RIBERA D’EBRE Viatge amb barca Ebre avall de Pere i Joan Coromines 1 Ventura Castellvell Llicenciat en Filologia Catalana. Professor de llengua catalana i literatura a l’IES Joan Boscà, de Barcelona Els dies 8 i 9 d’abril de l’any 1925 l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i el seu fill Joan van fer un viatge amb barca per l’Ebre. Van utilit- zar una muleta, nom que rep a l’Ebre una mena de llagut però més petit. Els acompanyaven Ramon Borràs Romañà, de Tortosa, i Modesto Pasanau, patró de la muleta, Nap de sobrenom i llaguter de Benifallet. El dia 8 van baixar pel riu des de Móra fins a Tortosa i el 9 van anar de Tortosa a Amposta, per des- prés pujar fins a Tortosa. Entremig només es van aturar a Miravet, Benifallet, on van dinar, i Tortosa. Tots dos, pare i fill, van prendre notes des del llagut de tot el que veien i sentien dels llaguters sobre el paisatge, el de la vora i el més llunyà, sobre el trànsit fluvial, el lèxic i els topònims. Aquestes notes van servir per a tots dos. Pere Coromines va tenir ocasió de consultar les seves i les del seu fill per a redactar el viatge per l’Ebre dels protagonistes de Silèn (1925), pri- mera novel·la de la trilogia Les dites i facècies de l’estrenu filàntrop En Tomàs Bajalta. Igualment Joan Coromines va utilitzar les seves i les del pare per a les seves monumentals obres, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l’Onomasticon Cataloniae. El viatge estava programat per Pere Coromines des del maig de 1923 amb l’objectiu de conèixer el marc geogràfic i els records dels vells del país sobre la darrera guerra carlina a les terres de l’Ebre, lloc per on havien de transcórrer part de les aventures d’en Tomàs Bajalta. Ja n’havia fet de sem- blants l’any 1917 i 1918 al Montnegre, acompanyat del seu fill Joan, quan pre- parava l’ambientació d’alguns capítols de la seva obra per aquelles muntanyes. La primera intenció era fer-lo Ebre amunt fins allà on es pogués arribar. Al final, però, es va fer baixant pel riu des de Móra fins a Amposta. Així ho explica Joan Coromines en un nota afegida als fulls del seu pare: “Aquest viatge degué 1 Una primera versió d’aquest escrit va ser presentada al XXVII Col·loqui de la Societat d’Onomàstica celebrat a Manresa l’octubre de l’any 2001 amb el títol de “Pere Coromines col·laborador de Joan Coromines”. Les actes d’aquest col·loqui no s’han publicat. Aquesta nova redacció conté correccions i ampliacions. 51 beCEroLes II (2006), 51-61 Ventura Castellvell tenir una preparació llarga i costosa car ja el 19-V-23 hi ha carta de l’encar- regat de les Salines dels Alfacs sobre la possibilitat de disposar d’una canoa per a un viatge des dels Alfacs Ebre amunt fins allà on es pugui arribar. El férem el 28-IV-1925 amb Ramon Borràs de Tortosa i el patró Nap”. Pere Coromines va prendre notes en uns fulls, numerats posterior- Sopar de professors de la Universitat de ment fins al número 16. Es poden Cuyo. D'esquerra a dreta, Romero, consultar entre la documentació de Perceval, Cruz, Catalano, Lugaresi, Pere Coromines dipositada a la Coromines i Pro. Mendoza, 26 de juliol Biblioteca de Catalunya de Barcelona, de 1940. Arxiu Fundació Pere Coromines concretament el manuscrit 3381. Les anotacions del viatge no comencen fins al sisè full. En el primer hi ha el dibuix d’un llagut fet per Pere Coromines; en el segon la nota de Joan Coromines copiada en el paràgraf anterior; el tercer és la factura del llaguter Modesto Pasanau, que puja 98 pessetes; en el quart full hi ha diversos topònims i lèxic recollit a Miravet. Les notes del viatge per l’Ebre ocupen els fulls 5 a 16, i encara hi ha unes notes sobre Arbúcies i Sant Hilari Sacalm de l’any 1929 en els fulls 17 a 21. Pere Coromines escriu a llapis i amb una lletra molt petita, diminuta, i a sota de cada ratlla Joan Coromines ho transcriu amb tinta ver- mella i també lletra petita. Alguns mots no els entén prou bé i ho indica amb un interrogant. Per a fer aquest escrit he utilitzat el text més entenedor, que és el de Joan Coromines. Tot i que Pere Coromines cercava informació sobre els carlistes, a les notes n’hi ha molt poca. Només s’hi refereix en dues ocasions: quan veu la Talaia de la guerra carlista en el terme de Miravet poc abans del de Benifallet i quan passa pels ponts de Tortosa. En canvi hi destaquen el més d’un cente- nar de topònims que recull. Prou