DEPARTAMENT DE FILOSOFIA I TREBALL SOCIAL. CURS 2004-05

HISTORIA DE LA FILOSOFIA III CODI 1206

Assignatura troncal. Segon curs de Filosofia. Assignatura quadrimestral de sis crèdits (4 teòrics i 2 pràctics) Professor: Joan Lluís Llinàs Begon Llengua vehicular de l’assignatura: català, sense que això signifiqui que al llarg del curs no es puguin emprar altres idiomes. Tutories: dilluns i dimecres de 16 a 17 hores. Edifici , despatx 254. Tel. 971172692. Tutoria electrònica: [email protected]

OBJECTIUS

Tenir una visió general del pensament del periode comprès entre els segles XIV i XVII. Conèixer i aprofondir en autors i temes fonamentals d’aquest periode. Dominar la terminologia filosòfica utilitzada en aquest periode. Millorar l’habilitat de comprensió de textos filosòfics, i la capacitat per efectuar comentaris de text filosòfics. Millorar els procediments de reflexió i discussió de problemes filosòfics.

PROGRAMA (CONTINGUTS TÈORICS)

1. El Renaixement. El Renaixement com a periode històric: ruptura, continuació, o profundització? Els temes fonamentals del Renaixement. Els nous valors. La filosofia de l’humanisme. El retorn a l’antiquitat clàssica. Individualisme i voluntarisme. El concepte de natura. El Renaixament i l’Edat Moderna. Alguns estudis sobre el Renaixement: Burckhardt, Kristeller, Heller, Garin.

2. La nova reflexió política: Maquiavel. La Florència dels Medici. Maquiavel humanista. L’originalitat de Maquiavel: un repàs a les principals interpretacions. El nou príncep (lectura de El Príncep): la virtú, la necessità, la fortuna. La idea de progrés. L’ideal de la República romana (lectura de Discursos sobre la primera dècada de Tit-Livi). El mètode maquiavelià.

3. La nova reflexió sobre l’home: Montaigne. El context: les guerres de religió. La disputa teològica. Aspectes biogràfics rellevants. Sobre dels Essais: les edicions, l’ordre, el gènere. El moviments del dubte: “Apologia de Ramon Sibiuda” (Essais, II,12). El projecte montanià: lectura de “Del penediment” (Essais, III,2) i de “De l’educació dels infants” (Essais, I,26). Del coneixement a l’acció: lectura de “De l’experiència” (Essais, III,13). El mètode montanià.

4. La nova reflexió sobre el cosmos: Bruno. L’antic univers de les dues esferes. La revolució cosmològica: de Copèrnic a Descartes. Bruno: l’amor de la vida. Bruno: la religió de la natura. Bruno: la teoria del mínim i de la mònada. Bruno: l’infinit i l’home.

5. Descartes. La situació de la filosofia. El que significa el racionalisme. Les principals interpretacions del pensament de Descartes. El moviment del dubte. Jo, Déu, món. Lectura del Discurs del mètode i de les Meditacions metafísiques. La moral cartesiana. El mètode cartesià. Descartes en la història de la filosofia.

6. Adversaris i continuadors de Descartes. Trets generals de l’època cartesiana. Fermat. Gassendi. Port-Royal. Pascal. Huygens. L’ocasionalisme. Hobbes i Spinoza. 7. L’alternativa empirista: Locke. La crítica de les idees innates. Els tipus d’idees. El llenguatge. El coneixement. L’Estat segons la raó.

PRÀCTIQUES

1. Realització d’una taula rodona. Per a preparar-la caldrà emprar les lectures obligatòries (vegeu la secció “Bibliografia bàsica”). El tema de la taula rodona serà: “La gènesi del pensament modern”. 2. Lectura, ressenya i discussió amb el professor del següent llibre: Cottingham, J., Rationalism. 1984. Traducció castellana: El racionalismo, Barcelona: Ariel, 1987. Trad. de Juan-Andrés Iglesias.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

És la que segueix una bibliografia de mínims, que podrà ser ampliada durant el curs. De cada apartat, obligatòriament s’haurà de llegir un llibre (a més dels llibres que figuren en negreta en el programa). Si l’alumne considera llegir algun llibre alternatiu als que figuren a aquest llistat com a lectura obligatòria d’un apartat haurà de consultar-ho prèviament al professor de l’assignatura.

