DOCSLIB.ORG

La Música Popular Urbana Del 1970 F Ins Avui

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Música Popular Urbana Del 1970 F Ins Avui La música popular 7 urbana del 1970 f ins avui 1. Més música que mai 2. El rock dur 3. Un època de fusions 4. Del punk a la música independent 5. El mainstream 6. De la música disco a la música electrònica 7. El hip-hop 8. Als Països Catalans 33 A la unitat anterior has conegut quins van ser els orígens del rock i el pop, els gèneres més representatius de la mú- sica popular urbana occidental. En aquesta unitat descobriràs a grans trets quina ha estat la seva evolució durant els últims anys del segle xx i els primers del segle actual. Cada apartat se centra en un tema que li serveix de fi l conductor des de l’any 1970 fi ns a l’actualitat. 07_MUS3.indd 138 19/12/11 18:06 HO RECORDES? és • La música popular urbana La música popular la que s’està produint avui dia COMPETÈNCIES BÀSIQUES a les societats urbanes, té la in- tenció d’arribar a tothom i és En aquesta unitat treballaràs les com- un refl ex del moment històric urbana del 1970 f ins avui petències següents: actual. • La competència comunicativa lin- • La majoria d’estils de la música güística i audiovisual perquè hau- popular urbana provenen del ràs d’organitzar correctament per rock ‘n’ roll. escrit la informació que trobis i ex- rock ‘n’ roll fet per blancs i el pressar-la després oralment de for- • El ma entenedora. fet per negres van donar lloc al pop i al rock, respectivament. • Les competències artística i cultu- ral perquè hauràs de cantar cançons i comparar i identifi car audicions dels corrents musicals treballats. • La competència en el tractament de la informació i competència digital perquè hauràs de trobar a PER ACABAR SABENT Internet les pàgines web d’alguns • Relacionar els estils musicals estudiats intèrprets actuals i perquè hauràs amb el context social i cultural que els ha de veure i comentar diferents frag- fet possibles. ments de DVD relacionats amb els temes de la unitat. • Reconèixer les diverses infl uències que concorren en la música popular urbana. • La competència aprendred’ a aprendre perquè hauràs d’aplicar • Situar històricament els intèrprets més els teus coneixements sobre llen- signifi catius de cada tendència. guatge musical a l’anàlisi auditiva • de diverses peces i a la identifi cació Valorar la importància que han tingut d’estils. per a la música els avenços de la tec- nologia. • La competència d’autonomia i ini- ciativa personal perquè hauràs • Tenir un criteri fonamentat davant la d’explicar les teves preferències mu- gran oferta actual de diferents estils de sicals i triar un músic o grup actual música. que t’agradi per tal de fer-ne una • Reconèixer que un bon coneixement de presentació a classe. la música permet que en gaudim més. 139 07_MUS3.indd 139 19/12/11 18:06 7 LA MÚSICA POPULAR URBANA DEL 1970 FINS AVUI La música popular urbana [ SOM-HI! ] del 1970 fins avui Cantem rock català A 15 Començarem aquesta unitat cantant i tocant una de les cançons més famoses del rock català: Boig per tu, del grup Sau. 140 07_MUS3.indd 140 19/12/11 18:06 LA MÚSICA POPULAR URBANA DEL 1970 FINS AVUI 7 [ELS CONEIXES?] Personatges i grups més destacats Tina Turner (1939) Led Zeppelin Màquina! Frank Zappa (1940-1993) Deep Purple Om Black Sabbath Música Dispersa Bob Marley (1945-1981) Iron Maiden Orquestra Mirasol Rod Stewart (1945) Kiss Orquestra Plateria Santana (1947) Motörhead Companyia Elèctrica Dharma David Bowie (1947) Aerosmith Iceberg Elton John (1947) AC/DC Música Urbana Oriol Tramvia (1947) Van Halen Los Rebeldes Donna Summer (1948) Metallica Seguridad Social Anthrax Presuntos Implicados Jordi Sabatés (1948) Pantera El Último de la Fila Pau Riba (1948) Rammstein Duble Buble Jaume Sisa (1948) Pink Floyd N’gai N’gai Jordi Batiste (1948) Genesis Detectors Gloria Gaynor (1949) Chicago Sopa de Cabra Toti Soler (1949) Queen Sau Kraftwerk Els Pets Bruce Springsteen (1949) Sex Pistols Lax’n’Busto Phil Collins (1951) The Clash Sangtraït Mike Oldfi eld (1953) The Damned Brams Tina Charles (1954) The Cure Bars Nina Hagen (1955) Simple Minds Obrint Pas Madonna (1958) The Police Ojos de Brujo Michael Jackson (1958-2009) U2 Green Day The Smiths Antònia Font Andrés Calamaro (1961) Talking Heads La Oreja de Van Gogh MC Hammer (1962) Soundgarden Coldplay Whitney Houston (1963) Nirvana Estopa Jeff Mills (1963) Dire Straits El Canto del Loco Björk (1965) Bee Gees Zoom 41 Albert Pla (1966) Chic Simple Plan ABBA Blink 182 Tricky (1968) Massive Attack Mago de Oz Alejandro Sanz (1968) Daft Punk El Sueño de Morfeo Julieta Venegas (1970) Orbital Mesclat Aphex Twin (1971) The Chemical Brothers Arma Blanca Shakira (1977) Masters at Work Maná Bebe (1978) Public Enemy Melendi (1979) 141 07_MUS3.indd 141 19/12/11 18:06 7 LA MÚSICA POPULAR URBANA DEL 1970 FINS AVUI 1. Més música que mai Els últims trenta anys del segle xx són una època de canvis accelerats. Els estils populars moderns continuen la seva imparable evolució. Al costat de les noves tendències que apareixen, es produeixen revivals d’estils ja passats de moda. La difusió de la música arriba a un màxim històric: els mitjans de comunicació de masses i els enregistraments (en discos de vinil, en casset i, des de principis dels vuitanta, en disc compacte) fan arribar la música popular urbana gairebé a tots els racons del planeta, i amb ella difonen els models culturals del món anglosaxó. La música cantada en anglès (i en altres llengües majoritàries) es converteix en un referent mundi- al, sovint en detriment de les tra- dicions musicals de cada lloc. Però aquesta difusió no és desin- teressada, sinó que molt sovint està regida per interessos comer- cials. A finals del segle xx, la músi- ca popular moderna es converteix en un negoci milionari dominat sobretot per companyies disco- gràfiques multinacionals. L’aposta per un artista o un altre respon a criteris més comercials que artís- tics, i sovint comporta el control L’oferta actual de música enregistrada és immensa tant de la seva carrera musical 142 07_MUS3.indd 142 19/12/11 18:06 LA MÚSICA POPUlAR URBANA DEl 1970 FINS AVUI 7 (discos i gires de concerts) com de la seva imatge pública. Les empreses del sector inverteixen fortunes en la promoció dels seus artistes, i aconsegueixen introduir- los al gran públic per mitjà de la publicitat, les radiofórmules i les cadenes de televisió especialitzades. El videoclip, que es desenvolupa durant aquests anys, serà el recurs idoni per vendre alhora una música i una imatge. Però a principis del segle XXI es consolida un element nou, que ja està tenint im- portants conseqüències per al món de la música popular moderna: Internet. La xarxa mundial obre un munt de noves possibilitats de difusió, intercanvi i comerç musical. La indústria musical tradicional se n’està ressentint, i per això busca inte- grar d’alguna manera les noves formes de consum musical basades en la descàr- rega de cançons, per contrarestar l’efecte negatiu que estan tenint per a la venda de discos les xarxes de compartició d’arxius. 