UNIVERSITAT DE BARCELONA juny 2005 Any IX 2,4 Û 32

Rumb a l’Antàrtida p. 22

“Des de Catalunya no s’ha fet prou per les seleccions catalanes” Un dia en la vida d’un hotel p. 14

Màrius Rubiralta, nou rector de la UB p. 32

“El futbol base necessita els millors formadors per preparar els joves com a futbolistes, però també com a persones” p. 4

Sumari núm. 32 Carta del rector

La UB i el futur

En el moment en què llegiu aquestes línies, el professor Màrius Rubiralta haurà pres pos- Entrevista a Àngel “Pichi” Alonso sessió com a nou rector de la UB, després que “No estic disposat a enganyar la gent va ser elegit el 18 i el 24 de maig. A més de de Catalunya quan em pregunta felicitar-lo per l’elecció i per l’empenta que quan competirem oficialment”...... 4 representa fer el pas endavant d’assumir el càrrec i la càrrega del Rectorat de la UB, vull felicitar també tota la comunitat università- ria per la forma en què s’ha desenvolupat el procés electoral, que presentava novetats importants. I vull reiterar la petició d’unitat de la UB —interna i externa— entorn del nou rector i del seu equip, a la qual em referia a l’editorial anterior. Voldria que la meva darrera reflexió escrita encara com a rector de la UB fos per introduir un ingredient al debat del “model d’Univer- sitat”: de qui és la Universitat?, quin és el sentit de la autonomia uni- versitària? Alguns diuen que la “titularitat” de la Universitat corres- pon a la comunitat universitària, altres diuen que a la societat, al- guns justifiquen l’autonomia com a defensa enfront de les inge- rències dels poders polítics o econòmics. Totes aquestes respostes tenen ingredients importants de veritat. Però voldria introduir la reflexió que l’autonomia universitària té Un dia en la vida d’un hotel: sentit bàsicament de protecció del futur. El futur de la societat i del “Un hotel és com una país depenen del seu coneixement, del seu capital humà, de la seva formació, de la seva recerca, de la seva innovació. I la Universitat és comunitat de veïns”...... 14 responsable de proveir aquests actius. I la Universitat —i la seva au- tonomia— té sentit bàsicament com a garantia que les pressions Què hi fan, els investigadors, o urgències, internes o externes, ancorades en el passat o miops a l’Antàrtida?...... 22 amb el present, no desviïn la creació i la transmissió de coneixe- ment d’aquesta crucial i cabdal responsabilitat amb el futur.

Màrius Rubiralta, Joan Tugores i Ques nou rector de la UB: Rector “Començarem per establir un procés de la universitat participació Revista de la Universitat de Barcelona Imprès en i diàleg” ...... 32 paper ecològic Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Recto- rat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt: Ernest Trias. Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez, Xavier Co- Agenda ...... 42 dony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: [email protected]. Amb la col·laboració dels Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gim- Som UB ...... 44 pera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter. SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Pri- mer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tinter. SAL (Empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Gi- nesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

3

entrevista

“No estic disposat a enganyar la gent de Catalunya quan em pregunta quan competirem oficialment” Àngel“Pichi”Alonso

L’Àngel “Pichi” Alonso tancarà el 30 de juny, si no hi ha sorpreses d’última hora, una fructífera etapa de deu anys com a seleccionador català de futbol. És un càrrec que, en paraules d’aquest castellonenc de naixement, no podria ocupar mai un català al País Valencià.

TEXT: Xavier Codony Cent cinquanta gols FOTOGRAFIES: Josep Maria Rué i dues carreres AGRAÏMENTS Diari Sport Llicenciat en Educació Física per l’INEFC (centre adscrit a la UB) Departament d’Esports l’any 1987, i diplomat en Magisteri a Castelló al principi dels anys de Televisió de Catalunya setanta, l’Àngel “Pichi” Alonso Herrera (Benicarló, 17-12-1954) és seleccionador català de futbol des de l’any 1995. Conegut ac- tualment pel gran públic com a analista tècnic a TV3, també és re- cordat pel seu pas com a davanter centre del Castelló, el Saragos- sa, el Barcelona i l’Espanyol, equips en els quals va marcar més de cent cinquanta gols. També va vestir en tres ocasions la samarre- ta de la selecció espanyola. L’enyorança del contacte diari amb un vestidor que ens transmet en aquesta entrevista fa que l’intuïm, en un futur pròxim, patint en una banqueta cada diumenge.

4 entrevista

Com em contestaràs a aques- Ara que es pot dir que ha aca- competirem oficialment. Jo no ta entrevista, en català o en va- bat la teva etapa al capdavant contesto que mai, perquè no És impensable lencià? de la selecció catalana, què ha saps què passarà amb el temps, que el seleccionador En català; el valencià no existeix: estat el millor i què ha estat el però en aquests moments és és un dialecte. Jo tinc germans pitjor que has viscut? una utopia. Per tant, quan em valencià fos un i cunyats que, de fet, són del Quan em van proposar ser se- pregunten, he de mirar de bus- Bloc Nacionalista Valencià i són leccionador, vaig pensar que se- car una resposta diplomàtica o català els primers defensors de la llen- ria una pachanga, un homenat- política, i dic que el futbol és l’es- gua catalana, cosa que jo tinc ge a fulano o a mengano, però port més complicat de tots, i pot molt clara des del primer dia. mai podia pensar que arribarí- ser que ho aconseguim en uns em a omplir el Camp Nou i jugar altres, perquè els estatuts de les Com a castellonenc de naixe- contra el Brasil, la campiona del diferents federacions ho per- ment i resident a Barcelona que món per excel·lència, la selecció meten, però en el futbol serà ets, ¿què en penses, d’aquesta art... Probablement, el millor re- molt més difícil. polèmica, que és molt més pre- cord que m’enduré serà la imat- sent al País Valencià que a Ca- ge del Camp Nou en aquell par- ¿Tot això té alguna cosa a veu- talunya? tit. El pitjor han estat petites co- re amb el recent enrenou viscut Sóc de Benicarló, que és el segon ses puntuals en un moment do- en les eleccions a president de poble a l’acabar Tarragona, i per nat, sobretot al principi, que no la Federació Catalana de Fut- tant allà sempre s’ha tingut més et deixaven jugadors (estic par- bol? tirada cap a Barcelona que cap a lant dels clubs de fora)... Després El problema de la FCF és que València, i aquesta polèmica exis- això va millorar fruit de l’aco- pràcticament mai hi han hagut teix molt més a València des de modament que va permetre la eleccions, i per tant ningú s’ha fa molts anys. Jo crec que hi va federació al fomentar que unes encarregat de voler canviar uns haver una gran guerra d’interes- altres autonomies juguessin, i estatuts ja desfasats. És una en- sos quan es van fer les autono- així semblava que se li restava titat molt arcaica i primitiva en mies, i va ser una lluita que es va importància que Catalunya o el seu funcionament i s’ha de traslladar també al món del fut- Euskadi poguessin jugar... “És un bol. També crec que va molt en partit de Nadal i els deixem ju- relació amb l’arrelament que hi gar a tots”, pensaven... Però al fi- ha del PP allà, no? Als pobles es nal, quan he vist determinades parla molt el valència, però a Va- coses des d’aquí, ha estat quan lència es parla molt més castellà. m’he convençut que sí que hi ha La força que es fa des del PP, fins un interès, però un interès aco- al punt de pressionar les institu- modat, per dir-ne d’alguna ma- cions, ha comportat que, ara que nera. Des de Catalunya no s’ha aquí tenim un tripartit no vincu- fet prou per les seleccions cata- lat als que manen al País Valen- lanes. I, si tothom no va en la ma- cià, aquesta guerra sigui més fe- teixa línia i tothom no té molt rotge. clar el que vol, crec que ja he po- sat el meu granet de sorra per En tot cas, com t’ha arribat a contribuir-hi, però ja han de ser afectar en algun moment en les uns altres els que puguin seguir teves relacions professionals cap on els deixin seguir. o personals? No m’ha afectat. De fet, per a mi És a dir, que per a molts, les co- és un orgull haver estat durant ses ja estan bé com estan? deu anys el seleccionador na- Sí, fins i tot per als que manen. cional de Catalunya de futbol, Hi ha excepcions i el secretari essent valencià, però jo sempre d’Esports és un d’ells, però pel dic que és impensable que el se- que fa al Govern... i ho puc en- leccionador valencià fos un ca- tendre, no és una prioritat: n’hi talà: seria impossible, una uto- ha d’altres. Però al que no estic pia, per molt que s’obrís el ven- disposat és a anar enganyant la tall del pensament a València. gent que em pregunta quan

5 entrevista

Preguntar ara als jugadors si volen jugar amb Catalunya o amb Espanya és una tontada

modernitzar. La gent que hi tre- balla són com funcionaris. No hi ha marxa enrere ¿Què en penses, del fet que fa uns mesos el blaugrana Oleguer Rafel Niubò i Baqué es veiés obligat a pronunciar-se Secretari general de l’Esport.Generalitat de Catalunya sobre si acceptaria jugar amb la selecció espanyola? Als jugadors catalans no els El reconeixement internacio- nera regular en campionats pots posar entre l’espasa i la pa- nal de l’esport català és una oficials sense entrebancs. I ret. El dia que Catalunya pugui cursa de fons, i d’obstacles, hem vist que un país sortia al competir oficialment serà el que va cremant etapes fins a carrer, primerament a cele- moment per dir-li al jugador: arribar a la seva meta final, brar un campionat del món de anem a fer una federació que que no pot ser altra que el re- patinatge, i després a manifes- tingui una selecció que sigui coneixement oficial de les tar-se contra una decisió en molt competitiva, amb la in- nostres seleccions. En aquest què els interessos polítics van fraestructura necessària per no sentit, en l’última dècada s’ha prevaldre sobre els esportius. fer el ridícul, pagant primes, avançat amb pas ferm gràcies En definitiva, tots aquests fets Gibraltar obren el camí a se- com fa la federació espanyola... al compromís de la majoria de que he enumerat, i d’altres tan guir. i en aquell moment sí que és l’arc parlamentari català i de la o més importants, evidencien Per aquest motiu, el futbol ca- quan els has de preguntar si vo- societat civil del país. que no hi marxa enrere possi- talà ha de buscar vies imagina- len jugar amb Catalunya o amb Hem aconseguit que les fede- ble. Fent un símil futbolístic, tives per superar el model del Espanya. Fer-ho ara és una ton- racions catalanes deixin de ser la suma d’aquests partits tradicional partit de Nadal, ja tada... El Xavi o el Puyol en sor- sucursals de les espanyoles i es guanyats ens portarà a guan- esgotat després d’haver jugat tirien perjudicats si manifestes- converteixin en entitats priva- yar la lliga, i ens permetrà contra les millors seleccions sin públicament que optarien des amb capacitat de decisió competir internacionalment del món i haver omplert esta- per Catalunya. Parlant egoista- pròpia. Hem vist la consolida- com el país que som. dis com el Camp Nou. Estic ment, el 90% dels futbolistes ció del Comitè Olímpic de Ca- És precisament en el futbol on d’acord amb l’Àngel Alonso, catalans optarien per jugar amb talunya. Hem vist que més de més complicacions podem amb qui m’uneix una gran la selecció catalana, simple- mig milió de persones han sig- trobar-nos per veure partits amistat, quan diu que es ne- ment pel fet de poder partici- nat un document de suport a oficials de Catalunya. La regla- cessiten nous reptes per a la par en un mundial o una Euro- les seleccions esportives cata- mentació de la UEFA i la FIFA selecció catalana de futbol. copa de nacions, i és que a la se- lanes. Hem vist que federa- és una de les més restrictives Entre tots els podem trobar, i lecció espanyola van tres o qua- cions com ara les de curses de per a països sense Estat com farem així un altre pas enda- tre jugadors com a molt en muntanya, pitch and putt, Catalunya, tot i que sentències vant amb fermesa cap a la in- cada convocatòria, un 2% dels corfbol, físico-culturisme o com la que va dictar el TAS fa ternacionalització del nostre jugadors catalans. El cas de l’O- futbol sala participen de ma- uns quants mesos a favor de esport. leguer és extrem, perquè té una

6 entrevista

manera de pensar de tota la i això fa que no s’arribi a molts És curiós que els valors de què da quan estàs en la flor de la jo- vida, i em sembla injust que se punts als quals abans s’arribava. estem parlant s’apliquin cada ventut, quan et queda tot el mi- l’apreti... Fins i tot tinc la sensa- Els futbolistes, com la societat, cop més al món empresarial... llor per viure, i al futbolista li ció que van llançar la informa- són cada cop més egoistes per Sí, de fet jo estic fent cursos de diuen que ja no val per a allò ció que podia entrar a la llista la competitivitat que hi ha i per- formació per a directius d’em- que sap fer. És molt traumàtic de Luis Aragonés per veure si què has de sobreviure, fins al preses explicant vivències que perquè, si has tingut la sort picava. Jo li diria que no es cre- punt que a vegades els seus in- has tingut, per exemple, amb d’arribar a cert nivell, guanyes és problemes, perquè l’últim teressos poden estar contrapo- entrenadors que teòricament molts calés amb molta facilitat, que ha de fer és marcar-se i, en sats als del seu equip. Jo no ho són dels millors del món, i a par- tens notorietat, popularitat i fas aquesta vida, ser màrtir sense entenia, però ho he acabat en- tir d’aquí que puguin tenir una el que t’agrada, fins que de cop poder aconseguir el que vols. tenent. Un exemple seria que certa transferència a situacions i volta et diuen que ja no estàs un jugador desitgés que el seu reals d’una empresa, i que tot per fer això. No ho dius tu, ho Un vestidor pot ser un entorn equip perdés perquè les seves això faci reflexionar sobre si da- diuen els altres. Aleshores és de formació personal? Què s’hi victòries perjudiquen els seus vant d’aquestes decisions ells trepitjar el carrer i trobar-te una aprèn? interessos. Per això, moltes ve- han pres la que tu dius que s’ha vida diferent de la que tenies. El futbol sí que n’és, però un ves- gades, quan es parla de treball de prendre o és una altra... Par- Comences a viure com una per- tidor té valors bons i dolents. en equip i de solidaritat, s’ha de lem al nivell de l’elit, i crec que sona normal del carrer, et tru- Cada cop és més complicat, per- crear el caldo de cultiu propici hi ha unes escales intermèdies quen cada cop menys periodis- què les vivències són menys as- perquè això funcioni com a tal, que són elit però sense arribar a tes, et donaven 300.000 “peles” similades. Abans eren vint-i-cinc i aleshores és una bona escola, aquell punt on crec que és molt de prima per guanyar el Sala- “tios” amb personalitats dife- perquè sempre he dit que els més fàcil. manca, i si no guanyaves pen- rents, molts d’ells antagònics, esports col·lectius tenen molts saves: “I a mi, què? I quan t’has però amb idiomes idèntics, amb avantatges sobre els individuals ¿Creus que els joves que aspi- retirat, dius: 300.000 «peles», maneres de pensar semblants... si parlem d’esperit solidari, de ren a viure algun dia del futbol aquest «tio», treballant tot el I ara tenen diferents nacionali- sacrifici per l’altre... També és professional són conscients mes (amb tots els respectes), no tats i idiomes, amb una comu- cert que tens algunes vivències avui en dia que s’han d’anar tre- les guanya.” I comences a valo- nicació menys fluida que abans, que no ajuden a formar-te. ballant una alternativa laboral rar el que tenies i no valoraves per si el seu somni no s’acaba al seu moment. fent realitat? Has de tenir molta força de vo- Això ho haurien de pensar els luntat, sobretot si estàs en un monitors i els formadors. En la nivell alt. Jugadors del Barça o meva època només vaig sentir de l’Espanyol que pensin que un jugador que digués que se- tenen vint-i-un o vint-i-dos ria futbolista; tothom ho volia anysi que en set, vuit, nou o deu ser, però pensava que jugar anys sàpiguen que s’haurà aca- com a professional era un som- bat tot això, difícilment es po- ni. Fins que vaig arribar al Sara- sen a pensar-ho. És més fàcil gossa, jo mai vaig pensar que el pensar en el partit de diumen- futbol seria el meu mitjà per viu- ge, si una marca de cotxes li fa re. El que s’ha de fer, però pro- una oferta, on portaràs la nò- bablement no s’hi incideix mas- via... i no a anar a la Universitat sa, és pensar en el fet que al fut- cada dia, a preparar-te els exà- bol base haurien d’estar els mens... En l’època anterior a la millors entrenadors, i no només meva, hi havia futbolistes que això: també els millors forma- eren coneguts per les carreres dors, perquè a un jugador se li universitàries (com ara el cas de acaba la vida com a futbolista Gárate o Calleja), perquè eren als trenta-dos, trenta-tres o les excepcions que confirma- trenta-cinc anys, però la seva ven la regla. Després hi va haver vida com a persona continua. Al una altra època en la qual el fut- món del futbol hi ha una situa- bolista es va abocar més a se- ció que és traumàtica en la ma- guir estudiant i formant-se, joria dels casos, fins i tot en però a mesura que arribes als aquells que ho neguen: la reti- equips grans, va baixant. Al Bar- rada. És una jubilació anticipa- ça, Víctor i jo érem les excep-

7 entrevista

cions en un vestidor de vint-i- cinc. A més, abans estudiar una Víctor Muñoz carrera era garantia de futur, i Entrenador del Reial Saragossa avui en dia només és una ga- rantia de formació individual. Ex jugador del Reial Saragossa, FC Barcelona i Sampdoria

La UB Virtual ha posat en funcio- Com era l’Àngel com a com- panys davant la directiva, la nament darrerament un curs pany al vestidor? premsa i la massa social. Al Bar- per ajudar a la inserció laboral El Pichi s’integrava a la perfec- ça va haver de tornar a comen- d’ex-esportistes d’elit. Són útils, ció en un vestidor. El seu ca- çar, però la seva personalitat iniciatives com aquesta? ràcter simpàtic i bromista feia i educació van fer que hi jugués A mi m’agradaria que se’ls ofe- que es portés be amb joves i ve- també un paper important rís més quan estan en actiu, i terans. Era molt receptiu a les malgrat no ser titular indiscu- que se’ls arribés a conscienciar informacions dels seus entre- tible. que no han de treure un curs nadors. procedència, edat, responsabi- mentre estan jugant, però que, ¿Quins condicionaments s’han litats familiars...) que formen si poden, alguna hora de la seva Quin paper desenvolupava de donar en un vestidor per els futbolistes ha de creure en el vida l’han de dedicar a alguna dins del grup? què un equip funcioni? que fa; i els líders naturals han cosa diferent. Seria bo perquè Quan va marxar del Saragossa La relació entre jugadors i tèc- de ser intel·ligents per mirar de no els agafés de sobte quan era el líder del grup: prenia de- nics ha de fonamentar-se en el reconduir la situació quan arri- acabin, però és obvi que totes cisions, raonava amb els com- respecte i la disciplina; els ob- ben mals resultats, que són ca- les iniciatives són vàlides. Tam- panys i era el capità, i per tant, jectius marcats han de ser co- paços de modificar el compor- bé és veritat que en altres paï- representant dels seus com- herents; el grup heterogeni (per tament de molts professionals. sos, als futbolistes que han arri-

Emocions sobre la gespa Fotografies: Diari Sport “La nit que em va donar nom” Tres gols de l’Àngel al Camp Nou van materialitzar la remun- tada del Barça en la tornada de la semifinal de la Copa d’Eu- ropa contra el Göteborg l’abril del 1986.

“Una gran decepció per a l’afició, però una mostra de tre- ball en equip” La malastrugança es va repetir el 18 de maig del 1988, i l’Àn- gel va tornar a viure un desencís sem- blant al de Sevilla. “Una gran oportunitat perduda” L’Espanyol perdia la final de la Copa de la UEFA, també a la tanda de L’Àngel, completament abatut. El 7 de maig del 1986, Sevilla penals (l’Àngel va marcar el seu), al camp del Bayer Leverkusen, va ser l’escenari de la derrota del Barça per penals contra després d’haver guanyat per tres a zero a l’anada. Els de Clemente ha- l’Steaua de Bucarest a la final de la Copa d’Europa. vien eliminat el Borussia, el Milan i l’Inter, entre d’altres.

