Amb Julia Lezhneva Giovanni Antonini
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
GIoVANNI ANTONInI & IL GIaRDINO GARMONICo AmB JULIA —LEZHNAeVA DIMECRES 17 D’OCTUBRE 2012 21H. Sala 1 / PAU CASALS Lepant 150 08013 Barcelona MÉS www.auditori.cat L’AUDITORI ÉS MOLT MÉS Amb aquest concert estrenem l’AUDITORI MÉS. Una nova programació que aglutina totes les àrees artístiques de L’Auditori amb circuits temàtics que us permetran conèixer a fons diferents elements o mites que han estat font d’inspiració per a molts compositors al llarg de la història. Esperem que en gaudiu el màxim! PROGRAMA OCTUBRE 2012 DIMECRES 17 21h ANTONIO Concert en Fa major per a flauta, 7 min. VIVALDI cordes i baix continu, op. X núm.1 1/ RV 433, "La tempesta di mare" (1728) VENÈCIA 1678 VIENA 1741 Allegro Largo Presto GEORG FRIEDRICH Motet Saeviat tellus inter rigores, 18 min. 2/ HÄNDEL HWV 240 (1707) HALLE 1685 LONDRES 1759 FRANCESCO Concerto Grosso núm. 6 en Re menor, 10 min. 3/ GEMINIANI "La Follia" (1726-1729) LUCA 1687 DUBLÍN 1762 PAUSA 20 min. FRANZ JOSEPH Simfonia núm. 49 en Fa menor, 20 min. 4/ HAYDN "La Passió" (1768) ROHRAU, BAIXA ÀUSTRIA Adagio 1732 - VIENA 1809 Allergo di molto Minuetto Presto WOLFGANG Exsultate, Jubilate, 14 min. 5/ AMADEUS KV 165 (1773) MOZART SALZBURG 1756 VIENA 1791 Agrairíem que apaguéssiu els Els temps i la durada del concert mòbils, desactivéssiu les alarmes són aproximats. sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll. 3 COMENTARI Les aproximacions d’Il Giardino Armonico a la PERE DE LA RIVA música dels segles XVii i XViii sempre aporten alguna cosa nova, tant si es tracta d’obres oblidades i recuperades com si és el cas de Il Giardino Armonico presenta avui peces més conegudes que el conjunt explo- una selecció d’obres vocals i instru- ra mitjançant noves claus interpretatives. mentals de singular bellesa d’alguns dels autors més representatius del Si hi ha un autor al qual Il Giardino Armo- darrer Barroc i del Classicisme. nico està especialment vinculat, aquest és Vivaldi, com testimonien els disset CD mono- El concert culmina l’enregistrament gràfics que li ha dedicat. El conjunt obrirà que, en coproducció amb L’Auditori, el programa amb el seu Concert en Fa major Il Giardino Armonico i Julia Lezh- per a flauta, op. 10/1, RV 433. Amb el títol neva han fet els darrers dies per al “La tempesta di mare”, Vivaldi recupera un segell Decca. tema que ja havia fet servir als concerts de cambra RV 98 i RV 570, i també al concert per a violí RV 253 de l’opus 8, del qual també formen part els més coneguts de Les quatre estacions. Com aquests, es tracta de música programàtica o descriptiva que aquí intenta evocar l’agitació de la mar sota la tempesta amb els instruments de l’orquestra. Els sis concerts de l’opus 10, que originàriament es van escriure per a flauta travessera, van ser publicats el 1728 per l’editor d’Amster- dam Le Cène, que els va encarregar a Vivaldi per la demanda que hi havia d’obres per a aquest instrument al nord d’Europa. El motet per a soprano i orquestra Saeviat tellus inter rigores, HWV 240, que podrem sentir a continuació, és una peça poc fre- qüentada de la música vocal de Händel. Si bé els seus oratoris, òperes i cantates són ben coneguts, els motets són obres de joventut que han restat una mica oblidades. Händel va escriure aquest motet a Roma l’any 1707, durant la seva estada a Itàlia, un període de descoberta extraordinàriament fecund per al compositor alemany. Forma part d’un con- junt de peces litúrgiques llatines per a les vespres de la Mare de Déu del Mont Carmel. A Roma, Händel gaudia del suport del car- denal i mecenes Pietro Ottoboni, que tenia Corelli al seu servei, i a Itàlia va conèixer 4 molts dels compositors més importants. Els seus motets són obres d’elevada lírica en les quals va posar en pràctica les noves idees musicals adquirides amb un grau de llibertat que mai no hauria pogut imaginar a la seva Halle natal. Geminiani va ser, amb Corelli i Händel, un dels millors compositors de concerti grossi, una forma musical que feia dialogar un reduït grup de solistes, el concertino, amb el gruix de l’orquestra, el tutti o ripieno, mitjançant un contrast de textures típicament barroc. Amb Händel, Geminiani comparteix tant la in- fluència de Corelli com el fet de ser un dels principals divulgadors de la música italiana al Regne Unit, on tots dos van triomfar. D’ell podrem sentir el Concerto grosso núm. 6 en refereix només a una emoció genuïnament Re menor, que adapta la Sonata per a violí preromàntica. Té la singularitat d’invertir núm. 12 de l’opus 5 de Corelli. Consisteix l’ordre habitual dels dos primers moviments. en