Deis Orfeons Ais Cantautors, Deis Bailables Al Rock

líJLVISTA DE GiRONA c& 3^3 ^^ ^'L'M. 200 MAit;-JUNY 2000

La cobla-orquestra Els Montgrins, la degana de Catalunya, l'any 1927. Deis orfeons ais cantautors, deis bailables al rock

XAVIER CASTILLÓN & JOAN GAY

Els canvis tan radicáis que ha experímentat el món musical durant el segle XX son, en certa forma, el mirall de ta revolució social i tecnológica que I 'ha caracteritzat: d' un mapa glroní amb poblacions que, en alguns casos, a penes tenien contacte amb el món exterior que sobrepassés els iímits locáis, fins al punt actual, amb música que pot arribar a I' instant per Internet des de qualsevoi punt del món. Aquest sait -que seria inassumible per a una única generado- és el que s' ha produTt en els darrers cent anys. Si, a mes del vertigen que suggereix, tenim en compte la diversitat que engloba el concepte de cultura musical (orquestres, ball, entreteniment, cant coral, sardanes, ensenyament, música líeugera i melódica, espectacles...) ja es comprendrá que fer-ne un balang general és gairebé impossible. En tot cas, i tenint present la manca de perspectiva a l'hora d'analitzar els darrers anys ¡ els seusfruits, es potassajarde descriure els trets mes sobresortints que ha anat dibuixant aquest procés tan ampli i els seus diversos cicles. •» REVISTA DE GiHONA c®. 3'^4 -^i NÚM. 200 MAU;-.IÜNV 2000

LA MÚSICA

La difícil arrencada

L'arribada del seglc XX va sorpren- dre les cerres gironines en una situa- ciü musical que. seguranicnt. era en cara mes propia de l'encarcaranient de la centuria anterior que no pas deis nous temps que s'acostaven. Es molt probable que les comarques, anib un corrent sardanístic de forca empenta, aportessin la dosi de dina- misme niés important durant tota la primera década, mentre la ciutat de Girona maldava per sortir de Tenso- piment. Quedava IKiny la forta tradi- ció operística que havia caracteritzat bona part del segle anterior, i que El quartet de TAcademia Musical Gerundense, que va inaugurar el local d'Athenea el 28 de juny de 1913. liavia propiciat la renovació total del Teatre Principal el 1860. Coincidint Orfeónica...). D'altra banda, pero, la dedicar a l'ot^ici musical. Potser amb l'inici de l'activitat d'algunes co- tasca de les cobles de sardanes s'anava aquest factor explicaría que molts bles que inés tard han esdevingut refmaní, i deixava enrere una tradi- d'eils (abocats a la interpretació cías- «históriques» (coni els Montgrins, ció purament t'olklórica per anar sica o al genere lleugcr) tinguessin fundats el 1885, o La Principal de La bastí nt un prest i gi que motiva un racó per les sardanes si mai es po- Bisbal, del 1888), els cronistes gÍro- auténtica competencia entre les díte- saven a escríure obra propia. nins es lamentaven de l'escassedat de rents formacions. Es pot recordar el El canip de la mú.sica religiosa vi concerts i d'altres iniciatives musicals cas de La Lira de Torroella i els Ros- vía el que es podría considerar la seva de qualitat. sinyols de Castelló, o de La Principal última revifalla. Al cap i a la fi, per a La generado deis músics que van de Cassa i La Selvatana, fundada el moka gent era una altra de les escas- comem^iar a treballar a partir de! 1913. El fenomen revertí en una ses possibiÜtats de teñir un contacte 1900 tenia davant seu el repte histo major qualitat deis seus intéi-prets, directe amb el fenomen musical. Les rie d'allunyar el provincianisnie i la que no va ser obstacle per a una capelles, escolanies i cors parroquials rutina d'una vida musical de poca enorme popularització de la dansa. estaven en pie Hincionament duranc volada. Era l'época deis generes ba Albora, un bon nombre de compo- les dues primeres décades del segle, a ilables, que imprcgnaven la quotidia- sicions sardanístiques eren editades la qual cosa cal afegir la tasca deis ca- nitat amb aires de xotis, valsos, lance- en versió reduida per a piano, de tul pellans organistes i la bona formació ros i poiques. Els figuerencs Albert manera que esdevenien un genere musical que aquests rebien durant els Coto (1852-1906) 1 Ramón Basil, o de saló, prcsent a les llars burgeses. seus estudis. El solc de dedícació per el gironí Francesc Perich (1872- Un bon exemple el constitueix l'o- sonal i particípació popular deixat 1914) van ser alguns deis mestres in bra de Josep Serra i lional (1874- per molts ecle.siástics en el bisbat de discutibles en aquest canip. Les for 1939), un deis millors representaiits Girona es nianifesta en múltiples mes de vida del monient propiciaven de l'escola de Peralada i director du exemples, pero serien prou represen- també la generalització d'agrupa- rant un temps de la seva Principal, tatives del conjunt les figures de Mi- cions coráis i d'orfeons inspiráis en fundada el 1890. No es pot perdre quel Rué (1864-1926) com a orga els ideáis d'Anselm Clavé, recollint de vista que les cobles, que visitaven nista de Sant Pere de Figueres: Mn. així una Uavor que ja havia estat els diterents indrets de les comar Félix Farro (1894-1936), que va en- sembrada en el segle anterior (la so- ques, sovint constítuVen -per a un degar a Olot la capella, l'escola de cietat coral Erato de Figueres, la eievat percentatge de poblacíó- el música i l'Orteó Popular Olotí a par Germanor Empordanesa, La Dalia primer canal receptor de música en tir de 1917; i, per desconiptat, Mn. de Ripoll, El Laurel d'Oiot, el Cír una época sense aparells de radio, Gabriel García (1876-1939), l'anima culo de Amigos de Llagostera, gravacions ni aitres niitjans. Eren els de rOrfeó Catalunya de Cassa de la Unión y Concordia i La Regional sons que sentien a les places els ín- Selva, que tanta projecció i éxits va de Cíirona, TOrfeó Gironí, la Schola fants que, de mes grans, es podien obtenir durant tot el primer ter(; de •» |Í,1-VISTA I)H ÍÍIKONA c& j2l^ /j NUM. 2üü MAIü-JUNY 2000

