Catàleg Muntanyes De La Costa Daurada

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Catàleg Muntanyes De La Costa Daurada MONTAÑAS DE LA COSTA DAURADA, donde empieza tu camino mountaINS OF THE COSTA DAURADA, where your path begins MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA on comença el teu camí CA CA · ES · EN SUMARI SUMARIO SUMMARY 04 LA COSTA DAURADA TAMBÉ ES MUNTANYA· LA Costa Daurada tambIÉN ES montaÑA · THE Costa Daurada HAS mountaINS too 06 UN ParatGE PRIVILEGIat · UN PARAJE PRIVILEGIADO · A WONDERFUL landscaPE 08 Natura EN estat PUR · NaturaleZA EN estado PURO · PURE nature 12 UN LLEGAT PATRIMONIAL INIGUALABLE · UN LEGADO PatrIMONIAL INIGualable · AN IncomPARABLE HERItaGE 16 Cultura I GastronomIA arrelades A la terra · Cultura Y GastronomÍA arraIGadas en la TIerra Culture AND CUISINE rooted IN THE LAND 18 GUIA DE FESTES POPULARS · GUÍA DE FIESTAS POPULARES · GUIDE TO POPULAR FESTIVALS 20 CAMINS DEL BAIX CAMP: ON comenÇA EL TEU camÍ · CAMINOS DEL BAIX CAMP: DONDE comIENZA TU camINO · PatHS OF EL BAIX CAMP: WHERE your PatH BEGINS 22 EXPLIcacIÓ DE LES RUTES · EXPLIcacIÓN DE LAS rutas · DetaILS OF THE ROUTES 34 ALLOTJAMENTS · AloJAMIentos · AccommodatION 36 RESTAURANTS · Restaurantes · Restaurants 38 EMPRESES D’ACTIVITATS · EMPRESAS DE actIVIdades · ACTIVITY COMPANIES 41 PUNTS D’INFORMACIÓ · Puntos DE INFormacIÓN · INFORMATION POINTS 41 CENTRES D’INTERPRETACIÓ · CENTROS DE INTERPRETACIÓN · INTERPRETATION CENTRES La Costa Daurada és mar, i també mun- La Costa Daurada es mar y también tanya. Sabeu que a pocs quilòmetres montaña. ¿Sabéis que a pocos kiló- de platges com les de Cambrils, Salou metros de playas como las de Cam- o Miami Platja hi brollen fonts d’aigua brils, Salou o Miami Platja brotan fresca situades a gairebé mil metres fuentes de agua fresca situadas a casi d’alçada? Que mitja hora escassa per mil metros de altura? ¿Y que media carretera permet passar de la bullícia hora escasa por carretera permite pa- del litoral a la calma dels petits pobles sar del bullicio del litoral a la calma de de muntanya? O que en un mateix dia los pequeños pueblos de montaña? es pot practicar windsurf al mar, BTT ¿O que en un mismo día se puede enmig de boscos frondosos i escalada practicar windsurf en el mar, BTT me- als cingles més imponents? dio de bosques frondosos y escalada en los riscos más imponentes? MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA ÉS UNA DESTI- LAS Montañas DE LA Costa NACIÓ IDÒNIA PER A LES Daurada SON UN destINO FAMÍLIES GRÀCIES A LA SEVA IDÓNEO para LAS FAMILIAS ÀMPLIA GAMMA D’ACTIVITATS gracIAS A SU AMPLIA GAMA I ALLOTJAMENTS DE actIVIdades Y aloja- MIentos La zona de muntanya de la Costa Daurada ofereix nombrosos atrac- La zona de montaña de la Costa Dau- tius per al turisme familiar, d’aventu- rada ofrece numerosos atractivos para ra, cultural o gastronòmic. Es tracta el turismo familiar, de aventura, cultu- d’una oferta cada cop més coneguda, ral o gastronómico. Se trata de una atès el seu innegable interès i la gran oferta cada vez más conocida, dado proximitat als principals nuclis turís- su innegable interés y la gran proxi- tics costaners. Aquest recurs interior midad a los principales núcleos turís- esdevé un complement adient per al ticos costeros. Este recurso interior se visitant d’aquesta zona del litoral ca- convierte en un buen complemento talà i també una destinació