Gregori M. Estrada (1918-2015)*
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Pdf 1 20/04/12 14:21
Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl. -
Per Què Volem Ser Comarca? Per Què Hem De Ser Comarca?
PER QUÈ VOLEM SER COMARCA? PER QUÈ HEM DE SER COMARCA? PERQUÈ ÉS LA ÚNICA OPCIÓ POSSIBLE EL MODEL DE COOPERACIÓ DEL MOIANÈS: EL CONSORCI El Moianès és un territori format per 10 municipis situats a l'extrem de les respectives comarques: Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental), Collsuspina (Osona), Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló (Bages), i que comptem amb una població de 13.140 habitants. D'aquests municipis, només 3 superen els 1.000 habitants. Aquesta petita dimensió dificulta el poder donar, de forma individual, respostes eficients a les necessitats i problemàtiques dels nostres pobles. El projecte de llei de Governs Locals aprovat recentment defineix les comarques com aquell nivell d'administració que facilitarà la cooperació i coordinació dels municipis, fent possible respostes conjuntes a problemàtiques comunes. Els 10 municipis tenim unes característiques geogràfiques, històriques i socioeconòmiques molt similars però alhora som molt diferents de les 3 comarques a les que pertanyem, i en les que el nostre pes és insignificant (en molts casos els nostres municipis ni tan sols compten amb representació dintre dels corresponents Consells Comarcals). Aquests fets han provocat que els municipis del Moianès, des de fa anys, no haguem trobat en les actuals comarques respostes adequades a les nostres necessitats en determinats àmbits i ens hàgim organitzat, ara fa ja 18 anys, sota la fórmula del Consorci del Moianès. El Consorci del Moianès va néixer l'any 1994 per a donar resposta a una necessitat del territori. La crisi del tèxtil dels anys 90 va generar una situació de desconcert al Moianès i a les seves persones i els 10 ajuntaments del territori ens vam unir voluntàriament per fer-hi front, mitjançant la creació d'aquesta entitat. -
Dades Pel Comentari
Persones aturades de 45 anys i més Comarca del Bages Període: Octubre del 2013 DE 45 ANYS I TOTAL MÉS Percentatge Octubre 2013 Octubre 2013 Octubre 2013 Aguilar de Segarra 17 11 64,71% Monistrol de Calders 54 31 57,41% Súria 456 261 57,24% Estany, l' 25 14 56,00% Santa Maria d'Oló 42 23 54,76% Fonollosa 119 65 54,62% Rajadell 24 13 54,17% Balsareny 294 159 54,08% Mura 13 7 53,85% Sallent 514 276 53,70% Navarcles 524 279 53,24% Calders 57 30 52,63% Avinyó 143 75 52,45% Cardona 349 179 51,29% Gaià 12 6 50,00% Navàs 598 297 49,67% Sant Feliu Sasserra 45 22 48,89% Sant Vicenç de Castellet 1.009 493 48,86% Castellnou de Bages 72 35 48,61% Santpedor 497 239 48,09% Pont de Vilomara i Rocafort, el 414 199 48,07% Sant Joan de Vilatorrada 934 446 47,75% TOTAL 16.103 7.601 47,20% Castellfollit del Boix 17 8 47,06% Sant Fruitós de Bages 714 336 47,06% Castellbell i el Vilar 344 159 46,22% Moià 367 167 45,50% Sant Salvador de Guardiola 288 130 45,14% Manresa 7.024 3.166 45,07% Artés 442 197 44,57% Callús 168 73 43,45% Castellgalí 193 82 42,49% Sant Mateu de Bages 26 11 42,31% Monistrol de Montserrat 282 105 37,23% Talamanca 7 2 28,57% Marganell 19 5 26,32% FONT: Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. -
Biblioteca I Hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (Autor)
Biblioteca i hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (autor) Autor Títol "Balmes y la monarquia". A.C.N. de P: Publicació Madrid: Asociación Católica Nacional de Propagandistas, 1 de gener de 1947, año XXIII, núm. 383 Format Publicació periòdica Autor Títol "Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1978. Núm. 340, p. 41-43 Format Revista, article Autor Títol "Centelles homenatja Mn. Ramon Vidal, sacerdot i mestre". Butlletí" de l'Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat Publicació Barcelona: Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, 2001. Núm. 26, p. 3 Format Butlletí, article Autor Títol "Centelles". Gran Enciclopèdia Catalana Publicació Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1968, volum 4, fascicle núm. 104, p. 814-820 21/10/2020 Pàgina 1 de 248 Format Fascicle Autor Títol "Centelles. Terra de Bruixes". Sortida pel Pirineu, la Costa Brava i Andorra. Revista de Promoció Turística i Cultural. Publicació [Ripoll: S'agaró: Encamp]: iTram Comunicació : S'Agaró Press, SL : Promarts, SA, 2014. Núm. 5, p. 12-13. Format Revista Autor Títol "El Ilmo. Sr. D. José Prims Bagés, alcalde de Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1975-1976?. p.189-190 Format Article Autor Títol "El tranvía de Centelles". Carril Publicació [Barcelona]: Associació d'Amics del Ferrocarril, 1986. Núm. 6, p. 55-57 Format Article, fotocòpies Autor Títol "Es alcalde de Centellas el Ilmo. Sr. Francisco Pujol Albañel". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1977. Núm. 329, p. 121-123 Format Article, fotocòpies 21/10/2020 Pàgina 2 de 248 Autor Títol "Excursió al Castell de Centelles (Sant Martí). -
