DOCSLIB.ORG

Baixa Descarrega El

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Baixa Descarrega El Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 Crònica de la XLII Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent Per Sebastià GARRALON, Miquel TORRES i Maria Dolors GABARRA Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior: Vista general de la sala de l’ajuntament de Vilagrassa on se celebrà la XLII Jornada de Teball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent el 27 de novembre de 2011(fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII La jornada de treball XLII que el Grup de Recerques de les Terres de Ponent va celebrar a Vilagrassa, el dia 27 de novembre del 2011, va assolir un èxit rotund tant en participació com en les comunicacions exposades, degut a l’interessantíssim tema que es va tractar: Romànic tardà a les terres de Ponent. Òbviament el segle XIII era la base central cronològica de la reunió, si bé hagué també algunes aportacions corresponents als segles més propers que tenien una relació conceptual clarament vinculada amb la temàtica principalment treballada. Com a deferència a la població que hostatjava la Jornada hagué un important apartat dedicat de manera monogràfi ca a presentar una recopilació de novedosos Estudis sobre Vilagrassa. S’inicià la jornada amb la presentació ofi cial de l’acte mitjançant la benvinguda pel Sr. Jordi Serés, alcalde de Vilagrassa i l’explicació dels objectius de les sessions en les que s’articulava la reunió per part del Sr. Miquel Torres, com a president del Grup de Recerques. Tot seguit, s’encetà la part temàtica dedicada als estudis sobre Vilagrassa, en honor a la vila amfi triona, essent el Dr. Josep Maria Llobet i Portella qui va exposar el primer treball al públic present. Presentà un recull d’una cinquantena de documents que són datats des del període medieval fi ns a la fi de l’antic règim. Documents que fan referència a aspectes quotidians de la vila de Vilagrassa, com nomenaments de batlles, compra-vendes, lloguers i referències sobre els senyors de Vilagrassa, les seves possessions i les seves obligacions com a vila reial. Un moment de l’acte inaugural de la XLII Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent que es celebrà a Vilagrassa, amb una doble temàtica: Romànic tardà a les terres de Ponent i Estudis sobre Vilagrassa. D’esquerra a dreta: Òscar Abascal, Jordi Serés, alcalde de Vilagrassa; Miquel Torres, president del GRTP i Sebastià Garralón, secretari del GRTP (fot. Josep Sanahuja). 579 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Seguidament, el Dr. Prim Bertran, va parlar dels mercats i les fi res que s’han celebrat al llarg de la història a la vila, analitzant la importància dels privilegis que té Vilagrassa, en qüestió de fi res i mercats. També comenta certs aspectes més socials, vinculats a l’hospital dels pobres, a censals i violaris i, especialment sobre la ubicació d’una fi ra per Tots Sants. El ponent interpretà que aquest mercat se celebrava als voltants de l’església, donant importància a la cruïlla del camí ral amb el carrer Major. En tercer lloc, varen intervenir els arquitectes Joan Ramon Solé i Salvador Giné, que han dut a terme l’estudi sobre la inclinació del campanar romànic de Vilagrassa i la restauració de l’accés al campanar. Joan Ramon Solé, explicà científi cament la relació de forces que han interactuat en el desplomament de la torre campanar del segle XIII, la qual es decanta cap a la cara sud. Procés perillós que segons ell, ha comptat amb la salvació de la torre campanar mercès a la pròpia estructura de l’església. Com diu l’autor: l’església ens ha salvat! Quant a Salvador Giné, presentà acuradament les millores estructurals efectuades en l’accés al campanar i la intervenció en altres elements de la pròpia torre. A continuació, el Sr. Marc Martínez, com a membre de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida, va presentar un ampli ventall d’imatges de les anomenades portades de l’Escola de Lleida que es poden associar amb el romànic tardà que es dóna en temps del compte-rei Jaume I, i en temps dels Templers i Hospitalers a les terres lleidatanes. Relació de la qual en va demostrar diversos elements inspiradors que podrien avalar el seu treball. El Dr. Josep Maria Sans i Travé, va fer referència al seu treball sobre el Llibre dels Privilegis de Vilagrassa, el qual està en procés de revisió abans de ser editat. Aquest llibre antic dels privilegis de Vilagrassa va ser publicat entre els anys 1602-1603, i fou transcrit per un escrivà de Tàrrega. L’autor explica que també s’anomenava popularment Llibre de la Cadena, perquè