THAÏS

www.festivalperalada.com #FestivalPeralada | #32FestivalPeralada |#PeraTu EL FESTIVAL ÉS POSSIBLE GRÀCIES A:

plácido domingo Moltes gràcies per ajudar-nos a fer-ho possible!

Presentat per: Organitzat per:

Amb el copatrocini de:

Amb la col·laboració de:

®

Amb el suport de:

pantone 378 c

CCI FRANCE ESPAGNE CUANDO UN CÁMARA DE COMERCIO FRANCESA desde 1883 LEGADO ES Mitjans de comunicació oficials: INSUPERABLE, SE HACE HISTORIA.

Este reloj ha presenciado una Productes oficials: interpretación de Otelo que recibió una ovación de pie de 80 minutos de duración. Ha acompañado a una leyenda de la ópera que sigue reinventándose una y otra vez. No solo marca el tiempo. Marca su época. Festival Castell Peralada és membre de: El Festival dóna suport 2018 Any Patrimoni cultural:

CELLINI MOONPHASE

Agraïments:

AF PM PERALADA 165XX235+5 2017 TESTIMONIAL DOMINGO.indd 1 18/6/18 11:00 AUDITORI PARC DEL CASTELL THAÏS a les 22h JULES MASSENET Patrocinat per:

29 DE JULIOL · ÒPERA EN VERSIÓ DE CONCERT

Comédie lyrique en tres actes i set escenes amb música de Jules MASSENET (1842-1912) amb llibret de Louis GALLET basat en la novel·la homònima d’Anatole FRANCE. Estrena: 16 de març de 1894 al Théâtre de l’Opéra de

Plácido DOMINGO, Athanaël, monjo de la CORO Y ORQUESTA TITULARES DEL comunitat cenobita TEATRO REAL DE MADRID Michele ANGELINI, Nicias, noble i amant de Andrés MÁSPERO, direcció del cor Thaïs Jean TEITGEN, Palémon, cap de la comunitat Patrick FOURNILLIER, direcció musical cenobita Ermonela JAHO, Thaïs, cortesana i sacerdotessa de Venus Elena COPONS, Crobyle, esclava de Nicias Lidia VINYES CURTIS, Myrtale, esclava de Nicias Marifé NOGALES, Albine, abadessa del Traduccions i sobretitulat monestir de les Filles Blanques SAVINEN CENTRO DE TRADUCCIONES SL Sara BLANCH, l’Encisadora Pantalles Alphonse Leduc Éditions Musicales STEREORENT

NIT PRESENTADA PER:INI,

Amb la col·laboració de: MESSA DA REQUIEM Cap al futur Guiseppe VERDI (1813-1901) EstrenaTHAÏS: el 22 de maig de 1874 a l’església de Sant Marc de Milà amb la música. Requiem i Kyrie (quartet solista, cor) DiesMucho Irae: más que la - Dies Irae - TubaMéditation Mirum (baix i cors) - Mors stupebit (baix i cors) - Liber scriptus (mezzosoprano, cor) - QuidEn suma 1890 avaro Anatole (soprano, France mezzosoprano, publicaba tenor) su novela Thaïs, redactada a partir de un poema - Rexque tremendae él mismo (solistes, había cor) escrito veinte años antes inspirado en la leyenda apócrifa de - RecordareSanta Thaïs, (soprano, la mezzosoprano)bellísima y voluptuosa cortesana egipcia del siglo IV que abando- - Ingemiscona el mundo (tenor) sensual para abrazar el ascetismo y la fe cristiana. Apenas tres años - Confutatismás tarde (baix, el cors) libretista Louis Gallet, colaborador asiduo de Saint-Saëns, Gounod, - LacrymosaThomas (solistes, o Bizet cor) entre otros, elaboraba una adaptación para el prolífico y laborioso - DomineMassenet, Jesu (ofertorium) por entonces (solo) en el cenit de su carrera. SanctusSaboreando (Doble cor) todavía las mieles del éxito obtenido con Werther (1892), Massenet Agnusvio Deien el(soprano, drama mezzosoprano, de France unacor) estupenda oportunidad para regresar a una de sus Luxespecialidades, Aeterna (mezzosoprano, las historias tenor, baix) centradas en el conflicto entre el deseo erótico y el Liberaespiritual Me (soprano, que cor)ya había abordado en su oratorio Marie-Magdeleine (1873) y más tarde en la ópera Hérodiade (1881). El ambiente histórico y exótico se adaptaba a Leahla CROCETTOmoda orientalista, soprano del fin-de-siècle francés, y el perfil de la heroína cuadraba con Ekaterinalos talentos GUBANOVA de Sibyl, mezzosoprano Sanderson, la joven y atractiva soprano californiana que había causado sensación en París con su interpretación de Manon, otra de las grandes Charles CASTRONOVO, tenor heroínas massenetianas, y cuya relación (al parecer platónica) con el compositor Alexander VINOGRADOV, baix fue un tema de recurrente chismorreo en el París de la época. Massenet revisó la CORpartitura INTERMEZZO, reestrenándola COROS A enLA 1898,CARTA siempre en la Opéra. José Luis BASSO, director de cor La fama de Thaïs se ha visto en buena medida eclipsada por la célebre Méditation, (Convidat pel Festival Castell Peralada, gentilesa de l’Opéra National de París) el interludio para violín solo y orquesta que divide en dos la ópera y marca la con- Enrique RUEDA, assistent director de cor versión espiritual de la protagonista. Se trata de la pieza más célebre de Massenet, ORQUESTRAy su maravillosa SIMFÒNICA melodía DE BARCELONAha hecho justamente I NACIONAL fortuna DE CATALUNYA fuera de los (OBC) teatros de ópera. GiampaoloPero su BISANTI popularidad, director ha musicaljugado en contra del mejor conocimiento de una ópera que encierra numerosas virtudes y que se cuenta entre las más logradas del composi- tor. A partir del eficaz libreto de Gallet (el primer libreto en prosa escrito en Francia) que despojaba a la historia de Anatole France de su componente escéptico, irónico y volteriano para centrarse en el conflicto dramático, Massenet dibuja con perspica- cia psicológica e inagotable paleta musical la doble evolución de los dos personajes principales, el severo y atribulado monje Athanaël, vencido finalmente por el deseo carnal, y la voluptuosa cortesana Thaïs, que acaba abrazando el ascetismo y muere en santidad. Ambos papeles presentan notables dificultades en su escritura vocal y exigen una gran capacitación dramática. En el caso de Thaïs, el registro de tres octavas de Sybil Palau de la MESSA DA REQUIEM Guiseppe VERDI (1813-1901) Música Catalana Estrena el 22 de maig de 1874 a l’església de Sant Marc de Milà Sanderson marca a un personaje que demanda además una actriz capaz de re- 2018-2019 Requiem isolver Kyrie (quartet el peliagudo solista, cor)tránsito espiritual de la protagonista, mientras que el papel de Dies Irae: Athanaël está escrito para un barítono que en buena parte de la ópera se mueve - Dies Irae en la zona superior del registro, algo idóneo para un Plácido Domingo cuya per- - Tuba Mirumsonalidad (baix i cors) teatral se antoja además ideal para sacar el máximo partido del desga- - Mors stupebitrrador (baix patetismo i cors) del personaje. - Liber scriptusPor (mezzosoprano,lo demás, el sabio cor) eclecticismo de Massenet, que extrae las mejores lecciones - Quid sumadel avaro drama (soprano, wagneriano, mezzosoprano, el melodramatenor) italiano y la grand opéra francesa, combina - Rex tremendaee imbrica (solistes, con cor) maestría los ámbitos cuasi antagónicos que presenta la obra, evi- - Recordaretando (soprano, el mezzosoprano)simple contraste entre el mundo ascético de los monjes cenobitas y la - Ingemiscoexuberancia (tenor) sensual de Alejandría. El resultado es una chef-d’oeuvre que sin duda - Confutatismerece (baix, cors) mucha más atención que la que hasta ahora le ha sido arrebatada en favor - Lacrymosade (solistes, la célebre cor) Méditation. - Domine Jesu (ofertorium) (solo) Sanctus (Doble cor) Agnus Dei (soprano, mezzosoprano, cor) Lux Aeterna (mezzosoprano, tenor, baix) Juan LUCAS Libera Me (soprano, cor) Director de Scherzo

Leah CROCETTO, soprano DIMECRES 10.10.2018, 20 h DIMARTS 07.05.2019, 20 h Ekaterina GUBANOVA, mezzosoprano Simon Keenlyside Juan Diego Flórez Charles CASTRONOVO, tenor & Malcolm Martineau —Univers Flórez Alexander VINOGRADOV, baix —Obres de Schubert, Wolf, COR INTERMEZZO, COROS A LA CARTA Poulenc, Fauré i altres DIMECRES 22.05.2019, 20 h José Luis BASSO, director de cor Diana Damrau (Convidat pel Festival Castell Peralada, gentilesa de l’Opéra National de París) DIJOUS 17.01.2019, 20 h & Xavier de Maistre Enrique RUEDA, assistent director de cor Magdalena Kožená —Lieder de Mendelssohn ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC) & Mitsuko Uchida i Rachmàninov Giampaolo BISANTI, director musical —Obres de Schumann, Wolf, Dvořák i Schönberg

