Les espinesdelarosa. L’ardu del camíhistòric Cataluña seencontraraentre lasaspiracionesfundacionalesdemuchas delasfuer Catalunya (1978). Duranttotaquesttemps, elsobstaclesambqueva toparaquest Partido delosSocialistasCataluña(1978). Durantetodoestetiempo, losobs del mónantifranquistaaesdevenir, del’any 1977, apartir unsagentsclausenlacon setantaanys d’història,durant aquestsprimers centrant-seenl’evolució d’aquest noritària però amb representants molt influents sobrenoritària el conjunt de la vida política hasta sietedécadasmástarde queesteproyecto sehizorealidad, conlacreación del espai polític a partir delafundaciódelMovimentespai políticapartir SocialistadeCatalunya (1945), recorregutquevanel tortuós seguirlesdiverses socialistesaCatalunya famílies vanespai ideològic sermúltiples aCatalunya, comperfac externs tantperfactors per acabar analitzant breument la vida interna iinstitucionaldelPSCentreper acabaranalitzantbreument el1978 lavidainterna zas adscritas a esta ideología que surgieron en el Principado desde1908, quesurgieronenelPrincipado aestaideología zas adscritas nofue i 2010. Veurem, doncs, comelssocialistescatalansvan passardeserunaopciómi desdel1908, quevan alPrincipat ideologia sorgir nova serfinssetdècadesmés tors associats a dinàmiques internes delsseus diversos associats adinàmiquesinternes actors.tors estudia Aquest article tard queaquestprojecte esva ferrealitat, amblacreació delPartit delsSocialistesde trobés aaquesta entre lesaspiracionsfundacionalsdemoltesforces adscrites táculos con los que se topó este espacio ideológico fuerontáculos conlosquesetopóesteespacioideológico múltiples enCataluña, fecció del’Espanya democràticaanivell municipal, estatali, finalment, autonòmic. A pesar de que el objetivo de la formación de un partido socialista unitario en socialistaunitario A pesardequeelobjetivo deunpartido delaformación Paraules clau: Socialisme; Antifranquisme; Transició; Catalunya; Federalisme Malgrat que l’objectiu de la formació d’un partit socialista unitari aCatalunya socialistaunitari es d’unpartit quel’objectiudelaformació Malgrat Revista catalanad’història13(2020),261-279 socialisme aCatalunya (1945-2010) Los aguijonesLos de la rosa. Elarduo camino históri co delsocialismo Catalunya en (1945-2010) ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Data d’acceptació: 11/12/2020 Data derecepció: 16/11/2020 Jaume Muñoz Jofre Resumen Resum ------

Recerques i Assajos /261 Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa orgànica ilapràcticairrellevància unificat idepo pública durantsetdècadesaserunpartit les primeres tendènciesdelsocialismeorganitzataCatalunyales primeres (1908) democràtica de1977 d’èxit. ésunahistòria Però, comsabem, maipotserllegida laHistòria de la recuperació del país der i a l’Estat gairebéa partir totes les institucions més importants posa punt i final a aquest article (2010),posa punt i final a aquest article dir que passar de la disgregació sens dubte podríem Si observéssim des d’una postura triomfalista el recorregut transcorregut entre l’aparició de entre el recorregut transcorregut l’aparició Si observéssim des d’una postura triomfalista was amongthefoundingaspirationsofmany oftheforces attachedtothisideology de Catalunya first seventyfirst ofhistory,years focusingonthe evolution ofthispoliticalspace–star option but withvery influential representatives onthewholeofpoliticallife deralism democratic Spainatthemunicipal, stateand, finally, levels. regional del Movimiento SocialistadeCataluña(1945), paraacabaranalizandobrevemente diversas setentaañosdehis socialistasenCataluñaduranteestosprimeros familias had to face werehad toface multiple inCatalonia, andfactors factors bothduetoexternal muy influyentes sobre elconjuntodelavidapolíticadel mundo antifranquistaaser, by briefly analysing the internal andinstitutionallifeofthePSCbetween analysingtheinternal by1978 briefly einstitucionaldelPSCentre 1978la vidainterna y2010. Veremos, pues, comolos the anti-Francoworld tobecome, from 1977 onwards, key agentsinthemakingof ting withthecreation ofthe SocialistMovement ofCatalonia(1945) andending pathfollowed these tortuous inCataloniaduring by socialistfamilies thevarious this project was itbecameareality withthecreation ofthe since1908,that emergedinthiscountry itwas notuntilseven decadeslaterthat toria, centrándoseenlaevolución delafundación deesteespaciopolíticoapartir de asociadosadinámicasinternas comoporfactores externos tanto porfactores a nivel municipal, estataly, finalmente, autonómico. delaño1977,a partir unosagentesclaves enlaconfeccióndeEspañademocrática and 2010. We willsee, then, how theCatalansocialistswent from beingaminority actors. dynamicsofitsvarious associated withtheinternal studiesthe This article socialistas catalanes pasaron de ser una opción minoritaria pero conrepresentantessocialistas catalanespasaron deserunaopciónminoritaria sus diversos actores. quesiguieron las recorrido estudiaeltortuoso Esteartículo Although the objective of the formation of a unitary socialist party in socialistparty Although theobjective ofaunitary oftheformation Palabras clave: Socialismo; Antifranquismo; Transición; Cataluña; Federalismo Key words: Socialism; Anti-francoism; Transition toDemocracy; Catalonia; Fe The thorns of the rose. The hard historical path (1978). allthistime, During space theobstaclesthatthisideological of socialism inCatalonia (1945-2010) ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 1. Introducció Abstract § Partit delsSocialistes

i el moment històric que i elmomenthistòric - - - -

Recerques i Assajos /262 Així, eltextengegaamblafundaciódel’MSCl’any 1945 resistencial idisgre iestudialafase PSC l’any 1978. d’estabilitat, enaquestpuntaunperíode s’entrava Lluny d’arribar-se enuns –desdel’MSCalFront ObrerPrincipat deCatalunya (FOC), passantperlesdiverses vides Partit delsSocialistesdeCatalunya (PSC), queva esdevenir unaforça políticadecisiva enla Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa ha estat la influència d’aquest corrent ideològic ilesseves ideològic enl’antifranquismeila ha estatlainfluènciad’aquestcorrent formacions originalment– al’anheladaunitatorgànicadelsocialismecatalàel1978,originalment– amblafundaciódel aquestprojecte,ons queva experimentar –perviesbendiferents alesconcebudes finsarribar l’estudi es centra en la concurrència delesdiversesl’estudi escentraenlaconcurrència forces socialistescatalanesaleseleccions les limitacions–pròpies ialienes–amblesquehatopatelsocialismeaCatalunya històricament linealment, icomveurem alllargd’aquestestudi, delsocialisme alPrincipat eltrajectehistòric i les dificultats que ha comportat unirenunasolaorganitzacióelsdosprojectesi lesdificultatsquehacomportat d’Espanya temperar-se finsqueles dinàmiquespròpies del’institucionalitzacióil’entrada demilitància d’explorarnoves (autogestió,tidaris ideològiques fórmules etc.) id’aliancespolítiques. Com enelsídelsocialismecatalà,terns escletxes grans entre onesvan lesgeneracions anarobrint anteriors, lafundaciódelMoviment experiències totes lesimportants SocialistadeCatalu tangencial, quanajudinaentendre millorelcontextgeneral. formulats des d’aquesta ideologia quehanconviscut desd’aquestaideologia formulats alnostre país. Per fer-ho, nonomésex d’aquesttext–,forçosament breu perlescaracterístiques alllargd’aquestestudiexaminarem no pertanyent acapdeles nya (MSC) i el projecte del seu impulsor Josep pedra per a la Rovira són l’autèntica primera és moltcomplexipletambéd’entrebancs irenúncies. Ésperaixòque–totidemanera etapa marcada per la repressió de la dictadura franquista i per l’aparició de nous corrents in etapa marcada denouscorrents perlarepressió deladictadurafranquistaiperl’aparició laFederació CatalanadelPSOE(FSC-PSOE).estatal –principalment Comveurem, ésuna gada orgànicamentdel socialisme a Catalunya, fentespecialesment a les propostes al sorgides configuració del’Estat democràtic a Espanya moment. des del primer que resulta im Malgrat d’unespaisocialista a Catalunya,construcció quefinsaleshores nohavia trobat unabaseprou configuració del’Espanya democràtica, deforma tractantlesqüestionsd’organitzacióinterna comprovarem, elsocialismecatalàva viure durantelfranquismecadacopméstensionat perles Civilque havien iquen’arrossegaven viscutlaGuerra totselstraumes–enespecial, elqueva dels de 1977, vehicle que van –alimentat per l’èxit electoral acabar de sent la coalició el principal divergències delpaís, entre elmóndel’exiliil’accióal’interior aixícompermanentment del Reagrupament–, delespropostes aixícomanalitzantlesdificultatsd’arrelament d’àmbit de laseva proposta federalperaCatalunya iperaEspanya. possible d’abordar amblacomplexitatqueesmereix enunestudid’aquestaextensió, l’article delsocialismecatalàanivellplicarem lahistòria orgànic, sinóqueprocurarem entendre quina acaba analitzant l’aportació delPSCenlademocratitzaciódelsajuntamentscatalansielslímits acaba analitzantl’aportació anys demoltaincomoditatanivell orgànic, quenovan internes ambunasuccessiódecrisis afectar sempre laseva relació amb els comunistes– i lesnoves d’antifranquistes par fornades sota una gran influènciadel’evoluciósota unagran internacionals. ideològics delscorrents finalde Lapart sòlida sobre la que créixer. Al llarg del text, en conseqüència, analitzarem les múltiples mutaci A nivell estructural, estroba aquestarticle dividit endiversos blocs cronològics itemàtics. A nivell cronològic, 1945-2010, escentraenelperíode aquestarticle entenentque, malgrat Socialistes deCatalunya i les pressions de la Internacional Socialista–capalafundació del ilespressions delaInternacional famílies ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 quehavien confluïtal noupartit van ajudaradeixarenrere ------

