Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5
Crònica de la XLII Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent
Per Sebastià GARRALON, Miquel TORRES i Maria Dolors GABARRA Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior:
Vista general de la sala de l’ajuntament de Vilagrassa on se celebrà la XLII Jornada de Teball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent el 27 de novembre de 2011(fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII
La jornada de treball XLII que el Grup de Recerques de les Terres de Ponent va celebrar a Vilagrassa, el dia 27 de novembre del 2011, va assolir un èxit rotund tant en participació com en les comunicacions exposades, degut a l’interessantíssim tema que es va tractar: Romànic tardà a les terres de Ponent. Òbviament el segle XIII era la base central cronològica de la reunió, si bé hagué també algunes aportacions corresponents als segles més propers que tenien una relació conceptual clarament vinculada amb la temàtica principalment treballada. Com a deferència a la població que hostatjava la Jornada hagué un important apartat dedicat de manera monogràfi ca a presentar una recopilació de novedosos Estudis sobre Vilagrassa.
S’inicià la jornada amb la presentació ofi cial de l’acte mitjançant la benvinguda pel Sr. Jordi Serés, alcalde de Vilagrassa i l’explicació dels objectius de les sessions en les que s’articulava la reunió per part del Sr. Miquel Torres, com a president del Grup de Recerques.
Tot seguit, s’encetà la part temàtica dedicada als estudis sobre Vilagrassa, en honor a la vila amfi triona, essent el Dr. Josep Maria Llobet i Portella qui va exposar el primer treball al públic present. Presentà un recull d’una cinquantena de documents que són datats des del període medieval fi ns a la fi de l’antic règim. Documents que fan referència a aspectes quotidians de la vila de Vilagrassa, com nomenaments de batlles, compra-vendes, lloguers i referències sobre els senyors de Vilagrassa, les seves possessions i les seves obligacions com a vila reial.
Un moment de l’acte inaugural de la XLII Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent que es celebrà a Vilagrassa, amb una doble temàtica: Romànic tardà a les terres de Ponent i Estudis sobre Vilagrassa. D’esquerra a dreta: Òscar Abascal, Jordi Serés, alcalde de Vilagrassa; Miquel Torres, president del GRTP i Sebastià Garralón, secretari del GRTP (fot. Josep Sanahuja).
579 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT
Seguidament, el Dr. Prim Bertran, va parlar dels mercats i les fi res que s’han celebrat al llarg de la història a la vila, analitzant la importància dels privilegis que té Vilagrassa, en qüestió de fi res i mercats. També comenta certs aspectes més socials, vinculats a l’hospital dels pobres, a censals i violaris i, especialment sobre la ubicació d’una fi ra per Tots Sants. El ponent interpretà que aquest mercat se celebrava als voltants de l’església, donant importància a la cruïlla del camí ral amb el carrer Major.
En tercer lloc, varen intervenir els arquitectes Joan Ramon Solé i Salvador Giné, que han dut a terme l’estudi sobre la inclinació del campanar romànic de Vilagrassa i la restauració de l’accés al campanar. Joan Ramon Solé, explicà científi cament la relació de forces que han interactuat en el desplomament de la torre campanar del segle XIII, la qual es decanta cap a la cara sud. Procés perillós que segons ell, ha comptat amb la salvació de la torre campanar mercès a la pròpia estructura de l’església. Com diu l’autor: l’església ens ha salvat! Quant a Salvador Giné, presentà acuradament les millores estructurals efectuades en l’accés al campanar i la intervenció en altres elements de la pròpia torre.
A continuació, el Sr. Marc Martínez, com a membre de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida, va presentar un ampli ventall d’imatges de les anomenades portades de l’Escola de Lleida que es poden associar amb el romànic tardà que es dóna en temps del compte-rei Jaume I, i en temps dels Templers i Hospitalers a les terres lleidatanes. Relació de la qual en va demostrar diversos elements inspiradors que podrien avalar el seu treball.
El Dr. Josep Maria Sans i Travé, va fer referència al seu treball sobre el Llibre dels Privilegis de Vilagrassa, el qual està en procés de revisió abans de ser editat. Aquest llibre antic dels privilegis de Vilagrassa va ser publicat entre els anys 1602-1603, i fou transcrit per un escrivà de Tàrrega. L’autor explica que també s’anomenava popularment Llibre de la Cadena, perquè estava lligat precisament amb una cadena per evitar que fos sostret o robat, degut a la seva importància per a la vila. Motivant que després de consultar-lo es quedés, a la força, sempre al mateix lloc. Entre els 101 instruments o lligalls que conté, la donació del lloc de Cervera, al segle XIII, n’és un dels interessantíssims temes que tracta aquest preuat llibre.