Abonament Palau Grans Veus (4 concerts) de 116 a 252 euros Preus especials en abonaments i entrades per a menors de 35 anys

[email protected] | [email protected] www.palaumusica.cat | 93 295 72 07 CAT THAÏS Resum argumental Comédie lyrique en tres actes i set quadres amb música de Jules Massenet i llibret de Louis seves possessions («cremar-les» per expiar la vida abjecta), pot quedar-se amb un ídol que Gallet basat en una novel·la d’Anatole France. Estrenada a l’Opéra de Paris el 16 de març representa a Eros, un regal de Nicias, però Athanaël mateix el destrueix. Decidida a canviar de 1894. Estrena al Festival Castell de Peralada. de vida, Thaïs accepta que el foc «purificador» destrueixi casa seva. Els amics de Nicias comencen a lapidar al monjo i la cortesana, qui són salvats pel propi Nicias –que, sorprès per la decisió de la noia, finalment la respecta– llançant monedes a la multitud, moment en Primer acte què Thaïs i Athanaël escapen. I quadre. Tebaida, regió romana a l’Egipte. A la vora del riu Nil, uns monjos de la comunitat cenobita liderats per Palémon reben al seu company Athanaël, qui explica com l’han pertorbat al seu retir les aparicions en somnis que Tercer acte ha tingut de la bella Thaïs, una cortesana fidel al culte de Venus de la ciutat d’Alexandria I quadre. Un oasi al desert d’Egipte. que el va seduir anys abans. El monjo pensa que es tracta d’un senyal de Déu que l’empeny Els dos fugitius intenten creuar el desert per a poder deixar Thaïs al convent de les Filles a convertir Thaïs a la fe verdadera, el cristianisme, malgrat la desconfiança de Palémon, qui Blanques. Ella, molt cansada, es refresca en una font d’un oasi i, malgrat Athanaël ha insistit insisteix en que veu tot plegat com a un error. Athanaël torna a somniar amb la cortesana, en que a la noia li convé el patiment que ara viu i una nova vida de pietat i penediment, tots interpretant que la conversió és possible gràcies a l’amor de Déu. dos no poden evitar sentir que s’estimen. Ell li besa les ferides dels peus. Thaïs reflexiona i agraeix la retrobada amb el monjo abans d’arribar al convent, quan la reben Albine, la su- II quadre. Casa de Nicias, Alexandria, Egipte. periora, i les noies que es convertiran en les seves germanes. Athanaël els hi confia Thaïs Nicias, un noble alexandrí que ara és amant de Thaïs, rep al seu palau a Athanaël, amb qui i ella l’acomiada amb petons a les mans donant-li les gràcies per «salvar-la». Athanaël s’a- va establir una gran amistat en temps passat, abans de que aquest deixés la vida mundana. comiada de la noia per sempre. Nicias riu de la nova fe d’Athanaël, intenta temptar-lo amb les seves esclaves Crobyle i Myr- tale i el convida a una festa en què Thaïs interpretarà una actuació, sense deixar d’advertir-li II quadre. Tebaida, regió romana a l’Egipte. que vagi en compte amb la venjança de Venus. El monjo accepta la invitació i fins i tot es Quan Athanaël torna a la seva comunitat, li confessa al seu superior que l’amor i el desig vesteix per l’ocasió, sense renunciar al cilici. Thaïs es presenta més bonica que mai i Nicias per la cortesana no el deixen en pau. Palémon li diu que el va advertir. Athanaël torna a li confessa que Athanaël ha vingut per «salvar-la». La dona es burla del monjo i el desafia somniar amb Thaïs, però aquest cop la veu moribunda i, sense pensar-ho decideix anar a en nom de Venus. veure-la al convent, convençut de la seva mort imminent. III quadre. Convent de les Filles Blanques. Segon acte Thaïs agonitza mentre les seves germanes intenten consolar-la i encomanar la seva àni- I quadre. Casa de Thaïs, a Alexandria. ma a Déu. Athanaël entra desesperat i comprova que la seva visió era veritat; en veure-la La cortesana, que gaudeix de la vida i els plaers, reflexiona sobre l’efímer de la joventut i la moribunda, li confessa que se l’estima de tot cor i que la fe no és res al costat del seu amor. bellesa. Athanaël es presenta per a dir-li que encara se l’estima, però ara només espiritual- Però ella recorda la seva conversió i sembla no escoltar-lo, sumida en una visió mística; en ment (malgrat íntimament la desitja), tot i explicant-li que guanyarà la vida eterna si deixa la acceptar la seva abraçada descriu en èxtasi que se li obren les portes del cel tot just quan mala vida, renuncia a les riqueses terrenals i opta per la fe cristiana com a esposa de Jesús. mor als braços de l’únic home que la va estimar de veritat. Thaïs torna a riure del monjo, però Athanaël l’omple de dubtes quan li diu que en lloc de una vida eterna pot guanyar-se una mort terrible. Pablo MELÉNDEZ-HADDAD Entre ambdós quadres s’escolta la famosa Méditation de Thaïs, moment en què la prostitu- Periodista i crític musical ta decideix canviar de vida.

II quadre. Exterior de la casa de Thaïs. Athanaël fa guàrdia a les portes de la casa de la cortesana, ara convençuda de seguir-lo després de veure l’obstinació del monjo. Li pregunta si, un cop abandoni casa seva i les CAST THAÏS

Resumen argumental Comédie lyrique en tres actos y siete cuadros con música de Jules Massenet y libreto de que representa a Eros, un regalo de Nicias, pero el propio Athanaël lo destruye. Decidida a Louis Gallet basado en una novela de Anatole France. Estrenada en la Opéra de Paris el 16 cambiar de vida, Thaïs acepta que el fuego «purificador» destruya su casa. Los amigos de de marzo de 1894. Estreno en el Festival Castell de Peralada. Nicias empiezan a lapidar al monje y la cortesana, que son salvados por el propio Nicias –quien, sorprendido por la decisión de la chica, finalmente la respeta– tirando monedas a Primer acto la multitud, momento en el que Thaïs y Athanaël se escapan I cuadro. Tebaida, región romana en Egipto. A orillas del río Nilo, unos monjes de la comunidad cenobita liderados por Palémon reciben a su compañero Athanaël, quien explica cómo le han perturbado su retiro las apariciones Tercer acto en sueños que ha tenido de la bella Thaïs, una cortesana fiel al culto de Venus de la ciudad I cuadro. Un oasis en el desierto de Egipto. de Alejandría que lo sedujo años atrás. El monje piensa que se trata de una señal de Dios Los dos fugitivos intentan atravesar el desierto para dejar a Thaïs en el convento de las que le empuja a convertir a Thaïs a la fe verdadera, el cristianismo, a pesar de la descon- Hijas Blancas. Ella, muy cansada, se refresca en una fuente de un oasis y, a pesar de que fianza de Palémon, quien insiste en que lo ve todo como un error. Athanaël vuelve a soñar Athanaël ha insistido en que a la chica le conviene el sufrimiento que ahora vive y una con la cortesana e interpreta que la conversión es posible gracias al amor de Dios. nueva vida de piedad y arrepentimiento, los dos no pueden evitar sentir que se aman. Él le besa las heridas de los pies. Thaïs reflexiona y agradece el reencuentro con el monje II cuadro. Casa de Nicias, Alejandría, Egipto. antes de llegar al convento, cuando la reciben Albine, la superiora, y las chicas que se van Nicias, un noble alejandrino que ahora es amante de Thaïs, recibe en su palacio a Athanaël, a convertir en sus hermanas. Athanaël les confía a Thaïs y ella lo despide con besos en las con quien entabló una gran amistad en un tiempo pasado, antes de que este dejara la vida manos dándole las gracias por «salvarla». Athanaël se despide de la chica para siempre. mundana. Nicias se ríe de la nueva fe de Athanaël, trata de tentarlo con sus esclavas Crob- yle y Myrtale y lo invita a una fiesta en la que Thaïs interpretará una actuación, sin dejar de II cuadro. Tebaida, región romana en Egipto. advertirle de que vaya con cuidado con la venganza de Venus. El monje acepta la invitación Cuando Athanaël vuelve a su comunidad, le confiesa a su superior que el amor y el deseo e incluso se viste para la ocasión, sin renunciar al cilicio. Thaïs se presenta más hermosa por la cortesana no le dejan en paz. Palémon le dice que se lo advirtió. Athanaël vuelve a que nunca y Nicias le confiesa que Athanaël ha venido para «salvarla». La mujer se burla soñar con Thaïs, pero esta vez la ve moribunda y, sin pensárselo, decide ir a verla al con- del monje y lo desafía en nombre de Venus. vento, convencido de su muerte inminente.