una sèrie de variacions sobre el conegut La tonalitat de Fa menor, que per a Haydn tema La follia, una dansa espanyola d’origen té una significació especial, dóna coherència portuguès de gran popularitat que va servir i tensió a tota l’obra. d’inspiració a nombrosos compositors bar- rocs. Geminiani va publicar els arranjaments Tant Haydn com Mozart són dos compositors per a concerti grossi de les sonates de Co- cabdals del classicisme que van exercir una relli en dues parts, els anys 1726 i 1729, gran influència en la música posterior. De amb un gran èxit al Regne Unit. Mozart podrem sentir una de les seves pri- meres grans obres: el motet per a soprano Com Geminiani, Haydn va influir decisivament i orquestra Exsultate, jubilate, KV 165, que en el desenvolupament de la música instru- clourà el concert. Mozart el va compondre mental. Entre la seva immensa producció de durant el seu tercer viatge a Itàlia, a Milà, simfonies, destaquen les que va escriure on es va estrenar el 17 de gener de 1773, entre el 1766 i el 1774, durant el perío- pocs dies abans de complir 17 anys. Estava de associat al moviment Sturm und Drang. dedicat a Venanzio Rauzzini, un dels castra- Aquest corrent preromàntic posava l’èmfa- ti més cèlebres del moment, per a qui aca- si en l’expressió del sentiment, en oposició bava d’escriure el paper de Cecili a l’òpera al racionalisme de la Il·lustració. A aquesta Lucio Silla. Com era habitual, la partitura etapa correspon la Simfonia núm. 49 en Fa estava especialment pensada per al lluïment menor. Datada el 1768, el títol “La passio- del cantant. Tot i tractar-se d’una obra de ne” no apareix fins a una edició del 1790. caràcter religiós, té una escriptura brillant Es tracta d’una obra de gran força emoti- que l’equipara a la millor lírica operística, va, amb una gravetat profunda que fa que amb un acoblament perfecte entre veu i or- alguns la relacionin amb la Passió de Crist. questra, i bells passatges vocals que reque- Altres, però, opinen que el terme passió es reixen un exigent virtuosisme interpretatiu. 5 GEORG FRIEDRICH HÄNDEL SAEVIAT TELLUS INTER RIGORES 1. Saeviat tellus inter rigores: 1. Deixeu rugir la terra furiosament: Impete, turbine, Carmelitae ne pavete. Atacs i tempestes, Carmelites no temeu, Fremat Lucifer inter ardores, malgrat que Llucifer brami entre les flames artibus, astibus, ditis minas irridete. rieu-vos dels seus trucs i les seves argúcies. 2. Carmelitarum ut confirmet ordinem 2. Per consagrar l’ordre de les Carmelites dormienti Hororio Virgo apparet La Verge s’aparegué a Horori mentre dormia cuius luce nox coruscat et lux augetur ella, que amb la seva llum fa que la nit brilli cum qua si confertur una i la claror sigui més suau, turpis est Sol turpis est Luna. enlletgí el sol i fins i tot la lluna. 3. O nox dulcis, quies serena 3. Oh, nit dolça, tant de bo la vostra serenitat Carmelitis sis longa, sis stabilis sigui llarga i constant per a les Carmelites no te turbet tristis Megaera no deixeu que l'afligida Megera us colpeixi dum Mariae lux nitet amabilis. mentre brilla la dolça llum de Maria. 4. Stellae fidae, vobis sit cura 4. Estels fidels, vostra és la comesa Carmelitas mundo servare de salvar les Carmelites del món vestra pax sit firma et secura amb la vostra pau ferma i segura qua mortales debent beare. elles hauran de beneir l’ésser humà. 5. Sub tantae Virginis tutela 5. A l’empara d’aquesta Verge Carmelitae triumphate Carmelites, sigueu victorioses imbellis est Lucifer, innoxia sunt tela; Llucifer va desarmat, inofensives Carmelitae jubilate. són les seves llances Carmelites, alegreu-vos-en. 6. Alleluia. 6. Al·leluia. 6 WOLFGANG AMADEUS MOZART EXSULTATE, JUBILATE, K. 165 1. Exsultate, iubilate, 1. Alegreu-vos-en, ressoneu amb joia, o vos animae beatae, oh vosaltres, ànimes benaurades, dulcia cantica canendo, entonant càntics dolços. cantui vestro respondendo, Responent als vostres càntics, psallant aethera cum me. deixeu que el cel canti amb mi. 2. Fulget amica dies, 2. L’agradable dia resplendeix, iam fugere et nubila et procellae; els núvols i les tempestes ja han escampat; exortus est iustis inexspectata quies. una quietud inesperada ha brollat per als justos. Undique obscura regnabat nox; La nit tenebrosa regnava arreu; surgite tandem laeti, alceu-vos, feliços a la fi, els qui havíeu qui timuistis adhuc, tingut por fins ara, et iucundi aurorae fortunatae frondes i joiosos, a l’aurora afortunada, dextera plena et lilia date. oferiu-li garlandes i lliris a mans plenes. 3. Tu virginum corona, 3. Vós, oh pinacle de les verges, tu nobis pacem dona, doneu-nos la pau, tu consolare affectus, alleugeu-nos l'angoixa unde suspirat cor.