1 Pla Director Urbanístic De La Cerdanya Normes

P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A ______

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA

NORMES

Encàrrec efectuat per:

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Secretaria per a la Planificació Territorial Programa de Planejament Territorial

Redactors:

Miquel Domingo Clota, arquitecte Alfred Fernández de la Reguera March, arquitecte Josep Soria Sabaté, advocat

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Col·laboradors:

Esther Ribas Fitó, paisatgista Maria Josep Lázaro Castro, arquitecta Maria Rosa Bonet, consultora ambiental

Aprovació definitiva. Barcelona, juliol 2008

______1

U N I V E R S I T A T P O L I T È C N I C A D E C A T A L U N Y A D E P A R T A M E N T D’ U R B A N I S M E I O R D E N A C I Ó D E L T E R R I T O R I P L A D I R E C T O R U R B A N Í S T I C D E L A C E R D A N Y A ______

ÍNDEX

TÍTOL I. DETERMINACIONS GENERALS

Article 1.1 Objecte Article 1.1 Objecte Article 1.2 Àmbit d’aplicació Article 1.3 Naturalesa jurídica Article 1.4 Marc legal Article 1.5 Finalitat Article 1.6 Documentació Article 1.7 Vigència Article 1.8 Modificació Article 1.9 Adequació del planejament urbanístic a l’ordenació territorial i supramunicipal Article 1.10 Seguiment ambiental del Pla

TÍTOL II. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

Article 2.1 Objecte Article 2.2 Categories de sòl no urbanitzable Article 2.3 Precisió dels límits Article 2.4 Sòl de protecció especial específica del paisatge Article 2.5 Sòl de protecció especial ecològico – paisatgística Article 2.6 Precisions per a l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts. Article 2.7 Precisions pel que fa a la consideració del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya Article 2.8 Activitats extractives Article 2.9 Àrees d’acampada

TÍTOL III. SISTEMA D’ASSENTAMENTS URBANS

Article 3.1 Objecte Article 3.2 Determinacions específiques per a diversos sectors urbanitzables no

______2

desenvolupats als termes municipals de Fontanals de Cerdanya, Ger i Prats i Sansor Article 3.3 Determinacions específiques per a dos àmbits de sòl al nucli de Sant Julià de Pedra, al terme municipal de Bellver de Cerdanya Article 3.4 Determinacions específiques per a la Molina, al terme municipal d’Alp Article 3.5 Determinacions específiques per a Masella, al terme municipal d’Alp Article 3.6 Creació de sòl per activitat econòmica Article 3.7 Densitat mitjana Article 3.8 Tipologies edificatòries Article 3.9 Incorporació dels ravals al conjunt del sòl urbà Article 3.10 Incorporació dels petits assentaments no reconeguts pel PTPAPA al conjunt del sòl urbà Article 3.11 Precisions per a l’aplicació per part del planejament urbanístic de l’estratègia de Millora i compleció prevista en l’article 3.10 de les Normes del PTPAPA Article 3.12 Assimilació de l’estratègia de desenvolupament urbanístic de reequilibri amb la de creixement moderat Article 3.13 Precisions sobre el mecanisme de càlcul de la superfície de l’extensió urbana admissible en les estratègies de creixement mitjà i moderat quan es tracta de nuclis petits

TÍTOL IV. INSTRUMENTS DE GESTIÓ SUPRAMUNICIPAL

Article 4.1 Àmbits de cooperació municipal

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera Segona Tercera

DISPOSICIONS FINALS

Única

______3

TÍTOL I. DETERMINACIONS GENERALS.

Article 1.1 Objecte

La normativa del Pla director urbanístic de la Cerdanya (en endavant PDUC) desplega i complementa la normativa del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (en endavant PTPAPA). Per aquesta raó, només recull en el seu articulat aquells aspectes propis del PDUC i remet, per a tot allò que no regula específicament, a les normes del PTPAPA, les quals s’afegeixen com annex a aquesta normativa.

El PDUC estableix determinacions relatives al sòl no urbanitzable i els assentaments urbans.

Article 1.2 Àmbit d’aplicació

El PDUC comprèn el territori de la comarca de la Cerdanya de Catalunya. Aquest àmbit inclou els municipis d’Alp, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús a la demarcació de Girona; i Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya a la demarcació de Lleida.

Article 1.3 Naturalesa jurídica

Aquest Pla és un instrument de planejament general d’acord amb l’article 56 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant “LUC”) i l’article 63 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (en endavant “RLUC”).

______4

Article 1.4 Marc legal

El PDUC desenvolupa el PTPAPA a la comarca de la Cerdanya d’acord amb la legislació territorial, sectorial i urbanística vigent i la resta de disposicions legals aplicables. Tota referència a la “legislació territorial i urbanística vigent” s’ha d’entendre que remet a l’ordenament aplicable a Catalunya.

Article 1.5 Finalitat

Són finalitats bàsiques del PDUC les següents:

Completar i afinar, com a resultat d’una observació més propera al territori, el sistema d’espais oberts a protegir especialment.

Aprofundir en els valors paisatgístics de la comarca, assenyalant àrees que, per motius paisatgístics, no han d’admetre cap tipus d’edificació.

Esmenar algunes opcions d’urbanització (sòls urbans no consolidats o urbanitzables) previstes en el planejament urbanístic vigent que són clarament contràries als criteris del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, en concret tres sectors urbanitzables aïllats i les extensions del nucli de Pedra, al terme municipal de Bellver de Cerdanya, que pot tenir alternatives millors.

Establir uns paràmetres reguladors que permetin orientar, d’acord amb els criteris del Pla territorial, el desenvolupament urbanístic de dues àrees d’indiscutible transcendència supracomarcal com són la Molina i Masella, al terme municipal d’Alp.

Aportar precisions al planejament municipal en matèria d’assentaments i espais oberts que desenvolupen i precisen alguns aspectes del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran no suficientment definits.