Tot seguit, es va procedir a fer l’acte de lliurament de la distinció ATHANAGIA en la persona del Dr. Josep Maria Sans i Travé. El qual l’acceptà content i en va donar elogioses gràcies.
Després d’aquest moment es va fer una merescuda pausa cafè, la qual va delectar als presents. Temps de descans que de forma distesa, es va aprofi tar també, per revisar i comentar les publicacions del Grup de Recerques que estaven exposades en un estand de mostra.
Reprenent la Jornada de Treball, el Sr. Joan-Eusebi Garcia i Biosca, va presentar una acurada anàlisi històrica del campanar romànic de Vilagrassa, de fi nals
580 Actes de la Jornada de Treball XLII
Marc Martínez exposant a la Jornada belles imatges de portades de l’Escola de Lleida; una important expressió artística del romànic del segle XIII (fot. Josep Sanahuja).
Josep Sendra, Ramon I. Canyelles, Elionor Ruvinat, Guiu Sanfeliu i Miquel Torres, comentant l’exposició de llibres del Grup i el programa de la Jornada de Vilagrassa de l’any 1986. (Fot. Josep Sanahuja).
581 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT del segle XIII. Anàlisi que posteriorment va complementar amb un interesantíssim estudi comparatiu sobre els campanars del segle XIII i XIV de la mateixa tipologia arreu del país català i llurs evolucions.
El Dr. Joan Yeguas, conservador del MNAC, va parlar de la riquesa artística i urbanística de la vila de Vilagrassa al segle XVI. Fent referència explícita sobre l’ermita del Roser de Vilagrassa, bastida l’any 1561, així com dels mestres de cases que van treballar al poble i llurs obres. Estudi que va servir de marc comparatiu, entre les construccions civils i religioses que es van donar al segle XVI entre les dues poblacions veïnes de Vilagrassa i Anglesola. Comparativa que feu extensiva a les obres d’art més rellevants d’ambdues poblacions: el retaule de Santa Anna de l’església d’Anglesola i l’ermita del Roser de Vilagrassa.
Tot seguit s’inicià el torn de coŀlaboració dels museus més importants d’aquestes terres, on s’analitzà els fons museístics i les intervencions arqueològiques que aquests desenvolupen sobre el context del romànic tardà i el segle XIII. Temàtica que inicià el Sr. Jaume Bernades, director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el qual va presentar un treball sobre la interpretació simbòlica de dues mostres de pintura que conté el fons del museu: L’Orant de Pedret i El Naixement de Sagàs.
La Sra. Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera, va comentar les guixeries islàmiques del segle XIII del fons del museu de Balaguer, i altres temes relacionats amb el món islàmic, atès que la importància d’aquest legat fou tal, que va frenar relativament, l’expansió constructiva del romànic tardà de l’Escola de Lleida en aquestes terres balaguerines. Va fer referència obligada al Palau de Balaguer, amb una important epigrafi a àrab del segle X, tot comentant la falta d’interpretació de l’obra.
La Sra. Carme Bergés, directora del Museu Comarcal de Cervera, va exposar un treball sobre l’església de planta rodona de Sant Pere Gros, bastida l’any 1081, així com del molí del Grau que està ubicat al seu costat. Va comentar en la mateixa intervenció, l’excavació arqueològica que hi va dur a terme el senyor Rivera i la publicació del primer volum que recull les excavacions fetes en el recinte de Sant Pere Gros, confi rmant l’existència d’un monestir, tal i com apuntaven les fons escrites.
La Sra. Roser Miarnau, en representació del Museu de Tàrrega, va exposar una interessant mostra de capitells romànics del segle XIII existents al fons del museu de l’Urgell. Tot seguit en va fer una aproximació a la seva iconografi a i un estudi comparatiu, que de moment restà obert a més interpretacions.
El Sr. Francesc Amorós, va presentar una pica baptismal de l’església antiga de les Penelles, sobre la qual va interpretar que podria pertànyer al temps dels Templers –i després als Hospitalers– per l’existència d’una creu gravada atribuïda a aquest orde militar. Tema interesantíssim i força novell, en aquests actes, ja que
582 Actes de la Jornada de Treball XLII
Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, durant la seva intervenció a la Jornada, en la qual va exposar el llenguatge simbòlic en la pintura i l’escultura romànica (fot. Josep Sanahuja).
