linguapax review7 2019

Old7 kava in new gourds: language revitalization and schooling in Hawaii

Kava vell en carabasses noves: revitalització lingüística i escolarització a Hawaii Linguapax Review 2019 Old kava in new gourds: language revitalization and schooling in Hawaii Kava vell en carabasses noves: revitalització lingüística i escolarització a Hawaii

Editat per:

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Generalitat de Catalunya Departament d’Acció Exterior Relacions Institucionals i Transparència Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea

Coordinació editorial: Rubèn Fernández Asensio Disseny i maquetació: Grafia, serveis gràfics Traduccions: Marc Alba / Violeta Roca Font

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons Linguapax Review 7 3

CONTENTS CONTINGUTS

• Introduction 5 • Introducció 9 RUBÈN FERNÁNDEZ ASENSIO

• The demise of Hawaiian schools in the 19th century 13 • La desaparició de les escoles hawaianes al segle XIX 31 RUBÈN FERNÁNDEZ ASENSIO

• ʻAha Pūnana Leo - Advancing from the grassroots 49 • ʻAha Pūnana Leo - Avançant des de la base 71 DR. WILLIAM H. WILSON DR. KAUANOE KAMANĀ

• Take My Word: Mahalo no i to’u matua tane 93 • Tens la meva paraula: Mahalo no i to‘u matua tane 113 KEAO NESMITH

• Hawaiian Performing Arts and the Resurgence of the Hawaiian Language 133 • Les arts escèniques hawaianes i el ressorgiment del hawaià 141 DR. KALENA SILVA

• A Perspective on Kula Kaiapuni 149 • Una mirada a les Kula Kaiapuni 159 ANN PAULINO

• The role of school and language networks in the Hawaiian language revival 169 • El paper de l’escola i de les xarxes de parlants en la recuperació 181 de la llengua hawaiana MATTHIAS BRENZINGER PATRICK HEINRICH

Linguapax Review 7 5

INTRODUCTION Rubèn Fernández Asensio

Linguapax Review saw the light of day in 2010 aiming to be «a “watchtower” on the situ- ation of linguistic rights in the world, to make progress in promoting and identifying good practice, and denouncing the contravention of linguistic rights». Although all of its issues have been monographic in one way or another by focusing on a particular topic or aspect of linguistic rights and minority language promotion, its international scope naturally led to a systematic comparison of similar issues in different locales. However, with the com- memoration in 2019 of UNESCO’s Year of Indigenous Languages it has been decided to more directly link this publication to the bestowal of the Linguapax Award, which was established a few years later than the review as a tribute to outstanding action carried out in different areas in favor of the preservation, revitalization and reactivation of linguistic communities, to recognize the exceptional work of individuals or entities in favor of linguis- tic diversity and multilingual education. And there’s no better way of commemorating such year than granting the award to Larry Kimura, the ‘grandfather’ and pioneer of the Hawai- ian language revitalization movement, which he set in motion practically single-handedly in the 70’s when the fate of Hawaiian seemed already sealed, first as an educator, then as a radio host, later on as a language documentalist, terminologist and writer, and still later in a myriad of other capacities.

The Linguapax Award jury, made up of forty international experts, has valued especially Kimura’s foundation of ʻAha Pūnana Leo and his leadership in the Hawaiian language revitalization movement for the last 35 years and his continuing efforts to expanding the Hawaiian language. So the award is also a fair recognition of the work of all Hawaiian scholars and language activists. The success of the Hawaiian revitalization movement demonstrates that languages on the brink of extinction can in fact be revitalized and be given a new lease of life. Thus, the Hawaiian Language revival is nowadays an important example and serves as a model for other indigenous languages movements. That is the reason that, for the first time, Linguapax has decided to publish a monograph on a single location. This issue of Linguapax Review, by examining Hawaiʻi as a case study from a variety of angles and perspectives, tries to unveil the reasons for the success that sets it apart from other attempts at revitalizing endangered languages and to assess its value as a model without shying away from its unique history, conditions and challenges.

The first point of interest in the Hawaiian case is the crucial role played by schools in contrast with classical proposals for language revitalization and maintenance as laid out by Joshua Fishman, who granted much more importance to the home domain. The first paper in this collection reviews the history of language and schooling in 19th century Ha- waiʻi to provide a rationale for such a focus. Among endangered languages, Hawaiian is unique in having been the language of a sovereign polity, which in 1843 became the first non-European indigenous state to gain recognition as a nation, before the monarchy was overthrown by the US in 1893. Moreover, since the very beginning of its existence as a na- tion patterned along Western models, Hawaiʻi enjoyed a pioneering and comprehensive school network that reached every corner of the archipelago to teach its subjects in their 6 Linguapax Review 7

own language, before English was introduced to nominally strengthen the state’s inde- pendence while actually subverting it. Given that Hawaiian language revitalization goes beyond reclaiming the language and culture, reestablishing Hawaiian medium schools as a part of the original Hawaiian state was an essential part of restoring a degree of political sovereignty as well and amending the wrongs of the colonial past.

The following paper by Pila Wilson & Kauanoe Kamanā takes us to the next historical pe- riod but on the opposite way, from language recession to language restoration, by chron- icling the beginnings of the language revitalization movement. While we follow the thread of Larry Kimura’s activities and then those of the non-profit organization ʻAha Pūnana Leo that he founded, we learn of the uphill battle that they all waged against bureaucratic cal- lousness and the inertia of colonial laws. An interesting lesson that the reader shouldn’t miss is how the language revitalization movement avoided being dissipated in its own popularity: rather than spreadind ‘horizontally’ by inserting Hawaiian language instruction as a mere subject in as many mainstream schools as possible, it chose to concentrate its strength ‘vertically’ both in the uppermost and lowermost points of the school system, the university and the preschool, until the whole middle range could be occupied. It is also worth noting that the home use of Hawaiian wasn’t dissociated from the efforts of introduc- ing it into schools, as the first Hawaiian language preschools were established to service Hawaiian speaking children both of ‘traditional’ (from Niʻihau) and ‘new speakers’ families.

Unfortunately the interests of traditional and new speakers may easily clash and part ways, as explained in both this and the third paper, but from opposing perspectives. The needs of new speakers that are reclaiming a lost language through immersion education are difficult to reconcile with the preferences of communities that haven’t (yet) stopped transmitting it to their children, as the latter may still be under the diglossic spell of the majority language’s prestige and the urge of acquiring it as early as possible, putting little faith in the practical value of immersion education in their own language. The ensuing tension may split entire communities, as happened in Kekaha (Kauaʻi), where two schools service the Niʻihau community, one through Hawaiian immersion and the other through instruction in English. This problem plagues language revitalization attempts everywhere, but the Hawaiian case shows that rejection of minority language instruction doesn’t nec- essarily entail a low esteem of it. Instead, resistance to the role taken by new speakers in the direction of the community may take the form of a controversy on language standards and authenticity, with traditional speakers rejecting the language authority of new speak- ers and claiming the role of language models for themselves. This conflict was bound to happen in Hawaiʻi since the huge terminological needs caused by the decision of using Hawaiian for all purposes clashed with the distribution of domains with English dictat- ed by traditional diglossia. Keao neSmith’s paper is strongly colored by the perspective of traditional speakers, but is truly invaluable in probing to what extent the revitalization movement can take traditional speakers on board and use their language expertise to strengthen the authenticity claims that provide its very own rationale.

Besides the historical importance of schooling in sovereign Hawaiʻi, there is another factor that underpins the importance of formal instruction in Hawaiian language revitalization beyond the home domain: it is the weight of traditional arts like hula, singing and chanting Linguapax Review 7 7

which propelled the prestige of Hawaiian culture and language, even internationally, be- fore language revitalization actually started. The forth paper by Kalena Silva attempts to answer how present-day performing arts with a Hawaiian language base have been able to survive the decline of the language, how healthy these arts are today, and the progno- sis for their future vitality. This overview again raises the question of authenticity, but the example of acculturated arts seems to afford an answer as well.

With the fifth paper by the former principal of a Hawaiian medium school, Ann Paulino, we get a glimpse of the everyday challenges of running such a school in the midst of the English-medium mainstream. We learn how these schools cooperate under common umbrella organizations like ʻAha Kau Leo and the new Office of Hawaiian Education to be heard as one voice, but must also compete to some extent among themselves for scarce resources, the most valuable one being qualified teachers. Also, we witness how the huge challenge of creating a curriculum and teaching materials from scratch was turned into an opportunity for pedagogical innovation. Another point worth noting is that the early tradi- tion of civil disobedience that established Hawaiian language education goes on, as both families and teachers resist having their academic achievement being measured by the one-size-fits-all instruments dictated by the American federal government.

The final paper by Matthias Brenzinger and Patrick Heinrich summarizes and blends to- gether several issues that have appeared through the whole volume, by discussing the exceptional importance of formal language education in the Hawaiian language revival effort, the different kinds of contemporary Hawaiian speakers and the particular speaker type that the movement has raised, and finally how the case of Hawaiian can serve as a model for other endangered language communities by comparing it to Okinawan in Ja- pan.

This short overview is enough to reveal the key uniqueness of Hawaiian language re- vitalization: the role of schools as containers of the language. We could metaphorically compare Hawaiian language to kava (‘awa in Hawaiian), the traditional Polynesian drink of relaxing properties made of the ground root of Piper methysticum, with schools func- tioning as the gourds that used to hold it. However, the biblical parable about the wine and the wineskins cannot be applied without some ambiguity. Some would argue that the Hawaiian language of new speakers as spoken in immersion schools is but a new wine poured into old, fragile wineskins, whereas the majority of language activists would rejoin that after a ninety year disruption in Hawaiian language instruction the immersion schools are truly new vessels and strong enough to hold the old beloved liquor.

As a conclusion for this introduction, it would seem that a comparison with Catalonia is in order as well. In both Hawaiʻi and Catalonia the movement for language restoration start- ed in 1983 and centered around the schools, but circumstances and goals could hardly be more different. In Catalonia intergenerational transmission of the language was never seriously disrupted, Catalan was the home language for about half of the population and the goal of language immersion was merely to grant everybody the chance of becom- ing bilingual. However, whereas immersion in Catalan language was mandatory, there was no strong incentive for Spanish speaking families to become active speakers of the 8 Linguapax Review 7

language, which is still looked as the preserve of traditional speakers. In Catalonia there is no visible clash between traditional and new speakers over authenticity as the former still compound the majority of the language community and have always been available as language models while the latter merely try to blend in, although controversies have erupted periodically about how to update the literary norms to the evolution of the spoken language and on the quality of Catalan language in the media.

In Catalonia, whereas the starting point and the objective conditions were more favorable to the spread of competence in Catalan language, the gains haven’t been as noticeable as in Hawaiʻi. Nowadays the success of Catalan immersion education in creating new speakers of Catalan is being called into question, as the difference betwen passive and active competence has never been so high. This is no surprise, as the original rationale behind Catalan language immersion was guaranteeing the right of Catalan speakers to speak and be understood in all situations. On the other hand, Hawaiian speakers first had to secure for themselves the right not to be understood: a common occurrence in contemporary Hawaiʻi is being congratulated by non-speakers for actively using the lan- guage; this is no small feat in a society that used to suppress minority languages with the command to “speak American”. Thus, instead of trying to fully control government insti- tutions like the entire school system, Hawaiians chose to retreat into their own language networks and reinforce them to be self-sustainable. The key rule to sustain them is not accommodating to non-speakers, whereas Catalan speakers still haven’t broken away from the diglossic rule of accommodating to Spanish speakers, which renders the whole enterprise of massive immersion education a bit pointless. In Catalonia, language bends to politeness because it isn’t backed by a strong sense of ethnic identity, as even lan- guage activists hesitate to accept that speaking Catalan should be a necessary condition to be called ‘Catalan’, a condition that would be seen as ethnic segregation. However, Hawaiian language immersion can afford to be both inclusive and exclusive because its schools are still for the few but are open to everybody regardless of ethnic background; in a very important sense, they have deracialized ethnic identity.

The last paper quotes teacher and activist Eric Wada trying to persuade Okinawans to see themselves as ‘indigenous’ as a first step to start restoring their language and identity. As long as being Okinawan is merely a particular way of being Japanese, true language revival will stall. Are Catalan people ready to see themselves as ‘indigenous’, as members of a truly separate ethnic identity rather than being Spaniards? Linguapax Review 7 9

INTRODUCCIÓ Rubèn Fernández Asensio

Linguapax Review va sortir a la llum el 2010 amb l’objectiu de ser «una talaia per obser- var la situació dels drets lingüístics al món, per avançar en la promoció i identificació de bones pràctiques i en la denúncia de la contravenció dels drets lingüístics». Malgrat que d’una manera o d’una altra tots els seus números han estat monogràfics centrats en un tema o aspecte concret dels drets lingüístics i la promoció de les llengües minoritàries, el seu abast internacional ha comportat, com és lògic, una comparació sistemàtica de temes semblants en diferents indrets. No obstant això, amb la commemoració el 2019 de l’Any de les Llengües Indígenes de la UNESCO s’ha decidit vincular més directament aquesta publicació a la concessió del Premi Linguapax, que es va establir uns anys des- prés de la revista com un homenatge a l’acció exemplar duta a terme en diferents àmbits a favor de la preservació, revitalització i reactivació de comunitats lingüístiques, per re- conèixer la tasca excepcional de persones o entitats a favor de la diversitat lingüística i l’educació multilingüe. I no hi ha millor manera de commemorar aquest any que atorgar el premi a Larry Kimura, ‘l’avi’ i pioner del moviment de revitalització de la llengua hawaiana, qui el va posar en marxa gairebé en solitari als anys setanta, quan el destí del hawaià semblava estar escrit, primer com a educador, després com a locutor de ràdio, més tard com a documentalista de la llengua, terminòleg i escriptor, i encara més tard assumint molts altres papers.

El jurat del Premi Linguapax, compost per quaranta experts internacionals, ha valorat especialment que Kimura fundés ‘Aha Pūnana Leo i hagi encapçalat el moviment de re- vitalització de la llengua hawaiana durant els darrers 35 anys, així com els seus esforços per expandir l’idioma. Per tant, el premi també és un reconeixement just a la tasca de tots els acadèmics i activistes de la llengua hawaiana. L’èxit del moviment de revitalització hawaià demostra que les llengües que estan al caire de l’extinció poden ser revitalitzades i se’ls pot donar un nou impuls. Per tant, la recuperació del hawaià és avui un exemple important i serveix com a model per a altres moviments de llengües indígenes. Per això, per primera vegada, Linguapax ha decidit publicar una monografia sobre un sol indret. Aquest número de Linguapax Review examina Hawai‘i com un cas pràctic des de diver- sos angles i perspectives per mirar de destriar les raons de l’èxit que el distingeix d’altres intents de revitalització de llengües en perill i d’analitzar el valor que té com a model sen- se defugir-ne la història, les condicions i els reptes singulars.

El primer punt d’interès en el cas hawaià és el paper crucial que exerceixen les escoles en contrast amb les propostes clàssiques de revitalització i manteniment de la llengua, tal com va exposar Joshua Fishman, qui va concedir molta més importància a l’àmbit do- mèstic. El primer dels articles repassa la història de la llengua i l’escolarització al Hawai‘i del segle xix per justificar aquest enfocament. Entre les llengües amenaçades, el hawaià és un cas excepcional perquè va ser la llengua d’un govern sobirà, que el 1843 es va convertir en el primer estat indígena no europeu reconegut com a nació, abans que la monarquia fos enderrocada pels EUA el 1893. A més, des del principi de la seva existèn- cia com a nació, seguint els patrons occidentals, Hawai‘i va gaudir d’una xarxa escolar 10 Linguapax Review 7

innovadora i completa que va arribar a tots els racons de l’arxipèlag per ensenyar les matèries en la seva pròpia llengua, abans que s’introduís l’anglès per reforçar teòrica- ment la independència de l’estat, quan en realitat la va subvertir. Com que la revitalització del hawaià no es limita a recuperar la llengua i la cultura, el restabliment de les escoles d’ensenyament en hawaià com a part de l’estat hawaià original va ser una part essencial de la tasca de restablir un grau de sobirania política i d’esmenar els greuges del passat colonial.

El següent article, de Pila Wilson i Kauanoe Kamanā, ens porta al següent període histò- ric però en un sentit oposat, des de la recessió de la llengua fins a la seva restauració, repassant els inicis del moviment de revitalització. Mentre seguim el fil de les activitats de Larry Kimura i després les de l’organització sense ànim de lucre ‘Aha Pūnana Leo que va fundar, ens assabentem de l’àrdua batalla que tots van lliurar contra la insensibilitat burocràtica i la inèrcia de les lleis colonials. Una lliçó interessant que el lector no s’hauria de perdre és com va evitar el moviment de revitalització de la llengua dissipar-se en la seva pròpia popularitat: en lloc d’expandir-se ‘horitzontalment’ introduint l’ensenyament del hawaià com una mera assignatura en el nombre més alt possible d’escoles convenci- onals, va optar per concentrar la força ‘verticalment’ tant en els punts més alts com en els més baixos del sistema escolar —universitat i preescolar—, fins que es pogués ocupar tota la resta. També cal destacar que l’ús del hawaià a la llar no es va dissociar dels es- forços per introduir-lo a les escoles, ja que els primers centres preescolars en hawaià es van establir per atendre fills de parla hawaiana de famílies tant de parlants “tradicionals” (de Ni‘ihau) com de “nous”.

Malauradament, els interessos dels parlants tradicionals i dels nous poden xocar fàcil- ment i agafar camins separats, com s’explica en aquest i en el tercer article, però des de perspectives oposades. Les necessitats dels nous parlants que recuperen una llengua perduda a través de la immersió educativa són difícils de conciliar amb les preferències de les comunitats que (encara) no l’han deixat de transmetre als fills, ja que aquestes últi- mes potser encara es troben sota l’embruix diglòssic del prestigi de la llengua majoritària i el desig d’adquirir-la com abans millor i confien poc en el valor pràctic de la immersió educativa en la seva llengua. La tensió resultant pot dividir comunitats senceres, com va passar a Kekaha (Kaua‘i), on dues escoles atenen la comunitat ni‘ihauesa, una a través de la immersió en hawaià i l’altra a través de la instrucció en anglès. Aquest problema te- nalla qualsevol intent per revitalitzar llengües, però el cas hawaià mostra que el rebuig de la instrucció en la llengua minoritària no implica necessàriament tenir-la en poca estima. En canvi, la resistència al paper exercit pels nous parlants en el rumb de la comunitat pot adoptar la forma d’una controvèrsia sobre les normes i l’autenticitat de la llengua, on els parlants tradicionals rebutgen l’autoritat lingüística dels nous i reivindiquen regir-se per models lingüístics propis. Era previsible que aquest conflicte passés a Hawai‘i, ja que les grans necessitats terminològiques causades per la decisió d’emprar el hawaià en tots els usos xocaven amb la distribució d’àmbits amb l’anglès dictada per la diglòssia tradicional. L’article de Keao NeSmith està fortament influït per la mirada dels parlants tra- dicionals, però és molt valuós per veure fins a quin punt el moviment de revitalització pot comptar amb els parlants tradicionals i utilitzar el seu coneixement lingüístic per reforçar les afirmacions d’autenticitat que aporten la seva mateixa raó de ser. Linguapax Review 7 11

A més de la importància històrica de l’escolarització al Hawai‘i independent, hi ha un altre factor que sosté la importància de la instrucció formal en la revitalització de la llengua hawaiana més enllà de l’àmbit domèstic: el pes de les arts tradicionals com el hula, la cançó i el cant és el que va impulsar el prestigi de la cultura i la llengua hawaiana, fins i tot internacionalment, abans que comencés la revitalització de la llengua. El quart article, de Kalena Silva, intenta respondre com han pogut sobreviure les arts escèniques actuals amb una base en llengua hawaiana al declivi de la llengua, quina salut tenen avui aques- tes arts i quina vitalitat poden tenir en el futur. Aquesta visió general torna a plantejar la qüestió de l’autenticitat, però l’exemple de les arts aculturades també sembla oferir una resposta.

El cinquè article de l’exdirectora d’una escola d’ensenyament en hawaià, Ann Paulino, ens permet donar una ullada a les dificultats diàries de dirigir una escola d’aquesta mena enmig del sistema majoritari d’ensenyament en anglès. Hi descobrim com cooperen aquestes escoles sota el paraigua d’organitzacions com ‘Aha Kau Leo i la nova Oficina d’Educació Hawaiana per ser escoltades com una sola veu, però també com han de competir entre si per uns recursos escassos, el més valuós dels quals són els mestres qualificats. A més, som testimonis de com la gran dificultat de crear un pla d’estudis i materials didàctics des de zero es va convertir en una oportunitat per a la innovació pe- dagògica. També val la pena destacar que la primerenca tradició de desobediència civil establerta per l’educació en llengua hawaiana continua, ja que tant famílies com mestres es resisteixen que el seu rendiment acadèmic es mesuri amb els instruments uniformes que dicta el govern federal.

L’article final de Matthias Brenzinger i Patrick Heinrich resumeix i combina diversos te- mes que apareixen al llarg del volum, i analitza l’excepcional importància de l’ensenya- ment formal en la llengua dins l’esforç de revitalització del hawaià, els diferents tipus de parlants hawaians actuals i el tipus de parlant particular que el moviment ha generat, i finalment com el cas del hawaià pot servir de model per a altres comunitats lingüístiques amenaçades relacionant-lo amb l’okinawès al Japó.

Aquest breu repàs general és suficient per mostrar-nos la singularitat clau del procés de revitalització del hawaià: el paper de les escoles com a receptacles de la llengua. Podríem establir una comparació metafòrica entre la llengua hawaiana i el kava (‘awa en hawaià), la beguda tradicional polinèsia, de propietats relaxants, feta de l’arrel terrestre del Piper methysticum, i entre les escoles i les carabasses en què aquesta beguda se sol guardar. Això no obstant, la paràbola bíblica del vi i les botes no pot aplicar-se sense que hi hagi alguna ambigüitat. Hi ha qui diria que el hawaià dels nous parlants que aprenen la llengua en les escoles immersives és més aviat un vi novell guardat en botes velles i fràgils; la majoria dels activistes de la llengua, en canvi, sostindrien que, després de noranta anys sense ensenyament del hawaià, les escoles immersives són autèntics nous receptacles, prou forts per guardar i protegir l’antic i preuat licor.

Com a conclusió d’aquesta introducció, semblaria convenient també fer una comparació amb Catalunya. Tant a Hawai‘i com a Catalunya el moviment de restauració de la llengua va començar el 1983 i es va centrar en les escoles, però les circumstàncies i els objectius 12 Linguapax Review 7

no podrien ser més diferents. A Catalunya, la transmissió intergeneracional de la llengua no es va interrompre mai greument, el català era la llengua materna d’aproximadament la meitat de la població i l’objectiu de la immersió lingüística era simplement donar a tothom l’oportunitat de ser bilingüe. Amb tot, encara que la immersió en català era obligatòria, les famílies castellanoparlants no tenien cap incentiu fort per passar a ser parlants actius de la llengua, considerada encara un vedat dels parlants tradicionals. A Catalunya no hi ha un xoc visible entre parlants tradicionals i nous pel que fa a l’autenticitat, ja que els primers segueixen constituint la majoria de la comunitat lingüística i sempre han estat accessibles com a models lingüístics, mentre que els segons només intenten integrar-s’hi, tot i que de tant en tant han sorgit polèmiques sobre com adaptar les normes escrites a l’evolució de la llengua parlada i sobre la qualitat del català en els mitjans de comunicació.

A Catalunya, per bé que el punt de partida i les condicions objectives eren més favo- rables a la difusió de la competència en llengua catalana, els avenços no han estat tan evidents com a Hawai‘i. Avui dia, l’èxit de la immersió educativa en català a l’hora de crear nous parlants és qüestionat, ja que la diferència entre la competència passiva i activa no havia estat mai tan alta. I no és estrany, perquè la justificació original de la immersió en català era garantir el dret dels catalanoparlants a parlar i ser entesos en totes les situ- acions. En canvi, els parlants de hawaià primer van haver d’aconseguir el dret a no ser entesos: al Hawai‘i actual és habitual que els no parlants et felicitin per utilitzar activament la llengua, una fita considerable en una societat que va suprimir les llengües minoritàries sota el precepte “parla anglès”. Així, els hawaians, en lloc d’intentar controlar totalment les institucions públiques com tot el sistema escolar, van optar per refugiar-se en les seves pròpies xarxes lingüístiques i reforçar-les per ser autosuficients. La regla clau per sostenir-les és no adaptar-se als no parlants, mentre que els parlants de català encara no han trencat la regla diglòssica d’adaptar-se als castellanoparlants, la qual cosa treu sentit a tot el projecte d’immersió massiva en l’educació. A Catalunya, la llengua es doblega da- vant la cortesia perquè no es recolza en un sentiment fort d’identitat ètnica, ja que ni tan sols els activistes lingüístics estan segurs que parlar català sigui una condició necessària per ser reconegut com a “català”, una condició que es consideraria segregació ètnica. La immersió en hawaià, en canvi, es pot permetre el luxe de ser inclusiva i alhora exclusiva perquè les seves escoles segueixen sent per a una minoria però estan obertes a tothom, independentment del seu origen ètnic; en un sentit molt important, han desproveït la iden- titat ètnica del component racial.

L’últim article cita el professor i activista Eric Wada tractant de persuadir els okinawesos perquè es considerin a si mateixos “indígenes” com un primer pas perquè comencin a re- cuperar la llengua i la identitat. Mentre ser okinawès sigui simplement una forma particular de ser japonès, el veritable ressorgiment de la llengua estarà encallat. Els catalans estan disposats a veure’s a si mateixos com a “indígenes”, com un poble amb una identitat ètnica diferent de l’espanyola? Linguapax Review 7 13

THE DEMISE OF HAWAIIAN SCHOOLS IN THE 19th CENTURY Rubèn Fernández Asensio

If we look only at the current state of Ha- of Hawaiian scholars have started a revision- waiian language, it is sadly too common a ist reading of the historical record in order to case: there are thousands of endangered query the myth of Native nonresistance to languages, all of them, like Hawaiian, spo- foreign encroachment. One of the most inter- ken by stateless nations that have become a esting aspects of this reinterpretation is the marginal part within larger societies. For this new emphasis on the many ways in which reason, the sociolinguistic history of the Ha- Hawai‘i, rather than being yet one more epi- waiian people is usually analyzed through the sode of colonial dispossession of indigenous same theoretical lenses that apply to for in- nations, compounds a quite unique case stance Native Americans, immigrant workers that doesn’t neatly fit in the general picture and other similar groups that find themselves, of Western expansion by sheer military vio- either by choice or by force, absorbed into a lence. Mainstream historians have systemat- political body where they become a relative- ically understated the fact that from 1840 to ly powerless minority. Scholars focusing on 1893—when White sugar planters overthrew educational issues spell out this general as- the Native monarchy—Hawai‘i was a sover- sumption in particularly blunt terms: eign nation whose independence was rec- ognized by the United States, France, Great Hawai‘i is, in microcosm, a reflection of the Britain, Japan, and other great powers of United States. Its history parallels that of the the time. Furthermore, it commanded such nation, from the arrival of invaders taking respect because it was a stable constitution- over the lands of the indigenous people and al monarchy based on ethnic and religious systematically destroying their culture, to the pluralism, popular representation and a very building of a highly materialistic society made liberal franchise, in a time when these virtues up of many ethnic groups. In tracing the histo- were uncommon even in the West. ry of many Hawaiian institutions, we can see, in simpler form, the history of similar national The modernity of the Hawaiian kingdom institutions. (Potter & Logan, p. 12) was nowhere more evident than in the ed- ucational field. A well kept secret of coloni- A usual corollary of this view is the emphasis alism is that by the middle of the 19th cen- on the effects of immigration and the ‘natural’ tury the Kingdom of Hawai‘i enjoyed one of replacement of languages concomitant to a the most comprehensive and wide-reaching replacement of populations. Whether the de- school systems in the world and one of the mographic decline of Native Hawaiians un- highest literacy rates. Hawai‘i instituted uni- der the plagues or else the sheer amount of versal state-funded education for both boys the immigration is stressed, this convention- and girls as early as 1840. A similar law was al account, unwittingly or not, endorses the passed in the United States only in 1852, pseudo-democratic normativity of numerical in Massachusetts, and it wouldn’t become majorities. universal until the last state, Mississippi, enacted compulsory attendance in 1918. Against overly deterministic historians that Worldwide, very few countries were ahead of only see in Hawai‘i a sad but inevitable exam- Hawai‘i: Prussia (1717), Austria (1774), Ba- ple of survival-of-the-fittest, a new generation varia (1802), Denmark (1814), and Greece 14 Linguapax Review 7

(1834). We may compare this with the be- ed all islands under his rule and created a lated implementation of universal education native state. At his death in 1820, his heir by many European powers too like Spain Kamehameha II overthrew traditional reli- (1857), England (1876), and France (1882). gion, a few months before the arrival of the first company of New England missionaries, The goal of this paper is to chart the history which soon succeeded in converting the of language policies in education during the royals and therefore the entire kingdom to kingdom era to find out why and how the Congregational protestantism. Beyond mere flourishing of Hawaiian schools was cut short conversion, the Missionaries’ goal of deep by their switch to English medium instruc- christianization required reducing the previ- tion way before the Hawaiian population lost ously unwritten Hawaiian language to writing its sovereignty and its numerical majority. In and printing, traslating the entire Bible (com- doing so we cannot count on the power of pleted in 1839), and schooling every man, colonial coercion that characterizes the later woman and child to enable them to read it. part of this period; instead, we discover forc- Thanks to the simplicity of the orthography es of persuasion, desire, individualism and created by the missionaries, literacy became consumerism that bear an uncanny resem- a fad and in a few years spread like wild- blance with language spread in our modern fire among the adult population, while the democratic societies and especially with the Mission set up the first schools for children global spread of English. as well, branching out from their mission stations. In 1831 the Mission founded the Lāhaināluna seminary in Lāhainā, Maui, to Eve and golden age of Hawaiian schools train Hawaiians for the ministry, and a more tiered system took shape. By 1837, a typical The Hawaiian archipelago was settled by Poly- mission station school would encompass a nesians sometime between 500 and 1200 CE. ‘select’ class for promising boys preparing to After a period of intense contacts with Tahiti enter Lāhaināluna, a ‘select’ class for training and the Marquesas, long distance seafaring men into teaching, and a model elementary declined and Hawaiians lost all contact with school for children, not taking into account the outside world for centuries until the arrival Sunday classes for adults. of the first Western visitors to Hawai‘i in 1778. However, trade and migration between the However, with the threats of French interven- different islands of the archipelago were nev- tion heralded by Catholic missionaries Ha- er interrupted. The linguistic outcome of this waiian rulers came to realize that Protestant situation was a distance between Hawaiian Christianity was not enough to project the and other Polynesian languages comparable image of a ‘civilized’ nation and to deter the to that of Romance languages, and a remark- trespasses of Western colonialism, so that able internal monolingualism: foreign visitors under missionary advice they started to en- and later Hawaiian authors themselves rare- dow their government with all the trappings ly observed speech differences between the of a modern state. A bill of rights enshrining islands, although originally each island was a freedom of religion was proclaimed in 1839, separate kingdom. and the following year the first written con- stitution ensued. In 1840 the Mission, in The introduction of firearms by Westerners dire financial straits as the American eco- unleashed a struggle for supremacy among nomic crisis of 1837 had cut support from rival chieftains. In 1810, Kamehameha I unit- the American Board of Commissioners for Linguapax Review 7 15

Foreign Missions (ABCFM) back in Boston, would undermine the status of Hawaiian transferred control of its elementary schools language in the long run. An aborted Brit- to the government, and the Hawaiian Legis- ish attempt at annexation in 1843 showed lature enacted the first law requiring compul- the need of making the government more sory education for all children under 14 years respectably Western. From then on the of age, including girls. The pioneering char- government hired many foreign specialists, acter of this step as been already mentioned, mostly Americans and Britons with for- and its precocity confirms that Hawai‘i was mer missionaries being the most influential, no colonial backwater, but a laboratory moved the capital from Lāhainā to Honolulu, where rulers and missionaries could play out and a series of organic acts started to es- avant-garde experiments of Christian Utopia tablish a full-fledged constitutional monarchy, to a level that could only be dreamt of in the with a bicameral Legislature and separation West. of executive, legislative, and judiciary pow- ers. In this process, English became a legal By all measures, Hawaiian education was a governmental language along with Hawaiian. success story. Literacy was so widespread Whereas the first written laws were originally that in 1842 a law mandated that people born promulgated in Hawaiian and later translated after 1819 had to be literate to be allowed to to English, the second Organic Act (Act to marry. In his Report to the Legislature for the Organize the Executive Departments, 1847) year 1853 Richard Armstrong, the minister of mandated that all laws be published simulta- Public Instruction, could boast that the liter- neously in Hawaiian and English in the official acy rate of Hawai‘i already outstripped many governmental newspapers, thus establishing of the United States. This moment marks the the implicit rather than official bilingualism of highest point of Hawaiian education to which government and legislation. Nevertheless, the modern revitalization movement longingly an 1848 act mandating all documents to be looks back: presented at custom houses in Hawaiian or English aggravated an ongoing diplomatic The proportion of our Islanders who can read conflict with France, which claimed the same their own language is already, as we have privilege for its language. Whether on ac- seen, greater than in some old and enlightened count of these troubles, or because bilingual states. In the Sandwich Islands only about one enactment of laws was by then an already adult in four cannot read his Bible, his news- established practice, it was not mentioned in paper, the constitution and laws under which the new 1852 Constitution. France yielded in he lives, and the ballot he throws into the box, 1851 and accepted that every French mer- while in North Carolina, one out of every three is chant would have to shoulder the cost of cer- unable to do so. This result is the more worthy tified translations to Hawaiian or English from of notice since here the state has done almost his own pocket; perhaps with this agreement the entire work of educating the masses, while the kingdom lost a chance of counterbalanc- there the State has done little or nothing. ing increasing English influence.

Although the whole goverment had to work The encroachment of international bilingually, bilingualism was a very scarce English good almost entirely monopolized by mis- sionaries, whose clout was based on their The very golden age of Hawaiian medium services as translators and was resented by schools also witnessed political events that other foreign residents. Probably this was 16 Linguapax Review 7

the reason that missionary policies started 1828 foreign born residents (2.5% of the total to come under attack, including their resist- population), some of whom were becoming ance to teach English to the natives. In 1846 naturalized subjects by taking an oath of al- the new minister of foreign affairs, Robert C. legiance to the king; the government delib- Wyllie, a recent arrival from Scotland, sent erately promoted naturalization as a way to an open letter to all missionaries with sever- prevent their appealing to foreign diplomats al questions including this one: “Would it be in their dealings with Hawaiian courts. In ad- practicable and beneficial to introduce the dition, 1127 of these foreigners were either English language entirely, as opening to the American or British nationals. According to natives a wide field of science?”. The replies the same census, 291 children were born to were in the negative, but from then on the foreign couples, mostly American mission- Mission started attempts to introduce the aries, and native-born children of foreigners teaching of English as a subject at Lāhainālu- were subjects of the kingdom by law. How- na. ever, the missionaries educated most of its children and the government was more con- Perhaps the native rulers too were wary of cerned about the 983 part-Hawaiian children their dependence on missionaries, for their mothered by Hawaiian women to non-mis- own initiative was behind the foundation of sionary foreign fathers. the Royal School in 1839, a boarding school were children of the leading families were In 1851 Armstrong informed the Legislature raised in seclusion under the charge of a mis- that “the most, in fact, nearly all, white settlers sionary couple. That the chiefs intended for speak the English language, and require to their children to learn English is evinced from have their children taught in that language”; their choice of the teacher Amos Cooke, a for this reason “neither white nor half-caste missionary who had arrived to the islands children any where attend the public schools only two years before and had been par- taught by natives”. To provide for the educa- ticularly slow to learn Hawaiian. The English tion of these children, he suggested that a press reported that the isolating boarding regime was necessary for the purpose of language learning and excluded bilingualism: Population by “race” in the 1853 census “It admits of a question whether the pupils can be made familiar with the English without a more careful seclusion from all use of the Hawaiian than would otherwise be desira- ble” (Polynesian, 4th July, 1840). In 1841 the Mission founded Oahu College (later Puna- hou School) to educate their own children in a similar boarding regime, away from any corrupting Hawaiian influence including the language, for at that time they still had the plan of returning home with their families at the end of their missionary work.

At the same time, the trade and whaling in- “Native” “Foreign”

dustry were increasing the expatriate com- “Half Caste” “Foreign, born in Hawaii” munity. The 1853 census noted a total of Linguapax Review 7 17

special tax might be levied upon all male for- want of persons well acquainted with both eign residents and those of foreign parentage the Hawaiian and English languages, and for the sustainment of an English medium this difficulty is increasing from year to year, school, to be controlled, however, by a board as the white population increases in numbers, of trustees elected by the persons subject to wealth, and importance. the tax. The idea was approved by a meeting of the foreign residents of Honolulu and en- Every year afterwards he would insist on this acted that year by the Legislature, but only necessity, and in 1853 he also claimed to the Honolulu Free School was established voice popular concern: under the provisions of this law. It is very likely that one of the goals that the native legisla- On my tours around the Islands, I have found tors considered with this act was procuring a parents everywhere, even on the remote island supply of bilingual non-missionary subjects. of Niihau, most anxious to have their children taught the English language; and the reason That same year, membership in the House they generally gave was a most sound and in- of Representatives was enlarged and made telligent one, that without it ‘they will, by-and- elective, and the first national election was by, be nothing, and the white man everything’. held with universal male suffrage. Ever since this first election, naturalized foreigners could We can only speculate about Armstrong’s vote and stand for office, and their familiarity true thoughts and motives. We do know with parliamentary proceedures was deemed that during this period he and Gerritt Judd, a positive influence in both legislative cham- both ministers and former missionaries, bers, where they were a minority. The grow- were the targets of a removal campaign ing influence of American democratic culture led by the anti-missionary members of the perhaps provided a rationale to extend Eng- American expatriate community, who fa- lish language instruction: what was good for vored English language and annexation to children of noble and foreign origin should the United States. This campaign cost his not be denied to commoners. office to minister Judd. It is possible that Armstrong used language policy to ingrati- ate himself with the agitators, for in 1854, English spreads from the elites to the when the kingdom’s negotiations for annex- commoners ation to the United States became public, he also became pro-annexationist, and his The following year, in his report to the Leg- department started publishing a Hawaiian islature, Armstrong proposed a spectacular language newspaper, the Nu Hou, filled with change of language policy. He argued that articles favoring annexation. English had to “become the language of the natives”, and supported this view by appeal- At any rate, it is unlikely that Armstrong would ing both to individual and state interests: try to persuade the Legislature by claiming popular support for English language instruc- Every native who holds an office, or attempts tion unless there was some bit of truth in his to do business on the Islands, especially near assertion. Naturally, commoners would want the white settlements, is embarrassed, at for their children the opportunities of civil every step, for want of a knowledge of the service opened up by a knowledge of Eng- English language. Embarrassment is felt, too, lish that so far was reserved to part hawaiian in every member of the government, from the children. More to the point, the scandalous 18 Linguapax Review 7

betrayal of Armstrong and other former mis- much divided community of Protestant ex- sionaries in positions of power, ready to sell patriates whether anti- or pro-missionary, out the kingdom to America, made it more American or British: if missionaries staffed imperative to replace them with trustworthy such schools, the commodification of Eng- natives, which required appropriating their bi- lish would help keep the Catholic religion and lingualism. It may be argued that all mission- the French language in check. By 1844, 100 aries had come under suspicion on account public schools were already run by and for of their changing status. Starting in 1848, Catholics, and in 1851 Catholics had started the American Board back in Boston consid- a French language school for natives while ered Hawai‘i to be a Christian nation, and the strongly asking for Catholic school inspec- Mission became an independent church that tors; the recently arrived Mormons were even was renamed in 1853 as Hawaiian Evangel- more vocal in complaining against discrimi- ical Association, in the process changing its nation. Armstrong’s solution in 1854 was to working language from English to Hawaiian. create non-denominational schools wherever Thus, its missionaries no longer received their less than 25 pupils belonged to a particular daily support from the Board but had to fend sect. Thus, the official endorsement of Eng- for themselves. However, rather than recalling lish gave Calvinist missionaries a compet- them home, the Board invited them to settle itive edge that Catholics couldn’t match, and become naturalized, ostensibly to coun- and allowed them to continue indoctrinating teract the pernicious influence of secular set- students into Protestantism despite official tlers. Yet the result was that the missionaries school secularization. themselves became secular, competing with other expatriates and with Hawaiians them- Thus in July 1854, in the height of the an- selves for jobs and for land, which had only nexation frenzy, the Legislature passed the recently become available for sale and pur- English School Act. It is worth noting that, chase. The missionary children were a par- according to the 1852 legislature roster, out ticular case; despite their parents’ efforts to of 45 nobles and representatives that voted prevent it most of them had become bilingual, for it, 35 were natives. The new law laid the which gave them a head start in the race for true foundations for the spread of English in governmental posts. Given that a noticeable Hawai‘i. It required the House of Represent- immigration of foreign teachers was unlikely atives to biennally elect two persons for each in the near future, the establishment of Eng- electoral district and command them the fol- lish schools opened up more opportunities for lowing: “to impress upon the minds of the them; indeed, the native legislators may have people the importance of a knowledge of the thought that making them teachers would be English language to their children, to induce a way of diverting them from more influential them to provide [...] the means of supporting positions. In any case, it seems that most English Schools.” After the propagandists Hawaiians didn’t see learning English as det- had secured from district residents a suitable rimental to their sovereignty but rather the op- school house and subscriptions for financial posite, to the point that the popular petitions support of no less than $400 yearly, the Min- reaching the Legislature in 1854 often oppose istry of Finance would assign an equivalent annexation and support English schools in the amount to the school for each representa- same paragraph. tive that the district might be entitled to send to Parliament, and a board of directors for At the same time, the push for English English schools would be appointed for each schools became a rallying point for the district. Linguapax Review 7 · 19 19

The relevance of the English School Act can- treaty. By then ten schools were already op- not be overstated. It created a double school erating under the provisions of the English system: ‘common schools’ and ‘select School Act. His successor, Kamehameha IV, schools’. This scheme, with little addition- ardently opposed annexation and immediate- al changes, was the framework that made ly terminated the negotiations with the USA. possible the language shift through the entire He didn’t dismiss Armstrong altogether, but monarchic period down to the overthrown of demoted him by turning the ministry of edu- the monarchy in 1893. The schools in Ha- cation into a mere board of education, which waiian language or ‘common schools’ were deprived Armstrong from voting in the Privy the elementary schools created by the first Council and the House of Nobles, curtailing missionaries, taken over by the government his influence. Nevertheless Kamehameha IV, in 1840, free for all and paid for by the king- a Royal School graduate, was also enam- dom from a school tax levied on each house- ored with English language and culture after hold, which even Whites settlers had to pay visiting Britain in 1849, and made known his starting from 1854. On the other side, the support of English schools in his first speech so-called ‘select schools’ gave instruction in at the opening of the 1855 legislature: English and were also public in the sense that the kingdom heavily funded them, although It is of the highest importance, in my opinion, they charged tuition too. In actuality, most that education in the English language should select schools had existed since the precon- become more general, for it is my firm convic- stitutional period as ‘station schools’; this tion that unless my subjects become educat- was the name for schools were promising ed in this tongue, their hope of intellectual pro- students received a more complete educa- gress, and of meeting the foreigners on terms tion beyond the age of compulsory schooling of equality, is a vain one. in order to become teachers, preachers or officers. After station schools lost financial The king’s brother Lot Kamehameha, who support from Boston, the kingdom unofficial- had also attended Royal School and visited ly started to provide for part of it, so that for Britain and would succeed him from 1863 to the year 1851 it contributed $10,400 out of 1873 as Kamehameha V, was an even more $20,445 in overall expenses. Select schools fervent Anglophile, as he believed English was taught either in Hawaiian or in English ac- not just the repository of a knowledge that cording to the schoolmaster’s preference, could be translated, but had enabled White but under the new Act only English language superiority by its own linguistic features. In schools benefited from continuous govern- his 1856 address to the recently founded Na- mental funds, whereas Hawaiian language tive Hawaiian Agricultural Society, Lot put the private schools received them only sporadi- word “to farm” as an example to his subjects: cally or had them totally discontinued, which in the long run would undermine their capaci- How it is that foreigners can buy land and ty to provide common schools with teachers. make money, while too many natives when they have got their land are worse off than be- fore? The same sun is above them, and the From American English to British same price is given for what they produce; the English difference is that foreigners work every day in the week and every week in the year. You work In December 1854, king Kamehameha III a little while and then get tired. You must not died without having signed the annexation think I say this to hurt you: I want to show you 20 Linguapax Review 7

where the trouble is. We say “mahiai”, which years of toil and expense ahead, the interest means to cultivate the soil and raise out of it of many has greatly flagged, and many have the necessaries of life. But the foreigners have given up the work altogether. a better word, which combines in a single expression what we call “mahiai” and “hanai- That same year, in his inaugural speech to the holoholona”. These two things are generally legislature the monarch’s support to English united, because one helps the other. For in- instruction had become more ambiguous: stance, if a man plants a kalo patch, and when the kalo is ripe pulls it and cooks it, there is al- The importance of substituting English for Ha- ways some part of the food which is not good waiian schools I have already earnestly recom- enough to put upon the beard and pound it mended, and in again bringing the subject to into poi. But he does not throw it away; he your attention, I would touch upon a matter gives it to the poultry or his pigs. That is how which I think of equal importance, and that is the two things are united here in a very simple raising the standard of elementary education way. But the people who understand the rules in the Common Schools. This latter object of making the most of a little piece of land, might be secured by the institution of Normal unite “mahiai” and “hanaiholoholona” much Schools, as recommended by the President; more intimately. (quoted in Sandwich Islands but combined with the teaching of the English Monthly, June 1856) as a general thing throughout the Kingdom, it must place the object beyond a peradventure. As minister of interior since 1857, Lot Kame- hameha promoted further support for edu- Apparently for the king a good knowledge of cation in English. In his 1858 report to the English could be spread better in the midst of Legislature, he proposed “such a change in common schools by teaching it as a subject, the common school system as will give thor- but this plan required a good teacher train- ough, unintermitten stimulus to the spread ing school that would raise bilingual teachers of the English language”, and suggested and improve the general level of education. “that the government schools be kept in the Whereas Lāhaināluna graduates were more English language”. Thus, the deployment of attracted to civil service than teaching, grad- English language schools continued, and uates of Royal School, which in 1851 had the Civil Code of 1859 mandated the Leg- been opened to all and in 1859 had been islature to appropriate funds for them each designated by the Legislature as a normal year. However, by 1860 the craze for English school for teacher training, tended to be language instruction had greatly subsided employed only in English schools. Bilingual among parents, as confessed by Armstrong education could become a reality only by himself in his report to the legislature: integrating both school systems. Instead of following this path, a 1860 law strengthened Several years ago there was a loud cry all over English schools by removing the requirement the islands for English schools, and no want for parents to provide one half of its funding of scholars, or of subscriptions for their sup- and leaving their fees at the discretion of the port. But time has convinced both parents and board. Parents’ main obligation was now children that for the latter to acquire a good a promise to send their children to English knowledge of the English language requires school for five years. The new law also au- time, labor and money, as they were often told thorized the board to divert up to 15% of the it would, and after toiling up the long hill for general school tax for common schools to one, two, or three years, with the prospect of the support of English schools. Linguapax Review 7 21

From then on the Legislature generously Language had become a politically charged privileged English schools, whereas after the issue, and Hawaiians had realized that Eng- death of Richard Armstrong in 1860 certain lish was a dangerous weapon that could opposition to them infiltrated the board. The backfire despite being a necessity. Now king’s father Mataio Kekūanaō‘a was ap- they were also aware that the Anglo settlers pointed president of the board, and under that relentlessly promoted their language his name appeared a cogent tirade against might not have the wellbeing and independ- English schools in the 1864 report to the ence of the kingdom in mind as they had Legislature: been claiming all along. Their duplicity was evident, for instance in the 1856 address of That Hawaiian children should be doubly G. M. Chase, U.S. consul at Lahaina, to the tasked, first, to learn a language that has no Royal Agricultural Society, with its echoes analogy whatever, either in its construction or of Manifest Destiny in the aftermath of the its pronunciation, with their own, and then to failed annexation: acquire through it an education, is much more complimentary to the natural powers of the To bring up the nation [...] the Hawaiian lan- Hawaiian race, than to the common sense of guage must be abandoned. [...] A great na- a Government, who would seek under such a tion in its rapids strides to wealth, prosperity system to educate the people. and power, has just now visited yonder shore, History teaches us that the life of every na- and is exhibiting its wonderful progress. [...] Al- tion depends upon the preservation of its ready its language and principles of Law and individuality among other nations. The the- Government have sought these Islands, and ory of substituting the English language for indeed are planted here. Its language is em- the Hawaiian, in order to educate our chil- ployed as the medium of legislative mandates dren, is as dangerous to Hawaiian national- and of judicial construction and authority. Its ity, as it is useless in promoting the general use is becoming familiar, if not necessary to all education of the people. The true policy of the organs of power, and in all the transactions an independent Kingdom should be to en- of important business affairs. Having got such courage a patriotic spirit and a loyal pride permanency, wil this language die? Rather will among the people for its language, its King, it daily increase in its influence and use, and its laws, and its institutions for the public finally control the destinies of this people? It good. No better way could be devised to most certainly must, and those who ignore it destroy those feelings, which underlie the will sink under its extending power. (quoted in stability of all nations, than to allow the peo- Sandwich Islands Monthly, March 1856). ple to acquire a contempt for their native language; and no beter way to teach them Chase’s remarks on the legal role of English that contempt, than the establishment by seemed to run against the facts when they Government of a few expensive and well ap- were uttered. On January 1856 the Supreme pointed schools for the purpose of giving a Court’s decision Metcalf v. Kahai had ended common school education exclusively in a parity between languages by making the Ha- foreign language, when, at the same time, waiian version of the Penal Code the binding the common schools for the education of one in all cases of contradiction, and on July twelve-thirteenths of the children in its own another decision (Hardy vs. Ruggles et al.) tongue are lingering out a miserable exist- insisted on the prevalence of the Hawaiian in ence, in dilapidated school houses with ig- all statutory laws. However, in January 1858 norant teachers. the Court reversed its own jurisprudence with 22 Linguapax Review 7

the case Haalelea vs. Montgomery, which is the cheapest, surest, and safest medium privileged the English version of all real es- through which to educate Hawaiian people, tate deeds regardless of the grantor’s mother we may be sure that the only sound policy is, tongue. One year later, the Civil Code, draft- to leave the foreigners’ language, as it is left in ed by the judges of the Supreme Court and other countries, to those who wish their chil- enacted by the Legislature, specified that the dren to acquire it, and who are willing and able governing version for any part thereof was to to pay the expensive teachers. We must not be the English one (§1493). The linguistic re- waste money in ineffectual attempts to teach gime ratified in the Civil Code of Hawai‘i can a select few in the foreigners’ tongue, while be better assessed against the French-Eng- neglecting the needy many in our own. lish Civil Code promulgated in 1866 in Low- er Canada, which granted preference to no Once set the precedent of subsidizing a lux- version and became the stepping stone for ury like English instruction for the more pros- the language rights first defined in the Brit- perous families and given the legal status ish North America Act of 1867—and there- acquired by the language, it became impos- fore the root of Canadian bilingualism. The sible to turn back that habit. The same 1860 analogies in both cases reveal that Hawaiian law that allowed the board to discretional- language was demoted by the very institu- ly fix the fees for English schools created a tions that should have made it unassailable new sort of finishing schools for Hawaiian at a crucial moment. Finally, an act of 1865 girls conducted in English too, and also au- generalized the new preference for the Eng- thorized the board to “grant aid from time to lish version to “any of the laws of the King- time” to any similar English schools privately dom, which have been, or may hereafter be established by individuals. These subsidies enacted”, thus ratifying the subordination of became so common, that soon the only dif- Hawaiian. ference between private and public English schools was the appointment of the principal by the government in the latter ones and their English, that dark object of desire being subject to inspection.

English was now the privileged language of The grants for English private schools in- law and government and couldn’t be dis- creased after the enactment of the 1864 loged any longer. Moreover, it drove a wedge Constitution, which instituted property re- between well-to-do Hawaiian families and quirements for both voters and representa- the populace, pitting their class interests tives. An act of 1865 removed the 15% cap against the interest of the nation at large. in the repurposing of the school tax and Kekūanaō‘a’s text illuminates this point and granted the board “the full power to appor- allows us to understand why resistance was tion and disburse the various moneys and ineffective and the move towards more Eng- avails devoted to the promotion of public lish instruction wasn’t reversed: education” for its various goals, including the funding of English boarding schools for boys It is, and always has been the practice, in all and girls. After a few years common schools countries, for the wealthy classes to provide were so underfunded, that the Legislature for their own schools, even in New England, started to grant a special appropriation “for where the public schools are equal, in every common schools in destitute districts”. The respect, to the best private ones; therefore, following graph compares the evolution of when we are statisfied that our own language both appropriations: Linguapax Review 7 23

teachers of the same sex as the children, Appropriations for schools without taking into account the great scarcity Common Schools Hawaiian and English of minimally qualified female teachers, which schools finally caused the end of segregation in 1870. It is thus no wonder that this period saw the flourishing of English “family schools” for girls. Private schools too were discriminated against by these grants if not conducted in English, to the point that in 1859 the Catholic Mission’s high school, Ahuimanu, switched from French to English medium instruction; The title “Hawaiian and English schools” when in the same year the Sacred Hearts doesn’t mean bilingual schools; it mere- Sisters arrived to Honolulu and founded their ly shows that only the other appropriation private school for girls, their language of in- was reserved by the Legislature to com- struction was English from the very beginning mon schools. Even that limitation was soon in spite of all the sisters being Belgian and dropped, and in 1884 the specific appro- German. By 1869 even private Congrega- priation for common schools disappeared. tionalist schools couldn’t afford the compe- Another way of looking at the same data is tition and were giving up on Hawaiian and comparing the expenditure per pupil during switching to English: the same period: English they will have. The current sets with vast and increasing force towards English Average governmental expenditure per pupil studies and it is perfectly useless to resist it Common Schools Other schools or try to. The day has gone by. Let them have $ 25,0 English and pay for it. (quoted in Kuykendall $ 20,0 $ 15,0 1938b, p. 113). $ 10,0 $ 5,0 $ ,0 By this time, Catholics were establishing 1868 1870 1872 1874 1876 1878 1880 1882 1884 English schools even to compete with Angli- can and Congregationalist English schools, ”Other schools” include grants to private with the help of American itinerant priests. schools. Since both private schools and After a decade of British and Anglican influ- governmental English schools charged tui- ence, in 1870 the Congregationalist faction tion, both were in fact schools for the richer gained the upper hand again in the board of classes, which makes this a blatant case of a education with the appointment of Charles government privileging the already privileged. R. Bishop (later the founder of Kamehameha However, many families probably preferred Schools) as its president and Rexford Hitch- to stretch their budgets rather than sending cock, the son of a missionary, as the inspec- their children to common schools, given that tor general of schools. That same year they English schools were better supplied. Public persuaded the Legislature to put a tight rein trust in common schools was further erod- on private denominational schools by enact- ed by the lack of proper teacher training and ing a law that required them to secure per- misguided measures like the 1862 act that mission to operate, and to hold 180 days of mandated the separation of sexes wherev- school a year, with sessions at least 3 hours er feasible and that preference be given to long. With such restrictions, many independ- 24 Linguapax Review 7

ent schools developed financial difficulties training for menial jobs as plantation laborers. and were forced to either discontinue or ap- The 1878 report of the board to the Legis- ply for government aid if they were conduct- lature confessed that manual labor “has not ed in English. The government accepted to been successfully practiced [...] owing to the fund these, especially those that provided a inertness of teachers, and in some districts high school education that could not be had to the opposition of parents”. The same re- in common schools. The subsidized English port completely gave up on Hawaiian medi- high schools entered in competition with um education and recommended the usual Lāhaināluna, which already vied for promis- and easy lure to attract students: English. ing Hawaiian students with English-medium high schools like ‘Iolani College and Royal The Board is also of opinion that our Common School. The competition was fierce because Schools will enlist more the interest of par- high-school education over the legally man- ents, and be more attractive to pupils, by the dated age limit was a shrinking market. Al- employment, whenever possible, of teachers ready before the signing of the 1876 Reci- competent to teach the rudiments of the Eng- procity Treaty with the United States, which lish language, in addition to the usual Hawaiian allowed the importation of Hawaiian sugar studies. The popular demand is for English. with reduced tariffs and caused a huge boom Our Select and Higher Schools are now all of the Hawaiian sugar industry, the rising cost taught in the medium of the English language. of living and the growth of sugar plantations was pulling students into the labor market as The last sentence refers to the switch of the soon as they were hireable. language of instruction at Lāhaināluna from Hawaiian to English, which was decided in March 1877 by the initiative of its principal Last chance and decapitation of and teacher body. The switch was purport- Hawaiian schools edly due to “popular demand” for English and attempted to boost its declining en- Taking the economic trends into account, in rollment, but we should not forget that the 1874 the Legislature tried to rekindle the in- high school, despite being nominally under terest in common schools by enacting a law the care of the government, was still staffed “to include agricultural and industrial pursuits and controlled by members of the Congre- among the branches of instruction” and de- gationalist church and was also a seminary vote to such training 2 hours of every five for the training of native priests, being there- hour school session. Pupils could be hired fore in competition with Anglican-controlled out and four fifths of the profits of their labor high schools like ‘Iolani and Royal School. were divided among them with the remain- The language switch was a fatal blow that ing fifth going to the teacher. Almost at the decapitated the common school system. same time Lāhaināluna introduced a special Lāhaināluna didn’t merely provide teachers teacher-training course of study, acknowl- to its elementary schools, but was also the edging its role as the almost sole provider main outlet for common school graduates of teachers for common schools. However, to become officers for the government and only one student volunteered for the special priests; without it, common school education course. Also, the attempt of purportedly in- became a dead end that couldn’t appeal to troducing a more practical education in com- the more ambitious Hawaiian youths. From mon schools clashed against the resistance then on, enrollment in common schools pre- of parents, who may have seen it as a mere cipitously declined. Linguapax Review 7 25

The deliberate shift to English instruction for all English schools outside Honolulu and didn’t go without some resistance. In the waived them for all large or indigent families. 1879 session of the House of Represent- By then most children were attending Eng- atives, after the Educational Committee lish-medium schools. criticized the board of education for trying “the gradual supplanting of the Hawaiian”, The final blow on common schools was an Charles Bishop conceded that “as long as indirect result of the large immigration of their mother tongue continues the language labourers caused by the sugar plantation chiefly used in the intercourse, business and boom. Unlike the British, sugar planters of courts of the Kingdom, they [Hawaiians] American descent had a policy of diversifying should be taught also to read and write this their labour force and didn’t want any non- correctly” (Report, 1880). Nevertheless, pre- White group to become too predominant. cisely in the legal domain the status of Ha- Thus, after the Treaty they actively recruited waiian language was being further eroded, Portuguese workers; unlike the previous Chi- as the publication of the Supreme Court’s nese and Japanese immigrants, these were decision in Hawaiian was discontinued after encouraged to migrate with their families, 1881. As Hawaiian retreated in the courts, with contracts that promised free schooling Bishop’s successor, Walter Murray Gibson, for their children. After an attempt of having was now justifying the neglect of common their employers pay their tuition fees in Eng- schools with the contention that “the English lish schools, in 1888 a new law abolished may be said to be the prevailing language of tuition fees in most English government this kingdom, legally and industrially. The de- schools, under the pretext that the truancy cisions of the highest tribunals of the land are of Portuguese children resulted from their in English” (Report, 1886). The general trend unwillingness to be schooled in Hawaiian. towards English was also favored by the sud- We may however suspect that the true rea- den prosperity of the kingdom after the Reci- son was to facilitate their role in boosting the procity Treaty, as the treasury now could fully demographic clout of the White population, pay the salaries of most English teachers. which had been the very reason they were Thus, in 1884 a new law capped tuition fees recruited. Ironically they would be integrated

Number of learners by school type

Common Select Independent 16000,0 14000,0 12000,0 10000,0 8000,0 6000,0 4000,0 2000,0 ,0 1854 1856 1859 1863 1866 1868 1870 1872 1874 1876 1878 1880 1882 1884 1886 1888 1890 1892 1894 1895 1897 26 Linguapax Review 7

Ethnicity of learners

Hawaiians Part Portuguese American and Germans and Asians Others Hawaiians british scandinavians 16000,0 14000,0 12000,0 10000,0 8000,0 6000,0 Number of learners 4000,0 2000,0 ,0 1880 1882 1884 1886 1888 1890 1892 1894 1896

as a sub-cast under their Anglo masters, for repealed all previous laws relating to educa- the same Legislature that abolished tuition tion. Its section 30 concerned the language fees in most English schools also enacted of operation of schools: a category of ‘select’ schools that could charge fees in spite of being governmental SECTION 30. The English language shall be schools. The demise of Hawaiian medium the medium and basis of instruction in all pub- schools didn’t erase a classist system of ed- lic and private schools, provided that where ucation but rather entrenched it. it is desired that another language shall be taught in addition to the English language, such instruction may be authorized by the De- A misunderstood coda: Act 57 partment, either by its rules, the curriculum of the school, or by direct order in any particular The death throes of Hawaiian schools took instance. Any schools that shall not conform place under a new regime. In 1887, a militia to the provisions of this Section shall not be of haole1 businessmen and members of the recognized by the Department. parliamentary opposition party rose in arms and coerced King Kalākaua into signing a The wording of the law makes it clear that new constitution of their own making. In 1893, its aim was to prevent the establishment of the conspirators revolted again, deposed the independent full-time schools in foreign lan- last native monarch, Queen Lili‘uokalani, and guages, as the Chinese community had been established an oligarchic republic while wait- doing until then, while giving the department ing for annexation to the USA. In 1896 the discretionary power to allow the private bi- Legislature of the republic passed Act 57, lingual schools that Congregationalists were which created a new executive department deploying in order to proselitize immigrant of public instruction and entirely recasted or families. Also, the law could hardly target Ha-

1.- An ethnic-racial category widely used in Hawai‘i that originally meant any foreigner, then any Euro-American per- son of higher social status therefore excluding the Portuguese, and currently any White person. Linguapax Review 7 27

waiian schools, for when it was passed there aphrasing Kenyan writer Ngũgĩ wa Thiong’o, remained only one school taught in Hawaiian the mind must be colonized before the political that enrolled only 26 students, according to body is enslaved as well. Also, no conspiracy the 1897 report of the minister of public in- theory can give full account of the facts. It is struction to the Legislature. Act 57 was not clear that many settlers, schooled in the theo- the bullet that killed Hawaiian education, but ries of Romanticism on the link between nation its tombstone. Yet still nowadays this law is and language, were fully aware of the deleteri- mistakingly remembered by the majority of the ous effect that English could have yet disingen- public in Hawai‘i as having abruptly ended the iously recommended it to Hawaiians. However, flourishing of Hawaiian medium education by individual desires of social promotion along with the full force of coertion2. In fact, it acquired the clerical and diplomatic necessities of the such role only in the 1980’s, when the move- kingdom were the main forces behind the drift ment for the revitalization of Hawaiian encoun- to English. Without underestimating the power tered this legal barrier to the reintroduction of of legislation and the courts, modern Hawaiian full-time Hawaiian instruction. schools must learn to navigate the same mar- ket forces and turn them into their favor to re- Act 57 nicely symbolized the suppression of verse the tide. In addition, supporters of Hawai- Hawaiian language by the same elite govern- ian language revitalization should get the word ment that overthrew the native monarchs and out that Hawaiian schools weren’t simply shut became a rallying point and cause célèbre for down by an act of legislation but died a long Hawaiian activists. The language policy of the agony from economic starvation, so that sim- republic was a convenient target for a cam- ply allowing them to exist again won’t redress paign of civil disobedience that energized the that historical wrong unless backed up by de- movement. Its memory, plus Hawai‘i’s excep- cent funding. Finally, the demise of Hawaiian tionally long history of schooling, may also ex- language is a cautionary tale for all sovereign plain why Hawaiian language revitalization has nations willing to adapt to the global spread of focused on the schools rather than the domes- English at any cost. tic domain as recommended by theorists like Joshua Fishman. Nevertheless this process obscured an important fact: no single piece of Bibliography3 legislation can force an entire nation to change its language. It is rather necessary to persuade Alexander, W. D. W., Atkinson, A. T., & Ha- it that its language is worthless, but even before waii. (1888). An Historical Sketch of Edu- that, all its members must be given the ability to cation in the Hawaiian Islands. Honolulu: speak some other language, which is no small Board of Education of the Hawaiian King- feat in itself; and in order to achieve mass bilin- dom. gualism, the desire for the new language must Ah Nee-Benham, M. K. P. (1993). Political first be instilled into everybody’s mind. If par- and cultural determinants of educational

2.- See Paulino’s paper on this same volume for an example of that view. Oral tradition and anecdotal evidence point that about this time teachers increasingly shunned informal Hawaiian language use within school grounds and even started chastising parents for its use at home. Although these accounts are certainly true for later periods,the use of English as the medium of instruction and informal social pressure against Hawaiian language probably intersected in complicated ways and should be researched separately. 3.- This bibliography lists most of the primary and secondary sources that were used in this paper. It is worth noting that they are all in English, as the author can’t read Hawaiian. The graphs have been compiled entirely from the Re- ports that the main educational authorities (under varying names) presented to the successive Hawaiian legislatures. 28 Linguapax Review 7

policymaking: Their effects on Native Ha- education: The case of Native Hawaiians. waiians (Ed. D.). University of Hawai’i. PhD in Education, University of Hawai’i at Alvarez, P. M. (1994). Weaving a cloak of dis- Manoa. cipline: Hawai‘i’s Catholic schools, 1840- Kuykendall, R. S. (1938a). The Hawaiian 1941 (PhD in History). University of Ha- Kingdom: Foundation and Transforma- wai’i at Manoa. tion. Honolulu: University of Hawaii. Beyer, C. K. (2004). Manual and Industrial Kuykendall, R. S. (1938b). The Hawaiian Education During Hawaiian Sovereignty: Kingdom: Twenty critical years. Honolulu: Curriculum in the Transculturation of Ha- University of Hawaii. wai‘i (PhD in Education, University of Illi- Kuykendall, R. S. (1938c). The Hawaiian nois at Chicago). Kingdom: The Kalakaua Dinasty. Honolu- Daws, G. (1968). Shoal of Time: A History of lu: University of Hawaii. the Hawaiian Islands. Honolulu: University Lecker, G. T. (1938). Lahainaluna, 1831- Press of Hawaii. 1877: A Study of the History of Hawaii’s Fernández Asensio, R. (2010). Language Pioneer Educational Institution and Its policy in the Kingdom of Hawaii: A world- Socio-Economic Influence at Home and ly English approach. Second Language Abroad (Master of Arts). University of Ha- Studies, 28(2), 1-48. wai’i at Manoa. Fernández Asensio, R. (2014). Language Lucas, P. F. N. (2000). E Ola Mau Kakou I policies in the Kingdom of Hawaii: Reas- Ka ‘Olelo Makuahine: Hawaiian Language sessing linguicism. Language Problems & Policy and the Courts. Hawaiian Journal Language Planning, 38(2), 128-148. of History, 34, 1-28. Fishman, J. A. (1991). Reversing language Lydecker, R. C., & Hawaii. (1918). Ros- Shift: Theory and Practice of Assistance ter Legislatures of Hawaii, 1841-1918: to Threatened Languages. Clevedon, Constitutions of Monarchy and Repub- Multilingual Matters. lic, Speeches of Sovereigns and Presi- Gordon, M. O. (1936). A History of the Hilo dent. Honolulu: Hawaiian Gazette Co., Boarding School (Master of Arts in Edu- Ltd. cation). University of Hawai’i. Menton, L. K. (1982). «Everything That Is Hawaii. (1846-1854). Report of the Minister Lovely and of Good Report»: The Hawai- of Public Instruction to the Hawaiian Leg- ian Chiefs’ Children’s School, 1839-1850 islature. (PhD in American Studies). University of Hawaii. (1854-1892). Report of the President Hawai’i. of the Board of Public Instruction to the Odgers, G. A. (1933). Education in Hawaii, Hawaiian Legislature. 1820-1893 (Ed. D.). Stanford University. Hawaii. (1892-1894). Report of the President Osorio, J. K. (1996). Determining self: Iden- of the Board of Education of the Provisional tity, nationhood and constitutional gov- Government to the Hawaiian Legislature. ernment in Hawai’i, 1842-1887 (PhD in Hawaii. (1894-1896). Report of the President History). University of Hawai’i. of the Board of Education of the Republic Potter, R. E., & Logan, L. L. (1995). A History to the Hawaiian Legislature. of Teacher Education in Hawai‘i. Honolu- Hawaii. (1896-1899). Report of the Minister lu: Hawaii Education Association. of Public Instruction of the Republic to the Reinecke, J. E. (1988). Language and Dia- Hawaiian Legislature. lect in Hawaii: A Sociolinguistic History to Kahumoku, W. (2000). The dynamics of cul- 1935 (S. M. Tsuzaki, Ed.). Honolulu: Uni- tural politics and language policy in public versity of Hawaii Press. Linguapax Review 7 29

Schreiber, R. M. (2007). Education for Em- Thiong’o, N. (1986). Decolonising the Mind: pire: Manual Labor, Civilization, and the the Politics of Language in African Liter- Family in Nineteenth American Missionary ature. Nairobi : East African Educational Education (PhD in History). University of Publishers. Illinois at Urbana-Champaign. Wist, B. O. (1940). A Century of Public Edu- Stueber, R. K. (1964). Hawaii: A case study cation in Hawaii, October 15, 1840-Octo- in development education, 1778-1960 ber 15, 1940. Honolulu: The Hawaii Edu- (PhD). University of Wisconsin-Madison. cational Review.

Linguapax Review 7 31

LA DESAPARICIÓ DE LES ESCOLES HAWAIANES AL SEGLE XIX Rubèn Fernández Asensio

Si només ens fixem en l’estat actual de la Enfront d’historiadors excessivament deter- llengua hawaiana, és un cas malauradament ministes que només veuen en Hawai‘i un massa habitual: hi ha milers de llengües exemple trist però inevitable de la supervi- amenaçades, totes, com el hawaià, parlades vència del més fort, una nova generació d’in- per nacions sense estat que s’han convertit vestigadors hawaians ha iniciat una lectura en una part marginal de societats més grans. revisionista dels arxius històrics per tal de Per això, la història sociolingüística del po- qüestionar el mite de la no resistència dels ble hawaià sol analitzar-se des de la mateixa natius davant la invasió estrangera. Un dels perspectiva teòrica que s’aplica, per exem- aspectes més interessants d’aquesta rein- ple, als natius americans, als treballadors terpretació és el nou èmfasi en les moltes immigrants i a altres grups semblants que maneres en què Hawai‘i, en lloc de ser un es troben, ja sigui per decisió pròpia o per episodi més d’alienació colonial de les naci- força, assimilats en un cos polític on passen ons indígenes, compon un cas força singular a ser una minoria relativament indefensa. Els que no encaixa del tot en la imatge general experts que estudien el vessant educatiu ho de l’expansió occidental per la pura violència expressen en termes particularment contun- militar. La majoria d’historiadors han subes- dents: timat sistemàticament el fet que del 1840 al 1893 —quan els terratinents blancs de les El microcosmos de Hawai‘i és un reflex dels plantacions de sucre van enderrocar la mo- Estats Units. La seva història és paral·lela a la narquia nativa— Hawai‘i era una nació so- de la nació, des de l’arribada d’invasors que birana amb una independència reconeguda s’apoderen de les terres del poble indígena pels Estats Units, França, la Gran Bretanya, i en destrueixen sistemàticament la cultura el Japó i altres grans potències de l’època. fins a la construcció d’una societat altament A més, gaudia d’aquest respecte perquè era materialista composta per molts grups ètnics. una monarquia constitucional estable basa- Si repassem la història de moltes institucions da en el pluralisme ètnic i religiós, la repre- hawaianes, podem veure, en una forma més sentació popular i un sufragi molt liberal, en senzilla, la història d’institucions nacionals si- una època en què aquestes virtuts eren poc milars. (Potter i Logan, pàg. 12.) habituals fins i tot a Occident.