LA MÚSICA

segle. Es ciar que la situació general ment. Se'n podrien localiczar mos- rector de I'orquestra va ser un músic coincidia anib un nioment especial- tres a Sant Feliu de Ciuixols (a l'en- major de l'exércit, el figuerenc An- iiicnc sensible de l'Església vers la torn de Jaume Revira i la tamilia toni Juncá (1875-1952), una alera de música coni a element de cuite. Des Carreta), i a Figueres, amb els grups les figures representatives d'aquesta del Mota Proprio de Pius X (1903), de cambra de la sala Edison i El Jar- primera fracció del segle. Reconegut que va afavorir la recuperació del dí, pero sobretot en la societat Sport autor de sardanes i obra instrumen gregoria, fins ais Congressos de Mú Figuerenc, vinculada al pianista En tal, va dedicar molts anys a la digni- sica Sagrada (el de Barcelona, de rié Monturiol (1876-1965). Sem- ficació de les bandes militars, que es- 1912) o la Setmana Litúrgica de blantment, a Girona, el cas mes ciar devenien un element integrat a la Montserrat (1915), les iniciatives en se situaria a la societat Athenea, on, vida ciutadana (tant a Girona com a aquest sentit es niultiplicaven. i obte- a partir de 1913, s'aglutinarien tam Figueres), amb concerts setnianals a nien també el seu ressü en terres gi- bé les inquietuds d'un interessant les respectives rambles i participado ronines (Setmana Círegoriana de Be- segment de músics que acabaren de- en multitud d'actes civils, i eren un salú el 1916, Setmana Litúrgica de finint els trets essencials del període: vehicle per diíondre coniposicions Banyolesel 1917). el pianista Miquel Oliva (l^SO- d'estils ben diversos. 1922) ü l'entusiasta Tomás Sobre- En uns cercles una mica dife- qués (1878-1945), recollint Therén- rcnts, s'anava obrint pas tímidament Anys mágics i engrescadors cia quasi solitaria del Sexteto un concepte nou de la cultura musi Artístico Gerundense de la decada cal. Iniplicava un cerr grau de com- El que s'havia anat configuran! com anterior. Precisament d'Athenea va plicitat amb petits grups d'inteMec- una progressió ascendent, partint sorgir, el 1916, la Societat Gironina tuals lletraferits, un contacte amb d'un inici de segle forí^'a descoratja- de C'oncerts, primera temptativa se- creadors d'altres disciplines, que va dor. va assolir el seu punt de major riosa d'orquestra simfónica que es acabar per dignificar la consideració iiitensitat entre la década deis vint i produi'a a Girona. Tot i el magre re de la música com a art, niés enlla de l'inici de la Guerra Civil. Va ser en sultar que va obtenir (noniés un pala funcionaiitat del ball o de les litúr- aquest interval que van cristaMitzar rell de concerts), la seva existencia ja gies religioses i profanes. Obvia- la majoria d'iniciatives, albora que dona idea d'un cert estat d'enipenta i ment, els nuclis de partida d'aquesta s'incorporava al panorama protessio- optiniisme, com també consagra la mena d'avantguarda eren per natura- nal una segona generació de músics fórmula (repetida el 1929 i 1941) de lesa minoritaris i reduVts a alguns que fins llavors s'havia estat formant. sumar els esfor^os deis millors mú cafes, rebotigues i tertulies, pero També la societat civil i les institu- sics de la ciutat amb instrumcntistes amb el temps es van anar articulant cions van donar el suport imprescin de vent que procedien de la banda en altres formules fins a obtenir un dible a l'organització d'una vida mu militar. 1 no pas per casualitat. el di resso molt mes gcneralitzat social- sical estable i regular. El resultat mes em-iquidor d'a- f-'orquestriña Moderna, de Sait, l'any 1926. quest procés va ser la ílorida de les associacions de música, que van aca bar coordinant-se en una potent Lu ga Catalana. A partir de 1920 a Fi gueres. Olot i Girona (1922), l'alamós i Sant Feliu de Guíxols (1924), Ceirá o Palafrugell van con vocar centenars de concerts, donant veu a figures de primer ordre en la música catalana (Ricard Vinyes, Pau Casáis, Guillem Garganta. Joan Mas- si;i. Francesc Costa, ¡oan Manen, Manel Borgunyó o Maria Barrien tes), pero configurant sobretot una porta oberta per a l'arribada de solis- tes i agrupacions procedents de Ma drid, Alcmanya, SuVssa, París i Brus- seMes, Viena, Praga, Budapest i la •o- REVISTA DE GIHONA C& 326 ¿3 NI.IM. 200 MAIC-IUNY 20ÜU

U MÚSICA

CRONOLOGÍA

1900 Mor a la Bisbal d'Empordá Joan Carreras i Dagas, un deis 1966 Primera edició de la Cantada d'Havaneres de Paíafrugell. principáis representaos del que havia estat la música a 1969 Inici de les activitats de la coral infantil Saba Nova, de GironadurantelsegleXIX. Girona. 1904 Inici de les activitats de la Casa Sobrequés de Girona. 1975 Al margveu la llumT/)ebeg/nn/ngoft/ieenc/, el primer disc Inauguració del Liceo Figuerense. Presentació de l'Orfeó d'Atila, gloria del rock progressiu gironí. Gironí, dirigit per Isidre Mollera fill. 1983 El Conservatori de Girona és reconegut com a centre de grau 1905 Primer número de Scherzanóo..., revista musical catalana professional. publicada a Girona fins al 1935. Concert d'Enric Granados al 1984 Primera edició del Curs Internacional d'lnterpretació Teatre Municipal de Girona. Musical a Girona, dirigit per Caries Guinovart i Luiz de Moura 1906 Fundació de la cobla L'Art Gironí. Castro, que manté cada estiu fins al 1996. 1908 Presentació de la Schola Orfeónica, dirigida per Rafael 1985 El 6 de juliol, Lluís Llach reuneix 100.000 persones en el Colomé. concert del CampNou. 1911 Academia Musical Gerundense, fundada perTonnás 1988 Picap publica Els senyors de les pedrés, deis jonquerencs Sobrequés. Sangtraít, el primer disc del nou rock cátala. 1913 Fundació de La Selvatana. 1989 Fundació de l'Orquestra de Cambra de l'Empordá, dirigida 1916 Societat Gironina de Concerts, dirigida per Antoni Juncá. per Caries Coll. Setmana gregoriana de Besalú. 1991 Sopa de Cabra i SangtraTt comparteixen cartell amb Sau i 1917 Setmana litúrgica de Banyoles. El Pets a I'historie concert del PaIau Sant Jordi de 1922 Comenga les seves activitats l'Associació de Música de Barcelona, al qual assisteixen unes 18.000 persones, en Girona. Fundació de l'orfeó Cants de Patria, dirigit per Josep un deis episodis mes memorables de la historia recent del Baró Güelí. rock en cátala. 1924 Concerts de Xavier Cugat a Girona, com a violinista clássic. 1992 Unes 15.000 persones assisteixen el 29 de juliol al festival 1929 Constitució de l'Orquestra Simfónica de Girona, dirigida per Catalunya vol VIure en Líibertat, a la Devesa de Girona, en Ismael Granero. solidaritat amb els militants independentistes detinguts 1932 Joan Lamotte de Grignon es fa carree de la direcció de davant la proximitat deis Jocs Olimpios de Barcelona. Hi l'Orquestra Simfónica de Girona. actúen, entre altres, Lluís Llach, Sopa de Cabra, Umpah- 1941 Orquesta Filarmónica de la Obra Sindical de Educación y Pah, Kitsch, Marina Roseil i El Último de la Fila. Descanso, dirigida per Ramón Arnau. 1993 Música Global Discográfica publica la seva primera 1942 Fundació de l'Escuela Provincial de Música de la CNS, futur referencia. Dos o tres, de Ja T'ho Diré. És l'inici d'una nova conservatori. Primer director, Francesc Civil. etapa per a la música gironina, que comenga a teñir 1948 Inici de les activitats musicals del Círculo Artístico. discográfiques i altres infraestructures propios, sense haver 1951 Comencen elsconcertsdel'AssociaciódeMúsicadeRgueres. de dependre de Barcelona. 1955 Concerts de presentació de l'Orquestra de Cambra de Girona, 1996 Constitució del Grup Orquestral de Girona, dirigit per Miquel dirigida per Rafael Tapióla. Sunyer. Neix Moby Disk Records. La seva primera referencia 1957 Constitució de l'Associació de Música de Girona. Primer és No one escapes time, de Passion Rsh. concert de la Polifónica de Girona, dirigida per Josep Viader. 1997 Primer curs de I'Escola Municipal de Música de Girona, de 1958 S'imposa el nom d'lsaac Albénizal Conservatori de Girona. manera separada del Conservatori de Girona. 1961 Interpretacions de l'oratori EIMessies de Haendel a carree de 1999 Ari i Geronación entren a la primera divisió del hip-hop l'orfeó Cants de Patria CTeatre Municipal de Girona i Paiau de estatal amb els seus respectius primers álbums. Fang la Música), en versió íntegrament catalana. guanya el prestigios concuns Villa de Bilbao. resta d'Europa, que van situar Girona ta, suma deis clássics amb els con- a la formació d'un públic fidel i amb per primer cop en l'órbita interna temporanis de mes estricta actualitat un gust cultivat, mentre intcraccio- cional. A les técniques interpretati- del moment, des de Richard Strauss nava amb revolució que la dinámica ves que aqui es desconeixien, cal su- a Maurice Ravel o Arnold Schoen- interna propia havia generat. Deis mar-hi I'aportació d'un repertori en berg. Un fenomen sense precedents, músics locáis amb mes projecció a alguns casos netanient avantguardis- que contribuí de manera impagable l'exterior, sobresurten els fi^uerencs •* Ri;VlSTA DE GlRONA cS- 3'^/ '^^'L'IM.IOO MAKi-JL'NY 200Ü