Joan-Eusebi Garcia, exposant l’arqueologia del campanar de Vilagrassa, la qual compara a altres exemples d’aquesta època. (fot. Josep Sanahuja).
583 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT tot i que no és la primera vegada que en les jornades que organitza el Grup es tracti la temàtica de les ordes militars, –vegeu la Jornada sobre Templers i Hospitalers de Barbens– aquest tema d’una pica baptismal d’aquests temps i vinculada a aquestes ordes militars era realment de gran rellevància històrica.
Desprès d’aquestes intervencions, tots els participants es van desplaçar l’Hostal del Carme per dinar. Al voltant de les cinc i mitja de la tarda es va reprendre la Jornada de Treball.
El Sr. Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal, va exposar un treball sobre l’antiga església de Sant Joan de Lleida, de la qual part de les seves restes encara romanen soterrades a la plaça Sant Joan. Va exposar gravats antics amb representació d’aquesta església i una interessant recopilació d’elements escultòrics i capitells del segle XIII força reveladors de la importància d’aquell desaparegut temple romànic. També presentà dues mènsules inèdites que actualment estan en tractament de restauració.
La Sra. Montserrat Pagès, conservadora del MNAC de Barcelona, va exposar un treball sobre les malaguanyades pintures de Santa Maria de Gardeny, molt importants dins l’àmbit de la pintura mural catalana del segle XIII, la qual es conserva en molt mal estat. També va fer referència a les pintures de Santa Maria de Sigena de l’any 1180, en sentit contextual sobre la pintura de l’època.
El musicòleg, Dr. Josep Maria Salisi, va parlar dels manuscrits musicals conservats en aquestes terres lleidatanes, dels segles XI al XIV, que es guarden en museus i arxius. Va fer menció especial d’un document musical del segle XI, de cant gregorià, pertanyent a l’important fons documental de la parròquia de Verdú que es pot considerar un dels més antics en aquesta zona d’estudi. Com a nota discordant, va plantejar la problemàtica que genera la manca d’informació sobre la fi gura del cantor que interpretava aquestes partitures musicals, així com llur preparació i escola on aprenien a llegir i a cantar aquestes composicions.
El Sr. Miquel Torres, president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, va exposar un treball basat en la interpretació iconogràfi ca i simbòlica de les portalades de l’església de Vilagrassa i de Verdú, amb connotacions molt semblants entre les dues. Posant èmfasi en la necessitat de dotar aquestes portades romàniques d’una lectura més simbòlica –més d’acord amb la mentalitat dels temps en que foren bastides– i menys decorativa –més del gust de les mentalitats actuals.
Seguidament, el Sr. Sebastià Garralon, va presentar com a novetat, una relació de guaspes o punteres metàŀliques de beines d’espasa que han estat trobades a les terres de l’ampli Urgell. Un tema molt poc estudiat per la manca de mostres materials, ja que les beines d’espasa, majorment fetes de cuir, no s’han preservat al ser un material perible, i d’aquests elements, per tant, només se n’ha conservat algunes punteres metàŀliques. Aquesta peça formava part de la indumentària dels
584 Actes de la Jornada de Treball XLII
Tres moments de la sessió del matí de la Jornada de Treball. (fot. Josep Sanahuja, dalt i baix. Foto central, Àngels Gabarra).
585 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT nobles de l’època, perfectament documentable en les escultures funeràries d’aquest període i en nombroses mostres de pintures murals i en fusta que abracen –en el cas que ens ocupa– del segle XII al XIV, mostrant alhora, una possibilitat de classifi cació tipològica per les seves formes decoratives.
Per tancar aquesta maratoniana jornada, el Sr. Joan-Ramon González, com a president de l’Associació d’Amics de la Seu Vella, va presentar un treball sobre el romànic més universal de les terres lleidatanes: el de la vella Catedral de Lleida. Amb una exposició brillant, digna d’un acte de cloenda de la jornada, va repassar les mostres del romànic tardà més importants d’aquest monument del segle XIII-XV a la capital lleidatana. També va defi nir les diferents reformes que s’hi han fet i la no menys interessant evolució del turó de la Seu Vella; així com del pas de ser l’última catedral romànica del món, a ser fortalesa militar en temps de Felip V. Tot un repte expositiu que assolí amb escreix.
586