III cuadro. Convento de las Hijas Blancas. Segundo acto Thaïs agoniza mientras sus hermanas intentan consolarla y encomendar su alma a Dios. I cuadro. Casa de Thaïs, en Alejandría. Athanaël entra desesperado y comprueba que su visión era cierta; al verla moribunda, le La cortesana, que disfruta de la vida y los placeres, reflexiona sobre lo efímero de la juven- confiesa que la quiere de todo corazón y que la fe no es nada comparado con su amor. tud y la belleza. Athanaël se presenta para decirle que todavía la quiere, pero ahora solo Pero ella recuerda su conversión y ya parece no escucharlo, sumida en una visión mística; espiritualmente (a pesar de que íntimamente la desea), y le explica que se ganará la vida al aceptar su abrazo describe en éxtasis que se le abren las puertas del cielo justo cuando eterna si abandona la mala vida, renuncia a las riquezas terrenales y opta por la fe cristiana muere en brazos del único hombre que la quiso de verdad. como esposa de Jesús. Thaïs se vuelve a reír del monje, pero Athanaël la llena de dudas cuando le dice que, en lugar de una vida eterna, se puede ganar una muerte terrible.

Entre ambos cuadros se escucha la famosa Méditation de Thaïs, momento en el que la Pablo MELÉNDEZ-HADDAD prostituta decide cambiar de vida. Periodista y crítico musical

II cuadro. Exterior de la casa de Thaïs. Athanaël monta guardia a las puertas de la casa de la cortesana, ahora convencida de se- guirlo después de ver la obstinación del monje. Le pregunta si, una vez abandone su casa y sus posesiones («quemarlas» para expiar la vida abyecta), se puede quedar con un ídolo FRA THAÏS

2ème tableau. Extérieur de la maison de Thaïs. Synopsis Athanaël monte la garde aux portes de la maison de la courtisane, maintenant convaincue Comédie lyrique en trois actes et sept tableaux avec la musique de Jules Massenet et le de le suivre après avoir constaté l’obstination du moine. Elle lui demande si, une fois qu’elle livret de Louis Gallet d’après le roman éponyme d’Anatole France. Représentée pour la aura abandonné sa maison et ses possessions (« les brûler » pour expier sa vie abjecte), première fois à l’Opéra de Paris le 16 mars 1894. Première au Festival Castell de Peralada. elle peut néanmoins conserve une idole qui représente Eros, un cadeau de Nicias, mais Athanaël la détruit lui-même. Décidée à changer de vie, Thaïs accepte que le feu « purifi- cateur » détruise sa maison. Les amis de Nicias commencent à lapider le moine et la cour- Premier acte tisane. Mais ceux-ci sont sauvés par le propre Nicias –surpris par la décision de la jeune 1er tableau. Thébaïde, région romaine de l’Égypte. femme mais la respecte néanmoins–, qui lance des pièces de monnaie à la foule, moment Sur les bords du Nil, des moines de la communauté cénobite dirigés par Palémon reçoi- auquel Thaïs et Athanaël en profitent pour s’échapper. vent leur compagnon Athanaël, qui explique qu’il s’est vu troublé dans sa retraite par les apparitions dans ses rêves de la belle Thaïs, une courtisane fidèle au culte au Vénus de la ville d’Alexandrie, qui l’avait séduit quelques années auparavant. Le moine pense qu’il Troisième acte s’agit d’un signal de Dieu qui le pousse à convertir Thaïs à la véritable foi, le christianisme, Premier tableau. Un oasis dans le désert d’Égypte. malgré la méfiance de Palémon, qui insiste sur le fait qu’il voit tout cela comme une erreur. Les deux fugitifs tentent de traverser le désert afin de pouvoir laisser Thaïs dans le couvent Athanaël rêve à nouveau de la courtisane et interprète que la conversion est possible grâce des Filles Blanches. Elle, très fatiguée, se rafraîchit à la fontaine d’un oasis et, bien qu’Atha- à l’amour de Dieu. naël ait insisté que la souffrance qu’elle vit maintenant convient à la jeune femme, ainsi qu’une nouvelle vie de piété et de repentir, tous deux ne peuvent éviter de ressentir qu’ils 2ème tableau. Maison de Nicias, Alexandrie, Égypte. s’aiment. Il baise les blessures de ses pieds. Thaïs réfléchit et se montre reconnaissante de Nicias, un noble alexandrin qui est maintenant l’amant de Thaïs, reçoit Athanaël dans son ces retrouvailles avec le moine avant d’arriver au couvent, où elle est accueillie par Albine, palais. Il avait noué avec lui une grande amitié dans le passé, avant que ce dernier n’aban- la mère supérieure, et les jeunes filles qui deviendront ses sœurs. Athanaël leur confie donne la vie mondaine. Nicias rit de la nouvelle foi d’Athanaël, essaie de le tenter avec ses Thaïs et elle se sépare de lui en lui baisant les mains et en le remerciant de « l’avoir sauvée esclaves Crobyle et Myrtale et le convie à une fête dans laquelle Thaïs interviendra dans le ». Athanaël fait alors ses adieux définitifs à la jeune femme. spectacle, sans omettre de l’avertir qu’il fasse attention à la vengeance de Vénus. Le moine accepte l’invitation et s’habille même pour l’occasion, sans renoncer pour autant au cilice. 2ème tableau. Thébaïde, région romaine en Égypte. Thaïs apparaît plus belle que jamais et Nicias lui avoue qu’Athanaël est venu pour « la sau- Lorsqu’Athanaël revient dans sa communauté, il avoue à son supérieur que l’amour et le ver ». La femme se moque du moine et le défie au nom de Vénus. désir pour la courtisane ne cessent de le torturer. Palémon lui dit qu’il l’avait averti. Athanaël rêve une fois encore de Thaïs mais, cette fois, il la voit moribonde et, sans hésiter, il décide d’aller la voir au couvent, convaincu de sa mort imminente. Deuxième acte 1er tableau. Maison de Thaïs, à Alexandrie. 3ème tableau. Couvent des Filles Blanches. La courtisane, qui jouit de la vie et les plaisirs, réfléchit sur le caractère éphémère de la Thaïs agonise alors que ses sœurs tentent de la consoler et de confier son âme à Dieu. jeunesse et de la beauté. Athanaël se présente pour lui dire qu’il l’aime encore mais seu- Athanaël entre désespéré et constate que sa vision était vraie ; la voyant moribonde, il lui lement maintenant sous une forme spirituelle (bien qu’il la désire dans son for intérieur). avoue qu’il l’aime de tout son cœur et que la foi n’est rien à côté de son amour. Mais elle Il lui explique qu’elle gagnera la vie éternelle si elle abandonne cette vie dissolue, renonce rappelle sa conversion et semble ne pas l’écouter, plongée dans une vision mystique ; en aux richesses terrestres et opte pour la foi chrétienne comme épouse de Jésus. Thaïs se acceptant son étreinte, elle décrit en extase que les portes du ciel s’ouvrent pour elle et elle moque une fois encore du moine, mais Athanaël l’emplit de doutes lorsqu’il lui dit que, au meurt alors dans les bras du seul homme qui l’ait vraiment aimée. lieu d’une vie éternelle, elle peut s’exposer à une mort terrible.