estava lligat precisament amb una cadena per evitar que fos sostret o robat, degut a la seva importància per a la vila. Motivant que després de consultar-lo es quedés, a la força, sempre al mateix lloc. Entre els 101 instruments o lligalls que conté, la donació del lloc de Cervera, al segle XIII, n’és un dels interessantíssims temes que tracta aquest preuat llibre. Tot seguit, es va procedir a fer l’acte de lliurament de la distinció ATHANAGIA en la persona del Dr. Josep Maria Sans i Travé. El qual l’acceptà content i en va donar elogioses gràcies. Després d’aquest moment es va fer una merescuda pausa cafè, la qual va delectar als presents. Temps de descans que de forma distesa, es va aprofi tar també, per revisar i comentar les publicacions del Grup de Recerques que estaven exposades en un estand de mostra. Reprenent la Jornada de Treball, el Sr. Joan-Eusebi Garcia i Biosca, va presentar una acurada anàlisi històrica del campanar romànic de Vilagrassa, de fi nals 580 Actes de la Jornada de Treball XLII Marc Martínez exposant a la Jornada belles imatges de portades de l’Escola de Lleida; una important expressió artística del romànic del segle XIII (fot. Josep Sanahuja). Josep Sendra, Ramon I. Canyelles, Elionor Ruvinat, Guiu Sanfeliu i Miquel Torres, comentant l’exposició de llibres del Grup i el programa de la Jornada de Vilagrassa de l’any 1986. (Fot. Josep Sanahuja). 581 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT del segle XIII. Anàlisi que posteriorment va complementar amb un interesantíssim estudi comparatiu sobre els campanars del segle XIII i XIV de la mateixa tipologia arreu del país català i llurs evolucions. El Dr. Joan Yeguas, conservador del MNAC, va parlar de la riquesa artística i urbanística de la vila de Vilagrassa al segle XVI. Fent referència explícita sobre l’ermita del Roser de Vilagrassa, bastida l’any 1561, així com dels mestres de cases que van treballar al poble i llurs obres. Estudi que va servir de marc comparatiu, entre les construccions civils i religioses que es van donar al segle XVI entre les dues poblacions veïnes de Vilagrassa i Anglesola. Comparativa que feu extensiva a les obres d’art més rellevants d’ambdues poblacions: el retaule de Santa Anna de l’església d’Anglesola i l’ermita del Roser de Vilagrassa. Tot seguit s’inicià el torn de coŀlaboració dels museus més importants d’aquestes terres, on s’analitzà els fons museístics i les intervencions arqueològiques que aquests desenvolupen sobre el context del romànic tardà i el segle XIII. Temàtica que inicià el Sr. Jaume Bernades, director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el qual va presentar un treball sobre la interpretació simbòlica de dues mostres de pintura que conté el fons del museu: L’Orant de Pedret i El Naixement de Sagàs. La Sra. Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera, va comentar les guixeries islàmiques del segle XIII del fons del museu de Balaguer, i altres temes relacionats amb el món islàmic, atès que la importància d’aquest legat fou tal, que va frenar relativament, l’expansió constructiva del romànic tardà de l’Escola de Lleida en aquestes terres balaguerines. Va fer referència obligada al Palau de Balaguer, amb una important epigrafi a àrab del segle X, tot comentant la falta d’interpretació de l’obra. La Sra. Carme Bergés, directora del Museu Comarcal de Cervera, va exposar un treball sobre l’església de planta rodona de Sant Pere Gros, bastida l’any 1081, així com del molí del Grau que està ubicat al seu costat. Va comentar en la mateixa intervenció, l’excavació arqueològica que hi va dur a terme el senyor Rivera i la publicació del primer volum que recull les excavacions fetes en el recinte de Sant Pere Gros, confi rmant l’existència d’un monestir, tal i com apuntaven les fons escrites. La Sra. Roser Miarnau, en representació del Museu de Tàrrega, va exposar una interessant mostra de capitells romànics del segle XIII existents al fons del museu de l’Urgell. Tot seguit en va fer una aproximació a la seva iconografi a i un estudi comparatiu, que de moment restà obert a més interpretacions. El Sr. Francesc Amorós, va presentar una pica baptismal de l’església antiga de les Penelles, sobre la qual va interpretar que podria pertànyer al temps dels Templers –i després als Hospitalers– per l’existència d’una creu gravada atribuïda a aquest orde militar. Tema interesantíssim i força novell, en aquests actes, ja que 582 Actes de la Jornada de Treball XLII Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, durant la seva intervenció a la Jornada, en la qual va exposar el llenguatge simbòlic en la pintura i l’escultura romànica (fot.