1. Busca a Internet les pàgines web de cinc intèrprets actuals (solistes o grups) de Noia escoltant música amb música popular urbana. un reproductor de mp3 2. El rock dur Pels volts del 1970, grups com Led Zeppelin, Deep Purple i Black Sabbath van començar a desenvolupar un estil que es va anomenar rock dur (hard rock). Segu- rament l’element més característic d’aquest estil és el so gruixut i dens de la guitar- ra elèctrica, que s’obté gràcies a un pedal d’efecte anomenat distorsionador. La guitarra distorsionada toca riffs i solos de gran virtuosisme tècnic sobre un acom- panyament contundent del baix i la bateria, tots tres amplificats fins al màxim vo- lum possible. Molt sovint el rock dur s’ha acompanyat d’una estètica característica: cabells molt llargs, cuir, caçadores amb claus, texans cenyits, imatges macabres... Deep Purple Led Zeppelin El rock dur ha tingut molts subestils i derivacions (heavy metal, speed metal, thrash, grindcore, funk metal...). En aquests estils han destacat grups com Iron 3 DVD Maiden, Kiss, Motörhead, Aerosmith, AC/DC, Van Halen, Metallica, Anthrax, Led Zeppelin Pantera, Rammstein... El rock dur ha produït algunes cançons emblemàtiques de la música popular moderna, com ara Stairway to Heaven, de Led Zeppelin (1971) i Smoke on the Water, de Deep Purple (1972). 143 07_MUS3.indd 143 19/12/11 18:07 7 LA MÚSICA POPUlAR URBANA DEl 1970 FINS AVUI El grup heavy Iron Maiden 2. A 16-17 Escolta i compara aquestes dues peces de rock dur corresponents a diferents èpoques. 3. Una època de fusions Una característica important de la dècada dels setanta són els intents de fusionar el rock amb altres estils musicals, com la música clàssica, el jazz, la música llatino- americana, la música electrònica... Aquest fenomen va donar lloc a diversos cor- rents: rock simfònic (Pink Floyd, Genesis), jazz-rock (Chicago), rock llatí (San- tana), rock progressiu (Frank Zappa), glam-rock (David Bowie, Queen, Elton John), techno-rock (Kraftwerk)... DVD 3 – Queen – Elton John El grup de rock simfònic Pink Floyd P 4 Escolta aquesta peça de Frank Zappa. 144 07_MUS3.indd 144 19/12/11 18:07 LA MÚSICA POPULAR URBANA DEL 1970 FINS AVUI 7 Al mateix temps, irromp a l’escena internacional un estil nascut als barris pobres de l’illa caribenya de Jamaica: el reggae, una combinació de ritmes jamaicans (ska, mento...) i sonoritats del soul americà. Bob Marley va ser el representant més cèlebre d’aquest estil, que deixarà la seva empremta en la música popular urbana en corrents tan diferents entre ells com la música electrònica, el punk o el hip-hop.
Load more

Recommended publications
  • Els Tòpics Literaris En Al Música De Sopa De Cabra
    Samira Aguilar Panizo IES Antoni de Martí i Franquès 2n BAT E Departament de Llengua catalana i literatura Tutora: Anna Gispert Curs 2009/2010 Els tòpics literaris en la música de Sopa de Cabra ÍNDEX Pàgines 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 1-3 PART I: MARC CONTEXTUAL DE REFERÈNCIA 2. ELS TÒPICS LITERARIS ........................................................................ 4-12 2.1 Definició ..................................................................................................... 4 2.1.1 Tòpics literaris amb vigència actual ............................................ 4-12 3. HISTÒRIA DEL ROCK .......................................................................... 13-21 3.1 Els orígens del rock internacional .................................................. 13-15 3.2 El rock a l’estat espanyol ...................................................................... 16 3.3 El naixement del rock català ........................................................... 17-21 4. BIOGRAFIA DE SOPA DE CABRA ....................................................... 22-24 PART II: ANÀLISI DE LES CANÇONS DE SOPA DE CABRA 5. Introducció a l’anàlisi ......................................................................... 25-26 5.1 L’amor ................................................................................................. 26-29 5.1.1 Tractament de la dona ........................................................................... 26 5.1.2 L’amor com a malaltia
