Rigoletto Verdi
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
RIGOLETTO VERDI Rigoletto, l’òpera inspirada en Le roi s’amuse de Victor Hugo, arriba al Liceu Fitxa Rigoletto, la venjança 11 45 contra un destí Norbert Bilbeny Repartiment 12 Entrevista 57 a Leo Nucci Amb el teló abaixat 14 Rigoletto al Liceu 65 Jaume Tribó Argument 19 Cronologia 70 Jordi Fernández M. English Synopsis 27 Selecció d’enregistraments 77 Javier Pérez Senz Quan complicitats, 37 odis i venjances es Biografies giren contra un bufó 80 Lídia Anoll Temporada 2016/17 RIGOLETTO Melodrama en tres actes. Llibret de Francesco Maria Piave. Música de Giuseppe Verdi. Estrenes 11 de març de 1851: estrena absoluta al Teatro La Fenice de Venècia 3 de desembre de 1853: estrena a Barcelona, Gran Teatre del Liceu 5 de gener de 2005: última representació al Liceu Total de representacions al Liceu: 362 Març 2017 Torn Tarifa Abril 2017 Torn Tarifa 21 20.00 h G 1 1 20.00 h C 1 22 20.00 h PA 6 2* 17.00 h T 4 24 20.00 h E 2 3 20.00 h A 2 25 18.00 h F 5 5 20.00 h PE 6 26 18.00 h 4 6 20.00 h B 1 28 20.00 h PC 6 29 20.00 h H 4 30 20.00 h D 5 Durada total aproximada 2h 40m (*): Amb audiodescripció Uneix-te a la conversa # R i g o l e t t o Li c e u liceubarcelona.cat facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pàg. Duc de Màntua Javier Camarena (21, 24, 26, 29 de març; 1, 3, 6 d’abril) Antonino Siragusa (22, 25, 28, 30 de març; 2, 5 d’abril) Rigoletto, bufó del Duc Carlos Álvarez (21, 24, 26, 29 de març; 1, 3, 6 d’abril) Àngel Òdena (22, 28, 30 de març; 2, 5 d’abril) Leo Nucci (25 de març) Gilda, filla de Rigoletto Désirée Rancatore (21, 24, 26, 29 de març; 1, 3, 6 d’abril) María José Moreno (22, 25, 28, 30 de març; 2, 5 d’abril) Sparafucile, sicari Ante Jerkunica (21, 24, 26, 29 de març; 1, 3, 6 d’abril) Enrico Iori (22, 25, 28, 30 de març; 2, 5 d’abril) Maddalena, germana de Sparafucile Ketevan Kemoklidze (21, 24, 26, 29 de març; 1, 3, 5, 6 d’abril) Ana Ibarra (22, 25, 28, 30 de març; 2 d’abril) Giovanna, donzella de Gilda Gemma Coma-Alabert Comte de Monterone Gianfranco Montresor Marullo, cortesà Toni Marsol Matteo Borsa, cortesà Josep Fadó Comte de Ceprano Xavier Mendoza Comtessa de Ceprano Mercedes Gancedo Un patge Yordanka León (21, 22, 24, 25, 26, 28, 29 de març) Mariel Fontes (30 de març; 1, 2, 3, 5, 6 d’abril) Repartiment 13 Direcció musical Riccardo Frizza Direcció d’escena Monique Wagemakers Escenografia Michael Levine Vestuari Sandy Powell Il·luminació Reinier Tweebeeke ( 2013) Reposició d’il·luminació Cor van den Brink Dramatúrgia Klaus Bertisch Assistent de la direcció d’escena Silke Meier Albert Estany Assistent del vestuari Lorenzo Caprile Coproducció Gran Teatre del Liceu i Teatro Real de Madrid Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Concertino Liviu Morna Assistència a la direcció musical Daniel Montané Assistents musicals Véronique Werklé, Rodrigo de Vera, Pau Casan, Vanessa García, Jaume Tribó Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. El centre de l’escenari l’ocupa una plataforma que es mou en totes direccions gràcies a un mecanisme hidràulic. AMB EL TELÓ ABAIXAT COMPOSITOR Giuseppe Verdi (1813-1901) representa el màxim exponent de l’òpera italiana a la segona meitat del segle XIX. Amb una trajectòria que va del belcan- tisme tardà –herència de Rossini, Donizetti i Bellini– fins a l’assumpció dels postulats del drama musical, va ser un dels personatges més destacats del Risorgimento italià. Identificat amb les classes populars amb el seu primer gran èxit, Nabucco (1842), Verdi sempre va gaudir d’una gran acceptació, dins i fora d’Itàlia. La seva producció inclou vint-i-sis títols, alguns revisats i retocats per ser repre- sentats en versions en francès i d’acord amb els gustos de la grand opéra, apareguda a França com a gran espectacle, amb ballet inclòs. Amatent a la teatralitat i al concepte de «parola scenica», Verdi va ser un home profundament preocupat per la qualitat dels seus llibrets. Rigoletto ocupa un lloc privilegiat en la seva trajectòria, ja que obre la porta a la coneguda com a «trilogia popular», abans d’Il trovatore i La traviata, estrenades el 1853. La figura del pare, molt present en l’obra de Verdi des de la primera composició teatral (Oberto), té en la figura de Rigoletto un dels màxims exponents en la 15 seva trajectòria i és, a més, una de les pàgines més emblemàtiques per a la corda baritonal, en el context del conegut com a «baríton Verdi». LLIBRET I LLIBRETISTA Rigoletto va ser la sisena òpera que Verdi escrivia en col·laboració amb Francesco Maria Piave, que va adaptar el drama romàntic de Victor Hugo Le roi s’amuse amb no pocs problemes amb la censura: l’obra original d’Hugo presentava en escena una concepció de la monar- quia que semblava del tot immoral: el protagonista era un rei francès, llibertí, luxuriós i sense escrúpols, segurament inspirat en Francesc I. La censura, doncs, va obligar a no pocs canvis, el més significatiu dels quals va ser convertir el rei en un duc d’una província menor com era Màntua, tot i l’oposició inicial de Verdi. I el protagonista de l’obra original, Triboulet, va acabar esdevenint Rigoletto. Després d’Ernani (1844), aquella va ser la segona òpera del catàleg de Verdi inspirada en una obra de Victor Hugo, el més romàntic dels dramaturgs francesos del segle XIX. 16 pàg. ESTRENA Rigoletto es va estrenar el dia 11 de març de 1851 al Teatro La Fenice de Venècia. Felice Varesi, que havia estrenat el paper de Macbeth, n’assumia el paper titular; la soprano Teresina Brambilla va ser la primera Gilda, i Raffaele Mirate interpretava el rol del duc de Màntua. Va haver d’assajar secretament «La donna è mobile» pocs dies abans de l’estrena per por que no es propa- gués abans de la primera representació. Tot i l’èxit de l’estrena, els primers espectadors van quedar consternats per la força de l’obra, però també pel tractament del tema, amb una música molt psicologista i que contrastava amb el període verdià anterior, postbelcantista. Ben aviat, la fama de Rigoletto i de molts dels seus números musicals es van estendre arreu d’Europa i es va estrenar als principals teatres del Vell Continent. ESTRENA AL LICEU Rigoletto es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 3 de desembre de 1853, després que diverses òperes de Verdi ja eren força conegudes, represen- tades i apreciades a la capital catalana, gràcies a les temporades dels teatres Principal (o de la Santa Creu), Nou i Liceu. Dies després de la primera funció de Rigoletto al Liceu, el crític del Diario de Barcelona va publicar el 8 de desembre de 1853 una crònica demolidora de l’estrena, encapçalada per una frase lapidària: «Rigoletto es una obra que aun cuando no abunde en ella la invención y la originalidad...». El temps acabaria per contradir aquelles primeres impressions. La prova n’han estat les, per ara, 362 funcions de l’òpera presentades al Liceu. Amb el teló abaixat 17 Muntatge de la plataforma sobre la qual se situen els intèrprets, sota l’escenari del Teatre 18 pàg. Sandy Powell crea un vestuari d’inspiració renaixentista 19 ARGUMENT ACTE I Primera escena L’acció ens situa al palau del duc de Màntua,1 en plena 1 El teló s’alça després d’un breu preludi de festa. El Duc comenta al cortesà Borsa la seva intenció 34 compassos, en Do menor, com a prefi- guració de la maledicció que s’abatrà sobre de desvirgar una jove donzella que ha començat a Rigoletto en poca estona. seduir des que la veu a l’església. La jove, que ignora la veritable identitat del Duc, viu en una casa al fons d’un 2 La breu i estròfica «Questa o quella» és una ària que es canta després d’un carrer estret, on cada nit entra misteriosament un home. passatge amb doble orquestra: la del fossat Borsa fa notar al Duc les belleses que l’envolten, entre i una banda interna, de caire popular. L’ària les quals destaca la comtessa Ceprano. El Duc declara del Duc és una declaració de principis de la depravació del personatge, escrita en que per a ell totes les dones són objecte del seu desig quatre estrofes que viatgen del La bemoll 2 i considera la fidelitat com una tirania. inicial al Mi bemoll major (relatiu major del Do menor del preludi i que actua com a revers de la maledicció). Acaba l’ària Rigoletto, el bufó geperut de la cort, es burla de i, sense solució de continuïtat, sobre un Ceprano, a qui titlla de banyut. El cortesà Marullo irromp ritme de minuet (un deliciós anacronisme, a la festa per anunciar als convidats que ha descobert atès que l’òpera s’ambienta al segle XVI) el Duc s’acomiada de la comtessa Ceprano. que Rigoletto té una amant. El Duc, encisat per la bellesa de la comtessa Ceprano, pensa com seduir-la i 3 El breu diàleg se sustenta un cop més Rigoletto li proposa que la rapti, que exiliï el seu marit o sobre el ritme inicial del quadre i després 3 d’una breu perigordina, dansa setcentista que el faci matar.