Evolució de les activitats agràries a la Baixa (1982-2014) Josep Maria Prat Forga* *Departament de Geografia · UAB · Universidad Nacional de Educación a Distancia

La comarca de la Baixa Cerdanya, a més de ser és un caiguda de sis punts percentuals en l’ocupació del sec- destí turístic de primer ordre, amb un paisatge sor- tor agrari en la dècada dels 90 és un clar símptoma de la prenent i amb mil i una possibilitats per als amants de davallada del pes d’aquest sector en l’economia de la co- la natura, és també un lloc amb unes condicions òp- marca. A més, la mecanització de les explotacions agrí- times per a la producció agrària, ja que l’orientació de coles que va dur-se llavors a terme les va convertir en la vall d’est a oest, la seva dimensió i les seves condi- menys intensives en treball, fet que va limitar la neces- cions orogràfiques i geoclimàtiques, amb moltes ho- sitat de mà d’obra. No obstant això, en els últims anys, res d’insolació, li donen unes característiques úniques tal com es reflecteix en aquest article, aquesta activitat per fer aquestes activitats econòmiques. Les explo- primària s’ha incrementat, encara que molt subordina- tacions agràries són principalment ramaderes, però da als serveis i, sobretot, al turisme i els seus derivats. també hi ha terres agrícoles com a complement a la Així, la comarca, amb una superfície total de 54.636 seva activitat principal. Per tant, un tret diferencial de ha, té en l’actualitat en explotació el 52% del seu terri- les explotacions agràries ceretanes és que tenen apti- tori1 (el 83% de secà i el 17% de regadiu). Aquest per- tud ramadera i agrícola, de forma que els animals de centatge ha anat creixent en els últims anys, ja que en cria poden pasturar i la producció de cereals permet 1999 estava en explotació solament el 43% del territori disposar d’aliment per engreixar els animals propis. (el 79% de secà i el 21% de regadiu) i en 1982 hi era el En l’espai agrícola ceretà s’ha de diferenciar clara- 41% (el 73% de secà i el 27% de regadiu). D’altra banda, ment la part central, la plana, amb condicions òptimes tal com pot apreciar-se en el primer gràfic de la Figura 1, per l’explotació agroramadera, i les petites valls trans- entre els anys 1982 i 2014 s’ha produït una reducció del versals que hi convergeixen. El sòl d’aquestes valls 15,35% de la superfície conreada, mentre que les pastu- comparteix les característiques comunes a la majoria de res i els terrenys considerats com a superfícies forestals les valls pirinenques: escàs i força atomitzat, formant (els boscos i les bosquines) han augmentat el 35,84% i el un mosaic agroforestal que si bé originàriament com- 51,80% respectivament. portava un augment de la biodiversitat en lloc de disminuir-la, actualment està amenaçada, ja que 1982-2014 superficie de conreus (ha) les dificultats que presenten pel conreu, acceleren conreus pastures forestal 0,6 6000 el procés d’abandonament de les activitats agro- 0,4 4000 pecuàries. 0,2 2000 0 0 Ara bé, malgrat el desenvolupament massiu -0,2 1982 1989 1999 2009 2014 del sector turístic, fonamentalment segones resi- superficie de pastures (ha) dències, l’activitat agrària ha perdurat a la comar- superficie forestal (ha) ca al llarg dels segles amb una orientació marca- 30000 30000 20000 20000 dament ramadera en els últims anys (vaques de 10000 10000 0 llet i de carn, cavalls, ramats d’ovelles i cabres) 0 1982 1989 1999 2009 2014 52 i una producció de porcs testimonial malgrat la 1982 1989 1999 2009 2014 seva reconeguda tradició històrica. També hi ha Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari altres produccions, com les cerealístiques i les hortí- de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) coles.

Des dels anys 1960 el decreixement de la producció 1. És un híbrid entre el blat (forment) i el sègol que fou creat al laboratori al agrària a la comarca ha estat lent però inexorable. La final del segle XIX Figura 1. reducció, superada i estabilitzada en aquests últims anys. Evolució de la superfície agrícola utilitzada (1982-2014) Els conreus actualment en producció a la comarca són majoritàriament els cultius farratgers (blat, ordi, civada, sègol, triti- cale, blat de moro i sor- go), que ocupen el 50,1% de la superfície total con- reada, i els cereals de gra (alfals, trèvol, trepadella, cereals d’hivern, blat de moro farratger, sorgo fa-

