DOCSLIB.ORG

Montmartre I Els Artistes Catalans Coberta: Pierre Marie Louis Vidal, Coberta Per a La Vie À Montmartre, 1897 I a Tots Aquells Que Han Volgut Mantenir L’Anonimat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Montmartre I Els Artistes Catalans Coberta: Pierre Marie Louis Vidal, Coberta Per a La Vie À Montmartre, 1897 I a Tots Aquells Que Han Volgut Mantenir L’Anonimat Patronat de la Fundació Exposició Agraïments Sumari Bancària ”la Caixa” Toulouse-Lautrec Richard Aste, Brooklyn Museum of Art, Nova York President i l'esperit de Montmartre Nienke Bakker, Van Gogh Museum, Amsterdam 8 PRESENTACIÓ | FUNDACIÓ BANCÀRIA "LA CAIXA" Isidre Fainé Casas Sophie Barthélémy, Musée des Beaux-Arts, Bordeus Concepció i producció 13 INTRODUCCIÓ | PHILLIP DENNIS CATE T. Barton Thurber, Princeton Art Museum Vicepresident Obra Social ”la Caixa” L’esperit de Montmartre a l’època de Toulouse-Lautrec Gilles Baud-Berthier, MUDO, Musée de l’Oise, Beauvais Juan José López Burniol Comissari Sylvia Brame, Galerie Brame et Lorenceau, París 23 CAPÍTOL I | PHILLIP DENNIS CATE Patrons Phillip Dennis Cate Laurent Bihl El naixement de l’esperit de Montmartre Salvador Alemany Mas Coordinació Ricard Bru 27 CAPÍTOL II | PHILLIP DENNIS CATE César Alierta Izuel María González de Castejón Alain Chomet, París Le Chat Noir i Les Incohérents Departament d’Exposicions de la Philippe Cros, Fondation Bemberg, Toulouse Shlomo Ben-Ami 59 CAPÍTOL III | SASKIA OOMS Fundació Bancària ”la Caixa” Michel Dixmier, París Luis Carreras del Rincón La influència del teatre d’ombres de Le Chat Noir i de la fotografia en les Pierre-Alexis Dumas, Musée des Arts Décoratifs, París Isabel Estapé Tous Disseny de muntatge avantguardes a finals del segle xix: Rivière, Vuillard, Toulouse-Lautrec Daniel Edelman, Henry i Rose Pearlman Foundation, Ignasi Cristià, S. L. Eugenio Gay Montalvo Princeton 83 CAPÍTOL IV | MICHELA NICCOLAI Javier Godó Muntañola Claude Ghez, Musée Petit Palais, Ginebra Montmartre i la música. Cançons i espectacles al tombant de segle Francesc Homs Ferret Catàleg Valérie Guillaume, Musée Carnavalet. Histoire de Paris 99 CAPÍTOL V | PHILLIP DENNIS CATE Mark and Lynne Hammerschlag Jaume Lanaspa Gatnau Autors El cabaret Quat’z’Arts i la Vachalcade Carles Llorens Vila Phillip Dennis Cate, Saskia Ooms, Dorothee Hansen, Kunsthalle, Bremen 105 CAPÍTOL VI | PHILLIP DENNIS CATE Asunción Ortega Enciso Michela Niccolai, Laurent Bihl Katie Hansen, Museum of Fine Arts, Boston i Ricard Bru Lóránd Hegyi, Musée d’Art Moderne et Contemporain, Cafès, cafès concert i sales de ball Artur Santos-Silva Saint-Étienne Edició 139 CAPÍTOL VII | PHILLIP DENNIS CATE Javier Solana Madariaga Gérard Jouhet, París Fundació Bancària ”la Caixa” El teatre i les representacions teatrals Christophe Leribault, Petit Palais, Musée des Beaux- Secretari (no patró) Editorial Planeta 151 CAPÍTOL VIII | PHILLIP DENNIS CATE Josep Maria Coronas Guinart Arts de la Ville de Paris Traducció Laura Minici Zotti, Museo del Precinema, Pàdua Els artistes de Montmartre i la política Director General Mercè Bolló, Judit Cusidó Mary Morton, National Gallery of Art, Washington 155 CAPÍTOL IX | PHILLIP DENNIS CATE Jaume Giró Ribas i Francesc Massana Michela Niccolai L’artista i les imatges autoreferencials Directora General Adjunta Disseny gràfic Saskia Ooms i Isabelle