DOCSLIB.ORG

Les Vocals Àtones a L'alt Empordà

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Les Vocals Àtones a L'alt Empordà Les vocals àtones a l’Alt Empordà Per XAVIER LUNA I BATLLE Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona LINGÜÍSTICA Annals de l’IEE, núm. 29, Figueres, 1996 n els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos de l’any passat, el número 28, vaig publicar “Les vocals tòniques a l’Alt Empordà” (p. 265-303), treball que té continuïtat amb aquest sobre les vocals Eàtones. En ser una continuació, puc estalviar al lector la presentació. Valgui el que allà vaig dir, amb les remarques metodològiques que convindrà de tenir en compte també ara. Els informants són de setze poblacions (vegeu Mapa 1) que convé de recordar (amb les abreviatures corresponents): Agullana (Ag.) Llançà (Llan.) Bellcaire (Bellc.) Lledó Castelló d’Empúries (Ca.) Llers Colera (Cole.) Pontós (Po.) Colomers (Colo.) Roses (Ros.) L’Escala (LEs.) Sant Pere Pescador (SPe.) Figueres (Fi.) Torroella de Montgrí (Torr.) Garriguella (Garr.) Viladamat (Vilad.) També serà útil de reproduir aquí els valors dels símbols fonètics. Vegem-los: [a] [i] [u] tenen el valor fonètic de les vocals de mà, vi i tu respectivament [j] [w] i i u que formen diftong [ə] vocal neutra: a o e àtones del català oriental [e] e tancada com en bé [ε] e oberta com en tres [o] o tancada com en por [ɔ] o oberta com en cos [s] essa sorda [z] essa sonora [ʃ] xeix o el so de caixa [] el so de raja - [r] erra vibrant [ɾ] erra simple com en cara [] enya [ʎ] ella [´] accent fonètic 381 Així doncs, presento, sense més preàmbuls, els resultats referents al vocalisme àton de les enquestes dialectals fetes els anys 1981 i 1982 i que són representatius del parlar tradicional de l’Alt Empordà. 1. La vocal neutra. És ben conegut el comportament general de les vocals àtones en el dialecte central: A i E del llatí clàssic en general passaren a a i e, les quals es confongueren posteriorment, en català central, en una vocal neutra (Badia 1981, Moll 1991), que transcrivim [ə]. En situacions par- ticulars, com en el de la influència d’un so palatal, també en general es troba una i en lloc d’una neutra: genoll > ginoll, estiu > istiu, etc. Aquest és el fun- cionament general que trobem en el parlar de la nostra zona, llevat dels casos de posició final de mot en algunes poblacions que veurem al § 7. Veurem a continuació les solucions particulars que caracteritzen el parlar de l’Alt Empordà, algunes de les quals es troben també en altres parlars veïns. 2. La vocal neutra històrica conservada que en general ha donat i. En un parell de casos observo que es manté el timbre de [ə] quan generalment se sent [i] a l’Alt Empordà, com en tot el domini oriental, i que s’explica per influència palatal (Moll, 1991: 85). ginesta < ll. vulgar GENESTA. L’únic lloc on recullo [əne´stə] és a Llançà. Sembla ser la forma antiga del mot i correspon a la de les primeres cites literàries que dóna l’AlcM (Bernat Metge, etc.). Aquest mateix diccionari caracteritza genesta com a forma dialectal, però no en dóna cap localització. Coromines (DECat IV: 499) ens dóna exemples de llocs on es fa aquesta pronúncia: Blanes, Moià, Muntanyola d’Osona, Banyuls dels Aspres, Perestortes, cap dels quals és empordanès. millor < ll. MELIOR, -ORIS. Sento [məʎo´] a Garriguella de boca de gent gran. També, com l’anterior cas, es tracta d’una pronúncia antiga, conservadora, que es troba viva encara en molts llocs del català orien- tal del segle actual (DECat V: 688a). meitat < ll. vulgar MEDIETAS, -ATIS . Generalment, i en tots els dialectes catalans, es pronuncia [mita´t], però també es conserva [məjta´t] a força indrets (AlcM, DECat).(1) Al document empordanès del s. XVIII editat per Jordi Geli i Maria Àngels Anglada es llegeix maytat (p. 95). Segons l’ALPO, la pronúncia conservadora amb diftong és força este- sa a l’Empordà. I en efecte així ho he recollit jo mateix a Llan., Garr., Ros., Lledó, Colo., Vilad. i Torr. Per diverses raons podem trobar [ə], alternant amb una [i], en el lloc d’una I etimològica en posició àtona, fenomen que es dóna sempre en posició pretònica, com es veu en els casos següents: 1. Coromines ens diu que meitat és més estès del que suposava l’AlcM i afegeix que “el predomini de meitat sobre la pronúncia descuidada i avulgarada mitat és una mica més complet a la part NE del Principat” (DECat V: 673b). 