El resultat habitual d’aquesta visió és l’ac- L’educació era l’exemple més evident de la cent que es posa en els efectes de la im- modernitat del regne hawaià. Un secret ben migració i la substitució “natural” de les guardat del colonialisme és que a mitjans llengües simultàniament a la substitució de del segle xix el Regne de Hawai‘i gaudia d’un les poblacions. Tant si es posa l’accent en dels sistemes escolars més complets i am- el declivi demogràfic dels hawaians natius a plis del món i d’un dels índexs d’alfabetitza- causa de les epidèmies com en la quantitat ció més alts. Ja el 1840, Hawai‘i va instituir de la immigració, aquesta explicació con- l’educació pública universal, tant per a nens vencional, volent o no, avala la normativitat com per a nenes. Als Estats Units no es va pseudodemocràtica de les majories numè- aprovar una llei semblant fins al 1852, a Mas- riques. sachusetts, i no seria universal fins que l’últim 32 Linguapax Review 7

estat, Mississipí, en va promulgar l’obligato- mateixos autors hawaians poques vegades rietat el 1918. Al món, molt pocs països es- van observar diferències en la parla entre les taven per davant de Hawai‘i: Prússia (1717), illes, tot i que originalment cadascuna era un Àustria (1774), Baviera (1802), Dinamarca regne independent. (1814) i Grècia (1834). Comparem-ho amb la tardana implantació de l’educació universal Les armes de foc introduïdes pels occiden- a moltes potències europees com Espanya tals van desencadenar una lluita per la supre- (1857), Anglaterra (1876) i França (1882). macia entre caps rivals. El 1810, Kamehame- ha I va unir totes les illes sota el seu domini L’objectiu d’aquest article és traçar la història i va crear un estat natiu. Quan va morir, el de les polítiques lingüístiques en l’educació 1820, l’hereu Kamehameha II va enderrocar durant l’època del regne per esbrinar per què la religió tradicional, pocs mesos abans que i com es va interrompre el desenvolupament arribés la primera companyia de missioners de les escoles hawaianes per adoptar l’ense- de Nova Anglaterra, que aviat convertiria la nyament vehicular en anglès, molt abans que reialesa, i per tant tot el regne, al protestan- la població hawaiana perdés la seva sobira- tisme congregacional. A banda de la mera nia i la seva majoria numèrica. I no podem conversió, els missioners buscaven una cris- comptar amb el poder de la coerció colonial tianització profunda i això requeria canalitzar que caracteritza l’última part d’aquest perí- la llengua hawaiana, que no tenia forma es- ode, sinó, com hem constatat, les forces crita, cap a l’escriptura i la impremta per tra- de la persuasió, el desig, l’individualisme i el duir la Bíblia (acabada el 1839) i escolaritzar consumisme, que tenen una estranya sem- cada home, dona i infant perquè poguessin blança amb el llenguatge que es difon en les llegir-la. Gràcies a la senzillesa de l’ortografia nostres societats democràtiques modernes, creada pels missioners, l’alfabetització es va i especialment amb la difusió global de l’an- popularitzar i en pocs anys es va estendre glès. com la pólvora entre la població adulta, men- tre la Missió establia les primeres escoles in- fantils, que es van expandir a partir dels cen- Abans i durant l’edat d’or de les escoles tres missioners. El 1831 la Missió va fundar el hawaianes seminari Lāhaināluna a Lāhainā, Maui, per formar hawaians per al ministeri i es va cons- L’arxipèlag hawaià va ser colonitzat per po- tituir un sistema més jerarquitzat. Ja el 1837 linesis entre els anys 500 i 1200 de la nostra una escola missionera típica comprenia una era. Després d’un període d’intensos contac- classe “selecta” per a nois prometedors que tes amb Tahití i les Marqueses, la navegació es preparaven per entrar a Lāhaināluna, una a llarga distància va declinar i els hawaians classe “selecta” per formar homes en la do- van perdre tot contacte amb el món exterior cència i una escola primària model per a in- durant segles fins a l’arribada dels primers fants, a part de les classes dominicals per a visitants occidentals el 1778. Amb tot, el co- adults. merç i la migració entre les diferents illes de l’arxipèlag no es van interrompre mai. El re- Tanmateix, amb les amenaces d’una inter- sultat lingüístic d’aquesta situació va ser un venció francesa pregonades pels missio- allunyament entre el hawaià i altres llengües ners catòlics, els governants hawaians es polinèsies comparable al de les llengües ro- van adonar que el cristianisme protestant no màniques, i un notable monolingüisme in- bastava per projectar la imatge de nació “ci- tern: els visitants estrangers i, més tard, els vilitzada” i dissuadir les intrusions del coloni- Linguapax Review 7 33

alisme occidental, de manera que, amb l’as- menció perquè aquí l’estat ha fet gairebé tota sessorament dels missioners, van començar la feina d’educar les masses, mentre que allà a dotar el govern de tots els elements que l’estat ha fet entre poc o res. caracteritzen un estat modern. El 1839 es va proclamar una declaració de drets que con- sagrava la llibertat de religió i l’any següent es La invasió de l’anglès internacional va redactar la primera constitució escrita. El 1840, la Missió, que passava per greus difi- La mateixa edat d’or de les escoles vehicu- cultats financeres perquè la crisi econòmica lars en hawaià també va viure episodis po- nord-americana de 1837 havia retallat el su- lítics que a la llarga perjudicarien l’estatus port del Consell Americà de Delegats per a de la llengua hawaiana. Un intent britànic les Missions Estrangeres, amb seu a Boston, avortat d’annexió el 1843 va mostrar la ne- va transferir al govern el control de les se- cessitat de fer que el govern fos més accep- ves escoles primàries, i el Parlament hawaià tablement occidental. A partir d’aleshores, va promulgar la primera llei que instaurava el govern va contractar molts especialistes l’educació obligatòria per a tots els menors estrangers —majoritàriament nord-ameri- de 14 anys, incloses les nenes. El caràcter cans i britànics, entre els quals els exmissi- innovador d’aquesta mesura ja s’ha esmen- oners eren els més influents— i va traslladar tat, i la seva precocitat confirma que Hawai‘i la capital de Lāhainā a Honolulu, i amb una no era un recés colonial, sinó un laboratori sèrie de lleis orgàniques es va començar a on governants i missioners podien posar en establir una monarquia constitucional plena, pràctica la utopia cristiana a un nivell que no- amb un parlament bicameral i separació de més es podia somiar a Occident. poders. Amb aquestes mesures l’anglès es va convertir en una llengua del govern junta- Es miri com es miri, l’educació hawaiana va ment amb el hawaià. Tot i que les primeres ser un cas d’èxit. L’alfabetització estava tan lleis escrites es van promulgar en hawaià i estesa que el 1842 es va promulgar una llei després es van traduir a l’anglès, la segona que obligava els nascuts després del 1819 Llei orgànica (Llei per organitzar els departa- a saber llegir i escriure per poder-se casar. ments executius, 1847) va ordenar que totes En el seu Informe al Parlament per a l’any les lleis es publiquessin alhora en hawaià i 1853, Richard Armstrong, ministre d’Instruc- anglès en els diaris oficials, fet que establia ció Pública, presumia que la taxa d’alfabetit- un bilingüisme més implícit que oficial en el zació de Hawai‘i ja en superava moltes dels govern i la legislació. Amb tot, una llei de Estats Units. Aquest moment és el punt àlgid 1848 que ordenava que tots els documents de l’educació hawaiana, al qual el moviment que s’havien de presentar a les duanes fos- modern de revitalització mira amb nostàlgia: sin en hawaià o anglès va agreujar un conflic- te diplomàtic amb França, que reclamava el La proporció d’illencs que saben llegir en la mateix privilegi per al seu idioma. Ja sigui a seva pròpia llengua ja és, com hem vist, més causa d’aquests problemes o perquè la pro- alta que en alguns estats vells i il·lustrats. A mulgació bilingüe de lleis era ja aleshores una les illes Sandwich només un de cada quatre pràctica consolidada, no es va esmentar en adults no pot llegir la seva Bíblia, el seu diari, la la nova Constitució de 1852. El 1851 França constitució i les lleis que regeixen la seva vida, va cedir i va acceptar que cada comerciant i el vot que diposita a l’urna, mentre que a Ca- francès pagués de la seva butxaca el cost rolina del Nord la proporció és d’un de cada de les traduccions certificades al hawaià o a tres. Aquest resultat és encara més digne de l’anglès; aquest acord potser va fer perdre al 34 Linguapax Review 7

regne una oportunitat de contrarestar la crei- lluny de qualsevol influència hawaiana cor- xent influència anglesa. ruptora, inclosa la llengua, ja que en aquell moment encara tenien previst tornar a casa Tot i que tot el govern havia de treballar de amb les seves famílies un cop acabada la manera bilingüe, el bilingüisme era un bé seva obra missionera. molt escàs i gairebé del tot monopolitzat pels missioners, la influència dels quals es Al mateix temps, el comerç i la indústria ba- basava en els seus serveis com a traductors lenera incrementaven la comunitat d’expatri- i generava recels en altres residents estran- ats. El cens de 1853 va registrar un total de gers. És probable que per això comences- 1.828 residents nascuts a l’estranger (2,5% sin a ser atacades les polítiques missione- de la població total), alguns dels quals pas- res, com ara la seva resistència a ensenyar saven a ser súbdits naturalitzats fent un ju- anglès als natius. El 1846 el nou ministre rament de lleialtat al rei; el govern promovia d’Afers Exteriors, Robert C. Wyllie, acabat la naturalització com una forma d’evitar que d’arribar d’Escòcia, va enviar una carta recorreguessin als diplomàtics estrangers en oberta a tots els missioners amb diverses els seus tractes amb els tribunals hawaians. preguntes, com ara aquesta: “Seria factible i A més, 1.127 d’aquests estrangers eren ciu- beneficiós introduir completament la llengua tadans nord-americans o britànics. Segons anglesa, per obrir als natius un ampli camp el mateix cens, van néixer 291 fills de pare- de la ciència?”. Les respostes ho negaven, lles estrangeres, majoritàriament missioners però des d’aleshores la Missió va començar nord-americans, i segons la llei els fills d’es- a introduir l’ensenyament de l’anglès com a trangers nascuts al país eren súbdits del reg- assignatura a Lāhaināluna. ne. No obstant això, els missioners educa- ven la majoria dels seus fills i el govern estava Els governants natius potser també descon- més preocupat pels 983 fills mig hawaians fiaven de la seva dependència dels missio- nascuts de mares hawaianes i pares estran- ners, ja que va ser a iniciativa seva que es va gers no missioners. fundar la Royal School el 1839, un internat on els fills de les principals famílies eren edu- cats en reclusió sota la direcció d’una parella Població per “raça” en el cens de 1853 missionera. La voluntat dels caps tribals que els seus fills aprenguessin anglès s’eviden- cia en l’elecció del professor Amos Cooke, un missioner que havia arribat a les illes tot just feia dos anys i a qui li havia costat molt d’aprendre el hawaià. Segons la premsa an- glesa, el règim d’aïllament de l’internat era necessari per aprendre l’idioma i excloïa el bilingüisme: “S’admet el dubte sobre si els alumnes es poden familiaritzar amb l’anglès sense estar aïllats de qualsevol ús del hawaià d’una manera més rigorosa del que seria de- sitjable” (Polynesian, 4 de juliol de 1840). El 1841 la Missió va fundar l’Oahu College (més Natius Estrangers

tard Punahou School) per educar els seus Mestissos Estrangers, nascuts a Hawai’i propis fills en un règim d’internat semblant, Linguapax Review 7 35

El 1851 Armstrong va informar el Parlament que l’anglès “s’havia de convertir en la llen- que “la majoria dels colons blancs, si no tots, gua dels natius”, apel·lant tant als interessos parlen l’anglès i exigeixen que els seus fills individuals com als estatals: siguin instruïts en aquesta llengua”; per això, “ni els infants blancs ni els mestissos van a Cada natiu que ocupa un càrrec o intenta fer escoles públiques on l’ensenyament és im- negoci a les illes, en especial a prop dels as- partit per natius”. Per procurar l’educació sentaments blancs, se sent avergonyit, a cada d’aquests infants, Armstrong va suggerir pas, per la falta de coneixement de la llengua gravar amb un impost especial tots els resi- anglesa. També sent vergonya cada membre dents estrangers homes i els d’ascendència del govern per la falta de persones que cone- estrangera per al sosteniment d’una escola guin bé les dues llengües, el hawaià i l’anglès, d’ensenyament en anglès, que seria con- i aquesta dificultat augmenta any rere any, a trolada, però, per un consell d’administració mesura que augmenta el nombre, la riquesa i elegit pels tributaris d’aquest impost. La idea la importància de la població blanca. es va aprovar en una reunió dels residents estrangers de Honolulu i el Parlament la va Armstrong insistiria cada any en aquesta ne- promulgar aquell any, però en virtut d’aques- cessitat, i el 1853 també va afirmar que ex- ta norma només es va crear la Honolulu Free pressava el sentiment de la societat: School. És molt probable que un dels objec- tius buscats pels parlamentaris natius amb En els viatges que he fet per les illes he trobat aquesta llei fos procurar una font de súbdits pares arreu, fins i tot a la remota illa de Niihau, bilingües no missioners. molt ansiosos perquè els seus fills aprenguin la llengua anglesa; i la raó que em solien donar Aquell mateix any es van ampliar els es- no podia ser més assenyada i intel·ligent: que cons de la Cambra de Representants, que sense l’anglès “no serien res i l’home blanc ho va passar a ser electiva, i es van celebrar seria tot”. les primeres eleccions nacionals per sufra- gi masculí. Des d’aquestes primeres elec- Sobre els pensaments i les motivacions re- cions, els estrangers naturalitzats van po- als d’Armstrong només podem especular. der votar i presentar-se com a candidats, Sí que sabem que durant aquest període i la seva familiaritat amb els procediments tant ell com Gerritt Judd, tots dos minis- parlamentaris es considerava una influència tres i exmissioners, van ser l’objectiu d’una positiva en les dues cambres legislatives, campanya de destitució encapçalada pels on eren minoria. La creixent influència de la contraris a les missions d’entre els expatri- cultura democràtica nord-americana potser ats nord-americans, que estaven a favor de va proporcionar una base per ampliar l’en- l’anglès i l’annexió als Estats Units. Aquesta senyament de l’anglès: si era bo per als in- campanya va fer perdre el càrrec al minis- fants d’origen noble i estranger, no s’havia tre Judd. És possible que Armstrong utilitzés de negar al baix poble. la política lingüística per congraciar-se amb els agitadors, ja que el 1854, quan es van fer públiques les negociacions per a l’anne- L’anglès s’estén de les elits al baix poble xió del regne als Estats Units, també es va tornar proannexionista, i el seu departament Al cap d’un any, en el seu informe al Parla- va començar a publicar un diari en llengua ment, Armstrong va proposar un canvi es- hawaiana, el Nu Hou, farcit d’articles favora- pectacular en la política lingüística. Va afirmar bles a l’annexió. 36 Linguapax Review 7

En tot cas, és poc probable que Armstrong llocs més influents. En tot cas, sembla que la intentés convèncer el Parlament reclamant el majoria dels hawaians no consideraven que suport popular a l’ensenyament de l’anglès aprendre anglès fos perjudicial per a la seva tret que la seva reivindicació no contingués sobirania, més aviat el contrari, fins al punt una part de veritat. Com és lògic, el poble que les peticions populars que van arribar al baix devia voler que els seus fills tinguessin Parlament el 1854 solien oposar-se a l’anne- l’accés a la funció pública que oferia un co- xió i donar suport a les escoles angleses en neixement de l’anglès que estava reservat el mateix paràgraf. als infants mig hawaians. És més, l’escan- dalosa traïció d’Armstrong i altres exmissio- Al mateix temps, l’impuls a les escoles angle- ners en llocs de poder, disposats a vendre ses va esdevenir un punt de trobada per a la el regne als Estats Units, va fer més impe- molt dividida comunitat d’expatriats protes- riosa la seva substitució per natius de con- tants, anti o pro-missioners, nord-americans fiança, cosa que requeria apropiar-se del o britànics: si els missioners podien treballar seu bilingüisme. Es podria dir que tots els en aquestes escoles, la mercantilització de missioners havien passat a ser sospitosos l’anglès ajudaria a mantenir a ratlla la religió per la seva volubilitat. A partir del 1848, el catòlica i la llengua francesa. El 1844, cent Consell Americà de Boston va considerar escoles públiques ja eren dirigides per i per a que Hawai‘i era una nació cristiana i la Mis- catòlics, i el 1851 els catòlics havien inaugu- sió va esdevenir una església independent rat una escola francesa per a natius, alhora rebatejada el 1853 amb el nom d’Associació que demanaven amb insistència inspectors Evangèlica Hawaiana, fet que va aprofitar per escolars catòlics; els mormons, que havien adoptar el hawaià com a llengua de treball en arribat feia poc, es queixaven més oberta- lloc de l’anglès. Per tant, els seus missioners ment contra aquesta discriminació. La solu- van deixar de rebre les ajudes del Consell ció d’Armstrong el 1854 va ser crear escoles i es van haver de buscar la vida. Amb tot, aconfessionals on menys de 25 alumnes po- en lloc de sol·licitar-ne el retorn, el Consell dien pertànyer a un culte en particular. Per els va convidar a establir-se i naturalitzar-se, tant, el reconeixement oficial de l’anglès va presumiblement per contrarestar la influència donar als missioners calvinistes un avantatge perniciosa dels colons seculars, però el re- competitiu que els catòlics no podien igua- sultat va ser la secularització dels mateixos lar, i els va permetre continuar adoctrinant missioners, que van passar a competir amb els alumnes en el protestantisme malgrat la altres expatriats i amb els mateixos hawaians secularització oficial de les escoles. pels llocs de treball i les terres, que tot just recentment s’havien començat a poder ven- Així, el juliol de 1854, en ple frenesí per l’an- dre i comprar. Els fills de missioners eren un nexió, el Parlament va aprovar la Llei d’es- cas particular; malgrat els esforços dels seus coles angleses. Cal destacar que, segons el pares per evitar-ho, la majoria eren bilingües registre de parlamentaris de 1852, dels 45 i això els va donar un avantatge en la pug- nobles i representants que hi van votar a fa- na pels llocs de govern. Com que era poc vor, 35 eren natius. La nova llei va establir les probable que es produís una forta immigra- veritables bases per a la difusió de l’anglès ció de professors estrangers a curt termini, la a Hawai‘i. Exigia que la Cambra de Repre- creació d’escoles angleses els va donar més sentants elegís biennalment dues persones oportunitats; de fet, és possible que els legis- per cada districte electoral i els ordenava ladors natius pensessin que convertir-los en “inculcar a la població la importància del co- professors seria una forma d’apartar-los de neixement de la llengua anglesa per als seus Linguapax Review 7 37

fills, per persuadir-los perquè proporcionin rebien fons públics de forma continuada, [...] els mitjans per donar suport a les escoles mentre que les escoles privades en llengua angleses.” Un cop els propagandistes acon- hawaiana només en rebien de forma espo- seguissin dels residents del districte una es- ràdica o bé en van deixar de rebre, la qual cola adequada i subscripcions d’ajudes no cosa a llarg termini acabaria perjudicant la inferiors a 400 dòlars anuals, el Ministeri de seva capacitat per proporcionar mestres a Finances assignaria una quantitat equivalent les escoles comunes. a l’escola per cada representant que el dis- tricte tingués dret a enviar al Parlament, i es nomenaria un consell d’administració per a De l’anglès americà a l’anglès britànic les escoles angleses per cada districte. El desembre de 1854 el rei Kamehameha III La rellevància de la Llei d’escoles angleses va morir sense haver signat el tractat d’an- no es pot exagerar. Va crear un sistema es- nexió. Aleshores ja hi havia deu escoles fun- colar doble: “escoles comunes” i “escoles cionant d’acord amb les disposicions de la selectes”. Aquest model, amb pocs canvis Llei d’escoles angleses. El seu successor, addicionals, va ser el marc que va possibilitar Kamehameha IV, es va oposar fermament a el canvi lingüístic al llarg del període monàr- l’annexió i va posar fi immediatament a les quic fins a l’enderrocament de la monarquia negociacions amb els Estats Units. No va el 1893. Les escoles en llengua hawaiana o acomiadar Armstrong, però el va degradar “escoles comunes” eren les escoles primàri- convertint el Ministeri d’Educació en un mer es creades pels primers missioners, absorbi- consell d’educació, fet que va impedir que des pel govern el 1840, gratuïtes i pagades Armstrong tingués vot al Consell Privat i a la pel regne amb un impost escolar aplicat a Cambra dels Nobles i en va limitar la influèn- totes les llars, i que fins i tot els colons blancs cia. Amb tot, Kamehameha IV, graduat de la van haver de pagar a partir de 1854. En can- Royal School, es va enamorar de la llengua i vi, les “escoles selectes” impartien les clas- la cultura angleses després de visitar la Gran ses en anglès i també eren públiques en el Bretanya el 1849 i va donar a conèixer el seu sentit que el regne les finançava fortament, suport a les escoles angleses en el seu pri- tot i que també cobraven matrícula. En reali- mer discurs en l’obertura de la legislatura de tat, la majoria de les escoles selectes havien 1855: existit des del període preconstitucional com a station schools (‘escoles de la missió’); així Al meu entendre, és de summa importància es designaven les escoles en què els alum- que l’educació en la llengua anglesa es gene- nes prometedors rebien una educació més ralitzi, doncs tinc la ferma convicció que, llevat completa més enllà de l’edat d’escolaritat que els meus súbdits s’eduquin en aquesta obligatòria per convertir-se en mestres, pre- llengua, la seva esperança de progrés intel· dicadors o funcionaris. Després que aques- lectual i de posar-se a l’alçada dels estrangers tes escoles perdessin el suport econòmic de en termes d’igualtat és del tot vana. Boston, el regne se’n va fer càrrec extraofi- cialment d’una part, de manera que el 1851 El germà del rei, Lot Kamehameha, que tam- va cobrir amb 10.400 dòlars unes despeses bé havia estudiat a la Royal School i visitat la globals de 20.445 dòlars. Les escoles selec- Gran Bretanya, i que el succeiria de 1863 a tes ensenyaven en hawaià o en anglès, se- 1873 com a Kamehameha V, era un anglòfil gons la preferència del mestre, però d’acord encara més fervorós, ja que creia que l’an- amb la nova llei només les escoles angleses glès no tan sols era el repositori d’un conei- 38 Linguapax Review 7

xement que es podia traduir, sinó que havia assignar-hi fons cada any. Amb tot, el 1860 possibilitat la superioritat blanca pels seus la bogeria per l’ensenyament en la llengua mateixos trets lingüístics. En el discurs de anglesa s’havia reduït molt entre els pares, 1856 davant la recentment fundada Socie- com va confessar el mateix Armstrong en el tat Agrícola Hawaiana Nativa, Lot va posar la seu informe al Parlament: paraula conrear com a exemple per als seus súbdits: Fa uns anys se sentia un clamor a totes les illes a favor de les escoles angleses, un su- Com és que els estrangers poden comprar port que no va mancar d’experts ni adhesions. terres i fer diners, mentre massa natius un cop Però el temps ha convençut tant pares com tenen les seves estan pitjor que abans? El sol fills que per tal que aquests últims adquireixin brilla per a tots i el que produeixen té el ma- un bon coneixement de la llengua anglesa cal teix preu; la diferència és que els estrangers temps, treball i diners, com sovint se’ls deia, treballen cada dia de la setmana i cada set- però després d’esforçar durant un, dos o tres mana de l’any. Vosaltres treballeu una estona anys, amb la perspectiva que s’acostaven i us canseu. No penseu que us dic això per anys de gran esforç i despesa, l’interès de ferir-vos: vull mostrar-vos on és el problema. molts ha decaigut i molts n’han desistit. Diem mahiai, que significa conrear la terra i ex- treure’n el necessari per viure. Però els estran- Aquell mateix any, en el seu discurs inaugural gers tenen una paraula millor, que combina en al Parlament, el suport del monarca a l’ense- una sola expressió el que anomenem mahiai i nyament de l’anglès va ser més ambigu: hanaiholoholona. Aquestes dues coses estan generalment unides, perquè una ajuda l’altra. Ja he recomanat vivament la importància de Per exemple, si un home planta una parcel·la substituir les escoles hawaianes per les angle- de taro i quan està madur l’arrenca i el cuina, ses, i ara que torno a demanar la vostra aten- sempre hi ha una part que no és prou bona ció sobre això voldria esmentar un assumpte per treure espiga i moldre-la per fer-ne poi. que considero de la mateixa importància, i Però ell no la tira; la dona a les gallines o als que és el d’elevar el nivell de l’educació pri- porcs. Així és com les dues coses s’uneixen mària a les escoles comunes. Aquest últim aquí d’una manera molt senzilla. Però la gent objectiu es podria aconseguir mitjançant la que entén les regles de treure el màxim partit institució de les escoles normals, tal com ha d’un trosset de terra, uneix mahiai i hanaiholo- recomanat el president; però junt amb l’ense- holona d’una manera molt més íntima. (Citat a nyament de l’anglès com una cosa general a Sandwich Islands Monthly, juny de 1856.) tot el regne, s’ha d’aclarir la incertesa que en- volta l’objectiu. Com a ministre de l’Interior des de 1857, Lot Kamehameha va promoure un suport més Pel que sembla, el rei considerava que un gran a l’educació en anglès. En el seu infor- bon coneixement de l’anglès es podia divul- me de 1858 al Parlament, va proposar “un gar millor en escoles comunes ensenyant-lo canvi en el sistema escolar comú que esti- com a assignatura, però aquest pla requeria muli d’una manera profunda i ininterrompuda un bon centre de formació docent que for- la difusió de la llengua anglesa” i va suggerir més professors bilingües i millorés el nivell “que les escoles del govern es mantinguin en general de l’educació. Mentre que els gradu- la llengua anglesa”. Va continuar així el des- ats de Lāhaināluna se sentien més atrets per plegament de les escoles en llengua anglesa la funció pública que per l’ensenyament, els i el Codi civil de 1859 va ordenar al Parlament de la Royal School, que el 1851 s’havia obert Linguapax Review 7 39

a tothom i que el 1859 havia estat designada patriòtic i la lleialtat envers la seva llengua, el pel Parlament com una escola normal per a seu rei, les seves lleis i les institucions que tre- la formació docent, tendien a treballar només ballen per al bé comú. No es pot concebre en escoles angleses. L’educació bilingüe no- una millor manera de destruir aquests senti- més es podia materialitzar amb la integració ments, subjacents a l’estabilitat de totes les dels dos sistemes escolars. En lloc de se- nacions, que permetre que el poble adquireixi guir aquest camí, una llei de 1860 va reforçar un menyspreu per la seva llengua autòctona; les escoles angleses eliminant el requisit que ni cap millor manera d’ensenyar-los aquest els pares aportessin la meitat del finança- menyspreu que un govern que estableixi unes ment i deixant les quotes a criteri del consell. quantes escoles cares i ben equipades per La principal obligació dels pares era ara la tal d’impartir una educació escolar comuna promesa d’enviar els fills a l’escola anglesa exclusivament en un idioma estranger, quan durant cinc anys. La nova llei també va au- al mateix temps les escoles comunes per a toritzar el consell a desviar cap a les escoles l’educació de les dotze tretzenes parts dels in- angleses fins al 15% de l’impost escolar ge- fants en la seva pròpia llengua presenten unes neral que pertocava a les escoles comunes. condicions deplorables en centres atrotinats i amb mestres ignorants. Des d’aleshores, el Parlament va afavorir generosament les escoles angleses, mentre La llengua s’havia convertit en una bomba que després de la mort de Richard Arms- política i els hawaians s’havien adonat que trong el 1860 es va infiltrar en el consell una l’anglès era una arma perillosa que podia certa oposició. El pare del rei, Mataio Kekūa- resultar contraproduent tot i ser una neces- naō‘a, va ser nomenat president del consell sitat. Ara també eren conscients que els co- i sota el seu nom va aparèixer una diatriba lons angloamericans que promovien d’una contundent contra les escoles angleses en manera implacable la seva llengua potser no l’informe al Parlament de 1864: pensaven en el benestar i la independència del regne com havien afirmat. La seva dupli- El fet que els infants hawaians hagin de tre- citat era evident, per exemple en el discurs ballar el doble, en primer lloc per aprendre de 1856 de G. M. Chase, cònsol dels Es- una llengua que no té analogia, ni en la seva tats Units a Lahaina, davant la Reial Socie- construcció ni en la seva pronunciació, amb la tat Agrícola, que recordava el Destí Manifest seva pròpia i després hagin d’adquirir a través després del fracàs de l’annexió: d’aquesta una educació, és molt més elogiós amb els poders naturals de la raça hawaia- Per educar la nació [...] la llengua hawaiana na que amb el sentit comú d’un govern que s’ha d’abandonar. [...] Una gran nació, en els busca educar la població en un sistema com seus passos ràpids cap a la riquesa, la pros- aquest. peritat i el poder, acaba de visitar una altra La història ens ensenya que la vida de cada riba i exhibeix el seu meravellós progrés. [...] nació depèn de la preservació de la seva in- La seva llengua i els seus principis de dret i dividualitat enmig d’altres nacions. La teoria govern han buscat aquestes illes, i de fet hi de substituir el hawaià per l’anglès, per edu- estan plantades. La seva llengua s’empra com car els nostres fills, és tan perillosa per a la a vehicle dels mandats legislatius i de la cons- nacionalitat hawaiana com inútil per promoure trucció i l’autoritat judicials. El seu ús s’està l’educació general de la població. La verita- escampant, si no és ja necessari per a tots els ble política d’un regne independent hauria de òrgans de poder i en totes les transaccions consistir a fomentar entre el poble l’esperit d’afers comercials importants. Havent assolit 40 Linguapax Review 7

tal permanència, pot morir aquesta llengua? O L’anglès, aquell obscur objecte de desig bé augmentarà dia a dia la seva influència i ús i finalment controlarà els destins d’aquest po- L’anglès era ara l’idioma privilegiat de la llei ble? Així ha de ser, i aquells que no ho vulguin i el govern i ja no podria ser desplaçat. A veure s’enfonsaran sota el seu creixent poder. més, va sembrar la discòrdia entre les famí- (Citat a Sandwich Islands Monthly, març de lies hawaianes benestants i el populatxo en- 1856). frontant els interessos de classe a l’interès de la nació. El text de Kekūanaō‘a aclareix Les observacions de Chase sobre el paper aquest punt i ens permet entendre per què legal de l’anglès semblaven anar contracor- la resistència va ser ineficaç i per què no es rent quan van ser pronunciades. El gener va revertir l’avenç de la instrucció en anglès: de 1856 la sentència de Tribunal Suprem en el cas Metcalf vs. Kahai va posar fi a la És i ha estat sempre costum, a tots els països, paritat entre llengües fent vinculant la versió que les classes benestants costegin les seves hawaiana del Codi penal en tots els casos pròpies escoles, fins i tot a Nova Anglaterra, de contradicció, i al juliol una altra sentèn- on les escoles públiques són iguals, en tots els cia (Hardy vs. Ruggles et al.) va insistir en la aspectes, a les millors escoles privades; per prevalença del hawaià en el dret estatutari. tant, quan estem satisfets que la nostra pròpia Amb tot, el gener de 1858 el Tribunal va re- llengua sigui el mitjà més barat, sòlid i segur vocar la seva pròpia jurisprudència en el cas per educar la població hawaiana, podem es- Haalelea vs. Montgomery donant prioritat a tar segurs que l’única política sensata és la de la versió anglesa de totes les escriptures de deixar la llengua dels estrangers, com es fa en béns arrels, amb independència de la llen- altres països, als qui desitgen que l’aprenguin gua materna de l’atorgant. Un any més tard, els seus fills i volen i estan disposats a pagar el Codi civil, redactat pels jutges del Tribunal mestres cars. No hem de malgastar diners en Suprem i promulgat pel Parlament, va espe- intents infructuosos d’ensenyar només a uns cificar que la versió que regiria en qualsevol quants en la llengua dels estrangers mentre part del text seria l’anglesa (§1493). El règim desatenem els molts necessitats en la nostra. lingüístic ratificat en el Codi civil de Hawai‘i es pot apreciar millor en relació amb el Codi civil Un cop establert el precedent de subvenci- francès-anglès promulgat el 1866 al Baix Ca- onar un luxe com l’ensenyament en anglès nadà, que no va donar preferència a cap ver- per a les famílies més pròsperes i donat l’es- sió i es va convertir en el trampolí dels drets tatus legal adquirit per la llengua, es va fer lingüístics, definits per primera vegada en la impossible revertir aquest hàbit. La mateixa Llei de l’Amèrica del Nord britànica de 1867 llei de 1860 que autoritzava al consell fixar les i per tant en l’arrel del bilingüisme canadenc. quotes de les escoles angleses va crear un Les analogies en tots dos casos revelen que nou tipus d’escoles de bones maneres per a el hawaià va ser degradat per les mateixes nenes hawaianes gestionades també en an- institucions que l’haurien d’haver fet inex- glès, i també autoritzava el consell a “concedir pugnable en un moment crucial. Per acabar, ajudes puntuals” a qualsevol escola anglesa una llei de 1865 va generalitzar la nova prefe- privada semblant que es pogués establir. rència per la versió anglesa en “qualsevol de Aquests subsidis es van tornar tan comuns les lleis del regne, que han estat o poden ser que aviat l’única diferència entre les escoles promulgades” i va ratificar la subordinació del angleses privades i les públiques va ser que hawaià. en aquestes últimes el director era nomenat pel govern i estaven sotmeses a inspecció. Linguapax Review 7 41

Les subvencions a escoles privades angleses ”Altres escoles” inclou subvencions a es- van augmentar després de la promulgació de la coles privades. Atès que tant les esco- Constitució de 1864, que va instituir requisits de les privades com les angleses públiques propietat tant per a votants com representants. cobraven matrícula, les dues eren de fet Una llei de 1865 va eliminar el límit del 15% en escoles per a les classes més riques, un la redistribució de l’impost escolar i va atorgar al cas descarat de govern que privilegiava consell “plens poders per repartir i desemborsar els privilegiats. Amb tot, moltes famílies els diversos fons i diners dedicats a la promo- probablement es van estimar més estirar ció de l’educació pública” per als seus diversos el seu pressupost en lloc d’enviar els fills objectius, inclòs el finançament d’internats an- a escoles comunes, atès que les escoles glesos per a nens i nenes. Passats uns anys, les angleses estaven ben dotades. La confian- escoles comunes estaven tan mal finançades ça de la població en les escoles comunes que el Parlament va començar a concedir una encara es va veure més erosionada per la assignació especial “per a les escoles comunes falta d’una formació docent adequada i per de districtes desfavorits”. El següent gràfic com- mesures errònies, com la llei de 1862, que para l’evolució de les dues assignacions: obligava a segregar per sexe sempre que fos possible i a donar preferència als mes- tres del mateix sexe que els infants, sense Assignacions de les escoles tenir en compte la gran escassetat de do- Escoles comunes Escoles hawaianes i angleses nes mestres mínimament qualificades, fet que va acabar provocant la fi de la segre- gació el 1870. No és estrany, doncs, que en aquest període emergissin les “escoles familiars” angleses per a nenes. També les escoles privades van ser discriminades per aquestes subvencions si no eren en anglès, fins al punt que el 1859 l’institut de la Mis- sió Catòlica, Ahuimanu, va adoptar l’anglès L’epígraf “escoles hawaianes i angleses” no com a llengua vehicular en detriment del denota escoles bilingües; simplement mostra francès; quan el mateix any les germanes que només l’altra assignació va ser reservada dels Sagrats Cors van arribar a Honolulu pel Parlament a les escoles comunes. Fins i tot i van fundar la seva escola privada per a aquesta limitació es va abandonar ben aviat i nenes, l’idioma d’instrucció va ser l’anglès el 1884 l’assignació específica per a les esco- des de bon principi, malgrat que totes les les comunes va desaparèixer. Una altra forma germanes eren belgues i alemanyes. El d’analitzar les mateixes dades és comparar la 1869, ni tan sols les escoles congregaci- despesa per alumne durant el mateix període: onalistes privades es podien permetre la competència i van començar a renunciar al hawaià en favor de l’anglès: Despesa pública mitjana per alumne

Escoles comunes Altres escoles Anglès tindran. El corrent s’orienta amb gran $ 25,0 i creixent força cap als estudis en anglès i és $ 20,0 $ 15,0 perfectament inútil resistir-s’hi o intentar-ho. $ 10,0 Ja no hi ha marxa enrere. Que tinguin anglès i $ 5,0 $ ,0 paguin per tenir-lo. (Citat a Kuykendall 1938b, 1868 1870 1872 1874 1876 1878 1880 1882 1884 pàg. 113.) 42 Linguapax Review 7

Els catòlics creaven aleshores escoles an- Darrera oportunitat i decapitació de les gleses, fins i tot per competir amb les esco- escoles hawaianes les angleses anglicanes i congregaciona- listes, amb l’ajuda de sacerdots itinerants A la vista les tendències econòmiques, el nord-americans. Després d’una dècada 1874 el Parlament va mirar de revifar l’interès d’influència britànica i anglicana, el 1870 per les escoles comunes aprovant una llei la facció congregacionalista es va tornar “per incloure les activitats agrícoles i indus- a imposar en el consell d’educació amb la trials entre les branques de l’ensenyament” designació de Charles R. Bishop (més tard i dedicar-hi dues hores de cada jornada es- fundador de les escoles Kamehameha) colar de cinc. Els alumnes, que podien ser com a president i de Rexford Hitchcock, contractats, es repartien quatre cinquenes fill de missioner, com a inspector general parts dels guanys laborals, i la cinquena part escolar. Aquell mateix any van convèncer restant era per al mestre. Gairebé al mateix el Parlament perquè lligués curt les escoles temps Lāhaināluna va introduir un curs d’es- confessionals privades promulgant una llei tudi especial de formació docent que reco- que les obligava a demanar un permís i a neixia el seu paper com a proveïdor gairebé oferir cursos de 180 dies l’any, amb ses- únic de mestres per a les escoles comunes, sions de com a mínim tres hores de du- però només un estudiant es va oferir com a rada. Amb aquestes restriccions, moltes voluntari per al curs especial. A més, l’intent escoles independents van patir dificultats d’introduir suposadament una educació més econòmiques i es van veure obligades a pràctica a les escoles comunes xocava amb tancar portes o a sol·licitar ajuda al govern la resistència dels pares, que ho devien veure si impartien l’educació en anglès. El govern com una simple formació per a treballs de va acceptar finançar-les, especialment les baixa categoria com a jornalers a les planta- que proporcionaven educació secundària, cions. L’informe del consell al Parlament de que no es podia donar a les escoles comu- 1878 va confessar que el treball manual “no nes. Els instituts anglesos subvencionats s’ha aplicat satisfactòriament [...] a causa de van començar a competir amb Lāhainālu- la inèrcia dels mestres i, en alguns distric- na, que ja competia pels alumnes hawa- tes, l’oposició dels pares”. El mateix informe ians prometedors amb instituts d’ensenya- abandonava del tot l’ensenyament vehicular ment en anglès com el ‘Iolani College i la en hawaià i recomanava el reclam habitual i Royal School. La competència era ferotge fàcil per atraure estudiants: l’anglès. perquè l’educació secundària posterior al límit d’edat establert per llei era un mercat El Consell també és de l’opinió que les nos- cada vegada més petit. Ja abans de la sig- tres escoles comunes despertaran més l’inte- natura del Tractat de Reciprocitat de 1876 rès dels pares i seran més atractives per als amb els Estats Units, que va permetre la alumnes, perquè es contractaran, sempre que importació de sucre hawaià amb aranzels sigui possible, professors competents per en- rebaixats i va causar un gran boom de la senyar els rudiments de la llengua anglesa, a indústria sucrera hawaiana, l’augment del més dels habituals estudis hawaians. La so- cost de la vida i el creixement de les planta- cietat demana l’anglès. A les nostres escoles cions de sucre empenyia els estudiants al selectes i superiors la llengua vehicular és ara mercat laboral tan bon punt ja podien ser l’anglès. contractats. L’última frase es refereix a l’adopció de l’an- glès com a llengua d’instrucció a Lāhainālu- Linguapax Review 7 43

na en lloc del hawaià, decisió que es va tants, després que la Comissió Educativa adoptar el març de 1877 a iniciativa del seu critiqués el consell d’educació per intentar director i del cos docent. El canvi es devia “suplantar gradualment el hawaià”, Charles suposadament a la “demanda popular” de Bishop va admetre que “mentre la seva llen- l’anglès i mirava d’estimular una matricula- gua materna continuï sent l’idioma principal ció que minvava, però no hem d’oblidar que en tractes, negocis i tribunals del regne, a l’ensenyament secundari, tot i estar en teo- ells [els hawaians] se’ls ha d’ensenyar també ria a cura del govern, seguia sent impartit i a llegir-lo i escriure’l correctament” (Informe, controlat per membres de l’església congre- 1880). Amb tot, precisament en l’àmbit legal gacionalista i també era un seminari per a l’estatus de la llengua hawaiana se seguia la formació de sacerdots natius, de manera erosionant, ja que la publicació de les decisi- que competia amb instituts controlats pels ons del Tribunal Suprem en hawaià es va in- anglicans com el ‘Iolani i la Royal School. terrompre després del 1881. Amb el retrocés El canvi de llengua va ser un cop fatal que del hawaià als tribunals, el successor de Bis- va decapitar el sistema d’escoles comunes. hop, Walter Murray Gibson, va justificar així Lāhaināluna no tan sols proporcionava pro- l’abandonament de les escoles comunes: fessors a les seves escoles primàries, sinó “Es pot dir que l’anglès és l’idioma dominant que també era la principal sortida perquè d’aquest regne, legalment i industrialment. els graduats de les escoles comunes es Les decisions dels tribunals superiors del convertissin en funcionaris i sacerdots; sen- territori són en anglès” (Informe, 1886). La se, l’educació a les escoles comunes es va tendència general cap a l’anglès també es va convertir en un carreró sense sortida que no veure afavorida per la sobtada prosperitat del podia atraure els joves hawaians més ambi- regne després del Tractat de Reciprocitat, ja ciosos. A partir d’aleshores, la matrícula a les que la tresoreria podia pagar íntegrament els escoles comunes va caure en picat. salaris de la majoria dels mestres anglesos. Així, el 1884 una nova llei va limitar les taxes L’adopció de l’ensenyament en anglès no es de matrícula de totes les escoles angleses va produir sense una certa resistència. En la fora de Honolulu i va eximir-ne del pagament sessió de 1879 de la Cambra de Represen- totes les famílies nombroses o pobres. La

Nombre d’alumnes per tipus d’escola

Comuna Selecta Independent 16000,0 14000,0 12000,0 10000,0 8000,0 6000,0 4000,0 2000,0 ,0 1854 1856 1859 1863 1866 1868 1870 1872 1874 1876 1878 1880 1882 1884 1886 1888 1890 1892 1894 1895 1897 44 Linguapax Review 7

Etnicitat dels alumnes

Hawaians Mig Portuguesos Americans i Alemanys i Asiàtics Altres hawaians britànics escandinaus 16000,0 14000,0 12000,0 10000,0 8000,0 6000,0 Number of learners 4000,0 2000,0 ,0 1880 1882 1884 1886 1888 1890 1892 1894 1896

majoria dels infants ja anaven a escoles d’en- mogràfica de la població blanca, la mateixa senyament en anglès. raó rere la seva contractació. Curiosament, es van integrar com una classe per sota El cop de gràcia a les escoles comunes va dels seus patrons angloamericans, ja que ser una conseqüència indirecta de la gran el mateix Parlament que va abolir les taxes immigració de jornalers arran del boom de de matrícula a la majoria d’escoles angleses les plantacions de sucre. A diferència dels també va promulgar una categoria d’escoles britànics, els cultivadors d’origen nord-ameri- “selectes” que podien cobrar taxes malgrat cà diversificaven la mà d’obra: no volien que ser escoles públiques. La desaparició de les cap grup no blanc fos massa predominant. escoles d’ensenyament en hawaià no va er- Després del Tractat van contractar molts radicar el sistema educatiu classista, el va portuguesos, als quals, a diferència dels an- consolidar. teriors immigrants xinesos i japonesos, ani- maven a portar les famílies amb contractes que prometien l’escolarització gratuïta dels Un epíleg malentès: la Llei 57 fills. Després d’intentar que els seus patrons paguessin les taxes de matrícula a les es- L’agonia de les escoles hawaianes va tenir coles angleses, el 1888 una nova llei les va lloc sota un nou règim. El 1887 una milícia abolir a la majoria d’escoles públiques angle- d’empresaris haoles1 i membres del partit de ses, amb el pretext que l’absentisme dels in- l’oposició es va alçar en armes per forçar el fants portuguesos es devia al rebuig que els rei Kalākaua a signar una nova constitució generava l’escolarització en hawaià. Podem redactada per ells. El 1893 els conspiradors sospitar, però, que la raó de fons era afavorir es van tornar a revoltar, van deposar el dar- el seu paper en el foment de la influència de- rer monarca natiu, la reina Lili‘uokalani, i van

1.- Una categoria ètnico-racial molt usada a Hawaii que originàriament designava qualsevol estranger, després qual- sevol occidental d’estatus social alt en exclusió dels portuguesos, i actualment qualsevol persona de raça ‘blanca’. Linguapax Review 7 45

establir una república oligàrquica a l’espera va ser fins als anys vuitanta que se li va donar de l’annexió als Estats Units. El 1896 el Par- aquest paper, quan el moviment per la revi- lament de la república va aprovar la Llei 57, talització del hawaià va topar amb aquesta que va crear un nou departament executiu barrera legal a la reintroducció de la instruc- d’instrucció pública i va refondre o derogar ció íntegrament en hawaià. completament totes les lleis anteriors relati- ves a l’educació. La secció 30 es referia a la La Llei 57 va simbolitzar perfectament la re- llengua vehicular de les escoles: pressió de la llengua hawaiana a càrrec del SECCIÓ 30. La llengua anglesa és el vehicle i mateix govern elitista que va derrocar els la base de l’ensenyament a totes les escoles monarques natius, i es va convertir en un públiques i privades; sempre que on es vulgui punt de confluència icause célèbre per als que s’ensenyi una altra llengua a més de l’an- activistes hawaians. La política lingüística de glès, aquest ensenyament ha de ser autoritzat la república va ser l’objectiu pràctic d’una pel Departament, ja sigui per les seves nor- campanya de desobediència civil que va di- mes, el pla d’estudis de l’escola o per ordre namitzar el moviment. El seu record, a més directa en qualsevol cas particular. El Departa- de l’excepcionalment llarga història d’esco- ment no ha de reconèixer cap escola que no laritat a Hawai‘i, també pot explicar per què compleixi les disposicions d’aquesta secció. la revitalització del hawaià s’ha centrat en les escoles en lloc de l’àmbit domèstic com La redacció de la llei deixa clar que el seu recomanen teòrics com Joshua Fishman. objectiu era impedir que s’establissin esco- Aquest procés, però, va ocultar un fet impor- les independents íntegrament en llengües tant: cap llei per si sola no pot obligar tota estrangeres, com havia fet fins aleshores la una nació a canviar la seva llengua. Cal més comunitat xinesa, alhora que deixava a criteri aviat persuadir-la que la seva llengua no té del departament autoritzar les escoles bilin- valor, però abans i tot que això tots els seus gües privades que els congregacionalistes membres han de poder ser capaços de par- estaven implantant per fer proselitisme entre lar una altra llengua, que no és poca cosa; i les famílies immigrades. A més, la llei difícil- per aconseguir el bilingüisme massiu, el de- ment es podia adreçar a les escoles hawa- sig per la nova llengua s’ha d’inculcar primer ianes, ja que quan es va aprovar només en en la ment de tothom. Parafrasejant l’escrip- quedava una que ensenyés en hawaià, amb tor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o, per esclavitzar tan sols 26 alumnes, segons l’informe al el cos polític abans cal colonitzar la ment. A Parlament de 1897 del ministre d’instruc- més, cap teoria conspirativa no pot donar ció pública. La Llei 57 no va ser la bala que compte de tots els fets. És evident que molts va matar l’educació hawaiana, sinó la seva colons, educats en les teories del romanti- làpida. Amb tot, la majoria de la població a cisme sobre el vincle entre nació i llengua, Hawai‘i encara recorda avui aquesta llei, er- eren plenament conscients de l’efecte dele- ròniament, com la que va posar fi abrupta- teri que l’anglès podia tenir, però el van reco- ment al progrés de l’educació vehicular en manar amb interessos espuris als hawaians. hawaià per la força de la coerció.2 De fet, no Amb tot, el desig individual d’ascens social

2.- Vegeu l’article de Paulino (aquest volum) sobre aquest punt de vista. La tradició oral i les proves circumstancials indiquen que en aquella època els mestres evitaven cada cop més l’ús informal de la llengua hawaiana dins dels recintes escolars i fins i tot començaven a renyar els pares que la parlaven a casa. Malgrat la certesa d’aquestes versions per a períodes posteriors, l’ús de l’anglès com a vehicle de l’ensenyament i la pressió social contra la llengua hawaiana probablement es van entrecreuar de formes complicades i haurien d’analitzar-se separadament. 46 Linguapax Review 7

sumat a les necessitats administratives i di- Daws, G. (1968). Shoal of Time: A History of plomàtiques del regne van ser les principals the Hawaiian Islands. Honolulu: University forces rere la deriva cap a l’anglès. Sense Press of Hawaii. subestimar el poder de la legislació i dels Fernández Asensio, R. (2010). “Language tribunals, les escoles hawaianes modernes policy in the Kingdom of Hawaii: A worldly han d’aprendre a navegar per les mateixes English approach”. A: Second Language forces de mercat i sumar-les a la seva causa Studies, 28(2), 1-48. per revertir la marea. A més, els partidaris de Fernández Asensio, R. (2014). “Language po- la revitalització del hawaià haurien de fer cór- licies in the Kingdom of Hawaii: Reasses- rer la veu que les escoles hawaianes no es sing linguicism”. A: Language Problems & van tancar simplement per un acte legislatiu, Language Planning, 38(2), 128-148. sinó que van agonitzar fins a morir d’inani- Fishman, J. A. (1991). Reversing language ció econòmica, de manera que el sol fet de Shift: Theory and Practice of Assistan- permetre que n’hi torni a haver no corregirà ce to Threatened Languages. Clevedon, aquest error històric tret que comptin amb Multilingual Matters. un finançament adequat. Per acabar, la des- Gordon, M. O. (1936). A History of the Hilo aparició de la llengua hawaiana és un adver- Boarding School. (Master of Arts in Edu- timent per a totes les nacions sobiranes que cation, University of Hawai‘i). estan disposades a adaptar-se a la difusió Hawaii (1846-1854). Report of the Minister of global de l’anglès a qualsevol preu. Public Instruction to the Hawaiian Legis- lature. Hawaii (1854-1892). Report of the President Referències bibliogràfiques3 of the Board of Public Instruction to the Hawaiian Legislature. Alexander, W. D. W.; Atkinson, A. T.; Hawaii. Hawaii (1892-1894). Report of the President of (1888). An Historical Sketch of Education the Board of Education of the Provisional in the Hawaiian Islands. Honolulu: Board Government to the Hawaiian Legislature. of Education of the Hawaiian Kingdom. Hawaii (1894-1896). Report of the President Ah Nee-Benham, M. K. P. (1993). Political of the Board of Education of the Republic and cultural determinants of educatio- to the Hawaiian Legislature. nal policymaking: Their effects on Native Hawaii (1896-1899). Report of the Minister of Hawaiians. (Ed. D., University of Hawai‘i). Public Instruction of the Republic to the Alvarez, P. M. (1994). Weaving a cloak of Hawaiian Legislature. discipline: Hawai’i’s Catholic schools, Kahumoku, W. (2000). The dynamics of cul- 1840-1941. (PhD in History, University of tural politics and language policy in public Hawai‘i at Manoa). education: The case of Native Hawaiians. Beyer, C. K. (2004). Manual and Industrial (PhD in Education, University of Hawai‘i at Education During Hawaiian Sovereig- Manoa). nty: Curriculum in the Transculturation of Kuykendall, R. S. (1938a). The Hawaiian Hawai’i. (PhD in Education, University of Kingdom: Foundation and Transformati- Illinois at Chicago). on. Honolulu: University of Hawaii.

3.- Aquestes referències bibliogràfiques inclouen la majoria de fonts primàries i secundàries que s’han utilitzat en aquest article. Cal destacar que totes estan en anglès, ja que l’autor no sap llegir hawaià. Els gràfics s’han recopilat íntegrament a partir dels informes que les principals autoritats educatives (sota diversos noms) van presentar als successius parlaments hawaians. Linguapax Review 7 47

Kuykendall, R. S. (1938b). The Hawaiian Osorio, J. K. (1996). Determining self: Iden- Kingdom: Twenty critical years. Honolulu: tity, nationhood and constitutional go- University of Hawaii. vernment in Hawai‘i, 1842-1887. (PhD in Kuykendall, R. S. (1938c). The Hawaiian History, University of Hawai‘i). Kingdom: The Kalakaua Dynasty. Hono- Potter, R. E.; Logan, L. L. (1995). A History of lulu: University of Hawaii. Teacher Education in Hawai’i. Honolulu: Lecker, G. T. (1938). Lahainaluna, 1831- Hawaii Education Association. 1877: A Study of the History of Hawaii’s Reinecke, J. E. (1988). Language and Dia- Pioneer Educational Institution and Its lect in Hawaii: A Sociolinguistic History to Socio-Economic Influence at Home and 1935. (S. M. Tsuzaki, Ed.). Honolulu: Uni- Abroad. (Master of Arts, University of versity of Hawaii Press. Hawai‘i at Manoa). Schreiber, R. M. (2007). Education for Em- Lucas, P. F. N. (2000). E Ola Mau Kakou I Ka pire: Manual Labor, Civilization, and the ‘Olelo Makuahine: Hawaiian Language Family in Nineteenth American Missionary Policy and the Courts. Hawaiian Journal Education. (PhD in History, University of of History, 34, 1-28. Illinois at Urbana-Champaign). Lydecker, R. C.; Hawaii (1918). Roster Legis- Stueber, R. K. (1964). Hawaii: A case study latures of Hawaii, 1841-1918: Constituti- in development education, 1778-1960. ons of Monarchy and Republic, Speeches (PhD, University of Wisconsin-Madison). of Sovereigns and President. Honolulu: Thiong’o, N. (1986). Decolonising the Mind: Hawaiian Gazette Co., Ltd. the Politics of Language in African Lite- Menton, L. K. (1982). «Everything That Is Lovely rature. Nairobi: East African Educational and of Good Report»: The Hawaiian Chiefs’ Publishers. Children’s School, 1839-1850. (PhD in Wist, B. O. (1940). A Century of Public Edu- American Studies, University of Hawai‘i). cation in Hawaii, October 15, 1840-Oc- Odgers, G. A. (1933). Education in Hawaii, tober 15, 1940. Honolulu: The Hawaii 1820-1893. (Ed. D., Stanford University). Educational Review.

Linguapax Review 7 49

ʻAHA PŪNANA LEO - ADVANCING FROM THE GRASSROOTS Dr. William H. Wilson and Dr. Kauanoe Kamanā [new draft dated 10-November-2019] ʻAHA PŪNANA LEO - ADVANCING FROM THE GRASSROOTS1 A SMALL ORGANIZATION WITH A BIG laboratory school programs in a consorti- MISSION um seeking to demonstrate best practice in Hawaiian language normalization. The ʻAha Pūnana Leo is the non-profit or- ganization credited with beginning and The members of the small ʻAha Pūnana Leo sustaining the revitalization of Hawaiian board, all volunteers, have been predomi- through Hawaiian language medium ed- nantly Hawaiian language teachers whose ucation, the largest and best know such grandparents were first language speakers Indigenous language effort in the United of Hawaiian. The board has always includ- States and second largest in the world ed non-Native Hawaiian representation. (Hinton 2001c:131; McCarty 2003:152; The services of the organization are provid- Grenoble & Whaley 2006:94-101). When it ed to families regardless of ancestry. was founded in 1983, all education in Ha- waiʻi was through English and the organi- While the organization is widely recognized zation counted only 36 children under the for initiating modern Hawaiian language age of 18 fluent in Hawaiian, all but two medium education, it has not been without from the isolated Niʻihau community. The its critics including a former board member ʻAha Pūnana Leo focus has been, and re- and others who have had affiliations with the mains, on growing Hawaiian speaking fam- organization in the past (Hinton 2001b:130- ilies and enpowering them to be able to use 131; Grenoble & Whaley 2006:100-101). Hawaiian in daily life. The determination of Readers are referred to Warner 2001 and the organization has resulted in important NeSmith in this volume for critical assess- changes, not only for Hawaiian, but for the ments of the ʻAha Pūnana Leo. indigenous languages of the United States as a whole (Pease-Pretty On Top 2003). AN IDEA INSPIRED THROUGH A RADIO Founded in 1983, the ʻAha Pūnana Leo PROGRAM has for four decades operated Hawaiʻi’s only statewide system of language nests The founders of the ʻAha Pūnana Leo and lead the development from them of emerged from a Hawaiian language radio a system of Hawaiian medium education talk show – Ka Leo Hawaiʻi – established through to the doctorate. It has also pro- in 1972 and heard throughout the Hawai- vided ancillary support to those programs ian Islands. Ka Leo Hawaiʻi was hosted by and developed use of Hawaiian in the gen- Larry Kimura, then recently hired to teach eral public. Its twelve current preschools Hawaiian at the main Mānoa campus of the work especially closely with Ka Haka ʻUla University of Hawaiʻi. Guests were the last O Keʻelikōlani College and the College’s first language speakers of Hawaiian.- Lar

1.- This article is based primarily on personal experience combined with information from the ʻAha Pūnana web- site http://www.ahapunanaleo.org/ accessed 9 November 2019. 50 Linguapax Review 7

ry first interviewed his guest and then took sugar plantation immigrant descendants phone calls from other speakers. Topics with the indigenous Native Hawaiian popu- covered the personal life experiences of lation to which many had family ties due to the interviewees – mostly rural subsistence intermarriage. lifestles – but also accounts of the Ameri- can take over of the independent Hawaiian Locals were united through speaking Kingdom, appropriations of Native Hawai- “Pidgin”, a creole language that emerged ian lands, and the punishment of children after American annexation, and which be- for speaking Hawaiian in the new American cause the majority of its non-English vocab- school system (Lucas 2009; Silva 2004). ulary was Hawaiian, further emphasized the Native Hawaiian character of the local Larry’s students assisting in the program population. Speaking Pidgin was seen as were unaware of how widely Hawaiian was a mark of inferiority and its speakers were used in the youth of these elders and not discriminated against (Saft 2019). The ʻAha only by Native Hawaiians. Indeed, among Pūnana Leo began with a desire to rees- the guests of Ka Leo Hawaiʻi were speak- tablish Hawaiian as an equal language to ers of pure European and pure Asian an- English, building from the remaining isolat- cestry as well as many individuals of mixed ed speakers of Hawaiian and from the Ha- Native Hawaiian and non-Native Hawaiian waiian base within Pidgin. ancestry. Those elders recounted even earlier times of their parents when there Hawaiʻi of the 1970s had recently been were public schools and government oper- moved from a presidentially controlled ter- ations provided through Hawaiian. ritory to the status of a an American state. The non-Anglo-American majority who The students assisting with the radio pro- came to control the new state government gram wanted to reestablish aspects of the felt a responsibility to right certain historical times recalled by those elders. They envi- wrongs including wrongs involving Native sioned future families where Hawaiian was Hawaiian lands and culture. There was the first language, schools taught through pressure from the youth to speed up such Hawaiian, and use of Hawaiian in normal changes. On the cultural front the youth life in Hawaiʻi. began to revive Hawaiʻi’s own traditional music and dance, mixing it with rock and roll beats (See Silva this volume). This new THE HAWAIIAN RENASSAINCE AND Hawaiian music defined the rebirth of Ha- SOCIAL CHANGE waiian identity and political activism – the “Hawaiian Renaissance” (Coffman 2003; The 1970s when the Ka Leo Hawaiʻi began Wilson 1998, 2014, 2017). was a period of unrest in the United States and Hawaiʻi in reaction to historic racial dis- The Hawaiian Renaissance resulted in a crimination. Hawaiʻi’s then recent and even huge uptake in Hawaiian language en- contemporary history included discrimina- rollments at the university level (Schutz tion against the majority population derived 1994:362). Hawaiian was already distinc- primarily from Asia and the Atlantic Portu- tive among the indigenous languages of guese Islands imported to labor on sugar the United States in being offered in univer- plantations owned by an Anglo-American sity courses enriched by a tradition of liter- oligarchy. The term “locals” united those acy in a single orthography which could be Linguapax Review 7 51

used by speakers of all dialects. Teaching waiian and protect the traditional cultural of the oral language had recently improved practices of Native Hawaiians. The last due in considerable part to the adoption of two provisions were not unlike laws in oth- consistent marking of glottal stops and long er states relating to American Indians, but vowels ubiquitous in the spoken language the recognition of Hawaiian as an official but not marked in the standard orthogra- language, even though it seemed initially phy (Wilson 2017:220-221).2 However, to be merely symbolic, was unprecedent- most students did not progress on to high- ed (Wilson 1999; Lucas 2000).3 None of the er level classes and become proficient in other 49 states had a non-English official spoken Hawaiian. We advanced students language. Indeed, the United States had working with Larry on the radio program a long history of suppressing non-English were a quite small group. He took us out language use and exterminating indige- with him to practice Hawaiian with elders in nous languages. country areas. We and Larry himself then became the base from which the original board of the ʻAha Pūnana Leo was formed. ELDERS TEACHING COLLEGE AND A HAWAIIAN SPEAKING BABY The political actions of the ʻAha Pūnana Leo board trace back to that early history The Hawaiian Renaissaince did not abate of interaction with Native Hawaiian elders. as Hawaiʻi moved into a new decade. Lar- Within that context, Larry, who became the ry’s students moved out to teach Hawai- first president of the ʻAha Pūnana Leo, in- ian to meet growing demand for courses fluenced framers of the 1978 Hawaiʻi State in Hawaiʻi’s English medium high schools Constitution, the first constitution estab- and colleges. We ourselves had moved lished after Hawaiʻi became a state. Among to the outer island town of Hilo and were those politicians was Larry’s cousin John teaching in a new Hawaiian Studies B.A. Waiheʻe, a leader in the development of program. William, or Pila as he is known in the Native Hawaiian-related sections of the Hawaiian, moved to Hilo first on a one year new constitution. appointment to write up the B.A. program. Before doing so, he sought approval from Of unique relevance to the work of the ʻAha local Hawaiian language and dance revital- Pūnana Leo within the proposed new state ization leader elder Edith Kanakaʻole. She constitution was a section declaring that was the lead Hawaiian language teacher Hawaiian was to be an official language at University of Hawaiʻi at Hilo, where stu- of Hawaiʻi along with English. Other relat- dents and the community were pressuring ed provisions included a requirement that the administration to establish a Hawaiian the new state promote the teaching of Ha- Studies B.A. The University administration

2.- See the writings of NeSmith in this volume regarding older Hawaiian speakers not using the modern glottal stop and macron in their writing. English speakers, but not older Hawaiian speakers, sometimes advocate for dialects of Hawaiian to be written differently based on sounds distinguished in English, but not in Hawaiian. For instance, such individuals would have the name of the tree spelled traditionally as “kiawe” spelled differently based on dialectal pronounciations such as /tiawe/, /kiave/, and /chiawe/, rather than following the orthography (but not pronunciation) standardized in 1826 and consistently used by older Hawaiians (Schutz 1994: 122-123; Wilson 2017:220-222.) 3.- The added Hawaiian sections of the new constitution are: X-4, XII-5,6,7, and XV-3 accessable at http://lrbha- waii.org/con/.) 52 Linguapax Review 7

wanted someone who had at least com- 1981 - speaking only Hawaiian with him. He pleted doctoral classes. Because Pila was soon had a companion to speak Hawaiian the only available person who fit their - re with, his sister Keliʻihoalani born two years quirements, he was actively recruited by later. On our mind was how our children the University, which put him in a position would be able to be educated through Ha- to negotiate. waiian. In the meantime they were cared for through Hawaiian by our college students Pila sought out Mrs. Kanakaʻole’s approv- in their dormitory rooms between classes. al of the conditions he planned to require They become novelties that students took for him to accept the position. They were out to show to their grandparents and oth- that the B.A. be separated from the For- er Hawaiian speakers who had not seen a eign Languages Department into its own child speaker of Hawaiian for nearly a half Hawaiian Studies Department and that the century (Wilson & Kamanā 2013). program be taught through Hawaiian rath- er than through English as was the case at the Mānoa campus. Mrs. Kanakaʻole had NIʻIHAU CONNECTIONS TO ʻAHA remembered Pila from the Ka Leo Hawaiʻi PŪNANA LEO FOUNDING IN 1983 radio program and very much supported those two conditions. She encouraged him The only community where there were chil- to come to Hilo to help her teach the grow- dren speaking Hawaiian at the time was ing number of students. Pila moved to Hilo among the people of tiny, isolated Niʻi- in 1978. hau Island. We knew people from Niʻihau through the Hawaiian radio program. In Following his intial year working on the 1982, ʻĪlei Beniamina, a young Niʻihauan, B.A. proposal, Pila was offered an extend- enrolled in our Hawaiian Studies B.A. pro- ed contract to teach in Hilo and Kauanoe gram in Hilo. ʻĪlei’s mother was the head moved to Hilo to join him there. That same teacher on Niʻihau Island. ʻĪlei herself was year Mrs. Kanakaʻole passed away. She an educational assistant in a bilingual pro- had been a key force in the Hawaiian lan- gram transitioning Niʻihau children from guage and dance revitalization movement, Hawaiian to English on the neighboring is- not only in Hilo, but statewide. In her honor, land of Kauaʻi, where much of the Niʻihau the town of Hilo renamed the venue where population had moved. ʻĪlei later became statewide hula competitions were held and one of the founding board members of the the University named a building after her ʻAha Pūnana Leo. as well. With her passing, the crucial role of elders in teaching in the program through ʻĪlei’s job was to help the Niʻihau children Hawaiian was continued through hiring Ha- understand what the English medium waiian proficient elders from the -commu teachers were teaching in class. The pro- nity. The program grew rapidly (Wilson & gram was set up - by others - to fine stu- Kamanā 2001:172; Wilson 2017). dents a quarter if they spoke Hawaiian. Students were allowed to speak some Ha- We were the only students of Larry’s at the waiian among themselves on Fridays. The time who became a couple. A few years af- other Hawaiian speaking staff member in ter moving to Hilo we had our first child, the the program was Paul Koki Williams, also a first child from among Larry’s advanced stu- former student of Larry Kimura’s university dents. We raised Hulilau from his birth – in classes. Linguapax Review 7 53

