Butlletí D'informació De L'ampolla

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

Gener Febrer 2015 N. 130

El Carnaval omple els carrers de l’Ampolla de color, música i dis- bauxa. Enguany amb més comparses i més participants que mai. La festa com sempre va continuar al casal, amb sopar i ball, i aquest any, com a novetat, vàrem tancar la festa amb una disco mòbil. Informació General · Pàgina 2

T E L È F O N S D ' I N T E R È S AJUNTAMENT SANITAT SERVEI ELÈCTRIC Ajuntament ...... 977 460 018 CAP l'Ampolla...... 977 460 601 Eléctrica del Ebro ...... 977 460 016 FECSA (avaries) ...... 902 536 536 Policia Local ...... 616 448 446 Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337 Farmàcia del Port ...... 977 460 680 Oﬁ cina de Turisme ...... 977 593 011 TRANSPORTS CAP l'Aldea ...... 977 451 213 Centre Cívic ...... 977 460 216 Est. RENFE l'Ampolla...... 977 460 705 Ambulatori ...... 977 501 797 Renfe ...... 902 240 202 Poliesportiu ...... 977 460 882 H. Verge de la Cinta ...... 977 519 100 Autobusos Carrera ...... 977 823 143 Casal de Jubilats ...... 977 460 697 Ambulàncies Baix Ebre ...... 112 Autobusos Hife ...... 902 119 814 Taxi ...... 628 897 462 Creu Roja local ...... 977 593 030 Centre de Dia ...... 977 593 617 677 556 136 SEGURETAT ENSENYAMENT ALTRES Mossos Trànsit ...... 088 CEIP Mediterrani ...... 977 460 151 Correus ...... 977 460 401 Guàrdia Civil ...... 062 Llar d'Infants ...... 977 460 765 Parròquia...... 977 460 057 DNI ...... 902 247 364 Comissaria de Policia ...... 977 440 447 Serveis Funeraris i Avisos Urgents ...... 091 SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜES Cementiri Municipal ...... 687 965 774 Bombers...... 085 Gestagua ...... 977 593 077 Tanatori Remsa ...... 902 160 438 Gestagua (urgències) ...... 690 634 858 Veterinari ...... 607 084 496

URGÈNCIES GENERALITAT POLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112 ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRE

Tortosa ➡ Tarragona ➡ Barcelona Barcelona ➡ Tarragona ➡ Tortosa Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sants Sants R.E. 6.05 6.23 7.11 8.11 (1) R.E. 6.03 7.07 7.57 8.17 (1) R.E. 6.12 6.33 7.25 8.40 (2) R.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 7.48 8.06 8.56 10.10 R.E. 9.18 9.39 10.27 11.40 R.E. 9.33 10.41 11.31 11.51 R.E 10.49 11.06 11.54 13.09 R.E. 11.03 12.07 12.54 13.12 (2) R.E. 13.24 13.43 14.31 15.37 (3) R.E. 11.30 12.23 13.10 13.25 (3) R.E. 13.45 14.02 14.45 15.41 (1) R.E. 13.03 14.05 14.53 15.12 R.E. 15.53 16.12 16.58 18.10 R.E. 15.03 16.08 16.59 17.20 R.E. 17.25 17.42 18.32 19.40 R.E. 16.33 17.38 18.28 18.47 (2) R.E. 18.08 18.24 19.24 20.37 (4) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.07 R.E. 16.33 17.24 18.08 18.24 (3) R.E. 19.23 19.45 20.39 21.43 (4) R.E. 18.03 19.09 20.07 20.28 R.E. 19.36 19.57 21.00 22.10 (5) R.E. 19.33 20.40 21.34 21.51 R.E. 19.52 20.14 21.06 22.14 (6) R.E. 21.03 22.08 22.57 23.16 (1) No circula els dissabtes, diumenges i festius. (2) Només circula els dissabtes. (3) Només circula els dissabtes, diumenges i festius. (1) No circula diumenges i festius. (4) Només circula diumenges i festius del 30/03 al 26/10. (2) Només circula els dissabtes, diumenges i festius. (5) No circula diumenges i festius. (6) Només circula diumenges i festius. Para en port Aventura ﬁ ns el 06/04. (3) No circula els dissabtes, diumenges i festius. MARINADA Núm. 130 Direcció: Francesc Arasa Subdirecció: Ernest Plans i Colomé Disseny: Xavier Caballé Col·laboradors habituals: Fotos: Digital Ebre, cedides i arxiu Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló, Edita: Ajuntament de l'Ampolla Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera, Dipòsit Legal: T-655/91 Roser Martí i Cid Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita Editorial

Ja ha arribat el fred de veritat, i amb el fred, noves expectatives per començar a edifi car un nou any que esperem sigui ben profi tós per a tots plegats. Hem començat aquest any amb la visita pastoral del bisbe Enrique, la primera que fa al territori. Ha pogut compartir diferents moments amb grans i joves, amb persones de diferents entitats i amb el nostre alcalde. També hem tingut males notícies, alguns dels nostres conciutadans ens han deixat, crec que massa aviat, encara tenien moltes coses que aportar als seus familiars i a la gent del seu entorn. El normal és parlar de les persones que ens deixen, però de ben segur ja ho faran d’altres. Jo vull enviar un missatge a tots els que de moment ens quedem aquí. Un missatge que us invita a refl exionar sobre el nostre paper en aquesta vida i en aquella màxima de “Carpe Diem” (viu el moment). Si volem arribar a tenir un equilibri i una harmonia en aquesta vida, la manera d’arribar-hi és vivint intensament cada moment com si fos l’últim, estimant allò que fem en cada moment en diferents seqüències de la nostra vida, a casa, a la feina, amb la família, amb els amics, amb el nostre entorn... és important treballar aquesta actitud positiva cada dia, hi han diferents vies per a fer-ho i totes amb el comú denominador d’estimar; no podem deixar passar ni un segon del nostre temps sense aprofi tar-ho. Us vull regalar unes paraules del gegant de les lletres Walt Whitman extretes precisament del seu poema Carpe Diem: “No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver alimentat els teus somnis. No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que és quasi un deure. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida una cosa extraordinària”... Us animo a que el llegiu sencer i hi aprofundiu. Acabo amb les mateixes paraules que fi nalitza Whitman el seu poema: No permetis que la vida et passi a tu sense que la visquis. Ernest Plans Colomé

Calma després de fer el treball - Soﬁ a Múria Acords Municipals · Pàgina 4

Oberta la sessió pel Sr. Alcalde vol felicitar al regidor Sr. Ple de l'Ajuntament Tomàs que ha estat pare. La resta de regidors li donen també l’enhorabona. 13 d'octubre de 2014 1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 24 SRS. ASSISTENTS DE SETEMBRE DE 2014. S’aprova per unanimitat. SR. ALCALDE-PRESIDENT 2.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE MO- Francesc Arasa Pascual DIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 2 REGULA- DORA DE L’IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ REGIDORS MECÀNICA. Laura Molina Cabrera Es proposa abaixar un 10 % la quota tributària de l’impost. Rafel Tomàs Royo Obert el torn d’intervencions, el regidor d’hisenda Sr. Tomàs Geno Cabrera González diu que en relació a l’Impost de Vehicles es fa una reducció José Luis Pitarque Balagué del 10% en tots el tipus i cilindrades, així es benefi cia a tots Santi Cervera Blanch els ciutadans. Amb aquesta baixa encara serem més dels Joan Segarra Piñana municipis amb un IVTM més baixos del territori. Fermín Arques Esmel Després del torn d’intervencions, i sotmesa la proposta a votació s’acorda per unanimitat dels 5 membres de CIU, Vicky Giménez Ismael 2 del PP, i 1 del PSC-PM: SRS. NO ASSISTENTS PRIMER: APROVAR PROVISIONALMENT la modifi cació de l’Ordenança Fiscal núm. 2 reguladora de la taxa de Francesc Sancho Serena que justifi ca la seva absència l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, segons el Joan Navarro Cabrera que no justifi ca la seva absència model que consta a l’expedient. SECRETÀRIA-INTERVENTORA El quadre de tarifes aplicables en aquest municipi serà el següent: Na Mª Carmen Alcoverro Beltran

A ) Segons potència fi scal 1.Turismes, ambulàncies, cotxes fúnebres i tot terreny De menys de 8 cavalls fi sals 16,64 € De 8 fi ns a 11,99 cavalls fi scals 44,93 € De 12 fi ns a 15,99 c.f. 94,84 € De 16 fi ns a 19,99 c.f. 118,13 € De 20 en endavant c.f. 147,60 € Tractors, tractocamions, tractors d’obres i serveis, tractora dels vehicles articulats, vehicles especials, màquines agrícoles, màquines autopropulsades que poden circular per les vies públiques sense ser transportades o arrossegades per altres vehicles de tracció mecànica. De menys de 16 cavalls fi scals 23,29 € De 16 fi ns a 25 c.f. 36,60 € De més de 25 c.f. 109,81 € B) Segons número de places Autobusos, furgonetes, furgonetes mixtes habilitades al transport De menys de 21 places 109,81 € De 21 a 50 places 156,41 € De més de 50 places 195,22 € C) Segons càrrega útil en kg Camions, derivats de turisme, formigoneres, furgonetes, vehicles mixtes etc. De menys de 1.000 quilograms de càrrega útil 55,74 € De 1.000 a 2.999 quilograms de càrrega útil 109,81 € De 3.000 a 9.999 quilograms de càrrega útil 156,41 € De més de 9.999 quilograms de càrrega útil 195,52 € Acords Municipals · Pàgina 5

Remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles i remolcs de vehicles articulats De menys de 1.000 quilograms de càrrega útil 23,29 € De 1.000 a 2.999 quilograms de càrrega útil 36,60 € De més de 2.999 quilograms de càrrega útil 109,81 € D) Segons centímetres cúbics Ciclomotors i motocicletes Ciclomotors 6,60 € Motocicletes fi ns a 125 cc. 6,60 € Motocicletes de més de 125 cc. fi ns a 250 cc 9,43 € Motocicletes de més de 250 cc. fi ns a 500 cc 18,86 € Motocicletes de més de 500 cc. fi ns a 1000 cc 37,71 € Motocicletes de més de 1.000 cc.

3.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE Després del torn d’intervencions, i sotmesa la proposta a L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 8 REGULADORA votació s’acorda per unanimitat dels 6 membres de CIU, DE LA TAXA PER LLICÈNCIA D’OBERTURA 2 del PP, i 1 del PSC-PM: D’ESTABLIMENTS. Aprovar provisionalment la modiﬁ cació de l’Ordenança Obert el torn d’intervencions, el Regidor d’hisenda diu que Fiscal núm. 8 reguladora de la taxa per llicència d’obertura aquesta taxa està relacionada amb l’activitat econòmica, d’establiments, segons el model que consta a l’expedient. i si bé en el conjunt dels ingressos municipals no té una La quantia de la taxa es determinarà per aplicació de les repercussió important, sí que per al ciutadà emprenedor tarifes següents: li pot suposar un incentiu de cara a obrir noves activitats.

Activitats que s’hagin de sotmetre a allò que disposa la llei 20/09, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: Activitats incloses en l’annex I (autorització ambiental) 710,00 € Activitats incloses en l’annex II (llicencia ambiental) 680,00 € Activitats incloses en l’annex III (comunicació prèvia) 380,00 €

Activitats innòcues 165,00 € Activitats que s’hagin de sotmetre a allò que disposa a la Llei 11/2009 de regulació administrativa d’espectacles públics i activitats recreatives: Activitats recreatives sotmeses a règim de comunicació 380,00 € Activitats recreatives sotmeses a règim de llicència 710,00 €

4.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE 2 del PP, i 1 del PSC-PM: MODIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 11 RE- PRIMER: Aprovar provisionalment la modiﬁ cació de l’Orde- GULADORA DEL SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS nança Fiscal núm. 11 reguladora del servei municipal de la SÒLIDS URBANS, TRACTAMENT I ELIMINACIÓ recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació D’AQUESTS. d’aquests, segons l’annex de tarifes. Obert el torn d’intervencions, el Sr. Tomàs diu que la baixa- Taxa per la recollida de restes de jardineria, entenent-se da de la taxa de recollida de residus domèstics (vivendes) a aquests efectes les següents tarifes per cada habitatge és al voltant d’un 6,5%, que s’ha volgut compensa l’esforç unifamiliar o plurifamiliar, amb espai enjardinat: dels veïns en l’aposta pel reciclatge, que es dels més alts de les Terres de l’Ebre, també s’ha reduït a tres els trams de € superfície de parcel·la pel que fa a la recollida de restes Fins a 1.000 m2 de solar o parcel·la 20 vegetals, aplicant la taxa del tram més baix. De 1.001 a 2.000 m2 de solar o parcel·la 45 € Després del torn d’intervencions, i sotmesa la proposta a De 2.001 a 4.000 m2 de solar o parcel·la 90 € votació s’acorda per unanimitat dels 6 membres de CIU, Més de 4.001 m2 de solar o parcel·la 135 € Acords Municipals · Pàgina 6

ANNEX I Després del torn d’intervencions, i sotmesa la proposta a votació s’acorda per unanimitat dels 6 membres Vivendes i d’altres immobles urbans situats en l’àrea de CIU, 2 del PP, i 1 del PSC-PM: d’infl uència d’on es presta el servei 84,00 € PRIMER: Aprovar provisionalment la modifi cació Vivendes del disseminat conforme consta en el de l’ordenança municipal reguladora del preu cadastre immobiliari amb una superfície igual o públic pel servei de recollida de residus comer- € inferior a 60 m2. 40,50 cials i industrials assimilables als municipals, Vivendes del disseminat conforme consta en el segons el model que consta a l’expedient. cadastre immobiliari amb una superfície superior 8.- DONAR COMPTE DE L’EXPEDIENT a 60 m2. 63,00 € D’APROVACIÓ DE LES LÍNIES FONAMEN- TALS DEL PRESSUPOST 2015. El Sr. Tomàs vol destacar que es dóna compte i que es tracta 5.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE d’una previsió de la previsió del pressupost que encara no MODIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 12 s’ha elaborat, per tant, que ningú pretengui reclamar que REGULADORA DE L’IMPOST PER LLICÈNCIES UR- aquestes xifres son les que realment haurà de contenir el BANÍSTIQUES pressupost del 2015. Es modifi ca el tipus de gravamen abaixant-lo al 2,5%. RESOLC Obert el torn d’intervencions, el Sr. Tomàs diu que en aquest Línies fonamentals del pressupost d’acord amb el següent imposts, a l'igual que en la taxa per llicències d’obertura, i detall: per llicències urbanístiques, si bé no té una alta repercussió en els ingressos municipals, pot estimular i benefi ciar a nous emprenedors. Després del torn d’intervencions, i sotmesa la proposta a Ple de l'Ajuntament votació s’acorda per unanimitat dels 6 membres de CIU, 2 del PP, i 1 del PSC-PM: 28 de novembre de 2014 PRIMER: APROVAR PROVISIONALMENT la modifi cació de l’Ordenança Fiscal núm. 12 reguladora de la taxa de SRS. ASSISTENTS l’impost per llicències urbanístiques, segons el model que SR. ALCALDE-PRESIDENT consta a l’expedient. Francesc Arasa Pascual 6.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE MODIFICAR L’ORDENANÇA FISCAL NUM. 13 REGIDORS REGULADORA DE LA TAXA PER LLICÈNCIES UR- Francesc Sancho Serena BANÍSTIQUES Laura Molina Cabrera Es proposa la modifi cació de l’ordenança abaixant la quota Rafel Tomàs Royo tributària al 0,50 %. Geno Cabrera González S’ACORDA, per unanimitat dels 6 membres de CIU, 2 del José Luis Pitarque Balagué PP i 1 del PSC-PM: Santi Cervera Blanch PRIMER: Aprovar provisionalment la modifi cació de l’Orde- Joan Segarra Piñana nança Fiscal núm. 13 reguladora de la taxa per llicències Fermín Arques Esmel urbanístiques, segons el model que consta a l’expedient. Vicky Giménez Ismael 7.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE MO- DIFICAR L’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA SRS. NO ASSISTENTS DEL PREU PÚBLIC PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI Joan Navarro Cabrera que no justifi ca la seva absència MUNICIPAL DE RECOLLIDA DE RESIDUS SÒLIDS COMERCIALS. SECRETÀRIA-INTERVENTORA Obert el torn d’intervencions, el regidor d’hisenda diu que Na Mª Carmen Alcoverro Beltran globalment es baixa un 10% el preu públic per la recollida selectiva de residus comercials, tot i que no de manera 1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE lineal per a totes les activitats, havent més incidència en L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 13 aquelles que menys tipus i quantitat de volum generen. En D’OCTUBRE DE 2014. total, tenint en compte les modifi cacions de l’any passat i S’aprova per unanimitat la nova proposta hi ha establiments als que s’haurà reduït 2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA DESIGNACIÓ DEL un 25 % el preu públic. Vol destacar també que el cost REPRESENTANT DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA que suposaria contractar un gestor privat serien molt més AL CONSELL ESCOLAR DE L’ESCOLA MEDITERRANI elevats. DE L’AMPOLLA. Acords Municipals · Pàgina 7