382 singlot < postverbal de SINGULTARE.(2) La pronúncia [sən lo´t] es troba per tot l’Alt Empordà: Cole., Garr., Ag., Fig., Vilad.; però també hi ha sin- glot o singlut (Ag., Pau, Ros., Fig., Llers, LEs., Colo., Bellc., Torr.). També es troba sanglut en la pronúncia del dialecte rossellonès (AlcM). vigília. Pres del llatí VIGILIA. L’aparició de la [ə] en la posició pretònica és explicable per dissimilació. Gairebé sempre se sent [bəíliə], però recullo [biíliə] a Sant Pere, Roses, l’Escala i Torroella. Segons l’ALDC és [bəíli] a Maçanet. La dissimilació que ha actuat en el darrer cas és freqüent en tota la comarca ja que es poden sentir aquí i allà [bəila´] per vigilar, [səndika´t]per sindicat, [bəsiklε´tə] per bicicleta, etc. 3. Conservació de la e àtona etimològica que en general ha donat u. Per assimilació a una o tònica, en lloc d’una neutra podem trobar en català una u, com en rostoll, toixó (Moll, 1991: 85). Vegem el cas de fonoll: fonoll < ll. tardà FENUCULUM. L’assimilació de la pretònica a la vocal tòni- ca és la solució més general del català central i també a l’Alt Empordà és el més freqüent. Però l’àtona originària es conserva en algun punt. Així, a Viladamat m’han dit [fəno´ʎ]. També trobem aquesta pronún- cia en part del rossellonès (AlcM). La dissimilació i la metàtesi de vocals pretòniques són fenòmens histò- rics en el català. Vegem els casos següents de mots amb dues síl·labes que pre- cedeixen la tònica: oreneta < ll. HIRUNDO, -INIS, amb el sufix diminutiu -ITTA. La forma més fidel a l’etimològica que existeix a l’Alt Empordà sembla ser [əɾənε´tə],(3) la més estesa del mot i particularment del nord de la comarca. La [ə] inicial és fàcil que caigui en aquestes condicions, en què es confon amb l’article (vegeu § 6). Això ha provocat la metàtesi de les consonants ja que una r simple inicial és un impossible fonètic en català. Així doncs areneta > reneta > nereta >, solució que és la d’una colla notable de localitats: SPe., Vilad., Bellc., LEs., Torr. i Colo., totes del sud de la línia Castelló d’Empúries-Lledó.(4) La solu- ció amb metàtesi sense pèrdua de la vocal inicial, [ənəɾε´tə], l’he sen- tida a Pontós (vegeu Mapa 2). Per dissimilació, dues uu àtones produeixen el canvi de la primera per [ə]. Això, però, no es dóna sempre: en alguns mots es fa d’una manera constant i arreu mentre que en altres la dissimilació és esporàdica. Vegem els casos següents: 2. “En català, la vocal inicial, que en principi havia de ser e, apareix evolucionada sigui en a, sigui en i –a causa del grup -NGL-, cf. singlar/ senglar etc.–; així: sanglot o singlot, sanglotar o singlotar, singl-. Dualitat que apunta des del principi, encara que singlot(ar) no consti gràficament fins a temps moderns [Belv.], però sovint no es pot decidir si la grafia se- era pronunciada més prop d’aquesta o d’aquella. (…) Modernament, en català central va guanyar terreny francament la variant amb i.” (DECat VII: 661). 3. Les vocals pretòniques de les diverses variants del català s’expliquen per metàtesi (oreneta) i assi- milació (oroneta). 4. La informació de detall de Coromines (DECat VI: 106a) que és araneta a Espolla concorda, doncs, amb la meva. 383 Torroella. El nom de la vila del Montgrí se sent sempre [tərue´ʎə] entre la gent del lloc i de la comarca en general. xocolata. Mot americà que ens arriba mitjançant el castellà chocolate. Recullo de diferents i separats punts de la comarca la pronúncia [ʃəkula´tə](5) (Llers, Llançà, Sant Pere, Torroella). Una altra pronúncia que sento és [ʃikula´tə] (l’Escala), que l’AlcM dóna com a pronúncia del Rosselló, Conflent, Alt Empordà i Santa Coloma de Queralt,(6) de manera que la dissimilació en aquest mot sembla que es produeix sempre a la nostra comarca, almenys en la pronúncia espontània, amb un o altre resultat. La dissimilació de vocals és un fenomen més estès del que puc