L'ANTIGA PARRÒQUIA DE SANT LLOGARI DE CASTELLET, DEL TERME MUNICIPAL DE CASTELLTERÇOL

per ANTONI PLADEVALL

Les antigues demarcacions religioses guarden el record de la primitiva or­ ganització del país amb molta més fidelitat que no pas els termes civils. A tra­ vés d'elles prenem coneixença de l'estructuració que va donar-se al territori repoblat a finals del segle IX o principis del X, sobretot en territoris petits que més tard han estat absorbits per altres demarcacions més importants. Tal és el cas de la petita parròquia de Sant Llogari de Castellet o de la Sala, perduda en un racó del Moianès i desarticulada des de fa segles. El nucli central d'aquesta parroquieta forma un apèndix de l'actual terme civil de Castellterçol que s'allarga entre Marfà -agregat municipalment a , d'on forma un enclavament- i , fins al límite amb Monis­ trol de . El primitius documents senyalen en canvi que el terme de Castellet era un apèndix o una adjacencia del terme del castell de Calders. Per la seva antiga adscripciô a Castellterçol pertany, doncs, a la comarca del Vallès Oriental i al partit judicial de , encara que dos masos de la seva demarcació són de Marfà i un d'ells, desaparegut fa segles, té les terres en la demarcació de Monistrol. D'acord amb la seva història és, però, una contrada moianesa o si es vol de . La seva esglesiola, dempeus encara però sense culte i molt mal tractada, ocupa sensiblement el centre geogràfic de la seva primitiva demarcació i s'aixe­ ca a la meitat de l'àmplia vessant d'un petit puig, a la banda S. del torrent de Sant Llogari, conegut per la riera de Sant Joan des de la seva entrada al veí termenal de . Es troba a uns 586 metres d'altitud i a una distància aproximada de 8,5 quilòmetres de Castellterçol, 7 de Granera, 5,5 de Monistrol i 14 de Moià.

PRIMERES NOTiCIES mSTòRIQUES

Sembla que als seus orígens l'església de Sant Llogari era el centre religiós dels masos supeditats a una fortalesa o Castellet, del qual no se'n coneixen restes però que devia trobar-se a l'emplaçament del mas Sala o millor al cimal del petit puig de sobre el mas. Aquest Castellet, com exposarem, es considerava depenent del terme i castell de Calders.

337 De l'església de Sant Llogari se'n parla ja en l'acta de consagració de l'es­ de Santa glésia Maria de Moià, feta pel bisbe de , Jordi, a instàncies del comte de Sunyer i del seu fill Ermengol, titulat comte d'Osona, el 23 del 939. Aleshores el va a d'agost bisbe subordinar l'església de Moià la lleva parròquia «cum ecclesias in eins terminos sitas, vocitatas Sti. Felicis et Sti. Petri et Sta. Columba et Sancti Andree vel Sti. Ledugarii et eeclesiam in cas­ trum cum et Marphani villis villariuncuIis, decimis et primiciis... » (1). més notícia Cap posterior parla d'aquesta subjecció a Moià que, com la de les altres parròquies més conegudes de Santa Coloma Sasserra, Sant Andreu de Castellcir i Sant Pere de MarCà, devia ésser una mesura dels primers temps, que ja no era vigent al segle XI. Del Castellet que va donar nom a la parròquia n'hi ha notícies des del 949, el levita Wadimir o quan Guadimir, afincat a Castellterçol, hi féu compres (2). Tota la i el parròquia Castellet pertanyien, a mig segle XI, a Beremun Gui­ havent mort fré, que, molt prompte, va traspassar-ho als seus fills Pere Bere­ mun, Garau, Maiassendis i Ledgarda, que restaren sota tutoria del seu oncle Guillem Borrell. El 30 de juliol de 1087, emancipat ja de la tutoria, Pere Beremun féu venda al seu Guillem cunyat Guifré, casat amb la seva germana Maiassendis, de tota l'heretat en que tenia el comtat de , in Castelieto, in ipsa ecclesia Sancti Poc el 22 de Leodegarii. després, febrer de 1088, tal volta després d'algun arran­ Pere jament familiar, Beremun, amb la resta dels seus germans, inclose Maias­ sendis, donava la meitat de tot el seu de alou Sant Llogari i de Castellet, que diversos masos comprenia i cases, selves i boscos, monts i plans, al seu oncle Guillem en de Borrell, gratitud l'ajuda i serveis que els havia prestat a la mort del seu pare. La més interessant part d'ambdós documents és la delimitació de tot aquest alou, que comprenia exactament tota la parròquia de Sant Llogari. Així ho expressa un capbreu de l'Estany del 1370 que reprodueix els dos documents sota aquest títol: Affrontationes, fines seu terminos Sti, Leodegarii de Castel­ leto. Els dos documents la donen amb idèntics mots i diuen que l'alou de Cas­ tellet es trobava in comitatu Ausone seu Minonsse, in adjacencia castro Calla­ riis i a termenajava orient ad ipso Arapel subtus Roca Argilera et inde pervadit et ascendit in in a directa Podio alto, migdia començava in summo montis Podia et sic ín bregós pervadit directo in summo mantis Podol et in serra in podio de Girbal in cruce, et sic descendit ín usque ipsa directo ad ipsa Spuna, a po­ nent vadit in directa in valle Orsem et ascendit in montem de Ellegarii, i a tra­ muntana pervadit per ipsa ora de boscho de Marffan usque ad ipso Escolt (3). Encara que molts d'aquests noms ens són desconeguts en l'actualitat, amb tot, els punts de referència coneguts de Puig-alt, Puigbregós, puig del Girbau, Vallossera i el bosc de Marfà indiquen que la rodalia del segle XI era idèntica a la que veurem més avall detallada.

