Evolució De Les Activitats Agràries a La Baixa Cerdanya
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Evolució de les activitats agràries a la Baixa Cerdanya (1982-2014) Josep Maria Prat Forga* *Departament de Geografia · UAB · Universidad Nacional de Educación a Distancia La comarca de la Baixa Cerdanya, a més de ser és un caiguda de sis punts percentuals en l’ocupació del sec- destí turístic de primer ordre, amb un paisatge sor- tor agrari en la dècada dels 90 és un clar símptoma de la prenent i amb mil i una possibilitats per als amants de davallada del pes d’aquest sector en l’economia de la co- la natura, és també un lloc amb unes condicions òp- marca. A més, la mecanització de les explotacions agrí- times per a la producció agrària, ja que l’orientació de coles que va dur-se llavors a terme les va convertir en la vall d’est a oest, la seva dimensió i les seves condi- menys intensives en treball, fet que va limitar la neces- cions orogràfiques i geoclimàtiques, amb moltes ho- sitat de mà d’obra. No obstant això, en els últims anys, res d’insolació, li donen unes característiques úniques tal com es reflecteix en aquest article, aquesta activitat per fer aquestes activitats econòmiques. Les explo- primària s’ha incrementat, encara que molt subordina- tacions agràries són principalment ramaderes, però da als serveis i, sobretot, al turisme i els seus derivats. també hi ha terres agrícoles com a complement a la Així, la comarca, amb una superfície total de 54.636 seva activitat principal. Per tant, un tret diferencial de ha, té en l’actualitat en explotació el 52% del seu terri- les explotacions agràries ceretanes és que tenen apti- tori1 (el 83% de secà i el 17% de regadiu). Aquest per- tud ramadera i agrícola, de forma que els animals de centatge ha anat creixent en els últims anys, ja que en cria poden pasturar i la producció de cereals permet 1999 estava en explotació solament el 43% del territori disposar d’aliment per engreixar els animals propis. (el 79% de secà i el 21% de regadiu) i en 1982 hi era el En l’espai agrícola ceretà s’ha de diferenciar clara- 41% (el 73% de secà i el 27% de regadiu). D’altra banda, ment la part central, la plana, amb condicions òptimes tal com pot apreciar-se en el primer gràfic de la Figura 1, per l’explotació agroramadera, i les petites valls trans- entre els anys 1982 i 2014 s’ha produït una reducció del versals que hi convergeixen. El sòl d’aquestes valls 15,35% de la superfície conreada, mentre que les pastu- comparteix les característiques comunes a la majoria de res i els terrenys considerats com a superfícies forestals les valls pirinenques: escàs i força atomitzat, formant (els boscos i les bosquines) han augmentat el 35,84% i el un mosaic agroforestal que si bé originàriament com- 51,80% respectivament. portava un augment de la biodiversitat en lloc de disminuir-la, actualment està amenaçada, ja que 1982-2014 superficie de conreus (ha) les dificultats que presenten pel conreu, acceleren conreus pastures forestal 0,6 6000 el procés d’abandonament de les activitats agro- 0,4 4000 pecuàries. 0,2 2000 0 0 Ara bé, malgrat el desenvolupament massiu -0,2 1982 1989 1999 2009 2014 del sector turístic, fonamentalment segones resi- superficie de pastures (ha) dències, l’activitat agrària ha perdurat a la comar- superficie forestal (ha) ca al llarg dels segles amb una orientació marca- 30000 30000 20000 20000 dament ramadera en els últims anys (vaques de 10000 10000 0 llet i de carn, cavalls, ramats d’ovelles i cabres) 0 1982 1989 1999 2009 2014 52 i una producció de porcs testimonial malgrat la 1982 1989 1999 2009 2014 seva reconeguda tradició històrica. També hi ha Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari altres produccions, com les cerealístiques i les hortí- de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) coles. Des dels anys 1960 el decreixement de la producció 1. És un híbrid entre el blat (forment) i el sègol que fou creat al laboratori al agrària a la comarca ha estat lent però inexorable. La final del segle XIX Figura 1. reducció, superada i estabilitzada en aquests últims anys. Evolució de la superfície agrícola utilitzada (1982-2014) Els conreus actualment en producció a la comarca són majoritàriament els cultius farratgers (blat, ordi, civada, sègol, triti- cale, blat de moro i sor- go), que ocupen el 50,1% de la superfície total con- reada, i els cereals de gra (alfals, trèvol, trepadella, cereals d’hivern, blat de moro farratger, sorgo fa- rratger, veça per farratge, praderes polifites) amb un 47,4%. La resta del territori conreat, fins