Ver Presentación
ANÀLISI MITJANÇANT SIG DE LA UTILITAT DE DIVERSOS ATRIBUTS DEL PAISATGE EN L’ESTUDI TERRITORIAL I LA GESTIÓ DE LA BIODIVERSITAT Barcelona, abril de 1998 OBJECTIUS Avaluar la relació entre diversos atributs territorials procedents del marc teòric de l’ecologia del paisatge i indicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes Explorar les possibilitats dels SIG en la implementació d’aquests atributs per a llur utilització en la presa de decisions pel que fa a la conservació ZONA DE TREBALL Moià Collsuspina Centelles Calders Castellcir Aiguafreda Monistrol de Calders Castellcir Sant Martí d Castellterçol Tagam Granera Sant Quirze Safaja Montm Gallifa Sant Feliu de Codines la G Sant Llorenç Savall Bigues i Riells l'Ametlla Santa Eulàlia de 410010 415000 420000 425000 430000 435000 441990 INFORMACIÓ DE PARTIDA Estructura del paisatge (Landsat 5, 1987) •Mapa d’usos del sòl de Catalunya •Mapa CORINE de Catalunya Riquesa d’espècies d’ocells •Espècies nidificants i hivernants per km2 INFORMACIÓ DERIVADA Atributs del paisatge per quadrícula UTM •Diversitat: H =-Σ Pi*log(Pi) •Dominància D = [H max +Σ Pi*log(Pi)] / H max •Heterogeneïtat NDC i CVN (IDRISI) •Proporció d’hàbitats naturals, agrícoles i urbans INFORMACIÓ DERIVADA (II) Riquesa d’espècies d’ocells per quadrícula UTM •Nombre d’espècies nidificants i hivernants TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ DERIVADA •Creació de ràsters amb el nombre d’espècies d’ocells i els atributs de paisatge (ASCIIIMG) •Categorització dels ràsters (RECLASS) •Intersecció de diversos ràsters (CROSSTAB) •Construcció de taules -
Catalunya éS Mãºsica
catalonia is music «Music, this wonderful universal language, should be a source of communication between all of mankind» Pau Casals © Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Gran Teatre del Liceu. Barcelona. In Catalonia, music and passion have always gone together. Their alliance began with the troubadours, evolved in the mediaeval monasteries, crossed the desert after the defeat of the secessionist uprising (La Guerra dels Segadors or Reaper’s War), recovered with the coming of classical and contemporary music during the time of the 19th century Catalan cultural movement known as the Renaixença, flourished on a popular level with habaneras and sardanas, went into exile with Pau Casals after the Civil War, established ties later on during the dictatorship with European folk and re-emerged with the Nova Cançó (the New Song), expanded during democracy with Catalan rock and pop, and is now expressed in the electronic rhythms of the Sonar festival. Welcome to the sounds of Catalonia! Sephardic troubadours and romancers were already singing about the day-to-day life and sentiments of the Catalans when the County of Barcelona was established. Then came the mediaeval monasteries, the Escolania de Montserrat choir, plainchant with its sacred and profane polyphony during the Renaissance, and later, during the Renaixença, Catalan art and language made a recovery and classical music flowered in Catalonia with Albéniz, Mompou and Montsalvatge. These were followed by the cellist Pau Casals and the habanera and the sardana, with their substrate of popular dance and song; a legacy which has been given new life by mixing rhythms and fusing styles.. -
Educació D'adults
educació d’adults 2018 Generalitat de Catalunya a Departament d’Ensenyament Educació d’adults Educació d’adults L’educació d’adults Què és l’educació d’adults Qui pot accedir-hi Com es fa la inscripció en un centre del pare o de la mare o del tutor legal o aula de formació d’adults del menor i la documentació que L’educació d’adults comprèn • Amb caràcter general poden accedir acrediti la causa al·legada per a la les activitats d’aprenentatge que, a l’educació d’adults les persones El procés de preinscripció en els inscripció. en el marc d’aprendre al llarg de tota que hagin complert 18 anys o bé que centres de formació d’adults (CFA) la vida, permet que les persones els compleixin durant l’any natural de titularitat pública es fa durant el mes • Per