° 2 v rn 4 — E IS A E MA CO E A A
: . "
"
_
SO O E E , b x d l rt t l l C t l n C ll. M nt ura I I ES DE O ECCIÓ OFICIAL E S I E ESS
MA
I E .
, n n nd n tr n n M n n n b nt p r l p bl ón El Aj nt nt l f l t ón d l lb v d I A I II S I U A E A E A I E A GO A EA I n ñ h l v n d l p bl ón OE MM M n r d l ll. l v n d l p bl E O Y O O G l, pr r d In , S lv l t p r t n nt d l ld d M n pt n ll . C SE ECCIÓ I A U ICACIÓ El Aj nt nt d M n r, xpl ó Ult ló l t nf r E I E ES r d l ll h d n n r : « tr nt rv n ón l r p t n d rr l r n ón d ón n l t d t nd ó f t v nt v v nd d pr t ón f v v nd l tó r l r í l p t n In t t t l r d l v nd h d pr d r l l ó l r d l In t t t z r n nd d l d n f r l z d p r l v dj d ó d l ü nt r p d v v nd : l r d l v nd (Ib d r l h bí n l p n d M n r d b n l f nd l d « n bl , r lt d f nv l d d d bí n h r n «. l n M n r, l lb v h bí 20 p t n tr v z, p r l Ib r n p l d M n r d l ll: tá n tr nd n l p r d r l v v n v , n v z r n d t d • r ó d 2 v v nd n rè d pr v nd , p r t l d d d v v nd d . t r r nt , l lb l d l p bl t d , f l b n r f n l 2, d l S.M.I. d ré n pr t d v l tó l pr pt v p r t r rí l v v nd n pr n p f r n p n d br p r l n én r n l nd l t ó ràf d l pr ó: f d p r t nd r l tr ón. El Aj nt nt l n x d «. S l.l t nt p dr n t l n p d M n r d l 20 d nd t ní n d ó n r n l El Aj nt nt r rá ll, In , l t S lv . l p bl ón. r h r br ». n r t l lb v n l r lt l n t t ón El d l nt nú nd n pr t t p r l pl nn n d d ó d l t d f n l 28 d f br r d r l t d v v nd d «l n p d ón d l f rt p r l n lò , l Aj nt nt d M n r d l ll l p bl ‘ n d In , l n l pr n l n n d h n d f n d l I A I M l S nt ndr nú . 4. l t S lv , d á d lb v fr l p b l d d bj t l v n . SUMARI
rt d SON O EI IE , d b x de l rt t local C t l n Coll. lleng á . ()ut passa b l dj d dO de les noves v v nd de la rr t r ?. á . 4 C Ò ICA. Gabriel l M t . á . 8 VOX POPULI. El futur de les pensions. né Grau. f n á . Concert de la r l "Ant l v t ". G ll Coll. A U AME DE MA CO : l n r . de tot á . O O ÍMIA OCUME A A (2 . Gabriel l M t . á . 2 SES GLOSES: D'es S n v r: "Un r nç l t". á . E S I A GES E S MA CO I S (28 . Gabriel l M t . á . 4 DE CA OS A..., Guai Mora. á . r nt ó del 'libre "Or t r de S nt U de M n r". G ll Coll. á . 8 Gabriel l M t , un tr b ll d r de la n tr tõr . G ll Coll. nt u k_ á . George G r , "Squash W rld M t r". à C b t. v t d M n r d l ll
á . 20 E E IS A: C t l n G l né , "M rr nx ". G l Mora. d ó: Gr p d M n r n á . 24 EM E A U ES I UGES A MA CO . Mique! S r n Vallon. M t ó: En n & C . á . 2 ESG ÉSIA: Sín d à. rt Fons l. C l.l b r d r t l v l n á . 2 ESCO A: "Un v t al í Dogon". El Claustre de pr f r . CO . EC IU MO AU A á . 2 Jo, TRUC . Miguel Vallon M t . l ç Aj nt nt, 0 2 MA CO E A A á . 0 I IO ECA. Maria del Carme ld v l . l.: 0 6 x: 04 á . G U ES AI S ES E . El r p de monitors. pò t l: M 88
á . 4 EL U O . Miguel Vallon M t . IM ESSIÓ: G Á ICAS GOYA ( l t ARA HA VINT á . 8 E A YS... r p n b l t t d l rt l r r n PER E A —SE E S DITS. r M tí E p r nç Ramis. n é d nt d Il r t r . C ntr p rt d IMA GES A I : "En lt r a la rr de Cuba" (An 8 . C nt r d'En l de Son d l. t r f d G br l l M d l n C p n r. Montaura 3 VIVENDES DE PROTECCIÓ OFICIAL
QUE PASSA AMB L'ADJUDICACIÓ DE LES NOVES VIVENDES DE LA CARRETERA?
Davant l problemàtica sorgida i els ajuntaments inclosos". per tal d'aclarir l'actuació de l'ajunta- En aplicació d'aquest decret, el Consell ment en tot el tema, sobretot davant els d'Administració va resoldre, sense consultar per res a l'ajuntament, incloure els pobles de Llose- r r que alguns ciutadans, malintencio- ta, Selva i Inca. Per altra part va establir les altres nats, han divulgat pel poble culpant a condicions que tampoc encara hem rebut a l'ajuntament o alguns membres del mateix l'ajuntament. de que l'adjudicació es fes així, L'ajuntament des de sempre, des de l'inici EL CONSISTORI VOL FER PÚBLIC A TOT del procés i manté la mateixa actitud en aquests EL POBLE moments, ha volgut només resoldre els proble- Que, amb gran sorpresa varem llegir l'a- mes d'habitatge dels ciutadans residents a nunci de l'IBAVI, publicat al diari "Ultima Hora" Mancor de la Vall. Mai no s'ha interessat per- de dia 31 de desembre de 1994, i que es referia a què aquesta promoció s'estengués a altres pobles. l'adjudicació de 12 vivendes en règim de compra- La decisió de construir aquestes vivendes fou venda al terme municipal de Mancor de la Vall. A conseqüència d'una enquesta, que l'any, 1988 l'anunci es deia clarament que podien accedir a sollicita ais ajuntaments el Govern Balear per tal l'adjudicació els habitants empadronats a Inca, de detectar les necessitats concretes dels residents Lloseta i Selva (de tot això l'ajuntament no en al nostre poble. El resultat fou de 27 peticions que sabia res) es varen remetre al Govern Balear, que decidí dur Totd'una , cridarem a l'IBAVI i no pogué- a terme una primera fase de dotze vivendes per rem parlar amb el resposable, perõ un funcionari resoldre en part les necessitats. ens digué que l'adjudicació es faria així com deia En el seu moment l'ajuntament va concedir l'anunci i que de res servien les sollicituds fetes el permís d'obra, a soHicitud de l'IBAVI. Per en el seu dia pels veïns de Mancor per acollir-se a altra part, en unes gestions davant del Conseller, l'adquisició d'una vivenda. No ens sabé dir res Hble. Bartomeu Reus, l'ajuntament aconseguí que més. es milloras el projecte i fos més adequat a l'en- Per averiguacions posteriors, en una visita torn. a FIBAVI, ens enterarem que per Decret del No entenem aquest canvi d'actitud del Govern Balear, aparegut al BOCAIB de dia 16 de Govern Balear. De saber-ho en el seu moment, juliol de 1994 (D. 84/1994 de 30 de juny), s'havia l'ajuntament no hauria mogut cap passa per dur creat un Consell d'Administració de l'Institut endavant el projecte. Balear de la Vivenda que és el qui posa les condi- cions per a l'adjudicació d'aquestes vivendes, entre El Consistori en ple. elles "la delimitació geogràfica, a efectes d'establir NNWANFIANNHVANNNW A NVANFAHNHVANFANFIANN
4 L f4===M nt r l
O t br C nç l ròn tr tr l l b n t d b pt . El d 2 f r n b t t l r n M r l d r , f ll d n Arr Ap l.lb n C ll. En f r n p dr n d l n n r á C t l n M r , d l n n M r C t l n Arr . I l d 8 b t r n r Ant n , f ll d G br l ltr n C t l n t nt l p dr n M l A. Abr n M r d l l r t . M lt f l t t . El d l br l I U A A A UC A EU d M n r. pré d l tr pr r n p n l pl j , t v d p é p j r tr n ll nt. A l rr b d l nt C b rt rví n b r n r l rx r p r r p r f r . pré l l br l l b íl , l f rt r d l l, l b tl l t n nt d b tl n r n ntr r n r rd n dr n h h v r t l h n d l d M n r, pr d nt t ó d p r í. El tr nt v nt tr n r t , x fr r rd, t bé f r n b t b n prè bl nt, p r d t n é r d ït. M nt r Al n d r n d n r ltr b x r n d l br r n pr v d M nt n , nn , b d l . rr d d nt , f tb l n p j d f n El d 0 l n rí n l M t l M n ll . El v pr , b n d l tr d n l v p M r l d b rt S í l br r n t rr d l l ç d E p n Il r r n l tr In l n d r tr n l . A p n t f l n d r d l t n G br l M rt r ll d l f ll , n r n t t n r n l d l M r , l n l f t f l S l n f r l r òn r l n l t x lé p M t , l M nt r d f tb l, l d n d b l t x p llà l à n nt é d t p rt pà l p j d , dõ n nr r : S nt M r l M j r d In Mn. r n M rt r ll, l nt l h , r b rt. M lt f l t t . Mr. G r G r . I t th n r rd d l d d . El d 2 rí r n M rt r ll M r d n l tzà l j rn d b l t pr f r t d l " p r C n lí, l 6 n d d t. n n p . t t " l l : l t rr d d b t f rr n Il n n El d r n M rtí M t C t l n A n l M t . l t t . El d 22 l C l d C lt r , l p n d t tr IS AU A r pr ntà l br t tr l d An dr S r d " O U S I E O U S". El d 2 l ASSOCIACIÓ AMICS E A E CE A E A nà d x r ó v t nt l n t l l n d l M j r. El p rt p nt b r n r n nt d r d n r n C n M à d l rt d Al úd .