Entre les deux tableaux, on écoute la célèbre Méditation de Thaïs, moment auquel la pros- Pablo MELÉNDEZ-HADDAD tituée décide de changer de vie. Journaliste et critique musical ENG THAÏS Story summary possessions (“burn them” to atone for her wicked life), she can keep an idol depicting Eros, Comédie lyrique in three acts and seven tableaux with music by Jules Massenet and libretto a gift from Nicias, but Athanaël destroys it. Determined to change her life, Thaïs allows the by Louis Gallet based on a novel by Anatole France. Premièred at the Ópera de Paris on 16 “purifying” fire to destroy her house. Nicias’ friends start to stone the monk and the courte- March 1894. Première at the Castell de Peralada Festival. san, who are saved by Nicias himself, who, surprised at the girl’s decision, finally respects it and throws coins at the crowd, allowing Thaïs and Athanaël to escape Act 1 Scene 1. Thébaïde, a Roman region of Egypt. Act 3 On the banks of the River Nile, a group of Cenobite monks led by Palémon receive their Scene 1. A desert oasis in Egypt. companion Athanaël, who tells of how his rest has been disturbed by the apparitions he The two fugitives attempt to cross the desert to take Thaïs to the Convent of the White Sis- has had in dreams of the beautiful Thaïs, a courtesan loyal to the cult of Venus in the city ters. Exhausted, she cools herself at a spring in an oasis and, despite Athanaël insisting that of Alexandria who seduced him years earlier. The monk believes that it is a sign from God, she merits the suffering she is experiencing and a new life of piety and penance, neither of urging him to convert Thaïs to the true faith, Christianity, despite the concerns of Palémon, them can stop feeling love for each other. He kisses the wounds on her feet. Thaïs reflects who insists that he feels it would be a mistake. Athanaël dreams of the courtesan again, and is grateful for the re-encounter with the monk before they come to the convent, where interpreting that her conversion is possible thanks to the love of God. Albine, the Mother Superior, and the women who will become her sisters take her in. Atha- naël entrusts Thaïs to them and she says farewell to him by kissing his hands and thanking Scene 2. The House of Nicias, Alexandria, Egypt. him for “saving her”. Athanaël says farewell to her for the last time. Nicias, an Alexandrian nobleman who is now Thaïs’ lover, receives Athanaël at his palace, with whom he began a great friendship in the past, before Athanaël gave up the earthly Scene 2. Thébaïde, a Roman region of Egypt. world. Nicias laughs at Athanaël’s new-found faith, tries to tempt him with his slaves Crob- When Athanaël returns to his community, he confesses to Palémon that his love and desire yle and Myrtale, and invites him to a feast where Thaïs will be performing, also warning him for the courtesan will not leave him in peace. Palémon tells him that he did warn him. Atha- to beware of the vengeance of Venus. The monk accepts the invitation and even dresses naël dreams of Thaïs again, but this time he sees her dying, and without giving it a second for the occasion, without renouncing his asceticism. Thaïs appears more beautiful than thought, he decides to go and see her at the convent, convinced she is about to die. ever and Nicias confesses to her that Athanaël has come to “save her”. The woman mocks the monk and challenges him in the name of Venus. Scene 3. Convent of the White Sisters. Thaïs is dying while her sisters try to comfort her and commend her soul to God. Athanaël enters in despair and sees that his vision was true; seeing her dying, he confesses to her Act 2 that he loves her with all his heart and that faith is nothing compared to his love. But she re- Scene 1. The House of Thaïs, in Alexandria. calls her conversion and appears not to hear him, immersed in a mystical vision; accepting The courtesan, who enjoys life and its pleasures, ponders on the fleeting nature of youth his embrace, she describes an ecstasy as the doors to heaven open just as she dies in the and beauty. Athanaël enters to tell her that he still loves her, but now only spiritually (des- arms of the only man who truly loved her. pite desiring her intimately), while telling her that she will gain eternal life if she gives up her bad ways, renounces earthly riches and chooses the Christian faith as a bride of Jesus. Once again, Thaïs laughs at the monk, but Athanaël fills her with doubt when he says that instead of eternal life, she could earn herself a terrible death. Pablo MELÉNDEZ-HADDAD Between the two scenes, we hear the famous Méditation of Thaïs, which is when the pros- Journalist and music critic titute decides to change her life.

Scene 2. Outside the House of Thaïs. Athanaël stands guard at the doors to the courtesan’s house. She has now resolved to fo- llow the monk after seeing his determination. She asks him if, after leaving her house and Patrick FOURNILLIER director d’orquestra

Ha estat director musical de l’Òpera de Saint-Étienne des del 1988 i, l’any 1990, va fundar la Biennale Massenet, de la qual va ser director musical fins al 2006, contribuint a l al redescobriment de nombroses obres del compositor, com ara , , Cléopâtre, Roma, Thérèse, Cendrillon, Chérubin, Hérodiade, el ballet Cigale i l’oratori La Vièrge. A l’Òpera de Saint-Étienne, va dirigir obres del repertori italià i francès, com Un ballo in maschera, Otello, Rigoletto, La traviata, Il barbiere di Siviglia, Norma, Carmen o Dialogues des carmélites. Entre 1996 i 2001 va ser director musi- cal de la Simfònica Arturo Toscanini de Parma. Ha estat convidat habitual de les orquestres internacionals més importants i les dels teatres lírics de més renom, com la Filharmònica de Radio France, Deutsche Oper Berlin, Bayerische Staatsoper, Orquestra Nacional de Bèlgica, Simfònica de la BBC, Orchestre de la Suisse Romande, Teatro alla Scala, Òpera de Los Ange- les, Orquestra del Royal Concertgebouw i la Metropolitan Orchestra de Nova York. El 1989 el van triar per dirigir la reinauguració de l’Opéra-Comique amb l’Orquestra de l’Òpe- ra de París. L’any 1991 Riccardo Muti el va convidar a dirigir La Muette de Portici d’Aubers al Festival de Ravenna. Va dirigir Manon a l’Staatsoper de Berlín i a l’Òpera de Niça, Medea al Festival de Martina Franca, Pagliacci al Maggio Musicale Fiorentino, Lakmé al Concert- gebouw d’Amsterdam, La sonnambula i La bohème a l’Òpera de Roma, i també l’Orquestra Simfònica Nacional de la Xina a Pequín. El 2009 va dirigir Cyrano de Bergerac al Théâtre du Châtelet amb Plácido Domingo i Carmen a l’Arena de Verona, Tosca a La Fenice de Venècia, Le nozze di Figaro a l’Òpera de Washington, Les contes d’Hoffmann a San Francisco, Carmen Consum mixt 5,6-7,8 (l/100 km) i emissions de CO 148-184 (g/km). 2 a la primera temporada de la Royal Muscat a Oman i L’étoile de Chabrier a la National Dutch Opera. També ha dirigit Don Giovanni, La damnation de Faust i Carmen a la Dresden Semperoper; Nou CLS. Iphigénie en Tauride, Turandot i Thaïs a València; Hamlet i Louise a Estrasburg; La traviata a Ravenna; Lucia di Lammermoor i Carmen a Stuttgart; Rigoletto al Teatro Regio de Torí; Ma- La teva pròxima aventura. non Lescaut a Varsòvia i a Dresden; Aida a Amsterdam i a Mannheim; i Don Pasquale a Oslo. Li interessen molt les estrenes de compositors contemporanis i ha dirigit obres d’André Joli- La millor experiència és aquella que encara no has viscut. Comença a fer-ho amb el nou CLS, Quatre-vingt-treize un coupé de proporcions perfectes que amplia el concepte d’esportivitat gràcies a la figura vet, Henri Dutilleux, François Bernard Mâche i Luciano Berio, a més dels elegant que presenta. La comoditat de l’interior i la seva personalitat externa, d’Antoine Duhamel per al bicentenari de la Revolució Francesa. Va debutar a La Scala el creen un model salvatge i innovador que brilla amb llum pròpia gràcies al sistema 1994 amb el ballet L’histoire de Manon on també ha dirigit diversos ballets i òperes. LED High Performance. Simplement agafa aire i gaudeix de la teva pròxima aventura. Els anys 2015 i 2016 va dirigir, entre d’altres, Carmen al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Aida a Varsòvia, Rigoletto a Bogotà, Thaïs al Festival de Salzburg i Giselle de gira amb La Scala a la Xina. El 2017 va dirigir Romeo i Julieta a Milà, Carmen a Hèlsinki i a Hamburg, Thaïs a Barcelona. Properament dirigirà al Festival d’Hèlsinki a Finlàndia, La traviata a Seül, un concert a La Scala amb l’Orquestra La Verdi, Manon a San Francisco, Pelléas et Mélisande a Varsòvia, Thaïs i Romeo i Julieta al NCPA de Pequín, Aida a Dubai amb l’Òpera Nacional de Varsòvia, Il trovatore a Hèlsinki i Il corsaro a La Scala de Milà.

165x235 FCP Anuncios catalan.indd 1 28/6/18 12:59 anunci 1819_localitats_peralada.pdf 1 10/07/2018 11:42

JA A LA NOVA TEMPORADA VENDA DEL LICEU 2018-2019 UN ANY MÉS, Ermonela APASSIONA’T` JAHO PER L’OPERA Guanyadora del Premi dels Lectors als Premis Internacionals d’Òpera 2016

Ermonela Jaho, que ara resideix a Nova York, va néixer a Albània i les primeres classes de cant les va rebre amb només 6 anys. Als 14 la van dur per

PATRICIA RACETTE PATRICIA primer cop a l’Òpera de Tirana, on va escoltar La traviata i es va proposar convertir-se en cantant d’òpera. Als 19 anys, Jaho va obtenir una beca per estudiar amb Katia Ricciarelli a Màntua i, un any DON QUIXOT KÀTIA KABÀNOVA més tard, es va traslladar a Roma per continuar els COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA LEOŠ JANÁCˇEK estudis a l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia. C Setembre Novembre Durant els anys següents, va guanyar concursos

M de cant a Milà, Ancona i Rovereto.