______5

Article 1.6 Documentació

La documentació que integra el PDUC es composa dels documents següents:

1. Memòria. Descripció del contingut i abast del PDUC i justificació de les seves propostes.

2. Plànols:

Plànols d’informació i anàlisi (sèries I, i A respectivament). Aporten les dades i situacions per poder fer un diagnòstic de la realitat territorial en el moment de l’elaboració del PDUC i valorar les possibles propostes.

I. Plànols d’informació 1/100.000:

I.1. Planejament vigent del sòl no urbanitzable (SITPU 87-99) I.2. Sòl forestal I.3. Pendents superiors al 20% I.4. POUM de Puigcerdà

A. Plànols d’anàlisi 1/100.000:

A.1. Estructura del territori A.2. Estatges A.3. Unitats de paisatge A.4. Patrimoni històric A.5. Camins d’interès històric A.6. Visibilitat des de Bellver de Cerdanya A.7. Visibilitat des de Puigcerdà A.8. Visibilitat des de la carretera de l’obaga A.9. Visibilitat des de la carretera de la solana

A. Plànols d’anàlisi 1/50.000:

______6

A.10. Estructura del paisatge A.11. Elements antròpics

Plànols d’ordenació (sèrie O). Expressen les determinacions gràfiques que defineixen les intervencions específiques del PDUC. Són els següents, amb la seva escala:

O. Àmbit territorial:

O.1. Directrius d’ordenació (Qualificació del sòl). Escala 1/50.000 O.2. Ordenació de Masella. Escala 1/3.000 O.3. Ordenació de Pedra. Escala 1/3.000 O.4. PTPAPA - Cerdanya. Escala 1/50.000.

O. Àmbit municipal 1/20.000:

O.1.01. Directrius d’ordenació del sòl - Alp O.1.02. Directrius d’ordenació del sòl – Bellver de Cerdanya I O.1.02bis. Directrius d’ordenació del sòl – Bellver de Cerdanya II O.1.03. Directrius d’ordenació del sòl – Bolvir O.1.04. Directrius d’ordenació del sòl – Das O.1.05. Directrius d’ordenació del sòl – Fontanals de Cerdanya O.1.06. Directrius d’ordenació del sòl – Ger O.1.07. Directrius d’ordenació del sòl – Guils de Cerdanya O.1.08. Directrius d’ordenació del sòl – Isòvol O.1.09. Directrius d’ordenació del sòl – Lles de Cerdanya O.1.10. Directrius d’ordenació del sòl – Llívia O.1.11. Directrius d’ordenació del sòl – Meranges O.1.12. Directrius d’ordenació del sòl – Montellà i Martinet O.1.13. Directrius d’ordenació del sòl – Prats i Sansor O.1.14. Directrius d’ordenació del sòl – Prullans O.1.15. Directrius d’ordenació del sòl – Puigcerdà O.1.16. Directrius d’ordenació del sòl – Riu de Cerdanya O.1.17. Directrius d’ordenació del sòl – Urús

______7

3. Normativa. Complementa la normativa del PTPAPA pel que fa al sistema d’espais oberts i d’assentaments urbans.

4. Bases tècniques i econòmiques. Avalua la situació i perspectives econòmiques de la Cerdanya i els efectes previsibles del PDUC sobre l’economia del territori.

5. Programació de les actuacions. Estableix prioritats per poder realitzar les diferents intervencions sobre el territori.

6. Informe de sostenibilitat ambiental. Realitza una avaluació ambiental de les propostes del PDUC i assenyala les mesures i recomanacions adequades per a la seva implantació, d’acord amb el contingut que assenyala l’article 63.5 RLUC .

7. Memòria ambiental. Descriu el procés d’avaluació ambiental i com ha estat internalitzades les qüestions ambientals al llarg de tot el procés d’elaboració del PDUC.

8. Annexos. Inclouen documents d’informació necessaris per a una correcta aplicació del PDUC. Són, concretament, els següents:

-Annex 1. Estudi tipològic de l’edificació tradicional ceretana. - Annex 2. Normativa d’edificació al Pirineu.

______8

Article 1.7 Vigència

1. Aquest PDUC entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’Acord de la seva aprovació definitiva i de les seves normes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la vigència, de manera indefinida, fins a la seva revisió o, si escau, adaptació als canvis que es puguin produir en el planejament territorial.

2. Les previsions de creixement de les àrees urbanes –sòl urbanitzable i sòl urbà no consolidat– que els plans d’ordenació urbanística facin com a resultat de l’aplicació de les disposicions del PTPAPA, s’ha de determinar a partir de la situació física aproximada de cada àrea o nucli urbà en la data d’aprovació del PTPAPA i s’entendrà que corresponen al període temporal fins l’any 2026.

3. En cas que es prevegi l’exhauriment pròxim del sòl urbanitzable i del no consolidat, perquè es trobin construïts o en procés de construcció els solars corresponents al 75% de l’edificabilitat d’aquestes àrees de sòl, l’ajuntament pot sol·licitar una nova revisió del pla d’ordenació urbanística municipal. La revisió es pot autoritzar amb les condicions que siguin oportunes en funció dels criteris de planejament territorial i de les dades que proporcioni el procés de seguiment del PTPAPA i del PDUC.

Article 1.8 Modificació

1. Amb l’objecte d’adequar les determinacions del PDUC a les circumstàncies inicialment no previstes que es detectin en el procés de seguiment, es podrà procedir a la modificació del PDUC d’acord amb el procediment establert a la LUC.

2. El projecte de modificació del PDUC que es redacti haurà de tenir el grau de precisió propi d’un pla director urbanístic i haurà d’anar acompanyat d’una avaluació que expliqui la incidència de les noves determinacions en l’ordenació general establerta pel pla, la seva adaptació als criteris i objectius inicials del PDUC, els efectes sobre el planejament urbanístic i sectorial i la seva incidència ambiental.

