MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA

BLOC DE GAIÀ - SANT MARTÍ SARROCA - BONASTRE 20 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX

Pàgina 2 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: LLobregat-Foix; Tarragona Conca/ques hidrogràfica/ques: El Gaià, la riera de la Bisbal, el Foix Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment:

Rodonyà la Bisbal del Penedès Masllorenç Roda de Barà Bonastre Albinyana el Pont d'Armentera Montferri el Vendrell Aiguamúrcia Cabra del Camp Salomó el Montmell Querol Creixell Pontils Vilabella la Pobla de Montornès Vespella de Gaià Vila-rodona Sèrie 1:50.000, ICC: 418, 446, 447, 473 Àrea/es hidrogeològica/ques: 308 Àrea mesozoica i terciària de Garraf-Bonastre 306 Àrea mesozoica i terciària del Gaià-Anoia

Extensió total (km2): 245 Extensió aflorant (km2): 207 Delimitació geogràfica: El límit nord és el Terciari de l'Ebre. A l’Est limita amb la divisòria d’aigües superficials entre el Gaià i l’Anoia, i la depressió del Penedès; al W limita amb la depressió de l’Alt Camp i al S amb els miocens Costaners. Tipologia litològica dominant: Carbonatat Altres tipologies litològiques: -

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures Altres característiques: Agrupament d’aqüífers desvinculats

Pàgina 3 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

3063C41 Aqüífer de les calcàries paleògenes i triàsiques del Gaià-Anoia (Sector Gaià)

3084C31 Aqüífer de les calcàries mesozoiques del Garraf-litoral

3081C31 Aqüífer de les calcàries mesozoiques de Montmell

3083C31 Aqüífer de les calcàries cretàciques del Gaià

3082C31 Aqüífer de les calcàries de Bonastre

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques Dins de la massa d'aigua es poden diferenciar cinc tipus d’aqüífers principals, separats per formacions litoestratigràfiques de menor permeabilitat, que se superposen al llarg de la columna estratigràfica, amb una potència conjunta d'uns 500 metres.

Els tres primers aqüífers s'engloben en una formació consistent en un ampli sinclinal de nucli cretàcic i flancs constituïts per materials juràssics i triàsics. Formen part de les formacions prelitorals del nord, que aboquen les seves aigües a la conca del riu Gaià. El conjunt es troba suaument plegat amb eixos de plec NE-SW, i desnivellat per falles de la mateixa direcció.

- Els nivells carbonatats juràssics i cretàcics consisteixen en dos aqüífers, el Prelitoral Centre i el Prelitoral Sud (3081C31 i 3082C31). El primer d'ells consisteix en un ampli sinclinal de nucli cretàcic i flancs constituïts per materials juràssics i triàsics, la direcció dels quals és NE-SW. Aquest plec es troba afectat per nombroses falles, unes paral·leles als plecs, les més importants de les quals donen origen cap a l'Est a la depressió del Penedès.

- El 3082C31 està format per les formacions permeables en roques carbonatades juràssiques i cretàciques de l'àrea del Vendrell – Bonastre – Roda de Barà i formacions infrajacents del Muschelkalk superior i inferior al SE de Salomó. Estructuralment és un anticlinal de direcció NE-SW, el nucli del qual està constituït per les argiles del Muschelkalk mig i del Keuper (les quals formen una barrera impermeable i per tant una divisòria d'aigües) i flancs juràssic - cretàcics, afectat per l’encavalcament de la Unitat Prelitoral sobre el Cretàcic del Gaià i pel sistema de falles Rodonyà - Bonastre, ambdós accidents de direcció NNW-SSE.

- El conjunt es troba intensament plegat i fallat donant lloc a una estructura de detall molt complexa. L'anticlinal Albinyana-Bonastre-La Nou, separa, mitjançant la barrera impermeable que creen les argiles del Muschelkalk mig, les calcaries juràssiques i cretàciques de l’aqüífer Prelitoral Centre de les d'igual edat del Prelitoral Sud.

- Els afloraments de les calcàries mesozoiques de l'aqüífer profund que són part de la massa d'aigua, corresponen a aquest tipus d’estructura carbonatada juràssic i cretàcic.

