DOCSLIB.ORG

Coeficients Urbans Tarragona 2017

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Coeficients Urbans Tarragona 2017 Coeficients correctors dels valors cadastrals. Demarcació de Tarragona Codi INE municipi Coeficient (vegeu observacions) 43001 Aiguamúrcia 2,05 43002 Albinyana 1,80 43003 Albiol, l' 1,80 (*) 43004 Alcanar 1,95 43005 Alcover 1,25 43904 Aldea, l' 2,00 43006 Aldover 1,75 43007 Aleixar, l' 1,65 (*) 43008 Alfara de Carles 1,40 (*) 43009 Alforja 2,45 43010 Alió 1,85 43011 Almoster 1,50 43012 Altafulla 1,70 43013 Ametlla de Mar, l' 2,40 (*) 43906 Ampolla, l' 2,05 43014 Amposta 1,00 43016 Arboç, l' 1,75 43015 Arbolí 1,65 (*) 43017 Argentera, l' 2,30 43018 Arnes 1,75 43019 Ascó 1,90 43020 Banyeres del Penedès 1,40 43021 Barberà de la Conca 1,70 (*) 43022 Batea 2,00 43023 Bellmunt del Priorat 1,45 (*) 43024 Bellvei 1,80 43025 Benifallet 1,70 43026 Benissanet 1,00 43027 Bisbal de Falset, la 2,05 43028 Bisbal del Penedès, la 1,50 43029 Blancafort 2,05 (*) 43030 Bonastre 2,05 43031 Borges del Camp, les 1,00 43032 Bot 1,45 (*) 43033 Botarell 1,65 (*) 43034 Bràfim 2,50 43035 Cabacés 1,85 43036 Cabra del Camp 1,95 43037 Calafell 1,65 43903 Camarles 1,60 43038 Cambrils 2,60 43907 Canonja, la 1,80 43039 Capafonts 1,75 43040 Capçanes 1,55 (*) 43041 Caseres 1,75 43042 Castellvell del Camp 1,95 (*) 43043 Catllar, el 1,60 (*) 43045 Colldejou 1,85 36 Coeficients correctors dels valors cadastrals. Demarcació de Tarragona Codi INE municipi Coeficient (vegeu observacions) 43046 Conesa 2,10 43047 Constantí 1,60 (*) 43048 Corbera d'Ebre 2,00 43049 Cornudella de Montsant 2,00 (*) 43050 Creixell 1,85 (*) 43051 Cunit 1,20 43901 Deltebre 1,20 43053 Duesaigües 2,30 43054 Espluga de Francolí, l' 1,70 (*) 43055 Falset 1,65 43056 Fatarella, la 1,90 43057 Febró, la 1,80 (*) 43058 Figuera, la 1,75 43059 Figuerola del Camp 1,70 43060 Flix 1,10 43061 Forès 1,45 (*) 43062 Freginals 2,10 43063 Galera, la 1,80 43064 Gandesa 1,90 (*) 43065 Garcia 1,00 43066 Garidells, els 1,30 43067 Ginestar 1,85 (*) 43068 Godall 1,70 43069 Gratallops 1,45 (*) 43070 Guiamets, els 1,85 43071 Horta de Sant Joan 2,05 43072 Lloar, el 1,30 (*) 43073 Llorac 2,00 43074 Llorenç del Penedès 1,65 43076 Marçà 2,05 43075 Margalef 1,55 43077 Mas de Barberans 2,10 43078 Masdenverge 1,75 43079 Masllorenç 1,50 43080 Masó, la 1,40 (*) 43081 Maspujols 2,40 43082 Masroig, el 1,60 (*) 43083 Milà, el 2,15 43084 Miravet 2,20 43085 Molar, el 1,30 (*) 43086 Montblanc 1,80 (*) 43088 Montbrió del Camp 1,85 43089 Montferri 2,05 43090 Montmell, el 1,85 43091 Mont-ral 1,80 (*) 43092 Mont-roig del Camp 1,25 43093 Móra d'Ebre 1,25 43094 Móra la Nova 1,15 (*) 43095 Morell, el 1,00 37 Coeficients correctors dels valors cadastrals. Demarcació de Tarragona Codi INE municipi Coeficient (vegeu observacions) 43096 Morera de Montsant, la 1,40 43097 Nou de Gaià, la 1,75 (*) 43098 