coneguts els que es refereixen a les pobla- cions de les vores del riu i no tant els referits a noms de partides de terra, bar- rancs, coves, planes, muntanyes, cases o peixeres que donen al conjunt de la llibreta un valor toponímic que va saber aprofitar Joan Coromines per a la seva obra. Si tenim present que Joan Coromines va començar l’any 1925 la recollida de topònims i antropònims per a la seva futura gran obra, no hi ha dubte que Pere Coromines va ser, amb seguretat, un col·laborador, potser el primer col·laborador, de l’obra toponomàstica del seu fill. És prou conegut que Joan Coromines comença a interessar-se per la muntanya acompanyant el seu pare i que és a partir de l’excursionisme que s’introdueix en els estudis toponomàstics. Aquesta excursió va ser una més de les moltes que va fer, amb la singularitat que el caminar el substitueix per la navegació fluvial, la visió dels llocs no la fa des d’una posició enlairada, com serà habitual en recerques posteriors, sinó des del riu, amb la vista a nivell de 52 Viatge amb barca Ebre avall de Pere i Joan Coromines l’aigua, per sota de les muntanyes i els informadors són homes de riu que s’expliquen des del riu. El viatge coincideix amb l’any en què Joan Coromines decideix començar el recull de material toponímic i antroponímic. És probable que en aquells moments ja hagués pres aquesta decisió i que la quantitat de topònims que va anotar Pere Coromines tinguessin una doble destinació: incorporar el màxim de Joan Coromines amb en Tusquet fent enquestes toponímiques, aixoplugats en una realisme al llibre Silèn, com repeti- cova. Llessui, agost de 1963. dament explica Joan Coromines, i Arxiu Fundació Pere Coromines col·laborar en l’aplec de topònims que estava iniciant el seu fill, finalitat plausible si es té en compte el valor ono- màstic de les seves notes, com tampoc es pot descartar que això respongués a una demanda del seu fill Joan. La baixada per l’Ebre no apareix a la llista d’excursions que Joan Coromines tenia numerades i que s’han publicat a l’Àlbum Joan Coromines. Sí que s’esmenta, en canvi, a la relació “Excursions antigues” on “Coromines hi recull, possiblement els anys quaranta, quan vivia a Amèrica, el record de les excursions que havia fet de petit o molt jove, segurament sense tenir llavors cap pla preestablert de futur, només pel simple gust de fer-ho” (Àlbum, 310). Aquestes primeres excursions, amb indicació de l’any, van del 1910 al 1923, però les fetes amb els germans, cosins o amb el seu pare no porten data. Entre elles hi ha la de l’Ebre, de l’any 1925. Cal creure que la raó per la qual la inclou entre les anomenades “Excursions antigues” no és perquè es fes quan era jove, ja que feia dos anys que anotava les seves excursions, sinó perquè no era una excursió preparada per ell, era una excursió del seu pare. No la considerava com a seva, tot i que en va treure profit prenent notes, tal com ho indica quan cita alguns topònims de l’Ebre en els seus escrits. Quan l’any 1931 Joan Coromines, animat pel filòleg i editor Josep Maria de Casacuberta, va decidir iniciar l’Onomasticon Cataloniae, ja disposava dels materials que havia començat a arreplegar a partir del 1925 i dels que va rebre del mateix Casacuberta recollits entre el 1921 i el 1923. Entre aquests n’hi havia de les ribes de l’Ebre. Referint-se a la toponímia fluvial i marítima Coromines diu que “dues d’aquestes enquestes foren fetes temps ha sobre l’Ebre” (Onom I, X). És probable que aquestes paraules es refereixin a les enquestes de J.M. de Casacuberta i a la que va fer ell mateix en aquest viatge amb barca amb el seu pare. Abans del 1931 no havia fet cap més estada a les terres de l’Ebre que aquesta del 1925. L’abril de 1935 va de nou a les ribes de l’Ebre i fa enquestes per a la recollida de materials a la part alta de la comarca, a les poblacions de Flix i la Palma, i a Almatret que, tot i ser del Segrià, una 53 Ventura Castellvell part del terme toca al riu Ebre. L’abril de 1936 hi torna i fa la majoria de pobles que no havia fet l’any anterior (Vinebre, Ascó, Miravet, Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Garcia i Móra la Nova). Entre l’abril i el maig de 1955 fa enquestes al Baix Camp i a la Ribera d’Ebre (Tivissa) i a mitjan maig les segueix pel Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre (Faió) i Baix Cinca (Mequinensa).