DOCSLIB.ORG

Studia Lulliana

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Studia Lulliana 2020 STUDIA LULLIANA olim Estudios Lulianos ÍNDEX Articles S. SARI, One God, Many Names: Llull’s Hundred Names of God in its Christian and Islamic religious context 5-36 A. MAYER, Ramon Llull and the virtus verborum: A theological exploraction 37-56 T. LX T. M. PEREIRA, Un manoscritto settecentesco e il lullismo di Salzinger 57-82 P. J. PLANAS MULET, Ramon Llull y la geometría: de la cuadratura del círculo a la Figura medii trianguli pasando por la Figura plena 83-134 Materials Bibliografia lul·lística i Ressenyes 135-210 Crònica 211-225 Índex d’obres lul·lianes citades 226-229 STUDIA LULLIANA LULLIANA STUDIA MAIORICENSIS SCHOLA LULLISTICA VOL. LX 2020 Núm. 115 Studia Lulliana (des de 1991) és la continuació d’Estudios Lulianos (1957-1990). Anuari d’es- ABREVIATURES UTILITZADES A STUDIA LULLIANA tudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme Abreviatures de revistes Consell editor: ATCA = Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) BSAL = Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma) EL = Estudios Lulianos (Palma) (1957-1990. Vegeu SL) Anthony Bonner (director), Maria Isabel Ripoll (secretària), Lola Badia, Jordi Gayà, Pere SL = Studia Lulliana (a partir del 1991. Abans EL) Rosselló, Josep Enric Rubio, Albert Soler (vocals) SMR = Studia Monographica et Recensiones (Palma) Consell assessor: Abreviatures de col·leccions1 Fernando Domínguez (Raimundus-Lullus-Institut, Emeritus), Kurt Flasch (Ruhr-Universität ENC = Els Nostres Clàssics (Barcelona) Bochum, Emeritus), Harvey Hames (Ben Gurion University of the Negev), Ruedi Imbach MOG = Raymundi Lulli Opera omnia, ed. I. Salzinger, 8 vols. (Magúncia, 1721- (Université Paris Sorbonne – Paris IV), Michela Pereira (Università degli Studi di Siena 42; reimpr. Frankfurt, 1965)2 Emerita), Rafael Ramis Barceló (Universitat de les Illes Balears), Josep M. Ruiz Simón (Uni- versitat de Girona) NEORL = Nova Edició de les obres de Ramon Llull (Palma, 1991 i ss.) OE = Ramon Llull, Obres Essencials, 2 vols. (Barcelona, 1957-60) ORL = Obres de Ramon Lull, edició original, 21 vols. (Palma, 1906-50) Redacció i gestió: OS = Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), ed. A. Bonner, 2 vols. (Palma, 1989) Maioricensis Schola Lullistica Centre de Documentació Ramon Llull ROL = Raimundi Lulli Opera Latina (Palma i Turnhout, dins el Corpus Apartat de Correus, 17 Universitat de Barcelona Christianorum, Continuatio Mediaevalis, 1959 i ss.) Palma (Espanya) Gran Via de les Corts Catalanes, 585 www.msl.cat 08007 Barcelona (Espanya) Abreviatures de fonts bibliogràfiques [email protected] http://centrellull.ub.edu/ [email protected] Llull DB = Anthony Bonner (dir.), Base de Dades Ramon Llull, Centre de Docu- mentació Ramon Llull (Universitat de Barcelona), <http://orbita.bib.ub.es/ Amb el suport de: llull>. RD = Estanislau Rogent i Elies Duran, Bibliografia de les impressions lul·lia- nes (Barcelona, 1927; reimpr., 3 vols., Palma, 1989-1991); se cita segons Servei de Biblioteca i Documentació Departament de Filologia Catalana i Língüística el número d’edició (no segons pàgina). de la Universitat de les Illes Balears General de la Universitat de les Illes Balears Universitat de les Illes Balears Universitat de les Illes Balears Cra. de Valldemossa, km. 7,5 Cra. de Valldemossa, km. 7,5 Catàlegs d’obres de Ramon Llull 07122 Palma (Espanya) 07122 Palma (Espanya) http://biblioteca.uib.cat/ http://dfc.uib.cat/ Se citen els catàlegs d’obres de Bonner o de la ROL acompanyant les sigles Bo i ROL de la referència que correspongui a l’obra en qüestió. Hom pot trobar aquests catàlegs a la següent adreça de la Llull DB: <http://orbita.bib.ub.edu/llull/cioarl.asp>. —————— 1 Cal indicar el nom de l’editor a la referència bibliogràfica: Dictat de Ramon, ed. S. Gal- © Studia Lulliana més, ORL XIX, p. 268; Excusatio Raimundi, ed. Ch. Lohr, ROL XI, pp. 363-367; Romanç Maioricensis Schola Lullistica d’Evast e Blaquerna, ed. J. Santanach i A. Soler, NEORL VIII, pp. 