The same year that ʻĪlei came to study in ʻAha Pūnana Leo (assembly of language Hilo, a new Superintendent of Education nests) to honor the Māori programs and ref- visited Niʻihau Island and criticized the di- erences to birds in Hawaiian poetry (Wilson glossic instruction of the children in Eng- & Kamanā 2001:148-149). lish reading and writing with oral discus- sion in Hawaiian at the tiny public school We registered the new organization on Jan- there. She was also critical of the fact that uary 12, 1983. The original board was Larry other than ʻĪlei’s mother, the teachers were Kimura – President -, Noʻeau Warner – Vice all minimally trained community members. President -, Hōkūlani Cleeland – Secretary Indeed, the education on Niʻihau ended at - and Pila Wilson, ʻĪlei Beniamina, Koki Wil- age 14 with boys expected to remain on liams – Members. Kauanoe was to be the the island as ranch hands and the girls ex- first employee of the organization and set pected to raise children and earn money up its schools. through craftwork. In those days, few Niʻi- hau children left the island for high school, much less for college. Newspaper reports LEGAL BARRIERS AGAINST HAWAIIAN of Superintendent’s visit and her criticism MEDIUM SCHOOLING of Niʻihau school resulted in an outpouring of public sentiment that Niʻihau be allowed Dr. Nakashima moved forward with devel- to remain undisturbed as the last Hawaiian oping an official program of study through speaking stronghold where life continued Hawaiian at Niʻihau school. However, after undisturbed by contemporary challenges. the proposal was approved late in 1983, it was discovered that there remained on the The year of the Niʻihau School controver- books a law passed in 1896 with the over- sy, Pila wrote a letter to Kauaʻi and Niʻihau throw of the Hawaiian Kingdom that forbad District Superintendent Mitsugi Nakashima the use of Hawaiian as a medium of educa- offering to help write up a plan where chil- tion. This prompted the new ʻAha Pūnana dren on Niʻihau would be taught through Leo to begin lobbying the state legislature Hawaiian itself with English taught as a to change that law. The first effort in 1984 second language. That fall ʻĪlei invited Pila, failed. Then the ʻAha Pūnana Leo discov- Kauanoe, and Māori language revitalization ered that use of Hawaiian even in privately leader Tīmoti Kāretū to visit the Niʻihau bi- operated schools faced legal barriers (Lu- lingual program along with another student cas 2000). of Larry’s living on Kauaʻi, Byron Hōkūlani Cleeland. The State Department of Health and Hu- man Services ruled that our plan to teach After that visit, those of us then on Kauaʻi children aged 3 and 4 in a private language decided to call Larry to come to Kauaʻi nest model staffed with language proficient along with university student Sam Noʻeau community resource people would be al- Warner to discuss establishing private lowed under state law - but only if we fo- Hawaiian medium preschools. Larry was cused on reviving a foreign language, not especially keen to do so after hearing of Hawaiian. In order to teach Hawaiian, our the recent establishment of the Kōhanga staff would have to have college qualifica- Reo language nests in New Zealand. At tions in early education and childcare as the meeting we decided to establish a required for English medium preschools fo- non-profit organization, which we named cused on preparing children academical- 54 Linguapax Review 7

ly for elementary school. This was a huge STUMBLING FORWARD WITH THE problem for us. Those who spoke Hawaiian LANGUAGE NEST PROGRAM proficiently had not gone to college. Many had not completed high school or even el- In spite of the barriers we faced, in the sum- ementary school. Their very isolation from mer of 1984 we opened our first Pūnana schooling in rural areas was the reason that Leo language nest on Kauaʻi Island with a they grew up speaking Hawaiian. young Niʻihauan staff. The students includ- ed a number of monolingual Niʻihau chil- This barrier did not deter us. Kauanoe took dren recently moved to Kauaʻi along with leave from the University and began study- Hawaiʻi Creole English-speaking Native ing early education to add early childhood Hawaiian children. All the children were pri- qualifications to her M.A. in Linguistics. She marily from the local Hawaiian Homeland, would be the teacher. a community somewhat like an American Indian reservation. We opened with a tem- We had expressed to the state Department porary license based on Kauanoe leading of Health and Human Services that we felt the program from Hilo and our moving the that their ruling against Hawaiian was dis- other staff forward toward a degree. criminatory. There was some sympathy for us in the Department and we were told that That initial language nest failed to meet our they would let us start our program and op- goals and we eventually had to close it. erate it temporarily if we had teachers pursu- Although the teachers had been told that ing qualifications. They may have assumed they were to speak only in Hawaiian in the that our teachers would not be able to en- Pūnana Leo, their concern for the non-Ha- roll in college or pass any college courses. waiian speaking children resulted in them However, because in Hilo we controlled our using English most of the time. The result own university department, we enrolled a was that the Hawaiian speaking Niʻihau sufficient number of our teachers as special children began to speak English and the admittance students in college Hawaiian non-Hawaiian speaking children did not language courses – courses that they could learn Hawaiian. pass easily – and in that way showed that they were pursuing higher education. We opened two new sites in the Spring of 1985. One site was in highly urban Hon- We also sought support from the State olulu and the other in semi-rural Hilo. The Legislature to accord Hawaiian language teachers in Honolulu were younger people schools the same rights as foreign language from Niʻihau lead by Niʻihauan Lolena Nich- schools, which were allowed to hire teach- olas. Those in Hilo were Helen Haleola Lee ers based solely on language proficiency. Hong and other local elders, supported by We discovered that there was also a single second language learner college students. English medium preschool that was exempt Kauanoe lead the overall effort. from hiring university credentialed teachers. It served upper class children in a feeder Teachers received a minimal wage cov- school for an exclusive private school that ered by a low tuition payment from par- had been established originally for the chil- ents. Parents were also required to clean dren of the Anglo-American oligarchy. We the classroom, make food for the children, then argued in the Legislature for our lan- attend Hawaiian classes and operate a guage nests using that precedent. parent committee. Selection of children Linguapax Review 7 55

was based on commitment to language for the Pūnana Leo to grow and Hawaiian revitalization. We also considered - and still to move into the public schools (Wilson & consider -whether parents have studied Kamanā 2001:149-150). Hawaiian and whether they controled much Hawaiian vocabulary through cultural activ- Niʻihau School had already been approved ities or through Pidgin. Hawaiian speaking to operate through Hawaiian by the State children receive top priority for enrollment. Board of Education in 1982. So now in 1986, When we first began there were only four the controversy over the State Superinten- such children enrolled, our own children dent forcing Niʻihau School to change was Hulilau and Keliʻihoalani in Hilo with Kanani ameliorated and the Department of Educa- Kawaiʻaeʻa and Kauʻi Kaina in Honolulu. tion went back to ignoring that tiny school on that remote island. The Department also In preparation for opening those two sites, had no plans for the children about to ma- Larry had led workshops with the teachers triculate into kindergarten from the Pūnana and other Hawaiian speaking elders to es- Leo sites in Honolulu and Hilo. tablish Hawaiian terms to use for contem- porary activities and objects to be included in the language nests. The communities ENTERING INTO PUBLICALLY FUNDED where the teachers had grown up speaking EDUCATION Hawaiian had lacked such things and even electricity, running water, and other as- The ‘Aha Pūnana Leo decided to act on the pects of urban life. New terms were need- new law on its own. In Hilo we separated ed as we were determined to operate the off an area in the Pūnana Leo language language nests totally through Hawaiian. nest site as “the kindergarten”. There we Within three months of opening these new kept the five children who would otherwise sites with the teachers only using Hawaiian, matriculate into kindergarten and taught the children were speaking the language. them through Hawaiian ourselves using a modernized Hawaiian syllabic approach to We had some strong allies in the Hawai’i teaching reading we termed the Hakalama State Legislature. Senator Clayton Hee, a (Wilson & Kamanā 2017). Under state law, former Hawaiian language student of Lar- a private kindergarten is required to obtain ry’s and Pila’s, was the key advocate. In a license. We did not seek such licensure 1985, Senator Hee led our effort to intro- as we insisted that our kindergarten was duce and pass legislation to allow Hawai- “public” with the ʻAha Pūnana Leo imple- ian to replace English as the medium of in- menting the Hawaiian medium law for the struction as well as to extend to the Pūnana state. Because public education is free, the Leo the right of foreign language schools ‘Aha Pūnana Leo charged no tuition for the to hire teachers based solely on language kindergarten-enrolled children. We named proficiency. Both bills failed. There were the program the “Papa Kaiapuni Hawai’i” reservations within the Department of Ed- (Hawaiian Environment Class). We could ucation regarding public schools beyond have been arrested for this, but, the state Niʻihau and the association of early child- ignored us that first year. hood teachers were opposed to the lan- guage nest legislation. We tried again in In Honolulu there was no extra room at the 1986 and after a very long hearing, we were language nest. The two matriculating chil- finally successful. The door was now open dren were sent off to public English me- 56 Linguapax Review 7

dium education. One of the questions on School joined by a similar group of five and the kindergarten enrollment form had to do six year-olds (Wilson & Kamanā 2001:149- with languages other than English spoken 150). by the child. Kanani Kawaiʻaeʻa’s parents listed Hawaiian and consequently she was Recruited as teachers were Alohala- sent to the class for “SLEP” (Speakers of ni Kaina (a Pūnana Leo parent) for the Languages other than English Program.) Honolulu program and Puanani Wilhelm Her mother, Keiki Kawaiʻaeʻa, recalls that (a former student of Larry’s) for the Hilo the teacher in the program tasked with program. Parents then worked to get the transitioning Kanani to English urged Keiki classrooms ready and later came in to to stop speaking Hawaiian to her daughter. help teach (Kawaiʻaeʻa, Housman, Alen- She refused and Kanani was kept in the castre, Kaʻawa, Mākaʻimoku & Lauano program for the entire year. 2007). The Department of Education des- ignated these classes part of the SLEP That same year the ʻAha Pūnana Leo program, which ment the children were worked with Senator Hee to encourage the destined to eventually transition to Eng- new Superintendent of Education, Charles lish. The teachers were told not to teach Toguchi, to advocate for implementing the the children to read and write Hawaiian new law in Hilo and Honolulu. Mr. Toguchi and were also told that although the pro- reached an agreement with the ʻAha Pūna- gram was to be taught totally through Ha- na Leo that he would advocate for initiating waiian, its assessment as successful was a program before the State Board of Edu- dependent on the children passing an cation and the ʻAha Pūnana Leo would: 1) examination in spoken English. provide two groups of students aged 5 and 6 to form two combined kindergarten-first The teachers and families ignored the grade classes; 2) find two certified teach- directive not to teach Hawaiian reading ers who spoke Hawaiian; and 3) provide and writing. At entry some of the chil- teaching materials and other support to dren had already mastered beginning those teachers. Hawaiian reading skills in the Pūnana Leo. Some parents, ourselves included, The ʻAha Pūnana Leo then lobbied the refused to have their children assessed Board of Education for approval with the for Engish proficiency as we were insist- help of Dorothy Lazore, a Mohawk Indian ing that full Hawaiian medium education from Quebec. Dorothy Lazore had initiated be institutionalized. The ʻAha Pūnana Leo the first Mohawk language immersion pro- and parents actively lobbied the Board gram in Canada and was brought to Ha- of Education to expand the program waiʻi by the ʻAha Pūnana Leo. Her testimo- to the next grade for the next year and ny in July 1987 proved invaluable. The fol- then again year after year for higher and lowing August, the children from the Papa higher grades. In 1991, after four years Kaiapuni Hawaiʻi kindergarten moved into of lobbying, the program was approved Keaukaha Elementary School in Hilo along to move all the way through to the end with some new five year old Pūnana Leo of high school. English was approved to graduates and a few non-Hawaiian speak- be added as a course – which could be ing children recruited from the community. taught through English or through Ha- In Honolulu, Kanani Kawaiʻaeʻa moved out waiian – beginning in grade 5 (Wilson & of the SLEP program to Waiau Elementary Kamanā 2001:156-160). Linguapax Review 7 57

EXPANDING VERTICALLY program, that the Board of Education had named “HLIP” (Hawaiian Language Immer- At the time that the first Pūnana Leo -chil sion Program) and that the families called dren were entering the public schools, the Kula Kaiapuni Hawaiʻi after the initial Pū- ʻAha Pūnana Leo board had made a tac- nana Leo run kindergarten. Eventually the tical decision that rather than focusing on state adopted the Hawaiian name as well. making more preschools, we would first fo- cus on vertical expansion. That is, we were determined to move education through the ASSURING A UNIVERSITY SOURCE OF medium of Hawaiian from preschool all the TEACHERS AND MATERIALS way through to high school. We therefore lobbied the State Legislature and Board of In 1989, the ʻAha Pūnana Leo lead a lobby- Education to establish a legal and policy ing effort to obtain State Legislature funding framework in which to operate public Ha- to establish at the University of Hawaiʻi at waiian medium schools. Hilo the Hale Kuamoʻo Hawaiian Language Center to resource Hawaiian language ed- We assured forward movement by provid- ucation. Larry then moved to Hilo to work in ing the Department of Education with the the new center, which would house his Lex- key resources needed ourselves. The ʻAha icon Committee. Initial work included trans- Pūnana Leo developed curriculum materi- lations of English medium mathematics als and trained teachers for the emerging books and creating Hawaiian readers from Hawaiian language medium system. ʻAha traditional stories and materials printed in Pūnana Leo members and key teachers the 19th century. Also joining us in Hilo was met every summer to create materials us- Keiki Kawaiʻaeʻa, who came to direct cur- ing our own time and money and writing riculum development and provide training grants that could further support what we for teachers already working in Pūnana Leo were doing. Larry’s work with elders in de- and Kaiapuni Hawaiʻi programs (Wilson & veloping vocabulary evolved into a formal Kamanā 2001:167-171). Hawaiian Lexicon Committee that began a process by which to systematically ap- Training of new teachers, was especial- prove new words and published them for ly challenging. They had to be certified the schools (Kimura & Counceller 2009; through mainstream university teacher ed- Wilson & Kamanā 2001:168-169). ucation programs, which were operated through English by faculty lacking profi- The ʻAha Pūnana Leo succeeded in ob- ciency in Hawaiian. Furthermore, there was taining a grant from a private foundation to no distinctive certification for education create materials in 1987 and after that two through Hawaiian. Anyone with an elemen- important grants from the federal govern- tary certification could be hired to teach ment –one in 1988 to strengthen the Ha- through Hawaiian – even if that person did waiian language proficiency of acutal and not speak Hawaiian. potential teachers and another in 1989 to create materials for both the Pūnana Leo At the school level parents pressured language nests and public school follow-up principals to hire individuals the parents programs (Wilson & Kamanā 2001:150, judged proficient in Hawaiian. In Hilo we 152-153). These were the only materials encouraged graduates of our Hawai- and teacher training available for the state ian Studies B.A. to enter into the campus 58 Linguapax Review 7

teacher education program and request to awarded by the College in 2002 and the do their student teaching at the Kaiapuni first Ph.D. in 2010. The freeze on its funds Hawaiʻi Program at Keaukaha Elementary were removed in 2001 again as a result of School. The University’s teacher education lobbying by the ʻAha Pūnana Leo (Wilson & program discouraged such students from Kamanā 2001:171-172). doing this – saying that it would diminish their prospects for employment. When one student insisted on it they required her to ESTABLISHING NĀWAHĪOKALANIʻŌPUʻU write out all her teaching plans in both Ha- DEMONSTRATION SITE waiian and English using Bill and Kauanoe as their interpreters when they evaluated Nāmaka Rawlins and Clayton Hee also her classroom teaching through Hawaiian. played a major role in establishing Nāwahīokalaniʻōpuʻu School (Nāwahī), the In 1997, again with targeted lobbying from site used by the consortium of the ʻAha Pū- the ʻAha Pūnana Leo and strong leadership nana Leo and Hawaiian Language College from Senator Hee, the Legislature enter- to demonstrate best practice in Hawai- tained a bill establishing a distinctive Ha- ian medium education (Wilson & Kamanā waiian language college at the University 2001:158-163; 2006; 2011). of Hawaiʻi at Hilo. Under that bill the col- lege was to establish its own teacher edu- As the oldest students at Keaukaha Ele- cation program through Hawaiian, provide mentary School in Hilo approached adoles- a laboratory school program where teach- cence, parents became worried about the ers could do their practice teaching, and future of the program. Although the State also provide graduate education through Board of Education had promised a total Hawaiian. The University of Hawaiʻi system Hawaiian medium site for the Honolulu and president opposed the bill and insisted that Hilo areas, a site had only been provided if it was passed, that the budget of the new in Honolulu (Warner 2001:140). Hilo’s Ha- college be frozen. The State Legislature left waiian speaking children were likely to be the decision whether to pass the bill with swallowed up among the hundreds of stu- such a harsh restriction up to the Hawaiian dents in Hilo Intermediate School. language’s leading community advocate, ʻAha Pūnana Leo Director, Nāmaka Rawl- Nāmaka and Kauanoe then set out to ins. She accepted the conditions and the search Hilo for a temporary site for the in- legislature mandated the establishment of termediate school-aged students. In 1995, the new college. the third floor of an old building in Hilo town was found and the ʻAha Pūnana Leo used The College was named Ka Haka ʻUla O its own funds to rent it for grades 6, 7 and Keʻelikōlani College of Hawaiian Language. 8. The ʻAha Pūnana Leo proposed the nam- Its pioneering M.A. and Kahuawaiola Ha- ing the school after Iosepa Nāwahīokala- waiian medium teacher education pro- niʻōpuʻu, a prominent leader from the Hilo grams were begun with grants, including area during the Hawaiian Kingdom. A formal grants from the Office of Hawaiian Affairs, request was made of his grandchildren, and channelled through the ʻAha Pūnana Leo. with their approval the name was adopted. Subsequently the College expanded into the Ph.D. level, with testimony support from That school year Kauanoe left the University the ʻAha Pūnana Leo. The first M.A. was again and was hired by the Department of Linguapax Review 7 59

Education for grades 7-8. Other staff joined As a counter measure to the state’s initial through public school funding, ʻAha Pūna- requirement that there be no teaching of na Leo funding, and the assignment of Uni- reading through Hawaiian – a requirement versity students to the program as part of ignored by teachers and parents – Nāmaka their degree studies. Nāmaka found a more and Kauanoe developed an experimental permanent site – an abandoned private Hawaiian reading assessments for kinder- school campus – and then approached the garten students in Hilo. As Director of the State Office of Hawaiian Affairs for support ʻAha Pūnana Leo, Nāmaka later initiated an to buy it. Clayton Hee was then Chairman effort to establish formal assessments with of the Office of Hawaiian Affairs. He lead advise and evaluation of those assess- the effort to provide the funding to the ʻAha ments from national testing professionals. Pūnana Leo. Nāwahī has internally used the resulting “Curriculum-Based” Hawaiian medium as- The property was purchased in the sum- sessments since to measure progress in mer of 1996, but it needed major rennova- literacy and language arts and mathemat- tions. The ʻAha Pūnana Leo rallied the par- ics. Nāwahī also regularly has its students ents and new roofing and flooring as well take the national SAT assessments used by as other repairs were made by the parents. many US universities for student selection That fall the students and teachers moved (Wilson & Kamanā 2001:160-161). into the site. Kauanoe became its Universi- ty-provided principal. In 2001, the federal government passed the “No Child Left Behind Act” that required The first senior class of Nāwahī -gradu states to assess all students using a single ated in 1999. Today the site includes the state English medium assessment. There state’s largest Pūnana Leo language nest, were provisions in that Act for distinctive a kindergarten through grade 8 charter assessments for children being educated school, and a high school program, where through Native American languages such all students take a number of college cred- as Hawaiian and we had hoped that the it classes through the Hawaiian language Curriculum-Based Measures would be ap- college. In addition there are two satellite proved for Nāwahī and other schools that sites of the Nāwahī charter in other commu- might want to use them. However, those nities where there was difficulty in having provisions of the Act were ignored by both the state open programs for local Pūnana the federal and state departments of ed- Leo graduates. ucation. Parents at Nāwahī then refused to have their children assessed through English. The assessment boycott placed ESTABLISHING HAWAIIAN MEDIUM the state in a difficult position as it had to ACADEMIC ASSESSMENTS declare Nāwahī a failing school subject to closure, in spite of it having much higher Nāwahī has played an important role in high school graduation and college going the struggle for fair school assessments. rates than the state average. Hawaiian is highly distinctive from English and assessments through the language The state and federal Departments of Ed- of instruction have been an issue since ucation were able to get most schools the first matriculation of Pūnana Leo - chil taught through Hawaiian to agree to test- dren into the public schools (Wilson 2013). ing through English. However, the Nāwahī 60 Linguapax Review 7

boycott required them to do something American Indian sites have developed their different. First they tried to use provisions own Curriculum-Based Measures like those allowing translation of English assessments at Nāwahī for their own internal purposes. for recent immigrant students, treating Ha- waiians as immigrants and requiring all schools taught through Hawaiian to take NATIONAL LEGISLATION AND WORK that assessment. Their translator did not WITH OTHER INDIGENOUS PEOPLES like the academic terms from Larry’s Lex- icon Committe used in the Hawaiian books Among the strong supporters of the ʻAha provided the schools and invented his own Pūnana Leo was the late Senator Daniel In- terms for the translated test. This resulted ouye, Hawaiʻi’s senior representative in the in further protests against the tests (Wilson United States Congress. His support lead 2012). to a major shift in U.S. policy regarding Hawaiian and Native American languages Most recently the state hired out-of-state as a whole (Arnold 2001; Hinton 2001a; Ki- experts to lead the development of state mura 2010). When the state legislature was Hawaiian medium assessment based on considering removing the legal barriers the national English Common Core Stand- to Hawaiian medium education, state leg- ards used in a number of states includ- islators warned that the U.S. federal gov- ing Hawaiʻi. Many Nāwahī parents have ernment had forced Hawaiʻi to restrict use agreed to those KĀʻEO assessments, but a of Hawaiian in schooling and could do so significant minority has continued the boy- again. In order to remove that possibility, cott rejecting the the English-derivation of Pila had begun talking in 1985 with Sena- the Common Core Standards and the lack tor Inouye’s office about establishing - fed of state attention to diversity within Hawai- eral legislation to protect use of Hawaiian ian language schools relative to home lan- and all languages indigenous to the United guage and linguistic differences in Kaiapuni States. Senator Inouye’s office indicated Hawaiʻi schools (See NeSmith this volume his support but that in order to move legis- regarding such diversity). There has also lation forward the ʻAha Pūnana Leo would been disenchantment with the amount of need to find supporters among American funding spent on the KĀʻEO assessments Indians to advocate for the idea as well. – over five million dollars – compared to the relative lack of funding spent on teaching In 1986, Kauanoe visited the Hualapai materials and teacher development.4 Reservation in Arizona where she met pi- oneering American Indian language edu- As the issue of equity in assessments re- cator Lucille Watahomigie. It was through mains unresolved, Nāwahī has joined with her that theʻAha Pūnana Leo established other Native American language medium contacts with other American Indian and schools on a national basis in the political Alaska Native language educators. In 1987 struggle against discriminatory assess- Senator Hee introduced a resolution into ments placing English over Native American the Hawaiʻi State Legislature calling upon languages. In the meantime, a number of Congress to establish legislation protect-

4.- Information on the cost to date for KĀʻEO assessments from an e-mail from Ms. Kauʻi Sang, Director of the Office of Hawaiian Education dated 27 March 2019. Linguapax Review 7 61

ing Hawaiian and all other Native American Indigenous peoples through a program languages. Senator Inouye used that reso- called Hale Kipa ʻŌiwi. It provides a tour lution as the basis of his federal bill, while of the preschool through doctoral demon- the ʻAha Pūnana Leo rallied support for it stration programs in Hilo followed by tech- among American Indians and Alaska Na- nical assistance at various levels. Several tives. The resulting Native American Lan- former visitors have also gone on to enroll guages Act (NALA) was passed in 1990. in the Ph.D. program of the College. The first American Indian graduate, Lance Subsequent to the passage of NALA, the X’unei Twitchel, lead the political effort that ʻAha Pūnana Leo worked with Dr. William resulted in Alaska declaring its 20 Native Demmert, a former Deputy Commissioner Alaskan languages its official languages in in the US Office of Indian Education and a 2014. Another doctoral student, Matthew member of the Tlingit tribe of Alaska, to in- Rama of the Pine Ridge Reservation, lead clude provisions from NALA in the federal a similar movement in 2019, making South Elementary and Secondary Education Act Dakota the third state to declare a Native (ESEA). Those provisions have been key to American language official. moving forward in overcoming historic fed- eral suppression of indigenous languages Cooperation with indigenous peoples out- in American schools. Dr. Demmert also side the United States goes back to the worked with Nāmaka Rawlins in developing early days of the Ka Leo Hawaiʻi radio the Nāwahī Curriculum Based Measure as- program and connections with other Poly- sessments and in sharing them with Ameri- nesians. A number of New Zealand Māori, can Indian language schools (Rawlins, Wil- especially Tīmoti Kāretū and Tāmati and son & Kawaiʻaeʻa 2011). Tilley Reedy have played key roles in in- spiring and supporting the Pūnana Leo From the passage of NALA until now the and larger Hawaiian language movement. ʻAha Pūnana Leo has played a major role The ʻAha Pūnana Leo has also had close in federal Native American language policy relationships with the Sami of the far north- through testifying before Congress with In- ern Europe. Through such connections digenous partner schools from other states. and the leardership of Keiki Kawaiʻaeʻa In a 2014 meeting in Hilo, those schools serving as Director of the Hawaiian Lan- formalized themselves into the National guage College, the World Indigenous Coalition of Native American Language Nations Higher Education Consortium Schools and Programs with Leslie Harper (WINHEC) began a program of accredit- (Ojibwe) as President and Nāmaka Rawlins ing early childhood, primary school and (Hawaiian) as Vice President. The Coalition secondary school using the Pūnana Leo has strengthened the voice of Indigenous and Nāwahī School as initial sites.6 Subse- language schools in Washington D.C.5 quently the partnership of the College and ʻAha Pūnana Leo established the Mokuola The ʻAha Pūnana Leo has also provid- Honua Global Center for Indigenous Lan- ed school development support for other guage Excellence.7

5.- The website of the National Coalition of Native American Language Schools and Programs can be accessed at: http://www.ncnalsp.org/ 6.- The WINHEC website ca be accessed at http://winhec.org/ 7.- The Mokuola Honua website can be accessed at https://www.mokuolahonua.com/. 62 Linguapax Review 7

HORIZONTAL EXPANSION TO MORE public school classroom. In Kona when the COMMUNITIES IN HAWAIʻI state hired a non-Hawaiian speaking certi- fied teacher to begin a program, the ʻAha While the ʻAha Pūnana Leo made the de- Pūnana Leo hired an Hawaiian speaker to cision in 1985 to focus on assuring a Ha- do the actual teaching in the room, while the waiian language medium educational path- parents assured that the certified teacher way from preschool through high school, it simply sat in the room and observed. The did not abandon horizontal expansion of next year, the principal hired a Hawaiian its language nests. Such expansion was speaking teacher. provided at the request of communities and was done with the explicit expectation The most difficult case involved a- sub that parents seek expansion through to the group of Niʻihau families who had moved end of high school with ʻAha Pūnana Leo to Kauaʻi and asked the ʻAha Pūnana Leo assistance. The organization also added to help them obtain schooling through Ha- members to its board to reflect those new waiian for their children (Wilson & Kamanā communities. 2001:163-164). In 1994, they organized as Hui Hoʻonaʻauao O Nā Mākua (Educational In 1987, the ʻAha Pūnana Leo again opened Organization of Parents) and made a re- a Pūnana Leo on Kauaʻi Island, where its quest to the Department of Education for first language nest had failed to produce a Kaiapuni Hawaiʻi program. The Depart- speakers. The new staff from Niʻihau un- ment denied the request stating that since derstood the mission of the school and the the children already spoke Hawaiian they school received special assistance from could not enroll in a Hawaiian immersion Niʻihau and Kauaʻi-based board members program. ʻĪlei Benimina and Hōkūlani Cleeland. That same year a Pūnana Leo opened on the is- The denial from the Department was in- land of Maui. genious. It had initiated Hawaiian immer- sion with Hawaiian speaking children from From 1991 through to 1999, the ʻAha Pūna- the Pūnana Leo, some of whom were first na Leo opened seven new language nests, language speakers. The Department had each of which required special ʻAha Pūnana insisted in those initial years that its immer- Leo support to matriculate into a local public sion program was a “Bilingual Education school. In two of those cases the local district Program” for non-English speakers. Now superintendent refused to open a Hawaiian suddenly it was only open to non-Hawaiian immersion stream and the ʻAha Pūnana Leo speakers. had to lobby the State Board of Education to pressure the opening of those sites. The Niʻihau parents then followed the Hilo precendent and held their children out of On Molokaʻi the organization followed the school setting up their own “public school” Hilo precedent of holding children back at in a nearby park. Clayton Hee, then Chair kindergarten and declaring a room at the of the Office of Hawaiian Affairs, worked local Pūnana Leo a “public school”. The through the ʻAha Pūnana Leo to fund parents provided the teacher with food and opening a special K-8 Hawaiian medium other support until the District Superinten- program for Niʻihau speakers in a single dent put that teacher on the payroll and classroom at the local Kekaha Elementary allowed him and his students into a local school. ʻAha Pūnana Leo board member, Linguapax Review 7 63

Hōkūlani Cleeland, left his job as teacher of Rumors were spread to Niʻihauan employ- French and Hawaiian at Kauaʻi High School ees of the ʻAha Pūnana Leo that the or- to serve as the certified teacher of the pro- ganization was stealing money from their gram. Three Niʻihau speakers James Kalei paychecks, turning some against the or- Shintani, Māpuana Beniamina and Leimok- ganization. Another rumor was that ʻAha ihana Kanahele were hired as the uncer- Pūnana Leo had wrongfully received the tified teachers. The program was named grant from the Office of Hawaiian Affairs Ke Kula Niʻihau O Kekaha (Niʻihau School for renovating the building. A claim was of Kekaha) and served under thirty chil- made that the name of that program had dren with the children of other Niʻihauans come to another Niʻihau community mem- skeptical of the idea of schooling through ber in a spiritual dream long before the Ha- Hawaiian sending their children to English waiian medium program had begun. This medium schools. then lead to a court case against the ʻAha Pūnana Leo. Eventually the court ruled in The single classroom was too small for favor of the ʻAha Pūnana Leo regarding the a K-8 program, so the ʻAha Pūnana Leo school name and property. sought to establish a separate site as it had with Nāwahīokalaniʻōpuʻu School. Across The whole matter was difficult for the ʻAha the street from the classroom was an aban- Pūnana Leo. The Pūnana Leo had a core doned building owned by the state national group of Niʻihauans working for it in its pre- guard. The ʻAha Pūnana Leo worked with schools on Oʻahu and Kauaʻi. They had rel- Mr. Hee to have the Governor transfer the atives on both sides of the controversy. It site to the Office of Hawaiian Affairs, with board members Niʻihauan ʻĪlei Beniamina the Office of Hawaiian Affairs then renting and Hōkūlani Cleeland were also trying to the site to the ʻAha Pūnana Leo. This long bridge a split in the Niʻihau church on Kauaʻi process along with the renovations of the that had resulted in two separate congre- building took four years. gations that aligned along different family lines and then over the school issue. How- When the building was dedicated and Ke ever, the organization did not give up on Kula Niʻihau O Kekaha began to move in, Ke Kula Niʻihau O Kekaha. It supported the political opponents of Mr. Hee and disgrun- school’s designation along with Kamakau tled former associates of the ʻAha Pūnana School on Oʻahu, as laboratory schools of Leo joined together and encouraged Niʻi- the College, which provided some support hauans with children in English medium in developing grant requests. These two schools to take over the site for an English laboratories were in addition to the ʻAha medium school. Also joining in the effort to Pūnana Leo and College’s demonstration take over the building for an English me- laboratory school, Nāwahīokalaniʻōpuʻu, in dium program were Native Hawaiian mem- Hilo. bers of the educational establishment who were unconvinced that being educated With support from the ʻAha Pūnana Leo and through Hawaiian would have positive out- College, local control of schooling through comes for Hawaiian children.8 charter school status was pursued. Char-

8.- See article by Fernández Asensio in this volume on similar attitudes favoring English medium education over Hawaiian medium education in the 19th century. 64 Linguapax Review 7

ter school applications were written at Hawaiian speaking crew and other initia- Nāwahī for all three laboratory sites and tives and events using Hawaiian. Through in 2000 those applications were granted its partnership with the Hawaiian language by the state. With Ke Kula Niʻihau O Keka- college, it also became affiliated with ʻImi- ha’s independent charter status, the ʻAha loa, the state’s first bilingual Hawaiian-Eng- Pūnana Leo transfered its control of the lish museum. school’s property to that school’s charter board, which also gained access to state In 1998 at the urging of Keiki Kawaiʻaeʻa funds for salaries. The school held its first the Hawaiian tradition-derived principles high school graduation in 2003 (The Gar- that had been guiding the ʻAha Pūnana Leo den Island staff 2003). It has also grown and its families were written down in Ha- in enrollment (Hale Kuamoʻo 2019.) The waiian. Called the Kumu Honua Mauli Ola Niʻihau community members who wanted the document was produced by a commit- an English school eventually were able to tee that included Hawaiian elder, Niʻihau, establish their own English medium char- ʻAha Pūnana Leo board member, Pūnana ter school, also with OHA assistance. The Leo teacher, university teacher, and Kaia- issue of speakers of Hawaiian enrolling in puni Hawaiʻi teacher representation (ʻAha schooling through Hawaiian was taken by Pūnana Leo & Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani the ʻAha Pūnana Leo to the Legislature re- 2009). It was used in the acreditation of sulting in passage of Hawaiian language the the pioneering Kahuawaiola Hawaiian medium education provisions in 2004 that medium preservice teacher training pro- provides for schooling through Hawaiian gram that Keiki lead (Wilson & Kamanā for Hawaiian speaking children.9 2001:169-171;Wilson & Kawaiʻaeʻa 2007). She then further used those principles to write up the Honua Mauli Ola Standards EXPANSION BEYOND THE for Hawaiian Culture-based education (Ka- CLASSROOM waiʻaeʻa 2018). Most recently those prici- ples we used by the State Department of The ʻAha Pūnana Leo has as its mission Education as the basis for Nā Hopena Aʻo statement “E Ola Ka ʻŌlelo Hawaiʻi” (The (HA) Outcomes for all students in Hawaiʻi Hawaiian Language Shall Live.) As such, public education (Hawaiʻi Department of it has not focused solely on assuring that Education 2019). Hawaiian speaking children and others have access to education, teachers, and The most ambitious non-school efforts of classroom resources through Hawaiian. It the ʻAha Pūnana Leo have involved the has sponsored camps in Hawaiian, live-in media. In 2008, the ʻAha Pūnana Leo was programs with Niʻihau families for Kaiapuni approached by a local television channel, Hawaiʻi students, programs where young KGMB, which sought to produce a spe- college students worked through Hawaiian cial newscast in Hawaiian. Amy Kalili, then with Niʻihau men in the summer, speech Chief Executive Officer of the ʻAha Pūnana contests through Hawaiian, plays through Leo, was assigned to produce the news- Hawaiian, a voyaging canoe with a total cast together with Palikū Documentary

9.- For the Hawaiian medium education law see: https://www.capitol.hawaii.gov/hrscurrent/Vol05_Ch0261-0319/ HRS0302H/HRS_0302H-.htm. Linguapax Review 7 65

Films, an organization with connections to THE ʻAHA PŪNANA LEO IN THE the Pūnana Leo movement. The success of PRESENT AND IMMEDIATE FUTURE the initial broadcast was such that the or- ganization realized Amy needed to devote In this year of Indigenous Languages 2019, herself fulltime to continue the production the ʻAha Pūnana Leo is looking to a bright of televised news in Hawaiian. With the future for the Hawaiian language and for cost of live daily news beyond the ability of Indigenous language revitalization as a the movement at the time, the effort moved whole. Former ʻAha Pūnana Leo Chief Ex- into on-demand online broadcasting under ecutive Director, Amy Kalili, was appointed ʻŌiwi TV. ʻŌiwi TV has continued to work in by the United Nations to the International partnership with the ʻAha Pūnana Leo to Year’s eighteen member Steering Commit- produce a number of media products that tee. That recognition along with the award- showcase the work of the Hawaiian lan- ing by Linguapax of its annual award to guage movement and its Indigenous con- founding ʻAha Pūnana Leo president Dr. nections.10 Larry Kimura indicates how far the ʻAha Pūnana Leo has come in its relatively short Preceeding the expansion of Hawaiian to history. television was an early expansion to the internet beginning in 1994 with the Leokī This new school year enrollment in Pūnana Hawaiian language computerized bulletin Leo and the follow-up programs reached a board initiated through the Hale Kuamoʻo new high totalling 3,675 students, an over under Keiki Kawaiʻaeʻa. That was followed 10,000% increase of child speakers be- in 1998 with an ʻAha Pūnana Leo funded yond those 36 counted by the ʻAha Pūnana translation of the Netscape web browser, at the time of its founding (Hale Kuamoʻo the first such translation for an Indigenous 2019). An even larger increase lies on the language and only the second privately horizon with this year’s ruling by Hawaiʻi funded inititive for a non-English language. State Supreme Court that access to edu- That same year the ʻAha Pūnana Leo fund- cation through Hawaiian is a right that the ed the first Hawaiian medium radio music state public schools must provide.12. program. In 2003, the Ulukau Electronic Hawaiian library was initiated under the Anticipating that in the next few years, Hale Kuamoʻo. It included many ʻAha Pū- not just its preschools, but other initiatives nana Leo produced materials, download- need to be expanded to reach many more able for free for school and personal use. people, the ʻAha Pūnana Leo Board moved Ulukau now includes 19th and early 20th to hire a new professional administrative century documents in Hawaiian as well as, team this past year. This new step comes Kaniʻāina, an extensive collection of Hawai- at a time when doubts regarding the value ian language recordings, primarily those of of being educated through Hawaiian have the Ka Leo Hawaiʻi radio show that inspired been largely addressed. Total Hawaiian the founding of the ʻAha Pūnana Leo.11 medium programs like Nāwahī being seen

10.- See youtube for some products of ʻŌiwiTV: https://www.youtube.com/channel/UCbcKIlVtF80Z-0EZW_ oNa3g. 11.- Ulukau can be accessed at: https://ulukau.org/index.php?l=en. 12.- See a report of the Supreme Court decision access to Hawaiian language education here: https://library.law. hawaii.edu/2019/08/17/new-hawai%CA%BBi-supreme-court-decision-on-olelo-hawaii/ 66 Linguapax Review 7

as especially strong (Kanaʻiaupuni, Bran- waiʻi (The Hawaiian Language Shall Live). don & Jenson 2010). Private Hawaiian im- It has faced legal and structural barriers, mersion elementary school programs have doubters in the mainstream educational developed and others are being planned. and political leadership, and even attacks Moving to an even higher level of multilin- from among those in its own circle of Na- gualism beyond the primary use of Hawai- tive Hawaiian language and cultural propo- ian and secondary mastery of English ex- nents. Not only has it persevered, but it has pected of all students, the ʻAha Pūnana Leo continued to thrive dispite those challeng- has been pioneering programs at Nāwahī es. We share the story of the ʻAha Pūnana School for teaching the third, fourth and Leo here with the hope that it can inspire fifth languages, Japanese, Chinese and and help other peoples throughout the Latin – through the medium of Hawaiian. world who seek to revitalize and strengthen Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani College has the ancient tongues of their forefathers and also increased its offerings through Hawai- founding mothers. E Ola Loa Nō Nā ʻŌlelo ian for early college enrollment of Hawaiian Like ʻOle O Ke Ao! (Long Live All The Lan- speaking high school students. guages Of The World!)

Most encouraging of all has been the in- crease of families where children are raised REFERENCES as speakers of Hawaiian from birth. Data from the U.S. Census Bureau indicates ʻAha Pūnana Leo and Ka Haka ʻUla O Keʻe- that Hawaiian is now reported by parents likōlani. 2009. Kumu Honua Mauli Ola. as the most frequently spoken non-English [A native Hawaiian educational philos- language in Hawaiʻi homes. While many of ophy statement]. Hilo: University of Ha- those reporting use of Hawaiian in the home waiʻi at Hilo. Accessed at: http://www. are likely not to be proficient speakers, their ahapunanaleo.org/images/files/KHMO. efforts to use Hawaiian as best they can pdf. on October 30, 2019. portends future growth of Hawaiian and its ʻAha Pūnana Leo. No date. A Timeline of gradual return after nearly a century of sup- Revitalization. Accessed at http://www. pression and near extinction (State of Ha- ahapunanaleo.org/index.php?/about/a_ waiʻi 2016). This is especially important with- timeline_of_revitalization/ on October in the context of the depopulation of Niʻihau 30, 2019. Island and language shift among the young- Arnold, R. 2001. To help assure the survival er Niʻihau descendant population living on and continuing vitality of Native Amer- Kauaʻi (Niʻihau Cultural Heritage Foundation ican languages. In The green book of no date). Hopefully, continued efforts at the language revitalization in practice, ed. two Niʻihauan charter schools will stem the by L. Hinton & K. Hale, 45–48. San Die- decrease in the number of children speak- go: Academic Press. ers of Hawaiian in that unique community of Coffman, Tom. 2003. The island edge of families which have contributed to much to America: A political history of Hawaiʻi. the overall Hawaiian language revitalization Honolulu: University of Hawaiʻi Press. effort and to the ʻAha Pūnana Leo programs Goldberg, D., D. Looney, & N. Lusin. 2015. in particular. Enrollments in languages other than English in United States institutions The ʻAha Pūnana Leo began with a com- of higher education, Fall 2013. New mitment to the motto E Ola Ka ʻŌlelo Ha- York: Modern Language Association. Linguapax Review 7 67

https://www.mla.org/content/down- edu/spi/PDFS/CBE_relationship_to_stu- load/31180/1452509/2013_enrollment_ dent_outcomes.pdf. survey.pdf (retrieved 23 March 2016). Kawai‘ae‘a, K. 2018. Nā honua mauli ola: Hawaiian language revitalization Hawaiian cultural pathways for healthy Grenoble, L., & L. Whaley. 2006. Saving and responsive learning environments languages: An introduction to language (2nd ed.). Hilo, HI: Hale Kuamo‘o. (avail- revitalization. Cambridge: Cambridge able at: http://www.olelo.hawaii.edu/ole- University Press. lo/pdf/NHMO-Book-Rev2.pdf) Hale Kuamoʻo. 2019. Nā Kula Kaiapuni Ha- Kawaiʻaeʻa, K., A. M. Housman, K. Alen- waiʻi 2019–2020. (Data on enrollments). castre, K. Kaʻawa, K. Mākaʻimoku, & K. Hilo: Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani. Lauano. 2007. Pūʻā i ka ʻŌlelo, Ola ka Hale Kuamoʻo. 2019. Nā Kula Kaiapuni Ha- ʻOhana: Three generations of Hawaiian waiʻi 2019–2020. (Data on enrollments). language revitalization. Hūlili: Multidisci- Hilo: Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani. plinary Research on Hawaiian Well-Be- Hawaiʻi Department of Education. 2019. Nā ing 4:183–237. Hopena Aʻo Statements HĀ:BREATH. Kimura, Larry. 2010. Aia Iā Kākou Nā Hāʻi- Accessed on November 9, 2019 at na - The Answers Are Within Us: Lan- https://www.hawaiipublicschools.org/ guage Rights in Tandem with Language DOE%20Forms/NaHopenaAoE3.pdf Survival. Pgs. 32-42 in American Indian Hinton, L. 2001a. Language revitalization: Languagre Development Institute: Thir- An overview. In The Green Book of Lan- ty Year Tradition of Speaking from Ou guage Revitalization in Practice, ed. by Heart (eds. Galla, Candace K., Stacey L. Hinton and K. Hale, 3–18. San Diego: Oberly, G.L. Romero, Maxine Sam, Ofe- Academic Press. lia Zepeda). University of Arizona. Tuc- Hinton, L. 2001b. Federal language policy son, Arizona. and indigenous languages in the United Kimura, Larry and April G.L. Counceller. States. In The Green Book of Language 2009. Indigenous New Words Creation: Revitalization in Practice, ed. by L. Hin- Perspectives from Alaska and Hawaiʻi. ton and K. Hale, 39–44. San Diego: Ac- Pp.121-139 in Indigenous Language ademic Press. Revitalization: Encouragement, Guid- Hinton, L. 2001c. An Introduction to the Ha- ance & Lessons Learned. (Ryehner J. waiian Language. In The Green Book of & L. Lockard (eds.). Flafstaff, Arizona: Language Revitalization in Practice, ed. Northern Arizona University. by L. Hinton and K. Hale, 129-131. San Lucas, P. 2000. E ola mau kākou i ka ʻōlelo Diego: Academic Press. makuahine: Hawaiian language policy Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani with addition- and the courts. Hawaiian Journal of His- al support from Kamehameha Schools, tory 34:1–27. Native Hawaiian Education Council, Of- McCarty, Teresa L. 2003. Indigenous Ed- fice of Hawaiian Affairs. 2018. - NāHo ucation: New Possibilities, Ongoing nua Mauli Ola (Second Edition). Constraints. Comparative Education. Kanaʻiaupuni, S., L. Brandon, & U. Jenson. Vol. 39, No. 2. Special Number (27). Pp. 2010. Culture-based education and 147-163 its relationship to student outcomes. Niʻihau Cultural Heritage Foundation. No Kamehameha Schools Research & date. Accessed at http://www.niihau- Evaluation Division. http://www.ksbe. heritage.org/ on 10 November 2019. 68 Linguapax Review 7

Pease-Pretty On Top, J. 2003. Native Amer- International Journal of the Sociology ican language immersion: Innovative of Language 132:123-137. Indigenous Native education for children and fam- community-based education, ed. by ilies. http://www.collegefund.org/user- S. May, 95–108. Clevedon: Multilingual files/file/ImmersionBook.pdf (accessed Matters. 5 May 2016). Wilson, W. 2012. USDE violations of NALA Rawlins, N., W. Wilson, & K. Kawaiʻaeʻa. and the testing boycott at Nāwahīokal- 2011. Bill Demmert, Native American aniʻōpuʻu School. Journal of American language revitalization, and his Hawaiʻi Indian Education 51(3):30–45. connection. Journal of American Indian Wilson, W. 2013 Chapter 108 Assess- Education 50:74–85. ing Hawaiian. Pages 1748-1749 in Schütz, A. 1994. Voices of Eden: A history The Companion to Language Assess- of Hawaiian language studies. Honolu- ment. Kunnan, Anthony John (ed.) lu: University of Hawaiʻi Press. Wiley-Blackwell, Hoboken, New Jersey. Silva, N. 2004. Aloha betrayed: Native Ha- Wilson, W. 2014. Hawaiian: A Native Amer- waiian resistance to American colonial- ican Language Official for a State. In ism. Durham: Duke University Press. Handbook of heritage, community, and State of Hawaii. 2016. Non-English speak- Native American languages in the Unit- ing population in Hawaii. Research ed States: Research, policy, and educa- and Economic Analysis Division, De- tional practice, ed. by T. G. Wiley, J. K. partment of Business, Economic De- Peyton, D. Christian, S.C.K. Moore, and velopment and Tourism. http://dbedt. N. Liu, 219–228. New York: Routledge. hawaii.gov/economic/reports_studies/ Wilson, W. 2017. Hawaiian Language Revi- non-english-speaking-population-inha- talization. Pages 220-237 in Languages waii/ (accessed 23 April 2016). of the Pacific Islands: Introductory Read- The Garden Island staff. 2003. Hawai- ings (Hiroko Sato & Joel Bradshaw eds.) ian language school Ke Kula Niihau O Wilson, W. 2017. The Hakalama: The ʻAha Kekaha graduates its first senion class. Pūnana Leo’s Syllabic Hawaiian Read- Article published in the newspaper on ing Program. Pages 133-150 in Literacy 20 June 2003. in the Early Years: Reflections on Inter- Ulukau The Hawaiian Electronic Library. national Research and Practice (Claire http://ulukau.org/ (accessed 7 July J. McLachlin and Alison W. Arrow (eds.) 2014). Wilson, W., & K. Kamanā. 2001. Mai Loko U.S. Census Bureau. 2000. Language Mai O Ka ʻIʻini: Proceeding from a spoken at home for the United States, dream. The ʻAha Pūnana Leo connec- Census 2000. Special Tabulation 224. tion in Hawaiian language revitalization. http://www.census.gov/hhes/socdemo/ Pages 147-176 in The green book of language/data/census/. language revitalization in practice, ed. Warner, Sam Noʻeau. 2001. The Movement by L. Hinton & K. Hale, San Diego: Aca- to Revitalize Hawaiian Language and demic Press. Culture. Pages 133-144 in The green Wilson, W., & K. Kamanā. 2006. For the in- book of language revitalization in prac- terest of the Hawaiians themselves: Re- tice, ed. by L. Hinton & K. Hale, San Die- claiming the benefits of Hawaiian-me- go: Academic Press. dium education. Hūlili: Multidiscipli- Wilson, W. 1998. I ka ʻōlelo Hawaiʻi ke ola. nary Research on Hawaiian Well-Being “Life is found in the Hawaiian language.’ 3:153–181. Linguapax Review 7 69

Wilson, W., & K. Kamanā. 2011. Insights the Hawaiian house platform. In Bring- from Indigenous language immersion ing our languages home, ed. by L. Hin- in Hawaiʻi: The case of Nāwahī School. ton, 101–117. Berkeley: Heyday Books. In Immersion education: Practices, poli- Wilson, W., & K. Kawaiʻaeʻa. 2007. I Kumu; cies, possibilities, ed. by D. J. I Lālā: “Let there be sources; let there Tedick, D. Christian, & T. Williams, 36–57. be branches”: Teacher education in the Clevedon: Multilingual Matters. College of Hawaiian Language. Journal Wilson, W., & K. Kamanā. 2013. E Paepae of American Indian Education 46(3):37– Hou ‘Ia Ka Pōhaku: Reset the stones of 53.

Linguapax Review 7 71

ʻAHA PŪNANA LEO - AVANÇANT DES DE LA BASE Dr. William H. Wilson i Dr. Kauanoe Kamanā [nou esborrany amb data 10 de novembre de 2019] ʻAHA PŪNANA LEO - AVANÇANT DES DE LA BASE1 UNA PETITA ORGANITZACIÓ AMB UNA colars experimentals d’aquesta facultat en GRAN MISSIÓ un consorci que busca mostrar les millors pràctiques de normalització del hawaià. Pūnana Leo és l’entitat sense ànim de lu- cre a la qual s’atribueix l’inici i el sosteni- Els integrants del petit consell de ‘Aha Pū- ment de la revitalització del hawaià a través nana Leo, tots voluntaris, han estat majori- de l’ensenyament vehicular en hawaià, la tàriament mestres de hawaià: els seus avis iniciativa per promoure una llengua indíge- parlaven el hawaià com a llengua materna. na més gran i coneguda als Estats Units El consell sempre ha tingut representació i la segona del món (Hinton, 2001c: 131; de hawaians no natius. L’entitat presta els McCarty, 2003: 152; Grenoble i Whaley, seus serveis a famílies amb independència 2006: 94-101). Quan es va fundar el 1983, del seu origen. tot l’ensenyament a Hawai‘i s’impartia en anglès i l’entitat només comptava amb L’entitat és àmpliament reconeguda per 36 nens menors de 18 anys que parlaven haver iniciat l’ensenyament vehicular en hawaià amb fluïdesa, tots, excepte dos, de hawaià modern, però la seva tasca no ha la comunitat aïllada de Ni‘ihau. L’objectiu estat exempta de crítiques, com les d’un principal de ‘Aha Pūnana Leo ha estat i és antic membre del consell i altres perso- fer augmentar les famílies de parla hawaia- nes que hi van estar vinculades (Hin- na i capacitar-les perquè puguin utilitzar el ton, 2001b: 130-131; Grenoble i Whaley, hawaià en la vida quotidiana. La determi- 2006: 100-101). Els lectors poden consul- nació de l’entitat ha impulsat canvis impor- tar Warner (2001) i NeSmith (aquest volum) tants, no tan sols per al hawaià, sinó per a per veure valoracions crítiques de ʻAha Pū- les llengües indígenes dels Estats Units en nana Leo. el seu conjunt (Pease-Pretty On Top, 2003).

Fundada el 1983, ‘Aha Pūnana Leo ha di- UNA IDEA INSPIRADA PER UN rigit durant quatre dècades l’únic sistema PROGRAMA DE RÀDIO de nius de llengua a l’estat de Hawai‘i, des dels quals ha liderat el desenvolupament Els fundadors de ‘Aha Pūnana Leo van sor- d’un sistema d’ensenyament vehicular en gir d’un programa d’entrevistes en hawa- hawaià fins al doctorat. També ha propor- ià —Ka Leo Hawaiʻi— creat el 1972 que cionat suport auxiliar a aquells programes i s’escoltava a totes les illes de l’arxipèlag. ha desenvolupat l’ús del hawaià en l’àmbit Ka Leo Hawaiʻi estava presentat per Larry públic. Els seus dotze centres preescolars Kimura, llavors recentment contractat per treballen molt de prop amb el Ka Haka ʻUla ensenyar hawaià al campus principal de O Keʻelikōlani College i els programes es- Mānoa de la Universitat de Hawai‘i. Els

1 Aquest article es basa principalment en experiències personals combinades amb la informació del lloc web de ʻAha Pūnana http://www.ahapunanaleo.org/ (consulta: 9 de novembre de 2019). 72 Linguapax Review 7

convidats eren els últims parlants de hawa- l’Atlàntic, importada com a mà d’obra per a ià com a llengua materna. En Larry primer les plantacions de sucre propietat de l’oli- entrevistava el convidat i després rebia tru- garquia angloamericana. El terme anglès cades d’altres parlants. Xerraven sobre les locals aglutinava els descendents dels im- experiències vitals dels entrevistats —so- migrants de les plantacions de sucre amb bretot de la vida al món rural—, però tam- la població indígena nativa hawaiana, amb bé de la conquesta americana del regne la qual hi havia molts llaços familiars fruit hawaià independent, de les apropiacions dels matrimonis mixtos. de les terres de hawaians natius i dels càs- tigs als infants que parlaven hawaià en el Aquests locals es van cohesionar al voltant nou sistema escolar nord-americà (Lucas, del pidgin, una llengua criolla que va sorgir 2009; Silva, 2004). després de l’annexió americana i que, pel fet que la major part del seu vocabulari no Els alumnes d’en Larry que col·laboraven anglès era hawaià, va accentuar el caràc- amb el programa ignoraven que el hawaià ter natiu hawaià de la població local. Parlar es parlés tant en la joventut d’aquella gent pidgin era vist com un signe d’inferioritat i gran i no tan sols entre hawaians natius. De els qui el parlaven eren discriminats (Saft, fet, entre els convidats de Ka Leo Hawai‘i 2019). ‘Aha Pūnana Leo va començar amb hi havia parlants d’ascendència europea el desig de restablir el hawaià com una i asiàtica, com també moltes persones llengua al mateix nivell que l’anglès, partint d’ascendència hawaiana nativa mixta i no dels parlants aïllats de hawaià que queda- nativa. Aquesta gent gran recordava fins i ven i de la base hawaiana d’aquest pidgin. tot que en temps dels seus pares hi havia escoles públiques i serveis públics que es El Hawai‘i de la dècada de 1970 feia poc proporcionaven en hawaià. que havia passat de ser un territori contro- lat pel president a ser un estat dels EUA. La Els alumnes que col·laboraven amb el pro- majoria no angloamericana que va arribar grama de ràdio van voler restablir aspec- a controlar el govern del nou estat va sentir tes d’aquell temps que recordava la gent la responsabilitat de corregir certs errors gran. Van imaginar futures famílies parlant històrics, com els relacionats amb les ter- hawaià com a llengua materna, escoles en- res i la cultura dels natius hawaians. Els senyant en hawaià i l’ús del hawaià en la joves pressionaven per accelerar aquests vida quotidiana a Hawai‘i. canvis. En el terreny cultural els joves van començar a reviure la música i dansa tra- dicionals de Hawai‘i, barrejant-la amb rit- EL RENAIXEMENT HAWAIÀ I EL CANVI mes de rock (vegeu Silva, aquest volum). SOCIAL Aquesta nova música hawaiana va definir el renaixement de la identitat hawaiana i La dècada de 1970, quan es va iniciar Ka l’activisme polític: el “renaixement hawaià” Leo Hawai‘i, va ser un període d’agitació (Coffman, 2003; Wilson, 1998, 2014, 2017). als Estats Units i Hawai‘i com a reacció a la històrica discriminació racial. L’alesho- El renaixement hawaià va donar lloc a una res passat recent i fins i tot el present de gran demanda de llengua hawaiana a la Hawai‘i mostrava la discriminació de la universitat (Schutz, 1994: 362). El hawaià població majoritària originària principal- ja es distingia entre les llengües indíge- ment d’Àsia i de les illes portugueses de nes dels Estats Units per la seva oferta de Linguapax Review 7 73

cursos universitaris i per una tradició d’al- que el hawaià havia de ser una llengua fabetització en una ortografia unitària que oficial de Hawai‘i juntament amb l’anglès. podien utilitzar parlants de tots els dialec- Altres disposicions relacionades requerien tes. L’ensenyament de la llengua oral havia que el nou estat promogués l’ensenyament millorat recentment gràcies en gran part a del hawaià i protegís les pràctiques cultu- l’adopció d’una marcació sistemàtica de rals tradicionals dels hawaians natius. Les les omnipresents oclusions glotals i vocals dues últimes disposicions no diferien gaire llargues en la llengua parlada, que no es- de les lleis d’altres estats relatives als in- taven marcades en l’ortografia estàndard dis americans, però el reconeixement del (Wilson, 2017: 220-221).2 Amb tot, la majo- hawaià com a llengua oficial, malgrat que ria dels estudiants no van avançar a clas- inicialment semblava ser merament sim- ses de nivell superior per arribar a ser par- bòlic, no tenia precedents (Wilson, 1999; lants competents de hawaià. En Larry ens Lucas, 2000).3 Cap dels altres 49 estats va agafar al petit grup d’estudiants avan- tenia una llengua oficial no anglesa. De fet, çats que col·laboràvem amb el seu progra- la història dels EUA es caracteritzava per ma de ràdio i ens va portar a practicar el la repressió de les llengües no angleses i hawaià amb la gent gran de les zones ru- l’extermini de les llengües indígenes. rals. Tant nosaltres com el mateix Larry ens vam convertir en la base que va formar el consell original de ‘Aha Pūnana Leo. ANCIANS QUE ENSENYEN A LA UNIVERSITAT I UN NEN QUE PARLA Les accions polítiques del consell de ʻAha HAWAIÀ Pūnana Leo es remunten a aquesta prime- ra interacció amb ancians hawaians na- El renaixement hawaià no va remetre amb tius. En aquell context, en Larry, que es va el canvi de dècada. Els alumnes d’en Larry convertir en el primer president de l’entitat, van començar a ensenyar hawaià per sa- va influir en els redactors de la Constitu- tisfer la creixent demanda de cursos en ció de Hawai‘i de 1978, la primera d’ençà instituts i facultats angleses de Hawai‘i. que Hawai‘i va passar a ser un estat. Entre Nosaltres mateixos ens havíem traslladat aquells polítics hi havia el cosí d’en Larry, a la perifèrica ciutat de Hilo per ensenyar John Waihe‘e, que va encapçalar la redac- en un nou programa de llicenciatura en Es- ció de les seccions de la nova constitució tudis Hawaians. En William —o Pila, com relacionades amb els natius hawaians. se’l coneix en hawaià— es va traslladar a Hilo primer en un nomenament d’un any Una secció de la proposta de nova cons- per redactar el programa de llicenciatu- titució estatal, de rellevància singular per ra. Abans, però, va buscar l’aprovació de a la tasca de ʻAha Pūnana Leo, declarava l’anciana Edith Kanaka‘ole, líder local de la

2.- Vegeu l’article de NeSmith (aquest volum) en relació amb els parlants hawaians grans que no utilitzen l’oclusió glotal ni el màcron quan escriuen. Els angloparlants, no els hawaians grans, de vegades promouen que els dialectes del hawaià s’escriguin de manera diferent en funció dels sons distingits en anglès, però no en hawaià. Per exemple, escriurien el nom de l’arbre tradicionalment escrit “kiawe” de manera diferent segons les pronunciacions dialectals /tiawe/, /kiave/ i /chiawe/, en lloc de seguir l’ortografia (però no la pronunciació) normalitzada el 1826 i utilitzada de manera sistemàtica pels hawaians de més edat (Schutz, 1994: 122-123; Wilson, 2017: 220-222). 3.- Les seccions hawaianes afegides a la nova constitució són: X-4, XII-5, 6, 7 i XV-3. Accessible a: http://lrb- hawaii.org/con/. 74 Linguapax Review 7

revitalització de la dansa i la llengua hawa- Érem els únics alumnes d’en Larry d’aque- iana. Era la professora principal de hawa- lla època que ens vam aparellar. Uns anys ià a la Universitat de Hawai‘i a Hilo, on els després de traslladar-nos a Hilo vam tenir estudiants i la comunitat pressionaven l’ad- el nostre primer fill, el primer dels alumnes ministració perquè creés una llicenciatura avançats d’en Larry. Vam criar l’Hulilau d’Estudis Hawaians. Com que en Pila era des que va néixer —el 1981— parlant-li l’única persona que s’ajustava als seus re- solament en hawaià. Aviat va tenir una quisits, va ser contractat per la Universitat, companya amb qui parlar hawaià, la seva cosa que li va donar una posició per ne- germana Keli‘ihoalani, nascuda al cap de gociar. dos anys. Donàvem voltes a com podrien ser escolaritzats els nostres fills en hawa- En Pila va buscar l’aprovació de la Sra. Ka- ià. Mentrestant, eren cuidats entre classe naka‘ole de les condicions que tenia pre- i classe pels nostres alumnes universitaris vist exigir per acceptar el lloc: la llicenci- en hawaià a les seves habitacions. Era tan- atura s’havia de separar del Departament ta, la seva novetat, que els estudiants els de Llengües Estrangeres per tenir el seu mostraven als seus avis i altres parlants de propi Departament d’Estudis Hawaians i hawaià que no havien vist cap infant par- el programa s’havia d’impartir en hawaià i lant de hawaià durant gairebé mig segle no en anglès, com passava al campus de (Wilson i Kamanā, 2013). Mānoa. La Sra. Kanakaʻole, que se’n re- cordava d’en Pila del programa de radio Ka Leo Hawaiʻi, va donar suport a aques- VINCLES DE NIʻIHAU AMB LA FUNDACIÓ tes dues condicions i el va animar perquè DE ʻAHA PŪNANA LEO EL 1983 anés a Hilo i l’ajudés a ensenyar al creixent nombre d’estudiants. En Pila s’hi va traslla- L’única comunitat on hi havia infants que dar el 1978. parlaven hawaià en aquell moment era la població de la petita i aïllada illa de Ni‘ihau. Després del primer any treballant en la Coneixíem gent de Ni‘ihau a través del proposta de llicenciatura, a en Pila li van programa de ràdio. El 1982, ʻĪlei Beniami- oferir un contracte ampliat per ensenyar a na, una jove ni‘ihauesa, es va matricular a Hilo i la Kauanoe s’hi va traslladar per fer-li la nostra llicenciatura d’Estudis Hawaians costat. Aquell mateix any va morir la Sra. a Hilo. La mare de ʻĪlei era la directora de Kanaka‘ole; havia estat una peça clau en l’escola de l’illa de Niʻihau. La mateixa ʻĪlei el moviment de revitalització de la llengua i era auxiliar docent en un programa bilin- la dansa hawaianes, no tan sols a Hilo sinó güe per a la transició d’infants del hawaià a tot l’estat. En honor seu, la ciutat de Hilo a l’anglès a l’illa veïna de Kaua‘i, on s’ha- va canviar el nom del lloc on se celebra- via traslladat gran part de la població de ven les competicions estatals de hula i la Ni‘ihau. ʻĪlei més tard es va convertir en una Universitat també va posar el seu nom a un de les integrants del consell fundador de edifici. Amb la seva mort, el paper crucial ʻAha Pūnana Leo. de la gent gran en el programa docent a través del hawaià va continuar amb la con- ʻĪlei s’encarregava d’ajudar els infants de tractació d’ancians hawaians competents Niʻihau a entendre les classes en anglès. de la comunitat. El programa va créixer El programa — creat per d’altres— multa- ràpidament (Wilson i Kamanā, 2001: 172; va els alumnes amb 25 centaus si parla- Wilson, 2017). ven hawaià. Els alumnes podien parlar una Linguapax Review 7 75

mica de hawaià entre ells els divendres. gués a Kaua‘i amb l’estudiant universitari L’altre empleat del programa que parla- Sam No‘eau Warner per parlar sobre la va hawaià era Paul Koki Williams, també creació de centres preescolars privats en exalumne de les classes universitàries de hawaià. En Larry hi estava molt interessat Larry Kimura. després d’assabentar-se de la recent cre- ació dels nius de llengua de Kōhanga Reo El mateix any que ‘Īlei va anar a estudiar a Nova Zelanda. A la reunió vam decidir a Hilo, una nova superintendent d’Educa- crear una organització sense ànim de lucre ció va visitar l’illa de Ni‘ihau i va criticar la amb el nom de ‘Aha Pūnana Leo (‘assem- diglòssia present l’alfabetització en anglès blea de nius de llengua’) en honor als pro- dels infants amb explicacions orals en grames maoris i a les referències a les aus hawaià a la minúscula escola pública de en la poesia hawaiana (Wilson i Kamanā, l’illa. També va criticar que, a part de la 2001: 148-149). mare de ‘Īlei, tots els mestres fossin mem- bres de la comunitat amb una formació mí- Vam registrar la nova organització el 12 nima. De fet, l’educació a Ni‘ihau acabava de gener del 1983. El primer consell esta- als 14 anys; després els nois es quedaven va constituït per Larry Kimura (president), a l’illa per ajudar al ranxo i les noies criaven Noʻeau Warner (vicepresident), Hōkūlani els fills i guanyaven diners amb l’artesania. Cleeland (secretari) i Pila Wilson, ʻĪlei Beni- En aquella època, pocs infants sortien de amina, Koki Williams (membres). La Kaua- l’illa per anar a l’institut, menys encara a la noe va ser la primera treballadora de l’or- universitat. Les notícies als diaris sobre la ganització i qui va establir les escoles. visita de la superintendent i les seves críti- ques a l’escola de Ni‘ihau van desencade- nar en la societat el sentiment que s’havia BARRERES LEGALS CONTRA de permetre que Ni‘ihau romangués inalte- L’ESCOLARITZACIÓ EN HAWAIÀ rada com l’últim bastió de parla hawaiana, on la vida continués sense ser pertorbada El Dr. Nakashima va seguir desenvolupant pels problemes moderns. un programa d’estudis oficial en hawaià a l’escola de Ni‘ihau, però després que se L’any de la controvèrsia de l’escola de n’aprovés la proposta a finals del 1983 es Ni‘ihau, en Pila va escriure una carta al va comprovar que encara hi havia vigent superintendent dels districtes de Kaua‘i una llei aprovada el 1896, amb l’enderro- i Ni‘ihau, Mitsugi Nakashima, oferint-se a cament del regne hawaià, que prohibia l’ús ajudar a redactar un pla en què els infants del hawaià com a vehicle d’instrucció. La ni‘ihauesos aprendrien en hawaià, amb nova ‘Aha Pūnana Leo va començar ales- l’anglès com a segona llengua. Aquella tar- hores a pressionar el govern de l’estat per dor ‘Īlei va convidar en Pila, la Kauanoe i el canviar aquesta llei. La primera temptativa líder de la revitalització de la llengua maori el 1984 va fracassar i ‘Aha Pūnana Leo es Tīmoti Kāretū a visitar el programa bilingüe va adonar que l’ús del hawaià, fins i tot en de Ni‘ihau junt amb un altre alumne d’en escoles privades, s’enfrontava a barreres Larry que vivia a Kauaʻi, Byron Hōkūlani legals (Lucas, 2000). Cleeland. El Departament de Salut i Serveis Humans Després d’aquesta visita, els qui érem a de l’estat va dictaminar que el nostre pla Kaua‘i vam trucar a en Larry perquè vin- d’ensenyament per a infants de 3 i 4 anys 76 Linguapax Review 7

en un model privat de niu de llengua, amb estrangeres, a les quals se’ls permetia empleats de la comunitat competents en contractar professors basant-se únicament la llengua, compliria la legislació estatal, en el domini de l’idioma. Ens vam adonar però només si ens centràvem a reviure un que també hi havia un centre preescolar idioma estranger, no el hawaià. Per poder en anglès que estava exempt de contrac- ensenyar hawaià, el nostre personal havia tar professors titulats. Era un centre per de tenir titulació universitària en educa- a infants de classe alta que anirien a una ció infantil i puericultura, com s’exigia als escola privada elitista que s’havia creat centres preescolars en anglès enfocats en originàriament per als fills de l’oligarquia la preparació acadèmica dels infants per angloamericana. Aquest precedent ens va a l’escola primària. Això ens va represen- servir per defensar al Parlament els nostres tar un gran entrebanc. Els qui dominaven nius de llengua. el hawaià no havien anat a la universitat. Molts no havien acabat l’escola secundària o ni tan sols la primària. El mateix aïllament ELS ENTREBANCS DEL PROGRAMA de l’escolarització a les zones rurals els ha- DE NIUS DE LLENGUA via permès créixer parlant hawaià. Malgrat les barreres que havíem de supe- Aquesta barrera no ens va desanimar. La rar, l’estiu del 1984 vam obrir el nostre pri- Kauanoe va demanar una excedència a la mer niu de llengua Pūnana Leo a l’illa de Universitat per estudiar educació infantil i Kaua‘i amb un equip jove de Ni‘ihau. Entre afegir la titulació de primera infància al seu els alumnes hi havia infants monolingües màster en Lingüística. La Kauanoe seria la de Ni‘ihau que s’havien traslladat recent- professora. ment a Kaua‘i i infants hawaians natius de parla anglesa criolla. Tots els infants eren Havíem manifestat al Departament de Sa- principalment de la Hawaiian Homeland lut i Serveis Humans que la seva decisió local, una comunitat semblant a una reser- contra el hawaià era discriminatòria. Vam va ameríndia. Vam obrir amb una llicència trobar certa solidaritat al Departament: ens temporal, amb la Kauanoe dirigint el pro- van dir que ens deixarien posar en marxa grama des de Hilo i tots dos treballant per- el programa temporalment si els profes- què la resta del personal es pogués titular. sors es treien el títol. Devien pensar que els nostres mestres no podrien matricu- Aquest niu de llengua inicial no va complir lar-se a la universitat ni aprovar cap curs, els nostres objectius i el vam acabar tan- però com que a Hilo controlàvem el nostre cant. Tot i que es va dir als mestres que al propi departament universitari vam matri- Pūnana Leo només parlessin en hawaià, la cular un nombre suficient dels nostres pro- seva preocupació pels infants de parla no fessors com a estudiants d’admissió espe- hawaiana va fer que utilitzessin l’anglès la cial en cursos de llengua hawaiana de la major part del temps. El resultat va ser que facultat —que podien aprovar fàcilment— i els infants de parla hawaiana de Ni‘ihau d’aquesta manera vam demostrar que es- van començar a parlar anglès i els de parla taven cursant estudis superiors. no hawaiana no van aprendre hawaià.

