Deis Orfeons Ais Cantautors, Deis Bailables Al Rock
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
líJLVISTA DE GiRONA c& 3^3 ^^ ^'L'M. 200 MAit;-JUNY 2000 La cobla-orquestra Els Montgrins, la degana de Catalunya, l'any 1927. Deis orfeons ais cantautors, deis bailables al rock XAVIER CASTILLÓN & JOAN GAY Els canvis tan radicáis que ha experímentat el món musical durant el segle XX son, en certa forma, el mirall de ta revolució social i tecnológica que I 'ha caracteritzat: d' un mapa glroní amb poblacions que, en alguns casos, a penes tenien contacte amb el món exterior que sobrepassés els iímits locáis, fins al punt actual, amb música que pot arribar a I' instant per Internet des de qualsevoi punt del món. Aquest sait -que seria inassumible per a una única generado- és el que s' ha produTt en els darrers cent anys. Si, a mes del vertigen que suggereix, tenim en compte la diversitat que engloba el concepte de cultura musical (orquestres, ball, entreteniment, cant coral, sardanes, ensenyament, música líeugera i melódica, espectacles...) ja es comprendrá que fer-ne un balang general és gairebé impossible. En tot cas, i tenint present la manca de perspectiva a l'hora d'analitzar els darrers anys ¡ els seusfruits, es potassajarde descriure els trets mes sobresortints que ha anat dibuixant aquest procés tan ampli i els seus diversos cicles. •» REVISTA DE GiHONA c®. 3'^4 -^i NÚM. 200 MAU;-.IÜNV 2000 LA MÚSICA La difícil arrencada L'arribada del seglc XX va sorpren- dre les cerres gironines en una situa- ciü musical que. seguranicnt. era en cara mes propia de l'encarcaranient de la centuria anterior que no pas deis nous temps que s'acostaven. Es molt probable que les comarques, anib un corrent sardanístic de forca empenta, aportessin la dosi de dina- misme niés important durant tota la primera década, mentre la ciutat de Girona maldava per sortir de Tenso- piment. Quedava IKiny la forta tradi- ció operística que havia caracteritzat bona part del segle anterior, i que El quartet de TAcademia Musical Gerundense, que va inaugurar el local d'Athenea el 28 de juny de 1913. liavia propiciat la renovació total del Teatre Principal el 1860. Coincidint Orfeónica...). D'altra banda, pero, la dedicar a l'ot^ici musical. Potser amb l'inici de l'activitat d'algunes co- tasca de les cobles de sardanes s'anava aquest factor explicaría que molts bles que inés tard han esdevingut refmaní, i deixava enrere una tradi- d'eils (abocats a la interpretació cías- «históriques» (coni els Montgrins, ció purament t'olklórica per anar sica o al genere lleugcr) tinguessin fundats el 1885, o La Principal de La bastí nt un prest i gi que motiva un racó per les sardanes si mai es po- Bisbal, del 1888), els cronistes gÍro- auténtica competencia entre les díte- saven a escríure obra propia. nins es lamentaven de l'escassedat de rents formacions. Es pot recordar el El canip de la mú.sica religiosa vi concerts i d'altres iniciatives musicals cas de La Lira de Torroella i els Ros- vía el que es podría considerar la seva de qualitat. sinyols de Castelló, o de La Principal última revifalla. Al cap i a la fi, per a La generado deis músics que van de Cassa i La Selvatana, fundada el moka gent era una altra de les escas- comem^iar a treballar a partir de! 1913. El fenomen revertí en una ses possibiÜtats de teñir un contacte 1900 tenia davant seu el repte histo major qualitat deis seus intéi-prets, directe amb el fenomen musical. Les rie d'allunyar el provincianisnie i la que no va ser obstacle per a una capelles, escolanies i cors parroquials rutina d'una vida musical de poca enorme popularització de la dansa. estaven en pie Hincionament duranc volada. Era l'época deis generes ba Albora, un bon nombre de compo- les dues primeres décades del segle, a ilables, que imprcgnaven la quotidia- sicions sardanístiques eren editades la qual cosa cal afegir la tasca deis ca- nitat amb aires de xotis, valsos, lance- en versió reduida per a piano, de tul pellans organistes i la bona formació ros i poiques. Els figuerencs Albert manera que esdevenien un genere musical que aquests rebien durant els Coto (1852-1906) 1 Ramón Basil, o de saló, prcsent a les llars burgeses. seus estudis. El solc de dedícació per el gironí Francesc Perich (1872- Un bon exemple el constitueix l'o- sonal i particípació popular deixat 1914) van ser alguns deis mestres in bra de Josep Serra i lional (1874- per molts ecle.siástics en el bisbat de discutibles en aquest canip. Les for 1939), un deis millors representaiits Girona es nianifesta en múltiples mes de vida del monient propiciaven de l'escola de Peralada i director du exemples, pero serien prou