Antònia Font: Una Nova ‘Nova Cançó’ Des De Mallorca
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
1 Antònia Font: una nova ‘Nova Cançó’ des de Mallorca Michel MARTÍNEZ PÉREZ Université Toulouse 1-Capitole (FRAMESPA UMR 5136 ; CRIMIC EA 2561) [email protected] Résumé: À l’aube de l’an 2000, l’inclassable groupe majorquin Antònia Font a fait une irruption fracassante sur la scène musicale catalane et ibérique. Le 28 novembre 2013, le groupe a annoncé sa séparation. Pendant plus de quinze ans, Antònia Font a rencontré un énorme succès critique et public. Eloigné des groupes catalans des années 1990 (l’âge d’or du pop-rock catalan « commercial »), Antònia Font s’inspire et remet au goût du jour les galàctics des années 1970 avec une fascination particulière pour le cosmos et l’espace. Ils incarnent et portent un nouveau souffle à la musique catalane tout en incarnant une nouvelle ‘Nova Cançó’ sans contenu politique apparent, mais engagé dans les luttes linguistiques et culturelles des Baléares et de l’ensemble de la catalanité. Comme les chanteurs de la ‘Nova Cançó’, Antònia Font rencontre un franc succès également dans les milieux musicaux du reste de l’Espagne sans que les paroles en catalan (de Majorque) ne soient un obstacle à l’exportation du groupe. Mots-clés: Antònia Font, Nova Cançó, Pop-rock catalan, Majorque, Îles Baléares. Resum: En el llindar de l’any 2000, l’inclassificable grup mallorquí Antònia Font va fer una irrupció estrepitosa al món de la música catalana i ibèrica. El 28 de novembre de 2013, el grup va anunciar la seva dissolució. Durant més de quinze anys, Antònia Font ha tingut un magnífic èxit crític i comercial. Allunyats dels grups catalans dels anys 1990 (l’època daurada del pop- rock català « comercial »), els Antònia Font s’inspiren i reten homenatge als galàctics dels anys 1970 amb una fascinació particular pel cosmos i l’espai. Encarnen i porten un nou impuls a la música en català tot representant una mena de ‘Nova Cançó’ sense contingut polític aparent, compromesos, però, amb les lluites lingüístiques, culturals i educatives de les Balears i del conjunt de l’àrea catalana. Com els cantautors de la ‘Nova Cançó’, Antònia Font també obté un gran èxit en els sectors musicals de la resta d’Espanya sense que les lletres en català (de Mallorca) suposin un obstacle a la seva exportació. Paraules-clau: Antònia Font, Nova Cançó, Pop-rock català, Rock laietà, Cançó galàctica, Mallorca, Illes Balears. 2 Antònia Font, el grup mallorquí amb nom d’al·lota format, però, per cinc al·lots en homenatge a una companya de la universitat, va treure un àlbum epònim l’any 1999 que va marcar l’inici d’una trajectòria plena d’èxits, tant de crítica com de públic; uns inicis que marcarien un punt d’inflexió, em sembla, en la música en català i en la seva difusió i recepció tant als Països Catalans com fora de l’àmbi lingüístic. L’any 2008 va arribar la consagració acadèmica: un concert al Liceu de Barcelona i el “Premi Nacional de Música” de la Generalitat de Catalunya (2007) per l’àlbum de versions simfòniques Coser i Cantar. Es tractarà de veure en aquest article com el grup Antònia Font reivindica les figures de la cançó galàctica i del rock laietà com ara Pau Riba i Jaume Sisa (aquest últim descrit com a « Pare, omnipresent o omnipotent, amén »), i ha suposat un gir en l’anomenat « rock català», etiqueta més que discutida i discutible. Per això, destacarem que els Antònia Font van popularitzar el món oníric i surrealista dels galàctics –sent-ne els hereus autoproclamats– així com la “cançó atmosfera” on la lletra i la veu ja no són, ni de bon tros, els elements centrals. Aquesta característica ens porta, doncs, als antípodes de la cançó protesta o de la cançó d’autor amb missatge i contigut polític. Seríem, per tant, davant d’una nova ‘Nova Cançó’ allunyats, però, dels Setze Jutges on la veu i la lletra eren els protagonistes, com a la tradició trovadoresca i, després, a la cançó francesa. En primer lloc, mirarem de comprendre d’on prové Antònia Font, quines són les seves influències i repassarem cronològicament la seva discografia. En un segon temps, analitzarem l’originalitat i l’especificitat dels Antònia Font respecte d’altres grups catalans coetanis. Finalment, parlarem de l’acollida d’Antònia Font als Països Catalans però també a l’Estat espanyol, si més no des de la perspectiva de la crítica musical especialitzada, on la bona acollida dels mallorquins ha pogut suscitar un nou interès per la música feta en català, cosa que no succeïa des dels temps de la dictadura franquista i de la Cançó protesta. I/ Orígens d’Antònia Font i discografia El quintet mallorquí format per Pau Debon (veu), Joan Miquel Oliver (lletrista, guitarrista i líder indiscutible de la banda), Jaume Manresa (teclats, piano), Pere Debon (bateria) i Joan Roca (baix) presenta l’any 1997 una maqueta amb quatre cançons, dues de les quals retrobem dos anys després a l’àlbum Antònia Font: « Cibernauta Joan » (dues cançons tenen aquest títol) i « L’Univers és una festa ». Si ens fixem en el camp lexical d’aquestes dues cançons i d’altres (com ara « L’estel d’Aquari » )1 entenem que ens endinsem en un univers ben particular, simbòlic, oníric, lúdic, fantasiós paral·lel, extraterrestre i alhora tel·lúric i submarí. En d’altres paraules, un univers probable, i un cosmos improbable, amb pinzellades a vegades d’un futurisme surrealista propi dels anys 1980, o dit d’una altra manera: un retrofuturisme absurd. 