    [Show full text]
  • Eict48b 0.Pdf
    Prega_rock! Música popular contemporània i educació en el Transcendent Eloi Aran i Sala, sj. 1. QUÈ ÉS EL PREGA_ROCK? 1.1. Com va sorgir el Prega_rock? .......................................................................... 5 1.2. Com ha evolucionat l’experiència? .................................................................. 6 2. MARC TEÒRIC: DE XESCO BOIX AL PREGA_ROCK 2.1. La música en la pastoral del lleure ................................................................... 7 2.2. La música en relació amb el Transcendent ...................................................... 8 3. EXPOSICIÓ CENTRAL: ROCK, PASTORAL I TRANSCENDENT 1. Un acompanyament espiritual amb el món del rock ......................................... 10 2. Apunts ignasians del Prega_rock en l’educació en el lleure .............................. 16 4. APLICACIONS PASTORALS 4.1. Alguns criteris pràctics ...................................................................................... 18 5. CONCLUSIONS: “EL TWIST I EL ROCK SÓN PURA PREGÀRIA. ESCOLTA!” ...... 20 ANNEX: AGRUPAMENT TEMÀTIC PER CANÇONS ........................................................ 21 EIDES núm. extra Març - Maig 2007 Imprès en paper i cartolina ecològics • Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA • R. de Llúria, 13 - 08010 Barcelona • tel: 93 317 23 38 • fax: 93 317 10 94 • info@fes- pinal.com • Imprimeix: Edicions Rondas S.L. • ISBN: 84-9730-160-9 • Dipòsit Legal: B-7496-2007 • ISSN: en tràmit • Dipòsit Legal: B-7493-07• Març - maig 2007 La Fundació Lluís Espinal li comunica que les seves
    [Show full text]
  • Antònia Font: Una Nova ‘Nova Cançó’ Des De Mallorca
    1 Antònia Font: una nova ‘Nova Cançó’ des de Mallorca Michel MARTÍNEZ PÉREZ Université Toulouse 1-Capitole (FRAMESPA UMR 5136 ; CRIMIC EA 2561) [email protected] Résumé: À l’aube de l’an 2000, l’inclassable groupe majorquin Antònia Font a fait une irruption fracassante sur la scène musicale catalane et ibérique. Le 28 novembre 2013, le groupe a annoncé sa séparation. Pendant plus de quinze ans, Antònia Font a rencontré un énorme succès critique et public. Eloigné des groupes catalans des années 1990 (l’âge d’or du pop-rock catalan « commercial »), Antònia Font s’inspire et remet au goût du jour les galàctics des années 1970 avec une fascination particulière pour le cosmos et l’espace. Ils incarnent et portent un nouveau souffle à la musique catalane tout en incarnant une nouvelle ‘Nova Cançó’ sans contenu politique apparent, mais engagé dans les luttes linguistiques et culturelles des Baléares et de l’ensemble de la catalanité. Comme les chanteurs de la ‘Nova Cançó’, Antònia Font rencontre un franc succès également dans les milieux musicaux du reste de l’Espagne sans que les paroles en catalan (de Majorque) ne soient un obstacle à l’exportation du groupe. Mots-clés: Antònia Font, Nova Cançó, Pop-rock catalan, Majorque, Îles Baléares. Resum: En el llindar de l’any 2000, l’inclassificable grup mallorquí Antònia Font va fer una irrupció estrepitosa al món de la música catalana i ibèrica. El 28 de novembre de 2013, el grup va anunciar la seva dissolució. Durant més de quinze anys, Antònia Font ha tingut un magnífic èxit crític i comercial.