Recerques i Assajos /263 –o soterrar, depèn de com es miri– gran part delescontrovèrsies–o soterrar, part gran quehavien depèndecomesmiri– dificultathistò 1937, després irepresaliat delsqualselPOUMva desdel’àmbit serusatcomabocexpiatori 1923) iMoret, deManuel Serra CampalansiJoan Rafael Comorera oelPartit Obrer d’Uni (Poblet) delsDiputats(Madrid). il’ArxiudelCongrés Igualment, hansigutconsultadestotes Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa Comunista, ieldesenvolupament Civil espanyola delaGuerra van ferquequalsevol projecte 1 ficació Marxista(POUM, any 1935) noes va traduirtampoc enlaconsecuciódeposicions hegemòniques per part delsocialismealaCatalunyahegemòniques perpart delaSegonaRepública. Laintegració, el socialistesdemocràticsaCatalunya.hores elspartits Per unabandaijadesdelseunaixement un rol mésaviat testimonialaCatalunya. Durantelfranquisme, aquestpaperresidual potatri juliol del1936, esmentades–excepteelPOUM–alPartit SocialistaUnificat delesformacions Iglesias, Madrid, 1988, pp. 8-9. l’altra, lacreació deprojectes políticscatalans, comlaUnióSocialistadeCatalunya (USC, any l’any 1908, elPSOEhavia alPrincipat, tingutpocarrelament sobretot perquè s’identificava buir-se, enpart, alesdificultatsquecomportaven la repressió ilaclandestinitat, però nodeixa brepere, Ferrer González. José RamosiCristian LuisMartín gràcies les fontsbibliogràfiques especialitzadesdisponibles (moltesdelesqualshanvistlallum Lluch(VilassardeMar),l’Arxiu delaFundacióErnest l’ArxiuMontserrat Tarradellas Macià i llibres de memòries delsprotagonistes,i llibres dememòries estudiats(aixícomla lapremsa orgànicadelspartits ricament launitatdelsocialismecatalà.ricament Però mésquecentrar-seenlavidaorgànicadelpartit, expressar el meu agraïment atotsells,expressar elmeuagraïment aixícomalsmeusdirectors delatesiqual arrenca generalista) is’hanrealitzat vint-i-tres entrevistes atestimonisdel’època ifetsestudiats. Vull comunista. classe obrera catalana, estatal. quecreia enunfederalismeradicalcom a millorarticulació de Catalunya (PSUC), que ben aviat va quedar satel·litzat dins l’obediència a la Internacional queaquestacircumstància enllaçavade sercert amblapocaforça quehavien tingutfinsales de recerca –en especial Pauldurant tot el període Preston, Andreu Mayayo, Joan Fuster-So del Socialisme Català (), l’Arxiu de la Fundació Pablo Iglesias (Alcalá de Henares), d’autonomia del2006. projecte políticpropi aCatalunya, finalitzantambelcasquemillorhoexemplifica –l’Estatut amb una forma d’Estatcentralista iunitari,amb unaforma unanocióque xocava amblamésestesaentre la aquest article, BorjadeRiqueriPere Ysàs irestaquem’hanacompanyat depersones iajudat Campalans),a l’excel·lenttascadeJosé RamosalaFundacióRafael LuisMartín biografies acabaanalitzantleslimitacionsquevaun aquest article patirelPSCal’horadepoderformular socialista a Catalunya ja abans de 1939 quedés malferit dels Fets –sobretot de Maig de a partir A. Balcells: Civil”,“El socialismo enCataluñahastalaGuerra a Per al’elaboraciód’aquestestudihansigutconsultats, ambdiversa fortuna, l’ArxiuHistòric Com veurem alllargd’aquestestudi, finsafinalsdeladècada 1970 elsocialisme vatenir 2. Unpunt d’origen: Moviment el Socialista de Catalunya (1945-1966) ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 El socialismoenlasnacionalidadesy regiones, Editorial Pablo Editorial 1 Per - - - - -

Recerques i Assajos /264 1945) quevan poder-secomençaraposarles basesdel’MSCaCatalunya. Farcida dedificultats 1941 per un grup d’emigrats aMèxiccomd’unaescissiódelPSUCencapçaladaperMiquelFerrer.1941 d’emigrats perungrup Socialista deCatalunya., Socialista deCatalunya, 5 Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa Catalunya una estructura prou forta com per negociar posteriorment ambelPSOEiels Catalunya prou compernegociarposteriorment unaestructura forta dòmino 4 3 cialista deCatalunya, cialista deCatalunya., havia d’erigir-se en havia d’erigir-se “el moviment hegemònicdels treballadors iprendre aquestrol aCatalunya un sentitdemissióquedepassilalluitacontraFranco”, lluitant tambépelrestabliment dela juntament ambelspostulatsmésamunt esmentats, lavoluntat delluitarperlaunitatsindical; el ons poguessin mantenir la seva identitat com a tal. Un dels objectius fundacionals de l’MSC lunya nosempre responien aelementsexterns. Aquest fetva continuar sentpalpable ambel legalitat republicana i “l’enrobustiment deCatalunya”. delapersonalitat inicialment integrar-se. 6 tercer prendre elrol governamental quetenienCNTiPSUC dintre decasanostra, l’equilibri 2 naixement del’MSC, delamilitànciadelPOUMal’ alquemésd’un90% era que actués de plataforma perpreparar era queactuésdeplataforma el de tradició marxista-revolucionària en la III Conferència del POUM a l’ general delPOUM, escreava elMoviment SocialistadeCatalunya (MSC), amblaintenció caràcter demasses(noexclusivament quelacon obrer) del’MSC iladeclaraciódeprincipis que téànsiesd’entrarenpolíticaidelsisolatstenenneguitsdemilitaralcampobrer [...]i, ment orgànic permanent, que tard o d’hora ha[via] d’arribar aconvertir-sement orgànicpermanent, partit enelgran quetard od’horaha[via]d’arribar des del primer moment,des delprimer doncs, no va poderserefectiva laimplantació al Principat finsal 1947, d’idees socialistesaCatalunya”, ambelspropòsits de “primer: buidar substancialmentalPSUC; del federalismeil’autodeterminació. d’esdevenir un front d’acció política integrador, de militància la incorporació que permetés de nouunprojecte socialistaaCatalunya. –per Mundialiambl’esperançaqueaquestfetcomportés desenllaç delaSegonaGuerra 7 a laCNTielPSUC”. sigui enl’oposiciólaintervenció [efectiva]”. segon: burgeses, totalagentdelesesquerres arreplegar del moviment pagès, delsindicalisme per servir “mobilitzar lesforces polítiques deCatalunya debloc, [en]unaforma queprengui secució del socialisme era inseparable de la democràcia. Per al seu fundador, l’MSC havia de socialistes d’Euskadiunpactefederal “a tres” elsprincipis onl’MSCdefensésaferrissadament socialista tant a nivell individual com col·lectiu, preveient inicialment que aquestes agrupaci Carta deJosep Carta delPOUM23 Rovira degener1945, alComitèdel’Interior recollida a Carta deJosep Carta delPOUM30 Rovira dedesembre de1944, alComitèdel’Interior recollida a Carta deJosep Carta delPOUM8dedesembre Rovira de1944, alComitèdel’Interior recollida a Carta deJosep Carta delPOUM23 Rovira degener1945, alComitèdel’Interior recollida a Sent la primera que aconseguia incidència al Principat, Sent la primera a diferència amb el Partit Socialista Català, de l’ocorregut creat l’any B. deRiqueriJ. B. Culla: Tal icomhemanunciat abans, lesdificultatsdelsocialismepertrobar elseullocaCata No va serfinsl’any 1945, delfeixismeaEuropa immediatdeladerrota ambel ambl’horitzó operintervenció directa dels Aliats– lacaigudadeFrancoaEspanya, quenova néixer pp. 63-64. p. 60. p. Fundació Rafael CampalansiEd. FundacióRafael Columna, Barcelona, 1995, p. 30 p. 53. El Franquisme ila Transició democràtica 5 7 Per totaixò, l’MSC nohavia deserun “front d’acció, sinóunmovi Nova serfinsque va produir-se unaescissió entre elsector ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 3 Enlaseva 2 Impulsatdesdel’exiliperJosep Rovira, secretari l’endemà , Edicions62, Barcelona, 1989, p. 157. Acta deConstitució a lacaigudadelfeixisme, bastintdesde 6 . s’hiincloïentambé, con 4 Així mateix, l’MSC Els orígens delMovimentSo Els orígens Els orígens delMovimentSo Els orígens interior interior Els orígens delMoviment Els orígens Els orígens delMoviment Els orígens (octubre de va rebutjar rovirista efecte i ------