U MÚSICA

una part important del protagonisme a tot un estol de forniacions niés petites que, en forma d'orquestrines, sor- giren deis grups que fins aleshores amenitzaven les sessions de cinema, sarsuela i teatre. Partint de la posició pionera de L'As, d'Anglés (nascut com a Quintet Jazz Band l'any 1924), les tardes de ball i les nits de festa major es van anar omplint de ritmes sinco- pats, d'influéncies del repertori arribat de les Amériques i de noves sonoritats. A través de grups de cinc o sis intérprets acostumats a anar de poblé en poblé, es van trastocar -segura- nient per primer cop en dimensions tan generáis- els parametres de la di- L'As d'Anglés, una de les orquestrines mes célebres deis anys 20, versió i de la relació d'un públic no iniciat amb la música de consum im- mediat. Les orquestrines Moderna del Trio Hispaniii o Pichot-Bonater- tita. Per fortuna, es comptava amb el (Salt, 1926), L'Artísdca (Salt, 1927), ra, que tantes vegades actúa a Fran concurs d'una plantilla de professio- Jazz Girona (1932) i Ideal Jazz (1933) ca: Lluís Lionattfrra (pi;uio) i els i^er- nals que combinava l'experiencia s'anaven sumant a la nova moda, fins mans Lkiis i Kicard Pichoc (violí i amb la joventut, i que va encarar la ai punt que l'any 1935 es trobaven en vioionccl irspcctivanicnt). tasca de donar difusió al repertori actiu les següents (segons la publicitat I.)e turnia simultania. Tenseiiya- siinfónic mes clássic (i a crcacions rebuda per la revista Schcrzaitcio): Es- menc de la música va anar organit- d'autors locáis) a Girona i també fora tudiumjazz i Costa-Jazz, d'Olot; Mi- zant-sc durant aquests anys en forma del seu anibit territorial. El primer cliey Jazz i L'As, d'Anglés; New York d'académies privades, que suplien director fou Ismael (íranero (un mú- Jazz, de Tortellá; Dazzling Jazz, de l'absencia quasi general d'insdtucions sic militar, com marcava la tradició Sant Feliu de Guixols; The Merry publiques. Francesc Casellas (des de gironina), pero a partir del juny de Jazz, de Torroella de Montgrí, i Me- 1916) 1 Francesc Civil (el 1924) esta- 1932 se'n va fer carree Ricard Lamo- lody Jazz, Broadvvay's Jazz i New Jazz bliren a Girona les de mes tradició. te de Grignon, que es presenta justa- liaby a Girona. Una bona onada, que Només en algún cas consta l'existén- ment en el concert de clausura del X cia d'escoles municipals: Narcís Costa curs de l'Associació de Música. I va dirigí la de Cassa (1930), a Girona hi ser en aquest segon període que «la Píograma del concert inaugural havia secció de música dins I'Escola Sinifónica» va obtenir resultats mes de rAssociació de Música d'Olot, Municipal de Belles Arts. i l'Ajunta- brillants, aparellats amb una identifi- el 25 de novembre de 1922. inent üguerenc promogué també una cació per part del públic encara niés escola de música durant la República. difícil d'assolir en el món de la músi ca «classica». De let, la mateixa Mereix un capítol a part la inicia existencia de l'Orquestra, i els eiogis tiva de crear a Girona una orquestra que va recollir al llarg deis seus anys simfónica, presentada el juliol de d'activitat, eren viscuts com a modu 1929 i que, de manera inscMita, va d'orgull per bona part deis gironins. mantenir la seva continu'ítat fins a la L'Orquestra Sinifónica de Girona Guerra Civil. Disposa del suport deixa un pósit de bou regust, sense obert de l'Associació de Música i de renunciar a repertoris compromesos l'Ajuntament, i la junta que presidí ASSOCIACIO DE MÚSICA : OLOT (fins i tot difícils per a l'época), que Josep M. \>.iUmn\ (l,SS9-195H) es es recordava encara mok tenips des- CONCEHT INAUGURAL proposá de trebailar anib qualítat des prés de la seva desaparició. del primer dia, nmb certa conscien- Al.lilIHT TADLHWSKI ^'ia histórica del que significava tal En l'esfera mes popular, les tradi- CASAL CAT.M.A Í.S NOVEMÜHE 19S! entitat en una ciutat reladvanient pe- cionais cobles de sardanes van cedir •> Rl-.VlS'l A ni-; CílltONA K- j2^yJ A:¡ >iVM. lOO MAU;-H.'NY 2000

LA MÚSICA

m.. L'Orquestra Simfónica de Girona, dirigida per Ismael Granero, l'aiiy 1929, canviá radicalnient el panorama de la 36, que es va reagrupar per tornar a 1974), Josep Moreno Pallí {n. 1909), música lleugeni a totes les comarques. tocar el gener i I'abril de 1937. abans Narcís Costa Horts (1907-1990) o Jo de desaparcixcr definicivament. sep Fontbernat (1896-1977). Els temps mes difíciis La imposició del régim franquista La nova situació tenia un caire va donar pas a un llarg pen'ode carac- marcadament oficialista, ja que la ma Tot el coixí que liavia anat creant en teritzat -també en la música- per l'es- joria de les activitats musicals possibles els anys precedents ciitoni del món de cassedat de mitjans i peí localisme. Els derivaven directament o indirectament la música es va esfondrar dramática- horitzons inteMectuals i culturáis deis d'organismes estafáis: Sección Femeni ment —a Gii-oiia i a Catalunya— amb la músics. que havien assolit nivells curo- na, Organizaciones |uveniles. Frente (luerra Civil de 1936. Les prioritats peus en els anys trcnta, van veure's !i- de luventudes, SEU, bandes militars... eren unes altres. i el supott que reque mitats per les circumstáncics al aisiids- No és estrany que una de les creacions ría el món artístic quedava dcsviat cap iiic folkloric i a un passibilisme molt mes perdurables que van deixar els a necessitats mes urgents. Ais músics en sintonia amb la mentalitat piaident complicats anys quaranta fos, precisa- els va tocar subsistir enmig de la preca- i conservadora que s'anava generalit- ment, e! Conservatori de Cirona, nas- rietat, i iiioltes carreres, somnis i pro- zant. Foques aventures avantguardistcs. cut originalment el 1942 com a Es jectes van quedar interromputs (defi- pocs projectes d'estética innovadora ni cuela Provincial de Música de la Obra nitivament o temporalment) per la refinanients artístics; el que calia era Sindical de Educación y Descanso de mobilització, per l'econoniia de guerra pensar en la cartilla de racionament. la CNS. S'arribava així a Toficialització o per l'exili. La immensa majoria d'en- Aixó per no parlar de dificultats mes deis ensenyaments musicals, que tants titats, cobles i agrupacions van disgre- greus derivades deis processos de de- entrebancs havia trobat en les decades gar-se en el mateix moment de l'esclat puració. les denuncies, empresona- anceriors. Altres cntitats no van obte- del coutlictc armat. Els sindicáis (prio- ments i multes que, en nom de «la nir el privílegi de la supervivencia, ritariament UCT, pero també ¡a nueva Esjiaña», es van aplicar a bon com una Orquesta Filarmónica de- CNT) eren els responsables d'anar en- nombre de músics. fos per un passat peiidenc també de la CNS i que va di quadrant els músics disponibles en sospitós o per unes idees massa ober- rigir Kamon Arnau (1895-1963), un grups improvisaLs, que cobrien les de tes. Com es pot suposar, l'exili polític altre deis músics iMustres que han anat mandes de festes i balls de.diumenge (temporal o de Uarga durada) va ser deixant petjada a Girona. En aquest {els iamosos bolos). En un entorn tan també una alternativa per la qual van cas, l'orquestra només va durar un any negatiu, encara lii va liaver ocasió de optar for^a artistes gironins. Entre. i mig (de maig del 1941 a Fires del icv algunes ñincions de qualitat, ni que molts d'altres, es pot recordar Pere 1942), pero Arnau va quedar vinculat fos en actes bent'fics. Es el cas de les Arpa {1H89-1958), Pere Massats al Conservatori, de! qual havia estat un ultimes aparicions de l'Orquestra (1894-19S1), Enric Barnosell (IS91- deis principáis artílexs juntament amb Simtomca, dispersa des del juliol del 1949), Lluís Moreno Pallí (1907- Francesc Civil. -* lli-.visTA nr. GiiíONA ra- 3^9 •''^ NÚM. :>OÜ MAKI-IUNV 2000

