79.697 Alumnes Que Estudien En Valencià a L'escola No

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

79.697 Alumnes Que Estudien En Valencià a L'escola No Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius, assignatures pendents de la Conselleria d’Educació. Si la meitat de l’alumnat dels instituts poguera estudiar en valencià, 152.382 alumnes tindrien l’oportunitat de triar aquesta opció, front als 58.626 actuals. 79.697 ALUMNES QUE ESTUDIEN EN VALENCIÀ A L’ESCOLA NO PODEN FER-HO QUAN ARRIBEN A L’INSTITUT Si la setmana passada Escola Valenciana va fer públic l’Informe de Matriculació en programes d’ensenyament en valencià d’infantil i primària per al pròxim curs escolar, hui l’entitat presenta un Informe sobre la situació de l’ensenyament en valencià a secundària, batxillerat i cicles formatius basant-se en la situació del present curs 2008-2009. “Hui acaba el període de matriculació per al pròxim curs als instituts, per això esperem que el govern valencià prenga nota d’aquest informe i busque solucions”, ha explicat Diego Gómez, president d’Escola Valenciana. Les dades i xifres de centres i alumnat matriculat pertanyen a la pròpia Conselleria d’Educació i a més, l’entitat ha consultat a cada centre on existeix alguna línia d’ensenyament en valencià per saber si hi ha incidències i obstacles a l’hora de fer efectiu aquest ensenyament. “Si la manca d’oferta d’ensenyament en valencià a les escoles ja és injusta i preocupant, el problema als instituts es triplica”, ha manifestat el president de l’entitat. Infome de l’ensenyament en valencià a secundària, batxillerat i cicles formatius Curs 2008-2009 ALUMNAT País Valencià Dels 138.223 alumnes que estudien en valencià a l’escola, només 58.626 poden continuar els seus estudis en valencià a secundària. Per tant almenys 79.697 alumnes de primària que han estudiat en valencià, no han pogut escollir aquesta opció a l’institut per manca d’oferta. Hi ha 198.106 alumnes d’ESO, 55.786 alumnes de batxillerat i 50.873 de cicles formatius. En total 304.765 alumnes dels quals només un 16% han pogut triar l’opció d’estudiar en valencià. A les comarques de Castelló 34.596 alumnes poden estudiar en valencià a l’escola, però la xifra es redueix quan passen a l’institut. Només 14.375 alumnes que a primària han rebut ensenyament en valencià s’han pogut matricular en valencià a l’institut. Els 20.220 restants, això és, un 41% de l’alumnat que estudiava en programes d’ensenyament en valencià ( PIL o PEV) a primària, automàticament es veuen obligats a estudiar en castellà. A les comarques de la província de València 72.774 alumnes poden estudiar en valencià a l’escola, però la xifra es redueix quan passen a l’institut. Només 32.397 alumnes que ha primària han rebut ensenyament en valencià s’han pogut matricular en valencià a l’institut. Els 40.377 restants, això és, un 44,5% de l’alumnat que estudiava en programes d’ensenyament en valencià ( PIL o PEV) a primària, automàticament es veuen obligats a estudiar en castellà. Al migjorn valencià (província d’Alacant) 30.880 alumnes poden estudiar en valencià a l’escola, però la xifra es redueix quan passen a l’institut. Només 11.854 alumnes que ha primària han rebut ensenyament en valencià s’han pogut matricular en valencià a l’institut. Els 19.026 restants, això és, un 38,3% de l’alumnat que estudiava en programes d’ensenyament en valencià ( PIL o PEV) a primària, automàticament es veuen obligats a estudiar en castellà. Percentatge d’alumnes que poden escollir ensenyament en valencià per províncies: • Comarques de Castelló: de 34.206 alumnes totals, 14.375 poden estudiar en valencia, això és un 42%. • Comarques de València: de 159.192 alumnes totals, 32.397 poden estudiar en valencià, això és el 20,3%. • Comarques del migjorn-Alacant: de 111.367 alumnes totals, 11.854 poden estudiar en valencià, això és un 10,6%. INSTITUTS País Valencià • Total instituts públics, privats-concertats: 711 (364 públics i 347 privants- concertats) • Total instituts públics, privats-concertats amb alguna línia d’ensenyament en valencià: 300 • Instituts públics amb oferta d’ensenyament en valencià: 260 • Instituts privats-concertats amb oferta d’ensenyament en valencià: 30 Dels 711 instituts existents, a 300 centres s’oferta alguna línia d’ensenyament en valencià. És a dir, només el 42% dels instituts oferten ensenyemant en valencià, menys de la meitat del total. D’ells el 90% són públics i el 9,96% privats. Centres amb línies d’ensenyament en valencià per províncies: • Comarques de Castelló: 49 • Públics: 45 • Privats-Concertats: 4 • Comarques de València: 178 • Públics: 154 • Privats-Concertats: 24 • Comarques de Migjorn-Alacant: 73 • Públics: 71 • Privats-Concertats: 2 ( a