“Des De Catalunya No S'ha Fet Prou Per Les Seleccions Catalanes” “E
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
UNIVERSITAT DE BARCELONA juny 2005 Any IX 2,4 Û 32 Rumb a l’Antàrtida p. 22 “Des de Catalunya no s’ha fet prou per les seleccions catalanes” Un dia en la vida d’un hotel p. 14 Màrius Rubiralta, nou rector de la UB p. 32 “El futbol base necessita els millors formadors per preparar els joves com a futbolistes, però també com a persones” p. 4 Sumari núm. 32 Carta del rector La UB i el futur En el moment en què llegiu aquestes línies, el professor Màrius Rubiralta haurà pres pos- Entrevista a Àngel “Pichi” Alonso sessió com a nou rector de la UB, després que “No estic disposat a enganyar la gent va ser elegit el 18 i el 24 de maig. A més de de Catalunya quan em pregunta felicitar-lo per l’elecció i per l’empenta que quan competirem oficialment”................................4 representa fer el pas endavant d’assumir el càrrec i la càrrega del Rectorat de la UB, vull felicitar també tota la comunitat università- ria per la forma en què s’ha desenvolupat el procés electoral, que presentava novetats importants. I vull reiterar la petició d’unitat de la UB —interna i externa— entorn del nou rector i del seu equip, a la qual em referia a l’editorial anterior. Voldria que la meva darrera reflexió escrita encara com a rector de la UB fos per introduir un ingredient al debat del “model d’Univer- sitat”: de qui és la Universitat?, quin és el sentit de la autonomia uni- versitària? Alguns diuen que la “titularitat” de la Universitat corres- pon a la comunitat universitària, altres diuen que a la societat, al- guns justifiquen l’autonomia com a defensa enfront de les inge- rències dels poders polítics o econòmics. Totes aquestes respostes tenen ingredients importants de veritat. Però voldria introduir la reflexió que l’autonomia universitària té Un dia en la vida d’un hotel: sentit bàsicament de protecció del futur. El futur de la societat i del “Un hotel és com una país depenen del seu coneixement, del seu capital humà, de la seva formació, de la seva recerca, de la seva innovació. I la Universitat és comunitat de veïns”.......................................14 responsable de proveir aquests actius. I la Universitat —i la seva au- tonomia— té sentit bàsicament com a garantia que les pressions Què hi fan, els investigadors, o urgències, internes o externes, ancorades en el passat o miops a l’Antàrtida?..................................................................22 amb el present, no desviïn la creació i la transmissió de coneixe- ment d’aquesta crucial i cabdal responsabilitat amb el futur. Màrius Rubiralta, Joan Tugores i Ques nou rector de la UB: Rector “Començarem per establir un procés de la universitat participació Revista de la Universitat de Barcelona Imprès en i diàleg” ................ 32 paper ecològic Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Recto- rat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt: Ernest Trias. Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez, Xavier Co- Agenda ........................................................................................42 dony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: [email protected]. Amb la col·laboració dels Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gim- Som UB ........................................................................................44 pera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter. SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Pri- mer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tinter. SAL (Empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Gi- nesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de: Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat 3 entrevista “No estic disposat a enganyar la gent de Catalunya quan em pregunta quan competirem oficialment” Àngel“Pichi”Alonso L’Àngel “Pichi” Alonso tancarà el 30 de juny, si no hi ha sorpreses d’última hora, una fructífera etapa de deu anys com a seleccionador català de futbol. És un càrrec que, en paraules d’aquest castellonenc de naixement, no podria ocupar mai un català al País Valencià. TEXT: Xavier Codony Cent cinquanta gols FOTOGRAFIES: Josep Maria Rué i dues carreres AGRAÏMENTS Diari Sport Llicenciat en Educació Física per l’INEFC (centre adscrit a la UB) Departament d’Esports l’any 1987, i diplomat en Magisteri a Castelló al principi dels anys de Televisió de Catalunya setanta, l’Àngel “Pichi” Alonso Herrera (Benicarló, 17-12-1954) és seleccionador català de futbol des de l’any 1995. Conegut ac- tualment pel gran públic com a analista tècnic a TV3, també és re- cordat pel seu pas com a davanter centre del Castelló, el Saragos- sa, el Barcelona i l’Espanyol, equips en els quals va marcar més de cent cinquanta gols. També va vestir en tres ocasions la samarre- ta de la selecció espanyola. L’enyorança del contacte diari amb un vestidor que ens transmet en aquesta entrevista fa que l’intuïm, en un futur pròxim, patint en una banqueta cada diumenge. 