Y Totes les crítiques destaquen les interpretacions brillants d’Ermonela Jaho i la seva identi- ficació excepcional amb els papers que interpreta. Durant l’últim any, se l’ha ovacionat des CM de Sydney fins a Londres; el Daily Telegraph d’Austràlia l’ha descrit com «un fenomen im- MY parable» , The Independent com «la millor Madama Butterfly que Londres ha vist en anys» i

CY l’alemany Die Welt l’ha descrit a Munic com «l’estrella indiscutible de la vetllada». JAVIER CAMARENA CMY De tot el món Ermonela Jaho rep peticions per actuar i se la reconeix en especial per les seves interpretacions de Violetta (La traviata), Madama Butterfly i Suor Angelica (Il tritti- K co). Aquesta temporada la seva Suor Angelica ja s’ha sentit a la Bayerische Staatsoper de Munic; Violetta al Teatro Colón de , i la seva Madama Butterfly, al Théâtre des I PURITANI L’ITALIANA IN ALGERI Champs-Élysées de París i a la Metropolitan Opera de Nova York. A més de les representa- VINCENZO BELLINI GIOACHINO ROSSINI cions de les heroïnes més famoses de l’òpera italiana, el repertori ampli i divers d’Ermonela Octubre Desembre Jaho abasta de Massenet a Offenbach –recentment ha cantat en l’estrena xinesa de Thaïs a Pequín i debutarà a l’Òpera Nacional dels Països Baixos com a Antonia (Les contes d’Hoff- mann)–, i també obres d’Auber, Bizet, Chabrier, Gounod, Händel, Milhaud, Mozart, Poulenc, Prokófiev, Rimski-Kórsakov, Johann Strauss, Stravinsky i Txaikovski. A la inauguració de la temporada 2018-19 la veurem debutar en el paper de Valentine a Les huguenots de Meyerbeer a París i cantar Anna en la versió d’un únic acte de Le Villi de Puccini presentada per Opera Rara a Londres, que no s’ha sentit en públic des del 1884. AINHOA ARTETA AINHOA L’enregistrament amb Opera Rara de Zazà de Leoncavallo li va valer la nominació al Premi Internacional d’Òpera el 2017. Debuta al Festival de Peralada l’estiu de 2017 com a protagonista de Madama Butterfly. CANDIDE versió concert MADAMA BUTTERFLY LEONARD BERNSTEIN GIACOMO PUCCINI www.ermonelajaho.com Octubre Gener

CONSULTA TOTA LA PROGRAMACIÓ A MIRA EL VIDEO DE LA TEMPORADA liceubarcelona.cat bit.ly/Liceu-1819 Plácido DOMINGO

Cantant, director d’orquestra, gestor. El llegendari Plácido Domingo ha actuat en la seva llarga ca- rrera a les sales d’òpera més importants del món i ha realitzat una quantitat inigualable d’enregis- traments, de les quals més de 100 són òperes senceres guanyant 12 Grammy, incloent-hi tres

© Pedro Walker Grammys Llatins. Ha realitzat més de 50 pro- duccions en vídeo i ha estat guardonat amb dos Emmy, a més de ser el protagonista de tres pro- duccions operístiques per al cinema: La traviata i Otello de Franco Zeffirelli i Carmen de Fran- cesco Rosi. La seva veu s’ha sentit en diverses pel·lícules i dibuixos animats. La seva Tosca rodada en els escenaris originals a Roma va ser vista per més de mil milions de persones de 117 països. També va cantar Rigoletto en directe des de Màntua a tot el món. Ha participat en diverses cerimònies inaugurals de Jocs Olímpics arribant a audiències tele- visives de gairebé dos mil milions d’espectadors. Ha obert la temporada de la Metropolitan Opera de Nova York en 21 ocasions superant l’antic rècord de Caruso, amb 17 nits d’ober- tura. Ha dirigit més de 500 funcions d’òpera a tot el món, des de Londres a Tòkio, a més de concerts simfònics amb orquestres de renom com les Filharmòniques de Viena i Berlín, rea- litzant a més múltiples enregistraments des del pòdium. Ha estat inclòs en el Llibre Guinness dels Rècords pel seu ampli repertori i per haver rebut 101 trucades a escena després d’una representació d’Otello a la Staatsoper de Viena. Les seves aparicions amb els seus col·legues Josep Carreras i són també llegendàries i van marcar una època. Com a gestor i programador, entre d’altres esdeveniments, va ser director musical de l’Expo de Sevilla i ha participat en la consolidació d’importants companyies operístiques nord-ame- ricanes com a director general de la Washington National Opera i de l’Òpera de Los Angeles, de la que és director general. Nascut a Madrid de pares artistes de la sarsuela, es va traslladar a Mèxic amb vuit anys. Es va formar al Conservatori de la Ciutat de Mèxic, va debutar a Monterrey com Alfredo a La travia- ta i va començar la seva carrera a l’Òpera Nacional d’Israel. El 1966 va crear el paper principal a l’estrena de Don Rodrigo de Ginastera a la i dos anys més tard va de- butar a la Metropolitan Opera, on ha intepretat més de 800 funcions. El seu repertori inclou òpera italiana, francesa i alemanya, a més de dedicar-se també a la sarsuela i a l’òpera russa i barroca. Ha estrenat noves obres contemporànies com de Tan Dun, Divi- nas palabras d’Anton García Abril, Nicholas and Alexandra de Deborah Drattell o Il Postino de Daniel Catán, amb ell recreant la figura del poeta xilè Pablo Neruda. Des de 1993 promou cantants joves amb el seu concurs mantenint diversos pro- grames per a noves veus com el del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau dels Arts de València. Posseeix múltiples condecoracions i reconeixements, així com diver- sos doctorats Honoris Causa. Va debutar al Festival Castell de Peralada el 1991 amb Otello i ha tornat en diverses ocasions. © Rebecca Fay Michele

GUIA MICHELIN 2018 ANGELINI

Entronat pel Dallas Morning News com un artista que «exhibeix una veu d’una bellesa sedosa i amb una agilitat elegant», Michele Angelini va debutar al Festival Rossini de Pesaro com a Comte Libenskof a Il viaggio a Reims i ha emocionat els públics dels principals escenaris amb el repertori operístic de Bellini, Donizetti, Gluck, Mozart i Rossini. Ha debutat a quatre dels teatres lírics més importants del món durant la temporada 2017- 18 amb Ramiro de La Cenerentola al Municipal de Santiago de Xile; amb Almaviva en una nova producció de Laurent Pelly d’Il barbiere di Siviglia al Théâtre des Champs-Élysées de París; Nicias a Thaïs al Teatro Real de Madrid, i tant Narciso a la producció de Christoph Loy d’Il turco in Italia amb direcció d’orquestra d’Antonello Allemandi com Idreno en la producció de David Alden de Semiramide sota la batuta de Riccardo Frizza a la Bayerische Staatsoper. A la Metropolitan Opera es va presentar com a Ruodi en una nova producció de Guillaume Tell amb direcció d’orquestra de Fabio Luisi i va cantar Argirio de Tancredi a l’Òpera de Fi- ladèlfia. També es va unir a Antony Walker a la Washington Concert Opera per a la gala del 30è Aniversari. De les últimes temporades es pot destacar el seu paper principal a l’Orphée et Eurydice de Gluck a la Royal Opera de Londres amb direcció de John Eliot Gardner que també va interpretar a Hamburg i a Versalles. A més a més, ha cantat Il barbiere di Siviglia a la Royal Opera House, Covent Garden, a l’Sta- atsoper im Schiller Theater Berlin, a l’Òpera Reial de Suècia i a les companyies d’òpera de Bilbao, Nova Orleans, Pittsburgh i Sevilla; Il viaggio a Reims al Maggio Musicale Fiorentino; L’italiana in Algeri al Teatro Comunale de Bolonya, a l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera i a l’Òpera d’Atlanta; Così fan tutte, al Teatro dell’Opera di Roma, i l’estrena mundial de Frühlings Erwachen de Benoît Mernier al Théâtre Royal de la Monnaie. Ha interpretat Don Giovanni al Covent Garden, a l’Òpera Reial de Suècia i al Festival de Sa- vonlinna; La Cenerentola a l’Òpera de Fort Worth i Colorado; Il turco in Italia a la Deutsche Oper am Rhein; La gazza ladra al Festival de Glimmerglass; La sonnambula a la Florida Grand Opera; Il sogno di Scipione amb la Gotham Chamber Opera i Le roi malgré lui al Bard Sum- Un món de sensacions a l’espai gastronòmic merscape. by Xavier Sagristà i Toni Gerez En concerts ha debutat al Rheingau Musik Festival interpretant l’Stabat Mater de Rossini; Rodrigo de l’Otello de Rossini i Moïse et Pharaon al Carnegie Hall; Gennaro a Lucrezia Borgia al Bel Canto at Caramoor; la Petite Messe Solennelle de Rossini al Lincoln Center i El Messies de Händel al Kennedy Center i a la Royal Opera d’Oslo. Ha rebut el primer premi del Concurs del Festival d’Òpera de Savonlinna del 2010, el primer premi del Concurs de Cant de la Fundació Gerda Lissner el 2012, el premi principal de l’Ope- Reserves: Tel. +34 972 52 20 40 - www.castellperaladarestaurant.com ra Index Award 2013 i un premi d’estímulo al talent a la memòria de Charles Anthony de la Fundació George London. Enguany debuta al Festival Castell de Peralada.