També volíem que el Parlament concedís Vam obrir dos centres nous a la primave- a les escoles en llengua hawaiana els ma- ra de 1985, un a Honolulu, un indret molt teixos drets que a les escoles en llengües urbà, i l’altre a la Hilo semirural. Els mestres Linguapax Review 7 77

a Honolulu eren gent més jove de Ni‘ihau hawaià d’en Larry i en Pila, va ser l’impulsor encapçalats per la ni‘ihauesa Lolena Nic- clau. El 1985, el senador Hee va encapça- holas. A Hilo eren Helen Haleola Lee Hong lar la nostra iniciativa per aprovar una llei i altres persones grans locals, amb el su- que permetés adoptar el hawaià com a port d’estudiants universitaris de segona llengua vehicular en lloc de l’anglès, així llengua. La Kauanoe va liderar la iniciativa. com ampliar als Pūnana Leo el dret de les escoles d’idiomes estrangers a contractar Els mestres rebien un salari mínim sufragat mestres exclusivament en funció del seu per les matrícules assequibles que paga- domini de l’idioma. Les dues lleis es van ven els pares. També es demanava als rebutjar. El Departament d’Educació tenia pares que netegessin l’aula, preparessin reserves sobre les escoles públiques fora el menjar, assistissin a classes de hawa- de Ni‘ihau i l’associació de mestres d’edu- ià i organitzessin una comissió de pares. cació infantil es va oposar a la legislació La selecció dels infants es va basar en el dels nius de llengua. Ho vam tornar a pro- compromís amb la revitalització de la llen- var el 1986 i, després d’una llarga audièn- gua. També vam tenir en compte —cosa cia, ho vam aconseguir. S’obria la porta a que encara fem— que els pares hagues- l’augment dels Pūnana Leo i a la presència sin estudiat hawaià i quant de vocabulari del hawaià a les escoles públiques (Wilson hawaià controlaven a través d’activitats i Kamanā, 2001: 149-150). culturals o del pidgin. Els infants de parla hawaiana tenien prioritat en la matricula- L’escola de Ni‘ihau ja tenia des del 1982 ció. Quan vam començar, només hi havia el permís del Consell Estatal d’Educació quatre infants matriculats que complissin per funcionar en hawaià. El 1986 la con- aquests criteris, els nostres propis fills Huli- trovèrsia sobre el superintendent estatal i lau i Keli‘ihoalani a Hilo i Kanani Kawai‘ae‘a la seva decisió de forçar el canvi a l’escola i Kau‘i Kaina a Honolulu. de Ni‘ihau s’havia resolt i el Departament d’Educació va tornar a ignorar aquella es- En la preparació per obrir aquests dos coleta d’aquella illa remota. El Departament centres, en Larry havia organitzat tallers tampoc tenia plans per als infants que es- amb els mestres i altres ancians de parla taven a punt de matricular-se al parvulari hawaiana per establir quins termes hawa- dels centres Pūnana Leo a Honolulu i Hilo. ians s’utilitzarien en les activitats i quins ob- jectius s’inclourien en els nius de llengua. Les comunitats on els mestres havien cres- LA INTEGRACIÓ EN L’ENSENYAMENT cut parlant hawaià no tenien cap d’aquests SUBVENCIONAT recursos, ni tan sols electricitat, aigua cor- rent i altres coses de la vida urbana. Ne- ‘Aha Pūnana Leo va decidir complir la nova cessitàvem termes nous perquè estàvem llei a la seva manera. A Hilo vam separar decidits a fer funcionar els nius de llengua una àrea al centre del niu de llengua Pūna- totalment en hawaià. Al cap de tres mesos na Leo com a “parvulari”, on vam mantenir d’obrir aquests centres amb els mestres els cinc nens, que si no s’haurien matricu- parlant exclusivament en hawaià, els nens lat en un altre parvulari, i els vam ensenyar ja parlaven la llengua. en hawaià nosaltres mateixos a partir d’un mètode sil·làbic hawaià actualitzat per en- Teníem forts aliats al Parlament de Hawai‘i. senyar a llegir que vam anomenar Hakala- El senador Clayton Hee, antic estudiant de ma (Wilson i Kamanā, 2017). Segons la llei 78 Linguapax Review 7

estatal, un parvulari privat ha de disposar ʻAha Pūnana Leo, amb l’ajuda de Dorothy de llicència, però no la vam sol·licitar per- Lazore, una índia mohawk del Quebec, va què insistíem que el nostre parvulari era pressionar la Junta d’Educació perquè do- “públic” i que ‘Aha Pūnana Leo aplicava nés la seva aprovació. Lazore havia iniciat la llei estatal relativa al hawaià com a llen- el primer programa d’immersió lingüística gua vehicular. Com que l’educació pública en mohawk al Canadà i ‘Aha Pūnana Leo és gratuïta, ‘Aha Pūnana Leo no cobrava la va portar a Hawai‘i. El seu testimoni al matrícula als infants que s’hi inscrivien. juliol de 1987 va ser inestimable. Al mes Vam anomenar el programa Papa Kaiapuni següent, els nens del parvulari Papa Ka- Hawai‘i (‘classe ambiental hawaiana’). Ens iapuni Hawai‘i es van traslladar a l’escola podrien haver arrestat, però aquell primer primària de Keaukaha a Hilo junt amb nous any l’estat va mirar cap a una altra banda. alumnes de cinc anys del Pūnana Leo i uns quants nens de la comunitat que no parla- A Honolulu no hi cabia ningú més, al niu ven hawaià. A Honolulu, Kanani Kawai‘ae‘a de llengua. Els dos infants que s’hi volien va deixar el programa SLEP per entrar a matricular van ser enviats a l’ensenyament l’escola primària de Waiau, junt amb un públic en anglès. Una de les preguntes del grup semblant d’infants de cinc i sis anys formulari de matriculació per al parvulari d’edat (Wilson i Kamanā, 2001: 149-150). estava relacionada amb els altres idiomes, a part de l’anglès, que parlava l’infant. Els Es van contractar com a mestres Alohala- pares de la Kanani Kawai‘ae‘a van indicar el ni Kaina (una mare de Pūnana Leo) per al hawaià i per tant va ser enviada a la classe programa de Honolulu i Puanani Wilhelm “SLEP” (sigles en anglès de Programa de (exalumna d’en Larry) per al de Hilo. Els parlants d’altres idiomes a part de l’anglès). pares s’encarregaven de preparar les au- La seva mare, Keiki Kawai‘ae‘a, recorda que les i després donaven un cop de mà al la mestra del programa encarregada de fer mestre (Kawaiʻaeʻa, Housman, Alencas- la transició de la Kanani a l’anglès va instar tre, Kaʻawa, Mākaʻimoku i Lauano, 2007). la Keiki a deixar de parlar hawaià a la seva El Departament d’Educació va designar filla. S’hi va negar i la Kanani es va mantenir aquestes classes com a part del progra- en el programa durant tot l’any. ma SLEP, de manera que els infants havien d’acabar fent la transició a l’anglès. Es va Aquell mateix any ‘Aha Pūnana Leo va col· indicar als mestres que no ensenyessin als laborar amb el senador Hee per animar el alumnes a llegir i escriure en hawaià i que, nou superintendent d’Educació, Charles encara que s’impartís totalment en hawaià, Toguchi, a defensar la implantació de la la valoració del programa com a satisfacto- nova llei a Hilo i Honolulu. El Sr. Toguchi ri estava lligada al fet que els infants apro- va arribar a un acord amb ‘Aha Pūnana vessin un examen oral en anglès. Leo pel qual promouria l’inici d’un progra- ma davant el Consell Estatal d’Educació i Els mestres i les famílies no van fer cas de pel qual ‘Aha Pūnana Leo: 1) aportaria dos la directiva de no ensenyar a llegir i escriu- grups d’alumnes de 5 i 6 anys per formar re en hawaià. A l’inici de curs alguns nens dues classes combinades de parvulari ja començaven a llegir en hawaià després i primer curs; 2) buscaria dos professors del seu pas pel Pūnana Leo. Alguns pares, titulats que parlessin hawaià, i 3) proporci- entre ells nosaltres, ens vam negar que onaria materials didàctics i altres recursos s’avalués la competència dels fills en - an per a aquests mestres. glès, ja que insistíem que s’oficialitzés la Linguapax Review 7 79

instrucció vehicular íntegrament en hawa- raules i publicar-les per a les escoles (Ki- ià. ‘Aha Pūnana Leo i els pares vam pressi- mura i Counceller, 2009; Wilson i Kamanā, onar activament el Consell d’Educació per- 2001: 168-169). què ampliés el programa fins al següent curs per a l’any següent i després any a ʻAha Pūnana Leo va aconseguir una sub- any per a cada curs. El 1991, després de venció d’una fundació privada per crear quatre anys de campanya, es va aprovar materials el 1987 i després dues més d’im- que el programa arribés fins al final de portants del govern federal: una el 1988 l’educació secundària. Es va aprovar que per reforçar la competència en llengua l’anglès s’incorporés com un curs —que hawaiana dels mestres i una altra el 1989 es podria ensenyar a través de l’anglès o per crear materials per als programes de del hawaià— a partir del 5è curs (Wilson i seguiment dels nius de llengua Pūnana Kamanā, 2001: 156-160). Leo i de les escoles públiques (Wilson i Kamanā, 2001: 150, 152-153). Aquests van ser els únics materials i la formació docent L’EXPANSIÓ VERTICAL disponibles per al programa estatal, que el Consell d’Educació havia anomenat HLIP Quan els primers infants del Pūnana Leo (sigles en anglès de Programa d’Immersió entraven a les escoles públiques, el con- en la Llengua Hawaiana) i que les famílies sell de l’entitat havia pres la decisió tàctica van anomenar Kula Kaiapuni Hawai‘i pel que, en lloc de crear més centres preesco- primer parvulari dirigit per Pūnana Leo. lars, abans ens havíem de centrar en l’ex- L’estat va acabar adoptant el nom hawaià. pansió vertical. És a dir, estàvem decidits a portar l’educació amb el hawaià com a llengua vehicular des de preescolar fins a GARANTIR UNA FONT UNIVERSITÀRIA l’educació secundària. Per això vam pres- DE MESTRES I MATERIALS sionar el Parlament de l’estat i el Consell d’Educació perquè establissin un marc El 1989 ‘Aha Pūnana Leo va encapçalar legal i normatiu per a escoles públiques una campanya per obtenir fons del Parla- d’ensenyament en hawaià. ment per fundar a la Universitat de Hawai‘i a Hilo el Centre de Llengua Hawaiana Hale Vam assegurar l’avenç proporcionant al Kuamo’o per aportar recursos a l’educa- Departament d’Educació els recursos clau ció en hawaià. En Larry es va traslladar a que nosaltres mateixos necessitàvem. ‘Aha Hilo per treballar en el nou centre, que al- Pūnana Leo va elaborar materials curricu- bergaria el seu Comitè de Lèxic. El treball lars i va formar mestres per al nou sistema inicial va incloure traduccions de llibres d’ensenyament vehicular en hawaià. Els de matemàtiques en anglès i la creació membres de ‘Aha Pūnana Leo i els mes- de llibres de lectura en hawaià a partir de tres principals ens reuníem cada estiu per contes tradicionals i materials impresos al crear materials posant hores del nostre segle xix. També es va incorporar al nostre temps lliure i diners de la nostra butxaca i equip a Hilo Keiki Kawai‘ae‘a, que va arri- demanàvem subvencions per donar suport bar per dirigir l’elaboració del currículum a la tasca. El treball d’en Larry amb la gent i proporcionar formació als mestres que gran per crear vocabulari es va convertir ja treballaven en els programes Pūnana en un comitè de lèxic hawaià que va posar Leo i Kaiapuni Hawai‘i (Wilson i Kamanā, en marxa un procés per aprovar noves pa- 2001: 167-171). 80 Linguapax Review 7

La formació de nous mestres va ser espe- cipal partidari del hawaià de la comunitat, cialment difícil. Havien d’acreditar la seva la directora de ‘Aha Pūnana Leo, Nāmaka titulació en programes universitaris de for- Rawlins, que va acceptar les condicions mació de professorat, que eren impartits i el Parlament va ordenar la creació de la en anglès per docents que no dominaven nova facultat. el hawaià i, a més, no hi havia una titula- ció específica per a l’educació en hawaià. La facultat va rebre el nom de Facul- Qualsevol persona amb una titulació ele- tat de Llengua Hawaiana Ka Haka’Ula O mental podia ser contractada per ensenyar Ke‘elikōlani. L’innovador màster i els pro- en hawaià, encara que no parlés la llengua. grames de formació docent en hawaià de Kahuawaiola es van iniciar amb subvenci- A l’escola, els pares pressionaven els di- ons, com les de l’Oficina d’Afers Hawaians, rectors perquè contractessin persones canalitzades a través de ‘Aha Pūnana Leo. que els pares consideraven competents La facultat va incorporar posteriorment en hawaià. A Hilo animàvem els llicenci- el doctorat, amb el suport testimonial de ats dels nostres Estudis Hawaians a entrar ‘Aha Pūnana Leo. La facultat va concedir al programa de formació de professorat el primer màster el 2002 i el primer docto- del campus i els vam demanar que fessin rat el 2010. La congelació dels fons es va les pràctiques en el Programa Kaiapuni aixecar el 2001, de nou gràcies a la pres- Hawai‘i a l’escola primària de Keaukaha, sió de ‘Aha Pūnana Leo (Wilson i Kamanā, però la Universitat els en dissuadia dient 2001: 171-172). que veurien disminuïdes les seves pers- pectives laborals. Quan una estudiant hi va insistir, li van demanar que redactés tots CREACIÓ DEL CENTRE els seus plans docents en hawaià i anglès DE DEMOSTRACIÓ i van avaluar la seva docència en hawaià NĀWAHĪOKALANIʻŌPUʻU a l’aula, amb la interpretació a càrrec d’en Bill i la Kauanoe. Nāmaka Rawlins i Clayton Hee també van jugar un paper important en la creació de El 1997, de nou amb una campanya de l’escola Nāwahīokalaniʻōpuʻu (Nāwahī), el pressió de ‘Aha Pūnana Leo i el sòlid lide- centre utilitzat pel consorci de ‘Aha Pūna- ratge del senador Hee, el Parlament va ad- na Leo i la Facultat de Llengua Hawaiana metre un projecte de llei per crear una fa- per mostrar les millors pràctiques en l’en- cultat de llengua hawaiana a la Universitat senyament vehicular en hawaià (Wilson i de Hawai‘i a Hilo. Segons aquest projecte Kamanā, 2001: 158-163; 2006; 2011). de llei, la facultat implantaria el seu propi programa de formació docent en hawa- A mesura que els alumnes més grans de ià, oferiria un programa acadèmic perquè l’escola primària Keaukaha a Hilo s’acos- els mestres fessin les pràctiques i també taven a l’adolescència, els pares es pre- oferiria educació de postgrau en hawaià. ocupaven pel futur del programa. Malgrat El rector de la Universitat de Hawai‘i es va que el Consell d’Educació havia promès un oposar al projecte de llei i va insistir que, centre integral en hawaià per a les àrees de si s’aprovava, congelaria el pressupost de Honolulu i Hilo, només se n’havia propor- la nova facultat. El Parlament va traslladar cionat un a Honolulu (Warner, 2001: 140). la decisió sobre l’aprovació del projecte de Els infants de Hilo que parlaven hawaià llei amb una restricció tan severa al prin- probablement serien reabsorbits entre els Linguapax Review 7 81

centenars d’estudiants de l’escola d’ense- amb crèdits universitaris fins a la facultat nyament mitjà de Hilo. de llengua hawaiana. A més, Nāwahī té dos centres satèl·lits en altres comunitats La Nāmaka i la Kauanoe es van posar a que van topar amb dificultats perquè l’estat buscar a Hilo una ubicació temporal per obrís programes per a estudiants locals del als alumnes d’aquesta edat. El 1995, es va Pūnana Leo. trobar el tercer pis d’un vell edifici a Hilo i ‘Aha Pūnana Leo en va pagar el lloguer amb fons propis per als cursos 6è, 7è i 8è. L’ESTABLIMENT D’AVALUACIONS ‘Aha Pūnana Leo va proposar que l’escola ACADÈMIQUES EN HAWAIÀ portés el nom de Iosepa Nāwahīokalani‘ō- pu‘u, un líder destacat de la zona de Hilo Nāwahī ha fet molt per aconseguir avalu- en temps del regne hawaià. Es va fer una acions escolars justes. El hawaià és molt petició formal als seus nets, que van donar diferent de l’anglès i les avaluacions en la seva aprovació. la llengua d’instrucció han estat proble- màtiques des de la primera matriculació Aquell curs la Kauanoe va tornar a deixar d’infants del Pūnana Leo a les escoles la universitat en ser contractada pel De- públiques (Wilson, 2013). Com a contra- partament d’Educació per als cursos 7è i mesura al requeriment inicial de l’estat 8è. Es van incorporar al programa altres que no s’ensenyés a llegir a en hawaià — docents amb fons d’escoles públiques i ignorat per pares i mestres— la Nāmaka i fons de ‘Aha Pūnana Fons Leo i s’hi van la Kauanoe van desenvolupar una avalua- assignar estudiants universitaris en pràc- ció experimental de lectura en hawaià per tiques. La Nāmaka va trobar un lloc més a pàrvuls a Hilo. Com a directora de ʻAha permanent —el campus d’una escola pri- Pūnana Leo, la Nāmaka va emprendre més vada abandonada— i va demanar ajuda a tard una iniciativa per establir avaluacions l’Oficina d’Afers Hawaians per comprar-lo. formals amb l’assessorament i valoració Clayton Hee, llavors president de l’Oficina, d’examinadors nacionals. Des d’aleshores va liderar la campanya per proporcionar el Nāwahī ha utilitzat internament les avalua- finançament a ‘Aha Pūnana Leo. cions en llengua hawaiana “basades en el currículum” per mesurar el progrés en l’al- La propietat, que es va comprar a l’estiu fabetització i arts del llenguatge i les ma- del 1996, necessitava grans reformes. ‘Aha temàtiques. Nāwahī també fa que els seus Pūnana Leo hi va convocar els pares, que alumnes es presentin al SAT, l’examen que es van encarregar de posar-hi nous sos- serveix per entrar a moltes universitats dels tres i terres, entre altres reparacions. Aque- EUA (Wilson i Kamanā, 2001: 160-161). lla mateixa tardor s’hi van traslladar alum- nes i mestres. La Kauanoe es va convertir El 2001 el govern federal va aprovar la en la directora delegada per la Universitat. “Llei que cap nen es quedi enrere”, que re- queria que els estats avaluessin tots els es- La primera promoció de Nāwahī es va gra- tudiants mitjançant un únic examen estatal duar el 1999. Avui, el centre inclou el niu en anglès. Com que la Llei estipulava exà- de llengua Pūnana Leo més gran de l’estat, mens específics per als infants educats en una escola concertada des de parvulari llengües natives americanes, com el hawa- fins a 8è i un programa d’institut, en el qual ià, esperàvem que s’aprovarien les mesu- tots els estudiants fan una sèrie de classes res basades en el currículum per a Nāwahī 82 Linguapax Review 7

i altres escoles que les volguessin utilitzar, la diversitat dins de les escoles en hawaià però aquestes disposicions de la Llei van en relació amb l’idioma natal i les diferèn- ser desateses pels departaments federals cies lingüístiques a les escoles Kaiapuni i estatals d’educació. Els pares de Nāwahī Hawai‘i (vegeu NeSmith, aquest volum, so- es van negar que els seus fills fossin exa- bre aquesta diversitat). També hi ha hagut minats en anglès. El boicot a l’examen va descontentament per la quantitat de fons col·locar l’estat en una posició difícil, ja que gastats en els exàmens KĀ’EO —més de havia de decretar el tancament de Nāwahī cinc milions de dòlars— en comparació tot i tenir unes taxes de graduació a l’esco- amb la relativa escassetat de fons des- la secundària i de matriculació a la univer- tinats a materials didàctics i formació de sitat molt superiors a la mitjana estatal. docents.4

Els departaments estatals i federals d’Edu- Com que la qüestió de l’equitat en les ava- cació van aconseguir que la majoria d’es- luacions encara no s’ha resolt, Nāwahī s’ha coles que ensenyaven en hawaià accep- unit a altres escoles d’ensenyament en tessin sotmetre’s a l’examen en anglès. llengües natives americanes a escala na- No obstant això, el boicot de Nāwahī els cional en la lluita política contra la discrimi- va obligar a fer una cosa diferent. Primer nació en els exàmens que col·loca l’anglès van mirar d’aplicar disposicions que per- per sobre. Mentrestant, diversos centres metien la traducció dels exàmens anglesos amerindis han elaborat les seves pròpies per als estudiants nouvinguts, amb la qual mesures basades en el currículum, com cosa es tractava els hawaians com a im- les de Nāwahī, per a finalitats internes. migrants i s’exigia a totes les escoles que ensenyaven en hawaià a passar l’examen. Al traductor no li van agradar els termes LLEIS NACIONALS I COL·LABORACIÓ acadèmics del Comitè de Lèxic d’en Larry AMB ALTRES POBLES INDÍGENES utilitzats en els llibres hawaians que tenien les escoles i es va inventar els seus propis Entre els grans partidaris de ‘Aha Pūnana termes per a la prova traduïda. Això va do- Leo hi havia el difunt senador Daniel In- nar lloc a noves protestes contra les proves ouye, alt representant de Hawai‘i al Con- (Wilson, 2012). grés dels EUA. El seu suport va comportar un canvi important en la política dels EUA Més recentment, l’estat va contractar ex- pel que fa al hawaià i les llengües natives perts d’altres estats per elaborar els exà- americanes en conjunt (Arnold, 2001; Hin- mens en hawaià segons les Normes Bàsi- ton, 2001a; Kimura, 2010). Quan el Parla- ques Comunes de l’anglès utilitzades en ment estudiava d’eliminar les barreres le- diversos estats, entre ells Hawai‘i. Molts gals a l’ensenyament en hawaià, els parla- pares de Nāwahī han acceptat aquests mentaris van advertir que el govern federal exàmens KĀ’EO, però una minoria signifi- dels EUA ja havia forçat Hawai‘i a restringir cativa ha seguit amb el boicot i ha rebutjat l’ús del hawaià en l’escolarització i que ho la derivació anglesa de les Normes Bàsi- podria tornar a fer. Per eliminar aquesta ques Comunes i la falta d’atenció estatal a possibilitat, en Pila va començar a negoci-

4.- Informació sobre el cost fins avui dels exàmens KĀ’EO a partir d’un correu electrònic de la Sra. Kau‘i Sang, directora de l’Oficina d’Educació Hawaiana, de data 27 de març de 2019. Linguapax Review 7 83

ar el 1985 amb l’oficina del senador Inouye compartir-les amb les escoles en llengües la promulgació d’una llei federal per pro- ameríndies (Rawlins, Wilson i Kawaiʻaeʻa, tegir l’ús del hawaià i de totes les llengües 2011). indígenes dels EUA. L’oficina del senador Inouye va manifestar el seu suport, però Des de l’aprovació de NALA fins ara, ‘Aha perquè la llei tirés endavant ‘Aha Pūnana Pūnana Leo ha exercit un paper important Leo havia de trobar suports també entre en la política federal sobre llengües nati- els indis americans. ves americanes amb la declaració davant el Congrés amb escoles indígenes asso- El 1986 la Kauanoe va visitar la reserva de ciades d’altres estats. El 2014 aquestes Hualapai, a Arizona, on va conèixer la pi- escoles es van reunir a Hilo i van forjar la onera pedagoga en llengües ameríndies, Coalició Nacional d’Escoles i Programes Lucille Watahomigie, a través de qui ‘Aha en Llengües Natives Americanes, amb Pūnana Leo va establir contactes amb al- Leslie Harper (ojibwe) com a presidenta i tres pedagogs en llengües ameríndies i Nāmaka Rawlins (hawaiana) com a vice- natives d’Alaska. El 1987 el senador Hee presidenta. La Coalició ha reforçat la veu va presentar una resolució al Parlament de de les escoles en llengües indígenes a Hawai‘i en què instava el Congrés a apro- Washington DC.5 var una llei que protegís el hawaià i totes les altres llengües natives americanes. El ʻAha Pūnana Leo també ha donat suport al senador Inouye va aprofitar aquesta reso- desenvolupament escolar d’altres pobles lució com a base per al seu projecte de llei indígenes a través del programa Hale Kipa federal, mentre que ‘Aha Pūnana Leo va ʻŌiwi, que ofereix un itinerari des de prees- aconseguir el suport dels indis americans colar fins a programes de doctorat a Hilo, i dels natius d’Alaska. El 1990 es va apro- seguit d’assistència tècnica en diferents var la Llei de Llengües Natives Americanes àmbits. Diversos visitants també s’han ins- (NALA). crit al programa de doctorat de la Facultat. El primer graduat indígena nord-americà, Després de l’aprovació de NALA, ‘Aha Lance X̱’unei Twitchel, va encapçalar la Pūnana Leo va col·laborar amb el Dr. Wi- iniciativa política que va portar Alaska a lliam Demmert, excomissionat adjunt de declarar l’oficialitat de les seves vint- llen l’Oficina d’Educació Indígena dels EUA gües natives el 2014. Un altre estudiant de i membre de la tribu tlingit d’Alaska, per doctorat, Matthew Branca, de la reserva incloure disposicions de NALA a la Llei de Pine Ridge, va encapçalar un moviment federal d’educació primària i secundària. semblant el 2019 que va convertir Dakota Aquestes disposicions han estat fona- del Sud en el tercer estat a declarar oficial mentals per superar la històrica repressió una llengua nativa americana. federal de les llengües indígenes a les escoles nord-americanes. El Dr. Demmert La cooperació amb pobles indígenes fora també va col·laborar amb Nāmaka Rawlins dels Estats Units es remunta als primers per elaborar les avaluacions de les mesu- dies del programa de ràdio Ka Leo Hawaiʻi res basades en el currículum de Nāwahī i i a les connexions amb altres polinesis.

5.- El lloc web de la Coalició Nacional d’Escoles i Programes en Llengües Natives Americanes és: http://www. ncnalsp.org/. 84 Linguapax Review 7

Molts maoris neozelandesos, i especial- dre la missió i l’escola va rebre ajuda espe- ment Tīmoti Kāretū i Tāmati i Tilley Reedy, cial dels membres del consell de Ni‘ihau i van inspirar i col·laborar decisivament amb Kaua‘i, ‘Īlei Benimina i Hōkūlani Cleeland. els Pūnana Leo i el gran moviment de la Aquell mateix any es va inaugurar a l’illa de llengua hawaiana. ʻAha Pūnana Leo també Maui un Pūnana Leo. ha establert una relació estreta amb els sa- mis de l’extrem nord d’Europa. Gràcies a Del 1991 al 1999 ‘Aha Pūnana Leo va obrir aquestes connexions i al lideratge de Keiki set nous nius de llengua, cadascun dels Kawaiʻaeʻa com a directora de la Facultat quals va requerir suport especial a l’en- de Llengua Hawaiana, el Consorci d’Edu- titat per a la matriculació en una escola cació Superior de les Nacions Indígenes pública local. En dos d’aquests casos, el del Món (WINHEC) va iniciar un programa superintendent del districte local es va ne- d’acreditació d’escoles de primera infàn- gar a obrir una línia d’immersió en hawaià cia, primària i secundària partint de Leo i ‘Aha Pūnana Leo va haver de pressionar Pūnana i l’escola Nāwahī.6 Posteriorment, el Consell d’Educació per forçar l’obertura el partenariat entre la Facultat i ‘Aha Pū- d’aquests centres. nana Leo va crear el Centre Mundial per a l’Excel·lència en Llengües Indígenes A Molokaʻi l’entitat va seguir el precedent Mokuola Honua.7 de Hilo de mantenir els infants al parvula- ri i declarar una sala del Pūnana Leo local com a “escola pública”. Els pares van pro- L’EXPANSIÓ HORITZONTAL A ALTRES porcionar al mestre la manutenció fins que COMUNITATS DE HAWAIʻI el superintendent del districte va posar el mestre en nòmina i va concedir, a ell i als Si bé el 1985 ‘Aha Pūnana Leo va prendre seus alumnes, una aula a l’escola pública la decisió de garantir un itinerari educatiu local. A Kona, quan l’estat va contractar un en hawaià des de preescolar fins a l’en- mestre titulat que no parlava hawaià per senyament secundari, no va abandonar iniciar un programa, ‘Aha Pūnana Leo en l’expansió horitzontal dels seus nius de va contractar un que parlava hawaià per llengua. Aquesta expansió es va fer a pe- impartir les classes i els pares es van asse- tició de les comunitats i es va dur a terme gurar que el mestre titulat fes d’observador amb l’esperança que els pares busquessin a l’aula. L’any següent, el director va con- l’expansió fins al final de l’ensenyament -se tractar un professor que parlava hawaià. cundari amb l’ajuda de ‘Aha Pūnana Leo. L’entitat també va incorporar membres al El cas més difícil va involucrar un subgrup consell per representar les noves comuni- de famílies de Ni‘ihau que s’havien traslla- tats. dat a Kaua‘i i van demanar ajuda a ‘Aha Pū- nana Leo per escolaritzar els fills en hawaià El 1987 ʻAha Pūnana Leo va tornar a obrir (Wilson i Kamanā, 2001: 163-164). El 1994 un Pūnana Leo a l’illa de Kaua‘i, on el seu es van organitzar com a Hui Hoʻonaʻauao O primer niu de la llengua no va generar par- Nā Mākua (‘organització educativa de pa- lants. El nou personal de Ni‘ihau va enten- res’) i van sol·licitar al Departament d’Edu-

6.- El lloc web de WINHEC és http://winhec.org/. 7.- El lloc web de Mokuola Honua és https://www.mokuolahonua.com/. Linguapax Review 7 85

cació un programa Kaiapuni Hawai‘i. El Com que l’aula era massa petita per a un Departament va rebutjar la sol·licitud per- programa K-8, ‘Aha Pūnana Leo va mirar què, com que els infants ja parlaven hawa- d’obrir un centre independent, com havia ià, no es podien inscriure en un programa fet amb l’escola Nāwahīokalaniʻōpuʻu. Da- d’immersió en hawaià. vant per davant hi havia un edifici abando- nat propietat de la guàrdia nacional. ‘Aha La negativa del Departament va ser engi- Pūnana Leo va col·laborar amb el Sr. Hee nyosa. La immersió en hawaià s’havia inici- perquè el governador transferís l’espai a at amb nens de parla hawaiana del Pūna- l’Oficina d’Afers Hawaians i aquesta al seu na Leo, alguns dels quals tenien el hawaià torn el llogués a ‘Aha Pūnana Leo. Aquest com a llengua materna. Aquells primers llarg procés, junt amb les reformes de l’edi- anys el Departament havia insistit que el fici, va durar quatre anys. seu programa d’immersió era un “progra- ma d’educació bilingüe” per a persones Quan es va inaugurar l’edifici i Ke Kula que no parlaven anglès. Ara, de sobte, Ni‘ihau O Kekaha s’hi va començar a ins- només estava obert als que no parlaven tal·lar, els adversaris polítics del Sr. Hee i hawaià. exassociats descontents amb ‘Aha Pūna- na Leo es van unir per animar ni‘ihauesos Els pares de Ni‘ihau van seguir el prece- amb fills en escoles en anglès a prendre el dent de Hilo i van treure els seus fills de control del centre per a una escola d’en- l’escola per crear la seva pròpia “escola senyament en anglès. A aquest intent per pública” en un parc proper. Clayton Hee, fer-se amb el control de l’edifici per a un aleshores president de l’Oficina d’Afers programa en anglès també s’hi van afe- Hawaians, va aconseguir a través de ‘Aha gir natius hawaians membres del centre Pūnana Leo finançament per obrir un pro- educatiu que no estaven convençuts que grama especial K-8 (de preescolar a 8è) l’ensenyament en hawaià tindria resultats d’ensenyament en hawaià per als parlants positius per als infants hawaians.8 de Ni‘ihau en una aula de l’escola primària local de Kekaha. Hōkūlani Cleeland, mem- Entre els empleats ni‘ihauesos de ‘Aha bre del consell de ‘Aha Pūnana, va deixar Pūnana Leo es van escampar rumors que la seva plaça de mestre de francès i hawa- l’entitat els robava diners de les nòmines i ià a l’institut de Kaua‘i per exercir de mes- alguns es van girar contra l’entitat. Un al- tre titulat del programa. Es van contractar tre rumor era que ‘Aha Pūnana Leo havia com a mestres no titulats tres parlants de rebut il·legalment la subvenció de l’Oficina Ni‘ihau: James Kalei Shintani, Māpuana d’Afers Hawaians per reformar l’edifici. Es Beniamina i Leimokihana Kanahele. El pro- va arribar a afirmar que el nom d’aquest grama es va anomenar Ke Kula Ni‘ihau O programa se li havia ocorregut a un altre Kekaha (escola ni‘ihauesa de Kekaha) i va membre de la comunitat ni‘ihauesa en un atendre una trentena d’infants amb els fills somni espiritual molt abans que es posés d’altres ni‘ihauesos que no tenien gaire clar en marxa el programa en llengua hawaia- que per escolaritzar-los en hawaià els ha- na. El cas va acabar als jutjats, però el tri- guessin d’enviar a escoles en anglès.

8.- Vegeu l’article de Fernández Asensio (aquest volum) sobre actituds semblants que van afavorir l’ensen- yament vehicular en anglès sobre l’ensenyament vehicular en hawaià al segle xix. 86 Linguapax Review 7

bunal va fallar a favor de ‘Aha Pūnana Leo ar la seva pròpia escola concertada en pel que fa al nom i la propietat de l’escola. anglès, també amb ajuda de l’OHA. ‘Aha Pūnana Leo va portar al Parlament la qües- Tot l’afer va ser difícil per a ʻAha Pūnana tió dels parlants de hawaià escolaritzats Leo. Un grup de ni‘ihauesos que treballa- en hawaià, fet que va donar lloc a l’apro- ven per a l’entitat als seus centres prees- vació el 2004 de les disposicions relatives colars de Oʻahu y Kauaʻi tenien parents als a l’ensenyament vehicular en hawaià, que dos bàndols. Els membres ni‘ihauesos del preveu l’escolarització en hawaià per als consell, ʻĪlei Beniamina i Hōkūlani Cleeland, infants de parla hawaiana.9 també van intentar superar una escissió dins l’església niʻihauesa a Kauaʻi que havia donat lloc a dues congregacions separa- L’EXPANSIÓ MÉS ENLLÀ DE L’AULA des, alineades en diferents grups familiars i després al voltant de la qüestió escolar. La declaració d’objectius de ʻAha Pūnana Amb tot, l’entitat no es va donar per ven- diu: “E Ola Ka ʻŌlelo Hawaiʻi” (‘La llengua çuda amb Ke Kula Niʻihau O Kekaha i va hawaiana perdurarà’). Per això l’entitat no donar suport a la designació de l’escola, s’ha centrat solament a garantir que els in- juntament amb l’escola Kamakau a Oʻahu, fants de parla hawaiana i altres tinguin ac- com a escoles experimentals de la Facul- cés a educació, mestres i recursos d’aula tat, cosa que va proporcionar cert suport en hawaià, sinó que també ha patrocinat en les sol·licituds de subvencions. Aquests colònies en hawaià, programes d’acollida dos centres experimentals es van sumar al amb famílies de Ni‘ihau per a estudiants de centre pilot escolar de ʻAha Pūnana Leo i la Kaiapuni, campaments d’estiu en què jo- Facultat, Nāwahīokalaniʻōpuʻu, a Hilo. ves universitaris ajuden homes de Ni‘ihau i s’hi relacionen en hawaià, concursos d’ora- Amb el suport de ‘Aha Pūnana Leo i la tòria en hawaià, obres de teatre en hawaià i Facultat, es va buscar el control local de una travessia en canoa amb una tripulació l’escolarització a través de l’estatus d’es- de parla hawaiana, entre altres iniciatives i cola concertada. Les sol·licituds d’escola actes en què es parla el hawaià. A través concertada es van redactar a Nāwahī per del seu partenariat amb la Facultat de Llen- als tres centres experimentals i l’any 2000 gua Hawaiana, l’entitat també es va asso- l’estat les va acceptar. Amb el nou estatus ciar amb ‘Imiloa, el primer museu bilingüe d’escola concertada independent per a Ke hawaià-anglès de l’estat. Kula Ni‘ihau O Kekaha, ‘Aha Pūnana Leo va transferir el control de la propietat de El 1998, a instàncies de Keiki Kawai‘ae‘a, l’escola al consell d’aquesta escola, que es van redactar en hawaià els principis tra- també va obtenir accés als fons de l’estat dicionals hawaians que havien guiat ‘Aha per pagar els salaris. L’escola va celebrar Pūnana Leo i les seves famílies. El Kumu la seva primera graduació d’institut el 2003 Honua Mauli Ona és el document que va (The Garden Island staff, 2003). Els mem- elaborar un comitè integrat per ancians bres de la comunitat de Ni‘ihau que volien hawaians, Ni‘ihau, el consell de ‘Aha Pū- una escola anglesa al final van poder cre- nana Leo, un mestre del Pūnana Leo, un

9.- Per a la llei sobre l’ensenyament vehicular en hawaià, vegeu: https://www.capitol.hawaii.gov/hrscurrent/ Vol05_Ch0261-0319/HRS0302H/HRS_0302H-.htm. Linguapax Review 7 87

professor universitari i una representació Abans del salt del hawaià a la televisió n’hi de mestres de Kaiapuni Hawai‘i (ʻAha Pū- va haver un altre a internet el 1994 amb el nana Leo i Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani, tauler d’anuncis informatitzat en hawaià Le- 2009). Va servir per acreditar el Kahuawa- okī, iniciat per Keiki Kawai‘ae‘a a través de iola, el pioner programa de formació do- Hale Kuamo’o. El 1998 ‘Aha Pūnana Leo va cent per a l’ensenyament vehicular en finançar una traducció del navegador web hawaià liderat per Keiki (Wilson i Kamanā, Netscape, la primera a una llengua indíge- 2001: 169-171;Wilson i Kawaiʻaeʻa, 2007). na i la segona iniciativa amb fons privats Keiki va aplicar després aquests princi- per a un idioma diferent de l’anglès. Aquell pis per redactar les Normes Honua Mauli mateix any ‘Aha Pūnana Leo va finançar Ola per a l’educació basada en la cultura el primer programa musical de ràdio en hawaiana (Kawaiʻaeʻa, 2018). Més recent- hawaià. El 2003 es va iniciar la biblioteca ment, el Departament d’Educació de l’estat electrònica hawaiana Ulukau al centre Hale va aplicar aquests principis com a base Kuamo’o, que va incloure molts materials per als Resultats Nā Hopena Aʻo per a tots produïts per ‘Aha Pūnana Leo, els quals els estudiants en l’educació pública de es poden descarregar gratuïtament per a Hawaiʻi (Hawaiʻi Department of Education, usos escolars i personals. Ulukau inclou 2019). ara documents del segle xix i principis del xx en hawaià, així com el Kani‘āina, una Fora de l’escola, les iniciatives més ambi- extensa col·lecció d’enregistraments en cioses de ‘Aha Pūnana Leo han estat els hawaià, principalment del programa de rà- mitjans de comunicació. El 2008, la cade- dio Ka Leo Hawai‘i que va inspirar la funda- na de televisió local KGMB es va posar en ció de ‘Aha Pūnana Leo.11 contacte amb l’entitat per produir un tele- notícies especial en hawaià. Amy Kalili, lla- vors directora general de ‘Aha Pūnana Leo, EL PRESENT I EL FUTUR IMMEDIAT DE es va encarregar de produir el telenotícies ʻAHA PŪNANA LEO amb Palikū Documentary Films, un grup amb connexions amb el moviment dels Aquest 2019, Any de les Llengües Indí- Pūnana Leo. L’èxit de l’emissió inicial va genes, ʻAha Pūnana Leo té davant seu ser tal que l’entitat es va adonar que l’Amy un futur brillant per a la revitalització del necessitava dedicar-se a temps complet hawaià i de les llengües indígenes en el a la producció de notícies televisades en seu conjunt. L’exdirectora executiva de hawaià. El cost de les notícies diàries en ‘Aha Pūnana Leo, Amy Kalili, va ser nome- directe superava aleshores la capacitat nada per l’ONU per al Comitè Directiu de del moviment, de manera que la iniciativa l’Any Internacional, integrat per 18 mem- es va traslladar a la difusió en línia segons bres. Aquest reconeixement, junt amb la demanda a ‘Ōiwi TV, que ha seguit col·la- concessió del premi anual Linguapax al borant amb ‘Aha Pūnana Leo per produir president fundador de ‘Aha Pūnana Leo, productes audiovisuals que mostren la tas- el Dr. Larry Kimura, indica fins on ha arri- ca del moviment de la llengua hawaiana i bat ‘Aha Pūnana Leo en la seva relativa- les seves connexions indígenes.10 ment curta història.

10.- Vegeu a YouTube alguns productes de ʻŌiwiTV: https://www.youtube.com/channel/UCbcKIlVtF80Z-0EZW_ oNa3g. 11.- Es pot accedir a Ulukau a: https://ulukau.org/index.php?l=en. 88 Linguapax Review 7

Aquest nou any escolar la matriculació als El més encoratjador de tot ha estat l’in- Pūnana Leo i els programes de seguiment crement de famílies en què els infants va aconseguir un nou rècord de 3.675 són criats com a parlants de hawaià des alumnes, un augment de més del 10.000% del naixement. Les dades de l’Oficina del d’infants parlants en comparació amb els Cens dels EUA indiquen que els pares ara 36 que hi havia en la seva fundació (Hale declaren el hawaià com l’idioma no anglès Kuamo’o, 2019). S’entreveu que hi pugui que es parla amb més freqüència a les haver un augment encara més gran amb la llars de Hawai‘i. Tot i que molts dels que decisió d’aquest any del Tribunal Suprem declaren utilitzar el hawaià a casa proba- de l’estat de Hawai‘i que l’accés a l’educa- blement no siguin parlants competents, els ció en hawaià és un dret que han de garan- seus esforços per parlar-lo de la millor ma- tir les escoles públiques estatals.12 nera possible auguren el creixement futur del hawaià i el seu retorn gradual després En previsió que en els propers anys no tan de gairebé un segle de repressió i gaire- sols els seus centres preescolars sinó tam- bé extinció (State of Hawai‘i, 2016). Això és bé altres iniciatives s’hauran d’ampliar per especialment important en el context de la donar servei a moltes més persones, l’any despoblació de Ni‘ihau i el canvi lingüístic passat el consell de ‘Aha Pūnana Leo va entre la població descendent més jove de decidir contractar un nou equip administra- l’illa que viu a Kaua‘i (Ni‘ihau Cultural Heri- tiu. Aquest nou pas arriba en un moment tage Foundation, sense data). Esperem en què s’han esvaït els grans dubtes so- que l’esforç constant en les dues escoles bre el valor de l’ensenyament en hawaià. concertades ni‘ihaueses aturi la disminució Els programes vehiculars íntegrament en en el nombre d’infants que parlen hawa- hawaià com Nāwahī són considerats pro- ià en aquesta comunitat única de famílies grames especialment sòlids (Kana‘iaupuni, que han contribuït en gran mesura a l’es- Brandon i Jenson, 2010). S’han creat pro- forç global de revitalització de la llengua grames d’immersió en hawaià per a esco- hawaiana i als programes de ‘Aha Pūnana les privades de primària i se n’estan plani- Leo en particular. ficant d’altres. Passant a un nivell encara més alt de multilingüisme, més enllà de l’ús ʻAha Pūnana Leo va començar amb el seu primari del hawaià i el domini de l’anglès compromís amb el lema “E Ola Ka ʻŌlelo com a segona llengua que s’espera de tots Hawaiʻi” (‘La llengua hawaiana perdurarà’). els estudiants, ‘Aha Pūnana Leo ha iniciat S’ha enfrontat a barreres legals i estructu- programes a l’escola Nāwahī per ensenyar rals, a escèptics sobre la capacitat de li- una tercera, quarta i cinquena llengua (ja- deratge educatiu i polític i fins i tot a atacs ponès, xinès i llatí), amb el hawaià com a provinents del mateix cercle de defensors llengua vehicular. La Facultat Ka Haka‘Ula de la llengua i la cultura hawaiana nativa. O Ke‘elikōlani també ha augmentat les se- Malgrat tot, no tan sols ha perseverat, sinó ves ofertes en hawaià per a la inscripció que ha seguit creixent. Volem compartir la a la universitat d’estudiants de secundària història de ‘Aha Pūnana Leo amb l’espe- de parla hawaiana. rança que pugui inspirar i ajudar altres po- bles del món que volen revitalitzar i enfortir

12.- Vegeu un informe de la decisió de Tribunal Suprem sobre l’accés a l’educació en llengua hawaiana: https:// library.law.hawaii.edu/2019/08/17/new-hawai%CA%BBi-supreme-court-decision-on-olelo-hawaii/. Linguapax Review 7 89

les antigues llengües dels seus avantpas- Hawaiʻi Department of Education (2019). “Nā sats i mares fundadores. “E Ola Loa Nō Nā Hopena Aʻo Statements HĀ: BREATH”. ʻŌlelo Like ʻOle O Ke Ao!” (‘Visca totes les En línia: https://www.hawaiipublicscho- llengües del món!’). ols.org/DOE%20Forms/NaHopenaAoE3. pdf (consulta: 9 de novembre de 2019). Hinton, L. (2001a). “Language revitalizati- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES on: An overview”, pàg. 3-18. A: Hinton, L.; Hale, K. The Green Book of Langua- ʻAha Pūnana Leo; Ka Haka ʻUla O ge Revitalization in Practice. San Diego: Keʻelikōlani (2009). “Kumu Honua Mau- Academic Press. li Ola”. [Una filosofia educativa nativa Hinton, L. (2001b). “Federal language po- hawaiana]. Hilo: University of Hawaiʻi at licy and indigenous languages in the Hilo. En línia: http://www.ahapunanaleo. United States”, pàg. 39-44. A: Hinton, org/images/files/KHMO.pdf (consulta: L.; Hale, K. The Green Book of Langua- 30 d’octubre de 2019). ge Revitalization in Practice. San Diego: ʻAha Pūnana Leo (sense data). “A Timeline Academic Press. of Revitalization”. En línia: http://www. Hinton, L. (2001c). “An Introduction to ahapunanaleo.org/index.php?/about/a_ the Hawaiian Language”. A: Hinton, L.; timeline_of_revitalization/ (consulta: 30 Hale, K. The Green Book of Language d’octubre de 2019). Revitalization in Practice., 129-131. San Arnold, R. (2001). “To help assure the sur- Diego: Academic Press. vival and continuing vitality of Native Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani, amb suport American languages”, pàg. 45-48. A: addicional de Kamehameha Schools, Hinton, L.; Hale, K. (eds.). The green Native Hawaiian Education Council, Of- book of language revitalization in practi- fice of Hawaiian Affairs (2018). Nā Ho- ce. San Diego: Academic Press. nua Mauli Ola (segona edició). Coffman, Tom (2003). The island edge of Kanaʻiaupuni, S.; Brandon, L.; Jenson, U. America: A political history of Hawaiʻi. (2010). “Culture-based education and Honolulu: University of Hawaiʻi Press. its relationship to student outcomes”. Goldberg, D.; Looney, D.; Lusin, N. (2015). Kamehameha Schools Research & Eva- “Enrollments in languages other than luation Division. En línia: http://www. English in United States institutions ksbe.edu/spi/PDFS/CBE_relationship_ of higher education, Fall 2013”. Nova to_student_outcomes.pdf. York: Modern Language Association. Kawai‘ae‘a, K. (2018). Nā honua mauli ola: En línia: https://www.mla.org/content/ Hawaiian cultural pathways for healthy download/31180/1452509/2013_enroll- and responsive learning environments ment_survey.pdf (consulta: 23 de març (segona edició). Hilo, HI: Hale Kuamo’o. de 2016). En línia: http://www.olelo.hawaii.edu/ Grenoble, L.; Whaley, L. (2006). Saving olelo/pdf/NHMO-Book-Rev2.pdf. languages: An introduction to language Kawaiʻaeʻa, K.; Housman, A. M.; Alen- revitalization. Cambridge: Cambridge castre, K.; Kaʻawa, K.; Mākaʻimoku, University Press. K.; Lauano, K. (2007). Pūʻā i ka ʻŌlelo, Hale Kuamoʻo (2019). “Nā Kula Kaiapu- Ola ka ʻOhana: Three generations of ni Hawaiʻi 2019–2020”. (Dades sobre Hawaiian language revitalization. Hūlili: matriculacions). Hilo: Ka Haka ʻUla O Multidisciplinary Research on Hawaiian Keʻelikōlani. Well-Being 4:183-237. 90 Linguapax Review 7

Kimura, Larry (2010). “Aia Iā Kākou Nā Silva, N. (2004). Aloha betrayed: Native Hāʻina - The Answers Are Within Us: Hawaiian resistance to American colo- Language Rights in Tandem with Lan- nialism. Durham: Duke University Press. guage Survival”, pàg. 32-42. A: Galla, State of Hawaii (2016). Non-English Candace K.; Stacey Oberly; G. L. Rome- speaking population in Hawaii. Rese- ro; Maxine Sam; Ofelia Zepeda (eds.). arch and Economic Analysis Division, American Indian Language Develop- Department of Business, Economic De- ment Institute: Thirty Year Tradition of velopment and Tourism. En línia: https:// Speaking from Our Heart. University of dbedt.hawaii.gov/economic/reports_ Arizona. Tucson, Arizona. studies/non-english-speaking-popula- Kimura, Larry; Counceller, April G. L. tion-in-hawaii/ (consulta: 23 d’abril de (2009). “Indigenous New Words Cre- 2016). ation: Perspectives from Alaska and The Garden Island staff (2003). “Hawaii- Hawaiʻi”, pàg. 121-139. A: Ryehner J.; an language school Ke Kula Niihau O Lockard, L. (eds.). Indigenous Lan- Kekaha graduates its first senior class”. guage Revitalization: Encouragement, Article publicat al diari el 20 de juny de Guidance & Lessons Learned. Flags- 2003. taff, Arizona: Northern Arizona Univer- Ulukau The Hawaiian Electronic Library. sity. Lloc web: http://ulukau.org/ (consulta: 7 Lucas, P. (2000). “E ola mau kākou i ka de juliol de 2014). ʻōlelo makuahine: Hawaiian langua- U.S. Census Bureau (2000). Language ge policy and the courts”. A: Hawaiian spoken at home for the United States, Journal of History 34:1-27. Census 2000. Special Tabulation 224. McCarty, Teresa L. (2003). “Indigenous http://www.census.gov/hhes/socdemo/ Education: New Possibilities, Ongoing language/data/census/. Constraints”, pàg. 147-163. A: Compa- Warner, Sam Noʻeau (2001). “The Move- rative Education, vol. 39, núm. 2. Núme- ment to Revitalize Hawaiian Language ro especial (27). and Culture”, pàg. 133-144. A: Hinton, Niʻihau Cultural Heritage Foundation (sen- L.; Hale, K. (ed.). The green book of se data). Lloc web: http://www.niihau- language revitalization in practice. San heritage.org/ (consulta: 10 de novem- Diego: Academic Press. bre de 2019). Wilson, W. (1998). “I ka ʻōlelo Hawaiʻi ke Pease-Pretty On Top, J. (2003). Native ola. ‘Life is found in the Hawaiian lan- American language immersion: Innova- guage’”. A: International Journal of the tive Native education for children and Sociology of Language, 132:123-137. families. En línia: http://www.college- Wilson, W. (2012). “USDE violations of NALA fund.org/userfiles/file/ImmersionBook. and the testing boycott at Nāwahīokala- pdf (consulta: 5 de maig de 2016). niʻōpuʻu School”. A: Journal of American Rawlins, N.; Wilson, W.; Kawaiʻaeʻa, K. Indian Education 51(3):30-45. (2011). “Bill Demmert, Native American Wilson, W. (2013) “Assessing Hawaiian”, language revitalization, and his Hawaiʻi cap. 108, pàg. 1748-1749. A: Ant- connection”. A: Journal of American In- hony John Kunnan (ed.). The Com- dian Education 50:74-85. panion to Language Assessment. Wi- Schutz, A. (1994). Voices of Eden: A his- ley-Blackwell, Hoboken, New Jersey. tory of Hawaiian language studies. Ho- Wilson, W. (2014). “Hawaiian: A Native Ameri- nolulu: University of Hawaiʻi Press. can Language Official for a State”, pàg. Linguapax Review 7 91

219-228. A: Wiley, T. G.; Peyton, J. K.; Wilson, W.; Kamanā, K. (2006). “For the in- Christian, D.; Moore, S. C. K.; Liu N. (ed.). terest of the Hawaiians themselves: Re- Handbook of Heritage, Community, and claiming the benefits of Hawaiian-me- Native American Languages in the United dium education”. A: Hūlili: Multidiscipli- States: Research, Policy, and Educational nary Research on Hawaiian Well-Being Practice. Nova York: Routledge. 3:153–181. Wilson, W. (2017). “Hawaiian Language Wilson, W.; Kamanā, K. (2011). “Insights Revitalization”, pàg. 220-237. A: Hiroko from Indigenous language immersion Sato; Joel Bradshaw (eds.). Languages in Hawaiʻi: The case of Nāwahī School”, of the Pacific Islands: Introductory Re- pàg. 36-57. A: Tedick, D. J.; Christian, adings. D.; Williams, T. (eds.). Immersion edu- Wilson, W. (2017). “The Hakalama: The ʻAha cation: Practices, policies, possibilities. Pūnana Leo’s Syllabic Hawaiian Reading Clevedon: Multilingual Matters. Program”, pàg. 133-150. A: McLachlin, Wilson, W.; Kamanā, K. (2013). “E Paepae Claire J.; Arrow, Alison W. (eds.). Lite- Hou ‘Ia Ka Pōhaku: Reset the stones of racy in the Early Years: Reflections on the Hawaiian house platform”. A: Hin- International Research and Practice. ton, L. Bringing our languages home, Wilson, W.; Kamanā, K. (2001). “Mai Loko pàg. 101-117. Berkeley: Heyday Bo- Mai O Ka ʻIʻini: Proceeding from a oks. dream. The ʻAha Pūnana Leo connecti- Wilson, W.; Kawaiʻaeʻa, K. (2007). “I Kumu; on in Hawaiian language revitalization”, I Lālā: ‘Let there be sources; let there pàg. 147-176. A: Hinton, L.; Hale, K. be branches’: Teacher education in (ed.). The green book of language re- the College of Hawaiian Language”. A: vitalization in practice. San Diego: Aca- Journal of American Indian Education demic Press. 46(3):37–53.

Linguapax Review 7 93

TAKE MY WORD: MAHALO NO I TO’U MATUA TANE Keao NeSmith

Olelo Mua: Introduction ed since the 1990s until today. It behooves us, then, to consider two key subgroups of In an auspicious gathering of several fami- Hawaiian speakers: native speakers (L1s) lies of the Niʻihau community and members from before the start of the language revi- of the Office of Hawaiian Affairs on Kaua‘i in talization project in the 1970s, who acquired June 1999, with perhaps more than a hun- the language from their families only and dred people gathered, one father, Malaki second language learners (L2s) of the re- Kanahele Jr., stood before the expectant vitalization era, where Hawaiian is acquired crowd, grabbed a copy of the Pukui-Elbert from classrooms. Let us consider, too, the Dictionary and in an impassioned speech role and influence of Ni‘ihau families—who, charged with emotion, held the book high for the most part have never lost the lan- above his head and said, “In my family, guage—in the overall Hawaiian revitalization we never needed this book. My grandfa- project, and the community’s perspective ther was the dictionary. My father was the on what language revitalization means to dictionary. And now I am the dictionary.” them. This consideration is intended to com- Kanahele’s words were meant to shock plicate an often over-simplified narrative that the audience and inspire and encourage the language was there, nearly went extinct, his family to rally with solidarity around an and rose again. independent, uniquely Ni‘ihau-driven edu- cation program free of the dictates and pol- icies of outside forces. The outside forces How we got here Kanahele implied obliquely were not white people or even the government of the State Hawaiian Kingdom nationals enjoyed a of Hawai‘i. It was not the simple dichotomy sense of national identity, with internation- of “Us” versus “The Man”. Kanahele was al recognition as an independent state speaking of other Hawai‘i-based entities and a population of Hawaiian L1s. With the that rely on Pukui-Elbert to learn Hawaiian coup of 1893 and the territory of the King- and would seek to exploit his family and dom placed under belligerent occupation community and subject their language to by US forces, and with Hawaiian nation- unnatural external forces of change. als left feeling hopeless in the early 1900s that US President Cleveland’s promise to The regularly recounted narrative of the Ha- restore the Kingdom government would waiian language revitalization movement ever be realized, Hawaiian parents decid- is that Hawaiian was the sole language of ed not to speak Hawaiian to their children the Hawaiian Islands, but diminished by the and encouraged English only in order to mid-1900s to where it became rare for the thrive under forced US rule. Bilingualism average Hawai‘i resident to encounter a Ha- for their children was not even considered waiian speaker in late 1900s, and then rose an option by these parents for reasons that again to over 18,000 speakers according to demand more research. Social and polit- the 2015 Census report. The popularity of ical pressure to adopt this paradigm was non-speakers of the Hawaiian learning the the means to implement the US agenda of language in classroom contexts has explod- de-nationalization and re-education. 94 Linguapax Review 7

In 1894, one year after the coup that top- in the decades after the War who were eth- pled Queen Lili‘uokalani’s government, nic Hawaiians were mostly English mono- Reverend Dr Charles McEwen Hyde pro- glots and had no choice whether to use Ha- claimed:1 waiian, English or both with their children. There was only English, mixed with a few The Americanization of the islands will ne- Hawaiian words and expressions every- cessitate the use of the English language one would use as local jargon. As Hawai- only as the language of business, of politics, ian-speaking adults became elderly in the of education, of church service; and open late 1900s and dwindled in number, any the wide field of English literature . . . sense of a Hawaiian-speaking community all but vanished, with speakers dispersed In the first half of the 20th century, not only across the Hawaiian Islands. But Hawaiian did Hawaiian parents insist that their chil- speakers of the era acquired their profi- dren be English monoglots, they also in- ciency from among family and community structed their children to adopt modern members who were L1s. We shall refer to American culture and never learn many as- this type of speaker as “Type-1”. pects of Hawaiian culture considering such things relics of the past. US propaganda Many elderly Type-1 Hawaiian speakers immediately following the attack on Pu‘uloa in the late 1900s had stopped using the (Pearl Harbor), throughout World War II, and language as a daily language from about even afterwards included the proliferation of the time they became young parents de- “Speak English” posters throughout Hawai‘i cades earlier and many largely forgot how with pictures of the US’s iconic Uncle Sam to speak the language by the late 1900s. and helmeted US soldiers. Imprisonment Many were once highly proficient speakers of US-naturalized Japanese immigrants in their youth before or during the War, but during the War posed a threatening specter their proficiency declined later for lack of for Hawaiians that perhaps they too would use to the point where they could no longer be suspected of less-than-patriotic behavior hold a conversation in Hawaiian on famil- for speaking Hawaiian. There was a perva- iar topics as elderly adults. Fewer retained sive implication that any language in daily their high proficiency into their elderly use other than English was subversive to years having maintained relationships with the national order. The Department of Ed- other highly proficient L1s. No one knows ucation and private schools, however, had how many Type-1s there are today. No the most indelible effect through the school such census data have ever been gath- systems with their English-only policies and ered. But Hawaiian academics often postu- the manipulation of historical facts relative to late among themselves the number of such the Hawaiian Kingdom. Such things helped speakers based on who they know or have ensure Americanization as a social norm heard of in communities across the islands. across Hawai‘i through the late 1900s. The latest ruminations estimate about 100 or fewer Type-1s. Families rooted in Ni‘ihau Hawaiian speakers increasingly became are of this type as they continue as L1s to- adults only after World War II, with very few day and have never lost the language, ex- Hawaiian-speaking children. New parents cept for a few.

1.- United States Department of State Foreign Relations 1894:825. Linguapax Review 7 95

Those who ignited Hawaiian cultural and determine the number of Hawaiian L1s or linguistic renaissance in the 1970s came even highly proficient speakers. from among the generation of adult grand- children and great-grandchildren of Type- 1s. This generation could not speak Hawai- Where we find ourselves among the ian, only English, but increasingly longed types to be Hawaiian speakers. Not having ac- quired the language at home, new speak- The most fundamental differences between ers learned or are learning the language Types 1 and 2 are their linguistic and cul- in classroom settings in almost every case tural backgrounds and the way they ac- and become L2s. This is the Hawaiian quired their knowledge of Hawaiian lan- speaker of “Type-2”. guage and culture. From a documentation point of view, both types can be viewed as Few Type-2s augment classroom study equally Hawaiian at the surface level. But with interactions with Type-1s, and audio documentation can also account for shifts and video recordings of Type-1s are some- in language acquisition, the impetuses be- times used as a tool in classes or personal hind the shifts, and when they occurred. study to learn cultural content and mimic From the points of view of other areas of diction. Virtually every teacher in the class- linguistics, such as revival linguistics and room today teaching new learners is a the new speaker phenomenon, numerous Type-2. While Type-1s diminish in the era distinctions between Types 1 and 2 can be of revitalization, Type-2s have quickly ris- identified. en in political influence and far outnumber Type-1s. Mabel Lopes of Nu‘uanu, O‘ahu, born in 1910, said of her linguistic experience,2 It is highly doubtful that there truly are “Nobody taught me Hawaiian. I just lis- 18,000 speakers of Hawaiian as reported tened and began to understand, then I in the 2015 census, but this number like- spoke the language.” Lopes is therefore an ly reflects the longing of non-speakers L2 of Type-1, perhaps a “Type-1.5”, since and learners to speak Hawaiian as well as she, a non-speaker originally, acquired Ha- they do English. The census question was, waiian purely from Hawaiian L1s in an era “What language do you speak at home where all Hawaiian speakers were Type-1. other than English?” Respondents from the Type-2s—those who acquire the language most proficient speaker to those who can from classrooms—who have had enough “speak” only one Hawaiian word at home interaction with Type-1s to impact their pro- could honestly reply “Hawaiian”, and this ficiency so that they sound like Type-1s in is likely the case. All other census respon- their accent, and demonstrate Type-1 idio- dents likely understood “speak” to mean syncracies in the way they use language, with high proficiency and as the normal can be said to be greatly influenced by language of the home. It is likely for this Type-1s to an extent that can potentially be reason that the rest of the 1.4 million resi- measured. But the distinguishing charac- dents of Hawai‘i did not reply “Hawaiian”. teristic of Type-2s is that the core of their The census data are therefore unreliable to learning is based in classroom study.

2.- Landgraf 1987:22. 96 Linguapax Review 7

This paper seeks to describe the lay of the such as cattle, honey, salt, wool, and char- linguistic landscape in the era of Hawaiian coal production once thrived on Ni‘ihau revitalization, locate the position of Type- and supported its population, but these in- 1 Hawaiian speakers—especially those of dustries diminished throughout the 1900s Ni‘ihau—and describe intersections and di- and today’s population holds at about 100. vergence between Types 1 and 2. This pa- Family members travel between Kaua‘i and per also seeks to declare my point of view Ni‘ihau often throughout the year, and so as a participant of the Hawaiian language the population on Ni‘ihau fluctuates. These revitalization movement that it is the respon- families, whether situated on Ni‘ihau or sibility of Type-2 participants to adhere to Kaua‘i, constitute “the Ni‘ihau community”. established cultural norms and hold fast to the language—the actual words, accents, While 200–300 of the community are L1s, linguistic idiosyncracies, and preferenc- perhaps another 100 community members es—of Type-1s. We should avoid inventing who were raised on Kaua‘i or elsewhere do new language for concepts that already not speak Hawaiian largely due to pres- exist, and include Type-1 speakers in the sures to assimilate into the majority En- creation of new language acknowledging glish-speaking society. On Kaua‘i, Ni‘ihau that they are resources like dictionaries in families remain a rather tight-knit commu- numerous areas of discourse. I am of the nity, with Hawaiian the primary language view that it is the choice of each individu- of all members from babies to the elderly al participant of the language revitalizaiton in most homes. In observing the language project to speak as Type-1s do or follow of Ni‘ihau community members at a church the growing trend of inventing language service in 2014, writer, Ron Williams, not- that diverges from Type-1 varieties. But if ed in 2014:93, “The pastor read from the cultural practitioners acknowledge in the book of Timoteo (Timothy) in soft, confident era of language revitalization that culture is verse. Then everyone, from the youngest practiced a certain way today because it keiki (child) to the oldest kupuna (elder), was done this way by our elders, we should stood one after another to read aloud from expect the same for the language. the Baibala Hemolele [Holy Bible]. Their olelo [language] was natural, vibrant, res- onating long after each speaker had fin- The Ni‘ihau oasis ished.”

Although a controversial topic in some re- gards, the purchase of Ni‘ihau Island by Distinction between the Ni‘ihau variety the Sinclair family in 1864 helped ensure and that of other Type-1s that Ni‘ihau remained a linguistic and cul- tural oasis. With restricted access and min- An 1824 hand-drawn map of Kaua‘i (below) imal development, Hawaiian remains the illustrates how the Ni‘ihau variety of Hawai- sole language spoken there. A small island ian differs from other varieties across the with very few resources, there once was a Hawaiian Islands today. Schütz 1994:Chap- population of about 1,000 at the end of the ter 7 describes how all varieties of Hawai- 1800s. Families increasingly found them- ian once resembled today’s Ni‘ihau variety selves resettling on neighboring Kaua‘i Is- more or less. But with the adoption of the land throughout the 20th century for work alphabet established by Christian mission- and access to medical care. Industries aries in 1826 (a e i o u h k l m n p w) let- Linguapax Review 7 97

ters representing the allophones [r] and [t] spoke to conform to the reduced alphabet (both pronounced as in Spanish) observed in a matter of a few years, an event we can in the language of speakers on all islands refer to as “the Great Alignment”. This era across the archipelago were omitted as [t] of change deserves closer study to exam- was observed to freely alternate with [k] as ine how spoken Hawaiian was pronounced on Maupiti Island in the Society Islands, before the Great Alignment compared to while [l] was observed to freely alternate afterwards and what factors influenced the with [r] as in Tongan. change (see Schütz 2020:Chapter 9).

Missionaries decided that the matter of free Having been produced two years before variation of allophones was too complicat- the ratification of the alphabet, the -spell ed for publishing texts, and so they decid- ing of place names on the map reflects ed to omit [r] and [t] from the alphabet and the pronunciation of native speakers be- conflate [t] with [k] and [r] with [l]. The Ha- fore the Great Alignment. Ni‘ihau speakers waiian w is also the result of a conflation of today continue to pronounce these place three sounds: [v] (like an English v), [w] (like names as shown on the map, but write fol- an English w), and [ß] (a sort of cross be- lowing the 1826 alphabet. ʻKataha’ (also tween the English w and v, also heard less pronounced ʻKetaha’ and ʻKekaha’) on the frequently in Tahitian). Speakers of all is- map is the town where many Ni‘ihau fami- lands except Ni‘ihau changed the way they lies live today. 98 Linguapax Review 7

Brown 1963:9 provides an example of the ed in Pukui and Elbert 1957, as new ad- alternation between [k] and [t] using kaka- ditions to the language. Reliance on these hiaka [morning] as an example in spoken marks is one distinguishing characteristic Ni‘ihau Hawaiian: “Without any change at between the Type-1 and Type-2 speaker. all in its meaning, this word is pronounced Type-1s do not use them except for the sometimes as TAKAHIATA and sometimes glottal sometimes and never the macron as KATAHIAKA. Hence, while T and K are of and Type-2s always use them, no matter equal value, there is a tendency, by the de- the proficiency level of the speaker,- ex vice of alternating them in a sequence, not cept that Type-2s often disagree with the to use either one to the exclusion of the oth- Pukui-Elbert (1986) dictionary and with er. Thus we have the sequence T-K-T and each other on the spelling of some words K-T-K, rarely T-T-T- or K-K-K.” Samples of with the marks. spoken Ni‘ihau are found in online videos. The macron, termed kahakō in Hawaiian, The Hawaiian-English Dictionary (Pukui & indicates length (in time) in pronouncing a Elbert 1986) provides many unique Ni‘ihau vowel over which it appears. It is the only terms, but only in their k and l form. For ex- diacritic in the Hawaiian language. The ample, ‘aupata, a Ni‘ihau term for a common symbol adopted by Pukui and Elbert (1957) shrub found growing on beaches, is spelled to represent the glottal, called ‘okina, is the aupaka in the Dictionary. The term for the single open quote mark (‘). Considered a same plant outside of the Ni‘ihau commu- consanant, this symbol was added to the nity is naupaka. Licayan, Nizo & Kanahele 1826 alphabet as the final letter, but as 2007:12–15 document Ni‘ihau variety char- an odd-looking letter that also serves as a acteristics, such as the [k] and [t] alternation punctuation, it is not possible to capitalize and some unique words and grammatical at the start of a sentence. It is the second forms in Ni‘ihau. Its orthography resembles letter, always a vowel following the glottal, that of the 1824 map (albeit with l exclusive- that is capitalized in a sentence. It also ly and no r) demonstrating continuity in the makes for interesting looking alphabetized Ni‘ihau variety since 1824 and the robust- lists, with a section called, ‘, as the last sec- ness of the community and their language. tion of the list.

Many Type-1s outside of the Ni‘ihau com- But the ‘okina does not factor as a letter munity had demonstrated the k to t variation in acronyms. Type-2s disregard the letter, when they spoke—a trait likely attributable ‘okina, in acronyms and use the following linguistic norms of the regions they grew up vowel instead. For example, the company in—but less frequently than Ni‘ihau speak- name, ‘Aha Pūnana Leo (the founder and ers. Practically no Type-1s of other islands administrator of Hawaiian immersion pre- have ever demonstrated the l to r variation. schools), as an acronym is APL and not All Type-1s demonstrate all pronunciations ‘PL. So even among Type-2s, the ‘okina of the Hawaiian w. is regarded as a letter, but only in certain contexts.

