& il giardino Garmonico amb julia —lezhnAeva

Dimecres 17 d’octubre 2012 21H. Sala 1 / Pau casals

Lepant 150 08013 Barcelona mÉS www.auditori.cat L’Auditori és molt més

Amb aquest concert estrenem l’Auditori Més. Una nova programació que aglutina totes les àrees artístiques de L’Auditori amb circuits temàtics que us permetran conèixer a fons diferents elements o mites que han estat font d’inspiració per a molts compositors al llarg de la història.

Esperem que en gaudiu el màxim! PROGRAMA

OCTUBRE 2012 Dimecres 17 21h

Antonio Concert en Fa major per a flauta, 7 min. Vivaldi cordes i baix continu, op. X núm.1 1/ RV 433, "La tempesta di mare" (1728) Venècia 1678 Viena 1741 Allegro Largo Presto

Georg Friedrich Motet Saeviat tellus inter rigores, 18 min. 2/ Händel HWV 240 (1707) Halle 1685 Londres 1759

Francesco Concerto Grosso núm. 6 en Re menor, 10 min. 3/ Geminiani "La Follia" (1726-1729) Luca 1687 Dublín 1762

PAUSA 20 min.

Franz Joseph Simfonia núm. 49 en Fa menor, 20 min. 4/ Haydn "La Passió" (1768) Rohrau, Baixa Àustria Adagio 1732 - Viena 1809 Allergo di molto Minuetto Presto

Wolfgang Exsultate, Jubilate, 14 min. 5/ Amadeus KV 165 (1773) Mozart Salzburg 1756 Viena 1791

Agrairíem que apaguéssiu els Els temps i la durada del concert mòbils, desactivéssiu les alarmes són aproximats. sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll. 3 COMENTARI

Les aproximacions d’ a la Pere de la Riva música dels segles xvii i xviii sempre aporten alguna cosa nova, tant si es tracta d’obres oblidades i recuperades com si és el cas de Il Giardino Armonico presenta avui peces més conegudes que el conjunt explo- una selecció d’obres vocals i instru- ra mitjançant noves claus interpretatives. mentals de singular bellesa d’alguns dels autors més representatius del Si hi ha un autor al qual Il Giardino Armo- darrer Barroc i del Classicisme. nico està especialment vinculat, aquest és Vivaldi, com testimonien els disset CD mono- El concert culmina l’enregistrament gràfics que li ha dedicat. El conjunt obrirà que, en coproducció amb L’Auditori, el programa amb el seu Concert en Fa major Il Giardino Armonico i Julia Lezh- per a flauta, op. 10/1, RV 433. Amb el títol neva han fet els darrers dies per al “La tempesta di mare”, Vivaldi recupera un segell Decca. tema que ja havia fet servir als concerts de cambra RV 98 i RV 570, i també al concert per a violí RV 253 de l’opus 8, del qual també formen part els més coneguts de Les quatre estacions. Com aquests, es tracta de música programàtica o descriptiva que aquí intenta evocar l’agitació de la mar sota la tempesta amb els instruments de l’orquestra. Els sis concerts de l’opus 10, que originàriament es van escriure per a flauta travessera, van ser publicats el 1728 per l’editor d’Amster- dam Le Cène, que els va encarregar a Vivaldi per la demanda que hi havia d’obres per a aquest instrument al nord d’Europa.

El motet per a soprano i orquestra Saeviat tellus inter rigores, HWV 240, que podrem sentir a continuació, és una peça poc fre- qüentada de la música vocal de Händel. Si bé els seus oratoris, òperes i cantates són ben coneguts, els motets són obres de joventut que han restat una mica oblidades. Händel va escriure aquest motet a Roma l’any 1707, durant la seva estada a Itàlia, un període de descoberta extraordinàriament fecund per al compositor alemany. Forma part d’un con- junt de peces litúrgiques llatines per a les vespres de la Mare de Déu del Mont Carmel. A Roma, Händel gaudia del suport del car- denal i mecenes Pietro Ottoboni, que tenia Corelli al seu servei, i a Itàlia va conèixer

4 molts dels compositors més importants. Els seus motets són obres d’elevada lírica en les quals va posar en pràctica les noves idees musicals adquirides amb un grau de llibertat que mai no hauria pogut imaginar a la seva Halle natal.