U MÚSICA

L'Església, anib itn llaro; histeria! cions) o nianifestacions culturáis, a WJdÜW'i-Cl-U J{ ' com a entitat generadora de cultura l'estil de la Semana Sacro-Musical musical, va arribar ais anys quaranta Diocesana, el 1953. profundament tocada per tot el perí- Contrariament al que va succeir üde de revolució i guerra civil. Taiit amb altres manifestacions de la cultu és així, que la sintonia de les jerar- ra tradicional catalana, la sardana no quies amb les autoritats de la dictadu va patir una especial repressió per ra no va ser suficient per suplir la part del régim franquista, possible- manca de mitjans en molts terrenys. nient perqué no se la considerava Les reparacions deis orgues destruYts mes enlla d'un reducte folklóric poc eren niolt costoses. i sovint s'eternit- nociu, Pero el cas és que les ballades zaven. N ornes resta va Telement eren presents a totes les testes, inclo- iuima, en forma de fidels i saccrdots ses moltes commemoracions oficiáis. disposats a revitalitzar -anib penes i Fins i tot la CNS i la Sección Feme La revista musical trebails- capelies i escolanies, mentre nina organitzaven concursos i colles "IntíividuOcult", apartirde 1995, d'altres continuaven la tasca interrom- sardanistes. La situació va suposar un puda durant el període béMic, com estímul apreciable per al funciona- l'exemplar Mn. josep M. Albert ment de moltes cobles i per a la pro- anteriors a la Guerra (Trio Gerió, (1897-1987) a Figueres. L'avantatge ducció de nombrosos conipositors, Quinteto Artístico Gerundense, principal residia en la Ilibertat de mo- Així van anar donant-se a conéixer Quintet Empórium, Quartet Albé- viments de cara a organitzar conccrts una nova generació d'orquestrincs i niz...). el 1945 es va constituir el (a través d'associacions i congrega- grups de ball, ara dominats pels com- Quintet Vienes, el qual, després de passos de boleros, pasdobles i ranxe- deu anys d'actuacions, va ser un deis res, i amb les lletres de les cani^ons elements basics en la construcció de Uuís üach, durant el concert préviament passades per la censura. la ílamant Orquestra de Cambra de Catalunya Vol Viure en Uibertat, Moltes d'aquestes entitats queden Girona. Aquesta formació -dirigida a la Devesa de Girona, el 29 dejuliol de 1992. circuniscrites a les décades deis qua inicialment per Rafael Tapióla- va ranta i cinquanta {Iris, de Salt; Men ser patrocinada per la Diputació du doza, de Figueres; Pizarro, Bolero, rant quaranta anys, tot un récord de Ferrer i Valsar, de Girona, entre mol- resistencia si es teñen en compte les tes altres). En canvi, en aquest mateix experiéncies precedents. Peí que fa a nioment, van néixer a les comarques la tasca organitzadva, diverses entitats alguns grups destináis a perdurar en es van anar passant el relien, entre les els cartells de lestes niajors ja fms al quals destaquen el Círculo Artístico fmal del segle; Forquestra C^aravana (des de 1948) i ¡'Asociación de Mú {Torroella, 1943), el conjunt Amoga sica de Gerona (a partir de 1957). (Vidreres. 1947), la Mai-avella (Cal- Cal dir que aquest lent desvetllament des, 1951), la Marimba (Tortella, i reconstitució del teixit musical 1951) o Porquestra Costa Brava (Pa- mostrava petites evidencies arreu de latrugell, 1956). En el mateix con- les comarques, amb associacions de tcxt historie, pero en anibients molt música a Figueres des del curs 1951- niés reduYts, es produVa a Girona el 52 i a Olot a pardr de 1956-57. Aixó renaixenient de l'havanera, entorn va coincidir també amb el naixement d'Ortega Monasterio i la Limília Pe- d'una de les deganes entre les forma- rich (Los Gringos) i en pelits nuclis. cions coráis gironines: la Polifónica quasi intims. de l'Empordanet, 011 el de Girona. dirigida per Josep Viader, genere enfonsa les seves arrels fms ai hereva d'una llarga tradició d'agrupa- segle XIX. Encara avui constitueix cions vocak, que tenia els scus ante- un factor de continui'tat. un cop ha cedents en l'Orfeó Cants de Patria conquerit el gran públic. (fundat el novcmbre de 1922 per jo sep Baró, i dirigit des del 1957 per En la música dita seriosa. i se- Rogeli Sánchez), el cor de la Sección guint els passos deis grups de cambra •* RlZVlSTA DE CJiRONA c» 33^ ¿a NÜM. 200 .MA1C;-JUNV 2000

LA MÚSICA

TEXTOS

A través d' un petit recull de cróniques peiiodístiques, es poden seguir moments ben diversos de la vida musical gironina al llarg de tot el segle, amb la mirada posada en I 'ambientsocial i cultural que -en diferents circumstáncies- se n' ha fet ressó.