8 entrevista

bat a ser internacionals se’ls re- estan alliberats d’anar a les clas- tenia una gran capacitat per gala el títol d’entrenador, però ses en cas de tenir una cita es- analitzar i expressar les man- Al futbol aquí som diferents. Malgrat tot, portiva important, i es comença cances de l’equip, encara que base hi haurien al final hem aconseguit que a a donar importància al que és no sabia posar les solucions per Espanyaels jugadors que hagin un esportista d’elit. resoldre els problemes que hi de ser els millors jugat vuit anys a primera divisió havia. També m’agradaria llegir i que hagin estat internacionals De qui has après més en el teu els partits com ho feia Clemen- entrenadors només hagin de fer un curs de pas pel futbol actiu? Venables, te, o saber motivar els jugadors i i els millors tres mesos per poder tenir el tí- Menotti, Clemente... esprémer-los pel que fa al seu tol nacional d’entrenador. De De tots n’aprens coses... Jo sem- rendiment; o la flegma de Ve- formadors totes maneres, avui en dia hi ha pre he estat, entre cometes, nables, i el seu treball tàctic. diferències: l’universitari que és molt bon alumne, perquè mol- Però, en definitiva, tu has de ser esportista d’elit té certs privile- tes pretemporades m’apunta- tu mateix amb tots els coneixe- gis queabans no existien.Quan va el que fèiem als entrena- ments d’altres que has anat re- jo vaig fer les proves per entrar a ments, tenia la meva llibreta on collint. l’INEFC, vaig haver de fer instàn- feia constar com jugàvem o les cies “per un tubo” perquè me substitucions que es feien en Sentim molta gent gran que les deixessin fer totes un dijous un partit... i, en canvi, hi havia ju- diu que “el futbol ja no és el que (les proves es feien el dimecres i gadors que ni sabien quin siste- era”... el dijous) perquè el dimecres jo ma fèiem servir. No m’hauria Abans es jugava per guanyar i tenia partit amb el Barça. Estem pensat mai que, amb el temps, ser millor que el rival, i ara es parlant de proves físiques, algun d’aquests s’hauria acabat juga perquè el rival no sigui mi- quan el dimecres vaig jugar 90 fent entrenador. Jo envejava la llor que tu. Abans el futbol era minuts d’un partit. Avui en dia, capacitat d’oratòria de Menotti; més espectacular, era més

“El somni de molts, i ara queda demostrar que aquest somni és traslladable a la realitat” Fotografia del Catalunya-Brasil del 18 de maig del 2002, que va aplegar gairebé cent mil persones al Camp Nou, amb l’Àngel dirigint la selecció catalana. “El millor, però el pitjor exemple. Com a futbolista era el millor, però s’havia de formar com a per- sona i no tenia el caldo de cultiu “És una afició i també la meva vàlvula d’escapament apropiat” per superar el tràngol que per a mi va ser posar el punt L’Àngel amb Diego Armando Ma- i final a la meva carrera com a futbolista en actiu” radona, quan van coincidir al Bar- L’Àngel, practicant una de les seves grans aficions: el ça entre el 1982 i el 1984. golf.

9 entrevista

Prefiriria que El nostre Ronaldinho Cruyff prengués Pere Escobar, Cap d’Esports TV3, Televisió de Catalunya decisions des de El 7 de setembre del 1992, aviat “Pichi” recordant la profundi- dintre i no des de farà tretze anys, una nova cara tat del seu primer comentari a fora, condicionant emergia en el panorama televi- la televisió! L’Àngel, però, re- siu català. Bé, nova nova, no. presenta, precisament, tot el el que diuen els La gent del futbol coneixia de contrari. D’entrada va trencar transcendència a l’acció més sobres de qui es tractava: l’Àn- la imatge del futbolista poc transcendent; lògic en el món altres gel “Pichi” Alonso, el futbolis- preparat: dues carreres univer- més allunyat de la lògica i, la- ta del Barça dels tres gols al sitàries i una trajectòria com a mentablement, molt elegant Göteborg i el blanc-i-blau que jugador de primer nivell el van (“El Pichi! Que guapo és! I va aportar el talent al super-Es- situar en un escenari ben com- com vesteix! Pere, a veure si se panyol finalista de la UEFA. plicat. La seva aportació és àm- t’enganxa alguna cosa!”). Aquell 7 de setembre es va es- plia: breu i concís en els co- ¡Quina creu! La presència de trenar, al meu costat, en el pro- mentaris, però tots de fàcil l’Àngel ha aportat nivell i un grama Cent per cent futbol, comprensió; extraordinària- gran prestigi al Departament com a analista futbolístic de la ment creïble (“Si ho diu el Pi- d’Esports de TV3 (l’espai d’a- Televisió de Catalunya. chi, això va a missa!”), reflexiu nàlisi a la seva pissarra és espe- I ho va fer amb un lamentable en un to pausat; no gens polè- rat pels espectadors). És, sense tòpic: “El gol és la salsa del fut- mic tot i tractar temes polè- dubte, el nostre crack medià- bol”. ¡Com ens hem rigut del mics; simpàtic per treure-li tic.

maco per a l’espectador perquè materna, ja se sap... El meu pare hi havia molts més espais lliu- (per fer-li la guitza) era del Ma- res, el jugador tècnic podia lluir drid, perquè era de Salamanca. la seva creativitat, i avui en dia Però és més difícil ser del Barça és més important la condició fí- lluny d’aquí que estant a Cata- sica que la tècnica, en moltes lunya. Jo, si sóc d’un equip més circumstàncies. Però jo enyoro que d’un altre, sóc del Barça, molt la meva infantesa, la millor però sense perdre els papers. època de la meva vida. Jo vivia en un poble on totes les portes Vas participar a la candidatura de les cases estaven obertes, no de Lluís Bassat. Joan Laporta hi havia res tancat. Em passava sembla haver reconduït la si- el dia jugant al carrer. Si em do- tuació, però aquest any ja se li nen a escollir, em quedo amb han obert dues grans escletxes: aquella societat. Érem més in- la crisi a la secció de bàsquet i el nocents, sense saber tant, però seu pols amb Sandro Rosell... hi havia molta més qualitat de La candidatura de Bassat va ser vida que en l’actualitat, i en el una alternativa perduda, per- futbol és el mateix. El futbol d’a- què suposo que es va fer molt bans era alegre, divertit, no hi malament. Pel que fa a l’equip havia tanta tensió. de Laporta, ho tenia fàcil per- què el llistó que havien deixat Castelló, Saragossa, Barça o Es- els que hi havia abans era tan panyol: vas sentir alguns colors baix i tan patètic, que per poc més que altres? que fessin sortirien reforçats, i Igual sóc una persona estranya ho tenien difícil — i és una de les en aquest sentit. Jo quan era coses que no entenc per què no petit, era molt del Barça; la ho han explicat— perquè la si- meva mare ho era, i la influència tuació econòmica era horroro-

10 entrevista t r o p S

i r a i D

: o t o F

I pel que fa a l’Espanyol, quin penses que és el secret de la bona temporada que ha fet amb Lotina? Un és Lotina, perquè el més im- portant d’un entrenador, em sembla el sentit comú i el tre- ball, però és un tècnic que tre- balla molt tàcticament, una cosa fonamental quan l’equip sa, i l’havies de tenir present nyar tres lligues seguides, sinó és petit. És molt més difícil fer per reconduir l’esportiva. Final- tenir l’hegemonia, que implica un equip compacte des de l’as- ment han pogut fer un equip que la joventut que surt es fa pecte defensiu, i ha aconseguit que il·lusiona la gent amb uns d’aquest equip. El Madrid té un guanyar-se la credibilitat de recursos que no sabem —ni equip confeccionat d’una ma- tots els jugadors, que és molt hi ha tanta transparència en nera determinada que s’ha de- important. La credibilitat, la aquest aspecte, ni han estirat mostrat que no va bé, i aquesta guanyes dia a dia prenent deci- de la manta com van prometre, situació pot continuar durant sions, o la pots tenir per qui ets, ni sabem quins problemes hi ha dos o tres anys més. Les bases al però la pots perdre en dos dies. a la ciutat esportiva. Però crec Barça hi són: tens un equip jove Ha sabut portar jugadors com que han fet una bona tasca, que ha guanyat poques coses, Iván de la Peña, que no havia perquè el més important era i per tant hi ha il·lusió per guan- explotat amb cap entrenador, que hi hagués certa unitat en la yar, contra un equip que té ju- i amb ell ha aconseguit arribar massa social. També és normal gadors que ho han guanyat tot, que amb el pas del temps que no poden guanyar res més s’obrin escletxes, perquè aquí i que es fa difícil motivar-los. El Dins i fora també hi ha gent que té els seus Barça només ha de fer petits re- interessos i li convé que el Barça tocs a la base que ja té. el camp vagi bé, però també li va bé que Anton M. Espadaler, hi hagi problemes perquè així El Madrid actual és menys que Professor del Departament comencen a fer soroll. Al Barça un club de futbol i més que un hi ha gent a qui ja els va bé que xou mediàtic? de Filologia Catalana de la UB Rossell i Laporta estiguin bara- Em sembla que és una empresa llats, o que la secció de bàsquet per a vendre. Florentino va vo- Si el futbol dóna alguna lliçó sobre la vida, aquesta és que ningú vagi malament. La gestió de la ler fer un model com si fos una no aconsegueix res si no és feliç fent la seva feina. El futbol, com directiva es pot valorar com a empresa per a vendre i que tot joc, té, però, un punt més que a la vida no sempre es fa pre- positiva; el que passa és que guanyés. De fet, ven però no sent: la bellesa. El bon joc té un component estètic innegable. Jo tampoc s’han de penjar les me- guanya. crec que la lliçó de Pichi Alonso té a veure amb aquestes dues dalles que són els salvadors, coses. Ell ha estat sempre un líder, al camp i a la banqueta, i ha com a vegades fan alguns en- ¿Et sembla bé que Johan Cruyff transmès una visió del joc que, amb tots els riscos, ha procurat trenadors, perquè al final po- fiqui cullerada de tant en tant sempre de fer entendre una mirada sobre el món que ha perse- den acabar ensorrant el club. en l’entorn que al seu moment guit la felicitat i l’estètica. Amb una particularitat, que el futbol ell tant criticava? O la culpa és no para de remarcar en aquests temps d’individualismes ferot- El Barça ha dominat la Lliga de de la importància que es dóna a ges: només un bon treball d’equip fa els genis. I amb un interes- principi a fi… Esportivament, les seves opinions? sant complement: el treball d’equip eleva el nivell dels jugadors veus la base d’un equip que pot De la mateixa manera que menys dotats que saben fer, però, allò que se’ls encomana. tornar a marcar una època? abans ho criticava tot, ara està Aquest és l’equilibri que acaba produint una gratificant sensació Esportivament s’han fet bons bé el que fa. Això vol dir que els d’harmonia. I de serenor. El bon treball de conjunt, que emme- fitxatges i crec que hi ha hagut que estan allí són els seus, i els na a constants associacions, a la renovació de criteris, a acordar idees clares respecte al que es defensa. Però jo preferiria que, seny i desig, alimenta l’esperit del bloc, tot allunyant les tensions volia. A més, ara que el Madrid si Cruyff hi fos, estigués a dintre, i adquirint crèdit. Estem massa acostumats a veure que la victò- té problemes, s’ha d’aprofitar, i que prengués les decisions ria no se l’enduen sempre els qui millor juguen. Però també és perquè, normalment, la pujada des de dintre, i no estant fora veritat que el seu lloc acaba sent l’estadística i no la memòria, la d’un suposa l’estancament de condicionant el que diguin uns història. El futbol que Pichi ha ensenyat està destinat a perdurar. l’altre. Això ja no genera gua- i altres.

11 entrevista

a la selecció i és titular cada diu- no sabia si parlar molt tècnica- menge. L’Espanyol és un d’a- ment, dirigint-me a un sector Què et suggereixen aquests quells equips que necessita el molt minoritari, o molt fàcil- planter, un aspecte en el qual ment per arribar a un gruix de titulars ficticis? estan treballant molt bé en els gent molt més important. últims sis o vuit anys, fins al punt Però sabia que, si anava i deia que estan per damunt del Bar- dues tontades, els futboleros La FIFA obre la porta a és que de petits no ens edu- ça. Això els ha donat la tran- pensarien que això ho podia canviar dràsticament el re- quen tant sobre això com quil·litat necessària, i el fet d’ha- dir qualsevol. I el que faig des glament del futbol per afa- sobre el sexe, la fidelitat i ver tingut un llistó tan baix, de llavors és intentar fer veure vorir l’espectacle. tantes altres coses. a l’haver patit tant les darreres coses que la gent quan va a Hi estaria a favor. S’hauria temporades, dóna peu perquè veure un partit no se n’adona, de beneficiar el jugador tèc- Espanya i Catalunya com- la gent accepti d’una altra ma- i, a partir d’aquí, que en un al- nic, per exemple, reduint la parteixen grup a la fase de nera aquest fet. tre partit reconeguin el con- zona del fora de joc a partir classificació per a l’Euro- cepte de “defensa en línia”, un de la línia de l’àrea gran. copa de seleccions. I, ara, Pichi Alonso escriu als dia- replegament, una desmarca- Em suggereix llibertat, com ris i fa de comentarista a TV3. Es da de l’extrem i una cobertura L’Església inicia una etapa hauria de ser... mira els braus des de la barre- d’un company... A vegades de modernització i comen- ra... Quines són les coses del fut- només es veu el gol, però hi ha ça per tolerar l’ús dels pre- El tant per cent d’immi- bol que es veuen de manera di- detalls interessants d’explicar. servatiu. grants a Catalunya ja supe- ferent? Tampoc és la meva intenció Haurien de tolerar moltes ra el 20 %. Crec que ja he perdut la pers- fer classes magistrals de fut- altres coses. Jo crec en co- És molt delicat, aquest pectiva... Ara no s’informa, sinó bol. ses, però no vull que em di- tema. S’ha d’acceptar gent, que s’opina constantment. I guin el que és pecat i el que però amb les mínimes con- penso que no tothom està en Per acabar, cap on s’encamina no. Un mateix ha d’anar dicions, tant per a ells com disposició de fer-ho. Avui en el futur de l’Àngel Alonso? Es aprenent què està bé i què per a nosaltres, perquè esti- dia, el més fàcil és cridar, dir tres veu tornant a patir en una ban- està mal fet. guin bé aquí. bestieses, i aleshores la gent queta? t’escolta, i, a més, tothom pot Ben bé no ho sé, estic en un El terrorisme islàmic in- El Govern espanyol anun- dir el que vulgui sense que passi any de transició. Sé el que vull, crementa la seva activitat a cia que el sistema de pen- res. Arriba un moment que hi però no sé si estic preparat per arreu del món. sions no s’aguanta i que no ha gent que, a força de repetir fer-ho. A mi m’agrada entre- Seria l’evolució a la qual ens acceptarà nous pensionis- coses que no són certes, ells nar, però dia a dia. Em vaig do- porta aquesta societat. Les tes d’aquí a cinc anys. mateixos se les acaben creient. nar el marge d’un any, amb el creences fanàtiques fan que Això no és un titular fictici: En el món del futbol, el jugador consentiment de la meva fa- el diàleg no existeixi i que el aquest titular serà real d’a- s’ha anat deïficant cada cop mília, per veure si prenc la de- món vagi cap a on va. quí a poc temps. més i té un cert rebuig, suposo cisió de tornar a entrenar; per- que per això, a anar als mitjans què, si no ho faig ara, se ETA anuncia que abando- Per evitar-ne les còpies, les de comunicació, perquè no vol m’haurà passat l’arròs i no ho na definitivament la lluita pel·lícules i els CD de mú- ser sorprès; fins i tot els fa por podré tornar a fer més; això, si armada si prospera el pla sica deixen de vendre’s a anar a determinats llocs. Jo crec tinc ofertes que em puguin Ibarretxe. les botigues (riu abans que que hi estan obligats, però els seduir. Ha arribat un punt en Jo aprovaria el Pla Ibarretxe acabi la frase) i només s’hi mitjans haurien de ser més ge- què trobo a faltar trepitjar la (somriu). pot accedir de forma vir- nerosos i més flexibles cap al gespa cada dia, preparar els tual comprant-los per In- futbolista. partits, estudiar els rivals... Ara El Govern espanyol il·lega- ternet. col·laboro en el món de l’en- litza la venda de tabac pels També serà una realitat d’a- ¿Creus que des que vas co- senyament, però no m’aca- perjudicis sanitaris que quí a poc temps perquè mençar a fer cultura tècnica ben de convèncer els progra- ocasiona. s’arruïnaran totes les boti- del futbol la gent pot parlar mes que hi ha. Quan veus que Estaria bé, perquè ja som gues. Hi ha uns drets, però amb més coneixement de hi ha molta gent i poca capaci- tan imbècils, que no som es fa un ús desmesurat des causa? Dit d’una altra manera: tat per treballar en condi- capaços de deixar de fer-nos de les dues bandes. Tot el el públic entén més de futbol cions, penses a deixar-ho es- mal; al final arribes a la con- que sigui copiar està cau- que abans? tar. No m’obsessiona el presti- clusió que només prohibint sant un gran perjudici, però No ho sé, a mi se’m va fer molt gi, sinó ser més feliç i estar s’aconsegueix. El problema ningú no n’ha d’abusar. complicat al principi perquè satisfet. I

12

reportatge

Un dia en la vida d’un hotel: “Un hotel és com una comunitat de veïns”

El hall de l’Hotel Arts és un dels Tothom ha estat, poc o molt, al- bon servei als hostes. Tal com l’altre i el servei no s’atura. Evi- més atrafegats i més luxosos guna vegada en un hotel. Hi ha ho defineix el director d’un ho- dentment, pel que fa al servei el de Barcelona dormit i esmorzat en algun viat- tel de quatre estrelles de la ciu- dia comença amb l’esmorzar. Es ge de feina, o hi ha passat unes tat: “Som com una comunitat comença a preparar a partir de vacances amb la família o els de veïns on cada habitació és les quatre o les cinc de la mati- Text: amics. Sigui un hotel d’una mo- un pis. El client compra un es- nada, quan arriba el personal Jordi Homs desta estrella de la costa, o un pai, i has de procurar garantir- per tal de posar a punt les pas- Fotos: cinc estrelles de luxe d’una gran ne la confidencialitat i la priva- tes, els entrepans i la fruita fres- Josep M. Rué ciutat, l’hotel forma part no tan citat.” ca. En aquella hora, en principi, Agraïments: sols de la nostra vida quotidia- Aparentment aliè a la vida dels tothom dorm i a recepció enca- Hotel Arts na, sinó també de l’imaginari seus clients, l’hotel és com un or- ra funciona el torn de nit, però Hotel Alimara col·lectiu occidental. Llibres i ganisme viu on tot tendeix a la cal començar a preparar les co- pel·lícules han recreat la imat- perfecció: netedat, servei, cuina ses per quan els més matiners es ge de l’hotel com a lloc glamu- i recepció. “La competència en despertin. Per exemple, durant rós on se citen els amants fur- el sector és cada dia més dura, i la nit es netegen totes les zones Els hotels tius, on intercanvien informa- el valor afegit que et fa diferen- nobles per tal que el client les ció els espies, on es reuneixen ciar de la resta és el tracte, l’ex- trobi impecables de bon matí. són establiments els escriptors i intel·lectuals, on cel·lència del que ofereixes”, ens Més tard arriben els cambrers creen els artistes i on viuen mi- comenta. per parar les taules i preparar el singulars amb un lionaris excèntrics. Sense deixar bufet, i després, a les set, s’obre únic objectiu: de ser veritat cap d’aquestes co- Més hores que un la sala per als clients, que funcio- ses, els hotels són establiments na fins a dos quarts d’onze, a ex- donar servei als singulars, una complexa i sin- rellotge cepció dels caps de setmana i gular organització humana Un hotel, com és lògic, no dorm festius, que s’allarga fins a les hostes amb un únic objectiu: donar un ni tanca mai. Un torn encavalca onze.

14

reportatge

Per als clients, en canvi, el dia co- mença amb el wake-up call per Cap on evoluciona a tots els que ho han demanat. Mentre se serveixen els esmor- el món de l’hoteleria? zars, ja s’estan preparant els cof- fe breaks, adreçats a la clientela Roberto Torregrosa de reunions i congressos. Els cof- Professor de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT fe breaks es comencen a servir tot just acabat el torn d’esmor- zar, a dos quarts d’onze, i s’allar- En els darrers vint-i-cinc anys com més possibilitats de for- podem dir que això no sigui guen una hora, fins a dos quarts l’hoteleria ha canviat al ritme mació i preparació hi ha a l’a- cert, però avui el factor clau de dotze. Paral·lelament, a la cui- del món que ens envolta. An- bast, més problemes hi ha per del seu èxit és el servei que na ja preparen el dinar, és a dir, tigament era un servei desti- poder respondre a les neces- ofereix. Les habitacions, el les tres ofertes que tenen la ma- nat exclusivament a uns pri- sitats del sector. I, per si això restaurant, el bar, jardins i joria d’establiments: carta, bufet vilegiats amb mitjans econò- no fos poc, els usuaris són piscines poden ser d’alguna i menús, obert a tothom que vul- mics i socials, però avui en dia cada vegada més bons conei- manera imitades o copiades, gui apropar-s’hi per menjar bé. m’atreviria a dir que s’han xedors dels productes i, per però el més difícil d’imitar, i El torn del dinar comença a dos constituït en un servei im- tant, més exigents. Es bellu- per tant d’oferir, és l’excel·lència quarts de dues i s’allarga fins a prescindible o, si més no, en guen tot sovint d’un lloc a del servei. les quatre. La majoria de clients un servei utilitzat per la ma- l’altre i llavors comparen, ni Som davant el gran repte en pertanyen a empreses properes joria de la població. L’hotele- que sigui inconscientment. què la diversitat de cultures a l’hotel el personal de les quals ria és indispensable per a les L’hoteleria viu actualment un en el marc laboral, la conci- disposa de tres quarts d’hora o nostres vacances, per a la vida procés de transformació, en liació de la vida professional una hora per dinar. “El menjar no de les empreses, per al món cerca de la diversificació de i la personal en un treball on ha de ser feixuc: ha de permetre de les reunions i convencions, productes i serveis, en com- no hi ha horaris, la manca de tornar a treballar sense pesade- per no parlar de les celebra- petitivitat constant. Les noves vocació de servei, l’orientació sa”, ens comenta el director. I cions familiars com ara bate- necessitats del client ens mar- dels nous professionals i l’in- també hi ha dinars de treball de jos, comunions, casaments, quen el camí. Les noves tec- trusisme d’altres professio- les empreses que fan les seves etcètera, etcètera; i és essen- nologies potser ens han aju- nals als llocs de gerència i di- reunions a les sales de l’hotel. cial en esdeveniments socials dat a ser més transparents que recció dels establiments, està A dos quarts de cinc i fins a les i polítics de significat caràcter mai, però també ens han con- creant la necessitat de reorde- sis, tenen lloc els coffe breaks de històric (el Pacte del Majestic vertit en més vulnerables. nar el servei i pensar sobretot la tarda, i a les sis comença la porta nom d’hotel!). Avui el nostre producte està a en productes a mida del mise en place de la carta de la nit L’hoteleria ha passat de ser un la xarxa, on des de qualsevol client, en l’entorn on se situa i dels sopars d’empresa i celebra- servei vocacional i poc format punt del planeta ens poden l’hotel i en el seu posiciona- cions a les sales privades de l’ho- (quasi desconegut per a la conèixer, visitar, contactar i ment específic. tel. majoria de la població) a ser reservar. Busquem donar va- Així, l’hoteleria està abocada Els sopars comencen a servir-se un factor empresarial, molt lor, i això no pot ser de cap al- a una revolució vers l’especia- a dos quarts de nou i es poden competitiu, afectat per la glo- tra manera que oferint servei, lització centrada en tres fac- allargar fins a les dues de la ma- balització i en un difícil mo- servei i servei. Conrad Hilton, tors: l’anàlisi de les noves ne- tinada o més, si hi ha ball o fes- ment per causa d’una gran un dels grans gurus de l’hote- cessitats, l’orientació del ne- ta grossa. “La cuina pot marxar crisi vocacional. La dedicació leria moderna, sempre va as- goci (el servei i el producte a les dues, però els cambrers de i la professionalitat estan des- segurar que l’èxit d’un hotel que ofereix) i el posiciona- sala poden arribar a marxar a les apareixent. Paradoxalment, era la seva localització. No ment dins el sector.