4 entrevista Com em contestaràs a aques- Ara que es pot dir que ha aca- competirem oficialment. Jo no ta entrevista, en català o en va- bat la teva etapa al capdavant contesto que mai, perquè no És impensable lencià? de la selecció catalana, què ha saps què passarà amb el temps, que el seleccionador En català; el valencià no existeix: estat el millor i què ha estat el però en aquests moments és és un dialecte. Jo tinc germans pitjor que has viscut? una utopia. Per tant, quan em valencià fos un i cunyats que, de fet, són del Quan em van proposar ser se- pregunten, he de mirar de bus- Bloc Nacionalista Valencià i són leccionador, vaig pensar que se- car una resposta diplomàtica o català els primers defensors de la llen- ria una pachanga, un homenat- política, i dic que el futbol és l’es- gua catalana, cosa que jo tinc ge a fulano o a mengano, però port més complicat de tots, i pot molt clara des del primer dia. mai podia pensar que arribarí- ser que ho aconseguim en uns em a omplir el Camp Nou i jugar altres, perquè els estatuts de les Com a castellonenc de naixe- contra el Brasil, la campiona del diferents federacions ho per- ment i resident a Barcelona que món per excel·lència, la selecció meten, però en el futbol serà ets, ¿què en penses, d’aquesta art... Probablement, el millor re- molt més difícil. polèmica, que és molt més pre- cord que m’enduré serà la imat- sent al País Valencià que a Ca- ge del Camp Nou en aquell par- ¿Tot això té alguna cosa a veu- talunya? tit. El pitjor han estat petites co- re amb el recent enrenou viscut Sóc de Benicarló, que és el segon ses puntuals en un moment do- en les eleccions a president de poble a l’acabar Tarragona, i per nat, sobretot al principi, que no la Federació Catalana de Fut- tant allà sempre s’ha tingut més et deixaven jugadors (estic par- bol? tirada cap a Barcelona que cap a lant dels clubs de fora)... Després El problema de la FCF és que València, i aquesta polèmica exis- això va millorar fruit de l’aco- pràcticament mai hi han hagut teix molt més a València des de modament que va permetre la eleccions, i per tant ningú s’ha fa molts anys. Jo crec que hi va federació al fomentar que unes encarregat de voler canviar uns haver una gran guerra d’interes- altres autonomies juguessin, i estatuts ja desfasats. És una en- sos quan es van fer les autono- així semblava que se li restava titat molt arcaica i primitiva en mies, i va ser una lluita que es va importància que Catalunya o el seu funcionament i s’ha de traslladar també al món del fut- Euskadi poguessin jugar... “És un bol. També crec que va molt en partit de Nadal i els deixem ju- relació amb l’arrelament que hi gar a tots”, pensaven... Però al fi- ha del PP allà, no? Als pobles es nal, quan he vist determinades parla molt el valència, però a Va- coses des d’aquí, ha estat quan lència es parla molt més castellà. m’he convençut que sí que hi ha La força que es fa des del PP, fins un interès, però un interès aco- al punt de pressionar les institu- modat, per dir-ne d’alguna ma- cions, ha comportat que, ara que nera. Des de Catalunya no s’ha aquí tenim un tripartit no vincu- fet prou per les seleccions cata- lat als que manen al País Valen- lanes. I, si tothom no va en la ma- cià, aquesta guerra sigui més fe- teixa línia i tothom no té molt rotge. clar el que vol, crec que ja he po- sat el meu granet de sorra per En tot cas, com t’ha arribat a contribuir-hi, però ja han de ser afectar en algun moment en les uns altres els que puguin seguir teves relacions professionals cap on els deixin seguir. o personals? No m’ha afectat. De fet, per a mi És a dir, que per a molts, les co- és un orgull haver estat durant ses ja estan bé com estan? deu anys el seleccionador na- Sí, fins i tot per als que manen. cional de Catalunya de futbol, Hi ha excepcions i el secretari essent valencià, però jo sempre d’Esports és un d’ells, però pel dic que és impensable que el se- que fa al Govern..