v br El d 6 b t r n l p rrõ rn t S n, f ll d Gr à . M p d C t l n S . r n l p dr n M rtí S M r l d M tr . l t t . El d 8 nç r n l br d n tr ó d l z n j rd n d ntr l rr r M r l d S nt S lv d r ltr n àrr d l pr l l l. S rr d r nt n S . El pr p t d 6.26 . 0 pt . El d 2 l brà l IA A ES O I A j h rr b t l nz n d ó. r nt t t l
M nt r El d 4 r E v Antôn , f ll d l n r n M r M r M t , l n d d t. v d p ll rr b r n M n r l d 26 p r r br p lt r n l n t d l l. n n p . El d d n v br l Aj nt nt l C n ll r d C lt r , Ed ó E p rt d l G v rn l r f r r n, r t ït nt, l br d t tr "A A UM E AU A" d r í M n n d p t ó d M rtí Av lé . p n n l p n t p d S n S rd n . El d 2 n é fr , f ll d Ant n Alb C r l n M rtí. M lt f l t t .
br El d 2 n r r n l l d n d l j nt nt l xp n d f t r f d pr r n ó nt r r l n d n d p r ll nt d tr b ll. t bl f l pr r , d f t r f d pr r n ó b é d 0 t t n d t nt n l t d p r l n n n n . El d rí dò r n M t G l d C E l n l 88 n d d t. n n p . El d 0 n ó d l Aj nt nt n p ç l d p l n r tl , ntr n pl r t v I b l E tr n n b t d I v j b l ó l pr r A S t t l r d M n r. El t x d 0, l p n d t tr " t t" pr nt n l C l d C lt r " OCA S ES O ". El d rí n M r nt rr h, d t d S nt lú , t n 82 d d t. n n p . El d pr nt l ll br "O A O I E SA A ÚCIA E MA CO E A A " ( tí tór br d l t r d t rôn . pré d n n rt r l àrr d l "Ant l v t d l ", n l ï br n d l n p p l r ll r n , Mn. r l rn l , Il n t n tòr , pr ntà l ll br . bé nt rv n r n l t r d l ll br , Sr. G br l l M t , l Sr. G br l ví , b tl d
M nt r M n r, Mn. n t rd C , r G n r l d l ò t n l t l pr d nt d l C d C lt r d l C n ll In l r d M ll r , Sr. Ant n S n . El d 8 n r r n n l ntr d xp n n p l l tr d p nt r d El n G tt l d lt r d G rd G n r. xp h t t nt d p r l p t l r n r , b b ll d t n p r l t l v nt rd t d l d rt t . El d 24 l j r t l f d r d l MI6 C n r d tl d n r n tz l j nt nt, v t l v nt n n r t . pré d pl d l b r rd d n r l ü nt pr : r r pr : M 4 Antòn C ll M t S n pr : r Abr n A n l r r pr : G br l M rt r ll M rt r ll r p l l b tl d l b d pl E t l n t rl t l lé p rr l d l l l públ M nt r . A l t n d d l d n n t rn l tr d d l b f nt rpr t d p r n n n, n t p r r r ( ll n lt bé p r rt. El r d l l nd l pr El pv pr d l d rr r d d l n , rtí d n n r Abr n A n l l n l n n M n r l l d d l rr r S nt S lv tr d r d l b n n v , f C t l n M rt r ll p ll. r n tz l j nt nt d In p r rt C ntr b ïr n l l n t t d l f n l r n M t C f Il , d ndèn n r p rr l l l b d pl E t l d rn n , j l v Av p t rn r n M d l n p t l r nt l lé . r d C n M l d E r . 8 Mon taura A ó d A d l r r Ed t f l t t p r t . r n d v t nt dà l n v l p nt b ll nt n l C l d l b t d r ï d tr bd d n r nt C lt r . r r br l n n p j r n f n l pl ç p r l j nt nt. d l j nt nt j nt nt n r n r l ltr l ç An t th . n r n xt rn n l nj d d l d tz r n d r ï l br nd d v d tj nt p l l M t . A v00
ons anticipades, degut a la reconversió industrial El f t r d l p n n que augmenta la quantitat a pagar als jubilats i Durant el congrés del Fons Monetari Interna- disminueixen els ingressos, i les excessives despe- cional (FMI) i del Banc Mundial (BM) dut a ses de l'Estat que pot repercutir en la nostra terme a Madrid, es va tornar obrir la polemica convergencia amb Europa. sobre el futur de les pensions. Mentre que aquests A mes de tots aquests punts hem de tenir dos organismes internacionals es reafirmaven present que la població activa esta subjecta a uns amb les seves idees que l'actual sistema de pensi- contractes realment dolents e insegurs (contractes ons és totalment inviable a mig i llarg termini, el de formació, practiques i a temps parcial) en els nostre Govern seguia entossudit en que les pensi- quals si pot arribar a cobrar nomes el salari ons estan assegurades fins d'aqui a 20 anys. minim intetprofessional com succeeix en el con- Si ens detenim a reflexionar un poc sobre tracte en practiques. Si tenim en compte que l'actual conjuntura del nostre pats arribarem a la alguns jubilats poden arribar a cobrar pensions conclusió que tant el FMI com el BM te tota la que se situen entre les 100.000 i les 150.000 ptes, raó. Un dels principals punts per comprendre que la pregunta es molt senzilla: Quants de contractes el futur de les pensions es bastant negre, es l'ac- d'aquest tipus són necessaris per a finan car una tual inversió de la piràmide de població. Actual- sola d'aquestes pensions? ment i sera la tendencia dels pròxims anys la Després de l'exposat i nomes que el Govern o població sera mes vella; hi haura mes persones els politics es dediquin a cercar una solució a jubilades que persones actives. Si tenim en comte aquest problema, cosa que pareix improbable, ja també que de cada dia l'esperança de vida és que cap partit politic vol renunciar al vot dels major, resulta insostenible que la població activa jubilats, la crisi de les pensions pareix irremeiable (persones que treballen) pugui mantenir a la ja sigui a mig o llarg termini. Des del meu punt població jubilada. de vista haurien de potenciar-se els plans de Existeixen una altra serie de punts a tenir en pensions privats i tots aquells que ho puguin fer compte com pot ser que el nostre pats mantengui haurien de subscriure's a quakun si desitgen una taxa d'atur molt elevada (24%) el que fa que viure mes o manco tranquils quan els hi arribi disminueixi la quantitat recaptada per l'Estat en l'hora de la jubilació. concepte de Seguretat Social que paga el treballa- dor, la quantitat cada vegada major de jubilaci- Jaume Reynes Grau M nt r CO CE DE A CORAL AN CS AVE S OO
é l pr r v d l r l d l Ant l v t , pt b n èr d M n r n , f r x n n rt l n tr v l . A b l pr nt ó d l ll br d S nt lú , t bé v v l r f r l v p rt ó v f r r n br ll nt n rt b x l d r ó d nç n bí, p n t p r l r n t r n M ñ z. En t n rt, v rv r p r br r l t , v r n nt rpr t r n èr d " d l " nç n p p l r ll r n . C n "Cànt n t l t " d v t ó v é r Il r nt pl d d v M. O l r "Al.l l " (El M "Al.l l A n" d l rv r p r d tr r l b n l t t l d l f ó G. . änd l "C nt t l " d I. . t x . C nç n p p l r ll r n , p t p l Són lt l n rt l C r l Ant l v t , d r t r . n bí, n " l r ll d l d f d r nt t t l n p r t t l r t bé p r t t l ll . " "C p d M nt n ". G ll C ll, In .
