ESTIMAR LA MAR
Coordinat per Javier Álvarez i Josep Maria Gili
ls oceans estan deixant de ser els ecosistemes més desconeguts del nos- tre planeta. En les darreres dècades els nous avenços tecnològics ens E han acostat als indrets més llunyans i insòlits del món submarí. Tot i això, la desconeixença de la mar encara perdura. Hem estat molts segles pensant en la mar simplement com un lloc inesgotable però ple de perills, que s’havia d’aprofitar al màxim. Aquesta actitud ens ha portat a explotar indiscriminadament els seus recur- sos, fins i tot a exhaurir-ne alguns i a transformar llocs idíl·lics en les nostres dei- xalleries on abocar de manera indiscriminada residus i fem. Aquesta irresponsable comoditat tal volta tenia el seu origen en el desconeixement científic de la mar i ara ens força a reconsiderar de manera dràstica el nostre estil de vida. Afortunadament, avui disposem d’una tecnologia que ens permet obtenir imatges estàtiques i dinàmiques del que hi ha a tots els mars del món i transmetre-les quasi en directe a tothom. Eines i aparells d’alta sofisticació, en alguns casos comparables a les naus que arriben a l’espai, que baixen a centenars i milers de metres de fondà- ria; aparells que ens permeten la instrospecció de l’estat passat i futur dels oceans, gràcies a models matemàtics manejats per superordinadors. Tota aquesta bateria d’eines ens dóna l’oportunitat de lluitar de debò contra el desconeixement, però en aquesta tasca la divulgació científica també té un paper capital: utilitzar les noves tecnologies de comunicació per fer arribar el coneixe- ment del mar i oceans és tot un repte que obre el nou segle per a la formació i cons- cienciació de la societat. En aquest monogràfic de MÈTODE hem buscat aproximar-nos a la vida de les nos- tres mars i presentar als lectors els últims avenços en el coneixement del món sub- marí. Els distints articles tracten diverses perspectives com ara les amenaces que pesen sobre les reserves i fons marins, les noves tècniques d’estudi de la mar i el paper del cinema en la divulgació de l’univers submarí. Tots ells coincideixen en la necessitat de protegir els ecosistemes marins i projecten un missatge d’alerta davant la pèrdua irreparable d’una part important del nostre cercle biològic.
Javier Álvarez. Divulgador científic, València.
© Foto pàg. 54: Jaume Fuster. © Foto pàg. 55: Javier Álvarez pàg. 55: Javier © Foto pàg. 54: Jaume Fuster. © Foto Josep Maria Gili. Dep. Biologia Marina de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), Barcelona.
Núm. 46 MÈTODE 55 monogràfic estimar la mar 6Nm 6MÈTODE Núm. 46 56 sol, perquè sent agitar-se la vida alseu costat. paraules deljoliterari deVerne, elturmentat capità Nemo:“Elmaréstot… Elseu Ésl’immensdesert enquè alèéspurisa. En elseu popular llibre, Vint milllegüesdeviatgesubmarí , Verne plasma el sentiment mésestèsqueinspira elmar:l’exaltació dela llibertat. En l’home noestàmai MEDITAR LA MAR
LA PERCEPCIÓ DE LA MAR AL LLARG DEL TEMPS
Javier Álvarez
Pondering on the sea, our perception of the sea over time. “Homme libre, toujours tu chériras la mer.” This quote from Baudelaire is perhaps the maxim that best defines the close relationship linking humankind to the sea throughout history. From perspectives as diverse as philosophy, artistic and literary creation, technological invention or scientific development, this liquid medium has invited mankind to think, allowing ourselves to be seduced by the irresistible attraction of the infinite horizon, perpetual stimulation of our imagination. estimar la mar
Considerar Grècia com a bressol de la cultura occi- han estat sotmesos a estudi, revisió i sobretot elucu- dental és tot un tòpic, però del que no hi ha dubte és bració per part de nombrosos entusiastes. El primer, i que el mar va trobar en la civilització micènica un un dels més il·lustres, va ser Aristòtil, de qui es parla dels seus més fervents i primerencs devots. La mito- en termes de pare de la zoologia pel seu prolífic treball logia grega destaca per la gran significació que atri- en la descripció dels éssers vius, amb especial atenció bueix al medi marí, que exalça la figura de déus i a l’àmbit marí (entre les més de 500 espècies que des- titans. No en va, el tità Oceà representava les masses criu, parla de coralls, eriçons de mar, mol·luscos, pei- d’aigua salada, encara que posteriorment va quedar xos i mamífers com ara dofins i balenes). De les tres relegat per Posidó quan aquest, regurgitat de l’estó- col·leccions principals sobre animals que llega: Histò- mac de son pare (el també tità ria dels animals, Parts dels ani- monogràfic Cronos), pren possessió com a mals, i Generació dels animals, déu del Mediterrani. destaca la seua precisió en qües- La gran dependència del «SI BÉ A PLINI SE’L tions com l’anatomia o l’em- medi marí d’una cultura que CONSIDERA UN ARISTOTÈLIC briologia, i una incipient preo- naix i viu del mar, allotjada COM A PRECURSOR DE LA cupació per la recerca d’un sis- entre tres mars, Adriàtic, Medi- ZOOLOGIA, I PER EXTENSIÓ tema de classificació capaç terrani i Egeu, fa a aquest refe- d’ordenar el món biològic per la rent constant no sols religiós, DE LA CIÈNCIA, TAMBÉ HO seua complexitat, semblances i sinó també literari i artístic. ÉS DEL SEU VESSANT diferències. Fins i tot l’atribució Homer confereix a Posidó un MÉS DIONISÍAC, a la generació espontània de la paper d’excepció en l’Odissea, LA CIÈNCIA-FICCIÓ» responsabilitat del naixement de com a desencadenant dels esde- les anguiles (Històries dels ani- veniments que marquen les mals, llibre VI) parla en el seu desventures d’Ulisses. Per a favor, ja que, a pesar d’haver Homer el mar és el teatre d’operacions de l’Odissea, identificat l’angula com la fase juvenil d’aquest peix, l’escenari canviant i a un temps etern que serveix, el filòsof va viure a milers de quilòmetres dels llocs gràcies a la seua immensitat i a la infinitat de fasci- habituals on es reprodueix. nants criatures que acull, de matèria primera a la seua Però per a Aristòtil les qüestions oceanogràfiques imaginació. també són rellevants, ja que es planteja, entre altres I és que el mar no sols atrau per la seua naturalesa preguntes, el perquè d’un mar salat. No va poder, líquida i il·limitada, sinó també per aquella altra que però, trobar una altra resposta que l’existència de bull al seu interior. Iguals en transcendència al conti- gegantines muntanyes de sal sota les aigües del Medi- nent, els éssers marins que constitueixen el contingut terrani.
Núm. 46 MÈTODE 57 monogràfic estimar la mar 8Nm 6MÈTODE Núm. 46 58 vistos alNil. Retrat d’un tritóid’una sirena, el seualèterrible,assotant-los […] Va ferfugirelsgossosamb oberts, arrasantlessaladures la mariacostar-se alsvivers polp queacostumavaaeixirde vivers deCarteiahihaviaun ca, sobreelspolps:“En Lucullus, procònsoldelaBæti- parla sobreunfetreportatperL. sentit, citarelmateixPliniquan viure. Val lapena,enaquest els seuséssers,depenentdel’èpocaqueenstoca se amblamateixacredibilitatquanparlemdelmari sorprenent delesinformacions,nodeixensucceir- tres. Realitatiirrealitatque,apesardelcaràctertan dota decaràcterrealitatunbonnombremons- exhaustivitat aplicatsenelconjuntdelaseuaobra, que, comqueengranmaneras’acompanyadelrigori entre lesdescripcionsdePliniésuntretbenhabitual nisíac, laciència-ficció.Lainclusiód’éssersfantàstics sió delaciència,tambéhoésdelseuvessantmésdio- aristotèlic comaprecursordelazoologia,iperexten- tants delsmars.PeròsibéaPlinise’lconsideraun seu dia,quetambéposal’accentenlescriatureshabi- ció delsanimals,empresaperseguidaper Aristòtil al mestre grecaportantunapropostaperalaclassifica- (326 i196respectivament)pagaelseudeuteamb coneixement denombrososautorsgrecsiromans seua terreny sobreelqualPlini Vell (23-79dC)conreala van seguir-ne moltesmés,quevananarabonantun aquestesreflexionsnaturalistestanprimerenques A Història natural. Aquest llibrerecopilatoridel COM ACAUDEMONSTRES MITJANA, LASUPERSTICIÓ ACCENTUA ELSEUPAPER DE LACIÈNCIA,IELMAR «AL LLARGDEL’EDAT ALENTEIX L’AVANÇ I MERAVELLES» següent comentarideBorges enparlardelaseuaobra l’anecdotari increïbleiabsurdésmereixedordel recerca delconeixement,fomentaelscaminsde dC), finsitotdesdel’autoatribuïdaperspectivala puguen enfilar. contenen aquestsanimals,afid’evitarques’hi col·locar gespaartificialalesparetsdelstancsque una pràcticafreqüententreelgremidelsaquaristes vegada quevaserexplicada?Noobstantaixò,avuiés excursions culinàriesalsaquarispròxims,laprimera que abandonavaelseuaquaricadanitperarealitzar los. Qui,d’altrabanda,vacreurel’anècdotadelpolp arriba afernoumetresdelongitudipesar270qui- som del’existènciadelpolpgegantPacífic,que seua actitudquenoperlagrandària,coneixedorscom com aquestcontinuariasorprenent-nos,mésperla tridents.” Nocaldirqueavuidiaunexemplardepolp de claves. Amb treballse’lvapodermataraforça de jant-los ambelsfortíssimsbraços,utilitzatsamanera unes vegadesambelsextremsdelstentaclesocolpe- Un altreil·lustreromà,ClaudioEliano(175-235 a unapossiblepèrduadefrescor sacrifici delarigidesacientífica l’únic dotatderigor, anteposa el obsessió pelreferentgreccom Però Eliano,apesardelaseua el seuautor, ClaudioEliano.” el sentitactualdelaparaula,que ningú menysafíaunzoòleg,en llibre, del títolqueesdonariaaaquest pesar Història delsanimals:“A De naturaanimalium , estimar la mar monogràfic obre els Núm. 46 MÈTODE 59 mar oceana . Aquesta XVI i XV El renaixement redescobreix el mar des de diversos Així, és aquesta una aportació elaborada partint de Així, és aquesta una aportació elaborada de l’edat mitjana, la superstició alenteix Al llarg UN MAR DE MONSTRES seus horitzons gràcies al tràfic marítim generat amb el seus horitzons gràcies al tràfic marítim preàmbul d’in- descobriment del Nou Món i tot el seu no el fan tents, però els nous coneixements adquirits perdre immediatament el seu sentit esotèric. promou el desenvo- Tecnològicament punts de vista. lupament de l’enginyeria naval moderna i la difusió de la navegació d’estima, que allibera els marins de la perillosa dependència de la proximitat de la costa en el terreny de les També la navegació per cabotatge. arts evidencia un especial interès i en són bona mostra Vinci les expresses recomanacions que Leonardo Da pintura, per al de (1452-1519) fa en el seu Tractat tractament pictòric del mar com a model: “El mar inquiet i tempestuós es farà ple de bromeres entre les onades elevades, i per damunt es veurà com una boira de les partícules escumoses que arrabassa l’aire. Quant a les naus, n’hi haurà algunes amb les veles esquinçades, menejant-se els trossos. D’altres, tren- cats els pals, i d’altres obertes enterament al furor de les onades, amb les xarxes trencades, i els mariners i atractiu en la seua obra que, a pesar de ser tan a pesar de ser en la seua obra que, i atractiu per dotada de veracitat) va ser difosa (i esperpèntica, ha pel poble pla. N’hi intel·lectuals i no les classes més que no descripcions, que moltes, d’anècdotes, sobre la qual no sols es afecten la fauna marina, es jutja: “La foca, segons tinc comenta sinó que també pròpia llet quallada perquè els entès, vomita la seua A amb ella. curar-se epilèptics no puguen la foca fe que En aquest sentit, no deixen de és una criatura maligna.” personals que Claudio Elia- ser xocants les aspiracions pròpia obra: “Sí que ho intente no manifesta en la seua i vull pertànyer al gremi al qual per tots els mitjans perits a veure i examinar els il·lustrats poetes, i homes i escriptors que van arribar a secrets de la naturalesa, a pertànyer.” adquirir l’experiència més gran, aspiren però que val la literatura més que no des de la ciència, que del la pena referir com a part de les reflexions ens han medi marí, a través de les seues criatures, arribat de l’antiguitat. el seu paper l’avanç de la ciència, i el mar accentua sota com a cau de monstres i meravelles representat, una colossal casca- plana, com Terra la creença d’una de final da esguitada de criatures malignes a manera la mar es torna inacabat. En finalitzar aquest període, oceana, tal com s’hi referien els grans descobridors dels segles Figura horrible d’un dimoni de mar. d’un horrible Figura Senglar marí. Senglar Vedella marina. Vedella Monstre marí amb cap d’ós i braços de simi. d’ós i braços marí amb cap Monstre Truja marina. Truja monogràfic estimar la mar 0Nm 6MÈTODE Núm.46 60 Cavall marí. Peix volador moltmonstruós. armat icobert d’escates depeix. Monstre marí ambcap defrare, Elefant marí. seus hàbitspontificals. blant aunbisberevestit dels Imatge d’un monstre marísem- entre lesaigüesseuesmés preadescreacions.En vers pladeleslletres,lapintura ofinsitotlamúsica. ció. Maiabanselmarhaviacobrat tantavidaenl’uni- moviment trobenenelmarunmotiuideald’inspira- lesa pròpiesdelesexpressionsartístiquesd’aquest pensament id’expressiólaidealitzaciódenatura- romàntic. Ellliuramentalaimaginació,llibertatde lució Francesael1789s’esdevéenpleperíode comportament exemplardel’ésserhumà. que preténadoctrinarmitjançantl’actedelacreacióel cia moral,atribuïblealapresènciad’unéssersuperior vellada idivinadelanaturalesaambunafortainfluèn- la seuaobraelsentimentd’unaèpoca,unavisiómera- real alserveidelacortNavarra,tansolsmostraamb didacta naturalista,quevaascendirdebarberacirurgià lesa derecrear-se enlesseuesobres”.Peròaquestauto- terra. Sóndegudessimplement“aldesigdelaNatura- bles d’algunesaberracionsperelldocumentadesen entre homesibèsties,causesquecitacomaresponsa- durant lacòpula,odepràcticarelacionssexuals producte d’unexcésodefecteenlaquantitatdesemen posar mésciènciaenelseu citats (delsqualsdestacaRodelet,quisensdubteva menor rigor, entreelsquals estrobenelsanteriorment marins inclouaportacionsd’altresautorsdemajoro seua aparicióarreu. Aquesta galeriademonstres documentades ambelstestimonisqueacreditenla algunes làminesdelesmésdiversesabominacions, monstres marins’,itotseguitexposasensepudor Prodiges, titulaelcapítol últim autor, Paré,enlaseuaobra els propisdubtessobrelaseuaexistència. Aquest quals prestenatencióperigual,apesardereconèixer obres enquèparlend’animalsrealsiimaginaris,als se Paré(1510-1590),entrealtres,publiquendiverses (1517-1564), ConradGessner(1516-1565)i Ambroi- Guillaume Rondelet(1507-1566),PierreBelon d’il·lustracions sobre amb algunesdelesméscuriosesiprolífiquesgaleries l’extensa sortd’autorsqueguarneixenelsegle lloc d’excepcióentreelshomes. tics, cruentsosensacionalisteshantrobatsempreun tes d’interèsqueelmarhadespertat,elsmésdramà- aquests apuntsnohihadubtequeentretotselsaspec- abraçats aalgunespostsicomsicridaren”.Llegint PASSIÓ PELMAR Són moltselsautorsromàntics quesubmergeixen La fidel’edatmodernaambl’arribadalaRevo- Per aParé,l’existènciadelsmonstresmarinsnoés També laciènciaespreocupapelmar. Endónafe suposades XXXIV Llibre delspeixos ‘Tractarem aradels criatures marines. Des Monstres et ). XVI estimar la mar monogràfic ) que ens transpor- Núm. 46 MÈTODE 61 Vint mil llegües de viatge Vint Nautilus Després de la incòmoda fata- l’oceà el fascinava en tal grau que bloquejava completament la seua creativitat”. litat romàntica, però amb tota la seua vitalitat, un altre dels autors d’aquesta època intensament lli- gat al mar va ser el magistral En el seu popular Verne. Jules llibre, plasma el senti- Verne submarí, de la col·lecció “Bibliothèque des merveilles”, col·lecció de la , de L. Sonrel ment més estès dels molts que inspira aquell medi ori- de la llibertat que L’exaltació ginari que és el mar. per abandonar la terra suposa el perpetu navegar, sempre, i amb ella les lleis dels homes. Les mateixes Per- que oprimeixen l’individu, el feble, el marginat. triada de manera voluntària i en què la marginació, forma de nau iniciàtica (el ta a un món fins al moment desconegut, es torna lli- el turmen- Verne, bertat. En paraules del jo literari de tat capità Nemo: “El mar és tot… El seu alè és pur i sa. És l’immens desert en què l’home no està mai sol, la vida al seu costat. El mar és el perquè sent agitar-se vehicle d’una sobrenatural i prodigiosa existència; és és l’infinit viu…” moviment i amor, Le fond de la mer fond Le MAI REALITZADES» EL 1872 TÉ LLOC UNA «MENTRE EL “NAUTILUS” DE LES MÉS IMPORTANTS EXPEDICIONS CIENTÍFIQUES INTEL·LECTUALS DE VERNE, ES FORJA A LES DRASSANES Moby Dick. La considerada per molts La Mer, des de París, ja que “la mera visió de El mar continua causant estralls entre els impressio- les arts plàstiques, John Mallord (1775-1851) Turner William medita, amb les seues evanes- cents aquarel·les marines, sobre el diàleg entre mar i aire. Medi- tació que el porta a realitzar a lloc on els mitjans marí Venècia, i terrestre es fonen, les seues més preades creacions. Carrega- des de sentiment romàntic, les no Turner evocadores escenes de passen desapercebudes per a Herman Melville, qui el 1851 publica com l’obra mestra de la prosa romàntica és sens dubte la novel·la sobre el mar per excel·lència. Més enllà de la simple descripció de la vida balenera, l’autor tria aquest escenari per tractar un tema etern, la lluita entre el bé i el mal, actituds aquestes molt humanes de les quals el mar ha estat fidel testimoni en incomptables ocasions. nables romàntics. En la correspondència enviada a un amic, el compositor francès Claude Debussy confessa haver hagut d’escriure una de les seues més importants obres, Combat imaginari entre un peix espasa i una balena, extret del llibre del llibre extret peix espasa un i una balena, entre imaginari Combat de 1880. ‘MOBILIS IN MOBILE’
Encara que Verne ha estat valorat com l’autor pre- cursor de la ciència-ficció per damunt de la seua qua- litat literària, el seu interès i coneixements científics el situen en la sinuosa frontera que relaciona aquest gènere i la divulgació científica. Més concretament, l’excepcional tractament dels temes marins present en les seues obres és revelador d’un creixent interès de la societat en general, i la comunitat científica en parti- cular, per aquest medi. Mentre el Nautilus es forja a les drassanes intel·lectuals de Verne, el 1872 té lloc una de les més importants expedicions científiques mai realitzades. El vaixell de sa majestat britànica H. M. S. Challen- ger, carregat de científics, realitza un periple de qua- tre anys circumnavegant el planeta. La finalitat d’a- quest viatge (exclusivament científic) consisteix en l’estudi de la circulació profunda i la distribució de la vida en els diferents mars i oceans. L’oceanografia moderna ha començat, i amb ella la ciència competeix © Javier Yaya/CACSA © Javier
«EN EL SEGLE XX, JA NO ENS ACONTENTEM A MEDITAR SOBRE EL MAR EN TERMES LITERARIS, ARTÍSTICS O CIENTÍFICS, SINÓ QUE HEM DE FER UN PAS MÉS ENLLÀ, HEM DE REPRODUIR-LO» © Javier Álvarez © Javier amb les arts per un dels seus motius creatius més monogràfic estimar la mar recurrents. Curiosament, dos anys més tard, mentre al mar el Challenger prossegueix el seu periple, Jules Jansenn registra fotogràficament les fases de Venus en passar enfront del Sol. Aquestes experiències, juntament amb les posteriors de Marey fotografiant el vol dels ocells, anticipen l’arribada del cinema, preludi del canvi de segle i de l’íntima relació que s’establirà entre la cièn- cia i la imatge animada, en el naixement de la qual la primera va constituir objecte d’inspiració de la segona. La ciència posseeix ja un nou instrument de comu- © Javier Álvarez © Javier nicació i un redescobert motiu d’interès; no passaran L’Oceanogràfic de València, el que va ser el major aquari d’Europa al molts anys fins que sorgesca la temptació de transpor- seu dia, i un dels majors del món, conté quaranta milions de litres tar aquesta mirada animada acabada d’inventar més d’aigua enllaunada, que inunden decorats de polièster, ciment, poliu- enllà de la fràgil superfície de les aigües. Contempla- retà i fusta. I és que, en realitat, no importa que allò que observem, allò que es representa no compartesca la naturalesa de l’objecte o des des de la nova perspectiva que planteja el desen- ésser representat. Gairebé és la grandària l’únic que importa, perquè volupament tecnològic, les representacions marines es l’evocadora mirada de l’espectacle submarí, fins i tot en forma de plastifiquen en el cel·luloide. Milers d’instants d’im- clon imperfecte, pot portar amb si la totalitat del seu esperit. © Javier Yaya/CACSA © Javier
62 Núm. 46 MÈTODE possible quietud per a atrapar i mostrar l’element mòbil per excel·lència. La màxima del capità Nemo, “Mobilis in mobile”, retroba el seu significat. Amb l’arribada de l’era tecnològica, se sofistiquen els llenguatges amb què representem el món, oceans i mars inclosos. Probablement, açò porta implícit que l’íntim diàleg amb el medi marí que ha guiat sempre l’autor en la seua representació es troba diluït, ja que avui dia la cultura és indústria i les obres, processos industrials. I en el cas del mar, això no és una excepció.