Dénia) IRREGULARITATS ALS CENTRES ON S’OFERTA ENSENYAMENT EN VALENCIÀ En paraules de Diego Gómez, “no només la manca d’oferta d’ensenyament en valencià a partir de secundària està sota miníms, sinó que a més, el govern valencià permet i fomenta que a les línies d’ensenyament en valencià es produesquen multitud d’irregularitats i que en molts casos, allà on oficialment existeixen programes d’ensenyament en valencià, no es puguen dur a terme”. Escola Valenciana constata que al curs 2008-2009, dels 300 centres on suposadament s’oferten línies d’ensenyament en valencià, hi ha greus irregularitat a 135 centres, és a dir, en el 45% dels centres, bona part de l’alumnat té problemes per a rebre un ensenyament en valencià real en algun dels nivells educatius. Causes: 1. En tots els centres hi ha més demanda que oferta. 1. Manca de capacitació lingüística de bona part del professorat de secundària i batxillerat. Escola Valencià duu anys demanant la necessitat d’exigir el requisit lingüístic a tot el professorat per a vetllar pel dret de l’alumnat a rebre ensenyament en valencià. Aquest és un dels punt que s’han intentat negociar des de la Plataforma per l’Ensenyament Públic amb la Conselleria i al qual Font de Mora no ha donat cap solució. 1. Professorat que, malgrat tindre la capacitació, es nega a impartir les matèries en valencià. És el cas d’un professor de l’IES Horta de Burjassot. Escola valenciana va denunciar aquesta situació i el Tribunal Superior de Justícia va admetre a tràmit un recurs contenciós-administratiu que està pendent de resolució per al dia 9 de juliol d’enguany. Escola Valenciana confia que el cas es resolga a favor de tot l’alumnat que no pot rebre ensenyament en valencià simplement perquè el professor es nega a impartir-lo entre els alumnes que han triat aquesta opció lingüística. 1. El professorat que envien de substitució, com a norma general, no té la capacitació lingüística. 1. A molts centres se’ls nega obrir línies d’ensenyament en valencià a batxillerat des de la Conselleria d’Educació. A molts d’altres no els contesten a la petició. Conseqüència: l’alumnat que ha estudiat en valencià durant tota la secundària no té la continuïtat a batxillerat i cicles formatius. Taula de centres on s’ha detectat que part de l’alumnat no rep ensenyament en valencià malgrat que, en teoria, estan matriculats en programes d’ensenyament en valencià COMARCA CENTRES AMB INCIDÈNCIES Valencia ciutat 20 Horta Nord 8 Horta Sud 14 Camp del Túria 3 La Vall d’Albaida 7 Ribera Baixa 4 La Safor 3 Ribera Alta 7 C a m p d e 4 Morvedre La Plana Baixa 3 La Plana Alta 11 L’Alcalatén 1 Baix Maestrat 6 L’Alacantí 10 L’Alcoià 5 Marina Baixa 12 V a l l s d e l 4 Vinalopó El Baix Vinalopó 8 Marina Alta 5 Segons Diego Gómez, “fet el balanç de punts negres en secundària, batxillerat i cicles formatius tornem a convidar el president Camps i el conseller Font de Mora a reunir-se amb nosaltres per explicar-los de forma pedagògica com hem extret les xifres, dades i conclusions que hui exposem, la nostra trasnparència és absoluta i, potser, reflectir tan clarament com el govern de la Generalitat suspén de forma rotunda en l’oferta d’ensenyament en valencià, o siga, ensenyament plurilingüe, els molesta”. Festa reivindicativa el dia 18 de juny Enfront l’actitud del govern valencià de frenar la normalització lingüística del valencià en l’ensenyament i incomplir sistemàticament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, Escola Valenciana està organitzant una festa de final de curs reivindicativa davant del Palau de la Generalitat, a la qual està convidada tota la comunitat educativa. Es tracta d’homenatjar la tasca dels docents i dels pares que volen un ensenyament pluirilingüe real, basat en els programes d’ensenyament en valencià, els únics que garanteixen l’aprenentatge de les dues llengües oficials i una tercera llengua. Es tracta també de finalitzar la campanya encetada fa unes setmanes per Escola Valenciana sota el títol “Postals pel Plurilingüisme.Camps, obri la porta a les llengües”. Des de hui mateix el professorat, els centres, els pares, les mares i l’alumnat poden enviar fotos, textos i vídeos adreçats al president Francisco Camps perquè impulse un plurilingüisme real, perquè augmente l’oferta d’ensenyament en valencià per a cobrir la demanda i perquè presidents de diputacions com Alfonso Rus tinguen una mica més de respecte a la comunitat educativa. Tots aquests missatges es projectaran el 18 de juny en una pantalla gegant, en el marc d’una festa que començarà a les 19:00 hores i que comptarà amb l’actuació dels xiquets i xiquetes del Grup Trobada, de la formació de hip hop Rapsodes i “d’orxates pel plurilingüisme” per a tots els assistents..