Nulles 2,15 43100 Pallaresos, els 1,95 (*) 43099 Palma d'Ebre, la 1,95 (*) 43101 Passanant i Belltall 1,45 (*) 43102 Paüls 2,00 43103 Perafort 1,95 (*) 43104 Perelló, el 2,00 43105 Piles, les 1,25 (*) 43106 Pinell de Brai, el 2,00 43107 Pira 2,00 43108 Pla de Santa Maria, el 1,60 (*) 43109 Pobla de Mafumet, la 2,85 43110 Pobla de Massaluca, la 1,50 43111 Pobla de Montornès, la 2,65 (*) 43112 Poboleda 2,00 43113 Pont d'Armentera, el 1,50 (*) 43141 Pontils 1,90 43114 Porrera 2,40 43115 Pradell de la Teixeta 1,65 (*) 43116 Prades 1,25 (*) 43117 Prat de Comte 1,70 43118 Pratdip 1,85 (*) 43119 Puigpelat 1,85 43120 Querol 1,95 43121 Rasquera 1,60 43122 Renau 2,25 43123 Reus 1,50 43124 Riba, la 2,15 43125 Riba-roja d'Ebre 1,75 43126 Riera de Gaià, la 2,10 (*) 43127 Riudecanyes 1,65 43128 Riudecols 1,80 (*) 43129 Riudoms 1,50 43130 Rocafort de Queralt 1,60 (*) 43131 Roda de Barà 2,50 (*) 43132 Rodonyà 1,30 43133 Roquetes 1,65 (*) 43134 Rourell, el 2,15 43135 Salomó 1,70 (*) 43905 Salou 1,75 (*) 43136 Sant Carles de la Ràpita 1,25 43137 Sant Jaume dels Domenys 1,50 43902 Sant Jaume d'Enveja 1,60 43138 Santa Bàrbara 1,35 43139 Santa Coloma de Queralt 1,70 (*) 43140 Santa Oliva 1,40 43142 Sarral 1,15 (*) 38 Coeficients correctors dels valors cadastrals. Demarcació de Tarragona Codi INE municipi Coeficient (vegeu observacions) 43143 Savallà del Comtat 1,90 43144 Secuita, la 1,60 (*) 43145 Selva del Camp, la 2,05 (*) 43146 Senan 1,45 (*) 43044 Sénia, la 1,00 43147 Solivella 2,15 43148 Tarragona 1,65 (*) 43149 Tivenys 2,00 43150 Tivissa 1,45 (*) 43151 Torre de Fontaubella, la 2,05 43152 Torre de l'Espanyol, la 1,90 43153 Torredembarra 1,65 43154 Torroja del Priorat 1,30 (*) 43155 Tortosa 1,65 43156 Ulldecona 1,70 43157 Ulldemolins 1,75 43158 Vallclara 1,45 (*) 43159 Vallfogona de Riucorb 2,00 43160 Vallmoll 1,50 (*) 43161 Valls 1,80 (*) 43162 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 2,60 43163 Vendrell, el 2,00 43164 Vespella de Gaià 2,35 43165 Vilabella 2,40 43175 Vilalba dels Arcs 1,90 43166 Vilallonga del Camp 1,85 (*) 43168 Vilanova de Prades 1,45 (*) 43167 Vilanova d'Escornalbou 1,60 (*) 43169 Vilaplana 1,50 (*) 43170 Vila-rodona 1,35 43171 Vila-seca 1,75 (*) 43172 Vilaverd 1,80 43173 Vilella Alta, la 1,85 43174 Vilella Baixa, la 1,85 43176 Vimbodí i Poblet 1,50 (*) 43177 Vinebre 1,80 43178 Vinyols i els Arcs 2,60 43052 Xerta 1,65 Observacions: En els municipis assenyalats amb un asterisc (*) els valors cadastrals s’han actualitzat per l’aplicació dels coeficients que es determinen en l’article 32.2 del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, en l’Ordre HAP/1553/2016, de 29 de setembre i en el Real Decreto Ley 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari adreçades a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social. En les successions els coeficients es multipliquen per 0,80 39 .