rratger, veça per farratge, praderes polifites) amb un 47,4%. La resta del territori conreat, fins al 2,5%, està ocupat fona- mentalment per les lle- guminoses de gra (pèsol sec i veça), els tubercles (patates) i els cultius in-

dustrials (colza). A continuació (Figura 2) hi ha uns mapes amb la distribució territorial dels principals grups de con- reus a la comarca (cereals de gra - farratges - veça - patates - colza- hortalis- ses) on pot apreciar-se la

preponderància dels dos

Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari se l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) primers, sobretot als te- rritoris més planers. Per altra banda, els cultius de Tal com es pot observar en el segon gràfic de la ma- la colza i de la veça estan localitzats majoritàriament a teixa figura, la superfície total conreada no ha mantin- la zona est i el de les hortalisses en l’oest. Altres cultius gut un decreixement constant en aquests anys sinó que molt més minoritaris són el sorgo farratger, l’alfals, el entre 1999 i 2009 hi ha hagut un repunt que ha tornat a triticale, l’ordi, el blat de moro, el margall i la civada. reduir-se en l’actualitat, arribant a nivells similars als de Per la superfície total ocupada, l’any 2014 destaquen 1989. Per contra, en el tercer gràfic de la mateixa figura les explotacions dels cereals de gra, amb 266 ha de for- es pot veure com la superfície total dedicada a pastures ment (també dit “blat”) al terme municipal de Fontanals ha anat augmentant més o menys progressivament en de Cerdanya, 192 ha al de , 156 ha aquests darrers anys, estabilitzant-se en l’últim quin- al de , 150 ha al de Puigcerdà i 109 ha al de Das; 53 quenni, mentre que a la quarta gràfica de la citada figura així com 83 ha de sègol al de . També pot apreciar-se com la superfície total forestal ha tingut tenen una presència important a la comarca els cereals un creixement que no ha estat progressiu en aquest pe- d’hivern per a farratges, amb 166 ha al conjunt dels ter- ríode, ja que entre 1989 i 1999 va sofrir una important mes municipals de Bellver de Cerdanya i Riu de Cerdan- ya2 (156 al primer i 10 al segon), 91 ha al de Fontanals i 70 ha al de Llívia, i les praderes polifites per a cultius farratgers3, amb 164 ha al terme municipal de Puigcer- dà, 120 ha al conjunt dels de Bellver de Cerdanya i (112 al primer i 8 al segon), 90 al de i 75 al de Llívia.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari Figura 2. Distribució territorial dels conreus (2014) de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

Analitzant la distribució territorial d’aquestes ex- plotacions tenint en compte la superfície de cada terme municipal podem observar en la Figura 3 com la densitat dels terrenys conreats s’ha modificat entre els anys 1982, 1999 i 2014, disminuint en la Batllia i concentrant-se majoritàriament en la part est de la comarca excepte el municipi de Puigcerdà. Destaquen els augments de den- sitat produïts en aquest període a Bolvir (superiors al 54 8%) i Fontanals (propers al 6%).

2. El municipi de Riu de Cerdanya va ser agregat a Bellver de Cerdanya l’any 1973 i el 1997 se'n va segregar, per la qual cosa a efectes comparatius en aquest article s’han ajuntat les dades d’ambdós municipis 3. Són cultius que poden ser aprofitats per sega o pasturatge de forma indistinta Figura 3. Evolució de la densitat municipal dels conreus

Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

En l’actualitat en els termes municipals de Montellà increments produïts al llarg d’aquest període en els ter- i Martinet, Urús, Riu de Cerdanya, , , mes municipals de Bolvir (52%), Alp (49%), Prats i San- Lles i Alp predomina la superfície forestal, per la qual sor (27,5%), (42%), Das (21%), cosa hi ha molt pocs cultius; mentre que a Prats i San- Guils de Cerdanya (19%), el conjunt de Bellver de Cer- sor, Isòvol, Ger i Bolvir destaquen les praderes polifites; danya i Riu de Cerdanya (19%) i Puigcerdà (18%). a Puigcerdà aquestes i el blat; en Guils de Cerdanya el blat, el sègol i les praderes polifites; a Das la trepadella i el blat; en Fontanals de Cerdanya els cereals d’hivern per a farratges, el blat i el sègol; a Llívia el blat, les praderes polifites i els cereals d’hivern per a farratges; i a Bellver de Cerdanya la trepadella, el blat, les praderes polifites i els cereals d’hivern per a farratges. 55 Per la seva banda, la densitat territorial de les pastu- res ha sofert importants transformacions en els munici- pis de la comarca entre 1982 i 2014 (Figura 4), passant a concentrar-se majoritàriament en la part est, amb forts Figura 4. Evolució de la densitat municipal de les pastures

Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

Al seu torn, la densitat territorial de la superfície forestal de boscos i bosquines també ha presentat im- portants transformacions en els municipis de la co- marca entre 1982 i 2014 (Figura 5), destacant els forts increments produïts a Montellà i Martinet (74%), Urús (54%), Ger (40%), Meranges (38%), Fontanals de Cer- danya (31%), Prullans (25%) i Guils de Cerdanya (21%). Evidentment els municipis situats més en la plana són els que tenen menys explotacions d’aquest tipus i la seva densitat també és menor.

56 Figura 5. Evolució de la densitat municipal del terreny forestal

Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

Quant a les activitats ramaderes, des de l’any 1982 a Figura 6. la Baixa Cerdanya s’han produït canvis substancials, in- Variació percentual del nombre d’explotacions ramaderes crementant-se un 25% el nombre d’explotacions ovines i de cabrum, així com un 23% les d’equins. No obstant això, en aquest mateix període han disminuït un 39% les de bovins i un 52% les avícoles (Figura 6), i en el terme bovins ovins i cabrum aviram equins

% 1982-2014

municipal de Bellver de Cerdanya és on hi ha més ex- (x100) plotacions d’aquestes espècies ramaderes. D’altra banda, altres explotacions, com les porcines i de conilles de cria, s’han reduït dràsticament, convertint-se gairebé en tes- timonials, ja que les primeres han passat de 338 explo- tacions i més de 5.500 caps en 1982 a 14 explotacions i Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) prop de 3.900 caps en 2009; mentre que les segones han passat de 378 explotacions i gairebé 3.000 caps en 1982 a Respecte al nombre de caps de bestiar, la seva evo- 48 explotacions i al voltant de 300 caps en 2009. lució en el període 1982-2014 ha seguit unes pautes quelcom diferents de les de les explotacions ramade- res, ja que igual que aquestes segones ha augmentat el

nombre d’ovins i cabrum i també, molt especialment, el 57 d’equins mentre que les aus s’han reduït lleugerament. Tanmateix hi ha hagut un increment de la quantitat de bovins malgrat reduir-se considerablement el nombre d’explotacions d’aquest tipus (Figura 7). Quant a les explotacions d’ovins i cabrum, s’ha pas- Figura 7. sat de les més de 80 explotacions i 6.300 caps d’aquest Variació percentual del nombre de caps de bestiar bestiar en 1982 a les 100 explotacions i gairebé 15.000 caps en 2014, sent majoritària la cria d’ovelles. A escala

8 territorial, tenint en compte la superfície de cada mu- 6 nicipi, en 1982 els termes municipals que presentaven 4 una major densitat d’aquestes explotacions eren Bellver

% 1982-2014 2 (x 100) (x de Cerdanya i Riu de Cerdanya i Ger, seguits per Pui- 0 ovins i cabrum equins gcerdà, mentre que , Bolvir, Guils de -2 bovins aviram Cerdanya, , Isòvol i Urús eren els de me-