1. Històries de la filosofia -Abbagnano, N., Historia de la filosofía. vol. II, Barcelona: Montaner y Simón, 1978 (3ª ed.). Trad. Juan Estelrich y J. Pérez Ballestar. -Copleston, Historia de la filosofía. vol. IV, Barcelona: Ariel, 1972. 1ª ed. anglesa 1958. Trad. Juan Carlos García Borrón. -Geymonat, L., Storia della Filosofia. vol. II, Milà, 1979. Traducció castellana: Historia de la Filosofia y de la Ciencia. Barcelona: Crítica, 1985. -O’Connor, D.J., Historia crítica de la Filosofía occidental. vol. III-IV. Buenos Aires: Paidós,1968. 1ª ed. a Nova York, 1964. Trad. Néstor Míguez. -Scruton, R., Historia de la filosofía moderna. Barcelona: Península, 1998. 1ª ed. anglesa a Londres, 1981.

2. Estudis sobre el renaixement i el barroc -Anceschi, L. La idea del Barroco. Madrid: Tecnos, 1991. Trad. de l’italià de Rosalia Torrent. -Burckhardt, La cultura del Renacimiento en Italia, Barcelona: Zeus, 1968. 1ª edició alemanya 1860. -Deleuze, G. El pliegue. Leibniz y el barroco. Barcelona: Paidos, 1989. trad. de José Vázquez y Umbelina Larraceleta. -D’Ors, E. Lo barroco. Madrid: Tecnos, 2002. -Fernández Montesinos, J. Entre renacimiento y barroco. Granada: Comares, 1997. -Garin, E., Ciencia y vida civil en el Renacimiento italiano. Madrid: Taurus, 1982. 1ª edició italiana 1980. -Garin, E., La revolución cultural del Renacimiento. Barcelona: Crítica, 1984. -Grassi, E., La filosofía del humanismo. Barcelona: Anthropos, 1993. 1ª ed. alemanya, a Darmstadt, 1986. -Heller, A., El hombre del Renacimiento. Barcelona: Península, 1980. 1ª ed. alemanya 1978. -Kristeller, P., El pensamiento renacentista y sus fuentes. México: FCE, 1982. -Laín Entralgo, P. (Comp.), Historia universal de la medicina. vol. 4. Barcelona: Salvat, 1972. -Maravall, J.A. La cultura del barroco. Barcelona: Ariel, 2002 (1ª ed. 1975). -Mondolfo, R., Figuras e ideas de la filosofía del Renacimiento. Barcelona: Icaria, 1980. 1ª ed., 1947. -Pita Andrade & Alt. El barroco. Madrid: Ministerio de Cultura, 1978. -Rodríguez-Sanpedro Bezares, L.E. Lo barroco: la cultura de un conflicto. Salamanca: Plaza Universitaria, 1988. -Valverde, J.M. El barroco: una visión de conjunto. Barcelona: Montesinos, 1981. -Villari & Alt. El hombre barroco. Madrid: Alianza, 1993.Trad. de l’italià d’Esther Benítez. -Von Martin, Sociología del renacimiento. México: FCE, 1970.

3. Maquiavel -Aramayo, R., Villacañas, J.L. (comp.), La herencia de Maquiavelo. Madrid: FCE, 1999. -Berlin, I., “La originalidad de Maquiavelo”, en Contra la corriente. Madrid: FCE, 1982. Trad. Hero Rodríguez Toro. -Bermudo, J.M., Maquiavelo, consejero de príncipes. Barcelona: Publicacions Univ. Barcelona, 1994. -Brion, M. Maquiavelo. Barcelona: Ediciones B, 2003. Trad.de l’anglès de Judith Viaplana. -Chabod, F., Escritos sobre Maquiavelo. México: FCE, 1987. 1ª ed., en italià, Torino, 1964. -Gramsci, A., Notas sobre Maquiavelo, sobre la política y sobre el Estado moderno. Buenos Aires: Nueva Visión, 1972. Trad. José Aricó. -Granada, M.A., Maquiavelo. Barcelona: Barcanova, 1981. -Larivaille, P. La vida cotidiana en la Italia de Maquiavelo. Madrid: Temas de Hoy, 1990. Trad. Mercedes Fernández Cuesta. -Mansfield, H.C., Maquiavelo y los principios de la política moderna. México: FCE, 1983. -Namer, G., Maquiavelo o los orígenes de la sociología del conocimiento. Barcelona: Península, 1980. Trad. Santiago Albertí. -Maquiavelo, N., Del arte de la guerra. Madrid: Tecnos, 1998. Trad. Manuel Carrera. -Maquiavelo, N., Discursos sobre la primera década de Tito Livio. Madrid: Alianza, 1987. Trad. Ana Martínez -Maquiavelo, N., El príncipe. Madrid: Alianza,1981. Trad. M.A. Granada. -Maquiavelo, N., La mandragola. La mandrágora. Barcelona: Bosch, 1985. Ed. bilingüe italià- castellà. Trad. Angelica Valentinetti. -Saoner, A. Historia y conceptos de ética y filosofía política. Palma: UIB, 2004. -Skinner, Q., Maquiavelo. Madrid: Alianza, 1984. Trad. Manuel Benavides. -Viroli, M., La sonrisa de Maquiavelo. Barcelona: Tusquets, 2000. 1ª ed. italiana 1998. Trad. Atili Pentimalli. -Zarka, Y.C. Figuras del poder: estudios de filosofía política de Maquiavelo a Foucault. Madrid: Bibklioteca Nueva, 2004. Trad. del francès de Tomás Onaindía.

