Studia Lulliana
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
2020 STUDIA LULLIANA olim Estudios Lulianos ÍNDEX Articles S. SARI, One God, Many Names: Llull’s Hundred Names of God in its Christian and Islamic religious context 5-36 A. MAYER, Ramon Llull and the virtus verborum: A theological exploraction 37-56 T. LX T. M. PEREIRA, Un manoscritto settecentesco e il lullismo di Salzinger 57-82 P. J. PLANAS MULET, Ramon Llull y la geometría: de la cuadratura del círculo a la Figura medii trianguli pasando por la Figura plena 83-134 Materials Bibliografia lul·lística i Ressenyes 135-210 Crònica 211-225 Índex d’obres lul·lianes citades 226-229 STUDIA LULLIANA LULLIANA STUDIA MAIORICENSIS SCHOLA LULLISTICA VOL. LX 2020 Núm. 115 Studia Lulliana (des de 1991) és la continuació d’Estudios Lulianos (1957-1990). Anuari d’es- ABREVIATURES UTILITZADES A STUDIA LULLIANA tudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme Abreviatures de revistes Consell editor: ATCA = Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) BSAL = Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma) EL = Estudios Lulianos (Palma) (1957-1990. Vegeu SL) Anthony Bonner (director), Maria Isabel Ripoll (secretària), Lola Badia, Jordi Gayà, Pere SL = Studia Lulliana (a partir del 1991. Abans EL) Rosselló, Josep Enric Rubio, Albert Soler (vocals) SMR = Studia Monographica et Recensiones (Palma) Consell assessor: Abreviatures de col·leccions1 Fernando Domínguez (Raimundus-Lullus-Institut, Emeritus), Kurt Flasch (Ruhr-Universität ENC = Els Nostres Clàssics (Barcelona) Bochum, Emeritus), Harvey Hames (Ben Gurion University of the Negev), Ruedi Imbach MOG = Raymundi Lulli Opera omnia, ed. I. Salzinger, 8 vols. (Magúncia, 1721- (Université Paris Sorbonne – Paris IV), Michela Pereira (Università degli Studi di Siena 42; reimpr. Frankfurt, 1965)2 Emerita), Rafael Ramis Barceló (Universitat de les Illes Balears), Josep M. Ruiz Simón (Uni- versitat de Girona) NEORL = Nova Edició de les obres de Ramon Llull (Palma, 1991 i ss.) OE = Ramon Llull, Obres Essencials, 2 vols. (Barcelona, 1957-60) ORL = Obres de Ramon Lull, edició original, 21 vols. (Palma, 1906-50) Redacció i gestió: OS = Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), ed. A. Bonner, 2 vols. (Palma, 1989) Maioricensis Schola Lullistica Centre de Documentació Ramon Llull ROL = Raimundi Lulli Opera Latina (Palma i Turnhout, dins el Corpus Apartat de Correus, 17 Universitat de Barcelona Christianorum, Continuatio Mediaevalis, 1959 i ss.) Palma (Espanya) Gran Via de les Corts Catalanes, 585 www.msl.cat 08007 Barcelona (Espanya) Abreviatures de fonts bibliogràfiques [email protected] http://centrellull.ub.edu/ [email protected] Llull DB = Anthony Bonner (dir.), Base de Dades Ramon Llull, Centre de Docu- mentació Ramon Llull (Universitat de Barcelona), <http://orbita.bib.ub.es/ Amb el suport de: llull>. RD = Estanislau Rogent i Elies Duran, Bibliografia de les impressions lul·lia- nes (Barcelona, 1927; reimpr., 3 vols., Palma, 1989-1991); se cita segons Servei de Biblioteca i Documentació Departament de Filologia Catalana i Língüística el número d’edició (no segons pàgina). de la Universitat de les Illes Balears General de la Universitat de les Illes Balears Universitat de les Illes Balears Universitat de les Illes Balears Cra. de Valldemossa, km. 7,5 Cra. de Valldemossa, km. 7,5 Catàlegs d’obres de Ramon Llull 07122 Palma (Espanya) 07122 Palma (Espanya) http://biblioteca.uib.cat/ http://dfc.uib.cat/ Se citen els catàlegs d’obres de Bonner o de la ROL acompanyant les sigles Bo i ROL de la referència que correspongui a l’obra en qüestió. Hom pot trobar aquests catàlegs a la següent adreça de la Llull DB: <http://orbita.bib.ub.edu/llull/cioarl.asp>. —————— 1 Cal indicar el nom de l’editor a la referència bibliogràfica: Dictat de Ramon, ed. S. Gal- © Studia Lulliana més, ORL XIX, p. 268; Excusatio Raimundi, ed. Ch. Lohr, ROL XI, pp. 363-367; Romanç Maioricensis Schola Lullistica d’Evast e Blaquerna, ed. J. Santanach i A. Soler, NEORL VIII, pp. 325-327. Apartat, 17. Palma de Mallorca 2 Cal citar: «MOG I, vii, 23: 455». Primer es dona la paginació de l’edició original, és a dir la p. 23 de la setena numeració interna, i, després dels dos punts, la paginació contínua de la ISSN 1132 - 130X reimpressió (ed. Stegmüller, Frankfurt, 1965). Aquest sistema permet la consulta de la versió ISSN digital 2340-4752 original i de la reimpressió. DL: PM-268-1961 STUDIA LULLIANA Maioricensis Schola Lullistica Vol. LX MALLORCA 2020 Articles One God, Many Names: Llull’s Hundred Names of God in its Christian and Islamic religious context* Simone Sari Centre de Documentació Ramon Llull Universitat de Barcelona [email protected] doi: 10.336/STUDIALULLIANA.115.5 Rebut el 18 març de 2020. Acceptat el 16 d’abril de 2020 Abstract Devotion to the Names of God and the theological debates deriving therefrom are pivotal in both Christian and Islamic thought and practice. Ramon Llull’s Hundred Names of God may be