(1) [...] De música, fora^ls oficis cantats per líi capeUct de tistas una entusiasta ovación, que no cesó hasta que dieron la Catedral, que hofaforsa bé quan no s^cquivoca, y de la el «bis». xaranga del nostre Reguneut, que gradas á son director inter Diario de Gerona, 7 á'octubteáe 1911. preta tan bé'l «género chico» y'ls «pasos-dobles», de poch mes podan parlar. (4) Dies enrera tingué lloc en el ¡ocal dâquesta Socielat J. Blanch d'Espanya (pseud,). [Athenea] el recital de piano que el jove mestre en Francesc VEnderroch.nm. l,2defebrerde 1902. Casellas, natural de Sant Pol i exprofessor de PAcadémia Granados, tenia anunciat donar-hi. La concurrencia, ben (2) A Girona un concert, per petit que sia, es un comen. numerosa i selecta, per cert, hi acudí, sêmporta una bona [...] El Tcatre era hnit, fret. No lii havia ningú. A poc se hnpressió de les qualltats que adornen per tots conceptes la fi succcireu Icntamenl els assistents que, en coiijiint, no arriba gura de l'executant [...\ ren a tres-cents. Volteni escoltar el concert ab tota la devocló Scfte/zando, febrer de 1916. que's mereixien els autors que composaven el programa, peroras Jou inetiys que impossible dcgnt a les notes dissonants (5) Anteanoche tuvo lugar en el Teatro Principal el con d'estornuts y gran acompanyament de tos. Erem pocs, els cierto inaugural del curso 1922-23 de la novel Associació de concurrents, y encara erem masses. Música de esta ciudad. La sala de nuestro primer Coliseo Anónim. LoGeranés, presentaba brillante aspecto, habiéndose congregado allí lo 2defebrerdel908. más selecto de nuestra sociedad. Fue la de anteanoche una velada de la que, por su alto valor artístico y espiritual, se (3) Atentamente invitados por la directiva del «Centro guardará en Gerona imborrable recuerdo. Unión Republicana» de esta ciudad, asistimos la noche del Diario de Gerona, 26 d'octubrede 1922. sábado último, al concierto que tenían anunciado los profe sores de la nueva entidad musical, .êilores Saló, Sobrequcs (6) [...] Les circumstíincies imposades per la Iluita provo y Perich. [...] El público, muy numeroso, guardó un silen cada per Vodiéis feixisme lunñen ímpedii quejins ara lomes a ció que nos admiró (y que bien hubieran deseado eminen aduar la nosfra Simjónica. Ara, en lâvinentesa del concert cias que han pisado nuestros escenarios) y dirigió á los ar organitzat per ¡'Associació Pro Injancia Obrera i Radio Giro-

Femeiiina (a carree de Francesc Ci ner deis festivals de música d'estíu. El ficament nocturns i l'arrencada de Llo- vil) i ei del GEiEG, que ja dirigia el 1958 naixia el de la Porta Ferrada, a ret i Platja d'Aro. A poc a poc, es va mateix Viader des del 1949. Sant Feliu de Guíxols, i mes tard se anar constniint una via de penetració Pero les veritables novetats, que n'hi van anar afegint d'altres, amb el de la música de ball que sonava arreu van acabar configurant l'evolució de denominador comú d'uns intérprets d'Europa i d'Estats Units, en benefici Cota la scgona ineicat del segle, arriba- internacionals al servei de la música deis turistes pero, iunegablement. veu per altres índrets. La Costa Brava clássica de presdgi. també deis autóctons LIÜC pt)dicn conieiifava a esdevenir, davant els ulls I albora, en moltes nits de jiiliol i aprofitar-ho. El món estava avaiii^ant astorat-S de les viles tradicionalment agost, van comentar a sonar arrau de cap a nosaltres, i la música ba estat marineres, un punt de destí turístic; mar tot un conjunt de fanta.sies sonores sempre un deis mes lleugei"s vehicles. amb el tenips, aquesta afluencia tun's- que no tenicn res a veure amb les ses- dca es va convertir en un tenomcn de sions d'etiqueta en companyia de la Els nous aires masses. El nucli d'esriueig de S'Agaró, música de Mozart o de Bach. Primer amb carácter mes aviat elidsta, va am van ser les tcrrasses i sálons deis Hotels Els imparables processos de globalit- pliar les seves ofertes Indiques el 1956 iniportants. a Tossa, Llafranc o Pala- zació ban provocat que l'evolució de amb el que es pot considerar el pio- nió.s. Després, els primers locáis especí- la música gironina de la segona mei- •» K] VISTA líL GlIÍONA c©. 33^ ¿D NÜM. 2Ü0 MAIC-JUNY 200Ü

U MÚSICA

na, tots cls cotiiponcnls de ¡a Simjoiiica, Mestre i prqfessors su primera actuación en la provincia. Emoción por parte del sense cap mena de distíiidó, han Jet tots ds esfor^os per vencer público. Aplausos, chillidos, pateos, silbidos... todo para expre els naturah obstacles creats per les circumstancies imperanis, i sar la alegría de denlos y deijtos de espectadores agolpados y així tornar a donar vida a aquesta a^nipació musical que tant apretujados para ver a este popular conjtmto español. lionera ¡a nosíra ciutat i que lia d'ésscr, especialmení en el non J.P. Los Sitios. 30 de julio! de 1968. orare social, un deis setis mes eficaps iuslnnneuls de cultura. L'Autor}omista, ISdegenerde 1937. (10) Ara que arreu del país es viu un neguit i un interés acccnfuat per la música jove, la Provincia de Girona continua (7) [...] Por ello la Jefatura Provincial de la Obra de essent no massa prolífica en csdeveniments nmsicals de quall- Educación y Descanso ha fundado con carácter netamente pro tat, protagouitzats per aquclles figures de qué comenccm a estar pio y sin reparar en sacrificios una Orquesta Filarmónica a fui heu assortits [...] Es ciar que, si alguna vegada s'ha jet res de dar a conocer toda la riqueza folklórica española y las obras d'interessant, tampoc la gent no ha respost com calla, com s^ha inmortales de los grandes maestros. Esta Orquesta Filarmóni• respost en d'altres lloc de la Península. (...] Seria convenient ca, lo desea preferentemente la Obra, será un exponente de lo que tots, cadascú amb els seus miíjans, féssim quelcom per nii- que pueden los artistas {¡erundenses y licuará dondequiera que llorar el trist nivell musical en qué es troba una ciutat. tan al actúe el espíritu de esta ciudad tan amante del Arte. dia en altres aspectes, com Girona. El Pirineo. 13 de maig de 1941. Tres Octaves (pseud.). «Una Girona pobra». Presénc/a,julioldel974. (8) Un nuevo éxito se apuntó Narciso Yepes en su segunda actuación en nuestra dudad [Figueres]. Asi lo atestiguan los {11) / aquesta h ¡a nostra predicdó mes important per ais insistentes aplausos y las múltiples ucees que el público reclamó propers anys: costara distingir les barreres d'on comenceu i on aca su presenría una vez finalizado el concierto del gran guitarrista, ben tots els quefau música i can^ons a casa nostra. Hi liaura un que en sesiivi nocturna dio en la sala Edison el pasado martes, sol bloc d'artistes que aplegará, no deforma orgánica pero sí per dentro del curso Vil de la Asociación de Música \...\ cntcndre'ns, tots els que trebalhi en aquest camp de la caufó i la Los S/í/os,24de maig de 1958. música. Ja no hi haurá can(oners i rochers; ja no hi haurd bilin gües i monolingües; ja no hi haurá antiguos ni modernos. Hi (9) Estamos bajo el entoldado de la Fiesta Mayor de Sah. haura. ai.xd sí, mendm's d'aqncsía exprcssíó musical catalana Avanzada la tarde, mientras las estrellas pretenden despuntar que, amb la seva apoiíadó, enriqniran aquest panorama general. en el cielo con toda su belle:sa y solemnidad, en uno de los es Joan Ramón Mainat. «La fi deis calaixets». cenarios laterales aparecen ¡as otras «estrellas»: Los Bravos, en Presencia, febrer de 1980.