El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat dels 7 membres de L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 28 la Corporacio presents de CIU, 2 del PP, i 1 del PSC-PM, DE NOVEMBRE DE 2014. ACORDA: S’aprova per unanimitat dels 7 membres de CIU, 2 del PP Primer.- DESIGNAR com a representant de l’Ajuntament al i 1 del PSC-PM. Consell Escolar de l’Escola Mediterrani de l’Ampolla a la 2.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DEL regidora d’ensenyament Sra. LAURA MOLINA CABRERA. PLA D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL – MANUAL 3.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE L’EXPE- D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER A EPISODIS DE DIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 6 DEL CONTAMINACIÓ ACCIDENTAL DE LES AIGÜES PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA MARINES (CAMCAT). EXERCICI 2014. Per unanimitat dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 del El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat dels 7 membres de PSC-PM, S’ACORDA: la Corporació presents de CIU, 2 del PP, i l’abstenció 1 PRIMER.- Aprovar inicialment el Pla d’emergència municipal del PSC-PM, ACORDA: – Manual d’Actuació municipal per a episodis de conta- Primer.- Aprovar la següent distribució del superàvit atès minació accidental de les aigües marines (CAMCAT), el que l’ajuntament compleix la disposició addicional sisena qual ha estat elaborat pel Consell Comarcal del Baix Ebre. de la LOEPSF, es destina a fi nançar les següents inversions fi nancerament sostenibles: 3.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DEL PLA D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL – MANUAL D’AC- 151 61905 Projecte de zona Lúdica zona d’Ampolla Mar TUACIÓ MUNICIPAL PER A ACCIDENTS EN EL 45.647,81 € TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES I d’acord amb l’article 32.1 de la LOEPSF a reduir (TRANSCAT). l’endeutament: Per unanimitat dels 7 membres de CIU, 2 del PP i 1 del 011 91300 Amortització préstecs 200.404,29 € PSC-PM, S’ACORDA: 9.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS. PRIMER.- Aprovar inicialment el Pla d’emergència munici- El Sr. Fermín Arques pren la paraula i felicita per la festa pal – Manual d’Actuació municipal per a accidents en el de la segregació. transport de mercaderies perilloses (TRANSCAT), el qual ha estat elaborat pel Consell Comarcal del Baix Ebre. 4.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL PRESSUPOST I PLANTILLA DE L’AJUNTAMENT, DEL PRESSUPOST Ple de l'Ajuntament DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I DE LA PRASAM CORRESPONENT A L’EXERCICI 2015. 23 de desembre de 2014 L’alcalde de l’Ajuntament ha elaborat el pressupost per a l’exercici 2015. SRS. ASSISTENTS El Sr. Alcalde obre el torn d’intervencions i diu que respecte SR. ALCALDE-PRESIDENT exercicis anteriors hi ha alguna partida que canvia de Francesc Arasa Pascual numeració però que és per adaptació a la nova estructura pressupostària. També destaca que s’ha reduït l’aportació REGIDORS de l’Ajuntament al Patronat de Turisme perquè la partida de Francesc Sancho Serena subvencions es distribuirà íntegrament des del pressupost Laura Molina Cabrera municipal per a un major control en la justifi cació de Rafel Tomàs Royo les subvencions. Al tancament d’any estarem a un nivell d’endeutament del 26%, quedant només vigents el préstec Geno Cabrera González del pàrking i del soterrament de les illes de contenidors José Luis Pitarque Balagué al poble, amb un total d'1,8 M€. El nivell d’inversió es Santi Cervera Blanch manté sense que es fi nancin amb subvencions d’altres Joan Segarra Piñana administracions, ja que es fi nançaran amb recursos propis. Fermín Arques Esmel Seguidament el Regidor d’Hisenda diu que el pressupost Vicky Giménez Ismael de l’exercici 2015 és de 5,112 M€. Des del punt de vista fi nancer culminen descens del deute del 59 al 26% SRS. NO ASSISTENTS del pressupost en context de pagament a proveïdors de Joan Navarro Cabrera que justifi ca la seva absència 18 dies des de l’entrada de la factura i sense recórrer a fi nançament extra de l’estat. SECRETÀRIA-INTERVENTORA Des del punt de vista dels ingressos el més destacat es la Na Mª Carmen Alcoverro Beltran disminució de sis impostos i la congelació de la resta. Així disminueixen els impostos d’escombraries i vehicles per al 1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE conjunt dels ciutadans així com els permisos d’obertura, re- Acords Municipals · Pàgina 8

collida d’escombraries comercials, llicències urbanístiques la, en incentivar-la i fomentar-la de manera que pugui fer i impost de construccions per afavorir l’activitat econòmica créixer l’ocupació però quin és el camp o l’acció concreta i l’emprenedoria. que s’ha de fer. Evidentment poder donar oportunitats de Des del punt de vista de la despesa el primer que cal asse- treball als joves del poble és una aspiració compartida de nyalar és el que no surt. L’arranjament de Francesc Macià, tots, per això crec que si algú te alguna aportació en el zona lúdica Ampolla Mar, Av. Sant Joan o camins emble- sentit d’idea serà estudiada i impulsada. màtics com el del cementeri o Bassa del Mig malgrat que Sense cap intervenció més se sotmet la proposta a votació s’executaran total o parcialment el 2015. S’han consignat i s’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 al 2014 per evitar efectes perversos de llei estabilitat que del PP i 1 en contra del PSC-PM: prioritza el fi nançament bancari per sobre la qualitat de PRIMER.- Aprovar inicialment el pressupost general per vida dels ciutadans. a l’exercici de 2015 d’acord amb l’objectiu d’estabilitat Aquest pressupost té dues grans línies mestres. A saber, pressupostària, la regla de la despesa i l’objectiu del deute potenciar els serveis als ciutadans i reforçar el posiciona- públic; el qual, resumit per capítols i per a cadascun dels ment de la marca Ampolla en els mercats. corresponents organismes i empreses que l’integren, és el En el primer àmbit i deixant de banda el plus d’esforç en següent: zones verdes i voreres caldria assenyalar l’esforç inversor a l’escola, el dispensari i la guarderia, els tres pilars –amb AJUNTAMENT PRESSUPOST AJUNTAMENT PRESSPOST el centre de dia– de l’estat del benestar al nostre poble. Tot D'INGRESSOS DE DESPESES això fi nançat amb recursos propis. Capítol 1 2.529.628,49€ Capítol 1 1.278.204,90€ € € Pel que fa a l’àmbit més purament econòmic cal destacar Capítol 2 15.000,00 Capítol 2 2.766.491,10 € € l’esforç en matèria de promoció de l’ostra com a producte Capítol 3 1.612.419,83 Capítol 3 22.000,00 € € emblemàtic i diferencial de L’Ampolla. La incorporació al Capítol 4 887.529,41 Capítol 4 378.800,00 € projecte de viles marineres conjuntament amb diputació Capítol 5 67.520,00 Capítol 5 € i els pobles de la costa de l’Ebre per fer una promoció Capítol 6 Capítol 6 488.023,47 específi ca en tant que cruïlla de costa daurada i Terres de Capítol 7 Capítol 7 l’Ebre així com continuar desenvolupant les infraestructures Capítol 8 Capítol 8 tecnològiques –particularment APP– i la nostra capacitat Capítol 9 Capítol 9 178.578,26€ per acollir esdeveniments d’ordre fi ral. Finalment existeix TOTAL 5.112.097,73€ TOTAL 5.112.097,73€ una partida de promoció econòmica genèrica pensada per aplicar-se allí on pugui ser més profi tosa. PM TURISME PRESSUPOST PM TURISME PRESSPOST En defi nitiva uns pressupostos concebuts per consolidar les D'INGRESSOS DE DESPESES realitzacions de la present legislatura i estar en la millor Capítol 1 Capítol 1 disposició per assolir les noves fi tes en les que ja estem Capítol 2 Capítol 2 338.900,00€ treballant però en no estar materialitzades no tenen refl ex Capítol 3 50.000,00€ Capítol 3 100,00€ pressupostari. Capítol 4 289.000,00€ Capítol 4 Es dóna la paraula al Sr. Segarra del PP. Diu que l’expo- Capítol 5 Capítol 5 sició de l’equip de govern és correcta però que l’Ampolla Capítol 6 Capítol 6 necessita que des de l’ajuntament es fomenti l’economia Capítol 7 Capítol 7 i la creació de llocs de treballa, al poble el turisme ja no Capítol 8 Capítol 8 dóna per a més i els joves no tenen feina i han de marxar. Capítol 9 Capítol 9 L’Ajuntament hauria de mirar de fer alguna zona per a naus TOTAL 339.000,00€ TOTAL 339.000,00€ on es puguin instal·lar tallers i alguna petita empresa, si alguna iniciativa hi ha de marxar fora del poble al polígon de Camarles. PRASAM PRESSUPOST PRASAM PRESSPOST El Sr. Sancho li contesta que amb la seva idea tots hi estem D'INGRESSOS DE DESPESES d’acord, però el problema és el com, quina idea és la que Capítol 1 Capítol 1 pot fi xar el treball al poble?, no crec que avui, polígons Capítol 2 Capítol 2 4.200,00€ i naus industrials siguin la solució al problema que el Sr. Capítol 3 Capítol 3 300,00€ Segarra i també l’equip de govern compartim, al contrari, Capítol 4 Capítol 4 naus i polígons s’estan quedant buits. Crec que tots els Capítol 5 4.500,00€ Capítol 5 grups ens podem seure i ens posarem ràpidament d’acord Capítol 6 Capítol 6 en la diagnosis, en el problema que el Sr. Segarra ha Capítol 7 Capítol 7 dit, però avui el més complicat és que s’ha de fer des de Capítol 8 Capítol 8 l’administració, des d’un ajuntament com el nostre per a Capítol 9 Capítol 9 poder incentivar la creació de llocs de treball, partint que no € € podem suplir l’empresa privada, estem d’acord en ajudar- TOTAL 4.500,00 TOTAL 4.500,00 Acords Municipals · Pàgina 9

Junta de Govern Junta de Govern 14 de novembre de 2014 21 de novembre de 2014

DESPATX OFICIAL. INSTÀNCIES I PETICIONS. Consorci Rebé. Joaquin R.P. Trameten resolució d’aprovació inicial del procediment per La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: portar a terme la dissolució del Consorci per a la gestió Autoritzar a JOAQUIN R.P. per a la col·locació d’un gual dels residus de la comarca del Baix Ebre. permanent per a l’entrada i sortida de vehicles a l’immo- LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. ble ubicat al carrer Ventura Gassol, núm. 4 C baixos 1ra, Gas natural distribución SDG S.A. Concedides d’aquesta localitat. Obres: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de 74x Gas natural distribución SDG S.A. 0,4 metres quadrats, per connexió d’1 ramal per Obres: a subministrar gas natural a nous abonats Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de Carrer Bassa Fornós, 2 (per Barranc de Borrasca). 118x0,4 metres quadrats, per connexió d’1 Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de 43 ramal per a subministrar gas natural a nous x 0,4 metres quadrats, per connexió d’1 ramal abonats per a subministrar gas natural a nous abonats Carrer Ullals de Baltasar 4 Carrer Estels, 6 Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de 53x 185x0,4 metres quadrats, per connexió de 6 0,4 metres quadrats, per connexió de 2 ramals ramals per a subministrar gas natural a nous per a subministrar gas natural a nous abonats abonats Carrer Pau Casals – Passeig del Centre Carrer Olles – Av. Baconé Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de 74x Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de 0,4 metres quadrats, per connexió de 2 ramals 124x0,4 metres quadrats, per connexió d’1 per a subministrar gas natural a nous abonats ramal per a subministrar gas natural a nous Carrer Conill – Passeig del Centre abonats Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de Carrer Tancada, 6 203x0,4 metres quadrats, per connexió de 4 Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de ramals per a subministrar gas natural a nous 158x0,4 metres quadrats, per connexió d’1 abonats ramal per a subministrar gas natural a nous Carrer Ronda del Mar, 54 (per carrer Pinets) abonats Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de Carrer Garxal, 8 242x0,4 metres quadrats, per connexió de 6 Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de ramals per a subministrar gas natural a nous 72x0,4 metres quadrats, per connexió d’1 ramal abonats per a subministrar gas natural a nous abonats Carrer Banys – carrer Vista Alegre Carrer Rave de Mar Expt. 110/2014. Josep Q.S. – Concedida. Obertura d’1 rasa sobre vorera i calçada de Expt. 116/2014. Budigues Aran S.L. – Concedida. 143x0,4 metres quadrats, per connexió de 2 Expt. 119/2014. NURIPE S.L. – Concedida. ramals per a subministrar gas natural a nous Expt. 120/2014. Mª Carmen V.G. – Concedida. abonats Expt. 121/2014. Societat Catalana de Petrolis Av. Baconé S.A. – Concedida. Expt. 123/2014. CONSTRUCCIONES MARIANO ALTRES LÓPEZ NAVARRO. Ajornada Aprovació deﬁ nitiva , si escau, dels Estatus de la ALTRES. Junta de compensació provisional del Sector “Z5 Aprovació, si escau, de prorrogar el contracte CALA MARIA” del POUM de l’Ampolla. derivat de Serveis de Telecomunicacions dels La Junta de Govern, ACORDA PER UNANIMITAT: ajuntaments, consells comarcals i ens locals APROVAR DEFINITIVAMENT els Estatuts de la Junta de adherits al procés de compra agregada de les Compensació Provisional del sector “Z5 CALA MARIA” del comarques tarragonines” POUM de l’Ampolla, presentat per propietaris del sector La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA: que representen més del 25% de la superfície de l’àmbit, Acords Municipals · Pàgina 10