turística para el visitante de esta zona del lito- en si mateixa, amb rutes de senderis- ral catalán y también un destino turís- me, bicicleta de muntanya i touring, tico en sí mismo, con rutas de sende- paratges d’una bellesa incomparable, rismo, bicicleta de montaña y touring, gastronomia tradicional, festes ances- parajes de una belleza incomparable, trals, ermites, esglésies, miradors ex- gastronomía tradicional, fiestas an- cepcionals, restaurants i allotjaments cestrales, ermitas, iglesias, miradores amb encís… excepcionales, restaurantes y aloja- mientos con encanto... 4 The Costa Daurada means sea, but also mountains. Did you know that a few kilometres from beaches like the ones at Cambrils, Salou and Miami Platja, springs of fresh water bubble from the ground at an altitude of more than a thousand metres? That just half an hour away by road you can move from the busy coast to the peace of lit- tle hill villages? Or that you can wind- surf on the sea, go mountain biking in leafy forests and then climb the most impressive cliffs, all in the same day? THE mountaINS OF THE Costa Daurada ARE AN IDEAL FAMIly destInatION THANKS to THEIR WIDE RANGE OF actIVITIES AND accommodatION The mountain area of the Costa Dau- rada offers many family, adventure, cultural and culinary tourism attrac- tions. It is a range of attractions that is becoming better known due to its LA COSTA DAURADA undeniable interest and the fact that it is very close to the main coastal tour- TAMBÉ ÉS MUNTANYA ism centres. This inland resource is be- coming an ideal additional attraction for visitors to this area of the Catalan coast, as well as being a tourist des- LA Costa Daurada tination in its own right, with walking, tambIÉN ES montaÑA mountain biking and touring routes; incomparably beautiful landscapes; traditional cuisine; ancestral festivals; THE Costa Daurada hilltop chapels; churches; exceptional HAS mountaINS too viewpoints; restaurants and accom- modation with charm. 5 UN PARATGE MAR MEDITERRÀNIA PRIVILEGIAT UN PARAJE PRIVILEGIADO A WONDERFUL landscaPE 6 Els municipis de les Muntanyes de la Los municipios de las Montañas de la The municipalities of the Mountains Costa Daurada conformen un territori Costa Daurada conforman un territo- of the Costa Daurada form a land with de paratges boscosos i agrícoles força rio de parajes boscosos y agrícolas diverse wooded and agricultural land- diversos però amb un denominador bastante variados pero con un deno- scapes and one common denomina- comú: el seu encís rural i mediterrani. minador común: su encanto rural y tor: their rural, Mediterranean charm. Les Muntanyes de la Costa Daurada mediterráneo. The Mountains of the Costa Daurada se situen a la part interior del Baix Las Montañas de la Costa Daurada are in the inland part of El Baix Camp, Camp, una zona muntanyosa que en- se sitúan en la parte interior del Baix a mountainous area with a string of cadena un seguit de serralades impo- Camp, una zona montañosa que en- imposing ranges (Llaberia, Argentera nents (Llaberia, l’Argentera i Prades) cadena una serie de cordilleras impo- and Prades) embracing the coast from que abracen el litoral d’oest a est. nentes (Llaberia, L’Argentera y Prades) west to east. que abarcan el litoral de oeste a este. LES MUNTANYES DE LA COSTA THE mountaINS OF THE DAURADA SÓN UN INDRET LAS Montañas DE LA Costa Costa Daurada ARE AN IDEAL PER