325-327. Apartat, 17. Palma de Mallorca 2 Cal citar: «MOG I, vii, 23: 455». Primer es dona la paginació de l’edició original, és a dir la p. 23 de la setena numeració interna, i, després dels dos punts, la paginació contínua de la ISSN 1132 - 130X reimpressió (ed. Stegmüller, Frankfurt, 1965). Aquest sistema permet la consulta de la versió ISSN digital 2340-4752 original i de la reimpressió. DL: PM-268-1961 STUDIA LULLIANA Maioricensis Schola Lullistica Vol. LX MALLORCA 2020 Articles One God, Many Names: Llull’s Hundred Names of God in its Christian and Islamic religious context* Simone Sari Centre de Documentació Ramon Llull Universitat de Barcelona [email protected] doi: 10.336/STUDIALULLIANA.115.5 Rebut el 18 març de 2020. Acceptat el 16 d’abril de 2020 Abstract Devotion to the Names of God and the theological debates deriving therefrom are pivotal in both Christian and Islamic thought and practice. Ramon Llull’s Hundred Names of God may be considered to act as a bridge between the two monotheisms. In this paper we shall focus upon some of the specific questions in whose regard both Christian and Islamic theologians have expounded on the basis of their analysis of the Divine Names, which Names find echoes in Ramon Llull’s oeuvre. Key Words Names of God, Christian devotion, Islamic devotion, Ramon Llull *This paper is part of a project that has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under the Marie Skłodowka-Curie grant agreement No 746221 Christianus Arabicus. Studia lulliana 60 (2020), 5-36 http://www.msl.cat/revista/revista%20portada.htm http://studialulliana.uib.cat ISSN 2340 – 4752 6 SIMONE SARI Resum La devoció als Noms de Déu, i el debat teològic que n’ha derivat, és central en el pensament i en la pràctica dels musulmans i dels cristians. Els Cent noms de Déu de Ramon Llull es poden considerar com un pont entre aquests dos monoteismes. En aquest article ens centrarem en les qüestions específiques que els teòlegs cristians i musulmans van desenvolupar a partir de la seva anàlisi dels Noms divins, que tenen ressonància en l’obra lul·liana. Paraules clau Noms de Déu, devoció cristiana, devoció islàmica, Ramon Llull Summary 1. The Names of God in Christianity 2. The Names of God in Islam 3. The Prologue to Llull’s Hundred Names of God Studia lulliana 60 (2020), x-xx http://www.msl.cat/revista/revista%20portada.htm http://studialulliana.uib.cat ISSN 2340 – 4752 ONE GOD, MANY NAMES 7 What’s in a name? That which we call a rose By any other name would smell as sweet (Shakespeare 2009, 32) How can we assign a name to God? Does God possess a name? To un- derstand how Ramon Llull answers these questions, I shall contextualise the general set of problems surrounding God’s Names within both Christianity and Islam, in an effort to see how he attempted to create accord between both religions as well as to provide his own interpretation of the role of the Divi- ne Names within Creation. Thus, we can read Llull’s self-attributed title of Christianus arabicus as a bridge between the two monotheisms and construe his Cent noms de Déu [Hundred Names of God] not only as an apologetic work, but also as a way to link the Islamic veneration of the Names of God to authentic Christian traditions which circulated within Europe during the Middle Ages. 1. The Names of God in Christianity In the Christian tradition, it is possible to survey three different approaches towards the relation between Creation and God’s Names via the writings of Origen of Alexandria, Pseudo-Dionysius the Areopagite, and Saint Isidore of Seville. In his Contra Celsum (I, § 24), Origen quotes two affirmations of the pagan philosophers concerning the Divine Names: The goatherds and shepherds thought that there was one God called the Most High, or Adonai, or the Heavenly One, or Sabaoth, or however they like to call his world; and they acknowledged nothing more. […] [I]t makes no difference whether one calls the supreme God by the name used among the Greeks, or by that, for example, used among the Indians, or by that among the Egyptians.1 (Origen 1980, 23) This paper elaborates upon my opening address at the congress One God, Many Names, held at the University of Barcelona on 26th-27th September 2019. The congress and the papers related thereto form part of a project which has received funding from the European Union’s Horizon 2020 Research and Inno- vation Programme under the Marie Skłodowska-Curie grant agreement No. 746221 Christianus Arabicus: Ramon Llull (1232-1316): A Vernacular Writer between Christianity and Islam. 