Recerques i Assajos /265 Universitari Català i aplegats al voltantUniversitari de la figura d’Edmon Vallès– i, en menor mesura, els Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa Democràcia, òrganportaveu. elseuprincipal Socialisme”)alaportada— Amb unaestructura finals deladècada 1970– elsseuspartits van tenirmoltpocapresència entre laclasseobrera, l’MSC hauria d’estarprenent enlaseval’MSC hauria opinióvaamesuraquepassaven anarfent-segran els i sensibilitzats amb la necessitat de derrocar ladictaduraiacabaramblesdesigualtatssocials,i sensibilitzatsamblanecessitatdederrocar tari (ComitèdeCoordinació Universitària,tari 1958, enlaqueJoan Reventós va jugarunpaper també conegutcoma “Comitè Ametlla”). Però, com constataven elsmilitantsdel’ alllargdelsegledevidasocialismeaCatalunya,tants històriques on–especialmentfinsa tornava aengegarunadinàmica, d’aquestamanera, cons queharesultat unadelesprincipals funcionament d’algunes iniciatives decol·laboració amb elscomunistes en l’àmbituniversi fetes senseprou coneixement ocapacitatssuficientsperfer-losfuncionar–i, conseqüentment, ració al’ Pellicerrici o Jaume Picas, reclutats pel militant escollint un model de societat –el socialisme autogestionari– que tenia molts defensors arreu arreu que tenia molts defensors escollint un model de societat –el socialisme autogestionari– elaborant-se durantelfranquismetotselsplantejamentsdelluitasindicaldeslesdireccions gut coma “Comitè Pous iPagès) oelConselldeForces DemocràtiquesdeCatalunya (1958, alPOUM, al’imprescindible denousmilitantsexterns gràcies participació com Alexandre Ci marcadament descentralitzadaidividida en moviment, que tenia en el butlletí 8 d’Europa però capmodeld’aplicacióreal queespogués imitar. de treballadors,referent. elseuprincipal Briançó quetenienenlafigurade Josep Maria Es destacar ennombre elsrelacionats alFront ambelscercles –moltsd’ellsintegrats universitaris d’ERCidelsindicalismeugetistacenetista,del sectormésobrerista però laràpidaincorpo partits republicanspartits al’exili, coml’AliançadePartits Republicans Catalans(1945, tambécone principalment, mentre Franco era viu, fills d’una classe benestant, catalanistes majoritàriament nihavien viscutlarevoluciópolítica durantlaguerra deprop va l’homogeneïtzació del facilitar aquestes iniciatives noteniencapmenad’incidènciareal. EnparaulesdeFrancescCasares, abocades alfracàsperlaseva mancadebasereal. Elsquadres delsocialismecatalàvan ser a l’exili (com l’Aliança Sindical Obrera, ASO, 1962), a l’ anys. Ilapolíticad’alianceseraundelspunts onesfeiamésevident aquesta distància. Elbon F. Casares, Inicialment, l’MSCva tenirunamilitànciaheterogènia, procedent delPOUM, del’USC, L’extensió que respecte elrumb d’aquestanociódedesplaçamentdelsmilitantsl’interior Durant els seus primers anys de vida,Durant els seus primers l’MSC va aliances de en diverses participar i estèrils interior interior Compromís amblajustícia. d’unadvocat Memòries laboralista (1958-1978), voluntat unitària (enelcasdel PSUC),voluntat unitària bésiguiperequilibrarl’evident hegemonia [quan assisteixoalesreunions delaclasseobrera antifranquista, m’adonoque]no dels comunistes. evident quetotselsrestants volen comptar ambnosaltres bésiguiperpalesaruna grups ques’impliquenenelmoviment obrer.grups Així itot, nosaltres aguantemiés i quedemclaramentdesbordats perl’esquerra, enaccionsiideologia, pertotsels saltres, elssocialistesdelMSC(alauniversitat ensdeienels ambtalmissióafinalsde 1944. d’homespertanyents anoves generacionsquenohavien tingutcapmilitància 8 ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 Endavant —que recollia el lema del moviment (“Federació, fronts poumista , d’entre elsnuclis del’

amb unes propostes de caràcter retòric Josep Pallach, que havia sigut enviat L’Avenç, Barcelona, 2016, p. 76. músics ), somminoria interior benaviat van - interior, - - - - -

Recerques i Assajos /266 –unes reivindicacions que benaviat van passar a projectar anivell nacional. D’aquesta manera Tiempo, van néixer tot denoves clandestinesqueprogressivament formacions van anarabandonant vivia, perunabanda, ladirecció al’exili, comandadaperJosep Pallach desqueaquesthavia Esquerra Universitària (NEU, Universitària Esquerra lideradaaleshores perIsidre MolasiPasqual Maragall). Reforçat Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa Catalunya (ADP), moviment políticfundatel1959 queteniacomabrancaestudiantillaNova Cuba i Algèria. Tot plegatva del’MSC, acabargenerantlaruptura de oficialitzadaalCongrés Montserrat de1967,Montserrat però ques’havia produït fins a fer-se irresoluble. Freda pròpia en què es del context de Guerra Amb una polarització llevants comlacreació delmoviment vaguístic Febrer-62 juntamentambl’MSC– il’obrer, berg (1959). Per altrabandalamilitànciadel’ defrontla necessitatquel’MSCabandonésl’estructura per taldepro iesdevingués unpartit marcades desdel’exiliilavoluntatles directrius delamilitàncial’ línia quecomptava ambl’oposicióradicaldeladirecció socialistaal’exili–inaturalitzarlaseva tegir-se de les constants tegir-se neracions antifranquistesvan començaracrear noves opositores –sobretot apartir plataformes nivell de línia política (socialisme establert comaepicentreestablert delaseva demitjans1965, causaapartir enelqueva participar europea (sobretot delPSIUP de LelioBasso, PSUdeMichelRocard) idel Tercer Món. Els per inscriure’sel seu caràcter cristià en diversos corrents, cada vegada més radicalitzats, del delfranquismeenl’àmbituniversitari del’immobilismeideològic estudiants ilatransgressió que es va a mesura que la distància generacional i de context va anar agreujant anar creixent feiacréixercrucial) laimpressió delaconveniència d’exploraraliancesambelPSUC–una ción Popular (FLP)anivell estatal, perteniruncaràcter ideològic elFOCesva caracteritzar marcadament obert, moltpendentdel’evolució del’esquerra ideològics delsnouscorrents marxisme. A Catalunya méspotentd’aquestesnoves elpartit va serelFront formacions Obrer de Catalunya (FOC), nascutel1961 comaescissiódel’AssociacióDemocràticaPopular de de lesprotestes estudiantilsde1956– queinicialmentcercaven millorarlarepresentativitat dels d’aliances (col·laboració de lanova europea, esquerra iugoslauidelesrevolucions delmodelautogestionari socialistesa deBadGodes defensa delmodeldesocialdemocràciaproposat delcongrés perl’SPDapartir per la reconciliació i integració dels membresper lareconciliació del’ADPel1962 iintegració ifederatalFrente de Libera presència alsídelsòrgansunitaris. 9 ruptura delMovimentruptura SocialistadeCatalunya (1945-1966)”, a seus principals campsd’accióvan serl’estudiantil–enelquevan eniniciativesseus principals participar re substituït aJosep Rovira el1949 –precisament comaresultat d’unadisputa Per amésinformació, C. Ferrer GonzáleziJ. MuñozJofre, “El anticomunismo enlaizquierda. yla A propósito delorigen I així, quel’MSChavia malgrat viscutsempre entre enunconstantclimad’estira-i-arronsa Paral·lelament alescontrovèrsies generantlaimplosiódel’MSC, queacabarien lesnoves ge Universidad deLaRioja, Logroño, 2016 caigudes vs cordó sanitari alscomunistes). cordó sanitari ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 3. Noves generacions, nous partits que generava la repressió policial– va anar aproximant-se a la Revista catalana d’història13(2020),261-279 vs socialdemocràcia), sindical (Comissions Obreres interior de facto Siglo. Actas del deNuestro deHistoria V CongresoInternacional va passaraemmirallar-seenelscorrents el 1966, marcada perlesdesavinences a 9 interior, interior aquestproblema -exili sobre vs ASO) - - - - -