Ducatez, Musée de Montmartre, 165 CAPÍTOL X | PHILLIP DENNIS CATE París Elisa Durán Montolío Carlos Ortega i Jaume Palau Caricatura, distorsió i riure Estelle Pietrzyk, Musée d’Art Moderne et Contemporain Fotomecànica de Strasbourg 173 CAPÍTOL XI | PHILLIP DENNIS CATE Lamala Producciones Benjamin Ravier-Mazzocco, Bibliothèque Municipale Els artistes d’avantguarda i els gravats i cartells originals de Lyon Impressió i enquadernació 195 CAPÍTOL XII | PHILLIP DENNIS CATE Mireille Romand, Galerie Documents, París Tallers Gràfics Soler La sèrie : prostitució i representació de la dona Martin Roth, Victoria & Albert Museum, Londres Willem Russell, Amsterdam 221 CAPÍTOL XIII | PHILLIP DENNIS CATE Anne-Laure Sol, Musée d’Art et d’Histoire Els nous processos d’impressió fotomecànica: art, periodisme © dels textos, els seus autors Louis-Senlecq, L’Isle-Adam i avantguarda © de l'edició, Fundació Bancària Guillermo Solana, Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid ”la Caixa” / Editorial Planeta, S. A., 2018 231 CAPÍTOL XIV | LAURENT BIHL Susan Alyson Stein, The Metropolitan Museum Henri de Toulouse-Lautrec i la premsa © de la traducció, els traductors of Art, Nova York 243 CAPÍTOL XV | PHILLIP DENNIS CATE © de les fotografies, vegeu p. 274 Oliver Tostmann, Wadsworth Atheneum Museum of Art, Hartford El circ ISBN: 978-84-9900-211-8 David E. Weisman i Jacqueline E. Michel, Palm Beach 253 CAPÍTOL XVI | RICARD BRU Dipòsit legal: B 21296-2018 Gary Zuercher Montmartre i els artistes catalans Coberta: Pierre Marie Louis Vidal, coberta per a La vie à Montmartre, 1897 I a tots aquells que han volgut mantenir l’anonimat. 271 BIBLIOGRAFIA 273 OBRES EXPOSADES NO REPRODUÏDES CAPÍTOL XVI | RICARD BRU Montmartre i els artistes catalans Si existiera y anduviera por la tierra y andando llegara hasta París el gran loco de Cervantes, lo primero que vería sería un molino, que en lo alto de Montmar- tre yergue sus astas sobre la nota gris, y de seguro que hacia él dirigiría sus pasos en busca de extrañas aventuras.1 Al llarg de les dècades del 1870 i del 1880, París va anar usurpant l’antiga plaça de capital europea de l’art a Roma, que fins aleshores havia exercit el mono- poli entre aquells qui buscaven cap a on pelegrinar per formar-se com a artis- tes i descobrir les grans obres del passat. Superada la guerra francoprussiana i amb l’establiment de la Tercera República l’any 1870, a mesura que la capital de França va anar teixint la seva xarxa de galeries, marxants i espais d’art, artistes d’arreu van començar a desplaçar-se cap al nou París de Haussmann, dels grans bulevards i dels grans salons d’art, oficials i extraoficials. Amb el creixent bullici artístic i cultural de París, l’any 1860 Montmartre es va afegir a l’estructura municipal de la ciutat i, amb el temps, va quedar absorbit per la metròpoli tot esdevenint una zona popular d’oci i d’entreteniment que va seduir i enlluernar artistes d’arreu per la seva vitalitat, caràcter i efervescèn- cia artística. «És emprenyadora la plaga de catalans que corre per París, aquest vespre he anat a un cafè que n’eren 21» escrivia l’estiu del 1889 Antoni Coll al seu amic pintor Andreu Solà, que tot just preparava maletes per traslladar-se a Montmartre.2 Solà i Coll, de fet, tan sols eren dos de tants artistes catalans que durant les últimes dècades