______9

Article 1.9 Adequació del planejament urbanístic a l’ordenació territorial i supramunicipal

1. El planejament urbanístic vigent s’ha d’ajustar al PDUC i, en especial, a les determinacions específiques que s’estableixen als articles 3.2, 3.3, 3.4 i 3.5. Les qualificacions que s’estableixen en el PDUC per al sòl no urbanitzable són d’aplicació directa.

2. El planejament urbanístic general que s’elabori o es revisi, els plans parcials de delimitació i les modificacions de planejament urbanístic vigent que augmentin el conjunt del sòl urbà més el sòl urbanitzable, s’adaptaran a les determinacions del PTPAPA i el PDUC.

3. Els plans d’ordenació urbanística municipal, o la revisió d’aquests han de contenir dins la Memòria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes del Pla d’ordenació urbanística amb les determinacions del PTPAPA i el PDUC.

4. En l’elaboració de plans urbanístics municipals a què fa referència l’apartat 2, l’avanç de planejament que l’Ajuntament ha d’elaborar d’acord amb el que estableixen els articles 106 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme serà tramès al Programa de Planejament Territorial per tal que, prèviament a l’aprovació inicial, aquest pugui informar l’Ajuntament sobre la conformitat de l’avanç amb les disposicions del PTPAPA i el PDUC. Si l’informe no ha estat tramès en el termini d’un mes, es podrà continuar la tramitació del pla urbanístic

5. Cal també un informe del Programa de Planejament Territorial per a l’aprovació dels plans urbanístics municipals a què fa referència l’apartat 2. Aquest informe se sol·licitarà quan s’esdevingui l’aprovació inicial.

6. En cap cas, les modificacions de planejament urbanístic municipal no poden incrementar la superfície conjunta de sòl urbà i sòl urbanitzable en aquells nuclis i àrees urbanes on les possibilitats d’extensió previstes en el pla municipal excedeixin de les que són admissibles en el marc de les estratègies de desenvolupament urbanístic establertes en el PTPAPA i el PDUC.

______10

7. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d’establir programes d’ajuda per a fomentar els processos d’adequació del planejament urbanístic i pot adoptar mesures per a promoure de manera específica aquelles adaptacions que siguin més necessàries pel grau de desajustament entre les determinacions del planejament urbanístic vigent i les propostes del PTPAPA i el PDUC.

Article 1.10 Seguiment ambiental del Pla

Correspon el seguiment del Pla director als ajuntaments de la Cerdanya inclosos dins de l’àmbit territorial d’aquest Pla i a les Comissions Territorials d’Urbanisme de Lleida i de Girona, amb la coordinació de la Secretaria per a la Planificació Territorial i el suport de les Direccions Generals d’Urbanisme, d’Actuacions Estratègiques i Política de Sòl i d’Arquitectura i Paisatge, en el marc de llurs respectives competències i en coordinació amb la resta d’administracions implicades.

Pel que fa al seguiment ambiental, els indicadors proposats per a fer el seguiment de les tendències més preocupants són els següents:

En relació amb l’embosquinament, naturalització, pèrdua del mosaic camp / prat / bosc i del paisatge rural: evolució de la superfície agrària útil (SAU) del cens agrari i evolució de les cobertes de sòl de conreus i pastures (del satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.

En relació amb la pressió sobre els corredors de fons de vall: evolució de les cobertes (del satèl·lit Landsat) del sòl planer (menys del 20% de pendent) localitzat en una franja de 250 metres a ambdós costats del riu Segre.

En relació amb l’afectació del canvi climàtic sobre l’economia: dies d’innivació anuals; cota mitjana de neu; ocupació hotelera estiu/hivern; nombre d’ocupats total/habitatges nous; nombre i tipus de noves llicències d’activitats no relacionades directament amb l’edificació.

______11

En relació amb el consum de sòl i desenvolupament: increment del sòl construït (del satèl·lit Landsat) / increment del nombre d’habitatges; població resident / nombre d’habitatges; places en habitatge secundari / places hoteleres; intensitat edificatòria (habitatges nous / 1000 habitants); nombre de llicències donades d’ús residencial en sòl urbà; nombre de llicències de rehabilitacions d’habitatges en sòl urbà.

En relació amb la fragmentació dels espais oberts: evolució del nombre de polígons del sòl construït (del satèl·lit Landsat); km d’infraestructura de mobilitat / km2 de territori; km vehicle dia / km2 de territori; km de túnels, viaductes i passos de fauna / km de nou traçat d’infraestructura de mobilitat.

______12

TÍTOL II. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

Article 2.1 Objecte

1. El sistema d’espais oberts inclou tot el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic en el moment de redacció del PDUC.

2. El PDUC estableix subcategories de sòl dins dels espais oberts del PTPAPA i, per a cada un, determina la seva delimitació, els objectius que es proposen i el règim bàsic d’usos i d’intervencions de transformació admeses.

Article 2.2 Categories de sòl no urbanitzable

1. El PDUC crea dues noves claus o categories addicionals a les del PTPAPA dins del sòl no urbanitzable de protecció especial per als elements que configuren el paisatge d’excel·lència de la Cerdanya:

- Protecció específica del paisatge (clau 24a). - Protecció ecològica – paisatgística (clau 24b).

2. El PDUC, dins de les tres categories d’espais oberts definides en el PTPAPA i d’acord amb els codis emprats per la Direcció General D’urbanisme, assenyala en els seus plànols d’ordenació les subcategories i claus següents: a) Sòl no urbanitzable de protecció especial:

- Protecció específica del paisatge, (clau 24a) - Protecció ecològica – paisatgística, (clau 24b) - Protecció PEIN i Xarxa Natura, (clau 25a) - Valor natural i de connexió, (clau 25b) - Alt valor agrícola. (clau 21a)

______13

b) Sòl no urbanitzable d’interès territorial:

- Interès territorial (clau 23a) c) Sòl no urbanitzable de protecció preventiva:

- Protecció preventiva, (clau 20a)

Article 2.3 Precisió dels límits

El PDUC assenyala, a escala 1/20.000, els límits de les diferents categories del sòl no urbanitzable en el sistema d’espais oberts.