AL TURISME ACTIU: Daurada SON UN lugar IDEAL place FOR actIVE SENDERISME, ESCALADA, BTT, IDEAL para EL TURISMO tourISM: WALKING, TOURING, HÍPICA, I MOLTES actIvo: SENDERISMO, CLIMBING, mountaIN BIK- ALTRES ACTIVITATS US HI escalada, BTT, tourING, ING, tourING, RIDING AND ESPEREN! HÍPIca Y MUCHAS otras MANY otHER actIVITIES actIVIdades TE ESPERAN. AWAIT you! A tocar de les muntanyes trobem re- cursos turístics tan importants com Junto a las montañas encontramos Very near the mountains are important PortAventura, entre Salou i Vila- seca; recursos turísticos tan importantes tourist resources such as PortAven- el Gaudí Centre i la ruta modernista como PortAventura, entre Salou y Vila- tura, between Salou and Vila-seca; the de Reus, ciutat amb un comerç̧ molt seca; el Gaudí Centre y la ruta moder- Gaudí Centre and Modernista route actiu; la Tarragona romana, declarada nista de Reus, ciudad con un comercio in Reus, a city with a busy shopping Patrimoni de la Humanitat, o la ruta muy activo; la Tarragona romana, de- centre; Roman Tarragona, declared a dels monestirs del Cister (Poblet, San- clarada Patrimonio de la Humanidad, World Heritage Site, and the Cister- tes Creus i Vallbona de les Monges). o la ruta de los monasterios del Cister cian monastery route (Poblet, Santes Com a recursos limítrofs d’interès (Poblet, Santes Creus y Vallbona de Creus and Vallbona de les Monges). també́ destaquen el conjunt medieval les Monges). Como recursos limítro- Outstanding resources on the edge of de Montblanc, els vins i cellers del Pri- fes de interés también destacan el the area include the medieval site of orat, o el Parc Natural de la Serra del conjunto medieval de Montblanc, los Montblanc, the wines and wineries of Montsant. vinos y bodegas del Priorat, o el Par- El Priorat and the Serra del Montsant que Natural de la sierra del Montsant. Natural Park. 7 NATURA EN ESTAT PUR NaturaleZA EN estado PURO PURE nature 8 La natura és la gran protagonista de La naturaleza es la gran protagonista Nature is the most important feature les Muntanyes de la Costa Daurada. de las Montañas de la Costa Daurada. of the Mountains of the Costa Dau- Les serres de Llaberia, de Pradell- Las sierras de Llaberia, de Pradell- rada. The Llaberia, Pradell-l’Argentera l’Argentera i de Prades combinen L’Argentera y de Prades combinan and Prades ranges combine very dif- paisatges ben diferents, amb una rica paisajes muy diferentes, con una rica ferent landscapes with rich Mediter- vegetació́ meditarà̀nia de la qual des- vegetación mediterránea de la que ranean vegetation featuring the pine, taquen el pi, l’alzina i la garriga, així destacan el pino, la encina y el mon- the holm oak and the kermes oak, as com conreus d’avellaner, d’olivera i te bajo, así como cultivos de avellano, well as hazelnut, olive and some vine també́ alguns de vinya. Els pobles de de olivo y también algunos de vid. Los crops. The villages of the area, with la zona, amb els seus masos i ermites, pueblos de la zona, con sus caseríos their farmhouses and hilltop chapels, hi apareixen perfectament integrats, y ermitas, aparecen perfectamente are perfectly integrated and are ideal i són punts idonis d’arribada i sortida integrados, y son puntos idóneos de arrival and departure points for excur- d’excursions a peu, amb cotxe o amb llegada y salida de excursiones a pie, sions on foot, by car or on mountain BTT.