Load more

Recommended publications
  • Dossier 53Ralli Comprimit Com
    PRESENTACIÓ / PRESENTACIÓN El Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa és El Rally Internacional de la Noguera Pallaresa es un esdeveniment amb mig segle d’història que un evento con medio siglo de historia que acoge acull diverses competicions i activitats distintas competiciones y actividades relacionades amb el piragüisme i els esports relacionadas con el piragüismo y los deportes d’aigües braves. de aguas bravas. Aquest tipus d’activitats s’introduïren a l’Estat a Este tipo de actividades se introdujeron en el través de la Noguera Pallaresa, cosa que va Estado a través del Noguera Pallaresa, cosa que contribuir al desenvolupament turístic de la contribuyó en el desarrollo turístico de la comarca i a convertir el Ral·li en una de les comarca y a convertir el Rally en una de las competicions de piragüisme d’aigües braves competiciones de piragüismo de aguas bravas més antigues de l’Estat (des de 1964). más antiguas del Estado (desde 1964). El Ral·li s’organitza conjuntament entre l'A.E. El Ral·li se organiza conjuntamente entre l’A.E. Pallars i l'Ajuntament de Sort. L'A.E. Pallars és Pallars y el Ayuntamiento de Sort. L’A.E. Pallars un club esportiu amb cinquanta anys d’història es un club deportivo con cincuenta años de arrelat al poble de Sort, amb una llarga tradició historia arraigado al pueblo de Sort, con una en el desenvolupament d’aquest tipus larga tradición en el desarrollo de este tipo de d’esdeveniments. En aquest cas, l’A.E. Pallars eventos. En este caso, l’A.E.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Un Aspecte Gairebé Desconegut Del Patrimoni Monumental De L'urgell
    U N ASPECTE GAIREBÉ DESCONEGUT DEL PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL: ELS MOLINS DE VENT Joan Ramon González Pérez Daniel Rubio Ruiz Josep Ignasi Rodríguez Duque UN ASPECTE GAIREBÉ DESCONEGUT DEL PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL: ELS MOLINS DE VENT Comunicació Introducció subtroncocònica que si bé eren situades en llocs dominants, tenien una sèrie de peculia- Joan Ramon La utilització de l’energia eòlica és un fet nor- ritats que les diferenciava de les torres de guai- González Pérez mal al llarg de la història humana, sobretot ta. Per una banda l’entrada es trobava a peu quan les societats assoleixen un grau de tec- pla, els murs tenien un gruix inferior al metre i Daniel nologia suficient. No obstant tots tenim una la qualitat de la pedra i del morter no aconse- Rubio Ruiz sèrie d’arquetipus que ens fan associar el molí guien els acabats de les torres del segle XI; de vent amb un determinat paisatge; que va per una altra banda encara que eren en llocs Josep Ignasi des de la mateixa Mancha a les costes llevan- enlairats, de vegades corresponien al mig Rodríguez Duque tines de la Mediterrània i d’una manera espe- d’una suau i ampla carena i quan eren en es- cial a les Balears. L’existència dels molins de perons mai tenien fossat per la part més Servei d’Arqueologia de vent porta associada dues característiques fí- accesible. El fet de ser conegudes popular- la Fundació Pública siques fonamentals: per una banda un espai ment com “torres dels moros” no ajudava mas- Institut d’Estudis ampli on bufin vents amb suficient força i fre- sa a la seva correcta interpretació i això expli- IIerdencs de la Diputació de Lleida qüència, i per un altre una manca de lleres d’ai- caria que foren publicades com a fortifica- gua adequades per a l’aprofitament de l’energia cions en excel·lents treballs de caràcter hidràulica derivada.