(1) VILLANUEVA, J., Viage literario a las iglesias de España (València, 1821), vol. 6, p. 270, doc. 14. (2) El Monestir de Sant SOLÀ, Fortià, Benet de Bages (Manresa, 1955), p. 29. (3) Arx. Cúria Fum. Vic, Cabreu de Castelltorçol, Castellcir et alia, fols. 89 v·90.

338 EL DOMINI DE L'ESTANY

Alllarg dels segles XII i XIII el monestir de Santa Maria de l'Estany va esde­ venir senyor, per diferents donacions, de la majoria del territori de la parrò­ quia de Castellet. Els documents que ho precisen es troben guardats a l'arxiu de la catedral de Barcelona, on varen anar a parar a finals del segle XVI al crear-se les Cinc Dignitats Reials, que varen reemplaçar el monestir de l'Estany en el domini de la parròquia de Sant Llogari. Pels extractes que tenim d'aquesta documentació i pels capbreus de l'Estany tenim coneixença d'una desena de masos que es repartien el territori d'aquesta parròquia. Aquests són: el mas la Sala (suceessora de l'antic Castellet), Vilar­ rúhia, Puig-alt, la Clusella i Casa Ollera, encara subsistents, i els masos desapa­ reguts de Cases vives, dit també Casses vines o Casovines, conegut des del 1312; el mas Colomer, citat des del 1288, i el mas Graner (1231), units els tres a la propietat del mas Sala; el mas Ruvira, unit al mas Vilarrúbia, i el mas Mato, unit a Casa Ollera. És probable l'existència d'algun altre mas del qual no n'hem trobat o no n'han quedat notícies. Alguns d'aquests masos varen sobreviure l'ensulsiada demogràfica de mig segle x)«, com els masos Casesvives i Colomer, que encara eren habitats l'any 1370 (4), però varen desaparèixer en el curs del segle següent. Segons la visita pastoral que hi féu el bisbe Antoni Pasqual el 9 de juny del 1686, aleshores Sant Llogari ja era sufragània de Granera, de la qual dis­ tava una hora, tenia sagrari, fonts baptismals i fossar, i el seu terme comptava amb cinc cases, una d'elles al costat de l'església (5). Les cases tradicionals han estat: la Sala, Vilarrúbia, la Clusella, Puig-alt i Casa Ollera, les quals, però, encara que aglutinades pel factor religiós, mai han format, almenys a partir del segle XII, una entitat civil. La Clusella i Puig. alt es consideraven del terme civil de Marfà, unit molt de temps a Moià, men­ tre que els tres altres masos varen unir-se a Castellterçol, terme que va passar a ésser definitivament de l'Estany el 1259, quan l'abat d'aquest monestir, que des del 1111 tenia certs dominis sobre el castell, va comprar-ne tots els seus drets a Ramon Xetmar, hereu de Guillem Xetmar de Castellterçol (6). Quedava encara una altra petita part de la parròquia de Sant Llogari, la que comprenia les terres de l'antic mas Mato, unit a Casa Ollera, que es considerava del terme civil de Calders. En l'aspecte senyorial, de pura percepciô de fruits i rendes, els béns de l'Es­ tany d'aquesta parròquia eren administrats per l'hereu del mas Clusella, que era el batlle nat de la batllia de la Clusella, una de tantes batllies en què es repartien els extensos béns del monestir del Moianès (7). L'abat de l'Estany era senyor total, amb terres i persones, dels masos Clusella, Sala, Puig-alt, Vi· larrúbia, Casesvives i Colomer, i de terres i drets dels altres masos.

