Steve Marriott: El Talent (Oblidat) De Humble Pie
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 05/06/2019 a les 17:56 Steve Marriott: El talent (oblidat) de Humble Pie Avui dia poca gent recorda a Steve Marriott, tot i que gairebé segur en algun moment ha escoltat la seva veu. El 20 d'abril de 1991, el cantant i guitarrista Steve Marriott es va adormir amb una cigarreta encesa als dits, havia begut, com de costum. Acabava de baixar de l'avió que el portava dels Estats Units, on havia dinamitat l'enèsima oportunitat de tornar a l'èxit, de fet, encara no havia abandonat l'aeroport quan va protagonitzar una altra de les moltes discussions amb la que era la seva tercera dona. Se'n va anar a casa sol, va pujar a un taxi i va marxar. Ningú el va tornar a veure amb vida. Avui dia poca gent recorda a Steve Marriott, si preguntes per ell gairebé ningú sabria dir qui és, tot i que gairebé segur en algun moment ha escoltat la seva veu. No hi ha cap dubte però a l'hora de situar-lo com un dels millors vocalistes de la història del Rock britànic, i el seu enorme talent musical està fora de tot debat, però pel gran públic ha continuat sent una veu anònima. Robert Plant, òbviament, era un fan de Marriott, és més, el propi Marriott el va recomanar per entrar a Led Zeppelin després de declinar l'oferta de Jimmy Page. Plant el va copiar de manera força descarada, però a Marriott mai li va importar gaire, es de suposar que s'ho va agafar com un elogi. Per desgràcia, poca gent entre els milions de seguidors que Led Zeppelin tindria en els anys següents va reparar en aquest detall, Steve Marriott era una de les grans influències de la banda més venedora dels anys 70, però a la nova generació no va semblar importar-li gaire. Quan Mick Taylor va marxar dels Rolling Stones, Keith Richards es va obstinar en incorporar a Marriott com a segon guitarra. Fins i tot va arribar a fer una audició amb la banda. Van començar a tocar, Marriott, sabent que el seu paper seria el de guitarrista i segona veu, es va mantenir en un discret segon pla durant força estona. De cop, en un moment en què Keith Richards va començar a https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/17070/steve-marriott-talent-oblidat-humble-pie Pagina 1 de 9 tocar un riff que l'inspirava, Steve es va acostar al micròfon i va començar a cantar com ho feia a Humble Pie. Dit d'una altra manera, es va cruspir a Mick Jagger. Els Rolling Stones estaven encantats tots, menys Mick Jagger, clar, que contemplava horroritzat la possibilitat que Marriott l'eclipsés a l'escenari. Després de l'audició, malgrat la insistència de Richards en què Marriott era l'home indicat, Jagger va vetar la seva entrada a la banda. El mateix Steve Marriott admetria després que haver-se deixat portar durant l'audició havia estat un error, però com de costum havia actuat de manera impulsiva, ?Quan Keith va començar a tocar aquell riff, no em vaig poder aguantar?. Les versions eren el terreny on millor es podia captar la seva grandesa com a cantant, perquè permetien comparar-lo amb d'altres de les grans veus de l'escena. Encara més impressionant, i això és molt dir, és la seva versió de Black Coffee, un tema de Ike & Tina Turner. No cal dir que era tot un atreviment, i més per un cantant masculí, intentar posar-se en la pell de tota una Tina Turner. Una bogeria? No, perquè Steve Marriott estava a tal nivell que podia no només sortir-ne airós, sinó competir amb l'original i fins i tot superar-lo!. Humble Pie - Black Coffee V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=8z9wni2uzR8 Steve Marriott, és (poc) conegut per ser membre de les mítiques bandes Small Faces i Humble Pie, a més de la seva particular veu. En els seus inicis, en època dels Small Faces, formava part d'aquell moviment denominat Mod, que també tenia a les seves files a integrants dels The Who, entre d'altres. Els Small Faces eren una banda de Rock Psicodèlic liderats per Marriott, juntament amb el baixista Ronnie Lane, el teclista Ian Mclagan i el bateria Kenney Jones. La dissolució dels Small Faces al 1969, va portar per una banda al naixement de Humble Pie amb Marriott, i per l'altra The Faces, amb Lane, Jones i McLagan al costat dels ex integrants del Jeff Beck Group, el cantant Rod Stewart i el guitarrista Ron Wood, dels que ja en vaig fer un l'article en aquesta secció el 14 de setembre de 2016. Mes endavant, Kenney Jones es va convertir en bateria de The Who després de la mort de Keith Moon al 1978 i Ian McLagan seria el teclista