Deja Que Cante El Gallo És Un Material Adreçat Als Professors I Professores De Secundària
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Deja que cante el gallo és un material adreçat als professors i professores de secundària. Consta d'un CD amb cançons reivindicatives, la majoria relacionades amb làmbit rural, i d'un llibre de relats pagesos. Són 9 relats i 15 cançons de prestigiosos i coneguts autors i autores, que descriuen la lluita per sobreviure d'algunes de les poblacions rurals més pobres del planeta, un passeig musical i poètic que us portarà, en companyia dels vostres alumnes, a posar-vos a la pell dels homes i de les dones que inspiraren aquestes peces. El concepte de sobirania alimentària, el dret a la terra, el dret a l'alimentació, l'emigració forçada, la corrupció política i les condicions feudals sobre la propietat que encara perduren a molts països, el paper d'altaveu de la cançó protesta en la lluita dels pagesos i de les pageses, el paper dels cantautors en la història... Aquests i altres temes, presents als relats i a les cançons, seran l'objecte d'investigació dels alumnes a partir de qüestions proposades a les fitxes de treball i de llocs a la xarxa per trobar la informació necessària. A les vostres fitxes trobareu informació sobre la sobirania alimentària i sobre la cançó com a eina de denúncia, a més de bones adreces web on ampliar-la. Podeu plantejar el treball com una recerca, individual o en grups, de la informació per respondre les qüestions proposades a les fitxes i la posterior posada en comú dels resultats obtinguts. Us desitgem una feliç audició i un profitós i emotiu passeig pel camp, pels diferents camps del món... Deixeu-vos portar, sentiu les olors, gaudiu dels colors, fred o calent, ràpid o lent, humit o sec..., escolteu..., observeu... i coneixereu els homes i les dones beneficiaris de la feina de Veterinaris Sense Fronteres, aquells que sobreviuen, sovint en condicions molt dures, del bestiar i de la terra. Bon viatge! TEMA CANTANT ORIGINAL AUTOR PROCEDÈNCIA 1 Juancito Tiradora Carlos Mejía Godoy C. Mejía Godoy Nicaragua 2 La meva terra és el mar Lax'n' Busto J. Rovira Catalunya 3 A desalambrar Víctor Jara V. Jara Xile 4 Ala de colibrí Silvio Rodríguez S. Rodríguez Cuba 5 Clandestino Manu Chao Manu Chao França 6 Los hermanos Atahualpa Yupanqui M. Nogueira Argentina 7 Maputxeak Fermín Muguruza Fermín Muguruza Euskal Herria 8 Cuando los ángeles lloran Maná F. Oliveira Méxic 9 All the weary mothers of the earth Joan Baez J. Baez EUA 10 Si el norte fuera el sur Ricardo Arjona R. Arjona Guatemala 11 Andaluces de Jaén Paco Ibáñez M. Hernández València 12 Somos José Antonio Labordeta J. A. Labordeta Aragó 13 Ojalá que llueva café Juan Luis Guerra J. L. Guerra R. Dom. 14 Milonga del moro judío Jorge Drexler J.Drexler/Ch. Sánchez Uruguai 15 Dem Youssou N'Dour Youssou N'Dour Senegal Cançons interpretades per: Núria Bernat Jordi Homs Natxo Fargas Quim Sinues Fermín Muguruza Joan Carles Capdevila Cheikh Mamadou Ndiongue DE LA CANÇÓ DE TREBALL A LA CANÇÓ PROTESTA La cançó com a eina de denúncia i el/la cantautor/a, veu del poble Des del principi dels temps, l'home ha expressat els seus sentiments cantant. Canta i expressa l'amor i el dolor, descriu la vida, denuncia el que veu... o canta quan treballa, simplement per trobar forces, ritme i coordinació amb els seus companys de feina, com en una orquestra. Així va néixer la cançó de treball, cançó del camp o del mar, nascudes del treball comú per trobar una forma d'expressió conjunta, un alliberament, una manera d'harmonitzar-se..., com si la cançó fos una mateixa corda que uneix en el moviment i en el ritme. Si la música popular és l'expressió de la veu del poble, la cançó protesta és la finestreta de denúncies de les injustícies socials i polítiques. Durant l'Edat Mitjana, els trobadors ja utilitzaren les seves cançons per denunciar els abusos del sistema feudal, cançons escrites en la llengua del poble i que contribuïren a consolidar les llengües vulgars i la poesia popular. Però no eren polítics, eren artistes, músics. El mateix fa el cantautor, el trobador o trobadora d'avui dia; no és polític sinó poeta, però la força i el ressò de la seva denúncia el converteixen en personatge decisiu de la història, personificant la veu d'un poble i d'un temps. La cançó protesta neix "oficialment" als EUA a mitjan de la dècada dels 40 del segle XX i s'estén per tot el continent americà i per Europa als anys 60. En aquell moment, els règims dictatorials de l'Amèrica llatina i d'Espanya comencen a esquerdar-se i el poble clama justícia i llibertat. Apareixen cantants compromesos amb aquesta lluita i cançons que es convertiran en himnes espontanis, triats per la gent per ajuntar-se en un clam comú. Un cop més, cançó de treball, cançó que uneix, però no per aixecar una xarxa o per llaurar, sinó per reclamar dignitat