ANUNCI PROGRAMES DE MÀ CASTELL PERALADA RESTAURANT.indd 1 17/7/18 9:21 Elena COPONS

Va estudiar cant a Barcelona amb Dolors Aldea i posterior- ment al Conservatori de Viena amb Helga Wagner i Sylvia Greenberg. Paral·lelament va cursar els estudis de Lied i oratori amb Birgit Steinberger i Carolyn Hague finalitzant ambdues titulacions amb les màximes qualificacions. El

© Berta Tiana © Berta 2006 va rebre el Premi a la millor cantant del Curs Inter- nacional de Música Isaac Albéniz, impartit por Ana Lui- sa Chova i el 2007 fou guardonada amb el segon premi del Stuttgart Internationaler Lied Wettbewerb Hugo Wolf. Des del 2008 és invitada habitual a les temporades del Gran Teatre del Liceu on properament interpretarà Le nozze di Figaro (Susanna). També ha participat en C produccions del Teatro Real, del Musikwerkstatt Wien i de la Kammeroper Graz. Als festivals M Carinthischer Sommer i Musiktheatertage Wien va protagonitzar les estrenes austríaques de

Y Passion and Resurrection de J. Harvey i de disPLACE de J. Magrané / R. García-Tomás. Amb un ampli repertori de concert, que inclou les obres més significatives de totes les èpoques, CM ha actuat a nombroses sales de concert i teatres d’òpera de prestigi com el Musikverein i la MY Konzerthaus de Viena, el Theater an der Wien, L’Auditori i el Palau de la Música Catalana de CY Barcelona i l’Auditorio Nacional de Música de Madrid.

CMY Ha col·laborat amb la majoria d’orquestres espanyoles i amb altres d’internacionals com ara

K la Staatskapelle Weimar, I Solisti Veneti, RSO Wien, Münchner Symphonikern, Camerata Salzburg i Wiener Kammerorchester, treballant conjuntament amb directors com Neville Marriner, Claudio Scimone, Leopold Hager, Paul Daniel, Harry Bicket, Sebastian Weigle, Ivor Bolton, Marc Piollet, Antoni Ros-Marbà i Josep Pons, entre molts d’altres. Des dels inicis de la seva carrera ha mostrat especial interès pel gènere del Lied. Juntament amb Roger Vignoles, Sholto Kynoch i Deirdre Brenner va participar a The Schubert Project al Holywell Music Room d’Oxford i al Kings Place de Londres. Amb Marcelo Amaral ha can- tat al cicle Der Ganze Hugo Wolf de Stuttgart, dedicat a la interpretació integral dels Lieder d’aquest compositor. Els recitals de presentació a L’Auditori i al Palau de la Música Catalana el 2015 varen ser lloats per la premsa, així com també el seu debut a la Schubertíada de Vilabertran. A més a més d’oferir nombrosos recitals a la Península amb Jordi Armengol i Francisco Poya- to ha cantat a la Goldener Saal i la Gläserner Saal del Musikverein, a la Liederhalle de Stutt­ gart, al Foyer del Gran Teatre del Liceu, a la Universitat de Música Hanns Eisler de Berlin i als festivals Ludwigsburger Schlossfestspiele i Mosaïque a Viena. Ha participat en transmissions radiofòniques de l’ORF, Catalunya Música i RNE, així com en produccions televisives de TV3 y Medici TV. Enregistraments de CD y DVD documenten una part de la seva activitat professional. El disc Impressions amb obres de Toldrà, on interpreta el cicle para soprano i orquestra La rosa als llavis amb l’OBC i el Mestre Antoni Ros-Marbà, va ser escollit pels Premis Enderrock 2013 com a millor CD de clàssica. © Zabet Photo

GMT-Master II Lidia Diseñado para indicar simultáneamente la hora en dos husos horarios. Es la elección perfecta para quienes recorren el mundo con estilo y elegancia. No solo marca el tiempo. Marca su época. VINYES CURTIS

Nascuda a Barcelona, finalitza amb la més alta qualificació la carrera de violí al Conservatori Superior del Liceu i estudia cant líric amb Jorge Sirena. S’especialitza en Música Antiga al Conservatoire National de Toulouse i a la Schola Cantorum Basiliensis. Com a violinista ba- rroca ha col·laborat en formacions com ara l’Ensemble Baroque de Limoges i Al Ayre Espa- ñol. Guanya el concurs de la Bachwoche de la Bachakademie Stuttgart 2013 convertint-se des de llavors en una de les solistes habituals de Helmuth Rilling per interpretar passions, cantates, misses i l’Oratori de Nadal de Bach de gira per escenaris emblemàtics. Cantant aquest mateix repertori també col·labora amb Sigiswald Kuijken a Amsterdam i de gira pel Japó. És la solista habitual a les cantates de Bach amb Kay Johannsen a Stuttgart. Debuta amb l’Orquestra Nacional d’Espanya convidada per Josep Pons a cantar l’Atlàntida de Manuel de Falla, conjunt amb el que també ha interpretat el Rèquiem de Mozart i Elektra de Strauss sota la direcció de David Afkham. Interpreta a Goffredo de Rinaldo al Festival Via Stellae, dirigit per l’arpista Manuel Vilas, amb qui també forma un duo i ha gravat un disc de Tons Humans del segle XVII espanyol per a Naxos. Al Liceu debuta com Ascanio en Benvenuto Cellini de Berlioz sota la batuta de Josep Pons i la direcció escènica de Terry Gilliam; és Emilia en l’Otello de Rossini al costat de Gregory Kunde i Jessica Pratt, dirigits per Christopher Franklin. El Théâtre des Champs-Élysées de París la descobreix sent Zulma a L’Italiana in Algeri sota la direcció de Jean-Claude Malgoire. Debuta al Teatre Campoamor d’Oviedo sent Sièbel en Faust, al Teatro de La Zarzuela canta Cofieta en Iphigenia en Tracia de José de Nebra, al Teatro Real una nova producció de Claus Guth de Rodelinda (Eduige) dirigida per Ivor Bolton i al Festival de Savonlinna canta I puri- tani amb la companyia madrilenya. Recentment ha gravat per al segell discogràfic Harmonia Mundi el paper de Pepa de Goyescas de Granados dirigida per Josep Pons al costat de la BBC Symphony Orchestra. Ha tornat al Teatro Real ara al costat de Plácido Domingo amb Thaïs i inaugurarà la tempora- da del Liceu 2018-2019 en la producció de I puritani i L’Italiana in Algeri. Kazushi Ono la con- vida a cantar la Novena Simfonia de Beethoven al costat de l’OBC després de la seva exitosa prestació fa un any a la mateixa obra sota la direcció de Gustavo Dudamel.

oyster perpetual GMT-MASTER II

AF PM 165X235+5 PERE QUERA CROWN18 M126715CHNR-0001.indd 1 3/7/18 16:32 NITS D’ÒPERA Jean les millors òperes a les noves suites de l’hotel peralada TEITGEN

El seu ampli repertori va del barroc (Cadmus et Hermione i Bellérophon de Lully, Venus et Adonis de Desmaret, Pirame et Thisbé de Rebel i Fran- coeur amb direcció d’escenografia de Mariame Clément a Nantes, Castor et Pollux al Théâtre des Champs-Elysées...) fins a la música del segle XX (L’amour des trois oranges a Florència i Ginebra, Wozzeck, Der König Kandaules, The Wedding de Stravinsky a Nancy, Œdipe a La Monnaie de Brussel·les, The Rape of Lucretia a Nantes i Midsummer night’s dream a Nancy...) sense oblidar Mozart (La clemenza di Tito, Così fan tutte, Don Giovanni...). Li agrada enormement el gran repertori italià: Puccini (La bohème), Rossini (Il barbiere di Siviglia), Donizetti (Lucia di Lammermoor)... Per la seva veu rica i forta, és conegut com un intèrpret aclamat de les òperes de Verdi (Nabucco, Macbeth, Rigoletto, Simon Boccanegra, Aida, Macbeth) i del repertori francès (La muette de Portici d’Auber a l’Opéra Comique, L’é- toile a Bergen, Arkel a Pelléas et Mélisande, Abimelech a Samson et Dalila al Grand Théâtre de Ginebra, Scaurus a Les Barbares de Saint-Saëns). Ha estat convidat als teatres lírics més prestigiosos com el Theater an der Wien, Grand Théâ- tre de Ginebra, La Monnaie de Brussel·les, Covent Garden, Maggio Musicale Fiorentino i a ciutats com a Bergen, Utrecht, Dublín, Luxemburg, Lausana o Lieja. A França ha actuat a l’Opéra-Comique i a les òperes de Versalles, Avinyó, Tolosa, Nantes, Marsella, Niça, Nancy, Estrasburg i al festival Chorégies d’Orange. Ha cantat sota la batuta de directors com ara M. Plasson, H. Niquet, C. Rousset, L. Langrée, L. Hussain, E. Pidò, A. Pappano… Recentment va debutar com a Banco (Macbeth); també ha cantat Rheingold (Fasolt) a Du- blín, La bohème (Colline) a Montpeller, Lucrezia Borgia, Guillaume Tell (Melchtal) i La vestale de Spontini a La Monnaie de Brussel·les, Lucia di Lammermoor a Nancy, Les pêcheurs de perles a Estrasburg i a Nancy, Un ballo in maschera a Orange, Les vêpres siciliennes al Covent Garden, Roméo et Juliette (Frère Laurent) a Montecarlo i a Oman, Don Giovanni (Leporello) a Bergen, Rouen, Versalles i Oman, Lohengrin (Heinrich) a Rouen i a Nantes, Carmen a les Chorégies d’Orange i al Teatro Real de Madrid, Persée de Lully a Metz, a Versalles i al Théâtre des Champs-Elysées, Proserpine de Saint-Saëns a Munic i a Versalles, Il ritorno d’Ulisse in patria, Pelléas et Mélisande (Arkel) i Carmen al Théâtre des Champs-Elysées, Les troyens don giovanni · madama butterfly · la bohème · otello · andrea chénier · turandot · carmen · la traviata amb l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg, entre d’altres. Té programat interpretar, Aida (Ramphis) a Nancy, Carmen al Covent Garden, Turandot (Ti- mur) a Marsella, La Gioconda (Alvise) a Brussel·les, Simon Boccanegra a Montpeller, Guillau- me Tell a l’Òpera de Lió, Les contes d’Hoffmann i Yvonne, princesse de Bourgogne a l’Òpera de París i L’enfance du Christ a la Philharmonie de París.