Pàgina 4 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

L'aqüífer profund el formen els gresos del Miocè profund i les calcàries mesozoiques que formen la continuació en profunditat de les calcàries dels relleus prelitorals. La seva extensió areal coincideix a l’àrea susceptible d'explotació, amb l'aqüífer Miocè superior .

- Les formacions aqüífers del bloc del Gaià són les calcàries cretàciques i juràssiques a l'oest de Salomó. L'àrea que ocupa és petita, d'uns 10 km2 d'aflorament i d'uns 40 km2, confinats en àrees cobertes pel miocè marí en el Baix Gaià connectats hidràulicament. Consisteix en un atapeït feix de plecs de vergència WNW, i direcció NNE-SSE, fallats i encavalcats entre si, que caracteritzen tant per raons hidrogeològiques, com tectòniques un àmbit hidrogeològic. L'anticlinal triàsic que separa l’àmbit Prelitoral Centre del Sud, provoca al seu torn una separació hidràulica dels nivells cretàcics i juràssics en la pròpia zona del riu Gaià. 3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua Els límits que defineixen aquesta massa d'aigua són de dos tipus: hidrodinàmics i geològics. Els hidrodinàmics consisteixen en, al nord-est (NE), la divisòria d'aigües superficials entre les conques del Gaià i de l'Anoia. Els límits de tipus estructural són: a l’est la depressió del Penedès i al oest la de l’Alt Camp. Els afloraments de les calcàries mesozoics de l’aqüífer profund, que són part de la massa d'aigua, estan envoltat pels materials que formen els denominats miocens costaners.

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX 3.2.1 Recàrrega i descàrrega

Recàrrega natural: L'única font de recàrrega és la pluja infiltrada. Zones de recàrrega: En les seves zones centrals i est, on es donen les cotes topogràfiques més altes. Zones de descàrrega: Es troben als següents llocs en funció de l’aqüífer: Les calcaries d’alveolines, i els aqüífers triàsics descarregant a través de deus, o directament al riu Gaià, bé cap a les zones enfonsades als dipòsits detrítics de la depressió Pliocena. A l’aqüífer Prelitoral Centre existeix un drenatge principal de l'àrea cretàcica cap al sistema del Penedès i a la conca del riu Foix a través de l'àrea est del bloc del Gaià. L’aqüífer Prelitoral Sud divideix la seva àrea de drenatge cap al riu Gaià (aqüífer cretàcic del Gaià, entre Montferri - Vespella), cap a la depressió del Penedès (cretàcic de Mas Llorenç) i cap al Sud (Muschelkalk de Salomó). Les seves interrelacions són difícils d'establir, però les zones de drenatge s'insinuen clarament. L’aqüífer profund descarrega directament al mar. Al bloc del Gaià la divisòria d'aigües subterrànies coincideix en la seva major part amb el nucli de l'anticlinal. De la divisòria cap al nord-est el flux es dirigeix cap a la depressió del Penedès, cap al sud o la costa, la descàrrega es realitza de forma subterrània cap als aqüífers costaners Miocens marins i quaternari del baix Gaià. La situació topogràfica de les calcàries respecte a la cota

Pàgina 5 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

del riu Gaià provoca que aquest infiltri part del seu cabal en entrar en contacte amb els terrenys carbonatats.

Comentari: -

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo- minant és de tipus: Càrstic

3.2.2 Piezometria Aquesta massa mostra oscil·lacions importants i relativament ràpides del nivell piezomètric, provocades per la variabilitat estacional de la principal font de recàrrega, que és la infiltració de la pluja. La piezometria reflecteix la relació entre els aqüífers de la massa i el curs del riu Gaià i el riu Foix, en el cas de l’aqüífer Prelitoral Centre.

A l’aqüífer Prelitoral Centre les isopieces posen de manifest que existeix un drenatge important de l'àrea cretàcica cap al sistema del Penedès i a la conca del riu Foix a través de l'àrea est del Bloc del Gaià. Les argiles del Muschelkalk mig i del Keuper formen una barrera impermeable i per tant una divisòria d'aigües.

L'aqüífer divideix la seva àrea de drenatge d'una banda cap al riu Gaià (aqüífer cretàcic del Gaià), cap a la depressió del Penedès i cap a l’àrea del sud de Bonastre i Salomó (Muschelkalk de Salomó).