Orthography as conflict In other language contexts, Filipino learn- ers see macron and glottal marks in text- Type-1s of all islands across Hawai‘i view books only, but speakers do not use them the macron and glottal marks, first adopt- outside of that context. Japanese speakers Linguapax Review 7 99

use furigana (simplified characters that the marks for pronunciation tend to think help learners read Chinese characters), that using the marks is politically “cor- but learners abandon furigana over time rect” implying that the writing preference as proficiency rises. Hebrew and Arabic of Type-1s is somehow “wrong”. To illus- learners use diacritics to guide pronunci- trate one area of Type-1 and Type-2 para- ation, but as with Japanese learners, they digms clashing, O‘ahu-born native speak- give up the assistance as proficiency rises. er, Abraham Piianaia (a Type-1) explained So too could be the case with Hawaiian. in the introduction of Niihau, the traditions Learners may begin by relying on the ma- of a Hawaiian island by Tava and Keale cron and glottal and could abandon them (1989), and adopt Type-1 orthography as profi- ciency increases. This would be a subjec- Hookahi mea ahuwale koe, oiahoi, he mea tive choice if a learner chooses to become pili ana i ka pai ole ana o na kahako a me na more L1-like. If one can read and compre- okina i keia paiana. He mau mea loii i ke ao hend Type-1 orthography it is a sign that ana o ka olelo Hawaii auanei . . . Kupono ka a learner’s proficiency has come closer to pai ole o ia mau kiko hookalelo leo anei no literate Type-1 proficiency: the bar to which ka mea kupaa mau na lau kanaka ma Niihau learners should rise. i ka hoohana ole o na kahako a me na okina i ko lakou kakau ana. Some Ni‘ihau speakers find reading texts One obvious feature is the lack of macron with the glottal and macron difficult, and and glottal marks in this publication. Such some complain that 1) they don’t under- are aids for learning Hawaiian . . . It is ap- stand why certain words are broken apart propriate not to incorporate these linguistic with the glottal mark, 2) they are not sure marks as the people of Niihau are accus- what purpose the macron serves, and 3) tomed to not using the macron and glottal to how strange a page of text looks with the write. (translation by NeSmith) marks. Type-1s of other islands have com- plained likewise in the past. Inversely, Walk, the child of L2 parents (Type-2), advocated in 2007:266, There are two schools in Kekaha, Kaua‘i and one on Ni‘ihau that serve the communi- As Senator Clayton Hee pointed out in a ty. Students at these schools are exposed Senate committee meeting, “what better to the macron and glottal as those schools way to respect the culture of our land than to receive materials from outside entities that spell its words correctly?” rely on the marks, and Ni‘ihau students Making sure that the official writings, signs, sometimes write Hawaiian with the macron and emblems of the state are “accurate, and and glottal. But in general, Ni‘ihau families, spelled correctly and use the proper [‘ōlelo and particularly those living on Ni‘ihau pre- Hawai‘i] macrons and glottal stops not only fer the traditional alphabet and orthography shows the deserved respect for the native that their families have been accustomed language of these islands, but also fully to since the 1820s. comports with the intent and words of the state constitution.” Non-speakers and new speakers of Ha- waiian find these marks useful as they The implication in Walk’s statement sets up represent pronounceable sounds, but the potential for political conflict between more proficient Type-2s who don’t need Types 1 and 2. In the Legislative Session of 100 Linguapax Review 7

Spring 2019, the Legislature of the State of When Hawaiian immersion preschools Hawai‘i government entertained three bills started in the early 1980s the age of learn- deriving from academics that, if passed, ers dropped to 3 and 4 years old, but these would require that government use the ma- learners likewise came from English-speak- cron and glottal in every case that Hawai- ing homes and most were learning Ha- ian language is used for official purposes. waiian during school hours only. The first Ka Leo o na Kupa, an advisory committee teachers of the first immersion preschool of the County of Kaua‘i government con- in Kekaha, Kaua‘i were all Type-1s of the sisting of members of the Ni‘ihau commu- Ni‘ihau community. Soon afterwards, im- nity, testified against these bills stating that mersion preschools opened on Hawai‘i Is- such legislation would be detrimental to land and O‘ahu and one or two of the initial the community as its members have never cohort of teachers at these schools were used the macron and glottal marks and do Type-1s of different islands. not wish to be coerced by legislation into accepting them. But as the years progressed, Ni‘ihau community members left teaching at the It is understandable that Type-2s would schools, Type-1s at other preschools re- be interested in orthography and perhaps tired or passed away, and now only Type- the standardization of orthography as part 2s remain as teachers in all classroom of Hawaiian language revitalization. But as contexts. Hawaiian language revitalization established here, orthography can be a for Type-2s today means Type-2s teaching point of controversy and causes us to con- Type-2s utilizing textbooks and audio and sider the nature of revitalization. video recordings of Type-1s as learning resources. In this environment, Type-2s do the best they can in the absence of training Revitalization for Type-2s and without highly proficient and literate Type-1s to support the learning of Hawai- Hawaiian language revitalization means dif- ian language and culture. ferent things in different contexts. For Type- 2s, the concept is an ongoing experiment Proficiency and cultural and communica- since its beginning until today. It means tive competence are serious issues rela- English-speakers learning a language they tive to language acquisition of L2s in such did not know before in classrooms. It also a weakly supported environment and it means studying the lives of Type-1s in or- can be expected that L2s who have little der to learn aspects of Hawaiian culture to no ongoing contact with living Type-1s Type-2s did not know before. demonstrate little of the linguistic charac- teristics of Type-1s. Research uncovered The first Type-2s were adults in the 1970s that (NeSmith 2012:Abstract) “The vast who were English L1s who learned Hawai- majority of the teachers surveyed had lit- ian in classes. There were several elderly tle or no training in language teaching, Type-1s living at the time with whom learn- appeared to have little awareness of liter- ers could interact. Looking back, these ature on language teaching and learning, learners were incredibly fortunate to have and had little contact with native speakers. had that time to form relationships with The textbooks analyzed, which were gen- Type-1s and learn from them as virtually all erally uncaccompanied by teacher guides of them have now passed on. or supplementary resources, were found to Linguapax Review 7 101

be largely behaviorist in orientation, [and] in such a desperate linguistic state is a re- their design and methodology reflecting a sult of history and the efforts of the US pro- curious mixture of aspects of both gram- gram of de-nationalization. But the collec- mar translation and auiolingual approach- tive efforts of learners to grow in proficiency es.” Professional development programs in Hawaiian and form Hawaiian-speaking for Hawaiian language teachers have fo- social circles, even as L2s, means that the cused on one particular textbook or anoth- aims of the US agenda may have nearly er anchored in outdated approaches. succeeded, but ultimately failed. The Ha- waiian language has not been stamped out There is no common understanding across and the memory of the Hawaiian Kingdom Hawaiian language teachers of syllabus and the toppling of its legitimate govern- theory, curriculum, or fundamental as- ment has not been erased. pects of lesson plans and communicative achievement objectives. If L2s seek to at- tain the competencies of the most profi- Revitalization for Type-1s cient Type-1s it is currently impossible to measure as no proficiency tools exist com- I was genuinely surprised one day a few parable to those that measure the proficien- years ago to learn that the elderly cashier cy of L2s of large world language groups. at the convenience store in my urban Assessment tools equivalent to the Com- neighborhood in Honolulu was a Type-1 mon European Framework of Reference when after a few years of shopping there for Languages or the International English and seeing her regularly, she suddenly Language Testing System, for example, do looked up at me when I walked up to the not exist for Hawaiian. Therefore, there are counter and asked, “No Ni‘ihau nō ‘oe?” many obstacles to fundamental aspects of [Are you from Ni‘ihau?] Those who learn Hawaiian language teaching and learning Hawaiian in classes do not normally ask and it is unclear whether achieving high this question this way, but in my experi- proficiency of Type-1s is even the goal in ence, this is how Type-1s normally speak, classrooms. L2s of all domains regularly in- so I recognized her as a L1 immediate- vent words or grammar to compensate for ly. I replied in Hawaiian that I am from lack of knowledge and the fossilization of Kaua‘i, not Ni‘ihau, but I was wearing a errors is a chronic problem. Ni‘ihau t-shirt at the time, which made her wonder. I maintained a straight face, but The children of Type-2s are L1s of what- inside I was shocked. We had never in- ever language parents or caregivers use teracted before other than for purchase with them at whatever proficiency lev- transactions. In getting to know each oth- els the parents have. At best that means er over time she explained that she was that these children are raised speaking a born and raised in central O‘ahu, her fa- classroom variety of Hawaiian reflective of ther spoke Hawaiian (Type-1) in the home, issues stated above. This type of speaker but discouraged his children from using can be referred to as “Type-2.5” as the lan- Hawaiian outside the home as there was guage they exhibit is that of their linguistic a negative stigma about speaking the lan- mentors. guage in public. She had also lived with her grandmother when she was young, How it is that the people of Hawai‘i find and they spoke Hawaiian. That is an expe- themselves revitalizing Hawaiian language rience she and I share. 102 Linguapax Review 7

She explained her story partially in Ha- Kaua‘i called The Gentle Moke Program waiian and partially in English, but dis- (Tava & Keale 1989:6). Keale, a Ni‘ihau L1, covering a new conversation partner, for would only speak the Ni‘ihau variety and her, sparked a new enthusiasm for using would have guests from the community ap- Hawaiian in public, something she had pear in studio to talk on various subjects or not done in decades. For her, revitaliza- play live music. He would also play record- tion means having someone to talk to. For ings of favorite Hawaiian tunes, and com- the few Type-1s alive today outside of the munity members would call in and make re- Ni‘ihau community, perhaps their memory quests. When Kaua‘i experienced tragedy would be jogged by having conversations with Hurricane ‘Iwa in 1982 and Hurricane in Hawaiian and language would return to ‘Iniki in 1992, Keale and other Ni‘ihau com- them. munity members would do public service announcements on air at regular intervals It is extremely rare these days to meet a throughout the day regarding disaster re- Type-1 who is not of the Ni‘ihau community. lief. Since that time we exchange pleasantries in Hawaiian everytime we see each other, but The mainstay of the Gentle Moke Program, it is apparent to me that she is a Type-1 who though, was a religious segment in which has forgotten how to speak Hawaiian with a Christian sermon was provided by vari- high enough proficiency to carry on lengthy ous prominent members of the communi- conversations on pedestrian topics. She ty. As radio reception was had on Ni‘ihau, has forgotten the words and how to express Kaua‘i family members would call into herself in Hawaiian and she is quite deaf, the station to send greetings to family on making conversations challenging. Ni‘ihau, pass on short messages, and ded- icate songs. The program was a highlight For the Ni‘ihau community on Kaua‘i and of Sunday evenings and families on Kaua‘i Ni‘ihau, entire families speak Hawaiian, and Ni‘ihau would gather around a radio to and speakers are highly proficient in many listen and interact with the program. Keale areas of discourse. Revitalization for the also co-authored a book, Niihau, the Tradi- Ni‘ihau community means maintaining tions of a Hawaiian Island, in 1989. When- competency among their children so that ever Keale was away, his nephew, Chala they can be linguistically and culturally Kapahu Vidinha, would take over as host, competent parents when they start having and in the last years of the program, Loka children of their own. Ni‘ihau revitalization Kaohelaulii Bustillos took over as host until also means expanding domains on Kaua‘i the station was bought out by another com- in which their language can be normalized. pany at the end of the 1990s that discontin- It has been normal for decades to go shop- ued the program. ping in stores or go to the gas station on the west side of Kaua‘i and find Ni‘ihau ca- Ironically, it was at this time when the shiers with whom you can speak Hawaiian Ni‘ihau voice on the airwaves was silenced for transactions and pleasant conversa- that the Ni‘ihau community sent the loudest tions. and clearest message Kaua‘i society had ever heard from the community in living In the early 1970s, Moke Keale hosted a memory. The community made it known two-hour radio program every Sunday eve- that it would no longer accept being side- ning on KUAI radio station based in ‘Ele‘ele, lined by the public school system. Linguapax Review 7 103

Taking matters into their own hands Both his roles as teacher and certified pro- fessional continue until today. In 1993 Ni‘ihau parents on Kaua‘i boycot- ted Kekaha Elementary School, where their But as encouraging, inspiring and hope- children were enrolled, and held home- ful the solidarity of the Ni‘ihau community school classes at pavillions at Kekaha Park. demonstrated in this case, the stage unfor- Parents objected to years of having their tunately was set for tension between inter- children placed in special education pro- nal and external forces regarding the future grams at the School on the basis that they of the school. At issue would be questions did not speak English. This decades-long surrounding who would own and run the pattern of stigmatization of Ni‘ihau students school and manage its affairs, but also had run its course and Ni‘ihau families, what language would be the language of acting on their own accord without encour- instruction. agement from outside entities, decided to remove their children from Kekaha School. Said one mother, Luana Kanahele, of that Questions of who and how day, “To me I think it was the most happiest day of my life.”3 A number of entities from among the pub- lic and private sectors stepped forward to From early on parents expressed the de- provide assistance to the Ni‘ihau commu- sire to replicate the school program on nity in this difficult time of transition as they Ni‘ihau, where English was used as the worked to articulate a plan for the educa- primary language of instruction, but sup- tion program they agitated for. But of the ported with Hawaiian. That was the type various entities the ‘Aha Pūnana Leo (APL), of schooling parents were used to as they with its partner, the Hawaiian language grew up on Ni‘ihau. After much wrangling faculty of the University of Hawai‘i at Hilo, with Kekaha School administration, the emerged as the most willing and able to school district administration, and the Ha- provide largescale support. wai‘i State Department of Education (DOE), space was provided at Kekaha School for The APL, as fiscal sponsor, received a Ni‘ihau families to conduct their own class- grant of $600,000 in 1999 from the Office es until a permanent solution could be of Hawaiian Affairs, a branch of the State of found. As Ni‘ihau adults were not certified Hawai‘i government, to renovate a vacated public school teachers one was provided building across the road from Kekaha Ele- who had taught Hawaiian as an additional mentary School to house the Ni‘ihau school language at Kaua‘i High School for years program, called Ke Kula Niihau o Kekaha, and who had devoted much of his life to for long-term use. Consternation arose at the study of Hawaiian as an additional lan- this time amongst community members guage, and Ni‘ihau Hawaiian in particular. over of the program, whether it was the This teacher’s role also legitimized the pro- program of the Ni‘ihau community, who ini- gram under the administration of the DOE tiated it, or that of APL, the fiscal sponsor. and enhanced the level of professionalism.

3.- https://www.pri.org/stories/2016-07-28/last-native-speakers-hawaiian (time stamp: 9:50. Last retrieved Sep- tember 15, 2019). 104 Linguapax Review 7

Another, equally troubling question that siasm for a good cause can perhaps cause community members wondered out loud us to rush ahead of ourselves in desper- and debated was whether the approach to ate situations. The issues of tension here education was to resemble that at Ni‘ihau surrounded the position of the Hilo fiscal School, with primarily English instruction. sponsor (the outsider) that offered criti- The reason Ni‘ihau School operated this cal support needed by Ni‘ihau communi- way was because families spoke Hawaiian ty members (the locals) who started this in all contexts outside of school on Ni‘ihau, school concept, whether the education at and so neither the school nor its teachers the school would really follow the Ni‘ihau or students were like Hawaiian immersion School model as desired by parents, and schools supported by APL, where both whether fiscal sponsorship was designed teachers and students were trying to learn to serve the Ni‘ihau community or the fiscal Hawaiian together, all of them coming from sponsor. English-speaking homes. For decades Ni‘ihau families had wanted their children As tensions in the community reached their to be educated in English so that they can peak, with members choosing one side of enter the majority English-speaking society the issue or the other, one APL board mem- across Hawai‘i and prosper knowing that ber registered the name, Ke Kula Niihau o they can use English outside the home in Kekaha, as a private citizen at the Depart- certain contexts and Hawaiian at home and ment of Commerce and Consumer Affairs among the community as their native lan- (DCCA) and then assigned the name to guage. APL. Complicating the issue even further, this board member was the only Ni‘ihau But the approach to education conceived community member on APL’s board, but by APL and the UH Hilo faculty, and im- had no role at the school. The crescendo plemented at Hawaiian immersion schools of the conflict that ensued was the - meet designed to teach Hawaiian to English ing described in the Introduction above. speakers, was class instruction in Hawai- Immediate family of the Ni‘ihau APL board ian only, with English instruction started in member aligned themselves with APL and the fifth grade (10–11-year old students). on the other side were other community The Type-2 Hilo entities frequently create members—all one extended family. new words that are foreign to Type-1s, and Ni‘ihau speakers find many, if not all But it was fait accompli. APL was awarded of these new words strange. They there- the name, had the funding, and a signifi- fore initially preferred not to use the Hilo cant part of the community chose to follow terms. the power brokers. Those of the losing side of the matter, also significant in number, There was no formal agreement or contract started a new school program, called it Nii- between the Ni‘ihau community and the hau School of Kekaha, and challenged the Hilo entities. The roles of host and outsider award of the original school name in a hear- were not laid out relative to the plan to de- ing at the DCCA. The community in general velop this school among and for the Ni‘ihau is the most economically disadvantaged in community. Hawaiian culture has long-es- Hawai‘i, and they represented themselves tablished cultural morés on the behavior at the hearing pro se out of necessity. This of outsiders while in the domain of locals. I know because those who challenged the Such was not respected here. Over-enthu- assignment of the name asked me to rep- Linguapax Review 7 105

resent them at the hearing. I did the best I The years of struggle to build a platform for could, not being a lawyer, and I did it grate- our immersion programs have proven ben- fully. APL hired a corporate attorney. APL eficial to the re-emergence of our people’s won the award as a result of the hearing pride and integrity. However, our experience and the findings of fact are now public re- with the Maui, Moloka‘i and Ni‘ihau commu- cord at the DCCA. nities tells us the time has come for those limited resources to be shared beyond the The losing party in the matter perceived Pūnana Leo umbrella. the actions of the Hilo entities as bullying tactics, deploying heavyhandedness, their With the Hilo entities embodying the Type-2 years of corporate experience, fiscal sav- Hawaiian speaker and the Ni‘ihau commu- vy, political influence, financial resources, nity embodying the Type-1, this experience and even deceit to coerce the Ni‘ihau com- amounted to the most stark and sad exam- munity to bend to their concept of Hawaiian ple of conflict between the two spheres to education and their will regarding owner- date. What remains today is the question ship and management of the community’s whether the Hilo entities view their role at school in Kekaha. The explosive nature of the Ni‘ihau school in Kekaha as transition- this issue reached the local newspapers. al, intending to eventually pass control over Yasmin Anwar 2001 reported, to the Ni‘ihau community and step away or remain as permanent owners and man- One side pledged its allegiance to the Hi- agers, dictating to the Ni‘ihau community lo-based ‘Aha Punana Leo, which controlled not only how the school is to be managed, the school and whose goal to perpetuate the but also the very words they use to teach Hawaiian language means that English is in- Ni‘ihau students. Using books and mate- troduced in the fifth grade only as a second rials provided by the Hilo entities contain- language. ing numerous newly created terms, Ni‘ihau The other side sought independence from students at the school are now heard using the ‘Aha Punana Leo, saying their Hawai- such words. This is what Malaki Kanahele ian-speaking children should also learn En- Jr alluded to and feared in the Introduction glish from kindergarten on, believeing the above. earlier start could help ensure they make it in the modern world. In the episode of the internet podcast se- ries, The World by PRI.org, called Meet One Office of Hawaiian Affairs board mem- the Last Native Speakers of Hawaiian, one ber commented regarding the matter (Of- Ni‘ihau community member, who was also fice of Hawaiian Affairs 1999), an administrator of the school, was asked her opinion of the creation of terms by L2s. Over the years the ‘Aha Pūnana Leo has She responded,4 been the mainstay of Hawaiian language immersion programs. It has marshalled the They’re the professors. We’re talking about economic and policital resources to strength- people with degrees. They can create what- en Hawaiian language immersion education. ever and however they want. And for me

4.- See https://www.pri.org/stories/2016-07-28/last-native-speakers-hawaiian (last retrieved September 21, 2019). 106 Linguapax Review 7

as a native Hawaiian am I going to stand in and promote our unique variety of Hawai- their way because they’re creating all these ian language of Kaua‘i and Ni‘ihau.”5 words? No I won’t. ’Cause if it’s as close as computer as ʻkamepiula’ that’s fine with me, In the Legislative Session of Spring 2019, ’cause that’s not in my dialect. the Legislature of the State of Hawai‘i gov- But do you even consider it Hawaiian? ernment considered a resolution that would No. charge APL, with its partner, the UH Hilo faculty, with the task of language planning This response demonstrates the point of for Hawaiian language. Members of Ka Leo view that Type-2s have the right to engi- o na Kupa argued against the broad reach neer their language at will. This reponse of this proposal arguing that Ni‘ihau speak- also distances the Ni‘ihau community from ers do not agree on terminologies, such as the inventions of Type-2s. Two “dialects” ‘aukahi, kūhelu, and mo‘omeheu,6 used in are referred to directly: “my dialect”, and Hawaiian translations of these bills, as they by implication, “their dialect”. It is also clear are creations by Type-2s and unintelligible in this response that this Ni‘ihau person to Ni‘ihau speakers. prefers the dialect of her community over the other. Ka Leo o na Kupa testified that if notices from public offices, such as the Depart- ment of Health, are provided in Hawaiian to Flexing a newfound muscle serve Ni‘ihau speakers, who need such no- tices to understand the services, such no- In 2016, the mayor of Kaua‘i County, which tices should be written in a way that these includes Ni‘ihau, enacted a Ni‘ihau Advi- L1s can read easiest, meaning without the sory Committee, called Ka Leo o na Kupa, macron and glottal marks, and in words to advise the County government on the Ni‘ihau speakers understand. Furthermore, use of Hawaiian. The policy states, in part: while language planning is important, Ka “WHEREAS, the Hawaiian language . . . is Leo o na Kupa felt that the Ni‘ihau commu- the only indigenous language of Kaua‘i and nity should be excepted from such legis- Ni‘ihau and deserves support and protec- lation if any outside organization is to plan tion . . . [that] the Ni‘ihau community is the for the community, as the community has last intact community of native speakers of a) historically established language norms Traditional Hawaiian in the world . . . [that] and unique language maintenance needs, the County of Kaua‘i is committed to sup- b) never lost the language as their native port the Ni‘ihau community and their variety tongue, and c) an acknowledged body in of Traditional Hawaiian . . . THEREFORE, Ka Leo o na Kupa with whom government [the Mayor] will establish, support and can liaise. These bills did not pass. Legis- maintain a traditional Hawaiian language lators commented that they were unaware advisory committee whose function shall of the issues involved regarding different be to document, study, support, publish kinds of speakers and forms of Hawaiian and that discussions should take place to

5.- https://www.kauai.gov/Portals/0/OED/ProclamationforNiihauLanguage.pdf?ver=2016-04-26-154727-693 (last retrieved September 17, 2019). 6.- Kōmike Hua‘ōlelo 2003: kūhelu: official (p. 96); mo‘omeheu: culture (p. 141); ‘aukahi: possibly ʻmovement’, as in a social movement (not published in any dictionary). Linguapax Review 7 107

understand how this revelation can/should it is possible to engage in the discourse affect policy and legislation. Ka Leo o na presented here in Hawaiian knowing con- Kupa expects to be part of those conver- fidently that Hawaiian po‘e ‘ōlelo kuakahi sations. (L1s) had coined these terms more than a century ago. Ka Leo o na Kupa represents an option from within the community to determine According to Pukui and Elbert 1986:236, how it envisions its language and culture the term, mānaleo (“native speaker”), was now and into the future. The body seeks created by English-speakers Kimura and to be recognized by the public sector as a Wilson “in the late 1970s”. The English contact point that has the potential to work translation provided for the term is “Inher- within its community on language and ed- ited language”. This term is unknown to ucation planning for itself. This body also Type-1s—those the term was meant to de- represents an option with whom govern- scribe— until Type-2s make them aware of ment can share the “limited resources” re- it. The term is primarily used by Type-2s, ferred to by the Office of Hawaiian Affairs like the creators of the term, to describe trustee mentioned above. For the Ni‘ihau the “other”. Furthermore, as a double-noun community, this is language revitalization compound term, mānaleo is probably bet- deserving of the support of government. ter expressed in English as “trait of lan- guage” or other similar interpretations.8

This dialect and that dialect Many Ni‘ihau have become familiar with the term via contact with L2s and they use the On October 3, 1861, writer Simona Kaai term with L2s to accommodate them, and (Type-1) of Honolulu contributed commen- sometimes with each other to talk about tary to Ka Hoku o ka Pakipika newspaper L2s. The normal term/expression among about the spread of the Hawaiian language Ni‘ihau people for the concept of native in the Marquesas Islands due to the work speaker is po‘e wala‘au Kanaka (lit. Hawai- of Hawaiian missionaries there at the time. ian speakers) and po‘e kula ‘ia i ta wala‘au Kaai stated, “. . . pehea la e lilo ai ka kakou (lit. people schooled in the language) for olelo kuakahi a kualua paha, e poina loa ia L2s of the classroom context. ai ka lakou olelo iho . . .” (italics added).7 The term olelo kuakahi (‘ōlelo kuakahi) here The irony of the invented term, mānaleo, likely means “primary/native language” and is that it is difficult to understand without kualua likely refers to “second language”. explanation of its etymology. Before the This resembles the New Zealand Māori availability of digitized Hawaiian language term, reo tuarua, for “second language”, newspapers online in the first decade of with tangata reo tuarua being an “L2 per- the 2000s one had to search through vast son/speaker”. With both terms in place amounts of microfilm of archived photos of

7.- Ka Hoku o ka Pakipika, Oct. 3, 1861, p. 4. “. . . how shall our first or second language become such that they forget their own language . . .”. Translation by NeSmith. 8.- Pukui & Elbert 1986:235–236: “māna. n. 1. A chewed mass, as of kava for drinking, coconut flakes or kukui nut for medicine . . . food taken after drinking kava . . . Māna ‘ai, food chewed by adult for child; any mouthful of food . . . 2. Trait believed acquired from those who raise a child. Kū nō i ka māna a ke kahu hānai, trait acquired from association with the one who raised the child. 3. Short for haumāna, student.” p. 203: “leo. nvt. Voice . . . verbal message; to speak . . .” Colloquially, ʻleo’ is used to mean ʻlanguage’ as well. 108 Linguapax Review 7

the pages of the numerous Hawaiian lan- and engineering the language from a par- guage newspapers of the nineteenth cen- adigm foreign to Type-1s. This is a phe- tury, and it is impossible to search those nomenon discussed in revival linguistics as archives based on keywords. Discovery camouflaging. of information one searched in microfilm was largely accidental. Kimura and Wilson Type-1s usually state what the weather is therefore likely created a term they truly felt like in talking about atmospheric conditions did not exist before, assuming they had not (e.g. rain, sun, wind). In conversation, one discovered the above 1861 article. asks another how it is where they are, im- plying weather, and the other responds ac- Ni‘ihau speakers have been inventing cordingly. The Pukui-Elbert dictionary pro- terms as Type-1s (see Licayan, Nizo, & vides “ke ‘ano o ka manawa” and “au” for Kanahele 2007 for examples) since the va- weather. In newspapers of the 19th century, riety has been around and code switching the phrase “ke ano o ka lewa” (“the nature for certain concepts is normal, as in most of the atmosphere”) was used, which pre- modern languages. Some unique Ni‘ihau cisely resembles the Tahitian expression for terms not published in Pukui and Elbert weather, te huru o te reva, which translates 1986 are found in Kōmike Hua‘ōlelo 2003 the exact same way. There are a number of in their k and l form. contexts in which “cute” is used in English. Type-1s use expressions such as Aloha nō Most terms invented by the committee (loosely translated, “How dear” or “My good- called Kōmike Hua‘ōlelo are nouns, and ness”) to exclaim their reaction to something many are new concepts to the Hawaiian they consider darling in appearance. language. It is a question whether the bilin- gual dictionary produced by this committee I once served on a panel of judges of an truly is Hawaiian since a number of invent- oratory contest of Hawaiian speakers and ed terms have no basis in the Hawaiian of one fellow judge was a Ni‘ihau man. Upon Type-1s. Some terms by Type-2s, such as hearing the word kiko‘ī by a speech con- most members of this body, that typify new testant, he leaned over and asked me what speakers of Hawaiian include anilā (weath- the word meant. I told him that school- er), kiuke (cute, in appearance; common based speakers use it to mean “specific”. among Type-2s, but not found in any ref- As there is nothing about this word that erence text), kiko‘ī (specific), kuana‘ike makes its meaning obvious, I had to say (perspective) and pō- (an affix used in the this in English. His reaction was a blank names of sports),9 terms that are unneces- look, but he then said to me, “Polole‘i. ‘O sary as L1s already have ways to express ia ta mea polole‘i” (“Correct/exact. It’s the such concepts. Newly invented terms by correct/exact thing”). He said this to cor- Type-2s like these mask an English mind rect the contestant. and paradigm and give the appearance of Hawaiian to those unfamiliar with Type-1 Type-1s talk about expressing opinions or linguistic norms, while mystifying Type-1s points of view in terms such as, “Ma ko‘u

9.- Kōmike Hua‘ōlelo 2003: anilā: weather (p. 7); kiuke: cute (not published in any dictionary, but used by L2s to mean ʻcute’, as used in every context in English); kiko‘ī: specific (p. 83);kuana‘ike : perspective (p. 96); pō-: -ball (as an affix in sports terms; pp. 178–179). The creation of such terms do not align with the guidelines of Kōmike Hua‘ōlelo (pp. xvii–xix). Linguapax Review 7 109

‘ao‘ao” (“On my side; similar to the expres- due to the depletion of Type-1s from whom sion, “for my part”), or other similar expres- Type-2s can acquire Hawaiian. People who sions. The creation of the word, kuana‘ike, wish to acquire the language of Type-1s is therefore likely the most ironic word in- can absolutely do so, but it is increasingly vented by Type-2s as it is foreign to the more difficult with the attrition of Type-1s. perspective of Type-1s. And Type-1s say But there are choices to be made when a “kinipōpō pekupeku” for American football learner is presented the option of anilā or and “kinipōpō hīna‘i” for basketball. “Pōpō” ke ‘ano o ka lewa or other expression for is a traditional shortened form of “kinipōpō”, weather. Here are reasons why we should both meaning “ball”. In fact, pō, in Hawai- choose the language of Type-1s over the ian means night. So the Type-2 term, pōhī- invented words of Type-2s: na‘i, is understood by Type-1s as “night for baskets” and not basketball. What Type-2s “Nānā ka maka. Ho‘olohe. Pa‘a ka waha. intended to do was reduce the word, pōpō, Ho‘opili.” “Observe, Listen. Keep the mouth to pō-, but in doing so created a compre- shut. Imitate.” hension problem for Type-1s. Such was the teaching tenet of old Hawai‘i. The elders well knew that: “I ka nānā no a When the Ni‘ihau school administrator spoke ‘ike, by observing, one learns. I ka ho‘olohe above about the dialect of academics, she no a ho‘omaopopo, by listening, one com- also spoke of her preference for her com- mits to memory. I ka hana no a ‘ike, by prac- munity’s dialect. This means these same tice one masters the skill.”10 concepts, which are not new concepts at all, are expressed in ways familiar to Type- In traditional Hawaiian hierarchy, one 1s, and her community in particular. Why speaks as one is taught by elders: unques- would Type-2s seek to create new terms for tionably traditional L1s. A learner therefore concepts Type-1s already have terms for? does not dismiss a traditional word such as Often the answer lies in a wish to create kinipōpō/pōpō and create and use a new terms that more directly align with English, word like pō- in its place. the native language of Type-2s. But doing this takes Type-2s further on a path of diver- “[T]he Hawaiian needs to understand and gence away from the language of Type-1s. appreciate the soundness and beauty of Doing this defines Type-2s more clearly. But his culture.”11 In other words, the compe- this is likely the forward direction of the iden- tencies of traditional L1s do not need to be tity of Type-2s given the popularity among fixed by the inventions of L2s for previously L2s of following this route. existing concepts.

L1, Ralph Kaonohiokala Alapai, born in Why we should learn the language of 1907 in Nāwiliwili, Kaua‘i stated (Landgraf Type-1s 1987:12), I acquired the knowledge of the Hawaiian The Hawaiian people have a native lan- language from my own home, among my guage, but the language is in great peril own people.

10.- Pukui, Haertig & Lee 1972b:48 11.- Pukui, Haertig & Lee 1972a:back cover. 110 Linguapax Review 7

I value our language very much. By listen- a i tona mau la hope. Oia ka tumu, paa ia’u ing to people speak, I hear changes taking teia poe moolelo. Pela iho la te ano o ta hai place in the language. They don’t speak the moolelo ana a ta poe Niihau. original language . . . My folks spoke like that . . . thanks to my father, Wiliama Apelahama at home and I picked it up. People of Kauai Nizo, for telling us these stories to his chil- are close with their language to Niihau peo- dren. But I was the one who stayed closest ple. to him all the way until his last days. That is why I know these stories so well. That is how Revered Ni‘ihau elder, Tūtū Tipola, was story telling goes among Niihau people.14 known in her day to critique the words used by her own community members in lyrics (Licayan, Nizo, & Kanahele 2007:33), ‘A‘ole au e ha‘alele i kou leo

Te oe ahe hoite ia ia a lohe oia ia oe i ta hi- In 1823, Queen Kamāmalu, wife of King Li- meni, a walaau pololei oia ia oe, “Tela olelo holiho is famously recorded to have said to au i himeni mai nei, ahe maitai loa.” Hai po- her monarch husband, “Ke hele nei nō au lolei oia ia oe, «Aale wau mamate e wiho a ma muli o kāu kauoha, ‘a‘ole au e ha‘alele i lo’a ta pilikia. Mamate wau i teie manawa e kou leo” (“I go according to your command, hooponopono oe . . . Kela olelo, ahe maitai. I shall not depart from your word”). This E hoololi i teia olelo. was a tender sentiment uttered before they If you don’t tell her and she hears you sing- both journeyed off on an ill-fated voyage to ing, she’d tell you straight, “That word you Great Britain, where both died of sickness. sang is no good.” She’d tell you straight, “I don’t want you to leave it and there be a This scene calls to mind the parallel de- problem. I want you to fix it right now . . . That mise of the language of Type-1s. I say to word is no good. Change this word.12 my grandmother, Annie Kealoha Kaaialii Kauhane, “Aole au e haalele i kou leo.” I The reprimand of Tūtū Tipola regarding spell that phrase with no macron or glot- language use is consistent with tradition- tal as she did. I will use the words that she al norms.13 Perhaps this is one element of used. That is my choice. If I choose to write traditional culture that wanes relative to L1s with macron and glottal it is because I make and L2s in the era of Hawaiian revitalization. accommodation for those who need it.

L1, Elama Kanahele, acknowledged the I could, if I wanted to, choose to use words primacy of L1s as linguistic and cultural created by Kōmike Hua‘ōlelo for concepts role models in the following (Licayan, Nizo my grandmother already had words for, & Kanahele 2007:32), like the Committee’s word kinika for kitch- en sink instead of my grandmother’s word, . . . mahalo no i to’u matua tane, oia hoi, kapu holoi pā, but why would I do that? I Wiliama Apelahama Nizo, i ta hai mau ana could use the Committee’s word, hese, mai i teia poe moolelo ia matou tana poe ka- for witch, but why would I do that if Ni‘ihau malii. Aka, owau hoi ta mea noho paa me ia people have been using uiti for decades?

12.- Translation by NeSmith. 13.- See Pukui, Haertig & Lee 1972b:53. 14.- Translation by NeSmith. Linguapax Review 7 111

There is no reason for me to do that. I was I hope others will too. I am a Hawaiian a member of the Committee for six years speaker because of Type-1s. of my life. I served the Committee willingly and well and felt I was doing good. But I Is our desperate language situation a re- will not use the Committee’s words when sult of our own actions? and do we become Type-1s like my grandmother already have entangled in conflict with other revitaliza- words for the same concepts. tion participants intentionally? No. We are active and determined participants in Ha- My grandmother was still living at the time waiian language reclamation because of I served on the Committee and she was the continued imposition of a foreign power still my conversation partner whenever in our midst. We are people of good inten- we were together as she had been since tions. People of Ni‘ihau and Kaua‘i are peo- my youth. I chose not to tell her about the ple of good intentions. People of Hilo are words I was creating with the Committee. A people of good intentions. We may have in sense of embarrassment would come upon mind differing ways to achieve the main- me if the thought came to mind to tell her tenance and spread of our language, but about what I did on the Committee. I wor- maintaining the language is what we do be- ried about her reaction, which would likely cause it is the right thing to do in the face of have been apathetic, knowing her as well occupation by a foreign power. as I did, because her attitude towards the Committee’s inventions would have likely I say to my fellow participants, choose as aligned with the Ni‘ihau school adminis- you will, but choose the language of our trator’s. It would not have mattered to her Type-1s. Prefer it. Slow the trend of engi- what words people created for themselves neering of the Hawaiian language by En- because it wasn’t her dialect. I prefer the glish L1s so that it doesn’t diverge from dialect of my grandmother. I prefer the di- the language of our grandparents and alect of the Ni‘ihau community. I prefer the great-grandparents unnecessarily. dialect I find in texts written by Type-1s. I may consider using words created by the Committee for concepts Type-1s do not Bibliography have words for, or I may consult with Niʻi- hau friends to create a word if the Commit- Anwar, Y. (2001). Programs for Ni‘ihau kids tee’s word doesn’t strike me as reasonable. coexist on Kaua‘i. Honolulu Advertiser. The same right is afforded anyone. Posted online May 29, 2001. http://the. honoluluadvertiser.com/article/2001/ The enthusiasm I felt about serving on the May/29/ln/ln11a.html (last retrieved Committee faded for me by the time I chose September 18, 2019). to step away from the Committee. I felt re- Brown, R. (1963). Learn Hawaiian. Honolu- lieved. I don’t regret those years or even lu. what I did. I am a participant in the Hawai- Kōmike Hua‘ōlelo. (2003). Māmaka kaiao: ian language revitalization movement. It is A modern Hawaiian vocabulary: A com- a desperate situation. This is what it means pilation of Hawaiian words that have to be a part of this confusing, uncertain, been created, collected and approved frantic, and often chaotic movement that by the Hawaiian Lexicon Committee I love, but someone must stay true to the from 1987 through 2000. Honolulu: Uni- language of their grandmother. I will, and versity of Hawai‘i Press. 112 Linguapax Review 7

Landgraf, A. K. (1987). E nā hulu kupuna source. Vol. II. Honolulu: Hui Hānai, The nā puna ola maoli nō. Kaneohe: Elepaio Queen Lili‘uokalani Children’s Center. Press. Schütz, A. (1994). The voices of Eden: A Licayan, E., Nizo, V., and Kanahele, E. history of Hawaiian language studies. (2007). Aloha Niihau: Oral histories by Honolulu: University of Hawaii Press. Emalia Licayan, Virginia Nizo, and Ela- Schütz, A. (2020). Hawaiian language: ma Kanahele. Elama Kanahele, Kimo Past, present, future: What every teach- Armitage, and Keao NeSmith, Editors. er and student of Hawaiian might like to Honolulu: Island Heritage. know about the history and future of the NeSmith, R. K. (2012). The teaching and language. Honolulu: University of Ha- learning of Hawaiian in mainstream ed- waii Press. ucational contexts in Hawai‘i: Time for Tava, R. and Keale, M. (1989). Niihau, the change? New Zealand: University of traditions of a Hawaiian island. Honolu- Waikato PhD thesis. lu: Mutual Publishing. Office of Hawaiian Affairs. (1999). Trustee United States Department of State For- message: Immersion education: A chal- eign Relations. (1894). Affairs in Hawaii lenge for community empowerment. Ka House ex. doc. no. 47, fifty-third con- Wai Ola o OHA, April 1999, Vol. 16(7), 7. gress, second session. Pukui, M. K. and Elbert, S. H. (1957, 1986). Walk, K. (2007). “Officially” what? The legal Hawaiian dictionary: Hawaiian-English rights and implications of ‘ōlelo Hawai‘i. English-Hawaiian. Honolulu: University University of Hawai‘i Law Review, 30(1), of Hawaii Press. 243-268. Pukui, M. K., Haertig, E. W. and Lee, C. A. Williams, R. (2014). Olelo odyssey: Its pi- (1972a). Nānā i ke kumu: Look to the oneers and champions reflect on the source. Vol. I. Honolulu: Hui Hānai, The reival of the Hawaiian language. Hana Queen Lili‘uokalani Children’s Center. Hou Magazine April/May 2014, Vol. Pukui, M. K., Haertig, E. W. and Lee, C. A. 7(2), 93–105. (1972b). Nānā i ke kumu: Look to the Linguapax Review 7 113

TENS LA MEVA PARAULA: MAHALO NO I TO‘U MATUA TANE Keao NeSmith

Olelo Mua: introducció per tant, dos subgrups clau de parlants de hawaià: els parlants natius (L1) d’abans En una oportuna reunió de diverses famílies que s’iniciés el projecte de revitalització de de la comunitat ni‘ihauesa i membres de la llengua a la dècada de 1970, que van l’Oficina d’Afers Hawaians a Kaua‘i el juny aprendre la llengua només de les seves de 1999, que potser va congregar més de famílies, i els que l’aprenen com a segona cent persones, un pare, Malaki Kanahele llengua (L2) de l’època de la revitalització, Jr., es va alçar davant la multitud expec- en què el hawaià s’aprèn a les aules. Hem tant, va agafar una còpia del diccionari de d’analitzar també el paper i la influència de Pukui-Elbert i, en un discurs apassionat i les famílies de Ni‘ihau —que majoritària- emotiu, va sostenir el llibre ben amunt i va ment no han perdut mai la llengua— en el dir: “A la meva família no l’hem necessitat projecte general de revitalització del hawa- mai, aquest llibre. El meu avi era el diccio- ià, així com l’opinió que la comunitat té so- nari. El meu pare era el diccionari. I ara soc bre la revitalització de la llengua. La intenció jo, el diccionari.” Les paraules de Kanahele d’aquesta consideració és la de complicar pretenien sacsejar l’audiència i inspirar i ani- un discurs, sovint massa simplista, segons mar la seva família per solidaritzar-se al vol- el qual llengua es va tornar a aixecar des- tant d’un programa educatiu independent, prés que gairebé s’hagués extingit. exclusivament ni‘ihauès, lliure dels dictats i les polítiques de forces externes. Les for- ces externes insinuades per Kanahele no Com hem arribat fins aquí eren la població blanca, ni tan sols el go- vern de l’estat de Hawai‘i. Tampoc tenia a Els ciutadans del regne hawaià compartien veure amb la simple dicotomia entre “no- un sentiment d’identitat nacional, gaudien saltres” i “l’home blanc”. Kanahele parlava d’un reconeixement internacional com a d’altres entitats hawaianes que confien en el estat independent i representaven una po- Pukui-Elbert per aprendre hawaià i que ven- blació de L1 hawaians. Arran del cop d’es- drien la seva família i la seva comunitat per tat del 1893 i l’ocupació del territori del reg- sotmetre la seva llengua a forces de canvi ne per les forces nord-americanes, i com externes i antinaturals. que els ciutadans hawaians de principis del segle xx no confiaven en la promesa del Com explica el moviment de revitalització president Cleveland de restaurar el govern de la llengua hawaiana, el hawaià, que era del regne, els pares hawaians van decidir l’única llengua de les illes, va retrocedir a deixar de parlar hawaià amb els fills i incen- mitjans del segle xx fins al punt que era molt tivar l’anglès amb la sola idea de prosperar estrany que un resident a Hawai‘i trobés un sota la dominació nord-americana. Ni tan parlant de hawaià a finals del segle xx, però sols van considerar l’opció del bilingüisme després es va recuperar fins als 18.000 per als seus fills per raons que caldria es- parlants segons el cens del 2015. L’apre- tudiar més a fons. La pressió social i políti- nentatge del hawaià a les aules entre els no ca per adoptar aquest paradigma va ser el parlants de hawaià s’ha disparat des dels mitjà per implantar l’agenda nord-america- anys noranta fins avui. Hem de considerar, na de desnacionalització i reeducació. 114 Linguapax Review 7

El 1894, un any després del cop que va ribaven a l’edat adulta van tenir molt pocs enderrocar el govern de la reina Lili‘uoka- fills que parlessin hawaià. Els nous pares lani, el reverend Charles McEwen Hyde va de les dècades posteriors a la guerra que proclamar el següent:1 eren d’ètnia hawaiana eren majoritàriament monoglots anglesos i no tenien l’opció de L’americanització de les illes requerirà l’ús fer servir el hawaià, l’anglès o tots dos amb exclusiu de la llengua anglesa com a llen- els fills. Només l’anglès, barrejat amb pa- gua dels negocis, de la política, de l’edu- raules i expressions hawaianes que tothom cació, del servei religiós, i obrirà el camp feia servir com a argot local. A finals del immens de la literatura anglesa... segle xx, a mesura que els adults de par- la hawaiana es van anar fent grans i dis- A la primera meitat del segle xx, els pares minuint en nombre, qualsevol sentiment hawaians no tan sols van insistir que els de comunitat de parla hawaiana pràctica- seus fills fossin monoglots anglesos, sinó ment havia desaparegut, amb parlants dis- que també van instruir-los perquè adoptes- persos per tot l’arxipèlag. Els parlants de sin la cultura americana i no aprenguessin hawaià de l’època, però, van aprendre la gaires aspectes de la cultura hawaiana llengua de familiars i membres de la comu- perquè consideraven que eren relíquies nitat que eren L1. Ens referirem a aquest del passat. La propaganda nord-americana tipus de parlant com a “tipus 1”. posterior a l’atac sobre Pu‘uloa (Pearl Har- bor), durant tota la Segona Guerra Mundial Molts parlants grans de hawaià de tipus i fins i tot després, va incloure la proliferació 1 a finals del segle xx havien deixat de fer dels cartells “Speak English” a tot Hawai‘i servir l’idioma com a llengua quotidiana amb imatges de l’emblemàtic Oncle Sam des que van començar a ser pares joves i de soldats amb casc. L’empresonament feia unes dècades i molts havien oblidat en d’immigrants japonesos naturalitzats durant gran mesura com parlar la llengua. Molts la guerra va atiar el fantasma amenaçador havien estat parlants molt competents en que els hawaians, si parlaven hawaià, pot- la seva joventut abans o durant la guerra, ser també serien sospitosos de manca de però la seva competència va anar decli- patriotisme. Això va fer córrer la idea que nant per manca d’ús fins al punt de no po- parlar qualsevol llengua que no fos l’anglès der mantenir una conversa en hawaià so- equivalia a subvertir l’ordre nacional. Amb bre temes familiars com els adults de més tot, el Departament d’Educació i les escoles edat. Pocs van conservar el seu alt domini privades van tenir l’efecte més indeleble a en la vellesa tot i haver mantingut relacions través dels sistemes escolars i les seves po- amb altres L1 molt competents. Ningú no lítiques de només en anglès i la manipulació sap quants tipus 1 hi ha avui dia, perquè el dels fets històrics relacionats amb el reg- cens no ha recopilat mai aquestes dades, ne hawaià. Tot això va ajudar a consolidar però els experts hawaians solen estimar l’americanització com a norma social arreu entre ells el nombre de parlants en funció de Hawai‘i fins a finals del segle xx. de qui coneixen o han sentit parlar a les comunitats de les illes. Les últimes estima- No va ser fins després de la Segona Guerra cions són d’uns 100 tipus 1 o menys. Les Mundial que els parlants de hawaià que ar- famílies amb arrels a Ni‘ihau són d’aquest

1.- United States Department of State Foreign Relations (1894: 825). Linguapax Review 7 115

tipus, ja que segueixen sent L1 i, tret d’uns ià com la llengua normal a casa. Potser per quants, no han perdut mai la llengua. això, la resta dels 1,4 milions de residents de Hawai‘i no van respondre “hawaià”. Per Els qui van encendre la flama del renaixe- tant, les dades del cens no són gaire fia- ment cultural i lingüístic hawaià a la dèca- bles per determinar el nombre de L1 hawa- da de 1970 provenien de la generació de ians, ni tan sols dels parlants que en tenen nets i besnets adults de tipus 1. Aquesta un bon domini. generació no sabia parlar hawaià, només anglès, però desitjava parlar hawaià. Com que no havien adquirit la llengua a casa, On ens trobem enmig dels tipus els nous parlants van aprendre o aprenen la llengua a les aules en gairebé tots els Les diferències més fonamentals entre els casos i es converteixen en L2. Aquest és el tipus 1 i 2 són els seus orígens lingüístics parlant hawaià de “tipus 2”. i culturals i la forma en què van adquirir el seu coneixement de la llengua i la cultura Pocs tipus 2 amplien l’estudi a l’aula amb hawaianes. Des d’un punt de vista docu- interaccions amb tipus 1, i els enregistra- mental, ambdós tipus es poden considerar ments d’àudio i vídeo de tipus 1 a vega- igualment hawaians a nivell superficial. La des s’utilitzen com a eina a classe o per documentació, però, també pot explicar els a l’estudi personal per aprendre contingut canvis en l’adquisició del llenguatge, les cultural i imitar la dicció. Gairebé tots els motivacions darrere dels canvis i quan es professors d’escola que avui ensenyen a van produir aquests canvis. Des dels punts l’aula són tipus 2. Mentre els tipus 1 dismi- de vista d’altres àrees de la lingüística, com nueixen en l’època de la revitalització, els ara la lingüística de la revitalització i el fe- tipus 2 han augmentat ràpidament en in- nomen del nou parlant, es poden identificar fluència política i són molt més nombrosos nombroses diferències entre els tipus 1 i 2. que els tipus 1. Mabel Lopes, de Nu‘uanu, O‘ahu, nascuda És molt dubtós que hi hagi realment 18.000 el 1910, va dir, de la seva experiència lin- parlants de hawaià, segons les dades del güística,2 que “ningú em va ensenyar hawa- cens de 2015, i aquesta xifra probable- ià. Jo escoltava i vaig començar a entendre, ment reflecteix el desig dels qui no- par i després vaig parlar la llengua.” Lopes és, len hawaià i dels qui l’estan aprenent de per tant, una L2 de tipus 1, potser un “tipus parlar-lo tan bé com l’anglès. La pregunta 1,5”, ja que no parlava hawaià i el va apren- del cens era: “Quina llengua parla a casa dre senzillament de L1 hawaians en una a part de l’anglès?”. Els enquestats que època en què tots els parlants de hawaià podien respondre honestament “hawaià” eren de tipus 1. Es pot dir que els tipus 2 eren tant els parlants més competents com —els que aprenen la llengua a l’aula— els que només saben dir alguna paraula que han tingut prou interacció amb tipus hawaiana a casa, com probablement sigui 1 perquè es noti en la seva competència i el cas. Tots els altres enquestats del cens el seu accent sembli de tipus 1 i demostrin devien entendre que parlar significa tenir les peculiaritats dels tipus 1 en la manera un nivell de competència alt i tenir el hawa- en què utilitzen la llengua, estan tan influïts

2.- Landgraf (1987: 22). 116 Linguapax Review 7

pels tipus 1 que es podria arribar a mesurar a finals del segle xix a tenir uns mil habi- aquesta influència. El tret distintiu dels tipus tants. Al llarg del segle xx, les famílies es 2, però, és que el nucli del seu aprenentat- van anar establint a l’illa veïna de Kaua‘i ge es basa en l’estudi a l’aula. per treballar i tenir accés a assistència mèdica. A Ni‘ihau van prosperar sectors Aquest article mira de descriure la confi- com la ramaderia, la mel, la sal, la llana i la guració del paisatge lingüístic en l’època producció de carbó vegetal, que van sus- de la revitalització hawaiana, localitzar la tentar la població, però al llarg del segle xx ubicació dels parlants hawaians de tipus 1 es van anar apagant i la població actual es —especialment els de Ni‘ihau— i descriure manté al voltant dels cent habitants. Les les interseccions i divergències entre els famílies es desplacen entre Kaua‘i i Ni‘ihau tipus 1 i 2. També vull expressar la meva durant tot l’any, de manera que la població opinió, com a participant del moviment de de Ni‘ihau fluctua. Aquestes famílies, tant si revitalització del hawaià, que és respon- estan a Ni‘ihau com a Kaua‘i, constitueixen sabilitat dels participants de tipus 2 ad- “la comunitat ni‘ihauesa”. herir-se a les normes culturals establertes i aferrar-se a la llengua —paraules, accents, Entre dos-cents i tres-cents membres de peculiaritats lingüístiques i preferències— la comunitat són L1 i potser cent més que dels tipus 1. En comptes d’inventar-nos es van criar a Kaua‘i o altres llocs no par- un nou llenguatge per a conceptes que ja len hawaià en gran mesura a causa de existeixen, hem de recórrer als parlants de les pressions per assimilar-se a la socie- tipus 1 perquè són recursos tan bons com tat majoritària de parla anglesa. A Kaua‘i, ho poden ser els diccionaris en moltes àre- les famílies ni‘ihaueses segueixen sent una es del discurs. Soc de l’opinió que cada comunitat molt unida, amb el hawaià com participant del projecte de revitalització de a llengua materna de tots els seus mem- la llengua ha de decidir si parla com ho fan bres, des dels nadons fins als ancians, a els tipus 1 o segueix la tendència creixent la majoria de les llars. Després d’observar a inventar un llenguatge que s’aparta de la llengua dels membres de la comunitat les varietats dels tipus 1. Però si els agents ni‘ihauesa en un servei religiós el 2014, l’es- culturals accepten en plena època de re- criptor Ron Williams (2014: 93) va anotar el vitalització de la llengua que la cultura es següent: “El pastor va llegir uns versicles practica avui d’una certa manera perquè tendres i precisos del llibre de Timoteu. Tot així es com ho feia la nostra gent gran, hau- seguit, tothom, des del keiki (nen) més jove ríem d’esperar el mateix per a la llengua. fins alkupuna (ancià) més vell, es van alçar un rere l’altre per llegir en veu alta la Bai- bala Hemolele [Sagrada Bíblia]. El seu ole- L’oasi de Ni‘ihau lo [llengua] era natural i vibrant, i els seus ecos van seguir reverberant molt de temps Tot i ser un tema controvertit en certs sen- després que cada orador hagués acabat.” tits, quan la família Sinclair va comprar l’illa de Ni‘ihau el 1864 va afavorir que Ni‘ihau es mantingués com un oasi lingüístic i cul- Diferència entre la varietat de Ni‘ihau i tural. Amb un accés restringit i un desen- les d’altres tipus 1 volupament mínim, el hawaià segueix sent l’únic idioma que s’hi parla. Aquesta petita Un mapa de Kaua‘i traçat a mà el 1824 (a illa, que té poquíssims recursos, va arribar baix) il·lustra diferències entre la varietat Linguapax Review 7 117

de Ni‘ihau i altres varietats de l’arxipèlag amb [l]. La w hawaiana també és el resultat en l’actualitat. Segons Schütz (1994: capí- d’una fusió de tres sons: [v] (com una v an- tol 7), totes les varietats de hawaià s’as- glesa), [w] (com una w anglesa) i [ß] (una semblaven més o menys a l’actual varietat mena d’híbrid entre la w i la v angleses, que de Ni‘ihau, però amb l’adopció de l’alfabet també se sent, amb menys freqüència, en establert pels missioners cristians el 1826 tahitià). Els parlants de totes les illes, excep- (a e i o u h k l m n p w) es van ometre les te Ni‘ihau, van canviar la seva forma de par- lletres que representaven els al·lòfons [r] i lar per ajustar-se a l’alfabet reduït en qüestió [t] (tots dos pronunciats com en espanyol) de pocs anys, un fenomen al qual ens po- observats en la llengua dels parlants a to- dem referir com “la gran alineació”. Aquesta tes les illes, ja que es va observar que [t] època de canvi mereix un estudi més de- s’alternava lliurement amb [k], com a Mau- tallat per analitzar com es pronunciava el piti, una de les illes de la Societat, mentre hawaià parlat abans de la gran alineació i que [l] es va observar que s’alternava lliu- quins factors van influir en aquest canvi (ve- rement amb [r], com en el tonga. geu Schütz, 2020: capítol 9).

Els missioners van decidir que la lliure va- Com que es va elaborar dos anys abans riació dels al·lòfons era massa complicada que es ratifiqués l’alfabet, la grafia dels -to per publicar textos i van optar per ometre pònims del mapa reflecteix la pronunciació [r] i [t] de l’alfabet i fusionar [t] amb [k] i [r] dels parlants natius abans de la gran aline- 118 Linguapax Review 7

ació. Els parlants de Ni‘ihau segueixen pro- rebé cap tipus 1 d’altres illes no ha mos- nunciant aquests topònims com es mostra trat mai la variació de l a r. Tots els tipus 1 al mapa, però escriuen seguint l’alfabet de mostren totes les pronunciacions de la w 1826. ‘Kataha’ (també pronunciat ‘Ketaha’ i hawaiana. ‘Kekaha’) al mapa és el poble on viuen avui moltes famílies de Ni‘ihau. L’ortografia com a conflicte Brown (1963: 9) aporta una mostra de l’alternança entre [k] i [t] amb kakahiaka Els tipus 1 de totes les illes de Hawai‘i ve- [‘matí’] com a exemple en el hawaià parlat uen el màcron i les marques glotals, adop- de Ni‘ihau: “Sense que en canviï el signifi- tats per primera vegada a Pukui i Elbert el cat, aquesta paraula es pronuncia de ve- 1957, com a noves addicions a la llengua. gades TAKAHIATA i altres KATAHIAKA. La confiança en aquestes marques és un Per tant, tot i que T i K tenen el mateix va- tret que distingeix els parlants de tipus 1 lor, hi ha la tendència, per mitjà de la seva dels de tipus 2. Els tipus 1 no les fan ser- alternança en una seqüència, a no utilit- vir excepte de vegades per a articulacions zar-ne una i excloure’n l’altra. Així, tenim glotals, i mai el màcron, i els tipus 2 les fan la seqüència T-K-T i K-T-K, rarament T-T-T servir sempre, sigui quin sigui el nivell de o K-K-K.” Es poden escoltar vídeos de la competència del parlant, tot i que sovint parla de Ni‘ihau a internet. els tipus 2 discrepen amb el diccionari de Pukui-Elbert (1986) i entre si pel que fa a la El diccionari hawaià-anglès de Pukui i El- grafia d’algunes paraules que porten mar- bert (1986) aporta molts termes específics ques. de Ni‘ihau, però només en la seva forma k i l. Per exemple, ‘aupata, un terme de El màcron, anomenat kahakō en hawaià, Ni‘ihau per a un arbust comú que creix a indica la longitud (en temps) en la pronun- les platges, s’escriu aupaka al diccionari. ciació de la vocal sobre la qual apareix. El terme que designa la mateixa planta fora És l’únic diacrític en la llengua hawaiana. de la comunitat ni‘ihauesa és naupaka. Li- El símbol adoptat per Pukui i Elbert (1957) cayan, Nizo i Kanahele (2007: 12-15) docu- per representar l’oclusió glotal, anomenat menten les característiques de la varietat ‘okina, és la cometa simple d’obertura (‘). de Ni‘ihau, com l’alternança de [k] i [t], i Considerat una consonant, aquest símbol algunes paraules i formes gramaticals es- es va afegir a l’alfabet de 1826 com la lletra pecífiques de Ni‘ihau. La seva ortografia última, però com que és una lletra d’aspec- s’assembla a la del mapa de 1824 (tot i te estrany que també serveix per puntuar que amb l exclusivament i sense r), fet que no es pot posar en majúscules al principi demostra la continuïtat de la varietat de d’una frase. És la segona lletra, sempre la Ni‘ihau des del 1824 i la robustesa de la vocal posterior, la que s’escriu en majúscu- comunitat i la seva llengua. les. També crea ordenacions alfabètiques interessants, amb una secció [ ‘ ] que és Molts tipus 1 fora de la comunitat ni‘iha- l’última de la llista. uesa havien mostrat la variació de k a t en la seva parla —un tret probablement atri- Però el ‘okina no compta com a lletra en els buïble a les normes lingüístiques de les re- acrònims. Els tipus 2 ignoren la lletra ‘okina gions on van créixer—, però amb menys en acrònims i utilitzen la següent vocal en freqüència que els parlants de Ni‘ihau. Gai- lloc seu. Per exemple, l’acrònim de l’entitat Linguapax Review 7 119

‘Aha Pūnana Leo (fundadora i administra- al màcron i al glotal perquè aquestes cen- dora dels centres preescolars d’immersió tres reben materials d’entitats externes que en hawaià) és APL i no ‘PL. Per tant, fins i confien en aquestes marques, i els alumnes tot entre els tipus 2 el ‘okina és considerat de Ni‘ihau de vegades escriuen en hawaià com una lletra, però només en certs con- amb el màcron i el glotal. En general, però, textos. les famílies ni‘ihaueses, i en particular les que viuen a Ni‘ihau, prefereixen l’alfabet i la En altres contextos lingüístics, els estudi- grafia tradicionals als quals estan habitua- ants de filipí veuen el màcron i les marques des des de la dècada de 1820. glotals només als llibres de text, ja que els parlants no els utilitzen fora d’aquest con- Per als no parlants i per als nous parlants text. Els parlants de japonès utilitzen els de hawaià, aquestes marques són útils ja furigana (caràcters simplificats per ajudar que representen sons pronunciables, però a llegir caràcters xinesos), però els estu- els tipus 2 més competents que no les ne- diants els van abandonant a mesura que cessiten per a la pronunciació tendeixen a augmenta la seva competència. Els es- pensar que l’ús de les marques és política- tudiants d’hebreu i àrab fan servir els di- ment “correcte”, fet que implica que la pre- acrítics per guiar la pronunciació, però, ferència d’escriptura dels tipus 1 d’alguna com els estudiants de japonès, renuncien manera és “incorrecta”. Per il·lustrar una a aquesta ajuda a mesura que augmen- àrea del xoc de paradigmes dels tipus 1 i ta la seva competència. També podria els tipus 2, el parlant natiu nascut a O‘ahu ser el cas del hawaià. Els estudiants po- Abraham Piianaia (un tipus 1) va explicar den començar confiant en el màcron i la el següent a la introducció de Niihau, the marca glotal i abandonar-los per adoptar Traditions of a Hawaiian Island (Tava i Ke- l’ortografia dels tipus 1 a mesura que aug- ale, 1989): menta la seva competència. Aquesta seria una opció personal si l’estudiant optés per Hookahi mea ahuwale koe, oiahoi, he mea acostar-se més als L1. Saber llegir i com- pili ana i ka pai ole ana o na kahako a me na prendre la grafia dels tipus 1 és senyal que okina i keia paiana. He mau mea loii i ke ao la competència de l’estudiant s’ha acostat ana o ka olelo Hawaii auanei... Kupono ka a la competència dels tipus 1: el llistó al pai ole o ia mau kiko hookalelo leo anei no qual haurien d’arribar els estudiants. ka mea kupaa mau na lau kanaka ma Niihau i ka hoohana ole o na kahako a me na okina A alguns parlants de Ni‘ihau els costa llegir i ko lakou kakau ana. textos amb el glotal i el màcron, i n’hi ha Un tret evident d’aquesta publicació és l’ab- que se’n queixen perquè 1) no entenen de sència del màcron i la marca glotal. Aques- què serveix que certes paraules es tren- tes ajudes serveixen per aprendre hawaià... quin amb la marca glotal, 2) no estan se- És apropiat no incorporar aquestes marques gurs de quina és la utilitat del màcron i 3) lingüístiques perquè la població de Ni‘ihau els estranya molt veure un text amb aques- està habituada a escriure sense. tes marques. Els tipus 1 d’altres illes tam- bé se’n van queixar en el passat en termes Per contra, Walk (2007: 266), fill de pares semblants. L2 (tipus 2), defensava el següent:

A Kekaha, Kaua‘i, hi ha dues escoles i a Com va apuntar el senador Clayton Hee en Ni‘ihau una on els alumnes estan exposats una reunió de la comissió del Senat, “quina 120 Linguapax Review 7

millor manera de respectar la cultura de la un experiment en curs des que es va inici- nostra terra que escriure’n correctament les ar. Representa parlants d’anglès que apre- paraules”. nen a l’aula una llengua que no coneixien. Procurar que els escrits, signes i emblemes També representa estudiar la vida dels ti- oficials de l’estat siguin “exactes i estiguin pus 1 per aprendre aspectes de la cultura ben escrits i utilitzin els màcrons i les oclusi- hawaiana que els tipus 2 no coneixien. ves glotals adequades [‘ōlelo Hawai‘i] no tan sols és una mostra del respecte que mereix Els primers tipus 2 eren adults a la dèca- la llengua autòctona d’aquestes illes, sinó da de 1970 que eren L1 anglesos que van que també es correspon plenament amb la aprendre el hawaià a classe. Aleshores vi- intenció i les paraules de la constitució de via gent gran de tipus 1 amb qui els alum- l’estat”. nes podien interactuar. Si mirem enrere, aquests estudiants van tenir la increïble En la seva declaració, Walk plantejava implí- fortuna d’haver tingut temps per establir citament la possibilitat d’un conflicte polític relacions amb tipus 1 i aprendre d’ells, ja entre els tipus 1 i 2. En la sessió parlamentà- que avui pràcticament no en queda cap. ria de la primavera de 2019, el Parlament de l’estat de Hawai‘i va considerar tres projec- Al començament dels centres preesco- tes de llei derivats de l’àmbit acadèmic que, lars d’immersió en hawaià, a principis de en cas de ser aprovats, requeririen que el la dècada de 1980, l’edat dels alumnes va govern utilitzés el màcron i el glotal en tots baixar a 3 i 4 anys, però també provenien els casos en què la llengua hawaiana s’utilit- de llars angloparlants i la majoria aprenien zés per a fins oficials. Ka Leo o na Kupa, un hawaià només durant les hores de classe. comitè consultiu del govern del municipi de Els primers mestres del primer centre pre- Kaua‘i format per membres de la comunitat escolar d’immersió a Kekaha, Kaua‘i, eren ni‘ihauesa, es va oposar a aquests projec- tots tipus 1 de la comunitat ni‘ihauesa. Poc tes de llei amb l’argument que serien per- després, se’n van obrir d’altres a l’illa de judicials per a la comunitat, ja que els seus Hawai‘i i a O‘ahu i un o dos dels primers membres no havien utilitzat mai el màcron ni mestres d’aquestes escoles eren tipus 1 les marques glotals i no volien que la llei els de diferents illes. forcés a acceptar-los. Amb els anys, però, els membres de la co- És comprensible que els tipus 2 estiguin in- munitat ni‘ihauesa van deixar d’ensenyar teressats en l’ortografia i potser en la seva a les escoles, els tipus 1 d’altres centres normalització com a part de la revitalització preescolars es van jubilar o van morir i ara de la llengua hawaiana. Però, tal com s’es- només queden mestres de tipus 2 en tots tableix aquí, l’ortografia pot ser un punt de els contextos docents. La revitalització del controvèrsia i fa que ens haguem de plan- hawaià per als tipus 2 avui representa que tejar la naturalesa de la revitalització. tipus 2 ensenyen a tipus 2 utilitzant llibres de text i enregistraments d’àudio i vídeo de tipus 1 com a recursos d’aprenentatge. La revitalització per als tipus 2 En aquest entorn, els tipus 2 fan el que po- den en absència de formació i sense tipus La revitalització de la llengua hawaiana 1 altament competents i cultes per donar significa coses diferents en contextos dife- suport a l’aprenentatge de la llengua i la rents. Per als tipus 2, aquest concepte és cultura hawaianes. Linguapax Review 7 121

La competència i els coneixements culturals qualsevol nivell solen inventar-se paraules i comunicatius són qüestions importants en o construccions per compensar la manca relació amb l’adquisició del llenguatge dels de coneixement i la fossilització dels errors L2 en un entorn amb tan poc suport i és és un problema crònic. previsible que els L2 que tenen poc o nul contacte amb tipus 1 vius mostrin pocs trets Els infants de tipus 2 són L1 de la llengua lingüístics propis dels tipus 1. La recerca va que els pares o cuidadors utilitzin amb ells revelar (NeSmith, 2012: resum) que “la gran en qualsevol nivell de competència que majoria dels mestres enquestats tenien tinguin els pares. En el millor dels casos, poca o nul·la formació en ensenyament de això representa que aquests infants són llengües, semblaven tenir poc coneixement criats parlant una varietat d’aula del hawa- de publicacions sobre ensenyament i apre- ià que reflecteix les qüestions esmentades. nentatge de llengües i tenien poc contacte Aquest tipus de parlant pot denominar-se amb parlants natius. Els llibres de text ana- “tipus 2,5”, ja que l’idioma que mostra és el litzats, que en general no anaven acompa- dels seus mestres lingüístics. nyats de guies del professor o de recursos suplementaris, tenien en gran mesura una Que la població de Hawai‘i estigui revitalitzant orientació conductista, i el seu disseny i el hawaià en una condició lingüística tan des- metodologia reflectien una curiosa barre- esperada és una conseqüència del passat i ja d’aspectes tant de traducció gramatical dels esforços del programa nord-americà de com d’enfocaments audiolingüístics”. Els desnacionalització. Amb tot, els esforços col· programes de perfeccionament per a pro- lectius dels estudiants per augmentar el seu fessors de llengua hawaiana s’han centrat domini del hawaià i formar cercles socials de en un o altre llibre de text particular ancorat parla hawaiana, encara que sigui com a L2, en mètodes obsolets. ens diuen que els objectius de l’agenda dels EUA gairebé van reeixir però han acabat No existeix un consens entre els professors fracassant. La llengua hawaiana no ha estat de llengua hawaiana sobre la teoria del pla erradicada i el record del regne hawaià i l’en- d’estudis, el currículum o els aspectes fo- derrocament del seu govern legítim no s’ha namentals de la planificació de les classes pogut esborrar. ni quins objectius comunicatius s’han d’as- solir. Si els L2 busquen assolir les capaci- tats dels tipus 1 més competents, actual- La revitalització per als tipus 1 ment és impossible mesurar-ho perquè no hi ha eines equiparables a les que mesuren Un dia, ja fa uns anys, em va sorprendre la competència dels L2 dels grans grups molt comprovar que la caixera del super- lingüístics del món. El hawaià no té eines mercat del meu barri a Honolulu, una dona d’avaluació equivalents al Marc Comú Eu- gran, era un tipus 1, quan, després d’anys ropeu de Referència per a les Llengües d’anar-hi a comprar i de veure-la sovint, de o al Sistema Internacional d’Avaluació de sobte em va mirar quan m’apropava al tau- l’Idioma Anglès. Per tant, els aspectes fo- lell i em va preguntar: “No Ni‘ihau nō ‘oe?” namentals de l’ensenyament i l’aprenentat- [‘Vostè és de Ni‘ihau?’]. Els que aprenen ge de la llengua hawaiana han de superar hawaià a l’aula no solen formular aques- molts obstacles i ni tan sols és segur que ta pregunta d’aquesta manera, però, en la assolir un alt nivell de competència de ti- meva experiència, així és com els tipus 1 pus 1 sigui l’objectiu a les aules. Els L2 de parlen, així que la vaig reconèixer com a L1 122 Linguapax Review 7

a l’instant. Li vaig contestar en hawaià que mantenir la competència entre els fills per- era de Kaua‘i, no de Ni‘ihau, però que por- què puguin ser pares competents lingüísti- tava una samarreta de Ni‘ihau i que per això cament i culturalment quan comencin a te- s’havia pensat que era d’allà. Vaig mantenir nir els seus fills. La revitalització de Ni‘ihau el rostre impassible, però per dins estava també comporta l’expansió de dominis a impactat. Fins aleshores totes les nostres Kaua‘i en els quals la seva llengua es pu- interaccions s’havien reduït a l’acte de pa- gui normalitzar. Durant dècades ha estat gar la compra. Des de llavors ens vam anar normal anar a comprar o a omplir el dipòsit tractant i em va explicar que va néixer i créi- del cotxe al costat oest de Kaua‘i i trobar xer al centre d’O‘ahu, que el seu pare par- caixers de Ni‘ihau amb qui parlar hawaià lava hawaià (tipus 1) a casa, però que va per fer transaccions i mantenir converses dissuadir els fills d’utilitzar-lo fora de casa agradables. perquè parlar-lo en públic estava estigmatit- zat. També havia viscut de jove amb la seva A principis dels setanta, Moke Keale pre- àvia, amb qui parlava hawaià, una experièn- sentava a les nits de diumenge un pro- cia que compartim tots dos. grama de ràdio de dues hores a la cade- na KUAI, a ‘Ele’ele, Kaua‘i, anomenat The Em va explicar la seva història en part en Gentle Moke Program (Tava i Keale, 1989: hawaià i en part en anglès, però trobar una 6). Keale, un L1 de Ni‘ihau, només parlava nova parella de conversa li va despertar la varietat de Ni‘ihau i convidava a l’estudi un entusiasme renovat per l’ús del hawa- membres de la comunitat per parlar sobre ià en públic, una cosa que no havia fet en temes diversos o tocar música en directe. dècades. Per ella, la revitalització signifi- També posava enregistraments de les can- ca tenir algú amb qui parlar. Per als pocs çons hawaianes favorites i els membres tipus 1 vius avui dia fora de la comunitat de la comunitat trucaven i feien peticions. ni‘ihauesa, mantenir converses en hawaià Quan Kaua‘i va patir les tragèdies dels hu- és possible que els sacsegi la memòria i la racans ‘Iwa, el 1982, ‘Iniki, el 1992, Keale i llengua torni a ells. altres membres de la comunitat ni‘ihauesa van emetre falques a intervals regulars du- Avui és molt estrany conèixer un tipus 1 rant tot el dia per informar sobre el servei que no sigui de la comunitat ni‘ihauesa. d’ajuda. Des d’aquell moment vam intercanviar compliments en hawaià cada vegada que El pilar del seu programa de ràdio, però, ens veiem, però per mi és evident que és era una secció religiosa en què membres un tipus 1 que ha oblidat com parlar hawaià destacats de la comunitat oferien un sermó amb prou competència per mantenir con- cristià. Com que la ràdio arribava a Ni‘ihau, verses llargues sobre temes quotidians. Ha els familiars de Kaua‘i trucaven a l’emis- oblidat paraules i com s’ha d’expressar en sora per saludar la família de l’illa, trans- hawaià, i a més sordeja força, fet que com- metre missatges curts i dedicar cançons. plica les converses. El programa era el plat fort de les nits de diumenge i les famílies de Kaua‘i i Ni‘ihau En la comunitat ni‘ihauesa a Kaua‘i i es reunien al voltant d’un transistor per es- Ni‘ihau, famílies senceres parlen hawaià i coltar el programa i interactuar-hi. Keale els parlants són altament competents en també va participar en el llibre Niihau, the moltes àmbits del discurs. Per a la comu- Traditions of a Hawaiian Island, el 1989. nitat ni‘ihauesa, la revitalització comporta Quan Keale no hi era, el seu nebot Chala Linguapax Review 7 123

Kapahu Vidinha agafava el relleu com a del hawaià. Aquest era el tipus d’escolarit- presentador, i en els darrers anys del pro- zació al qual estaven acostumats els pares grama Loka Kaohelaulii Bustillos en va ser quan creixien a Ni‘ihau. Després de moltes el presentador fins que una altra empresa discussions amb l’administració escolar de va comprar l’emissora a finals dels noranta Kekaha, l’administració del districte esco- i el programa es va suspendre. lar i el Departament d’Educació de l’estat de Hawai‘i, es va proporcionar un espai Curiosament, va ser en el moment en què es a l’escola de Kekaha perquè les famílies va silenciar la veu de Ni‘ihau a les ones hert- de Ni‘ihau poguessin impartir les seves zianes que la comunitat ni‘ihauesa va enviar pròpies classes fins que es trobés una so- el missatge més alt i clar que la societat de lució permanent. Com que els adults de Kaua‘i havia escoltat d’aquesta comunitat Ni‘ihau no eren professors titulats, se’ls en del qual es tenia record. La comunitat va fer va assignar un que havia ensenyat hawaià saber que ja no acceptaria ser marginada com a llengua complementària a l’institut pel sistema d’escoles públiques. de Kaua‘i durant anys i que havia dedi- cat gran part de la seva vida a l’estudi del hawaià com a llengua complementària, i Ocupar-se dels problemes amb les del hawaià de Ni‘ihau en particular. El pa- pròpies mans per d’aquest mestre també va legitimar el programa sota l’administració del Departa- El 1993 els pares ni‘ihauesos a Kaua‘i ment i va millorar el nivell de professionali- van boicotejar l’escola primària de Keka- tat. Avui dia segueix exercint com a mestre ha, on els seus fills estaven matriculats, i i com a docent titulat. van començar a impartir ells mateixos les classes als pavellons d’un parc de la lo- Malgrat la solidaritat demostrada per la co- calitat. Els pares s’oposaven al fet que els munitat ni‘ihauesa en aquest cas, que va seus fills haguessin de seguir programes ser esperançadora i inspiradora, l’escenari d’educació especial perquè no parlaven era propici perquè es produïssin tensions anglès. Aquest patró d’estigmatització, entre les forces internes i externes al voltant present des de feia dècades, dels estudi- del futur de l’escola. De qui dependria l’es- ants de Ni‘ihau havia seguit el seu curs i cola?, qui l’havia de dirigir?, qui n’havia de les famílies ni‘ihaueses, per compte propi gestionar els assumptes?, però també en i sense suport d’entitats externes, van de- quina llengua s’impartiria l’ensenyament? cidir treure els fills de l’escola de Kekaha. Una mare, Luana Kanahele, ho recorda així: “Crec que va ser el dia més feliç de la Interrogants sobre responsables i meva vida”.3 mètodes

Els pares van expressar des del principi el Moltes entitats dels sectors públic i privat seu desig de replicar el programa escolar van oferir assistència a la comunitat ni‘iha- de Ni‘ihau, en què l’anglès era la llengua uesa en aquest difícil moment de transició principal d’instrucció, però amb el suport mentre articulaven un pla per al programa

3.- https://www.pri.org/stories/2016-07-28/last-native-speakers-hawaiian (minut: 9:50; consulta: 15 de setembre de 2019). 124 Linguapax Review 7

educatiu que promovien. Entre aquestes les d’immersió hawaianes concebudes per entitats, ‘Aha Pūnana Leo (APL), amb el ensenyar hawaià a angloparlants, va ser la seu soci, la facultat de llengua hawaiana instrucció a classe només en hawaià, amb de la Universitat de Hawai‘i a Hilo, es va la instrucció en anglès a partir del cinquè revelar com la més disposada i capaç per curs (estudiants de 10 i 11 anys). Les enti- proporcionar un suport a gran escala. tats de Hilo de tipus 2 solen crear noves pa- raules que són alienes als tipus 1, i que per L’APL, com a patrocinador fiscal, va rebre als parlants de Ni‘ihau moltes, si no totes, una subvenció de 600.000 dòlars el 1999 són estranyes, de manera que inicialment de l’Oficina d’Afers Hawaians del govern van preferir no utilitzar els termes de Hilo. de l’estat de Hawai‘i per renovar un edifi- ci desocupat davant de l’escola primària No es va formalitzar cap acord o contrac- de Kekaha per acollir el programa esco- te entre la comunitat ni‘ihauesa i les enti- lar de Ni‘ihau, anomenat Ke Kula Niihau o tats de Hilo. No es van exposar els papers Kekaha, per al seu ús a llarg termini. Entre d’amfitrió i de foraster en relació amb el pla la comunitat es va generar aleshores un per desenvolupar aquesta escola entre la desconcert pel que fa al programa: quin comunitat ni‘ihauesa. La cultura hawaiana s’havia d’implantar?, el de la comunitat té una llarga tradició cultural sobre el com- ni‘ihauesa, que l’havia iniciat, o el d’APL, el portament dels forasters en l’àmbit dels patrocinador fiscal. amfitrions, i aquí no es va respectar. L’ex- cés d’entusiasme per una bona causa pot Una altra qüestió igualment preocupant fer que ens precipitem en situacions des- que els membres de la comunitat van for- esperades. Les tensions estaven relacio- mular i debatre obertament va ser si l’enfo- nades amb la postura del patrocinador fis- cament docent s’havia d’assemblar al de cal de Hilo (el foraster), que oferia el suport l’escola de Ni‘ihau, amb la instrucció prin- fonamental que necessitaven els membres cipalment en anglès. Si l’escola de Ni‘ihau de la comunitat ni‘ihauesa (els amfitrions), funcionava així era perquè les famílies par- que van iniciar aquest concepte d’escola: laven hawaià en tots els contextos fora de l’educació a l’escola seguiria realment el l’escola a l’illa, de manera que ni l’escola model de l’escola de Ni‘ihau, com desit- ni els seus professors o estudiants eren javen els pares? El patrocini fiscal s’havia com les escoles d’immersió hawaianes dissenyat per servir la comunitat ni‘ihauesa amb suport de l’APL, en què tant profes- o el patrocinador fiscal? sors com estudiants intentaven aprendre hawaià junts, tots ells procedents de llars Quan les tensions al si de la comunitat ar- de parla anglesa. Durant dècades les famí- ribaven al punt àlgid i els seus membres lies ni‘ihaueses havien volgut que els seus optaven per un o altre bàndol, un membre fills fossin educats en anglès perquè- po del consell d’APL va registrar el nom Ke guessin prosperar dins la societat majori- Kula Niihau o Kekaha, a títol particular, al tària de parla anglesa a tot Hawai‘i, sabent Departament de Comerç i Assumptes del que podien utilitzar l’anglès fora de la llar Consumidor (DCCA) i va assignar el nom en certs contextos i el hawaià a casa i en la a APL. Per acabar-ho d’adobar, aquesta comunitat com a llengua materna. persona era l’únic membre de la comunitat ni‘ihauesa del consell d’APL, però a l’es- El sistema docent concebut per APL i la fa- cola no hi tenia cap paper. El punt culmi- cultat de la UH Hilo, i implantat a les esco- nant del conflicte va ser la reunió descrita Linguapax Review 7 125

en la introducció. La família immediata del seus fills de parla hawaiana també haurien membre del consell d’APL de Ni‘ihau es va d’aprendre anglès des de preescolar, par- alinear amb la institució i a l’altre bàndol tint de la convicció que com més aviat co- van quedar altres membres de la comuni- mencin més possibilitats tindran de prospe- tat, tots ells d’una família extensa. rar en el món modern.