    [Show full text]
  • Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
    Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions.
    [Show full text]
  • Sin Título-11
    URTX D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon Cardona i Colell 7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i Biosca, tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500.
    [Show full text]
  • La Segarra Cervera
    La producció agroalimentària té un pes important a la comarca de la Segarra: des de les explotacions agrícoles i ramaderes, que produeixen cereals, farratges, olives, ametlles, vinya i horta, vede- lla, xai, porc i aviram (convencionals o ecològiques), passant per la gran tradició de forners, pastissers, xocolaters, viticultors, apicul- tors, cansaladers, boletaires, herbolaris i altres elaboradors de pro- ductes artesans, com són les conserves, pastes fresques, olis, etc. El Consell Comarcal de la Segarra pretén donar a conèixer aques- ta àmplia gamma de productes, que són part de la identitat del nostre territori i dinamitzadors econòmics dels municipis de la comarca. Teniu a les mans la relació de persones productores i elaboradores de la Segarra, amb tota la informació relacionada amb el producte que ofereixen i la seva localització a la comarca. Trobareu més in- formació a la web: http://productors.ccsegarra.cat La Segarra Lloberola C-451 a Andorra 39 Sanaüja C-1412a Vallferosa L-314 1 Sant Serni Granollers Biosca a Andorra Selvanera L-313 LV-3113 C-1412a Fontanet Les Sitges Palou l’Aguda Claret Talteüll LV-3005 Cellers LV-3133 Guarda-si-venes 52 L-313a Torà 54 2 L-313 53 Florejacs LV-3114 Palouet Massoteres 30 29 35 LV-3003 a Barcelona la Morana Guissona 28 27 LV-3201 Sant Martí LV-3201 33 34 Vicfred de la Morana 31 L-311a32 Ivorra Gra LV-3004 Les Pallargues Sant Guim de la Plana L-310 L-311 Sisteró Torrefeta LV-3003 Ratera Bellveí Viver de L-304 el Far Segarra Pelagalls 21 Concabella Mont-roig L-324 el Llor Comabella 55 L-312 Portell L-303 L-310 a Girona 36 Gospí 26 Hostafrancs Sedó 50L-311a 51 L-3121 C-25 Riber 49 Tarroja L-324 de Segarra Sant Ramon Ferran la Prenyanosa C-25 Montcortés PL.
    [Show full text]
  • The Ager Valley Historic Landscape: New Tools and Quantitative Analysis
    The Ager valley historic landscape: new tools and quantitative analysis. Architecture and agrarian parcels in the medieval settlement dynamics Antonio Porcheddu http://hdl.handle.net/10803/436891 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora.