Recerques i Assajos /267 1968) ol’Assemblea deCatalunya (1971), encaraquealgunsgrups, permotiusdiversos, se’nvan Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa Catalunya l’any 1975, però de alhorademanava encarregada quenofosaquestalaplataforma CC) que, sotaellideratgedeXavier MuñozPujol, nova implantació aconseguirunagran Des d’aleshores, aquest polític figuerenc va posar en marxa diversos projectes, tots ells de mar Socialista Federal (FSF, 1964), provinent unaformació delscercles catòlics(principalment, del blea deCatalunyaelPSUCva onparticipés sereldelReagru ialtres organitzacions unitàries implantació d’unsistemaisocietatsocialista. Seguintaquestaidea ta Pallach sempre va socialista, apostar perprogrames políticsdelimitada retòrica amblaidea peròterritorial, síconvertir-se notable enunradiadorideològic editantlarevista radicalització va durelFOCal’autocombustió l’any 1969, deixantunllegatd’escolapolítica els socialistescatalanshijuguessin, comamínimsobre elpaper, unpaperremarcable. Així, fos en lacreació delesComissionsObreres (CCOO), adisputarl’hegemoniadinsdel arribant-ne gradual delescontradiccionsdelcapitalismeiacabar aconseguint,gradual perlaviademocràtica, la com lacreació delaComissióCoordinadora deForces Polítiques deCatalunya (CCFPC, com aorganitzacióotítolindividual, moltsd’aquestssocialistesvan eniniciatives participar ciliadora defigures com Joan Reventós democràticaqueaportava ilapàtinadelegitimitat la cificitat nacionaldeCatalunya, va tenirsempre unaimplantaciólimitada elReagrupament cat caràcterpresidencialista, amb unplantejamentqueimitava elspostulats adoptatsperl’SPD durant gairebé vintanys), al’Assemblea de Pallach finalmentelReagrupament va incorporar diverses municipals franquistesatravés corporacions delterç familiar. Després deforjaruna que poguessind’ampliar la base de la seva amb sectors provenir formació tant del catolicisme desmarcar sempre moltsanys os’hivan després incorporar delaseva creació. del tardofranquisme,de la crisi més simbòlic que mai, però encara necessari. La capacitat con durant ladècadade1960, elrol delssocialistescatalansva ser, compassos durantelsprimers ordre,de primer comperleslliçonsqueva tantperlesgeneracionsdepolíticsqueva formar pament socialista, lideratperJosep Pallach, quehavia definitivament retornat del’exiliel 1969. on participavapresència de membres el PSUC van de l’MSC als organismes unitaris fer que proporcionar sobre leslimitacionsdelradicalismerevolucionari alaCatalunya franquista. alemany a partir del congrés de Bad Godesberg (1959) del congrés alemany a partir –és a dir, apostant per una eliminació tancantpermordelessancionsimposadeslaLleiPremsa iImpremta de1966.acabaria aliança tardana ambJosep Tarradellas (ambelquehavien estatenemistatspermotiuspolítics al Principat, totiquecomamíniml’any 1970 i1974 va aconseguirintroduir representants a social comdelaCNT. d’unmodeld’EstatfederalaEspanya del’espe Partidari idefensors sindicat amb el PSUC durant el 1967. Finalment, un creixement exponencial del seu procés de Una dels sectors del socialisme català que més va endarrerir laseva al’Assem delsocialismecatalàquemésva incorporació Una delssectors endarrerir rellevantUna altraexperiència perlaseva capacitatdecrear escolapolíticava serlaForça Després de la implosió del MSC el 1966 i dels altres grups socialistes sorgits aCatalunya socialistessorgits Després delaimplosiódelMSCel1966 idelsaltres grups 4. Latransició delspartits socialistes catalans ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 gradualista, elsocialdemòcra Promos, que ------

Recerques i Assajos /268 –en contraposicióalmodelcentralistadelPSOE– va nuclis detotEspanya, integrar però sense –encapçalada perJosep Maria Triginer iJoaquim Jou–, intentava ressituar-se almapadesprés 1954 ladesavinença, alseuparer, d’establir aliancesorgàniquesambl’MSC, alconsiderarque 20 03, p. 193 p. 03, 20 va entraral’Assemblea, aproximació iambunaposterior a Tarradellas. del delamort A partir García –conegutcom Rodolfo Llopis durant tres dècades i tot just començada a qüestionar a partir del1972,Rodolfo Llopisduranttres dècadesitotjustcomençadaaqüestionarpartir quan Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa 10 un jove d’antifranquistesandalusos capitanejatperFelipe González i grup Alfonso Guerra, en l’autodeterminació, quehavia deconduiralarecuperació del’autogovern) ipelsocialisme l’MSC, de1974, queapartir sotalainspiraciódeRaimonObiolsiIsidre Molas, va iniciarun la seva fundació(desembre de1975). aacordsla negociacióperrestauració amblaresta del’autogovern departits iperarribar força i la cruesa delarepressióforça ilacruesa franquista, García va aladirecció al’exilil’any explicar per carta franquisme residual aCatalunya– van ajudaracréixer laFSCaunavelocitat formidable. radicalisme verbal ambelPartido SocialistaPopular d’Enrique Galván,Tierno absolutament ressuscitar elPSOEdesprés deldesengany aquestaorganitzaciópelseucreixent queva sofrir nal Socialistatenienclarquenoduiaenlloc, nova començaracanviar finsel 1971, quanlaFSC nes”. el funcionament dels organismes unitaris va serelquehaviael funcionamentdelsorganismesunitaris quedatcomamilitància que es consumaria el1974que esconsumaria alcèlebre deSuresnes. Congrés ElsplantejamentsdeLlopisvan dur ció Catalana del PSOE, de la nova dins l’estratègia generació que n’havia assumit el lideratge moment a l’Assemblea deCatalunya des d’un primer que esva va incorporar serla Federa cies prèvies, delPrincipat. arreu aconseguintunanotableA larecerca implantacióterritorial de 1976-1977 estava avelocitat recuperant fortalesa decreuer. de launitatsocialistaaCatalunya, ipresentant comaindissociables lalluita nacional(dret a quehaviendiversos desaparegut (comlaFSFoelFOC, exmilitantsdegrups d’onprovenia el dictador, Socialistaper delessigles–ilaclaraapostaqueva ferlaInternacional elpeshistòric de gairebé quatre dècadesd’hibernació. Enefecte, elPSOEva viure durantgairebé totel propi Molas), membres sensemilitàn però quebenaviat vamajoritàriament passaraintegrar procés deConvergència SocialistadeCatalunya, alqueesvan atítolpersonal anarintegrant polítics espanyols, sinóelConselldeForces Polítiques de Catalunya, delqueva en participar aquesta formació tenia aquesta formació “muy poco de socialista”, ja que “por encima de socialistas son catala a unpaperd’extrema residualitat laFSC-PSOEaCatalunya duranttotelfranquisme, onJuan ibascos,aliança ambdospetitsnuclis desocialistesmadrilenys van iniciar-neladefenestració, arribar a agafar una embranzida suficient com per fer-li ombra al partit històric, una embranzida suficient com per fer-liombra al partit a agafar que a l’alçada arribar avançar anivell Federació dePartits ambl’impulsdelafallida Socialistes(1976), departits que autogestionari, aquestsectorapostava federal d’Espanya, perunaarticulació queva intentar CitataD. Ballester: El sectorque, comanunciàvem mésamunt, esva involucrar mésactivament enlacreació i departicipar-hi,En contrastamblanegativa quesí inicialdelReagrupament laformació 10 Aquesta postura, quetantlesnoves generacionscomels representants delaInternacio segrestat Els homessensenom. L’exili delaUGTCatalunya ilaclandestinitat (1939-1976), perlapolíticaimmobilistadeseva direcció al’exili, lideradapelvalencià el paleta ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 – va ser-nedelespoquesfigures Revista catalana d’història13(2020),261-279 visibles. Malgrat lasevaMalgrat poca Viena Edicions, Barcelona, interior de - - - -

Recerques i Assajos /269 1976, laseva profunda desunió. El10 demaig1976 d’IndependentspelSocialisme elGrup va tenir-hibenpocodirectament res adir. Al PSC-Cva haver-hi entre dues debatintern Socialista i de la socialdemocràcia alemanya)vinents bàsicament de la Internacional PSOE, al haver sigut un acord tancat per les respectives direccions, sobre el que la militància Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa Catalana delPSOEielPartit SocialistadeCatalunya-Congrés –alqueesvan sumarsocialistes Com areacció aaquestacrida, Pallach va anunciar lacreació, deudiesméstard, delPartit Soci 13 12 11 transición española, hipotètiques eleccionsvan resultar decisiva. Aquests sondejosdemostraven queladesunióels ons alareunió delConsellGeneralPSC-Cenquèesva aprovar elpacte, jaquetalcom acicatritzar, unadisputaquenocomençaria ala obrint gràcies de Catalunya il’FSC-PSOE, queapuntaven enlamateixadirecció. C. Molinero iP. Ysàs, del PSC-Cva disposartambédeduesenquesteselectoralsmés, respectivament encarregades perConvergència Democràtica llançava (inspiradaeneldocument unacrida independents, entre ellsRudolf Guerra, provinent delPSC-R–, queva significarl’únicacan tenia com a un dels principals impulsors a Eduardo Martín aEduardo impulsors Martín tenia comaundelsprincipals Toval, ilaminoritària, queliderada queespreveiatalunya fundacionaldecaràcterassembleari d’uncongrés fruit quedurés mesos. PSC-R (3%), citataB. deRiquer: no sense grans debatsinterns, del’anomenat no sensegrans laformalització era desfavorable: aun15% delsvots, capd’ellesarribaria mentre elPSUC, UCDiCDCels expliquen Carme Molinero iPereexpliquen Carme Ysàs, votació –realitzada alaprimera després d’unseguit culminació delprocés deconvergència amblacreació d’unúnicPartit delsSocialistesdeCa mateix Obiolsva reconèixer Coloméposteriorment, quedenohaver-hi aGabriel hagutpacte, enelsqueparticipaven.molt elclimadinselsorganismesunitaris Per taldediferenciar-los, la didatura onelPSOE, quecercava enforça hegemònicadelsocialismeespanyol, erigir-se va data del15 dejuny de1977. Pel al’espaisocialista, quefa socialistesper lafiltracióalsdirigents per Raimon Obiols era partidària d’unanegociaciómésduradelqueva acabarresultant. per RaimonObiolserapartidària postures, delafuturafusióambl’FSC, lafavorable i alpacteipartidària queeralamajoritària davant.passarien delgovernpart Suárez d’unesenquestesquehavia sobre encarregat laintenciódevot enunes premsa va iPSC-Reagrupament, comaPSC-Congrés passaraconèixer lesduesformacions acceptar compartir protagonismeacceptar compartir ambunaaltra formació. a Catalunya d’unaconvocatòria va electoral, serl’horitzó queva acabarconcretant-se enla alista deCatalunya, que, entre totesduesformacions crisi unagreu obrint deretruc, va afectar a la candidatura d’unitat i els seus termes es fa evident siobservem esfa elresultat delesvotacia lacandidaturad’unitatielsseustermes segurament s’hauria produït un segurament s’hauria “transvasament” entre ambdóspartits, Concretament elsresultats previstos eren PSUC(22%); UCD(14-15%); CDC (14-15%); FSC-PSOE(12%); PSC-C (6%); G. Colomé, Entrevistes aJosé RamosiJordi Luís Martín Font El Dinàmiques internes abanda,Dinàmiques internes l’elementqueva precipitar lareordenació detotl’espaipolític Mentre elPSOEagafava múscul anivell estatal, elsocialismecatalàevidenciava, amitjans Pacte d’Abril El Partit delsSocialistesdeCatalunya. Estructures, funcionamentielectorat, Crítica, 11 va polèmica tant dins del PSC-C com de l’FSC- generar una important Els presagis negatiusdelesenquestes, Elspresagis (pro pressions externes sumats agrans