‘MARS DE PLÀSTIC’
En el segle XX, ja no ens acontentem a meditar sobre el mar en termes literaris, artístics o científics, sinó que hem de fer un pas més enllà, hem de repro-
duir-lo. El que va començar com un passatemps en estimar la mar l’època victoriana s’ha convertit en una florent indús- tria que implica el comerç de milers d’espècies mari- nes i el seu trànsit per tot el planeta. Però la màxima expressió d’un aquari com a finestra oberta al món subaquàtic no la trobem a l’interior de les llars, sinó en forma d’obra magna com un mar miniaturitzat, contingut entre murs de formigó i alimentat per un cor artificial. La construcció de l’Oceanogràfic a València, en el canvi de mil·lenni, va suposar un pas més enllà en la cursa que obliga l’home a competir amb si mateix, per aconseguir desvincular-se per fi d’aquesta natura- monogràfic lesa de què forma part i de la qual, per tant, renega. El que va ser el major aquari d’Europa al seu dia, i un dels majors del món, conté quaranta milions de litres © Javier Yaya/CACSA © Javier d’aigua enllaunada, que inunden decorats de polièster, ciment, poliuretà i fusta. I és que, en realitat, no importa que allò que observem, allò que es representa no compartesca la naturalesa de l’objecte o ésser representat. Gairebé és la grandària l’únic que impor- ta, perquè l’evocadora mirada de l’espectacle subma- rí, fins i tot en forma de clon imperfecte, pot portar amb si la totalitat del seu esperit. Com algunes cultures sàviament presumeixen, qualsevol representació arrossega amb ella part de l’ànima del model. Probablement l’home lliure de Baudelaire sempre s’estimarà el mar per això mateix, perquè amb la simple imatge del medi originari recre- ada en la seua memòria, representada en la seua memòria, arrossegarà un alè de llibertat.
Javier Álvarez. Divulgador científic, València.
Núm. 46 MÈTODE 63 ELS BOSCOS MARINS DE FONDÀRIA
Josep Maria Gili i Álvaro Peña Cantero
Marine forests of the Deep. Below the active region of primary producers to a depth of 11 km the oceans are full of life. Marine forests are to be found there, composed of the greatest diversity of species and animal organisms. They feed off the many particles coming from the upper layers and give protection to the young and provide them with food. Nowadays, riddled with disease, they have practically been destroyed by the trawling equipment of boats. This is most tragic, if one bears in mind that they are around 50 years old with a low fertility rate, which rarely exceeds 20 per cent.
La vida als oceans s’estructura com una cadena tròfica on els productors primaris autotròfics, els que necessiten la llum per viure, es troben situats en les zones més superficials il·luminades. Allò que abans es coneixia com a vida vegetal ara se sap que és format per un ampli conjunt de microorganismes, de macro- algues i fanerògames, que tenen en comú els orgànuls de les seves cèl·lules, com ara els cloroplasts, que els permeten obtenir l’energia de la llum solar. Tota l’ac- tivitat biològica d’aquests organismes autotròfics es concentra, aproximadament, per sobre dels 100 metres de fondària al Mediterrani, on la irradiància (energia lumínica) és superior al 5% de la incident en superfície. Es tracta també de la capa superior de la monogràfic estimar la mar columna d’aigua, on els vents i corrents que formen part de la màquina hidrodinàmica la barregen i trans- porten i afavoreixen que arribin els nutrients dissolts en l’aigua cap als organismes. El conjunt de mecanis- mes físics i químics d’aquesta zona superficial del mar fa que els organismes autotròfics creixin contí- nuament i ràpidament i que siguin la base de les cade- nes tròfiques marines. D’aquests organismes en viuen els herbívors i, en un escalafó tròfic posterior, carní- vors i altres éssers que viuen tant a la columna d’ai- gua com al fons marí. Una part important dels organismes que es pro- dueixen en les capes superficials cau cap a capes infe- riors en forma de cadàvers, partícules orgàniques, res- tes fecals, etc. Aquest fenomen ha servit per a establir que la vida de les fondàries marines depèn d’allò que es genera en la superfície. D’aquesta manera es © Foto d’Antoni García, CEAB-CSIC. García, d’Antoni © Foto podria pensar que la vida disminueix en quantitat i Bosc de gorgònies de l’espècie Paramuricea clavata a uns 35 m de varietat en fondària, fet que avui dia se sap que és ben fondària en la costa catalana.
64 Núm. 46 MÈTODE estimar la mar monogràfic Núm. 46 MÈTODE 65 constitueixen el que anomenem constitueixen el que és com una sèston. El sèston i organismes sopa de partícules Aquesta sopa es genera vius. en les capes fonamentalment superficials i va caient cap al Durant el camí de fons del mar. com caiguda, microorganismes els bacteris interaccionen amb els petits fragments d’algues, les cèl·lules de fitoplàncton, les res- Els microorganismes que viuen a la columna d’ai- que viuen Els microorganismes uniforme en Les partícules no segueixen un patró La gran abundància de sèston, especialment prop a conèixer-los ara, ja que disposem de mitjans i tecno- ara, ja que disposem a conèixer-los de la en els oceans ens permeten penetrar logies que fa un parell de dècades que ho fèiem mateixa manera en les costes rocoses litorals o en els esculls de corall, etc. les àrees intermareals, es troba el fitoplàncton, juntament gua, entre els quals descomposició dels organismes amb les restes de la fons marí, com ara les algues, fotosintetitzadors del etc., tes fecals dels hervíbors com ara el zooplàncton, coneguda “neu i es descomponen per donar lloc a la vius, les partícules els organismes marina”, és a dir, de i les substàncies que, com una mena orgàniques partícules fins mucositat, van enganxant part de les formar volves semblants a les de neu. activament per la caiguda, sinó que són transportades masses d’ai- corrents costaners, enfonsament de les Això rius, etc. gua, arrossegades pels sediments dels sigui en molts fa que l’arribada del sèston al fons caient, altres casos molt ràpida i constant. Mentre va fons del zooplàncton també baixen cap al organismes seu torn aquests organismes i al per alimentar-se’n que se n’ali- són perseguits per d’altres de més grans menten. En conjunt es pot dir que no solament cau nova forma- una part important de la matèria orgànica da a les capes superficials, sinó que també baixen cap a les fondàries marines una gran quantitat d’organis- mes vius i que arriben ben prop del fons. del fons, és una situació general en tots els oceans i ha donat lloc a un tipus d’estratègia tròfica basada en la captura passiva o activa de les partícules suspeses en l’aigua, els suspensívors. Esponges, cnidaris, brio- zous, ascidis, gran part dels moluscos bivalves i equi- noderms, entre altres éssers, han desenvolupat aquesta estratègia que ha representat un dels èxits ecològics bentònics. Les més destacats entre els organismes de la claus d’aquest èxit són el baix cost energètic captura i adquisició d’aliment. Els individus i les colònies dels suspensívors tan sols han de situar-se «LA VIDA DE DEPÈN D’ALLÒ QUE ES LES FONDÀRIES MARINES LES FONDÀRIES GENERA EN LA SUPERFÍCIE» bé al contrari. La vida als fons marins s’estén des de marins s’estén des La vida als fons bé al contrari. que és la fondà- quilòmetres, fins als 11 la superfície de pot ser que per sota dels oceans. Com ria màxima productors primaris, on no hi la zona d’activitat dels estiguin plens de vida? Com ha quasi llum, els oceans animal heterotròfica (que no pot existir una vida que l’obté per adquirir energia, necessita la llum preses o partícules que captura)? exclusivament de les té? Una de les comunitats I quines característiques pre- marines més extensament les forma- sent en els oceans són que cons- des per animals sèssils tridi- titueixen una estructura als bos- mensional molt similar cos terrestres. Extenses praderies coralls, d’esponges, gorgònies, etcètera, són un fet habitual en la fondària, però tot just comencem monogràfic estimar la mar
© Fotografies d’aquesta doble pàgina de Núria Teixidó, ICM-CSIC, i Julian Gutt, AWI, Bremerhaven. 6Nm 6MÈTODE Núm. 46 66 singularis Dues imatges deboscos dominats perla gorgònia blanca dominades persuspensívors. Aquestes comunitatssón passen benapropdelescomunitats bentòniques masses d’aiguaesbuidende partículesunavegada comunitari, iperaixòelscorrents quearrosseguenles situats unalcostatdel’altreactuencomfiltre més fàcilcapturar-les. Elsdiferentsorganismes sèssils partícules tambéesmouenamenysvelocitatiresulta del correntquecirculaentreelles,demanerales gràcies alasevacapacitatperdisminuirvelocitat colònies ajudenlesaltresacapturarpreses.Hofan agrupar-se en poblacionsdenses,demaneraqueunes partícules ensuspensió.Unaaltramaneradefer-ho és dels animalssèssilsperfacilitarlacapturaeficientde d’un individu,sónunapartdelconjuntd’estratègies viure idesenvolupar-se). del balançenergètic (l’energia queésnecessàriapera tema debombamentsesapquenosuperamaiel10% nismes actius,elcostenergètic deferfuncionarelsis- passen pelseuinterior. Enelsquedisposendemeca- del cosdel’animalmentren’extraulespartículesque bombament isucciódel’aigua,quepassaperunapart les partícules,ielsactius,mitjançantsistemesde poden resumirenelspassius,persimplecontacteamb Els mecanismesdecapturasónmoltvariats,peròes enfront delscorrentsquetransportenlespartícules. Les respostes,tantenelcasd’unacolòniacom a 75 mdefondària alcap deCreus. Eunicella boscos animalssesituenenzones determinades,com titat desèstonquearribaicircula propdelfons,els de lescapessuperficials.Malgrat laqualitatiquan- transporten granquantitatde partículesqueprovenen créixer. Esformenenzonesonelscorrentsdefons nada delsoceansonlesalguesifanerògamesnopoden sèssils queesdesenvolupenpersotadelazonail·lumi- mamífers oelsocellsalsboscosterrestres. entre elsorganismes sèssilsiespodrienassimilarals insectes albosc;elspeixosicrancs,queesmouen arbres; elzooplàncton,queviupropdelfonscomels que creixensobreelsaltres,comepífitsdels paisatge global,podemtrobar-hi organismes sèssils que recordenelsarbustosdelbosc.Ipercompletarel alcionaris, briozous,ascidis,etc.,méspetitsibaixos Entre aquestssesituenaltresorganismes comara coralls oesponges,quesóncomelsarbresd’unbosc. alçades iformes.Hitrobem,perexemple,gorgònies, formades majoritàriamentperorganismes dediferents Tenim així boscos formatsperorganismes animals estimar la mar monogràfic . . Madrepo- o de coralls, Lophelia pertusa o Núm. 46 MÈTODE 67 Paramuricea clavata Eunicella, Aquesta espècie és una de les característiques de la ben coneguda comunitat bentònica mediterrània que s’anomena coral·ligen, però n’hi ha mol- tes més de dominades també com les del per gorgònies, gènere com el corall vermell o, fins i tot, de coralls blancs de més fondària com són la ra oculata Són les comunitats de boscos de coralls o boscos de fondà- ria les que desperten més l’in- guts entre els que podem capbussar-nos, fins i tot, en guts entre els que podem capbussar-nos, són els les pel·lícules submarines del Mediterrani, vermella, boscos de la gorgònia terès recentment tant entre els científics com en la societat en general. El gran interès per aquestes comunitats va començar fa una dècada, quan per pri- mera vegada equips d’investigadors noruecs i ale- manys en l’Atlàntic Nord i nord-americans al Pacífic Dues imatges de l’estat actual de la major part de la plataforma conti- plataforma major part de la de la actual de l’estat Dues imatges de ròs- pesca de la destructiu l’efecte on es pot veure nental catalana que portes de les d’una marca la es veu de sota imatge En la sec. pel fons. quan s’arrosseguen xarxes les obren D’AVETS O D’ALZINES, D’AVETS «DE LA MATEIXA MANERA «DE LA MATEIXA QUE PARLEM DE BOSCOS QUE PARLEM PER EXEMPLE, EN EL MAR PODEM PARLAR DE BOSCOS PODEM PARLAR D’ESPONGES, ETC., I SEMPRE DE GORGÒNIES, DE CORALLS, D’UNA ESPÈCIE DETERMINADA» a 130 m de fondària al cap a 130 m de fondària Madrepora oculata Madrepora De boscos marins animals, ara els fons de substrat dur tant en el litoral com al ara els fons de substrat dur tant en el de la plataforma continental i molt especialment llarg talús. Un factor al final d’aquesta, just a la part alta del que limita la formació de bos- cos animals són les aporta- cions de sediments o de partí- Aquestes cules inorgàniques. partícules (sorra o fang) impe- sèssils deixen als organismes capturar l’aliment o fins i tot trobar un substrat prou estable i créi- per poder assentar-s’hi Aquesta relació negativa xer. amb el sediment impedeix que trobem normalment aquests boscos en la zona mitjana i on s’acumula la sorra i el fang. n’hi ha de diferents en funció de l’espècie dominant. De la mateixa manera que parlem de boscos d’avets o d’alzines, per exemple, en el mar podem parlar de de coralls, d’esponges, etc., i boscos de gorgònies, sempre d’una espècie determinada. Un dels més cone- de Creus. La comunitat està quasi destruïda per l’efecte de les xarxes de les està quasi destruïda per l’efecte La comunitat de Creus. al vol- abandonats pels cables es pot veure com de ròssec, de pesca colònies. tant de les Dos aspectes d’una comunitat de coralls profunds a la Mediterrània a la profunds de coralls comunitat d’una aspectes Dos per l’espècie dominats monogràfic estimar la mar
© Fotografies de Jan Helge Fossa, Institut de Recerca Marina de Berguen, Noruega. 8Nm 6MÈTODE Núm. 46 68 Dalt, quatre imatges delsboscos de ges desota, unapartd’aquests boscos decoralls blancs desprésderebre l’impacte deles xarxes deròssec. poden veure acumulacions decolònies demésd’1,5metres d’alçada iamb moltafauna associada quehibusca refugi En ialiment. de lesmuntanyesmarinescom deltalúscontinental. ha correntsd’afloramenttant a lapartaltadelesparets partícules iorganismes. Enmoltscasosdominenonhi ca regulardecorrentsfons quevancarregatsde d’organismes sèssilsassociatsalapresènciaidinàmi- troba alsescullstropicals.Estractadeconcentracions cos ocomunitatsestudiadeséscomparablealaquees llocs d’elevadadiversitatqueenalgunsdelspocsbos- boscos decorallpotserescontestapersimateixa.Són destrucció d’aquestsbancsentotselsmarsioceans. legislació internacionalperregularlapescaiaturar des treballaenlaconfeccióperviad’urgència d’una l’actualitat l’AssembleaGeneraldelesNacionsUni- xells actuessinambtotalimpunitatidescontrol.En països costaners,amaroberta,hafacilitatqueelsvai- profunds sesituïnforadel’àreajurisdicciódels de ròssec.Elfetquelamajoriadelsbancscoralls els oceanshanrebutl’impactedestructiudelapesca quasi toteslesmuntanyesibancssubmarinsdetots comprovar quetambéelsboscosanimalspoblen al finaldelesplataformescontinentals,s’hapogut avui diaevidentdelsbancsdecorallssituatsaltalús pesca d’arrossegament.Paral·lelamentaladestrucció l’efecte delsormeigsquefanservirelsvaixellsde cos decorallsestavenpràcticamentdestruïtsper Nord vanpoderdemostrarquebastantsd’aquestsbos- La preguntadeperquèsóntanimportantsaquests Lophelia pertusa en ellímitdela plataforma continental delmardeNoruega, auns225mde fondària, ones ran al’hàbitatdelsadultsfins quenosuperinl’estatde per ousquedeixenalmar. Iaquesteslarvesnotorna- com elbacallà.Elspeixostelehostis esreprodueixen entre lesqualsse’ntrobende graninterèscomercial és vitalperalasupervivènciademoltesespècies, te, conegutcoma“llard’infants”( de moltesespèciesmigrantsonadadores. Aquest efec- tecció delsjuvenils,faseslarvàries,ifinstotadults els mésconegutshihaelpapercomasistemadepro- encara n’hihaquejustescomencenaconèixer. Entre marins. Alguns aspectessónjaprouconeguts,però tenen unpapermoltrellevantenelsecosistemes encara perdescriurelaciènciaésimpressionant. Nova Caledònia,elnivelld’endemismesid’espècies de lesmuntanyesmarinesdelmar Tasmània ode basem enelsestudisfets,perexemple,boscos d’aquests boscossónencaradesconegutsisiens pescadors avegadesendiuenarbrespetrificats.Molts denses poblacionsicomunitatsqueformenels velocitat delcorrent(delvententerra)gràciesales dels arbresalsboscosterrestres:aturenoredueixenla freds. Elscorallstenenunafuncióestructural,comla oceàniques, s’hananomenattambéboscosdecoralls orgànics iinorgànics quehananatcaientenlesplanes gües fredestransportencapalasuperfícieelsnutrients Com quemoltsd’aquestscorrentsdefondàriaid’ai- Els boscosdecorallsid’altresorganismes sèssils nursery les duesimat- en anglès), estimar la mar monogràfic Núm. 46 MÈTODE 69 Malauradament, l’activitat les comunitats que confor- men els boscos animals és prou gran com perquè hi hagi prou aliment, tant per als mateixos habitants per- manents de la comunitat, com per als que s’hi ama- guen o hi transiten un temps. Una conseqüència lògica d’aquest fenomen és el fet que com més grans i més comuns siguin els boscos d’animals sèssils, més possi- bilitats tindran les espècies que hi busquen refugi. pesquera de ròssec està can- viant tant el paisatge submarí Taxa de renovació Taxa de renovació Taxa 5% llum incident 5% 100% llum incident
Llum P/B Producció Hidrodinamisme sifl Fotòfila Esciàfila mes sèssils capturen part dels microorganimes que for- que mes sèssils capturen part dels microorganimes subministren men aquesta cadena tròfica i, en part, Això és un dels efec- a créixer. nutrients per ajudar-los plàncton (orga- tes del que se’n diu acoblament entre i la L’activitat nismes de la columna d’aigua) i bentos. a prop i en reproducció resultant d’aquest acoblament i arrasant aquests boscos que les possibilitats de refugi seran cada vegada menors. La destrucció de l’hàbitat comporta que solucions provisionals, com ara la decla- ració de vedes en alguns períodes de l’any o durant alguns anys, tindran poca o nul·la efectivitat en la con- servació per part l’home de les poblacions de les espè- cies que conformen els recursos naturals. Un fet que referma aquesta darrera afirmació és l’edat de molts sèssils que confor- d’aquests boscos. Els organismes Esquema dels canvis de les comunitats bentòniques al Mediterrani en al Mediterrani bentòniques comunitats de les dels canvis Esquema i intensitat (velocitat llum i l’hidrodinamisme la fondària, funció de la molt superficials o es renoven canvien Les comunitats dels corrents). dominància de la de la a causa de fondària més ràpidament que les CEAB-CSIC.) Coma, de Rafael (Esquema l’animal. sobre vida vegetal «PARAL·LELAMENT «PARAL·LELAMENT EVIDENT DELS BANCS L’IMPACTE DESTRUCTIU L’IMPACTE COMPROVAR QUE TAMBÉ QUE TAMBÉ COMPROVAR DE LA PESCA DE RÒSSEC» A LA DESTRUCCIÓ AVUI DIA A LA DESTRUCCIÓ AVUI CONTINENTALS, S’HA POGUT S’HA CONTINENTALS, DE CORALL SITUATS AL TALÚS AL TALÚS DE CORALL SITUATS AL FINAL DE LES PLATAFORMES ELS BOSCOS ANIMALS HAN REBUT
juvenils. Durant aquesta fase larvària i juvenil són juvenils. Durant aquesta fase larvària peixos, la molt susceptibles a ser depredats per altres que majoria adults de la pròpia espècie. L’alternativa amagar- els ofereixen els oceans són zones on puguin zones, tant per les Una d’aquestes se i protegir-se. que els boscos dimensions –en alguns llocs es coneix de coralls fan desenes de quilòmetres–, com per l’a- bundor –es coneixen més de 10.000 muntanyes marines a més del talús de tots els con- tinents–, són els boscos d’a- nimals sèssils. Una altra fun- ció important dels boscos de coralls és que proporcionen aliment a aquests organismes és un Aquest aspecte petits. dels menys coneguts i forma part d’alguns projectes de recerca internacional ende- gats amb el suport de la Unió Europea i de la Fundació Na- cional per a la Recerca dels EUA. Els boscos o esculls de sèssils formen estructures coralls i altres organismes tridimensionals que afavoreixen la retenció de les par- Atícules que porten els corrents. més, els mateixos de bosc animal s’alimenten d’aquestes organismes partícules o sèston i durant la seva activitat metabòlica Aquestes alliberen al medi substàncies d’excreció. substàncies d’excreció són els nutrients orgànics essencials per a l’activació i funcionament de la cade- Així, per una banda, els organis- na tròfica microbiana. Operació a bord del vaixell oceanogràfic García del Cid per posar a García oceanogràfic del vaixell a bord Operació i fotogràfi- de vídeo amb càmeres submarí equipat un vehicle l’aigua de La utilització del mar. de fons comunitats ques per estudiar les en l’es- avenç un gran ha representat tecnologies i sofisticades noves vint anys. tudi del mar en els darrers © Fotografia de Núria Teixidó, ICM-CSIC. Teixidó, Núria de Fotografia © men la base estructural de les comunitats dels boscos comunitat o bosc. Així, a poc a poc, al llarg de dèca- animals creixen bastant a poc a poc. Les colònies de des, es formen els bancs, esculls o boscos d’animals. gorgònies d’un metro d’alçada tenen com a mínim una Un altre factor que també representa un paper relle- edat aproximada de cinquanta anys. Colònies de vant en la formació i manteniment d’aquestes comuni- coralls blancs d’una mesura tats és la reproducció. similar poden tenir cente- La majoria d’espècies sès- nars d’anys. Aquest creixe- sils presenten colònies o ment lent resulta de la «ENS ESTÀ PASSANT AL MAR individus amb sexes separats necessitat de formar un es- EL QUE JA SUCCEEIX A LA SELVA i es reprodueixen tant se- quelet calcari o corni. El AMAZÒNICA, L’ESTEM DESTRUINT xualment com asexualment. procés de formació d’a- Per a la reproducció sexual ABANS DE CONÈIXER LES ENORMES quests boscos no és molt disposen de dos mecanismes diferent del que coneixem POSSIBILITATS QUE ENS PODRIEN de fecundació. Com que no per als boscos terrestres. Tot DONAR, ALS HUMANS, ELS es poden moure, alliberen els comença en l’assentament SECRETS QUE ENCARA AMAGA» gàmetes al medi (a l’aigua) i de les larves d’unes poques així, flotant, s’han de trobar espècies, de les quals crei- els dels dos sexes perquè es xen les primeres colònies. produeixi la fecundació que Aquestes han de ser mínimament grans per començar donarà lloc a l’ou i, en pocs dies, a la larva que, una a incidir en els corrents i actuar com a retenidors efi- vegada assentada o fixada al substrat, generarà un altre caços de partícules per afavorir tant el seu creixement individu o colònia. És fàcil d’imaginar que la taxa de com el de noves espècies que entrin a formar part de la fecundació és bastant baixa –en moltes espècies no es
Esquema de la variació dels corrents marins al llarg de la plataforma i talús continental. Al final de la plataforma es dóna la màxima concen- tració de partícules a causa de l’arribada des de diferents llocs (fletxes blaves) de la superfície al llarg de la plataforma (en part des dels rius) i a l’aflorament des del talús. (Dibuix de Jordi Corbera.)