Recommended publications
  • Alforja: Núcleo Fundador
    1. Dennis Simó arte 26 23/2/07, 12:11 PM CAPÍTULO II EL APELLIDO SIMÓ EN ESPAÑA Alforja: núcleo fundador Los Simó catalanes tuvieron sus principales casas solares en Reus, Tarragona, Barcelona, Vich y Alforja. Hoy día, la villa de Alforja, situada entre montañas, tiene 1200 habitantes. En esas montañas, localizadas cerca de la ciudad de Reus y también de Tarragona, en la provincia del mismo nombre, en Cataluña, España, se han encontrado restos de utensilios usados por el hombre prehistórico, tanto pertenecientes a la edad de piedra como a la época de los metales. La etimología de Alforja significa “mirada, perspectiva”. Alforja es una villa medieval situada a 347 metros de altura, cuya repoblación se inició en el año de 1153, gracias a una donación del conde Ramón Berenguer IV, Príncipe de Aragón, hijo de Jaime II, a Ramón de Ganagod. La villa llegó a alcanzar los 800 habitantes antes de 1348, pero la peste negra de ese año y los rebrotes epidémicos que se sucedieron de manera cíclica durante la segunda mitad del siglo XIV, provocaron el dramático decre- cimiento de la población en más de un 40 %. Otra epidemia de peste negra en 1410 vino a constituir una pérdida aún más conside- rable de la población, alrededor de un 70 %, y se extendió a toda Cataluña. La primera reactivación demográfica de Alforja ocurre durante los siglos XV y XVI. En 1515 esa localidad tenía un total de 88 habitantes, incluyendo dos eclesiásticos y un militar. Los apellidos que aparecen en un censo de la época son los siguientes: Alen, Altés, Amposta, Ardevall, Arnau, Aymemir, Bellundes, Besora, Blanxes, Cavall, Casals, Castelló, Cerda, Citjar, Erbali, Ferrater, Figueres, Font, Forner, Funt, Franch, Gasó, Gacull, Macot, Martorell, Martre, Mas, Miguel, Mos, Morell, Munter, Pedrol, Peyrol, Pons, Puig, Rahull, Roig, Rufat, Sabater, Sans, Santgenís, Sarrá, Stemell, Tost, Vilar, Voltes.
    [Show full text]
  • Actos Inscritos
    BOLETÍN OFICIAL DEL REGISTRO MERCANTIL Núm. 109 Viernes 12 de junio de 2009 Pág. 30687 SECCIÓN PRIMERA Empresarios Actos inscritos TARRAGONA 265359 - RESINEX SPAIN SOCIEDAD LIMITADA. Nombramientos. Apo.Manc.: GAYO SANCHEZ MANUEL;GOMIS PONS MARIA ESTHER;TARRES ALTIMIRA VALENTI. Datos registrales. T 2405 , F 223, S 8, H T 38340, I/A 9 (25.05.09). 265360 - TECNICAS ELECTRICAS Y METALICAS 2006 SOCIEDAD LIMITADA. Cambio de objeto social. LA URBANIZACION, PROMOCION, PARCELACION Y COMPRAVENTA DE TODO TIPO DE CONSTRUCCIONES Y EJECUCIONES DE OBRAS. Datos registrales. T 2233 , F 4, S 8, H T 34607, I/A 4 ( 1.06.09). 265361 - SERCAPITAL INVERSIONES SOCIEDAD LIMITADA. Ceses/Dimisiones. Adm. Unico: FRANQUET SUGRAÑES MARIA TERESA. Nombramientos. Adm. Solid.: FRANQUET SUGRAÑES MARIA TERESA;PALLEJA MONNE JOSEP. Ampliación de capital. Capital: 26.994,00 Euros. Resultante Suscrito: 30.000,00 Euros. Modificaciones estatutarias. Cambio del Organo de Administración: Administrador único a Administradores solidarios. Cambio de domicilio social. PLAZA LLIBERTAT 10 3 (REUS). Datos registrales. T 2249 , F 145, S 8, H T 34971, I/A 2 ( 2.06.09). 265362 - HOSPEDES SOCIEDAD LIMITADA. Ceses/Dimisiones. Adm. Unico: ECHEZARRETA BEDIA JOSE ANTONIO. Nombramientos. Adm. Solid.: ECHEZARRETA GONZALEZ ARITZ;ECHEZARRETA BEDIA JOSE ANTONIO. Ampliación de capital. Capital: 25.452,00 Euros. Resultante Suscrito: 28.462,00 Euros. Modificaciones estatutarias. Cambio del Organo de Administración: Administrador único a Administradores solidarios. Cambio de domicilio social. C/ LA COMA S/N (COLLDEJOU). Datos registrales. T 2456 , F 74, S 8, H T 39485, I/A 3 ( 2.06.09). 265363 - TRAVIMA SOCIEDAD ANONIMA. Revocaciones. Apo.Manc.: GRAU ALCALDE ISABEL.