Que l’Ajuntament de l’Ampolla manifesta la seva conformitat a que el Consorci Localret aprovi una segona i última Junta de Govern pròrroga per un any més i amb les mateixes condicions econòmiques que han regit fi ns ara en el contracte derivat anomenat “Serveis de Telecomunicacions dels ajuntaments, 5 de desembre de 2014 consells comarcals i ens locals adherits al procés de compra DESPATX OFICIAL. agregada de les comarques tarragonines”. Mans Unides. Mans Unides de l’Ampolla fa lliurament de l’informe fi nal de justifi cació PROJECTE: “Desenvolupament social, productiu i educatiu de la dona indígena Kiche del municipi de nahualá-Fase II-Guatemala” al qual l’Ajuntament de Junta de Govern l’Ampolla va aportar una cofi nanciació de 2.000 €, la Junta se’n dóna per assabentada. 28 de novembre de 2014 Registre de la Propietat. Comuniquen la declaració d’obra nova al carrer Mar DESPATX OFICIAL. Cantàbric, núm. 9. Departament d’Ensenyament. INSTÀNCIES I PETICIONS. Trameten adjudicació d’ajuts individuals del menjador Allan E. escolar curs 2014-2015. S’acorda per unanimitat: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Concedir al Sr. ALLAN E. la targeta d’aparcament per Expt. 132/2014. Gas natural distribución SDG a persones amb disminució en la modalitat de titular no S.A. Concedida conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és per- ASSUMPTES ECONÒMICS sonal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la ACM. seva concessió. L’Associació Catalana de Municipis i Comarques comuni- Maria Cortés S.G. ca la quota corresponent per al 2015, que es mantindrà, S’acorda per unanimitat: € l’import de la qual és de 749,00 Concedir a la Sra. MARIA CORTÉS S.G. la targeta d’apar- La Junta, per unanimitat ACORDA: cament per a persones amb disminució en la modalitat de Donar la seva conformitat. titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta ALTRES. és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des APROVACIÓ INICIAL, DEL PLA ESPECIAL DEL CA- de la seva concessió. TÀLEG DE MASIES I CASES RURALS. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. La Junta de Govern, acorda per unanimitat: Expt. 122/2014. Francesca B. L. – Concedida. APROVAR INICIALMENT el PLA ESPECIAL DE CATÀLEG Expt. 124/2014. Joan Carles P.C. – Concedida. DE MASIES I CASES RURALS del municipi de l’Ampolla Expt. 125/2014. Comunitat Passeig del Centre redactat per l’arquitecte municipal Pablo Iriondo Sanz núm. 9. – Concedida. amb la Col·laboració de l’arquitecte tècnic municipal Lluís ALTRES. Rodríguez Pueyo. Aprovació inicial, si escau, del Projecte “Arran- Aprovació, si escau, del Pla de Seguretat i Salut jament de diverses voreres i formació de guals”. de l’execució de l’obra PROJECTE D’URBANITZA- CIÓ DE LA PLAÇA FRANCESC MACIÀ. S’acorda, per unanimitat: La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Aprovar el Projecte “Arranjament de diverses voreres € Aprovar el Pla de Seguretat i Salut de l’execució de les obres i formació de guals”,amb un pressupost 39.836,58 PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA FRANCESC i sotmetre l’acord a informació pública pel termini de MACIÀ A L’AMPOLLA, amb un pressupost de 700,00 € trenta dies als efectes de reclamacions i/o al·legacions, transcorregut el qual si no se’n presenta cap l’acord serà Expt. 138/2014. Canvi de Titularitat Bar musical defi nitiu. La Plaça. Aprovació inicial, si escau, del “Projecte de zona La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA: lúdica a Ampolla Mar”. Fer constar davant els interessats que l’Ajuntament de S’acorda per unanimitat de tots els membres que legalment l’Ampolla es dóna per assabentada que amb efectes de 3 la composen: de novembre de 2014 en endavant, JOSEP C.LL. consta com a nou titular del bar musical La Plaça ubicat a la plaça Aprovar inicialment el “Projecte de zona lúdica a Ampolla Eloi Mestre, s/n, de l’Ampolla. Mar” ubicat a Ampolla Mar, àmbit del sector del PP7-1 de l’Ampolla, amb un pressupost de 45.647,81 € i sotmetre l’acord a informació pública pel termini de trenta dies als Acords Municipals · Pàgina 11

efectes de reclamacions i/o al·legacions, transcorregut el S’ACORDA, per unanimitat: qual si no se’n presenta cap l’acord serà deﬁ nitiu. ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres “PRO- Aprovació, si escau, d’adjudicar les obres JECTE ARRANJAMENT DE DIVERSOS CAMINS MUNICI- “Projecte arranjament de diversos camins PALS, a l’empresa CONTREGISA., pel preu de CENT VINT- municipals”. I-VUIT MIL CENT SEIXANTA-SET EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS (128.167,50€) MÉS L’IVA CORRESPONENT, RELACIÓ DE LICITADORS PRESENTATS atès que és l’oferta més avantatjosa econòmicament i oferta la realització de millores.

OFERTA ECONÒMICA PUNTUACIÓ OFERTA ECONÒMICA MILLORES PUNTUACIÓ MILLORES TOTAL CONTREGISA 128.167,50 € 80,0000 2.970,00 € 14,85 94,8500 SERVIDEL SLU 131.299,25 € 78,0918 -- € -- 78,0918 HIDROCANAL ------

Expt. 130/2014. Alfonso C.R. – Concedida. Junta de Govern Expt. 131/2014. Vicente A.L. – Concedida. Expt. 123/2014. JOAN C.Q. – Concedida. 12 de desembre de 2014 Expt. 133/2014. JOSÉ B.S. i NÈSTOR B.R. – En DESPATX OFICIAL. tràmit. Alberg d’animals de les Terres de l’Ebre. ALTRES. Trameten circular comunicant en cas de què vulguem els Llicència ús privatiu de plaça de pàrking al seus serveis que la tarifa establerta per la recollida de Barranc de Cervera. gossos a partir del proper any 2015 serà de 240 € per La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: gos recollit. CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE La Junta se’n dóna per assabentada i estudiarà la pro- LA PLAÇA núm. 34 del pàrking del Barranc de Cervera a posició. Alexandra R.G. INSTÀNCIES I PETICIONS. Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte Suzanne T. d’obres ”PROJECTE ARRANJAMENT DE DIVERSES VORERES I FORMACIÓ DE GUALS S’ACORDA, per unanimitat: La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Donar-se per assabentats de què SUZANNE TEZZA té en possessió 3 ponys a la parcel·la 8 del polígon 154 de Dur a terme les obres relatives a “PROJECTE ARRANJA- l’Ampolla. MENT DE DIVERSES VORERES I FORMACIÓ DE GUALS mitjançant el procediment del contracte menor, amb el JANICE M. contractista CONSTRUCCIONS CURTO AIXA S.L. per un La Junta de govern acorda per unanimitat: import de 32.822,00 euros i 6.892,62 euros d’IVA. Autoritzar a la peticionària per a fer el karaoque ﬁ ns a les 12,00 hores al Bar l’Estació per als dies 19 i 31 de desembre de 2014. Carolina E.C. Junta de Govern S’acorda per unanimitat: Concedir a ALEIX E.E., la targeta d’aparcament per a 19 de desembre de 2014 persones amb disminució en la modalitat de titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és per- DESPATX OFICIAL. sonal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, seva concessió. Alimentació i Medi Natural. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Expt. 126/2014. Mª Àngels M.M. – Concedida. Comuniquen la concessió d’un ajut per l’actuació “Millora Expt. 127/2014. Josefa G.S. – Concedida. infraestructures ús públic Bassa de les Olles” per import de Expt. 129/2014. Manuel C.P. – Concedida. 8.507,43 € Acords Municipals · Pàgina 12

Departament de Territori i Sostenibilitat. justifi ca en l’informe valoratiu emès pels Serveis tècnics Trameten l’acord d’aprovació defi nitiva de la modifi ca- municipals, el qual consta a l’expedient. ció del Pla d’ordenació urbanística municipal núm. 3 de Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte l’Ampolla. d’obres ”Projecte de zona lúdica a Ampolla Mar”. Trameten l’acord d’aprovació defi nitiva del Pla Director RELACIÓ DE LICITADORS PRESENTATS: urbanístic de les construccions agrícoles tradicionals de - SPORTS FEVI S.L., presenta un pressupost de 40.694,14 les Terres de l’Ebre. € (IVA inclòs ). ALTRES. - FRANCISCO BRU ALJARILLA, presenta un presspost de Aprovació, si escau, d’adjudicar les obres 36.645,45 € (IVA inclòs) “Projecte constructiu de pavimentació i serveis - BIOMA FACILITIES S.L., presenta un pressupost de a l’Av. Sant Joan de l’Ampolla”. 36.648,72 € (IVA inclòs). S’ACORDA, per unanimitat: S’ACORDA, per unanimitat: ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres “PRO- “PROJECTE CONSTRUCTIU DE PAVIMENTACIÓ I SER- JECTE ORDENACIÓ ZONA JOCS INFANTILS AV. MARÍTI- VEIS A L’AV. SANT JOAN DE L’AMPOLLA” a l’empresa MA RAMON POUS” a FRANCISCO BRU ALJARILLA pel CONSTRUCCIONS 3 G S.A. (CONTREGISA) pel preu de preu de TRENTA-SIS MIL SIS-CENTS QUARANTA-CINC CENT SETANTA MIL NOU-CENTS SETANTA-VUIT EUROS EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS 36.645,45 € AMB SET CÈNTIMS (170.978,07 €) MÉS L’IVA CORRES- (IVA inclòs), atès que és l’oferta més avantatjosa econò- PONENT, atès que és l’oferta més avantatjosa segons es micament. Entitats · Pàgina 13

Asier Gines Ruiz. Pedro Gines Camino. Registre Civil Maria Teresa Ruiz Rascon. 14 d’abril David Bonet Antolin. José María Bonet Provinciale. Maria Jose Antolin Ortega. 28 d’abril Matrimonis 2014 Clara Toro Ruiz. Francisco Javier Toro Alegre. Noms Data Elisabet Ruiz Tolosa. 29 d’abril Jana Costes Marquez. Joan Costes Curto. Martin Bernd Morand. Sonia Marquez Llambrich. 9 de juny Àngels Bosacoma Audí. 19 d’abril Elsa Buera Arrojo. David Buera Fores. Jean Marie Gobert. Morgane Arrojo Albrecht. 9 de juliol Luminita Dorina Cozmaniuc. 1 de maig Emma Pitarque Navarro. Dani Pitarque Cepria. Conrad Costes Curto. Carina Navarro Franch. 17 de juliol Laura Casanova Rovira. 1 de maig Rio Brooks Mos. Ryan Moss. Mohamed Ouhaddou. Alice Brooks. 5 de juliol Maria Josefa Foraste Ripoll. 19 de maig Alexandre Sabater Sandu. Angel Sabater Arasa. Antonio Rull Leiva. Anisoara Sandu 12 d’agost Susana Montero García. 29 de maig Simona Yanira Capatan Arroyo. Marius Capatan. Raúl Calvo Rodríguez. Laura Arroyo López. 5 de setem. Mireia Pérez Fernández. 5 de juny Júlia Tortosa Cabrera. Antoni Tortosa Lapuente. J. Manuel Estala González. Maria Cabrera Curto. 14 de setem. Marta Arques Castells. 6 de juny Il.lai Colomines Dumitru. Isaac Colomines Salaet. Ullahawais. Cristina Anuta Dumitru. 17 de setem. Zanetapolhosova. 7 de juliol Daniela Fabra Brull. Josep Fabra Curto. Josep Royo Querol. Roser Brull Brull. 19 de setem. Alla Dubas. 7 d’agost Marc Tuset Caballé. Marcos Tuset Higueras. Linus Schumacher. Teima Caballé Llambrich 26 de setem. Paolo Ramón Martín Lozano. 13 d’agost Javier Tomás Alegret. Rafel Tomás Royo. Lluís Abello Balaguer. Maria Cristina Alegret Ginovart 8 d’octubre Vanessa García Flores. 12 de setembre Teo Segarra Llaó. Juan Jorge Segarra Piñol. Albert Orduña Gallego. Maria Laura Llaó Pons. 14 d’octubre Laura Mora Arques. 13 de setembre Vera Pérez Voronina. Rafael Pérez López. Josep Massana Iniesta. Anna Voronina. 20 d’octubre Diana Navarro Vidal. 27 de setembre Nerea Acevedo González. Gustavo Acevedo Hernández. Daniel Pérez Soriano. Lucely González Feijoo. 12 de desem. Lorena Aixa Margalef. 4 d’octubre Alma Carolina Lucero. Pedro Alberto Lucero. Miguel Abril Pérez. Maria Fernanda Laudicina. 3 de desem. Maria Elena Balleste Cabrera. 4 d’octubre Joan Pérez Franch. Ariana Bo Cabrera. 18 d’octubre Defuncions 2014 Juan Antonio Montagut Aubalat. Nom Data Maria Teresa Herranz de la Insua. 16 d’octubre Daniel Sancho Sanllehi. Josefa Bonﬁ ll Buera. 6 de gener Raquel Grasa Peralta. 25 d’octubre Juan Valldepérez Melich. 16 de març Daniel Sabater Cabrera Natividad Cabrera Cabrera. 25 de març Estefania Llambrich Ferré. 8 de novembre Juan Galve Alucha. 7 d’abril Guillermo del Hallazgo Capera. 6 de maig Naixements 2014 Juan Curto Llambrich. 17 de maig Nom Pares Data Enriqueta Piñol Sentis. 28 de juny David Stefan Manea. Tudorel Marian Manea. Montserrat Mercadel Biosca. 11 de juliol Georgiana Tanase. 15 de gener Manuel Caballé Colomines. 8 d’agost Shayan Cosmin Naveed. Kashif Naveed. Ion Vasilica Corina. 13 de gener José Miralles Navarro. 10 d’agost Anna Martí Beguda. Juan Antonio Martí Laboria. Lourdes Piñana Cabrera. 11 d’agost Núria Beguda Subira. 6 de febrer Rosa Valldepérez Caudet. 23 d’agost Iker Arasa Marquez. Sergi Arasa Fernández. Maria Cinta Gallego Martín. 1 de setembre Silvia Marquez Llambrich. 14 de febrer Marc Emile Charles Taminiau. 27 de setembre Alexandra Paga Vaseva. Joan Pere Paga Margalef. Anna Vaseva. 19 de febrer Josefa Buera Blanch. 1 d’octubre Frank Carstei Bru. Marian Sorin Carstei. Arthur Otto Zartmann. 14 d’octubre Maria Teresa Bru Aljarilla. 4 de març Consuelo Luque Bono. 25 d’octubre Anna Serral Cserhalmiova Ramon Jesús Serral Faneca. Zuzana Cserhalmiova. 26 de març DADES FACILITADES PEL JUTJAT DE PAU DE L’AMPOLLA Notícia · Pàgina 14

L'EBRE, divendres, 23 de gener del 2015 Pàgina 31

COMIAT Mor Martí Buera, metge cirurgià, fi ll de l'Ampolla Dissabte passat, dia 16, va morir el doctor Martí Buera "Martí Buera no va deixar mai de banda les seues Sebastià a Barcelona, a obligacions i sempre va posar la seua experiència causa d'una enfermetat greu al servei de les noves generacions de professio- a l'edat de 66 anys. Nascut nals de la salut. En defi nitiva, la seua vida fou la a l'Ampolla el 30 d'octubre del 1948 en el si d'una d'un home consagrat a la medicina i al servei de família de pagesos que li les persones" Guillem Comí havien inculcat uns valors Periodista molt sòlids, va contraure matrimoni amb l'ampollera i Cirurgia. Un cop fi nalitzat Ester Valldepérez, amb qui l'interinatge en Cirurgia, va tindre un únic fi ll que ac- va obtindre, per concurs tualment exerceix d'advocat d'oposició, la residència a Barcelona. en aquesta especialitat mè- Els funerals en honor del doc- dica a l'hospital de la Vall tor Buera es van celebrar al d'Hebron de Barcelona, temple parroquial del seu po- però, per les seues qualifi ca- ble natal i han constituït una cions, va ser seleccionat per de les més sentides manifes- exercir professionalment en tacions de condol que s'han diversos centres hospitalaris vist mai a les nostres terres. d'Espanya. L'eucaristia de cos present, Al llarg de la seua carrera la van celebrar conjuntament mèdica va realitzar nombro- diversos sacerdots i van con- ses publicacions nacionals i gregar una inusitada munió internacionals sobre l'estudi d'ampollencs i gent de les El tanatori mu- i tractament quirúrgic dels comarques veïnes que volien nicipal de l'Am- tumors hidatídics de fetge i expressar-li la seua tristesa i polla, on es va un altre sobre tumoracions afl icció perquè sempre van instal·lar la ca- malignes de mama, espe- pella ardent trobar en ell no només un del doctor Bue ra, va viure una incessant i multitudinària cialitats que el convertirien bon metge, sinó un amic al desfi lada de persones de tots els àmbits socials per a donar en un expert en la matè- qual recórrer en moments el condol a la seva viuda, Ester Valldepérez i el seu únic fi ll. ria. Aquests coneixements delicats. El cor parroquial van atraure l'atenció de va posar la nota musical a la cirurgians d'altres centres, missa, a la qual van assistir interessats en les seues apor- l'alcalde i els regidors de tacions en aquest camp de la la localitat, així com altres medicina, i els que han tingut personalitats del món de la sort d'haver treballat al la medicina i la política, seu costat ressalten la seua àmbits en els quals Buera refi nada i meticulosa tècnica era molt estimat i respectat operatoria. per la seua professionalitat Malgrat el seu delicat es- i carisma. tat de salut en els darrers Martí Buera cursà estudis anys de la seua vida, Martí primaris a l'Ampolla i, pos- Buera no va deixar mai de teriorment, va obindre el banda les seues obligacions títol de Batxiller al col·legi la i sempre va posar la seua Salle de Reus. En acabar, es experiència al servei de va matricular a la Universitat les noves generacions de de Barcelona, on va rebre el El Doctor Buera i el seu equip de cirurgia participant en professionals de la salut. En títol de doctor en Medicina un programa de TV3. defi nitiva, la seua vida fou Notícia · Pàgina 15