Un hotel no dorm mai i el servei no s’atura

15 reportatge

És una feina que genera molta adrenalina, i quan vuit del matí. Hi ha moments en ba, el primer que veu és la recep- aparèixer”. El conserge era la la maquinària què els que comencen a prepa- ció i els recepcionistes, i si cara amable de l’hotel, el que funciona a ple rar esmorzars coincideixen amb aquests somriuen o no i si van trucava als taxis, feia les reserves els que van entrar el dia abans”, ben vestits i ben pentinats. Es dels restaurants i s’ocupava dels rendiment, ens explica. “I això, cada dia.” pot tenir una estada agradable, encàrrecs especials, etc., i el que “Els mesos més potents són el però si al check-out (‘sortida’) hi s’enduia les propines. El recep- és una gener, del març al juny, i el se- ha un problema, la recepció és cionista, en canvi, era el que ha- meravella tembre, l’octubre i el desembre capaç de carregar-se la bona opi- via de resoldre les qüestions (aquest últim, pel que fa a sopars nió que el client tenia de l’hotel. conflictives. d’empresa). És una feina que ge- D’acord amb el que ens manifes- A la recepció hi ha tres torns. nera molta adrenalina, i, quan la ta el director de l’establiment, “hi El primer comença a les set del maquinària funciona a ple ren- ha un gran seguiment en la de- matí i dura fins a les tres de la diment, és quan funcionem de licadesa d’aquest personal, ja tarda, el segon va de les tres a meravella”, ens recalca. que moltes vegades han d’a- les onze de la nit, i el tercer, de guantar moltes coses: clients les onze de la nit a les set del La recepció és la nerviosos que s’han llevat amb matí, bàsicament. Els del matí targeta de visita el peu equivocat i que ho pa- fan els check-outs; els de la tar- guen amb qui menys culpa en da, els check-in, i els de la nit És l’hola i l’adéu. És la responsa- té. Cal aguantar i fer bona cara”. han de resoldre els problemes,

L’hora de l’esmorzar marca en tots ble de donar la primera impres- En una recepció hi ha un cap de els overbookings, han de fer els hotels l’inici de l’activitat diària sió i la darrera. El client, quan arri- departament i un adjunt. Des- fora els clients que no paguen prés hi ha l’staff: recepcionistes i han de fer el tancament del i ajudants de recepció. En deter- dia. És el torn més solitari, però minats hotels (sobretot els de el que té l’oportunitat de veu- cinc estrelles i de luxe), hi ha re què ha passat a l’hotel du- grums. Això depèn de la cliente- rant tot el dia. Els torns, en la. En un hotel urbà, on el client principi, no són rotatoris, per- és un home de negocis que viat- què, si no, ningú no podria te- ja per un parell de dies o poc nir mai una vida normal. Ca- més amb la seva maleta, el que dascú adapta la seva vida al busca és rapidesa. No vol estar seu torn i a la seva situació. esperant que baixi el grum del cinquè pis per ajudar-lo a pujar Els amos de la nit la maleta. S’ho fa sol. En hotels on la clientela és bàsicament tu- El nostre director, que va treba- rística, que viatja amb força ma- llar durant anys en el torn de nit, letes, és més normal que neces- coneix bé l’assumpte. Somriu sitin el servei d’un grum. mentre ho explica: “Si et vols Una altra figura històrica de la re- aprimar, agafa el torn de nit. Vas cepció que està desapareixent al contrari del món. Surts de la és la del conserge. Actualment, feina i, si de cas, vas al gimnàs o en la majoria d’hotels el recep- fas alguna activitat. Sopes una cionista fa les funcions també de mica mentre tothom esmorza, i conserge, però en alguns enca- a dormir. Dorms de dia, i, si és a ra es conserva aquesta històrica l’estiu, fa calor, hi ha soroll, no hi divisió. El director ens confessa ha tranquil·litat. Et lleves a les sis que “els que encara el mante- o les set de la tarda, esmorzes nen és per una qüestió de con- quan tothom prepara el sopar, i veni, de sindicats i de servei de te’n vas cap a la feina. Quan fas luxe, però la tendència és a des- festa, continues fent aquest ho-

16 reportatge

rari, la qual cosa vol dir que vius base d’unes plantilles, i ha de ser de nit, vas de marxa. Jo, els tres acceptada per la direcció de l’- anys que vaig fer aquest torn, em hotel. vaig aprimar entre sis i vuit qui- Després hi ha el cap de cuina, los.” Fa una pausa i afegeix: “Els que coordina. És el director d’or- del tercer torn són vampirs, questra. Després hi ha els caps viuen de nit, però és una feina de partida: el de carns, el de peix, que enriqueix molt. Ets el res- el de les salses, el de la cambra ponsable de la comunitat quan freda (on es fan les amanides i tothom dorm. Entre les quatre i les postres). A continuació hi ha les sis de la matinada passen els cuiners, els ajudants i els au- moltes coses en un hotel, i a ve- xiliars de cuina. Després vénen gades has d’intervenir-hi i posar- els stewards (rentaplats de vidre, hi coratge. La nit és molt canalla, vaixella i coberts) i els marmitons i, com més nivell tenen els hotels, (que renten olles). No és pas un més canalla és. Va associada a la sistema estamental, ja que, si capacitat econòmica. Amb di- algú hi té interès, pot anar pu- ners es compra tot.” jant graó a graó. Malgrat el que es pugui pensar, “Els cuiners constitueixen una tota aquesta activitat nocturna, raça a part”, ens assegura el di- l’hotel només la capitalitza al bar. rector. “I, dins els cuiners, els El producte fresc és la clau d’un bon servei de restauració Als bars dels hotels es desenvo- lupa molta activitat, de tota mena de negocis. L’hotel, lògica- ment, no intervé en cap mena de Restaurants gastronòmics transacció i només vetlla pel manteniment de la correcció i dins d’hotels: una aliança per evitar escàndols que afectin estratègica? la resta de la clientela. La funció dels qui treballen en un hotel és Carles Gaig, Cuiner i restaurador “veure, escoltar i callar”, i només intervenir quan altres clients es poden veure afectats. No és un fet casual, ni tan sols a l’equip humà que el forma. un fet provocat, que el Restau- I per què en un hotel? Doncs La cuina, la sala de rant Gaig, després de 135 anys perquè els hotels disposen d’u- tament convençut, ja que va ser d’estar ubicat al barri d’Horta, na cosa molt preuada i difícil de ell qui ens va engrescar a conti- màquines per tal d’estar més a prop de la trobar al centre d’una ciutat: es- nuar la nostra feina en un àm- En tot l’hotel queda clara la je- seva clientela majoritària, s’ha- pai. Tenen el luxe de posseir di- bit ben diferent al que estàvem rarquia: el director, els caps d’à- gi traslladat al centre de la ciu- mensions considerables. Avui acostumats. I bé, el resultat, set rea (recepció, departament co- tat, més concretament dins en dia establir un restaurant mesos després de la inaugura- mercial, sala, etc.) i els treballa- l’àmbit d’un hotel. gastronòmic no és fàcil. La re- ció, no podia ser millor, tant pel dors. Però a la cuina això es fa es- Les noves normatives munici- lació d’espai/client no és l’esta- que fa al tema de la cohabitació pecialment evident. La jerarquia pals i l’afecció urbanística de blerta, per exemple, per les nor- amb l’hotel, com per l’incre- marca la pauta. Dalt de tot hi ha l’antiga finca d’Horta van ser matives municipals o bé pels es- ment de feina. l’anomenat xef executiu. Tot i obstacles insalvables, i el restau- tàndards d’Hisenda. Pel que a mi respecta, el fet que que és cuiner, poques vegades rant va haver de buscar un nou Però el més important de tot és un restaurant gastronòmic s’u- es posa davant els fogons. És el espai per poder continuar la que l’explotació, o en el nostre biqui dins un hotel, és de totes que gestiona i crea l’oferta gas- seva llarga tradició en la restau- cas la propietat, tingui molt clar totes positiu, sempre que es dei- tronòmica. Un cop a l’any fa tota ració pública a Barcelona. que els valors afegits que li po- xin les coses molt clares i hi hagi l’oferta d’esmorzars, menú de Entre les diverses opcions (tres, dem aportar en el seu àmbit si- una clara voluntat i convicció treball, coffe breaks, celebra- concretament), n’havíem de guin prou enriquidors per per part de la propietat del que cions i del menjar del personal triar una, i la de l’Hotel Cram apostar-hi amb tota convicció. signifiquen aquest tipus d’esta- (anomenat internament “la fa- creiem que va ser la més assen- El propietari de l’hotel, Josep bliments, com ha estat el nos- mília”). L’oferta de la carta, la fa yada, tant per al Gaig com per Maria González, n’està comple- tre cas. cada dos o tres mesos i sobre la

17 reportatge

d’hotel i els de restaurant, tenen rior. Per exemple, el Majestic té i sempre ha de ser personal de Si et vols perfils ben diferents. El cuiner un gran restaurant, però al vol- la màxima confiança” ens co- aprimar, agafa el d’hotel ha de ha de ser més que tant del Majestic hi ha també menta el director. “És personal organitzat, perquè ha de donar una gran oferta de restauració. que entra en habitacions on el torn de nit menjar no només a un segment. Avui, als hotels es menja tan bé client es pot haver deixat el Ro- De la seva cuina ha de sortir si- o més bé que als restaurants, i lex o diners, entre altres moltes multàniament una carta, un més bé de preu, perquè nosal- coses.” menú, una celebració, un servei tres no ens guanyem la vida La governant és la responsable d’habitació i un sandvitx per al amb el restaurant. És un servei de mantenir l’hotel en estat de bar. Ha de tenir una sensibilitat complementari.” revista. La seva feina es podria organitzativa diferent de la que qualificar com la de clauera o requereix el cuiner d’un restau- La neteja que mai no majordoma, però actualment va rant. De totes maneres, la rota- s’acaba més enllà d’aquesta tasca. S’o- ció a les cuines dels hotels és cupa de la decoració i l’interio- constant. Per què? Perquè van A les nou del matí es comencen risme, i dels mil i un detalls que incorporant coneixement i per- a fer les habitacions, tot inten- fan l’estada dels clients més con- què arriba un punt en què ja no tant que abans de les cinc de la fortable. És la que manté l’estè- absorbeixen res. Han acabat el tarda estiguin totes acabades. A tica de l’hotel. seu cicle aquí”, conclou taxatiu. la tarda, hi ha cambreres que re- El nostre director es manifesta passen constantment els ser- com un maniàtic de la netedat. Menjar als hotels veis: bar, restaurant, lavabos, ha- “La governant repassa cada ha- bitacions day-use (utilitzades bitació un cop la cambrera de “Abans es deia que el menjar per unes hores) i canvis de tova- pis l’ha feta. Jo faig auditories, dels hotels era fatal, però afor- llola. Contínuament hi ha servei. allò que en diem tour of the tunadament això és un fet que Cada dia es fa tot, i de manera house. Un cop al mes faig una pertany al passat. Això està més permanent es fa a fons un cop volta per l’hotel fent «la prova que oblidat”, ens remarca el di- al mes el restaurant, el hall, etc. del cotó». I no només pel que fa rector. “A Europa, les celebra- Les habitacions: rajoles, juntes a netedat, sinó també a instal·la- cions familiars i els grans nego- de silicona, la calç, polir el terra, ció, etc. I, una setmana després, cis es fan als hotels. El que pas- desmuntar els llits i desfer els jo o un adjunt, fem el seguiment

La neteja constant i meticulosa és un sa és que Barcelona té una ofer- matalassos. “Per fer la neteja, a per veure si el problema ha es- dels pilars de la qualitat de servei ta gastronòmica externa supe- vegades cal tenir molt estómac, tat solucionat.”

18 reportatge

El capità del vaixell cepcionista i comercial. I això L’hotel dels embolics “Menys dormir, visc aquí”, ens em permet mantenir una con- Els hotels són un compendi confessa. “Si dorms a l’hotel, versa amb qualsevol treballa- del comportament humà, d’al- acabes no tenint intimitat per a dor de l’hotel. Fa l’efecte com tes passions i, sovint, de bai- res, i és convenient mantenir la si a les cadenes hoteleres els in- xes passions. A llarg dels anys privacitat per tal de no perdre teressés rebaixar el perfil exe- de professió, tant el director l’objectivitat en la feina.” Tot i cutiu del director de l’hotel, com la resta del personal han així, “la ràtio de divorcis en com si fos un «delegat» de la après a tractar amb tacte tots aquesta feina és molt elevada”. companyia”, manifesta. aquests afers humans, a voltes Reconeix que “és una feina amb «perills», ja que conté un y n a

gran component de relacions b l a G

públiques, de tracte amb altres a t Hotel Overlook i p e P

persones”. : o t o

Cada dia entra a un quart de Marcos Ordóñez, Escriptor F nou del matí i esmorza a l’hotel, al restaurant, tot repassant la Els hotels de pel·lícula po- història del cine: el forat ne- premsa diària i estant pendent drien constituir un petit sub- gre d’una pàgina en la qual de les converses dels hostes. gènere cinematogràfic, per la una frase banal —“Molt tre- “Aprenc molt de les converses quantitat d’històries que el ci- ball i poca diversió fan de Jack entre la gent de les convencions nema ens ha servit dins un noi dolent”— es repeteix que s’hostatja a l’hotel. Són gent aquests establiments. Lluny fins a l’infinit. que no es coneix, i ben sovint el potser del glamour que la ma- En mans d’un director qual- motiu de la seva conversa és el joria desprenen, l’escriptor sevol, l’interior de l’Hotel “entrant” en una fotografia mateix hotel: com has dormit?, Marcos Ordóñez ens porta el Overlook es convertiria en perduda en l’última paret. com és l’habitació?, com trobes record d’un dels hotels més una previsible apoteosi d’om- També hi ha una foto que co- l’esmorzar?”. esborronadors del setè art (i bres malignes i passadissos bra vida i es converteix en punt Ens fa saber que treballa “amb del quart: no oblidem que la obscurs. Kubrick, que no era de fuga a l’habitació de Barton la porta oberta per a tothom. pel·lícula de Kubrick adapta un qualsevol, va filmar amb la Fink, dels germans Coen, una Has de ser accessible. Però nor- una novel·la d’Stephen King). mateixa llum humans i fan- altra película que utilitza l’ho- malment el director d’un gran tasmes, tot banyant-los en tel com a espai mental d’un es- hotel és justament el contrari. Els escriptors sempre podrem una omnipresent claredat ge- criptor presoner dels seus fan- No es deixa veure, és el gran omplir una pàgina d’helicòp- lada, com la flourescència ar- tasmes. desconegut”. I afegeix: “no m’a- ters, traslladar els personatges tificial i perpètua de les pre- Hotel buit o territori en ruï- grada reunir-me; només faig a l’altra banda del món o con- sons o dels malsons, on tot ha nes, però sempre poblat de una reunió setmanal el dilluns. densar cinquanta anys en unes de quedar exposat. veus, com el que va retratar Debatem temes de manera de- quantes línies, però mai no La llum freda i desvetllada de Marguerite Duras a Son nom mocràtica: «Des de pisos es pro- aconseguirem l’adjectivació, l’Overlook i la seva duplicació de Venise dans Calcutta dé- posa això; què us sembla?», i instantània i tremendament exacta, el fulgor literalment gè- sert, on ressonaven els ecos opinem tots. Jo no sóc més que perdurable, que aconsegueix lid del laberint cobert de neu, (crits, xiuxiuejos i copes entre- la suma del meu equip. Si el un cineasta tot establint la “adjectiven” amb tanta justesa xocant) d’una llunyana his- meu equip no ho fa bé, jo sóc llum precisa per contar una el terror, que, pel seu grau ex- tòria d’amor perdut. A l’Ho- dolent”. història. trem de realitat, instauren una tel Overlook retruny, cada Actualment, l’hoteleria està in- L’Hotel Overlook, inven- suprarealitat poderosíssima, nit, el lent esclat d’una onada corporant a les direccions dels tat per Stephen King i revis- incapaç de funcionar amb els de sang abatent-se contra la hotels gent provinent de fora cut per Kubrick, és el vertader clixés del terror convencional. paret interior d’un crani, i del sector turisme: de ciències protagonista de La resplen- Richard Jameson, que va de- l’alternança obsessiva de les empresarials, d’econòmiques i dor: la metàfora perfecta de la finir La resplendor com “la rodes d’un cotxet que colpeja d’enginyeria. Segons el seu pa- ment en conflicte d’un es- pel·lícula underground més el terra de fusta i emmudeix rer, això és un greu error. “A criptor en crisi. Un enorme cara de la història”, la vincu- després sobre els trams enca- part de la formació università- espai habitat per fantasmes, la a Wawelenght, de Michael tifats dels seus passadissos, ria en hoteleria i turisme, jo he en el centre del qual batega Snow, film en què la càmera com la remor d’una vella mà- sigut rentaplats, auxiliar de cui- un dels mecanismes de terror es desplaça per un inacaba- quina d’escriure que, de sob- na, cuiner, bàrman, cap de ba- més simples i poderosos de la ble espai buit, per acabar te, deixa de funcionar. rra, cambrer, noi de planta, re-

19 reportatge

massa humans. na habitació per hores, “és un fet treballadors han de saber com- “Quan un client demana la ma- més vell que la mateixa hotele- portar-se, perquè a vegades es teixa habitació, cal començar a ria”, ens confessa el director. produeixen equívocs. Clients de sospitar. Sovint no és perquè li “Tots els hotels ho fan, i això els cultures no occidentals tenen agradi o sigui bonica, sinó per- permet, quan es dóna, rendibi- paràmetres diferents als nostres, què potser hi té alguna cosa litzar sobre manera les habita- i a vegades això genera situa- amagada”, ens comenta. “I cal cions. Puc utilitzar-les dues i tres cions enutjoses per a les cam- identificar-ho per evitar poste- vegades en un mateix dia, i a breres de pisos, per exemple”. riors complicacions”. més puc cobrar-li al client la ta- Un altre assumpte que també “A vegades som còmplices rifa que li pertoca i sé que no ha de ser tractat amb molt de dels nostres clients: tenim co- protestarà.” tacte és el de les diferències Coure el pa és una activitat diària dis d’incògnit. Tu vols venir a Pel que fa a aquest aspecte de culturals. “Els costums culina- i constant l’hotel però no vols que ho sà- les tarifes, el director ens co- ris o gastronòmics dels clients piga ningú. Estàs aquí, però menta que “la gent n’ha après orientals a vegades poden d’incògnit. ¿Saps què significa moltíssim, i saben que el preu contrastar massa amb els nos- haver de treure el client per de les habitacions varia fins i tres i comportar situacions xo- l’escala de personal i per l’a- tot durant el mateix dia, com cants, com ara veure’ls prepa- parcament mentre la seva les tarifes d’avió. Aquests rar-se els seu propi te, amb els dona l’espera al hall?” I és que clients apareixen a última hora estris corresponents, al restau- el binomi infidelitat/hotel fun- de la tarda i intenten pactar un rant de l’hotel. Cal actuar amb ciona a ple rendiment. preu. A vegades se’n surten, i tacte tothora.” En aquest sentit, les habitacions altres, no”. “Malgrat tot, aquesta feina és anomenades de day-use (ús Pel que fa a les insinuacions, el una droga, t’enganxa”, conclou diürn), és a dir, la utilització d’u- director ens adverteix que “els satisfet i convençut. I

Hotels amb encant

ALTA IGLOO HOTEL HOTEL NEGRESCO HOTEL BURJ-AL-ARAB Construit l’any 2000 i situat a la localitat d’Al- Representant per excelència dels hotels amb Situat prop de Dubai (Emirats Àrabs ta Friluftspark, al nord de Noruega, en ple glamour, és situat en plena Costa Blava fran- Units) i propietat del seu xeic, està consi- cercle polar àrtic, fa gala de ser el més gran cesa, a Niça. Inaugurat el 1913, l’edifici, un derat l’hotel més luxós del món –i un dels hotel situat més al nord del món. palau estil Belle Époque, està considerat Mo- més cars (l’habitació més barata costa L’Igloo mesura 1.600 metres quadrats, i tant nument Històric Nacional i està decorat i mo- 1.600 E). Construït sobre una illa artifi- l’exterior com l’interior de l’hotel estan fets blat amb tota mena d’antiguitats i obres d’art cial, el famós “hotelvela” (per l’especial de neu i gel; les habitacions, els llits i fins i tot úniques. Consta de 145 habitacions i 24 sui- forma del seu edifici) té 321 metres d’al- els gots del bar. tes, totes decorades de forma individual i ba- çada i disposa d’heliport. Té 202 suites de Obert només a l’hivern, consta de vint habi- tejades amb noms com Suite Louis XVI, luxe, totes elles equipades amb els últims tacions i cinquanta llits, està decorat tot amb Pompadour, i Traviata. El seu restaurant, avenços en tecnologia digital i servei per- esculptures de gel que li donen tot un aire de Chantecler, acumula punts i estrelles a les sonalitzat per a cada client. Té set restau- conte de fades. Malgrat que la temperatura guies Gault Millau i la Michelin, i està regit rants, un dels quals és submarí i, un altre, exterior pot arribar a ser molt freda, dins l’- pel reconegut xef Alain Llorca. Durant molt suspès en l’aire. Per a les parets de la hotel roman sempre entre –4 i –7 º. temps va ser l’hotel més famós entre la beau- recepció estan construïdes amb marbre Ofereix tota mena d’excursions per la neu i tiful people, i alguns dels seus clients van ser de Statutarios, el mateix que utilitzava la natura saltvatge d’aquells paratges glaçats. Dalí, Ava Gardner o Alfred Hitchcock. Miquel Àngel.