Geminiani va ser, amb Corelli i Händel, un dels millors compositors de concerti grossi, una forma musical que feia dialogar un reduït grup de solistes, el concertino, amb el gruix de l’orquestra, el tutti o ripieno, mitjançant un contrast de textures típicament barroc. Amb Händel, Geminiani comparteix tant la in- fluència de Corelli com el fet de ser un dels principals divulgadors de la música italiana al Regne Unit, on tots dos van triomfar. D’ell podrem sentir el Concerto grosso núm. 6 en refereix només a una emoció genuïnament Re menor, que adapta la Sonata per a violí preromàntica. Té la singularitat d’invertir núm. 12 de l’opus 5 de Corelli. Consisteix l’ordre habitual dels dos primers moviments. en una sèrie de variacions sobre el conegut La tonalitat de Fa menor, que per a Haydn tema La follia, una dansa espanyola d’origen té una significació especial, dóna coherència portuguès de gran popularitat que va servir i tensió a tota l’obra. d’inspiració a nombrosos compositors bar- rocs. Geminiani va publicar els arranjaments Tant Haydn com Mozart són dos compositors per a concerti grossi de les sonates de Co- cabdals del classicisme que van exercir una relli en dues parts, els anys 1726 i 1729, gran influència en la música posterior. De amb un gran èxit al Regne Unit. Mozart podrem sentir una de les seves pri- meres grans obres: el motet per a soprano Com Geminiani, Haydn va influir decisivament i orquestra Exsultate, jubilate, KV 165, que en el desenvolupament de la música instru- clourà el concert. Mozart el va compondre mental. Entre la seva immensa producció de durant el seu tercer viatge a Itàlia, a Milà, simfonies, destaquen les que va escriure on es va estrenar el 17 de gener de 1773, entre el 1766 i el 1774, durant el perío- pocs dies abans de complir 17 anys. Estava de associat al moviment Sturm und Drang. dedicat a Venanzio Rauzzini, un dels castra- Aquest corrent preromàntic posava l’èmfa- ti més cèlebres del moment, per a qui aca- si en l’expressió del sentiment, en oposició bava d’escriure el paper de Cecili a l’òpera al racionalisme de la Il·lustració. A aquesta Lucio Silla. Com era habitual, la partitura etapa correspon la Simfonia núm. 49 en Fa estava especialment pensada per al lluïment menor. Datada el 1768, el títol “La passio- del cantant. Tot i tractar-se d’una obra de ne” no apareix fins a una edició del 1790. caràcter religiós, té una escriptura brillant Es tracta d’una obra de gran força emoti- que l’equipara a la millor lírica operística, va, amb una gravetat profunda que fa que amb un acoblament perfecte entre veu i or- alguns la relacionin amb la Passió de Crist. questra, i bells passatges vocals que reque- Altres, però, opinen que el terme passió es reixen un exigent virtuosisme interpretatiu.

5 Georg Friedrich HändeL

Saeviat tellus inter rigores

1. Saeviat tellus inter rigores: 1. Deixeu rugir la terra furiosament: Impete, turbine, Carmelitae ne pavete. Atacs i tempestes, Carmelites no temeu, Fremat Lucifer inter ardores, malgrat que Llucifer brami entre les flames artibus, astibus, ditis minas irridete. rieu-vos dels seus trucs i les seves argúcies.

2. Carmelitarum ut confirmet ordinem 2. Per consagrar l’ordre de les Carmelites dormienti Hororio Virgo apparet La Verge s’aparegué a Horori mentre dormia cuius luce nox coruscat et lux augetur ella, que amb la seva llum fa que la nit brilli cum qua si confertur una i la claror sigui més suau, turpis est Sol turpis est Luna. enlletgí el sol i fins i tot la lluna.

3. O nox dulcis, quies serena 3. Oh, nit dolça, tant de bo la vostra serenitat Carmelitis sis longa, sis stabilis sigui llarga i constant per a les Carmelites no te turbet tristis Megaera no deixeu que l'afligida Megera us colpeixi dum Mariae lux nitet amabilis. mentre brilla la dolça llum de Maria.

4. Stellae fidae, vobis sit cura 4. Estels fidels, vostra és la comesa Carmelitas mundo servare de salvar les Carmelites del món vestra pax sit firma et secura amb la vostra pau ferma i segura qua mortales debent beare. elles hauran de beneir l’ésser humà.

5. Sub tantae Virginis tutela 5. A l’empara d’aquesta Verge Carmelitae triumphate Carmelites, sigueu victorioses imbellis est Lucifer, innoxia sunt tela; Llucifer va desarmat, inofensives Carmelitae jubilate. són les seves llances Carmelites, alegreu-vos-en. 6. Alleluia. 6. Al·leluia.

6 Wolfgang Amadeus Mozart

Exsultate, jubilate, K. 165

1. Exsultate, iubilate, 1. Alegreu-vos-en, ressoneu amb joia, o vos animae beatae, oh vosaltres, ànimes benaurades, dulcia cantica canendo, entonant càntics dolços. cantui vestro respondendo, Responent als vostres càntics, psallant aethera cum me. deixeu que el cel canti amb mi.

