Jaciments Arqueològics Del Maresme
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
JACIMENTS ARQUEOLÒGICS AL MARESME YACIMIENTOS ARQUEOLÓGICOS EN EL MARESME ARCHAEOLOGICAL SITES IN MARESME SITES ARCHÉOLOGIQUES DANS LE MARESME ÍNDEX / ÍNDICE / INDEX / INDEX 3 Cultura iberoromana al Maresme 4 Cultura iberoromana en el Maresme 5 Ibero-roman Culture in Maresme 6 Culture Ibéro-romaine dans le Maresme 7 Llegenda / Leyenda / Legend / Légende Jaciments arqueològics / Yacimientos arqueológicos / Archaeological Sites / Sites archéologiques 8 Parc arqueològic Cella Vinaria , Teià 10 Cal Ros de les Cabres, el Masnou 12 L’antiguitat. Exposició Àmbit 2 del Museu Municipal de Nàutica del Masnou, el Masnou 14 Poblat ibèric La Cadira del Bisbe, Premià de Dalt 16 Can Ferrerons, Premià de Mar 18 Forns romans de la Fornaca, Vilassar de Dalt 20 Ca l’Arnau, Cabrera de Mar 22 Can Benet, Cabrera de Mar 24 Can Modolell, Cabrera de Mar 26 Càntirs de la cultura ibèrica procedents de Cabrera de Mar, exposició permanent del Museu del Càntir d’Argentona, Argentona 28 Vil·la romana dels Caputxins, Mataró 29 Ciutat romana d’Iluro, Mataró 30 Vil·la romana de Torre Llauder, Mataró 32 Arenys de Mar, una història, exposició permanent del Museu d’Arenys de Mar, Arenys de Mar 34 Oficines de Turisme / Oficinas de Turismo / Tourist Offices / Offices de Tourisme 35 Mapa del Maresme / Maresme Map / Carte de Maresme 2 CULTURA IBEROROMANA AL MARESME El Maresme representa una part important de la Laietània, territori delimitat pel riu Llobregat al sud i la Tordera al nord. Aquesta comarca conjuntament amb el Barcelonès, el Vallès Oriental i l’Occidental i el Baix Llobregat defineix aquest espai en l’època iberoromana. La seva capital, Ilturo,va ser l’assentament iber més important entre els segles VI i I aC., per la seva situació estratègica davant del mar i per la facilitat de comunicació amb el seu entorn immediat. Ubicada a les faldes del turó de Burriac al municipi de Cabrera de Mar controlava visualment bona part del territori. Altres punts estratègics eren els oppida, petits poblats ibers emmurallats situats a dalt de turons, com els de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt, la Torre dels Encantats a Arenys de Mar o el Turó d’en Boscà a Badalona, així com el santuari ibèric de la Cova de les Encantades a Cabrera de Mar. A partir de la romanització del territori al segle II aC., va prendre importància la construcció de vies de comunicació que permetien millorar la mobilitat, com la Via Augusta que connectava la costa o la probable via romana de Parpers a Argentona, que s’endinsava cap al Vallès Oriental. Tant ibers com romans eren bons agricultors, cultivaven cereals, sobretot l’ordi i el blat, que eren conservats en sitges. Als Forns romans de la Fornaca, a Vilassar de Dalt, es produïen material de construcció i dolia que eren utilitzades per a l’emmagatzematge. L’elaboració de vins al territori laietà era molt important. A la Cella vinaria de Vallmora, a Teià, es produïen vins que eren enviats en àmfores a les tropes romanes distribuïdes per tot Europa, des del port del Masnou. Els vins laietans, i sobretot els maresmencs, eren molt preuats a Roma i a tot l’imperi. Tanmateix hi ha vestigis de producció de vi a Can Ferrerons a Premià de Mar, entre els segles V i VI dC, i d’àmfores a Ca l’Arnau a Cabrera de Mar, molt abans. La Laietània comptava amb vil·les romanes distribuïdes per tot el territori del Maresme: Can Sentromà a Tiana, Cal Ros de les Cabres al Masnou, la Rajoleria Robert a Vilassar de Mar, la vil·la dels Caputxins i Torre Llauder a Mataró, o a Pineda de Mar, on hi havia a més un llarg aqüeducte a prop de Can Cua. Amb els anys, la ciutat romana d’Iluro, l’actual Mataró -capital del Maresme-, prengué importància,i amb el fort impuls realitzat pels romans la costa va esdevenir un punt estratègic, on el comerç va ser un factor clau de desenvolupament de l’economia, la política i la cultura dels seus habitants. I no ens podem oblidar de Baetulo i de Barcino, les actuals Badalona i Barcelona, a tocar del Maresme, que també van ser ciutats importants del territori laietà. El Maresme us ofereix una interessant oferta de patrimoni iber i romà que pot ser visitada durant tot l’any: museus, jaciments arqueològics, visites guiades... No us la deixeu perdre, segur que us sorprendrà! 