20 reportatge

i a la UB... Alguns dels centres i ensenyaments de la UB vinculats amb el reportatge són els següents:

Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT (EUHT CETT) Centre adscrit a la UB, imparteix la Diplomatura en (CETT consultors). Turisme, amb dos itineraris: Direcció Hotelera i Direc- www.cett.es [email protected] ció en Turisme, Viatges i Oci. Av. Can Marcet, 36-38 08035 BARCELONA El Grup CETT és un complex de formació turístico- Tel. 93 428 07 77 Fax 93 428 67 77 hotelera que integra en un mateix espai un centre Transports: de formació, un hotel (Hotel Alimara ****), una agèn- Metro Mundet, línia 3 cia de viatges (Viatges Century) i una consultoria Línies de bus: 10-27-60-73-76-173-B19-N4

La Diplomatura en Turisme, un ensenya- xements teòrics sobre l’organització, les com receptores, amb creativitat i capaci- ment de primer cicle homologat, té dos iti- funcions, l’explotació i les relacions entre tat per innovar i incorporar les noves tec- neraris: els departaments de reserves, recepció i nologies i tècniques d’organització. DIRECCIÓ HOTELERA consergeria, pisos, aliments i begudes, i al- Els alumnes aprenen els coneixements Per poder donar resposta a les noves ex- tres serveis, utilitzant suports informàtics tècnics i de gestió necessaris per poder pectatives del sector hoteler, el CETT ha aplicats a la gestió hotelera. Alhora, tam- respondre a les exigències de la deman- creat l’itinerari de Direcció Hotelera dins la bé incorporen coneixements per a la ges- da professional: coneixement de les di- Diplomatura de Turisme. tió d’àrees més funcionals com els recur- ferents estructures del mercat turístic, Aquest itinerari té com a objectiu for- sos humans, el màrqueting i l’administra- aplicació dels principals conceptes eco- mar futurs professionals qualificats per ció i gestió d’empreses. nòmico-financers de les empreses turís- dirigir empreses hoteleres amb creati- tiques, utilització de les tecnologies apli- vitat i capacitat d’innovar i d’incorporar DIRECCIÓ EN TURISME, VIATGES I OCI cades a la promoció i comercialització les noves tecnologies i tècniques d’or- L’objectiu de la Direcció en Turisme, Viat- turística: CRS-GDS, DMS, anàlisi i disseny ganització i direcció. ges i Oci dins la Diplomatura de Turisme de sistemes d’informació..., principis bà- Mitjançant les assignatures específiques és formar professionals qualificats per di- sics de la gestió de destinacions, i es- ¡i de gestió, els alumnes aprenen els conei- rigir empreses turístiques, tant emissores tructures de gestió del patrimoni. Guanya un cap de setmana a l’hotel El Montanyà amb el concurs “La foto de l’estiu” Si ets membre de la comunitat università- O també ens ho podeu fer arribar a tra- ria (professor, estudiant o PAS), pots par- vés del correu electrònic a: ticipar en el concurs “La foto de l’estiu” i [email protected] guanyar un cap de setmana per a dues persones entre el 15 d’octubre i el 15 de El consell de direcció de la revista esco- novembre a l’hotel El Monta-nyà (Seva), llirà la millor fotografia i es posarà en en el Pre-Parc Natural del Montseny. contacte amb el guanyador, que a més Per participar-hi ens has d’enviar abans es publicarà en el proper número d’a- del 10 de setembre una fotografia de les questa revista, del mes de setembre- teves vacances d’estiu i les teves dades octubre. La UB es reserva el dret de personals: nom i cognoms; adreça pos- publicació de totes les imatges que rebi tal; telèfon i adreça electrònica. i no retornarà el material enviat. Podeu enviar-nos-ho per correu postal, indicant en el sobre “Concurs la foto de L’Hotel El Montanyà, a només 50 quilòmetres de Barcelona, és situat al Pre-Parc del l’estiu”: Montseny, a prop de Vic. Disposa d’instal·lacions de fitness i hi ha la possibilitat de Universitat de Barcelona practicar mountain bike, quads, classes de golf o classes d’equitació. El premi dóna Comunicació dret a l’allotjament i esmorzar per a dues persones un cap de setmana entre el 15 Gran Via de les Corts Catalanes, 585 d’octubre i el 15 de novembre (més informació sobre Hotel El Montanyà, a 08007 Barcelona www.elmontanya.com/).

21 reportatge

Què hi fan, els investigadors, B U , a d a d r u F a i r ò l G : o t o a l’Antàrtida? F Era la Terra Incognita Australis dels cartògrafs antics, la misteriosa terra del sud (Antartikos) que s’oposa al territori nord de l’Óssa Polar (Artikos). Destí d’exploradors i navegants, el continent gelat és avui un objectiu de la ciència internacional.

A l’illa Livingston, uns investigadors prenen mesures geofísiques, el 1996, per conèixer el gruix del gel. Per precaució, motos i trineus van encordats

L’Antàrtida és el continent més 327 km/h a Dumon d’Urville (ju- dels icebergs i la banquisa gela- Text: aïllat de tot el planeta. Més del liol del 1972). El punt més alt, el da. Un món inhòspit i llunyà que Rosa Martínez 98% del territori està cobert pel Massís Vinson (4.987 m), el va avui dia està en el punt de mira Agraïments: gel, i dues grans escotadures, els descobrir el 1957 un avió militar de la ciència internacional. Manuel Ballesteros mars de Ross i de Weddell, l’han nord-americà, i avui és un dels “L’Antàrtida és un continent Jaume Calvet partit en dos lòbuls: a l’est, l’An- set cims —Seven Summits— molt desconegut encara —diu Glòria Furdada tàrtida oriental, la més gran, i a somniats pels alpinistes. Volcans Jaume Calvet, catedràtic del De- Jordi Llorca l’oest, l’Antàrtida occidental, actius, com ara el mont Erebus partament de Geodinàmica i Joandomènec Ros amb el llarg braç de la Penínsu- (3.794 m), a l’illa Ross, a 10 km de Geofísica de la UB—, i els geò- la Antàrtica que apunta cap a l’A- l’estació de McMurdo, mostren legs hi anem a estudiar àrees mèrica del Sud. Delimita el con- la vitalitat geològica del conti- d’especial interès. Per exemple, tinent la convergència antàrtica, nent alliberant tones de diòxid la Península Antàrtica, que és franja de transició als extrems de carboni cada any a l’atmos- continuació de la serralada dels sud de l’Atlàntic, de l’Índic i del fera. Andes, i on contacten plaques Pacífic, més enllà dels rugents No té limits, l’atracció per l’An- tectòniques.” L’estiu austral del Prop del quarantes (roaring forties) de la- tàrtida. El 1603, Gabriel de Cas- 1989-1990 sortia la primera ex- 80% de l’aigua titud, on els canvis atmosfèrics tella, militar espanyol, va ser el pedició de geòlegs de la UB cap són continus i sobtats. primer navegant al món a albi- al continent austral. Destí: la dolça del planeta És el continent dels rècords. rar les “muntanyes cobertes de base Joan Carles I, a l’illa Li- Com ara els –89,2 ºC de tempe- gel”de les Shetland del Sud, a la vingston a les Shetland del Sud, és gel antàrtic ratura, el 21 de juliol del 1983, a Península Antàrtica, al sud del a la Península Antàrtica. Objec- l’estació Vostok. És el continent paral·lel 60. Durant segles, na- tiu: estudis de la geologia i geo- més llunyà, també el més alt i vegants, baleners, aventurers i morfologia de la zona. Amb es- ventós, amb el registre rècord de exploradors han viatjat al món quís i a peu, anaven per la gla-

22 reportatge

À FR L’Antàrtida IC D A U S al mòn L E D A C I R È

M

A

ANTÀRTIDA El continent

A antàrtic U

S

T

R

À

L I

A OCEÀ ATLÀNTIC

TERRA DE COATS TERRA DE LA REINA MAUD TERRA PENÍNSULA D’ENDERBY ANTÀRTICA MAR DE WEDDELL TERRA DE MCROBERTSON

MAR DE Massís BELLINGSHAUSEN Vinçon

POL SUD TERRA DE MARIE BYRD

MAR D’AMUNDSEN

TERRA DE OCEÀ PACÍFIC WILKES

TERRA DE Gel a màxim VICTÒRIA gruix MAR DE ROSS 4.776 m (15.670 BADIA peus) MACMURDO TERRA D’ADÈLIA OCEÀ ÍNDIC

El continent antàrtic: Illa de Livingston Àrea total: 13.661.000 km2 Àrea de la barrera de gel de Ross: Joan Carles I 490.000 km2 Superfície lliure de gel: 48.310 km2 (0,4% continent) Altura mitjana: 2.500m Màxim gruix del gel: 4.776 m (Terra d’Adèlia) Gabriel de Castella Illa Decepció Temperatures mitjanes: Costa: estiu 0ºC / hivern -18 ºC a -29 ºC Continent: estiu -40 ºC / hivern -68 ºC Illes Shetland del Sud Península Antàrtica i illes: Bases espanyoles estiu: 0 ºC / hivern -9 ºC

23 reportatge B U , s o R c e n è m o d n a o J : o t o F

cartogràfics, imatges de satèl·lits Llacs sota el gel i fotografies estereoscòpiques L’Antàrtida té molts llacs d’aigua confirmen el retrocés dels fronts dolça, soterrats en la massa de glaciars a Livingston. Des del gel, encara per descobrir. N’hi 1956, que és de quan daten els ha de coneguts, com el llac Van- documents fiables més antics, el da, a les Terres de Victoria, o el casquet de gel de l’illa Livings- Vostok, el més famós, un llac ton ha reduït la seva extensió en sublgacial de l’Antàrtida est, si- un 5%. El retrocés del gel està lli- tuat sota el sondeig Vostok. És gat al canvi de temperatura glo- a 4.200 m sota el gel, i té uns 700 cera, les morrenes, les platges i gia adversa, tempestes, distàn- bal al planeta. A la glacera, els metres de profunditat màxima. els afloraments rocosos. Volien cia geogràfica, aïllament físic i geòlegs de la UB també carto- El sondeig Vostok va ser aturat esbrinar, en col·laboració amb sensació de solitud, en saben grafien capes de cendres, vesti- abans d’arribar al llac Vostok, i un equip de geòlegs de la Uni- molt tots els expedicionaris. gis de les erupcions del volcà de s’està treballant per establir-hi versitat Complutense de Ma- l’Illa Decepció. Són línies fos- tecnologies no contaminants drid, la història geològica de l’i- Gel i cendres ques, enmig del blanc-blavós que permetin mostrejar-lo sen- lla. Els darrers anys, ja amb mo- El gel es mou. El règim d’ali- del gel, fàcilment identificables, se introduir-hi modificacions. tos de neu, el seu objectiu ha es- mentació, ablació (pèrdua) i mo- i útils per obtenir sèries tempo- Però la cosa no acaba aquí. Cu- tat la glaciologia i la dinàmica del viment de gel, l’estudien els ge- rals de dades i estudiar la dinà- riosament, el llac Vostok és tam- gel, tema que continua en la ac- òlegs de la UB a la glacera John- mica glaciar. Fins i tot d’explo- bé un model per estudiar les tra- tualitat un equip de la Universi- sons, una petita conca del cas- sions nuclears, l’Antàrtida en té ces de vida en els oceans de les tat Politècnica de Madrid. A l’illa quet glaciar de l’illa Livingston. un registre propi: el cesi-137, isò- llunes de Júpiter. Decepció, antic refugi de les flo- Quan arriba al mar, la gelera for- top radiactiu produït per fissió Pels sondejos de gel, podem sa- tes baleneres, la base Gabriel de ma penya-segats de més de 30 nuclear i alliberat a l’atmosfera, ber com era el clima i la compo- Castella dóna també cobertura m d’altura. Línies d’estaques, cla- queda dipositat en les capes de sició de l’atmosfera fa mil·lennis. a geòlegs d’altres centres es- vades a la gelera, registren el gel i sediments antàrtics. I els ge- Els sondejos de Vostok i del pro- panyols que hi treballen. De di- moviment global del gel amb el òlegs n’estudien les traces a Li- jecte europeu EPICA han tret ficultats logístiques, climatolo- temps. Estaques, documents vingston. testimonis de gel continu fins a B U , t e v l a C

Dies antàrtics e m u a Jaume Calvet, catedràtic del Departament J : o t o

de Geodinàmica i Geofísica de la UB F

Hi ha diverses menes de dies an- Els dies esplèndids, molt poc tàrtics. Els dies de campament, freqüents, en què després d’un en què es viu en tendes, planta- bon esmorzar amb pa acabat de des sobre la glacera. Cuinant en fer sortim a treballar a la glace- petits fogonets amb els quals ra. El bon temps ens acompa-

s’escalfen les llaunes de conser- nya, les motos de neu s’enge- Mesura amb teodolit de la posició d’estaques clavades al gel a l’illa Livingston va i l’aigua per al menjar liofilit- guen a la primera i podem fer el 1994 zat. Rentant-se les puntes dels perfectament totes les mesures amb un temps incert, emboi- que de mica en mica es van su- dits i la cara amb una mica de que volíem amb l’estació total, rats, mig plujosos, en què men- mant hores de feina. neu. I fent recorreguts amb es- sense que ens fallin les bateries. tre s’esmorza es va mirant al cel En tots els casos, en tornar a la quís per la glacera fins als aflo- Dinem al cim d’un pic amb una pels finestrals i finalment es de- base, la nostra casa antàrtica, ens raments rocosos, les morrenes vista fantàstica sobre la glacera i cideix anar a la glacera a treba- espera un bon sopar amb tots o les capes de cendres volcàni- el mar i amb les muntanyes del llar amb el desig que el temps els companys. Són estones en les ques que hi ha dins del gel. O Friesland cobertes de gel com millori. Aquests dies són molt quals cada un explica els seus passant-se tot el dia a la tenda un pastís de nata gegant. Tor- freqüents a Livingston. A vega- petits èxits i fracassos del dia i en perquè el mal temps ens ha atra- nem a la Base amb una magní- des s’aconsegueix treballar unes què anem teixint dia a dia una pat i no podem ni treballar ni fica posta de sol, que dóna a la poques hores, altres no es pot bona amistat amb gent que po- tornar a la base i cal esperar que neu i al gel uns fantàstics colors fer res en tot el dia, però és im- ques setmanes abans ens era amaini la tempesta. daurats. Els dies que comencen portant intentar-ho sempre, ja desconeguda.

24 reportatge

3.000 metres de fondària. Són columnes de gel que parlen de A la caça de meteorits al gel la història climàtica dels darrers 800.000 anys al planeta. Són re- De meteorits, en cauen pertot cadenes muntanyoses, el gel s’han reproduït de forma inor- gistres del passat que connec- arreu. Però la possibilitat de tro- acumulat és sublimat pel sol, i gànica. Potser eren artefactes ten el clima de l’Antàrtida amb bar-ne a l’Antàrtida és més alta. els meteorits afloren a superfí- de tècnica, fruit de la manipula- la resta del planeta i donen sig- És el destí ideal per als cercadors cie. Cada any hi ha expedicions ció de la mostra. nes de l’impacte de les activitats de meteorits. El 1969, un sis- científiques a la caça de meteo- “Des del segle XIX —diu Jordi humanes en el medi natural. Es- mòleg japonès va trobar per ca- rits sobre la capa blanca del Llorca—, se sap que hi ha ma- tudis sobre paleomagnetisme, sualitat nou meteorits a prop de glaç. Primerament, les àrees són tèria orgànica als meteorits. En geociències marines, estabilitat les muntanyes Yamato. Una se- estudiades amb satèl·lits i heli- aquell moment, l’ALH 84001 va i desplaçament dels fons marins, gona expedició va trobar-ne còpters, i després, es rastregen ser un autèntic revulsiu per als relleu submarí, etc. completen prop de set-cents a la zona. Grà- a peu o amb trineus motoritzats científics: obria noves perspec- la visió global de la història geo- cies a l’Antàrtida, les col·leccions (separats cada 25 m). Quan es tives en l’estudi de l’origen de la lògica i climàtica de l’Antàrtida meteorítiques al món han pas- troba un meteorit, s’anota la vida.” La ciència continua bus- i del planeta. sat dels tres mil exemplars als seva posició exacta, es fotogra- cant pistes de la vida en els trenta mil. Més del triple que els fia, se li dóna un nom i es guar- emissaris caiguts del cel. No n’hi meteorits trobats durant segles da en una bossa esterilitzada. ha prou amb molècules orgàni- Fòssils atmosfèrics a la resta del planeta. Les raons? “Els meteorits són béns naturals ques d’interès prebiòtic. Cal tro- El gel atrapa bombolles de ga- És un continent cobert de gel, i que cal preservar —comenta bar polímers, molècules més sos, petites cambres on reposa els meteorits són fàcils d’identi- Jordi Llorca, professor del De- grans, més afins a la vida. Per l’atmosfera de temps remots. ficar. L’escorça fosca ressalta en partament de Química Inorgà- exemple, pèptids, que són peti- Són arxius del passat, una mena la capa gelada. El glaç flueix de nica— i protegir per a l’estudi tes cadenes d’aminoàcids. Això de fòssils atmosfèrics que són l’interior del continent cap a les científic. Dels milers de trobats no s’ha trobat encara. Trobarem estudiats amb interès pels cien- costes i arrossega tota mena de a l’Antàrtida, sabem que uns la resposta a l’Antàrtida? tífics. materials. Quan topa amb les quinze són de la Lluna, quinze vénen de Mart, i la resta són mis- y t i s r satgers del cinturó d’asteroides, e v i n

U que són la gran majoria.” Als d r

o Un fet f meteorits, se’ls fan estudis quí- d n a t

S mics, petrològics i isotòpics. Per , preocupant: m

o a l’anàlisi isotòpica, se sap si és b i e

M un material extraterrestre caigut

s l’estiu austral del r e d a la Terra. També podem saber n A :

o 1999-2000, una

t el temps que està badant per o F l’espai. empresa privada Vida a Mart? buscava meteorits Quin és el meteorit més famós de l’Antàrtida? L’ALH 84001 (el a l’Antàrtida. Pel primer, trobat a Allan Hills el seu valor i raresa 1984), que pesa 1,93 kg. Trobat el desembre del 1984 per un en el mercat, equip nord-americà, és un me- teorit marcià. Uns indicis de pos- l’interès comercial sible vida fòssil d’origen extra- dels meteorits és terrestre li van donar fama mun- dial: unes estructures microscò- exagerat. Tot i el piques tubulars, molt similars morfològicament a la d’alguns Tractat Antàrtic, grups bacterians antics de la són un objectiu Terra. Eren restes de bacteris fòssils? Vida organitzada a Mart? cada cop més Avui dia, la idea ha perdut for- Condrita ordinària trobada per una expedició americana el gener del 1996 a ça. Les estructures del meteorit desitjat. Queen Alexandra, Antàrtida

25 reportatge

La regió Biodiversitat al límit polar austral és “Nou líquens, cinc molses i funciona l’ecosistema, sobretot El millor laboratori també una quatre algues”. La primera llis- el marí. Per exemple, el krill (Eu- fred ta d’espècies vegetals antàrti- phasia superba), els petits crus- L’aïllament geogràfic i les tem- plataforma ques, la va fer el metge i botà- tacis del zooplàncton, és prou peratures extremes fan de l’An- excel·lent per a nic britànic Joseph Dalton Ho- conegut. Més difícil és saber el tàrtida un laboratori natural oker el 1843, a bord del mític que passa als fons litorals per- únic al món per estudiar la di- l’observació Erebus, comandat pel capità Ja- torbats pels icebergs i a les ai- nàmica, les adaptacions fisiolò- mes Ross. Solcat per vaixells gües que tot l’any estan per giques i l’evolució de les espè- astronòmica i baleners i foquers durant se- sota de 0 ºC. Des de fa milions cies. És també un excel·lent sen- l’estudi de gles, l’oceà austral és un dels d’anys, una barrera física —el sor dels canvis climàtics, ampli- més rics en biodiversitat al corrent circumpolar— aïlla els ficats a les regions polars pels l’espai. món. “Fa tres segles que s’ex- éssers vius de l’Antàrtida. Per intercanvis energètics entre at- ploten recursos vius de l’An- això, una part de la nostra fei- mosfera, gel, oceans i biota. tàrtida —diu Joandomènec na com a biòlegs és estudiar les “Per què hi anem, els biòlegs, a Ros, catedràtic del Departa- estratègies de supervivència i l’Antàrtida? És un dels llocs del ment d’Ecologia a la UB—, les adaptacions dels éssers vius planeta —diu Joandomènec però encara no sabem com a la vida extrema.” Ros— on l’impacte humà no

Qui pot investigar a l’Antàrtida? El Comitè Científic per a la Recerca a l’Antàrtida (SCAR) regula la recerca internacional a l’Antàrtida, protegeix el medi ambient i dóna assis- tència tècnica independent al Tractat Antàrtic. Va ser fundat a l’Haia (Països Baixos) el març del 1958 pel Consell Internacional per a la Cièn- cia (ICSU) i avui dia l’integren més de trenta països. Espanya n’és membre de ple dret des del 1987, un cop ratificat el Tractat Antàrtic el 1982. L’SCAR és premi Príncep d’Astúries 2002 de cooperació internacional pel suport a la col·laboració i la recerca internacionals a l’Antàrtida.