    [Show full text]
  • Música, Cine E Identidad: El «Caso» Rock &
    Jaume Radigales MÚSICA, CINE E IDENTIDAD: EL «CASO» ROCK & CAT El presente trabajo se centra en Rock & Cat (2006), un documental cine- Matèria, núm. 14-15, 2019, matográfico basado en una entelequia: el rock catalán. El trabajo de Jordi ISSN 1579-2641, p. 189-200 Roigé pretende dar significación cultural a un concepto difícil de demos- Recepció: 1-2-2019 trar a nivel musical, aunque políticamente se utilizó como instrumento de Acceptació: 22-3-2019 propaganda y difusión de la música popular en Cataluña. Introducción y justificación metodológica Antes que un arte, la música puede ser considerada como comunicación y 1 Jaime HORMIGOS RUIZ, un medio de comunicación en sí misma. Vehicula y articula procesos de Música y sociedad: análisis so- interrelación entre culturas y tiempos diversos, y puede hacerlo por sí ciológico de la cultura musical misma o como parte integrante de un discurso complejo e integrador, de la posmodernidad, Funda- ción Autor, Madrid, 2008. como el espectáculo audiovisual en general y cinematográfico en particu- lar. Por todo ello, siempre hemos defendido la presencia de la música en los estudios sobre comunicación de masas.1 El cine y la ópera son dos medios de comunicación artística basados en una realidad que los une: son grandes mentiras. Asimismo, es falso hablar de «rock catalán» entendido como estilo. El rock no tiene fronteras iden- titarias en relación con estratos o a lenguas, aunque las identidades corres- pondientes a determinados segmentos jóvenes de población se formen a menudo a partir de la identificación con unas músicas determinadas, entre ellas el rock. En todo caso, el llamado «rock catalán» no ha huido nunca, estilísticamente hablando, de modelos homogéneos propios del pop y del rock anglosajón, lo que es prueba, una vez más, de un estilo propio de raí- ces autóctonas.
    [Show full text]
  • Procesos De Formación De Identidades Colectivas En La Música Popular Contemporánea En Catalán: Los Casos De Sopa De Cabra Y Els Pets1
    Rev13-02 24/2/04 17:29 Página 115 Alfons Gregori i Gomis* ➲ Procesos de formación de identidades colectivas en la música popular contemporánea en catalán: los casos de Sopa de Cabra y Els Pets1 M’encanta el nou i m’enamora el vell. J. V. Foix 1. Introducción: un ámbito musical en catalán entre el pop y el rock Con nuestro trabajo tenemos la intención de presentar algunas reflexiones acerca de los procesos de creación de identitad(es) y la música de Sopa de Cabra y Els Pets en el periodo que abarca desde sus primeros pasos a mediados de los ochenta hasta 1992, año de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92,2 en relación con la música producida y consu- mida anteriormente en tierras catalanas. La elección de los grupos musicales menciona- dos tiene una conexión directa con su centralidad mediática. Efectivamente, a partir de aquel boom del rock en catalán, que se produjo en el paso de la década de los ochenta a la de los noventa, las formaciones citadas se convirtieron en ejes de interés mayoritario del público: funcionaban como catalizadores de energías y de flujos procedentes de todas partes, dinámica que analizaremos interdisciplinariamente. La actuación del 14 de junio de 1991 en el Palau Sant Jordi de Barcelona, junto con Sau y Sangtraït (coalición de ban- das que se ha denominado a menudo “Los Cuatro Grandes” o “El Cuarteto Patria”), representa el punto culminante en el proceso de formalización de un nuevo paradigma en el mundo de la música catalana. Se pasa de un largo periodo de semiocultación, identifi- cable con una especie de ‘Prehistoria’ del pop y el rock en catalán, a la Historia propia- mente dicha.3 Es decir, la consolidación fruto del concierto en el Palau comporta un * Alfons Gregori i Gomis es lector de Lengua y Literatura Catalanas en la Universidad Adam Mickiewicz de Poznan (Polonia) desde 1999.
    [Show full text]
  • Gossos: Les Millors Cançons Dels 25 Anys
    Enderrock | Redacció | Actualitzat el 24/04/2018 a les 10:00 Gossos: les millors cançons dels 25 anys Presentem un rànquing de les 25 millors cançons del grup escollides per 25 músics, amics i periodistes | Els manresans celebraran el seu quart de segle amb un concert únic a L'Auditori Gossos | Àlex Carmona Hereu privilegiat de la generació del rock català dels noranta, Gossos és un dels grups cabdals de l'escena. Els manresans celebraran el 25è aniversari amb un concert únic amb Txarango, Sopa de Cabra, Els Pets, Blaumut, Els Amics de les Arts, Ramon Mirabet, Lax'n'Busto i Judit Neddermann, entre altres, a L'Auditori de Barcelona el 3 de maig, que serà el tret de sortida de la gira dels 25 anys. Enderrock ha volgut commemorar aquest quart de segle amb un rànquing de les seves millors cançons, escollides per 25 músics, amics i periodistes. 1. Corren (2007) Gerard Quintana (Sopa de Cabra): ?A la cançó 'Corren' Natxo Tarrés treu el millor de si mateix i la banda funciona com un engranatge perfecte i enorme que transmet emoció amb l'esforç i el to adient al poderós missatge. Gossos són insuperables a l'hora de fer arranjaments. Per això és difícil versionar-los i no quedar-se curt?. https://www.enderrock.cat/noticia/16920/gossos-millors-cancons-dels-25-anys Pagina 1 de 6 Salvador Cufí (Música Global): ?Crec que per a molta gent és l'himne de Gossos i una de les cançons més emblemàtiques de la història de la música en català. Curiosament no va ser el primer single del disc Oxigen (Música Global, 2007), i per ella sola s'ha convertit en la més escoltada de totes les del grup.
