El Maresme Històric Llegendes

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

El Maresme Històric Llegendes SUB Hamburg A/687656 El Maresme històric Llegendes RAMON COLL MONTEAGUDO ?ARELL índex Introducció 15 Agraïments 17 1. EL. MÓN ANTIC 19 1.1. L'origen dels nostres pobles 19 La fundació d'Argentona 19 L'origen del nom "Montgat" 20 Els Nou Pins de Tiana 20 Origen del nom de Tiana 21 L'antic poble del Masnou 21 La fundació de Sant Cebrià de Vallalta i de Sant Pol de Mar 21 L'origen d'algunes cases de Teià 22 La gran Vilassa 22 1.2. Les primeres ermites i esglésies 22 Les capelles més antigues del culte cristià 22 Origen del santuari del Corredor de Dosrius 23 1.3. Restes antigues 24 Les pintures prehistòriques 24 La figura ibèrica de plom 24 El toro d'or de puig Castell 24 L'altar ibèric de Pineda 24 Origen del castell de Dosrius 24 El "Promontorim Lunarium" 25 La via romana submergida 25 2. L'ÈPOCA MEDIEVAL 27 2.1. Els visigots La batalla 'de Tordera (510 dC) 27 La història1 de Rials 27 Els primers atacs dels pirates 28 2.2. Els francs 28 La gran batalla 28 El castell de Burriac, lloc d'hostatge per als cavallers dels reis francs 29 L'ermita de Sant Llop, aixecada pels cavallers francs 29 El castell de Palafolls 29 2.3. La dominació àrab 30 La creu del Bei 30 Les cisternes del castell de Burriac 32 Bernat de Riudemeia 32 Els assalts d'Al-Mansur 33 El castell d'Onofre Arnau o de Mata 33 Can Lloreda 3-3 El mercat de Vilassar de Dalt 34 2.4. Els castells 34 Els castells de Burriac i de la Roca 34 Els castells de Burriac i d'Onofre Arnau , 35 La cadira d'or del castell de Burriac 35 La primitiva parròquia de Cabrera de Mar 37 Els tresors del castell de Montpalau 37 Tradicions del castell de Santa Florentina 37 Tradicions del castell de Dosrius 37 La pedra gravada del castell de Malgrat 38 Llegendes del castell de Vilassar 38 2.5. Els cavallers templers 40 Els templers de Calella 40 Els templers del monestir del Corredor 40 La capella de la Mare de Déu de Lorita 40 El santuari de Roca Rossa 40 2.6. Reis, senyors feudals i plebeus 40 L'escut de can Companyó 40 La Casa del Rei 41 La darrera croada 41 El senyor del Montnegre 42 El monestir del Montnegre 43 Là finestra del bon record 43 La Mitra del Bisbe ' 44 L'arbre dels nassos 46 El cavaller Vinardell 47 El Sant Calze 47 Per què hi havia pagesos de remença 47 3. L'ÈPOCA MODERNA 49 3.1. El descobriment d'Amèrica 49 La Mare de Déu del Bon Tornar 49 Cristòfol Colom era de Mataró 49 3.2. La pirateria barbaresca 50 Cal Coix 50 L'assalt dels pirates a Argentona 50 L'enginy de la castlana 50 Un assalt al castell de Burriac 51 Sobre l'origen del nom "Cabrils" 52 La primera ermita de Canet 53 El ball de les almorratxes o morratxes 53 La llegenda del torrent de l'Ase i l'origen del Masnou 54 Ràtzia frustrada 56 Els captius a Moreria 56 Les dues fundacions de Sant Andreu de Llavaneres 57 1 .'esclau 57 Can Cinto de les Claus 58 3.3. La Inquisició 58 La presó de la Inquisició 58 La torre de can Valls 60 La Inquisició a Roca Rossa 60 3.4. Monestirs i esglésies 61 La cartoixa de Montalegre 61 La consagració del temple de Sant Miquel de Mata 61 Els llibertins de Roca Rossa i 62 3.5. La Guerra de Successió 62 El secret del falçoner 62 La burla del Viàtic 64 El forn d'en Sandro 64 3.6. Personatges il·lustres 65 El príncep de Viana a Sant Cebrià de Vallalta 65 La família Fiveller 65 L'emperador Carles V a la casa Cabanyes 65 La font d'en Llull 65 4. L'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA 67 4.1. La Guerra del Francès 67 El sant que no volia ser gavatx 67 La camisa de les festes de l'avi de can Lladó 67 L'assalt dels francesos .