XIX Jornada D'antroponímia I Toponímia. Muro, 2006
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
XIX JORNADA D’ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA (MURO, 2006) Universitat de les Illes Balears Servei Lingüístic Govern de les Illes Balears Conselleria d’Educació i Cultura Direcció General de Política Lingüística XIX JORNADA D’ANTROPONÍMIA I TOPONÍMIA (MURO, 2006) Coordinadors: Ramon Bassa i Martín Ester Casellas Vives i Hermínia Planisi Gili Palma, 2007 © del text: els autors, 2007 © de l’edició: Universitat de les Illes Balears, 2007 Coberta: Gràfiques Planisi Edició: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic. Edifici Son Lledó. Campus universitari. Ctra. de Valldemossa, km. 7,5. 07012 Palma (Illes Balears) Impressió: Gràfiques Planisi. Gremi Boneters, 28. Polígon de Son Castelló. 07009 Palma ISBN: 978-84-7632-996-2 Dipòsit legal: PM 599-2007 No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre ni de la seva coberta, ni el recull en un sistema informàtic, ni la transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes, sense el permís dels titulars del copyright. ÍNDEX PRÒLEG . 9 Tema 1: ANTROPONÍMIA . ASPECTES FILOLÒGICS I HISTÒRICS . 11 Aportacions menorquines a l’onomàstica valenciana al segle XVII, per Antoni Mas i Forners, Josep Mas i Martí i Joan-Lluís Monjo i Mascaró . 13 Evolució dels llinatges a Muro entre els segles XIV i XVIII, per Miquel Àngel Tortell i Jaume Payeras Serra. 27 El ferro i els ferrers en l’antroponímia catalana i europea, per Antoni Llull Martí. 43 L’adaptació de topònims estrangers en català, per David Ordóñez i Garcia. 49 El vestuari tradicional mallorquí. La indumentària masculina en el període 1700-1850, per Catalina Borràs Llinàs i Bàrbara Barceló Roig. 69 Tema 2: TOPONÍMIA . ASPECTES HISTÒRICS . 109 Els Esbarranch. Una família amb una vinculació de dos-cents cinquanta anys amb la mar, per Mateu Ferrer Socias. 111 Sobre alguns topònims relacionats amb la barriada de sa Indioteria, per Antoni Ginard Bujosa.. 119 La toponímia com a font per al coneixement històric dels canvis de paisatge. L’exemple dels hidrònims devora la vila de Santa Margalida (s. XIV-s. XVII), per Antoni Mas i Forners. 135 Baix de sa Riba i es Puig (Llorito). Notes d’història i microtoponímia, per Pau Bibiloni Jaume, Antoni Ginard Bujosa i Andreu Ramis Puig-gros. 143 7 XIX JORNADA D’ANTROPONÍMIA I toponímia Tema 3: TOPONÍMIA . ASPECTES GEOGRÀFICS . 175 La toponímia de Vinromà (Muro), per Gabriel Alomar Garau.. 177 Mots amb arrels, una exposició didàctica sobre toponímia del Principat, per Joan Avellaneda Artigas.. 205 Marines i garrigues a Mallorca, geografia de dos genèrics, per Antoni Ordinas, Miquel Grimalt i Joan Caldentey.. 223 8 PRÒLEG L’any 2004, el Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears va encetar una nova col·lecció editorial, titulada Sèrie Jornades, on s’agrupen un conjunt de llibres composts per les comunicacions presentades a les jornades anuals d’antroponímia i toponímia. Així, podeu trobar Sobre onomàstica. Jornades d’Antroponímia i Toponímia (1993-2002), Jornades d’Antroponímia i Toponímia (2003-2004) i XVIII Jorna- da d’Antroponímia i Toponímia (2005). A les portes de la celebració de la XX Jornada al Monestir de la Real de Palma, el Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears presenta el recull de les comunicacions exposades a la XIX Jornada, que tingué lloc al Teatre Municipal de Muro el dia 25 de març de 2006. Aquest volum reuneix dotze articles que abasten un ampli ventall temàtic, dividit en tres seccions, tal com es presentaren en el moment oportú: a la primera, dedicada a l’antroponímia de caire filologicohistòric, la secció més nombrosa, hi trobam cinc comu- nicacions: «Aportacions menorquines a l’onomàstica valenciana al segle XVII», en la qual apareix la contribució onomàstica mallorquina i menorquina per dur a terme la repoblació del Regne de València després de l’expulsió dels moriscs; una anàlisi sobre els canvis que s’han produït en els cognoms des del repoblament fins al segle XX, a «Evolució dels llinat- ges a Muro entre els segles XIV i XVIII»; «El ferro i els ferrers en l’antroponímia catalana i europea», que explica les diferents versions del cognom Ferrer en el marc europeu. La comunicació següent té en compte els topònims forans, «L’adaptació de topònims estrangers en català», en canvi, «El vestuari tradicional mallorquí. La indumentària masculina en el període 1700-1850» fa esment a la importància del vestuari tradicional mallorquí, en concret el masculí. La secció següent, caracteritzada pel tractament de la toponímia des d’un enfocament més històric, és encetada per la comunicació «Els Esbarranch. Una família amb una vincu- lació de dos-cents cinquanta anys amb la mar», de Mateu Ferrer, que fa un estudi històric i actual de la família Esbarranch; Antoni Ginard elabora una explicació «Sobre alguns topònims relacionats amb la barriada de sa Indioteria». Les dues comunicacions restants, «La toponímia com a font per al coneixement històric dels canvis de