la d'un home consagrat a la l'Ampolla– el convidaven docència i al servei de les sovint a pronunciar el pregó persones. de les seues festes patronals Durant les exèquies, col- i al municipi de Deltebre hi legues i companys de la ha un carrer que duu el seu Vall d'Hebron li van dedicar nom des de l'any 1991. uns panegírics que expres- Com a integrant de la saven el privilegi d'haver junta de segregació de estat testimonis de la seua l'Ampolla, Martí Buera professionalitat i del seu també va demostrar el seu proïsme. També l'alcalde de compromís polític amb una l'Ampolla i l'escriptor Miquel participació activa en la Esteve Valldepérez, nebot lluita per la independència del difunt, van ressaltar la del seu poble ﬁ ns que el seua riquesa d'esperit. Per municipi va deixar de ser a la gent corrent, en canvi, Carrer Doctor Martí Buera. La dilatadatrajectòria mèdica tributari i dependre del Martí Buera ha estat un home i les notables aportacions del doctor Buera al món de la Perelló. És per tot això que senzill, humil i modest, però medicina va fer-lo mereixedor d'un carrer a la població de l'Ajuntmaent de l'Ampolla això, sí, compromès amb Deltebre. L'any 1991 l'alcalde i membres de la corporació treballa perquè la memò- van encapçalar l'acte pel que es nominava un carrer del la seua terra i la seua gent. poble amb el nom de Doctor Martí Buera. El carrer està ria d'un dels seus ﬁ lls més Per això, molts pobles de la situat a l'entrada nord de la població i perpendicular a estimats es mantinga viva comarca –entre ells, el de l'avinguda Goles de l'Ebre. per sempre.

Obres · Pàgina 16

Entrevista al Sr. Valentí Rebull Casanova Assessor de l'Alcalde de l'àrea de Medi Ambient i Serveis

El Sr. Rebull, primer com a regidor, i els últims anys com assessor de l'alcalde porta la direcció de les següents àrees de gestió municipals. • Servei de neteja i instal·lacions platges. • Arranjament i neteja de camins. • Comunitat de Regants canal l'Aldea - Perelló. • Servei de vigilància de qualitat de l'aigua platges. • Parc Natural. • Enllaç amb la societat de Ca çadors i Club de Pensionistes. • Cementiri. – Ens podria fer una petita visió de la xarxa de camins municipals? • Al nostre poble tenim aproximadament uns 87 quilòmetres de xarxa de camins, això vol dir que l'ajuntament ha de destinar molts esfor ços personals i econòmics per a poder atendre el seu manteniment. Ens agradaria poder fer un tractament de molta més qualitat però això és totalment inassolible, no podem tenir la xarxa de camins amb la qualitat dels carrers del poble. Vull dir que les subvencions d'altres administracions gairebé són inexistents, això vol dir que Obres · Pàgina 17

tot ha de sortir dels recursos del nostre ajuntament. – Aquest últim any s'ha fet una inversió important, s'han arreglat molts camins. Com ha estat possible? • Bé, és cert, l'ajuntament ha fet una inversió molt alta en la xarxa municipal de camins. Crec que els companys de l'equip de govern i l'alcalde, han entès la situació precària que teníem, i hem sigut ca- paços de destinar molts euros per a camins. – Ens pot donar noms i xifres? • Estic parlant del camí del cementiri, del Camí de Silverio, De Meligó, Pitxó (Malhú), Gi- let, Descàrrega, De les Olles, estem parlant d'uns 14 quilò- metres que hem fet amb doble tractament. La Carretera Vella uns 2 quilòmetres més. Ens agradaria, com he dit, poder fer-ho amb una qualitat millor però de moment no és possible assumir el cost, la inversió d'aquests camins que us he dit és d'uns 250.000,00 € aproximadament. A més cada any ens gastem uns • Pos jo estaré al servei del poble mentre l'alcalde 9.000 € en batxeig que ens permet allargar una m'ho demani i seguiré apostant fort perquè els camins mica la vida del camí. de l'Ampolla estiguin el millor possible. M'agradaria que aquells camins que són més importants poder-los – Ens podria avançar alguna actuació de fer un "arreglo" amb capa asfàltica, però no ho puc cara al futur? garantir. Promoció · Pàgina 18

I Jornada universitària sobre promoció econòmica

El passat 15 de desembre la càtedra de desenvolupament local de la Universitat Rovira i Virgili va dur a terme una jornada tècnica sobre promoció econòmica municipal en la qual van participar experts de tota la demarcació de Tarragona. Aquesta jornada desenvolupada a l’Ajuntament de l’Ampolla es va estructurar en quatre apartats. A saber, vivers d’empreses, suport a l’emprenedoria, orientació laboral i formació. Les principals conclusions a les que es va arribar van ser la importància dels agents locals per fer efectives les polítiques generals gràcies al seu coneixement de la realitat del territori i per altra banda el valor de treballar en xarxa per tal d’aproﬁ tar al màxim recursos i oportunitats. D’altra banda cal destacar que aquesta jornada –que neix amb voluntat de permanència en el temps– se celebrés a l’Ampolla en el marc del conveni de col·laboració que l’Ajuntament té signat amb la URV. La nostra presència activa en els circuits de difusió i intercanvi de coneixement suposa facilitar l’accés a les últimes novetats en matèria d’innovació així com establir contactes i sinèrgies amb d’altres realitats de les que podem obtenir experiències d’allò més interessants. Tot això sense oblidar el que té de promoció, difusió i prestigi per al nom de l’Ampolla aquesta associació amb la Universitat. Rafel Tomàs Entitats · Pàgina 19

Club de Pensionistes de l'Ampolla Notícies de la junta Posem en coneixement dels socis que des del dia 1 de gener i fi ns el 31 de març, poden passar per les ofi cines del Club a recollir els rebuts de l'any 2015. Recordar també que el Club està obert tots els dies de 4 a 6 de la tarda, per tots aquells que vulguin passar l'estona. En l'actualitat la totalitat dels socis és de 297 persones. Fets socials En els últims mesos s'han fet excursions a Agramunt, on 50 socis després d'una xerrada comercial i un bon dinar, van visitar un museu i una fàbrica de turrons i ens van obsequiar amb una degustació dels seus productes. També hem fet una sortida per visitar el Parlament de Ca- talunya, que va ser molt interessant i a la tarda, després Loteria de Nadal d'un excel·lent dinar a una escola taller d'hostaleria, vam Aquest any, no hem tingut sort amb la loteria, però a la anar a visitar les Reals Drassanes, acabant així un dia nostra amiga Teresa Ciurana li ha tocat la magnífi ca pa- molt enriquidor. nera que el Club sorteja cada any. Felicitats. Entitats · Pàgina 20

Darreres activitats de l’any

-El dia 13 de desembre, aproﬁ tant que s’aproximaven les festes de Nadal, vam fer un taller “D’APERITIUS NA- DALENCS” impartit per Inés Príncep (D’ART DE FRUITA) en què d’una manera senzilla i molt divertida ens va ensenyar com decorar les nostres taules perquè lluïssin amb elegància i estil! -El dia 21 de desembre amb motiu de col·laborar amb la “MARATÓ DE TV3” , es va dur a terme una xocolatada popular, amb la qual es van recaptar 258,50€ que van ser destinats a la causa (enguany per les malalties del cor), volem agrair l’ajuda que ens va ser prestada per poder organitzar l’esdeveniment, a l’Ajuntament i Brigada Municipal, a Caribel Montero de Plat a Taula per fer-nos la xocolata, Montse Márquez de Pastisseria Sergi per la coca que ens va fer per acompanyar la xocolata (totes dues com aportació personal per col·laborar) i a totes les persones solidàries que gràcies als seus donatius va ser possible recaptar la quantitat anteriorment esmentada! I per començar el 2015 què millor manera que fent-ho amb bon rotllo, energia positiva, rialles i exercici saluda- ble, gràcies al “TALLER D’INICIACIÓ DANCE-AERÒBIC” que va tenir lloc el dia 31 de gener, impartit per Susana Pla, en el qual practicant exercici i assajant uns passos vàrem aprendre dues coreograﬁ es i vam estar tota la tarda ballant al ritme de bona música! Recordar a les sòcies i a les que no ho són i vulguin ser-ho que durant el primer trimestre de 2015, es duu a

terme la renovació de quotes de l’Associació de dones de l’Ampolla. Podeu passar pel nostre local: dimarts i dijous de 16 a 19 h. Comptem amb vosaltres, per poder seguir un any més, seguint fent les activitats diàries i els tallers mensuals, salutacions cordials i un bon començament d’any! Susana Batalla Presidenta ADAM Entitats · Pàgina 21

Santa Claus a l’Ampolla 2014

Un any més el dia 21 de desembre, com ja fa tres anys que es fa, la “Societat Amics del Cavall de l’Ampolla”, van sortir amb els seus cavalls pels carrers d’aquesta població costanera, amb motiu d’acompanyar i ajudar a Santa Claus amb la seva tasca de recollir les cartes de tots els nens i nenes que li van voler donar personalment. En aquestes cartes, els nens i nenes escrivien les seves il·lusions i li deien les joguines que volien que se’ls portés aquest any com a premi per haver-se portat bé, després de parlar una estona amb Santa Claus i donar-li la carta, cada nen rebia d’un dels ajudants una bossa de gominoles per a cadascun (xuxeries com es diuen aquí). Després el dia 24 de desembre Santa Claus i els seus ajudants, al tard, van anar a casa d’alguns nens per donar-los personalment les joguines que havien demanat, ﬁ ns i tot van anar al barri del Roqué, però com ja us podeu suposar, no van tindre temps d’anar per totes les cases, per aquest motiu, a la nit mentre els nens i nenes dormien, van anar per les cases entrant per la xemeneia o per una ﬁ nestra que els pares ja havien deixat un poc oberta per a què poguessin entrar a deixar les joguines al costat del tradicional arbre de Nadal. Esperem que els somnis de tots els nens i nenes s’hagin complert i poder repetir aquesta il·lusió l’any que ve una vegada més. Una abraçada per a tots els nens i nenes de part de San- ta Claus i per cert porteu-vos bé sempre, que ell us està vigilant. Entitats · Pàgina 22

La Marató de TV3 – 2014 Com cada any, quan s’apropa el Nadal a Catalunya • Penya Barcelonista de l’Ampolla: Bingo per la Marató s’organitza la Marató de TV3, no cal dir res més, tothom sap de TV3, total: 212 €. de què parlem, un acte solidari on tota la població s’hi aboca. • Coral Amparo Llaó: Concert de Nadal per la Marató, El dia 14 de desembre va ser l’escollit, aquest any, dedicada total: 214 €. a les malaties del cor, amb l’eslògan que deia: TRUCA. LA • Club Gimnàstica Rítmica l’Ampolla: Festival de Nadal INVESTIGACIÓ RESPON. per la Marató, total: 219 €. Arreu del país es porten a terme activitats de tota mena, al • Associació de Dones de l’Ampolla: Xocolatada per nostre poble, com no pot ser d’altra manera, també, d’això la Marató, total: 258,50 €. ja en fa uns quants anys, i cada cop hi ha més entitats i asso- Donatius a la guardiola de la Biblioteca de ciacions que s’animen a col·laborar realitzant diferents actes. l’Ampolla: total: 73 €. Tots hem tingut un familiar, amic o conegut, que ha sofert un Això fa un total de: 1.977,60 €. infart, o una mort sobtada, i malauradament ha mort, això GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES, en majúscules, a tots els que és molt dur, parlo des de la meva pròpia experiència. Però heu fet possible un cop més que el nostre poble es pugui sentir avui, gràcies als avenços i a la investigació, cada cop hi ha ben orgullós de la seva solidaritat. més persones que per sort poden seguir la seva vida gairebé El marcador de la Marató el dia 14, va tancar amb un total amb tota normalitat. de 8.864.016 €, però recordeu que encara no és deﬁ nitiu, Tot seguit us comunico com ha anat la recaptació al nostre ja que es poden seguir fent donatius ﬁ ns el dia 31 de març, poble de les activitats de les quals sóc la coordinadora: per internet, o a “La Caixa” número de compte: ES42 2100 • Ajuntament de l’Ampolla: Sopar Popular de la Segre- 0555 31 0201001500 gació, 1€ per la ració de bou estofat, un total de 595 €. Per acabar, vull recordar que podeu veure les fotos i activitats • Club de Pensionistes de l’Ampolla: Ball i Berenar realitzades al nostre poble i a tot Catalunya a la web: www. Popular, total: 101,60 €. tv3.cat/marato. • Club de Futbol L’Ampolla: Futbol Base Per La Marató Que aquest any, que fa ben poc hem començat ens porti a tots de TV3, total: 110 €. molta salut, i que la propera edició de La Marató ens retrobem • Associació Cultural Sant Jordi: Caminata Popular per tots per seguir col·laborant amb il·lusió i ganes. La Marató, total: 194,50 €. Mercedes Castellà Entitats · Pàgina 23 Entitats · Pàgina 24

La visita pastoral comença per l'Ampolla

Passats 25 anys de l'últim Sínode diocesà celebrat a Tor- contestant les curiositats que aquest li anava preguntant. tosa l'actual Bisbe, Monsenyor Benavent, va presentar Va saludar a diferents professors del centre i un grup a la Diòcesi unes línies pastorals titulades: "per un nou d'alumnes el van saludar. Ja cap al tard, coincidint amb dinamisme evangelitzador" inspirades en el programa la setmana de pregària per la Unitat dels Cristians, el Saló apostòlic del Papa Francesc. En el segon punt d'aquestes Parroquial va albergar més d'un centenar de creients de línies de caràcter diocesà es proposa una refl exió sobre la diferents confessions. Van presidir l'Oració un sacerdot pastoral parroquial com a preparació a la Visita Pastoral. anglicà, un pastor evangèlic, un pope Ortodox i el Bisbe La Visita Pastoral és una ocasió per a què el bisbe, com a Benavent. La participació de tots va fer que fos un moment pastor de tots, pugui trobar-se amb els sacerdots i tots els de comunió entranyable. En acabar la vetlla, el consell cristians del territori, per créixer en la comunió eclesial, parroquial va oferir un petit refrigeri a tots els assistents. per conèixer la vida cristiana de les parròquies i comuni- I fi nalment, dissabte 24 de gener, la parròquia en ple tats, i també per animar a la missió d’anunciar el goig de rebia al Bisbe de la Diòcesi al temple per celebrar junts la l’Evangeli amb una fe alegre. Missa Estacional. Dins de la mateixa van rebre el Sagra- Així va ser com la comunitat de l'Ampolla va preparar ment de la Confi rmació sis joves del poble. Monsenyor aquesta visita, com un temps de gràcia. Prèviament a la Benavent els va exhortar amplament sobre la seva decisió visita del pastor de la Diòcesi s'havia de complir amb de confi rmar la fe en l'Esperit i també va tenir paraules la visita administrativa que el Secretari Canceller del Bis- per transmetre l'alegria de trobar una comunitat que viu i bat de Tortosa fa a les dependències parroquials. Foren celebra el seu amor al Senyor. revisats els llibres litúrgics, els rituals de celebració, els Tot i que el Bisbe Enrique va estar-s'hi tres dies a l'Ampolla ornaments i objectes per al culte així com els arxius parro- queda per convocar una assemblea amb els agents im- quials, els llibres sacramentals i els documents que s'han plicats en la pastoral de la parròquia i mantenir així un de guardar en la parròquia. diàleg obert, proper i realista que doni peu a dibuixar Passats uns dies, concretament dijous 22 de gener, des- noves perspectives de futur per fer de la parròquia una prés de visitar l'ajuntament de la població i mantenir una església on tothom pugui trobar el seu lloc. cordial entrevista amb l'Alcalde, el Bisbe Benavent va Mossèn Eduard compartir una estona de pregària amb un grup de feligre- sos. A l'Adoració davant el San- tíssim Sagrament va continuar l'ofi ci de Vespres i acte seguit es va pregar per les vocacions sacerdotals dins de la celebració de l'Eucaristia. Va haver temps encara per visitar un parell de malalts que li van oferir a D. En- rique una xocolata desfeta com a mostra d'agraïment i demos- trant-li el caràcter acollidor dels ampolleros. El dia següent, 23 de gener, el Sr. Bisbe va visitar el centre de dia on l'esperaven elegantment un grup de persones de la tercera edat. Va saludar-los un a un i com a record d'aquella troba- da els regalà una estampa de la Verge del Carme, imatge molt estimada a l'Ampolla. Va ser tot plegat molt entranyable. Al mig- dia va mantenir una entrevista amb el rector, mossèn Eduard, de la qual no n'ha transcendit res. A la tarda, la directora del col·legi de primària, va ensenyar el recinte al prelat i va anar Concurs de pessebres 2015 Entitats · Pàgina 25 Associació Cultural Sant Jordi Carnaval · Pàgina 26