Aj nt nt d M n r ENARIS
S ó ordinària de 28 d'octubre Després de donar compte de la correspondèn- S'acorda publicar el llibre "Oratori de Santa cia rebuda, i dins l'ordre del dia es concediren Llúcia de Mancor de la Vall- Noticies Històri- dues llicències per connectar a la xarxa de clave- ques" amb una subvenció de la Comissió de gueram i set per obres a particulars, denegant-se Cultura del Consell Insular de Mallorca. Si dita una per no ajustar-se a les Normes Subsidiaries subvenció no fos suficient, la resta sera a càrrec del Municipi, exigint-li que sol.liciti permis a la del pressupost municipal. Conselleria del Govern Balear corresponent. També s'acorda celebrar el dia 12 de novem- Es concedí llicència d'obertura a Muebles bre la XI Diada Esportiva, segons el programa Fontanet SL. d'un local dedicat a venda de mobles presentat. i decoració situat a1 carrer Margalida Sintes. Es concedí l'explotació del bar del Casal de Per unanimitat s'acorda nomenar el batle Cultura a Gabriel Morro Cánaves. Gabriel Pocoví Pou com a representant de la Dins l'apartat de precs i preguntes s'acorda corporació a la Caixa de Balears "Sa Nostra". obsequiar amb una placa de recordança a l'ATS Per al proper any 1995 es designaren festes jubilada Isabel Estrany Vicens. locals el 17 d'abril diada de la romeria a Santa També s'informa del tancament dels terrenys Llúcia i el 16 de novembre "Dijous Bo" a Inca. contigus al polisportiu municipal cedits a l'Ajunta- ment per la família del Sr. Salvador Beltran. La l f M nt r f regidora Maria del Carme Valdivielso informà del S'aprovaren les bases per a la convocatòria del començament de diversos cursets i la regidora concurs per optar a la plaça d'auxiliar de la biblio- Maria Magdalena Moranta d'una reunió a la qual teca municipal. havia assistit sobre la droga i el regidor Jaume A l'apartat de precs i preguntes s'informà del Fontanet sobre les ajudes de l'objectiu 02 destina- programa de les properes festes de Sant Antoni. des als empresaris. També s'acordà reimprimir 200 exemplars més de l'obra "Oratori de Santa Llúcia de Mancor de la S l , ordinària de 25 de novembre Vall". De la correspondència rebuda destacam la sollicitud de l'ajuntament d'Inca per iniciar des Sessió extraordinària de 30 de desembre de la plaça de d'Alt la cursa popular "Sant Silves- Quedà aprovada la plantilla de personal de tre 94" i el comunicat de la Comissió Insular l'Ajuntament. d'Urbanisme reparant l'error material en la classi- També s'aprovà el pressupost general per a ficació urbanística de Massanella quedant com s61 l'any 1995 i que és del tenor següent: no urbanitzable. Es concediren permisos per obres a cinc ENTRADES PREVISTES: particulars i en restà pendent un altre, i un per Impostos directes 11.344.000 pts connectar a la xarxa d'aigua potable. Impostots indirectes 1.340.000 pts
S'adjudicà a Construccions Joana Gual les Taxes i altres ingressos 6.352.000 pts obres per construir una piscina infantil en el Transferències corrents 11.882.000 pts polisportiu municipal, subvencionada pel Pla Ingressos patrimonials 655.000 pts d'Instal lacions Esportives de 1994 del Consell Transferències de capita 1.000 pts Insular de Mallorca, per un import de 2.490.570 pts. Total 31.574.000 pts Quedà aprovat el programa per a les properes festes de Nadal i Cap d'Any, i també el de la DESPESES PREVISTES: presentació del llibre "Oratori de Santa Llúcia de Despeses de personal 11.101.000 pts Mancor de la Vall" Despeses béns corrents
Com a representant de l'Ajuntament en el i servies 13.478.824 pts
Consell Escolar del Col-legi Públic Montaura, es Despeses financeres 63.256 pts designà el regidor Jaume Gual i Mora. Transferències corrents 5.030.000 pis
Inversions reals 1.600.000 pis
Sessió ordinària de 30 de desembre Passius financers 300.920 pis Primerament es donà compte de la correspon- dència re buda. Total 31.574.000 pts A continuació es concediren quatre llicències d'obres a particulars. S'aprovà la instància d'obertura d'un establi- ment dedicat a la venda de queviures, situat a la Plaça de Baix, n° 5, i representada per Antoni Matas Llompart. IC nt r O O ÍMIA OCUME A A (2
SO CE O ( rr . E n p rt d l f n t r d l , A n t C ll ll, l n d S n Ir ó nt nt l t t r n l M rt r ll l v d d t d l . El n p t r rr p ó d S n M t M rt r ll nt nt r n r t r l , n C r r l , rr p n nt l n t r Ant n C r r l l p rè x r t n r x t (A M 0 . rnà p r l pr l 2 d j l l d 06 (A M t nt l f l M rt r ll. El d n v br 4 . r t d l h r d d t n t r d 626 f pr d n bh t , n nt d l Cúr d l b rd d rr d d t p r M t Ar n l, r n l 26 d rç d 84. pr n d r (A M 246 . A l n 0 r d Ant n M r n t r l d E r . C nfr nt v b r l rr h p p r h r n d n rr M n r, C ll , n tz nt d l p drí G ll rr Cdff r (AMS í d n rr n r t n n l br . xt n ó d rt r d (A M . p. . SO CO OM (Mn . El 2 d f br r d 4 2 pòn n r v . é t t S n C l pr p t t d S ó C l SO CI E ( rr . h tr t pòn d f n l d l Al n d l S n r nt b t n . A t d n rr nfr nt nt (A M 6 . A l n 64 r d b n r n t S C l n C l d S lv l n 66 806 r pr p t t d n M l C fr v n é n p rt n M rr , Al r t n l f n p r h r n d l p r l (A M 244 248 . A l n 42 n p rt d n n (A M 4 . f v n d p r M rt r ll r C ll, SO CI E E CO IA (Mn . A l n 6 8 l l nfr nt v b l p ó l Al r r d r n n S p l (AMS St d t n . l ( r S n n fé d lt r l nt b El 6 d d d t r n n S p l l l v r d t S n C l d M l M rr , r l f ll Ant n l h v n r n Ant n (A M 2 4 . S tr d S n l . n n rt r SO COM A Y (M . El 6 d t br d d nfr nt v b S n Odr , l v r d 6 r d l h r t t d Gr r M rt r ll, S n f n b í d M n r In Al ll , n ê f bh t d dj d (A M 2 . A l n 6 d l d M t M rt r ll (A M 4 . C p d En S tr , C n ll S n C fr f r n S n l (A M 2 . nt d nt l : SO CI E (Mn . A l n 6 r n tr t AMS: Arx M n p l d S lv n l rr r d l M nf ll t , r d l t , A M: Arx d l n d M ll r n t t bé p r S n M l t (A M 2 . G br l l M t SO CO E (Mn . A l n 4 d r d n C ll tt b n h v t t Treballem p r la justícia. d En M rt r ll, Al C br r (A M 244 . d t br d l rr n d l CA I AS pt v r n l p ó d Alb r , n l Collabora t2 Montaura GMICIEEI I U IE .
U OMA ( G OSA
Un romanç dedicaré Tu eres molt admetent Tu eres molt bondadós a En Pep meu que es morí t'agradava dar una ma i et feies amb tothom perque tothom pugui dir de Sa Pobla et varen cridar molts recordaran es nom que és son pare que li va fer. per tenir aquest accident. et deien En Pep es Ros.
Es fer cantons no está bé Tu tenies amistats Segons diu un manament damunt una trista mort amb gent rica i gent pobra que ha d'honrar pare i mare les fas per tenir conhort a demés amb bona parola no he llegit mai encara tot es temps que jo viuré. los deixaves conquistats. que digui bo ni dolent.
