Verum Et Pulchrum4.Pdf (5.547Mb)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
USOS I TRADICIÓ USOS I TRADICIÓ DE LES LITERATURES CLÀSSIQUES DE LES LITERATURES CLÀSSIQUES A LES LITERATURES MEDIEVALS Verum et Pulchrum A LES LITERATURES MEDIEVALS 4 Medium Aevum En aquest llibre s’estudien aspectes de la recepció de “tòpics”, Josep Antoni Clua, Flocel Sabaté, eds. “personatges” i “estructures literàries” des de les literatures gre- collatines a les literatures medievals, fruit d’unes Jornades cientí- fiques intitulades “Usos i tradició de les literatures antigues a les MEDIEVALS literatures medievals”, que tingueren lloc a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida els dies 28 i 29 d’octubre de 2009 sota RES U l’impuls del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals “Es- pai, poder i cultura” (Secció: Llengua i literatura). S’hi aplegaren destacats experts provinents de diverses universitats catalanes i LITERAT centres de Recerca de Madrid i París. Es tracta d’uns estudis inter- LES disciplinaris en la recerca literària actual sobre recepció literària, A farcida d’intertextualitats i d’influxos. Així, s’estudien alguns para- ES digmes de recepció de les literatures grega i llatina clàssiques en U les literatures hispanes medievals, tot proposant nous viaranys de renovació filològica a partir de temes de recerca força concrets, com CLÀSSIQ ara la matèria de Troia a la literatura medieval espanyola, una altra veu d’Ausiàs March, entre Ovidi i la psicologia aristotèlica, Virgili RES i d’altres fonts en Andreu el Capellà, la història de Camar (Curial U e Güelfa) vs. Dido (Virgili), el repertori fabulístic en l’Aesopus llatí de Gualterus Anglicus, Alexandre el Gran, clergue / cavaller, i el LITERAT “lleó”: recepció d’un tema iconogràfic grecollatí en la literatura LES medieval, Galè en la medicina medieval, la Grècia de l’edat mitjana DE en els cronistes catalans, les lectures clàssiques a la cort d’Isabel I de Castella, Llucià de Samòsata i la sàtira bizantina: el Timarió, o bé l’anàlisi d’algunes idees medievals sobre tragèdia, entre d’altres. TRADICIÓ I SOS ISBN 978-84-9975-363-8 U 9 788499 753638 Verum et Pulchrum Medium Aevum USOS I TRADICIÓ DE LES LITERATURES CLÀSSIQUES A LES LITERATURES MEDIEVALS USES AND TRADITION OF CLASSICAL LITERATURE IN MEDIEVAL LITERATURES USOS I TRADICIÓ DE LES LITERATURES CLÀSSIQUES A LES LITERATURES MEDIEVALS USES AND TRADITION OF CLASSICAL LITERATURE IN MEDIEVAL LITERATURES JOSEP ANTONI CLUA FLOCEL SABATÉ, EDS. L L E I D A, 2 0 1 3 © dels articles: els autors © d'aquesta edició: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 — 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: abril de 2013 ISBN: 978-84-9975-363-8 DL L 458-2013 Imprès a Arts Gràf iques Bobalà, SL www.bobala.cat Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals ESPAI, PODER I CULTURA Universitat de Lleida ÍNDEX PRESENTACIÓ Nota preliminar, JOSEP ANTONI CLUA i FLOCEL SABATÉ ........................................... 9 Preliminary note, JOSEP ANTONI CLUA i FLOCEL SABATÉ ......................................... 13 CONFERÈNCIES La materia de Troya en la literatura medieval española, LUIS ALBERTO DE CUENca 19 Una altra veu d’Ausiàs March, entre Ovidi i la psicologia aristotèlica, LLUÍS CABRÉ 27 Camar versus Dido, ISABEL GRIFOLL ................................................................... 39 Llucià i la sàtira bizantina: Timarió, FRANCESCA MESTRE ................................... 61 Continuidad del repertorio fabulístico en el Aesopus Latinus de Gualtero Ánglico, MATÍAS LÓPEZ ..................................................................................................... 73 “Loquitur nobilis nobili” (De Amore, lib. I, cap. VI): presència de Virgili i d’altres fonts en Andreu el Capellà, JOAN MAHIQUES ........................................................ 81 Alexandre el Gran, clergue / cavaller, i el “lleó”: recepció d’un tema iconogràfic grecollatí en la literatura medieval, JOSEP ANTONI CLUA .................................... 93 Literatura médica, nosología y terapia galénica: Galeno en la frontera de la Edad Media, MANUEL CEREZO ...................................................................................... 107 La Grècia medieval en els cronistes catalans, ERNEST MARCOS ............................ 135 Lecturas clásicas en la corte de Isabel I de Castilla, RAFAEL MÉRIDA ................... 155 Idees medievals sobre tragèdia, CARLES GARRIGA ................................................ 171 Resums / abstracts ............................................................................................... 183 Programa ............................................................................................................ 191 Imatges ............................................................................................................... 