La divisòria d'aigües subterrànies coincideix en la seva major part amb el nucli de l'anticlinal. De la divisòria cap al nord-est el flux es dirigeix cap a la depressió del Penedès, passant de cotes de nivell piezomètric a l'aqüífer profund (calcàries mesozoiques) de 200 msnm a 100 msnm. Cap al sud o la costa, la descàrrega es realitza de forma subterrània cap als aqüífers costaners Miocens marins i quaternaris del baix Gaià, passant dels 200 msnm als 20 m.s.n.m. a la vora del massís aflorant. El fluix en l'aqüífer del bloc del Gaià, lligat directament a l'estructura, es dirigeix en la seva major part al riu Gaià i d'altra banda a l'aqüífer miocè marí costaner, a les àrees en les quals la formació juràssica-cretàcica està enfonsada per aquell, en volum desconegut. La situació topogràfica de les calcàries respecte a la cota del riu Gaià provoca que aquest infiltri part del seu cabal en entrar en contacte amb els terrenys carbonatats.

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Permeabilitat (m/d): Sense dades

Coef. emmagatzematge (%): 0,0001 - 0,1 Transmissivitat (m2/d): 1000 - 6500(eocè);1200 (Musch. Sup.); 10 - 100 (Musch. inf); 4500 (jurassic); 50-400 (Bloc del Gaià)

3.3 ZONA NO SATURADA La zona no saturada depèn de la fisuració existent a els diferents aqüífers. D'aquesta manera, a els sectors amb major grau de fisuració, la zona no saturada arriba a fins als

Pàgina 6 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

400 m en el Bloc de Gaià, i fins a 200 m en la zona que comprèn els aqüífers Prelitoral Centre i Sud. A les zones amb menys grau de fisuració l'gruix és, respectivament, 50 i 25 metres.

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL L’àrea d’estudi està drenada principalment per la riera de Gaià i la riera de Foix. En la major part del seu recorregut, són rius efluents en relació als aqüífers que travessen.

El flux a l’aqüífer cretàcic del Gaià, està lligat directament a l'estructura, es dirigeix en la seva major part al riu Gaià en el tram estret Cardenal-Cuevas Rojas i d'altra banda al Miocè marí costaner, a les àrees en les quals les formacions cretàciques-juràssiques estan enfonsades i fossilitzades per aquell, en volum desconegut. La situació topogràfica de les calcàries respecte a la cota del riu Gaià provoca que aquest infiltri part del seu cabal a l‘entrar en contacte amb els terrenys carbonatats a l'àrea de Montferri.

Per tant, existeixen relacions molt estretes entre el riu Gaià i l'aqüífer en zones alternatives d'infiltració i descàrrega. És possible una infiltració de la cua de l'embassament del Catllar en aigües altes. La recàrrega així és variable i depèn fonamentalment del nivell que mantingui l'embassament. La descàrrega es realitza fonamentalment al riu Gaià i parcialment a l'aqüífer Miocè.

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 7 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya Al conjunt Eocè i Triàsic del Gaià, les conductivitats resultants d'anàlisis realitzades en tot l'àmbit on pertanyen els aqüífers revela valors entre 500 i 1.000 µS/cm, els que posen de manifest aigües moderadament salines.

A l’aqüífer Prelitoral Centre en general, el conjunt d’aigües presenten una baixa mineralització, amb un rang de conductivitats que oscil·len de 600 a 800 µS/cm.

Paràmetre Unitat Interval Període Núm. de mostres Conductivitat µS/cm 600 - 800 1976 - 1993 2

A l’aqüífer Prelitoral Sud Paràmetre Unitat Interval Període Núm. de mostres Conductivitat µS/cm 600 - 800 1981 - 1993 1

La conductivitat manté les mesures entorn a 600 - 800 µS/cm, que poden considerar-se com valor de l’estat químic històric.

Al bloc del Gaià Paràmetre Unitat Interval Període Núm. de mostres Conductivitat µS/cm 570 - 840 1969 - 1993 1

La conductivitat, presenta mesures entre 570 i 840 µS/cm, que poden considerar-se com estat químic històric.