CORRENTS: de maror bidireccional unidireccional
monogràfic estimar la mar plataforma - talús resuspensió transport de partícules
70 Núm. 46 MÈTODE coneixen valors superiors al 20%– i que per aconse- guir un mínim d’èxit les colònies mare han de produir un gran nombre de gàmetes. Per exemple, una colònia d’uns 20 centímetres de corall vermell, una gorgònia, produeix més de 2.000 ous. Per millorar l’èxit de la fecundació, l’estratègia és exactament la mateixa que utilitzen per capturar aliment: estar junts. Les pobla- cions han de formar agregats que recorden una altra vegada la imatge que tenim dels boscos terrestres. Al llarg del temps o de la successió s’hi van introduint noves espècies amb estructura de poblacions. El resul- tat final serà una elevada complexitat i diversitat en aquestes comunitats marines, tan singulars i alhora tan comunes.
EXPLOTACIÓ DE LA PESCA estimar la mar La situació actual de molts d’aquests boscos ani- mals és bastant complicada. Com que es troben en llocs on la vida humana es concentra, han estat l’ob- jectiu d’explotació de totes les flotes pesqueres. A la cerca de nous bancs per pescar, els vaixells de ròssec n’han destruït una gran quantitat. Es pensa que un de cada tres està afectat per l’activitat destructiva de les arts de ròssec de fons. Les tecnologies que han utilit- zat els pescadors són tant o més sofisticades que les que podem tenir a bord dels vaixells de recerca ocea- nogràfica. Aquests avenços tecnològics, els han fet servir per millorar la capacitat de trobar les acumula- monogràfic cions de peixos al voltant dels boscos animals. Les arts han d’arrasar els boscos, que és on s’amaguen els peixos i crustacis objecte d’explotació. Encara que la destresa dels pescadors els permetria arrossegar per sobre dels boscos i capturar una part dels bancs de peixos, la cobdícia, juntament amb la impunitat de pescar on tan sols ells saben que hi ha peix, els ha dut a destruir sense límit les comunitats de fons. Ara que comencem a conèixer el més que rellevant paper ecològic que tenen aquests boscos per a l’equilibri dels oceans, potser hem fet tard per estudiar-los. Fent un símil amb els boscos terrestres, podríem dir que ens està passant al mar el que ja succeeix a la selva amazònica, l’estem destruint abans de conèixer les enormes possibilitats que ens podrien donar, als humans, els secrets que encara amaga. Una frase feta, però tota una realitat: l’home es l’única espècie que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.
Una visió sintetitzada de la formació d’un bosc animal al llarg del temps. És l’exemple d’una comunitat bentònica antàrtica on la dife- Josep Maria Gili. Dep. Biologia Marina de l’Institut de Ciències del Mar rent successió de les poblacions de les diferents espècies dóna lloc (CSIC), Barcelona. després de molts anys a comunitats molt complexes i diverses. Álvaro Peña Cantero. Dep. de Zoologia, Facultat de Ciències Biològiques, (Dibuix de Jordi Corbera.) Universitat de València.
Núm. 46 MÈTODE 71 • o • • • .. • , I : • , •o ", • .. , ,• • , ,... • . "' '.'',' , • , .'", • ,• • , ~ - , , •o- • , •, - .:,',- , • • , • \ .. • • , - - '. • • , t. • , ,- - • ,\ .- , • , , , , , • • • • • • - ,• , • .:.~ • .' -• :. •o , • , · , , • • ., ,o • .. ...' ,• ,\ , .. .. "- • , • • • ,. - • t'",, ,• .... . - • ," " . • ,• - " , • "\ • , • o , , ~. , • • • • , , .' • , . ,- ,~ .. '. • /.' , , - Ir , ~ '. , • , • .. "' .. - ,• " • , , • • .. • , , • • o • , • , • • •o ;..;.- • • , • •o • - • - monogràfic estimar la mar ,- /, • • , ,A. • • • •" " , • - • • , o ,. • • - • • • , • • • • o • , ,o •"r , • • , • ,• , , ~ - • ~ • j ' . •O • • , I ,• - " - - , , • • ,• • • .. , "o, •o " • ,• • , • , - .-, • • • , ..... ••o • -- • • , • I• • ". 1 • I , • • ,• .". • •o -'• , ,• , l' , ~ • " , • I •' •0 , ,~ •
© Dominique Marie, CNRS-Roscoff \ Components del picoplàncton marí: bacteris (blaus), Prochlorococcus (vermells), Synechococcus (taronja) i flagel·lats (verd pàl·lid).
72 Núm. 46 MÈTODE XARXES INVISIBLES
L’ART D’ESBRINAR QUANTS MICROORGANISMES MARINS HI HA, QUINS SÓN I QUÈ FAN
Josep M. Gasol, Ramon Massana i Carles Pedrós-Alió
Invisible nets. The art of clarifying how many marine organisms there are, what they are and what they do. The greater part of the biomass of living creatures in the ocean is made up of microorganisms. Fundamental to explaining the way those ecosystems work they are responsible for most of the breathing taking place in marine waters and for the heterotrophic use of organic composts. All in all it was not until the end of the 20th century with the development of microscopic estimar la mar instrumentation that their task has been appreciated, putting into doubt the dominant belief that algae are the main generators of primary production (binding carbon). Nowadays, genomics has enabled us to gain insight into the functions of microorganisms that we did not know were present in the plankton.
No resulta gens evident quan ens mirem el mar. Però als microorganismes, i això és així perquè més del 90% les aigües en les quals ens acabem de banyar són curu- de la biomassa d’éssers vius a l’oceà són microorganis- lles de vida, i això que no s’hi veu cap peix. I és que la mes. L’alè de la Terra, allò que fa que diguem que la major part de la vida al mar és formada per organismes Terra és un planeta viu, és producte sobretot de l’activi-
microscòpics visibles només amb aparellatge especialit- tat dels microorganismes marins. monogràfic zat. Si volguéssim reproduir a casa un mar artificial, pri- Però la majoria dels microbis marins no creixen al mer caldria fer l’aigua salada: afegint uns 35 grams de laboratori, i per tant, ben poca cosa sabem de la diversi- sals per litre d’aigua. I després, afegir-hi els organismes. tat que amaguen en una xarxa que ens resulta invisible. Quants? Doncs en un litre, 1.000 ciliats, 10.000 algues Només amb eines microscòpiques potents, tècniques de grans, un milió d’algues petites, mil milions de bacteris laboratori sensibles, i aparells moleculars que permetin i deu mil milions de virus (a la fig. 1 n’hi ha alguns estudiar el material genètic present a la mostra podrem exemples). Déu-n’hi do la “gentada” que es troba en un conèixer qui són i què fan els habitants més abundants litre d’aigua de mar. Dit d’una altra manera, hi ha tants del medi marí. És interessant veure com ha anat evolu- organismes microscòpics en un litre d’aigua que si uns cionant el nostre coneixement sobre els microorganis- pescadors de teranyina volguessin reunir la mateixa mes marins, particularment els bacteris. El coneixement quantitat d’anxoves que de bacteris hi ha en una gota, ha anat avançant a salts, impulsats sovint per l’accessibi- haurien de treballar ininterrompudament durant gairebé litat dels oceanògrafs marins a tècniques noves i, en fer- quatre anys. El nombre de microorganismes al mar és ho, sovint ha generat sorpreses, han aparegut coses ines- només comparable al nombre de grans de sorra que hi perades que han fet trontollar i refer els paradigmes que ha en una platja. En un litre d’aigua hi ha aproximada- fins al moment dominaven. D’això en parlarem aquí. ment tants microorganismes com grans en un metre Fins fa tres dècades, la imatge que es tenia de les cúbic de sorra. És a dir, molts. I malgrat ser tants, no els xarxes tròfiques marines era la representada a la fig. trobareu específicament anomenats a cap peixera de 2a: la producció primària, la generaven les algues de l’Aquàrium de Barcelona o l’Oceanogràfic de València. mesures situades entre 2 i 200 μm (mil·lèsimes de I potser el més important és que aproximadament la mm), i aquesta producció primària representava l’ali- meitat de la producció primària (la fixació de carboni) ment dels protistes ciliats (mides: 30 - 500 μm) i dels de la Terra és deguda a microorganismes. La major part copèpodes (el zooplàncton). Alhora, els peixos s’ali- de la respiració a les aigües marines és també deguda mentaven d’aquests copèpodes. En aquest esquema, els
Núm. 46 MÈTODE 73 monogràfic estimar la mar 4Nm 6MÈTODE Núm.46 74 ha menjat bacteris (grocs) i fan 0,2 vats ambmicroscòpia electrònica d’escandallatge. Elsporusdelfiltre riòfag ambmicroscòpia electrònica detransmissió. E)Bacteris obser- amb epifluorescència deradiació ultraviolada. D)Imatge d’un bacte- rents tipusdemicroscòpia. C)Bacteris tenyits ambDAPI iobservats i densitat). Imatges dediversos microorganismes observats ambdife- nogràfiques agafades aunsensor CTD(de conductivitat, temperatura Pacífic (A)ial’Antàrtida (B).L’aparell ésunaroseta d’ampolles ocea- Figura 1.Imatges delmostreig decomunitats planctòniques marinesal Vaqué; D, deNúriaGuixa-Boixereu; deJosé M.Fortuño.) E, (Imatges F, IiJ,de Fernando Unrein; deKlaus Jürgens; C, G,deDolors dinoflagel·lat ambelnuclitenyit deblau ivermell dela clorofil·la. ris (groc) iéspertantmixotròfic. També s’hi veu unadiatomea. J)Un la clorofil·la iblau dela tinciódel nucli)undelsqualshaingerit bacte- tic. H)Unflagel·lat heterotròfic. I)Flagel·lats fototròfics (vermells de heterotròfic (groc) iundefototròfic (vermellós) enmostres del’Àr- de lafig.2 grafs vancomençarapensarqueaquellaxarxatròfica mics del’oceà,vaserquanlamajorpartd’oceanò- producció del’ecosistemaienelsciclesbiogeoquí- creixien, esreproduïeniparticipavenactivamentenla a veurequeelsbacterismarinserenmoltabundants, algues ipeixossobrecopèpodes.Quanesvacomençar nents delesrestesl’alimentaciócopèpodessobre rigen terrestre,idegradantfragmentsorgànics provi- les algues,peròtambéutilitzantmatèriaorgànica d’o- solta iparticuladaproduïdapelsproductorsprimaris, teris esdesenvolupavenusantlamatèriaorgànica dis- podia arribaral30%delaproduccióprimària.Elsbac- creixien iesduplicavenràpidamentlasevaproducció també erenunapartdinàmicadel’ecosistemamarí: trar queelsbacterisnosolserenabundants,sinó que, ambl’ajutdetraçadorsradioactius,esvademos- quants anysdesprés,acomençamentdelsvuitanta, mil·lilitre. mar hihaviasifanounmiliódebacterisper d’epifluorescència, iimmediatamentmostràremqueal i duir alabiologiamarinatècniquesdetincióDNA als bacteris.Capal1975(vegeutaula1)esvanintro- nismes menorsd’1μm.Ésadir, haviadeserdeguda heterotròfica decompostosorgànics teniallocenorga- ra), lamajorpartderespiracióiutilització da atermeperorganismes més gransd’aquestamesu- dava retingudaperfiltresde20 Així comunabonapartdelaproduccióprimàriaque- investigadors havienvistquealgunacosanolligava. placa moltricsencomponentsorgànics. Peròdiversos venien delamicrobiologiamèdica:mediscultiuen moment perdeterminarl’abundànciadebacterispro- causat perquèlestècniquesques’usavenenaquell explicar elfuncionamentdel’oceà.Enpartaixòera microorganismes erentotalment innecessarispera Malgrat l’evidènciadirecta,però,novaserfinsuns μ m dediàmetre. F)Unciliat, ambelnuclitenyit deblau, que a potser noeraladominantal’oceà. Synechococcus μm (ésadir, eraporta- (taronja). G)Unflagel·lat CD G AB I E H F J estimar la mar monogràfic (alguns bacteris fan bacteris (alguns i de diatomees. Prochlorococcus Núm. 46 MÈTODE 75 Prochlorococcus , i fins fa molt Prochlorococcus ). La dècada dels noranta va portar c ), ampliant els enllaços d’aquesta malla Synechococcus. Descobriment o canvi conceptual proposat conceptual o canvi Descobriment eucarionts marins. eucarionts i quimioheterotròfics. flagel·lats heterotròfics. flagel·lats funció d’algues). la tròfiques planctòniques. desconeguts. oligotròfics. primària en mars individual. a escala temperat. i relativament nitrogen. La presència d’organismes amb la funció ecològica La presència d’organismes 19901990 xarxes un paper important a les Els virus representen marins són totalment La major part de bacteris 1998-2000 cel·lular de tècniques per a l’anàlisi Desenvolupament 20012001 que també fixen unicel·lulars Nous cianobacteris en els petits amagada diversitat la Es descobreix 20022003 un SAR11 en cultiu pur. aïllar S’aconsegueix 2003 de els genomes Se seqüencien 2004 virus de 2005 S’aïllen del mar dels Sargassos. del metagenoma Reconstrucció metabolismes marins tenen Els arqueus 197719801982que pensàvem. al mar del Hi ha molts més bacteris activament. i es reprodueixen creixen Aquests bacteris 1986-1988 per sobretot activament, són depredats Els bacteris mixotròfics. poden ser i ciliats Flagel·lats 1988 de Prochlorococcus Descobriment 1992-1994 a l’Antàrtida. marí, fins i tot al plàncton Hi ha arqueus 19951997 són vius ni estan actius. que veiem els bacteris No tots producció la marins supera dels bacteris La respiració 20002001 al mar. fotoheterotròfics d’organismes Descobriment aeròbic dominen al mar profund Els arqueus Data apr. pels virus podia explicar moments en els quals hi havia pels virus podia explicar moments en els per pro- alta producció bacteriana però poca mortalitat i podien ser tists. Els virus també atacaven els bacteris responsables de fins a la meitat de la mortalitat bacteria- na. Malgrat això, fins fa dos anys encara no es coneixia cap virus que ataqués poc no se’n coneixien que ataquessin les diatomees, un grup d’algues eucarionts que dominen les xarxes tròfi- ques de les regions oceàniques amb més nutrients, més producció primària i més producció pesquera. de les algues, però de mida i estructura bacteriana, i el paper dels virus fan replantejar la xarxa tròfica micro- biana (fig. 2b invisible (fig. 2 també altres sacsejades al paradigma, com quan es va fer evident que no tots els bacteris del plàncton eren vius, sinó que una fracció dels que havíem comptat des de sempre eren inactius, o fins i tot alguns eren morts (o ni tan sols eren bacteris, sinó restes de membranes Taula 1. Algunes fites rellevants en el coneixement de l’estructura i el de l’estructura en el coneixement rellevants fites 1. Algunes Taula marines microbianes tròfiques xarxes funcionament de les microbial ). , que així Prochlorococcus m de diàmetre), que era fotosintètic i μ Si els bacteris creixien, encara que quan es prenien creixien, encara Si els bacteris de les Quan ja es pensava que es coneixia l’estructura mostres al llarg del temps no es veia que n’augmentés la temps no es veia que del llarg mostres al que calia un mecanisme era evident que concentració, del medi, i aquest mecanisme es va “eliminés” bacteris dels anys vuitanta, quan es va fer trobar a començament de bacteris, a l’oceà hi havia també evident que, a part flagel·lats heterotròfics en molts protists unicel·lulars, per als 1.000 organismes concentracions properes Alhora, aquests els bacteris. mil·lilitre que depredaven al zooplàncton, de manera flagel·lats servien d’aliment que es va anomenar la xarxa tròfica que “enllaçaven” el i que que utilitzen matèria orgànica microbiana (bacteris unicel·lulars) amb la xarxa tròfi- són aliment de protists que és aliment de peixos). ca clàssica (el zooplàncton ( D’aquí que es parlés del bucle microbià es perdia loop) pel qual el carboni que hom creia que dels bacteris del sistema, de fet era reintroduït per acció i els flagel·lats heterotròfics (fig. 2b fluxos biològics xarxes tròfiques marines i els principals de entre components de la xarxa, tres descobriments del noranta van finals dels anys vuitanta i començament invisible” de fer adonar els biòlegs marins que la “xarxa