1 These names are listed in another quotation from Celsus cited in Origen’s Book V, § 41: “I think, therefore, that it makes no difference whether we call Zeus the Most High, or Zen, or Adonai, or Sabaoth, or Amoun like the Egyptians, or Papaeus like the Scythians” (Origen 1980, 297). In Book I, § 24, Origen is probably summarising the position set forth in Book V, § 41 (Origen 1980, 23, n. 4). 8 SIMONE SARI In response to Celsus, Origen summarises the pagan philosophers’ interpre- tation of the nature of names: for Aristotle, names were conferred by arbitrary determination, while for both the Stoics and the Epicureans such conferral arose by nature. Origen, who refused to accept any of these ideas, attributes the nature of names to a “mysterious divine science that is related to the Crea- tor of the Universe” (Origen 1980, 24), asserting that the Divine Names enjoy special powers which are proper to them, as attested by Holy Scripture. The name Jesus, for example, possesses the power to heal, as is revealed in Mat- thew 7:22: “In Thy Name we have cast out daemons and performed miracles” (Origen 1980, 10),2 but, of course, this cannot be connected with magic nor with the names’ meaning, because, as Naomi Janowitz (1991, 363) asserts: […] the nonarbitrariness of language for Origen is connected with the special qualities of Hebrew, which is for him the original language.
Load more

Recommended publications
  • Article Journal of Catalan Intellectual History, Volume I, Issue 1, 2011 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI 10.2436/20.3001.02.3 | Pp
    article Journal of Catalan IntelleCtual HIstory, Volume I, Issue 1, 2011 | Print ISSN 2014-1572 / online ISSN 2014-1564 DoI 10.2436/20.3001.02.3 | Pp. 61-77 http://revistes.iec.cat/index.php/JoCIH Pre-university textbooks at the beginning of the 19th century: Grammar, Rhetoric and Philosophy Ignasi Roviró-Alemany universitat ramon llull. facultat de filosofia Departament de filosofia pràctica. Barcelona [email protected] abstract Over the course of the 19th century, a new field of publishing would appear: that of school textbooks. Although classes had seen textbooks before, it would be over the course of an entire century that they would gain a huge foothold in schools. This article studies the school textbooks of a generation, that of 1817, and focuses on one figure: that of the Catalan thinker Jaume Balmes. Coverage is given to the first text- books on grammar, rhetoric and philosophy to be used in classes at the Vic Seminary, books that not only allow us to understand the education of said philosopher and the methods of an educational institution, but which also show us the ideological resources of an entire epoch and culture. key words Balmes, school textbooks, rhetoric, philosophy, grammar. The handbooks To understand a period of history and the conditions under which knowledge was created, attention must also be paid to how a society educated its people1. One needs to look at the material conditions of schools and education cen- tres, study the ideological presuppositions and the makeup of the educational establishment and there is also, obviously, a need to understand the legislation 1 This article forms part of the Universitat Ramon Llull’s Philosophy Faculty’s research project La escuela estética catalana y sus aportaciones a la estética española (1800-1936) (The Catalan school of aesthetics and its contributions to Spanish aesthetics), financed by the Spanish Min- istry of Science and Innovation, FFI2009-07158 (FISO sub-programme).