- 68 El castell de Montgat 68 El matador de porcs 68 L'assalt a l'ermita de Sant Sebastià 69 La gran tempesta ^ 69 L'escullera de Napoleó 69 El timbaler del Maresme ~ 69 El general Francesc Milans del Bosch (1769-1834) 70 Els soldats de can Comalada 70 La font del Gavatx 70 4.2. Les guerres civils (segles XIX i XX) 71 Els presoners del general Prim 71 L'alzina del carií 71 Els carlins al Molí de Cuquet 71 Els alcaldes segrestats 72 En Quico de la Bóta 73 L'intent de destrucció de l'ermita de Sant Mateu 73 Les campanes de Tordera 73 4.3. Navegants, pescadors i mariners 74 La Cançó del pilot , 74 , 1.a tomba de la Puntaire . 75 L'origen del nom de Cabrera 76 El bergantí "Tellus" 76 El pintor Xiripi : 77 De com va néixer Premià de Mar 77 La Lucia i el Pigat 78 La darrera expedició negrera de Catalunya 79 Com es pescaven els roncadors al Maresme 79 La creu de Montcabrer 79 4.4. Contrabandistes, bandolers i altres malfactors 80 La fabricació de moneda falsa 80 La casa dels contrabandistes 80 "Animes en pena" 81 La mina de can Xeco Monar 81 En Caragravada 82 Ca PEspinalt 83 La pagesa de la Cisa i la creu del Montcabrer 83' L'Espardenyer de Cabrils 83 El robatori de can Passa-l'Aigua v 84 El rei Salarichs 84 El bandoler Pau Gibert 85 Les joies de la Verge 86 El pedrís d'en Soler -. 87 La font de la Rata 88 L'assalt a ca l'Esteve Burgada . 88 El carrer dels Lladres 89 "A Tordera, putes i lladres" 89 Els lladres del camí ral 90 El traginer 91 4.5. L'arribada del tren 91 El túnel i el ferrocarril 91 4.6. La separació dels municipis de dalt i de mar 92 Des d'on es va decidir la separació dels dos Premià 92 El poble de la pinassa 93 4.7. Record del llop 94 Els llops al Maresme 94 Els llops de Calella ,.; 94 El salt del Llop 95 L'Escuallops 95 I 4.8. Masies i cases de camp 95 L'infant emparedat 95 La paret mestra 96 Tresors amagats 96 4.9. Alguns costums i tradicions 97 La font de l'Esquerda 97 La Bandereta .....97 Les ametlles d'Arenys 97 Les aigües d'Argentona 98 La capella de Sant Vicenç de Burriac 99. El pilar de Santa Bàrbara 99 L'aixecament de la parròquia de Sant Pere del Masnou 99 La versió masnovina del "Cant dels ocells" 99 Sant Simó • 100 L'ermita del Sant Crist de Balasc i el compliment d'una promesa •.... 100 L'or de Roca Rossa 101 Can Camps i Roca Rossa •. 101 La creu d'en Manuel 101 L'or de la rectoria d'Hortsavinyà 102 La primera església de Vilassar de Mar 102 4.10. Alguns personatges i llocs pintorescos 102 EnPifio r 102 La Mala Dona 103 El Racó de la Calma 103 La plana de les Bruixes 104 L'alzina de la Feu 104 L'alzina de Burriac 105 En Joan Borra Borra 105 En Miquel de les "Lindas" 106 En Passarius 106 El salt de la Dona 106 El pi d'en Gallifa ' 107 El pi de la Teula '. 107 El pollancre de can Guinard .' 108 El bon Déu de Mataró 108 L'àliga de Mataró 108 El boig de Mataró 109 El tresor de Montgat 109 Sorolls subterranis 109 4.11. ;Motius i malnoms 110 Els repica truges d'Argentona 110 Els vint-i-un lladres de Cabrera 110 A Cabrils, genovesos i peluts 111 L'orgue de Caldes 112 Calella dels alemanys 112 Sobre l'etimologia de Malgrat 113 Els geperuts del Masnou 114 De Caps de Bou a Capgrossos 114 Les Mallorquines 115 D'on ve el nom d'Orrius 115 Altres tradicions sobre la Cadira del Bisbe 116 L'origen del nom "Premià" 116 Altres tradicions sobre els gafarrons de Premià 116 Can Patxoca 117 Sant Pol, quina hora és? 117 La lloba 119 "La Cebriana" 119 Els diversos orígens de Teià ..... 120 Els saltamarges 120 El nom d'Hortsavinyà 121 Els penja-ases 121 5. LLEGENDES NO TRADICIONALS 123 Mercè de la Murtra 123 Leonor i Fàtima: la torre dels Encantats 123 La puntaire Agnès 124 L'Omar, l'Ester i en Martí: els pirates de Premià de Mar 124 6. ADDENDA A "EL MARESME FANTÀSTIC. LLEGENDES" 125 Un cas de bruixes a Argentona 125 Notes ' 127 Bibliografia 129 I Webgrafia 139 .