Recommended publications
  • LA RIBERA ALTA.Indd
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • Demandantes Parados Por Sexo
    Demandantes parados por sexo Febrero del 2011 Comarcas Mujeres Hombres Total demandantes 01 ELS PORTS 112 117 229 02 L'ALT MAESTRAT 197 192 389 03 EL BAIX MAESTRAT 3.398 4.393 7.791 04 L'ALCALATEN 820 913 1.733 05 LA PLANA ALTA 12.622 15.948 28.570 06 LA PLANA BAIXA 9.144 11.219 20.363 07 EL ALTO PALANCIA 1.043 1.242 2.285 08 EL ALTO MIJARES 121 155 276 09 EL RINCON DE ADEMUZ 82 84 166 10 LOS SERRANOS 706 750 1.456 11 EL CAMP DE TURIA 6.789 7.030 13.819 12 EL CAMP DE MORVEDRE 4.131 4.379 8.510 13 L'HORTA NORD 10.463 10.795 21.258 14 L'HORTA OEST 20.489 20.775 41.264 15 VALENCIA 36.203 36.777 72.980 16 L'HORTA SUD 9.970 10.255 20.225 17 LA PLANA DE UTIEL­REQUENA 1.637 1.787 3.424 18 LA HOYA DE DE BUNYOL 1.877 2.005 3.882 19 EL VALLE DE COFRENTES­AYORA 422 412 834 20 LA RIBERA ALTA 10.425 11.121 21.546 21 LA RIBERA BAIXA 3.959 4.386 8.345 22 LA CANAL DE NAVARRES 751 889 1.640 23 LA COSTERA 4.124 3.934 8.058 24 LA VALL D'ALBAIDA 4.688 4.569 9.257 25 LA SAFOR 8.348 9.246 17.594 26 EL COMTAT 1.567 1.553 3.120 27 L'ALCOIA 7.107 5.899 13.006 28 L'ALT VINALOPÓ/EL ALTO VINALOPÓ 3.791 2.828 6.619 29 EL VINALOPÓ MITJÀ/EL VINALOPÓ MEDIO 13.625 11.683 25.308 30 LA MARINA ALTA 7.368 8.448 15.816 31 LA MARINA BAIXA 8.699 9.082 17.781 32 L'ALACANTI 23.696 25.945 49.641 33 EL BAIX VINALOPO 22.786 19.680 42.466 34 EL BAIX SEGURA/LA VEGA BAJA 17.023 19.766 36.789 Total: 258.183 268.257 526.440 06/07/2011 Página 1 de 1 Demandantes parados por sector de actividad Febrero del 2011 Sin actividad Comarcas Agricultura Industria Construccion Servicios económica
    [Show full text]
  • El Uso Agrario Del Agua En Las Comarcas De Levante Y Sureste Y El Trasvase Del Ebro (*)
    El uso agrario del agua en las comarcas de Levante y Sureste y el trasvase del Ebro (*) JOSÉ ALBIAC MURILLO (**) JAVIER TAPIA BARCONES (**) ELENA CALVO CALZADA (***) 1. INTRODUCCIÓN En este artículo se examina la demanda de recursos hídricos de las comarcas agrarias del Levante y Sureste mediterráneo, con el fin de determinar los efectos de las medidas que se han planteado para solucionar los problemas de escasez de agua en estas comarcas. El Plan Hidrológico Nacional propone transferir 1.050 hm3 desde el Valle del Ebro al arco mediterráneo, de los que 560 hm3 se destinan a uso agrario y el resto a usos urbanos e industriales. Otras medidas propuestas para solucionar la escasez son la gestión de la demanda de agua y el recurso a la desalación en las comarcas costeras. En el estudio se analizan 35 de las 48 comarcas de la Comunidad Valen- ciana, la Comunidad de Murcia, y la provincia de Almería, en las que es importante el regadío. La metodología utilizada en el análisis es la programación lineal con desagregación comarcal, y las principales variables que se estudian son las superficies de cultivo, producciones, valor de la producción, margen neto, demanda de agua, y utilización de la mano de obra. El estudio examina dos alternativas de gestión de la demanda de agua planteando un primer escenario en el que se mantienen los bajos precios actuales del agua, lo que iría unido al agotamiento de (*) Este trabajo ha sido financiado en parte por el proyecto INIA SC97-025-C2-2 y por el Convenio 21.803- 408/8511 del Ministerio de Medio Ambiente.