Pepet que t'has fet d'enfora Tots tenim una rutina Si tothom pogués plorar m'has llevat ses alegries que Diu la mos destina damunt sa pena que té deixes dona i dues filles quan vol, ell la mos envia un bon llençol mitjancer ton pare en pensar-hi plora. amb una mort repentina. mos hautiem d'eixugar.
De mart era dia deu A tu t'agradava es fer be' No faltà cap de família de quatre a cinc des capvespre de sa manera que fos a dar-te acomiadament que te romperes sa testa un home tant carinyós canviares en un moment haguera pogut ser un peu. davant Deu fará paper. per a sempre el teu domicili.
Si t'haguessis despedit Pep, fill meu, na Catalina Mare dels Desemparats de sa manera que fos sempre et recordarà Vós que a tots mos estimau haguera estat més agradós crec que no t'oblidarà donau-nos salut i pau i es cop era més petit. es temps de sa seva vida. per seguir ses amistats
Tu mai tenies mala hora Tu tenies uns detalls Som pensat de posar fi comentava a anar-te per sa dona i ses filles amb sa d'acomiadament tothom que té volia bé tenies ses obres fines com es teu acompanyament d'aquesta desgràcia en plora. no volies parts i quarts. són pocs els que el puguin tenir.
De sa taula et vares aixecar Seran moltes ses estones Tomeu Sine ver de fer sa cargolada per pensar amb tu un moment sa dona encara escurava tot Selva anava ple de gent lleng quan sa vida vares acabar. i tu enrevoltat de corones. f in de tot rMór t t r I 13
ELS LLINATGES DELS MANCORINS (28)
AMI El 7 de gener de 1385 Jaume des A E . Pot fer referència a la vila t l n del vengué les terres del seu nebot Jaume Tramir, Vendrell com a diminutiu de Venus que a l'edat n t r l de Massanella i que posseia a dit Hoc, per mitjana r frequent com a nom p r n l tant haver mort a terres d'infeels (ARM T-18). d'home com de dona: Vanrela, Venrellus, Venrello, O A . Inicialment aplicat a un infant abando- etc. Un dels dotze repobladors entre els quals el nat dels seus pares. A Mancor a l'any 1569 hi primer propietari de Mancor, Rota Lay, r p rtí l'ai- habita Guillem Trobat (ARM T-908). En els estims queria, fou Bernat Vanrell (ACM 7842). Tornà a de l'any 1594 hi ha un propietari amb aquest Ilinat- aparèixer amb el naixement de Catalina, batiada el ge (AMS). Aquest llinatge desaparegué per haver 29 de Setembre de 1917, filla de Francesc Vanrell quedat n l hereva, C t l n Trobat, que es casà de Sineu i de C t l n Bibiloni de Mancor (AD amb Pere M rr , el primer fill dels quals, nat a Bap.). l'any 1591, al seu nom se li afegeix el sobrenom de E A O . Sols es coneix a Mancor el nom Trobat. Aixf quan es casa el 4 de juliol de 1638 d'Antonina Ventalloll que rí el 14 de gener de apareix com Llorenç M rr àl Trobat (AD 1/108/ 1602 (AD I/108/D 1). B 3 i M 1). Actualment n r és viu el sobrenom. E . Nom d'un color. A Mancor està documen- A d . A rany 1305 Jaume de Vall de Massane- tat per primer cop amb el bateig, el dia 18 de juny Ila estableix un tros de terra a dit lloc a f v r de de 1762, d'Elisabet, filla de Jaume Verd i de Joana Pere Castlar (ARM T-1). Mateu, nascuda a Massanella (AD I/108/B 13). A CA E ES. Nom d'un poble de la r ICE S. Nom de sant. A Mancor en els estims de t l n de la Selva. A Mancor fou portat per 1698 hi ha dos propietaris i en els de 1764 n'hi ha Antoni, p t r d'ofici, n t r l d Al ró i que es casà. quatre (AMS). A l'any 1864 torn à a r introduit a amb M d l n Fontanet de Mancor, el primer fill Mancor per Bartomeu Vicens, p t r d'ofici, n t r l dels quals, Gabriel, el batiaren liii d t br de d'Inca que es cas5. amb tr Martorell de Mancor. 1841 (AD I/60/B 10). En dit any batiaren el seu primer fill de nom Llo- A ES I . Antic comtat actualment situat dins renç (AD 1/60/B 12). Altra família amb aquest la Catalunya fr n . de Novembre de 1602 llinatge r la f r d per Bartomeu Vicens Marto- mod madó Vallespina, forma f n n d'aquest rell de Puigpunyent i C t l n Gual de Mancor, el llinatge (AD 1 1 1081D 1). primer fill dels quals, Jaume, nasqué d 2 de gener A O I. Possiblement vengui del l d v ll laurea de 1928 (APMV Registre Civil). (Vall de Llorers). A Mancor a l'any 1672 hi habita Francesc Valloni (AD 1/108/ B 8). En els estims de nt d nt l : 1698 hi ha tr propietaris amb aquest llinatge A : Arxiu Diocesà de M ll r (AMS). A l'any 1743 batiaren Bartomeu, fill de A vIS: Arxiu Municipal de Selva Joan Valloni i Antonina Castell (AD 1/108/B 13). A M: Arxiu del Regne de M ll r També f p rt t d de Binissalem per Pere Joan ACM: Arxiu C p t l r Valloni que es casà amb C t l n Capellà de Man- CM : Registre Civil de Mancor cor, el primer fill dels quals, Bartomeu, nasqué a l'any 1864 (AD I/60/B 12) Gabriel Fio! Mateu [ 4 Montaura
I E CA NOST It A 0 0 0
LLENGUA. 1. El sufix -enc, -enca. Aquest sufix forma adjectius que expressen Metzina és la substància que, introduïda en l'orga- tendència o participació de la qualitat que distin- nisme animal, produeix la mort o un afecte mor- geix el primitiu, i en certs casos pertinença. Exem- bós, en sentit general. En canvi verí és especial- ples: de blau, blavenc; d'argila, argilenc; d'agost, ment la metzina segregada per un animal o planta. agostenc. També verí s'usa en sentit figurat (és un home ple 2. Ús del guionet ( - ). de verí, és una persona verinosa, plena de veil). El guionet s'empra: Els principals derivats Metzinós, verinós a) Per a dividir els mots en final de línia. (adjectius) i els verbs emmetzinar, enverinar, els b) Per a separar els elements que integren certes participis dels quals són emmetzinat i enverinat. paraules compostes. C) Per a unir pronoms febles al final dels verbs. VOCABULARI. Veurem avui el primer apartat, és a dir, ús del Avenc = Desagüe guionet per a dividir els mots a final de línia. Claper = Majano Per a dividir els mots a final de línia caldrà tenir Cau = Madriguera en compte les següents indicacions: Lloriguera = Madriguera 1. Es deixaran pr en cada línia sil -labes Garriga = Soto, selva senceres. Per exemple, papallona es pot dividir Hortal = Cortinal pa- (línia de dalt) i pallona (línia de baix), o bé Curucull, cim, cima = Cumbre, cima papa- Ilona, o papallo- na. Mai no es d x sola C n = Cuenca una lletra. També cal notar que nosaltres i vosal- Davallada Bajada, descenso tres es dividiran nos-altres i vos-altres. Empitada = Repecho 2. Les lletres compostes es partiran a final de línia, excepte els dígrafs ig, Il i ny. Tampoc no es DE FESTES, REFRANYS I CURIOSITATS poden partir els aplecs gu i qu, ni podrà figurar en Festes: principi de línia el dígraf ig. Les festes més importants del gener són: Els Exemples correctes: cot-xe, cai-xa, fet-ge, pit- Reis, Sant Antoni i Sant Sebastià. També a Cam- jor, fer-ro, il-lusió, amet-ler, but-lletí, set-mana, pos fan f t al patró per Sant Julià (dia 9). pas-sa, set-ze, re-buig (pert) no rebu-ig), caste-Ilet Sant Antoni és el patró dels animals, pen) especi- (però no castell-et), compa-nyona (però no com- alment dels domèstics, es tradició que s'acudeixi a pany-ona). les beneïdes disfressats. També és el patró de la S r explicant els altres dos casos de l'ús pagesia, protector del bestias que cria el pagès, del guionet al proper número de la revista. fent-se ressò d'aquesta circumstància la glosa diu: Sant Antoni és un bon Sant A EM COM CA . i qui té un dobler ii dóna Hem de tenir en compte la diferència de matís perquè li guard s'animal que hi ha entre els significats de verí i metzina. tant si és de pèl com de ploma. Mon t r