Pingüins d’Adèlia (Pygoscelis adeliae), els més ubics i cridaners dels animals antàrtics, fotografiats pel catedràtic Joandomènec Ros a l’ancó de Drescher, en la campanya antàrtica a bord del Polarstern el 1998

26 reportatge

s’ha deixat sentir encara massa. neta, la riquesa biològica aniria en biodiversitat: els fons litorals Malgrat que s’hi pesca en certs en augment dels pols cap a la per dessota de l’acció dels ice- Els ambients llocs, és un continent protegit, zona equatorial. És com si la bergs i les muntanyes subma- encara sense explotar. És un ter- vida tingués més afinitat pels rines. Són oasis plens de vida marins antàrtics ritori pràcticament verge i, per ambients càlids i tropicals i fu- —gairebé com els esculls co- tant, molt fràgil. I força desco- gís del territori més inhòspit del ral·lins de latituds tropicals— són una explosió negut, encara, per als científics.” fred i el gel. En el domini aus- als fons antàrtics, amb espècies de biodiversitat Desconegut i, a més, amb sor- tral, el paradigma no és tan real. de flora i, sobretot, de fauna en- preses. Si fem cas del gradient La raó és la descoberta d’am- cara per descobrir. clàssic de biodiversitat al pla- bients marins antàrtics molt rics Una gran farmàcia B U ,

s natural o R

c De la vida en el món glaçat, el e n è

m científic n’aprèn les estratègies o d n

a de la vida al límit. Són lliçons de o J : o t supervivència, fins i tot, a escala o F molecular. Exemples? Les pro- teïnes anticongelants, que evi- ten la formació de cristalls de gel en animals marins. O les que re- sisteixen temperatures molt al- tes, d’ambients volcànics. Ara, als laboratoris, s’estudien i s’in- Cria de foca de Weddell (Leptonychotes weddelli) tenta utilitzar-les en enginyeria s e d i r è p s e H

Bussejar a –1,5 ºC o i B , z

Manuel Ballesteros, professor del Departament e u g í r

de Biologia Animal i membre del Club d’Immersió d o R l e

Biologia (CIB) de la UB u n a M n a u J (Illot del Grup Inútil, 24 febrer oprè en 7 i 8 mm de gruix fets a : o t o del 2003). “[...] La primera im- mida, vestit monopeça interior F pressió de bussejar sota un iceberg de calor, guants secs de làtex és impactant. Tenim uns 5 m de reforçat amb folre interior, mo- visibilitat, i la imatge submergi- nobotelles d’aliatge lleuger de 15 da de la panna de gel impressio- litres de capacitat carregades a na. Està sostingut en el fons per 200 atmosferes, armi-lles hi- un sortint cònic, i crec que si ara drostàtiques, llast (20 kg en el Manuel Ballesteros (dreta) fent immersió el febrer de 2003 en aigües d’un es girés ens esclafaria a tots con- meu cas!...) repartit entre ar- illot del Grup Inútil, prop de Badia Paradís, al marge oest del canal Lautaro tra el fons.”Bussejar en les aigües milla i cinturó, doble regulador gelades de l’Antàrtida és tot un de membrana compensada, un submarinista de l’armada, vilegiat per pertànyer al reduït repte: aigua a –1,5 ºC, icebergs, màscara de busseig convencio- un patró i un ajudant militar) grup de bussejadors que han equip de busseig pesant, terbo- nal de silicona i vidre temperat i l’altra és de suport (dos aju- vist amb els seus propis ulls les lesa, paratges remots... Una i boia plegable de seguretat i dants i un metge militar expert peculiars comunitats bentòni- bona preparació física i la mo- descompressió. Un ordinador en medicina subaquàtica). ques de l’Antàrtida, i per con- derna tecnologia de busseig per- de busseig amb gestió d’aire Abans d’entrar a l’aigua, la tribuir, amb les mostres reco- meten reduir els riscos inherents controla cada immersió. A cambra hiperbàrica del Bio llides i les observacions fetes, a a la immersió. En la campanya cada estació de busseig, hi ha Hespèrides entra en funciona- conèixer millor la biologia dels BENTART 2003, el material de dues embarcacions pneumàti- ment en previsió d’emergèn- invertebrats marins i a enten- busseig, el vam preparar fins a ques: una desplaça l’equip de cies. Al final, sempre queda l’a- dre el funcionament del com- l’últim detall: vestits secs de ne- bussejadors (dos investigadors, gradable sensació de ser un pri- plex ecosistema antàrtic.

27 reportatge

genètica. Què en treu, de tot continent més austral té el seu és norma per al turista respon- això, l’home? Sens dubte, nous encant. És un destí cada cop sable. Més difícil és controlar productes d’interès farmacèutic, més sol·licitat, i el nombre de les activitats del “turisme d’a- cosmètic, industrial, gastronò- turistes supera el de científics. ventura” —fora de la IAATO— mic, etc. “La recerca antàrtica és Cada cop hi ha més vaixells i a la zona del Tractat antàrtic. La cara —comenta Joandomènec viatgers antàrtics. El 2006, els nova font d’ingressos, és un pe- Ros—, però altres investigacions visitants seran 22.000. A més rill per al continent gelat? Tot també ho són. No és cap activi- de curiositat i càmeres de ví- és qüestió de diners? El debat tat d’elit; és ben necessària. Del deo, hi portaran gèrmens, mi- està obert, però els experts ja que fan els científics a l’Antàrti- croorganismes i fins i tots lla- avisen dels riscos mediam- da— i dels viatges espacials a la vors a la roba i el calçat. És una bientals… Lluna, etc.—, la societat en trau- via d’entrada d’espècies i pa- rà el seu profit, a un termini mit- tògens forans, i no és cap regal Dinosaures jà. El que és escandalós és in- per al fràgil ecosistema del gel. antàrtics vertir en altres activitats, difícil- Líquens i molses, la vida tran- L’Antàrtida també estava po- ment justificables, ni a curt ni a quil·la dels mamífers i ocells blada per dinosaures: hadro- llarg termini, cosa que fan molts marins, estan ara sota amena- saures, anquilosaures, iguano- països.” ça pels visitants. L’Associació donts, etc. Una fauna oculta Internacional de Tour Opera- sota el gel, en roques del Ju- El turista accidental dors Antàrtics (IAATO) promou ràssic i del Cretaci, de difícil ex- Un toc d’alerta: l’Antàrtida està el turisme sostenible a l’Antàr- tracció, que ens parla de la ri- de moda. Descobrir el món tida. Rentar les botes, abans i quesa de la vida extingida al dels icebergs i escalar cims al després del desembarcament, continent gelat.

Qui decidirà el futur del continent?

Cap país té sobirania actual so- vitat militar i es dóna prioritat vindicacions de sobirania. Re- drid, 1991) i les Convencions bre el territori del gel. L’estatus a la cooperació internacional i forcen el Tractat les recoma- de conservació de les foques jurídic del continent, el regula la protecció dels recursos vius. nacions adoptades a les reu- antàrtiques (Londres, 1972) i el Tractat Antàrtic, signat l’1 de No resol les reclamacions te- nions consultives, el Protocol les de conservació dels recur- desembre del 1959 a Washing- rritorials sobre el continent, al Tractat Antàrtic sobre pro- sos vius marins antàrtics (Can- ton per l’Argentina, Austràlia, però barra el pas a futures rei- tecció del medi ambient (Ma- berra, 1980). Bèlgica, Xile, França, el Japó, B U ,

Nova Zelanda, Noruega, Sud- s o R

àfrica, l’antiga URSS, el Regne c e n è

Unit amb Irlanda del Nord m o d n

i els Estats Units, els més inte- a o J : o ressats en el continent antàrtic t o a l’International Geophysical F Year (IGY) el 1957-1958. El Tractat té una breu introduc- ció i catorze articles, i és vigent des del 23 de juny del 1961 a la regió per sota dels 60º de lati- tud sud. Espanya va adherir- s’hi el 31 de març del 1982, i n’és part consultiva, amb veu i vot, des del setembre del 1988. Segons el Tractat, l’Antàrtida és un continent per a la pau i la recerca. Es prohibeix l’acti- Iceberg tabular a la mar de Weddell, a gairebé 75º de latitud sud

28 reportatge

Rumb al sud

“Per a la direcció científica, doneu-me Scott. Per a un viatge ràpid i eficaç, Amundsen. Però quan la situació és desesperada i sembla no haver-hi cap esperança, poseu-vos de genolls a terra i pregueu perquè vingui Shackleton”.

Citació atribuïda a sir Raymond Priestley, explorador antàrtic

A l’inici del segle XX, el pol Sud esquimal, i duia gossos àrtics, cerca de la civilització. Nave- ton té una única obsessió: res- era el gran desafiament d’ex- més ben adaptats al fred, que ti- guen més de 800 milles nàuti- catar els homes de l’illa d’Ele- ploradors, geògrafs i naturalis- raven amb força dels trineus. El ques per aigües remotes, fins phant. Després de molts in- tes. Era l’Era Heroica dels desco- 14 de desembre del 1911, al pol a l’illa de San Pedro (Geòrgia tents, el 30 d’agost del 1916, el briments, i països i exploradors Sud del planeta, la bandera no- del Sud). remolcador xilè Yelcho s’apro- competien per arribar a l’extrem ruega oneja al vent. Scott i els El 20 de maig, després d’una pa a l’illa dels nàufrags. Entre sud del planeta. Ernest Shackle- seus homes hi arriben el 17 de penosa jornada caminant per crits d’alegria, indrèduls, miren ton, Roald Amundsen i Robert gener del 1912, i troben una car- glaceres i muntanyes, Shac- el vaixell rescatador a l’horit- Falcon Scott són noms d’excep- ta on Amundsen desitja sort al kleton sent la sirena de l’esta- zó. Shackleton, a coberta, els ció en les cròniques antàrtiques. capità anglès. Amarga victòria, ció balenera d’Stromness. Un compta d’un a un. Tots són “He pensat que preferiries un ase la d’Scott i els seus homes: mo- cop al món civilitzat, Shackle- vius encara. I viu, millor que un lleó mort”, li es- ririen congelats, a la tenda de crivia Ernest Shackleton a la seva campanya, en ple retorn, a 11 dona, quan desistia d’arribar al milles d’un dipòsit de provisions. “Es busquen pol Sud. Era el 9 de gener del 1909, i només li faltaven 97 mi- Atrapats al gel homes per a lles per al seu destí. Era la glòria Ernest Shackleton és el gran viatge perillós. geogràfica o la vida. Però ell no heroi de l’exploració antàrtica. volia ser un lleó mort enmig del El seu nom va lligat al de l’En- Salaris baixos. no-res, i va renunciar-hi. durance, un vaixell atrapat i Molt fred. Mesos destrossat el gener del 1915 Ponis o gossos? per la banquisa de gel a la mar de foscor total. El duel d’Amundsen i Scott per de Weddell. Enmig de la tra- Perill constant. la conquesta del pol Sud és tam- gèdia, es forjarà un lideratge bé una història llegendària. Al fi- carismàtic, el de Shackleton, No es garanteix nal del 1911, Roald Amundsen que salva la tripulació de vint- el retorn amb lidera la cursa pel gran premi ge- i-vuit homes del gel a la deri- ogràfic. Robert Falcon Scott, ca- va, guiant-los fins a l’illa d’Ele- vida. Honor i pità de l’armada britànica, lide- phant, el seu refugi durant me- reconeixement ra un viatge abocat al drama, ple sos enmig de l’oceà austral. No d’errors tràgics. Manca d’ali- hi cap esperança de ser resca- en cas d’èxit”. ments, i ponis que morien con- tats per un món trasbalsat per gelats, colgats per la neu, n’eren la Primera Guerra Mundial. El Anunci publicat el 1913 per Shackleton a The exemples. Amundsen, desco- 24 d’abril del 1916, Shackleton Times per al viatge de bridor del Pas del Nord-oest, era i cinc homes més s’embarquen l’Endurance escalador i muntanyenc. Conei- en el mític James Caid, una ba- xia bé el món del gel i la cultura lenera de 6,7 m d’eslora, en

29 reportatge

i a la UB...

Alguns dels centres i ensenyaments de la UB vinculats amb el reportatge són els següents: Biologia, Bioquímica, Ciències Am- bientals, Física, Meteorologia i Climatologia, Geologia, Química, entre d’altres. A continuació destaquem el de Farmàcia.

Facultat de Farmàcia

Av. Joan XXXIII, s/n 08028 Barcelona Tel.: 93 402 13 14 (Punt d’informació i atenció a l’estudiant) 93 402 18 80 (Secretaria Acadèmica) http://www.farmacia.ub.es/

Transports: Autobusos: 7, 33, 63, 67, 68, 74, 75, 114 Metro: línia 3 (Palau Reial o Maria Cristina) Trambaix, linies T1, T2 i T3 humà; toxicologia; fisiopatologia; parasitologia; química orgànica, inorgànica i farmacèutica; gestió i planificació Títol homologat farmacèutica; tècniques analítiques; legislació i deontolo- Ensenyament de 1r i 2n cicles gia; biofarmàcia i farmacocinètica; farmacologia i farmà- cia clínica; anàlisis biològiques i diagnòstic de laboratori; Continguts bàsics: pràctiques; pràctiques tutelades. Biologia vegetal i farmacognòsia general; immunologia; bioquímica; nutrició i bromatologia; física aplicada i fisi- A més, podeu consultar tota l’oferta de màsters, post- coquímica; salut pública; matemàtica aplicada; tecnologia graus i doctorats de la UB a la pàgina web de la Universitat farmacèutica; microbiologia; morfologia i funció del cos de Barcelona: www.ub.edu.

I per aventurar-se en el món antàrtic amb la lectura:

• Objectiu: l’Antàrtida. Diari de bord d’una campanya oceanogràfica, Joandomènec Ros (Editorial Empúries)

• Yo he vivido en la Antártida. Los primeros españoles en el continente blanco, Josefina Castellví (Galaxia Gutenberg)

• Pedres que cauen del cel. L’impacte dels meteorits en la història i la cièn- cia, Jordi Llorca (Pagès Editors)

• Atrapados en el hielo, Caroline Alexander (Planeta España)

• El último lugar de la tierra. La carrera de Scott y Amundsen hacia el Polo Sur, Roland Huntford (Editorial Península)

• El peor viaje del mundo. La expedición de Scott al Polo Sur, Apsley Cherry- Garrard (Ediciones B).

• Antartica, Kim Stanely Robinson (Harper Collins Pub.)

30

notícies

Màrius Rubiralta, nou rector de la UB: “Començarem per establir un procés de participació i diàleg”

El catedràtic de Química Orgànica Màrius Rubiralta és el nou rector de la UB després de les eleccions celebrades el 24 de maig. En aquesta entrevista ens dóna les seves primeres impressions en arribar al càrrec.

gunes fórmules no són tan vàlides, ni tan efectives. Més Aprofitaré aquesta experièn- cia per donar una resposta personal clara a la comunitat universi- En quin ventall ideològic se tària i a la societat. situa? En el progressista, allunyat de sectarismes i po- I les primeres mesures a sicions dogmàtiques, i d’es- prendre? quena als entorns que no Les més urgents: convergèn- valoren les llibertats i que cia europea, problemes im- agredeixen la nostra cultu- portants que esperen des de ra, la llengua i Catalunya. fa temps, com la situació de la Fundació Bosch i Gimpera, Què li agrada més de Bar- tant pel que fa a Les Heures, celona? La llum i el mar. com al Centre d’Innovació, que avui hauria de ser un fort Dedica el seu temps lliu- Com veu la situació actual de les universitats catalanes. complement juntament amb re… Als fills, i amb il·lusió. de la UB? Tornar a liderar gran part dels el Parc Científic de Barcelona Falta confiança en la institució, processos de transformació en la política de transferèn- Un llibre: Càlcul d’estructu- segurament per manca de dià- de la universitat espanyola. I cia, que era una de les millors res, del poeta i un dels arqui- leg, d’obrir camins de participa- no ho podem fer sense la tran- de les universitats espanyo- tectes del PCB. Joan Marga- ció, per la sensació que no to- quil·litat i la cohesió interna les. També donar senyals de rit. thom és important per a la casa. que crec que aconseguirem control del Grup UB, que Aquestes inhibicions han com- en poc temps. És un lideratge sempre s’ha tingut però que Una pel·lícula: Dos clàssics: portat bosses importants de que també espera la societat. no s’ha sabut explicar bé. Casablanca i Gilda. desil·lusió. Ara la porta és ober- Amb aquest canvi, crec que hi Hem de treure la por en el ta. Les coses que hem dit, les sortirà guanyant Catalunya. govern de la casa i establir On passarà les vacances hem de tirar endavant i comen- complicitats, claus per fer pu- d’estiu? A Berga i a Calella çarem per establir aquest pro- Quin missatge voldria do- jar tothom a aquest projecte de Palafrugell cés de participació i diàleg. nar a la comunitat univer- i tirar-lo endavant. I les com- sitària i a la societat en ge- plicitats s’han de guanyar (En el proper número Quins són els objectius bà- neral? amb decisions que portin a la d’aquesta revista sics al capdavant de la ins- La meva voluntat és de trans- credibilitat. I publicarem una entrevista titució? parència. He après dels meus en profunditat amb el nou Recuperar el paper de líder set anys de vicerector que al- Ester Colominas rector.)