Barcelona, 2014 La Catalunya autonòmica(1975-2003), 5. eleccions Les de 1977 seus iels efectes ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 , p. 158. p. Revista catalana d’història13(2020),261-279 Pel Socialisme Edicions 62, Barcelona, 2003, p. 109. ElConsellGeneral , “fill” deRaimonObiols)perala Edicions62, Barcelona, p. 24. Pacte d’Abril realpolitik La cuestióncatalana. Cataluñaenla 13 però ladivisió respecte , finsel 1978. entre laFederació

van forçar, 12 El - - - - -

Recerques i Assajos /270 A nivell debase, unacinquantenademilitantsvandocumentsprotesta confegir denunciant van donar-sedebaixadelpartit, PSC-C. Així mateix, delspartits comdestacaPaola elsdirigents LoCascioicomperseguien Felipe González”, queamblaseva aliançaaconseguirien, cop, perprimer “que elssocialistes Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa Campalans, Barcelona, 1998 P5. C105 Molts d’aquestsmilitants, entre elsqualsfigurava Fèlix Cucurull, membre delConsellGeneral, 19 18 17 16 15 14 un estretíssim marge(35 sí, 31 noi33 abstencions), encaraquealavotació nominativa poste la manca de democràcia interna dins del partit i en desacord pels termes ambelsques’havia iendesacord pelstermes dinsdelpartit la mancadedemocràciainterna implicats, aquest acord també obria la porta a facilitar la integració dediversosimplicats, dela laintegració sectors afacilitar laporta aquestacord tambéobria inherents, d’una força política espanyola, evità la cristal·lització elPSOE, en el sistema de par al’aliança, niadebatre alCo més contraris delssectors noarribant-se imposant alescrítiques tits deCatalunya”, tancat lacoalicióelectoral, recelant delsefectesquepoguessin tenirenunfuturimmediat. fossin la força central i majoritària delasocietatcatalana.fossin laforça centralimajoritària Encaramés, lafusió, totilesservituds Partit Socialista deCatalunya”, racions aincloure enlesseves llistesagentprovinent delaFPS. va aprovar-serior (88 vots perunaamplíssimamajoria afirmatius, 6negatiusi4abstencions). el pacte, quesimplementva aprovar-se perindicaciódeladirecció delpartit, queacceptava el PSC-C, tantaCatalunya comanivell estatal. veu DinslaFederació Catalanalaprincipal eleccions aCatalunya ambgairebé –queesvan un30% delssufragis traduir en15 diputats. Al electoral quecombinava unmarcat caràcterderadicalismeverbal (autodeterminació, auto el PSC-CiPSOE, que, ambunacandidatura encapçalada per Joan Reventós i unprograma gestió, socialitzaciódelsrecursos) ambunfonsjaclarament socialdemòcrata, van guanyar les constituïren lesduescares d’unamateixamonedaelectoral: elsfillsd’una burgesia liberal, im comunisme. Mentrestant, els interessos electorals del PSOE a Catalunya aMadrid es van acabar cional ambelfetdiferencial català–enunprojecte col·lectiu socialistaicatalanista. mitè Federal delPSOEenquèesva plantejarpertalqueunexcessiudebatacabésbloquejant discordant va serladeJoaquim Jou, l’anti pactarambelPSC-Ralcompartir-hi quepreferia ambelpossible acord– vad’intervencions l’opciódelPacte crítiques imposar-seper d’Abril pulars de recent immigració quevan derecentpulars immigració tenir comapuntdereferència eljove andalús dirigent pregnats revolucionària, deradicalismedemocràticiunanomenys retòrica po i elssectors presentar-se comunacord català”“formalment –però queobligava, deretruc, alesaltres fede així unacoalicióquenoconcordava amblalíniamarcada delPSOE, enelXVIIèCongrés al societat catalana –sobretot, elsderecent immigració, menys i emo implicats ideològicament sent acceptatentre lamilitànciaperquè, talcomdiu Andreu Mayayo, “de fet, ambdós partits “ P. LoCascio, Mayayo, A. J. M. Triginer, “El projecte polític delaFederació CatalanadelPSOE” a Aquestes baixes esvan produir adduintl’historial “anticatalà” ila “realitat socialdemòcrata” del PSOE. “Dimisiones enel C. Molinero iP. Ysàs, Manifest alssocialistesdeCatalunya”, de1977. del 28d’abril delSocialismeCatalà(AHSC),Arxiu Històric Fons Jordi Font, Tot ilacontrovèrsia participants, que va generardinslesformacions el També dins del PSOEva haver-hi discrepàncies respecte fortes a la coalició electoral amb Els resultats electoralsdel15 dejuny de1977 elbonsentitdel’aliançaentre van confirmar La ruptura catalana. Leseleccionsdel 15-J del1977 Nacionalisme iautogovern. Catalunya, 1980-2003. La cuestióncatalana, 18 quedant en mans la direcció del futur partit demilitantsprocedents quedantenmansladirecció delfuturpartit del , p. 63 p. El País, ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 18 demaig1977. 16 p. 158. p. Revista catalana d’història13(2020),261-279 talcomhavia fetJoan Colominesanteriorment. , Editorial Afers, Barcelona, pp. 84-85 Editorial Editorial Afers, Catarroja-Barcelona, 2008, p. 39 Vint anysdelPSC” d’història 17 Pacte d’Abril . FundacióRafael 19 va acabar 14 15 ------

Recerques i Assajos /271 Aprofitant, enconseqüència, laseva majorforça ennombre d’esconsilaseva presència dinsla vetar ladimissiódediputadaFSCRosinaLajo, contra-pronòstic elegida comadipu (enmoltíssimesocasions,votacions parlamentàries sense discussióprèvia), havent d’aconseguir El País, Pujol, lideratperJosep enlaqueelpartit Verde Aldea ielsseusidealsvan quedartotalment Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa Catalunya (ERC) i el Front Nacional de Catalunya (FNC). En conseqüència, hora, i a darrera jecte debastirun la lògica de la lògica boníssims resultats delPSOEanivell estatal, van aplanarelcamícapalaunificació. Elprimer influència elsdiputatscatalansatravés delaseva habilitatnegociadoraoabasedeguanyar-se tard, uncopjaeraministre deSanitat, argumentava enprivat aunaltre políticcatalà que tada perGirona, sobre laConstitució, aunacord parlamentari finsquenos’arribés al recelar funcionament. propi delssocialistescatalans delgrup ElPSOEhavia acceditalaformació 24 23 22 21 20 representació territorial dinsdelCongrés, representació territorial només cincpunts, enquès’establia que el PSC-Rhaviadinsdelacoalició acabatintegrant-se el prestigi entreel prestigi alaseva elsseuscompanys gràcies capacitatdetreball. Ladesconfiançadels coalició catalana, elPSOEva acabarimposantdemanerasistemàticalaseva posturaentotesles conjunt. Sentaixí, apeticiódelPSC-C, els15 diputatscatalansesvan constituirenelgrup Nacional deCatalunya iPartit SocialistadeCatalunya-Reagrupament. A leseleccionsdel15-J va obtenirun16’8% delsvots, malgrat “no creure-hi”, “no malgrat mateix temps, leseleccionsdel15-J corroboraven elfiascodel PSC-R, que, després d’haver de ferpolíticacaliadesenvolupar Lluch, delsDiputatsva alCongrés serErnest queanys més de l’actitudquepogués tenirdeldiputatquelarellevés –que havia deserdelPSC-C, seguint desdibuixats. propi dels pas previst en aquest sentit, com preveia el perdut traumàticamentaJosep Pallach elgenerd’aquellmateixany, havia fracassatenelpro traduïts en11 diputats–delsqualsnomés4pelPSC-R. socialistes espanyols estatal envers finsalpuntqueelpartit va elssocialistes catalansva arribar Elsubratllatésmeu. DeclaracionsdeFelipe Gonzálezrecollides a enelCongreso”,“Preocupación grupos porelmínimoaprobado paraformar Entrevista a Enrique Barón Entrevista Crespo, aEnrique 21 dejuny del2013 ElPacte DemocràticvaConvergència integrar DemocràticadeCatalunya, DemocràticadeCatalunya, Esquerra Front Entrevista aLluísSacrest, 12 d’agost del2013 Tenint encompteaquestpanorama, undelsdiputatsquemillorva entendre quinamanera La victòria electoraldelacandidaturad’unitatsocialistaaCatalunyaLa victòria el15-J, aixícomels La situacióqueescreava distava, però, federalitzadade elcamícapaunaestructura d’obrir 15 dejuliol1977. Ambdós grups parlamentaris acorden una parlamentaris Ambdós grups Congrés delsDiputats,Congrés perlaqualdeliberacióesproduirà en Assemblea comuna, i através dereunió conjuntadelsrespectius comitèspermanents. Socialistes de Catalunya cremallera Front d’Esquerres Front d’Esquerres amblaques’havien confeccionatlesllisteselectorals. 22 considerantque “no ésunplantejamentoperatiu” de crear grups ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 , que quedava del PSOE per un protocol de associat al grup que inclogués, comamínim, Republicana de Esquerra 23 Pacte d’Abril i no sense grans discrepàncies a l’interior delpartit. discrepàncies al’interior inosensegrans disciplina comú deveu, acció ivot , era la formació d’un grup parlamentari , parlamentari d’un grup era la formació Pacte Democràtic 21 20 encapçaladaperJordi 24 enel - -