A Mallorca, a la majoria dels pobles de la part "Per la Candelera, fred davant i fred darrera" forana (a Mancor tenim la gran tradició de la "Febrer curt, pitjor que turc". baixada del corb, en Rasputín), se celebra Sant "Febrer, o pitja al principi, o a lo darrer". Antoni. Primer tenen Hoc els foguerons, a la "Mu mare em dugué a Sant Blai vesprada, llavors, el dia de la festa, la celebració perquè aprengués a xerrar, de les beneïdes. i ara m'hi vol tornar, El mes de febrer comença, el dia 2, amb la perquè diu que no call mai". festa de la Mare de Déu del Candeler. Altres "El marc té trenta-un dies i tres-centes fesomies". festes són: Sant Blai (dia 3), Santa Àgueda, patro- "Marc yentas i juny calent, bon vi i bon forment". na de Sencelles (dia 5), Santa Apol 16nia, advoca- "Marc yentas, abril plujós i maig humit, fan el da del mal de queixal, (dia 9), Sor Francinaina pagès ric". Cirer, "sa monja de Sencelles", beatificada re- "A es marc, qui no té sabates, pot anar descalç. centment (dia 27). Pena qui en té, que les fermi be. Una festa important és la de Santa Eulàlia (dia "Dins es marc me vaig casar 12), a Eivissa hi ha una p bl ó del mateix nom amb na Tonina Garrida. que fa festa grossa i a Mallorca es dedica a la S'esclat més gros de sa vida santa la primera església que Jaume I va fer cons- dins es marc el vaig pegar". truir quan va arribar a l'illa. "Primavera arribada, ovella esquilada". Acaba el mes amb les festes de Carnestoltes i "Oreneta primerenca, primavera calorenca". darrers dies: Dia 23, dijous llarder, dia 25 i 26, lunars dissabte i diumenge de Carnestoltes, dies 27 i 28 Lluna Nova: dies 1 i 30 gener, dies 1 i 31 de darrers dies. març Amb el dimecres de cendra comença enguany el Q.Creixent: dies 8 gener, 7 febrer i 9 marg. mes de març. Tot el març és quaresma i un Lluna Plena: dies 16 gener, 15 febrer i 17 marg. quants dies més d'abril. Sens dubte la festa més Q. Minvant: dies 24 gener, 22 febrer i 23 març. important del mes és Sant Josep (dia 19). Aquest r v r bon home es dedica tota la seva vida a l'humil Quan el rellotge marcara les 2 hores i 14 minuts feina de fuster, per xò és el patró dels fusters. de dia 21 de rç, el sol entrant per Aries, lluna Altres festes del mes són: Sant Joan de Déu (dia plena de Virgo tendrem 12 hores de claror i 12 de 7) i la festa de l'Anunciació de Maria (dia 25). fosca, haura arribat la primavera. Cançons Refranys El camp t rà encatifat de verd i ple de ponce- "Pel gener, ja floreix s'ametler". lles i flors, l'aire sera perfumat de rovelles, lleva- "Del gener, el pages no en treu res". mans i tantes i tantes plantes aromatiques. Senti- "Si per Sant Pau fa tramuntana, el pescador rem de bon matí el cant dels rossinyols en marja- passara gana". des i comellars. "Trons de gener, omplen ses sales i es paller". Consells del n à. "Per Sant Benet, poques mosques i molt de fred". (Trets de "Almanaque de Mallorca 1995", publi- "Nevades de febrer, pluges pel juny solen ser". cat per Diario de Mallorca). "Per la Candelera, una hora endavant i una hora "El dia de Sant Pau (15 de gener), sembrau alls enrera" que arrebassareu per Sant Joan. Els alls són bons
6 _ Montaura
per curar picades d'animal verinós, cremadures i el mal de queixal. Un grell d'all en dejú és bo per C n l In l r moderar la tensió de la sang, millorar el reuma, d M ll r ciàtica i nivell de colesterol". "Per Sant Antoni, anau a beneir animals, feis un bon foguer6, torrau molta llonganissa, xulla de la El Consell In l r d ventresca i botifarrons. De tant en tant, quatre Mallorca desitja als glopets de vi i a cantar amb la ximbomba". "El Carnestoltes i darrers dies són temps de Donants d S n tota la bauxa, festes, ximbombes, disfresses, balls d'afer- pau i felicitat per a rat i rues. Hi ha més de 200 cançons populars de Carnestoltes. Entre els plats per cuinar aquests aquestes festes de Nadal, dies val la pena no perdre de vista un arròs brut amb ocellons i esclata-sangs; tords amb col, grei- així com un any 1995 ple xonera salada de peus i morro de porc i greixonera de vida, germanor i dolça de llet, ous i coquet". "En temps de quaresma, rebost tancat amb pany solidaridat, agraïnt a la i clau, bacallà, peix, arengades i verdures a bal- Germandat la seva intensa quena. Truites, formatge tendre, llet de brossella, brossat, escudella fresca, fideus de roter, figues i desinteressada activitat segues, cocarrois de ceba, cargols, etc. seran els menjars propis del temps de quaresma". al llarg de 1994. "Una cuinada de cargolins és un plat deliciós, però lo seu és una ollada de cargols bovers, viudes 4sitag4 i cargoles de conr6, que surten la nit de San Josep. Moltes herbes aromàtiques, un bon sofrit d'oli d'oliva, dos pebres ben coents, all i oli de pagès per mullar, un bon bkil de vi i un llit per anar a fer sesta ja és lo més gran del ink". "Els cargols és un plat feixuc, menjau-los per dinar, mumare hi posava un bon tassó de llet dins la salsa i brou. Man Tonina Bisca bevia un tassó de llet després de menjar-ne i no feien mal mai". GE MA A E O A S E SA G Jaume Gual i Mora E MA O CA M nt r
AC E, E I ì Il EU AW( ,
SA A 6 6CIA I MA C A N Ant n S n ó, r d nt d l C ó d l lt r d l CIM v pr d r l t .
El p t d d d br t n é l p rr d S nt n pt t d M n r n t p rt nt r l pr nt ó d l n d rr r ll br d l h t r d r l l G br l l M t , "Or t r d S nt lú d M n r d l ll". t v pt r b l pr n d n n bró r p d n r n , d l t r t bé n r pr nt ó d l M n r d l S r t C r , n r ó tà l rv d l n tr S nt r ltr v n d xpr nt p r t t . nç r En G l, v d n r l b nv n d t t , v d r l pr nt ó d l Il br f r v p rt d ltr t v t t h v n r n tz t b t d l f t d d l. n r f r nt r r . En n d l b v f l t r l pré d l nt d l r l v nt rv n r Mn. r p bl d M n r l t r d l ll br p r l p bl ó l l , p llà n r, h t r d r r t r d M r d t p rt nt br . l v d p n d l d n l l d S n El r d nt d l C ó d C lt r d l CIM, v d l. p rl r d l br t bé d l t r, xí t x d r, t ll br j d r nè x r n p é d l d t nt r t t l "b n f d l E M n r. d r h v t t n h n r l l b r r n lé ", d l p llà d r x nt d l r d ll, d l p bl ó d l ll br d d l CIM r n nd nt d l t n p r S rr . b r d nt l j d nt l p bl ó d Il br d h tòr l l. Il br j d r nè x r S nt lú t bé M n r El tl d M n r, v d r l tr b ll d G br l t t l v l t v d nh r b n p r l p bl ó l, r lt p rt nt, h v f t n tr b ll nn bl . d l ll br . d r t n v n l t t l p bl t v pré l t r v r r l pr n d l t r n d t b En l. d r l lt r t bé r t t , d l n d l S r t C r , t nt b p rt nt p r l p bl ó. b r r nt l j d d l d n l nt r , l t ó d l r l. bé v v l r CIM, j ltr nt t t l C n ll r d C lt r r r l l l b r ó d n G ll M d l n d l G v rn l r, h v n pr è j d n v r n Gr , n l v j d n h é t t p bl rr b r. I p bl ó d l ll br . n l r l nt rè d l n t El tr b ll d r nt t 6 n , n h t t r n r n l d ó d l Il br t bé l j d d l CIM. pr fà l, v d r l tl , p rò h t t r p t p r b r n l nt p r v t ll br l p bl ó. j d l n r n t r é l p bl . t l p rl nt v r n r ll r nt pl d t . El r G n r l n t rd, v n l r G ll C ll, In d pré d l r f r h v n b t, f r n 8 M nt r
GA UN TR ALL,ADOR A NOSTRA 11--E ST6R-A d ré r n d l h d t d l n tr h t r d r l l, G br l l, En l d S n d l, n p r n tr b ll d r , nz ll , f f n n v l f r r. v nz ll h l t t r x n, n r n x nt p r p rt d t t l n r n l p r n t n M n r. A l t d l pr nt ó d l ll br En l l, v d r " r n t d pr p r n t, n n h h v t nt p r t nt". A t p r l d tr n G br l l, é n tr b ll d r d l n tr h tòr l l. C ll nt, O A O I DE p r tr b ll nt p d nt n h rprè l ll r d SA A ÚCIA 20 n n ll br p rt nt br l v l n DE r n . MA CO DE LA A El pr r ll br p r t l n , b t d l 0 n d l d v n l ó d M n r d l n p d S lv "M n r d l ll, 0 n d h tòr l l", " t d l p t", " tòr d l rrò d S nt n pt t " r t h tòr d l S nt r d S nt lú , n n pr nd bl p r nè x r l h t6r l l r x n n públ r n x nt d t t l n r n .
