Fundació Rafael Campalans Memòria D'activitats
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Informe De Gestió.Pmd
INFORME DE GESTIÓ 2000-2004 Comissió Executiva Juny de 2004 INFORME DE GESTIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA 2000-2004 3 ÍNDEX Informe Polític .............................................................. 5 Secretaria d’Organització i Finances.......................... 11 Acció Política, Electoral i Portaveu ............................ 21 Educació .................................................................... 25 Política Local .............................................................. 27 Medi Ambient ............................................................. 33 Acció Sectorial ........................................................... 34 Programes i Conferència Nacional ............................. 39 Dona ........................................................................... 41 Prospectiva i Formació ............................................... 49 Economia ................................................................... 52 Sanitat ........................................................................ 56 Cultura i audiovisual ................................................... 60 Política Europea i Internacional.................................. 69 Moviments socials ...................................................... 81 Immigració i Cooperació............................................. 83 Acció Rural ................................................................. 86 Justícia ....................................................................... 87 Estatut i Lleis Bàsiques ............................................. -
20 Questions and Answers on the Secession of Catalonia © 2014
20 Questions and Answers on the Secession of Catalonia © 2014. FAES Foundation for Social Studies and Analysis ISBN: 978-84-92561-32-2 Legal deposit: M-4316-2014 Cover design and layout by: Paloma Cuesta Translated by: Estefanía Pipino [email protected] www.fundacionfaes.org This activity has been subsidised by the Ministry of Education, Culture and Sport of Spain Contents Prologue by Javier Zarzalejos, Secretary-General of FAES Foundation...................... 5 Why? The Reasons for Secession.................................................................... 11 1. Can we rightly speak of a history of ‘Spain against Catalonia’? ....................... 13 2. Did the Catalans want the Transition? ............................................................ 15 3. Did the Catalans want the Constitution and the Statute of Autonomy of 1979?. 17 4. Does the 2006 ruling of the Constitutional Court on the 2006 Statute prevent the Catalans from having a satisfactory status in the Spanish constitutional framework?............................................. 20 5. Can we speak in any sense of lack of representation of the Catalans in the constituent process or in the State institutions? ................................... 23 Conclusion: A process without reasons, an invented grievance.............................. 25 How? The Path of Secession ........................................................................... 27 6. Is there a right to decide outside the Constitution and the law? ...................... 33 7. Is the so-called right -
Activitat Parlamentària
Activitat Parlamentària • Presentació de Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals i Participació • Balanç de la la VII Legislatura Direcció General de Relacions Institucionals • L’Estatut de 2006 Carles Viver i Pi-Sunyer • Novetat legislativa • La reforma dels Reglaments de les Octubre 2006 Octubre 10 cambres legislatives autonòmiques Direcció General de Relacions Institucionals Núm. • El nou Reglament del Parlament de Catalunya Imma Folchi i Bonafonte • La reforma del Reglamento del Parla- mento de Andalucía. Un esquema de sus principales novedades José Antonio Víboras Jiménez • Nuevas tecnologías en las relaciones Parlamentària Parlamentària Gobierno-Parlamento. El intercambio de comunicaciones entre el Parlamento Vasco y el Gobierno Vasco utilizando la firma electrónica Activitat José Luis Errekatxo Labandibar Núm.10 Generalitat