relle- al mar encara amagava secrets microorganismes es va veure que una bona part de protists vants. Primer, fet eren mixotrò- marins presumptament heterotròfics de tant podien fer la fotosíntesi –i per tant fics. És a dir, podia considerar tenien pigments i ecològicament se’ls com a depreda- com a algues– com podien comportar-se i hete- dors de bacteris i, per tant, eren alhora autotròfics es pensa que el rotròfics. Una estratègia que té sentit si nutrients i que mar és un ambient relativament pobre en metabòliques ser capaços d’usar totes les possibilitats Pràcticament permet més possibilitats per a sobreviure. cromatografia alhora, i gràcies a la introducció de la líquida d’alta pressió en l’estudi dels pigments de les algues, i a la de la citometria de flux –tecnologia originà- ria de la biomedicina clínica–, es va descobrir que al mar de mesura i estructura cel·lular hi havia un organisme, bacteriana (0,8 extremadament abundant. El és com s’anomena, és tan abundant i tan estès pels mars temperats i càlids de l’oceà que hi ha qui ha dit que pro- fotosintètic més abundant de bablement és l’organisme Us imagineu que ara, de sobte, algú descobrís Terra. la als boscos tropicals una espècie de planta que resultés Terra? ser la més abundosa i estigués estesa arreu de la Sorprendria, oi? Doncs així ens vam quedar quan a finals dels vuitanta es va conèixer aquest organisme. Finalment, a començament dels noranta es va descobrir marins, bacteris i protists, no se que els microorganismes salvaven de ser atacats per virus i la mortalitat causada monogràfic estimar la mar 6Nm 6MÈTODE Núm.46 76 vegada al’estudideladiversitatmicrobianamarina.El ris debiologiamolecularesvanaplicarperprimera quan, l’any1990,tècniquesmanllevadesdelslaborato- net metabòlicdel’oceàésheterotròficoautotròfic. una polèmicaqueencaradura,alvoltantdesielbalanç Aquest estudi,id’altresqueelvanseguir, vanencetar producció d’oxigencomespensavafinsalmoment. de produccióCO manera queelbalançnetmetabòlicdel’ecosistemaera elevada quel’activitatdelsproductorsprimaris,de teris podiaser, endeterminatsambientsmarins,més va donaraconèixerquel’activitatrespiratòriadelsbac- flagel·lats). Unaltretreballrellevant,publicatel1997, de bacterislisatspervirusomigmenjats tècnica de la PCR, elDNAd’unatècnica dela PCR, mostra demicroorganis- i elsarqueus 4).Desprésd’amplificar, (fig. mitjançantla vius esdivideixen entres grups: elseucarionts, elsbacteris bre dela vida,ielseu estudiva ensenyar queelséssers molècula va ser la triada perCarlWoese perdibuixar l’ar- nitat petitadelribosoma (el RNA16So18S).Aquesta ment deDNAquecodifica peralRNAqueforma la subu- La molècula triada enla majorpartdetreballs éselfrag- lutivament propers imoltdiferent enorganismes llunyans. ment llarga peraser unamica diferent enorganismes evo- tant hagi variat pocalllarg del’evolució, peròsuficient- Una molècula evolutivament estable, iqueper important Doncs unamolècula queserveixi demarcador filogenètic. del DNA? Quinapart mes marinsésestudiar-neelDNA. Però undelsavençosméssignificatiusvatenirlloc Una manera d’estudiar la diversitat delsmicroorganis- β -proteobacteris γ-proteobacteris α -proteobacteris δ-proteobacteris Espiroquetes Cianobacteris icloroplasts Bacteris verds nodelsofre mètodes molecularsperaestudiarladiversitat Bacteris verds delsofre ε -proteobacteris Bacteroidetes 2 , inodeconsumd’aquestCO Bacteris Thermus Aquifex dels microorganismesmarins G+C de baix Gram+ Gram+d’alt G+C Korarqueus 2 Euriarqueus i Arqueus representants encultiu. ment almar(marcades ala figura), nomésalgunes tenen nova. Deles branques debacteris queapareixen normal- recollit almarapareixeran agrupades formant unabranca de tot un grupnou,les seqüències provinents delmaterial xerà separada dela delsorganismes coneguts. Isiestracta coneguts. Sila seqüència ésnova idesconeguda, aparei- cia jaesconeixia, apareixerà prop deles delsorganismes l’arbre filogenètic delsorganismes coneguts. Sila seqüèn- na deles seves seqüències espotmirar desituardins genoteca, unabiblioteca genètica Cadascu- delsrRNA16S. ments bacterians presents ala mostra igenerar aixíuna car dinsd’un bacteri portador) iseqüenciar tots elsfrag- mes marinsrecollida del’oceà 1),espotclonar(repli- (fig. entremig delsbacterisieucarionts. Tots elsarqueo- però quepertanyenaunalíniaevolutivadiferent,defet nismes procariontsaparentmentsemblantsalsbacteris, presa vaarribartotseguit.Elsarqueobacterissónorga- ni quinaéslasevafuncióal’oceà(fig.4).Unaaltrasor- aïllar iquenosesapquinamenademetabolismetenen, grups d’organismes marins quenos’hanaconseguit ceans ques’estudiaven.Defet,encaraarahihamolts dels alfa-proteobacteris,apareixienalamajorpartd’o- d’organismes, comelsanomenats SAR11, un subgrup natura). Nosolsaixò,sinóquealgunsgrupsconcrets dels ques’havienaïllatdelmar, erenirrellevantsala no havienestatmaiaïllatsencultiu(i,alhora,lamajoria mes: lamajorpartdelsbacterisqueestrobavenalmar resultat delsprimersestudisvatornaratrencarparadig- Crenarqueus marcat aquells queapareixen almar(estels verds). posats elsprincipals llinatges debacteris iarqueus, ihem diferenciats: bacteris, arqueus ieucarionts. Al’arbre hihem l’evolució dels organismes, mostra quehihatres grups ben Aquest arbre,qüències delrRNA16i18S. que reflecteix Figura 4.Unarbre dela vida,construït deles apartir se- Animals Eucarionts Nosema Giardia Entamoeba Trichomonas Trypanosoma Euglena Fongs Plantes J. M. G. / R. M./C.P.J. M.G./R. A. estimar la mar monogràfic 2 20 0.2 200 0.02 Ciliats Bacteris Pelagibacter Flagel·lats aproximada dels orga- aproximada boni orgànic dissolt i nu- dissolt boni orgànic otròfics (marró verdós). Virus Núm. 46 MÈTODE 77 Zooplàncton Matèria orgànica dissolta orgànica Matèria Nanofitoplàncton Microfitoplàncton Picofitoplàncton C Ciliats Bacteris Flagel·lats El darrer avenç rellevant en l’estudi dels microorga- vem fixes. Per exemple, hom creia que era impossible vem fixes. Per exemple, hom creia que que fessin que hi hagués cianobacteris unicel·lulars els dos metabo- fotosíntesi i fixació de nitrogen, perquè en la mateixa lismes es creia que eren incompatibles inhibeix els cèl·lula –l’oxigen produït a la fotosíntesi cianobacteris enzims de la fixació de nitrogen– i els en cèl·lules filamentosos segreguen les dues funcions 2001 es van especialitzades diferents. Doncs bé, l’any de nitrogen. trobar cianobacteris unicel·lulars i fixadors A les tècniques de biologia molecular s’hi han afegit les d’aïllament i avenços en les tècniques de cultiu i en Així, l’any 2002 es pre- anàlisi de cèl·lules individuals. sentava, per primera vegada, l’aïllament en cultiu pur anomenat d’un representant dels SAR11, ubique, un dels bacteris marins dels quals es trobava sempre el DNA, però que no se’n sabia res de la seva morfologia, ni del metabolisme, ni de l’ecologia. típicament oligotrof: és petit, Resulta ser un organisme creix amb poca concentració de nutrients (una alta con- centració els inhibeix), i no arriba mai a concentracions elevades en cultiu. nismes marins ha estat obtingut per l’aplicació de tèc- niques de seqüenciació ràpida de tot el genoma dels que estan en cultiu, o de tot el contingut organismes i que la Tot genètic present en una mostra de plàncton. seqüenciació era possible des de feia temps, no es va sencers fins als emprar per a diversos organismes Zooplàncton Matèria orgànica dissolta orgànica Matèria Nanofitoplàncton Microfitoplàncton B amb energia obtinguda amb energia 2 Ciliats Zooplàncton Nanofitoplàncton Microfitoplàncton Els darrers anys han portat nous descobriments que, A de reaccions químiques d’oxidació-reducció. L’aplica- ció de les mateixes tècniques de biologia molecular que van permetre “obrir” la caixa negra dels bacteris (a par- tir de l’any 1990) i dels arqueus (a partir del 1992) per saber de quins elements estava composta es va fer l’any aquí vam veure que hi També 2001 als protists marins. havia grups que no es coneixien abans i que semblaven dominar en molts oceans diferents. I ens adonàrem que sabíem molt poc del metabolisme d’aquests organismes. sovint, ens han fet canviar algunes idees que considerà- bacteris que es coneixien fins al moment havien estat bacteris que es coneixien fins al moment de temperatura aïllats de llocs hipersalins, d’ambients Per organismes. molt elevada, o eren simbionts d’altres i encara al mar, tant, no s’esperava que n’hi hagués amb molt d’o- menys que n’hi hagués als mars antàrtics graus. I vet aquí xigen i temperatures fregant els zero arqueus podien que l’any 1994 es va trobar que els I l’any representar el 20% dels procarionts antàrtics. el mar pro- 2001 es va saber que els arqueus dominaven freds i plens fund, per sota dels 2.000 metres, ambients de d’oxigen. I encara més, gràcies al desenvolupament tècniques que permeten “interrogar” cèl·lules indivi- (com ara la microautoradio- duals de microorganismes grafia, usant sondes radioactives combinades amb son- des filogenètiques), fa poc hem sabut que, molt possi- blement, els arqueus marins tenen metabolismes qui- mioheterotròfics, que fixen CO Figura 2. Tres models de xarxa tròfica planctònica amb indicació dels fluxos de carboni particulat (ratlles contínues) i de car contínues) (ratlles particulat de carboni dels fluxos amb indicació planctònica tròfica models de xarxa 2. Tres Figura trients inorgànics (ratlles blaves discontínues). El model de l’esquerra (A) és el vigent abans de 1970, el central (B) exemplifica el concepte de “bucle el concepte (B) exemplifica el central abans de 1970, (A) és el vigent El model de l’esquerra discontínues). blaves (ratlles trients inorgànics mitjana mesura la mostren dreta de la actualment. Les escales correcte (C) és el model que es creu dreta i el de la microbià”, o mix (marró vermellós) heterotròfics (verd), autotròfics de grups si es tracta reflecteixen capses de les nismes, i els colors LA GENÒMICA AMBIENTAL
La genòmica és la ciència que analitza l’estructura del la mateixa espècie tinguin genomes tan diferents? La raó genoma per tal de descobrir i estudiar els gens que el podria estar en el tipus d’ambient a què està adaptada componen i establir-ne la funció. La genòmica ambiental cada soca. Així, la soca MED4 està adaptada a viure a la intenta comprendre el sentit que té la variabilitat dels superfície de l’oceà, en zones ben estratificades, i on la genomes dels organismes al medi. S’hi estudia tant la qualitat i la quantitat de llum és força constant. En canvi, variabilitat dels gens que determinen una funció ecològi- la soca SS120 es va aïllar de la termoclina, on les condi- ca o bioquímica (per exemple, els gens de la fixació de cions de llum hi són constants, però més baixes i de dife- nitrogen), com l’anàlisi completa del genoma d’organis- rent qualitat. Finalment, la soca MIT9313 es va aïllar de mes rellevants en el medi, i l’anàlisi global del metageno- zones intermèdies, on les condicions no són tan cons- ma (el conjunt de tots els genomes de tots els éssers tants, sinó que s’hi alternen condicions properes a les de vius d’un ambient determinat). la superfície i condicions properes a les de la termoclina. Un exemple explicarà la utilitat d’aquestes tècniques. Sembla, doncs, lògic que la soca MIT9313, que pot desen- Els bacteris marins que es comporten ecològicament volupar-se en ambients diferents i sembla ser generalista, com les algues pertanyen a dos gèneres de cianobacteris tingués més gens que no pas les soques adaptades a molt relacionats segons el seu rRNA: Synechococcus i ambients concrets i que són molt més especialitzades. El Prochlorococcus. Aquests dos gèneres poden ser respon- cas del Synechococcus seria semblant: té un genoma sables de fins a dos terços de la fotosíntesi al mar i, tret relativament ampli (similar en mida al de la soca MIT9313), d’aigües molt fredes, es troben a tot arreu on hi ha llum. i viu en situacions d’aflorament d’aigües profundes, on hi Fa poc van poder seqüenciar-se els genomes complets ha bastant barreja vertical de les aigües i es pot, per tant, d’una soca de Synechococcus (WH8102) i tres de Prochlo- trobar exposat a situacions ecològiques diferents (fig. 5). rococcus (MIT9313, MED4, SS120). Segons el rRNA 16S, les Una de les troballes derivades de l’anàlisi dels genomes tres soques de Prochlorococus són de la mateixa espècie. sembla confirmar aquesta interpretació. Les quatre soques Ara bé, la soca MIT9313 té un genoma que és pràctica- tenen gens per a la utilització de l’amoni com a font de ment el doble de mida (i de contingut gènic) del de les nitrogen. Però les dues soques de genoma petit (SS120 i altres dues soques. Com és possible que dues soques de MED4) només podrien usar una font addicional de nitro- gen, mentre que les dues soques de ProchProchlorococcus genoma gran (MIT9313 i WH8102) MED4 BARREJA podrien utilitzar nitrit, nitrat, urea, ami- noàcids, etc. Sembla que, en l’especia- lització per a colonitzar ambients cons- Fondària (m) Fondària ProchProchlorococcus MIT9313 tants, MED4 i SS120 s’han desfet de tots els gens que no els eren necessaris, AFLORAMENT reduint la mida del genoma al mínim SyneSynechococcus imprescindible. A més, la soca de monogràfic estimar la mar WH8102 superfície (MED4) té només un gen per a proteïnes de captació de llum, la soca de fondàries intermèdies (MIT9313) en ProchProchlorococcus té dos, i la de més fondària (SS120) en SS120 té vuit, cosa que mostra que el més rellevant per a un organisme fotosintè- tic que viu en fondària és estar especialitzat en la captació màxima de la poca llum que li arriba. És ben sorprenent que l’evolució permeti aquests canvis dràstics en el geno- NO3 PO4 ma de soques aparentment tan semblants (almenys pel que fa a l’rRNA 16S). De fet, si s’analitzen els gens de cada soca es veu que el Prochlorococcus MIT9313 i el Synecho- coccus WH8102 comparteixen el 75% dels seus gens. Espè- cies aparentment distants compartint la major part del seu genoma. L’exemple dels cianobacteris marins il·lustra NO2 TEMP com els estudis de genòmica poden produir canvis dràs- tics en la nostra manera d’entendre la fisiologia, l’ecologia i Figura 5. Esquema de la distribució ecològica de les soques de ciano- l’evolució dels microorganismes marins. bacteris seqüenciades. Representa una columna d’aigua estratificada i que determina ambients diferents per al creixement de les diferents soques. (Adaptat de Rocap i altres (2003): Nature, 424: 1.042-1.047.) J. M. G. / R. M. / C. P. A.
78 Núm. 46 MÈTODE estimar la mar monogràfic Investi- Institut de Ciències Núm. 46 MÈTODE 79 : ARCELONA B (en premsa,
EINES I APLICACIONS EN GEOCIÈNCIES MARINES
Eulàlia Gràcia i Susana Díez
How do we explore the seafloor and sub-seafloor? Tools and applications in Marine Geosciences. More than 70% of Earth’s surface is covered by the oceans, however, there is little in-depth knowledge of their submarine topography, internal structures and active processes. Progress in marine geosciences is closely linked to technology and the development of specialized instrumentation for geophysical exploration. Thus, the technological revolution that has taken place over recent years will allow us to estimar la mar gain a better understanding of the history and evolution of our planet.
