Sortida Per Un Sector Del Moianes
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Castellnou de la Plana, antic marc senyorial fortificat de la familia Planella (GGCC) SORTIDA PER UN SECTOR DEL MOIANES Pau Pi - Emaús Serra La subcomarca del Moianes. peculiaritats: relleus plans i erosio- Jaurne. d'arrelada tradició. Un cop enclavada a cavall de les comar- nats, gran aprofitament de I'agricul- acaba1 el pla, trobem el lloc cone- ques administratives del Bages, tura i als extrems grans taques de gut com a Font de la Fabrega. A Osona i Valles Oriental. se situa en bosc de pi i sotabosc. Poc despres partir d'aqui el paisatge i la vegeta- un altipla que oscil.la aproximada- de deixar la vila de Moia, a ma ció es transformen considerable- ment entre els 800 i els 1.000 me- esquerra, i ben a prop de la car- ment i ens situem en un dels llocs tres. Dels 250 km2 que se li ator- retera. hi ha Castellnou de la Plana. mes atraients de la zona. amb alts guen a aquesta subcomarca, hem casa senyorial fortificada de la nis- boscos de pi roig i pi blanc i amb volgut parar especial atenció al saga dels Planella, que foren du- sotabosc de boix i prat, sempre sector sud fent rnajor incidencia als rant rnolt de temps senyors d'am- amb ombres i humitats adients. En Ilocs de Castelltercol, Granera. plis territoris que no nornés incloien les zones mes feréstegues i frondo- Marfa i Monistrol de Calders, que Moia, sinó que fins i tot arribaven a ses es relativarnent facil trobar-hi ens permet fer un itinerari breu, Mura. Talamanca. Calders i Tona. teixons, Ilúdries. Ilebres. conills, es- pero rnolt interessant en poc rnés L'estructura del Casal es gotica i quirol~i algun senglar. de mig dia. val la pena que sigui visitada a fons La carretera fins a Castelltercol Situats a Moia i anant en direc- com a interessant exemple de I'art és realment atraient pel paisatge ció a Castelltercol per la carretera gotic civil catala. que I'envolta. En tota aquesta zona, de Caldes, de seguida podem ob- Sense deixar el llarg pla a mig- i amb major incidencia al terme de servar perfectament la gran plana dia de Moia i a tocar de la carretera Castelltercol. poden trobar-se diver- del Moianes amb totes les seves hi ha a ma dreta la capella de Sant ses basses de glac com a mostra d'una antiquíssima forma de co- de Felip II de Castella i es conver- d'interessants cases pairals, entre merc que en I'epoca moderna dona teix, com també ho sera Moia, en les que cal esmentar, a tal1 d'exem- vida a molts Ilocs de la comarca i fcarrer de Barcelona.., amb tots els ple. I'Oller, la Noguera, les Umber- que avui solament són restes mal privilegis que aquesta titulació com- teso Ginebreda. conservades d'aquell passat. portava. Aquest fet, afegit a la pui- Si es coincideix a Castelltercol Arribats a Castellterpl ens tro- xanca del gremi de paraires, molt el dia de Festa Major (darrer diu- bem amb el segon nucli més impor- important al poble. aixi com a I'inci- menge d'agost) cal no deixar de tant del Moianes. Amb poc mes de pient negoci del gel, que es trans- veure la .Dama de Castellterpl~~. 2.000 habitants. podem passejar portava a Barcelona a través de el mateix diumenge (combinació de pels seus estrets carrers de la part matxos i traginers, fa que el poble ball rodó, sardanes i pavesa) i el antiga bo i recordant que la vila ja experimenti en els segles XVI-XVII- -Ball delciri., el dilluns següent. es esmentada en documentació de XVlll un fort creixement demogra- Des de Castelltercol tenim dues I'any 898 i que de Ilavors enca va fic, economic i urbanístic. Del nego- opcions: una 6s retrocedir uns qui- constituir un important nucli de pos- ci del gel. ja esmentat, en queda Iometres per la carretera fins a tor- sessió feudal que passa per diver- una bona mostra en els mes de 30 nar al lloc de la Font de la Fabrega ses mans, amb major o menor for- pous i basses de gel registrades al per tal d'anar a Marfa i sortir a Mo- tuna. Sobresurt per sobre de les terme municipal i dels quals, potser nistrol de Calders: I'altre 6s anar cases, I'antic castell medieval, refet el més accessible i un dels més in- des de Castellterqol fins a Granera i al segle XVI, pero que encara con- teressants