GA IE IO MA EU MONOGRAFIA DE I:ESG ÉSIA DE SA OA A IS A E MA CO DE LA A 0 . 7.1
t;4) 4111 ): .4
COE ICIÓ : CO SEI I SU A E MA O CA A U AME E MA CO E A A 7114.1 I UI I r 4 , Montaura 19
G br l l, h f t n f n d n p t p r, v rn n r n n n t p é xt n j d rà é d t p bl ó tr vé d l pà n d t r n p é l p bl n rí. MO AU A, n f r x d v d p rt n d l v f l t ó p r t r n f n d f t h tór d l p bl , r t t , f t r f nt , t ., p r r p r lt d n n p r rpr t bé t n n l v p rtàn . n n b ltr p bl n pròp ll b r nt n E p r G br l l, En l d S n d l, t l l l b r f d l t r A n l p r d r nt lt d n f nt f n , ll d , p r ltr t r f r nt M n r. f n , n p f r r l d d d à l h tòr d l G ll C ll, In ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
6 • r d M ll r MA O CA lllll n . 0 d WA Or d 4
•GE E E CIU A • GEO GE GIRLCAPITAN E A ROYALftt O "En l d Brisbane desfilé v t d d p é ll r ín" A sus setenta y un años ganó en Australia la medalla de bronce de squash
AMIA CAU E . Palma -Volviendo a los campeonatos de Brisbane, George Giri es un medico, súbdito británico, ¿toman parte en ellos personas de edad que lleva ya once años residiendo en su casa avanzada? de Mancor de la Vail. Tiene setenta y un - Bastantes. En este campeonato celebrado años, durante treinta fue capitán de la Royal hace tres semanas en Brisbane hubo una nada- Navy, hasta que se retiró. FvéJambién el dora que tiene ciento y un años. Pienso que se secretario de la Asociación de Medicos Bri- trata de todo un record que debería figurar en tánicos que aglutina a unos cien mil socios el libro Guinness. en toda Gran Bretaña. Hace unos días, Geor- ge Giri acaba de regresar de la ciudad austra- - Por cierto que en estos Juegos australia- liana de Brisbane, donde ha participado en nos desfiló vestido de payés y enarbolando los Juegos de Maestros Mundiales de I bandera de nuestra Comunidad Autóno- squash. En estos Juegos, George Giri ha ma. ¿Fue así? obtenido la medalla de bronce en la catego- - Ni más ni menos. En un momento determi- ría de veteranos, no en balde practica este nado le pedí permiso al presidente Gabriel deporte desde hace ciué nee. años. Cafiellas para que me permitiera desfilar en los Juegos de Brisbane ataviado con el traje - ¿Cuántos deportistas han participado en regional mallorquín, portando asimismo la estos campeonatos? bandera mallorquina. - En todos los Juegos han participado veinti- siete mil deportistas. Por lo que respecta a -Y no le puso ninguna pega jugadores de squash, han sido mil cien. -Al revés, sino todo lo contrario. Gabriel Cafiellas me animó a que lo hiciera así. Otro - ¿Cada cuánto se celebran estos campeo- británico que también como yo vive en natos? Mallorca enarboló la bandera británica en el; -Cada cuatro años. Se trata del concurso desfile. deportivo más importante de todos los que se celebran en el mundo. George Giri es todo un campeón. - Después de once años , ¿se siente un poco mallorquín? - ¿Continúa practicando la medicina? - En muchas cosas sf,,ya que creo que me he -No de una forma habitual, únicamente en - Junto con mi esposa, viajamos de vez en aclimatado al pueblo en que vivo; así como a casos p rád . cuando a Inglaterra, donde viven nuestros sus gentes. Convivo con ellos, y tengo muy nietos, aunque cuando estamos allí, siempre buenas amistades, no sólo en Mancor, sino en - ¿Por qué escogió Mallorca para vivir? nos entran ganas de regresar a Mallorca. toda la isla. -linos amigos me mostraron una casa en Mancor, y fue entonces cuando la compré. - ¿Es usted religioso? - Y además toca el violin en las fiestas -En efecto. En la actualidad soy el represen- -Así es; y además vestido con el traje de - ¿Vive siempre en Mallorca? tante de la Iglesia Anglicana en Mallorca. payés. 20 P Montaura ENTREVISTA CATALINA GUAL REYNÉS "MARRANXO"
Recordes haver sentit dir a quin carrer vares néixer? Li deien es carreró. És un carrer que no té nom. Aguell carreró, just al costat d'allà on era Cas Trapenso a sa plaça de Baix. Més endavant, quan jo ja tenia set o vuit anys, passarem a viure al carrer del Bisbe, on ara hi viu sa meva germana Magda- lena. Quants de germans has ten- gut?. Cinc n'he conegut perquè en ten guérem dos de morts que jo no he conegut. Ara només n'hi ha tres de vius. Jo era sa sego- na de ses darreres. Es major era en Bernat, llavors en Joan, en Guillem, jo i na Magdalena. Som vius es tres darrers. Quin treball feien els vostres pares? Mon pare feia de camperol i Un bon dia de desembre, a la hores. Ens rebé la seva filla al ma mare cosia i feia ses feines tarda, visitàrem amb en Biel taller i ens acompanyà, ascensor de casa. Fiol, la casa de na Catalina a amunt, al seu pis. Quins estudis féreu?. qui tothom coneix 'a Inca per "sa Ben acomodats i contemplant Pots pensar. Vaig anar a modista Gual". És una mancori- un bell paisatge, començàrem la "costura" fins 14 anys a Ca ses na que viu a Inca des de fa conversa. Com a cosa curiosa he Monges. molts anys. Viu a Sa Torre de dir que tant en Biel Fiol com Quines monges recordau?. d'Inca a un pis molt alt des d'on jo mateix, davant aquella jove- A dues les recordaré tota sa es pot contemplar tota la ciutat neta, ens fou molt difícil no meva vida: Sor Esperança i Sor en direcció al puig de Santa mescalr el tractament de tu amb Querubina. Aquesta era sa Magdalena. A la mateixa finca, el de vos. nostra mestra i Sor Esperança pert) a l'entresol, té el seu taller, Quants anys tens? ho era dels més petits. avui en mans de la seva filla Vaig néixer en el mes de Ja que després heu estat una Catalina, per') que ella no pot novembre de l'any 1919, a bona modista, recordau si n'a- oblidar i encara hi passa moltes Mancor. prenguéreu ja a "costura"?