    [Show full text]
  • Jaume Medina I Casanovas (Vic, 1949) És Poeta, Assagista, Llatinista I Traductor
    Jaume Medina i Casanovas (Vic, 1949) és poeta, assagista, llatinista i traductor. Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1972) i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona --d'on és professor des de 1972--, amb una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana (1976). Com a poeta ha publicat Temps de tempesta (1974), Encalçar el vent (1976), Dura llavor secreta (1990) i D'ara i de sempre (2000). És autor de diversos treballs sobre Carles Riba: Carles Riba i Friedrich Hölderlin (1987); la biografia Carles Riba (1893-1959) (1989), treball que meresqué el Premi de Crítica Serra d'Or; L'obra de Carles Riba (1990); La plenitud poètica de Carles Riba. El període de les "Elegies de Bierville" (1994), i Estudis sobre Carles Riba (2000). Per la traducció de l'obra cabdal d'Erasme de Rotterdam, Elogi de la Follia, rebé el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat en modalitat de traducció, el 1983. Per altra banda, ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana de Riquer-Comas-Molas. Ha col·laborat en l'edició de l'Epistolari de Carles Riba i és curador de l'Epistolari de Josep Carner i editor dels cinc volums de l'Epistolari de Josep Torras i Bages (1994-1998). Ha publicat La poesia llatina dels Països Catalans. Segles X-XX (1996) i La poesia llatina de Montserrat en els segles XVI i XVII (El Còdex Brenach de l'Arxiu Episcopal de Vic) (1998). Estudiós de la retòrica, ha lliurat al públic recentment L'art de la paraula (2000).
    [Show full text]
  • Février 2012 Nouveautés – New Arrivals February 2012
    Février 2012 Nouveautés – New Arrivals February 2012 ISBN: 9782070113330 (rel.) ISBN: 2070113337 (rel.) Titre: Écrits gnostiques : la bibliothèque de Nag Hammadi / édition publiée sous la direction de Jean-Pierre Mahé et de Paul-Hubert Poirier ; index établis par Eric Crégheur. Éditeur: [Paris] : Gallimard, c2007. Desc. matérielle: lxxxvii, 1830 p. ; 18 cm. Titre de coll.: (Bibliothèque de la pléiade ; 538) Note générale: "Le présent volume donne la traduction intégrale des quarante-six écrits de Nag Hammadi ... On y a joint ceux du manuscrit copte de Berlin (Berolinensis gnosticus 8502, désigné par BG), ..."--P. xxxi. Note bibliogr.: Comprend des références bibliographiques (p.1685-1689) et des index. AC 20 B5E37M2 2007 ISBN: 9782070771745 (rel.) ISBN: 2070771741 (rel.) Titre: Philosophes confucianistes = Ru jia / textes traduits, présentés et annotés par Charles Le Blanc et Rémi Mathieu. Titre parallèle: Ru jia Éditeur: [Paris] : Gallimard, c2009. Desc. matérielle: lxvi, 1468 p. : cartes ; 18 cm. Titre de coll.: (Bibliothèque de la Pléiade ; 557) Note générale: Contient les "Quatre livres" (Si shu): Lun yu, Mengzi, Da xue et Zhong yong; contient aussi le Classique de la piété filiale (Xiao jing) et le Xun zi. Note bibliogr.: Comprend des références bibliographiques (p. [1335]-1350). Dépouil. complet: Les entretiens de Confucius (Lunyu) - Meng Zi -- La Grande Étude (Daxue) - La pratique équilibrée (Zhongyong) -- Le Classique de la piété filiale (Xiaojing) -- Xun Zi AC 20 B5P45L43 2009 ISBN: 9782130576785 (br.) ISBN: 2130576788 (br.) Auteur: Déroche, François, 1952- Titre: Le Coran / François Déroche. Éditeur: Paris : Presses universitaires de France, 2009. Desc. matérielle: 127 p. ; 18 cm. Titre de coll.: (Que sais-je ; 1245) Note bibliogr.: Comprend des références bibliographiques (p.