2. Fulget amica dies, 2. L’agradable dia resplendeix, iam fugere et nubila et procellae; els núvols i les tempestes ja han escampat; exortus est iustis inexspectata quies. una quietud inesperada ha brollat per als justos. Undique obscura regnabat nox; La nit tenebrosa regnava arreu; surgite tandem laeti, alceu-vos, feliços a la fi, els qui havíeu qui timuistis adhuc, tingut por fins ara, et iucundi aurorae fortunatae frondes i joiosos, a l’aurora afortunada, dextera plena et lilia date. oferiu-li garlandes i lliris a mans plenes.

3. Tu virginum corona, 3. Vós, oh pinacle de les verges, tu nobis pacem dona, doneu-nos la pau, tu consolare affectus, alleugeu-nos l'angoixa unde suspirat cor. que ens fa sospirar els cors.

4. Alleluia Alleluia, Alleluia. 4. Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia.

7 Giovanni Antonini

DIRECTOR

Va néixer a Milà i va estudiar a la Civica Scuola di Musica i al Centre de Música Antiga de Ginebra. El 1989 va fundar Il Giardino Armonico i amb ells ha actuat arreu del món com a director i solista de flauta dolça i barroca, a més d’enregistrar diversos CD i rebre importants premis. Sovint dirigeix com a convidat la Camerata de Salzburg, l’Orquestra de la Scala, les de Cambra de Munic, Suècia i Escòcia, les filharmòniques de Los Angeles i Ràdio França, la Rundfunksinfonieorchester de Berlín, l’Orches- tra of the Age of Enlightenment, les simfòniques de Birmingham i Berner, la Concertgebouw d’Ams- terdam, la Tonhalle de Zuric i la Tonkünstkerorches- ter, entre d’altres. El 2004, invitat per Sir Simon Rattle, va dirigir per primera vegada la Filharmò- nica de Berlín. Antonini és un dels directors Ha dirigit òperes a Milà, Viena, Salzburg i moltes actuals més reconeguts altres ciutats importants i entre els seus enregis- traments cal esmentar el CD Vivaldi album (Decca) per les seves interpretacions amb Cecilia Bartoli, premiat amb el Grammy 2000 i del repertori barroc i clàssic un altre amb Viktoria Mullova, Concerts de violí de Vivaldi, pel qual va rebre un Diapason d’Or (2005). Amb el segell Naïve ha enregistrat obres de Vivaldi i des del 2008, amb Il Giardino Armonico i en exclusiva per a Decca, ha enregistrat la integral dels Concerti Grossi de Händel, guardonat amb el premi Echo, Il Pianto di Maria amb Bernarda Fink i Sacrificium amb Cecilia Bartoli. En col·laboració amb la Kamme- rorchester Basel té previst enregistrar les simfo- nies de Beethoven (Sony) i, a partir del 2012, serà director artístic del Festival Wratislavia Cantans.

8 Il Giardino Armonico

Fundat a Milà el 1985 amb músics especialitzats en instruments antics, el seu repertori es concentra bàsicament en les obres dels segles XVII i XVIII. La seva presència és habitual als festivals més des- tacats com Salzburg i a sales importants com el Concertgebouw d’Amsterdam, el Wigmore Hall de Londres, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena, i el Carnegie Hall de Nova York. Em l’àmbit operístic han aconseguit importants èxits en les produccions d’Orfeu de Monteverdi, Galatea e Polifemo de Händel o La serva padrona de Pergolesi, entre d’altres.

Els seus enregistraments per a Teldec Classics han rebut importants premis com ara el CD Il Proteo amb obres de Vivaldi i Christophe Coin com a solista de Dimitry Sinkovsky concertino / Fa- violoncel, guardonat amb un Gramophone i un Dia- brizio Haim Cipriani, Liana Mosca, pason d’Or i el dels Concerts de Brandemburg que Ayako Matsunaga i Fabio Ravasi pri- va rebre el premi Echo. Amb el segell Decca i Cecilia mers violins / Marco Bianchi, Fran- Bartoli van enregistrar Vivaldi Album, premiat amb cesco Colletti, Maria Cristina Vasi un Grammy. També cal esmentar el seu enregistra- i Carlo Lazzaroni segons violins / ment La Casa del Diavolo amb obres de Boccheri- Renato Burchese i Alice Bisanti ni, Locatelli, Gluck, C.P.E. i W.F. Bach amb Naïve, violes / Paolo Beschi i Elena Russo un CD de concerts de violí de Vivaldi amb Viktoria violoncels / Giancarlo De Frenza Mullova per a Onyx i dos CD de concerts de vio- contrabaix / Riccardo Doni clavicèm- loncel de Vivaldi amb Christophe Coin per a Naïve. bal / Margret Koell arpa / Andrea Mion i Magdalena Karolak oboe / Al- Des del 2008 enregistren en exclusiva per a DECCA/ berto Guerra fagot / Jeroen Billiet L’Oiseau-Lyre i han aconseguit grans èxits amb els i Edward Deskur trompes Concerti Grossi de Händel i la cantata Pianto di Maria, amb la mezzosoprano Bernarda Fink. L’any Giovanni Antonini director 2009 novament amb Cecilia Bartoli van enregistrar Sacrificium. El seu darrer CD, dedicat a l’òpera de Vivaldi Ottone in Villa, va tornar a guanyar un Dia- pason d'Or (2011).