Load more

Recommended publications
  • Link De Descàrrega (PDF)
    265000 270000 275000 280000 285000 290000 a Batea - Casp a Vilalba dels Arcs a Corbera Gandesa GR-171-3 TV-3531 la Seu d’Urgell GR-171 Caseres Girona Manresa C-235 Lleida S L Parc Natural E ís S LA TERRA ALTA N-420 dels Ports Barcelona S E T-353 Tortosa Tarragona P 4545000 4545000 S Calaceit L Pinell de Brai E La Jepa D Pi de a la Vall de Tormo - Alcany - Tormo de Vall a la Bot GR-171 S Balija A R R T-334 R A T-360 E T-361 G S Mare de Déu L TV-3301 a Arenys de la Fontcalda A U I N-230 R Prat de a Mora - Lleida L Comte E B Benifallet 4540000 D a 4540000 r ra T-352 TV-3341 n T-333 P c de N la A-1413 R X a l Lledó a Horta de m a e Sant Salvador t r GR-7 Sant Joan le a a Tossal d’Engrilló Ebre n l’ a 1071 E C R a G l TV-3303 e A S GR-171 T-301 d T N Cretes iu r MO T-330 4535000 4535000 Barran r c de les Fon i T-3541 ts u d Paüls e l s Santa Madrona E GR-7 Arnes s t r Xerta e t Sant Roc s Estrets Roques La Font Nova RE A-231 El Calvari d’Arnes Benet P S A Pi del Perillo RFS DELS NT ESTRETS les Eres O M a la Freixneda 4530000 4530000 l’Espina C-12 A 1180 AC O R R Aldover E A Alfara Vall de Roures L ST M A BALLE Pins del Coll L ri del Fenassà E de Carles u D S d E e o La Franqueta S Barran la C nca A c de l R Roures dels Ullals TV-3422 r e i s u Sant Julià V Toll de A era A-2412 a u l g g l i l EL BAIX EBRE Vidre s F a Les Clotes el Toscar l r l s Lo Pimpoll a Lo Pi Ramut V la Mas Torrero S Santa IE Magdalena 4525000 L O ES F 4525000 Beseit els Reguers Terranyes a la Fondespatla - Pena-roja de Tastavins a la Fondespatla - Pena-roja
    [Show full text]
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • The Ronda Path the Roca Foradada The
    ENG The Berà Arch Roda de Berà Beaches The Seafront Promenade The Mare de Built by the Romans in the late 1st century b.c. the Roda de Berà has 3 kilometres of coast, 2 of which are From the boundary of Creixell to the beginning of the Déu de Berà Chapel arch of Berà is one of the best preserved triumphal beaches with fine sand . The Mediterranean climate Roc hill there is a magnificent one-kilometre-long Built in the Renaissance style on the site where a arches in the world. It is a cultural asset of national makes this a quiet and charming place where one can Seafront Promenade ideal for walks all year round. It church dedicated to Saint Peter had existed, interest and was given the World Heritage status by enjoy the sea and nature. has been awarded various environmental quality documented to 12th century. The foundation stone of UNESCO in November 2000. certificates like the EMAS and ISO 14001. the present chapel was laid in 1718 and the firs Mas The beaches are called: was held in 1727. It was built in honour of the emperor Augustus and • Llarga was originally called the Arch of Augustus, or perhaps • Punta d’en Guineu The image of the Berà Mother of God is at present the Arch of the Via Augusta. It was not referred to as • Pallisseta kept inside the small temple. It is a woodcarving that RODA de BERÀ the Arch of Berà until the Middle Ages, when the • Costa Daurada replaces the original, which was burnt during the To Vilafranca and Barcelona important Berà Castle was built on the site and gave Spanish Civil War.