Discurs de sa Majestat Carnestoltes

Ampolleres i ampolleros! Cristiano ha tornat a guanyar la pilota d’or. SIIIIIIIIIII !!! Sóc la Carnestoltes, Shhh....!!! Calleu, calleu, quin “susto” em pensava que La reina dels poques-soltes se m’havia colat el “pequeño Nicolás”. Us faig saber que ja he arribat El món a l’inrevés. Quina decepció!!! El vostre conte de fades se n’anava en horris. Però NO, NO, en vosaltres i com no podia ser d’altra manera no podran. Em sembla que no saben en qui tracten. m’he engalanat Els catalans sou d’una altra dimensió. Ara sí que sí que i de Reina de los Mares m’he disfressat. m’ho crec, heu posat la directa i no hi ha qui us aturi, costa avall i sense frens. M’estic fregant les mans per Vinc del fons del mar veure que se us acut per al proper 11 de setembre. JO NO HI PENSO FALTAR!! molt ben acompanyada Però m’he de sincerar. El pitjor moment va ser quan de sirenes precioses vaig notar uns tremolors a la terra. No sabia d’on venien I de meduses meravelloses. (si l’Euromed, si l’Autopista, si dels tancs que entraven a Catalunya, si dels cazas), no sabia cap a on anar. Per ﬁ he pogut arribar. Ara bé, feu-vos ho mirar: per la Pos se me va acudir anar de cap a la mar. Sí, sí com ho vora del mar carrers mig aixecats, la plaça de l’Estació sentiu com sóc la Reina de los Mares em vaig refugir a en obres, no diguéssem de l’Av. Sant Joan, si és que es casa meva. Ostras tú ni allí s’està tranquil resulta que pot dir avinguda. On estan les voreres??? La crisi del el causant de tot era un animaló rossegador anomenat “tobot” no ha arribat a l’Ampolla? Ara sí que veig que CASTOR que mira per a on es trobava dins del mar. no vols acabaran mai. Però no patiu al MAIG SOLUCIO- Mare meva, si m’estic posant a la gola del llop! NAT. TOT ARREGLAT. SABEU PER QUÈ, NO? I quina sorpresa vinc a l’Ampolla i mira per on em trobo Ara doneu-me un moment per a què us recordi que ha amb l’arribada del gas a les vostres llars. MOLT BÉ, passat de rellevant durant aquest últim any: MOLT BÉ, quina comoditat! Quina confortabilitat! Molt dur, ha estat un any molt dur! Sí, sí. Què no sabeu potser qui pagarà la indemnització al tiet En Juan Carlos ha abdicat, en Pujol ens ha enganyat i Florentino?, Pos sí, els que tindreu la factura del gas. Carnaval · Pàgina 27

Què solidaris que sou! I després diuen dels catalans. És que sou uns incompresos! AHHH! I per no dir com us han deixat el poble, “raja” aquí, “raja” allà, pegot aquí pegot allà. Bé deixeu-m’ho estar. Anem a veure quin panorama polític teniu a Catalunya i a Espanya. Quins gover- nants! Exemplars. Però sobretot AMNÈSICS. Ningú se’n recorda de res, si tenen els diners a Andorra, a Suïssa, a las Bahamas o a les illes Caiman. Cap problema natros els hi farem memòria: sobres, comissions, targetes “OPAQUES“ per a dinarets, per a viatgets i altres capritxets. I si s’ha d’anar a la presó no passa res que està ple de famosos: cantants, toreros, presidents de futbol, però sobretot polítics, i és que no en tenen mai prou. Que guai! Això es el món de yupi!! Però aproﬁ teu que aquest any SÍ, hi ha eleccions. Sabeu que signiﬁ ca? Baixada d’impostos, promeses moltes promeses. Però penseu en el que us he dit són AMNÈSICS i l’any vinent no se’n recordaran. Diuen que Espanya va bien!! Ja ja ja !!!

Bé! Anem a l’important! Ballem i xalem. Oblidem la crisi, els mals moments i els entrebancs. perquè no ens deprimeixin ni els dels bancs!

Us vull veure ben disfressats, sense vergonya, que un dia és un dia, i per carnaval ja se sap que tot s'hi val!

I us prometo que l’any vinent tornaré. VISCA L’AMPOLLA!! VISCA CATALUNYA!! I VISCA EL CAR- NAVAL!!! Carnaval · Pàgina 28

Carnaval 2015 Carnaval · Pàgina 29 Carnaval · Pàgina 30 Carnaval · Pàgina 31 Carnaval · Pàgina 32 Entitats · Pàgina 33

Carnaval a la llar d’infants

El Carnaval també passa pel Club de Pensionistes

El Carnestoltes d'aquest any al Club de Pensionistes, ha estat molt concorregut i força divertit, amb un bon nombre de persones disfressades, sent els guanya- dors del concurs, una comparsa anomenada "Els Conguitos", que ens ho va fer passar d'allò més bé. Col·laboracions · Pàgina 34

Parc de Nadal l’Ampolla 2014-15

Un any més, i gràcies a la vostra resposta i participació, podem afi rmar que el Parc de Nadal 2014 ha estat un èxit. Un èxit en participació, ja que hi ha assistit 45 infants però, el que és encara millor, un èxit en diversió. Tant per a l’Ajuntament, l’organitzador, com per a l’equip de monitores, ha estat realment un plaer veure com els més petits han gaudit de les activitats. Es va començar amb la cantada de Nadales què, tot i fer un fred insuportable, les vam emprendre amb alegria, especialment en rebre les llaminadures com a premi al nostre esforç. Aquest any, també hem anat a visitar als avis/es del Centre de Dia ja que aquests agraeixen molt la nostra visita, els omple d’alegria les cançons que els canten els nostres infants. A més a més, ens esperava una sorpresa, el Pare Noel! El Pare Noel que la mateixa nit ens va portar regals al Parc de Nadal: pissarres, un pàrking, disfresses, jocs de plastilina... També vam fer un Taller de cuina al Forn de Cabrera, la Pastisseria Bahia i la Pastisseria Sergio als quals des d’aquí, volem tornar a agrair-los el seu esforç en donar- nos l’oportunitat de veure i de realitzar dolços típics de Nadal. Entre tant de dolç s’havia de realitzar un xic d’esport, aquest cop de Bodycombat, de la mà de la Cristina de l’Aktualgym de Camarles. Va ser una activitat molt divertida on tots van participar i gaudir al màxim amb l’esport i la defensa personal, moltes gràcies també a ells per la seva col·laboració. En el túnel del terror, també ens ho vam passar d’allò més bé; per això aquest any s’ha ampliat i ha estat més gran, amb més bestioles que el feien encara més tenebrós però a la vegada excitant. Tampoc han fet falta els dibuixos, acudits, enganyi- fes, contes i històries; entre jocs a l’exterior, gimcanes i curses d’orientació. Moltes activitats per a tant pocs dies que se’ns han passat amb un buf, però de les quals guardem molt bons records, tal i com es pot veure en les fotografi es que ens hem fet. Moltes gràcies a tothom per confi ar amb aquestes activitats. Ens veiem aviat! L’equip directiu Col·laboracions · Pàgina 35 Col·laboracions · Pàgina 36

REPÀS HISTÒRIC A L’ACTIVITAT AGRÀRIA DE L’AMPOLLA ORIGENS I EVOLUCIÓ

Guillem Comí

L’agricultura ha tingut un paper transcendental en l’eco- l’efecte va ser doble, perquè moltes explotacions agràries nomia de l’Ampolla fi ns a la dècada dels 60 del segle no només es van abandonar per manca de rendibilitat, passat, quan l’apogeu del turisme va coincidir amb la sinó que es van vendre com a parcel·les per a que turistes decadència agrícola, concretament en el conreu de secà. estrangers, majorment suïssos, es fessin habitatges unifami- Avui dia l’activitat agropecuària ha passat a ser la tercera liars. Fins fa pocs anys, es donava la paradoxa que alguns en importància del municipi, per darrera de la pesca i del antics propietaris treballessin de jornalers en alguna feina sector de l’hoteleria. agrícola a les pròpies fi nques que havien venut. Els diversos cultius que es fan al terme de l’Ampolla pre- Orígens i evolució agrícola. senten una dualitat ben marcada per la diferència de Els conreus de secà qualitat entre els terrenys d’al·luvió de la plana del delta, Al segle XVI consta que a l’Ampolla hi havia famílies de rics en aigua, i els més secs i pedregosos de la resta del pagesos dedicades als conreus de secà que habitaven al municipi. Als primers hi predomina el conreu de l’arròs amb voltant de l’actual casc urbà. Però és a partir del segle sectors destinats a l’horticultura. Els segons són conreus XVIII quan el poble comença a experimentar un notable de secà, principalment d’olivera i garrofer, amb espais de creixement vegetatiu per l’arribada de gent d’altres indrets regadiu on s’hi conreen cítrics i, a menor escala, altres buscant terres per conrear. La necessitat de disposar de més varietats d’arbres fruiters. La crisi dels últims 50 anys ha terres de conreu va fer que n’haguessin de rompre de noves afectat sobretot els conreus de secà, mentre que el cultiu de més allunyades del poble, la qual cosa va originar l’apa- l’arròs en els últims 20 anys continua sent viable gràcies a rició de masos, masets i construccions amb pedra seca. les subvencions que rep de la Comunitat Europea, ja que el seu preu en origen no cobreix els costos de producció. L’arribada del ferrocarril el 1867 va signifi car una nova empenta demogràfi ca. L’Ampolla tenia censades en aquella La caiguda del preu de l’oliva a principis dels anys 70 del època 33 famílies i és a partir d’aleshores que el poble segle passat va ser el detonant de la crisi. Com que aquest comença a estructurar-se com a tal i a notar un fort augment moment de penúria va coincidir amb el “boom” turístic, de població coincident amb el procés de desamortització de les terres que va posar en marxa l’Estat. Els camperols que arribaven a l’Ampolla en busca de terres per a usos agrícoles van poder accedir a la propietat mitjançant la compra a l’Estat de les fi n- ques que s’havia apropiat de l’Església. La totalitat dels terrenys que els pagesos adquirien a l’Es- tat eren malesa i sotabosc completament impracticables. Grans extensions pedregoses de garriga cobertes per una capa de taperot van haver de ser arrabassades per tal de poder plantar oliveres, garrofers i vinya. La pedra seca Perspectiva de camps d’oliveres i garrofers al terme de l’Ampolla. arrencada va ser aprofi tada El 78% de la superfície agrícola del municipi es destina al conreu d’aquests per a la construcció de marges dos cultius de secà. que aguantessin la terra en els Col·laboracions · Pàgina 37

costers i vessants dels barrancs o bé per aixecar casetes entre els quals hi havia el mateix encarregat Joan Estorach. de tros, cisternes i valones que van anar transmutant el Les plantacions de vinya paisatge. La vinya tenia dedicades al cultiu un total de 250 hectàrees i Al cadastre de 1815 ja ens trobem inscrites terres de la producció de vi que generava era de tanta transcendèn- l’Ampolla com a camps de conreu d’oliveres. El 1877 cia com la de l’oli i la garrofa. De la rellevància vitivinícola la premsa provincial considera d’interès informatiu tot de l’Ampolla en parlava l’any 1887 el diari El Mercantil. allò relacionat amb l’activitat oleícola del nostre territori. Deia aquell rotatiu que a la partida de l’Ampolla hi havia D’aquest esdeveniment ja en parla el Diario de Tarragona una magnífi ca collita de vi “de superior calidad y del 26 d’octubre del 1877: “El sábado último cayó que por ello y por el buen estado de las viñas en sobre los campos de Perelló y Ampolla, una co- aquellos terrenos se cree que el vino alcanzará piosa llúvia, que si no pudo infl uir en la mejora buenos precios”. De la mateixa forma el Diario del de la cosecha de aceite de este año, favorecerá Comercio del 27 de setembre del 1889 destacava “la las condiciones del arbolado que se encontraba llegada a la estación ferroviaria de Tarragona de totalmente en situación deplorable a causa de una remesa de 10 barricas de vino de 330 litros la prolongada sequía”; i, al juny del 1890, el periòdic cada una procedente de la Ampolla”. El Mercatil augura una gran collita a la nostra demarcació divulgant el fet que “los olivares de Ampolla y los de També el Diari de Tarragona del 24 d’agost del 1888 Tortosa han cambiado de aspecto, presentando informa que el representant de la casa expedidora de vins una fl orescencia que hace presagiar importante Goupille ha començat a llogar els trulls necessaris per a cosecha de aceitunas”. la compra de la verema de l’Ampolla i el Perelló. Afegeix que “si las casas exportadoras siguen el mismo Els cultius de l’olivera, garrofer i vinya han estat pilars ejemplo de la mentada, los vinos y vendimias bàsics de l'economia de l’Ampolla. A la producció d’oli que den caldos de graduación superior a 14º se d’oliva hi havia destinades a fi nals del segle XIX una xifra venderán a buen precio”. Els vins es venien a gran de 1.100 Ha. i 5 trulls per moldre olives. Aquests conreus escala a altres indrets. Els mercats principals eren Vinaròs, també tenien fi nques rústiques de gran extensió. La més Tarragona i Barcelona. La Vanguardia publicava l’any coneguda era la de la família Balmes, originària de Bar- 1889 que a aquestes tres poblacions s’havien expedit celona. La propietat estava situada al lligallo de Fornós i “más de 2.500 bocoyes de vino a los pocos días comprenia una superfi cie de 150 Ha. La persona que tenia de haberse elaborado”. al seu càrrec la fi nca en representació dels Balmes era Joan Estorach Bonfi ll, originari de Tortosa però resident Aquesta etapa d’esplendor va acabar l’any 1895 quan a l’Ampolla. Amb el pas del temps l'heretat va anar segre- la fi l·loxera va començar a infectar progressivament les gant-se i posant-se en venda com a fi nques independents vinyes fi ns provocar la mort dels ceps i la conseqüent ruï- que posteriorment van ser adquirides per pagesos locals, na econòmica dels viticultors de l’Ampolla. La posterior

La població del Roquer està localitzada bàsicament en masos aïllats lligats a l'explotació agrària. A la imatge la masia de la família Aragonès Callau recreada pel paisatge arrosser característic d’aquest barri rural de l’Ampolla. Col·laboracions · Pàgina 38