especifi- car aquí. Sens dubte s’hauria d’estudiar tenint en compte variables dels infor- mants com l’edat, la formació cultural, la situació de parla, els interlocutors, etc. ja que és segur que estem davant de variables de pronúncia que pot molt ben ser que convisquin en una mateixa localitat. Malgrat que la metodologia del present treball no permet fer cap afirmació segura sobre això, sí que puc donar pronúncies que he recollit, esporàdicament, en relació amb aquesta qüestió. Així, [pəlmo´ ns] per pulmons, [pəlmuníə] per pulmonia, [pɾənunsia´] per pronunciar o [pɾəkuɾa´] per procurar són formes que he sentit de diver- sos parlants de la comarca. 4. La [ə] posttònica provinent del diftong WA. El diftong [wə] després de l’accent es redueix generalment a [ə] en el parlar de l’Alt Empordà, així com en part del dialecte central. Vegem alguns casos paradigmàtics d’això: aigua < ll. AQUA. L’Empordà entra dins la zona del Principat que Coromines (DECat I: 90a) assenyala com la del domini de la pronúncia [a´j ə].
Load more

Recommended publications
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 15 Temporada 2019-2020 Equips Participants 1.- BASCARA, F.C. "A" (5035) 2.- BEGUR, C.F. "A" (5057) 3.- CADAQUES, U.D. "A" (5157) 4.- NAVATA, C.F. "A" (5066) 5.- BASE ROSES, C.F. "A" (5271) 6.- ROSES, A.E. "A" (5017) 7.- BISBALENC, AT. "A" (5056) 8.- BORRASSA, F.C. "A" (5098) 9.- VILAMALLA, F.C. "A" (5208) 10.- LLERS, C.F. "A" (5160) 11.- PORTBOU, C.E. "A" (5015) 12.- FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" (5351) 13.- PALS, AT "A" (5335) 14.- SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" (5043) 15.- TORROELLA, U.E. "A" (5050) 16.- VERGES, C.F. "A" (5247) 17.- VILA-SACRA, U.E. "A" (5257) 18.- CISTELLA CLUB FUTBOL "A" (5326) TERCERA CATALANA, GRUP 15 Página: 1 de 8 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (08-09-2019) Jornada 18 (26-01-2020) BASCARA, F.C. "A" - CADAQUES, U.D. "A" CADAQUES, U.D. "A" - BASCARA, F.C. "A" VERGES, C.F. "A" - BASE ROSES, C.F. "A" BASE ROSES, C.F. "A" - VERGES, C.F. "A" SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" - BISBALENC, AT. "A" BISBALENC, AT. "A" - SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" - VILAMALLA, F.C. "A" VILAMALLA, F.C. "A" - FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" LLERS, C.F. "A" - PORTBOU, C.E. "A" PORTBOU, C.E. "A" - LLERS, C.F. "A" BORRASSA, F.C. "A" - PALS, AT "A" PALS, AT "A" - BORRASSA, F.C. "A" ROSES, A.E. "A" - TORROELLA, U.E.
    [Show full text]
  • Els Salba, Nissaga De La Mitjana Noblesa Catalana D'origen Bisbalenc
    ELS SALBA, NISSAGA DE LA MITJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC En aquesta ponencia es pretén donar a coneixer una petita aproximació historica de la nissaga penedesenca, dórigen bisbalenc, dels Salba, tenint, pero, sempre present que la historia és molt més amplia que una llista de cognoms il.lustres. El tema queda obert per a futures recerq'ues, en les quals, en primer lloc, s'haura d'investigar fonts docurnentals de primera ma en diversos arxius, i ésser conscient que la veritable clau de volta sera enllacar la vida quotidiana de la vila de la Bisbal del Penedes amb la historia dels Salba, dins del conjunt de la historia nacional. ELS SALBA, NISSAGA DE LA MlTJANA NOBLESA CATALANA D'ORIGEN BISBALENC La ponencia que presento en aquestes ((leres Jornades d'Estudis Penedesencs)), organitzades per I'lnstitut d'Estudis Pene- desencs, porta per títol ~ElsSalba, nissaga de la rnitjana noblesa catalana d'origen bisbaleno).Arnb aquest treball pretenc popularitzar entre els investigadors de la nostra comarca el tema dels Salba i el de la historia de la meva vila, la Bisbal del Penedes. En aquests moments em trobo immers en una fase de recerca i estudi, per la qual cosa el tema és obert i la meva exposició no sera exhaustiva sinó referencial. Parteixo de les prernisses que un poble no pot permetre's el luxe d'oblidar les seves arrels i que la historia de Catalunya no és només la historia de la ciutat de Barcelona. Em baso en les dades que he tret, fonamentalment, de la correspondencia mantinguda amb investigadors-historiadors.