a la inscripció als ensenyaments adultes desenvolupin les capacitats, en què s’inicia la formació. de juny (queestudiar.gencat.cat). de l’educació secundària, a efectes enriqueixin els coneixements de possibles convalidacions, i millorin les competències tècniques i • També hi poden accedir les persones Un cop s’ha fet la preinscripció i s’ha cal presentar la documentació professionals. que compleixin com a mínim 16 anys adjudicat la sol·licitud, cal formalitzar justificativa (original i fotocòpia) dels l’any natural en què inicien la la matrícula al mes de setembre en el estudis cursats. Un dels objectius principals formació en els supòsits següents: centre que s’hagi assignat. de l’educació d’adults és potenciar la – si tenen un contracte laboral que reincorporació al sistema educatiu els impedeixi assistir als centres Incorporació al llarg del curs: Avaluació inicial i la formació de cara al futur. -
Informe Final De La Ciaf (Ifc) 12/2019
INFORME FINAL DE LA CIAF (IFC) 12/2019 Accidente ferroviario ocurrido en el antiguo apeadero de Castellgalí (Barcelona), el 8 de febrero de 2019 English summary included in page 135 “En ningún caso la investigación tendrá como objetivo la determinación de la culpa o la responsabilidad del accidente o incidente y será independiente de cualquier investigación judicial” (RD 623/2014, artículo 4.5) Advertencia El presente informe es un documento técnico que refleja el punto de vista de la Comisión de Investigación de Accidentes Ferroviarios en relación con las circunstancias en que se produjo el evento objeto de la investigación, con sus causas probables y recomendaciones de seguridad. Tal como especifica el RD 623/2014, de 18 de julio en sus artículos 4 y7: “La investigación técnica de los accidentes e incidentes ferroviarios llevada a cabo por la Comisión de Investigación de Accidentes Ferroviarios tendrá como finalidad la determinación de sus causas y el esclarecimiento de las circunstancias en las que éste se produjo, formulando en su caso recomendaciones de seguridad con el fin de incrementar la seguridad en el transporte ferroviario y favorecer la prevención de accidentes. En ningún caso la investigación tendrá como objetivo la determinación de la culpa o responsabilidad del accidente o incidente y será independiente de cualquier investigación judicial”. Consecuentemente, el uso que se haga de este informe para cualquier propósito distinto al de la prevención de futuros accidentes puede derivar en conclusiones e interpretaciones erróneas. -
La Crisi De L'antic Règim (1800-1833)
3.1. LA CRISI DE III - INDUSTRIALITZACIÓ I L’ANTIC RÈGIM (1800-1833) CONFLICTES DEL SEGLE XIX Entre el final del segle XVIII i el començament del XIX es va acabar l’edat moderna, o antic règim, i va començar l’edat contemporània. Per tant, durant el període que estudiem es va produir un dels grans canvis de la histò- ria mundial. L’any 1800, la major part del Bages i Catalunya vivia en un règim feudal –sobretot al camp– mentre algunes ciutats com Manresa s’havien beneficiat del creixement econòmic provocat pels grans descobri- ments geogràfics de l’edat moderna. Les noves rutes comercials cap a Amèrica, Àfrica i l’Àsia van multiplicar el comerç mundial, i algunes zones com el Bages es van especialitzar en productes per a l’exportació. D’aquesta manera, els artesans de la ciutat, els burgesos i alguns pagesos es van enriquir durant el segle XVIII i, en començar el XIX, van contribuir a canviar el sistema de govern i el tipus de societat cap al liberalisme. El 1833, Roda hidràulica vertical com les què feien funcionar les primeres fàbri- amb la mort del rei Ferran VII, Espanya començava un ques de filatura al Bages. (Font: arxiu Zenobita edicions) període liberal que dura fins avui. La resta, o eren petits o bé no s’havien format. Estaven El territori situats en llocs elevats fàcils de defensar o a tocar dels rius. Eren pobles de carrers estrets i amb revolts pen- El Bages té dues característiques importants: està tra- sats per transitar-hi a peu o amb animals de bast. -
El Dietari Sobre La Guerra Del Francès De Ramon Brugués, De Can Llucià De Les Parres (Castellolí)