Recerques i Assajos /272 1977. Així, silaComissiód’Enllaçentre elPSC-CilaFSCva aprovar de unesborrany van fer que part de la militància hagués malentès que les dues formacions catalanes serien ab catalanesserien van delamilitànciahaguésmalentèsquelesdues formacions ferquepart En elcasdelaFSC-PSOE, amés, finsaquellpunt amblesques’havia lesmitgesveritats arribat La posterior incorporació delPSC-Raaquestprocés d’unitat(quehavia incorporació com quedatestablert La posterior Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa d’unitat fiscal),grans traumescol·lectius del peròre també va protagonitzar tambéundelsprimers lució dels tres partits ques’integravenlució delstres partits alanova formació, enquèesvan importants registrar iquevalimitava suposar, lavisibilitatderepresentació territorial igualment, ladesaparició propi delsSocialistesdeCatalunya delgrup (1982),la desaparició mitjançantl’aprovació d’un iFelipe Gonzálezvan dedimensionsincalculables –AlfonsoGuerra amenaçar bastall intern (sobretot enla reforma econòmicadelperíode ble influènciaenlaconfiguració delegislació tes deCatalunya, queva tenirunnaixement tantomésdifícilqueeldelacoalicióelectoral fràgil–, però va manera al PSC en la política catalana, debilitar de gran al passar a ser acusats a LOAPA perquè considerava directe del copd’estatiqueesdonava queeraunfruit laculpa a quimenys la tenia, lesautono 26 25 reglament dels Diputats elaborat per la UCD amb la connivència del Congrés del PSOE que elaborat a la Llei d’Harmonització delProcés elaborat alaLleid’Harmonització Autonòmic (LOHPA, 1981). Aquesta decisió, estado alaLOAPA”, a centment unificatsocialismecatalàalnopresentar lesesmenesqueladirecció delPSChavia moltíssim el contingut durant els respectius celebrats durant la tardor congressos d’aquell any. d’unificació finsal 15i 16dejuliol de 1978. Aquest congrés vaanar precedit dels d’autodisso propi delsSocialistesd’Euskadi,del grup (1979-1982) legislatura quedurantlaprimera s’havia de trencar elPSC, eraencaramolt enunmomentquèlaunitatorgànicadelnoupartit protestes per part de la militància per la poca participació quese’lshaviaprotestes delamilitànciaperpocaparticipació reservat perpart enelprocés. polítics convergents. Així mateix, l’episodidelesesmeneslaLOHPA va acabarprovocant d’aquell moment amb renovatpartir entusiasme de formació assumidacomapròpia perJoan Reventós,posteriorment mies. Però vaig decidir no presentar i González. les esmenes després de parlar amb Guerra Si ho haguéssim fet, trencat s’hauria articulació federalambelPSOEanivellarticulació estatal, van lesbasesdetotsdospartits discutir-ne a objectiu primordial alseuIIIrCongrés,a objectiuprimordial elgenerdel1977) lesdatesdelcongrés va endarrerir la unitatdelsocialisme[perquè aquesta]noeraunaimpressió, iunaamenaça”. eraunacertesa J. Boix Angelas, “Del golpede sumat als grups delPSOEielssocialistescatalans. sumat alsgrups J. Esculies: Argumentant que “vaig prendre la decisió [de no presentar les esmenes], i em va costar molt. Jo estava en contra de la Com hemdit, el Seguint aquestalògica, Lluchva aconseguirqueelssocialistescatalanstinguessinunanota (octubre 1977) caràctersobiràaCatalunya tindria querecollia iuna queelnoupartit “Primer de totcomamembre d’un govern,“Primer que s’hadeferésintentar elprimer decisió estatalsempre ésimportant”. problemes lesdecisionscatalanesiunapresència directa decatalansenl’òrgan ser un bon ministre, i si ets català encara millor, al centre perquè dels pots aportar Ernest Lluch.Ernest Biografia d’unintel·lectualagitador 6. Elnaixement del Partit delsSocialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Memòria deCatalunya,Memòria Pacte d’Abril ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 va ser la primera pedracapalacreació va delPartit delsSocialis serlaprimera Revista catalana d’història13(2020),261-279 El País , Barcelona, 1997, p. 168 –recollit aJ. Esculies: 25 , LaMagrana, Barcelona, 2018, p. 214 26 va serpresa perevitar unterra sucursalista per part dels cercles per part Ernest Lluch,Ernest p. 182 p. Bases ------

Recerques i Assajos /273 “plena sobirania” federalmentambelPSOE, pelquefeiaal’àmbitcatalàiarticulat ambelque 1994) ivuitè(L’Hospitalet deLlobregat, 1996) delPSC, congressos van demostrarque, aban (1980), queva dels sectors estarapuntd’acabar en escissió per part UGT quedava situada com a opció preferent (no arribant a ser obligatòria enaquestacentral UGT quedava aserobligatòria situadacomaopciópreferent (noarribant Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa fins al 1982). Colomé,Tal icomanalitzaGabriel eltipusde relació quePSOEiPSCpassaven jançant lalecturadelsestatutsidocumentsqueregulen, benbédequincaire és. indefinició va ferquenoes resolguessin d’entradamoltesdelesdiscrepàncies existentsentre la tàriament procedents delPSOE),tàriament ielrol delpartit endiscrepància quehitenien ambelrumb tura política. Sesma: DanielGuerra Combéexplical’historiador 28 27 resoldre deltot. experiències partidistes prèvies partidistes institucionals ifinsqueleslògiques van quedarbenestablerts experiències grés del partit (1982), del partit grés havent com el segon Congrés de passar abans per episodis esperpèntics calia definirlesqüestionspolítiquesd’àmbitestatal. Anivell sindical, s’establia l’obligatorietat que aquestestensionsnovan apaivagar-se –totiqueepisodisposteriors, comelsetè(Sitges, militància sobre lanaturalesaiabastdevidapròpia delpartit, però elsmotiusdecontrovèrsia da dels problemes queanaven interns sorgint, aquests debats de fonsmai s’havien acabat de de lasindicaciódelsmilitantdelpartit, però especificava aquinsindicatfer-ho–totiquela de Triginer va serdesaprovat pelsdelegatsiva perquè caldre laintervenció d’AlfonsoGuerra pels orígens dels seus militants –el que comportava diferènciespels orígens notables també a nivell de cul assignat. Nova serfinsquelamilitància va anar rebent unfluxde noves sense incorporacions anaven moltmésenllàdelprojecte polític, jaqueelPSCnaixiatambéaltamentcondicionat a mantenirdesd’aleshores quedava emmarcada enl’ambigüitat, alnopoder-seapreciar, mit seus estatuts), naixia definint-se com a partit “de classe, de masses i nacional” 2), (apartat amb s’aprovés previstos. elprocés d’unitatenelstermes sorbides perl’estatal, enlloc de crear-ne unadenova degestió entre lestres –pelquel’informe G. Colomé, D. Sesma, Guerra Tot plegat generava una problemàtica que es va com a mínim fins al tercer arrossegar con El PSC(PSC-PSOE), talcom recollia el Valentí Almirall. Elsocialismo catalánfuemáslaversión socialistadelnacionalismo Por origen, evolución yreferentes ideológicos, lossocialismosespañolycatalánson catalán quelaversión catalanadelsocialismo español. Sufederalismonobuscaba onalista yelcatalán, de particularistas delrepublicanismo federalydelasteorías de España. Ambos objetivos compatibles. nohansidonisiguensiendofácilmente dos socialismos distintos. El español proviene marxista e internaci del obrerismo taluña, democrática mientrasqueladelsocialismoespañolhasidoconstrucción nacionaldeCa hasidolaconstrucción taluña conEspaña. histórica Suprioridad tanto laconversión deEspañaenunEstadofederalcomoelpactoCa El Partit delssocialistesdeCatalunya, Socialismo españolyfederalismo (1873-1976), ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 p . 59. Protocol d’Unitat FundaciónJosé Barreiro-KRK Ediciones, Oviedo, 2013, p. 285. (i incorporaven posteriorment els (iincorporaven posteriorment obreristes obreristes (és adir, majori 28 27 - - - Aquesta - - - - -

