l'entrada en joc de Sopa de Cabra -grup creat na hauria estat bastant surrealista l'aparició d'un grup com oficialment el 1986-, Sangtraít -1982- o Kitsch -1985-, pero -un exemple extrem- La Banda Trapera del Río, perqué aixo el seu Herederos del rock representa un deis pocs -rúnic.'- tes- no és Cornelia de Llobregat, ni entre nosaltres és emblemáti timoni discográfic d'una época decididament estranya. ca la figura del curriqui de barrio. Grups com Copacabana, Sleeping Band, Ninyin's Mine De primer, Sopa Workers Union Band o Mami Oplins Band preparaven en aquell moment el ferreny per tot el que vindria després. 1 el En la segona meitat deis anys 80 comen<;:a a haver-hi que vindria després seria l'aparició en escena, en un marge de for?a movimenf a Girona, concentrar com ja és habitual en temps bastant reduít, de Sopa de Cabra, Sui Generis i el Barri Vell i, especialmenf, en els bars del mitificaf carrer Umpah-Pah, trinirat básica del rock gironí en el pas deis 80 Nou del Teacre, rebatejat per a l'ocasió amb el molt evidcnt ais 90, Batejats amb el títol d'un disc deis Rolling Stones i !58j 26 Revista de Girona / m'iiii. 188 ii¡ni,S2 - jiiny 19^8 amb una fürmació idéntica a la de Jagger i cía. -ducs guita- vantera de les noves tendéncies metáiliques a les comarques rres, baix, batería i cantant solista-, Sopa de Cabra represen- gironines. En tot cas, Sangtrait ha creat escola a l'Alt Em- taven l'aposta pe! rock dur-sense-passar-se, amb algunos con- porda, on tradicionalment sempre ban sorgir molts grups amb nexions pop-rockcres, que al final ban esrar predominants en plantejaments beretats del hard rock clássic i que, en general, la seva fórmula i basiques en el seu éxit. Sui Generis eren -ja s'han mantingut bastant al marge del que passava mes enllá que, peí que sembla, ja no son- els mes ortodoxos i despuUats deis Pirineus, amb alguna destacable excepció com ara els de- de tot artifici en la seva interpretacio del rock'n'roll. 1 sapareguts Bocagrocs, de Darnius. Umpah-Pah va apostar per una barrcja entre tradició i mo- Per contra, on sempre han tingut la parabólica molr bcn con- dernifar -en bona part afavorida pels diferents corrents que nectada i orientada és a Banyoles i els seus \'oltants. En aquest hi havia en el si del grup-, que va donar fruits excel-lents du- sentit, el grup rant una bona temporada. Aquests grups i altrcs t¡ue no van ittés exemplar teñir tanta sort com ells van comentar a difondre el seu pro- de la zona ducte per la via de les maquetes, algunes de les quais van sempre ha constituir petits éxits de vendes a nivell local i son actual- estat Kitsch, ment peces de coMeccionista bastant buscades pcls fans. una activa Practicament sense infraestructures al seu abast -i en aquest unitat creativa terreny hem millorat una mica, pero tampoc no tanf-, creada a mit- aqueils grups van haver de crear-se les seves propies vies al- jan anys 80 a ternatives de difusió, fins que companyies discográfiques bar- partir de la celonines com ara Salseta Discos i Picap van veure que eU confluencia Cemps estaven canviant acceleradament i que, per primera de músics pro vegada en molts anys, hi havia possibilitats comerciáis per vinents de al rock i el pop cantats en cátala. I ja que a Barcelona no grups com ara trobaven aquest tipus de productes, se'n van anar a fer Dandics i un volt per la periferia, a la recerca de nous talents que Stornut. Pun- revitalitzessin l'escena. kies de primera generació -i molt orguUosc» de ser-ho en esperit; encara ara-, Kitsch ha anat evolucionant entre el postpunk británic i a'gttnes apro- ximacions al hürdcore i al crossover, gaudinr gairebé sempre del visti- pSau de la crítica -que sempre els ha situar al marge del rock cácala, identificat molt sovint com un subgcnere del pop-rock mes estan- daritzat- i, com passa massa sovint Senyors de les pedrés vs. punkies en aquests casos, patint també l'oblit de les grans audiéncies.

Load more