    [Show full text]
  • 11.JTD 11De12.Pdf
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • Document2 Estudis Complementaris
    ANÀLISI DELS CAMINS Pla Zonal 3 Anàlisi dels camins 3.1 Estat actual dels camins La demarcació de Tarragona compta amb un total de 17.780 Km de vials no pavimentats que no tenen classificació de carretera, segons dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). La tipologia dels camins es defineix a partir del seu ús dominant (agrícola, de lleure o turístic, d’accés a nuclis rurals,etc.) i per la seva funcionalitat en la xarxa (camins que uneixen dos nuclis urbans, camins més curts o alternatives de la xarxa de carreteres, camins que porten a un lloc d’interès rellevant per a la comarca, camins que comuniquen amb comarques veïnes). D’altra banda, els senders identificats en la demarcació de Tarragona tant de gran recorregut (GR) com de petit recorregut (PR) o vies verdes són el següents: • GR171 Santuari de Pinós-Refugi de Caro • GR172 Bellprat-Montserrat-La Mussara • GR174 Sender del Priorat • GR175 Ruta del Cister • GR192 Sender Cambrils-Amposta • GR65-5 Camino de Santiago • GR7 Catalunya - Sender La Farga de Moles-Fredes • GR92 - Sender Mediterrani • PR-C 1 Sender de Reus • PR-C 18 Sender de les Borges del Camp • PR-C 20 Sender Albiol - Cogullons • PR-C 26 Sender de Prades • PR-C 28 Vilaseca - Colldejou • PR-C 6 Serra de la Mussara - Prades • PR-C 86 Prades - Riudabella • PR-C 87 Arbolí - la Mussara • PR-C 88 Ruta del Carrasclet • Via Verda de la Terra Alta • Via Verda de la Vall de Zafán 28 ANÀLISI DELS CAMINS Pla Zonal A continuació es mostra el mapa dels senders de gran recorregut (GR) de la Demarcació.
    [Show full text]
  • Comisión De Twirling Campeonato De España De Twirling Semifinal De Parejas Y Conjuntos
    FEDB - COMISIÓN DE TWIRLING CAMPEONATO DE ESPAÑA DE TWIRLING SEMIFINAL DE PAREJAS Y CONJUNTOS HORARIO DE LA COMPETICIÓN SABADO 26 DE ABRIL DE 2014 HORA ACTO 09.30 H. CONCENTRACION CLUBES - ENTREGA DE CREDENCIALES 10.00 - 10.30 H. CERMONIA DE APERTURA PRESENTACIÓN DE LOS CLUBES PARTICIPANTES COMUNIDAD AUTONOMA DE ANDALUCÍA CLUB TWIRLING CHICLANA (CÁDIZ) COMUNIDAD AUTONOMA DE MURCIA CLUB TWIRLING MONTEAGUDO (MURCIA) COMUNIDAD AUTONOMA DE MADRID CLUB TWIRLING ALEGRIA (MEJORADA DEL CAMPO) CLUB TWIRLING GETAFE COMUNIDAD AUTONOMA DE VALENCIA CLUB TWIRLING LLUCENA DEL CID (CASTELLÓ DE LA PLANA) COMUNIDAD AUTONOMA DE CASTILLA - LEÓN CLUB TWIRLING CARBAJOSA DE LA SAGRADA (SALAMANCA) COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUNYA CLUB TWIRLING ALCANAR (TARRAGONA) CLUB TWIRLING BENAVENT DE SEGRIÀ (LLEIDA) CLUB TWIRLING BLANES (GIRONA) CLUB TWIRLING COSTA BRAVA (GIRONA) CLUB TWIRLING ELS ALFACS (TARRAGONA) CLUB TWIRLING ELS MAGRANERS (LLEIDA) CLUB TWIRLING GORNAL (BARCELONA) CLUB TWIRLING LA VIE D'ULLDECONA (TARRAGONA) CLUB TWIRLING L'AMETLLA DE MAR (TARRAGONA) CLUB TWIRLING MATARÓ (BARCELONA) CLUB TWIRLING SANT FELIU DE GUIXOLS (GIRONA) CLUB TWIRLING L'HOSPITALET (BARCELONA) (Club Organizador) PRESENTACION DE LOS JUECES JURAMENTO DEL DEPORTISTA Srta. ANDREA LUCAS JURAMENTO DEL JUEZ Sra. JESSICA DIEZ PARLAMENTOS: 1. Sr. Ginés González - Presidente C.T. Monteagudo 2. Sra. Sara Abad - Presidenta de la Comisión Twirling de la FEBD 3. Autoridad local. 10.30 - 10.35 H CALENTAMIENTO PAREJAS INFANTILES SERIE C 10.35 - 11.15 H. COMPETICION 11.15 - 11.20 H. CALENTAMIENTO PAREJAS CADETE SERIE C 11.20 - 11.40 H. COMPETICION 11.40 - 11.45 H CALENTAMIENTO PAREJAS JUNIOR SERIE C 11.45 - 12.30 H. COMPETICION 12.30 - 12.35 H.