4. Montaigne -Aulotte, R., Montaigne. PUF, col.lecció “Que-sais-je?”, Paris 1988. -Montaigne, Oeuvres complètes. Paris: La Pléiade, 1962. Ed.Thibaudet-Rat. Traducció castellana: Ensayos, 3 volums, Madrid: Cátedra. Hi ha traducció catalana del llibre tercer: Assaigs, Eds. 62 i La Caixa, 1984. -Burke, P., Montaigne. Madrid: Alianza, 1981. Trad. Vidal Peña. -Casals, J., La filosofia de Montaigne. Barcelona: Edicions 62, 1986. -Casals, J., L’experiment d’Aristòtil. Barcelona: Edicions 62, 1992. -Chamizo Domínguez, P.J., La doctrina de la verdad en Michel de Montaigne. Málaga: Univ. de Málaga, 1984. -Friedrich, H., Montaigne. Paris: Gallimard, 1968. -Llinàs, J.L., Educació, filosofia i escriptura en Montaigne. Una lectura de “De l’educació dels infants”. Palma: UIB, 2001. -Merleau-Ponty, M., Elogi de la filosofia. Barcelona: Laia, 1988 (Capítol dedicat a Montaigne). -Starobinski, J., Montaigne en mouvement. Paris: Gallimard, 1982. 5. Bruno -Aquilecchia, G., Giordano Bruno. Roma, 1971. -Bruno, G., Dialoghi italiani. Ed. Gentile-Aquilecchia. 3ª ed., 2ª reimp., Firenze, 1985. -Bruno, G., La cena de las cenizas. Madrid: Alianza, 1987. Trad. M.A. Granada. -Bruno, G., Cábala del caballo Pegaso. Madrid: Alianza, 1990. Trad. M.A. Granada. -Bruno, G., Del infinito: el universo y los mundos. Madrid: Alianza, 1993. Trad. M.A. Granada. -Bruno, G., Los heroicos furores. Madrid: Tecnos, 1987. Trad. R. González de Prada. -Bruno, G., Expulsión de la bestia triunfante. Madrid: Alianza, 1995. Trad. M.A. Granada. -Casals Navas, J., L’entusiasme i l’acció: Giordano Bruno i la crisi del Renaixement. Barcelona: Eds. 62; Península, 1988 -Drewermann, E., Giordano Bruno o el espejo del infinito. Barcelona: Herder, 1995. Trad. C. Gancho. -Granada, M.A., Giordano Bruno. Universo infinito, unión con Dios, perfección del hombre. Barcelona: Herder, 2002. -Granada, M.A. (ed.), Cosmología, teología y religión en la obra y en el proceso de Giordano Bruno. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2001. -Yates, F.A., Giordano Bruno y la tradición hermética. Barcelona: Ariel, 1982. Trad. D. Bergadà. 1ª ed. anglesa 1964.