03 El dietaris sobre la guerra 27/2/09 10:04 Página 159 El dietari sobre la Guerra del Francès de Ramon Brugués, de Can Llucià de les Parres (Castellolí) Gemma Estrada i Planell INTRODUCCIÓ Aquest treball té per objectiu publicar el relat dels fets de la Guerra del Francès viscuts per Ramon Brugués, pagès de Castellolí. El docu- ment original ha estat conservat per Ramon Vidal i Brugués, descendent de l’autor. Hem de dir que aquesta no és la primera vegada que es dóna a co- nèixer aquest manuscrit. Pel que sabem, fins a aquest moment ha estat publicat quatre vegades: la primera, en el setmanari El Sometent, d’Igua- lada, durant l’any 1908,1 on no se’n va transcriure la totalitat, sinó que es van ometre algunes pàgines, en concret de la 20 a la 28; la segona, en el llibre d’Antoni Carner2 Història i llegenda de les batalles del Bruc, en què es va transcriure parcialment, i en concret quan descriu les batalles del Bruc dels dies 6 i 14 de juny del 1808; la tercera, en el llibre de J. Castellar3 Castellolí: Mil anys d’història, en el qual tampoc no es publi- cà complet el manuscrit, ja que se’n van obviar 19 pàgines; i la quarta publicació es va fer en el butlletí local de Castellolí, editat per la recto- ria a començaments dels anys vuitanta.4 11. Sometent, 9 de maig, 16 de maig, 23 de maig, 30 de maig, 4 de juliol i 11 de juliol de 1908. -
Pau Casals: from a Catalan Choirboy to an Artist of Peace a Qualitative Exploration of Casals’ Thought As Shown in His Piano and Choral Compositions
City Research Online City, University of London Institutional Repository Citation: Rovirosa Cabre, R. (2020). Pau Casals: from a Catalan choirboy to an artist of peace A qualitative exploration of Casals’ thought as shown in his piano and choral compositions. (Unpublished Doctoral thesis, Guildhall School of Music and Drama) This is the accepted version of the paper. This version of the publication may differ from the final published version. Permanent repository link: https://openaccess.city.ac.uk/id/eprint/25376/ Link to published version: Copyright: City Research Online aims to make research outputs of City, University of London available to a wider audience. Copyright and Moral Rights remain with the author(s) and/or copyright holders. URLs from City Research Online may be freely distributed and linked to. Reuse: Copies of full items can be used for personal research or study, educational, or not-for-profit purposes without prior permission or charge. Provided that the authors, title and full bibliographic details are credited, a hyperlink and/or URL is given for the original metadata page and the content is not changed in any way. City Research Online: http://openaccess.city.ac.uk/ [email protected] Pau Casals: from a Catalan choirboy to an artist of peace A qualitative exploration of Casals’ thought as shown in his piano and choral compositions RICARD ROVIROSA CABRÉ SUBMITTED FOR THE DEGREE OF DOCTOR OF MUSIC GUILDHALL SCHOOL OF MUSIC AND DRAMA JUNE 2020 Table of contents: Table of contents 2 Abstract 4 Acknowledgments 5 Introduction 11 Chapter I: Casals’ General Framework 14 a. Biographical introduction to Pau Casals 14 b. -
Salvador Gros, Retaulista Del Segle Xvii
AUSA · XXII · 155 (2005) p. 77-81 © Patronat d’Estudis Osonencs SALVADOR GROS, RETAULISTA DEL SEGLE XVII XAVIER SITJES I MOLINS Centre d’Estudis del Bages Salvador Gros, retable artist of the 17th century Salvador Gros, entallador o retaulista Salvador Gros, an image carver or retable nascut a Calders i instal·lat a Moià, era artist who was born in Calders and esta- conegut fins ara per la seva intervenció en blished himself in Moià, has been known up el retaule de Santpedor. L’article aporta to now for his work on the Santpedor reta- informació fins ara desconeguda sobre la ble. The article provides information that seva biografia i també sobre la seva obra has been unknown until now on his bio- ja que en documenta diferents treballs, graphy and also on his work, since it offers tant com a fuster com, sobretot, com a documentary evidence of various works, retaulista, ja sigui al capdavant del taller both as a carpenter and, most of all, as a propi o treballant per altres escultors maker of retables, either as head of his own (Rubió, Fernández...). workshop or working for other sculptors. (Rubió, Fernández...). Paraules clau: escultura, retaules, barroc. Keywords: sculpture, retables, baroque. En estudis fets per historiadors del barroc català hom observa sovint una confu- sió dels termes escultor i fuster, donant a la mateixa persona un o altre nom basant-se en documents de l’època, però convindria distingir entre un i altre ofici i donar el de retaulista a aquells fusters especialitzats en fer retaules perquè, a més de l’obra pròpiament de fusteria, també s’encarregaven de l’escultura ornamental complementària: columnes, timpans, socalades i altres obres de talla, que reque- rien una tècnica que els simples fusters no tenien.