193 PRESENTACIÓ NOTA PRELIMINAR JOSEP ANTONI CLUA & FLOCEL SABATÉ1 Anna Mauri Graells. In memoriam El darrer 3 de juliol de 2011 rebíem la nova del malaurat traspàs de l’Anna Mauri Graells en un accident de cotxe. L’Anna, que tenia només vint-i-sis anys quan ens va deixar, ens havia delectat amb un emocionant Concert de Música Medieval en aquestes jornades, com havia fet en altres Jornades i congressos, deixant la Université Paris - IV (Sorbonne), i visitant-nos amb els seus recitals. Ara, passats uns mesos, ens comencem a sentir amb forces per a expressar els nostres sentiments d’agraïment emo- cionat. Que serveixin aquestes breus ratlles i sobretot, la publicació d’aquestes Actes, de comiat a l’Anna, una jove catalana amable, propera i una gran professional. ¡Sempre et recordarem, Anna!1 S BEN SABUT QUE LA poesia d’Anacreont, vinculada als temes de l’amor, de la brevetat de la vida i de la melangia del temps passat ens ha pervingut en una col·lecció d’època tardana en manuscrits medievals. D’altra banda, Alexandre Éel Gran va trobar un gran desenvolupament literari al llarg de l’edat mitjana i Ovidi fou un poeta molt estimat pels medievals, sense menystenir metges com Galè, citat i manllevat tothora al món medieval. El poeta grec Píndar deia: “Què és algú? Què no és? L’home és el somni d’una ombra. Però quan arriba l’esclat que Zeus atorga, s’imposa als homes la llum resplendent...” Doncs bé, aquesta consciència grega de l’essència efímera i inestable de la vida és també concordant amb un món medieval en què l’efimeritat humana s’il·lumina i orienta segons el dictat transcendent diví. Tot plegat ens empeny a establir ponts d’estudi entre temes clàssics i temes medievals, entre gèneres literaris grecollatins i els seus corresponents medievals. Les I Jornades “Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures me- dievals”, celebrades a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida els dies 28 i 29 d’octubre de 2009, sobre les quals basem, ampliades i millorades, algunes de les ponències que el lector té a les seves mans, han pretès ésser una fita més dins 1. Codirectors de les Jornades i editors. Flocel Sabaté és catedràtic del Departament d’Història de la Universitat de Lleida i Josep Antoni Clua és professor agregat al Departament de Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica a la Universitat de Lleida. NOTA PRELIMINAR d’uns estudis interdisciplinaris en la recerca literària actual, farcida d’intertextualitats i d’influxos. Així, doncs, en aquestes I Jornades s’ha estudiat l’influx de les literatures grega i llatina clàssiques en les literatures medievals a la península Ibèrica, tot proposant nous viaranys de renovació filològica a partir de temes de recerca força concrets. Hom ha pretès analitzar, amb l’ajut d’especialistes de prestigi, provinents d’universitats cata- lanes, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid), alguns dels aspectes o tòpics literaris que van incidir en la mentalitat i en la cultura medievals, tot acostant investigadors que han estudiat les literatures medievals i les literatures grecollatines, així com els gèneres literaris diversos (la tragèdia, la faula, la novel·la, entre d’altres) des de perspectives ben diferents. L’acte inaugural de les I Jornades va comptar amb la presència del Magnífic Sr. Joan Viñas, Rector de la UdL, i de la Il·lustríssima Sra. Imma Lorés, Degana de la Facultat de Lletres, a més del professor Flocel Sabaté, codirector de les Jornades i di- rector del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals “Espai, Poder i Cultura”, del professor Josep Antoni Clua Serena, de l’Àrea de Filologia Grega de la Universitat de Lleida i codirector de les Jornades, així com del professor Matías López López, de l’Àrea de Filologia Llatina de la Universitat de Lleida i coordinador de les Jornades, que varen fer els seus respectius parlaments. A fi d’incrementar l’intercanvi d’idees s’organitzaren debats després de cada ses- sió, presidits per un moderador especialista del tema i amb els ponents agrupats per àrees de recerca, amb participació del públic assistent. El fet que el públic fos variat i d’elevat nivell animà a aquesta aposta, que es demostrà altament productiva científi- cament, car va assolir una gran intensitat pel contrast entre investigadors de geografies 10 i especialitats diverses. La combinació de conferències i debats assolí fruits importants i complementaris, perquè permeté contrastar plantejaments tradicionals, innovacions en recerca, reflexions entre la teoria i la pràctica en la recerca i, en tots els casos, plantejar importants contrastos d’idees. En aquesta publicació el lector hi trobarà temes com ara la matèria de Troia a la literatura medieval espanyola, Ovidi a Ausiàs March, Virgili al Curial e Güelfa, el reper- tori fabulístic