tat del segle XX sigiii exactanient la niers moments -i, de fet, fms al final proximitat de la frontera amb la mateixa que la de qualsevol altre de la dictadura i, en alguns aspectes, sempre niolt mes avan(,:ada i permis- punt del món occidental: la irrupció fms a époques encara mes recents- siva Franca, Í sobretot el turisme, del rock i de grans fenóinens trans- un cert retard en l'arribada de les que no noniés fomentava l'intercanvi Fronterers com ara Elvis Presley i noves tendencies que s'estaven ges- sexual amb sueques i altres idealitza- The Beatles i, en general, la consüii- tant contínuanient a Londres. Nova des nórdiques, sino tambe la trans- dació de la música pop de consuní York i Its altres metrópolis que ge- missió d'idees i de noves sonoritats, a inassiu a través de mitjans de difusió neralment marquen la pauta en través de discos que van trigar anys a cada vegada mes perfectes i a l'abast aquests temes. En qualsevol cas, no ser editats en el mercat espanyol. de totliom -un tet inqüestionable: cal dir que aquest retard no era mes Aquí, com a tot arreu, els Beatles estem üteralment envoltats de músi gran aquí que a la resta de Catalunya van teñir un gran impacte, que es va ca- son elenients que es podien tro- i de l'Estat espanyol, i fins i tot hi traduir en l'aparició de nombrosos b.irja en aqüestes comarques des de havia alguns tactors que ajudaven els grups ye-yés -aplicant la terminología final deis anys 50, tot i que les cir joves gironins de l'epoca a estar una de l'época-, la majoria deis quats gai- cumstancies politiques i socials de mica mes al dia que la niajona deis rebé no van teñir repercLissió tora de l'época van provocar en aquells pri- seus compatriotes: per exemple, la Pambít gíroní i han deíxat per a la •» RliVlSTA DI. GlItONA c5> 33^ ^^ NÚM. 2ÜU MAK;-JIINV 2.1

LA MÚSICA

lar gironina en aquells anys 70 de transicions diverses, a les 6 Hores de Torroella de l'estiu del 1977, el nostre Woodstock particular o el Canet que mai no vam teñir —«Aquest festival sera el primer intent de reunir una gran quantitat de joves de cotes les poblacions de les nostres comarques entorn del fet musical», s'anunciava unes setmanes aban.s-, el cartell estava format per Iceberg. Oriol Tranvía, Borne, Quico Pi de la Serra, Pere Tapies i Ramón Muntaner -«cone- gut actualment com fídol de la nostra joventut»-, de manera que la re- presentació gironina quedava reduVda a Caries Camps, un jove cantant tor- roellenc que havia sortit fins í tot al programa televisiu «Nova Gent)>. «En Caries Canrps és un d'aquells cantants El grup Sopa de Cabra. que dintre d'un teiiips poden convertir-se en grans figures de la nova can^-ó, per la qual cosa cal promocio- posteritat un Uegat discognific niolt ca la gent era capai; de bailar aiub \\\)n nar-lo". Sense conientaris. reduit. Estcni parlanc de grups com Buttcrtly i amb (!!!) Eniei-son, Lake >k ara Los 5 I )Íablos, Los Ciatos Salvajes. l'aliner-, el rock gironí va quedar re- Si observen!, per exeniple, el car Los Simuns, Los (¡ringos. Estéis dui't a la mínima expressió. en una cri- tell de la IV Nit del Rock a Girona, Biaiis, Los Ciéminis, Los Slierpas, Los si profunda que gairebé ja no es va su que va teñir Iloc el divendres 31 Duendes i un llarg etcétera de forma- perar fms al final deis anys 80 amb d'octubre a la piscina, amb motiu de cions anib niés voluntat o bones in- l'aparició del nou rock en cátala. les Pires de Sant Narcís, hi trobareni tencions que resultáis tangibles. La Deis anys 7Ü, ens queda sobrctot grups com ara La Banda del Gallo \nú\ i les obligacions laboráis i faniiliai? un nom: Atila. Aquesta memorable Rojo, Stress, Sintonía, Rockson, -ser músic mal no s'lia considerat en banda de rock simtonic o progressiu Plástic Rock i Match. Aquests úl- aquest país una professió seriosa— van va patir ima inconcebible luanca de tims provenien de Rock and F^oll anar acabant amb aqtiests grups, i en mitjans que li va iiupedir saltar a ter- Dam, LUÍ grup gairebé mític entre tre final deis dd i priiicipi deis 70 tota renys niés professionals, pero tot i així els aficionats gironins d'una certa aquesta escena ja havia practicanient va deixar tres discos memorables -T/ÍC edat. pero que en el seu luoment no desaparegut. anib alguna excepció \K

LA MÚSICA

L'era de la diversitat

Justanicnt un deis compoiients de Rockson, el batería Martín Rodrí guez, ho va ser també uns anys niés tard de Sangtra'ít, banda classica en el renaíxement del rock en cátala a fi nal deis anys 80, que amb els seus príniers tres álbums van demostrar que era possíble fer liard rock en la llengua de Fabra i vendré una quantitat niolt raonable de discos. Sang tra'ít també respectava un deis princi- pis basícs dei non movinient —perqué en aixo es va convertir el rock cátala, com sí tingues postulats i data de caducitat—, í era el fet de treballar des de les comarques, lluny de Barcelona. 1 molt mes que les de Lleida o Tarragona, les comarques de Gírona van assumir perfectanient aquest paper de base per al non rock Cantada d'havaneres a la Costa Brava. en cátala: grups com ara Sopa de Cabra, Umpah-Pah, Kitsch i Sui pioners, anaven a la caí;:a deis seus Generis també van plegar, senzilla- Generís es convertiren, encara que quinze mínuts de gloria warholiana. ment perqué ja ningú no els feía cas, no ho volguessin, en apóstols d'un Sopa de Cabra i Sangtrai't van actuar i Kitsch persevera i aguanta perqué nou sentinient musical i/o nacional, a l'históric acte de rcafirmació, amb els seus components mai no han i posteriorment se'ls van afegir dese torma de concert multitudinari, al pretés viure d'aixo i es poden perme- nes de bandes, forniades per niúsics Palau Sant Jordi (1991), compartint tre el luxe (?) de publicar discos molt cada vegada mes joves, que, animats escenari amb uns tarragonins de bons que passen sistcmaticament de- per l'exemple i els bons resultats ar- Constantí i uns osonencs amb mala sapercebuts per ai gran públic. tístics i -no sempre— comerciáis deis fortuna. Es el triomf definitiu deis Ja des de molt abans, la mirada músics de comarques, i els gironins deis observadors s'liavia fixat en l'ani- han fet mes merits que ningú per as- pli corrent de recuperació (o reinven- Adriá Puntí. solir aquesta victoria. ció) de la música «d'arrel popular i Després d'uns anys de bons resul tradicional». Grups de grallers, de tats comerciáis, el fenomen va co- danses, de fusió, han capginit una si- mencar a perdre torí^a: Sopa de Ca tuació tiue quinze anys enrcre sem- bra va fitxar amb la multinacional blava abocada a l'extinció per mort Ariola i prova de fer el salt al mercat natural. La Primavera de Música castella amb Miiiuío inl'icriio (1993), Tradicional del Pía de l'Estany, el pero no guanyá públic alia i va estar Cornamussam d'Olot i altres cites a a punt de perdre el d'aquí; Umpah- Santa Colonia de Farners o qualsevol Pah va seguir un camí semblant -pri punt de les comarques han anat aga- mer dos discos simukanis, un en cada fant empenta, i han recompcnsat l'o- llengua, i després un altre en castella, bra de moltes bones voluntats que Li coinniihi de Simeón (RCA, 1996)- feia temps que treballaven des de i !a cosa tampoc no funciona, fins al l'ombra. N'ha quedat, sobretot, CIau punt que les tensions internes van de Lluna. amb una trajectória prou acabar csclatant i el grup va abando digna de resseguir. Tralla i el seu pre- nar, donant pas a la carrera en solitari miat álbum C-oia l'oioy dv ¡a icmi molla del molt personal Adriá Puntí; Sui seria un altre deis truits mes o menvs •» REVISTA HH GIRÍINA C& 334 ''^ NI^'W- -^OO MAIC-JUNY looo