    [Show full text]
  • Butlletí D'anàlisi De La Conjuntura Local De Les Terres De L'ebre, 2N
    L’INFORME EN SÍNTESI 1. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social al conjunt de les Terres de l’Ebre ha crescut per vint-i- unè trimestre consecutiu, amb un augment de l’1,2% (fins a 54.676 cotitzants). Aquest creixement implica, a més a més, una acceleració d’un 0,3% respecte al trimestre anterior. 2. El fort impuls de les afiliacions al Règim General, que creixen un 2,4% en termes globals, explica aquesta dinàmica. Per contra, les afiliacions al règim d’autònoms han registrat una davallada d’1,8 punts percentuals respecte al mateix trimestre l’any anterior. 3. Tots els grans sectors de l’economia de les Terres de l’Ebre exhibeixen creixements positius respecte al mateix trimestre l’any anterior, a excepció del sector de la indústria i de l’agricultura. Destaquen, sobretot, la construcció (4,7%). El segueixen els serveis (0,9%), la indústria (-1,7%) i l’agricultura (-2,2%). 4. El creixement interanual de l’afiliació ha augmentat en dos de les quatre comarques. Destaca el creixement del Baix Ebre amb un valor del 3,0%, seguit del Montsià amb un valor de 0,6%, de la Terra Alta amb un -0,2% i de la Ribera d’Ebre amb un valor de -4,2 punts percentuals. 5. El nombre d’empreses totals de les Terres de l’Ebre ha registrat una variació interanual de -1,6 punts percentuals. Per la seva banda, Catalunya registra una evolució negativa de 0,1 punts percentuals. 6. El creixement interanual dels altres serveis i del transport ha estat del 5,0% i del 4,5% respectivament al conjunt de municipis de més població de la zona, seguit del sector secundari (3,1%), la construcció (2,8%), els serveis empresarials (2,3%), l’hostaleria (2,1%), el comerç (1,5%), els serveis socials (0,8%), el sector primari (-0,3%) i l’oci (-7,5%).
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • Unidad De Mapa 43 T-11 (P.K
    UNIDAD DE MAPA 43_T-11 (P.K. 0+000 - P.K. 18+320) BAIX CAMP Camps del Vent La Gaspillera Lo Colomer Bosc de Sant Vicenç Lo Suro Les Fulledes Les Costes Rocabruna La Costa L'Aleixar Les Fonts R i e Picarany r a d e l S a Almoster a l t r a s s u M L'Estepar a l e Lo Mas d'en Bover d u i Los Pagesos R L'Aixemorera Flor del Camp R Castellmoster ie ra d Rocabruna 'A lm o Puntarrons st er Los Putxets Arboceres Les Planes del Puig Los Pontarrons Les Valls La Mitjana B ar ra B nc a d r e B r Serres a Ro a c rr n ab a c Maspujols ru n n c d a e d l e P T i e c c a u r a n Pla del Xavier y Los Parrots B a r r El Pinar IV Fase a El Pinar Lo Matet n c d e Castellvell del Camp l ' R E ie s ra p d e i n l Lo Terme de Reus M ó o s l in e t 1 Les Planes T.M. Reus Les Borges del Camp Gomandí Sant Joan Les Fontanelles INICIO UME Monterols 0 0 0 ESC Bressol El Lligabosc + 1 N 150 -420 Lo Puigpedrós Pelayo T- 11 Les Alberedes ESC Cèlia Artiga 0 Mas de la Llebre 0 0 + 2 El Mas Granell Lo Roquís Constantí La Ràfola T- 72 Sol i Vista Reus 11 Z 4 1 - T.M.
    [Show full text]
  • 21. Camps Del Francolí
    Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 21. Camps del Francolí Comarca: Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès. Superfície: 21.542 ha Municipis: Valls, el Milà, la Masó, Alcover, la Selva del Camp, Vilallonga del Camp, el Morell, la Pobla de Mafu- met, Perafort, Almoster, Constantí, i parts de Reus i Castellvell del Camp. 562 Conreus d’oliveres a prop del polígon industrial petroquímic Nord. Rafael López-Monné Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 Trets distintius • Paisatge agrícola de plana, entre el riu Francolí i les munta- nyes de la serra de la Mussara. • Mosaic agrícola molt divers i heterogeni on predominen els conreus llenyosos de regadiu: avellaners, oliveres i amet- llers. • Camps de secà de poca extensió i dedicats al conreu d’oli- veres, ametllers, cereals i vinya. • Els espais naturals hi estan poc representats. La vegetació de les ribes del Francolí i dels torrents que li són tributaris constitueixen els hàbitats més valuosos. • Contrast entre els conreus agrícoles tradicionals i els usos industrials dels complexos petroquímics del Morell i la Pobla de Mafumet. • Els nuclis urbans es localitzen uns al peu dels primers con- traforts de la serralada i amb domini sobre les planes im- mediates (Almoster, la Selva del Camp, Alcover) i els altres 563 quasi a la riba del Francolí com la Masó, el Milà, el Rourell, Vilallonga, el Morell i la Pobla de Mafumet. Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 564 Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 565 Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí Morell.