Recerques i Assajos /274 vint-i-tres anys. S’establia, així, finsafinalsdesegleXXique vaser unadinàmicaqueduraria PSC va de 1983 consolidar-se a partir oen coalició governamental– en molts –jaensolitari ciutatsdelpaís(lesquatre capitalsdeprovíncia,PSUC– alesalcaldiesdeprincipals L’Hos del’electoratsocialistavaLa desmobilitzaciódepart comportar, però, delPSCen laderrota Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa Catalunya –i, de retruc, peraEspanya–, estant, amés, molt supeditats perlesnecessitatsdel haver l’administració localisanejarelscomptesdelsseusajuntaments, demodernitzar però una profunda significació a nivell autonòmic i municipal. De fet, tots tres nivells resulten fins ben aviat van poder començar polítiques de dignificació urbana, recollint en moltscasos les la Generalitatva deixaralssocialistescatalanssenselapossibilitatd’intervenir directament en incloïen diverses formacions segons elmunicipi,incloïen diverses formacions PSCi però quetenien comanucli original instància alsrengles del’oposicióodinsdelconsellministres, amblapresència destacada tós guanyaria leseleccions, apostantperunacampanya sòbria, ideològicament. poccarregada formació de l’Estat democràtic a Espanyaformació a escala estatal, però el seu projecte tenia, sobretot, nicipals a les principals ciutats delpaís)elPSCafrontava comicis nicipals alesprincipals amboptimismeelsprimers vanrepresentants corporativa actuaramb lògica amblaresta aMadrid dediputatssocialistes, els socialistescatalanspensaven totlacandidaturaencapçaladaperJoan quemalgrat Reven el president i al’exilinohaguésjugatelpaperpersonalista el desenvolupament del’autonomia catalana, quedantrelegats al’oposiciódurantelssegüents que haurien pogut tenirenellideratgedelalluitaperrecuperació del’autogovernque haurien catalàsi pròpiesquedant supeditatsaleslògiques delapolíticaacapitalespanyola. cipalista. Elmónlocalva erigir-se, d’aquestamanera, alPSCvertebrar enl’eixquepermetia conjunt deCatalunya iaccedint, enmoltesocasionsdinsdelsanomenats coalició Convergència iUnióelsestatalspelcandidatsocialista. coneguda comladel dels consistoris catalansiva acabaresdevenintdels consistoris caràctermuni benaviat ambunfort unpartit delesassociacionsveïns.demandes històriques Va aaquestabonafeinaqueel sergràcies del 1980. Enefecte, electoralsdel1977 després delesvictòries (generals)i1979 (generalsimu davant del PSOE va quedar, igualment, molt disminuïda que havien ines per la derrota sofert d’un desenvolupament delprojecte delssocialistescatalansperaEspanya, sinóqueelsseus (1982-1995)de Narcís Serra Lluch(1982-1986)– iErnest nova anaracompanyada pròpiament pitalet deLlobregat, Terrassa, etc.). tascadegovern, Comaprimera elsalcaldessocialistes van eleccionsautonòmiquesaCatalunya,peradament elssocialistescatalansalesprimeres elmarç partir de 1980 que es feia gairebépartir inviable el desenvolupament d’un projecte autònom per a propostes pròpies derecorregut, alhaver quedatencaixat institucionalment detalmaneraa aquestes eleccions, govern de delseuprimer ielrebuig deJordi part al’oferta Pujoldeformar al Parlament deCatalunya. Conscientsque autònoma iinterrelacionada. Comhemvist, l’entradaalapolíticaespanyola –jafosenprimera puntindestriables,a cert federalsocialistaambunafuncióalhora alubicar-sedinsdel’ideari A nivell local, encanvi, elPSCva benaviat, fer-sefort mésvotat enelpartit al erigint-se Fins aranoméshemesmentatelrol queelsSocialistesdeCatalunya van tenirenlacon Durant tot el període deFelipe GonzálezaLaMoncloa(1982-1996),Durant totelperíode delPSC l’autoritat 7. Coda: Elslímits del projecte autònom delssocialistes catalans (1980-2010) vot dual, ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 enquèaCatalunya elscomicisautonòmicseren guanyats perla Revista catalana d’història13(2020),261-279 l’operació Tarradellas legitimista elshavia restat totalavisibilitat queva poderatorgar-se, Pactes deprogrés –que ------

Recerques i Assajos /275 (2004-2011)– ilaseva ratificacióen delaciutadaniaCata referèndum perpart posterior José Luis Rodríguez Zapatero general(2000-2012)José ihavent comasecretari LuisRodríguez quedattotalment PSOE a cada moment en cada àmbit i pels límits que aquest partit imposava.PSOE acadamomentenàmbitipelslímitsqueaquestpartit Sentaixí, icon Rodríguez Zapatero– encoalicióambERCiICV.Rodríguez Lasentènciaencontral’Estatutqueva Raimon ObiolsalParlament deCatalunya, finsalesacaballesdelsegleXX van serelsalcaldes Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa com/214999713 dació Catalunya Europa -Llegat . Entrevistador: MuñozLloret. Josep Maria Consultable a: lunya novan poderevitar queelPartit Popular recorreguésal Tribunal Constitucionalgran enelprocésl’entrada enescenadelpartidisme (especialmententre ERCiCDC), fentqueel i pensarqueunnouEstatutcatalàhavia deserlapuntallançaperaunprocés d’extensió i imposarfinsalesdel2003, amb Pasqual Maragalldecandidat. tatut quehavia delParlament sortit deCatalunya –incomplint-seaixílapromesa pública del text acabés en moltsaspectes sobredimensionat respecte les intencions inicials del president. El 29 nou EstatutdeCatalunya, però, delapolíticacatalana nova toparamblesdinàmiquesinternes rar l’autogovern catalàambunprojecte catalanistaifederalista–començata desenfadadament erigir elbatlleolímpicdeBarcelona,erigir Pasqual Maragall(1982-1997), enl’autènticantagonista en aquesta ocasió per José Montilla (2006-2010), de nou –però en contra de la voluntat de políticadelPSOE. delafamília part estaments del’Estatiambunahostilitatmanifesta per gran governs deprogrés (LleideBarris, nousistemadefinançament, etc.). com a principal obstacle,com aprincipal campanya demoltsdels sinóambunaformidable encontraperpart coalició ambERCiIniciativa perCatalunya-Els Verds, Pasqual Maragallva dedicarelstres calia proveir aCatalunya d’unnoutextestatutari, alhaver quedatcaducl’EstatutdeSau(1979) que va derivar en les primeres escissions de pes al partit per primera vegada enmésdequaranta perprimera que va escissionsdepesalpartit derivar enlesprimeres maneraelsegongoverncondicionar degran delPSCalaGeneralitatdeCatalunya, presidit de l’EstatfederalaEspanya.gràcies agovernar suficient en parlamentària Amb unamajoria de Jordi Pujoldinslapolíticacatalana. del PSCelsquevan representar unprojecte genuí delssocialistes aCatalunya, a arribant-se dicionats tambéperunslideratgesdeperfilbaixanivell públic comelsde Joan Reventós i part delseuarticulat.part Aquest gest, sumataladilaciódel TC al’horadedictarsentència, va delPSOEipresident delgovern secretari espanyol,primer Zapatero José LuisRodríguez a Catalunya –deixantelpesdelaredacció, aixòsí, enelParlament català, elqueva potenciar a impulsar l’elaboraciód’unnouEstatutper anys delseucomplicadíssimmandat(2003-2006) assajar per a les eleccions del 1995, però que no va acabar-se de desenvolupar elprojecteamortitzat convergent alaGeneralitatdeCatalunya queelPSCnova poderlide a Espanya (1996-2004), elPSOEiniciant unanova etapadelamàd’unaleshores desconegut anys d’història i tapant molts dels encerts enelsprojectes itapantmoltsdelsencerts desenvolupatsanys d’història durantelssetanys de als socialistescatalansquinseren elslímitsdelaseva proposta, acabar emetent-seel28dejuny del2010, celebradaperlaplanamajor delPSOE, va mostrar lanisme políticdelsegleXX. Entrevista a Antoni Castellsdel’11 del2016 d’abril dinsdelprograma Testimonis delaFun anys comapuntdeculminacióiesgotamentdelprojecte méstardAntoni Castellsesreferia al’Estatutdel2006 decata L’aprovació, el30 demarç del2006, delsDiputatsd’unaversió alCongrés retallada del’Es No va serfinsquees va produir complet, uncanvi d’escenari ambel Partit Popular governant . consulta: Datadarrera 15 denovembre de2020 ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 29 generant una crisi dinsdelPSC generantunacrisi