En l’aqüífer Mesozoic profund Paràmetre Unitat Interval Període Núm. de mostres Conductivitat µS/cm 1.000 – 5.000 µS/cm 1981 - 1993 1

Al treball de l’ IGME (1982) ja es parla de l’existència d’intrusió salina deguda fonamentalment als cons de bombeig a l’aqüífer profund des dels anys 70 En l’aqüífer inferior Mesozoic existeix un front d’intrusió marina natural paral·lel a la franja litoral, on l’alta permeabilitat afavoreix un avanç de la salinització cap a l’interior.

Pàgina 8 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou: - Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. - Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari. Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 9 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada) Un total de 4 municipis inclosos parcialment en aquesta massa d’aigua es troben dins de les zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats, concretament a l’Aqüífer Prelitoral Centre. No obstant, la declaració de zones vulnerables es refereix més específicament a parts del municipi que no pertanyen a la massa d’aigua. Per aquesta raó es considera que, de manera global, aquesta massa no es troba afectada per la directiva de zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre) Dintre dels límits de la massa d’aigua gairebé en la seva totalitat, es troba definit part de l'aqüífer protegit: Aqüífers del Bloc del Gaià (Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya), que ocupa una extensió de 194,9 km2 ocupant pràcticament tot l'aqüífer prelitoral sud i l'aqüífer calcari cretàcic del Gaià.

En l’Aqüífer Prelitoral Centre , convé esmentar que dintre dels límits de l'aqüífer, gairebé en la seva totalitat, es troba definit part de l'aqüífer protegit: Aqüífers Sant Martí Sarroca - Marmellà (Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya). Ocupa una extensió de 204,6 km2 i abasta altres àrees dintre del Baix Penedés amb aqüífers d'interès, com el de les sorres de Santa Oliva i les calcarenites de la vora de la depressió del Penedès.

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

Pàgina 10 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

5. PRESSIONS

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Sòl urbà i Sòl agrícola Massa Any 2003 industrial Secà Regadiu forestal km2 8,5 10,0 0,1 15,0 % 3,4 4,0 0,0 6,1

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Dejeccions ramaderes No existien activitats ramaderes importants

Agricultura intensiva El tipus d’agricultura predominant és la de secà, sense influència en l’estat quantitatiu de l’aigua subterrània. La major part del conjunt d’aqüífers que formen les masses d’aigua es troben sense àrees de cultius ja que es tracta de massissos calcaris amb relleus escarpats. Els cultius de regadiu són molt escassos a l’àmbit de la massa, i es redueixen fonamentalment a conreus herbacis de regadiu, que no afecten a l’estat quantitatiu.

Aplicació de biosòlids No es coneix cap zona sobre aquesta massa d’aigua en que el 2000 o 2004 s’hi aplicaren fangs de depuradora com a biosòlids.

Retorns de reg i recàrrega artificial En aquesta zona no existeixen retorns de reg o recarrega artificial que suposin una pressió per a l'estat de la qualitat de la massa d'aigua.

Zones urbanes i industrials El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua representa només un 4% del total de l’extensió de la mateixa i constitueix una pressió baixa sobre l’estat químic de la massa d’aigua. La pressió d'àrees urbanes i industrials, no és destacable degut bàsicament a l'absència de població en les mateixes, destacant tan sols les poblacions de Vespella de Gaià, com nucli urbà més important sobre l'aflorament calcari de l’aqüífer y La Juncosa de Montmell.

Infraestructures industrials En relació als usos industrials, gairebé no existeix explotació per a aquest ús, comptabilitzant-se un volum total de 0,08 hm3/any, que es concentra fonamentalment en el municipi del Vendrell (fàbrica de formigó ,55.000 m3) i Albinyana, amb uns 30.000 m3, una indústria en el municipi de Rodonyà, que extreu un volum anual de 7.000 m3. Destacar l’existència de l’oleoducte Tarragona - Girona, que creua la massa en direcció Oest - Est. Aquesta activitat està catalogada com una pressió moderada sobre el medi

Pàgina 11 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Abocaments industrials Dintre de la massa no existeixen emissaris líquids industrials importants pel volum d'abocament, encara que deu fer-se esment d'algunes indústries amb una pressió reservable des del punt de vista de la seva finalitat: En el municipi del Vendrell sobre l'aflorament de l’aqüífer calcari, es localitza una fàbrica de formigó, la pressió del qual sobre el mitjà es considera qualitativament com mitjana. El volum conjunt d'abocament no arriba a 1000 m3/any. A Montferri es localitza una zona industrial dedicada al tractament i revestiment de metalls.