en alguns àlbums i gires dels Rolling Stones. Humble Pie Darrere dels britànics Humble Pie hi ha un home insigne en la història del Rock, el destacat guitarrista i cantant Steve Marriott. Després de la dissolució dels Small Faces, al 1969, Steve Marriott es dedicaria de ple a la seva nova formació, la flamant banda de Hard Rock, Humble Pie, abandonant definitivament la Psicodèlia dels Small Faces. Per formar la banda va decidir reclutar al genial guitarrista Peter Frampton que venia d'una banda anomenada The Herd i al baixista Greg Ridley de Spooky Tooth. A aquests se'ls sumaria el bateria Jerry Shirley de Valkyrie. Com que Frampton i Marriott eren, per a aquella època, uns ídols dels adolescents, els mitjans van catalogar al projecte Humble Pie com un Súper Grup, creant gran expectació amb el que en sortiria d'aquí. Alguns van arribar a dir que Humble Pie va ser la primera banda de Heavy Metal, no pel so sinó pel volum que feien servir. És interessant remarcar que Humble Pie és una cosa a l'estudi i una altra ben diferent en directe. A l'estudi es pot definir el so com una barreja de R&B, Boogie, Folk-Rock, Country-Rock i Hard Rock. En canvi en directe aquest Rock potent de la banda s'acosta molt al Heavy Metal, això sumat a la fantàstica exageració de Marriott amb la seva veu que recorda molt a Janis Joplin. De seguida s'edita el primer LP de la banda titulat As Safe As Yesterday Is (1969) que inclou l'èxit Natural Born Boogie (n° 4 a G. Bretanya) i les destacades Stick Shift o Desperation (un cover dels Steppenwolf). Els temes de l'àlbum son un suau Hard Blues, Folk i amb peces de Rock més potent, però no els arriba per projectar-se com una banda innovadora ni per aconseguir una notorietat massiva. Humble Pie - Natural Born Boogie V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=Rqq1YWEFVxo https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/17070/steve-marriott-talent-oblidat-humble-pie Pagina 2 de 9 El seu segon àlbum Town And Country (1969) aposta per un so encara més tou i Folk. Començaven a apuntar les composicions de caire romàntic de Peter Frampton com Take Me Back i Only You Can See, les de Marriott són els temes més elèctrics, també incloïa un cover de Buddy Holly, Heartbeat. Un LP gairebé acústic que Marriott considerava que era una ?sobirana merda?, així que decideix agafar el control de les composicions, endurir el so i treure's l'etiqueta de banda tova. Humble Pie - Cold Lady V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=VpEvznpWAKg Aquesta grandíssima banda havia començat a caminar amb aquest parell de discos on encara hi havia restes de la influència dels Small Faces, l'anterior banda de Marriot. Psicodelia i un clar so sixties, i només un petit apunt del que podria ser la banda on tots participaven en les cançons i on encara Marriot no havia agafat el timó del grup, però a partir d'aquí la cosa canviaria. L'àlbum Humble Pie (1970), el primer amb una discogràfica gran, A&M Records, no esborrava del tot l'estil de la banda dels seus dos primers discos, encara mantenia alguns temes Folk, però el protagonisme ja recau en el Boogie Rock i el Blues d'estil més roquer. Endureixen el seu so i Marriot comença a donar mostres del que pot fer amb la seva veu. Destaquen la fantàstica Live With Me, I'm Ready (cover de Willie Dixon) o Suckin' On The Sweet Vine entre d'altres. Humble Pie - Live With Me V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=ZLBZG1mz4cs Rock On (1971) és un àlbum que segueix la ruta de l'anterior LP, comencen els hits importants com Shine On, Stone Cold Fever, Rollin' Stone o Strange Days i consolida el so que Marriott estava buscant. Mentrestant, Frampton, no estava del tot d'acord amb la direcció que agafava la banda i considerava que la seva aportació disminuïa per culpa de Marriott. Humble Pie - Shine On V?deo: https://www.youtube.com/watch?v=qKLPj6YBFM4 Humble Pie Performance: Rockin' The Filmore (1971) https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/17070/steve-marriott-talent-oblidat-humble-pie Pagina 3 de 9 Novembre de 1971, Humble Pie publiquen el totpoderós i devastador doble en directe Humble Pie Performance: Rockin' The Filmore (1971), un dels millors àlbums dobles de la història juntament amb el Live At Fillmore East dels The Allman Brothers Band o el Live At Leeds de The Who. Una obra mestra on Steve Marriott està senzillament brillant i on tots i cadascun dels seus temes són autèntics ?trallassos? setenteros que es converteixen en clàssics.