represen- també la generalització d'agrupa- rant un temps de la seva Principal, tatives del conjunt les figures de Mi- cions coráis i d'orfeons inspiráis en fundada el 1890. No es pot perdre quel Rué (1864-1926) com a orga els ideáis d'Anselm Clavé, recollint de vista que les cobles, que visitaven nista de Sant Pere de Figueres: Mn. així una Uavor que ja havia estat els diterents indrets de les comar Félix Farro (1894-1936), que va en- sembrada en el segle anterior (la so- ques, sovint constítuVen -per a un degar a Olot la capella, l'escola de cietat coral Erato de Figueres, la eievat percentatge de poblacíó- el música i l'Orteó Popular Olotí a par Germanor Empordanesa, La Dalia primer canal receptor de música en tir de 1917; i, per desconiptat, Mn. de Ripoll, El Laurel d'Oiot, el Cír una época sense aparells de radio, Gabriel García (1876-1939), l'anima culo de Amigos de Llagostera, gravacions ni aitres niitjans. Eren els de rOrfeó Catalunya de Cassa de la Unión y Concordia i La Regional sons que sentien a les places els ín- Selva, que tanta projecció i éxits va de Cíirona, TOrfeó Gironí, la Schola fants que, de mes grans, es podien obtenir durant tot el primer ter(; de •» |Í,1-VISTA I)H ÍÍIKONA c& j2l^ /j NUM. 2üü MAIü-JUNY 2000 LA MÚSICA segle. Es ciar que la situació general ment. Se'n podrien localiczar mos- rector de I'orquestra va ser un músic coincidia anib un nioment especial- tres a Sant Feliu de Ciuixols (a l'en- major de l'exércit, el figuerenc An- iiicnc sensible de l'Església vers la torn de Jaume Revira i la tamilia toni Juncá (1875-1952), una alera de música coni a element de cuite. Des Carreta), i a Figueres, amb els grups les figures representatives d'aquesta del Mota Proprio de Pius X (1903), de cambra de la sala Edison i El Jar- primera fracció del segle. Reconegut que va afavorir la recuperació del dí, pero sobretot en la societat Sport autor de sardanes i obra instrumen gregoria, fins ais Congressos de Mú Figuerenc, vinculada al pianista En tal, va dedicar molts anys a la digni- sica Sagrada (el de Barcelona, de rié Monturiol (1876-1965). Sem- ficació de les bandes militars, que es- 1912) o la Setmana Litúrgica de blantment, a Girona, el cas mes ciar devenien un element integrat a la Montserrat (1915), les iniciatives en se situaria a la societat Athenea, on, vida ciutadana (tant a Girona com a aquest sentit es niultiplicaven. i obte- a partir de 1913, s'aglutinarien tam Figueres), amb concerts setnianals a nien també el seu ressü en terres gi- bé les inquietuds d'un interessant les respectives rambles i participado ronines (Setmana Círegoriana de Be- segment de músics que acabaren de- en multitud d'actes civils, i eren un salú el 1916, Setmana Litúrgica de finint els trets essencials del període: vehicle per diíondre coniposicions Banyolesel 1917). el pianista Miquel Oliva (l^SO- d'estils ben diversos. 1922) ü l'entusiasta Tomás Sobre- En uns cercles una mica dife- qués (1878-1945), recollint Therén- rcnts, s'anava obrint pas tímidament Anys mágics i engrescadors cia quasi solitaria del Sexteto un concepte nou de la cultura musi Artístico Gerundense de la decada cal. Iniplicava un cerr grau de com- El que s'havia anat configuran! com anterior. Precisament d'Athenea va plicitat amb petits grups d'inteMec- una progressió ascendent, partint sorgir, el 1916, la Societat Gironina tuals lletraferits, un contacte amb d'un inici de segle forí^'a descoratja- de C'oncerts, primera temptativa se- creadors d'altres disciplines, que va dor. va assolir el seu punt de major riosa d'orquestra simfónica que es acabar per dignificar la consideració iiitensitat entre la década deis vint i produi'a a Girona. Tot i el magre re de la música com a art, niés enlla de l'inici de la Guerra Civil. Va ser en sultar que va obtenir (noniés un pa- la funcionaiitat del ball o de les litúr- aquest interval que van cristaMitzar rell de concerts), la seva existencia ja gies religioses i profanes. Obvia- la majoria d'iniciatives, albora que dona idea d'un cert estat d'enipenta i ment, els nuclis de partida d'aquesta s'incorporava al panorama protessio- optiniisme, com també consagra la mena d'avantguarda eren per natura- nal una segona generació de músics fórmula (repetida el 1929 i 1941) de lesa minoritaris i reduVts a alguns que fins llavors s'havia estat formant. sumar els esfor^os deis millors mú cafes, rebotigues i tertulies, pero També la societat civil i les institu- sics de la ciutat amb instrumcntistes amb el temps es van anar articulant cions van donar el suport imprescin de vent que procedien de la banda en altres formules fins a obtenir un dible a l'organització d'una vida mu militar.