    [Show full text]
  • Provincia De TARRAGON A
    Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola.
    [Show full text]
  • Muntanyes Prades
    T-230 T-233 Vallverd TV-2333 Fulleda C-14 TV-2336 T-232 TV-2338 Sarral CONCA Blancafort a Lleida DE BARBERA C-241d Vinaixa TV-2337 AP-2 Tarres TV-2336 Pira N-240 TP-2311 TURISMO FAMILIAR MONTANÑAS DE PRADES L Albi Barbera de la C. Sortida 8 AP-2 T-242 T-231 FAMILY TOURISM IN THE PRADES MOUNTAINS N-240 TOURISME FAMILIAL MONTAGNES DE PRADES Vimbodíi Milmanda L’Espluga C-14 Cabra del Camp TV-7002 Mare de Deu de Francolíi TV-7001 a Barcelona dels Torrents N-240 T-700 Sortida 9 TV-7007 Riu Francoli AP-2 AP-2 El Vilosell Riudabella GARRIGUES Vallclara Riu Milans Les Masies La Santissima Trinitat La Pobla TV-7004a Reial Monestir de Santa Figuerola C. Montblanc TP-2311 de Cervoles TV-7003 Maria de Poblet TV-2001 Mirador de la Pena T-700 Punta Curull El Pla de Sta. Maria Roca de l Abella N-240 Serra de la Llena T-700 Rojalons Serra de Miramar Font de la Martina Font de la Teula Castellfollit TV-7004 TV-7005 TV-7042 Paratge Natural Lilla El Titllar C-14 Vilanova de Prades de Poblet Rojals C-242 Els Cogullons Mare de Deu Vilaverd Fontscaldes del Montgoi C-37 Mola dels Ulldemolins Tossal de la La Bartra Quatre Termes T-700 Baltassana C-242 Prades El Pinetell C-240z T-713 T-701 Farena La Riba Masmolets TV-7041 Albarca T-704 La Cadeneta TV-7044 Picamoixons ALT CAMP Capafonts Mont-ral N-240 T-702 PRIORAT La Febro C-14 Margalef TV-7041 TV-7091 Riu El Bosquet TV-7421 TV-7045b Francoli TV-7021 T-3225 La Morera M.