(4) En el capbreu de la nota anterior, del 1370, es reconeixen vassalls de l'abat de I'Es­ tany Nicolau de Casesvives i Guillem del Colomer, ambdós residents a la parròquia de Sant Llogari, fols. 15·16. (5) Arx. Mensa Episc. Vic, Visites bisbe A. Pasqual, Plec 1221, fol. 654. (6) Vegeu les notes estampades en el treball «Castell Terçol» de l'obra Els castells ca­ talans, vol. 2 (Barcelona, 1969), pp. 213·215, i en particular el document de venda del 1259, copiat als folis 87 v· 89 del capbreu citat en la nota 3, on hi ha una detallada descripció dels límits del Castellterçol i per tant bona part dels de la parròquia de Sant Llogari. (7) Capbreu citat en la nota 3, folis 49·51, sota el títol Batllia de la Clusella.

339 La importància dels hereus i de la propietat de la Sala va augmentar al llarg dels segles XVII i XVIII fins arribar a ésser, de bon tros, la més notable de tota la parròquia. Un capbreu del 1752 dóna una llarga llista dels béns i drets dels Sala que, comparada amb la dels altres masos, ho testificà plenament (8). Per aquesta causa i per la seva proximitat a l'església parroquial, a l'època moderna desapareix cada vegada més el nom de Sant Llogari de Castellet per convertir-se en el de Sant Llogari de la Sala, quan es fa referència a la parrô­ quia, i en el de la Sala de Sant Llogari, quan es fa referència al mas.

L'ESGLÉSIA DE SANT LLOGARI

Sant bisbe Llogari, i màrtir, patró d'aquesta parròquia, celebra la seva festa el dia 2 d'octubre. És un Sant francès que va viure entre els anys 621 i 680 i que va morir a màrtir, mans del turbulent Ebroin, prop d'Arràs. És per tant obvi que aquesta devoció típicament francesa fou introduïda al país pels repobla. dors francs de la primera època. Ho confirma el fet de l'existència de l'església ja organitzada el 939. Durant els XI segles y XII hi han indicis que permeten suposar que la par­ ròquia actua amb plena independència. Poc abans del 1154 el Presbiter de Castelleto 2 sous o pagava la taxa mínima de contribució al bisbat, degut a l'exigüitat de anyal de 212 sous i 4 diners barcelonesos. En les visites pastorals dels anys 1330 al 1339 consta amb prevere propi però pagant també la quota mínima per l'escassetat de les seves rendes. A partir del segle XIV ja no té sacerdot propi i se'n cuida un sacerdot de Castellterçol i a voltes un Moià, fins que al segle XVII la trobem unida a Gra· nera en qualitat de sufragània, sense que sapiguem el moment exacte en què es va fer la unió. L'església actual no recorda res de la primitiva esglesiola dels segles IX o X; té un cos romànic tardà, sense absis, amb un parell de capelles laterals i un campanar curt i massís. Està sense culte des del 1936 i fa poc que es destinava a pallissa.