Els límits gràfics que identifiquen els diferents tipus i sub-tipus de sòl assenyalats en els plànols d’ordenació, doncs, es podran precisar en el moment de l’adequació del planejament general del municipi a les determinacions del PDUC, respectant les condicions següents: a) No s’alterarà substancialment la forma i funcionalitat de cada tipus o sub-tipus proposat en els plànols d’ordenació del Pla director. b) La superfície de cadascun dels tipus i sub-tipus en els plànols esmentats no es podrà alterar, en cap cas, en més d’un 5% d’augment o disminució. c) La precisió i ajust dels límits haurà de justificar-se per raó de:

Referir-se als límits que per a cada tipus de sòl hagi establert el planejament general vigent. Adequar-se a les característiques topogràfiques i morfològiques dels terrenys. L’existència d’arbrat, vegetació o altres elements naturals i artificials d’interès, que justifiquin la precisió per tal de reforçar i clarificar la consecució dels objectius de protecció pretesos. Els límits de les propietats.

______14

Les xarxes d’infraestructures i de serveis.

D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4 de les Normes del PTPAPA, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel PTPAPA podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.

Article 2.4 Sòl de protecció especial específica del paisatge

1. Correspon als espais de major valor paisatgístic i identitari de la Cerdanya. Inclou els turons més visibles a la plana, veritables peces d’identitat comarcal i d’elevada fragilitat per la seva exposició visual panòptica a la comarca ceretana; i també els corredors fluvials principals, tant la llera de riu com les franges de bosc de ribera.

2. Es tracta, d’espais que cal mantenir inalterables, on qualsevol activitat humana significa un impacte greu sobre el lloc, per la qual cosa és important controlar estrictament els usos que s’hi puguin fer. En conseqüència, es dota aquest sòl del més elevat grau de protecció urbanística i, suplementàriament al règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial que li és d’aplicació, d’acord amb el que preveu l’article 2.11 del PTPAPA, no s’admet cap tipus de nova edificació.

Article 2.5 Sòl de protecció especial ecològico – paisatgística

1. Correspon al sòl que integra els elements característics del paisatge de la Cerdanya. Inclou els sòls situats a l‘entorn d’alguns nuclis històrics amb valor paisatgístic; els corredors fluvials i turons a la plana no inclosos en la clau anterior; els bosc caducifoli; els patrons nítids de paisatge; el “bocage” cerdà format per camps i pastures closes per tanques arbrades i murs de pedra seca; la franja fronterera entre la muntanya i la plana; i els enclavaments oberts a la muntanya.

______15

2. Aquesta clau s’assigna a sòls que el PTPAPA, per raons d’escala de treball menys precisa, no havia considerat objecte de protecció especial o bé assenyala el valor paisatgístic addicional de peces de sòl que el PTPAPA sí havia considerat de protecció especial però per raons principalment de valor natural i de connectivitat ecològica.

3. Aquest sòl queda sotmès a un règim especial de protecció i seran incompatibles les actuacions d’edificació o transformació del sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció. En conseqüència, es dota aquest sòl del règim de protecció especial, d’acord amb el règim normatiu del PTPAPA i per raons principalment paisatgístiques. En aquest sòl, doncs, a banda del règim normatiu del PTPAPA corresponent al sòl de protecció especial, tota autorització haurà de prendre les màximes mesures d’integració paisatgística.

Article 2.6 Precisions per a l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts.

1. Sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial, la implantació d’actuacions que aporten valor als espais oberts, pel fet d’estar associades a la gestió i millora del territori rural, com és el cas de les edificacions i instal·lacions pròpies de l’agricultura a cel obert, la ramaderia i la silvicultura extensives, el turisme rural, les instal·lacions i edificacions per a la protecció i valorització del medi natural i d’altres assimilables és admissible en tots els espais oberts, excepte en el sòl de protecció especial específica del paisatge (clau 24a), d’acord amb les condicions que estableixen els articles 2.6 i 2.8 de les Normes del PTPAPA. Quan s’ubiquin en sòl de protecció especial o territorial, hauran d’ajustar-se a la parcel·lació i la morfologia de l’espai.

2. Sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial, la implantació d’equipaments i instal·lacions d’interès públic que han de situar-se en el medi rural o que la llei permeti que s’hi situïn com ara depuradores, plantes de tractament de residus, parcs solars, parcs eòlics i d’altres equipaments assimilables és admissible en tots els espais oberts, excepte en el sòl de protecció especial específica del paisatge (clau 24a), d’acord amb les condicions que

______16

estableixen els articles 2.6 i 2.8 de les Normes del PTPAPA. Quan s’ubiquin en sòl de protecció especial o territorial hauran d’ajustar-se a la parcel·lació i la morfologia de l’espai. En la seva autorització, caldrà considerar la possibilitat que s’ubiquin en sòl de protecció preventiva i la preferència de reutilització d’edificacions existents.

3. Sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial, la implantació d’actuacions que no aporten valor als espais oberts, perquè no contribueixen a la gestió i millora del territori no urbanitzat, natural o agrari, ja que aquest els proporciona únicament un espai d’ubicació i, per tant, les edificacions són sovint assimilables a les d’ús industrial, com és el cas de les edificacions per agricultura intensiva i les granges, no poden ubicar-se en sòl de protecció especial si, tot i complir les condicions que estableix l’article 2.6 de les Normes del PTPAPA, hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o territorial. No s’autoritzaran noves edificacions en sòl de protecció especial si existeixen alternatives de reutilització d’edificacions existents en desús.

4. Sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística, la normativa sectorial i les regulacions de l’article 2.8 de les Normes del PTPAPA, la implantació d’actuacions que no aporten valor als espais oberts esmentades en el punt anterior seran d’autorització restringida en el sòl que ha estat assenyalat com de protecció territorial per raons paisatgístiques, identitàries o d’estructuració territorial. Serà un argument favorable a la seva autorització el fet que formi part d’una explotació agrària extensiva de superfície gran i es vetllarà especialment la seva integració paisatgística. En la seva autorització, caldrà considerar la possibilitat que s’ubiquin en sòl de protecció preventiva i la preferència de reutilització d’edificacions existents.

Article 2.7 Precisions pel que fa a la consideració del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.

En compliment del que disposa l’apartat 1.e) de l’article 13 de la Llei 23/1983, de política territorial, les actuacions d’urbanització i aquelles en sòl no urbanitzable que s’autoritzin a l’empara de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), situades a l’entorn visual dels edificis o elements patrimonials

______17

inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, que gestiona la Direcció General del Patrimoni Cultural, a part de complir amb caràcter general les limitacions derivades de les disposicions de protecció patrimonial, hauran de respectar les característiques paisatgístiques d’aquest entorn i les traces existents de camins, passos, esplanades, fonts, vegetació i d’altres que estructuren l’espai al voltant de l’edifici o element.

Article 2.8 Activitats extractives

1. El PDUC no afecta ni els abocadors ni les activitats extractives autoritzats d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent.

2. En la restauració dels espais que hagin estat afectats per abocadors o activitats extractives que es trobin situats en sòl de protecció especial s’ha de tenir especial cura de restablir els valors que, en cada cas, han motivat la protecció especial.

3. Es poden autoritzar noves activitats extractives i ampliacions de les ja autoritzades en sòl de protecció especial sempre que no afectin de forma clara i definitiva els valors que han motivat la protecció especial i sens perjudici de la normativa sectorial aplicable. També es tindran en compte, a l’hora de valorar aquestes autoritzacions els resultats de les possibles anàlisis generals sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels possibles jaciments i, de manera especial, els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental d’Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es puguin crear en el futur.

Article 2.9 Àrees d’acampada.

El planejament urbanístic municipal resoldrà adequadament la problemàtica ambiental generada per determinades àrees d’acampada que poden concentrar moltes construccions afegides en el seu entorn: pistes esportives, piscines, supermercats, i serveis com l’escomesa d’aigua, contenidors de deixalles, etc.. En les àrees fràgils i els connectors, a més de mantenir la seva qualitat paisatgística, les condicions per a

______18

l’assentament d’àrees d’acampada hauran de ser molt restrictives i caldrà vetllar especialment pel manteniment de les funcions i els valors protegits.

______19

TÍTOL III. SISTEMA D’ASSENTAMENTS

Article 3.1 Objecte

1. El sistema d’assentaments inclou tot el sòl classificat com a urbà o urbanitzable pel planejament urbanístic en el moment de l’aprovació definitiva del PDUC. Els plànols assenyalen el conjunt del sòl urbà i urbanitzable d’acord amb la informació disponible en el moment de la redacció del PDUC. En cas de dubte prevaldrà la delimitació de l’àmbit que realment tinguin el sòl urbà i el sòl urbanitzable en els instruments urbanístics que estiguin aprovats definitivament en el moment de l’aprovació definitiva del PDUC.

2. D’acord amb les estratègies de desenvolupament establertes pel PTPAPA, les determinacions del PDUC i en el marc de la legislació territorial i urbanística vigent, el planejament urbanístic corresponent haurà de definir la situació i magnitud exactes de la implantació urbana i les determinacions urbanístiques que concretin les iniciatives d’urbanització i d’edificació.

3. D’acord amb les determinacions del PDUC, el planejament urbanístic corresponent haurà d’esmenar o reorientar algunes opcions d’urbanització previstes en el planejament urbanístic vigent per ajustar-les als criteris del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.

Article 3.2 Determinacions específiques per a diversos sectors urbanitzables no desenvolupats als termes municipals de Fontanals de Cerdanya, Ger i Prats i Sansor.

El PDUC esmena tres opcions d’urbanització previstes en el planejament urbanístic vigent que són clarament contràries als criteris del PTPAPA. Es tracta de sectors que no han estat desenvolupats durant prop de dues dècades situats en una posició territorial d’elevat impacte paisatgístic i desconnexes del teixit urbà preexistent i que contradiuen, per aquesta raó, un dels criteris bàsics del PTPAPA.

______20

En conseqüència, s'estableix que el planejament d’ordenació urbanística municipal haurà de procedir a la classificació com a sòl no urbanitzable dels sectors següents: a) Sector número 12 "Serra de Queixans", del terme de Fontanals de Cerdanya. b) Sector de sòl urbanitzable no delimitat número 8 “Sud de Gréixer”, al terme de Ger, situat a l'entroncament de la C-1313 i l'antic accés al nucli. c) Sector industrial número 8 de sòl per urbanitzar al municipi de Prats i Sansor.

Article 3.3 Determinacions específiques per a dos àmbits de sòl al nucli de Sant Julià de Pedra, al terme municipal de Bellver de Cerdanya

1. El PDUC esmena dues opcions d’urbanització previstes d’elevada incidència paisatgística sobre el conjunt històric de Sant Julià de Pedra i que tenen, en part, un pendent superior al 20 %. La decisió es justifica pel fet que es tracta d’un nucli de molt escassa edificació, de molt febles condicions d’urbanització i d’elevat valor patrimonial en el qual el planejament actual permet un potencial de creixement sobredimensionat.

En conseqüència, s'estableix que el planejament d’ordenació urbanística municipal haurà de procedir a la classificació com a sòl no urbanitzable o, en tot cas, com espai no edificable, dels dos àmbits de sòl que es grafien amb les lletres A i B en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra” del PDUC mitjançant la transferència de l’aprofitament en localitzacions més adequades.