32 notícies

El nou equip de govern

Xavier Pons Jordi Matas Antoni Vallès Rosa Nonell Isidre Ferrer Victòria Girona Artur Parcerisa Secretari General Vicerector de Relacions Vicerector d’Estudiants Vicerectora de Política Vicerector de Política Vicerectora de Profes- Vicerector de Política Institucionals, Comu- Acadèmica i Conver- Científica sorat Docent nicació i Política Lin- gència Europea güística

Josep Samitier Marçal Pastor Jordi Ortín Carme Muñoz Montserrat Mar Campins Ernest Abadal Vicerector de Política Vicerector de Recerca Adjunt de Formació, Adjunta de Promoció i Corominas Adjunta de Mobilitat i Adjunt de Sistemes Internacional Innovació i Avaluació Avaluació de la Recerca Adjunta d’Infraestruc- Convergència Europea d’Informació i Docent en Humanitats i Cièn- tures Científiques Documentació cies Socials

Aquestes eleccions en què s’ha escollit com a rector Màrius Rubiralta són les primeres que Les xifres se celebraven a la UB amb el sufragi universal ponderat del professorat funcionari doctor (el vot del qual equival a un 51% del total), de la resta de personal docent i investigador (un 9% del total), de l’alumnat(30%), i del personal d’administració i serveis (PAS) (10%). A con- de les eleccions tinuació us presentem el resum de les principals dades dels resultats: 2a volta 1a volta Participació: 11,24% (professorat funcionari doctor, un 70,8%; Participació: 13,58% (professorat funcionari doctor, un 76,2%; resta de resta de PDI, un 34%; alumnat, un 5,34%, i PAS, un 73%) PDI, un 41,1%; alumnat, un 7,31%, i PAS, un 75,6%) Vots emesos: 6.870. Vots a candidats: 6.244. Vots en blanc: Vots emesos: 8.297. Vots a candidats: 7.405. Vots en blanc: 664. 493. Vots nuls: 133 Vots nuls: 228 Màrius Rubiralta: Màrius Rubiralta: Dídac Ramírez: 64% del vot ponderat 35% 46,1% del vot ponderat 24,6% del vot ponderat 27,5% 11,4% 2,2% 6,8%

4,2% 4,7%

4% 6% 10,5% 19% 3,4%

Dídac Ramírez: 16% Enric I. Canela: Marià Alemany: 36% del vot ponderat 19% del vot ponderat 10,3% del vot ponderat 7,7% 4,4% 0,6% 3% 1,6% 4,5% 0,9% 8,2% 11% 1,5%

6%

I Professorat funcionari doctor I Altre PDI I Alumnat I PAS

33 notícies

Pla Pilot d’Adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior D’altra banda, la UB ofereix el curs vinent noves titulacions incloses en el pla pilot d'adap- tació a l'Espai Europeu d'Edu- cació Superior del DURSI, con- cretament les titulacions de Mestre, especialitats en Edu- cació Especial, Educació In- fantil, Educació Física, Educa- ció Musical i Educació Primà- Novetats acadèmiques del curs 2005-2006: ria. Aquests ensenyaments s’afegeixen als de Biblioteco- Màsters segons el model europeu nomia i Documentació, Esta- dística, Gestió i Administració Un documentalista que vulgui ducació Superior, en els quals el inclouen un període de pràcti- Pública, Mestre Especialitat en fer un màster en gestió de con- que adquireix més importància ques i sovint se centren en te- Llengua Estrangera, i Turisme, tinguts digitals haurà d’esmer- és el procés d’aprenentatge. A màtiques cada cop més dema- els quals ja iniciaren el pla pi- çar gairebé la quarta part del partir del proper curs ja serà nades pel mercat laboral. En el lot aquest darrer curs. La parti- seu temps com a estudiant en possible estudiar a la UB màs- futur, els màsters d’aquestes ca- cipació en el pla pilot implica l’elaboració d’un projecte, amb ters que segueixin els principis racterístiques més orientats a l'adaptació de l’ensenyament la supervisió d’un tutor (des de i la metodologia derivada de seguir amb la carrera acadèmi- a la nova metodologia basada crear l’estructura d’un arxiu di- l’adaptació a l’Espai Europeu ca i que formin part de progra- en les competències a adquirir gital d’una institució, dissenyar d’Educació Superior. mes de postgrau oficials podran pels estudiants i els crèdits una hemeroteca consultable En total la UB impartirà el curs tenir continuïtat en el doctorat. ECTS que suposarà l'Espai Eu- per Internet, o qualsevol altra 2005-2006, dins la seva oferta Les persones que segueixin el ropeu d'Educació Superior. iniciativa que motivi l’alumne). global de postgrau, fins a tretze proper curs aquests màsters eu- El fet de tenir més temps per a titulacions que tenen aquestes ropeus de la UB, que tenen Els nous màsters aquests treballs i dedicar-ne característiques. En aquests tret- aproximadament un any o any europeus són els menys a les sessions presencials ze màsters es posa més èmfasi, i mig de durada, obtindran un i les classes magistrals, és una de bé en un enfocament de caire títol propi de la Universitat de següents: les característiques que tindran més professional, bé a donar Barcelona. A més, des de la UB • Activitat física i esports: edu- els ensenyaments establerts en continuïtat a la carrera acadè- hi ha la voluntat institucional cació, salut i intervenció so- el marc de l’Espai Europeu d’E- mica, segons cada titulació. Tots que aquests màsters formin cial part de les futures propostes de • Aigua: anàlisi interdisciplinà- Programes de postgrau oficials ria i gestió sostenible Primer cicle de Ciència que la UB presentarà a homolo- • Produccions artístiques i re- gació d’acord amb el Reial de- cerca Política i de l’Administració cret 56/2005, que regula els es- • Biomedicina El proper curs ja serà possible estudiar a la UB el primer cicle de tudis universitaris oficials de • Biotecnologia molecular Ciència Política i de l’Administració. Des del 1994-1995, la UB postgrau, i que possibilitarà l’a- • Economia aplicada imparteix el segon cicle d’aquest ensenyament, i ara es completa daptació del sistema universi- • Enginyeria biomèdica l’oferta amb la incorporació del primer cicle, que permetrà ade- tari espanyol a l’Espai Europeu • Gestió de continguts digitals quar millor la formació dels titulats als objectius docents i al mer- d’Educació Superior. El nou sis- • Història i cultura de l’alimen- cat laboral. A l’hora de dissenyar el programa de matèries per a tema de titulacions s’estructu- tació aquest primer cicle, s’han tingut molt presents les sortides profes- rarà en titulacions de grau (que • Meteorologia sionals dels titulats, i en aquest sentit s’han reforçat les assignatu- duraran entre 180 i 240 crèdits • Intervenció psicosocial res relacionades amb ciències de l’Administració, polítiques ECTS, és a dir, tres o quatre cur- • Biodiversitat: evolució i con- públiques, gestió, o govern local. Els estudiants poden triar l’ho- sos acadèmics) i postgrau (amb servació rari de matí o el de tarda. els títols de màster i doctor), de • Ciència i tecnologia del medi 60 i 120 crèdits ECTS. ambient I

34 notícies

Juliols 2005: La UB no tanca a l’estiu Encarna Roca, magistrada Enguany, els cursos dels Juliols lítiques del govern català. Altres temàtiques rellevants en l’ac- del Tribunal arriben a la novena edició. Entre el 4 i tualitat, com les relacionades el 22 de juliol les aules i els espais de amb la salut, el gènere o la gas- Suprem, tronomia, també hi seran trac- l’Edifici Històric de la Universitat de tades. i Maite Costa, Barcelona estaran oberts per acollir Amb l’objectiu de dur el conei- xement més enllà dels espais presidenta professors, estudiants i public en universitaris i d’arribar a tothom, general que participaran en els 38 enguany alguns dels cursos es de la Comissió desenvoluparan fora de l’edifici cursos organitzats. Històric de la UB, aquest és el cas Nacional de del curs “Desconstrucció cientí- monia, poder mun- fica del Cosmocaixa”, que es farà l’Energia, són dial, conflicte i polí- al museu del CosmoCaixa; “No- catedràtiques tica”, que aplegarà ves vides, noves cuines”, que es estudiosos de di- farà a la seu del CETT; “La cultu- de la UB versos centres eu- ra del vi”, que es farà a Alella; ropeus i represen- “L’envelliment de la població: La Catedràtica de Dret Civil de tants institucionals reptes de futur”, que es farà a la Universitat de Barcelona, En- de la política exte- Rubí, i “La ciutat i el teatre”, que carna Roca, ha estat designada rior espanyola i ca- es farà a Viladecans. I pel Consell General del Poder talana. En altres àm- Judicial per cobrir una de les bits, destaquen els quatre vacants existents a la cursos “Mitjans de Més informació Sala del Civil del Tribunal Su- comunicació i po- i matrícules prem. D’aquesta manera, es der a l’Estat espan- converteix en la primera dona yol”, que comptarà Podeu consultar el programa que arriba a aquesta sala. La res- amb la participació d’Els Juliols a www.ub.edu/ ta de magistrats són José Anto- de directius dels juliols. Allà també trobareu nio Seijas, president de l’Au- Entre aquests, es poden desta- principals grups de comunica- més informació sobre el diència Provincial d’Astúries i car en l’àmbit d’Art i Humani- ció de l’Estat, o “El pacte com a procés de matrícula i els membre de Jutges per a la De- tats “Don Quijote de la Mancha instrument polític: coalicions i descomptes per als titulars mocràcia, Antonio Salas Carce- l’any 2005”, en el qual intervin- democràcia”, on participaran del carnet SomUB. El perí- ller, president de l’Audiència de dràn els professors Alberto Ble- estudiosos de ciència política ode de preu reduït finalitza Múrcia i membre de l’Associa- cua i José Antonio Pascual; “Ca- de diferents centres europeus, el 17 de juny, i el període ció Professional de la Magistra- talunya després de 1714: el pa- com Gianfranco Pasquino, re- d’inscripció finalitza set tura, i el també Catedràtic de per de Barcelona”, en el qual in- conegut mestre de la Ciència dies abans de l’inici dels Dret Civil de la Universidad de tervindrà el prestigiós hispa- Política europea, i represen- cursos. Valencia, Vicente Luis Montés. nista Henry Kamen, o “Hege- tants de les tres formacions po- La catedràtica del Departament d‘Econometria, Estadística i Eco- nomia Espanyola Maite Costa substituirà Pedro Meroño en la Idiomes, esport i cursos per Internet presidència de la Comissió Na- cional de l’Energia. En el seu Enguany s’ha publicat, per primera vegada, una guia amb tota l’oferta d’activitats d’estiu de la mandat haurà de fer front a la UB. A més dels Juliols, la Universitat ofereix a l’estiu cursos d’espanyol per a estrangers que or- reordenació del sector energè- ganitza Estudios Hispánicos, les activitats esportives d’Esports UB, els cursos d’idiomes que or- tic espanyol. Costa serà la pri- ganitza l’Escola d’Idiomes Moderns, els cursos de llengua catalana dels Serveis Lingüístics, i els mer dona en arribar a aquest cursos en línia relacionats amb “Solidaritat i temes d’informàtica” que organitza UB Virtual. càrrec i fins ara era secretària Podeu consultar el conjunt d’aquesta oferta a la pàgina web www.ub.edu/estiu d’Indústria i Energia de la Ge- neralitat. I

35 notícies

A un pas de la Universitat

Asseguren que no estan nerviosos, de moment; que no es “El que em poden passaran les nits en preguntar m’ho sé; vetlla per acumular a l’examen es posa i s’ha els coneixements que ja tenen ara; acabat” que ningú no els pressiona; que Més ocupada que eminentment pràctics, es ba- tenen ben clar què preocupada sen en els coneixements que és el que volen “Això de la selectivitat m’ho tenim, però aplicats, i davant plantejo com un examen un examen, tot i haver estu- estudiar. L’única més. Suposo que és un mo- diat moltíssim, tothom pot incògnita és : com ment decisiu, però no ho fallar. A més, un exercici serà l’examen? Són veig com un perill. De mo- pràctic, si no el veus, no el Núria Martínez ment, sempre he anat bé en veus; si no acabes d’enten- dos dels 24.000 17 anys els estudis i no tinc proble- dre l’enfocament de la pre- estudiants de batxi- Batxillerat cientificotècnic a mes seriosos davant els exà- gunta, com t’ho muntes? llerat de tot L’escola Virolai de Barcelona mens. Suposo que a mida Vaig tranquil·la perquè vaig Catalunya que Vol estudiar Enginyeria que s’acosti el moment m’a- preparada, però el moment Química niré posant nerviosa, si no, no concret de la prova és deci- enguany es presen- seria realment un examen, i siu.” ten a les proves Que les noies no es decanten m’hauré de muntar horaris d’accés a la per la branca cientificotècni- d’estudi, tot i que sempre Autoexigència ca del saber, per a la Núria és me’ls munto i no els com- i autocontrol Universitat (PAU), la només un tòpic. I que vulgui pleixo mai. Però, encara que “Sóc una persona nerviosa, temuda, o potser estudiar enginyeria química no els faci cas, el sol fet de tot i que ho tinc bastant con- no tant, selectivitat. com el seu pare, una coin- preparar-los fa que m’orga- trolat. Faig música i estic cidència; ella ho té clar des nitzi mentalment. Em servei- acostumada a tocar el piano Amb la Núria i dels catorze anys, abans de xen per saber la importància davant de molta gent. Això l’Andreu parlem saber que el seu pare havia que li he de donar a cada as- m’ha ajudat a controlar els setmanes abans de estudiat, precisament, aque- signatura, a quina he de des- nervis, perquè quan era pe- l’examen, quan sta especialitat. La Núria es tinar més hores i més atenció. tita em bloquejava amb faci- planteja la selectivitat amb la Després, sobre la marxa, vaig litat. La nota no m’amoïna encara estan con- tranquil·litat que dóna un decidint: si prioritzo química gaire. Com que no hi ha gai- centrats a enllestir bon expedient acadèmic: i matemàtiques, per exem- re gent que vulgui fer engi- el batxillerat. Les “Tot el que em poden pre- ple, i veig que una de les dues nyeria química, només ne- guntar, ho he estudiat; si ho em reclama més hores, a l’al- cessito un 5 o un 6 per en- seves impressions he estudiat, m’ho sé, i, si tra la faig esperar.” trar-hi. Tot serà que aquest ens porten a pensar m’ho sé, a l’examen es posa any, de cop, tothom vulgui que la selectivitat i s’ha acabat.” Diu que per De la teoria a la fer enginyeria química i pu- controlar els nervis té un aju- pràctica gin la nota de tall! De totes més que un perill dant, el piano, i que ningú no “El que més em preocupa de maneres, encara que no ne- és un pas cap a una la pressiona pels resultats de la prova de selectivitat és cessiti una nota gaire alta, la nova etapa. la prova; ella mateixa se n’en- que en la meva modalitat, les vull. Quan vull fer una cosa, carrega. ciències, els exàmens són la vull fer bé.” Ester Colominas

36 notícies

“No em penso passar les nits Empar estudiant, ni res d’això” Moliner i Carme Andreu Llabina evolutius, m’agrada, se’m 18 anys dóna bé; és una cosa normal, Junyent Batxillerat de ciències socials a natural, al cap i a la fi sempre L’Institut Ernest Lluch de Bar- estem vivint la història”. “La se- Les “mates”: debaten celona lectivitat? No ho sé…jo m’ho l’enemic mortal sobre Vol matricular-se a Història prenc amb calma.” “De la prova em preocupen especialment les “mates”: diversitat Com la Núria, l’Andreu també Grans dosis de són el meu enemic mortal. desfà tòpics, en el seu cas calma Pel que fa a la resta d’assig- lingüística aquell que diu que els nois i “No em preocupa molt l’exa- natures, no em penso obses- noies, nascuts ja en democrà- men de la selectivitat. Si he sionar. Si vas seguint el pro- La periodista i escriptora Em- cia, tenen poca cultura històri- anat aprovant tot el batxillerat, cés durant tots aquests anys, par Moliner i la professora del ca. L’Andreu estrena majoria no crec que aquesta sigui una al final en culls els fruits.” Departament de Lingüística d’edat amb cultura i amb prova superdifícil. Crec que la General de la UB Carme Ju- consciència social i ho ha de- gent no va gaire nerviosa a Una sola carta nyent van protagonitzar, el mostrat, amb nota, en el tre- aquest examen i jo tampoc ho “La nota tampoc em preocu- passat abril, els “Diàlegs sobre ball de recerca que ha fet du- faré. Aniré amb “la calma”, per- pa gaire; per entrar a Història la llengua” d’enguany, que el rant el batxillerat sobre el què si et poses nerviós, per necessito un 5 i crec que l’a- Vicerectorat de Relacions Ins- PSUC i la lluita antifranquista: molt ben preparat que vagis, cabaré tenint. Si no puc entrar titucionals i Política Lingüísti- “He tractat totes les etapes del et surt malament. A més, nor- a Història… No sé… Potser ca la UB organitza cada curs franquisme, la creació del malment, jo sóc una persona em prenc un any visitant ar- dins les activitats de Sant Jor- PSUC, hi he inclòs entrevistes tranquil·la, no acostumo a po- xius, no sé, fent coses… Tinc di i que en aquesta ocasió van amb Gregorio López Raimun- sar-me nerviós. Estudiaré, és una germana gran que està girar al voltant de la diversitat do, amb Antoni Luchetti i amb clar, però no m’ho prendré estudiant Història de l’Art. Ella lingüística. la militant Montserrat Caballe- molt seriosament, vull dir que ho va passar molt malament Carme Junyent és comissària ria”. L’interès per aquesta eta- no em penso passar les nits es- amb la selectivitat perquè té de l’exposició “Les llengües a pa de la història li ve de la fa- tudiant ni res d’això. Estudiaré un temperament molt dife- Catalunya”, una mostra que mília, que, com diu, “és gent amb calma, més aviat rellegint rent del meu: sempre s’ha utilitza audiovisuals i jocs inter- conscienciada, que m’ha el que ja porto estudiat fins ara. pres molt seriosament els es- actius per explicar la diversitat transmès aquests valors”. L’in- Potser quan s’acosti la data de tudis, pateix… Jo no si no em de llengües que es parlen a Ca- terès per la història en general l’examen em poso nerviós i no donen la nota necessària, tam- talunya, més de dues-centes, i ja és iniciativa pròpia: “La his- puc dormir; però, de moment, poc no m’amoïno gaire, ja me algunes experiències de con- tòria és entendre processos estic molt tranquil”. la donaran…” vivència entre aquestes. Di- verses versions de la mostra, que va poder-se visitar al ves- El calendari d’una prova tíbul de l’Edifici Històric de la UB del 14 d’abril al 13 de maig, El 20, 21 i 22 de juny es presenten a les proves d’ac- Universitat, les seves delegacions i els centres uni- recorren diferents poblacions cés a la Universitat (PAU) prop de 24.000 estudiants versitaris, el 19 de juliol es farà públic el resultat de catalanes. I de tot Catalunya, una xifra molt similar a la de l’any l’assignació de places de primera preferència. passat. D’aquests, un terç s’examinen a la UB, dis- Un cop es coneguin aquestes dades, les facultats i tribuïts entre els trenta-nou tribunals ubicats a di- escoles de la UB informaran els estudiants assignats ferents centres dels campus Diagonal i Mundet. en primera preferència sobre els tràmits de matri- Els resultats de les proves es lliuraran als centres de culació que hauran de fer del 21 al 27 de juliol. En secundària el 7 de juliol a l’Oficina d’Organització les sessions informatives programades, també s’in- de les PAU. Ja des del 5 de juliol, els estudians po- formarà els nous estudiants de l’organització del dran conèixer la qualificació global a través del web centre al qual accedeixen, del pla d’estudis de cada de la Generalitat (http://accesnet.gencat.net). ensenyament, de l’itinerari curricular recomanat, Per mitjà d’aquesta mateixa adreça, de les llistes ex- del pla d’acció tutorial, i dels serveis de què dispo- posades a l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la sen els respectius centres.

37 notícies

pivot passarà a ser la fisiotera- peuta de la selecció espanyola femenina de bàsquet.

Rècord històric d’assistència Al cinquè enfrontament dels play-off, van assistir-hi 8.500 es- pectadors, la xifra més alta re- gistrada mai a Espanya en un D’esquerra a dreta a dalt: Paula Seguí, Laura Antoja, Sandra Gallego, Cristina García, Ingrid Pons, Elisabet Cebrián, Gemma Her- partit de bàsquet femení. Per Síl- nández (doctora), Anna Junyer (segona entrenadora) i Montse Boada (delegada). D’esquerra a dreta a baix: Neus Ayuso (prepara- via Font, “això comença a ser dora física), Anna Cruz, Delisha Milton-Jones, Marta Fernández, Montse Pujol (fisioterapeuta), Verónica Tute (psicòloga), Helen Luz, Erika de Souza, Sílvia Font (entrenadora) i Antoni Viñas (Comissió Social del FC Barcelona) just, perquè fins ara havíem pas- sat una mica desapercebudes. Només podíem comptar amb l’afició fidel que sempre anava a La segona lliga, al sac tot arreu amb nosaltres, però ara, entre el públic, hi ha gent nova que ve a veure’ns, i els L’UB Barça s’adjudica la segona lliga de la seva història en agrada”. La plantilla de l’UB Bar- un altre disputat play-off amb el Ros Casares ça va celebrar la consecució de la lliga minuts abans de l’inici del Sembla que la lliga femenina que tenim una afició que ens Barcelona-Vila-real al Camp Nou de bàsquet sigui només cosa segueix arreu”, tal com va suc- El futur el dia 22 de maig, i al Palau Blau- de dos. L’UB Barça i el Ros Casa- ceir el 18 de maig a València. grana el 19 de maig, durant el res ja havien protagonitzat les “Hi ha una base suficient per- descans del primer partit dels cinc últimes finals (amb un ba- Resolució què aquesta plantilla iniciï una play-off dels quarts de final de la lanç de tres victòries a una per a contundent època de triomfs”, segons l’en- lliga ACB entre el Winterthur Bar- les valencianes), però l’últim as- trenadora, “i la necessitat de re- ça i l’Addeco Estudiantes. A ho- salt ha caigut de part de les ca- I, de la mateixa manera que va forçar l’equip dependrà de les res d’ara, el trofeu roman al des- talanes, no sense grans dosis de passar ara fa dos anys al mateix competicions que juguem patx del rector, després que una suspens, emoció i patiment. La escenari, quan l’UB Barça va l’any vinent. Evidentment, hau- delegació de l’entitat el lliurés a victòria de les blaugrana al se- conquerir la seva primera lliga, rem de reforçar la posició de la la UB el 24 de maig. I gon partit jugat a València va la feina feta a la Fonteta va ser Betty Cebrian, que plega”. Des- fer pensar que el títol estava a excel·lent. La diferència de tret- prés de divuit anys en actiu, la Xavier Codony l’abast, ja que els dos enfronta- ze punts (55 a 68), aconsegui- ments següents els jugarien a da en gran part gràcies a la so- casa. Les noies, preparades per lidesa de la parella interior for- Sílvia Font, van fer els deures al mada per Delisha Milton i Erika D’Universitari a UB Barça tercer partit, però al quart un de Souza, l’efectivitat de Marta marcador advers de 64 a 65 les Fernàndez (incorporada al L’equip oficial de bàsquet femení de la Universitat de Barce- va obligar a jugar-s’ho tot al Pa- principi de temporada i proce- lona es va inscriure a la Federació Catalana de Bàsquet, el velló de la Font de Sant Lluís. dent del Ros Casares, precisa- 1985, amb el nom d’Universitari. Els bons resultats assolits “Potser hi havia massa pressió i ment) i de la capitana Sandra any rere any i el fitxatge de jugadores de prestigi van possibi- pressa per intentar guanyar l’e- Gallego, va fer justícia als mè- litar l’ascens de l’equip a la màxima categoria del bàsquet es- liminatòria”, ens comenta l’en- rits d’un i altre equip. “La clau tatal el 1990. La temporada 2002-2003, es va produir la signa- trenadora, que afegeix que —explica Sílvia Font— ha estat tura d’un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona, que “això, de vegades, fa perdre el funcionar com un equip i com va motivar el canvi de nom d’Universitari a UB Barça. I l’e- punt de concentració necessa- un grup humà esportivament quip, gràcies a la incorporació de sis noves jugadores de pres- ri, i més quan t’enfrontes amb molt bo. A més, hem estat ca- tigi, va guanyar la seva primera lliga, també contra el Ros Ca- un gran equip com és el Ros Ca- paces de superar moments di- sares, i casualment en el cinquè partit dels play-off, jugat a la sares; però, en definitiva, també fícils durant la temporada, i Fonteta. ens va servir per adonar-nos això també ens ha ajudat”