Recommended publications
  • Calendari 2021 / Grup B
    Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat.
    [Show full text]
  • Campus Malgrat De
    Campus Malgrat de mar Anàlisi del sistema de recollida de residus assimilables a municipals de comerços i d’indústries i avaluació de la implementació d’un sistema de pagament per generació al municipi Gemma Pasqual Aulesa Daniel Diviu Navarro Treball de fi de grau Ciències ambientals Tutors: Anna Petit, Carles M. Gasol i Joan Rieradevall Institut de ciència i tecnologia ambiental ES Consulting ÍNDEX Capítol 1 1. ANTECEDENTS 7 1.1.JERARQUIA DE GESTIÓ DE RESIDUS 7 1.2.ELS RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A CATALUNYA I MALGRAT DE MAR 7 1.1.1. MARC LEGAL SOBRE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS 8 1.2.GESTIÓ ECONÒMICA DELS RESIDUS URBANS: SISTEMES DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 10 1.2.1. TIPOLOGIA DE MODELS GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS I GESTIÓ ECONÒMICA 10 1.2.2. CONCEPTE I SITUACIÓ ACTUAL A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL 11 1.2.3. MODALITATS DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 11 1.3. EXEMPLES DE GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS PORTA A PORTA I PAGAMENT PER GENERACIÓ 15 1.3.1. GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS A 3 CIUTATS EUROPEES 15 1.3.2. MUNICIPIS AMB PAGAMENT PER GENERACIÓ GLOBAL I COMERCIAL 16 1.4. MALGRAT DE MAR 21 1.4.1-CARACTERITZACIÓ MUNICIPI 21 1.4.2. GENERACIÓ I RECOLLIDA DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 25 1.4.3. MODELS DE TAXES DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 29 Capítol 2 2.Justificació 31 Capítol 3 3.OBJECTIUS 32 Capítol 4 4.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Informe De Canet De Mar 2009
    INFORME DE CANET DE MAR 2009 ÍNDICE 1. Presentación .............................................................................................................. 5 2. Actuaciones sobre el Ayuntamiento de Canet de Mar durante el 2009 .......... 7 2.1. Quejas iniciadas durante el 2009 que afectan al Ayuntamiento de Canet de Mar .......................................................................................................8 2.2. Comparación de quejas que ha recibido el Ayuntamiento de Canet de Mar con las que han recibido municipios con poblaciones similares ...8 2.3. Evolución de las quejas sobre el Ayuntamiento de Canet de Mar durante los últimos seis años ...........................................................................8 2.4. Estado de las quejas con el Ayuntamiento de Canet de Mar .......................9 2.5. Plazos de respuesta de expedientes tramitados en 2009 ..............................9 2.6. Estado de tramitación de las quejas tramitadas con el Ayuntamiento de Canet de Mar ..................................................................................................9 3. Actuaciones cuyo promotor reside en Canet de Mar durante el año 2009 ................................................................................................ 11 3.1. Quejas y consultas iniciadas en 2009..............................................................12 3.2. Evolución de las quejas y las consultas en Canet de Mar durante los últimos seis años .........................................................................................12