i justícia. El paper que tots aquests artistes van tenir i tenen a la història dels seus països no és més "important" que el dels milers de persones anònimes que lluiten i fins i tot perden la vida per aconseguir la llibertat. Només fan la seva tasca, com tots. Tots aquests homes i dones són poetes i músics. És el moment que els toca viure el que els converteix en cantants-protesta. El compromís adquirit. http://www.es.wikipedia.org/wiki/Canci%C3%B3n_protesta http://www.portalmundos.com/mundomusica/estilos/cancionprotesta.htm http://www.cantautoresdelmundo.com http://www.trovadores.net Notes: 1. Podeu descarregar les fitxes de les cançons per imprimir-les de la nostra pàgina: http://www.veterinariossinfronteras.org/ 2. Recomaneu a tots els grups de treball els següents llocs de recerca, a més de les adreces concretes que trobaran a les fitxes: http://www.wikipedia.org (enciclopèdia lliure per a qualsevol cerca) http://www.rae.es/(diccionari castellà) http://www3.unileon.es/dp/dfh/jmr/dicci/001.htm (diccionari variants de l'espanyol) http://go.hrw.com/atlas/span_htm/world.htm (atles mundial) VETERINARIS SENSE FRONTERES Qui som? VSF és una Organització No Governamental, creada l'any 1987 per alumnes de Veterinària de la UAB, dedicada a millorar la qualitat de vida de les poblacions rurals més desfavorides del planeta. A l'inici, VSF era una organització de suport fonamentalment tècnic, l'objectiu principal de la qual era augmentar la rendibilitat de la feina dels pagesos i de les pageses. Però l'experiència acumulada amb els anys i un nou entorn han anat transformant la nostra visió sobre les estratègies i els objectius de treball. Actualment, a més de realitzar campanyes de sensibilització introduïm la incidència política a casa nostra i, als països del Sud, col·laborem i donem suport als moviments pagesos i a les seves reivindicacions. L'eix que centra aquesta tasca és la defensa de la Sobirania Alimentària. Ens definim com una ONG sense ànim de lucre, apartidària i aconfessional, independent, democràtica i transparent, de caràcter voluntari (els recursos, humans i materials, provenen de la solidaritat) i adreçada a la cooperació amb el desenvolupament de les comunitats rurals. Com actuem? Acompanyem i donem suport (tant econòmic com tècnic) a les organitzacions locals dels països on treballem. Aquestes organitzacions proposen i dissenyen accions a llarg termini per millorar la situació de les famílies camperoles, tot promovent i millorant la producció ramadera i agrícola. Aquestes entitats recullen les demandes i necessitats dels pagesos i de les pageses, els beneficiaris i beneficiàries de les nostres accions. VSF no es limita a oferir ajut econòmic i material. Plantegem els projectes seguint vàries vies d'actuació: · Compartim els nostres coneixements veterinaris amb les comunitats i formem personal "pràctic" del país, les promotores i promotors pecuaris, que garantiran l'ajuda veterinària i la continuïtat del projecte quan VSF es retiri. · Financem els projectes mitjançant crèdits "en efectiu" (per invertir en llavors, eines, infrastructures per al bestiar, farmacioles veterinàries, etc.) i crèdits "animals": el beneficiari rep una vaca i ha de tornar, passats uns anys, una vedella filla de la vaca que va rebre com a préstec. · En l'àmbit sanitari, fem campanyes de prevenció i de vacunació d'animals. · Ensenyem a transformar i a conservar els productes per a comercialitzar-los i, d'aquesta manera, estalviar l'intermediari en el procés. · Donem suport i col·laborem en la recuperació de sistemes de producció tradicionals i races autòctones i del coneixement ancestral de la medecina tradicional, sovint més a l'abast de les poblacions rurals que no la farmacèutica. · Entenem que l'èxit a llarg termini de les nostres accions passa per la capacitat dels pobles d'autogestionar-se i resoldre els seus problemes. Per això, col·laborem amb les organitzacions de productors, donem suport i enfortim les ONGs locals, les nostres contraparts, en la seva tasca d'oferir atenció directa a les persones i de crear una xarxa de recursos a l'abast de les comunitats. www.veterinariossinfronteras.org LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA Dret dels pobles a definir les pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d'aliments que garanteixin el Dret a l'Alimentació de tota la població, amb base en la petita i mitjana producció, respectant les seves cultures i la diversitat dels modes dels pagesos, pescadors i indígenes de producció agropecuària, de comercialització i gestió dels espais rurals, en els quals la dona desenvolupa un paper fonamental. Declaració Final del Foro Mundial sobre Sobirania Alimentària. L'Havana, setembre 2001 La Sobirania Alimentària és una estratègia de desenvolupament creada davant l'evidència del fracàs de les polítiques i mesures empreses fins ara.