del segle xix i inicis del segle xx van anar desfilant per París en cerca de coneixement i reconeixement: «Eso de ir a París era como una enfermedad que estaba haciendo estragos entre nosotros; yo la cogí, sin duda, FIG. 25 Pablo Picasso (1881-1973) Grup de catalans a Montmartre: Pichot, Mañach, Casagemas, Brossa, 1. Santiago Rusiñol, «Cartas ilustradas a La Vanguardia. Desde el molino. Artistas catalanes en Picasso i Gener, 1900. París», La Vanguardia, núm. 1663, 4 de desembre del 1890, p. 4. Oli sobre fusta, 24,1 × 18,7 cm 2. Carta d’Antoni Coll a Andreu Solà (París, 15 de juny del 1889), Arxiu Nacional de Catalunya, Fons The Barnes Foundation, Filadelfia Andreu Solà (1-0325). 253 por contagio», recordava Jaume Sabartés.3 En la progressiva descoberta de París, de la Rue d’Orient.6 Va ser aleshores que Utrillo va publicar a La Vanguardia una de Montmartre va esdevenir un pol central, amb la presència nombrosa d’artistes les primeres descripcions de Montmartre, amb il·lustracions de Rusiñol i de Solà arribats d’Espanya, del País Basc i de Catalunya en particular, i amb una extensa on feia palesa l’atracció poderosa que el turó suscitava ja entre tots ells.7 Des- colònia de pintors que, al tombant del 1900, va viatjar-hi per conèixer de manera cripcions, fotografies, dibuixos i pintures d’aquell moment, tals com els olis de específica el turó de Montmartre: «Montmartre es la mitad del mundo y París la Rusiñol Una tarda freda / Utrillo vora l’estufa (1890, Museu del Cau Ferrat, Sitges), otra mitad».4 Un dia gris / Clarasó en la seva habitació de Montmartre (1890, col·lecció particu- lar) i Jardí de Montmartre (1890, Museu Nacional d’Art de Catalunya), denoten l’atracció que tots van sentir per la bohèmia i la marginalitat de la Butte. La descoberta de Montmartre: Utrillo, Casas i Rusiñol La primera referència de l’arribada de Casas a Montmartre data del des- embre del 1890, unes setmanes després que es tanqués la primera exposició Si bé ja feia algunes dècades que artistes catalans havien començat a viatjar a Rusiñol-Casas-Clarasó a la Sala Parés. Aquell hivern, Casas es va instal·lar, jun- París, podem considerar que Miquel Utrillo va ser un dels que d’una manera més tament amb Rusiñol, al Moulin de la Galette, a la casa d’un dels antics molins primerenca es va submergir en el microcosmos bohemi de Montmartre. Utrillo fariners que havien subsistit a les altures del turó reconvertida en una pista de havia arribat a París el mes de maig del 1880 –Casas ho va fer l’octubre del 1881 ball freqüentada per obrers, models i pintors; un espai que va ser considerat i Rusiñol a la tardor del 1889– i ben aviat va fer amistat amb Ramon Canudas i per Rodolphe Salis com l’autèntic «cor» de París.8 Pocs dies després, Rusiñol i Pompeu Gener, establerts d’alguns anys abans a la mateixa ciutat (fig. 26). Utri- Casas ja estaven pintant Montmartre, que s’alçava sobre la ciutat i sota el Sa- llo es va instal·lar inicialment al número 21 de la Place de la Madeleine, al mateix cré-Cœur en construcció com un món al marge de la gran metròpoli, amb els edifici que Gener, i poc temps després va començar a freqüentar locals oberts de seus barracons, jardins, patis i carrers grisos i glaçats pel fred intens d’aquell feia poc, com ara Le Chat Noir (1881) i L’Auberge du Clou (1883). Fou així com Utri- hivern.