    [Show full text]
  • Creativitat I Subversió En Les Reescriptures De Joan Sales
    CREATIVITAT I SUBVERSIÓ EN LES REESCRIPTURES DE JOAN SALES Marta PASQUAL i LLORENÇ Dipòsit legal: GI-1076-2011 http://hdl.handle.net/10803/34761 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • Lluís Cabré Darrera Actualització Dijous, 09 De Setembre De 2021 10:01
    Lluís Cabré Darrera actualització dijous, 09 de setembre de 2021 10:01 Universitat Autònoma de Barcelona Professor (Medieval Catalan) [email protected] Lluís G. M. Cabré Ollé (Barcelona, 1959) took his PhD at the Universitat Autònoma de Barcelona (1990). He has been a lecturer (1990-93) and Visiting Research Fellow (1994-95) at Queen Mary and Westfield College, University of London, and has taught Medieval Catalan literature at the Universitat de Girona (1993-94) and at the Universitat Autònoma de Barcelona (since 1997), in which he is now professor of Catalan Philology. He has worked as a lexicographer for Oxford University Press and as a translator for Cambridge University Press (1995-96). He has held Fellowships from the CIRIT (Generalitat de Catalunya, 1989) and from the Batista i Roca Foundation (1994-95). In 2008 he was awarded a semester leave to pursue 1 / 21 Lluís Cabré Darrera actualització dijous, 09 de setembre de 2021 10:01 research at The Warburg Institute (London). He has taught post-graduate courses and seminars and contributed research papers both in Spain (UAB, UB, UdG, UdL, UOC, UPF, UAlacant, USalamanca, UValència, CSIC-Milà i Fontanals, IEC, RABLB) and abroad (Birkbeck College, Institute of Romance Studies, Queen Mary and Westfield, University College London, University of Manchester, University of Nottingham, Università di Roma La Sapienza, Università di Roma Tor Vergata, Università degli Studi della Basilicata, Istituto Opera del Vocabolario Italiano (CNR, Florence), Centro Europeo di Studi su Umanesimo e Rinascimento Aragonese (Naples), Université de Fribourg, Warburg Institute, Renaissance Society of America). He is the author of critical editions of Pere March’s poetry (1993) and Bernat Metge’s Llibre de Fortuna i Prudència (2010), and has also co-edited Ramon Llull’s Rhetorica nova (2006).
    [Show full text]
  • Messianism As a Philosophical Problem: the Liber De Adventv Messiae by Ramon Llull
    Medieval Medieval Encounters (2018) 435–502 Jewish, Christian and Muslim Culture Encounters in Confluence and Dialogue brill.com/me Messianism as a Philosophical Problem: The Liber de Adventv Messiae by Ramon Llull Celia López Alcalde Instituto de Filosofia, Universidade do Porto [email protected] Abstract The Liber de aduentu Messiae is one of Ramon Llull’s major contributions to Jewish- Christian polemics. However, oddly enough, it has been neglected by scholars. The present study consists of two parts: the first contains an analysis and description of certain contextual and internal features of the work in question; and the second a criti- cal edition of the text, which until now has remained unedited in its totality. Keywords Messianism – Religious polemics – Liber de aduentu Messiae – Ramon Llull 1 Introduction to the Liber de aduentu Messiae The Liber de aduentu Messiae (LAM) belongs to that group of works by Ramon Llull, which, since they remain unedited, have received little attention within * Research member at the Instituto de Filosofia of the University of Porto, Via Panorâmica s/n, 4150-564 Porto, holding a postdoctoral fellowship provided by the Portuguese Fundação para a Ciência e a Tecnologia, ref. SFRH / BPD / 95373 / 2013. Research for this paper was conducted in close collaboration with the ERC-project “The Latin Talmud” (FP7/2007-2013, n° 613694). I gratefully acknowledge the invaluable collaboration of Alexander Fidora and Robert D. Hughes, and the relevant suggestions made thereby. I would like also to thank to the research group Islamolatina (Universitat Autònoma de Barcelona) its support. Finally, I am very grateful as well to David Nirenberg and Mark D.
    [Show full text]
  • Most Reverend José H. Gomez Archbishop of Los Angeles
    Intentionally blank for 2-page viewing HOW TO USE THE 2019-2020 DIRECTORY two-thousand nineteen– TO FIND: twenty-twenty Cover Story – Catholic Charities of Los Angeles ............................................................................page 2 Archdiocesan Information – Officials and Departments ..............................................................................pages 17-24 – Pastoral Regions Overview .................................................................................. page 61 – Regional Maps with Parish Locations ............................................................pages 62-71 Clergy & Deacons – in Telephone Index .........................................................................................pages 27-60 – Clergy in Photo Index ............................................................................... pages 213-233 – Deacons in Photo Index ............................................................................ pages 237-247 Religious Communities of Men and Women .....................................pages 187-195 Women Religious – Listing of names and addresses ................................................................ pages 196-212 Parishes – Check Telephone Index ..................................................................................pages 27-60 – See Alphabetical Listing.................................................................................pages 72-73 – Parishes by City .........................................................................................