M n t r 2
No. A costura només mos ses altres. Jo era amiguissi- sa carretera i hi aturarem a ensenyaven de fer randa i labor ma de n'Antònia "Sereneta" i collir-ne. Va resultar que que deien llavors, per() no a son pare va estar tancat, i a ca aquells albercoquers eren d'una cosir. Jo deia entre mi mateixa: meva eren més bé d'idees de casa on ses filles duien sa camia "Només fris de ser gran per no dretes (encara que mon pare no blava i noltros no, mos varen fer randa i poder cosir". volgué mai que ens possassim sa denunciar perquè havíem robat Bé, què recordau després de camia blava), però entre nol- albercocs. M varen dur, i era la vostra joventut passat els tros dues mai no hi va haver es dia del Corpus, alla on era catorze anys? enemistats, érem joves i pr sa "Falange", a damunt sa Mira a l'any 35 vaig comen- fórem amigues. Sí que va botiga nova (a la Plaça de d'Alt, çar a fer feina a sa fabrica, a p r un fet curiós que el vull cantonada amb el carrer Barto- Can Piquero. Si vaig néixer contar. meu Reus) es cap de sa "Falan- l'any 19, compta quan anys Amb ses meves amigues, na ge" era son pare de na n tenia. Sí, setze. Sereneta, na Paca Cavaller, sa des Cine (en Miguel de Massa- Què recordau de la guerra Valle queta, passejàvem pel nella). M tancaren a una civil, tenint en compte que ja passeig que era a sa carretera habitació, incomunicades i no éreu joveneta ?. cap a Inca. Hi h v uns alber- varem poder veure sa processó Sí. Moltes coses. Fèiem feina coquers que pegaven al mig de aquest dia. a sa fabrica i cada dos per tres venien avions. Una de ses vega- des, ja que quan venien ets avions tothom escampava, mos n'anà rem, camp a través, i no sé on sortirem. Almanco els avions feien renou, en tiraven o no en tiraven de bombes (poques vegades les vaig veure). Sí que record que ets homes amb fu- sells, des de davant s'ajunta- ment, tiraven a ets avions. Segur que no en tombaren cap. Des- prés, en acabar sa guerra, va ser quan va venir lo pitjor. Recordau si hi hagué algunes amigues vostres que fossin despreciades, com a conseqüèn- cia de què els seus pares fossin tancats o tenguts com a "rojos"?. C a maltractades no ho diré, però sí no eren mirades 22 M n t r Quan veníeu a Inca a fer diu fam no n'arribarem a passar Rotger a Inca mateix (el taller feina, com ho fèieu? de veres. era alla on es la Fotografia Davallàvem amb cotxe. Hi Com era l'ambient de la Alexandro, a s'edifici des havia es Miet i l'amo en Toni fàbrica? Mercat), i quedava a dormir a Xiscató. Jo davallava amb l'amo Hi havia molta gent treba- cas meu germa Joan. en Toni. Sa Valle queta i sa de llant, era de ses fabriques més Vaig estar aprenent a cosir a Can Ramis davallaven amb so grans d'Inca. Tota sa fabricació ca sa cosina de mu mare de Miet. Després va venir sa guer- era de sabates no fabricaven Palma durant un any. ra i varen racionar sa gasolina, altres coses de pell. Després vaig tornar a Inca i només n'hi donaven per fer es Com passàreu de les sabates vaig fer feina, altra volta, a Ca correu, haguérem de davallar a als teixits, com arribàreu a ser na Rotger, però aviat em vaig peu. Mos posàvem a les vuit des modista?. posar jo tota sola, un any o dos matt'. Després vaig armar una Es pot dir que fou conse- a cas meu germa Joan i després bicicleta. Record que me vestia qüència de sa guerra. Molta a ca sa meva sogra que tenien una modista que li deien "sa gent que vivia a Palma i tenia una tenda a es carrer Major on Garrovera" i un bon dia li vaig possibilitat d'anar als pobles ho hi havia un sótano molt gran. dir: "Modista, no em tallaríeu feia per temor als bombardeigs i Va ser s'entremig en què em una falda-pantaló per anar amb demés. Un germa de mu mare i vaig casar i també passarem a bicicleta i jo la me cosiré?". un germa de mon pare (el tio viure a ca sa meva sogra. Ella em deia que no seria capaç Toni de s'Estany, son pare d'en Dins la feina i el treball de de fer-la-me, però la me talla i Bernat), vengueren perquè sa tia modista heu tengut una dedica- jo la vaig cosir. Anava molt bé "Coca" havia mort i tenien sa ció especial a alguns aspectes per anar amb bicicleta. També casa tancada, ja que tots es seus concrets de la professió? hi venia en Guiem, es meu fills eren a França. Aquests dos No, m'he dedicat a tot el que germa, que també feia feina a tios, encara que entre ells no feia falta, procurant sempre una sa mateixa fabrica. fossin família, eren wilt amics i actualització en quant a moda i Ara intervé en Biel Fiol i vengueren a viure a Mancor, posta a punt dels corrents que demana: És veritat que a vega- creient que sa guerra seria aportava sa nova societat en des vos alegràveu de què una qüestió d'un parell de mesos, no moda i confecció. amiga vostra fos poc menjadora? es pensaven que duras tres anys. Quin és el vostre criteri Abans de contestar na Catali- Un bon dia eren a ca meva. A referent al "Prete a porter"? na va fer wia bona rialla. mi no m'anava bé anar a sa Teniu en compte que el Sí que és veritat això. Era na fabrica de sabates. Va sortir a "Prete a porter" és perfecte, és "Poeta". Record que li agradava sa conversa es tema. Mu mare superior. Ses modistes anaren a molt sa cuina, se feia unes tenia una cosina germana que menys, davant aquesta nova truites on hi posava julivert i tenia una acadèmia de "Corte" forma de vestir. Tenfeu altres verdures d'allò més bo. a Palma, just davant can Codi- molta gent treballant ai vostre Noltros dèiem per ventura na na, devora es Casal Balaguer. taller? Poeta no s'ho acabara i n'hi Aleshores jo havia demanat per Sí. En tenia una quinzena. haura per noltros. Bé, aixa era sortir més prest de sa fabrica, No n'ensenyava, mai no vaig un dir, perquè fam, lo que se perquè anava a cosir a Ca na voler ensenyar ningú, havien de M nt r 23
venir ja amb nocions de cosir. Jo els acabava de perfeccionar a sa meva manera. Les volia pagar i les pagava. Si una trobava jo que servia per una cosa més que una altra, jo feia fer allò, cada una tenia una preparació concreta per una cosa o l'altra. Creis que l'ofici de modista és només un ofici o han de tenir art, gràcia, saber? Si no ho dus dedins no t'a- grada. Pot haver-hi gent que tu ho feies. Tot això costava du- berenar per noltros. Així veia vagi a aprendre durant molts ros, pen') em proporcionava aquella gent que cosia. Mu anys i no arribar mai a ser després molta de feina. Jo n'he mare cosia per altri, roba de fer modistes. Record que sa meva feta molta. feina (calçons, camies), sempre mestra - sa tia, li diu ella - em Crec que és molt interessant ho vaig veure. Record que quan deia a s'any (perquè jo tenia aquest inconformisme que sem- hi havia sa guerra, sense haver pressa per venir perquè estava a pre has manifestat i que ha fet anat a cosir mai, fèiem roba de Palma i no guanyava res) "Ca- que anassis a més de cada dia, soldat mu mare i jo. En tot això talina, te'n pots anar tranquil Ia canviant i millorant la teva vull dir que ho has de dur perquè jo ja no t'ensenyaré més feina. dedins, si no t'agrada no faràs que lo que saps, no passis pena, Efectivament. Ja quan anava res. És com tots ets oficis. t'anirà Efectivament a s'any a sa fabrica vaig dir, "i sempre Bé, ara un dia normal quina ja me'n vaig anar. Però, degut a hauré de fer lo mateix, pujar i vida feis? què a mi m'agradava, no em davallar de Mancor per anar a En haver-me aixecat es matí, vaig conformar mai. Vaig voler fer feina"; a niés aquella vida baix a fer feina al taller. No anar a Barcelona, cosa que en de sa fabrica, com vos he dit, no amb sa intensitat que abans. aquell temps era difícil, no hi m'agradava, lo meu, tanmateix, Record que llavors en fèiem anava tothom a veure ses col- era es cosir. després d'haver sopat fins tard, leccions, però tenia unes amis- Sempre havia vist a ca meva a vegades, en époques més tats alla i m'era fàcil anar-hi mu mare que cosia. Ella anava intenses, es dissabtes i diumen- perquè estava a ca seva. Hi a cosir a can Tallades amb sa ges. Per a Pasqua, festes de anava dues temporades cada mare de l'amo en Joan Tallades, Sant Abdon, Comunions, Noces, any, pel setembre i pel febrer, hi es fuster - sa padrina d'en Joan etc... i encara no quedaves bé passava una setmana cada que ara fa de fuster, que vivien que sempre en deixaves alguna vegada. Venies amb idees noves al costat de ca sa tia Coca on hi de faltona, ben enfadada. En del que havies vist, compraves ha sa bodegueta - jo quan sortia aquells temps es diumenges es patrons (els deien glasilles), de costura me n'anava alla, hi horabaixa anàvem amb es meu després damunt aquells models havia mu mare que havia duit es home a s'Espanyol o es Mercan- 24 M n taura til, jo a segons quines époques dels més agradables que hi ha, la seva filla, dient que la modis- de l'any no hi volia anar perquè és un món molt diferent. Si ta a vegades actua com a de tenia por que no m'envestissin hagués de tornar començar sa psiquiatra. Hi ha clientes que' qualca que havia quedat falló. vida, tornaria ser modista. vénen amb problemes físics Faig feina perquè xí pas més Realment deixàrem aquella dient que certes prendes o for- es temps. dona, satisfeta del seu treball i mes no les cauen 13, 6 i la modista Ja per acabar voldríem que en tot moment s'ha sentit ha de procurar solucionar tots demanar-vos si estau contenta realitzada, com a persona, en tot aquests problemes i fer renéixer amb el que heu aconseguit amb el que ha girat entorn de la seva la illusió i la confiança en el vostre esforç, en la vostra professió, el treball, la moda, els aquelles persones, afectades pel professió? canvis, les apetències personals que a vegades només són com- Sí, estic molt contenta i trob de les seves clientes, etc. plexes que no han superat. que és un dels oficis de dona Al final intervé na Catalina, G l M r .