Load more

Recommended publications
  • Picasso Au Lapin Agile Et Picasso at the Lapin Agile Patricia Belzil
    Document generated on 09/26/2021 7:53 p.m. Jeu Revue de théâtre Deux Elvis pour deux solitudes Picasso au Lapin Agile et Picasso at the Lapin Agile Patricia Belzil Le théâtre à Québec Number 86 (1), 1998 URI: https://id.erudit.org/iderudit/25628ac See table of contents Publisher(s) Cahiers de théâtre Jeu inc. ISSN 0382-0335 (print) 1923-2578 (digital) Explore this journal Cite this review Belzil, P. (1998). Review of [Deux Elvis pour deux solitudes : Picasso au Lapin Agile et Picasso at the Lapin Agile]. Jeu, (86), 31–34. Tous droits réservés © Cahiers de théâtre Jeu inc., 1998 This document is protected by copyright law. Use of the services of Érudit (including reproduction) is subject to its terms and conditions, which can be viewed online. https://apropos.erudit.org/en/users/policy-on-use/ This article is disseminated and preserved by Érudit. Érudit is a non-profit inter-university consortium of the Université de Montréal, Université Laval, and the Université du Québec à Montréal. Its mission is to promote and disseminate research. https://www.erudit.org/en/ PATRICIA BELZIL Deux Elvis pour deux solitudes quelques mois d'intervalle étaient présentées, en 1997, deux productions mon­ Atréalaises de la comédie de l'acteur américain Steve Martin : Picasso au Lapin Agile et Picasso at the Lapin Agile, pour satisfaire les deux solitudes. Il y avait là une occasion assez rare de comparer le regard que peuvent porter les Québécois franco­ phones et anglophones sur le Paris du début du siècle, et de voir que la langue et la culture, au-delà du partage d'un espace géopolitique, conditionnent notre vision du monde.
    [Show full text]
  • FAMÍLIA DE SALTIMBANQUIS DE PICASSO Context Biogràfic, Artístic I Interpretatiu
    FAMÍLIA DE SALTIMBANQUIS DE PICASSO Context biogràfic, artístic i interpretatiu Assumpció Cardona Iglésias TFG Tutora: Teresa M. Sala Història de l´Art. Universitat de Barcelona, 2018 INDEX INTRODUCCCIÓ: Objectius i metodologia .................................................................................... 4 Comentari de les fonts bibliogràfiques ......................................................................................... 6 I.CONTEXT BIOGRÀFIC I ARTÍSTIC . ETAPA ENTRE BARCELONA I PARÍS ................................... 13 1.1.Barcelona 1895-1904 ........................................................................................................ 13 1.2.Influència de Rusiñol ......................................................................................................... 14 1.3.Viatges a París ................................................................................................................... 16 1.4.París 1904-1905................................................................................................................. 17 II. FAMÍLIA DE SALTIMBANQUIS .................................................................................................. 19 2.1. Etapa rosa ......................................................................................................................... 19 2.1.1. Del blau al rosa .......................................................................................................... 19 2.1.2.Començament etapa rosa .........................................................................................
    [Show full text]
  • The Real Lapin Agile
    THE REAL LAPIN AGILE By Danielle Mages Amato Einstein and Picasso walk into The Sign at the entrance to The Lapin Agile a bar. It might be the oldest setup in the book. But instead of a punchline, Steve Martin delivers the complex and beautiful play Picasso at the Lapin Agile . He takes two iconic figures of early 20th century art and science—real men who changed the course of world history—and puts them in an entirely fictional situation. In Steve Martin’s imagination and on stages around the world, two great men who never met are finally given the opportunity to discourse and debate—and of course, drink. The bar into which Einstein and Picasso walk, however, is far from fictional. The Lapin Agile still exists: a humble, low-roofed cottage not far from the Place du Tertre in the Montmartre district of Paris. This modest building boasts a fascinating history, not only as a crucible of modern art but also as the inspiration for one of Picasso’s famous paintings. The bar was originally known as the Cabaret of Assassins, for the portraits of famous killers that hung on its walls. When illustrator André Gill took over in the 1870s, he painted a new sign for the establishment that showed a rabbit jumping out of a saucepan. That sign gave the cabaret its new name: the Lapin Agile, or the Agile Rabbit (The name was also a punning reference to “le lapin à Gill,” or Gill’s rabbit). 15 PLAYBILL Pable Picasso's painting Au Lapin Agile.