    [Show full text]
  • Departament De Filosofia I Treball Social. Curs 2004-05
    DEPARTAMENT DE FILOSOFIA I TREBALL SOCIAL. CURS 2004-05 HISTORIA DE LA FILOSOFIA III CODI 1206 Assignatura troncal. Segon curs de Filosofia. Assignatura quadrimestral de sis crèdits (4 teòrics i 2 pràctics) Professor: Joan Lluís Llinàs Begon Llengua vehicular de l’assignatura: català, sense que això signifiqui que al llarg del curs no es puguin emprar altres idiomes. Tutories: dilluns i dimecres de 16 a 17 hores. Edifici Ramon Llull, despatx 254. Tel. 971172692. Tutoria electrònica: [email protected] OBJECTIUS Tenir una visió general del pensament del periode comprès entre els segles XIV i XVII. Conèixer i aprofondir en autors i temes fonamentals d’aquest periode. Dominar la terminologia filosòfica utilitzada en aquest periode. Millorar l’habilitat de comprensió de textos filosòfics, i la capacitat per efectuar comentaris de text filosòfics. Millorar els procediments de reflexió i discussió de problemes filosòfics. PROGRAMA (CONTINGUTS TÈORICS) 1. El Renaixement. El Renaixement com a periode històric: ruptura, continuació, o profundització? Els temes fonamentals del Renaixement. Els nous valors. La filosofia de l’humanisme. El retorn a l’antiquitat clàssica. Individualisme i voluntarisme. El concepte de natura. El Renaixament i l’Edat Moderna. Alguns estudis sobre el Renaixement: Burckhardt, Kristeller, Heller, Garin. 2. La nova reflexió política: Maquiavel. La Florència dels Medici. Maquiavel humanista. L’originalitat de Maquiavel: un repàs a les principals interpretacions. El nou príncep (lectura de El Príncep): la virtú, la necessità, la fortuna. La idea de progrés. L’ideal de la República romana (lectura de Discursos sobre la primera dècada de Tit-Livi). El mètode maquiavelià. 3. La nova reflexió sobre l’home: Montaigne.
    [Show full text]
  • El Pensament Filosòfic Medieval En Català: Traduccions I Estudis Assaig De Balanç Enraonat
    Enrahonar. Quaderns de Filosofia 54, 2015 93-116 El pensament filosòfic medieval en català: traduccions i estudis Assaig de balanç enraonat Josep Batalla Obrador Edèndum [email protected] Laia Corbella Biblioteca de la Fundació Quer Alt [email protected] Data de recepció: 10-10-2013 Data d’acceptació: 16-4-2014 Resum L’article presenta una bibliografia de les traduccions al català de textos filosòfics medievals i d’estudis de filosofia medieval publicats també en català al llarg del segle passat. Els títols són agrupats en dotze unitats temàtiques que, en bona part, s’ordenen cronològicament. Tanmateix, l’article vol oferir també un balanç crític de les col·leccions en què han apare- gut els llibres, així com de les institucions i de les personalitats que les han promogudes. Paraules clau: pensament medieval; textos patrístics; traduccions catalanes. Abstract. Medieval Philosophical Thought in Catalan: Translations and Studies. An Essay of Reasoned Judgement This paper presents a bibliography of the translations into Catalan of mediaeval philo- sophical texts and of the studies of mediaeval philosophy also published in Catalan throughout the last century. The titles are gathered in 12 thematic units, in large part ordered chronologically. However, the paper aims to offer a critical balance to both of the series in which the books have appeared and of the institutions and the personalities who have promoted them. Keywords: medieval thought; patristic literature; Catalan translations. Sumari 1. Delimitacions prèvies 4. Estudis generals 2. El medi filosòfic català Referències bibliogràfiques 3. Traduccions i monografies ISSN 0211-402X (paper), ISSN 2014-881X (digital) http://dx.doi.org/10.5565/rev/enrahonar.114 94 Enrahonar 54, 2015 Josep Batalla, Laia Corbella 1.