    [Show full text]
  • Girona - Figueres - Roses - Llançà
    GIRONA - FIGUERES - ROSES - LLANÇÀ Revista de Destacats Immobiliaris VENDA | LLOGUER | INVERSIÓ Nº:03 - Novembre 2020 T. 972 67 13 65 Editorial Com ha afectat la COVID-19 al mercat immobiliari? Les bones comunicacions de la nostra zona de les comar- ques gironines amb Barcelona, faciliten aquest nou plante- Quan ja portem més de set mesos en aquesta situació jament del lloc de residència. La limitació en alguns casos excepcional de la pandèmia de la COVID-19, i malaurada- ve donat perquè les connexions a internet encara són molt ment sembla que en tenim per força més temps, aquesta decients en moltes zones. crisis sanitària ens ha obligat a uns canvis d’hàbits o Pel que fa al comportament de l’oferta, de moment no comportaments, especialment en les relacions socials. Ens s’han produït grans baixades de preus. En el procés de hem adaptat al teletreball, a les reunions per vídeo negociació, en molts casos, s’acorda un ajust del preu, conferència. Es valoren molt més els espais oberts, la donat que existeix menys demanda, però també està molt en comoditat de les nostres llars.... funció de la situació personal del propietari que ha posat la Aquesta nova manera de viure i de conviure, com ha afectat nca a la venda, si té una necessitat per vendre ràpid o no. al mercat immobiliari? Es fa difícil preveure com evolucionaran els preus en els A continuació farem unes pinzellades, des de la nostra mesos vinents. Està molt vinculat a la pandèmia sanitària. perspectiva, sobre la incidència de la crisi sanitària en la Totes aquestes restriccions si s’allarguen molt en el temps, compravenda i en el lloguer d’immobles.
    [Show full text]
  • Document De Formalització De L'encàrrec De Gestió Del
    DOCUMENT DE FORMALITZACIÓ DE L’ENCÀRREC DE GESTIÓ DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ A FIGUERES DE SERVEIS SA (FISERSA), EN LA SEVA CONDICIÓ DE MITJÀ PROPI, PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI D’ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE EN ALTA A LA XARXA DE L’ALBERA Figueres, 12 de març de 2021 REUNITS D'una part, La il·lustríssima Senyora Sònia Martínez Juli, presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (el “CCAE”), amb NIF P6700008C, actuant d’acord amb l’article 13.1.a del Decret Legislatiu 4/2003 de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre l’organització comarcal de Catalunya, i facultada per la signatura del present Encàrrec en virtut de l’acord del Ple de la corporació de data 30 de juliol de 2019; assistida per la secretària de la corporació, la Sra. Cristina Pou i Molinet. De l'altra, La Il·lustríssima Senyora Agnès Lladó Saus, Presidenta del Consell d'Administració de la Societat Mercantil de capital íntegrament públic, denominada Figueres de Serveis SA (“FISERSA”), amb NIF A17102740 , en exercici de les facultats que li confereix el seu nomenament, i facultat per a la signatura del present Encàrrec mitjançant acord de la junta general de l’esmentada Societat en data del 23 d’octubre de 2019. En endavant, FISERSA i el CCAE, podran ser referits individualment com una “Part” i, conjuntament, com les “Parts”. Ambdues Parts intervenen en virtut dels seus respectius càrrecs i en l’exercici de les facultats que tenen conferides per poder convenir i obligar-se en nom de les organitzacions que representen i, en virtut del nomenament exprés, es reconeixen mútua i recíprocament la capacitat legal necessària per a la formalització d’aquest Encàrrec.