    [Show full text]
  • Wonderful House with 4 Double Bedrooms for Sale in Argentona, Maresme Spain » Barcelona » Maresme Coast » Argentona » 08310
    REF. MRS17526 €585,000 House / Villa - For sale Wonderful house with 4 double bedrooms for sale in Argentona, Maresme Spain » Barcelona » Maresme Coast » Argentona » 08310 4 2 179m² 898m² Bedrooms Bathrooms Built size Plot size Contact us today for more information or to arrange a viewing +34 935 952 490 [email protected] lucasfox.com Plaça de l’Ajuntament 7, baixos, Alella, Spain REF. MRS17526 €585,000 House / Villa - For sale Wonderful house with 4 double bedrooms for sale in Argentona, Maresme Spain » Barcelona » Maresme Coast » Argentona » 08310 4 2 179m² 898m² Bedrooms Bathrooms Built size Plot size OVERVIEW Family house with playground, pool and barbecue for sale in a very quiet development in Argentona, with great views of the mountains. This charming detached house is located in Argentona, above Font Picant, in a very quiet development with fabulous views of the mountains. The house is on a plot of approximately 900 m², with a pool, a chill-out area with a lucasfox.com/go/mrs17526 barbecue, and an vegetable garden, all with excellent views on the higher part of the plot. On the lower part we have a playground, ideal for children to play in completely Mountain views, Sea views, Garden, Heated swimming pool, Swimming pool, safe surroundings. Terrace, Natural light, Parking, Alarm, Barbecue, Built-in wardrobes, The house is distributed over 2 floors, so it is very comfortable. On the main floor we Chill out area, Double glazing, have the living room, the dining room, a kitchen and the master bedroom with a Equipped Kitchen, Exterior, Fireplace, bathroom and dressing room.
    [Show full text]
  • JULIÀ LLADÓ in MEMORIAM (Argentona 1928 - Cabrils 2013)
    LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES: EL S. XVIII AL MARESME JULIÀ LLADÓ IN MEMORIAM (Argentona 1928 - Cabrils 2013) Rosa Almuzara Directora de l’Arxiu Comarcal del Maresme Julià Lladó. A la reunió preparatòria de la VII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comar- cal del Maresme, que vam celebrar a la seu de l’Arxiu Municipal del Masnou, Julià Lladó va arribar al cap d’una estona de començada. Un retard en ell no era bon presagi, ja que era dels que sempre arribaven abans de l’hora. Fou el dia 30 de gener, poc després del que la cultura popular anomena la set- mana dels barbuts, i que passa per ser la dels dies més freds de l’any. La reunió es va acabar a dos quarts de vuit del vespre, després d’haver estat tota la tarda plovent amb una certa intensitat, de manera que pels carrers hi havia moltes 7 VI TROBADA D’ENTITATS DE RECERCA LOCAL I COMARCAL DEL MARESME fulles caigudes. Però no recordo que fos un vespre especialment fred, sinó que més aviat es respirava molt agradablement, i se sentia l’olor de fulla mullada i les aromes que desprenien els troncs xops dels arbres dels jardins i les eixides, amb una lluna plena que vèiem com ens il·luminava, perquè érem en una zona amb fanals dels que eviten la pol·lució lumínica. Per això, tot i que estàvem al ple de l’hivern, ens vam quedar parlant al mig del carrer amb J. L., acompanyats per Marta Colell, comentant temes de la densa reunió que havíem tingut.