Segons elprograma d’aquests, https://vimeo. ------

Recerques i Assajos /276 1977, lasegonaentre 1977 i2010—, sobretot pelvalor elssocialistescatalanss’hancaracteritzat FOC, CSC, elReagrupament, etc., amoltsdelsquevolien van derefugi dela servir participar Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa opció políticaambunaincidènciaindiscutible enelrecorregut delpaísdurantelsegleXXi la democràcia, iambelsrecursossuficientsper exteriors lanecessitatdecomptarambsuports les necessitatsdelPSOEenseves relacions ambelpresident catalàal’horadedefinirlaseva l’exili Josep Tarradellas i, de1980, apartir delconvergent Jordi Pujol, quedantalamercè de lluita contraladictaduraperò quenovolien fer-ho dinsdelsrengles delcomunisme, mentre laseva antifranquistamalgrat pròpia iescassamilitància.l’acció unitària dispersió L’MSC, el lluita antifranquistao, posteriorment, enl’apostafederalrealitzada desdelesinstitucionsauto i totdurantlesetapesdemàximaesplendorinstitucional. te català propi com els assajats durant el primer terçte catalàpropi desegleXXsinóque, comelsassajatsdurant el primer uncoprecuperada temps idelsesdeveniments imposaven, elprojecte transversal deJosep Rovira. Aquest pasesva tització delesseves Forces (Narcís Serra,Armades ministre deDefensa). A nivell autonòmic, tació del’EstatdelBenestaraEspanya Lluch, (Ernest ministre deSanitat)iperalademocra Civiltenia unarelació espanyola— moltmalmesadesdelaGuerra esdevenir membre deple nació definitiva detotselsintentsprecedents d’unitatdelsocialismecatalàil’únicaquees va nou projecte queesvolia detarannàfederalanivell departit, queelssocialistescatalansvan de1979),nòmiques imunicipals a partir alhoraquepelseubaixnombre demilitància—fins aCatalunya setantaanys d’existència, durantgairebé elsseusprimers noritària hasigutuna el retorn delademocràciaalsmunicipis catalansicomptantentreel retorn lesseves filesambpolítics del’autogovernel retorn aCatalunya. compassos del XXI.els primers Amb dues etapes ben diferenciades —la primera, entre 1908 i estratègia d’oposició.estratègia Nova serfinsel2003, ambelPSOEal’oposició a Espanya iencetantun que alhora l’acció de part del socialisme català va permetre al PSUC —partit ambelqual delsocialismecatalàva alPSUC—partit que alhoral’acciódepart permetre consolidar i va poder tenir continuïtat —fent realitat, amb totes les evolucions que el pas del com hemvist, elPSCva deseglegairebé viure al’ombra, unquart delpresident a primer ique que vanvan acabarjugantunpaperclauperalaimplan saber-seferinfluentsaMadrid militància reduïda amb grans exigències a nivellmilitància reduïda ambgrans comunicatiu) havien passata haver d’afrontar de recorregut, però aquesta opció no va ser ben acollida pel PSOE i va acabar sent desactivada de l’Assemblea deCatalunya, decisiva iperaconseguir delrègim seria perevitar laperpetuació iplantejarconjuntament una lluita que,dret delesinstàncies unitàries delaconstitució apartir (jafosenelcatalanismedelesdècades1920de lesseves i1930; teòriques aportacions enla produir al constatar-se que el context internacional janofeiapossibleproduir l’existènciad’unprojec alconstatar-sequeelcontextinternacional poder plantejarunprojecte autònomperaCatalunya iperalaresta del’Estatambpossibilitats aleshores mai assolit per una formació socialistaaCatalunya,aleshores maiassolitperunaformació esdevenint unactorrellevant en assumir les exigències que els partits polítics moderns (quejanoeren demasses, políticsmoderns assumir lesexigènciesqueelspartits sinóensde amb laconnivència delssocialistesespanyols alcapdebenpoc. A nivell orgànic, laconstituciódelPSCl’any 1978 va suposar, comhemexplicat, laculmi Al llargd’aquestestudihempogut comprovar comelsocialisme, serunaforça mi malgrat Un coprecuperada lademocràcia, elPSCva obtenirunvolum electoralsfins desuports Com hemvist, durantelfranquismesocialismecatalàva jugarunpaperremarcable en ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 8. Conclusions

es ------

Recerques i Assajos /277 voluntat gairebé ancestrald’aconseguirlaunitatdelsocialismeaCatalunya va generarelnai xement delPSC, posarencomú elsdosprojectes permetent d’Espanya quehavien conviscut Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa fins aleshores enl’àmbitdelsocialismecatalà, però nola resolució delesseves diferències. En una constant històrica que ha marcat tota la trajectòria delsocialismecatalà, quehamarcat totalatrajectòria una constanthistòrica condicionant-ne feien inviable seguirperseparat. Així doncs, lamescladelespressions internacionals, lane escissions produïdes d’aquellany. apartir conseqüència, l’existènciad’unaproposta centralistaijacobinavinculadaalPSOEunaaltra cessitat d’obtenirbonsresultats electoralsaleseleccionsde1977 d’èxit)ila (enunafórmula de gran maneraelseudesplegamentfinsal2010de gran –per va acabarderivant, eventualment, enles de federalistaqueentroncava amblatradiciórepublicana catalaneshasigut delesesquerres 1976), Tarragona, 1956-1977. 1945-1982, L’Avenç, Barcelona. ANDRADE BLANCO, J. A., 2012, (1982-2010)”, Working Paper 2020delaFundació Catalunya Europa (consultable a: del de Nuestro deHistoria V CongresoInternacional Tiempo, GUERRA SESMA, D., 2013, COLOMÉ, G., 1989, CASARES, F., 2016, 62, Barcelona figuració del’Espanya democràtica(1945-2010), Tesi Doctoral, Universitat AutònomadeBarcelona (1953-1972),revolucionari celona MUÑOZ SÁNCHEZ, A., 2012, MUÑOZ JOFRE, J., 2020, del’espaisocialista a Catalunya Laconstrucció i el seu paperenlacon MUÑOZ JOFRE, J., 2020, “Els socialistescatalansenlaconfiguraciódel’Espanya democràtica MUÑOZ JOFRE, J., 2019, Perseguint lallibertat. del’espaisocialista aCatalunya, Laconstrucció MOLINERO, C., YSÀS, P., 2014, MERCADER, J., 2008, 2002, A., MAYAYO, MARTÍN RAMOS, J. L. (ed.), 1994, MARAGALL, P., 2008, FERRER GONZÁLEZ, C.; MUÑOZJOFRE, Jaume, 2016, “El anticomunismo enlaizquierda. A FERRER GONZÁLEZ, C., 2018, izquierda durante elprocesodecambiopolítico. LO CASCIO, P., 2008, catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/b1bc2-wp_socialistescatalans-1-.pdf ESCULIES, J., 2018, grana, Barcelona RBA, Barcelona Barcelona Barcelona BORDETAS, I., SÁNCHEZ, A., 2019, BALLESTER, D., 2003, DDAA, 2008, DDAA, JULIÁ, S., 1997, JULIÁ, S. (coord.), 1988, propósito del origen y la ruptura delMoviment ylaruptura propósito SocialistadeCatalunya delorigen (1945-1966)”, a ro-KRK Ediciones, Oviedo lumna, Barcelona Viena Edicions, Barcelona

1995, PSC. 30anys desocialismecatalà. Els orígens delMovimentSocialista deCatalunya,Els orígens Los socialistasenlapolíticaespañola(1879-1982) La ruptura catalana. Leseleccionsdel15-J1977, Compromís amb lajustícia. d’un advocat Memòries laboralista (1958-1978), Ernest Lluch.Ernest Biografia d’unintel·lectualagitador, Arola, Tarragona. El partit dels socialistes de Catalunya.El partit Estructures, funcionament i electorat, Nacionalisme iautogovern. Catalunya, 1980-2003, ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Oda inacabada: memòries, Mil diesambPM. CrònicaviscudadelapresidènciaPasqual Maragall, Els homessensenom. L’exili delaUGTCatalunya ilaclandestinitat (1939- El socialismoenlasnacionalidadesyregiones. Editorial Base,Editorial Barcelona Revista catalana d’història13(2020),261-279 Socialismo español y federalismo (1873-1976), El amigoalemán. ElSPDyelPSOEdeladictadura alademocracia, La cuestión catalana. Cataluña en la transición española, Sota elspeusdelfranquisme. Conflictivitatsocialioposiciópolíticaa El PCEyelPSOEen(la)transición. Laevolución ideológicadela Història delsocialismeaCatalunyaHistòria (1940-1975), L’antifranquisme oblidat. alcomunisme Deladissidènciacristiana SigloXXIdeEspañaEditores, Madrid Referències Fundació Rafael Campalans,Fundació Rafael Barcelona RBA, Barcelona Universidad deLaRioja, Logroño Fundació Rafael CampalansiEd.Fundació Rafael Co , Taurus,Madrid LaMagrana, Barcelona Madrid: Pablo Editorial Iglesias Afers,Barcelona Afers, Catarroja-Barcelona FundaciónJosé Barrei https://www. Ed. Columna, Crítica, Siglo. Actas Edicions L’Avenç, LaMa

Bar ) - - - - -

- -

Recerques i Assajos /278 Jaume MuñozJofre|Lesespinesdelarosa 1982-1996 TRIGINER, J. M., MOLAS, I., 1998, OBIOLS, R., 2013, 62, Barcelona celona RUBIOL, G., 1995, RIQUER, B. de, 2003, RIQUER, B. deiCULLA, J. B., 1989, NADAL FARRERAS, J., 2003, SOTO CARMONA, A., MATEOS LÓPEZ, A. (dirs.), 2013, , Sílex, Editorial Madrid El mínimqueespotdir, Josep Pallach ielReagrupament La Catalunya autonòmica(1975-2003), ISSN: 1889-1152. DOI:10.1344/segleXX2020.13.12 Revista catalana d’història13(2020),261-279 Catalunya: catalanismeisocialisme Vint anys delPSC. d’història El Franquisme ila Transició democràtica (1939-1988) La Magrana, Barcelona , Publicacions del’AbadiaMontserrat, Barcelona Edicions 62, Barcelona Historia delaépocasocialista.Historia España: , Ed. Mediterrània, Barcelona Fundació Rafael Campalans,Fundació Rafael Bar , Edicions -

Recerques i Assajos /279