    [Show full text]
  • Press Information
    PRESS INFORMATION PICASSO IN ISTANBUL SAKIP SABANCI MUSEUM, ISTANBUL 24 November 2005 to 26 March 2006 Press enquiries: Erica Bolton and Jane Quinn 10 Pottery Lane London W11 4LZ Tel: 020 7221 5000 Fax: 020 7221 8100 [email protected] Contents Press Release Chronology Complete list of works Biographies 1 Press Release Issue: 22 November 2005 FIRST PICASSO EXHIBITION IN TURKEY IS SELECTED BY THE ARTIST’S GRANDSON Picasso in Istanbul, the first major exhibition of works by Pablo Picasso to be staged in Turkey, as well as the first Turkish show to be devoted to a single western artist, will go on show at the Sakip Sabanci Museum in Istanbul from 24 November 2005 to 26 March 2006. Picasso in Istanbul has been selected by the artist‟s grandson Bernard Ruiz-Picasso and Marta-Volga Guezala. Picasso expert Marilyn McCully and author Michael Raeburn are joint curators of the exhibition and the catalogue, working together with Nazan Olçer, Director of the Sakip Sabanci Museum, and Selmin Kangal, the museum‟s Exhibitions Manager. The exhibition will include 135 works spanning the whole of the artist‟s career, including paintings, sculptures, ceramics, textiles and photographs. The works have been loaned from private collections and major museums, including the Picasso museums in Barcelona and Paris. The exhibition also includes significant loans from the Fundaciñn Almine y Bernard Ruiz-Picasso para el Arte. A number of rarely seen works from private collections will be a special highlight of the exhibition, including tapestries of “Les Demoiselles d‟Avignon” and “Les femmes à leur toilette” and the unique bronze cast, “Head of a Warrior, 1933”.
    [Show full text]
  • Picasso Et La Famille 27-09-2019 > 06-01-2020
    Picasso et la famille 27-09-2019 > 06-01-2020 1 Cette exposition est organisée par le Musée Sursock avec le soutien exceptionnel du Musée national Picasso-Paris dans le cadre de « Picasso-Méditerranée », et avec la collaboration du Ministère libanais de la Culture. Avec la généreuse contribution de Danièle Edgar de Picciotto et le soutien de Cyril Karaoglan. Commissaires de l’exposition : Camille Frasca et Yasmine Chemali Scénographie : Jacques Aboukhaled Graphisme de l’exposition : Mind the gap Éclairage : Joe Nacouzi Graphisme de la publication et photogravure : Mind the gap Impression : Byblos Printing Avec la contribution de : Tinol Picasso-Méditerranée, une initiative du Musée national Picasso-Paris « Picasso-Méditerranée » est une manifestation culturelle internationale qui se tient de 2017 à 2019. Plus de soixante-dix institutions ont imaginé ensemble une programmation autour de l’oeuvre « obstinément méditerranéenne » de Pablo Picasso. À l’initiative du Musée national Picasso-Paris, ce parcours dans la création de l’artiste et dans les lieux qui l’ont inspiré offre une expérience culturelle inédite, souhaitant resserrer les liens entre toutes les rives. Maternité, Mougins, 30 août 1971 Huile sur toile, 162 × 130 cm Musée national Picasso-Paris. Dation Pablo Picasso, 1979. MP226 © RMN-Grand Palais / Adrien Didierjean © Succession Picasso 2019 L’exposition Picasso et la famille explore les rapports de Pablo Picasso (1881-1973) à la notion de noyau familial, depuis la maternité jusqu’aux jeux enfantins, depuis l’image d’une intimité conceptuelle à l’expérience multiple d’une paternité sous les feux des projecteurs. Réunissant dessins, gravures, peintures et sculptures, l’exposition survole soixante-dix-sept ans de création, entre 1895 et 1972, au travers d’une sélection d’œuvres marquant des points d’orgue dans la longue vie familiale et sentimentale de l’artiste et dont la variété des formes illustre la réinvention constante du vocabulaire artistique de Picasso.
    [Show full text]
  • Pablo Picasso, Published by Christian Zervos, Which Places the Painter of the Demoiselles Davignon in the Context of His Own Work
    PRESS KIT PICASSO 1932 Exhibition 10 October 2017 to 11 February 2018 ANNÉE ÉROTIQUE En partenariat avec Exposition réalisée grâce au soutien de 2 PICASSO 1932 ANNÉE ÉROTIQUE From 10 October to the 11 February 2018 at Musée national Picasso-Paris The first exhibition dedicated to the work of an artist from January 1 to December 31, the exhibition Picasso 1932 will present essential masterpieces in Picassos career as Le Rêve (oil on canvas, private collection) and numerous archival documents that place the creations of this year in their context. This event, organized in partnership with the Tate Modern in London, invites the visitor to follow the production of a particularly rich year in a rigorously chronological journey. It will question the famous formula of the artist, according to which the work that is done is a way of keeping his journal? which implies the idea of a coincidence between life and creation. Among the milestones of this exceptional year are the series of bathers and the colorful portraits and compositions around the figure of Marie-Thérèse Walter, posing the question of his works relationship to surrealism. In parallel with these sensual and erotic works, the artist returns to the theme of the Crucifixion while Brassaï realizes in December a photographic reportage in his workshop of Boisgeloup. 1932 also saw the museification of Picassos work through the organization of retrospectives at the Galerie Georges Petit in Paris and at the Kunsthaus in Zurich, which exhibited the Spanish painter to the public and critics for the first time since 1911. The year also marked the publication of the first volume of the Catalog raisonné of the work of Pablo Picasso, published by Christian Zervos, which places the painter of the Demoiselles dAvignon in the context of his own work.