Però ja era un fet consumat. Es va concedir Un membre del consell de l’Oficina d’Afers el nom a l’APL, que tenia el finançament, i Hawaians va comentar el següent sobre una part significativa de la comunitat va tri- aquest assumpte (Office of Hawaiian- Af ar el costat dels poderosos. Els perdedors, fairs, 1999): també nombrosos, van iniciar un nou pro- grama escolar, el Niihau School of Kekaha, i Al llarg dels anys ‘Aha Pūnana Leo ha estat van impugnar la concessió del nom de l’es- el pilar dels programes d’immersió en llen- cola original davant la DCCA. La comunitat gua hawaiana. Ha reunit els recursos eco- és en general la més desfavorida econòmi- nòmics i polítics per reforçar la immersió en cament de Hawai‘i i es van haver de repre- hawaià. Els anys de lluita per crear una base sentar a si mateixos al jutjat. Això ho sé per- per als nostres programes d’immersió han què els qui van impugnar l’assignació del demostrat ser positius per al ressorgiment nom em van demanar que els representés de l’orgull i la integritat del nostre poble. No a la vista. Vaig fer el millor que vaig poder, obstant això, la nostra experiència amb les perquè no soc advocat, i ho vaig fer amb comunitats de Maui, Moloka‘i i Ni‘ihau ens gratitud. L’APL va contractar un advocat diu que ha arribat l’hora que aquests recur- mercantil i va guanyar el cas. Les conclusi- sos limitats es comparteixin més enllà del ons es poden consultar a la DCCA. paraigua de Pūnana Leo.

La part perdedora va considerar que les en- Aquesta experiència, en què les entitats de titats de Hilo havien aplicat tàctiques intimi- Hilo encarnaven el parlant hawaià de tipus datòries i mà dura i s’havien ajudat d’anys 2 i la comunitat ni‘ihauesa el de tipus 1, ha d’experiència empresarial, intel·ligència fis- estat fins avui l’exemple més dur i trist del cal, influència política, recursos econòmics conflicte entre les dues esferes. Avui queda i fins i tot d’engany per coaccionar la comu- per resoldre la qüestió de si les entitats de nitat ni‘ihauesa i sotmetre-la al seu concepte Hilo consideren que el seu paper a l’escola d’educació hawaiana i a la seva voluntat pel de Ni‘ihau a Kekaha és de transició i volen que fa a la propietat i gestió de l’escola de passar el control a la comunitat ni‘ihauesa la comunitat a Kekaha. La naturalesa explo- i allunyar-se’n o bé volen seguir-ne sent siva d’aquest assumpte va arribar als diaris propietaris i administradors permanents i locals. Segons Yasmin Anwar (2001): dictar a la comunitat ni‘ihauesa no tan sols com s’ha d’administrar l’escola, sinó també Una de les parts es va aliar amb ‘Aha Pū- les paraules que han d’utilitzar per ense- nana Leo, amb seu a Hilo, que controlava nyar als alumnes ni‘ihauesos. Utilitzant els l’escola i tenia per objectiu perpetuar l’idio- llibres i materials proporcionats per les en- ma hawaià, la qual cosa vol dir que l’anglès titats de Hilo, que contenen nombrosos ter- s’introdueix en el cinquè curs només com a mes de nova creació, a l’escola ja se senten segona llengua. alumnes ni‘ihauesos fent servir aquestes L’altra part va mirar d’independitzar-se de paraules. Aquest era el temor que Malaki ‘Aha Pūnana Leo, amb l’argument que els Kanahele Jr. planteja en la introducció. 126 Linguapax Review 7

En l’episodi titulat “Meet the Last Native nitat intacta de parlants natius de hawaià Speakers of Hawaiian” de la sèrie de pod- tradicional al món... [que] el municipi de casts “The World”, de PRI.org, es demana- Kaua‘i està compromès a ajudar la comu- va l’opinió a una membre de la comunitat nitat ni‘ihauesa i a protegir la seva varietat ni‘ihauesa, que també era administradora de hawaià tradicional... PER TOT AIXÒ, de l’escola, sobre la creació de termes per s’ha d’establir, finançar i mantenir un- co part de L2. La seva resposta va ser:4 mitè consultiu sobre la llengua hawaiana tradicional amb la funció de documentar, Són els mestres. Estem parlant de gent titu- estudiar, protegir, publicar i promoure la lada. Poden crear el que vulguin i com vul- nostra varietat única de llengua hawaiana guin. I jo, com a hawaiana nativa, m’hi haig de Kaua‘i i Ni‘ihau”.5 d’oposar perquè estan creant totes aques- tes paraules? Doncs no. Que kamepiula En la sessió parlamentària de la primavera s’assembli tant a ‘ordinador’, a mi ja m’està de 2019, el Parlament de l’estat de Hawai‘i bé, perquè no existeix en el meu dialecte. va estudiar una resolució per encarregar Però consideres que és hawaià? a l’APL, juntament amb la seva entitat as- No. sociada, la facultat de la UH Hilo, la tas- ca de planificació lingüística del hawaià. Aquesta resposta mostra la visió que els ti- Els membres de Ka Leo o na Kupa es van pus 2 tenen dret a construir la seva llengua oposar a l’ampli abast d’aquesta proposta com vulguin, però també allunya la comu- argumentant que els parlants ni‘ihauesos nitat ni‘ihauesa de les invencions dels tipus no estaven d’acord amb termes com ara 2. Es fa referència directa a dos “dialectes”: ‘aukahi, kūhelu i mo‘omeheu,6 que s’utilit- “el meu dialecte” i, implícitament, “el seu di- zen en les traduccions al hawaià d’aquests alecte”. Aquesta resposta també deixa clar projectes de llei, ja que es tracta de creaci- que aquesta persona de Ni‘ihau prefereix el ons fetes per tipus 2 inintel·ligibles per als dialecte de la seva comunitat a l’altre. parlants ni‘ihauesos.

Ka Leo o na Kupa va declarar que si les Flexionar un múscul nou notificacions d’oficines públiques com el Departament de Salut es proporcionen El 2016, l’alcalde del municipi de Kaua‘i, en hawaià als parlants ni‘ihauesos que les que inclou Ni‘ihau, va constituir el Ka Leo necessiten per entendre els serveis, s’han o na Kupa, un comitè consultiu de Ni‘ihau d’escriure d’una manera que faciliti la lec- per assessorar la corporació sobre l’ús del tura d’aquests L1, és a dir sense màcrons hawaià. Una part de la normativa exposa ni marques glotals i en paraules compren- el següent: “CONSIDERANT que el hawa- sibles per als parlants ni‘ihauesos. A més, ià... és l’única llengua indígena de Kaua‘i tot i que la planificació lingüística és impor- i Ni‘ihau i per tant s’ha de protegir... [que] tant, Ka Leo o na Kupa va considerar que la comunitat ni‘ihauesa és l’última comu- s’hauria de dispensar la comunitat ni‘iha-

4.- Vegeu: https://www.pri.org/stories/2016-07-28/last-native-speakers-hawaiian (consulta: 21 de setembre de 2019). 5.- Vegeu: https://www.kauai.gov/Portals/0/OED/ProclamationforNiihauLanguage.pdf?ver=2016-04-26-154727-693 (consulta: 17 de setembre de 2019). 6.- Kōmike Hua‘ōlelo (2003): kūhelu: oficial (pàg. 96); mo‘omeheu: cultura (pàg. 141); ‘aukahi: possiblement ʻmoviment’, com en moviment social (no publicat a cap diccionari). Linguapax Review 7 127

uesa d’aquesta legislació si una organitza- la llengua hawaiana a les illes Marqueses ció externa s’encarrega de la planificació, arran de l’obra dels missioners hawaians ja que la comunitat a) té normes lingüísti- de l’època. Segons Kaai: “... pehea la e lilo ques històricament consolidades i neces- ai ka kakou olelo kuakahi a kualua paha, e sitats de manteniment de la llengua exclu- poina loa ia ai ka lakou olelo iho...” (cursi- sives; b) no ha perdut mai l’idioma com a va afegida).7 El terme olelo kuakahi (‘ōlelo llengua materna, i c) reconeix Ka Leo o na kuakahi) aquí probablement significa “llen- Kupa com un òrgan amb el qual el govern gua primera/autòctona” i kualua probable- pot col·laborar. Aquests projectes de llei ment correspon a “segona llengua”. S’as- no es van aprovar. Els parlamentaris van sembla al terme maori de Nova Zelanda, manifestar desconèixer els temes relacio- reo tuarua, per a “segona llengua”, i tan- nats amb els diferents tipus de parlants i gata reo tuarua seria una “persona/parlant formes de hawaià i que s’haurien d’organit- L2”. Davant d’aquests dos termes és pos- zar debats per comprendre com aquesta sible participar en aquest discurs presen- revelació pot afectar/ha d’afectar la norma- tat aquí en hawaià sabent amb seguretat tiva i la legislació. Ka Leo o na Kupa espera que els po’e ‘ōlelo kuakahi (L1) hawaians poder participar en aquestes converses. havien encunyat aquests termes feia més d’un segle. Ka Leo o na Kupa representa una opció dins de la comunitat per determinar quina Segons Pukui i Elbert (1986: 236), el ter- concepció de llengua i cultura s’adopta ara me mānaleo (“parlant natiu”) el van crear i en el futur. Aquest organisme vol ser reco- els angloparlants Kimura i Wilson “a finals negut pel sector públic com a punt de con- de la dècada de 1970”. La traducció an- tacte amb capacitat per treballar dins la glesa proporcionada per al terme és in- seva comunitat en matèria de planificació herited language (‘llengua heretada’). lingüística i educativa. Aquest organisme Aquest terme va ser desconegut pels tipus també representa una opció amb la qual 1 —aquells que es pretenia que el terme el govern pot compartir els “recursos limi- descrivís— fins que els tipus 2 els en van tats” a què es refereix el síndic de l’Oficina fer prendre consciència. El terme és usat d’Afers Hawaians esmentat anteriorment. principalment per tipus 2, com a creadors Per a la comunitat ni‘ihauesa, aquesta re- del terme, per designar “l’altre”. A més, vitalització de la llengua sí que mereix el com a terme compost de doble substantiu, suport del govern. mānaleo probablement s’expressa millor en anglès com a trait of language (‘tret del llenguatge’) o altres interpretacions sem- Aquest dialecte i aquell altre blants.8

El 3 d’octubre de 1861, l’escriptora Simona Molts ni‘ihauesos s’han familiaritzat amb el Kaai (tipus 1) de Honolulu va comentar al terme a través del contacte amb L2 i el fan diari Ka Hoku o ka Pakipika la difusió de servir amb aquests per adaptar-s’hi, i de

7.- Ka Hoku o ka Pakipika, 3 d’octubre de 1861, pàg. 4. “... com és possible que la nostra primera o segona llengua sigui tal que oblidin la seva pròpia llengua...”. 8.- Pukui i Elbert (1986: 235-236): “māna. n. 1. A chewed mass, as of kava for drinking, coconut flakes or kukui nut for medicine... food taken after drinking kava... Māna ‘ai, food chewed by adult for child; any mouthful of food... 2. Trait believed acquired from those who raise a child. Kū nō i ka māna a ke kahu hānai, trait acquired from association with the one who raised the child. 3. Short for haumāna, student.” 128 Linguapax Review 7

vegades entre ells per parlar de L2. El ter- ment hawaià, ja que molts termes inventats me/expressió normal entre la població de no tenen base en el hawaià dels tipus 1. Al- Ni‘ihau per al concepte de parlant natiu és guns termes creats per tipus 2, com la ma- po’e wala‘au Kanaka (lit. ‘parlants de hawa- joria d’integrants d’aquest organisme, que ià’) i po’e kula ‘ia i ta wala‘au (lit. ‘persones caracteritzen els nous parlants de hawaià educades en la llengua’) per a L2 en el inclouen anilā (temps), kiuke (bonic, d’as- context escolar. pecte; comú entre els tipus 2, però no es troba en cap text de referència), kiko‘ī (es- La ironia del terme inventat mānaleo és pecífic), kuana‘ike (perspectiva) i pō- (un que és difícil d’entendre sense que se n’ex- afix utilitzat en els noms dels esports),9 pliqui l’etimologia. Abans de poder consul- termes que són innecessaris, perquè els tar en línia diaris digitalitzats en llengua L1 ja tenen maneres d’expressar aquests hawaiana a la primera dècada del segle xxi, conceptes. Els nous termes inventats per calia cercar entre grans quantitats de mi- tipus 2 com aquests oculten una manera crofilms de fotos arxivades de les pàgines de pensar i un paradigma anglesos i do- dels nombrosos diaris en llengua hawaiana nen una aparença de hawaià a qui no està del segle xix, i és impossible fer cerques en familiaritzat amb les normes lingüístiques aquests arxius amb paraules clau. Desco- dels tipus 1, alhora que desconcerten els brir informació cercant en microfilms era tipus 1 i manipulen la llengua des d’un pa- en gran mesura un fet accidental. Per tant, radigma estrany als tipus 1. Aquest és un Kimura i Wilson probablement van crear un fenomen que la lingüística de revitalització terme que realment creien que no existia, denomina camuflatge. suposant que no havien trobat l’article es- mentat del 1861. Els tipus 1 solen dir quin temps fa quan parlen de les condicions atmosfèriques Els parlants ni‘ihauesos han inventat ter- (per exemple, pluja, sol, vent). En una con- mes com a tipus 1 (vegeu-ne exemples a versa, si algú pregunta a un altre com és Licayan, Nizo i Kanahele, 2007) des que allà on són, referint-se al temps que fa, existeix la varietat, i el canvi de codifica- l’altre respon com pertoca. El dicciona- ció de certs conceptes és normal, com en ri Pukui-Elbert proporciona “ke ‘ano o ka la majoria de llengües modernes. Alguns manawa” i “au” per al temps. En els diaris termes exclusius de Ni‘ihau no publicats a del segle xix es feia servir la frase “ke ano Pukui i Elbert (1986) es poden trobar a Kō- o ka lewa” (“la naturalesa de l’atmosfera”), mike Hua‘ōlelo (2003) en la seva forma k i l. que s’assembla precisament a l’expressió tahitiana sobre el temps que fa te huru o te La majoria dels termes inventats pel comitè reva, que es tradueix exactament de la ma- Kōmike Hua‘ōlelo són substantius, i molts teixa manera. Hi ha una sèrie de contextos són conceptes nous per a la llengua hawa- en què el terme cute (‘bonic’) s’utilitza en iana. És qüestionable que el diccionari bi- anglès. Els tipus 1 fan servir expressions lingüe produït per aquest comitè sigui real- com Aloha nō (traduït lliurement, “adora-

pàg. 203: “leo. nvt. Voice... verbal message; to speak...”. Col·loquialment, ʻleo’ també s’utilitza per dir ʻllengua’. 9.- Kōmike Hua‘ōlelo (2003): anilā: weather (pàg. 7); kiuke: cute (no publicat en cap diccionari, però utilitzat per L2 per dir ʻcute’, tal com s’utilitza en tots els contextos en anglès); kiko‘ī: specific (pàg. 83); kuana‘ike: per- spective (pàg. 96); pō-: -ball (com a afix en termes esportius; pàg. 178-179). La creació d’aquests termes no es correspon amb les regles de Kōmike Hua‘ōlelo (pàg. xvii-xix). Linguapax Review 7 129

ble” o “mare meva”) per expressar la seva són nous en absolut, s’expressen de ma- reacció davant del que consideren adora- nera familiar per als tipus 1, i la seva comu- ble en aparença. nitat en particular. Per què voldrien crear, els tipus 2, nous termes per a conceptes Un cop vaig fer de jutge en un concurs per als quals els tipus 1 ja en tenen? Sovint d’oratòria en hawaià. Un altre dels jutges la resposta es troba en el desig de crear era ni‘ihauès. Quan va sentir que un con- termes que tinguin una correspondència cursant deia la paraula kiko‘ī, es va inclinar més directa amb l’anglès, la llengua ma- cap a mi i em va preguntar què volia dir. Li terna dels tipus 2. Amb això, però, els tipus vaig explicar que els parlants escolaritzats 2 aprofundeixen la divergència lingüística la fan servir per referir-se a alguna cosa respecte als tipus 1, cosa que defineix “específica”. Com que aquesta paraula no més clarament els tipus 2. És probable té res que en faci evident el significat, l’hi que aquest sigui el camí que segueix la vaig haver de dir en anglès. Es va quedar identitat dels tipus 2, donada la popularitat perplex, però em va dir: “Polole‘i. ‘O ia ta d’aquesta via entre els L2. mea polole‘i” (‘Correcte/exacte. És la cosa correcta/exacta’). Ho va dir corregint el concursant. Per què hauríem d’aprendre la llengua dels tipus 1 Els tipus 1 quan volen expressar opinions o punts de vista diuen “Ma ko‘u ‘ao‘ao” (‘A El poble hawaià té una llengua autòctona la meva banda’, similar a l’expressió ‘per que corre un gran perill a causa de la dismi- la meva part’) o altres expressions similars. nució dels tipus 1, de qui els tipus 2 poden La paraula kuana‘ike és probablement la aprendre el hawaià. Els qui desitgen apren- més graciosa que hagin inventat els tipus dre la llengua dels tipus 1 poden fer-ho, 2, del tot aliena a la perspectiva dels tipus però cada vegada és més difícil amb la re- 1. Els tipus 1 diuen “kinipōpō pekupeku” ducció dels tipus 1. Tanmateix, cal prendre per designar el futbol americà i “kinipōpō decisions quan algú que aprèn la llengua hīna‘i” per al bàsquet. “Pōpō” és la forma es troba davant l’opció de anilā o ke ‘ano o tradicional abreujada de “kinipōpō”, que ka lewa o bé una altra expressió sobre quin signifiquen ‘pilota’. De fet, pō en hawaià temps fa. Vet aquí per què hauríem d’optar significa ‘nit’. Així doncs, el terme -dels ti per la llengua dels tipus 1 en lloc de les pa- pus 2, pōhīna‘i, és entès pels tipus 1 com raules inventades dels tipus 2: la “nit de cistelles” i no bàsquet. La intenció dels tipus 2 era reduir la paraula pōpō a “Nānā ka maka. Ho‘olohe. Pa‘a ka waha. pō-, però van acabar creant un problema Ho‘opili.” “Observar, escoltar. Mantenir la de comprensió per als tipus 1. boca tancada. Imitar.” Aquest era el principi de l’ensenyament del Quan la directora de l’escola de Ni‘ihau vell Hawai‘i. Prou que ho sabien els ancians: parlava sobre el dialecte dels acadèmics, “I ka nānā no a ‘ike, observant aprenem. I ka també es referia a la seva preferència pel ho‘olohe no a ho‘omaopopo, escoltant ens dialecte de la seva comunitat. Això vol dir encomanem a la memòria. I ka hana no a que aquests mateixos conceptes, que no ‘ike, fent dominem l’habilitat.”10

10.- Pukui, Haertig i Lee (1972b: 48). 130 Linguapax Review 7

En la jerarquia tradicional hawaiana, par- Si no li expliques i et sentís cantar, et diria de lem com ens ensenyen els ancians: és a seguida: “Aquesta paraula que has dit no és dir, L1 tradicionals. Per tant, algú que aprèn bona”. T’hauria dit de seguida: “No vull que la llengua no descarta una paraula tradici- ho deixis i que es creï un problema. Vull que onal com kinipōpō/pōpō per crear-ne una ho arreglis ara mateix... Aquesta paraula no de nova com ara pō-. és bona. Canvia-la”.

“El hawaià necessita entendre i apreciar la L’advertiment de Tūtū Tipola sobre l’ús de solidesa i bellesa de la seva cultura.”11 En la llengua és coherent amb les normes altres paraules, les competències dels L1 tradicionals.12 Potser sigui aquest un dels tradicionals no necessiten ser fixades per elements de la cultura tradicional que es les invencions dels L2 per a conceptes que debilita en relació amb els L1 i L2 en l’era ja existeixen. de la revitalització del hawaià.

Ralph Kaonohiokala Alapai, L1, nascut el Elama Kanahele, L1, va reconèixer així la 1907 a Nāwiliwili, Kaua‘i, va afirmar (Land- primacia dels L1 com a models lingüístics graf, 1987: 12): i culturals (Licayan, Nizo i Kanahele, 2007: 32): Vaig adquirir el coneixement de la llengua hawaiana a casa meva, entre la meva gent. ... mahalo no i to‘u matua tane, oia hoi, Wili- Valoro molt la nostra llengua. Escoltant ama Apelahama Nizo, i ta hai mau ana mai i com parla la gent percebo els canvis que teia poe moolelo ia matou tana poe kamalii. es produeixen en la llengua. No parlen la Aka, owau hoi ta mea noho paa me ia a i llengua original... Els meus pares parlaven tona mau la hope. Oia ka tumu, paa ia’u teia així a casa i jo ho vaig aprendre. La gent de poe moolelo. Pela iho la te ano o ta hai moo- Kaua‘i, amb la seva llengua, és a prop del lelo ana a ta poe Niihau. poble de Ni‘ihau. ... dono gràcies al meu pare, Wiliama Ape- lahama Nizo, que ens va explicar aquestes Tūtū Tipola, venerada anciana de Ni‘ihau, històries als seus fills. Però vaig ser jo qui va va criticar en el seu dia les paraules em- estar més a prop seu fins als darrers dies. prades en cançons pels membres de la Per això les conec tan bé, aquestes històri- seva mateixa comunitat (Licayan, Nizo i es. Així és com s’expliquen les històries en- Kanahele, 2007: 33): tre la gent de Ni‘ihau.

Te oe ahe hoite ia ia a lohe oia ia oe i ta hi- meni, a walaau pololei oia ia oe, “Tela olelo ‘A’ole au e ha‘alele i kou leo au i himeni mai nei, ahe maitai loa.” Hai po- lolei oia ia oe, “Aale wau mamate e wiho a Es diu que el 1823 la reina Kamāmalu va lo‘a ta pilikia. Mamate wau i teie manawa e dir al seu marit, el rei Liholiho: “Ke hele nei hooponopono oe . . . Kela olelo, ahe maitai. nō au ma muli o kāu kauoha, ‘a‘ole au e E hoololi i teia olelo. ha‘alele i kou leo” (‘Segueixo el camí que em dius, no m’apartaré de la teva paraula’).

11.- Pukui, Haertig i Lee (1972a: coberta posterior). 12.- Vegeu Pukui, Haertig i Lee (1972b: 53). Linguapax Review 7 131

Aquest va ser el sentiment ple de tendresa de Ni‘ihau. No li haurien importat les parau- que va expressar abans d’emprendre tots les que la gent creés per a si mateixa per- dos un fatídic viatge a la Gran Bretanya, en què no eren el seu dialecte. Jo prefereixo què tots dos van caure malalts i van morir. el dialecte de la meva àvia. Prefereixo el dialecte de la comunitat ni‘ihauesa. Pre- Aquesta escena recorda la desaparició pa- fereixo el dialecte que trobo en els textos ral·lela de la llengua dels tipus 1. A la meva escrits per tipus 1. Em puc plantejar de àvia, Annie Kealoha Kaaialii Kauhane, li dic: fer servir paraules creades pel Comitè per “Aole au e haalele i kou leo.” Escric aques- designar conceptes per als quals els tipus ta frase sense màcrons ni marques glotals, 1 no tenen paraules o puc consultar amb com ella feia. Faré servir les paraules que amics de Ni‘ihau per crear una paraula si ella feia servir. Aquesta és la meva elecció. la del Comitè no em sembla raonable. El Si escric amb màcrons i marques glotals és mateix dret que té tothom. per adaptar-me als que ho necessiten. L’entusiasme que sentia quan treballava Si volgués, podria emprar paraules crea- per al Comitè es va esvair quan vaig deci- des pel Kōmike Hua‘ōlelo per a conceptes dir allunyar-me’n. Em vaig treure un pes de per als quals la meva àvia ja tenia parau- sobre. No me’n penedeixo, d’aquells anys, les, com el terme del Comitè kinika per ni tampoc del que vaig fer. Formo part del a pica de la cuina enlloc del que deia la moviment de revitalització de la llengua meva àvia, kapu holoi pā, però per què ho hawaiana i la situació és desesperada. hauria de fer? Podria emprar el terme de la Això és el que significa ser part d’aquest Comissió hese per a bruixa, però per què moviment confús, incert, frenètic i sovint ho hauria de fer si els ni‘ihauesos han estat caòtic que estimo, però algú ha de roman- utilitzant uiti durant dècades? No tinc cap dre fidel a la llengua de la seva àvia. Jo ho raó per fer-ho. Vaig formar part del Comitè seré, i espero no ser l’únic. Sóc parlant de durant sis anys de la meva vida, hi vaig tre- hawaià gràcies als tipus 1. ballar voluntàriament i bé i vaig sentir que feia una bona tasca. Però no faré servir les És la nostra situació lingüística desespera- paraules del Comitè quan els tipus 1 com da el resultat de les nostres accions? És la meva àvia ja tenen paraules per als ma- intencionat, el conflicte amb altres parti- teixos conceptes. cipants d’aquesta revitalització? No. Som participants actius i decidits en la recupe- La meva àvia encara vivia quan jo treballa- ració de la llengua hawaiana a causa de va al Comitè i seguia sent la meva parella la imposició continuada d’una potència es- de conversa sempre que estàvem junts, trangera entre nosaltres. Som gent de bo- com ho havia estat des de jove. Vaig de- nes intencions. La gent de Ni‘ihau i Kaua‘i cidir no explicar-li res sobre les paraules són gent de bones intencions. La gent de que estava creant amb el Comitè. M’envaïa Hilo és gent de bones intencions. Podem una sensació de vergonya quan pensava pensar diferent sobre com s’ha de sostenir d’explicar-li el que feia al Comitè. Em pre- i difondre la nostra llengua, però si la soste- ocupava com reaccionaria i, coneixent-la, nim és perquè és el que hem de fer enfront probablement hauria reaccionat de mane- de l’ocupació d’una potència estrangera. ra apàtica, perquè la seva postura davant dels invents del Comitè segurament hauria Als meus companys els dic: trieu el que coincidit amb la de la directora de l’escola vulgueu, però trieu la llengua dels nostres 132 Linguapax Review 7

tipus 1. Preferiu-la. Reduïu la tendència a llenge for community empowerment. manipular la llengua hawaiana per L1 an- Ka Wai Ola o OHA, abril de 1999, vol. glesos per tal que no s’aparti de la llengua 16(7), 7. dels nostres avis i besavis de forma inne- Pukui, M. K.; Elbert, S. H. (1957, 1986). cessària. Hawaiian dictionary: Hawaiian-English English-Hawaiian. Honolulu: University of Hawaii Press. Referències bibliogràfiques Pukui, M. K.; Haertig, E. W.; Lee, C. A. (1972a). Nānā i ke kumu: Look to the Anwar, Y. (2001). “Programs for Ni‘ihau source. Vol. I. Honolulu: Hui Hānai, The kids coexist on Kaua‘i”. A: Honolulu Ad- Queen Lili‘uokalani Children’s Center. vertiser. Publicat en línia el 29 de maig Pukui, M. K.; Haertig, E. W.; Lee, C. A. del 2001. http://the.honoluluadvertiser. (1972b). Nānā i ke kumu: Look to the com/article/2001/May/29/ln/ln11a.html source. Vol. II. Honolulu: Hui Hānai, The (consulta: 18 de setembre de 2019). Queen Lili‘uokalani Children’s Center. Brown, R. (1963). Learn Hawaiian. Hono- Schütz, A. (1994). The voices of Eden: A lulu. history of Hawaiian language studies. Kōmike Hua‘ōlelo (2003). Māmaka kaiao: A Honolulu: University of Hawaii Press. modern Hawaiian vocabulary: A compi- Schütz, A. (2020). Hawaiian language: lation of Hawaiian words that have been Past, present, future: What every teac- created, collected and approved by the her and student of Hawaiian might like Hawaiian Lexicon Committee from 1987 to know about the history and future of through 2000. Honolulu: University of the language. Honolulu: University of Hawai‘i Press. Hawaii Press. Landgraf, A. K. (1987). E nā hulu kupuna Tava, R.; Keale, M. (1989). Niihau, the Tra- nā puna ola maoli nō. Kaneohe: Elepaio ditions of a Hawaiian Island. Honolulu: Press. Mutual Publishing. Licayan, E.; Nizo, V.; Kanahele, E. (2007). United States Department of State Foreign Aloha Niihau: Oral histories by Emalia Relations (1894). Affairs in Hawaii Hou- Licayan, Virginia Nizo, and Elama Ka- se ex. doc. no. 47, cinquanta-tresè con- nahele. Elama Kanahele; Kimo Armita- grés, segona sessió. ge; Keao NeSmith (eds.). Honolulu: Is- Walk, K. (2007). “Officially” what? The legal land Heritage. rights and implications of ‘ōlelo Hawai‘i. NeSmith, R. K. (2012). The teaching and le- University of Hawai‘i Law Review, 30(1), arning of Hawaiian in mainstream edu- 243-268. cational contexts in Hawai‘i: Time for Williams, R. (2014). Olelo odyssey: Its pi- change? (Tesi doctoral.) New Zealand: oneers and champions reflect on the University of Waikato. revival of the Hawaiian language. Hana Office of Hawaiian Affairs (1999). Trustee Hou Magazine, abril/maig de 2014, vol. message: Immersion education: A cha- 7(2), 93-105. Linguapax Review 7 133

HAWAIIAN PERFORMING ARTS AND THE RESURGENCE OF THE HAWAIIAN LANGUAGE Kalena Silva, Ph.D.

In the 1960s, as the Hawaiian language of 40—reported speaking Hawaiian in the reached a new low in its continuing decline, home. This increase is a stunning achieve- a few remaining native Hawaiian-speaking ment. We are not out of the woods yet as kūpuna (elders) began to express great much remains to be done, but the achieve- concern that the language was no longer ment to date holds much promise for the spoken nor understood by younger gener- future sustainability of Hawaiian. ations. Earlier in the century, one kupuna stressed the importance of our language, Increasing numbers of people—Hawaiian saying, “I ʻike ʻia nō ke kanaka no kekahi and non-Hawaiian alike—are participating lāhui ma kāna ʻōlelo” (i.e., A person’s na- in activities with cultural knowledge bases tional identity is revealed in the language associated with education, with the physi- he or she speaks [translation mine]). Some cal environment, including the land, ocean, scholars at the time estimated that perhaps and sky, and with the visual, healing, and only 2,000 native speakers of Hawaiian— performing arts. Generally, the activities most over the age of 60—were left in all of are of two major types: evolving traditional Hawaiʻi. The beloved language of our is- (i.e., continuing uninterrupted with varying lands was dying and nearing extinction. degrees of vitality from former times to the present, like lei-making, music, hula, and Some of these kūpuna took it upon them- taro farming) and reemerging traditional selves to begin teaching Hawaiian in their (i.e., once abandoned, but now being re- communities and in schools. Some years vitalized through research in old Hawaiian later, in 1978, with the assistance and language sources and/or among other support of these pioneering kūpuna, the Pacific Island peoples, like celestial- navi first Hawaiian Studies Bachelor’s Degree gation, aquaculture, and kapa [bark cloth] taught through the medium of Hawaiian -making). To a greater or lesser extent, the was established at the University of Ha- Hawaiian language is a component found waiʻi at Hilo. Also in 1978, the Hawaiʻi State in all of these activities. Constitutional Convention paved the way for the recognition of Hawaiian as an offi- Aside from daily use in communication, cial language of Hawaiʻi, alongside Eng- perhaps no where else is Hawaiian a more lish, the first state in the Union to - sorec important component than in the perform- ognize a Native American language. Such ing arts—including poetic compositions, groundbreaking legislation supported vocal music, dance, oratory, and theatre— revitalization efforts that have continued the main foci of this article. in schools and communities throughout our islands, resulting in nearly 10 times as In addition to the introduction of Christianity many speakers of Hawaiian today as in the and literacy in the early 19th century, other 1960s. According to data from the State increasing foreign influences—mainly -Eu of Hawaiʻi’s Department of Business, Eco- ro-American—throughout the 19th and 20th nomic Development and Tourism, in 2016, centuries led to the loss of several indige- nearly 19,000 people—most under the age nous performing arts forms (e.g., chant and 134 Linguapax Review 7

dance forms), especially, but not limited to, ond march from Selma to Montgomery, Al- those related to traditional Hawaiian religious abama in 1965 of civil rights activist, Martin worship. In their place, several acculturated Luther King Jr., and others, showing lead- forms arose (e.g., Christian hymnody as the ers wearing lei (floral wreath worn around basis for much Hawaiian singing and poet- the neck) given to them by Hawaiians. The ic composition and the adaptation of West- struggle of African Americans prompted ern modes of theatrical performance). In many Hawaiians to seriously reflect upon the 1960s, alarm at the decline of Hawaiian the socio-political conflicts on our own performing arts forms sparked concerted shores that led to the illegal overthrow in efforts at local and statewide levels to revi- 1893 of our constitutional monarchial gov- talize some of those forms. Notably, these ernment by the U.S. This reflection led efforts preceded and strengthened efforts some to begin a movement to restore Ha- at similar levels to revitalize the Hawaiian waiian national sovereignty that continues language, which began a few years later. to the present. A part of the socio-political justice sought by Hawaiians lies in the res- The many foreign influences in Hawaiʻi and toration of our language and culture, in- the subsequent decline of the Hawaiian cluding performing arts. language and culture give rise to several questions. How have present-day perform- The rise of American influence in Hawaiʻi ing arts with a Hawaiian language base— has brought a concomitant rise in tourism both indigenous and acculturated—been (mainly from the continental U.S. but also able to survive the decline of the language? increasingly from other countries, like Ja- How healthy are these arts today? What is pan and Canada). In addition to the “sun the prognosis for their future vitality? In this and surf,” a part of the tourist experience article, I attempt to provide some answers often includes Hawaiian culture, in which to these questions with knowledge that, be- Hawaiian music and dance are prominent- cause of the deep complexities involved in ly featured. Over the years, the tourist in- the discussion of Hawaiian performing arts, dustry has provided many Hawaiian musi- answers will continue to be proffered and cians and dancers with a means to earn a debated by myself and others. living, thereby retaining some indigenous and acculturated forms of Hawaiian music and dance performance (especially those How Have Hawaiian Performing Arts forms thought appropriate for tourists). In Been Able to Survive the Decline of the an ironic twist, the increasing foreign influ- Language? ence of tourism has resulted in the reten- tion of some music and dance forms, de- A U.S. Territory since 1900 and a State spite overall language and culture decline. since 1959, Hawaiʻi has long been aware of major issues of concern on the continen- As a child, I remember the many gather- tal U.S. Among those issues was the Civil ings—from small parties with friends and Rights Movement of African Americans in family to large community events—that the 1960s that resulted in significant leg- featured Hawaiian music and dance enter- islation to ensure civil justice and equali- tainment. Traditional songs and dances in ty. Many Hawaiians supported the aims of the Hawaiian language always seemed to this movement. That support can be seen begin the festivities, but as the hours wore in films and photos, among them the sec- on and the number of people at the event Linguapax Review 7 135

dwindled, increasingly, popular songs akau, writes about the traditional ubiquity in English would be sung. It seems as if and importance of Hawaiian poetry: “Mele people remembered and celebrated our were composed for the heavens, for the collective Hawaiian identity by singing the sky, for the ocean, for the earth, for the older Hawaiian songs first (despite not fully sun, the moon, the stars, and for all things.” understanding their meaning), then turned He then lists several dozen specific types to the more contemporary identity, which of mele, including “mele about the ances- had become heavily influenced by Ameri- tors, royalty, love, to nurse a child, to give can culture and the English language. I be- thanks, to welcome visitors, to awaken lieve love and respect for our kūpuna and someone, to lament a death, to prophecy,” for our collective Hawaiian identity led— among many more. and still lead—many non-speakers of Ha- waiian to sing songs in the language and to Though the full meaning of these old mele dance the hula. can sometimes be difficult for 21st century audiences to access, the mele provide in- valuable examples of traditional poetic lan- How Healthy Are Hawaiian Performing guage use and a solid foundation for con- Arts Today? temporary Hawaiian language composers and audiences alike. As a direct result, In an attempt to adress this question, I have more and more skilled contemporary com- selected six Hawaiian indigenous and ac- posers of mele are emerging, increasing- culturated performing arts forms—mele ly adept at using poetic language based (poetry), oli (chanting), hīmeni leo kiʻekiʻe upon traditional Hawaiian perspectives. (falsetto singing), hula (Hawaiian dance), haʻiʻōlelo (oratory), and hana keaka (thea- Important questions are now sometimes tre)—focusing on several major considera- asked, especially among mele composers tions for each. and Hawaiian performing artists, regarding who has the right and privilege to use the Mele (Poetry) mele from these archival collections. And if a mele is used, how? When? Where? Modern technological advances are en- Why? I do not have final answers to these abling those who are interested to obtain important questions, but do suggest that, traditional knowledge in primary sources in every way possible, the meaning, func- more easily today than ever before. The tion, and use of a mele from times past huge online repositories of 19th and 20th should be carefully considered vis-à-vis century Hawaiian language sources like its possible contemporary use. The way of Ulukau and Papakilo Database (thought by life in Hawaiʻi today is very different from some to be the largest of any indigenous times past, so carefully weighing the pro- people in the world) contain newspapers, priety of leaving a mele alone or of using it government and personal documents, and in some way represents an important act of sound recordings that include thousands diligence and respect. of mele from that time and from antiquity, as recorded at that time. Oli (Indigenous Chanting)

In an 1867 Hawaiian language newspaper In the 20th century, before the beginning of article, author and historian, S. M. Kam- the Hawaiian language 136 Linguapax Review 7

revitalization movement in the late 1970s, turated forms of Hawaiian singing (along no institutions and very few events were with mostly Euro-American, non-Hawaiian conducted completely in Hawaiian with forms) than to indigenous chanting. So, chanting as an integral part. As the strength with the exception of a few individuals who of Hawaiian continues to grow, the number have made a deliberate effort to master old of people who chant mele also appears to forms of chanting through written sources be growing, in large part because of the and sound recordings from the early 20th recent increase in settings where chanting century, it is not surprising that contem- plays an important role. Revitalization ef- porary chanters sound more like they are forts have led to the establishment of P-20 singing than chanting. In general, today’s Hawaiian medium education (i.e., from the Hawaiian speakers chant with a singing preschool to the Ph.D. level): the non-profit sound quality and the pronunciation found Pūnana Leo Hawaiian Medium Preschools, in everyday speech, unlike our kūpuna, public Kula Kaiapuni Hawaiʻi Hawaiian Im- who chanted with greater nasality, a wider mersion Schools, and University Hawaiian array of vocal qualities, and pronunciation and Indigenous Language, Studies, and norms prescribed by chant types. Education degree programs. In addition to conducting classes and internal adminis- Here is an example of a difference in tration in Hawaiian, some of these schools chanted and spoken pronunciation. Kūpu- hold events like the Kulāia Aliʻi, or celebra- na who were skilled in this art inserted a tions of the lives of beloved royalty, the ʻAha variety of vocables in predictable places Piko, or morning gatherings to align partic- in a chant text, depending upon the vowel ipants› thoughts and actions, the Hoʻokipa or consonant preceding and following the Malihini, or welcoming of visitors, and the vocable. These vocables serve to conform ʻAha Hoʻomoloa, or ceremonies marking to the requirements of the chant type, to the graduation of students—all completely generate a flow in the sound of the chant- in Hawaiian and with chanting as an inte- ed text, and to captivate the discerning gral part. These developments are a clear listener. They are but one of many ways in sign of the growing strength of Hawaiian which chanting was distinct from normal and its use in chanting. speech. Undoubtedly, because vocables do not generally occur in everyday Ha- In several important ways, however, the waiian speech, not many chanters today vocal quality and the pronunciation of are accustomed to inserting them appro- words in traditional chanting are very dif- priately while chanting. Nonetheless, by ferent from everyday speech. Referring to carefully and frequently listening to chant communication with indigenous Hawaiian recordings of the kūpuna, performers will deities, the late hula and chant master, be able to reproduce them in their own Kauʻi Zuttermeister, reminded us students, chanting and listeners will become accus- “Chanting is the language of the gods.” tomed to hearing them. Clearly, she believed that chanting is nec- essarily different from ordinary speech. My own experience indicates that increas- ing numbers of young Hawaiian speak- Before efforts to revitalize Hawaiian began ers appreciate the intricacies of tradition- in the last quarter of the 20th century, at al chanting and are taking on the task of least a couple of generations of Hawaiians learning how to incorporate them into their had become more used to hearing accul- own chanting. Linguapax Review 7 137

Hīmeni Leo Kiʻekiʻe (Falsetto Singing) women, Pōmaikaʻi Lyman continues the singing tradition passed down to her by Hawaiian falsetto singing appears to con- her grandmother, the beloved late Aunty tain influences from three types of music: Genoa Keawe. Raiatea Helm, born and indigenous chanting, Christian hymn sing- raised on the island of Molokaʻi, is known ing introduced by New England missionar- internationally for the beauty and power of ies, and the singing of Mexican vaqueros her falsetto voice. who came to Hawaiʻi in the 1830s to share their knowledge of cattle ranching with Ha- Many people enjoy listening to these young waiians. This acculturated singing style people who, through their musical artistry, grew in popularity and, by the end of the seek to elevate Hawaiian language use by 19th century, songs were composed spe- singing correct mele lyrics with proper pro- cifically for male and female falsetto voices nunciation. It is my understanding that all and concerts at the time prominently fea- three members of Keauhou (all in their 20s) tured falsetto singing. are able to speak Hawaiian—an extremely valuable asset to both these singers and However, some 30 years ago, many people their audiences alike. There are few perfect who valued Hawaiian music bemoaned the recordings, but I do believe that the Hawai- decline of falsetto singing among young ian of these young singers is better than people—both young men and women many singers I heard when I was younger. alike—who were apparently being drawn to other kinds of singing. Hula (Hawaiian Dance)

After the start of the Kindy Sproat Falsetto Hawaiians began documenting our tradi- and Storytelling Contest by that resident of tional knowledge in the early 19th century Hawaiʻi Island in 1991, other falsetto sing- and have done so for some 200 years now. ing contests began on the islands of Maui, Today’s hula practitioners have benefitted Oʻahu, and Kauaʻi. (The competition, Ka greatly (as have all other forms of Hawai- Hīmeni ʻAna, had begun earlier in Hono- ian performing arts) from the repositories lulu in 1983, but entrants sang songs de- of mele and explanations left by our kūpu- scribed as “nahenahe” [sweet] that weren’t na. The collections are filled with traditional electronically amplified nor necessarily in knowledge, customs, and Hawaiian lan- falsetto.) These competitions appear to guage use that deepen and broaden the be a major component in the resurgence understanding of hula teachers, students, of falsetto singing—a sign that Hawaiians and audiences alike. Hawaiian language enjoy competition and have reclaimed the ability is the key that opens the door to this exquisite beauty of this unique kind of sing- world of native knowledge. After all, hula ing. movements are the kinetic, visual manifes- tation of the meaning of song texts, so there Not long after the start of the competitions, is no hula if there is no mele. increasing numbers of young people be- gan to sing falsetto in groups and as solo- In some ways, however, hula is different ists. Among young men, the singing group, from other kinds of Hawaiian performing Nā Palapalai, began in 1995, and a new arts that have been significantly docu- group, Keauhou, released its first commer- mented. In general, the archives give lit- cial compact disc in 2016. Among young tle detailed direction, for example, on how 138 Linguapax Review 7

to execute the many different named foot Pele Harman have established their dance movements or how the hands should de- school, Hālau I Ka Leo Ola O Nā Mamo, in pict a cliff, the sea, the wind, etc. which all classes are taught completely in Hawaiian—an admirable effort that, hope- Although some of the first foreign explorers fully, will inspire others who are able to do who reached Hawaiʻi (e.g., British explor- the same. er Captain James Cook in 1778) sketched or painted Hawaiians dancing, these were Haʻiʻōlelo (Oratory) rare products created by foreigners who had no knowledge of the traditions and In former times, extemporaneous oratorical customs of Hawaiʻi. Still photography be- expression was often heard on formal and gan much later, in the mid-19th century. ceremonial occasions. The kākāʻōlelo—a There were no moving images of the hula person skilled in haʻiʻōlelo—often served as until the beginning of the 20th century, and counselor, advisor, and bard in royal cir- these were very few in number because of cles. As Hawaiian language use declined, the limited use and great expense of this by the 1970s, the sole use of elevated lan- fledgling technology. guage still heard was retained in the ex- temporaneous Christian prayers of some Because the visual archives of traditional Hawaiian elders, who employed some of hula are so small, we recognize the great the oratorical flourishes found in mele and importance of the knowledge remaining formal Hawaiian speech. in the minds, bodies, and hearts of kumu hula (hula teachers) teaching today. These Due to Hawaiian language revitalization kumu were taught how to execute the vari- efforts, contexts for oratorical expression ous foot movements and hand gestures by continue to increase beyond Christian their kumu who, in turn, were taught by the prayer. Among others, the gatherings list- kumu before them. These kumu also have ed above (Kulāia Aliʻi, ʻAha Piko, Hoʻoki- the responsibility to retain this knowledge pa Malihini, and ʻAha Hoʻomoloa) provide and to pass it on to their students. The prime settings for the use of oratory in countless videos and films now document- which speakers can employ high forms of ing the hula of our time will become a major language with proverbial sayings, poetical archive for generations to come. Each hula and famous quotes, allusions to histori- practitioner can choose to retain the knowl- cal and cosmological narratives, figures edge that will ensure that the hula of gener- of speech in metaphor and simile, among ations to come continues to reflect Hawai- others. Meaningful, eloquent, and inspira- ian perspectives, values, and sensibilities. tional speech has the power to captivate the mind and to move the spirit of listeners. Teaching the hula through the Hawaiian language is a means of instilling this knowl- The first time I visited Aotearoa (New Zea- edge in the innermost core of dancers, land) with several other Hawaiian language ensuring that this venerable art retains its proponents, we witnessed the power and Hawaiian character. Because of Hawaiian beauty of the Māori whaikōrero (oratory), language revitalization efforts, increas- especially at pōwhiri (welcoming ceremo- ing numbers of students are learning hula nies). Māori protocol required that we vis- through Hawaiian. For example, here on itors give spoken responses to the whai- Hawaiʻi Island, Kumu Hula Kekoa and kōrero of our hosts. When my turn to do Linguapax Review 7 139

so arrived, I was filled with trepidation at Many of Ka Hālau Hanakeaka’s theatrical my lack of formal speaking experience in productions feature venerable Hawaiian Hawaiian. After returning to Hawaiʻi, it be- stories documented in 19th and early 20th came abundantly clear that we had to seek century Hawaiian language sources, in- a higher level of Hawaiian language use to cluding “Kaluaikoʻolau,” “Māuiakamalo,” meet the need for appropriate language in “Ka Moʻolelo O Kamapuaʻa,” and “Lāʻie- formal contexts of life and work among Ha- ikawai.” These productions have inspired waiian language speakers. Building upon young artists, like Kauʻi Kaina, whose re- the extemporaneous oral prayer tradition cent, well-received production of “Nā Kau left by our elders, many Hawaiian speakers a Hiʻiaka” (about the epic adventures of the regularly consult the numerous online tradi- youngest sister of the volcano goddess, tional Hawaiian narratives and other docu- Pele) served as her thesis project in com- mented speech to augment our oratorical pletion of the M.A. in Fine Arts at the Uni- knowledge and abilities. versity of Hawaiʻi at Mānoa.

Hana Keaka (Theatre) The theatre productions of Ka Hālau Hanakeaka are a brilliant example of the In the 19th century, Western theatrical per- skill of Hawaiians in adapting foreign con- formances by visiting actors inspired some cepts and materials and making them Hawaiians to prepare similar productions uniquely Hawaiian. After the guitar was in Hawaiian that incorporated indigenous brought to Hawaiʻi, Hawaiians developed performing arts forms, such as oli and hula. kīkā kī hōʻalu (slack key guitar) and kīkā After the overthrow of the Hawaiian mon- kila (steel guitar) performance. After the archy and America’s rise to power in Ha- Portuguese brought the “braguinha,” it waiʻi, those productions quickly died out. was adapted as the ʻukulele, an instrument (Although “kapalō” [tableaux or pageants] known around the world and possibly now persisted into the 1930s.) Due, however, more closely associated with Hawaiʻi than to the increase in Hawaiian speakers over with Portugal. After New England mission- the past 40 years, for some time now, the ary wives brought patch quilting, Hawaiian Hawaiian language community has been women developed their own distinctive and ready to savor theatre in our own language. exquisite kapa kuiki quilting style. After the theatre arrived in Hawaiʻi, it, too, was made In contemporary Hawaiian theatre pro- Hawaiian—yet another example demon- ductions, with the exception perhaps of strating Hawaiians’ skill at adaptation and extemporaneous oratory, we see the con- the growing strength of the beloved lan- vergence of various forms of Hawaiian guage of our islands. performing arts: poetry, chanting, singing, hula, instrumental music, and, of course, the spoken language in narratives and di- What is the Prognosis for the Future alogue. Vitality of Hawaiian Performing Arts?

In 1995, the theatre troupe, Ka Hālau Over the past 40 years, since 1978 when it Hanakeaka, was established on the island was made an official language of Hawaiʻi, of Oʻahu by its founders, Hailiʻōpua and Hawaiian has increasingly become a val- Kaliko Baker, with the express purpose ued part of people’s daily lives. Much re- of presenting Hawaiian language theatre. mains to be done until its use is fully nor- 140 Linguapax Review 7

malized, but extraordinary progress can About the Author be seen in the rising number of families, institutions, and events that welcome, en- Although raised in an English-speaking, courage, and engage in the use of Hawai- multi-ethnic household in Honolulu, Kalena ian. As the health of the Hawaiian language Silva’s love for the Hawaiian language was continues to improve, so does the strength kindled by frequent conversations with his and vitality of Hawaiian performing arts. Hawaiian grandmother who began speak- ing to him in the language when he was We are reminded, however, that, due 11 years of age. He formally studied the to numerous socio-political and cultural language at the Kamehameha Schools (a changes over the years, the lives of pres- school for children of Hawaiian ancestry) ent-day Hawaiians are different—radical- and the University of Hawaiʻi at Mānoa. ly, in some ways—from that of our kūpuna. To remain relevant today, the Hawaiian Silva completed the B.A. and the M.A. in eth- language and performing arts continue to nomusicology at UH Mānoa and the Ph.D. adapt and to evolve. This evolution gives in Music with emphasis in ethnomusicology rise to concerns about authenticity—about at the University of Washington. His doctoral what and how traditional knowledge is ac- dissertation focused on the hymnody of two tively retained, integrated, and cultivated Hawaiian Christian denominations, one of in the lives of present and future gener- them from the island of Niʻihau, where Hawai- ations. Technological advances provide ian remains the first language of its residents. access to cultural repositories of knowl- edge that can play a critical role in this Since Silva’s hire as a Professor of Hawai- evolutionary process. If used wisely and ian Studies at the University of Hawaiʻi at thoughtfully, these repositories can pro- Hilo in 1984 until the present, he has ac- vide a substantial means to deepen and tively sought to deepen his knowledge of broaden Hawaiians’ understanding of our Hawaiian language and music through precious ancestral knowledge. When that research, teaching, and ongoing partici- soul-stirring understanding reverberates pation in the growing Hawaiian-speaking to the innermost core of the composer, community. He has performed, taught, and the chanter, the singer, the dancer, the lectured on Hawaiian music, dance, and instrumentalist, the orator, and the actor, language in Hawaiʻi and abroad, served as Hawaiian performing arts will thrive, re- a judge at several major Hawaiian perform- taining their Hawaiian character and dis- ing arts competitions, and participated as tinctive beauty, no matter the generation a consultant, translator, chanter, narrator, or the era. and actor in several film projects. Linguapax Review 7 141

LES ARTS ESCÈNIQUES HAWAIANES I EL RESSORGIMENT DEL HAWAIÀ Dr. Kalena Silva

A la dècada de 1960, quan el hawaià tor- 2016 gairebé 19.000 persones —la majoria nava a marcar un mínim històric en el seu menors de quaranta anys— afirmaven par- declivi constant, diversos kūpuna (anci- lar hawaià a casa. Aquest augment és un ans) parlants natius de hawaià, dels pocs èxit impressionant. Encara no estem fora que en quedaven, van començar a expres- de perill, però el que s’ha aconseguit fins sar la seva gran preocupació pel fet que ara és molt prometedor per a la viabilitat les generacions més joves ja no parlaven del hawaià. ni entenien la llengua. A principis de segle, un kūpuna va destacar la importància de Cada cop hi ha més persones, hawaianes la nostra llengua: “I ʻike ʻia nō ke kanaka o no hawaianes, que participen en activi- no kekahi lāhui ma kāna ʻōlelo” (‘La identi- tats amb una base de coneixement cultural tat nacional d’una persona es revela en la associada a l’educació, a l’entorn físic — llengua que parla’). Experts de l’època van terra, oceà i cel— i a les arts visuals, cu- calcular que a tot Hawai‘i potser quedaven ratives i escèniques. En general, hi ha dos dos mil parlants natius de hawaià, la ma- tipus d’activitats principals: les tradicionals joria de més de seixanta anys. La llengua en evolució (és a dir, les que han arribat estimada de les nostres illes moria i s’acos- fins avui de manera ininterrompuda amb tava a l’extinció. diversos graus de vitalitat, com ara l’elabo- ració dels lei, la música, el hula i el cultiu Alguns d’aquests kūpuna van assumir la del taro) i les tradicionals que han tornat a responsabilitat de començar a ensenyar emergir (és a dir, les que s’havien abando- hawaià a les seves comunitats i a les esco- nat però s’estan revitalitzant gràcies a l’es- les. Al cap d’uns anys, el 1978, amb l’ajuda tudi dels orígens de la llengua hawaiana i i el suport d’aquests pioners kūpuna, es va altres pobles insulars del Pacífic, com la posar en marxa a la Universitat de Hawai‘i navegació celeste, l’aqüicultura i l’elabora- a Hilo la primera llicenciatura en Estudis ció de kapa [teles d’escorça]). En major o Hawaians impartida en hawaià. També el menor mesura, la llengua hawaiana és pre- 1978, la Convenció Constitucional de l’es- sent en totes aquestes activitats. tat de Hawai‘i va aplanar el camí per al re- coneixement del hawaià com a llengua ofi- A part de l’ús quotidià per comunicar-nos, cial de Hawai‘i, al costat de l’anglès; era el potser enlloc més és el hawaià un compo- primer estat de la Unió que reconeixia una nent tant important com en les arts escèni- llengua autòctona americana. Aquesta le- ques, entre les quals s’inclouen les com- gislació innovadora va afavorir els esforços posicions poètiques, la música vocal, la de revitalització que han tingut continuïtat dansa, l’oratòria i el teatre, els temes prin- a les escoles i comunitats de totes les nos- cipals d’aquest article. tres illes, i actualment el nombre de par- lants de hawaià gairebé decuplica els de A més de la introducció del cristianisme la dècada de 1960. Segons dades del De- i l’alfabetització a principis del segle xix, partament d’Economia, Desenvolupament altres influències estrangeres creixents Econòmic i Turisme de l’estat de Hawai‘i, el —sobretot euroamericanes— al llarg dels 142 Linguapax Review 7

segles xix i xx van comportar la pèrdua de seixanta, que va donar lloc a lleis de gran diverses formes d’arts escèniques indíge- abast per garantir la justícia civil i la igual- nes (formes de cant i dansa), en especial tat. Molts hawaians es van sumar a aquest però no exclusivament les relacionades moviment, un suport que es pot veure en amb el culte religiós tradicional hawaià. pel·lícules i fotos, com en la segona mar- Van ocupar el seu lloc diverses formes xa de Selma a Montgomery, Alabama, del aculturades (l’himnari cristià com a base 1965 de l’activista pels drets civils Martin d’una gran part del cant i la composició po- Luther King Jr. i d’altres, en què es veu els ètica hawaianes i l’adaptació de modalitats líders portant lei (collarets de flors) amb teatrals occidentals). A la dècada de 1960, què van ser obsequiats pels hawaians. l’alarma pel declivi de les arts escèniques La lluita dels afroamericans va empènyer hawaianes va engegar iniciatives coordi- molts hawaians a reflexionar seriosament nades d’àmbit local i estatal per revitalitzar sobre els conflictes sociopolítics de la nos- algunes d’aquestes formes. En particu- tra pròpia terra que van desembocar en lar, aquestes iniciatives en van precedir i l’enderrocament il·legal el 1893 del nostre reforçar d’altres en àmbits semblants per govern monàrquic constitucional pels EUA. revitalitzar la llengua hawaiana, que es van Aquesta reflexió va fer néixer un moviment iniciar uns anys més tard. per restaurar la sobirania nacional hawa- iana que avui continua viu. Pels hawaians, Les nombroses influències estrangeres a recuperar la nostra llengua i cultura, també Hawai‘i i el subsegüent declivi de la llengua les arts escèniques, faria una certa justícia i la cultura hawaianes plantegen diversos en termes sociopolítics. interrogants. Com han pogut sobreviure les arts escèniques actuals amb una base de L’augment de la influència nord-americana llengua hawaiana —tant les indígenes com a Hawai‘i ha comportat un augment paral· les aculturades— al declivi de la llengua? lel del turisme (sobretot dels EUA continen- Quin és avui l’estat de salut d’aquestes arts? tals, però també, i cada vegada més, d’al- Quin pronòstic té la seva vitalitat futura? En tres països, com el Japó i el Canadà). A més aquest article, intento donar-hi respostes, de “sol i surf”, l’experiència turística inclou amb el benentès que, donades les profun- sovint mostres de la cultura hawaiana, amb des complexitats que implica el debat sobre un lloc destacat per a la música i la dansa. les arts escèniques hawaianes, tant jo com Al llarg dels anys, la indústria del turisme molts d’altres seguirem oferint i discutint les ha proporcionat a molts músics i dansaires respostes a aquests interrogants. hawaians una forma de guanyar-se la vida, i així és com s’han conservat algunes for- mes autòctones i aculturades de la música Com han pogut sobreviure les arts i la dansa hawaianes (sobretot les que es escèniques hawaianes al declivi de la consideren apropiades per als turistes). En llengua? un gir irònic del destí, la creixent influència estrangera del turisme ha preservat algu- Territori dels EUA des del 1900 i estat nes formes de música i dansa malgrat el des del 1959, Hawai‘i coneix des de fa declivi general de la llengua i la cultura. molt temps quines són les qüestions que més preocupen els EUA continentals. En- Recordo de petit moltes trobades —des tre aquestes, el moviment pels drets ci- de festetes amb amics i familiars fins a vils dels afroamericans de la dècada dels grans actes comunitaris— amb música i Linguapax Review 7 143

dansa hawaianes. Les celebracions sem- En un article de diari de l’any 1867 en llen- pre semblaven començar amb cançons i gua hawaiana, l’autor i historiador S. M. danses tradicionals en llengua hawaiana, Kamakau parla sobre la tradicional omni- però a mesura que passaven les hores i presència i importància de la poesia hawa- el nombre de persones en l’acte disminuïa iana: “Es componia mele per als cels, per a s’anaven cantant més cançons populars l’aire, per a l’oceà, per a la terra, per al sol, en anglès. És com si la gent recordés i ce- la lluna, els estels, i per a totes les coses”. lebrés la nostra identitat col·lectiva hawa- Tot seguit enumera desenes de tipus es- iana cantant primer les cançons hawaia- pecífics de mele, fins i tot mele“ sobre els nes més antigues (malgrat no entendre’n avantpassats, la reialesa, l’amor, alletar un del tot el significat) i després tornés a la nadó, mostrar agraïment, donar la benvin- identitat més actual, molt influenciada per guda als visitants, despertar algú, lamentar la cultura nord-americana i per la llengua una mort, fer profecies”, entre molts d’al- anglesa. Crec que l’amor i el respecte pels tres. nostres kūpuna i per la nostra identitat col· lectiva hawaiana va portar —i segueix por- Tot i que el significat complet d’aquestes tant— molts no parlants de hawaià a cantar antigues mele pot ser difícil de copsar per cançons en la llengua i a ballar el hula. al públic del segle xxi, són exemples molt valuosos de l’ús del llenguatge poètic tra- dicional i constitueixen una base sòlida Quin és avui l’estat de salut de les arts tant per als compositors actuals en llengua escèniques hawaianes? hawaiana com per al seu públic. En con- seqüència, cada vegada sorgeixen més En un intent de respondre aquesta pregun- compositors de mele i més hàbils, més i ta, he seleccionat sis formes d’arts escèni- més versats en l’ús d’un llenguatge poètic ques hawaianes indígenes i aculturades — basat en les perspectives hawaianes tra- mele (poesia), oli (cant), hīmeni leo ki‘eki‘e dicionals. (cant en falset), hula (dansa hawaiana), ha‘i‘ōlelo (oratòria) i hana keaka (teatre)— De vegades es plantegen preguntes im- partint de diverses consideracions impor- portants, sobretot entre els compositors tants per a cadascuna. de mele i els artistes hawaians, sobre qui té el dret i el privilegi de fer servir la mele Mele (poesia) d’aquestes col·leccions d’arxiu. I com, quan, on, per què s’ha de fer servir? No Els avenços tecnològics fan que sigui més tinc respostes definitives per a aquestes fàcil que mai arribar al coneixement tradi- preguntes importants, però suggereixo cional a partir de fonts primàries. Els enor- que, en la mesura que es pugui, el signi- mes repositoris en línia de fonts de llengua ficat, la funció i l’ús d’unamele del passat hawaiana dels segles xix i xx, com les bases es tinguin en compte en relació amb el de dades Ulukau i Papakilo (considerada seu possible ús actual. La forma de vida per alguns la més gran de qualsevol poble a Hawai‘i avui és molt diferent del pas- indígena del món), contenen diaris, docu- sat, de manera que sospesar amb cura ments governamentals i personals i enre- la conveniència de no alterar una mele o gistraments sonors que inclouen milers de d’utilitzar-la d’alguna manera representa mele d’aquella època i de l’antiguitat, tal un acte important de perseverança i res- com es van registrar en el seu moment. pecte. 144 Linguapax Review 7

Oli (cant indígena) Abans que els esforços per revitalitzar el hawaià comencessin en el darrer quart del Al segle xx, abans que s’iniciés el moviment segle xx, almenys un parell de generacions de revitalització de la llengua hawaiana a hawaianes estaven més acostumades a finals de la dècada de 1970, no hi havia escoltar formes aculturades de cançons cap institució i es feien molt pocs actes ín- hawaianes (junt amb la majoria de les for- tegrament en hawaià amb el cant com a mes euroamericanes no hawaianes) que part essencial. Ara que la força del hawaià no pas cants indígenes. Així doncs, amb continua creixent, el nombre de persones l’excepció d’uns quants individus que han que canten mele també sembla créixer, fet un esforç conscient per dominar les ve- en gran part a causa de l’augment recent lles formes de cant a través de fonts es- d’ambients en què el cant té un paper im- crites i enregistraments sonors de principis portant. Les iniciatives de revitalització han del segle xx, no és estrany que els cantors portat a l’establiment de l’ensenyament ve- actuals sembli que cantin cançons en lloc hicular en hawaià des del nivell de preesco- de cants. En general, els parlants de hawa- lar fins al de doctorat: els centres preesco- ià d’avui canten amb una qualitat sonora lars d’ensenyament en hawaià sense ànim de cançó i amb la pronunciació pròpia de de lucre de Pūnana Leo, les escoles públi- la parla quotidiana, a diferència dels nos- ques d’immersió en hawaià Kula Kaiapuni tres kūpuna, que cantaven amb més nasa- i els programes universitaris de docència, litat, una gamma més àmplia de qualitats estudis i llengües hawaiana i indígenes. A vocals i normes de pronunciació segons més d’impartir classes i portar l’adminis- els tipus de cant. tració interna en hawaià, alguns d’aquests centres celebren actes com el Kulāia Ali‘i, Vet aquí un exemple d’una diferència en o celebracions de la vida de l’estimada re- la pronunciació cantada i parlada. Els kū- ialesa, les ‘Aha Piko, o trobades matinals puna, experts en aquest art, van introduir per harmonitzar els pensaments i les acci- una varietat de vocables en llocs predicti- ons dels participants, el Ho‘okipa Malihini, bles dels textos de cants, segons la vocal o donar la benvinguda als visitants, i les o consonant anterior i posterior al vocable. ‘Aha Ho‘omoloa, o cerimònies que mar- Aquests vocables serveixen per ajustar-se quen la graduació dels estudiants, tots ells als requisits del tipus de cant, per gene- íntegrament en hawaià i amb el cant com rar un so fluid del text cantat i per captivar a part essencial. Aquests avenços són un l’oient exigent. Són tot just una de les mol- senyal clar de la creixent força del hawaià i tes maneres en què el cant es diferenciava el seu ús en el cant. de la parla normal. Com és lògic, donat que els vocables no solen aparèixer en la parla Amb tot, la qualitat vocal i la pronunciació hawaiana del dia a dia, no n’hi ha gaires, de les paraules en el cant tradicional es de cantors acostumats a introduir-los en el diferencien molt de la parla quotidiana de cant d’una manera apropiada. Amb tot, si diverses maneres importants. En la comu- s’escolten amb deteniment els enregistra- nicació amb les deïtats indígenes hawaia- ments de cants dels kūpuna, els intèrprets nes, la difunta mestra de hula i cant Kau‘i podran reproduir-los en els seus propis Zuttermeister ens recordava als seus alum- cants i els oients s’acostumaran a escol- nes que “el cant és la llengua dels déus”: tar-los. Per experiència pròpia, puc dir que creia sens dubte que el cant és necessàri- cada vegada hi ha més joves hawaians ament diferent de la parla corrent. que aprecien les complexitats del cant tra- Linguapax Review 7 145

dicional i estan aprenent a incorporar-les al falset en grups i com a solistes. Entre els seu propi cant. homes, el grup Nā Palapalai va començar el 1995 i un altre grup, Keauhou, va llançar Hīmeni Leo Kiʻekiʻe (cant en falset) el seu primer CD el 2016. Entre les dones, Pōmaika‘i Lyman continua la tradició de El cant en falset hawaià sembla contenir cant que li va transmetre la seva difunta influències de tres tipus de música: el cant àvia, l’estimada Genoa Keawe. Raiatea indígena, el cant d’himnes cristians intro- Helm, nascuda i criada a l’illa de Moloka‘i, duït pels missioners de Nova Anglaterra és coneguda arreu del món per la bellesa i i el cant dels vaquers mexicans que van potència del seu falset. arribar a Hawai‘i a la dècada de 1830 per transmetre als hawaians els seus coneixe- Molta gent gaudeix escoltant aquests joves ments sobre la cria de bestiar. Aquest es- que, per mitjà de la seva habilitat musical, til de cant aculturat va anar guanyant po- busquen elevar l’ús de la llengua hawaia- pularitat i cap a finals del segle xix es van na cantant lletres mele apropiades amb la compondre cançons específicament per a pronunciació adequada. Tinc entès que veus de falset masculines i femenines; en els tres membres de Keauhou (tots ells els concerts de l’època el cant en falset hi d’uns vint anys d’edat) saben parlar hawa- tenia un paper destacat. ià, un actiu extremament valuós tant per a aquests cantants com per al seu públic. Hi Fa uns trenta anys, però, molta gent que ha poques gravacions perfectes, però crec apreciava la música hawaiana lamentava que el hawaià d’aquests joves és millor que el declivi del falset entre els joves —tant el de molts cantants que vaig escoltar en la homes com dones— perquè aparentment meva joventut. se sentien més atrets per altres tipus de cançons. Hula (dansa hawaiana)

Després que es posés en marxa el con- Els hawaians vam començar a documentar curs de falset i rondalles de Kindy Spro- el nostre coneixement tradicional a princi- at a l’illa de Hawai‘i el 1991, es van crear pis del segle xix i no hem deixat de fer-ho altres concursos de cant en falset a les en dos-cents anys. Els professionals ac- illes de Maui, O‘ahu i Kaua‘i. (El concurs tuals del hula (com totes les altres formes Ka Hīmeni ‘Ana s’havia iniciat a Honolulu d’arts escèniques hawaianes) tenen a mà el 1983, però els participants cantaven un gran recurs en els repositoris de mele i cançons descrites com a nahenahe [dol- les explicacions deixades pels nostres kū- ces] que no estaven amplificades elec- puna. Les col·leccions estan plenes de co- trònicament ni necessàriament cantades neixement tradicional, costums i ús de l’idi- en falset.) Pel que sembla, aquests con- oma hawaià que aprofundeixen i amplien la cursos són un component important en el comprensió tant dels mestres de hula com ressorgiment del cant en falset, un senyal dels estudiants i el públic. El domini de la que els hawaians gaudeixen de la com- llengua hawaiana és la clau que obre la petició i han recuperat l’exquisida bellesa porta d’aquest món de coneixement natiu. d’aquest tipus únic de cant. Al capdavall, els moviments del hula són la manifestació cinètica i visual del significat Poc després de l’inici d’aquests concur- dels textos de les cançons, així que no hi sos, molts joves van començar a cantar en ha hula sense mele. 146 Linguapax Review 7

Tanmateix, en alguns aspectes el hula és Ensenyar el hula a partir de la llengua diferent d’altres tipus d’arts escèniques hawaiana és un mitjà per inculcar aquest hawaianes que han estat profusament do- coneixement en el cercle més profund de cumentades. En general, els arxius donen dansaires i d’assegurar que aquest vene- poques orientacions detallades, per exem- rable art conservi el seu caràcter hawa- ple, sobre com executar els diferents mo- ià. Gràcies als esforços per revitalitzar el viments de peus o com han de representar hawaià, cada cop més estudiants aprenen les mans un penya-segat, el mar, el vent, el hula a través de la llengua. Per exem- etc. ple, a l’illa de Hawai‘i, els kumu hula Kekoa i Pele Harman han obert la seva escola de Encara que alguns dels primers explora- dansa Hālau I Ka Leo Ola O Nā Mamo, on dors estrangers que van arribar a Hawai‘i totes les classes s’imparteixen en hawaià, (com el capità britànic James Cook el un esforç admirable que, esperem, inspiri 1778) van dibuixar o pintar danses hawa- altres persones capaces a fer el mateix. ianes, es tractava de productes poc co- muns creats per estrangers que desco- Haʻiʻōlelo (oratòria) neixien les tradicions i els costums de Hawai‘i. La fotografia fixa va començar En èpoques anteriors, l’expressió oratò- molt més tard, a mitjans del segle xix. No ria espontània s’escoltava sovint en actes hi va haver imatges en moviment del hula formals i cerimonials. El kākā‘ōlelo —una fins a principis del segle xx, i aquestes persona experta en ha‘i‘ōlelo— solia fer eren molt escasses a causa de l’ús limitat de conseller, assessor i bard en els cer- i del cost elevat d’una tecnologia que es- cles de la reialesa. A mesura que l’ús de tava a les beceroles. la llengua hawaiana va anar decaient, cap a la dècada de 1970 l’únic ús d’un Com que n’hi ha tan pocs, d’arxius visuals llenguatge elevat que encara se sentia es del hula tradicional, té una gran importàn- va mantenir en les oracions cristianes es- cia el coneixement que roman en els re- pontànies de la gent gran, que empraven cords, els cossos i els cors dels kumu hula floritures oratòries pròpies de la mele i la (mestres del hula) que ensenyen avui dia. parla formal. Aquests kumu van aprendre a executar els diversos moviments de peus i els gestos Gràcies als esforços de revitalització de de les mans dels seus kumu, que al seu la llengua, els contextos per a l’expressió torn van aprendre dels kumu que els van oratòria no paren d’augmentar més en- precedir. Aquests kumu també tenen la llà de l’oració cristiana. Entre d’altres, les responsabilitat de retenir aquest coneixe- trobades ja esmentades (Kulāia Ali‘i, ‘Aha ment per transmetre’l als seus deixebles. Piko, Ho‘okipa Malihini i ‘Aha Ho‘omoloa) Els incomptables vídeos i pel·lícules que són marcs privilegiats per a l’oratòria en ara documenten el hula del nostre temps què els parlants poden emprar registres es convertiran en un important arxiu per a alts amb proverbis, cites poètiques i cone- les generacions futures. Cada professional gudes, al·lusions a narracions històriques del hula pot optar per retenir el coneixe- i cosmològiques, figures del discurs com ment que garantirà que el hula de les prò- ara metàfores, etcètera. El discurs expres- ximes generacions continuï reflectint les siu, eloqüent i inspirador té el poder de perspectives, els valors i les sensibilitats captar l’atenció i d’emocionar l’esperit dels hawaianes. qui escolten. Linguapax Review 7 147

La primera vegada que vaig visitar Aotea- hi podem veure la convergència de diver- roa (Nova Zelanda) amb altres defensors ses formes d’arts escèniques hawaianes: de la llengua hawaiana, vam ser testimonis la poesia, el cant, la cançó, el hula, la mú- del poder i la bellesa del whaikōrero (ora- sica instrumental i, no cal dir-ho, la llengua tòria) maori, especialment en les pōwhiri parlada en narracions i converses. (cerimònies de benvinguda). El protocol maori requeria que nosaltres, els visitants, El 1995 Haili‘ōpua i Kaliko Baker van fundar donéssim respostes orals al whaikōrero la companyia teatral Ka Hālau Hanakeaka dels amfitrions. Quan em va tocar a mi, em a l’illa d’O‘ahu amb el propòsit de fer teatre vaig sentir torbat per la manca d’experièn- en llengua hawaiana. Moltes de les pro- cia formal com a orador en hawaià. Un cop duccions teatrals de Ka Hālau Hanakeaka tornats a Hawai‘i, es va fer més que evident són venerables relats hawaians de fonts en que havíem de fomentar molt més l’ús de la llengua hawaiana del segle xix i principis llengua hawaiana per satisfer la necessitat del xx, com ara Kaluaiko‘olau, Māuiakama- d’un llenguatge apropiat en contextos for- lo, Ka Mo‘olelo O Kamapua‘a i Lā‘ieikawai. mals de la vida i el treball entre parlants de Aquestes produccions teatrals han inspirat hawaià. A partir de la tradició de la pregària joves artistes, com Kau‘i Kaina, a qui la re- oral espontània que ens van llegar els nos- cent i ben acollida producció de Nā Kau a tres ancians, molts oradors hawaians solen Hi‘iaka (sobre les aventures èpiques de la consultar les nombroses narracions tradici- germana petita de la deessa dels volcans, onals hawaianes en línia i altres discursos Pele) va servir com a projecte de tesi per documentats per augmentar els nostres co- completar el màster en Belles Arts de la neixements i les nostres habilitats oratòries. Universitat de Hawai‘i a Mānoa.

