18 POLÍTICA EL PUNT | Dimecres, 17 de febrer del 2010 De l’ampolla a l’ADN La Generalitat treballa per documentar una seixantena de fosses de la Guerra Civil per actualitzar el mapa del 2008. Més de la meitat són al Penedès

EMILI BELLA / Barcelona 32 peticions ● «Esgarrifós.» Així ho recorda Agustí Rovira, de d’exhumació Subirats, al Penedès. Tres dies, van estar els cossos o dignificació sense vida de soldats repu- ● L’Ajuntament de Sant blicans estesos al bosc el Joan de Vilatorrada, al Ba- gener de 1939 abans no ges, vol dignificar una fos- van ser enterrats. Rovira sa localitzada al Camí de tenia 13 anys, i recorda les Torres, al costat del tor- perfectament com els fran- rent Fondo. Es calcula que quistes de cal (és igual) hi ha cinc o sis soldats repu- van passar porta per porta blicans morts a l’hospital per demanar als veïns que militar de Manresa, on van enterressin els soldats, en- anar a parar malferits. En tre 22 i 25. Avui Rovira té principi, al final de la guer- 84 anys, però encara s’es- ra se’ls volia enterrar al garrifa quan recorda el pa- costat de l’ermita de Jonca- norama. Li vénen al cap della, on antigament hi ha- imatges que costen d’ex- via el cementiri municipal, plicar, també en aquest re- però la ruta era de quatre portatge, com ara la d’un quilòmetres i van decidir gos campant amb una mà enterrar-los a mig camí. El al musell. «Veure allò... regidor de Cultura del mu- No vaig menjar en quinze nicipi, Víctor Marcos, des- dies», explica. carta demanar l’exhumació Testimonis orals colpi- dels cadàvers, ja que eren dors com el d’aquest veí de soldats joves, probable- Subirats han permès loca- ment sense descendència i litzar fosses comunes de la Inauguració, al gener, d’una placa amb el nom de les 724 persones enterrades a la fossa del cementiri de Tarragona. / O. MOLET sense família coneguda Guerra Civil aparentment que l’hagi reclamada. El oblidades arreu del territo- franquistes a Barcelona, FOSSES LOCALITZADES AL PENEDÈS I EL GARRAF que es vol és dignificar ri. La conselleria d’Inte- del 19 al 21 de gener. Però l’espai i indicar amb una rior, Relacions Institucio- no totes les fosses són Dins i fora de cementiri placa que allà hi ha una fos- civils morts per bombardejos nals i Participació va pu- iguals. N’hi ha dins de ce- sa, una actuació que podria blicar el 2008 un mapa mentiris, de soldats repu- Dins de cementiri Sant Quintí costar uns 5.000 euros, a Mediona de Mediona amb les primeres 179 loca- blicans morts en hospitals procedents d’enfrontament pagar entre l’Ajuntament i litzacions documentades. o en combat, i de civils Dins de cementiri la Generalitat. Per aconse- procedents d’hospital militar El ressò que va tenir va ser- bombardejats. Hi ha casos Torrelavit Sant Sadurní guir les ajudes econòmi- vir perquè molts particu- que han estat relativament d’Anoia ques, el consistori ha for- Fora de cementiri Torrelles Subirats lars i col·lectius que treba- fàcils de documentar, ja de Foix x5 malitzat una de les 32 sol- Pontons Font-rubí llen en la recuperació de la que els cossos procedien x2 licituds de dignificació o memòria històrica en d’hospitals de sang pro- exhumació rebudes perquè l’àmbit local s’hi posessin pers i se’n conserven regis- El Montmell ALT PENEDÈS el Comitè Tècnic per a la Avinyonet en contacte. Es preveu que tres, com ara al cementiri x3 Recuperació i la Identifica- del Penedès aquest 2010 es presentarà de Vilafranca, on hi ha una Sant Jaume dels Domenys Vilafranca ció de Persones Desapare- x3 l’actualització del mapa, de les fosses més grans, La Bisbal del Penedès del Penedès gudes durant la Guerra Ci- amb una seixantena de fos- amb més de 268 soldats. Llorenç del Penedès Castellet vil i la Dictadura Franquis- ses més. L’Institut d’Estu- i la Gornal ta les avaluï. Precisament dis Penedesencs és un