1 Hi trobem els mots següents: astronauta, estels, univers, rotació, planeta, àtoms, satèl·lit, òrbita, Via Làctia nau espacial, sideral, Lluna… 3 Aquest univers absurd, tel·lúric, aquàtic, submarí, sideral, còsmic, poblat de poetes2, d’humans, d’animals i de robots dotats de sentiments, on es vola i es flota més que no es camina, s’acompanya a nivell musical del que s’ha anomenat la « cançó atmosfera » (mai millor dit) un pèl psicodèlica. Ja hem avançat que els Antònia Font són els hereus de la cançó galàctica i del rock laietà. Són els fills espirituals, doncs, dels primers habitants de la Via Làctia: Jaume Sisa, Pau Riba i, més endavant Quimi Portet i Adrià Puntí. A la pàgina Facebook oficial del grup, es pot llegir aquesta definició: « La temàtica general és la constant que definirà l'estil narratiu de la banda: astronautes, viatges fabulosos, mons ideals, paisatges mediterranis inventats i vida domèstica ». Aquest primer elapé, malgrat la seva dimensió còsmica i, per tant, universal, és eminentment illenc, mallorquí ( « devora Tramuntana », «cales transparentes » on s’està « de puta mare d’ençà que és en s’estiu » ). El protagonista de la cançó « S’estiu » explica un dia de pesca, enlloc de pescar un peix pesca la terra i vol fusionar amb el cosmos: « jo només vull ser un trosset de natura en miniatura », diu. També hi ha cançons molt més quotidianes com « La vida passa » on es parla del desgast de la parella i de l’estancament que pot suposar: « la vida passa però no massa per ca meva ». El disc coneix un èxit notable. Les 4000 còpies es venen ràpidament gràcies als concerts donats pels bars de l’illa (el primer a Bunyola, el 1997, durant les festes dels Quintos) fins al punt que el disc queda exhaurit fins al 2002, data en què es reedita. L’originalitat del so i de les lletres en un català inconfundiblement mallorquí, amb article salat inclòs, no cal dir-ho, engega la maquinària del boca a orella entre el jovent mallorquí (i no sols). La barreja d’estils musicals (pop, reggae, patxanga, salsa...) també contribueix a l’èxit del grup que omple un buit a les Illes Balears ja que els seus representants musicals més famosos (Maria del Mar Bonet, Tomeu Penya...) es troben a anys llum dels Antònia Font. Hi ha, però, una referència notable a les Balears que caldria esmentar. Es tracta del grup Ja t’ho diré, liderat per Cris Juanico, oriünd de Menorca. L’any 2000, amb el segon disc, titulat A Rússia, els Antònia Font desembarquen a Catalunya i obtenen el premi « Disc català de l’any » (2001) de l’emissora catalana de Ràdio Nacional d’Espanya (Ràdio 4). A Palma també arriba la consagració amb el primer concert al Teatre Principal de la capital balear. Les cançons parlen encara de satèl·lits, d’ovnis, d’estrelles, de la Lluna, però segons la pàgina web del grup: « Les relacions humanes i les reflexions sobre el sentit de la vida són els temes que substitueixen en certa mesura els flirteigs amb el suprarrealisme de la primera època ». És cert que, des del començament, trobem una mena de dualitat en la lletra de les cançons entre l’univers surrealista, còsmic i la quotidianitat més terrenal: « gastar mil durets en el caprabo per tenir sa gelera més decenta ». Aquestes dues parts solen retrobar-se i fusionar-se a la mínima ocasió: « Jo surt a estendre sa roba/i me tir per es balcó i sé volar ». Amb Alegria, cito la mateixa pàgina de la famosa xarxa social: « deu cançons curtes d'una clara vocació pop, rep el premi Puigporret (millor disc de l'any) que atorga la crítica musical catalana dins del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) ». Amb el tercer àlbum, 2 A « L’aire de ca teva » per exemple, apareix Guillaume Apollinaire que « viu a la peixera neda i surt a respirar l’aire de ca teva ». 4 Antònia Font travessa, per primer cop, les fronteres dels Països Catalans. A la revista Rockdelux, de Barcelona però editada en castellà per vendre’s a tot Espanya, figura com a «segon millor disc editat a Espanya […] també deixa en segon lloc el tema Dins aquest iglú en la llista de singles ».