Hana Keaka (teatre) Les produccions teatrals de Ka Hālau Ha- nakeaka són un exemple brillant de l’habi- Al segle xix, les representacions teatrals litat dels hawaians per adaptar conceptes occidentals d’actors visitants van inspi- i materials estrangers i hawaianitzar-los. rar alguns hawaians, que van preparar Després que la guitarra arribés a Hawai‘i, produccions semblants en hawaià que els hawaians van crear el kīkā kī hō‘alu incorporaven formes d’arts escèniques (guitarra slack key) i el kīkā kila (guitarra indígenes, com ara oli i hula. Després de hawaiana). La braguinha que van portar l’enderrocament de la monarquia hawa- els portuguesos va ser adaptada com el iana i l’ascens al poder dels Estats Units ‘ukulele, un instrument conegut arreu del a Hawai‘i, aquestes produccions es van món i possiblement ara més estretament perdre ben de pressa. (Els kapalō [retau- associat amb Hawai‘i que amb Portugal. les o escenes], però, van persistir fins a la Després que les esposes dels missioners dècada de 1930.) Amb tot, l’augment de de Nova Anglaterra importessin el patch parlants de hawaià en els darrers quaran- quilting (labor de retalls), les dones hawa- ta anys ha fet que des de fa un temps la ianes van desenvolupar un estil propi comunitat de parla hawaiana estigui pre- distintiu i exquisit, el kapa kuiki. Després parada per assaborir el teatre en la nostra que el teatre arribés a Hawai‘i, també es llengua. va hawaianitzar, un exemple més de la capacitat d’adaptació dels hawaians i de En les produccions teatrals hawaianes ac- la creixent força de l’estimada llengua de tuals, llevat potser de l’oratòria espontània, les nostres illes. 148 Linguapax Review 7

Quin és el pronòstic de la vitalitat futura ran el caràcter hawaià i la seva bellesa dis- de les arts escèniques hawaianes? tintiva, independentment de la generació o de l’època que les generi. En els darrers quaranta anys, des del 1978, quan va passar a ser idioma oficial Sobre l’autor de Hawai‘i, el hawaià ha anat adquirint més i més importància en la vida quotidiana de Tot i que es va criar en una família multi- les persones. Queda molt per fer per nor- ètnica de parla anglesa a Honolulu, l’amor malitzar-ne plenament l’ús, però es poden de Kalena Silva per l’idioma hawaià es va veure progressos extraordinaris en el crei- encendre amb les freqüents xerrades que xent nombre de famílies, institucions i actes mantenia amb la seva àvia hawaiana, que que acullen i encoratgen l’ús del hawaià. A va començar a parlar-li en aquest idioma mesura que la salut de la llengua hawaiana quan tenia onze anys. Silva va estudiar la continua millorant, també ho fa la força i la llengua a les escoles Kamehameha (una vitalitat de les arts escèniques hawaianes. escola per a infants d’ascendència hawa- iana) i a la Universitat de Hawai‘i a Mānoa. No hem d’oblidar, però, que arran dels nombrosos canvis sociopolítics i culturals Silva va completar la llicenciatura i el màs- que s’han esdevingut al llarg dels anys la ter en Etnomusicologia a la UH Mānoa i el vida dels hawaians d’avui és diferent —ra- doctorat en Música amb especialització en dicalment en alguns aspectes— de la dels etnomusicologia a la Universitat de Was- nostres kūpuna. La llengua hawaiana i les hington. La seva tesi doctoral es va centrar arts escèniques, per mantenir-se a l’altura en l’himnari de dues confessions cristianes dels temps, no paren d’adaptar-se i evo- hawaianes, una de les quals de l’illa de lucionar. Aquesta evolució genera preo- Ni‘ihau, on el hawaià continua sent la pri- cupacions sobre l’autenticitat del coneixe- mera llengua dels seus habitants. ment tradicional, sobre què i com s’ha de conservar, integrar i cultivar en les vides Des del 1984, quan va ser contractat com de les generacions presents i futures. Els a professor d’Estudis Hawaians a la Uni- avenços tecnològics donen accés a repo- versitat de Hawai‘i a Hilo, Silva no ha pa- sitoris culturals de coneixement que poden rat d’aprofundir el seu coneixement de la exercir un paper fonamental en aquesta llengua i la música hawaianes a través de evolució. Si es fan servir de manera intel· la investigació, l’ensenyament i la partici- ligent i reflexiva, aquests repositoris- po pació contínua en la creixent comunitat de den proporcionar un mitjà transcendental parla hawaiana. Silva ha presentat i ense- per aprofundir i ampliar la comprensió nyat música, dansa i llengua hawaiana a que tenim els hawaians del nostre preci- Hawai‘i i a l’estranger, ha format part de ós coneixement ancestral. Quan aquesta tribunals en concursos importants d’arts comprensió reverberi en el més íntim del escèniques hawaianes i ha participat com compositor, el cantor, el cantant, el balla- a assessor, traductor, cantor, narrador i rí, l’instrumentista, l’orador i l’actor, les arts actor en diversos projectes cinematogrà- escèniques hawaianes floriran i conserva- fics. Linguapax Review 7 149

A PERSPECTIVE ON KULA KAIAPUNI Ann Paulino

I scan the student-body every morning and ma okioki specific to Kona, theohua clouds make mental notes of both celebrations and which gather along the horizon at the end concerns I observe as wa ‘oli (traditional of the day, the mauka (mountain) winds, protocol) begins to start the day. Each face which keep us cool daily. Like our kupuna tells a story every morning of the well-being we remember to call upon all of the natural of that haumana (student/learner). An ap- elements, which we acknowledge as being preciation for each of them passes through essential to our physical and spiritual well my mind like a cloud as we proceed. I won- being. der did Kala sleep well as he looks overly tired. My wondering goes on to Lei, did she In standard English DOE schools an event have a great game yesterday? She looks like wa ‘oli is referred to as relationship ready for the day. I need to check in with building and is highly sought after by DOE Waipuna to see if tutu (grandma) is out of leadership. Multiple programs (Na Hopena the hospital. Hmm, where is Keola? She is Aʻo or HA, wellness programs) and count- the hiapo (eldest) of her class and is ab- less workshops stress the importance of sent. There is Kepa, his face exudes confi- relationship building complete with scien- dence something he and his counselor are tific based research. However, from both working on. Oh isn’t it wonderful that Nama- the populace and the government powers hana has brought her ‘ohana (extendend of being, there are stronger demands on family) to participate in our wa ‘oli today! higher reading and math scores leading to mandatory high stakes testing. Second- Wa ‘oli is a standard protocol for all kaia- ary schools have additional expectations puni (Hawaiian Language Immersion Pro- in that students will be career and college gram) schools, a practice which affords ready with higher graduation rates and low- both haumana and kumu (teachers) op- er dropout rates. portunities to greet each other and the day. All parties commit to the vision of a better Relationship building although lauded as world, one in which we respect ourselves essential is frequently preempted for ac- and each other, respect our families in- ademic pursuits in English and math and cluding our kupuna (elders, grandparents), left to administrators to fund and pursue and finally show respect for our‘aina (land) based on their academic plans. In kaiapuni and culture. We prepare for a day of learn- schools, students’ well being both physical ing and remind haumana and kumu of the and spiritual is the core of our existence. norms for the day. The oli (chant) for Ke Our mission is the revitalization of the lan- Kula ‘Ehunuikaimalino was written by Lar- guage as it nourishes both our physical ry Kimura and speaks of natural elements and spiritual being. How do Hawaiian Lan- and landmarks specific to Kealakekua, the guage Immersion schools within this strin- location of the school. These natural ele- gent system maintain a balance with cultur- ments distinguishes the school apart from al learnings and understandings? It takes not only the standard Department of Edu- the entire community of committed advo- cation (DOE) schools, but all other immer- cates beginning with inspired visionaries sion schools. The ocean with currents or kai followed with dedicated implementers all 150 Linguapax Review 7

sharing the goal of generations of fluent death.” Originally meant to note the power speakers of Hawaiian. of words to be positive or to be destructive. Here it is added to denote the impending A series of events throughout our history death of the Hawaiian language.) has heavily impacted the use of Hawaiian language in the public schools. In 1840, Herald the Hawaiian Renaissance in the King Kamehameha III established the late 60’s and early 70’s, which through public school system and the Hawaiian public protests highlights the injustices to language was the medium of instruction. native Hawaiians over decades. As a re- Literacy rates for all citizens was at an all sult, there is a resurgence of the Hawaiian time high with numerous (66 by the count culture through music, dance and lan- of Ulukau) newspapers and reading mate- guage igniting important political changes rial available in the Hawaiian language. In for native Hawaiians. A Hawaiian constitu- 1893, Queen Liliʻuokalani was dethroned tional convention held in 1978 mandated as the last reigning monarch of Hawaiʻi two important outcomes for the revitaliza- by a number of ambitious businessmen tion of the Hawaiian language: recognition supported by a shipload of American ma- of the Hawaiian language as an official rines and ammunition in Honolulu harbor. language in the state (along with English) Within three years the use of the Hawaiian and the establishment of a Hawaiian edu- language was banned as the medium of cation program using Hawaiian community instruction. Fifty years of literacy amongst expertise to promote the study of Hawaiian the Hawaiian populace was immediately culture, history and language. E mau ka impacted by the demise of the Hawaiian ‘olelo o ka ‘aina, ka ‘olelo Hawaiʻi! (Perpetu- monarchy and in turn the demise of a cul- ate the language of this land, the Hawaiian ture and its language. language.)

Several generations of Hawaiians were Kupuna in the native Hawaiian community shamed for using the Hawaiian language; were the only purveyors of the language first in public institutions such as schools and the culture. There was an acute aware- and then in their homes. Kupuna became ness that unless the language was revital- unwilling to speak Hawaiian in formal set- ized through their expertise, the language tings and used caution in their homes. Their could inevitably become non-existent. At children were punished at school for using the beginning of that decade the Hawaiian Hawaiian and shamed in public for informal Studies Program was established in 1980, use on playgrounds and in conversations followed by the creation of the Hawaiian amongst their friends. Decades followed in Language Immersion Program in 1983 which conversational Hawaiian language housed within the state’s DOE. The Hawai- was not used and discouraged in public. In ian Studies Program assured that in grades my home as an example, Hawaiian was the K-6 kupuna were employed with part time language amongst the kupuna and both teacher status to infuse sequential and sys- our parents (who painfully remember being tematic culture and language into the cur- chastened in school) and we were spoken riculum. All public school students receive to in Hawaiian only to discipline or impart this instruction throughout their elementary familial or cultural knowledge. I ka ‘olelo no school years. At the secondary grade lev- ke ola. I ka ‘olelo no ka make. (“In the lan- els, more cultural practices were infused guage there is life, in the language there is into the curriculum for existing courses. Linguapax Review 7 151

These courses are; Hawaiian Royalty in Hawaiian language as the medium for cur- grade 7 and Modern Hawaiian Histo- riculum, instruction and assessment at all ry taught at a given grade level between grades. Where it is possible, staff members grades 9-11, a choice given to schools. are fluent in Hawaiian. This is a key compo- nent for haumana coming from an English Two pilot schools were established on the speaking environment on a daily basis. To islands of Oʻahu and Hawaiʻi island for the hear and interact both in spoken and writ- Hawaiian Language Immersion Program. ten Hawaiian throughout the school day is These are respectively, Waiau Elementa- an essential component to speak, write, ry and Keaukaha Elementary established comprehend and think Hawaiian. Most of in the school year 1987-1988. It is neces- the other kaiapuni (all HLIP schools re- sary to note that these schools were es- gardless of whether schools are public or tablished through the grassroots efforts charter) public schools share campuses of parents wanting their keiki (children) with existing English programs. Although it matriculating out of the Punana Leo (pre- would be ideal to be in an environment that school) program to continue their educa- is Hawaiian inclusive, there are opportuni- tion in a Hawaiian language setting using ties within the day to interact with staff and a Hawaiian lense. These parents worked other students in the English programs, endlessly to petition the state legislature particularly in common spaces like the of- to enable public schools with resources fice, playground and cafeteria. to house Hawaiian Language Immersion classrooms. Countless meetings were held From its humble beginnings kaiapuni’s to hear the requests and plan the creation growth is largely attributed to the dedicat- of such schools. It is not unusual to hear ed parents, staff and community members these pioneering parents and their alumni collectively referred to as the Aha Kau Leo. voice that aside from research about bilin- O ke kahua ma mua, a laila ke kukulu. (First gual children having positive experiences the foundation, then the building.) Unlike in education and in life, many enrolled their typical parent and community groups this children based on faith that this uncharted is a pre-Kindergarten to post-graduate “new” system was better than the existing group of individuals who represent all of system. the Punana Leo preschools, all of kaiapuni, University staff members and finally, com- Initially, classrooms designated for the pi- munity members who are dedicated to the lot programs were administered by existing mission of the revitalization of the Hawaiian DOE schools. The program has evolved language. This group has over the thirty over three decades and there now exists year existence of kaiapuni petitioned leg- 17 schools under the purview of the DOE islators, provided testimonies to Board of and 6 charter schools. Both pilot schools Education members including the superin- evolved to Kindergarten through grade 12 tendent, and lobbied on behalf of kaiapuni schools with Waiau continuing as an ele- schools. At each individual school there mentary school on the original campus. may be obstacles specific to that school for staff and parents to handle, however Aha ‘Anuenue and Nawahiokalaniʻopuʻu (the Kau Leo handles common obstacles that evolved pilot schools) have campuses that most or all kaiapuni share. It is a forum to are Hawaiian inclusive, which means they share resources, voice concerns and prob- operate under DOE auspices but use the lem solve issues facing the entire kaiapuni. 152 Linguapax Review 7

Funding for the group (basically travel, fa- the necessary resources to fund kaiapuni. cilitation and supplies) has come from var- The problems were immense and continue ious sources such as government funds to be a focus for Aha Kau Leo. Aha Kau and grants. Currently, the group is facili- Leo has been instrumental to whittle down tated by the Office of Hawaiian Education problems to become more manageable. (OHE), which is an office housed by the DOE in the state of Hawaiʻi. OHE replaced Resources are a continued issue for kaia- the Hawaiian Studies and Hawaiian Lan- puni as noted earlier. Human resources guage Immersion Program as it continues for example cannot fill the needs for every to fulfill the goals of both entities. During kaiapuni school and therefore filling teach- its infancy, the group assembled with help er vacancies becomes competitive. There from other state and non-profit entities such is an inherent advantage that exists at both as Aha Punana Leo, the Office of Hawaiian pilot schools based on their proximity to the Affairs, UH Hilo and Mānoa. Although there University of Hawaiʻi campuses at Hilo and are many initiatives credited to the Aha Kau Mānoa. University students enrolled in the Leo, the creation of OHE and positions with- Hawaiian Studies and Hawaiian language in the office are significant, as it allows the programs on those campuses have oppor- director of the office to speak directly to the tunities to hone their cultural and language DOE Superintendent on behalf of kaiapuni skills at the pilot schools akin to laboratory school administrators and schools. Policy settings. Upon graduation, if they choose can be amended at this level that is more there are opportunities for employment at culturally sensitive. Prior to this change both schools depending on vacancies. In kaiapuni school administrators sought the a career path where there are constant job assistance of a complex area superinten- vacancies the pilot schools have a definite dent and hoped this individual was empa- advantage. thetic or knowledgeable of kaiapuni issues. The complex area superintendent would Recognizing a shortage of teaching profes- then communicate with the DOE Superin- sionals to fill kaiapuni vacancies, OHE has tendent should she feel it an eminent issue. lobbied for alternate form of recruiting and Frequently, kaiapuni issues got lost in the filling kumu vacancies. Potential teachers bureaucratic quagmire. who have demonstrated language fluency and fill certain criteria (i.e. college degree Resources and political obstacles that or working towards a degree) are able to plague the fledglingkaiapuni program have work in a school while completing their been constant Aha Kau Leo agenda items. teaching certification or degree. The- pro At times due to the passion of representa- gram must be completed in a timely man- tives at the quarterly meetings, controver- ner and approved by the state’s DOE. Both sies erupt. In this author’s opinion, healthy UH campuses have certification programs discussions give birth to policy changes with UH Hilo having one specifically for that are more culturally sensitive to native teachers pursuing their careers in a kaia- Hawaiian needs and thinking. It also helps puni setting. to prioritize the many needs for kaiapuni. There are not enough financial resources to The challenge for creating viable curricu- fund the needs of every school every time. lum where none existed prior to the creation Resources are finite and Aha Kau Leo has of Hawaiian Language Immersion Program had to create and use strategies to gain was epic. It can be viewed as evolving in Linguapax Review 7 153

several stages. Being a part of a system tural pathways for educators to use. Noted that is pre-K through post-graduate has Hawaiian language professor, Dr. Keiki Ka- many advantages in that all resources are waiʻaeʻa, developed the Moenaha culture used to support needs. Curriculum was not based curriculum design and instructional commercially available so both university method. Kumu are able to use these tools campuses at Hilo and Mānoa initially pro- as framework for their units of study. vided leveled curriculum to help classroom kumu. A set of leveled primary readers The next phase of curriculum development (similar to basal readers), charts with the was possible with the onset of technologi- piapa (Hawaiian alphabet), the hakalama cal tools such as laptops, iPads, and smart (Hawaiian phonics) for the elementary hau- boards. Teachers are able to produce cus- mana are some of the products still used in tom designed curriculum for their class- classrooms for Language Arts. In addition, room or use existing programs but add the textbooks and literary readers used in the translated text. To assist classroom kumu, existing programs in the host schools were administrators create curriculum coordina- translated by university personnel and their tor positions to produce and collaborate students fluent in the Hawaiian language. with their classroom colleagues appropri- Makua (parents) would participate in the ate curriculum. This practice is probably assembling of translated material by gluing the exception and not the norm due to con- translated text into picture and text books straints on funding. Perhaps the most sig- originally done in English. The demand for nificant contribution OHE has done in the curriculum far outdistanced the creation last 3 years was the creation of Hawaiian and production of curriculum. standards that teachers use to guide the development of curriculum. These stand- Kaiapuni kumu are committed to the mis- ards were collaboratively agreed upon by sion of the revitalization of the language. kaiapuni kumu with some reference to the Due to the lack of curriculum materials, Common Core State Standards used by most are tasked and fortunately shoulder their English colleagues in the DOE. It is the responsibility of creating curriculum. an additional tool to “standardize” kaiapuni Administrators with the financial resources curriculum but continue to use culture and paid teachers during non-instructional time language as its base. to translate books that were used in their classrooms, however most kumu created A best practice of kaiapuni is the use of curriculum out of necessity. The curriculum Place Based and Project Based curric- was a mixture of university created mate- ulum. Both types of curriculum are well rials, commercial products that have been suited for interdisciplinary study and pro- translated and teacher created materials vides haumana and kumu opportunities for during the early stages of kaiapuni. hands on learning using the community as the classroom. Aʻohe pau ka ‘ike i ka ha- A number of planning tools have been es- lau. (All knowledge is not learned in one tablished for kumu to use during the cre- school.) The frequency of these curriculum ation, development and production of cur- and the varied topics studied sets kaiapuni riculum. The initial ones were developed at apart from other educational institutions. the university level by Hawaiian Language professors. They produced Na Honua Mauli One common unit of Place-based study is Ola, which are cultural guidelines and cul- the annual Lono Makahiki festival, a time 154 Linguapax Review 7

during pre-Western contact when royalty addition, there are more ways of assess- collected taxes and the people honored ing the acquisition of knowledge through the agricultural god, Lono. The culmination demonstration as compared to a paper of the event are competitive games. Feu- and pencil test. dal wars were stopped so all could partic- ipate in the celebration which lasted from Assessment is a controversial item not November to February in post-Western only in kaiapuni circles but in the DOE as contact time. Huakaʻi (field trips) to -loca a whole. During the George Bush admin- tions of tax collections or fields where the istration of 2004 the No Child Left Behind games may have been conducted are vis- initiative mandated statewide assessments ited and prepared. Haumana are given the in Language Arts and math. There was no background of the place(s) through songs, exemption from the administration of test- chants and stories to be re-enacted or per- ing at kaiapuni schools; therefore, the tests formed at the appropriate time. Hoʻokupu were translated for elementary students in or gifts of plants and produce are placed grades 3 and 5 to take. The same did not on altars symbolic of taxes being collect- hold true for secondary school haumana. ed and offerings given to Lono. A day is In kaiapuni schools, an hour of instruction set aside for all haumana to re-enact the in English is introduced in grade 5 and games. Spear throwing, wrestling, and ulu continues on to their secondary school ex- maika (Hawaiian version of bowling), are perience. Since the pool of fluent speaking some of the games that all enjoy. kumu is limited, it is not unusual for second- ary content area teachers to use English The same unit of study could be modified as the medium of instruction. That being to include components of project-based explained, secondary haumana took the curriculum. More opportunities are hau- identical tests as their peers throughout the mana-centered with the haumana provid- state. ing wanderings and questions they may have regarding the festivities. Haumana Over the next decade several versions of may want to compare the games to an- the assessment were tried as the original cient Olympic games. They may question ones were biased in multiple ways for kaia- the origins of the games based on the ob- puni students. Challenges were varied from jectives of the games. Others may want to not being translated to age appropriate learn more about the pantheon of Hawaiian language to translations being too wordy gods. Older students may want to include and wieldy for students to pore through in statistics and compare student results in the time limits provided. Several variations the games or perhaps study the physics were tried without providing accurate re- behind athletic skills needed to be effec- sults to parents and to the school system. tive in each event. Students adept at the performing arts may decide to compose A new American president was elected mele and hula to commemorate the festiv- and policies changed, but a mandated ities. Between haumana and kumu the cri- statewide assessment continued to exist. teria is set to demonstrate new information During the Obama administration an initi- in the form of a project. Research in uni- ative was offered called Race to the Top, versal immersion education validates that which offered competitive funds for states both types of curriculum are conducive to apply. Funding through this initiative to learning styles of bilingual haumana. In would finance a state to provide schools Linguapax Review 7 155

with curricular programs to improve high- discussions with kaiapuni kumu and test er Language Arts and math scores. In re- developers to create a viable summative turn for the use of the funds state’s needed assessment culturally acceptable for hau- to adopt or intensify Language Arts and mana. The result of the collaboration was math curriculum and instruction. It meant the KAʻEO assessment which was piloted that teachers would need to improve ped- in the Spring of 2015. Meanwhile, the fed- agogy and instructional strategies in the eral government permitted a double waiver classroom because the state is one of 41 so the elementary haumana were exempt in the nation to adopt Common Core State from taking the statewide Smarter Balanced Standards. The initiative also promoted Assessments and just the new KAʻEO was certification of all teachers, support to new required. The secondary schools continue teachers and finally an intensive evaluation to take the Smarter Balanced Assessments of both teachers and administrators. Test along with their English peers. results were a part of both the teachers’ and administrators’ annual evaluations. Annually, test results are analyzed for Hawaiʻi applied and was awarded a grant each school in several ways: grade lev- and the race to meet the set criteria was in el, gender, ethnicity, and sub-popula- motion immediately. The impact to kaiapuni tions. The subpopulations are students schools was to comply like the rest of the who are qualified for Special Education, department to mandatory testing no matter English Language Learners and those how biased and meaningless the results who are economically disadvantaged, were for parents, staff and the school in which is determined by free and reduced general. lunch. Schools are then compared to oth- er similar schools (all elementary schools, The Aha Kau Leo aggressively addressed middle schools, and high schools) within the issue by moving to get a waiver against their districts or complex areas. The re- testing students and in lieu of the waiver to sults are released in July to administrators advise parents not to allow their haumana and faculties then to the general popula- to take the test. Since the application for tion soon after. All of the state’s newspa- a waiver was reviewed and permitted by pers publish the scores for every school. the federal government it wasn’t clear that There are approximately 3200 haumana it would be granted. Until the waiver was in the kaiapuni schools as compared to granted, parents were provided informa- approximately 174000 in the overall DOE tion on the bias of the test and were provid- student enrollment. That means that 1% ed advice upon request. Several kaiapuni of kaiapuni haumana are enrolled in the schools opted to challenge the mandate DOE. Data accrued by the state does not and not have their students tested until an compare kaiapuni schools to each other appropriate test was created. as the schools are scattered throughout the state in different complex areas. In Through the assistance of several non-prof- addition, grade level numbers may be so it organizations, experienced testing de- small at each kaiapuni that releasing the velopers were hired to assist the Office of data would breach student confidentiali- Hawaiian Education to create a non-biased ty. Therefore, all testing data for kaiapuni comparable “standardized” test beginning schools is not published for the public but in 2014. OHE supported by University of are available at the school level and for Hawaiʻi at Mānoa personnel facilitated each student and their parent(s). 156 Linguapax Review 7

Since its inception, OHE has assumed a of kaiapuni on their campuses and al- larger role towards improving the educa- though experienced were not trained to tional resources for kaiapuni schools. The understand or provide for kaiapuni needs. office has worked towards collaboration Despite the challenges to expand the kaia- with existing entities such as the Aha Kau puni, there is a kaiapuni school on every Leo and the various organizations repre- island serving most or all grade levels. sented within the group. OHE will distribute Registration at each school is varied based smaller tasks that are appropriate for each on whether it is a public school or a public stakeholder to complete. The creation and charter school. Public school registration development of the KA’EO is an example of is available to all children ages 6 through their collaboration to create an appropriate 18 living in the state. Parents choosing to assessment while interfacing with both the register their haumana at kaiapuni are wel- federal and state requirements on behalf of come to the campus nearest to their place the kaiapuni schools. of residence. In most scenarios bus trans- portation is available because the nearest Each kaiapuni school maintains assess- campus may be in another community in ments to monitor and report student the complex area or in a neighboring com- achievement in the acquisition of Hawaiian plex area. It is not unusual for haumana in language. These come in the form of read- rural areas to travel an hour or more to the ing comprehension by grade level, reading nearest kaiapuni campus. fluency, phonemic awareness, and - read iness skills. To date these have not been Most administrators would encourage par- standardized or mandated for each kaia- ents to register for kindergarten or at least puni. Students are assessed quarterly with at transition grade levels (grades 5 and 8) a progress report to parents. Elementary so the haumana experiences consistency haumana receive a progress report based of language instruction. The optimum ex- on the Common Core State Standards and perience is to register at Punana Leo at age the secondary students a graded report 3 then continue until graduation in grade for each content area that is on their class 12. However, life is dynamic so haumana schedule. can register at any time as long as there is space available in the desired grade level. Native Hawaiian communities are located In the pilot schools resources were limit- throughout Hawaiʻi and it would be ideal ed during the initial stages, lotteries were to have a kaiapuni school servicing each conducted if the number of applicants ex- community. Strategically, the pilot schools ceeded the number of classroom spaces. were housed within or near large native Lotteries were not popular with parents and Hawaiian communities, preferably in are- perhaps prompted the need for more HLIP as where existing resources were condu- schools. cive to kaiapuni needs. The introduction of kaiapuni was not favorably viewed even by Most of the elementary kaiapuni have no the native Hawaiian community so sharing problems filling all available spaces since of resources such as learning spaces and the decision to register is primarily left to funding was difficult. To say the first kumu parents. However, at the secondary level, were treated equally with their educational haumana begin to have more choices and colleagues is an understatement. School because they are older have input to their administrators were leary of the presence education. There are private and culturally Linguapax Review 7 157

based schools that may have more options judge a student’s success based on test for secondary students. Haumana who are scores, grade point averages, admittance academically or athletically inclined are re- to post-graduate institutions and sizeable cruited or opt to attend other schools who incomes, all of which are quantitative and can offer more options. Haumana who are tangible achievements. Kaiapuni alumni seeking social contact with more peers or are successful if they can graduate from would like to pursue the performing arts high school, pursue post-graduate work look to large comprehensive high schools and/or degrees, economically sustain their in their neighborhoods to continue their families then contribute their cultural knowl- education. There are many reasons for edge and skills with the world. These are students to leave at the secondary level. both tangible and intangible achievements. Those haumana who remain definitely have a strong sense of commitment to the lan- Recently Hawaiʻi has witnessed the mani- guage and to the close bonds established festation of the collective power of kaiapuni with peers and the kaiapuni staff. alumni. Many alumni are at the forefront of the political scene in calling the public’s at- Kaiapuni alumni whether remaining for their tention to the social injustices like land mis- entire educational career or for some of their management of wahi pana or lands of cul- formative years maintain their relationships tural significance. Their outcry has sparked with their peers and the kaiapuni staff. They a statewide movement to which the county, are well grounded in the culture and con- state and federal government are being tinue to practice and share protocols with challenged to justify multiple construc- others they interact when the time is appro- tion projects that would disturb wahi pana priate. The research behind forming rela- where native Hawaiians practice tradition- tionships is sound and manifested through al rites and protocols. Using the cultural kaiapuni alumnis’ contributions in many in- knowledge they have gained in the from stitutions to keep the cultural values at the the time they were pre-schoolers, they call forefront. In the Department of Education, a on others to join them, confident that they core initiative is: “Students will be educated can make a difference. Thousands of peo- within a public school system that is ground- ple both Hawaiians or non-Hawaiians have ed in HA, powers a multilingual society, and joined this peaceful movement in which Hawaiʻi’s local and global contribution.” daily protocols are practiced by the lead- ers of this movement. Undaunted by the ef- There is qualitative and anecdotal evi- forts of the government’s positive response dence suggesting kaiapuni students in the to large corporations and institutions to eleventh grade perform at the same level use properties for multiple purposes, they as their peers in the public school system continue to question the governments’ pro- who identify as Hawaiian, especially the cesses, which do not include listening to males. That is to say, they can achieve sim- the needs of the Native Hawaiians. Wheth- ilar goals as their peers without leaving the er the general public supports their views kaiapuni system. The data is quite small or not, one cannot help to acknowledge and needs to be collected then analyzed, their commitment and perseverance to but it is available. Longitudinal research their cause. On Hawaiʻi island alone this is is sorely needed in this realm, but school the second protest within a five year span administrators have noticed this kind of in which the movement has delayed the evidence. The Western world tends to construction of a large observatory. 158 Linguapax Review 7

How do we measure the success of the fident young man, a kaiapuni alumni and kaiapuni program? The program is still in kumu articulates the purpose of the protest. its infancy as compared to the state’s DOE. He states the purposes with intent never Here is a program that continues to exist wavering his eye contact with the camera. even with the meager resources that are Although the interview is being conducted available. Families continue to enroll their in English, he could repeat it in Hawaiian. children regardless of the logistical obsta- He calls on those sympathetic to the cause cles in their way. Alumni are fulfilling the to look at other controversial native issues goals of kaiapuni. in their communities and call attention to those using similar peaceful strategies. It is The 6:00 clock news is blaring from the liv- October, this particular protest has been in ing room. A young man is being interviewed place since July and effectively shut down from the base of the largest mountain in the delivery of construction materials for a Hawaiʻi, in the background are a crowd of 30 meter observatory on the peak of the warmly dressed individuals armed with pro- mountain. Both the governor and mayor are tect signs and native adornments (wreaths bewildered as to stopping the protest and of flowers or lei, sashes or kihei). The con- continuing the construction. Linguapax Review 7 159

UNA MIRADA A LES KULA KAIAPUNI Ann Paulino

Cada matí analitzo l’alumnat i prenc notes emblemàtics específics de Kealakekua, la mentals tant de les alegries com de les localització de l’escola. Aquests elements preocupacions que observo quan el wa ‘oli naturals distingeixen l’escola no tan sols (protocol tradicional) s’inicia per començar de les escoles estàndard del Departament el dia. Cada matí, cada cara explica una d’Educació (DOE), sinó de la resta d’esco- història sobre el benestar d’aquell hauma- les d’immersió. L’oceà amb corrents o kai na (estudiant/aprenent). Com si fos un nú- ma okioki específic de Kona, els núvols vol, em passa pel cap una observació per ohua que s’agrupen al llarg de l’horitzó al a cadascun d’ells a mesura que avancem. final del dia, el ventsmauka (de muntanya), Em pregunto si en Kala ha dormit bé, per- que ens mantenen frescos cada dia. Igual què sembla molt cansat. Els meus pensa- que feien els nostres kupuna, ens recor- ments continuen cap a la Lei, va fer un bon dem d’invocar tots els elements naturals, partit, ahir? Sembla preparada per comen- els quals reconeixem que formen part es- çar el dia. Necessito parlar amb en Wai- sencial del nostre benestar físic i espiritual. puna per saber si la tutu (àvia) ja ha sortit de l’hospital. Mmm, on és la Keola? És la A les escoles estàndard en anglès del DOE hiapo (la més gran) de la seva classe, i no es considera que un acte com el wa ‘oli hi és. Aquí hi ha en Kepa, amb una expres- ajuda a construir relacions, i és altament sió que irradia seguretat, una cosa que el desitjat pels responsables del DOE. Diver- seu orientador i ell estan treballant. Oh, i no sos programes (Na Hopena A‘o o HA, pro- és meravellós que la Namahana hagi dut la grames de benestar) i innombrables tallers seva ‘ohana (família extensa) per participar destaquen la importància de la construcció en el nostre wa ‘oli avui?! de relacions amb base en la investigació científica. Tanmateix, tant des de la pobla- El wa ‘oli és un protocol estàndard per ció general com des dels poders del go- a totes les escoles kaiapuni (Programa vern hi ha una forta demanda per assolir d’Immersió en la Llengua Hawaiana), una millors resultats en lectura i matemàtiques, pràctica que ofereix l’oportunitat tant als cosa que condueix a fer proves obligatòri- haumana com als kumu (mestres) de sa- es d’alta exigència. Els instituts de secun- ludar-se mútuament i al dia que comen- dària tenen una expectativa addicional: ça. Tots els integrants es comprometen que els estudiants estiguin preparats per amb la visió d’un món millor, un en què a la vida professional i universitària amb ta- ens respectem a nosaltres mateixos i en- xes de graduació superiors i taxes d’aban- tre nosaltres, respectem les nostres famí- donament inferiors. lies, inclosos els kupuna (els ancians, els avis), i finalment mostrem respecte per la La construcció de relacions, malgrat que nostra ‘aina (terra) i cultura. Ens preparem sigui aclamada com a essencial, sovint és per a un dia d’aprenentatges i recordem relegada per les activitats acadèmiques en als haumana i els kumu les normes per anglès i matemàtiques i són els adminis- al dia. L’oli (cant) per a l’escola Ke Kula tradors qui n’han de buscar el finançament ‘Ehunuikaimalino el va escriure Larry Ki- i dur-la a terme en funció dels seus plans mura i parla dels elements naturals i llocs acadèmics. A les escoles kaiapuni, el ben- 160 Linguapax Review 7

estar tant físic com espiritual dels alumnes es va deixar de fer servir i se’n dissuadia és la nostra raó de ser. Com poden man- l’ús en públic. A casa meva, per exemple, tenir, les escoles d’immersió en llengua el hawaià era la llengua entre els kupuna, hawaiana emmarcades en aquest sistema i tant als nostres pares (que recordaven tan estricte, l’equilibri entre l’ensenyament amb dolor com els corregien a escola) com i la concepció culturals? Fa falta la comu- a nosaltres ens parlaven en hawaià només nitat sencera de defensors compromesos, per renyar-nos o per impartir coneixements començant pels visionaris inspirats i con- familiars o culturals. I ka ‘olelo no ke ola. I tinuant pels executors dedicats, tots ells ka ‘olelo no ka make (‘En la llengua hi ha compartint l’objectiu de generacions de vida, en la llengua hi ha mort’. Originalment parlants fluids de hawaià. pretenia destacar la força que tenen les pa- raules de ser positives o destructives, però Un seguit d’esdeveniments al llarg de la aquí s’afegeix per denotar la mort imminent nostra història ha impactat fortament en l’ús de la llengua hawaiana). del hawaià a les escoles públiques. El 1840, el rei Kamehameha III va establir el sistema El renaixement hawaià, que arriba a finals d’ensenyament públic, amb el hawaià com dels seixanta i principis del setanta, posa a vehicle d’instrucció. Les taxes d’alfabe- de manifest per mitjà de protestes públi- tització de tota la ciutadania se situaven al ques les injustícies comeses contra els nivell més alt que mai hi havia hagut, amb natius hawaians durant dècades. Com a nombrosos diaris i materials de lectura dis- resultat, es produeix un ressorgiment de ponibles (66 segons els comptes d’Ulukau) la cultura hawaiana manifestat en la mú- en hawaià. El 1893, la reina Liliʻuokalani sica, la dansa i la llengua, cosa que en- va ser derrocada com a darrera monarca gega canvis polítics importants per als regnant de Hawai‘i per diversos homes de natius hawaians. El 1978 va tenir lloc una negocis que van gaudir del suport d’un car- convenció sobre la constitució hawaiana regament dels EUA d’infanteria de marina i en què es van establir dues condicions im- munició al port de Honolulu. En tres anys, el portants per a la revitalització del hawaià: hawaià es va prohibir com a vehicle d’ins- l’oficialització de la llengua hawaiana dins trucció. Cinquanta anys d’alfabetització de l’estat (al costat de l’anglès) i l’establiment la població hawaiana van rebre un impacte d’un programa educatiu hawaià aprofitant immediat amb la desaparició de la monar- l’experiència de la comunitat hawaiana per quia i, al seu torn, amb la desaparició d’una promoure l’estudi de la cultura, la història i cultura i la seva llengua. la llengua hawaianes. E mau ka ‘olelo o ka ‘aina, ka ‘olelo Hawaiʻi! (‘Perpetueu la llen- Moltes generacions de hawaians van ser gua d’aquesta terra, la llengua hawaiana’). humiliades per fer servir la seva llengua; primer, en institucions públiques com les Els kupuna de la comunitat nativa hawaia- escoles i, després, a casa seva. Els kupuna na eren els únics proveïdors de la llengua es van tornar reticents a parlar en hawaià i la cultura. Hi havia una forta consciència en contextos formals i ho feien amb precau- que si la llengua no revifava a partir del seu ció a casa seva. Els seus fills eren castigats coneixement, inevitablement acabaria dei- a escola per fer servir el hawaià i humiliats xant d’existir. Al principi d’aquella dècada, en públic per parlar-lo en entorns informals el 1980, es va establir el Programa d’Es- com el pati i en converses entre amics. En tudis Hawaians, seguit per la creació del dècades posteriors el hawaià col·loquial Programa d’Immersió en la Llengua Hawa- Linguapax Review 7 161

iana, el 1983, emmarcat en el DOE estatal. coles DOE existents. El programa ha anat El Programa d’Estudis Hawaians assegu- evolucionant al llarg de tres dècades i ara rava que a l’educació primària els kupuna hi ha 17 escoles englobades en el DOE i tinguessin estatus de professor a temps 6 escoles concertades. Les dues escoles parcial per introduir de manera seqüencial pilot van anar creixent des de preescolar i sistemàtica la cultura i la llengua en el pla fins a 12è curs, i Waiau ha continuat com a d’estudis. Tots els alumnes de les escoles escola de primària al recinte inicial. públiques reben aquests ensenyaments al Les escoles ‘Anuenue i Nawahiokalaniʻo- llarg dels cursos d’educació primària. En puʻu (les escoles pilot evolucionades) te- els nivells de secundària es van introduir nen instal·lacions inclusives de hawaià, més pràctiques culturals en el pla d’estu- cosa que significa que funcionen sota els dis dels cursos existents, que són Reialesa auspicis del DOE, però fan servir el hawaià hawaiana, a 7è, i Història hawaiana moder- com a llengua vehicular del pla d’estudis, na, que s’ensenya en un moment concret a l’ensenyament i les avaluacions en tots els elecció de cada escola entre 9è i 11è. cursos. Sempre que és possible, els mem- bres de l’equip parlen el hawaià amb flu- A les illes d’O‘ahu i Hawai‘i es van establir ïdesa. Aquest és un element clau per als dues escoles pilot del Programa d’Immer- haumana que venen d’un entorn quotidià sió en Llengua Hawaiana. Són, respectiva- angloparlant. Escoltar hawaià i interactu- ment, Waiau Elementary i Keuakaha Ele- ar-hi tant oralment com per escrit al llarg mentary, i el programa es va instaurar el de tota la jornada escolar és un component curs escolar 1987-1988. Cal remarcar que essencial per poder parlar, escriure, enten- aquestes escoles es van establir gràcies dre i pensar en hawaià. La majoria de la a l’esforç comú de pares que volien que resta d’escoles públiques kaiapuni (totes els seus keiki (fills) passessin, en acabar el les escoles del Programa d’Immersió en programa Punana Leo (preescolar), a una Llengua Hawaiana tant si són públiques educació inserida en un entorn de llengua com subvencionades) comparteixen ins- hawaiana i amb un enfocament hawaià. tal·lacions amb programes existents en an- Aquests pares van treballar sense descans glès. Tot i que seria ideal ser en un entorn per sol·licitar al Parlament de l’estat que inclusiu de hawaià, hi ha oportunitats al atorgués recursos a les escoles públiques llarg del dia per interactuar amb personal per acollir aules d’immersió en llengua i altres alumnes dels programes d’anglès, hawaiana. Es van dur a terme incomptables sobretot en espais comuns com els des- reunions per escoltar-ne les demandes i patxos, el pati i la cafeteria. planificar la creació d’aquestes escoles. No és estrany sentir dir a aquests pares pi- Des d’un inici humil, el creixement de les oners i els seus fills exalumnes que, a part kaiapuni s’atribueix en gran mesura a pa- dels estudis que demostren que els infants res, personal i membres de la comunitat bilingües tenen experiències positives en compromesos, col·lectivament anomenats l’educació i en la vida, molts hi van matri- Aha Kau Leo. O ke kahua ma mua, a lai- cular els seus fills perquè pensaven que la ke kukulu (‘Primer, els fonaments; des- aquest “nou” i desconegut sistema seria prés, l’edifici’). A diferència d’altres grups millor que l’existent. típics de pares i comunitat, aquest és un grup d’individus des de preescolar fins a Inicialment, les aules designades per al postgrau que representen totes els centres programa pilot eren administrades per es- preescolars Punana Leo, totes les kaiapu- 162 Linguapax Review 7

ni, personal de les universitats i, finalment, havien d’esperar que aquesta persona em- membres de la comunitat dedicats a la patitzés amb els assumptes de les kaiapu- missió de revitalitzar la llengua hawaiana. ni o en fos coneixedor. El superintendent Aquest grup, al llarg dels trenta anys d’exis- de l’àrea complexa llavors s’havia de co- tència de les kaiapuni, ha fet demandes als municar amb el superintendent del DOE si parlamentaris, ha aportat testimonis a mem- considerava que la qüestió era important. bres de la Comissió d’Educació, entre els Tot sovint els assumptes de les kaiapuni es quals el superintendent, i ha fet campanya perdien en el fangar burocràtic. en favor de les escoles kaiapuni. En cadas- cuna de les escoles hi pot haver obstacles Els obstacles pel que fa a recursos i els específics d’aquell centre que el personal i impediments polítics que assetgen el pro- els pares han de gestionar, però Aha Kau grama kaiapuni, encara a les beceroles, Leo gestiona les dificultats comunes que han estat qüestions constants en l’agenda comparteixen la majoria o totes les kaiapuni. d’Aha Kau Leo. De vegades, a causa de És un fòrum on es comparteixen recursos, la passió dels representants en les reuni- s’expressen preocupacions i es resolen ons trimestrals, sorgeixen controvèrsies. problemes que afecten totes les kaiapuni. En opinió d’aquesta autora, les discussi- ons saludables donen lloc a canvis polí- El finançament del grup (bàsicament per a tics que són més sensibles culturalment a viatges, assessorament i subministres) ha les necessitats i el pensament dels natius vingut de diferents fonts, com ara fons del hawaians. També ajuden a prioritzar les di- govern i subvencions. Actualment el grup verses necessitats de les kaiapuni. No hi disposa de l’assessorament de l’Oficina ha prou recursos financers per finançar les d’Ensenyament Hawaià (OHE, en anglès), necessitats de cada escola en cada mo- una oficina que depèn del DOE a l’estat de ment. Els recursos són limitats i Aha Kau Hawai‘i. L’OHE va substituir el Programa Leo ha hagut de crear i implantar estratègi- d’Estudis Hawaians i el Programa d’Immer- es per aconseguir els recursos necessaris sió en Llengua Hawaiana i continua cer- per finançar les kaiapuni. Els problemes cant el compliment dels objectius d’amb- eren enormes i continuen sent un focus dues entitats. Durant els primers anys, el d’atenció per a Aha Kau Leo, que alhora grup es va formar amb l’ajut d’altres enti- ha estat determinant per reduir problemes tats estatals i sense ànim de lucre com Aha i fer-los més manejables. Punana Leo, l’Oficina d’Afers Hawaians, i la Universitat de Hawai‘i a Hilo i Mānoa. Tot Com ja hem dit, els recursos són una qües- i que hi ha moltes iniciatives que s’atribu- tió permanent pel que fa a les kaiapuni. eixen a Aha Kau Leo, la creació de l’OHE Els recursos humans, per exemple, no po- i la seva posició dins de l’oficina són signi- den cobrir les necessitats de cada escola ficatives, perquè permet que el director de kaiapuni i, per tant, cobrir les vacants de l’oficina parli directament amb el superin- mestres es converteix en una qüestió de tendent del DOE en nom d’administradors disputa. Les dues escoles pilot tenen un d’escoles kaiapuni i de les escoles matei- avantatge inherent basat en la seva pro- xes. En aquest nivell, que és més sensible ximitat als campus de Hilo i Mānoa de la culturalment, es poden esmenar les políti- Universitat de Hawai‘i: els estudiants uni- ques. Abans d’aquest canvi, els adminis- versitaris matriculats en els programes tradors d’escoles kaiapuni buscaven l’ajut d’estudis hawaians i de llengua hawaiana del superintendent d’una àrea complexa, i en aquells campus tenen l’oportunitat de Linguapax Review 7 163

perfeccionar les seves aptituds culturals i mana de primària són alguns dels produc- lingüístiques a les escoles pilot com si fos- tes que encara es fan servir a les classes sin un laboratori. Després de graduar-se, si de llengua i literatura. A més, els llibres de ho volen, tenen oportunitats laborals en to- text i de literatura que es feien servir en pro- tes dues escoles en funció de les vacants. grames existents a les escoles amfitriones En un camí professional en què hi ha va- van ser traduïts per professors i estudiants cants laborals constants, les escoles pilot universitaris que parlaven el hawaià amb representen un avantatge decisiu. fluïdesa. Els makua (pares) podien ajudar a muntar el material traduït enganxant el Per la seva banda, l’OHE, alhora que re- text traduït en els llibres d’il·lustracions i de coneix la manca de professionals de l’en- text originalment fets en anglès. La deman- senyament per cobrir les vacants a les ka- da de materials superava amb escreix la iapuni, ha pressionat per adoptar formes seva creació i producció. alternatives de contractació per cobrir les vacants de kumu. Els mestres potencials Els kumu de les kaiapuni estan comprome- que han demostrat fluïdesa lingüística i sos amb la missió de revitalitzar la llengua. que compleixen uns criteris concrets (que A causa de la manca de materials curricu- són tenir o estar estudiant un grau universi- lars, la majoria tenen l’encàrrec de crear tari) poden treballar en una escola mentre material, i afortunadament se’n responsa- completen la seva certificació o grau per bilitzen. Els administradors que disposa- ser mestres. El programa s’ha de comple- ven de recursos econòmics pagaven als tar de manera oportuna i ha de ser apro- mestres el temps no lectiu perquè tradu- vat pel DOE estatal. Els dos campus de la ïssin llibres que feien servir a les classes, i UH tenen programes de certificació, i la de tot i això la majoria de kumu va anar creant Hilo en té un específicament per a mestres materials a partir de les seves necessitats. que vulguin exercir la professió en l’entorn El material curricular era una barreja d’ele- de les kaiapuni. ments creats a la universitat, productes co- mercials que han estat traduïts i materials D’altra banda, la dificultat de crear materi- creats pels mestres en les primeres etapes al d’estudi viable del no-res existent abans de les kaiapuni. de la creació del Programa d’Immersió en Llengua Hawaiana va ser èpica. Es pot S’ha establert un seguit d’eines de pla- considerar que ha evolucionat en diverses nificació perquè els kumu les facin ser- etapes. Formar part d’un sistema que va vir durant la creació, desenvolupament de preescolar a postgrau té molts avan- i producció dels materials. Les primeres tatges, pel fet que tots els recursos es fan les van desenvolupar en l’àmbit universi- servir per donar suport a les necessitats. tari professors de llengua hawaiana. Van Els materials del pla d’estudis no estaven produir les Na Honua Mauli Ola, que són disponibles comercialment, de manera indicacions i recorreguts culturals que po- que els dos campus universitaris de Hilo den fer servir els educadors. El Dr. Keiki i Mānoa van facilitar inicialment materials Kawaiʻaeʻa, destacat professor de llengua per nivells per ajudar els kumu a les clas- hawaiana, va dissenyar els materials i el ses. Un conjunt de lectures primàries per mètode instructiu Moenaha, basat en la nivells (semblants a les lectures bàsiques), cultura. Els kumu poden fer servir aques- i gràfics amb el piapa (alfabet hawaià) i la tes eines com a context de les seves uni- hakalama (fonètica hawaiana) per als hau- tats d’estudi. 164 Linguapax Review 7

La fase següent del disseny curricular va ser competitius. Les guerres feudals s’atura- possible gràcies a l’aparició d’eines tecnolò- ven perquè tothom pogués participar en giques com els portàtils, les tauletes tàctils i la celebració, de novembre a febrer quan les pissarres digitals. Així, els mestres poden ja existia contacte amb Occident. Es pre- produir material dissenyat a mida per a la paren els huakaʻi (viatges de camp) per seva classe o fer servir programes existents visitar localitzacions on es recollien els im- i afegir-hi el text traduït. Per ajudar els kumu postos o a camps on es devien dur a terme a l’hora de fer classe, els administradors han els jocs, i es facilita als haumana el context creat llocs de coordinadors de material cur- dels indrets amb cançons, cants i històries ricular per produir el material apropiat i col· per poder-los recrear o fer-ne una repre- laborar-hi amb els seus col·legues d’aula. sentació. Es col·loquen hoʻokupu o obse- Aquesta pràctica probablement és l’excep- quis de plantes i altres productes en altars ció i no la norma, a causa de les restricci- per simbolitzar la recollida de taxes i les ons de finançament. Potser la contribució ofrenes a Lono i s’estableix un dia perquè més significativa que l’OHE ha efectuat en tots els haumana recreïn els jocs. El llança- els darrers tres anys han estat unes normes ment de llances, la lluita lliure i l’ulu maika de hawaià que els mestres fan servir com a (la versió hawaiana de les bitlles) són al- guia per a l’elaboració del material. Aquestes guns dels jocs que tots gaudeixen. normes les van acordar col·laborativament kumu de les kaiapuni amb algunes referèn- La mateixa unitat d’estudi es pot modificar cies a les Normes Bàsiques Comunes de per incloure components del pla d’estudis l’Estat usades pels seus col·legues d’anglès basat en projectes. Hi ha més opcions cen- del DOE. És una eina addicional per “es- trades en els haumana, en què ells aporten tandarditzar” el material curricular kaiapuni, dubtes i preguntes que poden tenir respec- però sense deixar de fer servir la cultura i la te de les festivitats. Els haumana comparen llengua com a base. els jocs amb els jocs olímpics de l’antigui- tat, es qüestionen els orígens dels jocs ba- Una de les bones pràctiques de les kaia- sant-se en els objectius d’aquests, i d’altres puni és l’ús de plans d’estudi basats en volen aprendre més coses sobre el panteó llocs i en projectes. Tots dos tipus de plans dels déus hawaians. Els alumnes més grans encaixen bé en l’estudi interdisciplinari volen incloure estadístiques i comparar re- i aporten als haumana i als kumu oportu- sultats d’estudiants en els jocs o estudiar la nitats per a un aprenentatge pràctic fent física que hi ha rere de les habilitats atlèti- servir la comunitat com a aula. Aʻohe pau ques necessàries per ser efectiu en cada ka ‘ike i ka halau (‘Tot el coneixement no prova. Els estudiants experts en les arts es- s’aprèn en una sola escola’). La freqüèn- cèniques componen mele i hula per com- cia d’aquests plans i la varietat de matèries memorar les festivitats. S’estableixen criteris estudiades situa les kaiapuni a part d’altres entre els haumana i els kumu per demostrar institucions educatives. nova informació en la forma d’un projecte. La recerca sobre l’educació universal per Una unitat comuna d’estudi basat en el lloc immersió valida que tots dos tipus de plans és el festival anual Lono Makahiki, una tem- d’estudis condueixen a estils d’aprenentat- porada, abans del contacte amb Occident, ge de haumana bilingües. A més, hi ha més en què la reialesa recaptava els impostos maneres d’avaluar l’adquisició de coneixe- i el poble honorava el déu de l’agricultura, ments a partir de la demostració en com- Lono. La culminació del festival són jocs paració amb un examen amb llapis i paper. Linguapax Review 7 165

Les avaluacions, d’altra banda, són una un estat pogués proveir les escoles amb qüestió controvertida no tan sols en cer- programes d’estudis per millorar les puntu- cles de les kaiapuni, sinó en totes les es- acions en llengües i matemàtiques. A can- coles del DOE. Durant l’administració de vi de l’ús d’aquests fons, els estats havien George Bush, el 2004 la iniciativa No Child d’adoptar o intensificar els plans d’estudis i Left Behind (‘cap nen pot quedar enrere’) l’ensenyament de llengües i matemàtiques. va establir avaluacions estatals de llen- Això significava que els mestres havien de gües i matemàtiques. L’administració no millorar les estratègies pedagògiques i ins- va fer cap exempció per fer exàmens a les tructives a l’aula, perquè l’estat és un dels kaiapuni, així que els exàmens es van tra- 41 de la nació que han adoptat les Normes duir perquè els estudiants de 3r a 5è de Estatals Bàsiques Comunes. La iniciativa primària els fessin. No va passar el mateix també promovia la certificació de tots els per als haumana de secundària. A les es- mestres, el suport a mestres nous i, final- coles kaiapuni s’introdueix una hora d’en- ment, una avaluació intensiva tant de mes- senyament en anglès a 5è i es continua tres com d’administradors. Els resultats de fins que passen a secundària. Com que el les proves formaven part de les avaluacions nombre de kumu que parlen amb fluïdesa anuals tant de mestres com d’administra- és limitat, no és estrany que professors de dors. Hawai‘i va sol·licitar un ajut, que se li les àrees de contingut de secundària facin va concedir, i la cursa per complir els crite- servir l’anglès com a llengua vehicular. Ha- ris exigits va començar tot seguit. L’efecte vent dit això, els haumana de secundària per a les escoles kaiapuni era complir, com van fer els mateixos exàmens que els seus la resta del departament, amb els exàmens companys de la resta de l’estat. obligatoris, sense tenir en compte si els re- sultats eren esbiaixats i no tenien sentit per Durant la dècada següent es van provar a pares, personal i l’escola en general. moltes versions d’avaluació, perquè l’origi- nal estava esbiaixada en molts sentits per Aha Kau Leo va abordar la qüestió enèrgica- als alumnes de les kaiapuni. Hi havia dife- ment bellugant-se per aconseguir l’exemp- rents obstacles: no estaven traduïdes a un ció d’avaluar els alumnes, i mentrestant, per llenguatge adequat a l’edat o les traducci- avisar els pares que no permetessin que els ons eren massa enrevessades o poc ma- seus haumana fessin la prova. Tot i que el nejables perquè els estudiants les pogues- govern federal va revisar i permetre la sol· sin analitzar en el marge de temps previst. licitud d’una exempció, no estava clar que Se’n van provar moltes variacions, però no fos concedida. Fins que no es va concedir, van donar resultats precisos als pares ni al els pares rebien informació sobre el biaix sistema escolar. de les proves, i si demanaven consell els en donaven. Moltes escoles kaiapuni van optar Mentrestant, va sortir elegit un nou presi- per desafiar l’obligació i no deixar que els dent nord-americà i les polítiques van can- seus alumnes fessin la prova fins que se’n viar, però continuava existint una avaluació va crear una d’adequada. obligatòria d’abast estatal. Durant l’admi- nistració Obama es va crear una iniciativa Gràcies a l’ajut de moltes organitzacions anomenada Race to the Top (‘cursa fins sense ànim de lucre es van contractar de- al cim’), que oferia fons concursables que senvolupadors de proves experimentats els estats podien sol·licitar. El finançament per ajudar l’Oficina Hawaiana d’Educació per mitjà d’aquesta iniciativa permetia que a crear un examen no esbiaixat “estan- 166 Linguapax Review 7

darditzat” el 2014. L’OHE, amb el suport kaiapuni no es publiquen obertament, sinó de personal de la Universitat de Hawai‘i a que estan disponibles en l’àmbit escolar per Mānoa, va organitzar debats entre kumu de a cada estudiant i els seus pares. kaiapuni i desenvolupadors d’exàmens per crear una avaluació sumativa viable que fos Des de la seva concepció, l’OHE ha assu- culturalment acceptable per als haumana. mit un paper més important envers la millo- El resultat de la col·laboració va ser l’avalu- ra dels recursos educatius de les escoles ació KA‘EO, de la qual se’n va fer una prova kaiapuni. L’oficina ha treballat per la col· pilot la primavera de 2015. Mentrestant, el laboració amb entitats existents com Aha govern federal va autoritzar una exempció Kau Leo i les diverses organitzacions re- doble per tal que els haumana de primària presentades dins del grup. L’OHE distribu- no haguessin de fer les Smarter Balanced eix petites tasques adequades per a cada Assessments estatals i només se’ls dema- part perquè aquesta les dugui a terme. La nava la nova KA‘EO. Les escoles de secun- creació i el desenvolupament de la KA‘EO dària continuen fent les Smarter Balanced és un exemple de la seva col·laboració per Assessments juntament amb els seus com- crear una avaluació apropiada encarant-se panys de l’educació en anglès. amb els requeriments federals i estatals en nom de les escoles kaiapuni. Anualment, els resultats de les proves s’analitzen per a cada escola de moltes Cada escola kaiapuni realitza avaluacions maneres: grau acadèmic, gènere, etnicitat per controlar l’assoliment de l’adquisició de i subpoblacions. Les subpoblacions són es- llengua hawaiana i informar-ne. S’avaluen la tudiants qualificats per a educació especial, comprensió lectora per grau acadèmic, la flu- aprenents de llengua anglesa i els econò- ïdesa de lectura, l’assoliment fonètic i el nivell micament desafavorits, que gaudeixen d’un de preparació. Fins avui, aquestes avaluaci- dinar gratuït o a preu reduït. Després les ons no s’han estandarditzat ni fet obligatòries escoles es comparen amb d’altres de simi- per a cada kaiapuni. Els alumnes són avalu- lars (totes les escoles de primària, de se- ats trimestralment i s’elabora un informe del cundària o instituts) del seu districte o àrea seu progrés per als pares. Els haumana de complexa. Els resultats es lliuren al juliol als primària reben un informe de progrés basat administradors i les facultats i tot seguit a la en les Normes Estatals Bàsiques Comunes, i resta de la població. Tots els diaris estatals els estudiants de secundària, un informe gra- publiquen les puntuacions de cada escola. duat en funció de les àrees de contingut que Hi ha uns 3.200 haumana a les kaiapuni, tenen al seu horari de classe. en comparació amb els aproximadament 174.000 alumnes de tot el territori DOE en Hi ha comunitats natives hawaianes arreu general. Això vol dir que un 1% dels hauma- Hawai‘i i seria ideal que hi hagués una es- na de les kaiapuni estan inscrits en el DOE. cola kaiapuni que donés servei a cada co- Les dades acumulades per l’estat no com- munitat. Estratègicament, les escoles pilot paren les kaiapuni entre elles, ja que estan es van situar a dins o al costat de grans escampades per tot l’estat en diferents àre- comunitats natives hawaianes, preferent- es complexes. A més, les dades de nivell ment en àrees on els recursos existents acadèmic poden ser tan reduïdes en cada fossin favorables a les necessitats de les kaiapuni que publicar-ne la xifra trencaria la kaiapuni. La introducció de les kaiapuni no confidencialitat de l’alumne. Per tant, totes va ser ben vista ni tan sols per la comu- les dades relatives a proves a les escoles nitat nativa hawaiana, i per tant compartir Linguapax Review 7 167

recursos com ara espais d’aprenentatge i La majoria de kaiapuni de primària no te- finançament va ser difícil. Dir que els pri- nen problemes per cobrir les places dispo- mers kumu van ser tractats igual que els nibles, ja que la decisió de matriculació es seus companys educatius és subestimar la deixa inicialment als pares. Tanmateix, pel situació. Els administradors escolars des- que fa a secundària, els haumana comen- confiaven de la presència de kaiapuni als cen a tenir més opcions, i potser perquè seus recintes i, tot i que tenien experiència, són més grans tenen veu quant a la seva no havien estat formats per entendre i co- educació. Hi ha escoles privades i basa- brir les necessitats de les kaiapuni. des en la cultura que poden tenir més op- cions per als estudiants de secundària. Els Tot i les dificultats per expandir leskaiapu - haumana amb més inclinacions acadèmi- ni, n’hi ha una a cada illa que dona servei a ques o esportives són reclamats per altres la majoria de nivells acadèmics, si no tots. escoles que els poden oferir més opcions, La matriculació en cada escola és diferent o poden optar per assistir-hi. Els hauma- en funció de si és una escola pública o con- na que busquen contacte social amb més certada. La matriculació a l’escola pública companys o als quals els agradaria ser s’ofereix a tots els infants entre 6 i 18 anys professionals de les arts escèniques bus- que visquin a l’estat. Als pares que triïn quen grans instituts integrals als seu barri matricular els seus haumana a les kaiapuni per continuar la seva educació. Hi ha molts se’ls espera al recinte més proper al seu motius perquè els estudiants abandonin lloc de residència. La majoria d’indrets te- a secundària. Aquells haumana que s’hi nen autobusos, perquè la seu més propera queden tenen sens dubte un fort sentiment pot estar en una altra comunitat de l’àrea de compromís amb la llengua i amb els vin- complexa o en una àrea complexa veïna. cles estrets establerts amb els companys i No és estrany, doncs, que els haumana de el personal de les kaiapuni. zones rurals triguin una hora o més a des- plaçar-se fins a lakaiapuni més propera. Els exalumnes de les kaiapuni, tant si s’hi queden durant tota la seva carrera profes- Els administradors solen animar els pares sional educativa o durant uns quants anys a matricular els fills a preescolar o almenys de formació, mantenen la relació amb els als cursos de transició (de 5è a 8è) per tal seus companys i amb el personal de les que els haumana experimentin coherència escoles. Estan ben arrelats en la cultura i en la formació lingüística. La situació òpti- continuen practicant i compartint proto- ma és matricular-los als Punana Leo als 3 cols amb altres persones amb les quals anys i després continuar fins a la gradua- interactuen quan és el moment adequat. ció, a 12è curs. Tanmateix, la vida es dinà- La investigació que hi ha darrere de la for- mica i els haumana es poden matricular en mació de relacions és sòlida i es manifesta qualsevol moment sempre que hi hagi pla- mitjançant la contribució dels exalumnes ces lliures al curs acadèmic desitjat. A les de les kaiapuni en moltes institucions per escoles pilot els recursos van ser limitats mantenir els valors culturals en primer pla. durant les etapes inicials i es feien sorte- Al Departament d’Educació, una iniciativa jos si el nombre de sol·licitants excedia el central és que “els estudiants han de ser de places lliures. Als pares no els agrada- educats en un sistema d’educació públic ven els sortejos i potser això va impulsar la basat en el HA, que impulsa una societat necessitats de més escoles del Programa multilingüe i la contribució local i global de d’Immersió en Llengua Hawaiana. Hawai‘i”. 168 Linguapax Review 7