Arrossars al sector nord de la bassa de les Olles amb l’Ampolla al fons de la imatge. replantació de ceps híbrids immunes a la plaga d’aquest Els conreus de regadiu insecte ja no va retornar mai més la riquesa del passat, Els cultius d’horta i fruiters s’han concentrat històricament al fi ns al punt que avui en dia no hi cap pagès local que es barri del Roquer, considerat antany el rebost vegetarià del dediqui al conreu de la vinya. municipi. El Roquer és reconegut al nostre poble per la seva Los garrofers, un signe distintiu del gran tradició hortícola i del cultiu de cítrics. La singularitat paisatge rural de l’Ampolla que atresora, terra fèrtil d’al·luvió, clima benigne i aigua en abundància, ha propiciat una zona de cultiu calculada El Diccionario Madoz posa de manifest que a l’àmbit en 20 hectàrees destinades al consum interior. geogràfi c de la nostra comarca els garrofers han estat presents des del segle XVII. Però la primera prova El de l’arròs és un dels conreus de regadiu més tradicionals documental que els situa a les nostres terres no la trobem i importants de l’Ampolla. Des de principis del segle XX s’ha fi ns l’any 1810. És Diario de Tarragona del 6 de novembre produït un clar creixement de superfície cultivable. Refl ex d’aquell any que publica la següent notícia: “El laúd d’aquest fet és la disminució gradual de la bassa de la del armador Antonio Moreno procedente del Goleta, avui dia Parc Natural. Els continus dessecaments puerto de la Ampolla ha desembarcado en el que ha patit el contorn del seu espai aquàtic durant el segle de Tarragona 2 toneladas de algarrobas, por su passat per transformar-los en camps d’arròs ha reduït la cuenta”. Més de mig segle després els principals diaris superfície lacustre de les Olles en més de 50 hectàrees. del país continuaven parlant de les magnituds de la collita Amb anterioritat al 1880 l’explotació econòmica de les de la garrofa a l’Ampolla i de la importància del seu port. zones humides del nostre terme era molt poc favorable El 2 d’agost del 1878, La Vanguardia publicava aquest sobretot per la freqüència de les inundacions a l’hivern breu: “Las algarrobas son exportadas en grandes i de les pèssimes condicions de salubritat dels terrenys partidas, cargándose generalmente en barcos pantanosos i salins. Malgrat totes aquestes adversitats a en la Ampolla”. “El fruto es de inmejorable la zona deltaica del Roquer i al voltant de la bassa de les calidad, por cuyo motivo se han presentado Olles s’hi van establir pescadors i agricultors atrets per varios compradores que las cotizan a 21 y 22 la riquesa de la fauna i fertilitat dels terrenys. Els recent reales el quintal”. arribats van bastir barraques de refugi i petits horts en els Actualment el garrofer al nostre terme ocupa una superfície quals plantaven verdures, llegums i algun arbre fruital. de 410 Ha. i per volum de producció és a les zones properes a la mar on té més protagonisme. Tot i que aquest fruit és D’aquest assentament humà en tenim constància a través molt valuós per a la industria alimentària i farmacèutica a d’uns fets desgraciats que van ocórrer el mes de desembre dia d’avui el seu cultiu està en vies d’extinció. El 2006 del 1875. El Diario de Tarragona d’aquell any publicava la el quilo de garrofa es pagava en origen a 0,60 euros i següent notícia: “En el término de Ampolla, un vo- el 2014 s’ha desplomat fi ns als 0,20. Els pagesos de raz incendio ha calcinado dieciséis barracas que la demarcació fa anys que no cobreixen els costos de eran habitadas por pescadores y agricultores a producció, que se situarien al voltant dels 50 cèntims corta distancia del mar. Afortunamente –continua el quilo. Tot i així, resulta pràcticament impossible viure la notícia– no hubo desgracias personales, pero exclusivament d’aquest cultiu. En els últims anys s’han el fuerte viento que soplaba favoreció mucho abandonat, de fet, sobre el 30% de totes les explotacions al terrible incendio, que todo lo dejó convertido adscrites a l’Ampolla. El desinterès dels agricultors ampo- en escombros. Las pérdidas de las chozas se lleros en recol·lectar la collita ha fomentat els robatoris calculan en 12.000 pesetas, y han dejado en de garrofes, fi ns i tot a plena llum del dia. triste situación a algunas famílias que estaban ya necesitadas". Col·laboracions · Pàgina 39

Posteriorment van anar desenvolupant-se altres activitats ralment, i després de forma permanent van acabar fi xant entre les quals destacava la pesca, la ramaderia, la la residencia al nostre poble. recol·lecció de la barrella i el conreu de l’arròs en aigües Posteriorment, els jornalers emigrants que arribaven a l’Am- estancades. El 1862 la Sociedad de Desagüe va donar polla procedien del País Valencià, on les collites d’arròs un impuls a la plantació d’arròs a la marge esquerra del fi nalitzaven abans degut a que les condicions climàtiques delta de l’Ebre autoritzant la dessecació de maresmes i allà són més favorables per aquest cultiu. En acabar la zones pantanoses a la zona compresa entre el santuari temporada arrossera aquells jornalers aprofi taven els de l’Aldea i l’Ampolla. treballs que se’ls oferien a les terres de secà en les collites Els latifundis arrossers d’olives, garrofes i vinya. L’Ampolla va ser pionera en la colonització del sector Amb tot, no resulta agosarat afi rmar que el sanejament que nord del delta. Segons informes del Sindicat Arrosser de comportà l’entrada en funcionament del canal de l’Esquerra l’Ampolla, l’any 1911, el barceloní Bonastre tenia un de l’Ebre fos un factor decisiu en l’expansió del conreu de conreu de 200 Ha d’arrossars a l’Illa de Mar, entre el Riuet l’arròs a tot el delta i, en conseqüència, del creixement Fondo i el Port del Fangar. Per a regar aquests terrenys urbanístic de l’Ampolla i les poblacions veïnes. Bonastre disposava d’un canal d’uns 7 km. que partia de l’Ebre a l’altura de Jesús i Maria. La importància d’aquesta FONTS DOCUMENTALS: Josep J. Grau i Jesús Sorri- explotació queda palesa pel fet que els Bonastre es van bes (l’Economia del Baix Ebre, Volum I). Pascual fer construir a l’Ampolla un gran casalici amb una era per Madoz (Diccionario Geográfi co-Estadístico-His- secar i batre l’arròs, conegut actualment amb el nom de tórico de España). Pierre Vilar (Història de Ca- Torre Mallorca o Torre dels Cort. Bonastre va muntar una talunya. Jesús Sorribes i Josep-Joan Grau (Gran plataforma de ferrocarril sobre el qual circulaven vagonetes geografi a comarcal de Catalunya). Francesc Car- destinades al transport de l’arròs recol·lectat fi ns a les eres reras Candi (Geografi a General de Catalunya). de la masia per a batre’l al trill. Biblio teca Municipal de Tarragona. FONTS ORALS: Miquel Ballesté Antich i Pere Estorach Curto. A Bonastre els negocis no li van anar bé. La fi nca va acabar embargada i adquirida en subhasta per una nissaga valenciana de terratinents, els Picó. Posteriorment encara, la propietat se la van repartir dues famílies també valencianes: els Salgado i els Cort. Encara avui els descendents d’ambdós potentats mantenen la titularitat i l’explotació de la major part de les terres, tot i que paulatinament han anat dividint el gran latifundi en porcions o sorts per a vendre-les a noves generacions d’agricultors arrossers de la nostra localitat. El responsable de la gestió agrícola d’aquest gran latifundi era Vicent Chulvi Vendrell, natural de Sollana (València) que va acabar establint-se a l’Ampolla amb la seva família. Un altre terratinent molt recordat era un tal Puig de Barcelona que tenia casa a l’Ampolla. L’immoble estava situat on actualment hi ha el restaurant “l’Ham”. Un tercer gran propietari arrosser era Bruguera, també de Barcelona. La fi nca és encara al lloc de l’Illa de Mar que limita amb el riuet del Goleró. Ja fa anys, però, que fou adquirida en part per la família Llambrich Miralles de l’Ampolla. El canal de l’esquerra de l’Ebre L’any 1921 l’activitat arrossera va rebre un potent i transcendental estímul colonitzador amb la inaugu- ració del canal de regs de l’Esquerra de l’Ebre. La possibilitat d’utilitzar l’aigua corrent proporcionada La masia adscrita a la fi nca Bonastre, actualment propie- per aquest canal va estimular una ràpida extensió tat de la família Cort i coneguda amb el nom de “Torre del conreu de l’arròs. Tot això implicava la necessitat Mallorca”està situada a la riba dreta de l’estany de Sant de molta mà d’obra, atès que en aquells temps la Pere. Abans de la guerra civil, l’era per a batre l’arròs collita de l’arròs era exclusivament manual. Aquest que es veu a la imatge era també utilitzada, gentilesa nou paradigma va atreure pagesos de l’interior de dels propietaris, com a terreny de joc pel Club de Futbol l’Ampolla (foto: Fons Salvany) les nostres terres i del Baix Aragó que primer tempo- Col·laboracions · Pàgina 40

La cursa de l'afaitat La maquineta

Nombrosos objectes ens acompanyen i ens fan un servei nitivament amb tots els sistemes anteriors: la maquineta molt important. El costum d'utilitzar-los tots els dies, fa que elèctrica. El primer model va ser patentat el 1928 i fabri- passin desapercebuts, però podrien no existir i aleshores cat en sèrie a partir de 1931. els trobaríem a faltar. El sistema de petites ganivetes accionades per electricitat La seva fabricació és una petita història en constants per- han adoptat diferents formes al llarg dels anys. El capçal feccionaments, no interessa massa, de totes maneres la rotatiu primer únic i després múltiple, ha tingut una bona història ens afecta de ple, perquè en ella es basa la nostra acceptació. De totes maneres la maquineta elèctrica ens manera de vida actual, un mode de vida que considerem evita l'ensabonament i ens fa guanyar un temps preciós. digne i acceptable, propi d'una civilització avançada, mi- Ens ha apartat de la barberia tradicional, de la xerrada llor que totes les precedents. i dels contactes humans, que ens deparava l'espera en Vostè a l'aixecar-se, realitza quasi tots els dies la tasca aquell lloc. d'afaitar-se. Potser s'ensabona la cara per rasurar-se amb Però en aquest temps en que les relacions entre l'home i una gran navalla o amb una fi na fulla d'acer o connecta la màquina són cada cop més necessàries, aquest "petó", la seva maquineta elèctrica i la passa suaument per les aquesta "carícia" d'artefacte mecànic pot contribuir a la galtes. simbiosi entre l'ésser humà i el robot. Qui va inventar la navalla? Ningú ho sap. L'ofi ci de bar- En la segona meitat del segle XIX, la barba era un signe ber és dels més antics del món. A més de rapar barbes de respecte. A mitjans del passat segle va adquirir con- i cabells, el barber podia aplicar sangoneres, arrencar tradiccions diferents. Simbolitza l'anticonformisme dels queixals, a la barberia es parlava de tot. L'afaitat diari joves, però en una societat higiènica i còmoda la bar- era un treball d'artesania, lent i delicat, que exigia mans ba serà sempre minoritària i els estris que serveixen per expertes. eliminar-la no deixaran de ser apreciats. L'invent de la maquineta d'afaitar, sembla que un pot usar Ernest Plans i Callau sense cap risc la suau i còmoda "guillette", va canviar els costums. L'afaitat es va convertir en un treball fàcil i ràpid, sense perill, i els homes van començar a afaitar-se ells mateixos. No van tancar les barberies però els professionals del ram, es trobaren amb menys clients. Per què anomenaren "guillete" a la moderna fulla d'afaitar? El 1895, un viatjant de comerç nordamericà King Camp Guillette, va tenir una idea brillant, es va preguntar si amb una fi na fulla d'acer de quatre centímetres de llar- gada, col·locada adequadament amb un suport la man- tingués fi xa. Va suposar que la fulla es podria fabricar sense cap difi cultat, es podria vendre molt barata. Una vegada utilitzada en un parell d'afaitats seria canviada per una altra. Les vendes seran seguides doncs tots els homes en edat d'afaitar-se necessitaran almenys dos fulles setmanals. Amb un soci intel·ligent, va aconseguir al 1901 resoldre un parell de problemes, un d'ells trobar l'acer de bona qualitat i l'altre la constitució d'una companyia per fi - nançar l'invent patentat aquell mateix any. Convéncer els consumidors va ser més difícil. El 1903 només s'havien venut cinquanta maquinetes en tot el país. Havia de tenir confi ança en el propi treball i una gran paciència. De totes maneres la utilitat del nou sistema va acabar per imposar-se, primer als Estats Units, i després a Europa, i la maquineta d'afaitar el va fer famós i ric. En l'actualitat milions de persones la utilitzen en tot el món. Guillette va morir l'any 1932, poc temps després de que un tinent coronel retirat Jacob Schick, hagués creat un altre tipus de màquina d'afaitar, pensada per acabar defi - Amarre a punt - Maria Jaen Col·laboracions · Pàgina 41

Com sumar amb el 3+2

El passat 30 de gener el Govern espanyol va aprovar les universitats, per tant, queda pendent saber com i quan una altra reforma educativa segons la qual les universi- s’aplicarà. Si s’analitza fredament aquest punt s’observa tats poden oferir graus de tres cursos, en lloc dels quatre que la reforma es desmarca de les línies planifi cadores i anys que marca l’actual Pla Bolonya (4+1). Aquest canvi controladores amb les quals es caracteritza el pla d’acció suposarà que les carreres passen de tenir 240 crèdits a de l’executiu espanyol. 180. És l’anomenat model 3+2, amb el qual, a més, es Tal i com explica Antoni Castellà, secretari d’Universitat de passarien a cursar dos anys de màster en comptes d’un. la Generalitat de Catalunya, en una entrevista al diari El Tot just les primeres promocions que han cursat els estudis Punt Avui “el fet que les universitats puguin escollir el quan universitaris amb el model 4+1 –quatre anys de carrera i el com es tradueix com un traspàs de competències, no i un de màster– estan acabant ara. Això no deixa camp només per a les universitats, sinó també per a les comuni- de maniobra per analitzar què s’ha fet bé i què s’ha de tats autònomes, i en un moment com l’actual –referint-se al millorar, i així intentar modifi car-ho en aquest nou model. procés sobiranista en el qual està submergida Catalunya Per tant, quin sentit té aplicar una nova reforma si no és des de fa uns anys– en el que estem treballant per la cons- per millorar l’anterior? trucció d’estructures d’estat, qualsevol sessió de sobirania Se suposa que una reforma educativa té com a objectiu s’ha de rebre de manera positiva”. guanyar en qua- Ara bé, per molt litat, però el nou que li doni voltes, model universitari personalment, no suposaria un in- entenc per què crement econòmic el ministre José per als universita- Ignacio Wert, ha ris, ja que tot i que deixat aquest as- els anys d’estudi pecte amb tanta continuarien sent fl exibilitat, ja que els mateixos en això suposa, com ambdós models bé ha explicat –cinc–, el fet d’ha- Castellà, un be- ver de cursar dos nefi ci per a Cata- anys de màster en lunya en un dels el nou model fa- pilars bàsics que ria doblar el preu formen la societat. que es gasta un Amb aquest punt estudiant univer- de la reforma se li sitari al llarg de concedeix un petit la seva carrera privilegi de deci- de formació, per- sió en l’ensenya- què com bé se ment universitari, sap, els preus dels davant del rígid crèdits dels màs- pla de maniobra ters són més ele- que suposava el vats que els d’un Pla Bolonya im- grau. Mentre que posat pel Govern a Catalunya, el de Zapatero el preu de matrícula 2007. d’una carrera oscil·la entre els 1.500 i els 2.300 euros, la Per tant, l’aprovació del model 3+2 deixa moltes qüestions matrícula del màster voreja els 2.700 euros. obertes sobre la taula, algunes que si se saben aprofi tar El per què d’aquest canvi el podríem trobar en l’interès poden resultar benefi cioses per a Catalunya, però d’altres de l’executiu en intentar augmentar els ingressos de les que s’han de saber controlar, per tal d’evitar que l’edu- universitats mitjançant els preus que paguen els estudiants cació es converteixi en un privilegi que només es puguin i així evitar que l’administració hagi d’invertir més en permetre pagar les famílies amb un nivell adquisitiu alt i aquest àmbit. lluitar perquè continuï sent un dret que sigui accessible per Un altre aspecte que caracteritza aquest decret és que la a tota la societat. seva implantació queda en mans de l’autonomia que tenen Mireia Curto Perelló Col·laboracions · Pàgina 42