Sòls contaminats En aquesta zona no existeixen sòls contaminats que suposin una pressió per a l'estat de la qualitat de la massa d'aigua.

Dipòsits de residus En aquesta zona no existeixen dipòsit de residus que suposin una pressió per a l'estat de la qualitat de la massa d'aigua.

Runams salins No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) La pressió per abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals té en compte no només el nombre d’abocaments sinó també les característiques d’aquests i de la llera o curs d’aigua superficial on s’aboquen. En la massa d’aigua 20 hi ha una estació EDAR amb cabals de disseny màxim de 800 m3/dia a Sta. Coloma de Queralt; s’aboca a la llera del riu, concretament la capçalera del riu Gaià. La situació topogràfica de les calcàries respecte a la cota del riu Gaià provoca que aquest infiltri part del seu cabal en alguns sectors en entrar en contacte amb els terrenys carbonatats. En conjunt, s’estima que sobre el total de la massa d’aigua aquests abocaments exerceixen una pressió alta.

Extraccions d'àrids No es coneixen activitats extractives en el domini públic hidràulic que suposin una pressió per a l'estat de la qualitat de la massa d'aigua.

Extraccions que provoquen Intrusió Salina No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Pàgina 12 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUD Pressions difuses Dejeccions ramaderes (DJ) Sense pressió

Agricultura intensiva: adobs i Sense pressió Agricultura i tractaments fitosanitaris (AG) Ramaderia Aplicació de llots de depuradora Baixa (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial Sense pressió (RA) Clavegueram i Filtracions i fugues des de zones col·lectors urbans i Baixa urbanes i industrials (UI) industrials Activitat industrial Abocaments, lixiviats i fugues (II) Moderada

Pressions puntuals

Abocaments industrials (AI) Sense pressió Activitat industrial Sòls contaminats (SC) Sense pressió

Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, Sense pressió urbans i especials (DR)

Activitat minera Runams salins (RS) Sense pressió

EDARs (*) Abocaments d'aigües depurades (AE) Alta

Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la Sense pressió qualitat (EX)

Extracció d'aigua a Extracció que provoca intrusió salina (IS) Sense pressió zones costaneres PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Baixa

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 13 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 14 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Subministrament Agricultura Industrial TOTAL

hm3/any% hm3/any% hm3/any % hm3/any 2,3 99,6 0,0 0,0 0,0 0,4 2,3

Recursos disponibles Transferència a altres Extraccions Índex (hm3/any) masses (hm3/any) totals (hm3/any) d'explotació (A) (B) (C) (C/A-B) 30,0 18,12,3 0,19

La massa d’aigua es pot diferenciar, referent a la tradició de l’ús de l’aigua subterrània en dos sectors: el nord, format pels aqüífers eocens i triàsics i el sud, corresponent als aqüífers prelitorals mesozoics i bloc del Gaià.

La pressió sobre l’estat quantitatiu s’ha considerat baixa en base a l’índex d’explotació. Els recursos disponibles són, en aquesta massa, iguals a les entrades. Es transfereixen 18,1 hm3/any cap a les masses d'aigua 21 i 23 en el seu sector miocè costaner. Es tenen inventariades 20 captacions, 99 de les quals es destinen a abastament d’aigua potable. Les majors extraccions es localitzen al Sud de la massa a l’aqüífer prelitoral Sud. El 99% de les extraccions d’aigua es destinen a abastament. El 80% de les captacions tenen profunditats d’entre 100 i 300 m.

El sector nord, degut a l’escassa població i activitats humanes que es porten a terme, mai ha requerit d’estudis d’ús de l’aigua, pel que es considera irrellevant l’extracció practicada en ell.

Per la seva banda, el sector sud, ha sofert una disminució en els últims vint anys en el volum d’aigua subterrània extret, com a conseqüència de la progressiva connexió dels municipis a les xarxes de subministrament d’aigua d’origen superficial. A aquest fet se suma l’escassa superfície de terreny utilitzat per al reg intensiu amb aigües superficials. De tot això es conclou que la magnitud de la pressió extractiva es baixa.