    [Show full text]
  • Ritme Dansaten Productions
    TEN PRODUCTIONS RITME DANSA Guia didàctica Bases del concurs Descarrega't el playback de la cançó Cop de Rock GUIA DIDÀCTICA - COP DE ROCK L’11 de setembre del 2011, la companyia de teatre, Dagoll Dagom estrena l’obra Cop de Rock, emmarcada en l’imaginari del rock en català, l’època del seu auge i el seu context sociocultural. Aquesta proposta didàctica vol promoure: • l’ús i la normalització del català com a llengua de cultura • l’amistat, el companyonia i el treball en equip • el coneixement de la història musical del país • la familiaritat amb la música • l’expressió dels sentiments i anhels personals Aquests objectius s’assoliran desenvolupant diferents activitats al voltant de l’obra amb l’objectiu final de confeccionar una nova lletra per a la cançó Cop de Rock. Aquesta nova cançó recollirà les aspiracions, anhels i sentiments de diferents grups d’alumnes, com ho van ser les cançons de l’obra en el seu moment. La cançó resultant serà l’himne genera- cional de cada grup (que també haurà de triar un nom). Així, els alumnes podran experi- mentar en primera persona el procés de creació artística. La proposta didàctica implica diverses activitats vinculades a les matèries de ciències so- cials, música, català, anglès, plàstica o tecnologia. 2 EL MUSICAL DEL ROCK CATALÀ Una història mediterrània d’un grup de joves d’un poble de la Costa Brava que tenen una banda de rock anomenada Cop de Rock! En una de les seves actuacions, coneixen un grup de noies de les Terres de l’Ebre que han pujat a l’Empordà per celebrar el comiat de soltera d´una d’elles.
    [Show full text]
  • «Sopa De Cabra Morirà Amb Nosaltres» La Carismàtica Formació Gironina Actuarà Demà Dissabte a Llívia, on Presentarà Èxits De Sempre I El Darrer Disc
    40 DIVENDRES, 17 DE JUNY DEL 2016 Regió7 Escenaris d’Entrada Entrevista Gerard Quintana Cantant de Sopa de Cabra. El grup torna als escenaris per presentar el seu darrer disc, «Cercles». Demà, els gironins viatjaran cap a la Cerdanya per continuar els concerts de la gira dels mesos d’estiu. A més a més, la formació també es prepara per celebrar el seu trentè aniversari «Sopa de Cabra morirà amb nosaltres» La carismàtica formació gironina actuarà demà dissabte a Llívia, on presentarà èxits de sempre i el darrer disc FOTOGRAFIA PROMOCIONAL Aida Solà «Sopa de Cabra mai MANRESA negarà la paternitat a algú Després de anys sense com- que se senti fill nostre, però pondre cap nova cançó, Sopa de Cabra presenta el seu darrer disc, tampoc la imposarà a ningú» Cercles, en una gira que, durant els «Els onze anys inactius mesos d’estiu, els durà per diver- sos pobles i ciutats. Llívia es pre- ens han fet reflexionar, para per viure demà una nit de concert amb les mítiques cançons madurar i tornar amb més força de Sopa i els seus nous temes. que mai als escenaris» P Demà fan un concert de la gira d'estiu a la Cerdanya. Com es noves cançons arribin a ser igual presenta el concert? de conegudes que Camins, El far R Tocar a Llívia ens fa molta il·lu- del Sud o l’Empordà. sió i esperem que tothom ens P I com el de5niria? acompanyi. Esperem un públic R Després del que vam passar el d’edat variada, des de la gent que , necessitàvem fer un disc ha crescut amb Sopa @ns als més sincer i honest.