3 CULTURA IBEROROMANA EN EL MARESME El Maresme representa una parte importante de la Layetana, territorio delimitado por el río Llobregat al sur y la Tordera al norte. Esta comarca conjuntamente con el Barcelonès, el Vallès Oriental y el Occidental, y el Baix Llobregat definen este espacio en la época ibero romana. Su capital, Ilturo, fue el asentamiento íbero más importante entre los siglos VI y I a.C., por su situación estratégica delante del mar y por la facilidad de comunicación con su entorno inmediato. Ubicada en las faldas del cerro de Burriac en el municipio de Cabrera de Mar controlaba visualmente buena parte del territorio. Otros puntos estratégicos eran los oppida, pequeños poblados íberos amurallados situados en la cima de los cerros, como los de la Cadira del Bisbe en Premià de Dalt, la Torre dels Encantats en Arenys de Mar o el cerro d’en Boscà en Badalona, así como el santuario íbero de la Cueva de les Encantades en Cabrera de Mar. A partir de la romanización del territorio en el siglo II aC., cogió importancia la construcción de vías de comunicación que permitían mejorar la movilidad, como la Via Augusta que conectaba la costa o la probable vía romana de Parpers en Argentona, que se adentraba hacia el Vallès Oriental. Tanto íberos como romanos eran buenos agricultores, cultivaban cereales, sobretodo cebada y trigo, que eran conservados en recipientes llamados silos. En los Hornos romanos de la Fornaca, en Vilassar de Dalt, se producía material de construcción y dolia que eran utilizadas para el almacenamiento. La elaboración de vinos en el territorio layetano era muy importante. En la Cella vinaria de Vallmora, en Teià, se producían vinos que eran enviados en ánforas en las tropas romanas distribuidas por toda Europa, desde el puerto del Masnou. Los vinos layetanos, y sobre todo los maresmencos, eran muy apreciados en Roma y en todo el imperio. Así mismo, existen vestigios de producción de vino en Can Ferrerons en Premià de Mar, entre los siglos V y VI dC, y de ánforas en Ca l’Arnau de Cabrera de Mar, mucho antes. La Layetana contaba con villas romanas distribuidas por todo el territorio del Maresme: Can Sentromà en Tiana, Cal Ros de les Cabres en el Masnou, la Rajoleria Robert en Vilassar de Mar, la villa de los Caputxins y Torre Llauder en Mataró, o en Pineda de Mar, donde había además un largo acueducto cerca de Can Cua. Con los años, la ciudad romana de Iluro, la actual Mataró -capital del Maresme-, tomó importancia, y con el fuerte impulso realizado por los romanos la costa se convirtió en un punto estratégico, donde el comercio fue un factor clave de desarrollo de la economía, la política y la cultura de sus habitantes. Y no nos podemos olvidar de Baetulo y de Barcino, actuales Badalona y Barcelona, a tocar del Maresme, que también fueron ciudades importantes del territorio layetano. El Maresme os ofrece una interesante oferta de patrimonio íbero y romano que puede ser visitada durante todo el año: museos, yacimientos arqueológicos, visitas guiadas... No os la perdáis, ¡seguro que os sorprenderá! 4 IBERO-ROMAN CULTURE IN MARESME Maresme represents an important part of Laietània, territory delimited by the rivers Llobregat to the south and Tordera to the north. This region together with Barcelonès, Vallès Oriental, Vallès Occidental and Baix Llobregat define this area in the Ibero-Roman era. Its capital,Ilturo , was the most important Iberian settlement between the 6th and 1st centuries BC, owing to its strategic location on the seacoast and the ease of communication with its immediate surroundings. Located at the foot of Burriac Mountain in the town of Cabrera de Mar, it visually controlled much of the territory. Other strategic points were the oppida, small walled Iberian villages located on hilltops, such as Cadira del Bisbe in Premià de Dalt, Torre dels Encantats in Arenys de Mar or Turó d’en Boscà in Badalona, as well as the Iberian sanctuary Cova de les Encantades in Cabrera de Mar. With the Romanization of the territory in the 2nd century BC, the construction of communication routes to improve mobility took on importance. Examples include the Via Augusta that connected the coast or the probable Via Romana de Parpers (Roman road) in Argentona, which crossed into Vallès Oriental. Both Romans and Iberians were good farmers; they cultivated cereals, mainly wheat and barley, which were stored in silos. In the Forns Romans de la Fornaca (Roman kilns), in Vilassar de Dalt, dolia were produced that were used for the storage. Winemaking in the territory of Laietània was very important. The Cella Vinaria de Vallmora, in Teià, produced wines that were shipped in amphorae from the port of El Masnou to Roman troops deployed throughout Europe. Laietanian wines, particularly those from Maresme, were prized in Rome and throughout the empire. Similarly, there are vestiges of wine production at Can Ferrerons in Premià de Mar, between the 5th and the 6th centuries AD, and of amphorae at Ca l’Arnau in Cabrera de Mar, earlier. Laietània had Roman villas distributed throughout the Maresme region: Can Sentromà in Tiana, Cal Ros de les Cabres in El Masnou, Rajoleria Robert in Vilassar de Mar, the vil·la dels Caputxins and Torre Llauder in Mataró, or in Pineda de Mar, where there was also a long aqueduct near Can Cua.