Hi ha evidències tant qualitatives com cir- intimidar pel consentiment del govern davant cumstancials que suggereixen que els alum- la utilització de les propietats per grans em- nes d’11è curs de les kaiapuni tenen el ma- preses i institucions amb múltiples finalitats i teix rendiment que els seus companys del continuen qüestionant els procediments go- sistema públic d’educació que s’identifiquen vernamentals, que no inclouen escoltar les com a hawaians, especialment els nois. És necessitats dels natius hawaians. Tant si la a dir, poden aconseguir objectius semblants població en general fa costat o no a la seva als dels seus companys sense sortir del sis- visió, ningú no es pot estar de reconèixer el tema kaiapuni. Les dades són força reduïdes seu compromís i perseverança amb la seva i cal recollir-les i analitzar-les posteriorment, causa. Només a l’illa de Hawai‘i aquesta és però n’hi ha. És molt necessari dur a terme la segona protesta en un espai de cinc anys una investigació longitudinal en aquest àm- en què el moviment ha endarrerit la construc- bit, però els administradors escolars han no- ció d’un gran observatori. tat aquesta mena d’evidència. El món occi- dental tendeix a jutjar l’èxit d’un estudiant en Com mesurem l’èxit del programa kaiapu- funció de resultats de proves, mitjanes de les ni? El programa encara és a les becero- notes, l’admissió en institucions de postgrau les comparat amb el DOE estatal, i és un i uns ingressos considerables, i tots aquests programa que continua existint malgrat els són assoliments quantitatius i tangibles. Per minsos recursos disponibles. Les famílies als exalumnes de les kaiapuni l’èxit és po- continuen matriculant-hi els fills sense que der-se graduar de l’institut, aconseguir feina els importin els obstacles logístics que tro- o títols de postgrau, mantenir econòmica- bin pel camí, i els exalumnes estan com- ment les seves famílies i després aportar al plint els objectius de les kaiapuni. món el seu coneixement cultural i les seves habilitats. Aquests són assoliments tangibles Les notícies de les sis se senten des de la i intangibles. sala d’estar. Estan entrevistant un jove al peu de la muntanya més gran de Hawai‘i; al Fa poc que Hawai‘i ha estat testimoni de fons hi ha un grup de persones abrigades la manifestació del poder col·lectiu dels armades amb rètols de protesta i ornaments exalumnes de les kaiapuni. Molts d’aquests natius (corones de flors o lei, faixes o kihei). estan al capdavant de l’escenari polític per Decidit, el jove, un exalumne de kaiapuni i cridar l’atenció de la població cap a les injus- ara kumu, expressa el motiu de la protesta. tícies socials com ara la mala gestió territorial Exposa els propòsits amb intenció, sense de les wahi pana, o terres d’interès cultural. que apartar la mirada de la càmera. Tot i La seva protesta ha engegat un moviment que l’entrevista es fa en anglès, la podria re- estatal que insta els governs del comptat, petir en hawaià. Fa una crida als afins a la estatal i federal a justificar múltiples projec- causa perquè busquin altres qüestions nati- tes de construcció que malmetrien les wahi ves controvertides de les seves comunitats pana en què natius hawaians practiquen ri- i les promoguin amb estratègies pacífiques tus i protocols tradicionals. A partir dels co- semblants. És el mes d’octubre, i aquesta neixements culturals que han adquirit des protesta en concret ha estat en marxa des que eren preescolars, apel·len altres ciuta- del juliol i ha aconseguit aturar el subminis- dans perquè s’hi uneixin, amb la confiança trament de materials de construcció per a que poden marcar canviar les coses. Milers un observatori de trenta metres al cim de la de persones, hawaianes o no, s’han unit a muntanya. Tant el governador com l’alcalde aquest moviment pacífic en què els líders estan massa desconcertats com per aturar duen a terme protocols diaris. No es deixen la protesta i continuar la construcció. Linguapax Review 7 169

THE ROLE OF SCHOOL AND LANGUAGE NETWORKS IN THE HAWAIIAN LANGUAGE REVIVAL Matthias Brenzinger (University of the Free State, South Africa) Patrick Heinrich (Università Ca’ Foscari Venezia, Italy)

Introduction from the Hawaiian case which might be beneficial for language revival and revital- Hawaiian is spoken by thousands—even ization efforts undertaken by communities, as mother tongue—of members of a grow- activists, administrators and policymakers ing language community; this is rather in other parts of the world. surprising given the fact that Hawaiʻi is a state of the US in which English is gener- One of the most important and also sur- ally used in all domains and that the lan- prising observations is that with the lan- guage was on the verge of extinction some guage revitalization activities in Hawaiʻi, 50 years ago. The number of second lan- the domain of the family was not the main guage speakers and even the number of focus in the strategies applied by the lan- ‘new native speakers of Hawaiian’—a term guage revival movement. The activities by we will discuss later in greater detail—has the Hawaiian revival movement instead fo- been growing over the last three decades. cused on the use of the language by chil- These constantly increasing numbers of dren in kindergartens and by students in Hawaiian speakers who are members of a schools and at the university. Thus, Hawai- rather robust Hawaiian language network is ian-speaking language networks were and closely associated with the Hawaiian lan- still are to a large extent centered around guage revival movement known as Kuʻikahi these educational institutions. The home ʻŌlelo Hawaiʻi which is in fact a consortium domain has then only been targeted in fol- of organizations with its headquarters be- low-up activities which aim at expanding ing in Hilo, Hawaiʻi. The movement started the language networks in the use of Hawai- off with ʻAha Pūnana Leo, a non-profit or- ian also among all family members. ganization, which has declared their main objective to be the restoration of Hawaiian Three different commitments are request- as a medium of everyday communication. ed from those who join the Hawaiian move- The consortium includes several Hawaiian ment; new members of the movement immersion schools, and two entities of the are expected to acquire the Hawaiian lan- University of Hawaiʻi at Hilo campus, name- guage and to use it in any encounter with ly, the Ka Haka ʻUla O Keʻelikōlani College other Hawaiian speakers; this also means of Hawaiian Language, and the ʻImiloa As- not to accommodate non-Hawaiian speak- tronomy Center. ers, which are usually also present in these encounters in the English-dominated en- In order to understand the reasons for this vironment of Hawaiʻi. The new Hawaiian success in bringing an almost extinct lan- speakers are expected to also become guage back to use as a medium in natural language advocates and take on the re- conversations among a language commu- sponsibility of promoting the use of Hawai- nity, the strategies and measures applied ian, both within and outside the language by the Kuʻikahi ʻŌlelo Hawaiʻi will be re- network. Finally, members have to take on viewed. There are lessons to be learned the responsibilities of supporting and fos- 170 Linguapax Review 7

tering the Hawaiian language network, i.e. the result of living with and being under they have to find their place and the role the dominance of majority populations. The they want to assume within the movement. case of Hawaiʻi demonstrates however that by creating vigorous language networks, it These three measures aim at increasing is possible for these communities to ‘step the number of (new) fluent Hawaiian speak- out’ of the competition with the dominant ers, ensure a high level of proficiency in the majorities. Own language networks reduce language and by involving the new speak- the relevance and impact of the institutions ers in the language revival movement, to which promote and reproduce majority in- establish strong language networks. The terests and their values as well as consoli- success of the Hawaiian language revival date the position of the dominant language. movement demonstrates that these strate- Withdrawing from the majority society into gies can be employed efficiently to gener- own language networks allows minorities ate new speakers and to establish stable to formulate their own goals, promote their language communities. own values, and take over control of their social environment. This is exactly what There are two main aspects which seem to the Hawaiian language revival movement be key in the language revival strategies in which is centered around Larry Kimura has the Hawaiian movement; the first is the cru- achieved. cial role that kindergartens/schools—the domains of formal education—play in lan- In the following, we will analyze the suc- guage revival and revitalization strategies, cess of the Hawaiian movement by focus- and the second is the importance of the es- ing on (1) the exceptional importance of tablishment of a robust language network formal language education in the Hawaiian that counters the English hegemony. Both language revival effort. We will then (2) look are not in line with the ‘classical position’ at the different kinds of contemporary Ha- taken on in language revitalization theories waiian speakers and the particular speaker (Fishman 1991, 2001), in which especially type that the movement has raised. Finally, formal education was considered not able (3) we will provide an outlook on how the to contribute to language revitalization and case of Hawaiian can serve as a model for maintenance. other endangered language communities by discussing the case of Okinawan in Ja- However, the Hawaiian success story pan. demonstrates that schools can very well be pivotal in transmitting vulnerable, en- dangered languages, and in building up 1. Hawaiian language education language networks, when curriculum de- sign, learning and teaching environments, Language revival movements often rely school management, etc. are guided by heavily on charismatic leaders, i.e. lan- the ambition to bring back the language as guage champions which are respected be- a means of daily communication. cause of their language competence and knowledge of the language. In the case of Fishman’s work further shows that ethno- Hawaiian, Larry Kimura, often dubbed the linguistic minorities are generally not in ‘grandfather of language revival’ has been control of government institutions and their such a central figure in Hawai‘i. Seeking to social rewards. These disadvantages are improve his initially limited knowledge of Linguapax Review 7 171

Hawaiian, Larry Kimura enrolled in 1961 in In contrast to other schools in Hawaiʻi that an experimental high school class at the offer Hawaiian as a subject but teach in Kamehameha School, where Hawaiian lan- English, the schools established by the guage and culture subjects had just start- Hawaiian language revival movement use ed to being taught. The Hawaiian taught in Hawaiian as a medium of instruction with these courses however was only a begin- the goal to reestablish the language as ning, with Kimura acquiring proficiency in medium of daily communication. In order the language mainly through years of con- to acquire Hawaiian with full proficiency, versations in Hawaiian with his grandmoth- early exposure to the language is crucial. er and other elderly relatives. These lan- The Maori Kōhanga reo language nests, guage learning efforts were complemented founded in 1982, was an initial inspiration by his academic studies at the University of and also served as a model. In 1984, the Hawaiʻi at Mānoa, where he was then hired Hawaiian movement, by following the Mao- as a teacher for Hawaiian after graduation. ri example, created an exclusive Hawai- During these early years of teaching and ian-speaking environment for small chil- improving his language competence, Lar- dren in their Pūnana Leo, literally ‘nest of ry Kimura deepened his understanding not voices’. In these language nests, children only of the language but also of the Hawai- are usually enrolled at the age of around ian culture by seeking contact with the few three, and all verbal interactions are con- remaining elderly Hawaiian speakers. As a ducted exclusively in Hawaiian. With this moderator of a weekly Hawaiian program overall exposure to the language at such on the local radio station KCCN, Kimura an early age, Hawaiian is not learned but invited and interviewed many of the last naturally acquired. Language however is native speakers of Hawaiian. Today, the re- only one, but definitely the most important cordings of these interviews are precious part of their absorption into the Hawaiian and important sources for the further devel- culture. Children in language nests sing opment of Hawaiian. Hawaiian songs, listen to traditional and modern stories, and learn about the history Among Kimura’s first language students from a Hawaiian perspective. were Pila Wilson and Kauanoe Kamanā. They moved to the smaller Hilo campus of When their children grew out of the lan- the University of Hawaiʻi on Big Island and guage nests, Larry Kimura, his associates started a Hawaiian Studies program which and colleagues had to take another step focused on the Hawaiian language. It was by instituting primary education in Hawai- on the Big Island that Wilson, Kamanā ian. At the time this happened, the official and Kimura founded language nests and legislation was not allowing the use of immersion schools and established the other languages than English as medium program of the State Hawaiian Language of instruction in formal education. It took College (Ka Haka ‘Ula o Ke ‘elikolani). To- the pioneers of the Hawaiian language gether with a few other families, Wilson and movement three years, in which they Kamanā also pioneered the revival of Ha- worked towards changing the state legis- waiian by exclusively speaking Hawaiian to lature, while at the same time maneuver- their children at home. When these Hawai- ing around possible sanctions for illegally ian-speaking children reached school age, teaching the children through Hawaiian as these parents then started a school with medium of instruction. In 1986, they finally Hawaiian as medium of instruction. succeeded and were officially recognized 172 Linguapax Review 7

within the public-school system in 1987 Hawaiian-language education at the ter- (Kimura 2010). This achievement marks a tiary level began also in Hilo. A Hawai- turning point in the educational history of ian-medium bachelor degree in Hawaiian the US: the Hawaiian immersion schools Studies was first established to uplift the were the first legalized educational institu- level of language competence among the tions in which a Native American language Hawaiian language students. The degree was medium of instruction. In 1999, the program subsequently developed into first students graduated from high school the College of Hawaiian Language at the and the numbers of Hawaiian immersion University of Hawai‘i at Hilo in 1997. The schools and of students enrolled in them training of Hawaiian-medium teachers is an have been growing gradually ever since. important component of this program. The Today, more than 2,000 students in 11 University programs, as well as the Nāwahī schools are taught with Hawaiian as the Immersion School, are administered in medium of instruction. Hawaiian and also the administrative and technical staff at these educational institu- The Ke Kula ʻO Nāwahīokalaniʻōpuʻu tions conduct their duties entirely in Hawai- (henceforth, Nāwahī) in Hilo was the first ian. The Hawaiian language curriculum at school to graduate high school students university includes a component entitled and served as the experimental ground “language revival movement”, in which for developing the Hawaiian language students learn about the history of the lan- college. On Nāwahī campus students guage movement and are familiarized with are strictly obliged to speak exclusively its objectives in the first year. In the second Hawaiian with everyone and under all cir- year, they explore the possibilities of their cumstances. The students are also urged own involvement and role in the movement. to use Hawaiian when they meet other Ha- Students actively participate in activities waiian speakers outside the school prem- of the movement in the third year and ex- ises. From the early years on in kindergar- pand their involvement in the fourth year ten, education up to grade 4 continues to (for details, see Ohara & Saft 2014). Thus, be conducted in Hawaiian only. English is the university course conveys the objec- introduced as a second language, taught tives of the Hawaiian language movement through Hawaiian as a medium of instruc- and coaches students in becoming active tion, from the fifth grade onwards. Foreign members of the movement. language instruction of Japanese (grade 1-6), Latin (grade 7 to 8) and Chinese The Hawaiian language network is both ex- (grade 7-12) is also conducted in Hawai- clusive and inclusive. It is inclusive in that it ian. These languages are part of the ‘Her- is welcoming everyone, regardless of their itage Language Program’, which is includ- ethnic, national or linguistic backgrounds. ed in the curriculum in order to familiarize However. the language network is exclu- students with their multi-ethnic heritage sive in that it demands a high dedication and raise awareness of the languages and compliance with language behavioral their immigrating ancestors spoke. Thus, norms. Wilson and Kamanā (2009: 374) Japanese and Chinese has been chosen state explicitly that while “highly fluent and for this purpose, as well as the Romance proper Hawaiian is admired in all contexts, language Latin, latter with the ancestors speaking English rather than Hawaiian to from Portugal, the Philippines and Puerto other Hawaiian speakers is more likely to Rico in mind (Ohara 2011). draw negative comments from others than Linguapax Review 7 173

are one’s mistakes in Hawaiian.” Enthu- bers only, such as siblings, who also attend siasm for Hawaiian and the dedication to Hawaiian medium schools, while they may speak Hawaiian in all contexts are the core use English or Pidgin to communicate with conditions for being accepted as member the parents, grandparents or other relatives of the Hawaiian network. who don’t speak the language.

Hawaiian-medium education is of high 2. The Hawaiian language revival has been teaching standards, produces high num- centered around educational institutions. It bers of high school graduates and high has long been argued that the role of for- rates of college students. Teresa McCarty mal education in language revitalization is (2010: 63-64) reports that “Hawaiian me- neglectable or at least limited (Hornberger dium education has produced a new gen- 2008). In contrast to this position, Wilson eration of speakers, demonstrated superi- and Kamanā (2009: 371) state with regard or academic results, and created a more to the Hawaiian language revival that the general climate of Hawaiian language “logical place to begin such steps is the support.” Hawaiian-medium education fea- school.” tures innovative teaching methods, based on multilingual approaches and instructed 3. A default, functional distribution vis-à-vis by dedicated teachers. Due to the high English or Pidgin does exist with Hawaiian standards achieved in the Hawaiian edu- in the new Hawaiian language networks. cational institution and the appreciation the This contradicts the orthodox view that the Hawaiian language skills enjoyed in the endangered language must seek a com- wider public of Hawaii today, the Hawaiian plementary functional allocation in order to language has become a precious means survive. In the language networks, howev- for social upward mobility. Hawaiian stip- er, Hawaiian is used in all contexts. Hawai- ulates high self-esteem and pride among ian is neither used in complementary func- its speakers and “such high-status identity tions, nor is Hawaiian—within the language of Hawaiian has strengthened peer-group network—in competition with English. When use of the language” (Wilson and Kamanā members enter the Hawaiian language net- 2009: 370). works, they step out of the English domi- nated environment. Wilson and Kamanā When shifting from a descriptive to a more (2009: 371) assume a ‘one world approach’ analytic perspective, we find a number of “of integrating new knowledge and activi- issues where Hawaiian language activists ties into a community defined by use of the chose a different path from that delineated Hawaiian language.” In other words, there in ‘classical’ language revitalization theory. is a Hawaiian-speaking world, and there is an English-speaking world and they are ac- 1. Home is generally considered to be tively and consciously kept apart. the crucial domain for the maintenance of threatened or vulnerable languages. 4. Language revival in Hawai‘i is in most In Hawaiʻi, however, home has played no parts a process of building, expanding central role in the first essential steps of and maintaining a language network. Lan- bringing the language back into use. Ha- guage revival in Hawaiian is the expansion waiian-speaking students therefore may or and fostering of a closed-knit network with- may not use Hawaiian at their homes. They in which Hawaiian is used exclusively in all might use Hawaiian with some family mem- domains. Thus, it is not reversing language 174 Linguapax Review 7

shift for certain domains but an overall shift land is the seventh largest of the inhabited from English to Hawaiian. Hawaiian Islands. Privately owned since 1864, the “forbidden island” has remained 5. High language proficiency and the use isolated and to some extent has been kept of Hawaiian in daily communication is seen apart from modernization. The speakers of as crucial by the founders of the language Ni‘ihau Hawaiian are a small cattle ranch- movement. The Hawaiian language net- ing community. In 2011, less than 70 peo- work is constituted by linguistic communi- ple lived (predominantly) on that island, ty of practice. Language is highly efficient with some 300 Hawaiian of Ni‘ihau descent for maintaining cohesion and identity; lan- having moved to the neighboring, larger guage attitudes, competences and prac- island of Kaua‘i (Ni‘ihau Cultural Heritage tices therefore matter and are decisive for Foundation 2009). Until recently, language being an accepted member of this commu- transmission among these community nity. members had remained uninterrupted. Since the 1990s however language shift The language revival movement has gen- to English has been spreading among the erated large numbers of Hawaiian speak- younger generation. The Ni‘ihau commu- ers. Those speakers who are members of nities differ from those on the other Hawai- the language network are however not the ian Islands in that not all domains are lost only speakers of Hawaiian today. In the fol- to English and that language transmission lowing we briefly review different kinds of has never been totally interrupted. While Hawaiian speakers by highlighting certain those seeking revival on the other seven specific characteristics. inhabited islands drew much support from the Ni‘ihau community, their seclusion, specific ecology and economy, and their 2. Categories of Hawaiian speakers in close-knit community structure has had the contemporary Hawaiian society various cultural, societal and linguistic im- plications. Due to the isolated and distinct People around the world are familiar with physical and economic environment the some Hawaiian expressions which became community lives in, Hawaiian as spoken globally known, such as aloha, Wikipedia on Niʻihau does not qualify to serve as a (the ‘fast’ encyclopedia), hula, mahalo. means of modern communication and Some inhabitants in Hawaii might not know doesn’t meet educational needs. Hence, much more Hawaiian than that, however, despite the unbroken chain of language others speak Hawaiian to various degrees. transmission, competence in the lexicon In the following we distinguish four basic and grammar of Hawaiian among young- categories of speakers. While the numbers er Niʻihau people is less elaborate when of speakers in the first and second cate- compared to the sophisticated Hawaiian gory have significantly declined, the num- used within the language revival network. bers in the third and fourth category have Nevertheless, the people from Niʻihau are increased significantly. participating in the language revitalization movement and some are involved as stu- (1) The first category comprises the dents and as teachers. ‘Ni‘ihau speakers’. The community resid- ing on Ni‘ihau Island has an unbroken (2) The category ‘old native speakers’ re- chain of language transmission. The is- fers to a group of few remaining speak- Linguapax Review 7 175

ers who have retained various degrees of native speakers’ of that time. Due to their competence and fluency in Hawaiian. Their high education and social status, as well number has been severely declining in the as their knowledge and competence in the past 30 years, and all ‘old native speakers’ language, these pioneers are commonly are individually known to the language ac- considered to be the leading authorities on tivists. These speakers have played a key the Hawaiian language. They played a key role during the early period when the Ha- role in defining and establishing the Hawai- waiian revival movement has been estab- ian language as it is used in formal educa- lished. Most of these old native speakers, tion and by the members of the language also referred to as hulu kūpuna ‘precious network today. elders’, were not in touch with one another due to the distance of their homes. Larry (3b) The third group consists of new fluent Kimura interviewed many of them for his second language speakers of Hawaiian. Hawaiian radio program. It is entirely the These are individuals who attended edu- merit of Larry Kimura that these old na- cational institutions with Hawaiian as me- tive speakers were given a broad forum to dium of instruction. This includes students speak their language and talk about their from immersion schools and university pro- experiences. The archived recordings con- grams, i.e., the Hawaiian language educa- stitute important resources for Hawaiian tional institutions that had been established second-language speakers. These old na- by the pioneers. Due to the exclusive use of tive speakers were Hawaiian-English bilin- Hawaiian in these educational institutions, guals and spoke almost exclusively English and due to the encouragement to use Ha- or Hawaiian Pidgin, but they recovered and waiian with their peers also outside school, regained the Hawaiian they used to speak these second-language speakers general- in their childhood with their parents. ly achieve high language proficiency. They differ from the first two types of speakers (3) The ‘second-language speakers of Ha- not only in the way they acquired Hawaiian, waiian’ are a third and largest category of but also in that they consciously adapted Hawaiian speakers today. They fall into the use of Hawaiian to all modern commu- three subgroups. nicative requirements and in all domains.

(3a) The first subgroup includes individu- (4) The last category of speakers com- als with a minimum of three years of Ha- prises ‘new native speakers of Hawaiian.’ waiian language studies in high school or In contrast to those who learned Hawaiian college programs, conducted primarily as a second language, they have acquired through English as the medium of instruc- Hawaiian as their first language. They are tion. Language proficiency varies signifi- therefore no less proficient in Hawaiian cantly among the graduates of these pro- than in English. They often had their entire grams who do not use Hawaiian outside education in Hawaiian and many had start- the school contexts. ed in pre-school language nests and were then educated in the Hawaiian education (3b) The second subgroup is the small system, some up to university level (Kimura group of ‘language pioneers’ taught by and Wilson 2010). Nāwahī School has also Larry Kimura. They learned Hawaiian by an infant-toddler program to specifically relying mostly on language documents serve children as young as six weeks old while seeking consultation from the last ‘old who are being raised in Hawaiian. 176 Linguapax Review 7

Among the more than 10,000 speakers of zens appreciates the use of Hawaiian, in- Hawaiian, there are also several thousand cluding its use in public domains. ‘new native speakers’ of Hawaiian, who grew up with Hawaiian as their first lan- The strict policy of using Hawaiian only guage. Hawaiian provides them the prime within the language networks results in concepts to place themselves in the world, what is termed honua, Hawaiian environ- or, as Pila Wilson (Kimura and Wilson 2010) ments or spaces which foster mauli, the put it, “they speak Hawaiian without think- Hawaiian ‘essence of life’ or ‘life force’. ing”. Hawaiian is the natural language of Wilson and Kamanā (2001: 147) state that these new native speakers, and because “honua presently include schools, offices, of that, also language change processes personal relationships, and homes.” These occur. Wilson’s comment on the Hawaiian Hawaiian environments are stubbornly de- as spoken by the new native speakers, fended against the hegemony of English must be seen in this context, “they some- dominance also present in this US state. times don’t speak Hawaiian the way we Non-speakers of Hawaiian are ignored and would like them to speak; they diverge from not linguistically accommodated when they the Hawaiian we teach them”. This is not intrude in Hawaiian network encounters, surprising given that decisions by the new as switching to English in such situations native speakers on grammaticality or lin- would render Hawaiian an inferior medium guistic appropriateness are acquired and of communication. Among the members of based on intuition informed by experience. the Hawaiian networks, English is literally a The pioneers, by contrast, no matter how second language and is used in encoun- well they speak Hawaiian or how Hawaiian ters with people outside the language net- cultured they are, have learned Hawaiian work. The success of the Hawaiian revival as a second language. In the language is largely due to the default among speak- use of the new native speakers, idiomatic ers of using Hawaiian in all situations. uses and speech styles arise, which clearly shows that Hawaiian has been appropriat- ed by them. With this appropriation, Hawai- 3. The Hawaiian language movement as ian has taken a crucial step in its process a model for the Ryukyuan languages of of normalization. While the pioneers in the Japan Hawaiian movement continue to play a key role in defining the standards for the- lan Over the last decade, the Hawaiian lan- guage in the formal educational institutions, guage revival movement due to its success the new native speakers will inevitably gain has received much attention and attracted more and more influence over the actual the interest of communities and activists use of Hawaiian and are also the future key especially of those speaking endangered, figures in the language revival movement. marginalized, and generally ignored lan- guages. The speaker categories discussed above reveal the various levels and uses of Ha- Okinawa is the main island and also the waiian, and also the differences of speak- name of the entire most southern Japa- ers within the Hawaiian language networks. nese Archipelago. Several endangered The language movement benefits from a languages are spoken on these islands supportive social and cultural environment and scholars as well as language activists in which the vast majority of Hawaiian citi- have frequently noted the many parallels Linguapax Review 7 177

between the history and current situation of also let them know it’s OK to be Indigenous; the indigenous languages of their islands that we are Indigenous and that it’s OK too, and Hawaiian. Both polities were sovereign because when we ask them what do they kingdoms before they came under the con- think of being Indigenous, they said, “No, trol of foreign states, namely the US and we are not Indigenous.” So I asked them, Japan, respectively. The islands of Hawaiʻi “Is it because in your minds, when you hear and Okinawa are of a similar size and pop- the word Indigenous, the first thing that’s ulation figures also resemble each other. in your head are Indigenous Australians, Indigenous Maori in New Zealand, native A quite large number of Okinawans migrat- Americans, Hawaiians, is that your idea of ed to Hawaiʻi and the Okinawan diaspo- Indigenous?” And they said, “Yes,” and so I ra in Hawaii is very active. There are also continued, “Also your idea of being Indige- long-standing contacts between the Uni- nous must be one of people who are uned- versity of Hawaii and the University of the ucated, who are at the bottom of the ladder, Ryukyus, and scholars as well as language economically and academically and social- activists from Okinawa and Hawaii have ly.” And they said, “Yes” again. I told them, regularly visited each other and exchanged “It doesn’t have to be that way. The Hawai- their experiences on language revival and ians are not that way, they led the Pacific in revitalization. Given the success of the navigation and reached different countries. Hawaiian language revival, the Hawaiian During the period of Ryukyuan Kingdom movement is often seen as a model which Rukyuans sailed and traded around the can be emulated to the situation in Okinawa. world. Compare that to mainland Japan, which was closed and isolated at that time. On the occasion of Sixth Worldwide Uchi- You can see intellectual resources in these naanchu (Okinawan) Festival in Naha City things, so that does not make you any less in 2016, a delegation of language activists just because you are Indigenous.” from Hawaii visited Okinawa. Hawaiian teacher-activist Eric Wada, who teaches This vignette demonstrates that Okinawans Okinawan language and dance in Hawaiʻi have not yet fully overcome the discrimi- and who is also in close contact with the natory image that has been projected in Hawaiian language revival movement, en- Japan on everyone who is not qualifying couraged activists in Okinawa to embrace as majority-Japanese. Many Okinawans their indigeneity. Wada recounts the follow- still prefer to identify themselves as ‘ma- ing about a meeting with Okinawan activ- jority-Japanese’, while at the same time, ists during the festival (Interview conduct- a growing number is also actively trying ed with Wada 2016): to revive and maintain their language. The issue of ‘Okinawan ethnicity’ is a hot This time we brought up a Hawaiian contin- issue discussed in present-day Okinawa gent with us from the University of Hawai‘i, and there is a fundamental controversy on who are leaders of the revitalization of the whether ‘Okinawans’ ought to be framed as Hawaiian language. They went with us to indigenous or as majority-Japanese. These tell the Okinawan people that they need to discourses may be seen as a possible har- bring their language back to normalization, binger for change. The fact that Okinawan because once that is gone, then everything is a language of its own distinct from Jap- else will fall away after that, and you’ll just anese is widely accepted by the majority have a surface identity, a remnant. And to of Okinawans. Nevertheless, most consid- 178 Linguapax Review 7

er themselves as ‘majority-Japanese’ and of astronomical discoveries. The Interna- would not accept that speaking a language tional Astronomical Union has for example different from Japanese makes them an adopted several Hawaiian names for aster- ‘ethnolinguistic minority’. The indecisive- oids, which were suggested by Hawaiian im- ness on this question is currently stalling mersion students in a nomenclature project transformational measures for the revival of conducted by ‘Imiloa, the UH Hilo astrono- the Okinawan language. my center. Prior to that, Larry Kimura, had suggested ‘Oumuamua “a messenger sent With Okinawans not being in control of the from the distant past” and this name was school curriculum, the Okinawan language then adopted by the astronomical commu- still awaits its introduction into the (Jap- nity. With that not only the Hawaiian names anese) school system in Okinawa. In the have entered scientific terminology but the meantime, just as it was the case in Hawaii application of traditional Hawaiian naming some 40 years ago, Okinawan language practices in fact has altered the ‘standard networks centered on scholars-activists practice of using alphanumeric labels to have sprung up. These are currently cen- name objects’ (Kimura 2019). From being tered at the institutions of higher education, on the verge of extinction half a century ago i.e. the University of the Ryukyus, Okinawa to now serve as a resource for naming sci- Christian University and Okinawa Interna- entific discoveries of global scope a long tional University. Some of these scholar-ac- way should be taken as encouragement for tivists are also engaging in language nest speakers of other endangered languages. activities on week-ends, and these activi- ties may very well take on similar dynamics as those in Hawai‘i (for a detailed overview, References see Heinrich and Ishihara 2017). Brenzinger, M. & P. Heinrich (2013). The At present, the problem of Okinawan lan- Return of Hawaiian. Language Networks guage revival remains stifled by the lack of of the Revival Movement. In: Current Is- clarification who Okinawans uchinaanchu( ) sues in Language Planning 14: 1-17. ought to be vis-à-vis mainland Japanese Fishman, J.A. (1991). Reversing language (yamatunchu). The Hawaiian language shift. Clevedon: Multilingual Matters. revival movement can serve as an inspira- Fishman, J.A. (ed.) (2001). Can Threatened tion and model for Okinawans also in this Languages Be Saved? Clevedon: Multi- respect. Empowerment in the Hawaiian lingual Matters. movement was never limited to reviving the Heinrich, P. & M. Ishihara (2017) Ryukyu- Hawaiian language and Hawaiian cultural an languages in Japan. In: Corinne A. heritage. The fostering of positive identity Seals & Sheena Shah (Eds), Heritage and the raising of self-esteem has always language policies around the world (pp. been a central concern in the activities of 165-184). London, Routledge. the Hawaiian movement. Hornberger, N.H. (Ed.) (2008). Can Schools Save Indigenous Languages? Basing- Today, the Hawaiian language has been not stoke: Palgrave. only restored as a community language but Kimura, K. (2019). A Hua He Inoa: Hawaiian has also made its way to global domains. Culture-Based Celestial Naming The- Over the last years, Hawaiian naming prac- matic Area: State of the Profession Con- tices have been employed in official names siderations. Imiloa Astronomy Center, Linguapax Review 7 179

University of Hawai’i https://113qx216in- Ohara, Y. (2011). Hawaigo imājonkō ni ok- 8z1kdeyi404hgf-wpengine.netdna-ssl. eru gengo kyōiku [Language education com/wp-content/uploads/2019/09/135_ in Hawaiian immersions schools]. Ko- kimura.pdf toba to shakai [Language and society] Kimura, L.L. (2010). Aia iā kākou nā hā‘ina 13, 60–80. –The answers are within us. Language Ohara, Y. & S. Saft (2014). Ryūkyū shogo rights in tandem with language survival. no keishō o torimodosu. Hawaigo fukkō In: Galla,C.K., Oberly,S., Romero,G.L, undō no rei kara [Restoring Eyukyuan Sam, M. & Zepeda, O. (Eds), American language transmission: From the per- Indian language development institute. spective of Hawaiian language revital- Thirty year tradition of speaking from ization]. In: Shimoji, M. & P. Heinrich our heart (pp. 41–51). Tucson: Univer- (Eds), Mezase. Ryūkyū shogo no iji [In sity of Arizona. pursuit of Ryukyuan language mainte- Kimura, L.L. & W.H. Wilson (interview) nance]. Tokyo: CoCo Shuppan. (2010). Interview conducted by P.Hein- Wada, Eric (interview) (2016). Interview via rich & M.Brenzinger with Larry Kimura Skype (11 November 2016). and Pila Wilson. October 2010, Hilo, Wilson, W.H. & K.Kamanā (2001). Mai Hawai‘i. loko mai o ka ‘i‘ini – Proceeding from a McCarty, T.L. (2010). Native American dream. In: Hinton, L. & K. Hale (Eds), languages in the USA. In: Potowski, K. The green book of language revitaliza- (Ed), Language diversity in the USA tion in practice (pp. 147–176). San Die- (pp. 47–65). Cambridge: Cambridge go: Academic Press. University Press. Wilson, W.H. & K. Kamanā (2009). Indige- Ni‘ihau Cultural Foundation (2009). Ni‘ihau to- nous youth bilingualism from a Hawai- day. http://www.niihauheritage.org/niihau_ ian perspective. Journal of language, today.htm. Accessed 24 August 2011. identity, and education 8: 369–375.

Linguapax Review 7 181

EL PAPER DE L’ESCOLA I DE LES XARXES DE PARLANTS EN LA RECUPERACIÓ DE LA LLENGUA HAWAIANA Matthias Brenzinger (Universitat de l’Estat Lliure, Sud-àfrica) Patrick Heinrich (Universitat de Venècia Ca’ Foscari, Itàlia)

Introducció beneficiar les iniciatives de revitalització i recuperació lingüística empreses per co- El hawaià el parlen milers de persones — munitats, activistes, autoritats i polítics en fins i tot com a llengua materna— d’una altres parts del món. comunitat lingüística en creixement, un fet força sorprenent perquè Hawai‘i és un es- Una de les observacions més importants i tat dels EUA en què l’anglès es fa servir també sorprenents és que, a Hawai‘i, amb normalment en tots els àmbits i perquè la les activitats de revitalització de la llengua, llengua va estar al caire de l’extinció fa uns l’àmbit familiar no va ser l’eix de les estra- cinquanta anys. El nombre de parlants de tègies aplicades pel moviment de recupe- segona llengua i fins i tot el de “nous par- ració de la llengua. Les activitats d’aquest lants natius de hawaià” —terme que discu- moviment van girar al voltant de l’ús de la tirem més endavant amb més detall— ha llengua entre els infants als parvularis i en- anat creixent en les últimes tres dècades. tre els estudiants a les escoles i a la univer- L’augment constant del nombre de par- sitat. Així doncs, les xarxes lingüístiques de lants de hawaià que formen part d’una parla hawaiana es van centrar i segueixen xarxa força robusta de llengua hawaiana centrant-se en gran mesura en aquestes està molt vinculat al moviment de recupe- institucions educatives. L’àmbit domèstic ració del hawaià, conegut com a Kuʻikahi només ha estat objecte d’activitats de se- ʻŌlelo Hawaiʻi, que és, de fet, un consorci guiment que busquen ampliar les xarxes d’organitzacions amb seu a Hilo, Hawai‘i. lingüístiques per tal que el hawaià també Aquest moviment va començar amb ʻAha l’utilitzin tots els membres de les famílies. Pūnana Leo, una organització sense ànim de lucre que treballa per complir el seu Es demanen tres compromisos diferents objectiu principal: la restauració del hawa- als qui s’uneixen al moviment hawaià; ad- ià com a vehicle de comunicació quotidi- quirir la llengua hawaiana i utilitzar-la en ana. El consorci integra diverses escoles qualsevol trobada amb altres parlants de d’immersió en hawaià i dues entitats de la hawaià; això també significa no adaptar-se Universitat de Hawai‘i al campus de Hilo: als qui no el parlen, que també solen es- la Facultat de Llengua Hawaiana Ka Haka tar presents en aquestes trobades en un ʻUla O Keʻelikōlani i el Centre d’Astronomia entorn, el de Hawai‘i, dominat per l’anglès. ʻImiloa. També s’espera que els nous parlants de hawaià defensin la llengua i assumeixin Per entendre com s’ha pogut recuperar la responsabilitat de promoure’n l’ús, tant una llengua gairebé extingida com a vehi- dins com fora de la xarxa lingüística. Per cle de comunicació en converses naturals acabar, han d’assumir les responsabili- dins d’una comunitat lingüística, revisarem tats de donar suport a la xarxa lingüística les estratègies i mesures aplicades pel hawaiana i fomentar-la, és a dir han de tro- Ku‘ikahi ‘Ōlelo Hawai‘i. El cas hawaià ens bar el seu lloc i el paper que volen exercir permet extreure conclusions que podrien dins del moviment. 182 Linguapax Review 7

Aquestes tres mesures tenen com a objec- possible que aquestes comunitats “surtin” tiu augmentar el nombre de (nous) parlants de la competència amb les majories do- fluids de hawaià, assegurar un alt nivell de minants. Les xarxes lingüístiques pròpies competència en la llengua i integrar els redueixen la rellevància i l’impacte de les nous parlants en el moviment de recupe- institucions que promouen i reprodueixen ració de la llengua, a fi de crear xarxes els interessos de la majoria i els seus valors lingüístiques sòlides. L’èxit d’aquest movi- i consoliden la posició de la llengua domi- ment demostra que aquestes estratègies nant. Retirar-se de la societat majoritària serveixen per generar nous parlants i crear cap a les xarxes lingüístiques pròpies per- comunitats lingüístiques estables. met a les minories formular els seus propis objectius, promoure els seus propis valors Hi ha dos aspectes principals que semblen i assumir el control del seu entorn social. clau en les estratègies de recuperació de Això és exactament el que ha aconseguit el la llengua en el moviment hawaià; el pri- moviment de recuperació del hawaià que mer és el paper decisiu exercit pels par- gira al voltant de Larry Kimura. vularis/escoles —els àmbits de l’educació formal— en les estratègies de revitalització Tot seguit, analitzarem l’èxit del moviment i recuperació de la llengua, i el segon és hawaià centrant-nos en (1) la importància la importància de crear una xarxa lingüísti- excepcional de l’educació formal en la llen- ca robusta que contraresti l’hegemonia de gua dins la iniciativa de recuperació del l’anglès. Ni una cosa ni l’altra coincideixen hawaià. Després (2) veurem els diferents amb la “posició clàssica” adoptada en les tipus de parlants actuals de hawaià i el ti- teories de revitalització de llengües (Fish- pus particular de parlant que el moviment man, 1991, 2001), en què es considerava ha generat. Finalment, (3) explicarem com que l’educació formal no podia contribuir a pot servir de model, el cas del hawaià, per revitalitzar i mantenir les llengües. a altres comunitats lingüístiques amenaça- des a partir del cas de l’okinawès al Japó. Amb tot, l’exemple d’èxit de Hawai‘i de- mostra que les escoles poden perfecta- ment ser fonamentals en la transmissió de 1. Educació en llengua hawaiana llengües vulnerables i amenaçades i en la creació de xarxes lingüístiques, quan el Els moviments de recuperació de llengües disseny dels plans d’estudis, els entorns solen recolzar-se fort en líders carismàtics, d’aprenentatge i d’ensenyament, la direc- és a dir defensors de la llengua respec- ció de les escoles, etc. es regeixen per tats per la seva competència lingüística i l’ambició de recuperar la llengua com un el seu coneixement de l’idioma. En el cas mitjà de comunicació quotidiana. del hawaià, Larry Kimura, sovint anomenat “l’avi de la recuperació de la llengua” ha El treball de Fishman també mostra que les estat una figura central a Hawai‘i. Buscant minories etnolingüístiques no solen contro- millorar el seu limitat coneixement de hawa- lar les institucions de govern ni les seves ià, Larry Kimura es va inscriure el 1961 en recompenses socials. Aquests desavantat- una classe experimental de secundària a ges són el resultat de conviure amb pobla- l’escola Kamehameha, on tot just es co- cions majoritàries i estar sota el seu domini. mençaven a ensenyar les assignatures de El cas de Hawai‘i demostra, però, que amb llengua i cultura hawaiana. El hawaià que la creació de xarxes lingüístiques fortes, és s’ensenyava en aquests cursos, però, era Linguapax Review 7 183

només una iniciació, i Kimura va adquirir pel moviment de recuperació utilitzen el competència en l’idioma sobretot gràcies hawaià com a llengua vehicular amb l’ob- als anys de converses en hawaià amb la jectiu de restablir l’idioma com a vehicle de seva àvia i altres parents grans. Aquests comunicació diària. Per assolir un domini esforços per aprendre l’idioma es van complet del hawaià, l’exposició primeren- complementar amb els seus estudis a la ca a l’idioma és crucial. Els nius de llengua Universitat de Hawai‘i a Mānoa, on el van maoris Kōhanga reu, fundats el 1982, van contractar com a professor de hawaià un servir d’inspiració i també com a model. El cop graduat. Durant aquests primers anys 1984, el moviment hawaià, seguint l’exem- d’ensenyament i millora de la seva com- ple maori, va crear un entorn exclusiu de petència lingüística, Larry Kimura va apro- parla hawaiana per al infants petits al seu fundir la seva comprensió no tan sols de la Pūnana Leo, literalment “niu de veus”. En llengua sinó també de la cultura hawaiana aquests nius de llengua, els infants solen buscant el contacte amb els escassos an- inscriure-s’hi a l’edat de tres anys i totes les cians parlants de hawaià que quedaven. interaccions verbals es fan exclusivament Com a moderador d’un programa setmanal en hawaià. Amb aquesta exposició global en hawaià a la cadena de ràdio local KCCN, a la llengua des de ben petit, el hawaià no Kimura va convidar i entrevistar molts dels s’aprèn sinó que s’adquireix de manera na- últims parlants natius de hawaià. Avui dia, tural. La llengua és només una part, però els enregistraments d’aquelles entrevistes sens dubte la més important de la seva són recursos valuosos i importants per al absorció en la cultura hawaiana. Els in- desenvolupament futur del hawaià. fants dels nius de llengua canten cançons hawaianes, escolten històries tradicionals i Entre els primers estudiants de llengua de modernes i coneixen la història des d’una Kimura hi havia Pila Wilson i Kauanoe Ka- perspectiva hawaiana. manā, que es van traslladar al campus més petit de Hilo de la Universitat de Hawai‘i, a Quan els seus fills van sortir dels nius de Big Island, i van començar un programa llengua, Larry Kimura i els seus socis i col· d’Estudis Hawaians centrat en la llengua legues van donar un altre pas en instaurar hawaiana. Va ser a Big Island que Wilson, l’educació primària en hawaià. La legislació Kamanā i Kimura van fundar els nius de no permetia aleshores l’ús d’altres llengües llengua i les escoles d’immersió i van esta- a part de l’anglès com a llengua vehicular blir el programa de la Facultat de Llengua en l’educació formal. Els pioners del mo- Hawaiana (Ka Haka ‘Ula o Ke’ Kamanā). viment lingüístic hawaià van haver d’espe- Junt amb altres famílies, Wilson i Kamanā rar tres anys, en els quals van treballar per també van ser pioners de la recuperació canviar la legislació de l’estat, alhora que del hawaià parlant exclusivament en hawa- feien equilibris per evitar possibles san- ià als seus fills. Quan aquests infants de cions per ensenyar als infants en hawaià parla hawaiana van arribar a l’edat d’anar com a llengua vehicular. El 1986, finalment a l’escola, els pares van posar en marxa van acabar aconseguint el reconeixement una escola amb el hawaià com a llengua oficial dins del sistema escolar públic el vehicular. 1987 (Kimura, 2010). Aquesta conquesta marca un punt d’inflexió en la història edu- A diferència d’altres escoles a Hawai‘i que cativa dels EUA: les escoles d’immersió en ofereixen el hawaià com a assignatura però hawaià van ser les primeres institucions ensenyen en anglès, les escoles creades educatives legalitzades en què una llen- 184 Linguapax Review 7

gua nativa americana era la llengua vehi- ma de llicenciatura es va acabar convertint cular. El 1999 es van graduar els primers en la Facultat de Llengua Hawaiana de la estudiants de secundària i des d’aleshores Universitat de Hawai‘i a Hilo el 1997. La el nombre d’escoles d’immersió en hawaià formació de professors per impartir clas- i el d’estudiants que s’hi inscriuen han anat ses en hawaià és un component important augmentant a poc a poc. Avui dia, més de d’aquest programa. Els programes de la 2.000 estudiants en 11 escoles reben en- Universitat, així com de l’escola d’immer- senyament amb el hawaià com a llengua sió Nāwahī, són administrats en hawaià i el vehicular. personal tecnicoadministratiu d’aquestes institucions educatives també du a terme La Ke Kula ‘O Nāwahīokalani’ōpu’u (d’ara les seves tasques completament en hawa- endavant, Nāwahī) a Hilo va ser la primera ià. El pla d’estudis en llengua hawaiana escola en què es van graduar estudiants de de la universitat inclou el component “mo- secundària i va servir com a centre experi- viment de recuperació de la llengua”, en mental per crear la facultat de llengua hawa- què els estudiants aprenen la història del iana. Al campus de Nāwahī els estudiants moviment lingüístic i es familiaritzen amb estan obligats a parlar exclusivament hawa- els seus objectius durant el primer any. En ià amb tothom i en qualsevol circumstància. el segon, exploren les possibilitats de la També s’insta els estudiants a fer servir el seva pròpia participació i el seu paper dins hawaià quan parlin amb altres parlants de el moviment. Els estudiants participen acti- hawaià fora de les instal·lacions. Des dels vament en les activitats del moviment en el primers anys a parvulari, l’educació fins tercer any i amplien la seva col·laboració a 4t curs es continua impartint només en en el quart (per a més detalls, vegeu Ohara hawaià. L’anglès s’introdueix com a segona i Saft, 2014). D’aquesta manera, la carrera llengua, ensenyat a través del hawaià com universitària transmet els objectius del mo- a llengua vehicular, a partir de 5è. L’en- viment de la llengua hawaiana i instrueix senyament de llengües estrangeres com els estudiants per ser-ne membres actius. el japonès (1r-6è), el llatí (7è-8è) i el xinès (7è-12è) també es porta a terme en hawaià. La xarxa lingüística hawaiana és alhora ex- Aquests idiomes formen part del Programa clusiva i inclusiva. És inclusiva en el sentit de llengües patrimonials, que s’inclou en el que tothom hi és benvingut, independent- pla d’estudis per tal de familiaritzar els estu- ment del seu origen ètnic, nacional o lin- diants amb el seu patrimoni multiètnic i per- güístic. No obstant això, la xarxa lingüística què coneguin les llengües que parlaven els és exclusiva en el sentit que exigeix una seus avantpassats immigrants. Amb aques- alta dedicació i l’observança de les normes ta finalitat s’ha triat el japonès i el xinès, així de comportament lingüístic. Segons Wilson com el llatí, aquesta última tenint en compte i Kamanā (2009: 374), mentre “el hawaià al- els avantpassats de Portugal, les Filipines i tament fluid i apropiat desperta admiració Puerto Rico (Ohara, 2011). en tots els contextos, parlar en anglès i no en hawaià a altres parlants de hawaià és L’ensenyament del hawaià en l’educació més probable que provoqui comentaris terciària també va començar a Hilo. Primer negatius que no pas els errors que es pu- es va crear una llicenciatura en Estudis guin cometre en hawaià”. L’entusiasme pel Hawaians amb el hawaià com a llengua hawaià i el compromís per parlar-lo en tots vehicular per elevar el nivell de competèn- els contextos són les condicions bàsiques cia en la llengua dels estudiants. El progra- per ser acceptat en la xarxa hawaiana. Linguapax Review 7 185

L’ensenyament vehicular en hawaià pre- 2. La recuperació del hawaià ha girat al senta nivells educatius alts, un alt nombre voltant de les institucions educatives. S’ha de graduats a secundària i alts índexs dit des de fa molt de temps que el paper d’estudiants universitaris. Segons Teresa de l’educació formal en la revitalització McCarty (2010: 63-64), “l’ensenyament de les llengües és insignificant o si més vehicular en hawaià ha produït una nova no limitat (Hornberger, 2008). En contrast generació de parlants, ha demostrat re- amb aquesta posició, Wilson i Kamanā sultats acadèmics superiors i ha creat un (2009: 371) afirmen, pel que fa a la- recu clima general més favorable al hawaià”. peració del hawaià, que “el lloc lògic per L’ensenyament vehicular en hawaià in- començar a caminar és l’escola”. corpora mètodes pedagògics innovadors, basats en enfocaments multilingües i una 3. Amb el hawaià s’ha establert una dis- instrucció a càrrec de mestres consagrats tribució funcional amb relació a l’anglès o a la seva professió. Donats els alts nivells el pidgin en les noves xarxes lingüístiques assolits per la institució educativa hawaia- hawaianes. Això contradiu la visió ortodoxa na i el reconeixement de què gaudeixen que la llengua amenaçada ha de buscar avui entre la societat de Hawai‘i les capa- un repartiment complementari de funcions citats del hawaià, la llengua s’ha convertit per poder sobreviure. En les xarxes lingüís- en un vehicle preuat d’ascens social. El tiques, però, el hawaià s’utilitza en tots els hawaià requereix entre els seus parlants contextos. El hawaià no s’utilitza en funci- una autoestima i un orgull elevats, cosa ons complementàries ni —dins de la xar- que li ha donat “un prestigi que n’ha refor- xa lingüística— competeix amb l’anglès. çat l’ús entre coetanis” (Wilson i Kamanā, Incorporar-se a les xarxes lingüístiques 2009: 370). hawaianes comporta abandonar l’entorn dominat per l’anglès. Wilson i Kamanā Si passem d’una perspectiva descriptiva (2009: 371) adopten un ‘enfocament glo- a una de més analítica, trobem una sèrie bal’ “que integra nous coneixements i acti- de qüestions en les quals els activistes del vitats en una comunitat definida per l’ús de hawaià van triar un camí diferent al traçat la llengua hawaiana”. En altres paraules, hi per la teoria “clàssica” de la revitalització ha un món de parla hawaiana i un altre de de llengües. parla anglesa que es mantenen separats de forma activa i conscient. 1. La llar sol considerar-se l’àmbit fona- mental per al manteniment de les llengües 4. La recuperació de la llengua a Hawai‘i amenaçades o vulnerables. A Hawai‘i, és sobretot un procés de construcció, ex- però, la llar no ha exercit un paper central pansió i manteniment d’una xarxa lingüís- en els primers passos essencials perquè tica. En el cas del hawaià es tracta d’ex- la llengua es torni a utilitzar. Per tant, els pandir i fomentar una xarxa molt compacta estudiants que parlen hawaià tant és pos- dins de la qual la llengua s’utilitza de ma- sible que el parlin com que no el parlin nera exclusiva en tots els àmbits. Per tant, a casa. És possible que el parlin només no es tracta de revertir l’abandonament de amb alguns familiars, com els germans, la llengua en certs àmbits, sinó d’un canvi que també van a escoles d’ensenyament global de l’anglès al hawaià. en hawaià, i que parlin anglès o pidgin per comunicar-se amb els pares, avis o altres 5. Els fundadors del moviment lingüístic parents que no parlen hawaià. consideren que un alt domini de l’idioma 186 Linguapax Review 7

i l’ús del hawaià en la comunicació diària aquesta illa hi vivien (principalment) menys són fonamentals. La raó de ser de la xarxa de 70 persones, ja que uns 300 hawaians lingüística hawaiana es basa en la pràcti- d’ascendència ni‘ihauesa s’havien traslla- ca de la comunitat lingüística. La llengua dat a l’illa veïna de Kaua’i, més gran (Ni‘ihau és molt eficient per mantenir la cohesió i la Cultural Heritage Foundation, 2009). Fins identitat; per tant, les actituds, competènci- fa poc, la transmissió de la llengua entre es i pràctiques lingüístiques són importants aquests membres de la comunitat no s’ha- i decisives per ser acceptat dins d’aquesta via interromput, però des de la dècada dels comunitat. noranta l’adopció de l’anglès s’ha anat este- nent entre la generació més jove. Les comu- El moviment de recuperació de la llengua nitats ni‘ihaueses es distingeixen de les d’al- ha generat un gran nombre de parlants de tres illes hawaianes en què no s’han perdut hawaià, però els parlants que són membres tots els àmbits en favor de l’anglès i la trans- de la xarxa lingüística no són pas els únics missió de la llengua no s’ha interromput mai parlants de hawaià. Tot seguit repassem del tot. Tot i que aquells que busquen la re- breument els diferents tipus de parlants de cuperació a les altres set illes habitades van hawaià a partir de certes característiques comptar amb gran suport de la comunitat específiques. ni‘ihauesa, el seu aïllament, la seva ecologia i economia específiques i el seu teixit soci- al tancat han tingut diverses implicacions 2. Categories de parlants de hawaià en la culturals, socials i lingüístiques. A causa societat hawaiana actual de l’entorn físic i econòmic aïllat i diferent en què viu la comunitat, el hawaià que es Hi ha expressions hawaianes que han do- parla a Ni‘ihau no reuneix els requisits per nat la volta al món, com ara aloha, Wikipe- ser un vehicle de comunicació modern ni dia (l’enciclopèdia ‘ràpida’), hula, mahalo. satisfà les necessitats educatives. Per això, Hi ha habitants de Hawai‘i que potser no malgrat la cadena ininterrompuda de trans- coneixen gaires paraules més en hawaià, missió de la llengua, la competència lèxica i però d’altres el parlen amb nivells dife- gramatical del hawaià entre els joves ni‘iha- rents. A continuació distingim quatre cate- uesos és menys elaborada si es compara gories bàsiques de parlants. Mentre que el amb el hawaià depurat que s’utilitza dins nombre de parlants en la primera i segona la xarxa de recuperació de la llengua. No categoria ha disminuït considerablement, obstant això, els ni‘ihauesos participen en en la tercera i quarta ha augmentat consi- el moviment de revitalització de la llengua derablement. i alguns com a estudiants i com a mestres.

(1) La primera categoria comprèn els “par- (2) La categoria “parlants natius grans” es lants ni‘ihauesos”. La comunitat que resi- refereix al grup d’escassos parlants res- deix a l’illa de Ni‘ihau no ha trencat mai la tants que han conservat diversos graus de cadena de transmissió lingüística. Ni‘ihau competència i fluïdesa en hawaià. El seu és la setena de les illes habitades de l’ar- nombre ha disminuït tant en els darrers xipèlag. De propietat privada des del 1864, trenta anys que els activistes de la llengua “l’illa prohibida” ha viscut aïllada i en certa coneixen tots i cadascun dels “parlants na- mesura s’ha mantingut ancorada en el pas- tius grans”. Aquests parlants van exercir un sat. Els parlants de hawaià de Ni‘ihau són paper clau durant el període inicial en què una petita comunitat ramadera. El 2011, en es va establir el moviment de recuperació Linguapax Review 7 187

del hawaià. La majoria d’aquests parlants (3b) El tercer grup està format per nous natius grans, els hulu kūpuna (‘ancians es- parlants de hawaià com a segona llengua timats’), no estaven en contacte entre ells que el parlen amb fluïdesa. Es tracta d’in- perquè vivien molt allunyats els uns dels dividus que van anar a institucions educa- altres. Larry Kimura en va entrevistar molts tives en què el hawaià era la llengua ve- per al seu programa de ràdio. És del tot hicular. S’hi inclouen estudiants d’escoles mèrit seu que es donés a aquests parlants d’immersió i programes universitaris, és a natius grans un fòrum ampli per parlar la dir les institucions educatives en llengua seva llengua i explicar les seves experièn- hawaiana que van crear els pioners. A cau- cies. Els enregistraments d’arxiu constitu- sa de l’ús exclusiu del hawaià en aquests eixen importants recursos per als parlants centres, i a l’estímul per parlar-lo amb els de hawaià com a segona llengua. Aquests seus companys també fora de l’escola, parlants natius grans eren bilingües hawa- aquests parlants de hawaià com a segona ià-anglès i parlaven gairebé exclusivament llengua solen assolir un alt domini de l’idi- anglès o pidgin hawaià, però van recupe- oma. Es diferencien dels dos primers tipus rar el hawaià que parlaven amb els pares de parlants no tan sols per la forma en què en la infantesa. van aprendre el hawaià, sinó també perquè van adaptar conscientment l’ús del hawaià (3) Els ‘parlants de hawaià com a segona a tots els requisits comunicatius moderns i llengua’ són la tercera categoria, i la més a tots els àmbits. gran, de parlants de hawaià en l’actualitat. Es divideixen en tres subgrups. (4) L’última categoria de parlants com- prèn els “nous parlants natius de hawa- (3a) El primer subgrup inclou individus que ià”. En contrast amb els qui van aprendre han estudiat el hawaià un mínim de tres el hawaià com a segona llengua, aquests anys en programes de secundària o uni- l’han adquirit com a primera. Per tant, no versitat, principalment a través de l’anglès són menys competents en hawaià que en com a llengua vehicular. La competència anglès. Sovint tota la seva educació ha es- lingüística varia molt entre els graduats tat en hawaià, i molts havien començat als d’aquests programes que no utilitzen el nius de llengua preescolars i després van hawaià fora de les aules. ser educats en el sistema educatiu hawaià, i alguns fins a la universitat (Kimura i Wilson (3b) El segon subgrup és el petit grup de 2010). L’escola Nāwahī també té un pro- ‘pioners de la llengua’ formats per Larry Ki- grama per a nadons que atén específica- mura. Van aprendre hawaià a partir sobre- ment infants a partir de només sis setma- tot de publicacions de llengua i en troba- nes d’edat que són criats en hawaià. des amb els últims ‘parlants natius grans’ de l’època per assessorar-se. A causa del Entre els més de 10.000 parlants de hawa- seu alt nivell educatiu i del seu estatus so- ià, hi ha també diversos milers de “nous cial, així com de la seva competència i el parlants natius” que van créixer amb el seu coneixement de la llengua, solen ser hawaià com la seva primera llengua. El considerats com les principals autoritats en hawaià els proporciona els primers con- llengua hawaiana. Van jugar un paper clau ceptes per situar-se en el món o, com diu en la definició i determinació del hawaià tal Pila Wilson (Kimura i Wilson, 2010), “par- com s’utilitza actualment en l’educació for- len hawaià sense pensar”. El hawaià és mal i en la xarxa lingüística. el llenguatge natural d’aquests nous par- 188 Linguapax Review 7

lants natius, i per això també es donen afirmen que “el honua actualment inclou processos de canvi lingüístic. El comentari escoles, oficines, relacions personals i de Wilson sobre el hawaià que parlen els llars”. Aquests entorns hawaians es de- nous parlants natius, s’ha d’interpretar en fensen tenaçment contra l’hegemonia de aquest context: “De vegades no parlen la dominació anglesa també present en hawaià com ens agradaria que el parles- aquest estat dels EUA. Els no parlants de sin; s’allunyen del hawaià que els vam en- hawaià són ignorats i no tenen espai lin- senyar”. Això no és sorprenent perquè les güístic quan s’introdueixen en trobades decisions dels nous parlants natius sobre de la xarxa hawaiana, ja que canviar a la correcció gramatical o lingüística són l’anglès en aquestes situacions deixaria adquirides i fruit de la intuïció basada en el hawaià en segon pla com a vehicle de l’experiència. Els pioners, per contra, per comunicació. En les xarxes hawaianes, més bé que parlin el hawaià o malgrat la l’anglès és literalment una segona llengua cultura hawaiana que tinguin, han après el i s’utilitza per parlar amb persones alienes hawaià com a segona llengua. En l’ús de a aquestes xarxes. L’èxit de la recupera- la llengua dels nous parlants natius, sor- ció del hawaià es deu en gran mesura al geixen girs idiomàtics i formes de parlar, fet que els parlants utilitzen per defecte el fet que demostra clarament que s’han fet hawaià en totes les situacions. seva la llengua. Amb aquesta apropiació, el hawaià ha fet un pas crucial en la seva normalització. Els pioners del moviment 3. El moviment de la llengua hawaiana hawaià continuen jugant un paper clau en com a model per a les llengües ryukyua- la definició dels estàndards de la llengua neses del Japó en les institucions educatives formals, però és inevitable que els nous parlants natius Durant l’última dècada, arran de l’èxit asso- vagin guanyant més i més influència sobre lit, el moviment de recuperació de la llen- l’ús real del hawaià i siguin també futures gua hawaiana ha rebut molta atenció i ha figures clau en el moviment de recuperació captat l’interès de comunitats i activistes, de la llengua. sobretot dels qui parlen llengües amena- çades, marginades i generalment ignora- Les categories de parlants esmentades re- des. velen els diversos nivells i usos del hawaià, i també les diferències dels parlants dins Okinawa és l’illa principal i també el nom de les xarxes lingüístiques hawaianes. El que rep l’arxipèlag japonès més meridio- moviment de la llengua es beneficia d’un nal. En aquestes illes es parlen diverses entorn social i cultural favorable en què llengües amenaçades i els acadèmics i la gran majoria dels ciutadans hawaians activistes lingüístics han assenyalat amb aprecia l’ús del hawaià, fins i tot el seu ús freqüència els nombrosos paral·lelismes en àmbits públics. de la història i la situació actual de les llen- gües indígenes de les seves illes amb el La norma estricta d’utilitzar només el hawaià. Els dos països eren regnes sobi- hawaià dins de les xarxes lingüístiques rans abans que quedessin sota el control dona lloc al que s’anomena honua, en- d’estats estrangers, els Estats Units en un torns o espais hawaians que fomenten el cas i el Japó en l’altre. Les illes de Hawai‘i i mauli, ‘l’essència de la vida’ o ‘força vital’ Okinawa tenen una mida similar i les xifres hawaiana. Wilson i Kamanā (2001: 147) de població també s’assemblen. Linguapax Review 7 189

Un nombre força gran d’okinawesos va emi- indígena equival a ser persones incultes, grar a Hawai‘i, on la diàspora okinawesa és que estan a baix de tot, econòmicament, molt activa. També hi ha contactes des de acadèmicament i socialment”. I van tornar a fa molt temps entre la Universitat de Hawai‘i assentir. Vaig dir-los: “No ha de ser així. Els i la Universitat de les Ryukyus, i els aca- hawaians no són així, ells van ser els amos dèmics i activistes lingüístics d’Okinawa i de la navegació del Pacífic i van arribar a di- Hawai‘i s’han visitat freqüentment i han in- ferents països. Durant el període del Regne tercanviat experiències sobre la recupera- de les Ryukyu, els ryukyuans van navegar ció i revitalització de la llengua. Donat l’èxit i van comerciar arreu del món. Compareu de la recuperació del hawaià, el moviment això amb la resta del Japó, aleshores una hawaià sol veure’s com un model que es terra tancada en si mateixa i aïllada. Aquí hi podria imitar a Okinawa. podeu veure recursos intel·lectuals, per tant no sou menys només perquè sigueu indíge- Amb motiu del Sisè Festival Mundial d’Uc- nes”. hinaanchu (Okinawa) a la ciutat de Naha el 2016, una delegació d’activistes lingüístics Aquesta anècdota demostra que els oki- de Hawai‘i va visitar Okinawa. El professor nawesos encara no han superat del tot la activista hawaià Eric Wada, que ensenya imatge discriminatòria que s’ha projectat llengua i dansa okinawesa a Hawai‘i i que al Japó sobre tots els qui no reuneixen els també està en estret contacte amb el movi- requisits per formar part de la majoria japo- ment de recuperació del hawaià, va animar nesa. Molts okinawesos encara prefereixen els activistes d’Okinawa a abraçar la seva identificar-se com a part d’aquesta - majo indigenitat. Wada explica una trobada amb ria, però al mateix temps cada vegada són activistes d’Okinawa durant el festival (en- més els qui tracten de recuperar i mantenir trevista amb Wada, 2016): la seva llengua. El de l’“ètnia okinawesa” és un tema candent a l’Okinawa actual i hi Aquesta vegada hi vam anar amb un con- ha una controvèrsia fonamental sobre si els tingent hawaià de la Universitat de Hawai‘i, “okinawesos” han de ser considerats com líders de la revitalització de la llengua hawa- a indígenes o com a majoria japonesa. iana. Ens van acompanyar per dir al poble Aquests discursos semblen presagiar un d’Okinawa que ha de normalitzar la seva possible canvi. El fet que l’okinawès sigui llengua, perquè, si desapareix, tota la resta una llengua diferent del japonès és àm- s’esvairà i només en quedarà una identitat pliament acceptat per la majoria dels oki- superficial, un vestigi. I també per fer-los nawesos, però alhora es consideren a si saber que és positiu ser indígena; que no- mateixos part de la “majoria japonesa” i no saltres som indígenes i que també és posi- acceptarien que parlar una llengua diferent tiu, perquè quan els vam preguntar què en del japonès els convertís en una “minoria pensen, de ser indígenes, van dir: “No ho etnolingüística”. La indecisió al voltant som, d’indígenes”. Així que els vaig pregun- d’aquesta qüestió ara per ara paralitza les tar: “És perquè quan escolteu la paraula in- mesures de transformació per recuperar la dígena, el primer que us ve al cap són els llengua okinawesa. indígenes australians, els indígenes maoris de Nova Zelanda, els natius americans, els Com que els okinawesos no tenen el con- hawaians, és aquesta la vostra idea del que trol del pla d’estudis, la llengua okinawesa és ser indígena?”. Van assentir, i jo vaig encara espera ser introduïda en el sistema continuar: “També deveu pensar que ser escolar (japonès) d’Okinawa. Mentrestant, igual que a Hawai‘i fa uns quaranta anys, els noms hawaians han entrat en el camp han sorgit xarxes de llengua okinawesa de la terminologia científica, sinó que la centrades en els acadèmics-activistes. En tradició hawaiana que ha servit per posar l’actualitat, aquestes xarxes se centren en nom a les coses ha alterat en la pràctica les institucions d’educació superior, és a “el mètode estàndard d’utilitzar etiquetes dir la Universitat dels Ryukyus, la Univer- alfanumèriques per denominar els objec- sitat Cristiana d’Okinawa i la Universitat tes” (Kimura, 2019). D’estar al caire de Internacional d’Okinawa. Alguns d’aquests l’extinció fa mig segle a servir com a recurs acadèmics-activistes també participen en per posar nom als descobriments científics activitats dels nius de llengua durant els d’abast mundial, un llarg camí que hauria caps de setmana, unes activitats que po- de servir per encoratjar els parlants d’altres drien perfectament adquirir una dinàmica llengües amenaçades. semblant a les de Hawai‘i (per a un resum detallat, vegeu Heinrich i Ishihara, 2017). Referències bibliogràfiques En l’actualitat, el problema de la recupera- ció de la llengua okinawesa roman estan- Brenzinger, M.; Heinrich, P. (2013). “The cat perquè encara no s’ha resolt la qüestió Return of Hawaiian. Language Networks sobre qui han de ser els okinawesos (uchi- of the Revival Movement”. A: Current Is- naanchu) enfront de la resta de japonesos sues in Language Planning 14: 1-17. (yamatunchu). El moviment de recuperació Fishman, J. A. (1991). Reversing language del hawaià pot servir d’inspiració i model shift. Clevedon: Multilingual Matters. per als okinawesos també en aquest sentit. Fishman, J. A. (2001) Can Threatened Lan- L’empoderament del moviment hawaià no guages Be Saved? Clevedon: Multilin- es va limitar mai a recuperar la llengua i gual Matters. l’herència cultural hawaiana, ja que en les Heinrich, P.; Ishihara, M. (2017). “Ryukyuan seves activitats sempre es va preocupar languages in Japan”. A: Seals, Corinne per fomentar una identitat positiva i aug- A.; Shah, Sheena (eds.). Heritage lan- mentar l’autoestima. guage policies around the world (pàg. 165-184). Londres, Routledge. Avui, l’idioma hawaià no tan sols s’ha re- Hornberger, N. H. (ed.) (2008). Can Scho- cuperat com a llengua de la comunitat, ols Save Indigenous Languages? Ba- sinó que també s’ha obert camí en àmbits singstoke: Palgrave. globals. En els darrers anys, s’ha aplicat Kimura, K. (2019). “A Hua He Inoa: Hawaii- la tradició hawaiana per posar nom als an Culture-Based Celestial Naming”. descobriments astronòmics. La Unió As- Thematic Area: State of the Professi- tronòmica Internacional ha adoptat, per on Considerations. Imiloa Astronomy exemple, diversos noms hawaians per Center, University of Hawai‘i. En línia: als asteroides, suggerits per estudiants https://113qx216in8z1kdeyi404hgf-w- de la immersió hawaiana en un projecte pengine.netdna-ssl.com/wp-content/ de nomenclatura encapçalat per ‘Imiloa, uploads/2019/09/135_kimura.pdf el centre d’astronomia de la UH Hilo. An- Kimura, L. L. (2010). “Aia iā kākou nā hā‘ina teriorment, Larry Kimura havia suggerit –The answers are within us. Language ‘Oumuamua (“un missatger enviat des del rights in tandem with language survival”. passat distant”), nom que va adoptar la co- A: Galla, C. K.; S., Oberly; G. L, Romero; munitat astronòmica. Amb això no tan sols Sam, M.; Zepeda, O. (eds.), American Indian language development institute. Ohara, Y.; Saft, S. (2014). “Ryūkyū shogo Thirty year tradition of speaking from no keishō o torimodosu. Hawaigo fukkō our heart (pàg. 41-51). Tucson: Univer- undō no rei kara” [‘Restabliment de la sity of Arizona. transmissió de la llengua ryukyuenca: Kimura, L. L.; Wilson, W. H. (entrevista) des de la perspectiva de la revitalització (2010). Entrevista realitzada per P. Hein- de la llengua hawaiana’]. A: M. Shimoji,; rich i M. Brenzinger amb Kimura i Pila Heinrich. (eds.). Mezase. Ryūkyū shogo Wilson. Octubre de 2010, Hilo, Hawai‘i. no iji [‘A la recerca del manteniment de McCarty, T. L. (2010). “Native American la llengua ryukyuenca’]. Tòquio: CoCo languages in the USA”. A: Potowski, K. Shuppan. (ed,), Language diversity in the USA Wada, Eric (entrevista) (2016). Entrevista (pàg. 47-65). Cambridge: Cambridge via Skype (11 de novembre de 2016). University Press. Wilson, W. H.; Kamanā, K. (2001). “Mai Ni‘ihau Cultural Foundation (2009). Ni‘ihau loko mai o ka ‘i‘ini – Proceeding from a today. http://www.niihauheritage.org/ dream”. A: Hinton, L.; Hale, K. (eds.). niihau_today.htm (consulta: 24 d’agost The green book of language revitaliza- de 2011). tion in practice (pàg. 147-176). San Die- Ohara, Y. (2011). “Hawaigo imājonkō ni go: Academic Press. okeru gengo kyōiku” [‘Ensenyament Wilson, W. H.; Kamanā, K. (2009). “Indige- de llengües a les escoles d’immersió nous youth bilingualism from a Hawaii- hawaianes’]. A: Kotoba to shakai [‘Llen- an perspective”. A: Journal of langua- gua i societat’] 13, 60–80. ge, identity, and education 8: 369-375.

Carrer de Maria Aurèlia Capmany, 14-16 08001 Barcelona Tel. 932 701 620 www.linguapax.org