LA MÚSICA

PERSONATGE5

Juli Carreta i Arboíx (Sant Feliu de Xairíer Cugat i iWUngall (Gímna, 1900 - Guíxols, 1875-1925). Compositor reconegut, Barcelona 1990). Va ser un deis principáis autor d'obres per a orquestra i diverses responsables de la gran difusió de ia música combinacions instrumentáis. Transforma ia llatina ais Estats Units (I, perextensió, a ia resta sardana en un genere de concert, i destaca per del món), a través del cinema, la televisió, la íes seves orquestracions. Juny és, potser, ia radio i altres mitjans de comunicado de seva obra mes céiebre. Fou ámpiiament masses.Totunprecuisor. recordat pels músics de ia generació següent. CamíMa Lloret i de Gironell (Figueres, 1903-1998). Tomás Sobrequés i Masbernat (Girona, 1878-1945). Concertista de piano des de la infantesa, compagina aquesta faceta Va ser un deis artífexs dei moviment musicai gironí durant ei primer -com tantes altres dones dins el món musical- amb la de la pedagoga, terg de segie. intérpret de vioionce! pero, per sobre de tot, en el seu cas diri^nt l'escola del Casino Menestral de Figueres. organitzador -des del seu estabüment comerciai- de múitipies Conrad Saló i Ramell (Granollers, 1906 - la Bisbai d'Empordá, iniciatives, concerts i activitats, inciosa i'edició de ia revista musical 1981). instrumentista i compositor, va exceMir com a director de la Sclierzando (de 1906 a 1935). cobla La Principal de la Bisbai, des de 1935. Vicen^ Bou i Geli (Ton-oeiia de IVIontgrí, Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, 1911). 1885-1962). Proiífic compositor de sardanes, Compositor I crític musicai, ha desenvolupat la seva carrera amb meiodies senziües i bailadores, que es básicament a Barcelona, amb una obra amplia i diversa que ha van fer notabiement popuiars. Atgunes lian obtingut nombroses distincions. passat a ser patrimoni de tots eis sardanistes: Josep Viader i Moliné (Girona, 1917). Fundador de la El saitiró de la cardina (1912), Girona aimada Polifónica de Girona el 1957, professor del conservatori Isaac Aibéniz (1920), Lievantina {1922) i Torroella, vila veila de 1949 a 1985, del qual va serdirectordurantvintanys (1965-85). (1952). Ricard Viladesau i Caner (Calonge, 1918). Batejat per Pau Josep Baró i Güell (Cerviá deler, 1891 - Girona, 1980). Intérpret Casáis amb ei sobrenom de «pn'ncep de la tenora», pot representar el de tenora, compositor de multitud d'obres coráis, religioses i conjunt deis instmmentistes de cobla. instrumentáis, director de l'orfeó Cants de Patria de 1922 a 1957. Cal Lluís Llach i Grande (Verges, 1948). Undeisnomsreferencials recordar-io com a impulsor dei Museu de la Sardana, que es va obrir ei de la Nova Cangó, i de la música catalana de la segona mettat del 1961 dins dei Museu de ia Ciutat, a Girona. segle. La seva amplia discografia li ha donat un merescut prestigi dins i Francesc Civil i Casteilví(Molinsde fora de les nostres fronteros. Del compromís polftic inicial (en eis Rei, 1895 - Girona, 1990). Compositor, crític i darrers anys del franquisme) ha anat evolucionant cap a un món estétic estudios musicai, format a ia Schoia moitpeisonai. Cantorum de París. Fou una de les Gerard Quintana i Rodeja (Girona, 1964). Podriaserel personalitats mes influents en l'ámbit musical representant del nou rock gironí deis 90, que té moltes altres gironí en les décades centráis del segle XX. individualitats en nómina. Eli ha estal, pero, la imatge mes popular del Primer director del Consen/atori de Girona (de moviment i, a mes, ha aconseguir anibar a públics molt mes amplis. 1942 al 1949, i també de 1951 al 1965). Home inquiet, combina Sopa de Cabra amb altres projectes propis.

el.iboracs d'íiquest corrcnt. Fcró A podriem trobar propostes a frec del rona vagí creant les seves propies in- caiiip és prou gran per correr, i hi ha niininialisme i el ÍICW Oí^'f, si penseni fraestructures en el terreny de la gra- IIQC per a tota mena de niaiiifesta- en Paco Viciana, mencre les cobles i vació, I'edició discográfica i la repre- cioiis, que en eis noraiiCa lian anipliat orquestres de ball continúen oferint sentació de niúsics. Si abans eis el ventall de produccions d'estils mes regularment les seves gravacions al músics gironins es veien obligats a que diversos, sorgides de terres s2;iro- públic que eis segueix. anar a Barcelona per portar a terme nines: des de l'encoiiiiable tasca de la La importancia de l'escena gironi- les gestions relacionades amb qualse- Impuls Big Band en el terreiiy deis na, sobretot peí que fa al rock cátala vol d'aquestes tres coses, actualment estaiidards del jazz, fins a la vigorosa -delimitació geográfica o lingüística és a l'inrevés: músics de tot Catalunya entrada del ska, de la niá deis bisba- que acaba convertint-se també en es graven eis seus discos a les comarques lencs Komando Moriles. Fins i toe tilística-, ha acabat provocant que Gi gironines, eis editen amb conipanyies -» REVISTA Dt GiiíONA ^ 335 ^^ ^L'.M. 2üo MAI(;-¡ÜNY 2ÜÜÜ

LA MÚSICA

discografiquL's ü;ii'onines i están repre- básica Global / Moby Disk, han sor- sentats per eniprcíícs de jíJiíiJíJiícj/JCfif git dues empreses de representació DISCOGRAFIA gironines. En canvi, i és forâ curios, d'artistes que cventualment actúen hi ha hagut liistóricanient —i en aixó també com a promotores de con- no hem niillorat gaire- una manca certs: RGB Management, vinculada Tenint en compte la manca de blbliografia endémica de locáis perqué els grups mes o menys a Global, i The Mana específica sobre la música popular d'aquí o de fora hi poguessin presen gement, ídem respecte a Moby contemporánla a les comarques gironines tar les seves caniôns en directe. A lo Disk. El niés curios -i, evidentment, (algunes biografíes de Lluís Uach i cáis amb moka solera com ara Maris satisfactori- de tot és que a hores Sangü'aít i poca cosa mes), hem optat per cal, de l'Escartit, s'hi han afegit en els d'ara grups d'altres demarcacions no presentar una selecció de deu discos que últims temps alguns -pocs- espais teñen inconvenient a ser representats no son necessáriament els millors, pero sí musicals coni ara 9 Zeppelin, de per empreses gironines, que actúen els mes representatius d'aquest període. Riudarenes, mentre que a Girona i fora de la perversa influencia del L'ordre és cronoló^c; no és un ranquíng. Salt l'entonsament del circuic inde- centralisme barccloní. Fins i tot pendent després del tancanient de la molts grups de Barcelona venen a Viatgeaítaca, Maret i la Pontenca ha deixat com a gravar a casa nostra, concrctament de Uuís Uach (1975) úniques alternatives espais com ara cu un petit poblet empordanes, Intención, Platea, 7e Art i La Planeta, on el Avinyonet de Puigventós, on es tro- d'Atila(1976) rock'n'roll no és accionista majoritari. ben els Music Lan, un deis estudis Els senyors de les pedrés, Tornant al tema de les discográfi- de gravació mes ben equipats de deSangUaít{1988) ques, els estudis de gravació i les l'Estat espanyol. A mes, és ciar, la La roda, empreses de inaiKi^ciiiciit, a les co seva situació —aixó sí que és un marques gironines han aparegut en auténtic marc incomparable- fo de Sopa de Cabra (1990) els últims anys segells encara petits menta la inspiració del músic urba. Raonsdepes, pero mole actius, com ara Música d'Umpah-Pah(1991) I, parlant de qüestions urbanes, Kltsch III. Directa, Global -actual editora de Sopa de res mes urba que el hip-hop, un ge deKitsch(1992) Cabra, Ja T'ho Diré, Van de Kul, nere que ha tornat a posar la música etc.—, Moby Disk Records -amb Lapeixeradelstótiis, gironina dins del mapa musical es una tendencia mes alternativa: Fang, de2itzánia(1997) panyol. D'una manera bastant es- Psychoine, La Suite Mosquito, etc- IVIy black dress, pontania s'ha anat creant sobretot a i altres que tot just están comeníânt deFang(1998) Girona i Salt una activa escena de a envolar-se, com ara Ariadna Re Gancho perfecto, hip-hop, que en aquests moments té cords. ParaMelament a la dicotomia d'Ari(1999) com a principáis exponents Gerona- L'horadelpati, d'AdriáPuntí(1999)