Rocabertí s/n - 17491 Peralada · Tel. 972 538 830 Fax. 972 538 807 www.hotelperalada.com NO ET Marifé PERDIS RES NOGALES LA TEVA GUIA DIGITAL Nascuda a Andoaín, realitza els seus estudis superiors de cant a Musikene (Centre Superior de música del País Basc) amb Maite Arruabarrena, Alejandro Zabala, Ana DEL FESTIVAL María Sánchez i Maciej Pikulski entre d’altres. Ha partici- pat en diversos cursos de perfeccionament vocal i reper- DESCARREGA’T GRATIS L’APP DEL FESTIVAL! tori amb mestres de la talla d’Ana Luisa Chova, Isabel Rey, Enrique Viana, Rubén Fernández Aguirre, Itziar Barredo o Ricardo Visus. Ha actuat en festivals com la Quinzena Mu- sical de Donosti, Festival de Granada i Festival Castell de Peralada. Ha treballat sota la batuta d’importants directors com ara Jesús López Cobos, Miquel Ortega, Friedrich Haider, Alberto Zedda, Lutz Köler, Eduardo López Banzo i José Ramón Encinar entre d’altres. Ha interpretat Le nozze di Figaro a Bilbao sota la direcció d’Emilio Sagi i Eduardo López Ban- zo, La traviata, Rigoletto, Die Zauberflöte i Don Giovanni a la temporada lírica Luis Mariano; Il Viaggio a Reims al Teatro Arriaga dirigida por Emilio Sagi i Alberto Zedda; Giulio Cesare a la temporada de ABAO-OLBE; Macbeth al Teatro Campoamor; a l’estrena de La casa de Bernarda Alba de Miquel Ortega; ha debutat al Teatro Real amb L’Italiana in Algeri sota la di- recció de Jesús López Cobos i Joan Font; també ha cantat a l’estrena de L’isola disabitata de Manuel García dirigida per Emilio Sagi i Rubén Fernandez Aguirre al Teatro Arriaga i al Teatro de La Maestranza; Carmen a l’Auditorio Baluarte de Pamplona; Mirentxu al Teatro Arriaga sota la direcció d’ Emilio Sagi i David Giménez Carreras; Parsifal dirigida per Vasily Petrenko a Santiago de Compostela; Il Trovatore al Campoamor d’Oviedo; L’Italiana en Algeri al Pala- cio Euskalduna; Carmen amb la Sinfónica de Castilla y León; El gato montés al Teatro de La Zarzuela, al Campoamor i a la Maestranza; i al concert del 25è aniversari de la reinauguració del Teatro Arriaga. També ha participat en Die Zauberflöte a l’Escorial i a la Quincena Musical Donostiarra; Macbeth al Teatro Real, Thaïs a la Maestranza, un Cuartito Lírico al Teatro Arria- ga, La forza del destino a ABAO-OLBE, El gato montés a Lisboa, Il Viaggio a Reims al Teatro Nacional São Carlos, El diablo en el poder a La Zarzuela, una gala de zarzuela al Teatro Arria- ga, un concert al Festival de Santander amb l’ Orquestra de Bilbao, Carmen a La Zarzuela, La traviata al Teatro Real, Carmen a Maó i L’isola disabitata als Teatros del Canal. També ha Nova guia digital interactiva amb la programació, articles, cantat les sarsueles Luisa Fernanda i La Dolorosa al Teatro Victoria Eugenia de San Sebastià. entrevistes, vídeos… i molt més! En oratori i concert te en repertori el Rèquiem de Mozart, Gloria de Vivaldi, el Oratori de Nadal de Saint-Saëns, la Passió segon Sant Mateu, Betulia Liberata de Gaetano Pugnani, el Stabat Mater de Pergolesi i la Missa de la Coronació de Mozart. Ha enregistrat l’òpera Otello de Verdi (Emilia) sota la direcció de Friedrich Haider. Les seves darreres actuacions inclouen Manon Lescaut i Il barbiere di Siviglia a Bilbao, Un avvertimento ai gelosi i Adriana Lecouvreur a Sevilla, Le cinesi i Los Elementos a la Fundación Disponible a Disponible a Juan March de Madrid, Carmen i La Cenerentola a Sant Sebastià, Thaïs a Barcelona i al Teatro Real de Madrid Madama Butterfly, Dead Man Walking i Thaïs, títol que interpreta aquesta nit al Festival Castell de Peralada.