    [Show full text]
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • 11.JTD 11De12.Pdf
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • 99. RECULL DE PREMSA. Parc Natural De Les Muntanyes De Prades
    RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - tarragona - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017. Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • Calendari Per Punts
    Jornada 01 Rasquera 23 de Març Jornada 02 Reus 30 de Març Jornada 03 Benissanet 06 d'Abril Jornada 04 Vilanova 26 d'Abril Rasquera 15 L'Hospitalet 19 L'Hospitalet 18 Xerta 20 Reus 10 L'Hospitalet 18 L'Hospitalet 18 Pratdip 11 Reus 12 Mont-roig 13 Pratdip 9 Alforja 13 Benissanet 13 Rasquera 16 Masboquera 13 Xerta 18 Benissanet 9 Salomó 15 Masboquera 11 Pinell 14 Vilanova 13 Mont-roig 14 Miami 15 Alforja 15 Vilanova 13 La Fatarella 13 Miami 14 Vandellòs 15 Corbera 14 Salomó 13 Montbrió 16 Pinell 12 Corbera 21 Colldejou 11 Montbrió 17 Horta 9 Bot 13 La Fatarella 12 Colldejou 17 Vandellòs 9 Bot 14 Montbrió 14 Colldejou 12 Bot 13 Horta 16 Colldejou 13 La Fatarella 2 Horta 11 Horta 17 Miami 11 La Fatarella 14 Corbera 14 Vandellòs 13 Montbrió 14 Salomó 17 Bot 13 Vandellòs 15 Masboquera 17 Salomó 15 Vilanova 13 Pinell 16 Miami 11 Mont-roig 8 Corbera 15 Pinell 15 Pratdip 10 Mont-roig 7 Benissanet 11 Alforja 9 Masboquera 13 Rasquera 16 Vilanova 12 Alforja 15 Xerta 15 Rasquera 13 Reus 12 Xerta 15 Pratdip 4 Reus 14 Benissanet 8 Jornada 05 Corbera 27 d'Abril Jornada 06 Bot 11 de Maig Jornada 07 Horta 25 de Maig Jornada 08 Vandellòs 1 de Juny Benissanet 17 L'Hospitalet 14 L'Hospitalet 18 Masboquera 14 Vilanova 10 L'Hospitalet 16 L'Hospitalet 18 Miami 12 Vilanova 13 Reus 18 Miami 13 Pratdip 10 Corbera 19 Benissanet 17 Montbrió 17 Masboquera 15 Corbera 17 Rasquera 16 Montbrió 12 Xerta 11 Bot 15 Reus 18 Colldejou 9 Pratdip 11 Bot 13 Mont-roig 10 Colldejou 9 Alforja 14 Horta 16 Rasquera 19 La Fatarella 15 Xerta 13 Horta 18 Salomó 14 La Fatarella 16 Pinell
    [Show full text]
  • (Baix Camp) Pla D'ordenació Urbanística Municipal
    AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP) PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L’ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE TARRAGONA DE DATA 30/11/2006) VOLUM I DIAGNOSI URBANÍSTICA. PRIMERA PART: ANÀLISI DEL PLANEJAMENT. VOLUM II DIAGNOSI URBANÍSTICA. SEGONA PART: ALTRES REFLEXIONS SECTORIALS I CRITERIS GENERALS. VOLUM III ANNEX INFORMATIU: ELS EQUIPAMENTS. LA CARTA ARQUEOLÒGICA I LES FITXES DE L’INVENTARI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. VOLUM IV MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. VOLUM V MEMÒRIA SOCIAL. VOLUM VI AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. VOLUM VII NORMATIVA URBANÍSTICA I ORDENANCES D'EDIFICACIÓ. VOLUM VIII ANNEX NORMATIU I. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT. VOLUM IX CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS I DE MASIES EN SÒL NO URBANITZABLE. VOLUM X CONVENIS URBANÍSTICS RELACIONATS AMB EL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. VOLUM XI ANNEX JUSTIFICATIU DE ZONES INUNDABLES CONTIGÜES A RIERES AFECTADES A SÒL URBÀ O URBANIZABLE. VOLUM XII INFORME DE LES AL·LEGACIONS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 1. INFORME MEDIAMBIENTAL. EQUIP REDACTOR: Estanislau Roca – Dr. Arquitecte, director de l’equip. Tere Moreno i Lorena Perona - Arquitectes, Anna Saballs - Advocada, Jordi Flos – Dr. en Biologia, Ramon Arandes - Enginyer CCP, Joan López – Geògraf - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Joan Mª Mussons- Economista - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Francesc López Palomeque – Dr. en Geografia i Història. Col·laboradors: Ana Silvestre- Arquitecta, J.M. Aymamí - Enginyer CCP, J.A. Màrmol – Enginyer Industrial, AdHoc, Sostenibilitat Ambiental Serveis Tècnics Municipals AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 2 CAPÍTOL I.