de Catalunya Departament de Relacions Institucionals Octubre 2006 i Participació Núm.10 Octubre 2006 Activitat Parlamentària Núm. 10 - octubre 2006 Direcció General de Relacions Institucionals Departament de Relacions Institucionals i Participació Generalitat de Catalunya Avinguda Diagonal, 409 08008 Barcelona Tel. 93 552 60 33 Fax 93 552 60 50 [email protected] www.gencat.net/drep Directora Carme Tolosana i Cidón Coordinadors Ramon Prat i Bofill i Roser Serra i Albert Consell de Redacció Joaquim Brugué Torruella, Antonio Revilla Delgado i Conxita Montoro Cortés Traducció T&S Fotografies Parlament de Catalunya Info Catalunya Direcció General de Relacions Institucionals Disseny i producció gràfica Primer Segona Serveis de Comunicació Tractament de dades Iolanda Gaig i German, Bibi Pérez del Pulgar, Cristina Botella, Carme Felius, Gemma Parera i Meritxell Lluís Coordinació administrativa Maria Vila d’Abadal i Cristina Morillas Dipòsit legal B-10277-01 ISSN 1577-7162 Tiratge 3.200 exemplars Portada Jaume I presidint les Corts Catalanoaragoneses Constitucions de Catalunya 1495. -
“Problema Catalán” Durante La Transición Jaume Claret Universitat Oberta De Catalunya
XII Congreso de Historia Contemporánea Asociación de Historia Contemporánea Madrid, 17-19 de setiembre de 2014 Propuesta de comunicación Taller-seminario 20. Las narrativas sobre la Transición española a la democracia (1979-2013) Tres estrategias históricas para superar el “problema catalán” durante la Transición Jaume Claret Universitat Oberta de Catalunya La Transición tenía entre sus retos el recurrente “problema catalán” (reivindicaciones nacionalistas, preponderancia de izquierdas, unidad opositora y concienciación social). Los dos primeros gobiernos de la Monarquía intentarán hasta tres estrategias para desactivarlo, todas ellas con referentes históricos como argumentos justificativos: en abril de 1976 la creación de un régimen especial con ecos de la Mancomunitat; en junio de 1977 la apuesta por el nacionalismo conservador, basada en la trayectoria antifranquista de Jordi Pujol; y durante el verano-otoño la última –y finalmente exitosa— estrategia, con el retorno del presidente exiliado Josep Tarradellas y el restablecimiento de la Generalitat. 1 El 31 de diciembre de 1979 se publicaba en el Diari Oficial de la Generalitat el Estatut d’Autonomia de Catalunya. Esta ley orgánica retornaba la autonomía política a la región catalana tras la derogación por parte del general Francisco Franco el 5 de abril de 1938 de la otorgada durante el período republicano.1 Los diputados y senadores elegidos en las elecciones de 1977 por las circunscripciones catalanas habían delegado su redacción en la llamada ‘Comissió dels Vint’, reunida en el Parador Nacional de Sau. Previo a su entrada en vigor, éste fue aprobado en referéndum por la ciudadanía catalana el 25 de octubre de 1979 y ratificado por el Congreso de los Diputados el 18 de diciembre de 1979.2 Con estas reglas de juego, el 20 de marzo de 1980 se convocaban elecciones autonómicas y el 8 de mayo era proclamado presidente de la Generalitat, gobernando en minoría, el catalanista conservador Jordi Pujol. -
L'home Que Va Vèncer
L'home que va vèncer MANUEL CUYÀS EL PUNT, 12/04/10 La Fundació Rafael Campalans vinculada al PSC acaba de publicar les memòries de Joan Reventós en una edició magnífica. El llibre es titula Tal com ho vaig viure (1927-1958) i a part de les pàgines pròpiament memorialístiques inclou textos de persones que van conèixer el líder històric dels socialistes catalans i un plec de fotografies de gran qualitat. Les memòries s'acaben al 1958 perquè Joan Reventós i Carner (Barcelona, 1927-2004) es va posar malalt molt abans de poder-les acabar i d'enfocar els anys decisius de la seva lluita política en contra de Franco i en favor de la unitat dels socialistes catalans, la fundació del PSC, l'època de la transició, la seva concurrència a les eleccions del 1980 i el seu accés a la presidència del Parlament, entre altres episodis d'una vida molt rica en defensa de la democràcia i de Catalunya. Per sort, Reventós ens ha deixat molts altres textos reflexius o de records, alguns recuperats per la mateixa Fundació Campalans i uns altres, com el relat sobre el seu càrrec d'ambaixador d'Espanya a París, publicats per editorials convencionals. El llibre es va presentar dijous passat a la sala d'actes de la Pedrera. A la taula seien el president de la Generalitat i primer secretari del partit fundat per Reventós, José Montilla; el president del PSC i de la Fundació Rafael Campalans, Isidre Molas; l'eurodiputat i successor de Reventós en la candidatura socialista a presidir la Generalitat, Raimon Obiols; l'advocat i amic personal de l'homenatjat, Francesc Casares, i el fill gran de Joan Reventós, Manuel. -
Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme». -
Les Espines De La Rosa. L'ardu Camí Històric Del Socialisme a Catalunya
Revista catalana d’història 13 (2020), 261-279 /261 Les espines de la rosa. L’ardu camí històric del socialisme a Catalunya (1945-2010) Jaume Muñoz Jofre Recerques i Assajos Resum Malgrat que l’objectiu de la formació d’un partit socialista unitari a Catalunya es trobés entre les aspiracions fundacionals de moltes de les forces adscrites a aquesta ideologia que van sorgir al Principat des del 1908, no va ser fins set dècades més tard que aquest projecte es va fer realitat, amb la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (1978). Durant tot aquest temps, els obstacles amb els que va topar aquest espai ideològic van ser múltiples a Catalunya, tant per factors externs com per fac- tors associats a dinàmiques internes dels seus diversos actors. Aquest article estudia el tortuós recorregut que van seguir les diverses famílies socialistes a Catalunya durant aquests primers setanta anys d’història, centrant-se en l’evolució d’aquest espai polític a partir de la fundació del Moviment Socialista de Catalunya (1945), per acabar analitzant breument la vida interna i institucional del PSC entre el 1978 i 2010. Veurem, doncs, com els socialistes catalans van passar de ser una opció mi- noritària però amb representants molt influents sobre el conjunt de la vida política del món antifranquista a esdevenir, a partir de l’any 1977, uns agents claus en la con- fecció de l’Espanya democràtica a nivell municipal, estatal i, finalment, autonòmic. Paraules clau: Socialisme; Antifranquisme; Transició; Catalunya; Federalisme Los aguijones de la rosa. El arduo camino históri- co del socialismo en Catalunya (1945-2010) Resumen A pesar de que el objetivo de la formación de un partido socialista unitario en Cataluña se encontrara entre las aspiraciones fundacionales de muchas de las fuer- zas adscritas a esta ideología que surgieron en el Principado desde 1908, no fue hasta siete décadas más tarde que este proyecto se hizo realidad, con la creación del Partido de los Socialistas de Cataluña (1978). -
Bab Iv Kesimpulan
BAB IV KESIMPULAN Pemberian otonomi merupakan salah satu skema popular untuk menyelesaikan konflik etno-nasionalis dan pemisahan diri. Upaya ini dipraktikkan oleh Indonesia kepada Aceh, Rusia kepada Chechnya, dan Finlandia kepada Kepulauan Åland. Namun nampaknya hal ini tidak berlaku bagi Catalonia yang merupakan salah satu komunitas otonom di Spanyol. Meski sudah mendapatkan status otonomi, Catalonia masih menuntut untuk dapat menentukan nasibnya sendiri. Oleh karena itu, penelitian ini berusaha menjawab pertanyaan penelitian "Mengapa Catalonia menuntut kemerdekaan dari Spanyol pada tahun 2017?". Untuk menjawab pertanyaan tersebut, digunakan teori resolusi konflik dari Peter Wallensteen dan konsepsi otonomi sebagai sumber konflik dari Svante E. Cornell. Penelitian ini menemukan bahwa tuntutan kemerdekaan Catalonia terjadi karena tidak terpenuhinya keinginan Catalonia untuk diakui sebagai sebuah bangsa di dalam negara Spanyol, baik melalui Konstitusi Spanyol tahun 1978 maupun SAC tahun 1979. Oleh karena itu, Catalonia melakukan amandemen SAC pada tahun 2006 untuk mendapatkan pengakuan nasional sebagai sebuah bangsa dan mendapatkan otonomi yang lebih luas. Namun amandemen itu ditolak oleh partai oposisi dan MK yang kemudian mendorong Catalonia untuk memisahkan diri dari Spanyol. 111 112 Selain itu, pemberian otonomi daerah kepada Catalonia justru mendorong untuk terjadinya upaya pemisahan diri dengan menimbulkan enam faktor, yaitu perbatasan, identitas kelompok, lembaga pemerintahan, kepemimpinan, media massa, dan dukungan eksternal. Terkait perbatasan, penelitian ini menemukan bahwa SAC memberikan batas wilayah yang jelas mengenai wilayah kekuasaan pemerintah Catalonia yang terdiri dari empat buah provinsi, yaitu Barcelona, Girona, Lleida, dan Tarragona. Batas wilayah yang jelas ini membantu Catalonia untuk melakukan klaim atas wilayah pemerintahannya dan memenuhi salah satu kriteria untuk menjadi sebuah negara, yaitu adanya wilayah yang tetap. -