38 notícies

Lliurats els Premis del Consell Social de la UB

El dia 31 de maig es van lliurar, rians de la Cova de Tabun (Mont en un acte celebrat a l’Aula Mag- Carmel, Israel). na de l’Edifici Històric, els Premis El Premi Ramon Margalef ha es- del Consell Social, destinats a de- tat concedit a Enric Esplugues signar els millors treballs cientí- Artola, investigador del Depar- fics derivats d’una tesi doctoral tament de Fisiologia (Biologia), llegida a la UB. El Premi José Ma- i que treballa actualment al De- nuel Blecua ha estat per a Rosa partament d’Immunobiologia M. Albert Cristóbal, professora de la Universitat de Yale, per l’ar- del Departament de Prehistòria, ticle “Enhanced Antitumor Im- Història Antiga i Arqueologia i munity in Mice Deficient in investigadora de la ICREA (Insti- CD69”, publicat a la revista The tució Catalana de Recerca i Es- Journal of Experimental Medi- D’esquerra a dreta Enric Esplugues, Maria del Carmen Sánchez i Rosa M. Albert tudis Avançats) per l’article cine. En l’article es demostra per “Mode of Occupation of Tabun primera vegada el paper in vivo ciones C282Y y H63D del gen la revista internacional Journal Cave, Mt Carmel, Israel, During de la molècula del sistema im- HFE en 5370 en donantes de of Hepatology (Sánchez et al., the Mousterian Period: A Study mune CD69. Aquests resultats sangre”. Mayka Sánchez és lli- 2003). El treball es va proposar of the Sediments and Phyto- obren una nova via d’acció en la cenciada en Bioquímica per la determinar la freqüència po- liths”, publicat a la revista Jour- lluita contra el càncer. UB, i desenvolupa la seva tas- blacional de les esmentades nal of Archeological Science. María del Carmen Sánchez ca en l’actualitat a Alemanya, mutacions i la penetració dels Aquest treball recull els resultats Fernández és la guanyadora a l’European Molecular Bio- genotips C282Y/C282Y i obtinguts de l’estudi de fitòlits del Premi Antoni Caparrós, pel logy Laboratory. Els resultats C282Y/H63D en la població procedents dels nivells moste- treball “Cribado de las muta- de l’estudi van ser publicats a espanyola. I

La UB Una mandíbula distribueix de neandertal a Sitges una Guia La revista científica Journal Human Evolution ha publicat els detalls de la troballa de la mandíbula de d’experts les Coves de Sitges, que és, juntament amb la mandíbula de Banyoles i la dent de Mollet, un dels La Guia d’experts de la UB, l’edició de la qual fòssils humans més antics de Catalunya i una peça ja anunciàvem al número anterior, ja està singular per entendre el comportament dels grups sent distribuïda entre els mitjans de comu- humans del Paleolític. nicació de Catalunya. Es tracta d’una publi- La importància de la troballa rau en els seus trets cació elaborada a partir de les dades facilita- diagnòstics per classificar-la, però sobretot en el des pels prop de sis-cents experts que hi fet que omple el buit existent de restes humanes han volgut participar, que serà revisada i de l’home de neandertal (Homo neanderthalensis) actualitzada anualment i de la qual, pròxi- a Catalunya. Ha estat impossible datar-la amb pre- mament, s’editarà la versió en castellà per cisió. La morfologia i les caracterísitques de la res- als mitjans de tot l’Estat. ta, així com el tipus de fauna que s’ha trobat a la Amb la Guia d’experts, la UB vol fomentar el mateixa galeria de la cova que la mandíbula, situa contacte i la col·laboració entre els seus el fòssil entre els 100.000 i 40.000 anys a.C. La resta procedeix de la cova del Gegant, docents i investigadors i els mitjans de a Sitges. comunicació, tot donant resposta a les L’estudi ha estat fet per Joan Daura i Montse Sanz, arqueòlegs del Grup de Recerca demandes socials d’informació, explicació i del Quaternari del SERP de l’UB, conjuntament amb Eulàlia Subirà, professora de la debat sobre el temes i problemes que Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB; Juan Luis Arsuaga i Rolf Quam, profes- requereixen una anàlisi científica, cultural, sors del Centro de Investigación sobre la Evolución y Comportamientos Humanos artística o tècnica. I (UCM-ISCIII), i Josep M. Fullola Pericot, catedràtic de Prehistòria de l’UB. I

39 notícies

Platja, muntanya o vacances solidàries?

Ara que arriben les vacances, co- Idealistas.org és un web que no hi ha places disponibles, els Imatge en el marc de les actuacions mencem a pensar com les pas- proporciona contacte directe interessats a tenir més informa- de l’associació Estudiants i Mestres per a la Cooperació Internacional sarem i a tots ens vénen al cap amb els responsables d’ONGs ció per a properes edicions po- les mateixes preguntes: platja o dels cinc continents, que ofe- deu trucar al 93 403 51 44. I muntanya? Al país o a l’estran- reixen activitats de voluntariat ger? Alberg o hotel? És hora de tan diverses com programes de Cristian Gómez començar a preguntar-se tam- reforestació al Marroc, o sim- bé: convencionals o solidàries? plement ensenyar els concep- Si “passes” de torrar-te un any tes bàsics d’higiene personal als Per l’alfabetització a Nicaragua més al sol o d’agafar per enèsi- nens que viuen al carrer a l’E- Enguany es compleixen vint-i-cinc anys de la “Cruzada Nacional ma vegada l’interrail, tens la quador. de Alfabetización” a Nicaragua, una iniciativa que va aconseguir possibilitat de destinar les va- reduir l’analfabetisme del 52 al 12,6% en aquest país. Aquesta efè- cances a ajudar els altres i col·la- Projectes socio-edu- meride ha donat lloc al Movimiento XXV Aniversario, que vol borar amb els projectes que les catius a El Salvador prioritzar el tema de l’alfabetització i l’educació popular. Amb la ONGs duen a terme als països participació del jesuïta i ex-ministre d’educació nicaragüenc Fer- en vies de desenvolupament. En la mateixa línia, La Casa del nando Cardenal, aquest Movimiento vol propiciar accions peda- Quan es parla d’ajudar els més Món (www.bcn.es/lacasadel- gògiques que permetin articular les diferents experiències existents desfavorits, un sol pensar en mon/), un ens vinculat a l’Ajun- d’alfabetització, tot incentivant el diàleg. Els que vulgueu contri- conflictes bèl·lics o en desgrà- tament de Barcelona on Solida- buir a aquesta campanya, podeu fer-ho a través del compte corrent cies naturals com el tsunami ritat UB hi té presència, ofereix 2100 0641 12 2001038041. que el desembre passat va de- un recull de cursos de formació La UB dóna suport a aquest Movimiento, i la professora de la Fa- vastar diverses zones del sud- en temes de cooperació, ofertes cultat de Pedagogia Carme Panchón, en representació de la UB, es est asiàtic. És evident que per treballar en organismes de reunirà aquest estiu a Nicaragua amb Fernando Cardenal. La pro- aquestes regions necessiten solidaritat internacional, així fessora Panchón estarà els mesos de juliol i agost al país centrea- ajuda, però hi ha moltes altres com una llista d’ONGs que or- mericà perquè, conjuntament amb la professora de la Facultat de zones del planeta oblidades per ganitzen estades solidàries per Formació del Professorat de la UB Merche Ríos, impulsa allà la la solidaritat internacional on es tot el planeta. A la UB, per exem- campanya “Educar i socializar”, organtizada per la UB, la UNAN necessiten voluntaris per realit- ple, l’associació Estudiants i Mes- de León i Pedagogia sense Fronteres. Aquesta iniciativa parteix zar tasques tan “mundanes” tres per a la Cooperació Interna- d’experiències anteriors realitzades a Catalunya amb poblacions com netejar camins forestals cional organitza estades per par- penitenciàries i de malalts mentals. Estudiants universitaris i pro- per preservar el paisatge natu- ticipar en projectes socio-edu- fessors organtizaran aquest estiu al Centre de Salut Mental de Ma- ral o fer patrullatges per les plat- catius a El Salvador. És una ini- nagua i al Centre Penitenciari de Chinandega tallers i altres activi- ges on niuen les tortugues per ciativa adreçada a estudiants de tats. Podeu obtenir més informació a www.pedagogia-sf.org. evitar que animals o persones la UB i, encara que aquest any ja en saquegin els nius. Segons Xavier López, director Estades a la ciutat mauritana de Walata de Solidaritat UB, “és negatiu” viatjar per compte propi a les re- Entre els projectes en els quals col·labora actualment Solidaritat UB des- gions necessitades, i considera taca el de Walata, una ciutat mauritana declarada patrimoni de la hu- preferible posar-se en contacte manitat per la UNESCO, i on s’intenta que el seu valuós llegat històric i amb alguna organització per- cultural esdevingui el motor de desenvolupament econòmic i social de què gestioni la teva arribada i la la zona. Conjuntament entre Viatgers del Món i Solidaritat UB, es pro- teva estada a la zona. El despla- gramen estades d’entre deu i quinze dies a Walata, on es poden realitzar çament i l’estada a la zona és travessies pel desert o visitar ciutats de l’època neolítica com Kidit Eljeu- una qüestió en la qual cada lat. Els interessats a fer aquestes estades podeu informar-vos a www.viat- gersdelmon.org/ i www.ub.edu/solidaritat/. ONG aplica la seva política, però També cal destacar que continua vigent la campanya de recollida de fons hi ha la possibilitat d’haver-s’ho per a la reconstrucció del patrimoni cultural d’algunes de les zones més de pagar un mateix, això sí, a afectades pel tsunami del sud-est asiàtic. preus raonables.

40 notícies

Emília Herranz, presidenta de Metges sense Presentat Fronteres Espanya: “L’accés a les víctimes és el nou edifici actualment molt més difícil” de Relacions

Emília Herranz és la presidenta raons, encara que sens Laborals de la secció espanyola de Met- dubte n’hi ha més. La pri- ges sense Fronteres (MSF). Fa mera és que abans la po- més de deu anys que està en blació civil era víctima de aquesta organització i ha treba- la guerra, i desgraciada- llat en països com ara Panamà, ment ara no només és víc- Somàlia, Geòrgia, Guatemala o tima sinó objectiu de les Cuba. Paral·lelament a aquesta parts en conflicte. Així, el experiència en el terreny, la seva treball de les organitza- formació acadèmica inclou un cions humanitàries és in- Màster en medicina tropical i sa- còmode per als conten- lut comunitària realitzat a la UB dents perquè som testimonis tropical i l’epidemiologia. Per als el 1989-1991. Ara, ha tornat a la del que fan. Un altre canvi im- logistes, el més important serien UB perquè l’Edifici Històric d’a- portant és la globalització d’a- aspectes com ara els sistemes de questa Universitat ha acollit, per questes guerres i el fet que la co- comunicació, i per als financers, tercer any, els dies 4 i 5 de juny, munitat internacional sol pren- la comptabilitat, principalment. l’Assemblea General de Metges dre-hi partit. Les intervencions Més del 40% de llocs en el ter- Solar on s’edificarà el futur edifici de sense Fronteres Espanya. militars són justificades per de- reny són de coordinació, i per Relacions Laborals fensar valors com ara la demo- tant la formació en gestió tant L’Assemblea General de MSF cràcia, la llibertat, la justícia, etc., d’equips com de projectes és El nou edifici que acollirà a Espanya inclou una taula ro- i algunes víctimes s’assumeixen molt important. Per descomp- partir del curs 2006-2007 les dona sobre la relació d’a- com a necessàries per aconse- tat, també la formació en idio- titulacions de Relacions La- questa ONG amb el poder. En guir aquests objectius. Els go- mes. I una cosa que cada cop es borals i Ciències del Treball quin punt es troba aquesta verns justifiquen bona part de revela com a més important, és de la UB, es va presentar en qüestió? les seves intervencions com a la comunicació intercultural i un acte públic el passat mes L’objectiu de MSF és atendre les humanitàries, encara que no ho l’antropologia. Diverses d’a- de març. poblacions en situació precària, siguin. Aquesta confusió fa més questes necessitats formatives Aquest edifici, de 2.500 me- les víctimes de catàstrofes d’ori- difícil l’accés a les víctimes i posa podrien cobrir-se a través d’una tres quadrats i que tindrà ac- gen natural o humà i de conflic- en risc la vida dels treballadors institució com la UB. Fa tres anys cés per l’avinguda Rio de Ja- tes armats, sense cap mena de humanitaris. que celebrem a la UB l’Assem- neiro, just al costat del com- discriminació. La nostra relació blea General. Tenim el projecte plex Heron City, és una cessió amb el poder o poders d’un país Quines són les principals ne- de discutir amb aquesta Univer- per part de l’Ajuntament de determinat es fa necessària per cessitats formatives del per- sitat sobre col·laboracions con- Barcelona a la UB per descen- accedir a totes aquestes vícti- sonal de MSF? cretes en el marc de l’Observa- tralitzar i estendre l’ensenya- mes. El cert, però, és que ara en Si ens centrem en el personal tori de Salut Internacional, com ment superior a diferents in- contextos de guerra l’accés a que atén directament la pobla- també pensar en cursos de for- drets de la ciutat i, en con- aquestes víctimes és actualment ció als diferents països, les prin- mació, intercanvi de xerrades i, cret, a Nou Barris, dins el molt més difícil que abans. Això cipals necessitats formatives per en fi, procurar conèixer-nos més projecte conegut amb el succeeix bàsicament per dues als sanitaris serien la medicina mútuament. I nom de “Meridian”. I Acord UB-Fundació privada RCD Espanyol

La UB i la Fundació privada RCD Espanyol de Barcelona han signat un acord de col·laboració que preveu, entre altres punts, engegar programes de formació conjunta, organitzar estades formatives per a estu- diants de la UB a la Fundació, elaborar programes d’acció social i cultural per difondre valors i cultura a través de l’esport, i fer conèixer a la comunitat de socis i sòcies del RCD Espanyol de Barcelona les activi- tats docents, les ofertes de serveis i les propostes i continguts del programa SomUB. I

41 l’agenda

Agenda Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre el setembre i el desembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.

Els Juliols

Del 4 al 22 de juliol tin- dran lloc els trenta-vuit cursos dels Juliols, que s’organitzen en el marc de les activitats d’estiu de la Universitat de Barcelona. Més informa- ció: www.ub.edu/estiu.

JUNY 29 i 30 de juny i 1 de juliol Divendres 8 de juliol Del dilluns 25 Dimarts 21 de juny al dissabte 30 de juliol Teatre a les 22.00 h al Pati de • Cloenda del Congrés de la • Graduació d’Odontologia Lletres. Don Quijote, l’abisme International Society of • 18è Congrés de la Societat al Paranimf (Edifici Històric, és un mirall infinit, un mun- Knowledge Organisation. Cal Internacional de Rorschach. Gran Via, 585) a les 11.00 h. tatge de l’Associació inscripció prèvia. Edifici Històric. Cal inscripció Cal confirmar l’assistència. d’Investació i Experimentació prèvia. Diumenge 10 de juliol Dimecres 22 de juny Teatral. • Inici de la simulació de la ses- • Conferència d’Helene sió de constitució del Parla- Cixous a les 11.00 h a l’Aula ment de Catalunya i investidu- Magna, Edifici Històric. Dins ra del president del Govern de el col·loqui internacional la Generalitat. Paranimf, Edifici “L’événement comme écritu- Històric. A més de l’Edifici His- re: Lire Cixous et Derrida se tòric, les sessions tindran lloc al SETEMBRE Dimarts 13 de setembre lisant”, organitzat pel Centre Parlament de Catalunya i a la Dona i Literatura / Càtedra Facultat de Dret de la UB. • 6th Internations Unesco “Dones, desenvolu- Symposium on Andean pament i cultures” de la UB. Geodynamics. Cal inscripció prèvia.

Del divendres 16 al diumenge 18 de setembre JULIOL Congrés Societat Catalana de Divendres 1 de juliol Matemàtiques, a l’Edifici • Graduació d’Infermeria al Històric. Cal inscripció prèvia. Paranimf (Edifici Històric) a les 18.00 h. Cal confirmar l’assistència.

Dimecres 6 i dijous 7 de juliol • Òpera a les 22.00 h al Pati de Lletres. Aquest any es representen dues obres: L’empresario teatrale, de W.A. Mozart, i Prima la musi- ca e poi la parole, d’A. Salieri.

42 Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

som UB

El Fòrum Universitari de Treball de la UB rep més de 4.000 visitants

El Fòrum Universitari de Tre- amb la participació d’una cin- darrers cursos i titulats de la sectors, que, en els seus es- ball de la UB, que es va cele- quantena d’empreses i amb UB, interessats a ampliar els tands informatius, van res- brar els dies 28 i 29 d’abril a més de quatre mil assistents, seus coneixements sobre el pondre consultes sobre la l’Edifici Històric, va comptar especialment estudiants de mercat laboral actual. seva política de recursos hu- A l’acte d’inauguració, hi van mans adreçada a universitaris assistir Joan Tugores, rector i van recollir els currículums de la UB, i Carles Solà, conse- dels interessats. ller d’Universitats, Recerca i El Feina-UB Fòrum, organitzat Societat de la Informació, de per l’Àrea de Màrqueting, So- la Generalitat de Catalunya, cietat i Empresa de la UB per els quals van passejar pels es- promoure un espai de contac- tands de les empreses partici- te entre l’alumnat i les perso- pants i van visitar l’exposició nes titulades de la UB i el món “Les llengües a Catalunya. empresarial, va complementar Quantes llengües s’hi par- la seva oferta amb conferèn- len?”, ubicada al vestíbul de cies sobre el món laboral a càr- l’edifici Històric. rec de tècnics i especialistes de Els assistents al Fòrum van diversos sectors econòmics, i poder contactar directament amb presentacions de diver- amb empreses de diversos ses companyies. I

simple; però, en un exercici d’esquematit- plica, doncs, l’actualitat d’allò que les uni- La inserció laboral zació, cal recordar a tothom que l’aposta per versitats emprenem com a actiu formatiu. a les universitats la inserció de les persones llicenciades és una El risc evident és que aquest “produir” sigui clau de futur universitari pels motius se- contrari a la lògica de l’avenç del coneixe- Joan Guàrdia güents: ment; és a dir, que sigui el mercat qui dicti i Olmos En determinades titulacions, la indubtable exclusivament el contingut formatiu que les Exvicerector connexió que tenen amb el sector produc- universitats imparteixen. d’Estudiants tiu obliga a considerar-les com a professio- Si la universitat no vol perdre la sintonia Universitat nalitzadores (professional learning), i, per amb l’actual societat del coneixement, no de Barcelona tant, un dels seus objectius és precisament només ha de pensar en la inserció dels joves aquest. llicenciats, sinó també en l’oferta de forma- En altres titulacions universitàries no pro- ció continuada per tal que el professional re- fessionalitzadores (liberal learning), aquest torni regularment a les aules per actualitzar- És evident que la inserció laboral de les per- objectiu és residual, però l’evidència actual se i, consegüentment, millorar les seves op- sones llicenciades no és la finalitat darrera i porta a considerar-les com un mecanisme cions professionals. fonamental de les universitats. Els objectius de preparació adient per tal d’acostar-se al Finalment, s’ha d’assumir el repte que su- principals són, doncs, la difusió del conei- sector productiu. És a dir, no s’aprèn una posa l’espai europeu d’educació superior en xement i el foment de la recerca, aspectes no professió concreta però s’aprenen altres ha- la modificació del sistema docent i dels cri- sotmesos a les exigències del mercat. bilitats i coneixements que permeten millo- teris formatius, la qual cosa ha de compor- La qüestió és saber per què els darrers anys rar com a professional. D’una manera fins tar la millora i la intensificació de les activi- s’ha produït un augment considerable de la fa pocs anys insospitada, aquestes titulacions tats pràctiques i, per descomptat, la presèn- importància que les universitats i el sistema cada cop són més apreciades pel sector pro- cia d’alumnat i de professorat en l’àmbit del universitari concedeixen a les accions, les ac- ductiu que cerca persones competents. sector productiu (també en l’altre sentit, tivitats i els programes per al foment de la El fet que la inserció laboral dels estudiants però això és una altra qüestió). Si no som inserció laboral de l’alumnat i a les dades re- universitaris es produeixi amb un ritme nor- prou solvents per fer-ho, un altre cop que- als d’aquesta inserció com a indicadores de mal i continuat, indica la idoneïtat dels es- darem aïllats de la realitat imprescindible qualitat i de feina ben feta. La resposta no és quemes d’ensenyament i de preparació. Im- que l’alumnat viu a les aules.