    [Show full text]
  • Nota De Premsa COP DE ROCK Al Victòria
    Nota de premsa: COP DE ROCK obrirà la temporada del TEATRE VICTÒRIA el proper 11 de setembre • COP DE ROCK! Torna als assajos al Teatre Victòria el proper 10 d’agost i obrirà la temporada l’11 de setembre • El nou musical de Dagoll Dagom recorre la història del rock en català dels anys 90 a través de les cançons dels grups més importants del moment • 16 joves intèrprets integren el repartiment del musical Barcelona, 29 de juliol 2011 COP de ROCK!, el nou musical de Dagoll Dagom, tornarà als assajos el proper 10 d’agost, ja installats al Teatre Victòria de Barcelona . Després del procés de selecció dels artistes per escollir el repartiment del nou musical on van ser seleccionats Roger Berruezo, Mariona Castillo, Ona Pla, Paula Vives, Jofre Borràs, Albert Martinez, Miquel Malirach, Monica Vives, Eva Felicidad, Ingrid Domenech, Ana Escrivà, Jorge Velasco, Nico Baumgartner, Jordi Perramón , Pablo Ibañez i el veterà Llorenç Santamaria, aquesta història sobre la peripècia vital d’un grup de joves que formen una banda de rock al llarg dels anys 90 va començar els preparatius del muntatge a Ca l’Estruch de Sabadell el passat mes de juny i aquest juliol. A partir del 10 d’agost la companyia encararà la recta final d’assajos, ja al Teatre Victòria de Barcelona, espai en el qual estrenarà COP DE ROCK! l’11 de setembre. El musical COP DE ROCK ! Una historia mediterrània d’un grup de joves d’un poble de la Costa Brava que tenen una banda de rock anomenada COP DE ROCK! En una de les seves actuacions, coneixen un grup de noies de les Terres de l’Ebre que han pujat a l’Empordà per celebrar el comiat de soltera d´una d’elles.
    [Show full text]
  • RGB Músic Tots Els Colors De La Música
    dossier LA INDÚSTRIA MUSICAL: CAPTANT I DIFONENT EL SO RGB Músic Tots els colors de la música Text > XAVIER CASTILLÓN, periodista Red, Green & Black: vermell, verd i negre. Tres colors per batejar una de les empreses musicals més importants del país, RGB Músic, nascuda ara fa vint-i-quatre anys a Girona. Sota la direcció de Xavi Fortuny i Glòria Castellví, RGB ha treballat i continua treballant en diferents àmbits amb alguns dels principals grups catalans, com ara Sopa de Cabra, Els Pets i Lax’n’Busto, gestiona la sala La Mirona i organitza o produeix diversos festivals. Poden oferir als músics i al públic tot el que necessiten: els 360 graus de serveis, ara imprescindibles per adaptar-se als nous temps. GB va néixer el desembre del moment el grup estava en un dels mo- ra amb Al·lucinosi», explica Xavi For- 1994 com l’oficina de con- ments més baixos de la seva història, tuny, que en aquella època va ser tam- tractació d’un sol grup: Sopa després del fracàs del disc en castellà i bé durant uns mesos bateria suplent Rde Cabra. «A més, en aquell quan intentava reactivar la seva carre- de Sopa de Cabra, per una baixa tem- >> Xavi Fortuny, Glòria Castellví i Jordi Planagumà, director de la Casa de la Música del Gironès. (Font: Arxiu d’El Punt Avui) 74 > revista de girona 311 poral de Pep Bosch. Fortuny ja havia tocat abans amb el grup maresmenc de rock D’Estranquis, on havia coinci- dit amb el guitarrista Jaume Peck So- ler, que anys més tard es va incorporar a Sopa de Cabra.
