Patronat de la Fundació Exposició Agraïments Sumari Bancària ”la Caixa” Toulouse-Lautrec Richard Aste, Brooklyn Museum of Art, Nova York President i l'esperit de Montmartre Nienke Bakker, Van Gogh Museum, Amsterdam 8 PRESENTACIÓ | FUNDACIÓ BANCÀRIA "LA CAIXA" Isidre Fainé Casas Sophie Barthélémy, Musée des Beaux-Arts, Bordeus Concepció i producció 13 INTRODUCCIÓ | PHILLIP DENNIS CATE T. Barton Thurber, Princeton Art Museum Vicepresident Obra Social ”la Caixa” L’esperit de Montmartre a l’època de Toulouse-Lautrec Gilles Baud-Berthier, MUDO, Musée de l’Oise, Beauvais Juan José López Burniol Comissari Sylvia Brame, Galerie Brame et Lorenceau, París 23 CAPÍTOL I | PHILLIP DENNIS CATE Patrons Phillip Dennis Cate Laurent Bihl El naixement de l’esperit de Montmartre Salvador Alemany Mas Coordinació Ricard Bru 27 CAPÍTOL II | PHILLIP DENNIS CATE César Alierta Izuel María González de Castejón Alain Chomet, París Le Chat Noir i Les Incohérents Departament d’Exposicions de la Philippe Cros, Fondation Bemberg, Toulouse Shlomo Ben-Ami 59 CAPÍTOL III | SASKIA OOMS Fundació Bancària ”la Caixa” Michel Dixmier, París Luis Carreras del Rincón La influència del teatre d’ombres de Le Chat Noir i de la fotografia en les Pierre-Alexis Dumas, Musée des Arts Décoratifs, París Isabel Estapé Tous Disseny de muntatge avantguardes a finals del segle xix: Rivière, Vuillard, Toulouse-Lautrec Daniel Edelman, Henry i Rose Pearlman Foundation, Ignasi Cristià, S. L. Eugenio Gay Montalvo Princeton 83 CAPÍTOL IV | MICHELA NICCOLAI Javier Godó Muntañola Claude Ghez, Musée Petit Palais, Ginebra Montmartre i la música. Cançons i espectacles al tombant de segle Francesc Homs Ferret Catàleg Valérie Guillaume, Musée Carnavalet. Histoire de Paris 99 CAPÍTOL V | PHILLIP DENNIS CATE Mark and Lynne Hammerschlag Jaume Lanaspa Gatnau Autors El cabaret Quat’z’Arts i la Vachalcade Carles Llorens Vila Phillip Dennis Cate, Saskia Ooms, Dorothee Hansen, Kunsthalle, Bremen 105 CAPÍTOL VI | PHILLIP DENNIS CATE Asunción Ortega Enciso Michela Niccolai, Laurent Bihl Katie Hansen, Museum of Fine Arts, Boston i Ricard Bru Lóránd Hegyi, Musée d’Art Moderne et Contemporain, Cafès, cafès concert i sales de ball Artur Santos-Silva Saint-Étienne Edició 139 CAPÍTOL VII | PHILLIP DENNIS CATE Javier Solana Madariaga Gérard Jouhet, París Fundació Bancària ”la Caixa” El teatre i les representacions teatrals Christophe Leribault, Petit Palais, Musée des Beaux- Secretari (no patró) Editorial Planeta 151 CAPÍTOL VIII | PHILLIP DENNIS CATE Josep Maria Coronas Guinart Arts de la Ville de Paris Traducció Laura Minici Zotti, Museo del Precinema, Pàdua Els artistes de Montmartre i la política Director General Mercè Bolló, Judit Cusidó Mary Morton, National Gallery of Art, Washington 155 CAPÍTOL IX | PHILLIP DENNIS CATE Jaume Giró Ribas i Francesc Massana Michela Niccolai L’artista i les imatges autoreferencials Directora General Adjunta Disseny gràfic Saskia Ooms i Isabelle Ducatez, Musée de Montmartre, 165 CAPÍTOL X | PHILLIP DENNIS CATE París Elisa Durán Montolío Carlos Ortega i Jaume Palau Caricatura, distorsió i riure Estelle Pietrzyk, Musée d’Art Moderne et Contemporain Fotomecànica de Strasbourg 173 CAPÍTOL XI | PHILLIP