    [Show full text]
  • Requena-Utiel.Pdf
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • Comarca Ayuntamiento Som 2018/19 Camp De
    COMARCA AYUNTAMIENTO SOM 2018/19 CAMP DE MORVEDRE ALBALAT DELS TARONGERS 176.376,35 CAMP DE MORVEDRE ALFARA DE LA BARONIA 163.557,33 CAMP DE MORVEDRE ALGAR DE PALANCIA 174.224,26 CAMP DE MORVEDRE ALGIMIA DE ALFARA 185.091,33 CAMP DE MORVEDRE BENAVITES 140.463,84 CAMP DE MORVEDRE BENIFAIRÓ DE LES VALLS 197.315,78 CAMP DE MORVEDRE CANET D'EN BERENGUER 272.039,26 CAMP DE MORVEDRE ESTIVELLA 185.559,29 CAMP DE MORVEDRE FAURA 234.486,37 CAMP DE MORVEDRE GILET 240.946,83 CAMP DE MORVEDRE NÁQUERA 288.719,71 CAMP DE MORVEDRE PETRÉS 181.011,93 CAMP DE MORVEDRE QUART DE LES VALLS 158.446,60 CAMP DE MORVEDRE QUARTELL 177.110,14 CAMP DE MORVEDRE SEGART 147.813,75 CAMP DE MORVEDRE SERRA 269.840,62 CAMP DE MORVEDRE TORRES TORRES 166.605,85 CHIVA-HOYA DE BUÑOL ALBORACHE 194.273,54 CHIVA-HOYA DE BUÑOL BUÑOL 362.239,90 CHIVA-HOYA DE BUÑOL CHESTE 333.846,30 CHIVA-HOYA DE BUÑOL CHIVA 426.147,26 CHIVA-HOYA DE BUÑOL DOS AGUAS 246.763,63 CHIVA-HOYA DE BUÑOL GODELLETA 239.195,82 CHIVA-HOYA DE BUÑOL MACASTRE 206.137,31 CHIVA-HOYA DE BUÑOL SIETE AGUAS 252.896,90 CHIVA-HOYA DE BUÑOL YÁTOVA 276.229,58 EL CAMP DEL TURIA BENAGUASIL 325.809,64 EL CAMP DEL TURIA BENISANÓ 213.189,64 EL CAMP DEL TURIA BÉTERA 423.447,23 EL CAMP DEL TURIA CASINOS 214.961,84 EL CAMP DEL TURIA ELIANA, L' 360.035,97 EL CAMP DEL TURIA GÁTOVA 183.720,87 EL CAMP DEL TURIA LLÍRIA 473.042,13 EL CAMP DEL TURIA LORIGUILLA 231.779,22 EL CAMP DEL TURIA MARINES 222.298,94 EL CAMP DEL TURIA OLOCAU 221.338,01 EL CAMP DEL TURIA POBLA DE VALLBONA, LA 390.968,66 EL CAMP DEL TURIA RIBA-ROJA DE TÚRIA 441.003,94
    [Show full text]
  • Informe L'horta
    L’HORTA SUD La comarca de l’Horta Sud está ubicada en la zona sur del área metropolitana de Valencia, y limita al este el parque natural de la Albufera (que pertenece a la ciudad de Valencia) y al sur y oeste con las comarcas de La Ribera Alta y la Ribera Baixa. Comprende 12 municipios, la mayoría de los cuales son de reducida superficie y elevada densidad de población. Junto con L´Horta Oest y L´Horta Nord conforma el primer anillo del área metropolitana de la ciudad de Valencia. La distribución de sus municipios y de las infraestructuras de comunicación con Valencia capital –muy desarrolladas- ahonda en la estructura radial, junto con las otras dos comarcas de L´Horta. La comarca se vertebra a través de la autovía V31 que une la ciudad de Valencia con la de circunvalación A7 a la altura del municipio de Silla. Comarca altamente conectada con Valencia mediante autovías, ferrocarril y autobuses interurbanos. Población Cuenta en la actualidad con 180.943 habitantes, destacando la ciudad de Catarroja como capital de comarca y la que lidera el ranking de población (28.608 habitantes). La población de la comarca experimentó durante