    [Show full text]
  • Suzanne Preston Blier Picasso’S Demoiselles
    Picasso ’s Demoiselles The Untold Origins of a Modern Masterpiece Suzanne PreSton Blier Picasso’s Demoiselles Blier_6pp.indd 1 9/23/19 1:41 PM The UnTold origins of a Modern MasTerpiece Picasso’s Demoiselles sU zanne p res T on Blie r Blier_6pp.indd 2 9/23/19 1:41 PM Picasso’s Demoiselles Duke University Press Durham and London 2019 Blier_6pp.indd 3 9/23/19 1:41 PM © 2019 Suzanne Preston Blier All rights reserved Printed in the United States of America on acid- free paper ∞ Cover designed by Drew Sisk. Text designed by Mindy Basinger Hill. Typeset in Garamond Premier Pro and The Sans byBW&A Books Library of Congress Cataloging- in- Publication Data Names: Blier, Suzanne Preston, author. Title: Picasso’s Demoiselles, the untold origins of a modern masterpiece / Suzanne Preston Blier. Description: Durham : Duke University Press, 2019. | Includes bibliographical references and index. Identifiers: LCCN 2018047262 (print) LCCN 2019005715 (ebook) ISBN 9781478002048 (ebook) ISBN 9781478000051 (hardcover : alk. paper) ISBN 9781478000198 (pbk. : alk. paper) Subjects: LCSH: Picasso, Pablo, 1881–1973. Demoiselles d’Avignon. | Picasso, Pablo, 1881–1973—Criticism and interpretation. | Women in art. | Prostitution in art. | Cubism—France. Classification: LCC ND553.P5 (ebook) | LCC ND553.P5 A635 2019 (print) | DDC 759.4—dc23 LC record available at https://lccn.loc.gov/2018047262 Cover art: (top to bottom): Pablo Picasso, Les Demoiselles d’Avignon, detail, March 26, 1907. Museum of Modern Art, New York (Online Picasso Project) opp.07:001 | Anonymous artist, Adouma mask (Gabon), detail, before 1820. Musée du quai Branly, Paris. Photograph by S. P.
    [Show full text]
  • Exhibition from March 27 to July 29 2018
    PRESS KIT GUERNICA Exhibition from March 27 to July 29 2018 En partenariat avec opixido 2 1. GUERNICA p. 3 1. 1 EXPERIENCING THE EXHIBITION p. 4 1.2 THE CURATORS p. 10 1.3 THE CATALOGUE OF THE EXHIBITION p. 11 1.4 CULTURAL PROGRAMMING RELATED TO THE EXHIBITION p. 27 1.5 MEDIATION WITH THE EXHIBITION p. 30 2. PARTNERSHIPS FOR THE EXHIBITION p. 34 2.1 MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE REINA SOFIA p. 34 2.2 LES ABATTOIRS MUSÉE DART MODERNE ET CONTEMPORAIN DE TOULOUSE p. 35 2.3 MEDIA PARTNERS p. 38 3. THE MUSÉE NATIONAL PICASSO-PARIS p. 42 3.1 FUTURE EXHIBITIONS AT THE MUSEUM p. 42 3.2 EXCEPTIONAL EVENTS OUTSIDE THE MUSEUM p. 43 3.3 THE MOST IMPORTANT COLLECTION OF PICASSOS WORKS p. 47 3.4 THE HÔTEL SALÉ: A STUNNING SETTING p. 49 4. GETTING YOUR BEARINGS p. 51 4.1 CHRONOLOGY p. 51 4.2 DATES AND KEY FIGURES p. 55 5. AVAILABLE VISUALS FOR THE PRESS p. 56 5.1 DISPOSED WORKS p. 56 5.2 VIEWS OF THE MUSEE NATIONAL PICASSO - PARIS p. 59 6. PRACTICAL INFORMATIONS p. 60 7. PRESS CONTACTS p. 61 1. GUERNICA 3 From March 27 2018 to July 29 2018 at the Musée national Picasso-Paris Following the 80th anniversary of the works creation, the Musée national Picasso-Paris in partnership with the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía is dedicating an exhibition to the story of Guernica an exceptional painting by Pablo Picasso and probably one of the most famous artworks in the world.