    [Show full text]
  • Archdiocese of Los Angeles Catholic Directory 2020-2021
    ARCHDIOCESE OF LOS ANGELES CATHOLIC DIRECTORY 2020-2021 Mission Basilica San Buenaventura, Ventura See inside front cover 01-FRONT_COVER.indd 1 9/16/2020 3:47:17 PM 2020-2021 OFFICIAL CATHOLIC DIRECTORY OF THE ARCHDIOCESE OF LOS ANGELES Most Reverend José H. Gomez Archbishop of Los Angeles Published continuously since 1947 by THE TIDINGS CORPORATION • ANGELUS • VIDA NUEVA • CATHOLIC DIRECTORY 3424 Wilshire Boulevard • Los Angeles • California 90010-2241 • (213) 637-7000 To order: (213) 637-7378 Volume 74 2 USER GUIDE HOW TO USE THE 2020-2021 DIRECTORY TO FIND: two-thousand twenty/ Cover Story twenty-one – San Buenaventura Named Mission Basilica ........................................... Archdiocesan Information – Officials and Departments ..............................................................................pages 17-25 – Pastoral Regions Overview .................................................................................. page 63 – Regional Maps with Parish Locations ............................................................pages 65-73 Clergy & Deacons – in Telephone Index .........................................................................................pages 29-61 – Clergy in Photo Index ............................................................................... pages 210-233 – Deacons in Photo Index ............................................................................ pages 237-247 Religious Communities of Men and Women .....................................pages 185-193 Women Religious – Listing of
    [Show full text]
  • XAVIER ESPLUGA Universitat De Barcelona Departament De Filologia Clàssica, Romànica I Semítica (Grup LUDUS)
    Haidé, núm. 7, 2018, p. 29-38 XAVIER ESPLUGA Universitat de Barcelona Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica (grup LUDUS). [email protected] ‘De més a vora nostre’: Lectures dels clàssics llatins en l’obra de Maragall Resum: Aquesta contribució analitza la influència dels clàssics llatins (inclosos els pares de l’Església) en l’obra poètica i les contribucions periodístiques i assagístiques de Joan Maragall. Tot i les dificultats epistemològiques per valorar la influència directa dels clàssics en l’obra maragalliana, se n’evidencia l’amplitud de lectures, especialment de Virgili en el darrer Maragall. Paraules clau: tradició clàssica — Joan Maragall — literatura llatina — Virgili — recepció literària Abstract: This contribution deals with the influence of Latin classics (including the Latin fathers of the church) on the poetry, journal arti- cles, and essays of the Catalan poet Joan Maragall. Despite the epistemological problems arising when trying to categorize the direct influence of the Classics on Maragall’s works, the Catalan writer had a wide knowledge of the Latin classics, and Vergil’s influence in particular emerges in the last period of his life. Key words: Classical tradition — Joan Maragall — Latin literature — Vergil — literary reception En record perenne d’Eduard Valentí i Fiol En seus diverses han estat ja convenientment assenyalades les dificultats epistemològiques per resse- guir les influències rebudes per Joan Maragall i per copsar-ne la plasmació tant en la producció poètica com en les contribucions periodístiques i assagístiques.1 No obstant aquestes inconveniències meto- dològiques, la crítica maragalliana ha sabut contrastar la petjada de diversos autors (Dant, Leopardi,2 1 Lluís QUINTANA, La veu misteriosa.
    [Show full text]
  • Coroleu, Alejandro: Printing and Reading Italian Latin Humanism in Renais- Sance Europe (Ca
    Ressenyes 145 COROLEU, Alejandro: Printing and Reading Italian Latin Humanism in Renais- sance Europe (ca. 1470 – ca. 1540), Newcastle: Cambridge Scholars Publish- ing, 2014. BARRY TAYLOR The British Library [email protected] Although Renaissance humanism had been flourishing for a good hundred years between the time of Petrarch and the time of Gutenberg, the printing revo- lution of the late fifteenth century gave a new impetus and a new agility to the processes of cultural exchange. The focus of this book is the reception outside Italy of the works of Italian scholarship and creative writing in Latin. This central topic is successfully stu- died. The author then builds on his findings as a way of mapping the relations between printing, publishing and education (at a variety of levels) throughout Western Europe in the Renaissance. The universality of Latin means that similar phenomena are encountered in the German and Romance areas, and in both tiny local schools and great metropolitan universities. The four main chapters cover Social Networks, Commentaries, the Use of Italian Humanism in the Classroom, and Italian Latin Humanism and the Spa- nish Vernacular. In ch. 1, ‘Social Networks’ (ps. 10-23), Coroleu sketches the connections between printers, who sometimes imported and sometimes printed texts, and scholars. Some printers were linked to a university (ps. 67, 95), some were asso- ciated with individual scholars (p. 105). Some printers were themselves scholars (such as Manutius and Bade), and employed learned men as correctors (ps. 13, 49; see now Grafton (2011). The authors discussed in chapter 2, ‘Commentaries’ (ps. 24-57), are Baptista Mantuanus, the Petrarch of the Bucolicum carmen (a work which cultivates obs- curity and self-exegesis, p.
    [Show full text]