Descarregar (PDF)
BEN tarradella coberta 17/6/10 10:17 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, març 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Martí Vallverdú, Pep, 1964- Josep Tarradellas, 1899-1988. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389988 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Tarradellas, Josep 2. Presidents – Catalunya – Biografia 3. Polítics – Catalunya – Biografia 929Tarradellas, Josep Fotografia de coberta: Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares Dipòsit legal: B-14.632-2010 ISBN: 978-84-613-8998-8 JOSEP TARRADELLAS 1899-1988 PEP MARTÍ SUMARI Fill de la Catalunya popular (1899-1931) ................................ 7 Sense por de manar (1931-1939) .........................................17 Secretari general a l’exili (1939-1954) ..................................41 14è president de la Generalitat (1954-1977) ........................55 La revenja de la història (1977-1980) .................................. 67 El crepuscle. Un balanç (1980-1988) .................................. 77 Índex onomàstic ..................................................................81 Índex d’organitzacions ........................................................ 87 Índex de publicacions periòdiques .......................................89 Bibliografia .........................................................................91 Fill de la CatalunyA popular (1899-1931) «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunis- ta; vaig començar en el nacionalisme català d’esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l’existència nacional de Catalunya».1 Josep Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de gener de 1899, en el si d’una família d’extracció popu- lar originària de la Plana de Vic. Entre aquesta data i el 10 de juny de 1988 transcorre una aventura vital que comprèn, com poques, totes les grandeses i les tragèdies de la història de la Catalunya del segle xx. -
Barcelona Lies in the East of Spain, Near the Mediterranean Sea
SM-UNIT-3lesson-1 Act.4 CLIMATE WORLDWIDE Barcelona lies in the East Bilbao lies in the North of of Spain, near the Spain, near the mediterranean sea. Cantabrian sea. Summers are usually hot Summers are cool and and winters are mild. winters are mild. There is little rainfall. Rainfall is abundant. MEDITERRANEAN CLIMATE OCEANIC CLIMATE La Palma is located on the Valencia lies in the East island of Mallorca in the of Spain, near the Mediterranean sea. mediterranean sea. Summers are usually hot Summers are usually hot and winters are mild. and winters are mild. There is little rainfall. There is little rainfall. MEDITERRANEAN CLIMATE MEDITERRANEAN CLIMATE Madrid lies on the Central Zaragoza lies in the Ebro plateau. valley. Winters are cool and Winters are cool and summers are hot. There summers are hot. There is little rainfall. is little rainfall. CONTINENTAL CLIMATE CONTINENTAL CLIMATE Pluvia Loriente CEIP JOSEP TARRADELLAS CLIMATE WORLDWIDE El Prat de Llobregat lies Santander lies in the in the East of Spain, near North of Spain, near the the Mediterranean sea. Cantabrian sea. Summers are usually hot Summers are cool and and winters are mild. winters are mild. There is little rainfall. Rainfall is abundant. MEDITERRANEAN CLIMATE OCEANIC CLIMATE Vigo lies in the Northwest La Coruña lies in the of Spain, near the Northwest of Spain, near Atlantic sea. the Atlantic sea. Summers are cool and Summers are cool and winters are mild. winters are mild. Rainfall is abundant. Rainfall is abundant. OCEANIC CLIMATE OCEANIC CLIMATE Cartagena lies in the Malaga is located in the South East of Spain. -
What Catalans Want “Could Catalonia Become Europe’S Next State?”