DENNIS CATE Lamala Producciones Benjamin Ravier-Mazzocco, Bibliothèque Municipale Els artistes d’avantguarda i els gravats i cartells originals de Lyon Impressió i enquadernació 195 CAPÍTOL XII | PHILLIP DENNIS CATE Mireille Romand, Galerie Documents, París Tallers Gràfics Soler La sèrie : prostitució i representació de la dona Martin Roth, Victoria & Albert Museum, Londres Willem Russell, Amsterdam 221 CAPÍTOL XIII | PHILLIP DENNIS CATE Anne-Laure Sol, Musée d’Art et d’Histoire Els nous processos d’impressió fotomecànica: art, periodisme © dels textos, els seus autors Louis-Senlecq, L’Isle-Adam i avantguarda © de l'edició, Fundació Bancària Guillermo Solana, Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid ”la Caixa” / Editorial Planeta, S. A., 2018 231 CAPÍTOL XIV | LAURENT BIHL Susan Alyson Stein, The Metropolitan Museum Henri de Toulouse-Lautrec i la premsa © de la traducció, els traductors of Art, Nova York 243 CAPÍTOL XV | PHILLIP DENNIS CATE © de les fotografies, vegeu p. 274 Oliver Tostmann, Wadsworth Atheneum Museum of Art, Hartford El circ ISBN: 978-84-9900-211-8 David E. Weisman i Jacqueline E. Michel, Palm Beach 253 CAPÍTOL XVI | RICARD BRU Dipòsit legal: B 21296-2018 Gary Zuercher Montmartre i els artistes catalans Coberta: Pierre Marie Louis Vidal, coberta per a La vie à Montmartre, 1897 I a tots aquells que han volgut mantenir l’anonimat. 271 BIBLIOGRAFIA 273 OBRES EXPOSADES NO REPRODUÏDES CAPÍTOL XVI | RICARD BRU Montmartre i els artistes catalans Si existiera y anduviera por la tierra y andando llegara hasta París el gran loco de Cervantes, lo primero que vería sería un molino, que en lo alto de Montmar- tre yergue sus astas sobre la nota gris, y de seguro que hacia él dirigiría sus pasos en busca de extrañas aventuras.1 Al llarg de les dècades del 1870 i del 1880, París va anar usurpant l’antiga plaça de capital europea de l’art a Roma, que fins aleshores havia exercit el mono- poli entre aquells qui buscaven cap a on pelegrinar per formar-se com a artis- tes i descobrir les grans obres del passat. Superada la guerra francoprussiana i amb l’establiment de la Tercera República l’any 1870, a mesura que la capital de França va anar teixint la seva xarxa de galeries, marxants i espais d’art, artistes d’arreu van començar a desplaçar-se cap al nou París de Haussmann, dels grans bulevards i dels grans salons d’art, oficials i extraoficials. Amb el creixent bullici artístic i cultural de París, l’any 1860 Montmartre es va afegir a l’estructura municipal de la ciutat i, amb el temps, va quedar absorbit per la metròpoli tot esdevenint una zona popular d’oci i d’entreteniment que va seduir i enlluernar artistes d’arreu per la seva vitalitat, caràcter i efervescèn- cia artística. «És emprenyadora la plaga de catalans que corre per París, aquest vespre he anat a un cafè que n’eren 21» escrivia l’estiu del 1889 Antoni Coll al seu amic pintor Andreu Solà, que tot just preparava maletes per traslladar-se a Montmartre.2 Solà i Coll, de fet, tan sols eren dos de tants artistes catalans que durant les últimes dècades del segle xix i inicis del segle xx van anar desfilant per París en cerca de coneixement i reconeixement: «Eso de ir a París era