Ordres per inhumar ahir es va reunir per prime- BAIXBSAantaIX Oliva GARRAF d’aquests actors locals. En canvi, les més difícils Albinyana Sant Pere ra vegada aquest grup d’ex- de Ribes Sitges Fins ara ha estudiat, dins el d’identificar són les vícti- BonastrPENEDÈSPe NEDÈS perts, que han d’estudiar projecte Tots els noms, 43 mes enterrades en fosses El Vendrell Bellvei Vilanova i quines peticions són priori- fosses a l’Alt i el Baix Pe- del front, en plena munta- x2 la Geltrú tàries. En les pròximes set- nedès i el Garraf (de les nya o en camps de conreu, manes aquest organisme quals el mapa de la Gene- fetes pels mateixos veïns, Font: Institut d'Estudis Penedesencs –previst en la llei de fos- ralitat en recollia vuit). Ra- obligats per les autoritats ses– emetrà les valora- mon Arnabat n’és el presi- franquistes. «Si eren llocs cions. dent. Calcula que la llista d’accés complicat, els en- de fosses d’aquesta zona terraven allà mateix», co- una fossa, es va trobar una ros. Ara bé, no sempre cal fosses de Gurb i la de Mas ra, i la del cementiri de «és força acurada», i que menta Arnabat. Al Pene- nota en una ampolla: recórrer a l’ADN, ja que hi Puigvistós, a Prats de Llu- Tarragona. L’actualització no en poden quedar gaires dès, el 90% de les restes «Aquí en este lugar des- ha familiars que poden de- çanès (el 2004). Al muni- del mapa de fosses també més per localitzar. El nom- pertanyen a les tropes del cansan los ? cadaveres ? tallar característiques físi- cipi osonenc van aparèixer inclou indrets del Segrià, bre total no superarà la cin- bàndol republicà. Hi ha que en territorio de ? mis- ques del soldat que no dei- restes de tretze persones, el Priorat, la Ribera quantena, amb unes 320 pocs casos de soldats fran- ma en las operaciones en xen lloc al dubte. quatre de les quals eren d’Ebre, l’Alt Empordà, persones enterrades. quistes no enterrats en ce- la gloriosa entrada de los Moltes famílies en fan soldats de Gavà que es van l’Urgell i el Pallars, entre L’institut té col·laboradors mentiris per la pressa de la Nacionales en Vich en el prou de saber on és enter- identificar i entregar a les altres comarques. locals i ha rastrejat munici- guerra. Una ordre de año 1939. Cadet de gurp a rat el seu parent i que es famílies. Aquella expe- pi per municipi. Registres, l’exèrcit vencedor especi- 15 de setiembre de 1939 dignifiqui l’entorn amb riència va servir per elabo- Mètodes agressius llistats, informes de l’exèr- ficava com inhumar els [sic].» Amb ampolla o una placa amb el nom i rar les bases d’un protocol A diferència d’alguns cit i records col·lectius han soldats, propis i també sense, totes les víctimes l’explicació de la causa de per definir les actuacions a punts de l’Estat on s’han estat el GPS utilitzat per enemics, morts en cam- conserven l’ADN. El sis- la mort. Però també n’hi ha seguir en aplicació de la produït exhumacions amb trobar-les. La majoria de panya, i detallava que s’hi tema d’identificació, però, que volen reobrir les fos- llei de fosses. A Prats es mètodes força agressius fosses coincideixen amb el havia de posar una ampo- és molt més car. Relacio- ses, com per exemple els van trobar els cossos de sis (amb excavadores), a Ca- front de guerra al Penedès, lla de vidre amb les dades nar el nom d’una desena parents dels soldats enter- soldats i un civil (que es va talunya es vol seguir un on hi va haver una petita dels caiguts apuntades en de persones amb els seus rats a la del cementiri del identificar per mitjà de protocol científic molt cu- resistència que va frenar un paper. A Gurb (Osona), ossos pot superar tran- Vendrell. A Catalunya no- l’ADN). També s’ha dig- rós, amb arqueòlegs, an- uns dies l’arribada dels on el 2009 es va exhumar quil·lament els 50.000 eu- més s’han exhumat les nificat una fossa a Cerve- tropòlegs i forenses.