ANUNCI PROGRAMES DE MÀ GUIA DIGITAL.indd 1 19/7/18 15:56 Sara © Javier del Real BLANCH Nascuda a Darmós (Tarragona), va començar Andrés els seus estudis de cant amb Isabel Cañas, con- tinuant-los amb Elisenda Cabero al Conservatori de Sabadell i més tard amb Enedina Lloris i Fran- cesca Roig. Va finalitzar els seus estudis superiors MASPERO al Conservatori del Liceu, amb Carmen Busta- Director del cor mante. Actualment estudia amb Mariella Devia. Al gener de 2016 va guanyar el 4t premi del Con- Va iniciar els seus estudis de piano i direcció orquestral al seu país natal, . A la Uni- curs Tenor Viñas, on va obtenir a més els premis al millor cantant espanyol, millor cantant versitat Catòlica de Washington DC va obtenir el doctorat en arts musicals. Va ser director català i millor intèrpret de sarsuela. del cor del Teatre Argentí de la Plata (1974- 1978) i més tard del Teatre Municipal de Rio de Després del seu debut a Lisistrata, d’Albert Carbonell, al Teatre Nacional de Catalunya i al Janeiro durant cinc temporades. El 1982 va ser director del cor del Teatre Colón de Buenos Mercat de Les Flors, va cantar Rowan de The Little Sweep de Britten al Teatre La Faràndula Aires i el 1987 va ocupar aquest càrrec a l’Òpera de Dallas. Posteriorment, i durant cinc tem- de Sabadell. porades, va ser director del cor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i entre 1998 i 2003 El 2013 va cantar a Barcelona Un ballo in maschera (Oscar) i Rita (Rita) de Donizetti; Il via- va tenir al seu càrrec el cor de l’Òpera de Frankfurt. El 2003 va ser nomenat, per iniciativa ggio a Reims (Delia i Contessa di Folleville) a Pesaro; La flauta màgica (Reina de la Nit) a de Zubin Mehta, director del cor de la Bayerische Staatsoper de Múnich. Ha col·laborat amb Sabadell i va participar en el projecte Das Lied der Frauen vom Fluss amb La Fura dels Baus. l’Accademia Nazionale di Santa Cecília de Roma diverses vegades. Des de 2010, convidat per Gerard Mortier, ocupa el càrrec de director del Cor Titular del Teatro Real. Des de llavors ha cantat L’occasione fa il ladro (Berenice) de Rossini i La serva padrona de Pergolesi al Teatre de Sarrià; L’Italiana in Algeri (Elvira), Il Vespro siciliano (Aurelia) de Lind­ paintner i Le comte Ory al Festival de Rossini a Wildbad (Alemanya), Don Pasquale a Castelló, Don Giovanni a Sabadell, La flauta màgica a Sevilla, Thaïs al Liceu, La Viejecita al Teatro de La Zarzuela de Madrid, Le coq d’or al Teatro Real i L’elisir d’amore al Campoamor d’Oviedo. Recents i futurs compromisos inclouen La flauta màgica a Salerno, Thaïs al Teatro Real i al Festival Castell de Peralada, Il Turco in Itàlia a Oviedo, L’Italiana in Algeri i L’enigma di Lea al Teatre del Liceu, L’elisir d’amore a Palma i L’Italiana in Algeri a Torí, a més de concerts i recitals a diferents ciutats espanyoles. Va debutar al Festival Castell de Peralada l’edició 2016 com a artista resident, protagonitzant l’espectacle I want to be a Diva de Marc Montserrat-Drukker i El Combattimento sota la di- recció escènica de Joan Anton Rechi. Va tornar l’edició 2017 per a interpretar el rol de Mara, mare de la Sugar a l’òpera La Straordinaria vita di Sugar Blood d’Alberto García Demestres. CORO TITULAR CORO TITULAR TEATRO REAL SOPRANOS I Beatriz De Gálvez BAIXOS TEATRO REAL Legipsy Álvarez Gleisy Lovillo Rubén Belmonte Carmen Arrieta Sara López Luis López Victoria González Ciara Thornton Ramón Cifuentes El Coro Intermezzo és el Cor Titular del Teatro Real des de setembre de 2010, sota la direc- Cristina Herreras Liliana Rugiero Carlos García ció, actualment, d’Andrés Máspero. Ha cantat sota la batuta de directors d’orquestra com ara Eugenia Enguita José Julio González Ivor Bolton (Jenůfa), Riccardo Muti (Rèquiem de Verdi), Simon Rattle (Sinfonia núm. 9 de Beethoven), Jesús López Cobos (Simon Boccanegra), Pedro Halffter (Cyrano de Bergerac), Aurora Parra TENORS I Manuel Lozano Tomas Hanus (Il barbiere di Siviglia), Titus Engel (Brokeback Mountain), Pablo Heras-Casado Pilar Moráguez José Alberto García Joseba Carril (Rise and Fall of the City of Mahagonny), Thomas Hengelbrock (La clemenza di Tito), James María Zapata César De Frutos Conlon (I vespri siciliani), Hartmut Haenchen (Lady Macbeth de Mtsensk), Sylvain Cambre- ling (Saint Francois d’Assise), Teodor Currentzis (Macbeth) o Alejo Pérez (La conquista de Mª Ángeles Pérez Alexander González Mexico), entre d’altres. Entre els directors d’escena amb els que ha actuat destaquen La Fura Rocío Ruiz Bartomeu Guiscafre Asistente: dels Baus, Robert Carsen, Emilio Sagi, Núria Espert, Peter Sellars, Alain Platel, Lluís Pas- Gaizka Gurruchaga Miguel Ángel Arqued qual, Dmitri Tcherniakov, Pierre Audi i Krzystof Warlikowski. Ha participat a les estrenes ab- soluts d’òperes com La página en blanco (Pilar Jurado), The Perfect American (Philip Glass) SOPRANOS II Ángel Álvarez o Brokeback Mountain (Charles Wuorinen). Des del 2011 acredita la certificació de qualitat Ana Mª Fernández José Carlo Marino Pianista: ISO 9001. María Fidalgo Álvaro Vallejo Abel Iturriaga Natalia Pérez Quintín Bueno Adela López Laura Suárez TENORS II Marina del Carmen Penas Charles Dos Santos Marta López Antonio Magno Pablo Oliva MEZZOSOPRANOS David Villegas Oxana Arabadzhieva David Romero Mª Dolores Coll David Plaza Miriam Montero Debora Abramowicz BARÍTONS Olgica Milveska Carlos Carzoglio Yun Park Sebastián Covarrubias Mª Jesús Gerpe Claudio Malgesini Elier Muñoz CONTRALTS Koba Sardalashvili Nazaret Cardoso Harold Torres Rosaida Castillo Igor Tsenkman © Javier del Real

L’Orquesta Sinfónica de Madrid és la titular del Teatro Real des de la seva reinauguració el 1997. Fundada el 1903, es va presentar al Teatro Real el 1904 dirigida per Cordelás. El 1905 va iniciar la col·laboració amb Arbós, que es va perllongar durant tres dècades, en què també ORQUESTA van ocupar el podi figures de la talla de Richard Strauss i Ígor Stravinsky. Des de la seva incorporació al Teatro Real com Orquesta Titular, el conjunt ha comptat amb la direcció musical de Luis Antonio García Navarro (1999-2002), Jesús López Cobos (2002- TITULAR 2010) i, actualment, la d’Ivor Bolton, juntament amb Pablo Heras-Casado com a principal director convidat i Nicola Luisotti com a director associat. A més de treballar amb tots els directors espanyols més importants, l’han dirigit mestres com TEATRO REAL ara Peter Maag, Pinchas Steinberg, Krysztof Penderecki, Mstislav Rostropóvitx, Armin Jor- dan, Peter Schneider, Kurt Sanderling, Semyon Bychkov, James Conlon, Renato Palumbo, Hartmut Haenchen, Thomas Hengelbrock, Jeffrey Tate i Mark Wigglesworth. Al Festival Castell de Peralada va debutar amb la sarsuela Luisa Fernanda de Moreno Torroba l’estiu del 2006 en una producció d’Emilio Sagi, amb Nancy Fabiola Herrera, Josep Bros i Carlos Álvarez com a protagonistes. ORQUESTA TITULAR TEATRO REAL

VIOLINS I Daniel Chirilov Héctor Hernández FAGOTS TROMBONS Gergana Gergova Ivan Görnemann Paula Brizuela Salvador Aragó** Alejandro Galán** CONCERTINO Felipe Rodríguez Francisco Alonso** Simeón Galduf ** Vesselin Demirev Rubén Mendoza CONTRABAIXOS Àlber Catalá* Sergio García* CONCERTINO INVITADO Pablo Quintanilla Fernando Poblete** Ramón M. Ortega** Gilles Lebrun** Victor Ardelean** Vitan Ivanov** (contrafagot) Malgorzata Wrobel** VIOLES Luis A. da Fonseca* TUBA Aki Hamamoto* Sergio Vacas** José Luis Ferreyra TROMPES Walter R. Stormont** Zograb Tatevosyan* Ewelina Bielarczyk** (P) Holger Ernst Ramón Cueves** Jan Koziol Wenting Kang* Silvia Costigan Fernando E. Puig** ARPES Farhad M. Sohrabi Leonardo Papa *(P) Bernhard Huber Manuel Asensi* Mickäele Granados** Mitchell S. Andersson Hanna Mª Ambros Andreu Sanjuán Héctor M. Escudero* Susana Cermeño** Wolfgang Izquierdo Josefa Lafarga Damián Tarín* Erik Ellegiers Emilian Szczy­giel FLAUTES TIMBAL Shoko Álex Rosales Pilar Constancio** TROMPETES Dionisio Villalba** Muraoka Vidor Vankay Aniela Frey** Andrés Micó** José Manuel Llorens** Alexander Morales Manuel Ascanio Jaume Martí* Francesc Castelló** Tomoko Kosugi ** Solista Oleg Krylnikov Gemma González (flautí) Ricardo García* PERCUSSIÓ Saho Shinohara * Ajuda de solista Laure Gaudrón Marcos García* Juan José Rubio** David Tena (P) Plaza provisional Olga Izsak OBOÈS Esaú Borredá** Santa-Mónica Mihalache Cayetano Castaño** Gabor Szabo SOL DE VIOLONCEL Guillerrno Sanchís** Mayumi Ito Els percussionistes de l’OMS utilitzen instruments Zildjian Dragos A. Balan Carmen Guillem* Simon Veis Álvaro Vega** (corn anglès) VIOLINS II Margarita Sikoeva** VIOLONCELS CLARINETS Sonia Klikiewicz** Dmitri Tsirin** Luis Miguel Méndez** Vera Paskaleva* Natalia Margulis* Nerea Meyer* Laurentiu Grigorescu* Antonio Martín * Ildefonso Moreno** Barbara Wierzbicka Milagro Silvestre (clarinet baix) Esperanza Velasco Andrés Ruiz Manuel del Barco Michele Prin Marianna Toth Gregory Lacour Teresa Heidel Mikolaj Konopelski EL FESTIVAL RECOMANA

Un món màgic t’espera a Peralada!

ÒPERA NOVA PRODUCCIÓ 6i 7 AGOST La Flauta MÀGICA de MOZART

Direcció Musical: Josep PONS Director d’Escena: Oriol BROGGI ORQUESTRA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Amb Adrian ËROD, Olga KULCHYNSKA, Kathryn LEWEK, Liparit AVETISYAN, Andres BAUER, Paco VAS, entre d’altres.

Compra la teva entrada a: www.festivalperalada.com - T. 34 972 53 82 92 AMB EL FESTIVAL CASTELL PERALADA

CASINO BARCELONA · CASINO PERALADA · CASINO TARRAGONA · CASINO BARCELONA.ES Argentina: MELINCUE CASINO & RESORT · SANTA FE CASINO & HOTEL Uruguai: SALTO HOTEL & CASINO · RIVERA CASINO & RESORT Xile: OVALLE CASINO & RESORT

www.grupperalada.com

ANUNCI PROGRAMES DE MÀ CASINOS 2018.indd 1 27/6/18 13:16