Sample What Catalans Want “Could Catalonia become Europe’s next State?” Interviews by Toni Strubell Photographs by Lluís Brunet Cwwatwa.caltoalnoniaaprePssr.ceomss What Catalans Want, by Toni Strubell with Photographs by Lluís Brunet http://www.WhatCatalansWant.cat Published by Catalonia Press http://www.cataloniapress.com Ashfield, Massachusetts, USA Copyright for text © 2011 by Toni Strubell Copyright for photographs © 2011 by Lluís Brunet Notice of Rights All rights reserved. No part of this book may be reproduced or transmitted in any form by any means, electronic, mechanical, photocopying, record- ing, or otherwise, without the prior written permission of the publisher. For information on getting permission for reprints and excerpts, contact liz@ elizabethcastro.com. Notice of Liability The information in this book is distributed on an “As Is” basis without war- ranty. While every precaution has been taken in the preparation of the book, the author/publisher will have no liability to any person or entity with respect to any loss or damage caused or alleged to be caused directly or indirectly by the instructions contained in this book or by the computer software and hardware products described in it. Library of Congress Control Number: 2011930814 ISBN Print - Color edition: 978-1-61150-009-7 Print - Black and White edition: 978-1-61150-011-0 EPUB: 978-1-61150-012-7 Kindle/Mobi: 978-1-61150-013-4 Contents Prologue: Colm Tóibín 5 Note from the Author 13 Culture 131 Jennifer Berengueras 132 Country 17 Bernat Joan 138 Jordi Portabella 144 Carles Boix 18 Oleguer Presas 150 Salvador Cardús 24 Joan Solà 156 Eliseu Climent 30 Xavier Vinyals 162 Joan Laporta 36 Alfons López Tena 42 José Montilla 48 Media 169 Jordi Pujol 54 Montserrat Armengou 170 Joan Ramon Resina 60 Josep Gifreu 176 Pedro Morón de la Fuente 182 Economy 67 Vicent Partal 188 Vicent Sanchis 194 Germà Bel 68 Joaquim Boixareu 74 Josep Mateu 80 Foreign insights 201 Xavier Sala-i-Martin 86 Helena Buffery 202 Elisenda Paluzie 92 Susan DiGiacomo 208 Dr. -
Edicto De 21 De Noviembre De 2003, Por El Que
DOGC 4022 – 2.12.2003 ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA 23581 JUZGADOS DE PRIMERA INSTANCIA obligación, además de determinar el emgargo L’Hospitalet de Llobregat, 1 de julio de 2003 E INSTRUCCIÓN de su pensión, puede constituir delito castiga- do con pena de prisión. La secretaria judicial, firma ilegible EDICTO Notifíquese esta sentencia de oficio al Regis- PG-88544 (03.331.022) del Juzgado de Primera Instancia núm. 3 de El tro Civil correspondiente, una vez firme, y a las Prat de Llobregat, sobre procedimiento de sepa- partes, previniéndoles que contra esta resolu- ración contenciosa (exp. 130/2003). ción cabe recurso de apelación dentro de los cinco días siguientes a su notificación. JUNTAS ELECTORALES En el Separación contenciosa (art.770-773 Lec nº 130/2003 que se tramita en este Juzgado Así por esta mi sentencia que dicto, mando EDICTO a instancias de OLIVIA ROMERO CONDE y firmo en el día de la fecha. de 21 de noviembre de 2003, por el que se hacen sobre Proceso especial contencioso separación En cumplimiento de lo dispuesto en el arti- públicos los resultados correspondientes a la se ha dictado Sentencia de fecha 25 de septiem- culo 164 de la Ley 1/ 2000, de Enjuiciamiento proclamación de electos al Parlamento de Cata- bre cuyo fallo es del tenor literal siguiente: “Que Civil, se publica la presente para que sirva de luña de la circunscripción de Lleida. con estimación integra de la demanda interpu- notificación al/a los demandado/s que se halla/ Alfonso Serrano Masip, secretario de la Junta esta por el Procurador Sr. Teixidó Gou, en nom- n en paradero desconocido.