PER QUÈ ESTUDIEM EL FONS I EL SUBSÒL MARÍ? història i evolució del nostre planeta. D’aquesta mane- ra, les exploracions realitzades durant els anys seixan- Dues terceres parts de la superfície del nostre pla- ta en l’oceà profund mitjançant instrumentació marina neta estan cobertes per aigua. Si buidéssim tota l’aigua especialitzada varen permetre desenvolupar extraor- de les conques oceàniques, se’ns revelaria una com- dinàriament el nostre coneixement sobre la Terra i van plexa fisiografia dominada pel sistema de dorsals representar un paper fonamental en l’establiment de la oceàniques que encerclen tot el globus entre profundes moderna teoria de la tectònica de plaques. planes abissals, fosses i muntanyes submarines. Els Però hi ha altres raons que ens porten a estudiar el
fons oceànics es caracteritzen per tenir una topografia fons dels oceans, que, a més, tenen importants impli- monogràfic molt més acusada que els continents: l’elevació mitja- cacions per a la societat. Als fons dels oceans s’hi na dels continents és de 850 m, mentre que als oceans produeixen diversos processos actius, com la defor- és de 3.800 m, i fins i tot arriba als 11.000 m a la fossa mació tectònica i la sismicitat, el vulcanisme, el flux de les Marianes, al Pacífic Oest. Aquestes diferències de masses, i la circulació de fluids, els quals determi- entre zones continentals i oceàniques també es reflec- nen un risc geològic potencial (terratrèmols, tsunamis, teixen en l’edat de les roques que s’hi troben. Així, les esllavissades submarines) en les zones costaneres dels roques més antigues que es troben als fons oceànics marges continentals. Aquestes són les àrees més són de fa 170 m.a. (juràssic mitjà), molt més “joves” poblades del planeta, on viu un 50% de la població que als continents, on podem arribar a trobar roques de mundial. La mitigació dels riscos de la deformació fins a 3.700 m.a. d’antiguitat (precambrià). Això en tectònica requereix un coneixement profund de la bona part és motivat per a la dinàmica de les plaques dinàmica dels marges i conques oceàniques. Una altra litosfèriques, que provoca que l’escorça oceànica més raó, aquesta amb implicacions geopolítiques, són els vella es destrueixi i recicli al llarg dels marges conver- recursos naturals. Les companyies petrolieres porten gents o zones de subducció, i contínuament se’n gene- ja anys extraient el petroli de la plataforma i talús ri de nova al llarg de les dorsals oceàniques. continental, però l’extraordinari avenç en instrumen- Els fons dels oceans són el terreny d’estudi d’una tació marina ha permès a aquestes companyies explo- bona part dels investigadors en geociències marines, rar en conques cada vegada més profundes l’explota- incloent-hi des de les platges i llacunes costaneres, tra- ció de petroli i altres combustibles fòssils (gas, hidrats vessant la plataforma continental fins a les profundes de gas) que s’emmagatzemen dins els sediments. conques oceàniques. L’objectiu principal de la geolo- Com que els geòlegs i geofísics marins no podem gia i geofísica marines és comprendre l’estructura dels passejar-nos sobre els afloraments per a treure’n mos- fons oceànics i dels diferents tipus de processos que tres i fer mesures directament sobre el fons (excepte
© Susana Gràcia Díez / Eulàlia s’hi esdevenen, per a un millor coneixement sobre la si anem en submergible, és clar), per a poder estudiar
Núm. 46 MÈTODE 81 monogràfic estimar la mar
© Sandwell / Smith 2Nm 6MÈTODE Núm. 46 82 llavissades submarines. ciació potincrementar la inestabilitat delstalussos igenerar grans es- tura ielevada pressió, com en elsmarges continentals. Laseva disso- de gas conserven l’estabilitat sota unescondicions debaixa tempera- metà) quedenatrapades enunaxarxa de molècules d’aigua. Elshidrats substàncies similars algel, onmolècules d’hidrocarburs (principalment Nòduls d’hidrats degas entre sediments marins.Elshidrats degas són planes abissals. continents od’arc d’illes; les cadenes demuntanyes submarinesiles lada contínua almigdelsoceans; les fosses oceàniques, ala vora de continuació delscontinents sota elmar;les dorsals oceàniques, serra- plexa iésformada pelssegüents elements: elsmarges continentals, Mapa delrelleu terrestre. Lafisiografia delfons dels oceans éscom- o topografiadelfonsdelsoceans, començàamitjandel atol·lons decorall.Elconeixement sobrelabatimetria, ment delsfonsmarinsper explicarl’origendels ja vaferunesprimeresespeculacions sobreelmovi- història dela Terra. Defet,durantaquell viatgeDarwin definir lesbasesperafuturesexploracionssobrela l’origen delesespèciesilateorial’evolucióvaren (1831-1836), lesobservacionsdeCharlesDarwinsobre cions científiques. Així, durantelviatgedel començar famésde150anysamblesprimeresexpedi- fonaments d’aquestaerad’exploracióoceànicavaren anys, profundamentlligatalprogréstecnològic.Els ans haestatdescobertdurantelsdarrerscinquanta els fonamentsdel’exploraciódelfonsdelsoceans. seves principalsaplicacions. Abans, però,recordarem utilitzem enlarecercageociènciesmarines,iles rem quinessónlesprincipalseinesitècniquesque d’exploració geofísica.Enaquestarticleuspresenta- ció, ambeldesenvolupamentdesofisticatssistemes innovació tecnològicaialsavençosenlainstrumenta- geociències marinesestàprofundamentlligatala gim desd’unvaixelloceanogràfic.Elprogrésenles metodologia moltespecialitzadaquenormalmentdiri- el fonsisubfonsmaríhacalgutdesenvoluparuna UNA MICAD’HISTÒRIA… Gairebé totelquesabemsobrelageologiadelsoce- Beagle
© Daniel Desbruyères, IFREMER estimar la mar monogràfic Núm. 46 MÈTODE 83 l’ecosonda electrònica per l’ecosonda electrònica oceà- mesurar les profunditats va reem- niques, mètode que plaçar els sondeigs amb cable, lents i sovint incorrectes. L’any 1931, amb l’expedició del Meteor, la cartografia del fons dels oceans fa un pas endavant. A nombrosos perfils partir de d’ecosonda, es va comprovar l’existència d’una cresta tot al de la zona al bell mig de llarg Atlàntic, la qual cosa va l’oceà permetre descobrir la dorsal Medioatlàntica com a part del sistema global de dorsals. La Segona Guerra Mundial té efectes clau en el La Segona Guerra Mundial té efectes gues varen ser obtingudes en 362 estacions (una cada 362 estacions (una ser obtingudes en gues varen reco- les bases del dades que van aportar 200 milles), de sediments marins, dels principals tipus neixement i models de distribució al llarg les seves classificacions El 1912 el meteoròleg alemany de tots els oceans. deriva con- va promoure la teoria de la Wegener Alfred d’intenses discussions amb altres tinental que, després va caure en desprestigi per investigadors de l’època, essencial sobre la geo- culpa de la manca d’informació oceans. Un dels majors avenços logia i geofísica dels va ser el desenvolupament de de l’època d’entreguerres per tant, de les desenvolupament de l’oceanografia, i, Així, en relació amb l’armament geociències marines. del so en antisubmarí, la recerca sobre la transmissió les l’aigua s’expandeix notablement i s’estableixen marins. bases per als estudis sísmics dels sediments l’ecosonda es Cap als anys cinquanta la tècnica de més refina i és possible de mesurar les profunditats grans del planeta amb gran precisió, per exemple detectant canvis d’un metre en una fondària de 5.000 m. La cartografia de les conques oceàniques, conjuntament amb la interpretació de les anomalies magnètiques oceàniques, porta al desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques i d’expansió oceà- nica durant els anys 1960, que marca un abans i un després en la geologia i geofísica marina. El coneixe- ment del fons dels oceans, però, també ha anat lligat a la cursa tecnològica espacial. Diferents satèl·lits (Geosat, ERS1) mesuren detalladament la superfície de l’oceà per proporcionar dades que són directament relacionables amb anomalies gravimètriques (vegeu figura dades d’altimetria satel·litària ens Aquestes 1). permeten explorar amb una excel·lent resolució grans extensions de conques oceàniques o d’àrees remotes mai cartografiades. , va desco- «ELS FONS OCEÀNICS UNA TOPOGRAFIA MOLT UNA TOPOGRAFIA MOLT ÉS DE 850 M MENTRE QUE MÉS ACUSADA: L’ELEVACIÓ MITJANA DELS CONTINENTS ALS OCEANS ÉS DE 3.800 M» Terror ES CARACTERITZEN PER TENIR i Erebus (mar deep sea (1872-1876) amb L’expedició de la Royal L’expedició 1800, amb els sondeigs profunds, que consistien a que consistien els sondeigs profunds, 1800, amb pes del llançament d’un profunditat a partir mesurar la D’aquesta llarga. corda suficientment lligat a una Ross, durant una expedició a manera, en James vaixells l’Antàrtida amb els brir un fons màxim de 4.430 m i va poder descobrir les brir un fons màxim de les conques oceàniques. considerables profunditats i empès per les necessitats de la En aquesta època, els sondeigs batimètrics es van navegació comercial, va publicar el primer mapa fer extensius, i Maury Nord entre 10º S i 52º N a par- batimètric de l’Atlàntic mesures. tir de tan sols 180 de base Aquest mapa va servir cables per instal·lar els primers de telègraf transatlàntics. Society of London a bord del Challenger la finalitat de determinar les condicions del profund) en totes les grans conques oceàniques, va repre- sentar un salt significatiu en l’establiment de les bases de la geologia marina. Més de 500 sondeigs batimètrics i 133 dra- Paisatge del fons marí a l’eix de la dorsal Medioatlàntica on esdevenen Medioatlàntica dorsal de la marí a l’eix del fons Paisatge mantinguts pel temperatura d’alta hidrotermal d’activitat processos quimiosintè- extrems Ecosistemes oceànica. de l’escorça refredament hidrotermals. fonts de les al voltant roques les tics colonitzen rics en partí- C de temperatura fluids de fins a 350° emeten Aquestes colo- els organismes l’aliment quals obtenen en suspensió de les cules nitzadors. monogràfic estimar la mar
© Susana Díez / Eulàlia Gràcia 4Nm 6MÈTODE Núm. 46 84 Figura 2: ponen ala trajectòria del vaixell. tre queles tonalitats clares alsmarges delcanyó corresponen azones menys reflectives, desediment homogeni ifi.Lestraces posades ala topografia. Lestonalitats fosques alfons decanyó corresponen azones d’elevada reflectivitat (sorres, fragments deroca, etc), men- > 4.500mdeprofunditat (modificat deGràciaialtres, 2003). dura ala plana abissal (4.900 mdefondària). Leslíniesdecontorn, oisòbates, estracen cada 100metres. Color vermell m;color <2.000 blau fosc de l’ecoperdesenestransductors. L’avantatge de d’un polssonoraunaelevada freqüènciailarecepció ma, situatalaquilladelvaixell, esbasaenl’emissió (o batimetria)delfonsmarí en metres. Aquest siste- tifeix, queensaportainformaciósobrelatopografia columna d’aiguaienelsubsòl. pagació irecepciód’onesqueestransmetenenla (acústics igeofísics),principalmentbasatsenlapro- in situ geofísica, iinstrumentacióperalmostreigmesures agrupar endosgransgrups:instrumentacióacústicai campanyes degeologiaigeofísicamarineselspodem EN GEOCIÈNCIESMARINES EINES ITÈCNIQUESACTUALS D’EXPLORACIÓ Un delssistemesmésutilitzatsésl’ecosondamul- Els instrumentsquenormalmentutilitzemenles . Elprimergrupcomprènelsmètodesindirectes a) Ala dreta, mapabatimètric ombrejat delcanyó deSãoVicente (marge SuddePortugal) desdela altafinsala part seva dese (colors blaus ililes). anomalies negatives corresponen amb i zones deprimideses mentre queles conques la dorsal Medioatlàntica, del relleu positiu de (en color vermell) alllarg una clara anomaliapositiva Geosat. S’hi identifica les dades delsatèl·lit Nord extret de apartir de la regió del’Atlàntic d’anomalies gravimètriques Figura 1(a l’esquerra). Mapa b) Al’esquerra, blocdiagrama onles dades dereflectivitat acústica estansobreim- En aquestcasladadaquese n’obtééslareflectivitat del vehicle,perpendicularsa la trajectòriadelvaixell. transmet dosamplesfeixosacústics aambdóscostats pel vaixellques’arrossegaa propdelfons.Elsonar d’escombratge lateral.Estractad’unvehicleremolcat acústiques, respectivament(vegeufigura2). i determinareltipusdefonsapartirlesimatges les principalsmorfologiesimorfoestructuresdelfons, tat acústica. Aquestes dadesenspermetenidentificar s’obtenen dostipusdedades:profunditatireflectivi- de fonsqueescobriràés21km.Del’ecorebut una zonaa3.000mdefondària,l’ampladamàxima vegades laprofunditatd’aigua. Així, sitreballemen poden “escombrar”àreesd’unaampladafinsaset grans superfíciesdelfonsmaríenpoctemps,jaque les sondesmultifeixésquepermetencartografiar Un altresistemaquesovintutilitzeméselsonar rectilínies corres- mboca-
© Susana Díez / Eulàlia Gràcia
estimar la mar monogràfic © Ocean Drilling Program Drilling Ocean © ). CDP km 02.5 ), la qual depèn ) format streamer Núm. 46 MÈTODE 85 VE = 4 Site 1173 Site ocean bottom seismometers acoustic backscatter Escorça oceànica Escorça La sísmica de reflexió és probablement el sistema La sísmica de reflexió és probablement La instrumentació de mostreig i mesures del fons de l’angle d’incidència del feix, topografia i tipus de de l’angle d’incidència del feix, topografia Aquest sistema, com que emet a molt alta fre- fons. imatges qüència i a prop del fons, permet obtenir (fins i acústiques d’una gran nitidesa i alta resolució coberta és tot de pocs centímetres), tot i que l’àrea això utilitzem molt inferior als sistemes multifeix. Per per exemple el sonar lateral en estudis de detall, com rocosos, identificar estructures (falles, afloraments difícilment esllavissades submarines) o objectes detectables amb altres mètodes acústics. subsòl marí. més utilitzat i eficaç per estudiar el dels temps de Aquesta tècnica es basa en la mesura a baixa fre- propagació d’un front d’ones de mitjana font. El se- qüència, generades artificialment per una del subsòl, nyal és reflectit per les diferents capes i de densi- caracteritzades per contrastos de velocitat tat, i enregistrat a través un receptor ( darrere el per un seguit d’hidròfons que s’arrosseguen vaixell. El resultat és un perfil del subsòl, des de dese- nes de metres fins a uns quants quilòmetres de pene- tració, on podem determinar les unitats estratigràfi- ques, estructura i geometria de les capes geològiques (vegeu figura 3). En aquesta línia de recerca s’han desenvolupat els OBS ( acústica en dB ( Es tracta d’uns dispositius que, col·locats al fons marí, enregistren les vibracions del sòl generades per una font artificial o natural (terratrèmols), i per tant és en zones marines amb eleva- interessant desplegar-los da sismicitat. Un cop acabat el període de mesura, l’OBS rep una ordre acústica des del vaixell per a alli- del fons i pujar a la superfície, on extraurem berar-se la informació enregistrada. ens permet obtenir una informació “directa” del fons la composició i propietats fisico- marí i determinar-ne 4 e 117 Sit Site 808 Site ) perforades durant una campanya de l’Ocean una campanya durant sites) perforades COL·LOCATS AL FONS MARÍ, AL COL·LOCATS Escorça continental Escorça O NATURAL (TERRATRÈMOLS)» O NATURAL «ELS OBS SÓN DISPOSITIUS QUE, GENERADES PER UNA FONT ARTIFICIAL GENERADES PER UNA FONT ARTIFICIAL ENREGISTREN LES VIBRACIONS DEL SÒL ENREGISTREN LES VIBRACIONS
Figura 3. Perfil de sísmica de reflexió multicanal adquirit a través de la a través adquirit multicanal de reflexió de sísmica 3. Perfil Figura clarament Es pot veure Nord). de Nankai (Pacífic de subducció zona en subdueix Pacífica, placa a la corresponent oceànica, l’escorça com del i fracturats plegats sediments els per sota fletxa de la el sentit corresponen vermelles de Japó. Les línies verticals continental marge (o estacions a les Drilling Program. Sonografia del fons marí on podem veure amb gran detall les restes detall les amb gran marí on podem veure del fons Sonografia 1898 l’any enfonsat m d’eslora, , de 89 Portland SS de vapor del vaixell en apareixen reflectives (EUA). Les àrees de Boston costes les davant són negres. acústiques ombres que les mentre blanc, © Klein Associates Inc. Associates Klein © Pofunditat sota el sòl marí sòl el sota Pofunditat L’ACTIVITAT CIENTÍFICA DEL ‘BIO HESPÉRIDES’ EN GEOCIÈNCIES
El 1988 i coincidint amb l’admissió d’Espanya com a les propietats físiques del fons marí i prendre mostres dis- membre consultiu del Tractat Antàrtic, va començar la posa de la sonda de flux de calor, dragues de roca i mostre- construcció d’un vaixell d’investigació polar. La principal jadors de sediment. missió d’aquest vaixell era, en aquells moments, prestar En els seus gairebé quinze anys d’existència el Bio Hespé- suport a les activitats científiques a l’Antàrtida i al mateix rides ha realitzat més de cent campanyes d’investigació temps permetre l’extensió de la investigació a tots els oce- amb les quals ha recorregut més de 300.000 milles nàuti- ans del món. El vaixell va ser avarat el 1990 com a Bio Hespé- ques i ha acollit més d’un miler d’investigadors i tècnics na- rides i va ser lliurat l’abril de 1991. cionals i estrangers. Gairebé un 40% d’aquestes campanyes Actualment, la investigació que es realitza a bord del Bio s’engloben en l’àmbit de la investigació de geociències Hespérides està fonamentalment dirigida i finançada pel Pla marines i es troben repartides en diferents zones d’estudi. Nacional d’R+D+I i la responsabilitat de la gestió científica Així, el 35% de les campanyes s’ha dut a terme a l’Antàrtida i del vaixell com a gran instal·lació recau en el Ministeri d’Edu- el 65% restant en aigües no antàrtiques, principalment a l’o- cació i Ciència (MEC), mitjançant la Comissió de Coordina- ceà Atlàntic però també al mar Mediterrani i l’oceà Pacífic. ció i Seguiment de les Activitats de Naus Oceanogràfiques Els nombrosos projectes que s’hi han realitzat abasten un (CCSABO). La Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC ventall molt divers, des dels mecanismes de funcionament és la responsable del manteniment de l’equipament cientí- de volcans submarins a l’arxipèlag de les Canàries i a l’illa fic del vaixell i aporta el personal tècnic de suport per a la Decepción (Antàrtida), passant pel coneixement de genera- realització de les campanyes oceanogràfiques. ció de nova escorça oceànica al Pacífic i l’Atlàntic, la detec- El Bio Hespérides és un vaixell interdisciplinari, i per tant ció de zones sismogèniques potencialment generadores de està dotat d’un equipament oceanogràfic molt variat al qual terratrèmols i tsunamis al marge sud de la Península Ibèrica constantment s’incorporen els darrers avenços tecnològics. (Almeria i golf de Cadis) i a costes orientals de Mèxic i Xile; En l’àmbit d’estudi de les geociències marines, el vaixell dis- també l’avaluació de riscos geoambientals a la zona d’enfon- posa d’instrumentació acústica que inclou les ecosondes sament del petrolier Prestige, i l’estudi de l’evolució sedi- multifeix d’alta resolució per a aigües someres i per a grans mentària i geodinàmica dels marges antàrtics. A més, l’Insti- fondàries. L’equipament sísmic inclou tant el de reflexió tut Hidrogràfic de la Marina i l’Institut Espanyol d’Oceano- (perfilador de fons marins i sísmica de reflexió multicanal) grafia duen a terme projectes de cartografia sistemàtica de com el de refracció (sismòmetres oceànics). També disposa la Zona Econòmica Exclusiva Espanyola (ZEEE). de gravímetre marí i magnetòmetre de protons. Per mesurar E. G. / S. D.
A sota, d’esquerra a dreta: enfilada de canons d’aire comprimit per als estudis de sísmica que s’efectuen en el Bio Hespérides. Els canons gene- ren un pols acústic de gran energia que es propaga en la columna d’aigua i capes del subsòl. Conjunt d’hidròfons, coneguts com a streamer, a la coberta del Bio Hespérides. Maniobra de recollida d’un OBS (ocean bottom seismometers) desenvolupat per la Unitat de Tecnologia Marina. Operació de llançament del sonar d’escombratge lateral d’alta resolució TOBI del Southampton Oceanography Centre (Regne Unit) des de la popa del Bio Hespérides (campanya HITS 2001). monogràfic estimar la mar © Fotografies d’aquesta pàgina: Unitat de Tecnologia Marina - CSIC de Tecnologia pàgina: Unitat d’aquesta © Fotografies
86 Núm. 46 MÈTODE © Eulàlia Gràcia © Eulàlia Gràcia © Eulàlia Gràcia Operació de llançament d’un mostrejador Seccions d’un testimoni de sediment extret El vaixell insígnia de la perforació oceànica de pistó (piston corer) des de la borda del del marge sud de Portugal. Els nivells més profunda: RV Joides Resolution. El vaixell,
RV Roger Revelle (EUA) per a mostreig de foscos corresponen a nivells terrígens sor- que té 143 m d’eslora i un desplaçament estimar la mar sediment. En primer terme, petit mostreja- rencs (turbidites) dipositats per corrents de total d’unes 17.000 tones, està dedicat a la dor de gravetat (trigger corer), el qual, un terbolesa. Els nivells clars corresponen a se- recerca científica des de 1983. cop arriba al fons, desencadena la caiguda diments de gra fi (llims i argiles) dipositats lliure del sistema de pistó, en segon terme. per sedimentació hemipelàgica. En aquest cas, la presència de nivells turbidítics està principalment associada a l’elevada activitat sísmica de la zona, generadora d’inestabilitat del fons.
químiques. Les mostres geològiques del fons poden de perforació. D’aquesta manera, s’han arribat a obte- obtenir-se mitjançant una àmplia gamma d’instru- nir sondeigs d’uns quants quilòmetres de profunditat ments, des dels sistemes més senzills –dragues de simultàniament a mesures geofísiques de les forma- roca i “culleres” (grabs) per a realitzar una ràpida cions sedimentàries. verificació del tipus de fons–, fins als més complexos monogràfic testificadors de sediment. Aquests últims ens perme- EL FUTUR JA ÉS AQUÍ: VEHICLES I OBSERVATORIS ten obtenir un registre de sediment continu (fins a 50 OCEÀNICS m de longitud) que permet estudiar la història geolò- gica i paleoclimàtica recent. Aquesta és, sens dubte, la instrumentació de més En l’avenç per l’exploració sobre la història i actualitat i futur. Els vehicles submarins poden ser no- estructura terrestre destaquem el programa internacio- tripulats, i aleshores s’anomenen UUV (unmanned nal de perforació oceànica científica IODP (Integrated underwater vehicles), els quals inclouen els ROV Ocean Drilling Program, 2003-2013). Aquest progra- (remotely operated vehicles), o tripulats i autònoms, ma, juntament amb els seus antecessors –Deep Sea com els submergibles científics amb capacitat per a tres Drilling Project (DSDP, 1968-1983) i Ocean Drilling persones com a molt. Tots ells tenen en comú que per- Program (ODP, 1983-2003)– han revolucionat la nos- meten explorar directament el fons oceànic (fins a tra visió de la història de la Terra i dels processos glo- 6.000 m de profunditat) i manipular amb gran precisió bals, a partir de la informació enregistrada en els sedi- per efectuar-ne mesures o prendre’n mostres. En l’ac- ments i roques dels fons oceànics. Els programes es tualitat, per realitzar prospeccions sistemàtiques del basen en la utilització d’un vaixell perforador, com fons durant uns quants dies, s’utilitzen cada cop més els els que utilitzen les companyies petrolieres, per resol- AUV (autonomous underwater vehicles), els quals dre determinats problemes científics, sempre amb un poden arribar a transmetre les dades en temps real al enfocament multidisciplinar (sedimentologia, tectòni- laboratori. El futur proper també passa pel desenvolu- ca, geoquímica, geofísica, microbiologia). El progra- pament d’observatoris oceànics. Es tracta del fondeig ma IODP (del qual Espanya és membre dins d’un de sistemes de sensors durant un llarg període de temps consorci europeu), amb el seu vaixell Joides Resolu- (més d’any) per a la vigilància i monitorització de parà- tion, disposa de sofisticats sistemes de mostreig i de metres fisicoquímics en temps real, amb aplicacions per mesura i aplica tecnologies molt especialitzades a sismicitat, vulcanisme, hidrotermalisme, etc.