    [Show full text]
  • Map of Local Industrial Production Systems in Catalonia Joan Miquel Hernández Gascón Jordi Fontrodona Francolí Alberto Pezzi
    Map of Local Industrial Production Systems in Catalonia Joan Miquel Hernández Gascón Jordi Fontrodona Francolí Alberto Pezzi Vall d'Aran Pallars Sobirà Alta Ribagorça Cerdanya Alt Empordà Ripollès Alt Urgell Garrotxa Pla de l'Estany Pallars Jussà Berguedà Gironès Baix Solsonès Osona Empordà Selva Noguera Bages Segarra Vallès Oriental Maresme Pla d'Urgell Urgell Anoia Vallès Occidental Segrià Barcelonès Conca Garrigues de Barberà Alt Penedès Baix Llobregat Alt Baix Camp Penedès Garraf Priorat Tarragonès Baix Ribera Camp d'Ebre Terra Alta Baix Ebre Montsià PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL Map of Local Industrial Production Systems in Catalonia BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP: Hernández Gascón, Joan Miquel Map of local industrial production systems in Catalonia. Bibliografia ISBN 84-393-6906-9 I. Fontrodona Francolí, Jordi II. Pezzi, Alberto III. Catalunya. Secretaria d’Indústria IV. Títol 1. Sistemes productius locals_Catalunya 2. Zones industrials_Catalunya 338.45(467.1) Published by: Ministry of Employment and Industry of the Autonomous Government of Catalonia Department of Industry First published: Barcelona, October 2005 Print run: 500 Publishing coordination: Neus Bassi Translation: TRADTEC, S.L. http.//www.gencat.net/treballiindustria/publicacions/sie/index.html Cover design and layout: Joaquim Trias i Associats Printed by: Grup 3, SL D. leg.: B30481-05 ISBN: 84-393-6906-9 The Ministry of Employment and Industry does not necessarily share the opinions expressed in this document. The opinions expressed the- rein remain the sole responsibility of the autors. Note: The maps of Catalan comarques (counties) in this publication are based on information provided by the Catalan Institute of Cartography. Map of Local Industrial Production Systems in Catalonia Joan Miquel Hernández Gascón Jordi Fontrodona Francolí Alberto Pezzi Índex Foreword by Maria Teresa Costa i Campí 6 Preface de Marco Bellandi 7 Acknowledgements 10 1.
    [Show full text]
  • Disposición 3256 Del BOE Núm. 73 De 2015
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 73 Jueves 26 de marzo de 2015 Sec. III. Pág. 26308 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA 3256 Resolución de 16 de marzo de 2015, de la Subsecretaría, por la que se publica el Acuerdo de prórroga y actualización para el año 2015, del Convenio de colaboración entre el Servicio Catalán de la Salud, el Instituto Catalán de la Salud, la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Instituto Social de las Fuerzas Armadas y la Mutualidad General Judicial, para la prestación en zonas rurales de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. El Director del Servicio Catalán de la Salud, el Director Gerente del Instituto Catalán de la Salud, el Director General de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, la Secretaria General Gerente del Instituto Social de las Fuerzas Armadas, y la Gerente de la Mutualidad General Judicial, han suscrito, con fecha 23 de diciembre de 2014, un Acuerdo de prórroga y actualización para 2015, del Convenio de colaboración firmado el 17 de enero de 2003, para la prestación, en zonas rurales, de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. Para general conocimiento, y en cumplimiento de lo establecido en el artículo 8.2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, se dispone la publicación del referido acuerdo de prórroga y actualización, como anejo a la presente resolución.
    [Show full text]
  • WHITE PAPER on the Health Care Professions in Catalonia
    WHITE PAPER on the Health Care Professions in Catalonia WHITE PAPER on the Health Care Professions in Catalonia WHITE PAPER professions 23/5/03 08:49 Página 104 WHITE PAPER professions 23/5/03 08:48 Página 1 WHITE PAPER on the Health Care professions in Catalonia Barcelona, 2003 WHITE PAPER professions xPDF 23/5/03 11:13 Página 2 Biblioteca de Catalunya. CIP data: White paper on the health care professions in Catalonia I. Oriol i Bosch, Albert, dir. II. Oleza, Rafael de, dir. III. Òrgan Tècnic per a l'Elaboració del Llibre Blanc de les Professions Sanitàries (Catalunya) IV. Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social 1. Personal sanitari – Política governamental – Catalunya 614.2(467.1) Project Direction: Albert Oriol i Bosch Rafael de Oleza Steering Committee for the White Paper on the Health Care Professions: Olinda Anía (member), Alícia Àvila (member), Luís Branda (member), Pilar Brugulat (member), Mariona Creus (member), Arcadi Gual (member), Amando Martín Zurro (member), Rafael de Oleza (vice president), Albert Oriol (president), Jordi Pagés (member), Miquel Poch (secretary) Editorial Team: Olinda Anía, Alícia Àvila, Pilar Brugulat, Amando Martín Zurro Administrative Support: Marga Moragues, Alícia Virloto © Generalitat de Catalunya Department of Health and Social Security Published by: the Office of the Secretary General First edition: Barcelona, mai 2003 Print run: 1,500 copies Legal deposit: B-20.635-2003 Editorial co-ordination: Publications Section Translation: Louise Littenberg Graphic design: Ortega i Palau, SL Printing: SYL Creaciones Gráficas y Publicitarias, SA WHITE PAPER professions 23/5/03 08:48 Página 3 PRESENTATION The main objective of this White Paper on Health Professions in Catalonia (WPHPC) is the formulation of a series of proposals addressed to medium and long term challenges, which were drawn up after analysing the Catalan health care system.