En conseqüència, s’estableix que el planejament d’ordenació urbanística municipal haurà d’acordar la transferència d’aquests aprofitaments prioritàriament a d’altres nuclis urbans del municipi o subsidiàriament a d’altres municipis de la comarca assenyalant els terrenys on s’ha d’ubicar l’aprofitament i definint, si escau, els polígons discontinus que permetin obtenir els terrenys necessaris per edificar. En tot cas, cal garantir la triple condició de situar-se en contigüitat amb el sòl urbà existent, ajustar-se a la tipologia arquitectònica del nucli d’acollida i efectuar-se d’acord amb els instruments urbanístics que les Normes del PTPAPA assenyalen per l’estratègia de

______21

desenvolupament urbanístic assignada al nucli d’acollida. L’extensió del nucli d’acollida que aquesta operació comporti no computa a efectes de l’aplicació de l’estratègia de desenvolupament urbanístic corresponent.

Es reconeix per a l’àmbit grafiat amb la lletra A en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra” la seva classificació com a sòl urbà i uns drets consolidats d’edificar 9 habitatges.

Es reconeix per a l’àmbit grafiat amb la lletra B en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra” un aprofitament màxim de 22 habitatges. Atès l’elevat nombre d’habitatges de l’àmbit grafiat amb la lletra B en el plànol O.4 “Ordenació de Pedra”, difícil de materialitzar en un nucli d’acollida amb l’estratègia de Millora i compleció d’acord amb les Normes del PTPAPA, es recomana que la transferència de l’aprofitament s’ubiqui al nucli de Bellver o, en tot cas, en un nucli en el qual no comprometi el seu valor patrimonial o paisatgístic.

Article 3.4 Determinacions específiques per a la Molina, al terme municipal d’Alp

Per tal de garantir una protecció més ferma del paisatge, incrementar el paper d’espai d’activitat econòmica d’aquesta polaritat, ser eficients en el consum de sòl i equipar el teixit d’elements estratègics com pàrquings i equipaments, s’estableix l’obligació d’adaptar el planejament urbanístic de la Molina en base a les determinacions següents: a) A l’àmbit de Font Moreu, s’estableix un nombre màxim de 100 habitatges i un sostre màxim de 20.000 m2 i el percentatge legal que li correspongui l’habitatge de protecció pública. L’àmbit s’ha de desenvolupar mitjançant la figura d’un Pla de millora urbana. No es poden construir edificacions per damunt de la cota 1.625 m. b) S’estableix l’obligació que el planejament urbanístic municipal transfereixi part de l’aprofitament del sector SU-09 La Solana al sector SU-10 El Golf i concentri l’habitatge de protecció pública al sector de la Solana. En el sector SU-10 El Golf s’estableix l’obligació que les edificacions es concentrin en les cotes més baixes del sector alliberant entre la meitat i el terç superior del sector.

______22

c) Amb caràcter previ a la tramitació dels dos sectors esmentats en el punt anterior, caldrà que s’hagi establert, mitjançant un conveni o altre instrument amb força jurídica suficient, un programa que vinculi el desenvolupament dels mateixos a l’acompliment d’un determinat percentatge de les inversions totals que es prevegin a l’estació d’esquí de Molina. Les inversions en la millora i la posada al dia de l’estació d’esquí són càrregues urbanístiques associades al desenvolupament d’aquests sectors.

Article 3.5 Determinacions específiques per a Masella, al terme municipal d’Alp

La regulació urbanística vigent a La Masella palesa una manca de concreció d’alguns dels seus paràmetres, tant dins del sector com en el sòl no urbanitzable adjacent. D’altra banda, es constata la inadequació per al desenvolupament urbà de diversos terrenys inclosos dins del sector. El PDUC fixa alguns d’aquests paràmetres i dóna compliment a l’article 3.20 de les normes del PTPAPA, amb l’objectiu de donar una major seguretat jurídica a totes les parts i garantir els objectius assenyalats pel PTPAPA, com són d’avançar cap a una major eficiència en el consum de sòl, la promoció d’usos turístics per damunt dels residencials, la dotació d’equipaments estratègics com els pàrkings, la desestacionalització de l’oferta i, en general, la consolidació d’una àrea d’activitat econòmica de primer ordre. En aquest marc, doncs, s’estableixen les determinacions següents: a) Els límits exactes de l’àmbit de La Masella són els que es grafien en el plànol O.3 “Ordenació de La Masella” del PDUC. b) El planejament urbanístic haurà de classificar com a sòl no urbanitzable el sòl que no quedi comprès dins la delimitació esmentada en el punt anterior. Aquests terrenys es consideren inadequats per al desenvolupament urbà per raons de pendent excessiu i alt valor forestal i paisatgístic. c) S’estableixen tres àmbits i diverses peces de sòl de cessió –zones verdes i domini esquiable– que hi estan vinculades, els quals es grafien en el plànol O.3 “Ordenació de La Masella”. Cadascun d’aquests tres àmbits s’han de desenvolupar mitjançant la figura d’un Pla de millora urbana i amb els paràmetres següents:

______23

PMU-1. Sostre total màxim: 29.000 m2, dels quals 13.000 han de ser d’ús hoteler. El 30% del sostre residencial ha de destinar-se a habitatge de protecció pública. El nombre màxim d’habitatges de renda lliure s’estableix en 115 unitats. S’assenyalen peces de zones verdes, d’aparcament i de domini esquiable vinculades a aquest PMU com a sòl de cessió. S’ha de garantir un mínim de 1.000 places d’aparcament dins l’àmbit.

PMU-2. Sostre total màxim: 10.000 m2. El 30% del sostre residencial ha de destinar-se a habitatge de protecció pública. El nombre màxim d’habitatges de renda lliure s’estableix en 70 unitats. S’assenyalen peces de zones verdes vinculades a aquest PMU com a sòl de cessió. S’ha de garantir un mínim de 500 places d’aparcament dins l’àmbit.