    [Show full text]
  • Excursión Ornitológica a Argentona, Orrius Y La Roca Del Valles (Barcelona)
    EXCURSION 0RNITOI.OGICA A ARGEXTONA, ORRIUS Y LA ROCA DEL VALLES (Provincia de Barcelona) ' ... El día' 22 de enero de 19G1, la Sección Regional Catalana de la S. E. O., celebró su séptima excursión ornitológica colectiva que se desarrolló principalmente por la zona de Argentona, Omus y La Roca del Vallés, o sea localidades de la vertiente N. de la cordillera litoral y del llano del Vallés. La exci~rsiónse efectuó en un confortable autocar, dotado de servicio de amplificadores para poder informar a los asistentes respecto a las observaciones y otros datos de interés. Asistieron en total 22 socios, simpatizantes y familiares, recorriéndose en la jornada unos !M kilómetros. :.: La meteorología fue durante todo el día desfavorable para los excursionistas : .llovizna que degeneró en fi3erte lluvia más o me- nos'continna, etc. Ello no obstante, no decayó ni por un momento el ánimo y el buen humor de todos, efectuándose interesantes ob- servacionesdesafiando a los chubascos. A1 paso por Mataró' se desayunó en el Casino, donde fue ser- vido luego un vino espaiiol gentilmente ofrecido por stt Presidente, sefíor Castellsaguer. n todos los participniites. .4. la obse.mación ornitológica se destini, toda la mañana, hasta primeras horas de la tarde, almorzándose en Granollers y ernpreii. diéndpse la viielta hacia Barcelona a media tarde:. E! iiíniiero total de especies observadas en la jornada fue sola- mente de 37, a causa -naturalmente- de !as Désimas condiciones meteorológicas mencionadas. Los resultados, detallados por biotopos. fneron los siguientes: Las únicas observaciones efectuadas lo fueron en la playa, are- nosa y generalmente muy estrecha, en la zona comprendida entre Masnou y Vilasar de Mar.
    [Show full text]
  • Precario Suburbanismo. Familias De Clase Media En Urbanizaciones De Baja Densidad En Cataluña1
    ARTÍCULOS Revista de Antropología Social ISSN: 1131-558X http://dx.doi.org/10.5209/RASO.56041 Precario suburbanismo. Familias de clase media en urbanizaciones de baja densidad en Cataluña1 Mikel Aramburu2 Recibido: 24 de enero de 2017 / Aceptado: 15 de marzo de 2017 Resumen: En Cataluña, la expansión del urbanismo disperso, conjuntos de casas unifamiliares con jardín separados de los centros urbanos, el equivalente morfológico al suburbio anglosajón, se produjo a partir de los años 70 al margen del planeamiento urbano. En aquel momento estas urbanizaciones albergaban mayoritariamente segundas residencias autoconstruidas por familias de clase obrera, pero a partir de los años 90 se fueron convirtiendo en vivienda habitual de familias de clase media, las cuales han heredado gran parte de la precariedad urbanística constitutiva de estas zonas. A pesar de su peculiar precariedad, el suburbanismo catalán ha sido un territorio muy poco transitado por las ciencias sociales, especialmente desde una perspectiva socio-antropológica. A través de un estudio de caso etnográfico, este artículo analiza el proceso de suburbanización de familias que se han trasladado recientemente a una de estas zonas, al tiempo que discute críticamente aspectos como la homogeneidad social y las tendencias antiurbanas que suelen atribuirse en la literatura a este tipo de configuraciones residenciales. Palabras clave: urbanización dispersa; precariedad urbanística; antiurbanismo; homogeneidad social; clase media. [en] Precarious suburbanism. Middle Class families in suburban Catalonia Abstract: In Catalonia, urban sprawl and the creation of residential areas of single-family houses separated from the inner city, the morphologically equivalent of the Anglo-Saxon suburb, has remained largely unexplored by the social sciences, especially from a socio-anthropological perspective.