    [Show full text]
  • El Rock Catalán De Los Noventa
    EL ROCK CATALÁN DE LOS NOVENTA "EL ROCK CATALÁN EXISTE". HOYES YA UN HECHO INELUDIBLE PORQUE, FINALMENTE, CUENTA CON UNA AUDIENCIA QUE OBSEQUIA A LOS GRUPOS CATALANES CON SU MULTITUDINARIA PRESENCIA EN LOS CONCIERTOS Y CON LA SANA COSTUMBRE DE COMPRAR SUS DISCOS. MARC MATE4 PERIODISTA GERARD QUINTANA (SOPA DE CABRA] 1: MACROCONCIERTO EN EL PAlAU SANT JORDl DE BARCELONA, 1 4 DE JUNIO DE 1 99 1 ras unos años de indefinición diencia un abanico de posibilidades esiilística e indiferencia popular, mucho más amplio del que existía hace el rock catalán ha conseguido algún tiempo. llegar a un público masivo y normalizar El ejemplo más claro es el citado al su situación. Una situación casi crítica a principio, el disco recopilatorio "El tec i comienzos de los ochenta, cuando na- la teca 11", donde hallamos pop de fac- die hubiera pensado que un disco reco- tura elegante -080-, rock duro cerca- pilatorio con doce grupos que cantan no a la estética heavy -Sangtrait-, en catalán, "El tec i la teca 11" podría "hardcore" irreverente y de un nacio- encaminarse hacia las treinta mil copias nalismo exaltado -Pixamandúrries- o vendidas. una divertida parodia de un viejo éxito Para conseguir este punto de reconoci- de una de las figuras históricas de la miento y estabilidad; han coincidido Cancó -los mallorquines Ocults y "Sa distintos factores. La ayuda institucional Balanguera" de Maria del Mar Bonet. de la Generalitat de Cataluña, por Sin ningún tipo de dudas, sin embargo, ejemplo, traducida en campañas de el grupo que ha desempeñado un pa- promoción del rock autóctono cantado pel más destacado en este proceso de en catalán en sus medios de comunica- poner los pies en el suelo y conectar ción: Catalunya Radio, RAC 105 -Radio pos que cantaban en castellano o en con un público realmente multitudinario Associació de Catalunya- y TV3 -Tele- inglés.
    [Show full text]
  • Le Rock Catalan Des Annees Quatre-Vingt -Dix
    CORE MUS I Q U E Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert LE ROCK CATALAN, DES ANNEES QUATRE-VINGT -DIX "LE ROCK CATALAN EXISTE". C'EST MAINTENANT UN FAIT IRRÉVERSIBLE CAR IL POSSEDE ENFIN UNE AUDIENCE QUI ASSISTE EN MASSE AUX CONCERTS DONNÉS PAR LES GROUPES CATALAN S ET QUI A PRIS L'HABITUDE D'ACHETER LEURS DISQUES. MARC MATEU J OU R AL I S TE GERARD QUINTANA (SOPA DE CABRA) CATALÓNIA 31 M U S I Q U E MACROCONCERT AU PAlAU SANT JORDI DE BARCElONE. lE 14 JUI N 1991 pres quelques années sans style La compilation " El tec i la teca 11 " , dont bien défini ni succes aupres du nous parlions au début, est certaine­ A public, le rock catalan a réussi a ment I'exemple le plus significatif. On y se faire une place au soleil et a normali­ trouve du pop é légant -080-, du hard ser sa situation. Situation tres critique rock s'apparentant a I' esthétique heavy au début des années quatre-vingt, a -Sangtrai't-, du " hardcore" irrévéren­ une époque Ol! personne n'aurait pu cieux et d 'un nationalisme exalté -Pixa­ imaginer qu'une compilation te lle que mandúrries-, ou une amusante parodie " El tec i la teca 11 " de douze groupes d 'un vieux succes d 'une des figures his­ chantant en catalan puisse etre vendue toriques de la Can~ó -les Majorquins a trente mille exemplaires. Ocults et " Sa Balanguera" de Maria del Cette reconnaissance et cette stabilité Mar Bonet.
    [Show full text]