6. Descartes -Alquié, F., La découverte metaphysique de l’homme chez Descartes. Paris: PUF, 1988. -Clarke, D.M., La filosofía de la ciencia de Descartes. Madrid: Alianza, 1986. -Cottingham, J., Descartes. México: UNAM, 1995. Coordinació traducció: Laura Benítez. -Cottingham, J., El Racionalismo. Barcelona: Ariel, 1987. 1ª ed. anglesa 1984. Trad. Juan Andrés Iglesias. -Damasio, A. El error de Descartes: la emoción, la razóny el cerebro humano. Barcelona: Crítica, 2003. Trad. de l’anglès de Joandomènec Ros. -Descartes. Oeuvres. Ed. Adam-Tannery, 11 vols., Paris: Vrin-CNRS, 1964-1974. -Descartes, Discurso del método. Dióptrica, Meteoros y Geometría. Madrid: Alfaguara, 1981. Trad. Guillermo Quintás. -Descartes, Meditaciones metafísicas. Madrid: Alfaguara, 1977. Trad. Vidal Peña. -Garin, E., Descartes. Barcelona: Crítica, 1989. 1ª ed. italiana 1984. Trad. José Martínez Gázquez. -Gómez Pin, V., Descartes, la exigencia filosófica. Madrid: Akal, 1996. -Gouhier, H., Descartes: essais sur le “Discurs de la méthode”, la methapysique et la morale. Paris: Vrin, 1973. -Guéroult, M., Descartes selon l’ordre des raisons. 2 vols., Paris: Aubier-Montaigne, 1953. -Lledó, E., Filosofía y lenguaje. Barcelona: Ariel, 1970. -Martínez, J.A. Descartes (1596-1650). Madrid: Del Orto, 1994. -Rodis-Lewis, G., Descartes y el racionalismo. Barcelona: Oikos-Tau, 1971. 1ª ed. francesa 1971. Trad. Francesc Domingo. -Turró i Tomàs, S. Descartes i l’esperit del barroc. Lleida: Institut d’estudis ilerdencs, 1997. -Vicens, A. Meditació i metafísica en Descartes: meditació com a forma del pensament. Barcelona: Anthropos, 1996. -Williams, B., Descartes: el proyecto de la investigación pura. México: UNAM, 1995. 1ª ed. anglesa 1978. Trad. Laura Benítez.

7. Locke -McPherson, C.B., La teoría política del individualismo posesivo. Barcelona: Fontanella, 1970. Trad. de J.R. Capella. 1ª ed. anglesa 1962. -García Sánchez, Esmeralda. (1632-1704). Madrid: Del Orto, 1995. -González Gallego, Agustín. John Locke: empirismo y experiencia. Montesinos, 1984. -Locke, J. Carta sobre la tolerancia. Madrid: Tecnos, 2002. Trad. Pedro Bravo Gala. -Locke, J. Ensayo sobre el entendimiento humano. Barcelona: Folio, 2003. Trad. Luis Rodríguez Aranda. -Locke, J. Ensayo sobre el gobierno civil. Madrid: Alba, 1987. Trad.Angela Martínez Paraiso. -Locke, J. Pensaments sobre l’educació. : Eumo, 1991. Trad. Pilar Espadaler. -Locke, J. Segundo Tratado sobre el gobierno civil. Madrid: Alianza, 2003. Trad. Carlos Mellizo. -Solar Cayón, J. I., La teoría de la tolerancia de John Locke. Madrid: Dykinson, 1996.

8. Altres -Bacon, F., Assaigs. Barcelona: Curial eds., 1976. Trad. . -Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia. Barcelona: Eds. 62, 1985. Trad. Jaume Medina. -Cassirer, E., Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit, vol.I, Berlin, 1906 .Traducció castellana: El problema del conocimiento. Ed. F.C.E., Mèxic D.F., 1953. -Granada, M.A., El umbral de la modernidad. Barcelona: Herder, 2000. -Kuhn, Th. S., La revolución copernicana. Barcelona: Ariel, 1978. -Popkin, The History of Scepticism of to Spinoza. U. of California Press, Berkeley, 1979. Traducció castellana: La historia del escepticismo de Erasmo a Spinoza, FCE. -Toulmin, S., Cosmopolis. The Hidden Agenda of Modernity. Chicago: The University Chicago Press, 1990.

METODOLOGIA

Es combinarà l’exposició per part del professor de qüestions teòriques relatives al contingut de l’assignatura amb el treball conjunt dels textos especificats en el programa. Es potenciarà el diàleg a classe, per la qual cosa serà necessari que l’alumnat hagi treballat prèviament els textos objecte de diàleg.

SISTEMA D’AVALUACIÓ

Consta de dues parts. Una part teòrica consistent en un examen escrit on l’alumne haurà de demostrar els seus coneixements del programa (continguts teòrics) de l’assignatura. I una part pràctica, la realització de la taula rodona (en petits grups) i l’entrevista amb el professor sobre el llibre de Cottingham, que es duran a terme els dos darrers dies lectius del quadrimestre. Per rebre una avaluació positiva, caldrà aprovar tant l’examen escrit com les pràctiques.