    [Show full text]
  • Coup De Fouet
    Coup4 de fouet 2004 Unveiling Art Nouveau in Tblisi Desvelant el Modernisme a Tblisi Riga: walking in the Art Nouveau metropolis Riga: passejant per la metròpoli del modernisme Josep Palau Oller, textile and toy designer Josep Palau Oller, dissenyador de teixits i joguines Coup de fouet Capitals and decorative graffitos on the chevet of the function room in the Caixa Sabadell building. 3 Capitells i esgrafiats decoratius a la capçalera del saló d’actes de l’edifici de la Caixa Sabadell. © Arxiu audiovisual Caixa Sabadell singular Sabadell, a rendez-vous with catalan Modernisme Caixa Sabadell Sabadell t the beginning of the 20th century, the Art century, building work began on two beautiful examples of Nouveau movements did more than put Catalan Modernisme, located right in the middle of the city, forward a new architectural and decorative between the Central Market and the main thoroughfare of La style. Their audacity signalled a leap beyond Rambla: the headquarters and social foundation buildings traditional forms in favour of free respectively of the savings bank Caixa Sabadell. Both schemes imagination, and towards a search for other were drawn up by the architect Jeroni Martorell i Terrats artistic languages. Its driving forces were (Barcelona 1873-1951), theorist of the magazine Catalunya who Avitality and a desire for art to break through established introduced the ideas of the Viennese Secession. In 1915, Martorell boundaries. The great European cities, at least, immediately i Terrats would become responsible for the cataloguing and espoused the new artistic concepts, and artists from all disciplines preservation of monuments for the Catalan regional government, had their say.
    [Show full text]
  • Teachers' Resource
    TEACHERS’ RESOURCE BECOMING PICASSO: PARIS 1901 CONTENTS 1: INTRODUCTION TO THE EXHIBITION 2: ‘I WAS A PAINTER AND I BECAME PICASSO’ 3:THE ARTIST AS OUTSIDER: THE HARLEQUIN IN PICASSO’S EARLY WORK 4: PAINTING LIFE AND DEATH: PICASSO’S SECULAR ALTARPIECE 5: THE SECRET LIFE OF A PAINTING 6: PAINTING THE FIGURE: A CONTEMPORARY PRACTICE PERSPECTIVE 7: PICASSO’S BELLE ÉPOQUE: A SUBVERSIVE APPROACH TO STYLE AND SUBJECT 8: GLOSSARY 9: TEACHING RESOURCE CD TEACHERS’ RESOURCE BECOMING PICASSO: PARIS 1901 Compiled and produced by Sarah Green Design by Joff Whitten SUGGESTED CURRICULUM LINKS FOR EACH ESSAY ARE MARKED IN ORANGE TERMS REFERRED TO IN THE GLOSSARY ARE MARKED IN PURPLE To book a visit to the gallery or to discuss any of the education projects at The Courtauld Gallery please contact: e: [email protected] t: 0207 848 1058 Cover image: Pablo Picasso Child with a Dove, 1901 Oil on canvas 73 x 54 cm Private collection © Succession Picasso/DACS, London 2013 This page: Pablo Picasso Dwarf-Dancer, 1901 Oil on board 105 x 60 cm Museu Picasso, Barcelona (gasull Fotografia) © Succession Picasso/DACS, London 2013 WELCOME The Courtauld is a vibrant international centre for the study of the history of art and conservation and is also home to one of the finest small art museums in the world. The Public Programmes department runs an exceptional programme of activities suitable for young people, school teachers and members of the public, whatever their age or background. We offer resources which contribute to the understanding, knowledge and enjoyment of art history based upon the world-renowned art collection and the expertise of our students and scholars.