    [Show full text]
  • Costa Daurada Costa Daurada (Nou Format) GB 21/11/12 17:32 Página 1
    Coberta 20/11/12 14:28 Página 1 Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Enterprise and Labour Catalonia Costa Daurada Costa Daurada (nou format) GB 21/11/12 17:32 Página 1 Catalonia Costa Daurada Costa Daurada (nou format) GB 21/11/12 17:32 Página 2 Alt Camp Baix Camp Baix Penedès Costa Daurada (nou format) GB 21/11/12 17:32 Página 3 Conca de Barberà Priorat Tarragonès Costa Daurada (nou format) GB 21/11/12 17:32 Página 4 Costa Daurada, the Aroma of the Mediterranean Bathed by the Mediterranean Sea, these lands are dressed with a sauce made from almonds). All named after the fine golden sand of their beaches. washed down with red wines from the Priorat, A coastline that stretches from the seaside towns Conca de Barberà, Tarragona and Montsant of L’Hospitalet de l’Infant to Cunit – to the south regions, or the more refined white wines from the and to the north of Tarragona – and a hinterland Penedès region. that rises towards the Prades Mountains. Tarragona, the capital city of these lands, was a If you enjoy the sea and like nature activities, here very important centre in the Middle Ages, though you will find not only long beaches but also sheer the city particularly stands out for its Roman past. cliffs that drop to the sea, from which many routes Some of the 2,000-year-old Roman ruins have and paths climb. You will be able to wander been preserved, and the Archaeological Ensemble through the coastal mountains, explore the Serra of Tarraco has been designated a World Heritage del Montsant mountain range and the Prades Site by UNESCO.
    [Show full text]
  • El Despoblament De Les Muntanyes De Prades I L'atracció D'alcover (1924)*
    2016 podall 141 El despoblament de les Muntanyes de Prades i l’atracció d’Alcover (1924)* En base al padró d’habitants d’Alcover de l’any 1924 s’analitzen els emigrants de les Muntanyes M de Prades que hi habiten, en total 189, sobretot procedents de Mont-ral, l’Albiol i Rojals. U S Es comenta la cronologia d’arribada, la distribució socio-professional i l’origen geogràfic E dels cònjugues. R N E En base al padrón de habitantes de Alcover de 1924 se analizan los emigrantes de las Muntanyes de Prades que habitan en esta villa, en total 189, sobre todo procedentes M de Mont-ral, Albiol y Rojals. Se comenta la cronología de llegada, la distribución U S socioprofesional y el origen geográfico de los cónyuges. E R T C Analyzing the population census of Alcover in 1924, we can know all the A migrants in Prades mountains that live in, 189, especially from Mont-ral, Albiol R and Rojals. This study says also the socio-professional distribution and T S geographic origin of spouses about the migrants. B A Paraules clau: Alcover, Muntanyes de Prades, despoblament, migracions interiors Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·laborador habitual de revistes de centres d’estudis de la Conca de Barberà, Camp de Tarragona i Terres de Girona. S’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani 142 podall 2016 El despoblament de les Muntanyes de Prades i l’atracció d’Alcover (1924)* Josep M. Grau i Pujol *[email protected] El 1987 Ignasi Planas de Martí dibuixava un mapa de les interelacions dels municipis de les Muntanyes de Prades amb els del peu de la plana del Camp i la Conca, així, Rojals el situa sota la dependència de Montblanc (agregat el 1940), Vallclara de Vimbodí, la Mussara de Vilaplana (agregat el 1961), Siurana de Cornudella (agregat el 1942), Mont-ral d’Alcover, l’Albiol de la Selva del Camp, Arbolí d’Alforja, Vilanova, la Febró i Capafonts de Prades.
    [Show full text]