paisatge. L’exemple dels hidrònims devora la vila de Santa Margalida (s. XIV-s. XVII)» (Antoni Mas i Forners) i «Baix de sa Riba i es Puig (Llorito). Notes d’història i microtoponímia» (treball col·lectiu de Pau Bibiloni, Antoni Ginard i Andreu Ramis), tracten la relació dels topònims i la història, 9 XIX JORNADA D’ANTROPONÍMIA I toponímia però centrant-se en dos llocs diferents. El tercer grup reuneix les comunicacions toponímiques que estudien fenòmens des d’una perspectiva més geogràfica. Així, podem trobar: «La toponímia de Vinromà (Muro)», estudi centrat en un topònim murer; «Mots amb arrels, una exposició didàctica sobre topo- nímia del Principat», de Joan Avellaneda, que fa un estudi sobre la toponímia del Principat; i «Marina, garriga, pleta i mitjà. Significació fitosociològica i paisatgística», comunicació realitzada col·lectivament pels geògrafs Antoni Ordinas, Miquel Grimalt i Joan Caldentey. En el transcurs de la història de les jornades, som conscients que l’interès per la toponímia i l’antroponímia va en augment, pel fet que al principi eren unes reunions quasi familiars, mentre que avui s’ha arribat a un punt en què més d’un centenar d’assistents (en algunes trobades hi havia més de cent trenta assistents) poden gaudir de les comunicacions elaborades pels seus professors o, fins i tot, companys i compartir-les. Això també és degut a la col·laboració i la participació dels membres dels departaments de Ciències de la Terra i de Filologia Catalana i Lingüística General, juntament amb el Gabinet d’Onomàstica, creat el 1995, que de llavors ençà és l’organisme encarregat d’organitzar i coordinar aquests encontres. Pensam que aquests treballs de recerca, conjuntats amb la tasca diària del Gabinet d’Onomàstica, ajuden a completar les seves funcions d’investigar, difondre i assessorar sobre qüestions onomàstiques (toponímia i antroponímia), i al mateix temps contribueixen a difondre i promocionar la normalització onomàstica en el camp de l’antroponímia (noms de pila i cognoms) i de la toponímia (toponímia urbana i rural i cartografia), i a donar a conèixer i difondre els treballs que es fan en aquests camps. Mallorca, març de 2007 Ramon Bassa i Martín (Director del Servei Lingüístic) Ester Casellas Vives (tècnica del Gabinet d’Onomàstica) Hermínia Planisi Gili (tècnica del Gabinet d’Onomàstica) 10 Tema 1 ANTROPONÍMIA . ASPECTES FILOLÒGICS I HISTÒRICS APORTACIONS MENORQUINES A L’ONOMÀSTICA VALENCIANA EN EL SEGLE XVII Antoni Mas i Forners, Joan-Lluís Monjo i Mascaró i Josep Mas i Martí XIX Jornada d’Antroponímia i Toponímia. Muro, 2006 La importància de la contribució mallorquina en la repoblació del Regne de València, després que foren expulsats els moriscos en 1609, compta amb diversos estudis monogràfics de caràcter general, des del treball pioner d’en Josep Costa i Mas (1977-1978), La repoblació mallorquina en la Marina alta i el seu entorn en el segle XVII, fins a les darreres aportacions, de la mà d’Antoni Mas i Joan-Lluís Monjo, entre les quals tenim: Repobladors mallorquins al Sud del País Valencià després de l’expulsió dels moriscs. Cap a un estat de la qüestió (2000), Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002) i Tothom se’n va a la poblatió de Valèntia. L’emigració mallorquina al Regne de València en el segle XVII (2004). Les conclusions més importants d’aquests estudis vénen a remarcar, per un costat, el caràcter extraregnícola que tingué en molts indrets la repoblació valenciana del segle XVII, i per altra, el protagonisme que tingueren els illencs en aquest procés, sobretot de Mallorca, però també, en menor grau, els eivissencs i els menorquins. La migració cap a València esdevingué un fenomen de proporcions molt més importants que la mera anècdota: en un principi es parlava solament dels casos “aïllats” de repoblació insular de Tàrbena i de la Vall de Gallinera; actualment ja es pot atestar la presència de repobladors o emigrants illencs en una bona part del Regne de València, sobretot a la meitat sud, i molt significativament a la Marina, el Comtat, la Safor, la Ribera i la Foia de Bunyol. Per un altre costat, la influència de la repoblació siscentista sobre l’onomàstica valen- ciana, pel que fa a les aportacions mallorquines, ha centrat l’interès de diversos estudis com La mallorquinització onomàstica a la València del segle XVII. L’aportació de la vila de Santa Margalida (Mas-Monjo 2001), Els llinatges de creació mallorquina com a eina d’estudi de l’onomàstica del País Valencià (Mas-Monjo 2003) o Femenia, un llinatge toponímic mallorquí (Mas-Monjo 2003). Per una banda, s’analitzaven els nous cognoms introduïts per les terres valencianes arran de la migració mallorquina que tingué lloc al segle XVII –amb les seues evolucions formals– i el consegüent factor de reforç de l’onomàstica d’arrel catalana, i per altra es destacava el valor de l’onomàstica com a eina d’estudi per als estudiosos de la repoblació, una tècnica que ja va ser practicada per Josep Costa, encara que ha vingut a perfilar-se amb una major precisió metodològica posteriorment.