la primera década del siglo XXI un considerable crecimiento (23%), como consecuencia del transvase de población de la capital hacia las poblaciones del extrarradio, transformándose en ciudades dormitorio. Desde 2010 la población se ha mantenido estable, rondando los 175.000 habitantes hasta 2018, dado que en los dos últimos años se ha producido un nuevo incremento de la población, en prácticamente todos los municipios de la comarca, impulsado por la reactivación de la promoción de vivienda nueva a precios mucho más asequibles que la capital.
    [Show full text]
  • Principales Grandes Productores Por Sector Ive Y Comarca
    L'ALCALATÉN ELS PORTS EL BAIX MAESTRAT LA PLANA ALTA LA PLANA BAIXA 10 10 10 10 10 9 9 9 9 9 8 8 8 8 8 8 7 7 7 7 7 7 6 6 6 6 6 6 6 5 5 5 5 5 4 4 4 4 4 4 3 3 3 3 3 3 3 3 2 Nº GrandesNº Productores 2 GrandesNº Productores 2 GrandesNº Productores 2 GrandesNº Productores 2 GrandesNº Productores 2 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0 SECTOR IVE 23 SECTOR IVE 22 SECTOR IVE 19 SECTOR IVE 1 - - SECTOR IVE 19 - - SECTOR IVE 23 SECTOR IVE 19 SECTOR IVE 1 SECTOR IVE 23 SECTOR IVE 22 SECTOR IVE 19 LOS SERRANOS EL CAMP DE MORVEDRE 10 62 5000 65 0000 67 5000 70 0000 72 5000 75 0000 77 5000 80 0000 10 9 9 8 8 7 PROVINCIA DE 7 TARRAGONA 6 6 5 5 4 4 4 45 00000 Els Ports 45 00000 3 3 2 Nº GrandesNº Productores 2 GrandesNº Productores 2 1 1 1 1 0 El Baix Maestrat 0 SECTOR IVE 2 - - SECTOR IVE 26 SECTOR IVE 27 SECTOR IVE 24 EL CAMP DE TÚRIA L'HORTA NORD 44 75000 44 75000 10 L'Alt Maestrat 10 9 9 8 PROVINCIA DE 8 7 7 TERUEL 6 6 6 5 5 L'Alcalatén $ 4 4 44 50000 La Plana Alta 44 50000 3 3 2 2 Nº GrandesNº Productores 2 GrandesNº Productores 2 1 1 1 El Alto Mijares 1 1 0 El Rincón de Ademuz 0 SECTOR IVE 33 SECTOR IVE 20 SECTOR IVE 19 SECTOR IVE 27 SECTOR IVE 19 SECTOR IVE 20 LA HOYA DE BUÑOL L'HORTA OEST 44 25000 44 25000 10 10 La Plana Baixa 9 El Alto Palancia 9 8 8 7 7 7 6 6 PROVINCIA DE Los Serranos 6 5 CUENCA 5 4 44 44 4 00000 El Camp de Morvedre 00000 3 3 2 2 2 2 Nº GrandesNº Productores Nº GrandesNº Productores 2 2 El Camp de Túria 1 1 0 L'Horta Nord 0 SECTOR IVE 27 SECTOR IVE 19 SECTOR IVE 26 SECTOR IVE 27 SECTOR IVE 19 SECTOR IVE 33 L'Horta Nord LA RIBERA ALTA 43
    [Show full text]
  • Utiel/ Requena-Valencia
    Gastronomy Cultural Active L’HORTA L’HORTA L’HORTA RIBERA BAIXA Guided Tour and Tasting Session at the Antiga Comes Chocolate Artesana Brewery Horchata Route Descubre l’Horta Museum Location: Catarroja Location: Alboraya Location: Borbotó Location: Sueca Price: €10 per person Price: adults €12, children €6 (up to 13) Price: From €25 - €40 Price: Adult: €3, children: €1 (up to 14 years), Valid: Throughout 2019 Languages: English and French Languages: English groups more than ten persons: reduced prices Valid: All year round except Christmas Valid: 2019 for pensioners and large families: €2. Languages: English and