sigui el de Casus, sota des d'aqui sortir tambe a Monistrol serva tota la seva fermesa. Al peu mateix del castell. de Calders. del castell, I'esglesia romanica del D'aquests segles d'expansió Agafant el primer cami. i en di- segle XI dedicada a I'advocació de resten les cases senyorials més in- recció a Moia, just abans d'entrar al Sant Miquel configuren, juntament teressants del poble, com les de pont de la Font de la Fabrega, da- amb les esglésies de Sant Julia Bricfeus. I'Hospital o Taiadella, so- munt la riera de Marfa, agafem a d'Uixols. a Ilevant, i Sant Llogari de bresortint, també la casa natal ma esquerra un camí forca apte la Sala, les restes artistiques més d'Enric Prat de la Riba, president quan el temps ho permet, que tot interessants del municipi. de la Mancomunitat de Catalunya resseguint la val1 de la riera de A partir de finals del segle XIV, I'any 1914. Apart del nucli urba cal Marfa ens porta a I'indret on I'es- Castelltercol rep notables privilegis assenyalar una important munió pectacularitat de la natura, a través Aspecte general de Castelltercol (GGCC) A I'esquerra panoramica general de Granera amb el seu castell. A baix, I'esglésla romanlca de Santa CecC lla. (Arxiu Dovella) de la cascada de Brotons, a la riera Des d'aqui, i seguint un carni forestals interessants per a la in- de Marfa, i les fonts properes, es voltat d'atapeits boscos de pins, dústriad'explotació. barregen amb la veneració secular arnb alguns alzinars i rouredes. bo i dels rnoianesos cap al Santuari de resseguint el curs de la riera de Abans d'arribar a Granera tro- la Mare de Déu de La Tosca. Marfa, arribem a Monistrol de Cal- bem, venint de Castellterqol, un Aquest Santuari, edificat sobre res- ders. petit embassament construit per tal tes romaniques, fou erigit a rnitjan L'altre camí per arribar des de d'aprofitar I'aigua de la riera en segle XVll i conserva encara una Castellterqol a Monistrol de Calders favor de la petita fabrica del Tint, talla de la imatge de santa Maria és a través de Granera. Agafant que, alhora, serveix com a zona de datada el 1640. El lloc és encara una carretera asfaltada, en uns 8 bany improvisat per als veins de la molt visitat i objecte de diversos quilornetres. bo i seguint un interes- zona. El municipi, rnodernarnent aplecs. sant recorregut amb paisatges utilitzat corn a zona de segona resi- Ben a prop de La Tosca hi ha d'amplia visibilitat. arribem a Gra- dencia i estiueig, és documentat ja Marfa. Marfa depén des del 1845 nera. La vila. amb 23 km2, té un el 898, alhora que el castell ho és del terrne municipal de Castellcir. cens actual inferior a les 65 perso- des del 947. Aquest castell, junta- encara que geograficarnent no hi nes, arnb I'agreujament que rnenys ment arnb I'església rornanica de estigui unit. Amb anterioritat, al d'una tercera part del seu territori Santa Cecilia fan aconsellable ar- 1845 havia format batllia propia és destinat a conreus, i majoritaria- ribar-se fins a aquest petit i acolli- amb Sant Feliu de Rodors i Fer- ment, cobert de grans extensions dor poble. rerons. depenent del corregiment de Manresa. Tot el camí, des de la Font de la Fabrega. fins aquí, ens porta per un interessant i atraient paisatge encara, per sort. per des- cobrir. El castell de Marfa és documen- tat des del 939, encara que avui dia sobresurt en interes visual el gran casal de Marfa. rnolt a prop de I'es- glésia de Sant Pere de Marfa, com tantes altres antigues esglésies re- tocades desapropiadament al segle XVIII. Tot aquest sector de Marfa és ple de grans cases pairals. en I'actualitat totes elles deshabitades permanentrnent. (Datzira, Pujalt, Xei, Vinyes...). A Moia y A St. Feliu de Codin mer romanic. A I'interior es conser- ten. ES una vista realment original Des de Granera surt un cami no cionals, pero transitable. Aquest cami s'endinsa bosc enlla fins al cap de diversos quilometres de poder copsar plenament la sensa- ció de despoblament del món rural, arribar a creuar la riera de Marfa i d'alla, en uns 3 quilometres arribar també a Monistrol de Calders. D'a- qui en 6 quilometres de carretera asfaltada tornem a trobar a Calders la carretera de Manresa a Vic per PAU PI EMAÚS SERRA Excursionistes .