UNA ANTIGA DESCRIPCIó DE LA PARRòQUIA DE SANT LLOGARI

Entre els documents que es varen mig salvar de la forta socarrimada soferta l'any 1936 per l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic, hi ha una relació sobre aquesta parròquia, acompanyada d'un petit gràfic, que pel seu tipus de lletra correspon al segle XVIII. Es troba al plec 917 sota els noms de «Castellcir i Cas­ tellet». No té cap data ni firma d'autor. Per la seva brevetat la transcrivim totalment, subetituint la part socarri­ mada per punts.

«Rodalia de de la parroquia St. Llogarí de Castellet sacada de un auto autentich que según disse la rodalia ce alIa en la escrivania del Arxipreste de Moyà y lleva las afrontaciones como ce siguen (Nono calendís oetcbris anno 1259. Penes Petrus de Areys, vicens. canonicus et publici Villae vicens. notarii). De parte de poniente empesa afrontar por la Costa Solana aci como a subir la montaña de vall asta empesa por Ossera Puig de Marfà, y per lo Cap

(8) Arx. Notarial Barcelona, «Capbreu de Castellterçol i de l'abadiat de I'Estanys, Not. Josep Ribes Granés, 1751·1808, fols. 78-81 v.

340 la misma asia el de Planes Gelabert ... (... parte del norte) y va subiendo por montanya

en ... ca de les Coll ... y va partiendo por una riba que es la misma baga de Puig-alt

... la de Guineus y parte con los honores o como van partiendo los honores (por parte

... asta combas de levante) y va siguiendo la misma roca asta y va baxando las de Puig-alt y

... endo en los honores Vilarrubia ... los honores de Vilarrubia (por la parte de mediodía) de Casa Ollera ...:.

Aquí acaba el foli més cremat i segueix el mapa esquemàtic que reproduïm senyalant amb punts l'actual divisió municipal.

las «Los nombres de las casas son Pugalt, Clusella, Sala, Vilarrubia y Casa Ollera quales

... estan estan situadas y distribuidas segun la planta o figurà traspuesta o pintada y en que de sus nombres en la dixa figura. La administración de Justicia de toda la parroquia forma St. Llogari es Real y perteneciente al Corregimiento de Manresa, distribuida en esta en la Vilarrubia es asaber en Pug-alt y la Clusella la administra lo Bayle de Marfá, Sala, manso o a Casa Ollera lo y Casa Ollera lo Bayle de Castelltersol, y el unido agregado Bayle de Monistrol de Calders. En quanto a los Diesmos y Censos toda la parroquia (a excepción son Abat o Mo­ de mas Mato, unido a Casa Ollera, que es del Marqués de Castellbell) del uno los es el Sr. nasterio del Estany y ahora de las quatro dignidades Reales, de quales Dean de Vich que es quien tiene los títulos y confecciones de dichos mansos o casas. En quanto a lo que dista de los pueblos más cercanos los quales son los que van nom­ de brados por la parte de fuera de la figura o planta traspuesta que son Granera, Monistrol comuna distan desta Calders, MarCà y Castelltersol. Sólo puedo dezir que en la opinión ferma es asaber de la Iglesia de Granera a la iglesia de St. Llogari van tres quartos y medio de hora, de St. Llogari a la Iglesia de Monistrol una hora, de St. Llogari a la Iglesia de MarCà tres quartos de hora y de St. Llogari a Castelltersol una hora y quarto de hora, y es quanto yo puedo dezir sobre esta información>

Amb aquesta substanciosa relació, que creiem que pot respondre a una en­ questa feta a tot el bisbat el 1782, posem fi a aquestes breus noticies sobre un oblidat racó del nostre vell país. Amb gust les hem aplegades per a contribuir mestre tant ha eon­ a l'homenatge justament a l'amic i venerat Pau Vila que tribuït i contribueix encara a la plena coneixença de la geografia catalana.

341 N.

",'

I í. I i i ¡ ! !

I e A s rEI.. LTE R�OLi í MONlsrROL I I !

n Vllorrúblo

G RA NERA MAPA K..,(,UEMATIC de I untlga parròquia de' Salli Llogar! de Caslell«!

(segons llil duc. de I Í'.IIlY 1782)

L í In i I de terme municipal --+--+

I, I m i I de terme parroquiul