PMU-3. Sostre total màxim: 7.000 m2. El 30% del sostre residencial ha de destinar-se a habitatge de protecció pública. El nombre màxim d’habitatges de renda lliure s’estableix en 49 unitats. S’assenyalen peces de zones verdes i de domini esquiable vinculades a aquest PMU com a sòl de cessió. S’ha de garantir un mínim de 100 places d’aparcament dins l’àmbit. d) Per a l’àmbit de sòl urbà no inclòs dins dels tres àmbits dels plans de millora urbana, s’estableix un sostre màxim de 61.450 m2, dels quals, almenys 21.700 m2, s’han de destinar a ús turístic de nova construcció. e) S’estableix l’obligació que dins dels límits del conjunt de l’àmbit de La Masella que es grafien en el plànol O.3 “Ordenació de La Masella”, es garanteixi una oferta total de 3.000 places d’aparcament. f) Amb caràcter previ a la tramitació dels tres àmbits subjectes a un pla de millora urbana caldrà que s’hagi establert, mitjançant un conveni o altre instrument amb força jurídica suficient, un programa que vinculi el desenvolupament de cadascun dels tres àmbits objecte de pla de millora urbana i la construcció dels 21.700 m2 de sostre

______24

hoteler previstos fora d’aquests tres àmbits, a l’acompliment d’un determinat percentatge de les inversions totals que es prevegin a l’estació d’esquí de Masella. Les inversions en la millora i la posada al dia de l’estació d’esquí són càrregues urbanístiques associades al desenvolupament de cadascun dels plans de millora urbana esmentats. La construcció dels hotels serà prioritària i el desenvolupament de cadascun dels tres àmbits esmentats serà seqüencial en el temps i vinculat a les obligacions d’inversió definides en el conveni.

Article 3.6 Creació de sòl per activitat econòmica

1. Atesa la conveniència de reconduir el model econòmic de la comarca, disminuint la seva dependència del sector de la construcció, i amb l’objectiu de fixar població en el territori, el PDUC exigeix que en el planejament urbanístic general s’hagi de classificar, per a cada municipi, almenys 1 hectàrea de sòl per activitat econòmica (tallers, hotels, altres equipaments turístics...), fora que l’ajuntament justifiqui convenient la seva inadequació o innecessarietat.

2. Aquesta extensió urbana és addicional a la que resulti de l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic que determina el PTPAPA i s’ha d’ubicar en contigüitat al sòl urbà consolidat.

3. La determinació que s’estableix als punts 1 i 2 d’aquest article s’estableix sense perjudici de la possibilitat existent de canviar l’ús de les plantes baixes o de sòls urbans per tal de desenvolupar activitat econòmica dins els nuclis, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’ús residencial.

Article 3.7 Densitat mitjana

Per tal de promoure un consum més eficient del sòl i una menor ocupació territorial, el PDUC estableix una densitat mitjana per als plans especials de millora urbana i els plans parcials de 25 habitatges/ha. Densitats menors a 20 habitatges/ha o majors de 50 habitatges/ha hauran de ser justificades convenientment.

______25

Article 3.8 Tipologies edificatòries

Per tal de garantir una correcta integració volumètrica, tipològica, cromàtica i paisatgística de les noves construccions en sòl urbà, el PDUC recomana que el planejament urbanístic general, en el moment d’estudiar les característiques arquitectòniques pròpies de cada nucli, tingui en compte les normes de la Tipologia ceretana i les normes d’edificació del Pirineu incorporades en el PDUC com annexos.

Aquests annexos tenen una funció assessora. Les normes que inclouen no són d’aplicació directa i han de ser considerades en el planejament urbanístic municipal com un argument més d’anàlisi i una pauta de possible actuació.

Com a criteri general, tanmateix: a) Les façanes i cobertes seran tractades amb materials que per la seva textura i color s’integrin discretament en el conjunt edificat existent sense produir contrastos o estridències que afectin la qualitat de la imatge del nucli i del territori. b) Les edificacions que hagin de formar part de la imatge dels nuclis existents es projectaran amb el grau de fragmentació volumètrica necessari per a facilitar la seva integració en les pautes formals del conjunt. Les Normes d’edificació al Pirineu serviran, en tot cas, de guia de disseny per orientar el compliment d’aquestes condicions.

Article 3.9 Incorporació dels ravals al conjunt del sòl urbà

El PDUC admet la possibilitat que els ravals consolidats puguin passar a sòl urbà si es compleixen les condicions de sòl urbà que assenyala l’article 27 de la LUC.

Article 3.10 Incorporació dels petits assentaments no reconeguts pel PTPAPA al conjunt del sòl urbà

______26

1. El PDUC estableix que el planejament urbanístic no podrà incorporar al conjunt del sòl urbà els petits assentaments no reconeguts pel PTPAPA, excepte Talltorta i Nèfol, als quals els serà d’aplicació l’estratègia de desenvolupament urbanístic de Millora i Compleció d’acord amb l’article 3.4 de les normes d’ordenació del PTPAPA.

2. La resta de petits enclavaments que no van ser considerats com assentaments pel PTPAPA a la comarca de la Cerdanya no reuneixen les condicions per ser considerats com a nuclis susceptibles de compleció ni d’extensió. En conseqüència, no podran acollir-se als punts 4 i 5 de l’article 3.4 de les normes d’ordenació del PTPAPA, hauran de ser considerats com edificacions que es regiran per l’article 47 de la llei d’urbanisme1/2005 de 26 de juliol, i el Planejament sectorial les haurà d’incloure dins del catàleg d’edificacions en sòl no urbanitzable.

Article 3.11 Precisions per a l’aplicació per part del planejament urbanístic de l’estratègia de Millora i compleció prevista en l’article 3.10 de les Normes del PTPAPA

1. En els nuclis històrics per als quals el PTPAPA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, és sempre possible una certa extensió del nucli; un creixement orgànic, com a poble.

2. Les extensions dels nuclis que es proposin en els POUM només es poden classificar com a sòl urbà i han de tenir una ordenació precisa de l’edificació definida en el mateix pla.