    [Show full text]
  • ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat La Fraternal, Espolla Horari: De 18H a 20H
    Pla estratègic de recollida de residus de l’Alt Empordà 2019-2025 ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat la Fraternal, Espolla Horari: de 18h a 20h Municipis convocats: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Boadella i les Escaules, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Darnius, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis assistents: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis no assistents (no excusats): Boadella i les Escaules i Darnius. Tècnics comarcals presents: Helena Valent Nadal, Marc Casanovas Castelló i Marc Portella Mach Descripció: Els tècnics van realitzar la presentació del Pla Estratègic Comarcal posant especial atenció a la descripció dels tres models de recollida que es proposen. Es fa entrega del document «Resum del Pla Estratègic de Recollida de residus de l’Alt Empordà» que conté tota la informació explicada. Després d’aquesta presentació es va iniciar un debat dinàmic, on els alcaldes/esses, els regidors/ores i els tècnics van poder donar el seu punt de vista sobre la possibilitat d’implantar els nous models als seus municipis. Un cop donada la informació la discussió es va plantejar de manera ordenada amb la finalitat d’aconseguir conclusions que serveixin per començar a treballar. El sistema escollit és una variant basada en el sistema de pensament creatiu de Edward de Bono anomenat “ Sis barrets per a pensar”. La base per a coordinar el debat va ser una casa de cartró de petit format.
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • Al·Legacions a L'aprovació Inicial Del POUM
    AJUNTAMENT DE VILAFANT Aprovació Inicial del POUM de Vilafant AL·LEGACIONS PRIMERA. PLANIFICACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES 1. Reserva per AP-7 El document d’aprovació inicial del POUM recull les reserves per a la variant de la E-15 (AP-7) i diversos enllaços, d’acord amb planejament superior, En el primer cas, malgrat que la reserva pel trasllat de l’AP-7 no és competència del POUM, volem reiterar la proposta de IAEDEN-Salvem l’Empordà per tal que es reculli i traslladi al Departament de Territori i al Ministeri de Foment per a què adeqüin la planificació: - Desistiment del trasllat de l’AP-7 a l’oest de Vilafant i manteniment del traçat actual. - Desistiment de desdoblar la N-2 des de Vilademuls a la Jonquera. Manteniment de l’actual N-2 en tot aquest tram. - Desistiment de desdoblar la N-260 de Besalú a Figueres - Traçat conjunt de l’AP-7 i A-2 per l’actual traçat de l’AP-7. Gratuïtat de l’AP- 7 des de Vilademuls a la Jonquera. Entenem que no es justifica des del punt de vista de la sostenibilitat la transformació de més sòl per a noves infraestructures viàries. La proposta d’infraestructures viàries a l’Alt Empordà i especialment a Figueres-Vilafant de la IAEDEN-Salvem l’Empordà és la següent: a) Autopista conjunta amb autovia des de Vilademuls a la Jonquera i gratuïtat del tram. Properament la concessió s’acaba i per tant, es pot repensar tot el sistema. b) Manteniment N-2 actual per a desplaçaments interns a nivell de comarques gironines.
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • Historia De La Villa Y Castillo De Llers Un Pueblo Cuya Vida Se Describe Desde Su Fundación Iiasta Su Derrumbamiento
    Llers antes de 1939 Historia de la Villa y Castillo de Llers un pueblo cuya vida se describe desde su fundación iiasta su derrumbamiento FUNDACIÓN, EVOLUCIÓN Y FIN DE LA VIDA PARTE PRIMERA Y CASTILLO DE LLERS Hará unos dos millones de años c)ue se ini­ En 1704, el vecino de Llers Gregorio Paiiis- ció el actual ciclo de evolución de nuestro pla­ ser escribió la historia de este pueblo, la cual neta y apareció el hombre y, con él, aunque en lleva por título: «Llibre de raclonaris de la Vila forma también primitiva, la flora, la fauna, que I Castell de Llers»; consta de 394 páginas en fo­ actualmente convive con nosotros. lio mecanografiadas a doble espacio. En aquellos tiempos, en la tierra no había El original se extravió, no sin que antes el montañas. Mucha parte hoy en día montañosa Procurador de los Tribunales, hijo de Llers, don estaba sumergida bajo las aguas. Casimiro Casagrán, hubiese hecho sacar una co­ En la montaña de Santa Magdalena, p. e. a pia del mismo, que pasó en poder de su hijo 10 Km. al Norte de la ciudad de Figueras, se don Pedro. De ella se sacaron nueve copias mas, hallan fósiles marinos (uno de ellos figura en el una de las cuales se halla en posesión del fir­ Museo de los Laboratorios del Norte de España, mante. S. A.) lo cual prueba que la actual montaña ale­ En el presente artículo se describen la histo­ jada del mar fu eterreno que dormía bajo el ria de la vida de Llers desde su supuesta funda­ océano.