como una enfermedad que estaba haciendo estragos entre nosotros; yo la cogí, sin duda, FIG. 25 Pablo Picasso (1881-1973) Grup de catalans a Montmartre: Pichot, Mañach, Casagemas, Brossa, 1. Santiago Rusiñol, «Cartas ilustradas a La Vanguardia. Desde el molino. Artistas catalanes en Picasso i Gener, 1900. París», La Vanguardia, núm. 1663, 4 de desembre del 1890, p. 4. Oli sobre fusta, 24,1 × 18,7 cm 2. Carta d’Antoni Coll a Andreu Solà (París, 15 de juny del 1889), Arxiu Nacional de Catalunya, Fons The Barnes Foundation, Filadelfia Andreu Solà (1-0325). 253 por contagio», recordava Jaume Sabartés.3 En la progressiva descoberta de París, de la Rue d’Orient.6 Va ser aleshores que Utrillo va publicar a La Vanguardia una de Montmartre va esdevenir un pol central, amb la presència nombrosa d’artistes les primeres descripcions de Montmartre, amb il·lustracions de Rusiñol i de Solà arribats d’Espanya, del País Basc i de Catalunya en particular, i amb una extensa on feia palesa l’atracció poderosa que el turó suscitava ja entre tots ells.7 Des- colònia de pintors que, al tombant del 1900, va viatjar-hi per conèixer de manera cripcions, fotografies, dibuixos i pintures d’aquell moment, tals com els olis de específica el turó de Montmartre: «Montmartre es la mitad del mundo y París la Rusiñol Una tarda freda / Utrillo vora l’estufa (1890, Museu del Cau Ferrat, Sitges), otra mitad».4 Un dia gris / Clarasó en la seva habitació de Montmartre (1890, col·lecció particu- lar) i Jardí de Montmartre (1890, Museu Nacional d’Art de Catalunya), denoten l’atracció que tots van sentir per la bohèmia i la marginalitat de la Butte. La descoberta de Montmartre: Utrillo, Casas i Rusiñol La primera referència de l’arribada de Casas a Montmartre data del des- embre del 1890, unes setmanes després que es tanqués la primera exposició Si bé ja feia algunes dècades que artistes catalans havien començat a viatjar a Rusiñol-Casas-Clarasó a la Sala Parés. Aquell hivern, Casas es va instal·lar, jun- París, podem considerar que Miquel Utrillo va ser un dels que d’una manera més tament amb Rusiñol, al Moulin de la Galette, a la casa d’un dels antics molins primerenca es va submergir en el microcosmos bohemi de Montmartre. Utrillo fariners que havien subsistit a les altures del turó reconvertida en una pista de havia arribat a París el mes de maig del 1880 –Casas ho va fer l’octubre del 1881 ball freqüentada per obrers, models i pintors; un espai que va ser considerat i Rusiñol a la tardor del 1889– i ben aviat va fer amistat amb Ramon Canudas i per Rodolphe Salis com l’autèntic «cor» de París.8 Pocs dies després, Rusiñol i Pompeu Gener, establerts d’alguns anys abans a la mateixa ciutat (fig. 26). Utri- Casas ja estaven pintant Montmartre, que s’alçava sobre la ciutat i sota el Sa- llo es va instal·lar inicialment al número 21 de la Place de la Madeleine, al mateix cré-Cœur en construcció com un món al marge de la gran metròpoli, amb els edifici que Gener, i poc temps després va començar a freqüentar locals oberts de seus barracons, jardins, patis i carrers grisos i glaçats pel fred intens d’aquell feia poc, com ara Le Chat Noir (1881) i L’Auberge du Clou (1883). Fou així com Utri- hivern.