El mestre Josep Viader dirígint un concert a Girona. ción i Ari, una rappcr dominicana que porta ja uns anys instablada a Girona i que s'ha convertit en el principa! referent femení del genere a l'Estat espanyol grácies a un maxi -el mes venut de la curta historia del hip-hop peninsular- i a un álbum recent. Gancho perfecto, que ha rebut les millors crídques. No seria exage rar dir que els principáis ambaixa- dors de la música gironina son actualment -cadascú dins del seu ámbit i a escales diferents- Ari i la molt activa Orquestra de Cambra de l'Emporda, que ara ens facilita el salt a altres órbites.

^^i. •» Rl-:V!STA i)f GlRONA c& 336 /3 NUM. 200 MAIt;-|UNY 2O00

LA MÚSICA

que han tocat ais cinc continents, Curs Internacional d'lnterpretació BIBLIOGRAFÍA amb gires que no cenen gaire a enve- Musical. Va ser una entrada prodigiosa jar a les de molts músics de rock in- d'aire frese, que va porcar a casa noscra ALSIUS, P.; MARTÍ I CARRERAS, F.; ternacionals—, sense oblidar el seu les primeres úgiires mundials deis es- MORATÓ, F.;SIRÉS, F. Calelia de comproniís amb les poblacions de cenaris i de la pedagogia musical. Paiafmgell i les havaneres. Edicions l'Alt i el Baix Empordii, on actúa de N'han seguic d'akres, que han confi- Port Bo, 1966. Edicions Baix Empordá manera regular, en una imporcant gurat novecaCs encara palpables en (facsímil), 1991. Casca de difusió de la música classica. moles aspecces de la sicuació de la mú BRUGUÉS, L La música a la ciutat de De fet, la música culta -per contra- sica a Girona i de l'ensenyament mu Girona {1888*1985). Tesl doctoral posició tópica a l'anomenada música sical, amb propostes tan interessants inédita, Universitat de Girona, 1998. popular- té altres eines iniportants de com les aules de música del Girones, CASADEMONT I COMAS, E. L-home divulgació a les comarques gironines: la Flauta Mágica de Figueres i la Jove d'"Els cent homes» [Josep els festivals d'esciu. Festivals com ara Orquestra de Figueres, i cantes escoles Fontbernat). Ajuntaments de els de Peralada i Torroella de Mont- repartides per Palafrugell, Oloc o San Bescanó i Anglés, 1996. grí, per posar només els dos exem- ca Coloma, que creballen amb la mi ples mes presdgiosos, van néixer en rada dirigida al seglc XXI. CERVERA, J.M. La música i els eclesiástics bona part per fomentar un cert turis- músics del Bisbat de Girona en els me de qualitat, i ara, sense oblidar segies XIX I XX. Seminari Diocesá. Final de segle aquesta funció, serveixen també com Girona, 1987. a plataforma i circuit estable per a so- - Biografía del mestre Francesa Civil i La veritac és que sempre Crobaríem listes i formacions d'aquí i d'arreu. Castellví. Conservatori de Música de mocius per queixar-nos, pero si fem Girona, 1992. De Cotes maneres, lluny deis apa- un balaní,- del que tenim a hores d'ara, CIVIL, F. El fet musical a les comarques radors mes ben iMtiminats, el treball i obvianc necessáriament que la proxi- gironines en el lapse de temps 1800- de base no ho cé gens fácil. Deis dar- niitat de Barcelona i les mateixes di- 1936. Caja de Pensiones de Cataluña. rers seLxanta ais primers vuitanta es va mensions de les comarques gironines Girona, 1970. viure una fase d'estancament en molts —el públic és el que hi ha... i no n'hi DIVERSOS AUTORS. Primer Centenari de la aspectes (ensenyament, eiititats, for ha mes- ens deixen sistemáticament Cobla-orquestra Montgrins. Diputado mació de nous grups o renovacio deis fora deis grans circuits i de les gires de Girona, 1985. existents) només s;üvada, en part, per internacionals, acabarem pensant que MEDIR, R.M. Socielat coral «El Progrés-, la casca pacient i entusiasta en camps tampoc n'hi ha per cant i que, en defi cent anys. Quaderns del Cau de la com el cant coral. Desaparegtides per nitiva, aquí la música cambé és una Costa Brava núm. 5. Palamós, 1998. sempre les escolanies, el cultiu de l'e- qüesció prioritaria. De fet, les comar MOLERO, E. La Principal de La Bisbal, Cobia Icment mes jove de la cadena musical ques gironines han destacat tota la vida per ser térra de grans orquestres oficial de la Generalitat de Catalunya. va passar a les coráis inñmtils. La tasca incansable de Roser Busqucts i el seu de ball, de grups d'havaneres amb una Ajuntamení de la Bisbal d'Empordá i equip de Saba Nova es va veure se Uarga tradició al darrere, de notables Diputado de Girona, 1988. cundada per altres formacions (Els cobies i esbarts dansaires, i de desCaca- PADROSA, I. La Principal de Peralada. Follets, de RipoU; Blaiiet, d'Olot, i des formacions coráis. Per algtina cosa AjuntamentdePeralada, 1990. nioltes mes). Aquest era el punt de el sindicac de músics cátala és una ini ROQUE, R. La Selvatana, 75 anys d'una partida necessari per a un planter de ciativa gironina. I ara també aqüestes cobla-orquestra. Ajuníament de Cassá les altres coráis que van anar naixent comarques sóii conegudes arreu per i Diputado de Girona, 1988. (Cor Maragall, Oida, Filharmonia...), teñir tina escena electrónica iii avíccii- - Ricard Vlladesau. El princep de la tenora. també per a futurs estudiants de músi (¡0, amb músics com ara An Dcr Beat GISC.ColleccióMos, núm.2. Girona, ca i, en definitiva, per a un públic for- i locáis de vocació internacionalista 1998. mat amb criteri, al qual coMabora com és de La Sala del Cel; o per teñir -teóricament- la generalització de a Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell l'ensenyament musical a les escoles. alguns deis elements mes actius del L'Orquestra de Cambra de l'Em- L'altra novetat en el camp de la for hardcore incernacional. En definitiva, porda (OCE), que recentmeiit ha ce- mació seria l'engrandiment deis horit- toe és música. lebrat el seu desé aniversari, és una zous per factors tan diferents com sólida formació dirigida per Carie.s l'Escola de Música Moderna i Jazz o Coll que porta a tenue una intensa les tretze edicions irrepetibles del Xavier Castlllón és penndista. activitat arrcu del nión -es pot dir JoanGayésmusicóleg.