considered to act as a bridge between the two monotheisms. In this paper we shall focus upon some of the specific questions in whose regard both Christian and Islamic theologians have expounded on the basis of their analysis of the Divine Names, which Names find echoes in Ramon Llull’s oeuvre. Key Words Names of God, Christian devotion, Islamic devotion, Ramon Llull *This paper is part of a project that has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under the Marie Skłodowka-Curie grant agreement No 746221 Christianus Arabicus. Studia lulliana 60 (2020), 5-36 http://www.msl.cat/revista/revista%20portada.htm http://studialulliana.uib.cat ISSN 2340 – 4752 6 SIMONE SARI Resum La devoció als Noms de Déu, i el debat teològic que n’ha derivat, és central en el pensament i en la pràctica dels musulmans i dels cristians. Els Cent noms de Déu de Ramon Llull es poden considerar com un pont entre aquests dos monoteismes. En aquest article ens centrarem en les qüestions específiques que els teòlegs cristians i musulmans van desenvolupar a partir de la seva anàlisi dels Noms divins, que tenen ressonància en l’obra lul·liana. Paraules clau Noms de Déu, devoció cristiana, devoció islàmica, Ramon Llull Summary 1. The Names of God in Christianity 2. The Names of God in Islam 3. The Prologue to Llull’s Hundred Names of God Studia lulliana 60 (2020), x-xx http://www.msl.cat/revista/revista%20portada.htm http://studialulliana.uib.cat ISSN 2340 – 4752 ONE GOD, MANY NAMES 7 What’s in a name? That which we call a rose By any other name would smell as sweet (Shakespeare 2009, 32) How can we assign a name to God? Does God possess a name? To un- derstand how Ramon Llull answers these questions, I shall contextualise the general set of problems surrounding God’s Names within both Christianity and Islam, in an effort to see how he attempted to create accord between both religions as well as to provide his own interpretation of the role of the Divi- ne Names within Creation. Thus, we can read Llull’s self-attributed title of Christianus arabicus as a bridge between the two monotheisms and construe his Cent noms de Déu [Hundred Names of God] not only as an apologetic work, but also as a way to link the Islamic veneration of the Names of God to authentic Christian traditions which circulated within Europe during the Middle Ages. 1. The Names of God in Christianity In the Christian tradition, it is possible to survey three different approaches towards the relation between Creation and God’s Names via the writings of Origen of Alexandria, Pseudo-Dionysius the Areopagite, and Saint Isidore of Seville. In his Contra Celsum (I, § 24), Origen quotes two affirmations of the pagan philosophers concerning the Divine Names: The goatherds and shepherds thought that there was one God called the Most High, or Adonai, or the Heavenly One, or Sabaoth, or however they like to call his world; and they acknowledged nothing more. […] [I]t makes no difference whether one calls the supreme God by the name used among the Greeks, or by that, for example, used among the Indians, or by that among the Egyptians.1 (Origen 1980, 23) This paper elaborates upon my opening address at the congress One God, Many Names, held at the University of Barcelona on 26th-27th September 2019. The congress and the papers related thereto form part of a project which has received funding from the European Union’s Horizon 2020 Research and Inno- vation Programme under the Marie Skłodowska-Curie grant agreement No. 746221 Christianus Arabicus: Ramon Llull (1232-1316): A Vernacular Writer between Christianity and Islam. 1 These names are listed in another quotation from Celsus cited in Origen’s Book V, § 41: “I think, therefore, that it makes no difference whether we call Zeus the Most High, or Zen, or Adonai, or Sabaoth, or Amoun like the Egyptians, or Papaeus like the Scythians” (Origen 1980, 297). In Book I, § 24, Origen is probably summarising the position set forth in Book V, § 41 (Origen 1980, 23, n. 4). 8 SIMONE SARI In response to Celsus, Origen summarises the pagan philosophers’ interpre- tation of the nature of names: for Aristotle, names were conferred by arbitrary determination, while for both the Stoics and the Epicureans such conferral arose by nature. Origen, who refused to accept any of these ideas, attributes the nature of names to a “mysterious divine science that is related to the Crea- tor of the Universe” (Origen 1980, 24), asserting that the Divine Names enjoy special powers which are proper to them, as attested by Holy Scripture. The name Jesus, for example, possesses the power to heal, as is revealed in Mat- thew 7:22: “In Thy Name we have cast out daemons and performed miracles” (Origen 1980, 10),2 but, of course, this cannot be connected with magic nor with the names’ meaning, because, as Naomi Janowitz (1991, 363) asserts: […] the nonarbitrariness of language for Origen is connected with the special qualities of Hebrew, which is for him the original language.