    [Show full text]
  • Desplegable-Mural Montnegre-Corredor Oct 2010 Encaixat Pagina.FH11
    a Sant Feliu a Montseny de Guixols GI-553 a Girona GR 5 Breda Hostalric BV-5119 AP-7 GI-552 BV-5114 Gualba Mosqueroles ra Fogars de la Selva rde (Fogars de Montclús) C-35 To BV-5115 Viabrea la BV-5301 GI-512 Campins Turó de Pantà de Sant Corneli ó N-II Vallforners i 185 m Santa Margarida m GR 5 La Batllòria a R BV-5116 e GR 83 d BV-5122 ra Montgròs BV-5114 Gualba de Baix ie Sant Ponç Sant Esteve de AP-7 R 391 m Sant Pere Palautordera Ramió s o s o BV-5121 r Santa Maria i u de Palautordera F Monestir de Roca-rossa Tordera Sant Celoni C-35 Cal Batlle e Cànoves AR d la Tordera BP-5107 Fuirosos a GR 92 r e GI-600 i a la Garriga R Sant Pere Font de Bocs de Vilamajor a a Blanes BV-5301 ny lma e Val Can Riera Can Riera de Fuirosos d BP-5107 SL C-79 ra de Vilardell Rie Sant Andreu Castell de Palafolls BV-5151 Sant Llop Pou de glaç Sant Martí del Montnegre Puig Sant Miquel B-682 Sant Antoni GR 5 BV-5112 d'Hortsavinyà de Vallmanya de Vilamajor Montllorer 675 m Mare de Déu Santa Maria GIP-6837 Can Valls de l'Erola LES 558 m Can Preses SL C-78 RAL PR C-146 AR I C-61 Can Terrades M EL MONTNEGRE Can Pica DE N-II Palafolls SL C-73 RA Olzinelles ER GIP-6831 l'Esplai Hortsavinyà Ruta BTT S C-35 BV-6002 BP-5107 Turó Can Sant Genís Gros Portell GR 92 Coll de Basses Santa Maria de Palafolls Ca l'Agustí 766 m de Montnegre B-682 Vilalba Turó d'en Vives a Blanes Can Castellar 766 m SL C-103 Turó de BV-5171 Sant Lluís Sasserra Santa Eulàlia de Tapioles n'Alomar Turó de Els Senglars d r Veïnat de Pocafarina Font de la Grimola Can Pallofa Can Marquès e Montnegre
    [Show full text]
  • FULLS 95.Pmd
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert ESTUDISESTUDIS Coincidint amb la commemoració del mil·lenari del primer document que esmenta la parròquia de Santa Maria, Oriol Quadrada incideix en la interpretació de la denominació Civitas Fracta, amb la qual va ésser anomenada la parròquia de Santa Maria durant un temps. MÉS SOBRE LA CIVITAS FRACTA D’ALARONA El mil·lenari del primer document sobre la de Argentona, usque in terminio de Torrente Malo parròquia de Santa Maria és una nova oportunitat et de terminio de Duos rios usque in ipsa mare...»2 per aprofundir en el significat de la denominació Civitas Fracta. El nou terme de Mata queda ubicat entre els termes, ja anteriors, de Dosrius, de Torrentbò Cal fer un recorregut pels documents d’abans (Torrente Malo) i d’Argentona, i es superposa a la i de després de l’any 1008. part central de l’antic terme d’Alarona. El document més antic és de l’any 949, en temps Amb aquest document oficial comtal es dóna dels comtes de Barcelona Borrell i Mir, que és una per acabat, per part de l’autoritat civil, el reconei- compravenda d’una peça de terra, «ipsa terra in xement de l’existència del territori o terme de l’antiga comitatu Barchinonense, in Maritima, in terminio de Alarona, l’Iluro dels romans i l’Ilturo dels laietans. Alarona, in villa Valedex». O sigui, una peça de terra dins la vil·la de Valldeix, que era dins del terme, més Estem als començaments de la divisió i de la gran, d’Alarona.