    [Show full text]
  • Modificació Pla Parcial Gerisena, Garriguella, Alt Empordà
    MODIFICACIÓ PLA PARCIAL GERISENA, GARRIGUELLA, ALT EMPORDÀ AUTOR: ARP - ARQUITECTURES S.L. MEMÒRIA MODIFICACIÓ PLA PARCIAL GERISENA, GARRIGUELLA, ALT EMPORDÀ AUTOR: ARP - ARQUITECTURES S.L. 17257 - Torroella de Montgrí - Doctor Valentí, 31 – tel/fax 972757209 – e-mail tdm@arparquitectures .com ÍNDEX MEMÒRIA 0. PRELIMINAR 0.1. Objecte del projecte 0.2. Emplaçament 0.3. Naturalesa de l’encàrrec 0.4. Propietat 1. MARC URBANÍSTIC I LEGAL 1.1. Contingut 1.2. Precedents 2. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI 2.1 Situació delimitació i extensió del sector “SDU-5” 2.2. Característiques de l’entorn i territori ordenat. 2.2.1. Situació 2.2.2. Extensió i límits del terme municipal 2.2.3. Geografia ,Hidrografia i orografia 2.2.4. Geologia 2.2.5. Clima 2.2.6. Vegetació 2.2.7. Paisatge 2.3. Usos edificacions i infrastructures existents 2.4. Estructura de la propietat del sòl 2.5. Plànol cadastral 3. PLANEJAMENT VIGENT 4. OBJECTIUS, CRITERIS I JUSTIFICACIÓ DE L’ORDENACIÓ 5. ZONIFICACIÓ PROPOSADA 5.1 SÒL PÚBLIC 5.1.1 Sistema d’espais lliures 5.1.2 Sistema d’equipaments públics 5.1.3 Sistema viari i accessos 5.1.4 Sistema de serveis tècnics 5.2 SÒL PRIVAT 5.2.1 Zona ciutat jardí 5.2.2 Zona hotelera 5.2.3 Zona verda comunitària 5.2.4 Zona lliure paisatgística 5.2.5 Zona d’equipament privat 6. INFRASTRUCTURES 6.1. Xarxa viària 6.2. Xarxa d’instal·lacions elèctriques i il·luminació 6.3. Xarxa d’aigua potable i hidrants 6.4. Xarxa de clavegueram 6.5.
    [Show full text]
  • Serra De Valldevià I De Ventalló I Muntanya De Sant Grau
    Serra de Valldevià i de Ventalló i Muntanya de Sant Grau Codi: 100 Superfície i municipis que es comprenen: 8.697,28 ha. Ventalló, Vilopriu, Sant Mori, Garrigàs, Vilaür, Bàscara, Albons, la Tallada d’Empordà, Viladamat, Camallera-Saus, Garrigoles, Jafre, Colomers, Verges, Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Delimitació: L’espai abasta la zona forestal que queda delimitada pel riu Fluvià, l’autopista AP7, la plana de l’Empordà i en concret el sector conegut com el Corredor d’Albons i la plana del riu Ter. Inclou nombroses conques hidrogràfiques, com les de les rieres de Caudet, del Torrent Gran, del torrent de Gavatxa o de Llampaies, i les zones forestals de Vilaür i de les Garrigues Grans. Caracterització de l’espai: Espai situat entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, el qual es caracteritza per esdevenir una unitat biogeogràfica molt ben definida, de gran bellesa estètica i de gran valor paisatgístic. Si bé, en la seva totalitat podem considerar que es tracta d’un espai eminentment forestal, cal destacar que el sector que davalla cap el Gironès presenta un important superfície agrícola, de manera que es forma un paisatge agroforestal de gran valor ecològic. Orogràficament l’espai es caracteritza per ser una àrea amb un relleu suau i poc feréstec i per incloure la conca de la riera de Llampaies, la qual tot i desembocar al riu Ter bona part del seu recorregut és parallel a aquest riu i també al Fluvià i per tant, estructura bona part de tota l’àrea. La zona de ponent, des del punt de vista paisatgístic, és una àrea de gran valor estètic la qual es caracteritza per presentar una perfecte harmonia entre zones conreades i masses forestals.
    [Show full text]