Núm. 46 MÈTODE 87 © Eulàlia Gràcia © Susana Diez / Eulàlia Gràcia Vista frontal del submergible científic Figura 4. Mosaic de reflectivitat acústica obtingut amb el sonar lateral TOBI en el marge d’Almeria francès Nautile de l’IFREMER. Aquest (mar d’Alborà) durant la campanya HITS 2001. Les línies fosques regularment espaiades corresponen vehicle, amb capacitat d’immersió fins a la trajectòria del vehicle. L’amplada de cada una de les passades és de 6 km. El nord és a la part su- a 6.000 m de profunditat, transporta perior de la imatge. Identifiquem una alineació de direcció NW-SE corresponent a la falla de dos pilots i un observador científic. El Carboneras, amb expressió superficial i que desvia el curs dels canals tributaris del canyó d’Almeria. Nautile està equipat amb càmeres fo- togràfiques i de vídeo, dos braços amb pinces per fer mostreig de fluids, roques, fauna bèntica i panera per di- positar-hi les mostres extretes.
ALGUNES APLICACIONS EN RECERCA CIENTÍFICA plaques d’Euràsia i Àfrica. Les falles submarines, com la falla de Carboneras al mar d’Alborà (vegeu El nou repte de la recerca en geociències marines figura 4), representen un risc per a les àrees costane- consisteix a adaptar-se a les tendències més actuals de res veïnes, ja que fenòmens d’elevada magnitud i les ciències de la terra. Aquestes tendències es fona- altament destructius s’hi han esdevingut en temps menten en estudis integrats i multidisciplinaris (amb recents, com el terratrèmol i tsunami d’Almeria de particular interès en els estudis d’alta resolució), diri- 1522 o el de Lisboa de 1755. Seguint aquest mateix gits a buscar una major implicació de la investigació tipus d’aproximació, s’estan practicant estudis geofí- científica amb les necessitats de la societat, i enfocats sics marins d’alta resolució al llarg de la fossa de cap a un desenvolupament sostenible dels recursos Sumatra (Indonèsia) per explorar la zona de ruptura i naturals. possibles esllavissades associades al terratrèmol del
monogràfic estimar la mar El fons marí és un domini actiu on interactuen desembre de 2004 de magnitud 9,3, amb el conse- diferents processos. Per exemple, en les dorsals güent tsunami d’efectes devastadors. mediooceàniques els processos d’acreció oceànica
(tectònics, magmàtics i hidrotermals) que s’hi esdeve- BIBLIOGRAFIA nen estableixen l’hàbitat per a ecosistemes extrems. AUGUSTIN, J. M. i altres (1996): “Contribution of the multibeam acoustic Una recerca aprofundida de les dorsals mediooceàni- imagery to the exploration of the sea-bottom”, Mar. Geophys. Res., 18, 459-486. ques és essencial per a comprendre millor la gènesi de BLONDEL, Ph.; B. J. MURTON (1997): Handbook of Seafloor Sonar Imagery nova escorça oceànica, així com la segmentació axial Chichester (Regne Unit), Praxis-Wiley and Sons, 314 pp. GRÀCIA, E.; J. J DAÑOBEITIA; J. VERGÉS; EQUIP PARSIFAL (2003): “Mapping acti- i la morfoestructura de les dorsals. En els marges con- ve faults offshore Portugal (38º N-36º N): Implications for seismic hazard tinentals, estudis detallats han permès identificar sis- assessment along the southwest Iberian margin”, Geology, 31, 83-86. KENNET, J. (1982): Marine Geology, Englewood Hills (Nova Jersey), Pretin- temes deposicionals submarins i reservoris d’hidro- ce-Hall, 813 pp. carburs, així com el descobriment dels anomenats NeMO (New Millenium Observatory) (2005): “A seafloor observatory at an “volcans de fang”, àrees d’escapament de fluids, i active underwater volcano”.
mitigació dels riscos geològics en el marge sud d’Ibè- Eulàlia Gràcia i Susana Díez. Unitat de Tecnologia Marina, Centre Mediterra- ria, que comprèn l’actual frontera convergent entre les ni d’Investigacions Marines i Ambientals - CSIC (Barcelona).
88 Núm. 46 MÈTODE RESERVES MARINES
SOLUCIÓ REAL o MEDIÀTICA?
José Luis Sánchez Lizaso
Marine reserves, a real solution or one popularised by the media? Over-fishing world- wide undoubtedly poses the worst threat to our seas and oceans. The rate at which fishing reserves are being exploited has reached a limit where it seems impossible to apply effective sustainable measures, with a view to preserving marine biodiversity for future generations. In the face of this extreme situation, the creation of shelters in the form of marine reserves, protected from fishing, has proven to be the
most widespread solution, although such measures are attributed an effectiveness estimar la mar that does not appear to be as scientifically proven as popularity would have it.
CERCANT UN MODEL DE GESTIÓ són nombrosos els autors que afirmen obertament que la gestió tradicional de pesqueries està fracassant i D’acord amb les dades que aporta el Departament resulta necessari un nou enfocament; un nou model de de Pesca de la FAO en el seu informe “L’estat mundial gestió que permeta remuntar els crítics nivells de de la pesca i l’aqüicultura” (SOFIA) per al 2004, la potencial reproductiu que presenten en l’actualitat la major part dels recursos pesquers mundials es troben major part de les pesqueres. Només en aigües europe- sobreexplotats o plenament explotats. Aquest informe, es, es van comptabilitzar el 2003 prop d’onze milions publicat cada dos anys i considerat el principal docu- de tones de captures, una xifra tan extraordinària que monogràfic ment per a proporcionar als responsables polítics i a la fins i tot el més profà és conscient del paper socioe- societat civil un panorama general i de futur, ja adver- conòmic que aquest sector representa en l’entramat teix que, durant els pròxims quinze anys, no sembla social. És interessant tenir açò molt present a l’hora que la situació haja de millorar. De la mateixa manera, d’abordar la problemàtica de la sobreexplotació i les la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la mesures adoptades per controlar-la, ja que dóna una Comissió Europea ha admès que el seu POP IV (quart idea prou precisa de les pressions a què es pot veure programa d’orientació plurianual per a modificar la sotmesa qualsevol proposta que se n’isca de la línia capacitat de la flota pesquera dels estats membres a fi tradicional, amb el risc de provocar efectes no desitjats d’ajustar l’esforç pesquer al com a resultat de canvis dràs- volum dels recursos disponi- tics en la política de la gestió bles), ha resultat insuficient per pesquera. a corregir el problema de l’ex- «RESULTA PRIMORDIAL Aquesta nova perspectiva, cés de la capacitat pesquera. DEMOSTRAR QUE L’EXPLOTACIÓ tot i que encara no compta Vist el fracàs d’aquest pro- D’UN DETERMINAT RECURS ÉS amb un consens general a tocol, va quedar patent en el si SOSTENIBLE A LLARG TERMINI l’hora d’interpretar-la, sem- de la Unió Europea que qual- bla coincidir en el compli- sevol mesura havia de passar TANT PER A LES SEUES ment de determinades pre- per l’augment de la coherèn- POBLACIONS COM PER misses, com ara l’aplicació cia de la política comuna en A L’ESTAT DE L’ECOSISTEMA, del principi de precaució. matèria de pesca, altrament ABANS DE COMENÇAR Segons aquest principi, resul- difícilment podria aconseguir- ta primordial demostrar que se cap objectiu ambiental. A EXPLOTAR-LO O CONTINUAR l’explotació d’un determinat Enfront d’aquesta situació, FENT-HO» recurs és sostenible a llarg
Núm. 46 MÈTODE 89 monogràfic estimar la mar 0Nm 6MÈTODE Núm.46 90 una invenciódelnostretemps.Enelsegle la profusiód’aquestsespais,jaquenoconstitueixen mediàtic ilacontrovèrsiaques’hisolassociarper en vogaactualment,encaraquemésperl’impacte reserves ésunamesuramolt nals delazona.Lacreació tringesquen alesartstradicio- aquesta pràcticaobélares- que obéexcloguentotalment àrees protegidesdelapesca possibles s’abordaestablint majors implicacionssocials. problemàtica, alcostatd’unes també mésintegrald’aquesta estudi méslaboriósperò mes, laqualcosaimplicaun manera aunplasuperior, eldelagestiód’ecosiste- ma. Lagestiódelespoblacionspassad’aquesta fica, sinócomunapeçamésd’uncomplexecosiste- espècies aexplotarcomunfetaïllatenlacadenatrò- tenir caràctermultiespecífic,quenoconsidereles tribució. Segonsaquestespremisses,lagestióhade biològic delsrecursos,aixícomdelseuhàbitatidis- xigència decomptarambunavisiógloball’aspecte retorn. marins, aquestsemblamésaviatunviatgesense zar-ne latornada,encaraque,enelcasdelsrecursos a laLlunasensesolucionarprèviamentcomorganit- ningú selihagueraacuditproposarunviatged’anada plantejament semblalògic;salvantlesdistàncies,a dinàmica isostenibilitatd’aquestsrecursos. Aquest pensable millorarlainformaciócientíficasobre continuar fent-ho.Iperaixòresultacondicióindis- tat del’ecosistema,abanscomençaraexplotar-lo o termini tantperalesseuespoblacionscoml’es- mesures, valgarecordarque lamateixaUNESCO,a a exempledel’acceptaciócomuna d’aquesttipusde menaça queacabarenconvertits enunabocador. Com va d’unasocietatconservacionista preocupadaperl’a- xims a Amsterdam, protegitsdesdel1904periniciati- da el1897,oelsaiguamollsdeNaarderemeer, prò- amb lareservadelllaciestuarideSainteLucia,crea- trobar-se en lacostanord-estdeNatal(Sud-àfrica), el seuascetisme. respecte peraellialsanimalsambquècompartia retir espiritualdeSantCutbertilaseuademanda Northumberlan, alnordd’Anglaterra,ambmotiudel antigues: lareservadelesillesFarne,encosta tata elnaixementd’unadelesreserveseuropeesmés Una delesviesd’acció Amb aquestanovaperspectiva,esfomental’e- Altres espaislitoralspreservatsdesd’antanypoden PREGUNTA DESISÓNEFECTIVES PESQUERS INTERNACIONALSES PLANTEJA AMBINSISTÈNCIALA A LAGESTIÓDEPESQUERES?» O NOLESRESERVES PER «PER QUÈALSFÒRUMS VII es cons- òbvia: perquènoésunfetcientíficamentdemostrat. reserves peralagestiódepesqueres?Larespostaés insistència lapreguntadesisónefectivesonoles què alsfòrumspesquersinternacionalsesplantejaamb adequat perdeclarar-los protegits.Peròsifóraaixí,per ja nomésésqüestiódedecidirelsllocsielmoment marins, iambellselsrecursospesquers,quepertant bat lafórmulaidealperapreservarelsecosistemes marins. quals propd’uncentenarafectenespaislitoralsi fins avuiésde459,distribuïdesen97països,les s’inclouen elsmarins.Elnombredereservescreades ecosistemes delmón,entreelsquals,perdescomptat, reserves delabiosferaqueforenrepresentativesdels es vacomprometrel’any1970acrearunaxarxade través delseuprogramaManandBiosphere(MAB), ser nul·la. molt mésaltaqueladelsjuvenils, quepotarribara que lafecunditatd’aquestsindividus demajoredatés reconstitueix, augmentaelpotencial reproductiu,ja major edat.Comquel’estructurademogràficaes d’individus d’aquestaespècie,principalmentelsde que esprodueixunaugmentdemogràficdelnombre supervivència ésmajor. Pertant,resultalògicpensar ció, lespoblacionspateixenmenormortalitatila total alapesca.Lliuresd’aquestapressióperpreda- de l’àmbitl’àreaprotegidahihazonesveda figura deprotecciósotalaquals’empara,dins triccions. D’aquestamanera,depenentdeltipusde mitjançant laregularitzaciódepescaperusosires- ciència contrastadasobrel’eficàciadelaprotecció. permès finsalmomentelaborarconclusionsdesufi- marins respectealaseuadispersióireproducciónoha comportament delespoblacionsdelsorganismes LA GESTIÓLA ESPACIAL DELSRECURSOS Davant aquestesxifrespodríempensarques’hatro- La gestióespacialaplicadaenunareservaactua complexitat enl’anàlisidel fecte positiudelesreserves,la pesar delescertesessobrel’e- aquesta mateixalínia.Peròa d’investigació encurs UE hihadiversosprojectes fins itotdinsdelamateixa de lesprediccionsteòriques,i cies sobreelcomplimentono volum considerabled’evidèn- que hanpermèsacumularun món unesquantesreserves És certquejahihaenel estimar la mar monogràfic Núm. 46 MÈTODE 91 , perquè funcionen en tots els , perquè funcionen paper parks Els beneficis de les reserves per a la gestió pesquera prove- pesquera gestió per a la reserves Els beneficis de les en població de la reproductiva major capacitat nen de la o augmentar el reclutament espais, que pot mantenir aquests d’individus joves reproducció) a la de juvenils (incorporació a les com reserva de la integral de protecció franja tant en la A l’es- pesca. a la obertes zones o a les de prereserva, zones i dalt, una de perques. d’anxoves una mola querra Amb l’absència de vigilància s’incompleixen les Amb l’absència de de Una altra dada significativa per a la comprensió disposa. Se les ha batejat irònicament amb l’intuïtiu les ha batejat irònicament disposa. Se de apel·latiu en el (sobretot a reserves “vertaderes” àmbits com diferencien de les àrees silvestres mediàtic) però no es en el folklore mediambiental circumdants més que (un altre cas destacable podria ser amb què s’adornen “estacionals”, com passava amb el de les reserves dels Columbrets, que al l’esmentada reserva de guarderia efectiva només començament disposava per a gaudi de pescadors fur- durant els mesos d’estiu, hivernal). tius durant el període de manera que no haurien de restriccions a la pesca, protegides, encara que sovint ser considerades àrees espais. apareguen en les llistes específiques d’aquests àrees mari- Afortunadament, cada vegada hi ha més una zonació nes que funcionen adequadament, amb a tot tipus de per usos, en què les zones tancades superfície pro- pesca representen una part petita de la tegida. en la protecció la importància i efecte de les reserves Els beneficis per a la gestió pesquera provenen de pesquera provenen per a la gestió Els beneficis si més Però, anècdotes a banda, per a poder inferir la major capacitat reproductiva de la població, que de la població, capacitat reproductiva la major reclutament (incorpora- o augmentar el pot mantenir reproducció) d’individus joves ció de juvenils a la protecció integral de la reserva tant en la franja de prereserva, o en les zones obertes com en les zones de Aa la pesca. més, d’aquesta manera es pot produir d’individus adults que ixen de la també l’exportació aleatoris o densodepen- reserva a causa de moviments en àrees pròximes a la protegi- dents i que són pescats en aquest sentit podríem da. Com a dada anecdòtica llagosta de dotze quilos de pes citar la captura d’una pescada en les proximitats de la que va ser recentment illes Columbretes, a Castelló. reserva marina de les reserva sobre no els efectes de l’establiment d’una que hi habi- l’estat i evolució de les espècies marines una vigilància ten, el mínim exigible és que tinga per això és efectiva. Pot resultar absurd, però no fins i tot menys cert que hi ha reserves (i algunes o amb una que d’àmbit mundial) sense cap vigilància mitjans de què no resulta efectiva per l’escassetat de monogràfic estimar la mar 2Nm 6MÈTODE Núm.46 92 aquest cas,doncs,noaugmentaran l’abundànciad’a- d’una certaedat,elsjuvenils abandonen lareserva.En ment durantaquestsperíodes iquedesprés,apartir possible quealgunesespècies freqüentenl’àreaúnica- cria dejuvenils.Enaquestescircumstàncies,ésmolt zones dehatchery grans, quearaaugmentarienennombre). poden servulnerablesalapredaciód’individusmés (per exempleindividusdedimensióreduïdaque o béaespèciesambaltestaxesdemortalitatnatural interès comercialnosotmesesamortalitatperpesca, va delamortalitatperpesca;béaespèciessense ment, ipertantnopresentenunareducciósignificati- amb l’extensiódelareserva,que“sen’ixen”fàcil- es refereixenbéaespèciesd’altamobilitatenrelació demostrat enlamajorpartdelscasos.Lesexcepcions general aquestefectes’ha potencial reproductiu.En mitjana delabiomassaidel l’augment delatallail’edat provocarà explotació. Això les poblacionssotmesesa augmente lasupervivènciade car alapescaunazonaésque del seurangdedistribució). litat esparlafinsitotdel50% (per aespèciesdegranmobi- cionistes resulteneficaces acceptats comanecessarisperquèlesmesuresprotec- explotades, quesónelspercentatgesmésàmpliament el 20%delesàreesdistribucióespècies manera efectivael10%detotselsambientsmarinsi planificació adequadapermantenir-la igestionar-la. vegades esrealitzacomamesurapopulistasenseuna mediàtic deladeclaraciód’espaisprotegits,quea dubte unaltredels(de)efectesdelsentitmarcadament accessibles alsnoussistemesdepesca. Aquest és sens de profunditat,perexemple)cadavegadasónmés adequat iconstituïenreservesde per impossibilitatdeldesenvolupamenttecnològic fet, zonesenquèfinsfapocsanysnoespodiapescar ha zonesdeprofunditatofonsarenososprotegits.De tegit zonesrocallosesiescullscostanersapeneshi bució dezonesprotegides;majoritàriaments’hanpro- dels recursoséseldesequilibriquepresentaladistri- CONTRASTADES EVIDÈNCIES Un casparticularésl’establimentdereservesen El primerobjectiudetan- Per totaixò,estemmoltllunydetenirprotegit o nursery, ésadir, llocsdefresai facto DE MITJANSQUÈDISPOSEN. APEL·LATIU DE“PAPER PARKS”» «HI HARESERVES (IALGUNES IRÒNICAMENT AMBL’INTUÏTIU O AMBUNAQUENORESULTA FINS ITOTD’ÀMBITMUNDIAL) EFECTIVA PERL’ESCASSETAT (zones rocoses SENSE CAPVIGILÀNCIA SE LESHABATEJAT informació fanelspescadors. ment pelpeculiarsecretismeitractamentquedela per lesdistintesextensionsdereservesosimple- per ladiversitatbiològicadelesespèciesd’interès, ja sigaperlagranvariabilitatdelesdadespesca, casos aquestesevidènciesnoestanproucontrastades, individus). Noobstantaixò,enlamajorpartdels captura perunitatd’esforçcomladegrans nen millorscaptures(tantentermesd’augmentdela (pescar justalslímitsdelareserva),jaqueaquíobte- concentració devaixellsqueixena“pescarlaratlla”, capacitat exportadoradelesreserveséslafreqüent mortalitat delsjuvenils. pesquera interessantactuarsobrelareduccióde pesard’això,pot serunamesuradegestió població. A dults alseuinteriornielpotencialreproductiudela una tascaquenoresultagens fàcilambleseinesde destí delsousilarvesproduïts aleszonesdereserva, fills produïts. hi haunarelacióclaraentreelnombredeparesi semble, peralamajorpartdepoblacionsmarinesno la proteccióquebrindareserva.Persorprenent menten siaugmentaelgruixdereproductorsgràciesa duïts perany, encaraqueaqueststeòricamentaug- supervivència deleslarvesqueelnombred’ouspro- ció qualsevolanomaliaoceanogràficaqueafectela que influeixméseneldesenvolupamentdelapobla- de mortalitataltíssimes. Així doncs,podemimaginar més desplaçadesarbitràriamentpelscorrentsitaxes pament indirectemitjançantfaseslarvàries,quesóna gaudeixen d’unaaltíssimafecunditat,undesenvolu- Podria apuntar-se quelamillorevidènciade Actualment esfanesforçosper intentarconèixerel La majorpartdelespoblacionsmarinescomercials incertesa encara. afegeix unnoufactordemés particular biologiadelsmars clutes). Ésaquí,però,onla ració denousexemplars(re- tors queassegurenlaincorpo- nombre suficientdereproduc- tació perquègarantesquenun poblacions sotmesesaexplo- rar elmantenimentdeles reserves consisteixaassegu- benefici esperabledeles sembla clarqueelmajor I ELSFILLS PARADOXALA DELSPARES Malgrat lacontrovèrsia, estimar la mar monogràfic Núm. 46 MÈTODE 93 - Reef Mar. ), FAO- ÁNCHEZ Ecological (eds.): ; J. L. S Marine and Fresh- OBERTS 24: 125-138. EMPERE S 27(2): 110-125. Environmental Conservation, Environmental AYLLE (1994): “The status of Marine Con- , N. V. C.; C. M. R V. , N. ; J. T. B T. ; J. Dept. de Ciències del Mar i Biologia EIL N (1996b): “Do marine reserves export adult (1996a): “Marine Reserves: Rates and pat- C ÉREZ (1993): “Conceptual issues relevant to mari- OLUNIN P Ocean. Coast. Manag., Chapman & Hall: 283-313. EED 132: 1-9 LCALÁ LCALÁ Áreas marinas protegidas como herramientas de marinas protegidas Áreas ALLE 6(3): 947-961. , J. L. i altres (2000): “Density dependence in marine 50: 2019-2028. , F. A. i altres (2000): “The need to consider cultural A. i altres (2000): “The need to consider , F. , A. A.; S. M (2004): IZASO , J. A. (1996): “Maintenance and recovery of reef fishery A. (1996): “Maintenance and recovery , J. L SPLÀ , R. J. (1994): “Case studies and reviews. Marine reserves in E , A. A.; C. V IZASO , M. H.; D. C. R , G. R.; A. C. A , G. R.; A. C. A , G. R.; servation in Spain”, fisheries management. Aquatic Conservation”, fisheries management. water ecosystems, 4: 233-254. Aplicada, Universitat d’Alacant. 27: 144-158. protected populations: Aprotected populations: review”, Que no haja pogut demostrar-se per a la major Que no haja pogut demostrar-se garanties de l’efectiu La societat ha d’exigir and socio-economic factors in establishing Mediterranean marine and socio-economic factors in establishing Mediterranean conservation, reserves”, Environmental Ecol. Prog. Ser., Ecol. Prog. biomass? Evidence from Apo Island, central Philippinee”, biomass? Evidence from productivity”, dins P terns of recovery and decline of large predatory fish”, terns of recovery and decline of large Applications fisheries, Londres, L ne harvest refuges: examples from temperate fish”, Can. J. Fish. Aquat. Sci., gestión pesquera en el Mediterráneo (área COPEMED gestión pesquera en el Mediterráneo (área COPEMED, 157 pp. OHNSACK USS USS AMOS AMOS OWLEY ADALAMENTIL ARR ÁNCHEZ R R José Luis Sánchez Lizaso. BIBLIOGRAFIA B què disposem. Però arribats a aquest punt cal Però arribats què disposem. necessari per a és això realment si plantejar-se creació de reserves. justificar la una relació clara entre el part de les espècies nombre de fills no impedeix nombre de pares i el gestió pesquera tradicional que com a mesura de el nombre de reproductors es s’intente evitar que nivells crítics. Si d’alguna reduesca per sota de i dramàtica certesa és que, cosa tenim completa hi ha un risc molt elevat sobrepassats els límits, col·lapse de la pesquera de que es produesca un greus conseqüències. amb el funcionament de les reserves, i ser crítica els seu disseny i gestió, a fi que aconseguesquen i objectius fixats des del punt de vista ambiental No obstant això, davant la incertesa reg- pesquer. oportú nant en aquesta matèria, tal vegada siga espacial, apostar per models com el de la gestió que, en vista de la falta de dades concloents per a aconsella la cautela. El “Codi de conducta estableix que la pesca responsable” de la FAO cientí- s’ha de gestionar amb la millor evidència els fica disponible, i per això han de fomentar-se crear suports institucionals adequats. Perquè un supo- refugis marins és una miqueta més que la nos- sat èxit polític o social, és, avui per avui, tra única garantia de continuïtat. B S R C R R Dofí mular. La població actual del Mediterrani s’acosta als 500 exemplars.