    [Show full text]
  • Valorisation of Hanging Tomatoes in Spain
    Preparatory action on EU plant and animal genetic resources Valorisation of hanging tomatoes in Spain Overview The hanging tomato is a very well-known type of tomato and is widespread in different regions of Spain, from the Mediterranean East, to inland areas, such as Cáceres, and Atlantic areas like Galicia. Beyond these visible characteristics, another common connection shared by hanging tomatoes is their selection by peasant communities with the common aim (convergent selection) of enjoying tomatoes during the winter months. The hanging tomato is a type of tomato that, when cultivated in strict non-irrigated systems or with low irrigation provisions, is characterised by the fact that, once harvested and stored in certain conditions, it can be conserved for approximately 6 months (sometimes even 9 months) (cf. Figures 1 and 2). This means that if the tomato is harvested in July and August, the fruit can be preserved until at least February of the following year. In fact, traditionally, fruits that have a lower capacity for conservation are consumed fresh, whereas those that keep for longer are used for seeds to plant the next crop season. This type of tomato has a widespread and stable commercialisation, primarily in Catalonia. However, there are other areas, such as Mallorca or Menorca, where it is also highly valued by consumers. It was traditionally destined for consumption out of season, both fresh and when conserved. It even formed part of specific recipes such as romesco sauce. However, the appearance on the market of winter productions grown in greenhouses in regions of Southern Spain, as well as from other warmer countries, has relegated hanging tomatoes to the main geographical areas where the typical ‘pan con tomate’ [‘bread with tomato’] is consumed (cf.
    [Show full text]
  • 3Ti 6 T3 ACUIFERO DEL MARESME
    •� Instituto Tecnológico GeoMinero de España A C �J/PERO BEL. MARESME CALIDAD QUIMICA Y PIEZOMETRIA EVOLUCION CRONOESPACIAL ( 1978-1992) ............. �tirsr� r -; 3ti 6 t3 ACUIFERO DEL MARESME. CALIDAD QUIMICA Y PIEZOMETRIA ANALISIS CRONOESPACIAL COLECCION: INFORMES AGUAS SUBTERRANEAS Y GEOTECNIA ESTA PUBLICACIÓN HA SIDO ELABORADA POR EL INSTITUTO TECNOLOGICO GEOMINERO DE ESPAÑA BAJO LA DIRECCION DE D.JOSE MANUEL MURI LLO DIAZ CON LA COLABORACIÓN DE LA EMPRESA COMPAÑÍA GENERAL DE SONDEOS (CGS). EL EQUIPO TÉCNICO QUE HA INTERVENIDO EN SU REDACCION ES EL SIGUIENTE : JOSE MANUEL MURILLO DIAZ PEDRO LUIS ALFONSO BERMEJO MARC MARTINEZ PARRA JOSEP TORRENS PLA JUAN ANTONIO LOPEZ GETA MADRID, SEPTIEMBRE 1993 AGRADECIMIENTOS El Instituto Tecnológico GeoMinero de España desea expresar su gratitud al Departamento de Ingeniería del Terreno y Cartográfica de la E.T.S. de Ingenieros de Caminos de la Universidad Politécnica de Cataluña, y muy especialmente a su profesor Jordi Guimerá, por las facilidades ofrecidas para incorporar a la presente publicación un pequeño resumen de las investigaciones efectuadas sobre contaminación de acuíferos por actividades agrícolas intensivas. Asimismo, también quiere agradecer a D. Josep Corominas i Blanch técnico del Servicio Geológi- co de Cataluña su desinteresada participación en la redacción del capitulo titulado 'Estratificación de la calidad del agua en la plataforma costera de Mataró. Impacto de las actividades agrícolas". Una leyenda reciente dice así: que en los primeros años de este siglo e/ diablo anebaáó un buen día a un financiero barcelonés de su despacho y lo llevó en volandas al promontorio de Montjuk; como e/ día ere claro desde allí veía todo Barcelona, del puerto a la siena de Colkarola y del Prat al Besos; el humo de las fábricas formaba una cortina de tul que movía la brisa: a través de esta cortina podían entreverse los campos del Maresme, de color esmeralda, las playas doradas y el mar azul y manso, punteado por las barcas de pesca.
    [Show full text]