COSES NOSTRES El passat dia nou de desembre el Govern de Catalunya, Entre 2009 i 2013 s’ha produït una alça moderada va aprovar el Pla integral de seguretat per les persones dels fets penals amb víctimes majors de 65 anys, una grans i crec que per la seva importància envers el tendència que ha anat a la baixa en la resta de col- nostre col·lectiu n’heu de ser sabedors, per lo que a lectius. Pel que fa a la sinistralitat viària registrada continuació us en detallo el text: enguany, un 27 per cent de les víctimes mortals eren El Consell Executiu ha aprovat el Pla integral de segu- persones grans, en concret, 30 de les 111 persones retat per a les persones grans, el primer pla d’aquestes que han perdut la vida a les carreteres. D’altra banda, característiques que s’impulsa a Europa i que té com entre 2009 i 2014 el 44 per cent de les víctimes mor- a objectiu garantir la seguretat de les persones majors tals per incendis a la llar eren també persones majors de 65 anys, més vulnerables davant d’accidents o de 65 anys. delictes. El document, que posa un èmfasi especial en Ara, amb l’objectiu de disposar d’una diagnosi acu- la prevenció, fi xa 14 objectius estratègics i 52 actua- rada de la situació, l’Enquesta de seguretat pública cions encaminades a garantir la seguretat familiar, la de Catalunya es dedicarà enguany a la gent gran. ciutadana, la civil o la viària, entre d’altres. El treball Serà el primer gran estudi sobre la seguretat d’aquest ja ha despertat l’interès de països com ara França, col·lectiu, que permetrà fer emergir la incidència real Itàlia o Portugal, que el seguiran de prop per valorar de delictes i accidents. la seva implantació. Eixos i objectius estratègics del Pla El Pla de seguretat per a les persones grans pretén El Pla s’estructura en 4 eixos seguint la mateixa estruc- donar una resposta integral i coordinada, en col- tura del Pla general de seguretat de Catalunya: servei laboració amb institucions i agents socials, per garantir a la ciutadania: prevenció i protecció; planifi cació; una atenció de qualitat a un col·lectiu vulnerable que coordinació, i recerca i formació. En total s’han de- cada cop representa una part més important de la fi nit 14 objectius estratègics que es concreten en 52 població. El 2013, segons dades de l’Idescat, pràc- actuacions. ticament el 18 per cent de la població de Catalunya 1. Servei a la ciutadania: prevenció i protecció tenia més de 65 anys i la previsió és que el 2051 el percentatge se situï en el 30 per cent. És l’eix fonamental del Pla, que fi xa 3 objectius estra- tègics: Es tracta d’un col·lectiu especialment sensible per l’alta probabilitat de pèrdua progressiva de les capacitats - Fomentar hàbits d’autoprotecció. Garantir conductes físiques i cognitives i, en alguns casos també econò- segures de les persones grans, de manera que les seves miques, cosa que el fa més vulnerable a ser víctima accions difi cultin ser víctimes d’un acte delictiu o de d’agressions o d’accidents. Fins al moment el col·lectiu patir qualsevol accident. s’atenia amb actuacions parcials de diverses unitats - Crear i aplicar eines per detectar el risc de victimit- del Departament d’Interior (Policia de la Generalitat zació de les persones grans i millorar-ne la seguretat. – Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Anticipar-se a la intervenció pública i reduir al màxim Protecció Civil…). el possible dany. En cas que es produeixi, desplegar els mitjans necessaris per protegir les víctimes. - Crear i actualitzar eines de treball per millorar l’atenció a les persones grans que es troben en situació de risc per a la seva seguretat. L’objectiu és intervenir de manera àgil i reparadora un cop es detecta la situació de risc. Algu- nes accions passen per revisar els protocols policials, d’emergències i de protecció civil i garantir una bona comunicació dels serveis de seguretat amb les persones grans. Col·laboracions · Pàgina 43

2. Planifi cació incorporació dels serveis de seguretat privada al Es tracta de preveure les actuacions per aprofundir sistema de seguretat pública (culminada de manera en el coneixement de les situacions de vulnerabilitat notòria amb la Llei 5/2014, de 4 d’abril, de seguretat que poden facilitar la victimització, el maltractament o privada) i el creixement sostingut d’aquests professio- qualsevol risc per a la seguretat de les persones grans, nals al territori fa necessari implicar-los en el sistema i estudiar l’efi càcia de les eines existents. Els objectius de protecció de les persones grans. Poden ajudar a estratègics d’aquest eix són: detectar situacions de risc i esdevenir observadors amb - Analitzar la normativa per ajustar-la a les necessitats funcions protectores per a la gent gran. de protecció de les persones grans. - Establir vies de col·laboració amb la ciutadania i, en - Conèixer la situació de les persones grans a partir particular, amb el tercer sector. Implicar l’entorn més de diferents fonts d’informació. Un coneixement més proper en la seguretat de les persones grans i establir detallat i aprofundit facilita la planifi cació d’estratègies pautes estables i organitzades de col·laboració amb i accions que poden contribuir a reduir les situacions les organitzacions que presten serveis assistencials al de vulnerabilitat i augmentar la seguretat del col·lectiu. col·lectiu. El Departament d’Interior compta amb una Amb aquest objectiu l’Enquesta de seguretat pública de estreta relació amb la Creu Roja i els voluntaris de Catalunya es dedicarà enguany a les persones grans. protecció civil municipals. - Estudiar els entorns de mobilitat de les persones grans - Millorar la coordinació amb els professionals d’altres per dissenyar estratègies que millorin la seva seguretat. administracions i institucions que atenen les persones Garantir la seguretat de les activitats que es realitzen grans. Dissenyar protocols de col·laboració interde- fora del domicili, que impliquen espais públics o des- partamental entre les diverses administracions i amb plaçaments en vies urbanes o interurbanes. els col·legis professionals que fan accions de protecció de la gent gran. 3. Coordinació Formació i recerca L’objectiu és millorar les actuacions dels diversos actors, públics o privats, que incideixen en la seguretat del Inclou les actuacions adreçades a la formació dels col·lectiu. La coordinació és l’essència de la prevenció, professionals i dels cossos de seguretat; la recerca, tenint en compte que requereix un treball en xarxa, especialment la que realitzen institucions internacio- coordinat. Els objectius estratègics en aquest àmbit són: nals, i les activitats de divulgació del coneixement. Els objectius estratègics d’aquest eix són: - Impulsar la signatura d’un Pacte Nacional per a la seguretat de les persones grans. L’abordatge de les - Difondre el coneixement sobre la prevenció i l’abor- problemàtiques de seguretat requereix sumar tots els datge de la seguretat de les persones grans. Per obtenir esforços i recursos disponibles dels poders públics, de una visió completa cal complementar la informació del la resta de la societat i d’entitats públiques i privades. registre policial amb estudis sobre àmbits específi cs de El Pacte ha d’esdevenir l’instrument que articuli les po- la seguretat i enquestes de victimització. lítiques preventives integrals per garantir la seguretat, - Consolidar la formació dels agents de la Policia de la la llibertat i la plenitud de les condicions de vida de Generalitat - Mossos d’Esquadra i de les policies locals les persones grans i les activitats que desenvolupin en en l’àmbit del maltractament a les persones grans. La la seva esfera personal o relacional. policia seguirà rebent la formació necessària a tots els - La Policia de Catalunya: Mossos d’Esquadra i poli- nivells per detectar situacions de risc, i per disposar cies locals potenciaran la coordinació per prevenir la dels coneixements i les habilitats tècniques i personals victimització i protegir les persones grans. Afavorir la necessàries per intervenir de manera positiva. coordinació i la complementarietat de les accions per - Incrementar el coneixement de la problemàtica de aconseguir el major grau de seguretat i protecció a les persones grans a partir de l’intercanvi d’experièn- tot el territori. El formulari de sospita de maltractament cies. El Departament d’Interior coordina el grup a persones grans dels Mossos d’Esquadra s’estendrà de treball sobre persones grans al Fòrum Europeu a les policies locals, que s’incorporaran plenament al per a la Seguretat Urbana (EFUS), que pot esdeve- sistema de seguiment i de protecció de les persones en nir una gran eina d’intercanvi d’experiències i de situació de risc per violència de gènere i domèstica. coneixement. - Implicar la seguretat privada en la prevenció del Lluís Bultó i Antolin maltractament de les persones grans. La progressiva Escacs · Pàgina 44

Partida d'Escacs Refranys catalans amb Llàtzer Bru El ric tothom el rep. Bru Rullo, LL-Cruz Lledó, P 1-0 Sant Martí Guarda els teus guanys, que poden venir mals anys. 2014. Misèria fa més misèria. 1. e4 c6 {KaroKann} 2. d4 d5 3. Nc3 dxe4 Qui té dos i en gasta tres, queden sempre sense res. 4. Nxe4 Nf6 {Línia interessant per negres, de la Val més ser ric pagès, que pobre burgès. qual tenia pocs conceptes ja que rarament m’ha tocat Abans d'ensenyar, aprèn. jugar-la.} 5. Nxf6+ gxf6 6. Bf4 h5 $5 {La més Estudiants molts de petits i pocs de grans. agressiva.} 7. c3 Nd7 8. Nf3 Nb6 9. Be2 Nd5 Qui mal entén, mal respon. 10. Bd2 h4 11. c4 Nc7 12. Qc2 h3 13. g3 A l'home bo, feu-lo caixer. Bg4 14. Be3 Qd7 15. O-O-O {Em va costar però Dotze oﬁ cis, tretze misèries. vaig aconseguir acabar el desenvolupament, a partir Qui és amo, governa. d’aquí tot va anar de cara.} e6 $2 (15... Qf5 16. Qui a dos senyors vol servir, a l'un o a l'altre ha de fallir. Qxf5 Bxf5 17. Nh4 Be6 18. f4 {Avantatge clar Quan un posa un Déu, un altre el treu. per blanques.}) 16. Ne5 fxe5 17. dxe5 Nd5 Val més manar, que ser manat. $1 18. Bxg4 (18. cxd5 $2 cxd5 {seguit de De jutges i d'advocats, no n'hi ha gaires de salvats. Tc8}) 18... Nxe3 19. fxe3 Qc7 20. Qe4 (20. Feta la llei, feta la trampa. Rhf1 $1) 20... Rd8 21. Bxe6 $3 {Molt bona i Perdonar al dolent, és fer mal a la bona gent. guanyadora.} Rxd1+ 22. Rxd1 Bg7 23. Bd7+ Cada dia no és pas festa. Kf8 24. Bg4 Rh6 25. Qf4 Qb6 26. Rd7 f6 27. Les bones festes comencen a la vigília. exf6 Rxf6 28. Qb8+ 1-0 Segons el sant, la festa. Cartes, dones i vi, al ric fan tornar mesquí. Posició després de 16.Ce5 El guanyar fa riure i el perdre mala boca. Les partides de pilota es guanyen quan es fan. Qui es posa a jugar, tant pot perdre com guanyar. Qui juga per necessitat perd per obligació. Cantant, cantant, les penes se'n van. De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta. El cantar vol alegria i el plorar vol tristor. On hi ha música, no hi falten músiques. Després d'un temps, un altre en ve. Qui el diumenge va mal vestit, no és cap ric. Si a trenta anys no saps i a quaranta no tens, vés a plegar fems. Fem per la vida que la mort ella vindrà. En temps de fam no hi ha pa dur.

ERNEST PLANS i CALLAU Col·laboracions · Pàgina 45

Lo dit a l'ull Gràcies, Catalunya

Malauradament, ucraïnesos i rebels pro russos s'estan ma- Tanmateix, Catalunya només implora –per caritat, per fa- tant els uns als altres per a dirimir criteris oposats de territo- vor, per misericòrdia– poder votar, després recomptar els rialitat. Conseqüència: ciutats i pobles en runes, cadàvers vots, fer l'escrutini i si s'escau, decidir el que sigui. pels carrers, edifi cis derruïts, gent desplaçada de casa Assenyadament, com ha de ser i com són els catalans. Què seva, nens patint gana i fred amb els mocs pengim-penjam, contesta l'adversari a la petició, a l'actitud, a les mostres mentre els soldats van fotent canonades. Tanmateix a Cata- d'educació democràtica i als senyals de pacifi sme dia- lunya –ben lluny de practicar qualsevol violència– es de- logant? Doncs contesta que expulsaran Catalu nya de mana respectuosament permís per a poder anar a les urnes l'euro, que la trauran d'Europa, del món i de la galàxia. i expressar una opinió. Gràcies, Catalunya, per ser així! Aquest disbarat l'ha dit tot un senyor ministre. A Palestina volen tenir un estat propi i ser reconeguts arreu. A l'esplanada que hi ha davant l'edifi ci de l'ONU, a Nova Dissortadament, també s'estan matant entre els que ho York, seria bo d'aixecar-hi un petit monument dedicat a volen i els que s'oposen. Bombardejos, atacs suïcides, im- Catalunya. Mesquesigue, pel bon exemple de convivèn- molacions, assentaments en terrenys de l'adversari, pobles cia que està donant i per no emprar en la seva creuada sencers destruïts i infants orfes de mare i pare i sense sostre. armes de destrucció massiva ni de les altres. Ensems, Catalunya –a les antípodes d'aplicar el terroris- Manel Aguilar i Vallcorba me per a aconseguir objectius– suplica una deferent auto- rització burocràtica/administrativa per anar a introduir una papereta pel forat d'una urna per manifestar un pensament. Gràcies, Catalunya, per ser així! Bon humor, Lamentablement, els gihadistes degollen i cremen éssers humans, terroritzen mig món i –en ple segle XXI– come- Acudits, Facècies, ten actes difícilment acceptables a aquestes alçades de la pel·lícula. Els que se senten amenaçats –usant la llei del talió– es rearmen més i més, per tal de plantar cara. No- Comicitat. gensmenys, Catalunya, a anys llum d'intentar fer servir la força bruta i d'excloure ningú, sol·licita el beneplàcit perquè –en un dia festiu i en cinc minuts escassos– poder En homenatge a Jaume Perich expressar una opinió. Gràcies, Catalunya, per ser així! Deplorablement, i fi ns que la Croàcia, la Bòsnia-Her- zegovina, el Montenegrí, el Kòsovo i l'Eslovènia, entre d'altres, no van alliberar-se de l'antiga Iugoslàvia, van haver de caure –per la causa independentista i per gaudir de les llibertats individuals i col·lectives– un bon gruix de ciutadans. Ara, voten quan volen, lliure i democràticament. Però Catalunya –distanciada de voler solucionar per la violència el confl icte territorial ancestral que pateix– truca cortesment a la porta de l'adversari per mirar d'assolir una vènia per a poder anar a les urnes i dir la seva. Gràcies, Catalunya, per ser així! Hi ha molts més altres confl ictes latents pel món mundial. A Colòmbia, fa un fotimer d'anys que l'exèrcit-1 està en guerra contra l'exèrcit-2 de les FARC. Els txetxens i els russos no són precisament cul i merda: els atemptats mortals a Moscou i Grozny en són testimonis. A Síria, uns siris massacren uns altres siris. A l'Irak no cal ni dir-ho. A l'Afganistan... tres quartos del mateix. Tot plegat, centenars de milers de morts i milions de desplaçats de casa que mal- viuen en camps de refugiats. Molta feina per l'ONU, per l'OTAN, per la CREU ROJA, per les ONG, pels voluntaris que se sacrifi quen intentant reconduir aquestes barbàries. En canvi, a Catalunya, l'adversari vol expulsar un senyor jutge que ha redactat un esborrany de constitució destinat a l'enteniment entre tots. Natura i Fauna · Pàgina 46

Lo tord comú (Turdus philomelos)