94 Núm. 46 MÈTODE LA CONSERVACIÓ DELS CETACIS DEL NOSTRE MEDITERRANI
Juan Antonio Raga
Cetacean conservation in our mediterranean sea. To protect these charismatic species also involves the protection of their habitats. The bottle-nose dolphin (Tursiops truncatus), one of the most important species to be found in the Valencia Land, currently has a population of nearly 500 individuals. The problem is that this species feeds on commercially valuable fish, what’s more, apart from the fishing issue, both acoustic and chemical pollution threaten the different cetacean populations. The creation of areas of interest for the conservation of these estimar la mar species, not only favours their study but is also compatible with many different human activities.
En els últims temps apareixen en els mitjans de i sanitària del problema, la sensibilitat social afecta comunicació gran quantitat de notícies que ens invi- avui també els problemes de conservació d’espècies ten a reflexionar sobre els ja apressants problemes marines per se. Hi ha dos problemes bàsics en la con- ambientals del planeta. L’espècie humana s’enfronta servació d’espècies marines. El primer és l’especial avui a la necessitat de controlar la seua demografia i dificultat d’obtenir informació científica rellevant en de canviar l’actual model econòmic de creixement el medi marí. El segon, que no és privatiu de les espè- indefinit que ha portat a l’exhauriment dels recursos, cies marines, és el biaix psicològic (i, per tant, social i
a l’increment de la contaminació i a la destrucció polític) cap a certes espècies carismàtiques. Des del monogràfic d’hàbitats. Probablement, els dos punt de vista del biòleg, la solu- conceptes clau del nou paradigma ció pragmàtica és considerar que mediambiental són els de sosteni- la protecció d’espècies carismàti- «PROBABLEMENT, bilitat i biodiversitat. Darrere del ques comporta també la protecció freqüent ús vacu i interessat d’a- ELS DOS CONCEPTES dels hàbitats on viuen, de manera quest últim concepte, batega una CLAU DEL NOU PARADIGMA que el benefici de la protecció idea al meu parer molt important, MEDIAMBIENTAL SÓN s’estén a l’ecosistema en el seu la del valor. Però el nou valor de ELS DE SOSTENIBILITAT conjunt. la diversitat de la vida és poliè- Crec que és en aquest marc de I BIODIVERSITAT» dric i assoleix dimensions no sols referència on pot situar-se la peti- econòmiques, sinó també ecolò- ció que, el 1999, el Ministeri de giques i ètiques. Hi ha una crei- Medi Ambient va fer a la Univer- xent apreciació social sobre el valor intrínsec de la sitat de València per a identificar les àrees d’especial biodiversitat (el que se’n diu el paradigma moral bios- interès per a la conservació dels cetacis en el Mediter- fèric), i això s’ha traduït en polítiques concretes de rani espanyol. Ha estat un projecte ambiciós, de qua- protecció d’ecosistemes, espècies i poblacions. tre anys de duració, que va ser coordinat pel nostre Molts dels problemes sobre conservació de la bio- grup d’investigació i va comptar amb la participació diversitat apareixen en els mars i oceans. Òbviament, de la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat ja no és possible concebre el mar com una font ines- de Barcelona. gotable de recursos (i això ho reflecteix molt bé el Però situem-nos en context. El Mediterrani pot con- col·lapse successiu de molts caladors de pesca) o com siderar-se com un oceà en miniatura, amb una taxa de
© Jaume Fuster una immensa depuradora de compostos xenobiòtics. renovació de les seues aigües de quasi un segle. S’hi No obstant això, més enllà de la dimensió econòmica troben el 7,5% de les espècies conegudes d’animals
Núm. 46 MÈTODE 95 monogràfic estimar la mar 6Nm 6MÈTODE Núm. 46 96 petència perrecursostròfics amb elspescadorsiaun pareix portarl’espècieasuportar unaintensacom- comercial. Lacombinaciód’aquestes característiques nentment litoralques’alimenta depeixosd’altvalor plars. Elproblemaésqueestractad’unaespècieemi- utilitzada enelsdelfinaris)s’acostaals500exem- coneguda pelgranpúbliccomaespècieméssovint població actuald’aquestaespècie(probablementben numèrica, eldofímular( encoratjador peralasegüentespècieenimportància obstant això,elpanoramadeconservaciónoéstan la influènciahumanadirectapareixpocimportant.No larment, encefalòpodesd’escàsinterès,ésadir, que profundes ilaseuadietaesbasaenpeixosi,particu- dus. Aquesta espècieéspròpiad’aigüesrelativament la Comunitat Valenciana excedeixels15.000indivi- ment: estimemquelapoblacióactualenlesaigüesde seues poblacionspareixenhaver-se recuperatnotable- víric entotelMediterrani,hemconstatatqueles el 1990-92vapatirunamortaldatmassivad’origen abundant, eldofíratllat( han estatprometedors.Enelcasdel’espèciemés nar que,peraalgunesespèciesdecetacis,elsresultats per alesanàlisisposteriors. per arealitzarelscensosaerisquevanservirdebase km) 9.000 millesnàutiques(aproximadament17.000 una tascaímproba:vamhaverderecórrermés de conservaciómésrellevants.Perdescomptat,vaser importants quen’afectenladistribucióielsproblemes més freqüents,aixícomidentificarelsfactors l’abundància idistribuciódelessetespèciescetacis durant laduraciódelprojectevaserdedeterminar davant delaComunitat Valenciana, lanostralabor protecció de36espècies,16lesqualssóncetacis. Catàleg Nacionald’Espècies Amenaçades preveu la de lesseuespoblacionssónendèmiques.Peraixò,el De toteselles,el28%delesespèciesiunbonnombre marins iel18%d’espèciesdelafloramarinamundial. D’ESPÈCIES CARISMÀTIQUESCOMPORTA TAMBÉ LAPROTECCIÓDELSHÀBITATS Sense ànimderesultarexhaustius,podemmencio- Pel quefaalaregiócentrald’estudi,lesaigües ÉS CONSIDERARQUELAPROTECCIÓ «LA SOLUCIÓPRAGMÀTICA ON VIUEN» Stenella coeruleoalba),que Tursiops truncatus ). La
© Javier Martínez © Enrique Crespo © Jaume Fuster Dofins ratllats ( aeris. Rorqual comú (Balaenoptera physalus)observat enundelsmostreigs Mare decatxalot alletant la cria,enIlla Pica (Açors). S. coeruleoalba ) fotografiats almardeBamba. estimar la mar monogràfic Balaenoptera Núm. 46 MÈTODE 97 PERÒ IGUALMENT NECESSITATS LA INVESTIGACIÓ SOBRE ALTRES En general, les amenaces més importants que hem En general, les amenaces més importants La conclusió aplicada més important del projecte El nostre estudi ha revelat també que altres espè- El nostre estudi ha URGENTMENT D’ESTUDI I PROTECCIÓ» ORGANISMES MARINS MÉS “MODESTOS”, DE SER EL PRIMER PAS PER A PROMOURE DE SER EL PRIMER PAS «LA CONSERVACIÓ DELS CETACIS HAURIA DELS CETACIS «LA CONSERVACIÓ detectat sobre les distintes poblacions de cetacis no detectat sobre les distintes poblacions gens sorprenents: a més de les són, com caldria esperar, ja mencionades, com les captures accidentals per arts de pesca i la competència pels recursos pesquers, és important assenyalar la contaminació química, produc- te de les activitats industrials i agrícoles. No obstant això, sí que resulta més específica i desconeguda la contaminació acústica, a causa de l’increment del tràfic marítim i de l’ús de petites embarcacions de lleure, que pertorba els sistemes d’ecolocalització dels cetacis. va ser la recomanació perquè tres àrees siguen consi- derades Llocs d’Interès Comunitari en les aigües valencianes dins de la xarxa Natura 2000 de la Unió Europea: l’entorn dels Columbrets, el sud de l’illa de Vila i les costes del nord d’Alacant (des de la Tabarca Joiosa al cap de la Nau) on la presència de bandades de dofins mulars encara és habitual. Els Columbrets i ja gaudien de figures de protecció com a Tabarca freqüent nombre de captures accidentals en les arts de accidentals en les arts de captures freqüent nombre a un apunten desgraciadament els indicis Tots pesca. d’aquesta espècie. de les poblacions declivi important les aigües valencianes com a cies de cetacis usen seus desplaçaments i migracions zones de pas en els cas del zífid de Cuvier del Mediterrani. És el al llarg ( ) o el rorqual comú (Ziphius cavirostris –la sego- Aquesta última espècie de balena physalus). longituds màximes de fins a 26 na en grandària, amb estacionals enfront de les metres– realitza migracions una zona a l’estiu en nostres costes per concentrar-se de Ligúria (entre l’illa de Còrse- d’aflorament, el mar francesa, la Riviera italiana i nord ga, la Costa Blava mar de Ligú- de Sardenya). De fet, la importància del va ria per a l’alimentació dels rorquals mediterranis i Itàlia a decla- animar els governs de França, Mònaco per a la Con- rar aquesta regió Refugi Internacional servació dels cetacis. Millas 1 20 0 20 0 -1 Densitat baixa (0,1 - 0,36 individus/m) (0,1 baixa Densitat individus/m) mitjana (0,36 - 1,45 Densitat individus/m) alta (1,45 - 19,2 Densitat Densitat Relativa de dofí ratllat Relativa Densitat Densitat relativa del dofí ratllat. Àrea d’estudi dividida en quadrícules dividida d’estudi Àrea del dofí ratllat. relativa Densitat de 10 x 10 min. N A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S A B C D E F G H I J K L M N 1 3 7 2 5 4 9 6 8 11 13 17 21 12 15 14 19 16 18 10 23 22 20 37 38 39 40 © Javier Martínez © Javier © Celia Agustí © Celia Caps d’olla grisos (Grampus griseus) fotografiats al mar de Bamba. Rorqual comú (Balaenoptera physalus) albirat prop de les Columbretes.
reserves marines, però la nostra proposta és incremen- tar-ne sensiblement l’extensió per incloure-hi les poblacions de cetacis circumdants. D’altra banda, també hem proposat una Zona d’Especial Protecció del Mediterrani. Aquesta figura de protecció es basa en el Conveni de Barcelona per a la protecció del medi marí i la zona costanera del Mediterrani, i atén als valors singulars i representatius del Mare Nos- trum. En concret, proposem un “corredor de migració de cetacis”, que s’estendria vora el talús de la plata- forma continental, de manera paral·lela a la costa, des © Celia Agustí © Celia del pas d’Eivissa fins a la frontera francesa. L’objec- Cap d’olla gris (Grampus griseus) fotografiat des d’un vaixell. tiu és protegir les espècies migradores, com ara el ror- qual comú. Insistint en la meua reflexió inicial sobre la soste- nibilitat, és important assenyalar que l’existència d’a- questes zones marines protegides pot ser compatible amb diverses activitats humanes, inclosa la pesca, sempre que es facen de manera regulada. La creació d’aquesta xarxa de refugis marins resulta ser, a més, un element de conservació, no sols de les espècies monogràfic estimar la mar carismàtiques per a les quals va ser concebut, sinó de tots els elements de l’ecosistema que es veuen empa- rats per aquest paraigua. La creació d’àrees d’interès
© Antonio Sánchez © Antonio per a la conservació dels cetacis hauria de ser el pri- Dofins mulars vora l’illa Grossa, la major de les Columbretes. mer pas per a promoure la investigació sobre altres organismes marins més “modestos”, però igualment necessitats urgentment d’estudi i protecció. Al cap i a la fi, la societat només serà capaç d’exigir protecció d’allò que coneix i aprèn a valorar.
BIBLIOGRAFIA RAGA, J. A; J. PANTOJA (editors) (2004): Projecte mediterrani. Zones d’espe- cial interès per a la conservació dels cetacis en el Mediterrani espanyol, Madrid, Ministeri de Medi Ambient, “Sèrie Tècnica”, 219 pp. + DVD .
Juan Antonio Raga. Unitat de Zoologia Marina, Institut “Cavanilles” de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València. La Unitat de Zoo- logia Marina de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva ha © Juan Antonio Raga © Juan Antonio rebut el Premi Universitat-Societat a la Investigació 2005 del Consell Social Dofins ratllats (Stenella coeruleoalba) en aigües del golf de València. de la Universitat de València.
98 Núm. 46 MÈTODE ESCENOGRAFIES SUBMARINES
REALITAT, FICCIÓ I DIVULGACIÓ CIENTÍFICA
Javier Álvarez i Miquel Francés
An underwater setting, reality, fiction and scientific popularization. The submarine reality has been shrouded by unreality for thousands of years, during which time we could only imagine what was to be found below the surface of the waters. This being unknown for so long, generated the existence of an imaginary underwater universe, infested with monsters and legends, and above all, uncertainty. Perhaps, because of this, to a great extent we have been able to capture and communicate the world through the “objective” or language of the lens, like photography and cinema, estimar la mar feeling the irresistible need to transport the mechanical eye of the camera below the mirror of the sea.
LES FRONTERES DE LA REALITAT I LA NO REALITAT sous-marine. En la consecució d’aquesta empresa, va D’UN MÓN INVISIBLE elaborar una de les primeres caixes estanques de la història per a una càmera fotogràfica, en aquest cas No va ser fins a l’aparició de la fotografia que el una Detective de 9x12, de focus fix (des de 3 m fins a realisme va prendre el seu vertader caire. Es va dir infinit) i canvi automàtic de plaques, a més d’un rudi- que no era art perquè no hi intervenia directament la mentari però enginyós flaix submarí, ajudat pel Labo- mà de l’artista. Es va entendre com un element de ratoire Arago de Banyuls de la Marenda. monogràfic reproducció mecànica de la realitat. Molts la van Mentre els avenços en la fotografia submarina con- prendre com a espill de la realitat, i les imatges que tinuen succeint-se, els primers exemples de cinema proporcionava eren considerades objectives i naturals. submarí no tarden a aparèixer. Francis Ward, fotògraf Si a aquest raonament preliminar afegim una variable submarí, realitza el 1912 les primeres filmacions, complexa, és a dir, hi introduïm la visió d’una realitat però serà el nord-americà John Ernest Williamson de no fàcil accés com és el món submarí, ens trobem (1881-1966) qui s’apropie de manera definitiva de la que el públic perceptor d’aquesta escenografia aquàti- ca tindrà una amplificació perceptora d’un espai des- conegut en el seu àmbit quotidià. Bussejar és una experiència única i meravellosa a la qual no tots tenim accés, d’ací la gran fascinació que poden gene- rar aquestes imatges estàtiques o en moviment.
ELS INICIS EN L’ADQUISICIÓ D’IMATGES SUBMARINES El naixement del cinema submarí té els inicis en la seua disciplina germana, la fotografia submarina, el més famós precursor de la qual va ser sens dubte el francès Louis Boutan (1859-1934). Aquest fotògraf Des dels orígens, el cinema Boutan també va desenvolupar pioner i també professor de zoologia en la Sorbona, submarí ha exigit una bona un enginyós flaix submarí per forma física, com testimonia el salvar les limitacions de la manca realitza el 1893 les seues primeres fotografies; dos rudimentari equip de filmació de sensibilitat de les pel·lícules anys més tard publica Memoire sur la photographie submarina de Boutan. de l’època.