French Company: Pura Vida Producciones, S.C. Company: Horta Viva Company: Descubre l’Horta Company: Chocolates Comes Telephone: +34 960 727 518 Telephone: +34 691 093 721 Telephone: +34 653 854 120, +34 963 902 418 Telephone: +34 961 701 942 Email: [email protected] Website: www.hortaviva.net/reservas Email: [email protected] Email: [email protected] Website: www.cervezasantiga.com Website: www.chocolatescomes.com We begin the guided visit to the fields of tiger nuts Descubre l’Horta is a cultural and gastronomic tour- Tasting of the five types of beer produced by Antiga, in Alboraya, where you can taste a locally-made hor- ism experience, based on spreading awareness of the A guided visit to the museum where you can find a with an explanation of the origin of the style, the raw chata accompanied by a fartó in the middle of the or- fertile region of Valencia, its traditions and gastron- large collection of machinery and utensils for the materials used, tasting notes on the aromas, flavours chard.
    [Show full text]
  • El Regadío Tradicional De La Ribera Baixa Del Xúquer Capítulo 1
    III EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA BAIXA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 LA EVOLUCIÓN HISTÓRICA DEL crecimiento, colonizando la marjal y haciendo retroceder a la Albufera. Sueca llegaría a más que triplicar su término municipal y, en el siglo XIX, REGADÍO EN LA RIBERA BAIXA DEL se consideró incluso el aterramiento total del lago. Todo ello contribuiría a erosionar la antigua hegemonía de Alzira y a establecer un nuevo XÚQUER. EL MARGEN IZQUIERDO equilibrio comarcal, con nuevos centros emergentes. Antonio Furió Diego Una marjal inmensa Luis Pablo Martínez La Ribera Baixa es, en gran medida, el estuario del río Xúquer. Departament d'Història Medieval Historiadores y geógrafos han especulado con la existencia de paleocauces, Universitat de València algunos de ellos aprovechados más tarde como acequias, que prácticamente cubrirían toda la zona, desde Ribalmarx, en la frontera entre Albalat y Introducción: La Ribera, unidad y diversidad Sueca, hasta el río de Corbera que, discurriendo en paralelo a la sierra Vista en conjunto, la Ribera del Xúquer es una. Una unidad del mismo nombre, desemboca en lEstany de Cullera. Estas fluctua- física, determinada por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, ciones del canal principal venían determinadas por el escaso desnivel del conformada por siglos de historia compartida. A esta contextura unitaria terreno entre Alzira y el litoral, lo que favorecía el aspecto meandrizante ha contribuido decisivamente el río Xúquer, que no sólo da nombre a la del río, que a duras penas se abría camino hacia el mar. Cualquier avenida, comarca, sino que la ha creado, la ha articulado y ha condicionado su con nuevos depósitos aluviales y con fuerza para romper los márgenes evolución histórica.