Castellà: Zorzal común, Eusquera: Birigar- ro, Gallec: Tordo galego, Francès: Grive musicienne, Portuguès: Tordo-comum, Ita- lià: Tordo, Anglès: Song Thrush, Alemany: Singdrossel. És el més comú de la família turdidae entre els quals es troba, l’ala roig, el real i la griva. De tots el comú és el més apreciat pels caçadors. El tord comú mesura entre 21 i 26 cm i el seu pes aproximat és de 85 grams, amb una envergadura d’ales de 35 cm, té una longe- vitat de 5 anys i el seu hàbitat són els boscos, matolls, jardins, parcs, hortes, les plantacions d’oliveres, etc. El seu plomatge és marró llis, amb el pit i la panxa de color blanc amb taques de color marró; és impossible diferenciar la femella del mascle pel plomatge. És monògam i territorial. Per a la nidifi cació ambdós sexes construeixen el niu amb herbes fi broses, fulles seques i fang, el qual és volu- minós i en forma de copa. El fan als arbres a poca altura, rarament als forats d’alguna edifi cació. La posta té lloc entre els mesos de març a juliol, poden dur a terme entre dos i tres postes en un any normal; ponen entre tres i sis ous de color blau amb taques fosques, que són incubats per la femella durant dues setmanes. Passades aquestes dues setmanes, té lloc l’eclosió dels ous i el naixement dels polls, que naixen zones de nidifi cació, al nord d’Europa. coberts de borra. Després de l’eclosió tarden dues setma- La seva població ha disminuït signifi cativament a diverses nes més en sortir del niu, des d’on demanen el menjar. parts d’Europa molt probablement a causa de les modifi - Els pares els alimenten amb gran quantitat d’invertebrats cacions de les pràctiques agrícoles. que troben al terra: insectes, llombrius, cargols, etc.; és cu- Paco Cabrera Curto riós veure els pares com utilitzen una pedra com a enclusa per trencar la closca dels cargols. Quan les condicions atmosfèriques són molt fredes i el terra està fred, s’alimenten de fruit com poden ser fruites toves diverses, baies, olives, i és per aquest motiu que vénen a passar l’hivern per les nostres contrades, ja que l’olivera és el seu arbre preferit. Entre els depredadors dels polls del tord estan els gats, els mussols, els rapinyaires, garses, els gaigs i també els esquirols. S’ha donat el cas molt esporàdic que un cucut ha deixat un ou al niu d’un tord, però l’ha fet fora ja que sap distingir-los. Durant la migració, viatja principalment a la nit en ban- dades disperses que creuen el mar en un front ampli en lloc de buscar un pas curt; emetent un “tchic” per estar en contacte amb els altres tords. Comencen a arribar a les nostres contrades a principis de setembre fi ns mitjans de desembre, passen l’hivern entre nosaltres, i entre març i abril tornen a marxar cap a les Teatre · Pàgina 47

Teatre * Vodevil * Varietés Tragicomèdia * Burlesque TÍTOL DE L'OBRA: LO DIVORCI Autor: Manel Aguilar i Vallcorba

ACTE DOTZÈ La JUANI lo GERARD Personatge femení Personatge masculí Esposa d'en Gerard Marit de la Juani Interpreta a Catalunya (is not Spain) Interpreta a l'Estat espanyol

La JUANI lo GERARD

Gerard, si sabés segur que et suïcidaries despús d'as- Juani, no has de sentir cap temor. No vull matar-te. Antes sassinar-me, ja em pots matar. Lo Quim, lo Marc ils seus al contrari, tinc un pla B: crec que mos hauríem de conixer descendents ja obtindran los guanys de la independència! millor. Aixines podríem evitar este divorci, xica...

Si ancara te conegués millor, si sabés més dels teus tripijocs Mira, si te pareix podem fer vore que tot canviï perquè tot i embolics, i de les martingales que m'has endinyat durant continuï igual. Una unió soterrada, de conveniències, de estos 35 anys de matrimoni... ancara me vindrien més cara als veïns i al populatxo. Però lo nostre llit no canvia ganes de divorciar-me! n'il compte corrent tampoc, vale?

Gerard: vivim an dos mons ben diferents. Tu dius ﬂ eco Juani, ara no'm vingues an la semàntica esta dels collons. i jo sarrell, tu dius colchón i jo matalàs, tu dius pájaro i Més bé o més malament, poc o molt, mos hem entès, no? jo ocell, tu dius buhardilla i jo angolfes, tu dius ajedrez A més, jo soc lo vigilant de la legalitat que determina lo i jo escacs. I au! libro-gordo-de-Petete, wapa! Sí, sí... però qui vigila al vigilant? An realitat ets un primari Ja m'he adonat de que a tu, sexualment, t'exciten la ele de marca hispànica, un primitiu an totes les de la llei: penses geminada, la ç trencada i la ny. Durant estos 35 anys de i fas lo mateix que pensaven i feien los teus pares i avis. llit no has tingut cap orgasme, mesquesigue mentre somia- No has evolucionat. Ets de la família dels sarauròpodes, ves? Lo cert és que ets una pervertida idiomàtica, xiqüela! un brontosaure.

Gerard: la teua parla és la més fàcil d'aprendre del món. Bah! Com tota catalana pija, penses que has nascut an Pronuncies igual que escrius. No té cap mèrit, pareix feta una ﬂ or al cul i que ho tens tot pagat arreu del món pel per a persones an poc nivell intel·lectual. I a més, no sas fet de ser-ho. Lo que has de fer és fregar moltes més es- ni parlar bé la teua pròpia llengua. Tu dius "la crisis es cales i donar-me los quartos que guanyis, Ventafocs de historia pasada" (però si una cosa és història, no pot "pacotilla", i ja los distribuiré jo. Ho pilles? Mira, m'has ser passada). I quan dius "inpujnao" comets 3 faltes de fet venir ganes de minjar: me pareix que'm rostiré uns dicció. I quan dius "las plebiscitarias no esisten" no "catalans" –a la brasa o a la planxa– i de postres una sas ni pronunciar la lletra x, probe! crema castellana.

Si no me concedixes lo divorci, serà com si tanquesses lo Juani, Juani... que junts som més forts i jo seré sempre pont per on –atès que no tens ales com los albatros– hauràs lo teu salvador. No veus que amb lo teu sou de fregar puc de creuar en sundemà per sortir a l'exterior i imprimir-te pagar lo crèdit milionari este que he assumit? Escolta'm: a una atra vida an una 3-D. partir d'ara, et tractaré millor...

A que treu cap això de que'm tractaràs millor a partir Però... si jo t'estimo molt, Juani! Sense tu no podria viure, d'ara? Jo ja no'm crec res d'un fatxa an tants triennis com xurri. No te'n vagis que si marxes, se m'ensorrarà lo poc tu. Domés maldaré per la meua llibertat i per la indepen- imperi que ancara me queda, i tu esdevindràs fora lo món dència de mons ﬁ lls. i la galàxia.

FI DE L'ACTE DOTZÈ Retalls de Premsa · Pàgina 48 Temps per la nostàlgia Guillem Comí

Diario del Comercio - 29 enero de 1903 llamado “Goleró, siendo sorprendidos por el huracán, Tortosa.- Aprovechan el buen tiempo reinante los pesca- llenándose la barca de agua y sin poder achicarla á dores habitantes en Ampolla, San Carlos, Ametlla y otros causa de estar entumecidos por el frío. Viendo el trance puntos de nuestra región, y deben ser estos días de los apurado en que estaban los pescadores, los compañeros llamados de fortuna, a juzgar por lo mucho que abunda de Ampolla amarraron varios cables a una barca tripulada el pescado en nuestro Mercado público. por seis hombres y remolcada por todo el vecindario. Al llegar al “Goleró”, pudieron salvar a aquellos de un seguro LA VANGUARDIA - 27 de Febrero de 1910 naufragio amarrando una barca a otra tirando desde la En méritos del segundo concurso único de 1909, el rector playa toda la multitud. de esta Universidad ha nombrado los maestros siguientes: Ramón Grau Franquet, para Ceballá del Condado; LA VANGUARDIA - 5 de enero de 1918 don Manuel Ruíz Martí, para Montbrió de la Marca; don Tortosa.- Han aparecido en las playas del Fangar (Am- Juan Gimeno Gallur, para La Palma; don Ramón Iglesias polla) algunos jaulones, salvavidas y otros objetos, que Mayoral para la Ampolla; Cesáreo Moliner Villagrasa, según parece, proceden de la goleta portuguesa reciente- para Capsanes. mente torpedeada en aguas próximas de Ametlla por un submarino alemán. Diario de Tarragona - 22 febrero de 1913 Hace algunos días que se encuentra en Ampolla una bri- LA VANGUARDIA - 24 de febrero de 1921 gada de empleados de La Canadiense, realizando trabajos Tortosa.- En una fi nca del señor Tuset, de Ampolla, el topográfi cos dentro de este término municipal, asegurán- mecánico que guiaba el tractor, al efectuar un viraje se dose tienen relación dichos trabajos, con la construcción inclinó el aparato, cayéndole encima y magullándole de un canal que, partiendo del Ebro, desaguaría en el horriblemente, y cuando se pudo levantar el tractor, el barranco dels Garidells, sito a unos cuatro kilómetros de conductor era ya cadáver. este pueblo, o sea a la mitad del trayecto que separa este LA VANGUARDIA - 3 de enero de 1923 núcleo agrícola del importante barrio marítimo de Ampo- Tortosa.- Dentro de dos meses quedará instalada en Am- lla. El principal objetivo de este canal, siempre según las polla la luz eléctrica, y desde allí se extenderá al Perelló, referencias que tenemos, es la construcción de grandes descendiendo hacia Ametlla de Mar. saltos de agua para la producción de energía eléctrica, destinando después las aguas al riego de los terrenos de LA VANGUARDIA - 25 de febrero de 1930 secano, la mayoría de los cuales se hallan plantados de Barcelona olivos y algunos de algarrobos, particularmente los encla- NECROLÓGICA vados en este término municipal.Esperamos se confi rmarán Los funerales que se celebrarán mañana miércoles, día 26 tan halagüeñas noticias, que, como pueden ver nuestros del corriente, a las diez y media, en la Casa Provincial de lectores, son de excepcional importancia para los intereses Caridad, de esta ciudad y las misas que se celebrarán en agrícolas de esta comarca. las iglesias del Sagrado Corazón, de Palma de Mallorca; en la capilla de Nuestra Señora de la Cinta, de la Catedral LA VANGUARDIA - 9 de Febrero de 1915 de Tortosa y en la parroquia del pueblo de la Ampolla, se Tortosa.- Los representantes de las Juntas municipales aplicarán en sufragio del alma de republicanas de los pueblos del distrito, reunidas en esta ciudad para designar la candidatura para las próximas Don Conrado de Llorens y Sociats elecciones de diputarlos provinciales, acordaron votar a viudo en primeras nupcias de doña Ramona los siguientes: Don Juan Cachot Torroja, de Tortosa; don González que falleció el día 19 del corriente Alfredo Escribá, de Amposta, y don Marcelo Beltrán de habiendo recibido los santos sacramentos y la Ampolla. bendición apostólica. Sus afl igidos: esposa doña María Ordinas Gomila, hijas LA VANGUARDIA - 15 de enero de 1916 Heliodora y Andrea-Avelina Llorens y González, hijos Tortosa.- Han salido para La Ampolla, después de pasar políticos Agustín Ferrer-Vídal y Joaquín de Búfala, nietos, una temporada en esta ciudad, la distinguida señora doña hermana política, tía política, sobrinos, primos, demás Pilar Guzmán de Villoría, viuda de Salvador, y su hija Pilar. familia y la razón social C. LLORENS Y Cia. S. L.. su- LA VANGUARDIA - 3 de febrero de 1917 plican a sus amigos y conocidos encomienden su alma a Ayer, en Ampolla, una barca tripulada por Juan García Dios y se sirvan asistir a alguno de estos actos religiosos. Roca, un hermano y dos sobrinos de dicho individuo, NO SE INVITA PARTICULARMENTE salieron a levantar una red que tenían calada en el sitio Retalls del Poble · Pàgina 49

Lo tio Moreno. Margarita Comí, Teresa Colomines i Enriqueta Foto cedida per Josefa Capera Cabrera. Foto cedida per Enriqueta Cabrera

Platja de les Avellanes, 15 d'agost de 1971. Foto cedida per Jaume Curto Balagué Viatges · Pàgina 50

La Marinada volta el Món

Josep, Josep i Viki al palau de Achillion (Reina Elisabet), a l'illa de Corfú. GRÈCIA

Ampolleros pel món: Laura Aran, Míriam Garcia, Cristian Piñana, Andreas Buntschu i Albert Berbegal. Berna. SUÏSSA Nutrició · Pàgina 51

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietètica www.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments La ceba (eﬁ caç contra la bronquitis i l’asma)

Les cebes aporten molt poques calories (38 teriosclerosi, ajuda a una circulació sanguínia kcal/100 g) provinents bàsicament dels hidrats més fl uïda a totes les artèries i redueix el risc de de carboni (6,83%). Les proteïnes hi són presents patir alguna complicació greu com d’infart de amb menys quantitat (1,16%), tanmateix el contin- miocardi. gut de grasses és gairebé inapreciable (0,16%). Disminució de triglicèrids a la sang: la Conté totes les vitamines (excepte la B12), encara que en petites quantitats, conté també diversos ingesta d’extracte aquós de ceba redueix el minerals, dels quals cal destacar el potassi i el nivell de triglicèrids a la sang i al fetge. A part sofre. d’això també augmenta el nivell de colesterol Tot i que la ceba és un producte emprat quasi bo (HDL). diàriament en la nostra cuina, és interessant co- nèixer els seus benefi cis i/o indicacions, per tant Afeccions renals: el consum de ceba augmenta aquesta hortalissa és idònia per: el volum d’orina, fet que facilita l’eliminació de Afeccions respiratòries: ja que la ceba substàncies de desfeta per la seva acció alcali- produeix un efecte mucolític (desfà la mucositat nitzant. És recomanable també per a infeccions espessa), expectorant (facilita l’eliminació de mu- urinàries i d’insufi ciència renal. cositats bronquials) i antibiòtic sobre determinats gèrmens. Afeccions hepàtiques: ja que estimula la fun- ció de desintoxicació del fetge, també afavoreix Asma bronquial: algunes investigacions so- l’acció de les glàndules digestives productores bre la ceba justifi quen plenament el seu ús en de sucs. Molt recomanable per insufi ciències cru en cas d’asma bronquial, per la seva acció hepàtiques com per exemple: hepatitis cròniques antial·lèrgica i broncodilatadora. Els efectes be- o cirrosis. nefi ciosos de la ceba sobre els bronquis es poden notar al cap de pocs minuts després d’haver-la Càncer: inhibeix el desenvolupament de les consumit. cèl·lules tumorals i neutralitza les substàncies cancerígenes. Es recomana el consum abundant Arteriosclerosis i afeccions coronàries: de cebes com a prevenció contra el tractament el consum habitual de ceba en qualsevol de les de determinats tipus de càncer, com per exemple: seves formes (crua, bullida o al forn) prevé l’ar- el càncer d’estómac i el de colon. Cultura · Pàgina 52 Turisme · Pàgina 53 Cavalcada · Pàgina 54

Cavalcada dels Mags d’Orient 2015

Un any més hem rebut la visita dels Mags d’Orient, carregats de joguines i bons propòsits. Desitjant ens deixin un any ple de Pau, Salut, Amor i Solidaritat. Els esperem l’any pròxim!!! Cavalcada · Pàgina 55

5ª Marató Costa Daurada

“El diumenge 18 de gener de 2015, es va celebrar la 5a Marató Costa Daurada de Tarragona. En aquesta edició es realitzaven tres curses amb distàncies de 10, 30 i 42 km, en les que van participar dos ampolleros de RUNNER’S L’AMPOLLA. Dani Esku Escudero Colomines va participar en la marató, distància de 42 km, que va realitzar en un temps de 3 hores i 18 minuts. Josep Maria Montero Pérez va participar en la distància de 30 km, que va realitzar en un temps de 2 hores i 12 minuts”.