Cultius de vivers i freatòfits No s’han detectat plantacions de freatòfits significants en l’àmbit territorial que ocupa aquesta massa d’aigua ni cap altre conreu que pugui causar alteracions notòries.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 15 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua Captacions d'aigua subterrània Baixa

Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la Sense pressió qualitat (EX)

Agricultura intensiva de vivers i Agricultura freatòfits (VF) Sense pressió

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU: Baixa

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA Magnitud: Moderada

Aquesta massa d’aigua està formada d’aqüífers locals, en la seva major part d'un aqüífer lliure de tipus càrstic, sense tot just horitzó edàfic, i amb una vegetació escassa que augmenta la vulnerabilitat de l'aqüífer. La zona no saturada correspon a materials calcaris del propi aqüífer, que per la seva condició de carstificat i fracturat, encara en diferent magnitud localment, es considera que posseeix una efectivitat de protecció molt baixa de les aigües albergades en profunditat. Els aqüífers presenten per tot l'esmentat una vulnerabilitat moderada en termes generals.

El sector nord, no obstant això, correspon a materials fonamentalment llimosos i lutítics a on s’hi intercalen nivells lenticulars sorrencs i on les zones productives es troben englobades en una matriu improductiva, és un cas clar d'una bona capacitat de protecció dels segons pels primers, a causa de les seves característiques fonamentalment aqüífugues. En general deu parlar-se d'una alta protecció dels aqüífers a les pressions en forma de residus líquids. Els aqüífers presenten per tot l'esmentat una vulnerabilitat a les pressions moderada.

Pàgina 16 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

6. IMPACTES

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Figura 4. Punts de les xarxes de control

Pàgina 17 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Núm. de punts Període de registre Xarxes de control de l'Agència (*) Quimisme bàsic 16 1995-2003

Nivell piezomètric 5 1971-2003 Xarxes de control d'altres organismes Quimisme bàsic - - Nivell piezomètric - -

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Característiques de les xarxes: -

6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

Aqüífer: 3063C41 - Aqüífer de les calcàries paleògenes i triàsiques del Gaià- Anoia (Sector Gaià) pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l)

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l)

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer: 3084C31 - Aqüífer de les calcàries mesozoiques del Garraf-litoral pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 7,05 1221,0 336,7 74,8 116,0 103,7 46,0

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 20,55 1,18 13,0 - 312,00 6,00

Una dada de 2003

Pàgina 18 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Aqüífer: 3081C31 - Aqüífer de les calcàries mesozoiques de Montmell pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 7,4 435,0 335,7 13,0 75,0 107,9 32,21

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 5,63 0,65 6,8 - - -

Una dada de 2003

Aqüífer: 3083C31 - Aqüífer de les calcàries cretàciques del Gaià pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 7,9 567,0 341,0 20,4 48,0 90,6 35,7

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 8,31 0,48 10,2 - 67,00 -

Una o 2 dades de 2003

Aqüífer: 3082C31 - Aqüífer de les calcàries de Bonastre pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 7,3 940,6 348,5 198,1 145,5 117,65 53,05

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 25,57 1,91 21,1 0,25 - -

Promig de 6 dades de 2003

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències Es constaten punts amb concentracions d'amoni i clorurs superiors a 0,5 mg/l i 250 mg/l, respectivament Magnitud de l'impacte comprovat: Moderat

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

IMPACTE POTENCIAL IMPACTE COMPROVAT (Pressió total x Vulnerabilitat)

Baix Moderat

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 19 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències Dades insuficients per a descriure l'impacte

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

PRESSIÓ TOTAL IMPACTE COMPROVAT (Pressió total = Impacte potencial)

Baixa Sense dades

Pàgina 20 Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

7. AVALUACIÓ DEL RISC

RISC SOBRE L'ESTAT RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC QUANTITATIU RISC TOTAL

No No No

Síntesi del risc: No es troba en risc

Pàgina 21 BLOC DE GAIÀ - SANT MARTÍ SARROCA - BONASTRE

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 20 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Figura 1. Evolució de la conductivitat a l’aqüífer Prelitoral Sud (3082C31) del 1996 al 2002

SONDEIG RODA 120

110

100

90 Nivell (m.s.n.m.) Nivell 80

70 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Any

Figura 2. Variacions al nivell piezomètric en un punt de la xarxa de control i èt i d l’A è i l’ üíf P lit l S d (3082C31)

Annex. Pàgina A 2