44 som UB

Empreses amb Antonio Papale, director general d’Acer Computer Ibérica: estand informatiu “Col·laborar amb una de les més importants al FeinaUB Fòrum 2005 universitats espanyoles ens permetrà • Acer Computer Ibérica Sau conèixer les exigències del mercat” • Aegon Salud • Alcampo Com s’inscriu la col·labora- • Assegurances El Corte Inglés ció amb la UB dins la línia • Azul estratègica global d’Acer? • Banc Sabadell El acords amb les entitats • Banesto d’ensenyament estan en línia • Bankinter amb l’estratègia d’Acer, atès • BBVA que en el món universitari • Borges s’utilitzen cada dia més les • C.C Carrefour darreres tecnologies que fo- • Caixa Catalunya menten la formació de futures • Calzedonia / Intimissimi figures de la classe dirigent. En • Catalana Occidente aquest sentit, Acer i els seus • Coritel productes són a l’avantguar- • Cos de Mossos d’Esquadra da de la tecnologia més avan- • Cuatrecasas çada. cat global espanyol, ofereix als Com creu que pot continuar • Decathlon seus usuaris les solucions més en el futur la col·laboració • Defensa Legal Advocats Què aportarà concretament avantguardistes, unides a un entre la UB i Acer? • DMR Consulting Acer a la Universitat de Bar- servei d’atenció al client d’alt Segurament es pot incremen- • Getronics celona amb aquest con- nivell. tar la cartera de productes i • Grup Clar Rehabilitació veni? participar conjuntament en • Grupo Siemens en España La col·laboració amb la UB ens I a la inversa: què aporta a iniciatives interessants per a • Grupo Soteras permetrà poder estar presents Acer el fet de col·laborar les dues institucions. • Human Solutions on es crea la necessitat i des- amb la UB? Com ho valora? Per als centres d’educació su- • Intermón Oxfam envolupar projectes conjunts Col·laborar amb una de les perior, les solucions informà- • JR Comunicación y Publici- tot oferint als estudiants no- més importants universitats tiques més adients són les que dad-JR Telecomunicaciones ves solucions, sempre tenint espanyoles, segurament ens conjuguen la facilitat de con- • La Caixa en compte les seves pròpies permetrà saber les exigències nectar-se amb el món exterior • Laboratoris Salvat necessitats. del mercat i seguir en línia usant les darreres tecnologies, • Mapfre Acer, com una de les empre- amb la nostra filosofia: trencar integrant les solucions amb • MRW ses punta en el sector de por- les barreres entre les persones productes de convergència di- • NH Hoteles tàtils i número dos en el mer- i la tecnologia. gital. • Ofiservice • Oportuna Consultoria Creativa • Rcmci Col·laboració amb l’empresa d’informàtica Acer • Santander Central Hispano • Seat El passat dia 11 d’abril, el rector Joan Tugores i a la comunitat universitària de la UB tot un • Stratesys Consulting el director general d’Acer Computer Ibérica, conjunt d’equipaments informàtics a preus • Tea-Cegos Antonio Papale, van signar un acord de col·la- avantatjosos. • Telefónica Publicidad boració pel qual aquesta empresa d’informàti- Acer col·laborarà amb la UB en la divulgació e Información ca entra a formar part de les empreses patroci- i foment del coneixement i ús de les noves • The Colomer Group nadores de la Universitat de Barcelona, tot tecnologies de la informació entre la comu- • The Southwestern Company col·laborant amb una aportació econòmica i nitat universitària, amb l’objectiu d’integrar • Vincle una donació d’equipament informàtic per a la les noves tecnologies en l’àmbit de l’estudi • VR Business Brokers institució. de manera que aquestes siguin accessibles Barcelona En funció d’aquest acord, Acer oferirà també a tota la comunitat educativa. I • Wolkswagen-Audi España

45 som UB

Noves pàgines web L’Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa ha actualitzat, amb nous con- Màrqueting tinguts i serveis, tres de les pàgines web que, des del portal de la UB i finançament (www.ub.edu), ofereixen informació a diversos col·lectius (centres i estu- extern diants de secundària, empreses i institucions, i estudiants i titulats inte- (www.ub.edu/ube) ressats en la cerca de feina o de pràctiques en empreses). En aquesta plana web, les Espai UB- participa la institució, notí- En les seves pàgines hi ha tot empreses i institucions troba- cies i enllaços d’interès. un seguit d’eines d’utilitat, ran informació sobre les di- Secundària com ara les següents: verses possibilitats que la UB (www.ub.edu/csecundaria/ També s’està treballant en un els ofereix per dur a terme les espaiub) apartat d’intranet per al per- • Aplicació informàtica de seves accions de màrqueting Adreçada als centres i estu- sonal de la Universitat que Borsa de Treball i pràcti- i finançament extern, amb diants de secundària, siste- participa en l’organització ques (inscripció, consulta projectes a mida que aporten matitza la informació de la d’activitats per al món de la d’ofertes de feina i envia- un valor real a cada necessitat Universitat que els pot ser secundària, amb l’objectiu ment de currículums, pràcti- empresarial i que permeten d’interès, alhora que facilita d’agilitar-ne la gestió. ques en empreses, etc.). finançar projectes de la UB tràmits com ara apuntar-se a i del Grup UB. les activitats organitzades per Feina UB • Informació sobre les acti- la UB. vitats d’orientació profes- La web inclou, entre d’altres, (www.ub.edu/feinaub) sional (club de feina, entre- informació sobre les diverses Orientada a consolidar l’in- Aquest portal busca afavorir vistes d’orientació professio- formes de col·laboració amb tercanvi de coneixements l’orientació professional i la in- nal i cursos de formació per la UB (patrocini, serveis de entre els ensenyaments de serció laboral dels estudiants i a la inserció laboral). màrqueting, donacions, pro- secundària i els que s’impar- titulats de la UB. És un espai grama de sinergies, etc.), i els teixen a la Universitat, es divi- d’informació i suport que posa • Recursos per facilitar l’ac- beneficis i contraprestacions deix en dos grans apartats, en comú els serveis de Feina cés al mercat laboral (enlla- derivats d’aquesta vincula- un per als centres i un altre UB amb els centres UB, els ços a l’oferta pública, oposi- ció. S’hi poden trobar també per a l’alumnat. S’hi pot tro- alumnes i les empreses. cions, beques i ajuts, borses continguts sobre els projec- bar, per exemple, la llista de treball estrangeres, etc.). tes amb causa Som UB im- d’activitats que organitza la La web disposa d’entrades pulsats per la institució i so- UB per a l’alumnat i el profes- per a alumnes, empreses, • Informació sobre les fires bre les actuals empreses sorat de secundària; informa- centres UB i Antics UB amb in- de treball i les presenta- col·laboradores de la UB, així ció sobre les fires i salons de formació adaptada per a ca- cions d’empreses de les di- com una secció de notícies l’ensenyament en les quals dascun dels col·lectius. verses facultats. Som UB. I

Campanya de difusió de la UB

La Universitat de Barcelona ha iniciat una campanya institucional, encaminada a refor- çar els seus valors i el vincle amb la ciutat de Barcelona. Amb l’eslògan “Quan una ciutat té una universitat com la UB, es nota”, l’anunci desenvolupa la idea universitat-ciutat, que incideix en el concepte de coneixement aplicat a la ciutat.

La campanya es va engegar el mes de març, en els mitjans de premsa escrita col·labo- radors de la UB (La Vanguardia, Metro News, El Crack 10, Medicampus, L’Hiperbòlic, etc.), i posteriorment va ser ampliada amb falques radiofòniques a Onda Cero i Europa FM i noves insercions en premsa, que continuaran al llarg de tot l’any.

Aquesta difusió se suma a altres campanyes institucionals que durant el 2005 es desti- naran a donar a conèixer projectes, serveis i activitats de la UB, com és el cas del Feina- UB Fòrum i de l’oferta de cursos i activitats d’estiu. I 46 som UB

Jornades d’orientació professional

Feina UB, en coordinació amb des del punt de vista de cada ho, els processos de selecció Aquesta activitat s’inscriu en diversos centres de la UB, va un dels ensenyaments, amb de personal, etc.). També van un nou model organitzatiu que dur a terme, durant els pas- l’objectiu de facilitar una mi- ser analitzats els perfils pro- ofereix la possibilitat de dur a sats mesos d’abril i maig, llor incorporació al mercat la- fessionals més sol·licitats de terme una jornada d’orientació unes jornades d’orientació boral dels estudiants. cada ensenyament, els nous professional anual a cada cen- professional adreçades als es- Les jornades, que van comp- camps d’ocupació i els serveis tre de la UB. La seva estructura tudiants i titulats universitaris tar amb l’assistència de qua- d’inserció laboral dels centres combina una part comuna i es- de les facultats de Biologia, tre-cents vuitanta estudiants, organitzadors. L’oferta es tandarditzada sobre tècniques Farmàcia i Pedagogia, de l’Es- van incloure xerrades d’orien- complementà amb l’exposició i recursos de cerca de feina, cola Universitària d’Estudis tació a càrrec de tècnics espe- d’experiències del món de amb una àrea específica defini- Empresarials i dels ensenya- cialitzats, que oferien a l’estu- l’empresa, que va anar a càr- da pel mateix centre i relacio- ments de Treball Social de la diant recursos en la cerca de rec de diversos professionals nada amb les sortides profes- UB. L’activitat va permetre feina (com començar a cercar en actiu dels àmbits correspo- sionals dels ensenyaments que analitzar la inserció laboral feina i els instruments per fer- nents. s’hi imparteixen. I La UB renova convenis amb La Caixa patrocina un Renta Corporación, Saba curs d’“Els Juliols” i El Crack 10 Grup Planeta; Antonio Fernán- dez Galiano, conseller i director La UB ha renovat els convenis de la UB disposarà d’espais publici- general d’Unidad Editorial (El patrocini amb les empreses: taris sense cost. Mundo); Francisco Matosas, pre- Renta Corporación, patrocina- La col·laboració d’aquestes em- sident del Grup Zeta; José María dora del Programa Fem Via, que preses se suma a les empreses Bergareche, vicepresident i con- va dirigit a aconseguir la màxi- patrocinadores Som UB, les seller delegat de Vocento, i Au- ma integració d’estudiants amb quals, amb el seu suport, ens rora Catà, directora general del alguna discapacitat física o sen- permeten impulsar els projectes Grup Recoletos. Enric Marín, se- sorial; SABA, que col·labora amb que, pel seu valor social i de cau- El rector Joan Tugores i el direc- cretari general de Comunicació l’equip de bàsquet femení UB- sa, són prioritaris per a la comu- tor general de La Caixa, Isidre de la Generalitat, farà la cloenda Barça, i el diari El Crack 10, amb nitat universitària i per a la so- Fainé, han firmat un conveni de del curs. un conveni de sinergies pel qual cietat en general. I col·laboració pel qual aquesta Els trenta-vuit cursos d’”Els Ju- entitat financera patrocina un liols” que integren l’oferta d’a- dels cursos d’estiu de la UB “Els quest estiu s’impartiran a l’Edifi- Neix l’associació d’antics Juliols”. Concretament, La Caixa ci Històric de la UB, encara que farà una aportació econòmica també hi haurà altres seus, com alumnes de Psicologia per a l’organització del curs “Mit- ara el CosmoCaixa i el CETT-UB, jans de comunicació i poder a o instal·lacions dels municipis de Ha nascut l’associació d’antics alumnes de Psicologia, que té en- l’Estat espanyol”, que comptarà Rubí, Viladecans i Alella, que en- tre els seus objectius el fet d’establir mecanismes de participa- amb la participació de directius guany han signat acords de ció i comunicació entre la Facultat de Psicologia i els seus antics dels principals grups de comu- col·laboració amb “Els Juliols”. El alumnes, professors i altres persones vinculades al centre. A tra- nicació de l’Estat. cursos s’han aplegat en tres vés de múltiples activitats també es vol contribuir al reconeixe- Al llarg de curs, que tindrà lloc grans àrees temàtiques: “Art i ment i prestigi acadèmic i social del llicenciat en psicologia. S’es- entre el dies 4 i 8 de juliol, inter- humanitats”, “Ciència i salut” i tà organitzant un acte públic de presentació de l’entitat a inicis vindran Juan Luis Cebrián, con- “Dret, economia i societat”. del curs vinent. Es publicarà més informació d’aquest acte a la seller delegat del Grup Prisa; Jo- Podeu consultar el programa de web: http://www.ub.edu/anticsub/ sep Caminal, director general de cursos d’“Els Juliols” a: Tel: 933 125 009 - Fax: 934 021 427 la Presidència del Grup Godó; www.ub.edu/juliols/progra- [email protected] I José Manuel Lara, president del ma.htm I

47 som UB

Pla d’avantatges Som UB

sessió de dilluns a divendres de cuina de mercat, creativa, a les sales de cinema del amb una àmplia selecció d’a- El carnet Som UB permet accedir a un Grup Balañá (Aribau Multici- manides, pastes, creps, amb interessant pla d'avantatges (estudiants, nes, Bosque Multicines, Glò- espectacles, tertúlies i exposi- PDI, PAS, antics alumnes i membres Som ries Multicines i Gran Sarrià). cions. UB de societat). Adreçat a tot el col·lectiu Som UB. Amics del Liceu. En col·labora- Beneficis interns: en l'oferta formativa de ció amb el Gran Teatre del Li- la UB i el Grup UB, oferta cultural i institu- Escola Virtual d’Idiomes per a ceu, ofereix als menors de vint- cional... i molt més. Universitaris (EVIU). Aquesta i-sis anys una promoció espe- Avantatges externs: música, cinema, escola, creada pel Consell In- cial per a la temporada 2005- teruniversitari de Catalunya i 2006. Grup de tres espectacles teatres, assegurances, com- adreçada a la comunitat uni- amb un 70% de descompte: pres, productes financers versitària ca- Tosca en cinema (1-1-06); La en condicions preferents, ciutat morta (Die tote Stadt) (8- etcètera. 5-06) i Madama Butterfly: (10- 7-06). Preus amb descompte Aquesta és una selecció dels tres espectacles: de 15,50 dels beneficis del Pla a 101 ?. La promoció es pot d’Avantatges Som UB. sol·licitar per Internet a partir del 6 de juny del 2005.

Toshiba Espanya. La comuni- Caixa Catalunya, entitat pro- tat universitària de la UB es tectora Som UB, ofereix un con- pot beneficiar de la més alta junt d’avantatges financers en de Som UB: Lí- tecnologia dels productes condicions preferents als mem- nia Oberta, Préstec Estrella Es- Toshiba amb una configura- bres de Som UB que vinculin el tudis, Préstec Universitari de talana, ofereix ció ajustada a les seves ne- seu carnet a un compte de l’en- Màsters i Postgraus, Pla de Pen- cursos d’anglès per Internet a cessitats, a uns preus molt titat (Llibreta Total, Crèdit Total, sions VidaCaixa, etcètera. preus especials. Nivells 1 a 5 avantatjosos i en unes condi- Crèdit Estudis, Préstec Personal, de l’Escola Oficial d’Idiomes i cions especials de finança- Préstec Ordinador, Multiplà de Punt UB, gestor de la marca A1 a B2 del Consell d’Europa, ment, gràcies a la col·labora- Pensions Total, etc). de la Universitat de Barcelo- amb un total de deu cursos de ció del Santander Central His- na, us ofereix tots els produc- setze setmanes de durada. pano, entitat protectora UB. Santander Central Hispano, tes UB amb un 10 % de des- Portàtil Toshiba Satellite A40. com a entitat protectora Som compte. Per a més informa- Clínica Dental Davos. Aquesta 865 euros + IVA. Portàtil Tos- UB, ofereix a la comunitat uni- ció: clínica, amb més de vint anys hiba Satellite Pro M-30. 1.165 versitària una àmplia gamma www.ub.edu/puntub. d’experiència, ofereix al euros + IVA. de productes i serveis finan- col·lectiu SomUB gratuïtat en cers (crèdits per al finança- Institut Català de la Retina. la primera visita, un 50% de Acer Computer Ibérica posa a ment de la matrícula d’estudis Aquest centre, especialitzat en descompte en neteges bucals disposició dels membres So- i per a la compra d’equipa- oftalmologia integral, ofereix i un 20% en la resta de tracta- mUB dos equips informàtics a ments informàtics, préstecs hi- als membres de Som UB con- ments (odontologia infantil, preus avantatjosos. Acer Aspi- potecaris, plans de pensions, dicions especials en cirurgia ortodòncia, endodòncies, ex- re T140 -949,00 euros (IVA in- etc) en condicions preferents refractiva, cirurgia de catarac- traccions, fundes, ponts, em- clòs); Acer Aspire T620 - 1.199 i amb un assessorament per- tes i visites i urgències oftal- blanquiment dental, etc). euros (IVA inclòs). Amb un fi- sonalitzat. mològiques. nançament a partir de 43,31 Restaurant La Table du Pain. euros/mes. Podeu consultar La Caixa ofereix múltiples pro- Grup Balañá. Preu del dia de Descompte d’un 10%. El res- les característiques dels ordi- ductes financers als membres l’espectador en qualsevol taurant ofereix un menú diari nadors a www.acer.es.

48 som UB

Suma’t a Som UB

Totes les persones, empreses i ves accions de màrqueting: les empreses patrocinadores tes aportacions comporten la institucions que vulguin com- promocions i publicitat als de Som UB. desgravació fiscal correspo- partir els objectius comuns de centres, mitjans de comuni- – Oferir al personal de l’empre- nent. millora del coneixement, con- cació interns, presentacions sa la possibilitat de formar part servació del patrimoni públic i a estudiants i borsa de tre- del col·lectiu Som UB i gaudir • El pla d’avantatges permet a enriquiment de la qualitat de ball, etcètera. dels avantatges associats.L’em- les empreses oferir avantatges vida de la societat, poden su- presa passarà a formar part del als col·lectius identificats de la mar-se al projecte Som UB de • Mitjançant la quota corpora- col·lectiu d’empreses ciutada- UB i el seu Grup: estudiants, cinc maneres diferents: tiva: nes. docents i investigadors, perso- nal d’administració i serveis, • Patrocini d’algun dels projec- – Oferta per fer membre de Som • Donacions: les empreses, per- antics alumnes, societat, etcè- tes amb causa. En funció de la UB tot el personal de l’empre- sones i institucions interessa- tera. quantia anual aportada, es de- sa, com a benefici extraordi- des a col·laborar amb els pro- terminen les categories de nari, per tal que aquest gau- jectes Som UB també es poden • El programa de sinergies pos- col·laboradors i les diferents deixi del pla d’avantatges as- afegir a la iniciativa fent una sibilita fer intercanvis en espè- contraprestacions associades. sociat i participi en el projecte donació en línia, mitjançant cies –de recursos– entre la UB • Serveis de màrqueting UB. de causa que decideixi. L’em- la pàgina web de Som UB i les organitzacions, sense un Canals per dur a terme les se- presa passarà a formar part de (www.ub.edu/somub). Aques- cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 Û (27 Û si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat. * Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona. DADES PERSONALS

Cognoms:...... Nom:...... DNI: ...... Data de naixement (dd/mm/aaaa):...... Sexe (h/d):...... Adreça: ...... Població: ...... Codi postal:...... Província:...... Telèfon:...... Adreça electrònica:......

DADES LABORALS Nom de l’empresa: ...... Càrrec:...... Adreça:...... Població: ...... Codi postal:...... Província:...... Telèfon: ...... Fax: ...... Adreça electrònica: ......

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en:...... Any:...... Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB I DADES BANCÀRIES Entitat:...... Oficina:...... Dígit control:...... Núm. compte corrent:......

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa Signatura de la persona sol·licitant UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763 A/e: [email protected] - www.ub.edu/somub ...... , ...... d ...... del 20......

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet: I Revista I Web I Un amic I Premsa I Mitjançant un soci d’Antics UB I Altres ...... Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: I Sí I No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vós en breu. I Patrocini i donacions I Serveis de màrqueting I Quota corporativa I Pla d’avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

49

botiga UB

Llibres

LAS SUBVENCIONES DIÁLOGO SOBRE GUÍA BÁSICA DE LÍMITS DEL HISTÒRIA AGRÀRIA DE NIVELACIÓN EN LA GOBERNABILIDAD, EDUCACIÓN DIBUIX/Tretze DELS PAÏSOS FINANCIACIÓN DE LAS GLOBALIZACIÓN Y AFECTIVO-SEXUAL exercicis de dibuix, CATALANS. Volum 1 COMUNIDADES DESARROLLO PARA PERSONAS CON même Antiguitat AUTÓNOMAS R. Torrent Macau, A. DISCAPACIDAD LÍMITES DEL E. Giralt i Raventós (dir.), Análisis de la situación Mollet Abbad i A. Arce VISUAL DIBUJO/Trece J. M. Salrach (coord.), actual y propuestas de Suárez, (editores) E. Sánchez Raja, M. ejercicios de dibujo, i J. Guitart i Duran (coord. reforma Transformacions, 2.0 Honrubia Pérez i Mª D. même del volum) A. Castells Oliveres, 17 x 24 / 275 pàg. Chacón Sánchez, À. Nogué i J. Descarga Fundació Catalana per a P. Sorribas Navarro ISBN: 84-475-2865-0 17 x 24 / 175 pàg. 15 x 21 / 259 pàg. la Recerca i la Innovació / i M. Vilalta Ferrer, ISBN: 84-475-2872-3 ISBN: 84-475-2875-8 Universitats dels Països Transformacions, 1.0 Catalans 17 x 24 / 238 pàg. 21 x 29,7 / 586 pàg. ISBN: 84-475-2871-5 ISBN: 84-475-2785-9 (o.c.) 84-475-2895-2

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es Productes UB

Pin edifici plata

Samarreta Som UB Llibreta grisa

Rellotge polsera Bolígraf blau Targeta desplegable

A Punt UB i a les botigues de les Facultats trobareu tots els productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

50