al 2,5%, està ocupat fona- mentalment per les lle- guminoses de gra (pèsol sec i veça), els tubercles (patates) i els cultius in- dustrials (colza). A continuació (Figura 2) hi ha uns mapes amb la distribució territorial dels principals grups de con- reus a la comarca (cereals de gra - farratges - veça - patates - colza- hortalis- ses) on pot apreciar-se la preponderància dels dos Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari se l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) primers, sobretot als te- rritoris més planers. Per altra banda, els cultius de Tal com es pot observar en el segon gràfic de la ma- la colza i de la veça estan localitzats majoritàriament a teixa figura, la superfície total conreada no ha mantin- la zona est i el de les hortalisses en l’oest. Altres cultius gut un decreixement constant en aquests anys sinó que molt més minoritaris són el sorgo farratger, l’alfals, el entre 1999 i 2009 hi ha hagut un repunt que ha tornat a triticale, l’ordi, el blat de moro, el margall i la civada. reduir-se en l’actualitat, arribant a nivells similars als de Per la superfície total ocupada, l’any 2014 destaquen 1989. Per contra, en el tercer gràfic de la mateixa figura les explotacions dels cereals de gra, amb 266 ha de for- es pot veure com la superfície total dedicada a pastures ment (també dit “blat”) al terme municipal de Fontanals ha anat augmentant més o menys progressivament en de Cerdanya, 192 ha al de Bellver de Cerdanya, 156 ha aquests darrers anys, estabilitzant-se en l’últim quin- al de Llívia, 150 ha al de Puigcerdà i 109 ha al de Das; 53 quenni, mentre que a la quarta gràfica de la citada figura així com 83 ha de sègol al de Guils de Cerdanya. També pot apreciar-se com la superfície total forestal ha tingut tenen una presència important a la comarca els cereals un creixement que no ha estat progressiu en aquest pe- d’hivern per a farratges, amb 166 ha al conjunt dels ter- ríode, ja que entre 1989 i 1999 va sofrir una important mes municipals de Bellver de Cerdanya i Riu de Cerdan- ya2 (156 al primer i 10 al segon), 91 ha al de Fontanals i 70 ha al de Llívia, i les praderes polifites per a cultius farratgers3, amb 164 ha al terme municipal de Puigcer- dà, 120 ha al conjunt dels de Bellver de Cerdanya i Riu de Cerdanya (112 al primer i 8 al segon), 90 al de Bolvir i 75 al de Llívia. Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari Figura 2. Distribució territorial dels conreus (2014) de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) Analitzant la distribució territorial d’aquestes ex- plotacions tenint en compte la superfície de cada terme municipal podem observar en la Figura 3 com la densitat dels terrenys conreats s’ha modificat entre els anys 1982, 1999 i 2014, disminuint en la Batllia i concentrant-se majoritàriament en la part est de la comarca excepte el municipi de Puigcerdà. Destaquen els augments de den- sitat produïts en aquest període a Bolvir (superiors al 54 8%) i Fontanals (propers al 6%). 2. El municipi de Riu de Cerdanya va ser agregat a Bellver de Cerdanya l’any 1973 i el 1997 se'n va segregar, per la qual cosa a efectes comparatius en aquest article s’han ajuntat les dades d’ambdós municipis 3. Són cultius que poden ser aprofitats per sega o pasturatge de forma indistinta Figura 3. Evolució de la densitat municipal dels conreus Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) En l’actualitat en els termes municipals de Montellà increments produïts al llarg d’aquest període en els ter- i Martinet, Urús, Riu de Cerdanya, Prullans, Meranges, mes municipals de Bolvir (52%), Alp (49%), Prats i San- Lles i Alp predomina la superfície forestal, per la qual sor (27,5%), Fontanals de Cerdanya (42%), Das (21%), cosa hi ha molt pocs cultius; mentre que a Prats i San- Guils de Cerdanya (19%), el conjunt de Bellver de Cer- sor, Isòvol, Ger i Bolvir destaquen les praderes polifites; danya i Riu de Cerdanya (19%) i Puigcerdà (18%). a Puigcerdà aquestes i el blat; en Guils de Cerdanya el blat, el sègol i les praderes polifites; a Das la trepadella i el blat; en Fontanals de Cerdanya els cereals d’hivern per a farratges, el blat i el sègol; a Llívia el blat, les praderes polifites i els cereals d’hivern per a farratges; i a Bellver de Cerdanya la trepadella, el blat, les praderes polifites i els cereals d’hivern per a farratges. 55 Per la seva banda, la densitat territorial de les pastu- res ha sofert importants transformacions en els munici- pis de la comarca entre 1982 i 2014 (Figura 4), passant a concentrar-se majoritàriament en la part est, amb forts Figura 4.