nor densitat. No obstant això, en 2014 la major densitat Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari de d’aquest tipus d’explotacions ramaderes està compartida l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) per Bellver i Riu i Ger amb Puigcerdà i Prullans, mentre que a Lles de Cerdanya, Isòvol, Urús, Bolvir, Fontanals Si ens fixem en l’evolució territorial de cadascuna de Cerdanya i Alp la densitat és mínima. Destaca la re- d’aquestes quatre tipologies ramaderes (bovins - ovins ducció superior al 50% a Alp, Bolvir, Fontanals, Isòvol i i cabrum – aviram -equins) tenint en compte la super- Lles, i l’augment major que el 50% a Bellver de Cerdan- fície de cada municipi (Figures 8 i 9) podem observar ya i Riu de Cerdanya, Guils de Cerdanya, Llívia, Prats i una distribució territorial molt desigual segons el tipus Sansor, Puigcerdà i, sobretot, Prullans. Pel que fa a caps de bestiar considerat. Així, s’ha passat de les més de de bestiar, destaca la disminució de la densitat territo- 500 explotacions de bovins en 1982 al voltant de 300 rial, superior al 50%, a Alp, Bolvir, Fontanals de Cer- en 2014, amb una densitat territorial (explotacions per danya, Isòvol, Lles de Cerdanya i Prullans, mentre que ha) que en 1982 era major en el conjunt municipal for- a Bellver de Cerdanya i Riu de Cerdanya, Das, Guils de mat per Bellver de Cerdanya i Riu de Cerdanya, seguida Cerdanya, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i San- per aquella que hi havia a Lles de Cerdanya, mentre que sor i Ger s’ha produït un increment de més del 50%. els municipis de Meranges, Llívia, Alp, Prats i Sansor i Pel que fa a la ramaderia avícola s’ha produït un im- Urús presentaven una densitat molt més feble. Ara bé, portant descens, passant de les més de 450 explotacions l’any 2014 aquesta distribució territorial ha sofert algu- i 9.300 caps d’aquest bestiar en 1982 a una mica més de na variació, augmentant la densitat territorial d’aquestes 200 explotacions i 4.900 caps en 2014. En relació a les explotacions en el municipi de Puigcerdà, equiparant-se explotacions, la densitat territorial en 1982 era major amb la del de Lles, i s’han mantingut les xifres relatives a Bellver de Cerdanya i Riu de Cerdanya, mentre que a Bellver de Cerdanya i Riu de Cerdanya, mentre que la Meranges, Prullans, Prats i Sansor, Urús i Alp tenien densitat ha disminuït en tots els municipis restants, si- les densitats més febles. Tanmateix aquesta distribu- tuant-se en nivells molt baixos, la qual cosa ha accentuat ció ha canviat radicalment en 2014 reduint-se signi- la desigualtat de la seva implantació territorial. Destaca ficativament la densitat en tots els municipis. Destaca la reducció superior al 50% al llarg d’aquest període de la reducció superior al 50% en aquest període a Bellver la densitat de les explotacions a Alp, Ger, Isòvol, Llívia de Cerdanya i Riu de Cerdanya, Bolvir, Das, Fontanals i Urús. Si ens fixem en la quantitat de bestiar boví, la de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Monte- comarca ha tingut un augment significatiu en aquests llà i Martinet i Urús, mentre que Llívia i Prats i Sansor anys, passant dels més de 15.600 caps en 1982 als gairebé han tingut un augment major que el 50%. Pel que fa als 25.000 en 2014 i si tenim en compte l’extensió de cada caps de bestiar, destaca la reducció de la densitat terri- municipi, destaca la reducció superior al 50% de la den- torial, superior al 50%, a Bellver de Cerdanya i Riu de 58 sitat territorial (“caps per ha”) d’aquest tipus de bestiar a Cerdanya, Bolvir, Fontanals de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Isòvol i, per contra, l’augment superior al 50% a Bolvir, Meranges, Montellà i Martinet, Prullans i Urús, mentre Das, Guils de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Meranges, que, per contra, a Puigcerdà s’ha produït un augment de Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Puigcerdà més del 50%. i Urús. Finalment, en el cas dels equins l’augment ha estat molt significatiu, passant del voltant de 150 explota- cions i menys de 900 caps en 1982 a 180 explotacions i més de 6.000 caps en 2014. Territorialment, la densitat de les explotacions d’aquest tipus de bestiar ha sofert el fenomen contrari al cas de les aus, ja que en 1982 Pui- gcerdà, Bolvir, Bellver de Cerdanya i Riu de Cerdanya eren els municipis que presentaven una densitat terri- torial d’explotacions equines més gran segons la seva superfície, mentre que Meranges, Prats i Urús eren els que menys. Ara bé, en 2014 la densitat havia augmentat en gairebé tots els municipis, sent Meranges, Puigcerdà i Urús on era més baixa. Destaca la reducció superior al 50% a Meranges i l’augment de més del 50% a Ger, Llívia, Montellà i Martinet i, sobretot, Prats i Sansor. Quant al nombre de caps d’aquest bestiar, tots els mu- nicipis excepte Meranges i Urús han observat augments superiors al 100% al llarg dels anys aquí considerats.

Figura 8. Distribució territorial de les explotacions ramaderes en 1982 segons l’extensió territorial de cada municipi

59

Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) Figura 9. Distribució territorial de les explotacions ramaderes en 2014 segons l’extensió territorial de cada municipi

Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del Cens Agrari de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

60

La catedral de Cerdanya, Talló. Foto: Mercè Bastardas Foto: ANNA SOLANS i POMARES

61