Fotografia →© David Ellis 9 Julia Lezhneva soprano

Va estudiar al Conservatori Txaikovski de Moscou, a l’Acadèmia de Cant de Cardiff, i a l’Escola Guild- hall de Londres. Als 18 anys va cantar amb Juan Diego Flórez al Festival d’Òpera Rossini, a més d’enregistrar la Missa en Si menor de Bach amb i (Naïve). El 2010 va debutar al Festival de Salzburg amb l’Orquestra Mozarteum i als Classical Brit Awards del , convidada per . Al mateix any va enregistrar l’òpera Ottone in villa Vivaldi amb Il Giardino Armonico i Antonini i el 2011 àries de Rossini amb Mikowski i l’Orquestra Simfo- nia Varsòvia, un CD que va rebre el Diapason d’Or, l’Editor’s Choice de la revista Gramophone i una nominació als Premis ISCA 2012.

La temporada 2010-2011 va interpretar Cosi fan Amb només 22 anys, la tutte (Fiordiligi) a Grenoble, (Urbain) soprano russa Julia Lezhneva de Meyerbeer a Brussel·les, va tornar al Festival de Salzburg amb Antonini i va rebre el premi Opernwelt és una de les grans promeses Nachwuchssangerin des Jahres. També va debu- del món líric tar al Festival Mostly Mozart del Lincoln Center de Nova York i amb l’Orquestra de Cleveland. Més tard va enregistrar en directe Oracolo in Messenia de Vivaldi (Virgin Classics) i Estrelles de l’òpera en un concert de la Gala Rossini celebrat a Poznan. Al Festival de Salzburg 2012 va interpretar (Asteria) amb Plácido Domingo i, a la cerimònia de les Victoires de la Musique Classique al Palau de Congressos de París, de Rossini compartint escenari amb Renée Fleming, Natalie Dessay, i Nathalie Stutzmann. Actualment és artista en exclusiva de Decca.

10 Fotografia →© Franck Juery SI US HA AGRADAT AQUEST CONCERT, SEGUIU EL CIRCUIT ANTIGA

ROMINA LISCHKA TASTO SOLO Novembre Dimarts 6 → 20:30h Novembre Dimarts 20 → 20:30h # Sala 4 Alicia de Larrocha # Església de Sant Felip Neri

Romina Lischka, viola de gamba Nadia Lavoyer, soprano Sofie Vanden Eynde, director David Catalunya, clavisimbalum Raphaël Collignong, clavicèmbal de martells i orgue Reinhild Waldek, arpa gòtica  Obres de: Marais, De Visée, Couperin Viva Biancaluna Biffi, viola d’arc i Forqueray Le Père Guillermo Pérez, organetto, orgue i direcció Preu: 17 €  Programa a l’entorn de Gilles Binchois amb obres seves i de Dufay, Dunstaple, Frye, Viletti i tablatures anònimes dels manuscrits Buxheimer, Lochamer, Viena MS 5094, Wroclaw IF 687

Preu: 17 €

WILLIAM CHRISTIE & ORQUESTRA I COR DE LES ARTS FLORISSANTS Desembre Diumenge 9 → 19h # Sala 1 Pau Casals CECILIA BARTOLI & William Christie, director Rosemary Joshua, soprano KAMMERORCHESTER BASEL Sarah Connolly, mezzosoprano Desembre Dilluns 10 → 21h Iestyn Davies, contratenor # Sala 1 Pau Casals Allan Clayton, tenor Christopher Purves, baix-baríton Mission Cecilia Bartoli, mezzosoprano  G. F. Händel. Belshazzar HWV 61  Concert coproduït amb: Preu: de 28 a 90 € Duetto Management

Preu: de 45 a 147 € Sin título-2 1 25/06/12 16:25

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K