Núm. 46 MÈTODE 99 monogràfic estimar la mar 0 ú.4 MÈTODE Núm.46 100 rents tipus de públic. un exemple deproducció documentalcientífica adaptada adife- El transgressor iprecursor delcinemacientífic,Jean Painlevé, va ser de lamarinainventordel paternitat d’aquesttipusdecinema.Filld’uncapità un tantprotagonista,perfilen un seu esperitvisionari,aventurer i mesurada pelmónsubmarí i el Williamson, laseuapassiódes- El bagatgecientificotècnicde tria delcinemadeHollywood. independent comperalaindús- de ficció,tantcomaproductor docientífic ambladepel·lícules anys, alternalaproducciódedocumentalstopseu- trajectòria professionalenquè,alllarg decinquanta Submarine MotionPictures dialment conegudacom the sea ció, resultalapel·lículatitulada amb quèhaquedatbatejatl’invent.D’aquestaexpedi- traslladar finsalesBahameslaseuafotoesfera,nom observatori maríportàtil. filmar iferfotografiesenelqueresultaunexclusiu ca iproveint-lodenombrosesfinestresperapoder seny del’inventsonparedotant-loformaesfèri- explorar elfonsmarídesd’unvaixell,readaptadis- sitiu enformadetubsd’acertelescòpicsquepermetia partird’aquí, Williamson començaunadilatada A El 1914, Williamson organitza unaexpediciópera (Brian Taves, 1996),quepassariaasermun- tub deprofunditat, The Williamson Expedition . Thirty leaguesunder DE DIVULGACIÓCIENTÍFICA» EL PRECURSORDELCINEMA DEL CINEMASUBMARÍ, ES CONSIDERAAMÉS «PAINLEVÉ, PIONER un dispo- triple versió:unacòpiaperalsseuscol·leguescientí- fascinant. Defet,Painlevéprodueixelsseusfilmsen vegades didàctic,d’altrescientífic,peròsensdubte un discursambigusobreelles,avegadessurrealista, tes realitatsentreelgranpúblic,liportenaelaborar particular, unidaaunsincer desigdedivulgaraques- dels éssersviusengeneral,ilescriaturesmarines grafs. Laseuaparticularvehemènciaperlabiologia les diferènciesentrePainlevéilarestadecinematò- obra delsventsdelsurrealismeanysvintmarca ció perlafotografia,sibél’evidentinfluxenseua Luis Boutan,comparteixambaquestlaseuaadmira- Jean Painlevé(1902-1989). responsable d’aquestaagitacióéselzoòlegfrancès el naixementdelcinemadedivulgaciócientífica.El de cinemasubmarís’afegeixelqueperamoltsvaser això elseuinfantamentésdoble,perquèaunnouestil esforços eneldesenvolupamenttecnològic,peròtoti fundeix enelterrenydelaficció,nicentraels els seusresultats. nord-americana, laqualcosavatenyirdesecretisme lupar lesseuesprimeresexperiènciesenlamarina ca mésqueperl’interèscreatiu.Hartmanvadesenvo- procurar l’estabilitatnecessària.Motivatperlatècni- elèctric dotatd’hèliceiungiroscopiencarregatde d’1.500 wattsalimentatdesdelasuperfície,unmotor un equipd’il·luminaciópermitjàdellumelèctrica col·locada al’interiord’unacaixaestanca,sesumava unacàmeradecinema reix engrandiloqüència. A menys aparatosaquelagenial portat sotal’aiguaicontrolatperunbus. primer ginyautònomdefilmaciócapaçsertrans- pa, sotal’auspicidelpríncep Albert deMònaco, el rí de Williamson, el1920,HansHartmandesenvolu- figura delcomandantJacques-Yves Cousteau. causa d’unavertaderarevoluciómediàticaambla quest vessantdelcinemaiqueanysméstardseria tots aquellsquevanescriurelesprimerespàginesd’a- prototip decientífic-aventurer-creador moltcomúen Llicenciat enlaSorbona,comelseuantecessor La La sofisticadaaportaciódeHartman,totiser Anys méstarddelnaixementdel’habitaclesubma- tercera via de l’audiovisualsubaquàticnoapro- tiques destaca zat ambritmesde un anàrquicmuntatgeharmonit- dista, quetestimoniamitjançant vela elseucostatmésavantguar- al públicgeneral.Ésaquíondes- universitaris iunadeterceraper fics, unaaltraperalsestudiants Entre lesseuesobressubaquà- fotoesfera, nodesme- L’Hippocampe jazz. estimar la mar monogràfic Núm. 46 MÈTODE 101 Els documentals de l’investigador i cinematògraf austríac Hans Haas austríac i cinematògraf Els documentals de l’investigador els anys durant Bretanya Gran a la popularitat una gran obtenir varen coetani l’èxit del seu a aconseguir que mai no va cinquanta, malgrat Cousteau. Jacques Les Danseuses (1947), Amours de la pieuvre Amours de MODERNA» , Hartman opta per aïllar tan fotoesfera, Hartman opta per (1956) i el tardà (1956) i EL PUNT D’INFLEXIÓ EN EL Assassins d’eau douce Assassins «ELS ANYS QUARANTA MARQUEN «ELS ANYS QUARANTA DESENVOLUPAMENT DEL CINEMA DESENVOLUPAMENT LA CINEMATOGRAFIA SUBMARINA LA CINEMATOGRAFIA DELS PIONERS PER DONAR PAS A DELS PIONERS PER DONAR PAS SUBMARÍ; DEIXEN ARRERE L’ÈPOCA Els anys quaranta marquen el punt d’inflexió en el Però el tret més notori en aquest pas en l’evolució El missatge conservacionista, que veurem implícit Les diferències entre el cinema de Painlevé i el Les diferències entre ELS NOUS ACTORS DEL CINEMA SUBMARÍ ELS NOUS ACTORS (1934), desenvolupament del cinema submarí; deixen arrere l’època dels pioners per donar pas a la cinematografia submarina moderna. I ho faran de la mà del gènere en què probablement major popularitat i difusió ha acon- seguit aquest tipus de cinema: el gènere documental. del documental submarí –terme que naix i perdura com a nou senyal d’identitat fins avui– no són només els avanços tècnics, cinematogràfics i del busseig, sinó sobretot la incorporació d’un discurs nou a una activitat que abans era un mer complement estètic o Aquest discurs és ple de connotacions eina científica. mediàtiques i morals sota la consigna de la preserva- ció ambiental. en les produccions dels grans comunicadors del món de la mer del sobre la còpula una mica extravagant (1965), film signes de modernitat amb polp, on continua mostrant projecte del pioner de la música la implicació en el Pierre Henry. electrònica a França, són diverses. Mentre que per a dels seus antecessors en el medi natural, primava la presència Williamson l’artifici d’aquella prolon- encara que fóra mitjançant en el subaquàtic que consti- gació del mitjà terrestre tuïa la seua en el seu cas l’home ha de que dir, sols la càmera, és a de medi, i això suposa- canviar realment i físicament encara va una aproximació potser menys reflexiva, més enllà i, que molt més íntima. Painlevé fa un pas de la immer- sense renunciar a l’experiència iniciàtica les seues fil- sió, no dubta a utilitzar també aquaris en ficticis esce- macions, que no són sinó miniatures dels tant repudiava. Williamson naris que monogràfic estimar la mar 0 ú.4 MÈTODE Núm.46 102 vista mediàtic. Per aJacques Cousteau la inclusiódelseu equipenla delsdocumentalsva majorpart aser unaeinadiscursiva moltprofitosa produeix alaMarRoja Universitat de Viena alCaribel 1939. Anys méstard que realitzajuntamentamb els seuscol·leguesdela com acientífic,durantlescampanyesd’investigació mació sotal’aigualarealitzadesdeseuaposició el 1918,laseuaaproximacióafotografiaifil- i descobridorsubmarídelamarRoja.Nascuta Viena Hass, conegutpopularmentcom“elReidels Taurons” del mareltrobemenlafigurazoòlegaustríacHans cions submarines. men ipossibilitalaràpidadistribuciódelesproduc- catòdica encoratjaeldesenvolupamentd’aquestfeno- paleotelevisiva delesprimeresdècadeslaindústria humà. vés del’empatiaproduïdaperlaproximitatdeltracte faça arribaraquestdiscursdemaneraefectiva,atra- taveu queestablescaelpontambl’espectador, ili preservar, justificaalseutornlanecessitatd’unpor- me ielmaretc. Aquesta estratègiade ra, lesmeravellesdelanaturalesa,relaciól’ho- ments discursiussecentrenenlarecercadel’aventu- submarí, articulaelsentitnarratiu,mentrequeelsele- Reconegut pionerdelbusseig, campenquèseliatri- El primerexempled’aquestsnouscomunicadors L’encara incipientdesenvolupamentdelaindústria Men amongsharks mostrar pera (1947). les Illes Açores, GalápagosiCocos la sèriedetrescapítols mentals isèriesperatelevisió,com Hans Hassdesdelqualvarealitzarnombrososdocu- homòleg delmític “millor fotografiasubaquàtica”el1959.El Xarifa xen altrestítols,entreelsqualsdestaca aquestseguei- popularitat entreelpúblicbritànic. A al FestivaldeCinema Venècia iqueadquireixgran pel·lícula guanyadoradelpremialmillordocumental amb lesqualsproduiràRedSea Adventure Herzog-Film, deMunic,ilaSascha-Film, Viena, toxicitat d’aquestgasfinsitotapocaprofunditat. per noproduircapso,peròperillososl’elevada amb equipsdecircuittancatd’oxigen,moltdiscrets, mèrit d’haverrodataquestaprimeraobrabussejant bueixen nombrososavançostècnics,ésmereixedordel qual vaanarmoltmésenllà del contextcinematogrà- ques-Yves Cousteau(1910-1997), laprojecciódel sat pelseucoetani,lapopularitat del’emblemàticJac- aconseguir mai,opotsersimplement vaquedareclip- gador, científicidocumentalista,HansHassnova Després delaprimerapel·lícula,contactaamb pesar delaseuareconegudavàluacomadivul- A , guardonatambunOscardel’Acadèmiaperla Calypso, vaserelvaixellbasede Adventure (1959-60), . Maldives Undternehmen des delpuntde Tahití, o (1951), Xarifa (1958), , estimar la mar monogràfic Un (2004), El món (1977), nomi- d’excepció. Final- Blue Planet Núm. 46 MÈTODE 103 (Palma d’Or del Festi- (1966), nominada per a tant a l’enriquiment logístic que tant a l’enriquiment possible (des d’un es fa ara fins a un minisubma- helicòpter de possibi- rí), com a l’augment obre aquest litats narratives que estudi mòbil gruix de les ment, encara que el es fonamen- obres de Cousteau d’explora- ta en el documental seua obra cions, quan inicia la L’Odissea Cousteau L’Odissea (1964), guanyador d’un altre Oscar de El món del silenci produïda per la BBC el 2003, ha estat sense cap dubte el tre- dubte cap sense ha estat BBC el 2003, per la produïda La seua extensíssima producció fílmica comprèn La seua extensíssima producció fílmica A partir d’aquí, les produccions submarines aug- món sense sol l’Acadèmia en 1965, i la sèrie de televisió submarí de Jacques Cousteau i un Globus d’Or, fílmica amb 1956 i Oscar de l’Acadèmia el val de Cannes de narrativa en una certa retòrica 1957), basa la seua una mica melodramàtics, poètica carregada d’efectes (no en va que evoca el cinema miscel·lani de Painlevé pel·lícula). Louis Malle va ser codirector d’aquesta per documentals 14 pel·lícules documentals i uns 115 títols com a televisió, entre els quals destaquen La seua empremta personal i la nada per a tres Emmy. avui inimita- seua extensa filmografia han estat fins en la pro- bles. Cousteau marca un abans i un després ducció de cinema submarí. però menten en nombre i complexitat narrativa, de la Uni- sobretot tècnica, fins a culminar amb l’obra tat d’Història Natural de la BBC, Amb cinc anys de producció i vora deu milions d’euros de cost, Blue de cost, deu milions d’euros i vora de producció Amb cinc anys Planet i de logística en termes submarina més complex ball de filmació obtingudes. tipus de seqüències DEL SEGLE XX» el 1950, Resistan- possible, al DE FENOMEN MEDIÀTIC DE FENOMEN MEDIÀTIC ANAR MOLT MÉS ENLLÀ DEL ANAR MOLT CONTEXT CINEMATOGRÀFIC, CONTEXT FINS A OCUPAR LA CONDICIÓ LA CONDICIÓ FINS A OCUPAR Calypso «LA PROJECCIÓ COUSTEAU VA COUSTEAU «LA PROJECCIÓ homèrica . XX d’un fet, objecte o persona, escollit d’un fet, objecte o , apel·latiu de , apel·latiu comandant Analitzant l’obra cinematogràfica de Cousteau, Cousteau reuneix en la seua persona signes carre- Cousteau reuneix en la seua persona signes El comandament d’una nau dotada de moderns argonau- comandament d’una nau dotada de moderns formen part tes (les apel·lacions a l’equip de Cousteau que par- del discurs habitual de les seues pel·lícules) d’aventures; teix des del Mediterrani a la recerca mític en científic, posició social amb gran contingut ciència podia una època en què es considera que la En aquest sen- resoldre tots els problemes de l’home. canvia, tit, resulta de fet significatiu com Cousteau seua múltiple anys més tard, el matís científic de la ciència cau en personalitat pel d’ecologista, quan la anys setanta. crisi enfront de l’ecologia a partir dels destaca, a més La seua aportació al cinema submarí de per la qualitat tècnica i artística, per l’eficàcia pro- ductiva, difícilment superable en experiència sobre pel·lícula cinematogràfica de 35 i súper 16 mm. s’aprecia un efecte condensador de les tècniques i estils marcats fins llavors. En el seu vessant més hart- manià, i amb la participació inestimable dels seus i Frederic Dumas, Taillez col·laboradors Philippe col·labora en el disseny de nombrosos models de càmeres, entre els quals destaquen les Spirofilm de 16 mm i la mítica càmera fotogràfica Calypsophot, dis- Emulant els passos de Wouters. senyada per Jean de implica en la producció dels documentals Williamson, grans infraestructures que van molt més enllà de la del limitada fotoesfera. L’adquisició representa la disponibilitat d’un autèntic plató flotant i el pas a la categoria de superproduccions, gràcies dins d’un sistema de comunicació i que assoleix sig- dins d’un sistema de A(Barthes: 1957). nificació universal aquest sistema una societat que desco- de comunicació corresponia l’horitzó ines- breix el mar com el lloc de l’aventura, gotable que ens torna als paradisos perduts. guerra; cava- gats de connotacions mítiques: heroi de a la ller de la Legió d’Honor pel seu suport responsable juntament amb l’enginyer ce; inventor, aparell que Emily Gagnan de l’escafandre autònom, la humanitat; obre les portes del món submarí a a la manera més explorador, Cousteau per l’ascens amb què Cousteau per l’ascens la seua se li va recompensar consti- aportació a la ciència, un projecte tueix en ell mateix del integral de construcció en el sentit mite. Mite entès com a barthesià de l’expressió, sobreconnotació fic fins ocupar la condició de la condició fic fins ocupar del segle fenomen mediàtic © Bluescreen Encara que amb molta millor qualitat d’imatge, l’aparença externa dels equips moderns de filmació subaquàtica no dista tant dels aparatosos prototips dels pioners.
en format de sèrie de televisió i «ELS PRIMERS INTENTS DE gran popularitat durant els anys pel·lícula documental. CINEMA SUBMARÍ NACIONAL setanta i vuitanta, i generen PRETENEN EMULAR EN ESTIL l’augment d’interès pel busseig i les seues possibilitats fílmi- ELS PRIMERS PASSOS DEL CI- I TEMÀTICA LES PRODUCCIONS NEMA SUBMARÍ A ESPANYA ques. A pesar d’això, l’escassa DE JACQUES-YVES COUSTEAU. experiència a Espanya i les ele- monogràfic estimar la mar A més de l’estrena d’algunes L’EXEMPLE MÉS DESTACABLE vades exigències tècniques i de les pel·lícules de Hollywood ÉS EL DEL CATALÀ EDUARD econòmiques de la filmació on s’incloïen seqüències sub- submarina retardaran conside- ADMETLLA» marines (probablement la ver- rablement el naixement de les sió de Disney de Vint mil lle- primeres produccions espanyo- gües de viatge submarí, dirigi- les. Dins d’aquest context, sor- da el 1954 per Richard Fleischer, i en la qual William- geixen en la dècada dels setanta les primeres mostres son va col·laborar com a assessor de camp), el cinema de difusió dels productes cinematogràfics submarins submarí no arriba a Espanya fins quasi entrada la fora de l’àmbit televisiu, de les quals va ser pioner el dècada dels anys seixanta, amb l’estrena en TVE de la Cicle de Cinema Submarí de Sant Sebastià. sèrie Investigador submarino el 1958. Aquest projecte sorgeix el 1975 com a iniciativa L’emergent televisió espanyola, en via de ràpid d’un grup de bussejadors escafandristes de la Secció creixement, constitueix en aquells anys un lloc ade- d’Activitats Subaquàtiques de la Reial Societat de quat per a programes de caràcter cultural (qualificatiu Futbol de Sant Sebastià (avui SAD). Des de la prime- que en aquell moment resultava de segur xocant per ra edició han projectat unes 580 pel·lícules de pro- als programes de naturalesa, perquè eren viscuts com cedència tant nacional com estrangera. a pur entreteniment) com ara els documentals. D’a- Els primers intents de cinema submarí nacional questa manera, les sèries de Cousteau aconsegueixen pretenen emular en estil i temàtica les produccions de
104 Núm. 46 MÈTODE Jacques-Yves Cousteau. L’exemple més destacable és BELLOWS, A. M. (2000): Science Is Fiction: The Films of Jean Painlevé, Cambridge (MA), The MIT Press. el del català Eduard Admetlla, responsable de les pri- CONTRERAS, J. M.; M. PALACIO (2001): La programación televisiva, Madrid, meres produccions amb pressupostos destacables. Síntesis. DAUNER, E. (1993): La fotografía submarina, Madrid, Martínez Roca SA Una línia argumental plana, retòrica narrativa i exalta- Ediciones. ció mal calibrada de la figura d’Admetlla com a pro- ECOTT, T. (2001): Neutral Bouyancy: Adventures in a Liquid World, Londres, tagonista i narrador són les principals característiques. Atlantic Monthly Press. FRANCÉS, M. (2002): La producción de documentales en la era digital, No obstant això, el fet de mostrar per primera vegada Madrid, Cátedra. els fons d’algunes zones del litoral espanyol, mai fil- GUBERN, R. (1995): Historia del cine español, Barcelona, Lumen. LEÓN, B. (1999): El documental de divulgación científica, Barcelona, Paidós. mades amb anterioritat, n’incrementa el valor docu- TAVES, B. i altres (1996): The Jules Verne Encyclopedia, Londres, Scarecrow mental. Destaquen Fondo, realitzada juntament amb Press. VANNEVAR, B. (1999): «La ciencia, una frontera sin fin. Un informe al presi- Alberto Galopa i els títols Y Dios creó los peces, Cita dente, julio de 1945», Redes, Revista de Estudios Sociales de la con las tinieblas, Maffia isla tropical, i Islas Medas, Ciencia, 14, Buenos Aires. realitzades amb Josep Capdevilla i Amadeo Marín. WEINBERG, S. (1993). 100 Ans de Photographie Sous-marin, París, A. Sch- rotter. Algunes d’aquestes produccions van ser emeses en Televisió Espanyola, cadena per a la qual també va FILMOGRAFIA ADMETLLA, Eduard (1975-1982): Fondo. realitzar sèries documentals. ——Y Dios creó a los peces. ——Cita con las tinieblas. L’evolució del nivell de vida de la societat espa- estimar la mar ——Maffia isla tropical. nyola, al costat del desenvolupament dels equips de ——Islas Medas. filmació i la digitalització en el procés de producció, BBC (2004): Blue Planet. permeten que a partir dels vuitanta sorgesca una nova COUSTEAU, Jaques-Ives (1956): El mundo del silencio. ——(1964): Un mundo sin sol. generació de cinematògrafs submarins, que augmen- ——(1966): El mundo submarino de Jacques Cousteau. ten la qualitat tècnica de les obres espanyoles. Així i ——(1977): La Odisea de Cousteau. FLEISCHER, Richard (1954): Veinte mil leguas de viaje submarino. tot, es continua apreciant un desequilibri important HASS, Hans (1947): Men Among Sharks. entre els esforços destinats a l’obtenció de les imatges ——(1951): Red Sea Adventure. ——(1959): Undternehmen Xarifa. i el discurs fílmic proposat, que no va més enllà, sal- ——(1959-63) Adventure, Tahití, Islas Azores, Galápagos i Cocos. vades honroses excepcions, de la mera descripció de PAINLEVÉ (1934): L’Hippocampe. paisatges i organismes marins diversos. ——(1947): Assassins d’eau douce. ——(1956): Les Danseuses de la mer. ——(1965): Amours de la pieuvre. TAVES, Brian (1996): The Williamson Expedition Submarine Motion Pictures.
BIBLIOGRAFIA monogràfic BAKER, N. (1997): “William Thompson. The World’s First Underwater Pho- Javier Álvarez. Divulgador científic. tographer”, Historical Diving Times, 19, Londres, Peter Dick. Miquel Francés. Departament de Teoria dels Llenguatges, Universitat de BARTHES, R. (1957): Mythologies, París, Seuil. València.
Núm. 46 MÈTODE 105