    [Show full text]
  • Alcanar : La Moleta Del Remei
    Cultura Museus C C La Moleta del Remei ALCANAR ALCANAR Museu d’Arqueologia de Catalunya de Catalunya. Guías del Museu d’Arqueologia Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI ISBN 843937285-X Generalitat de Catalunya Departament de Cultura 9 7 8 8 4 3 9 3 7 2 8 5 1 Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI Francisco Gracia Alonso, David Garcia i Rubert, Glòria Munilla Cabrillana, y M. del Mar Villalbí Prades Ruta de los Iberos Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Índice 6 Introducción 8 Situación y acceso 11 Entorno medioambiental 14 Descripción del asentamiento 17 Historia de las investigaciones 18 Fases de ocupación 18 Primer Hierro 20 Ibérico Pleno 22 Ibérico Final 22 Economía 29 Sociedad 32 Creencias y rituales 37 Arquitectura 37 Ámbitos de habitación 41 Edificios singulares 44 Sistema defensivo 46 Tipologías materiales 50 Contextualización: La Moleta y el poblamiento protohistórico en las tierras del río Sénia 52 El proyecto de difusión 53 El Museu Comarcal del Montsià y la gestión del patrimonio arqueológico territorial 57 Bibliografía básica 14 4 2 12 13 5 Puntos de interés: 4. Torre 7. Ámbito 9 11. Ámbito 17 1. Edificio singular 1 5. Muralla o muro de 8. Ámbito 12 12. Ámbito 62 2. Edificio singular 2 circunvalación 9. Ámbito 13 13. Ámbito 64 3. Edificio singular 3 6. Ámbito 7 10. Ámbito 14 14. Ámbito 67 3 1 11 10 7 8 2 9 6 6 Introducción Introducción La Moleta del Remei es uno de los primeros yacimientos ibéricos catalanes que despertó interés entre la comunidad científica del país: su existencia ya fue notificada al Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes) en una fecha tan antigua como el año 1919.
    [Show full text]
  • Anuncio 28075 Del BOE Núm. 192 De 2009
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 192 Lunes 10 de agosto de 2009 Sec. V-B. Pág. 96517 V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales MINISTERIO DE POLÍTICA TERRITORIAL 28075 Anuncio de la Dependencia de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona por la que se somete a información pública el proyecto de instalación de línea aérea trifásica a 110 kV S.E. Montsià-S.E. Maestrazgo en los términos municipales de Ulldecona (Tarragona) y de San Rafael del Río, Traiguera y San Jorge (Castellón de la Plana). A los efectos previstos en el RD 1955/2000 de 1 de diciembre (BOE n.º 310, de 27 de diciembre), por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica; en el artículo 17 de la Ley de Expropiación Forzosa de 16 de diciembre de 1954 y 56 del Reglamento para su aplicación, se somete a información pública la solicitud señalada, que se detalla a continuación: Peticionario: Electra del Maestrazgo, S.A., con domicilio a efectos de notificaciones en la C/ Huerto de Mas, 3-4, 12002 Castellón de la Plana. Objeto de la petición: Autorización administrativa, aprobación del proyecto y reconocimiento en concreto de utilidad pública del proyecto de línea aérea trifásica a 110 kV entre S.E. Montsià (Tarragona) y S.E. Maestrazgo (Castellón de la Plana). Descripción de la instalación: La línea afectada reúne las siguientes características: Línea aérea 110 kV S.E. Montsià – S.E. Maestrazgo. Tramo 1 - Origen: SE Montsià (Tarragona) - Final: apoyo nº 25 - Términos municipales afectados: Ulldecona (Tarragona) y San Rafael del Río y Traiguera (Castellón de la Plana).
    [Show full text]