3. Aquestes ordenacions poden ser constitutives de polígons d’actuació quan calgui algun procés de reparcel·lació per a la cessió del carrer o algun element públic.

4. L’ordenació precisa que estableixi el POUM té com a criteri prevalent la integració morfològica i paisatgística en el nucli existent. Tanmateix aquesta ordenació pot modificar-se mitjançant un Pla de millora urbana si esdevingués convenient sense disminuir el grau d’integració morfològica i paisatgística de l’ordenació anterior.

______27

Article 3.12 Assimilació de l’estratègia de desenvolupament urbanístic de reequilibri amb la de creixement moderat.

Quan es tracti de nuclis de petita dimensió i, per aquest motiu, les dades estadístiques per al càlcul de les necessitats de reequilibri siguin poc representatives i no puguin ser utilitzades de manera fiable, el planejament urbanístic podrà assimilar l’estratègia de desenvolupament urbanístic de reequilibri amb la de creixement moderat.

Article 3.13 Precisions sobre el mecanisme de càlcul de la superfície de l’extensió urbana admissible en les estratègies de creixement mitjà i moderat quan es tracta de nuclis petits

1. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal pot proposar és orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:

Moderat: E= (30/100)*A*f

Mitjà: E=(60/100)*A

E: superfície de l’extensió urbana admissible A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió

2. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) s’ha de determinar de la manera següent: s’ha d’incloure tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses per Pla territorial en els àmbits dels “nuclis històrics i les seves extensions” assenyalats en els Plànols d’ordenació. En cas que les trames considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades

______28

destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considera que forma també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul, amb els següents límits: a) No ha d’incrementar en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul. b) Es comptabilitza només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta.

3. En el càlcul per proporcionalitat de l’extensió admissible en l’estratègia de creixement moderat, s’ha d’aplicar a les superfícies de càlcul iguals o inferiors a 50 Ha. un factor de correcció que s’obtindrà de l’aplicació de l’expressió alfanumèrica següent. f=(18+A-0,005*A²)/A+5

A: superfície de càlcul en Ha. El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 Ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 Ha.

4. Quan el municipi no tingui cap àrea diferenciada destinada a activitat industrial, ja sigui formant part de l’àrea urbana principal o separada d’aquesta, o quan l’àrea industrial existeixi, però hagi exhaurit o estigui en vies d’exhaurir la disponibilitat de sòl per acollir noves edificacions, es pot augmentar la superfície de sòl d’extensió resultant de l’aplicació de les condicions establertes pels apartats 2, 3 i 4 d’aquest article, en un 25% de la seva superfície amb destí a àrea específica d’activitat industrial. La superfície de sòl pendent d’ocupar en un àrea industrial existent disminueix la superfície resultant de l’aplicació del percentatge assenyalat. La nova àrea per a activitat industrial s’ha de situar en continuïtat amb la resta de teixits d’extensió, tanmateix per raons topogràfiques, paisatgístiques o d’ordenació, pot disposar-se separada, però ben articulada, amb la resta de teixits mitjançant algun espai urbà o periurbà o algun element d’infraestructura o com a extensió d’un àrea especialitzada existent que el Pla no hagi assenyalat específicament com no extensible.

______29

TÍTOL IV. INSTRUMENTS DE GESTIÓ SUPRAMUNICIPAL

Article 4.1 Àmbits de cooperació municipal

El PDUC, a més del que especifica el PTPAPA, recomana dins el sistema de Puigcerdà, com a subàmbit de cooperació municipal, si és necessari i per certes actuacions supramunicipals, que es puguin contemplar dos subsistemes:

El de l’Obaga, format pels municipis d’Alp, Das, Fontanals de Cerdanya i Urús.

El de la Solana, format pels municipis de Puigcerdà, Bolvir, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia i Meranges.

______30

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

1. En tant el planejament urbanístic municipal no s’hagi adaptat al PDUC, el desenvolupament o execució dels plans urbanístics haurà d’estar d’acord amb les determinacions del Pla director.

2. En tant no es produeixi l’adaptació, els àmbits recollits a l’article 3.2 d’aquestes normes, que han estat desclassificats pel present PDUC, es regularan d’acord amb la categoria de sòl no urbanitzable que els hi correspongui.

3. En tant no es produeixi l’adaptació del planejament urbanístic municipal al PDUC, en els sectors i àmbits per als quals s’han establert determinacions específiques en els articles 3.3, 3.4 i 3,5, no s’admetran obres d’edificació o urbanització en els mateixos.

Segona

El PDUC respecta els plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigència del Pla encara que els seus àmbits no s’assenyalin gràficament en els plànols. Aquells usos sense cobertura urbanística prèvia, hauran d’adequar-se a les determinacions del PDUC en matèria d’espais oberts per tal de poder ser legalitzats.

______31

Tercera

Atès que el PTPAPA grafia en una ubicació incorrecta el sòl urbà corresponent a Talltorta; no recull el règim de sòl urbà de Nèfol, al terme municipal de Bellver de Cerdanya; i no grafia com a nucli històric a Sant Martí d’Aravó, al terme municipal de Guils, s’assenyala la necessitat que el PTPAPA esmeni aquests tres errors materials i assenyali per a Sant Martí d’Aravó i per a Nèfol l’estratègia de desenvolupament urbanístic de Millora i Compleció d’acord amb les Normes del PTPAPA. En tant que això no es produeixi, el planejament urbanístic no podrà desenvolupar per a Sant Martí d’Aravó l’estratègia de desenvolupament urbanístic esmentada.

DISPOSICIONS FINALS

Única

El Pla director urbanístic de la Cerdanya entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’Acord de la seva aprovació definitiva i de les seves normes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, juliol de 2008

______32

U N I V E R S I T A T P O L I T È C N I C A D E C A T A L U N Y A D E P A R T A M E N T D’ U R B A N I S M E I O R D E N A C I Ó D E L T E R R I T O R I