    [Show full text]
  • 8 Mars - 28 Août 2016 2
    PICASSO. SCULPTURES DOSSIER DE PRESSE 8 mars - 28 août 2016 2 1. LE MUSÉE NATIONAL PICASSO-PARIS CÉLÈBRE LA SCULPTURE p. 3 1. 1 PICASSO. SCULPTURES p. 4 Parcours de l'exposition p. 4 Le catalogue de l'exposition p. 16 Le commissariat p. 16 1.2 LA PROGRAMMATION CULTURELLE AUTOUR DE L'EXPOSITION p. 17 1.3 LA MÉDIATION AUTOUR DE L'EXPOSITION p. 21 2. LE MUSÉE NATIONAL PICASSO-PARIS p. 28 2.1 DES ÉVÉNEMENTS D'EXCEPTION HORS LES MURS p. 28 2.2 LA PLUS IMPORTANTE COLLECTION AU MONDE DE L'UVRE DE PICASSO p. 29 2.3 L'HÔTEL SALÉ : UN ÉCRIN D'EXCEPTION p. 31 3. REPÈRES p. 33 3.1 DATES ET CHIFFRES CLÉS p. 33 3.2 BIOGRAPHIE DE PABLO PICASSO p. 34 4. LES SOUTIENS DE L'EXPOSITION p. 46 Partenaires p. 46 Partenaires médias p. 46 5. VISUELS DISPONIBLES POUR LA PRESSE p. 51 uvres exposées p. 51 Vues du musée national Picasso-Paris p. 53 6. INFORMATIONS PRATIQUES p. 54 7. CONTACTS PRESSE p. 55 1. LE MUSÉE NATIONAL 3 PICASSO-PARIS CÉLÈBRE LA SCULPTURE Après une réouverture triomphale qui a réuni un million de visiteurs, le Musée national Picasso-Paris présente sa première exposition internationale majeure : « Picasso. Sculptures ». A la suite de la rétrospective « Picasso Sculpture » au Museum of Modern Art (MoMA) de New York réalisée en partenariat avec le Musée national Picasso-Paris (14 septembre 2015-7 février 2016), l'ambition de l'exposition « Picasso. Sculptures », qui sera présentée à l'Hôtel Salé du 8 mars au 28 août 2016, est d'envisager la sculpture de l'artiste sous un nouvel angle : sa dimension multiple, à travers la question des séries et variations, fontes, tirages et agrandissements, réalisés à partir des originaux sculptés.
    [Show full text]
  • Picasso, Mallarmé, Papier Collé
    The Hope of an Anonymous Art: Picasso, Mallarmé, Papier Collé Trevor Stark • Revoir Picasso’s symposium • March 25th, 2015 In February 1935, Georges Braque joined a chorus of mostly chauvinistic voices to submit a “Testimony Against Gertrude Stein” for a special supplement of the journal Transition, denouncing her Autobiography of Alice B. Toklas. In contrast to other contributors such as Tristan Tzara, who heaped misogy- nist insults about Stein’s “literary kitchen” and “literary pros- titution,” Braque objected to the “egocentric deformation” wrought by the ensnarement of Cubism within the (auto-)bio- graphical mode.1 While no doubt indignant at being classed by Stein as a mere “grenadier” to Pablo Picasso’s “Napoleon,” Braque nevertheless did not seek to assert his aesthetic parity with Picasso, but rather emphasized Cubism as a project to dissolve aesthetic subjectivity in itself: “In the early days of Cubism, Pablo Picasso and I were engaged in what we felt was a search for the anonymous personality. We were inclined to efface our own personalities in order to find originality.”2 In strikingly similar language, the other main players echoed this claim for Cubism as a collective effort to become anonymous. In his book Juan Gris, Daniel-Henry Kahnweiler, 1. Pablo Picasso the Cubists’ first dealer and most important advocate, wrote Man with a Hat and a Violin that Cubism entailed “a deliberate gesture toward imperso- 1912 nal authorship, arising out of a conviction that the painter’s Cut and pasted newspaper, and ‘hand,’ his individual ‘handwriting,’ should not be visible in charcoal, on two joined sheets of paper, 124,5 x 47,9 cm 3 the finished product.” And, as Françoise Gilot recalls, Picasso Metropolitan Museum of Art explained Cubism in this way: “It was because we felt the temp- Jacques and Natasha Gelman Collection (1998.
    [Show full text]