    [Show full text]
  • 00820073003662.Pdf
    LA DH:^ZANUA DE I^:ULiCAC.IÓN SUPERIOR EN LA COMtINIUAD VA1.}•:NCIANA JOSÉ GiNÉS MORA RUIZ (°) 1. INTRODUCCIÓN En ur► artíc.ulo anterior (Mora, 1988) se analizaba la demanda de estudios pos- obligatorios en la Comunidad Valenciana (CV) mrdiante comparaciones cun otras Comunidades Autónomas y a través de comparaciones interprovinciales. En el presente texta, continuación del anterior, se analiza la distribución territorial de la demanda de educación superior en la CV. La unidad territorial elegida ha sido la comarca, ya que, desde el punto de vista de este estudio, es una unidad que po• see una adecuada homogeneidad interna, junto con las suficientes características diferenciales de unas respecto a otras como para permitir el análisis. Por otra par- te, su número total es óptimo tanto para el análisis como para la presentación de los resultados. El mapa comarcal elegido es el diseñádo por PREVASA (1989). La única fuente estadística que proporciona información acerca del lugar de residencia familiar de los estudiantes universitarios es el Censo de Población. Ahora bien, estos datos son proporcionados por el Instituto Nacional de Estadística sólo para entidades de más de 10.000 habitantes; esta limitación ha obligado a unir la comarca de Els Ports con la de Alt Maestrat, que sólo juntas superan ese número de habitantes. Por la misma razón se han tenido que unir las comarcas del Rincón de Ademuz y Los Serranos. Dado que las comarcas que se han agrupado son bas- tante homogéneas, no parece que esta limitación sea importante. En consecuen- cia, el número original de comarcas, que en PREVASA (1983) es de treinta y uno, ha quedado reducida en este estudio a veintinueve.
    [Show full text]
  • Mapa De Carreteras Guía De La Provincia De València La Provincia De Valencia Y Sus Comarcas
    Mapa de carreteras Guía de la provincia de València La Provincia de Valencia y sus comarcas El territorio que comprende la provincia de Valencia, la más extensa de la Comu- nitat Valenciana (10.763 Km²), está divi- dido en 14 comarcas que enumeradas de Norte a Sur son las siguientes: El Rincón de Ademúz, La Serranía, El Camp de Tu- ria, El Camp de Morvedre, L’Horta, Re- quena-Utiel, La Hoya de Buñol-Chiva, El Valle de Ayora-Cofrentes, La Ribera Alta, La Ribera Baixa, La Canal de Navarrés, La Costera, La Vall d’Albaida, y La Safor. 1 2 4 3 5 6 8 10 11 7 9 14 12 13 1 El Rincón de Ademuz 8 L’Horta 2 La Serranía 9 La Canal de Navarrés 3 El Camp de Turia 10 La Ribera Alta 4 El Camp de Morvedre 11 La Ribera Baixa 5 Requena-Utiel 12 La Costera 6 La Hoya de Buñol-Chiva 13 La Vall d’Albaida 7 El Valle de Ayora-Cofrentes 14 La Safor 1 El Rincón de Ademuz Constituye una isla valenciana en tierras de Aragón y Castilla-La Man- cha. Su elevada altitud proporciona un clima frío en invierno y muy agradable en verano, lo que convierte el Rincón en un lugar muy concurrido para la práctica del senderismo y el ciclotu- rismo, destacando el Parque Natural de la Puebla de San Miguel con sus sabinas milenarias. La arquitectura de sus pobla- ciones principales, destaca por su pecu- liaridad: balconadas de madera, antiguos molinos de agua, ermitas o iglesias for- tificadas.
    [Show full text]
  • Provincia De València Preparación
    talla de flores”, en la que miles de flores se arrojan entre el público y las las y público el entre arrojan se flores de miles que la en flores”, de talla Valencia, que se celebra desde 1871. Culmina con una ornamental “ba- ornamental una con Culmina 1871. desde celebra se que Valencia, Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat ” de de ” Juliol de Fira “ la celebración, de orden por destacar, Cabe . FERIAS ©2020 Edición, textos y fotos fotos y textos Edición, ©2020 tomates maduros. Está declarada de Interés Turístico Internacional. Turístico Interés de declarada Está maduros. tomates mundo. Durante aprox. una hora, se forma una gran batalla campal de de campal batalla gran una forma se hora, una aprox. Durante mundo. @valenciaturisme participan más de 30.000 personas llegadas de todos los rincones del del rincones los todos de llegadas personas 30.000 de más participan de agosto. La fiesta tiene sus orígenes en el año 1945 y en la actualidad actualidad la en y 1945 año el en orígenes sus tiene fiesta La agosto. de @valenciaturisme . Se celebra la mañana del último miércoles miércoles último del mañana la celebra Se . BUÑOL DE TOMATINA LA valenciaturisme las comarcas del norte y en el interior de la Provincia de Valencia. de Provincia la de interior el en y norte del comarcas las . Muy popular en muchas de las fiestas del verano, sobre todo en en todo sobre verano, del fiestas las de muchas en popular Muy . TOROS www.valenciaturisme.org to), ambas declaradas de Interés Turístico Nacional. Nacional. Turístico Interés de declaradas ambas to), [email protected] espectacularidad.
    [Show full text]