    [Show full text]
  • Segarra Segrià Garrigues Pla D´Urgell Urgell Noguera
    BAUSEN CANEJAN LES BOSSÒST ARRES VAL VILAMÓS D´ARAN ES BÒRDES VIELHA ALT ÀNEU NAUT ARAN LLADORRE ESTERRI D´ANEU LA GUINGUETA ESTERRI DE CARDÓS ALTA D´ÀNEU ESPOT LA VALL RIBAGORÇA DE CARDÓS ALINS LA VALL DE BOÍ PALLARS SOBIRÀ BARRUERA TÍRVIA LLAVORSÍ VILALLER FARRERA EL PONT DE SUERT LA TORRE RIALP DE CABDELLA LES VALLS DE VALIRA SORT MONTFERRER I CASTELLBÓ SARROCA DE BELLERA ESTAMARIU EL PONT LA SEU DE BAR SORIGUERA D´URGELL ARSÈGUEL SENTERADA BAIX PALLARS ALÀS I CERC CAVA LES VALLS D´AGUILAR RIBERA D´URGELLET LA POBLA DE SEGUR ALT URGELL PALLARS JOSA I TUIXÉN JUSSÀ CONCA DE DALT CABÓ LA VANSA I FÓRNOLS ORGANYA SALÀS DE PALLARS FÍGOLS I ALINYÀ TALARN ALBELLA TREMP DE LA CONCA LA COLOMA COLL DE NARGÓ I LA PEDRA GAVET DE LA CONCA GUIXERS CASTELL DE MUR ST. LLORENYS DE MORUNYS SANT ESTEVE ISONA I CONCA DELLÀ DE LA SARGA ODÈN LLIMIANA PERAMOLA SOLSONÈS OLIANA LA BARONIA DE RIALB LLADURS BASSELLA CASTELLAR ÀGER DE LA RIBERA VILANOVA SOLSONA OLIUS DE MEIÀ TIURANA NAVÉS LES AVELLANES PINELL I STA LINYA DE SOLSONÈS ALÒS RINER DE BALAGUER LLOBERA PONS VILANOVA OS DE BALAGUER ARTESA DE SEGRE DE L´AGUDA CLARIANA NOGUERA DE CARDENER FORADADA CAMARASA OLIOLA IVARS SANAÜJA DE NOGUERA CUBELLS CASTELLÓ SEGARRA ALFARRÀS CABANABONA DE FARFANYA BIOSCA TORREFETA PREIXENS I FLOREJACS PINÓS MONTGAI ALGERRI LA SENTIU DE SIÓ TORÀ BELLMUNT D´URGELL AGRAMUNT MASSOTERES ALMENAR BALAGUER LA MOLSOSA GUISSONA BELLCAIRE D´URGELL PUIGVERD ALBESA D´AGRAMUNT LA PORTELLA VALLFOGONA PENELLES IVORRA MENÀRGUENS ALMACELLES ALGUAIRE DE BALAGUER OSSÓ DE SIÓ CASTELLSERÀ SANT
    [Show full text]