EM E A U ES I UGES A MA CO E A A A Y 4 EM E A U ES (Gr C nt. UGES ( tr MÍ IMA MA IMA MÍ IMA E MES MA IMA E MES M tj d l A Y MES MI A MI A IA °C. IA °C. An 86 a 4 GE E 6. . 2 28 0 68 E E .0 4.4 2 46 MA Ç . 8. 2 2 24 4 A I . .2 2 6 0 26 86 46 MAIG . 26.6 6 2 6 U Y . 2 .2 2 24 2 U IO 22. 4.8 8 4 4 2 0 AGOS 2 .4 4. 2 22 4 22 SE EM E 8. 2 . 8 4 OC U E 4.8 2 . 2 2 0 264 O EM E 2. 8.2 2 0 4 22 06 88 ESEM E . 4. 2 8 84 6 t l n .. 802 780 M l S r n ll n A GU S COME A IS E S A YS 86 A 4.
• tj d pl j n l d t n h t t l tr . • El d é pl j v r l O t br d 0, b 26 l tr . • El d v r é v r l 0 0 46 l tr .
• l f ó d l pl j t t l p r n : An 86 8 l tr . An 8 6 l tr . An 22 l tr . An 0 82 l tr . An 4 80 l tr . An 8 l tr . An 686 l tr . An 2 66 l tr . M l S r n n. An 88 640 l tr . M nt r 2
SÍ O E IOCESÀ
M tj nç nt n rt , d l pr nt r 4 , l Sr. b d M ll r h d d t nv r l Sín d à p l r 6.
Q é n Sín d ? p r l Sín d v d l r l p drí tr d r p r "f r í j nt ". r t nt, l n tr Sín d v l r n r n ó d t t l r nt En t r 4 , è p d f r? n j nt p r f r n b l nç, é d r, r v r El Sr. b n d n l pr nt r ll r r l n tr n r l Il d l r n d pr p r ó p r t r n d v n nt l n d l C n l t à II p rt r d l b l nç l l. C n r t nt n pr p d bj t f , pr ndr l d n n r p r t n r n pt tr pr nt nt t r. l v d d l r nt tòl ll r n . El bj t ón: I xò d l Sín d , é n n v ? . r n l tz r l n tr f . , j l M ll r d l l III I 2. Apr x r n l r l t t p r nç r l br v n d n , p r n é h pr n p rt l pr p r r l r p n d l d tr b ll. Sr. b , l n n , l r t r d C t t l n r t r d p bl p rt nt . d l n pr nt ón: 62 f n l 6 n l br r n l tr . On tr b l t t ll r n t l? d rr r l n 6 , 0 8 60. ( l t t p t v n n 2. On tr b l E lé ll r n t l? Q n t p d r r ( l t t p t v n n A p rt r d l r 6 p t d r r d d tr . Q è d n l Sín d à? n n l r t d l tr b ll. C p d p rt p r d d l rrò Q h p t p rt p r? d M n r d l l? d p n r é l pr r Sín d d l A p rt r d l d n d n r, n tr h tõr n l h p d n pr ndr p rt r p rt r n n f ll nf r t , l v d , d n n r t v t t l r nt d l r tr t ndr n n p p r r p ndr l pr nt E lé . nt d t t l v l n, r nt n r nt , p dr n f r rr b r l rr6 l v r p t . 2 El r p p rr l r n tz t r n nv t pròx nt p r r fl x n r, pr f n d r l prõp f r p ndr l t x pr n t .
rt n .
Í 26 El t f rç p t j d r pr t r Montaura l d b nt S l n nt l f rn t l tz nt l nt n d r pr p t Apr f t l nt rd
A E CA Ó O A AU ES
••••••••••••••• • • l t lWI AC 4 . .,,,,...."4( 4 :«W„.<4 OMES A E < : A r—
•
CO E I O EC A GU A AU CO E I O EC A GU A AU CO E I O IG U E ME CO E I O IG U A E A
l t t p d p p r, rt n d t t t p , r b b t p n Il n d b d S pr f r nt nt d f n , S d bl t t ll t p r S t rn r t l tz n rv r v t , d r ... p n p p . r b br t r ll ( n t l l br t , b r t tb p r t tr br , p r è t n n lt t d W d nj r, l n l n pl t l d d l n d n .
I E A C I E E CO O I ES OE O O A ES I ES
CO E I O IG U A C CO E I O IG U E CO E I O G OC CO E I O G OC b t ll p t d v dr & b t ll d v dr n t n l p l d b rd t t l ltr S t p d p l IItr n p r nt n l t p . S tr n p r nt (v rd, S El rç p d n S l n n d b lt br ... n l t p . l l t r n nt n d r t p n b b t pr p r lh p l d b ld t p n b b t . l Aj nt nt ltr f r d p l
O I OMES IC O I MI E A AS OS E S
r :4 ç .4°
S E S
CO E I O QUA A A O A CO E I O QUA A G IS CO E I O ME A IC G OS CE ES E l t bl l n h d n l . bj t tr t j n t l tz (d l v , j , S t l tz n. S On d ECO I A r l... S v l n pr f r bl l d l nt 6. t l f n r l rv r t t l d n r . d r ll d SE EC I A E r t d j rd n r . ESI US
És n missatge ciel C n ll In l r per n Mallorca mús neta. d M ll r M nt r 2
D'aquest primer trimestre cal destacar, entre altres activitats, la participació de l'alumnat de 5è, 6è, 7è i 8è al concurs "Un viatge al Pais Dogon", i cal destacar-ho per haver resultat guanyadors de dos segons premis. El segon premi de la categoria 8-12 anys, amb el cartel! "Poblat Dogon" fet per: Frances- ca Farriols, Macià Colom i Elionor Coll. El segon premi de la categoria 13-18 anys, amb el cartell "Hiena" fet per: Ricard Farriols, Alfons Fernandez i Margalida Bonafi. Joan Saura is el professor coordinador dels cartells. La història del Pats Dogon va comentar el mes de setembre, quan anàrem a visitar l'expo- sició "Art del Pais Dogon", que tenia lloc al Castell de Bellver. Abans havíem treballat el tema a l'escola per tenir el maxim d'informació sobre la situació, els costums, l'art... d'aquest poble. Mis tard yam animar-nos a participar en el concurs i comentarem a confeccionar "diaris de viatge" i cartells. Els nins i les nines, aixt com el professorat ho yam fer amb molta ii lusió i ganes. Ha estat una experiència positiva de treball en equip i com a resultat final hem rebut els premis; l'acte de lliurament es va fer al Casal de Cultura de Sa Nostra el passat 15 de desem- bre a les vuit del vespre. Hi assistirem el profes- sorat, l'alumnat guanyador i alguns pares i mares dels nins i nines guanyadors, en trobarem a faltar alguns, que creiem hi haurien d'haver assistit per demostrar als seus fills i filles que es valora la seva feina i la de l'escola. Fou una vetlada molt interessant i per a l'alumnat fins i tot emocionant. Els treballs presentats pels diferents centres que hi han participat es troben exposats a la segona planta del Casal de Cultura fins el 22 de desembre. Els del nostre centre els podreu veure a l'exposició que farem a final de curs.
O A A I FEU(' ANY OU. r ] .0 444.t. U IA GE A AÍS E S OGO w publicam un fragment d'un dels treballs presentats pels alumnes d'una de les escoles que participen en el Concurs de Dibuix i Redacció: "Un Viatge al Pais dels Dogon". Entre les feines que ens han arribat al apartat 10.100 d El í d l M nd , l responsables del Ministeri d'Educació i Ciència volen donar a conèi- ,er al plink en general el contingut d'aquestes feines, que destaquen per la seva qualitat creativa i capacitat d'imaginació. M t l n d r v t n t, Av n d nç r 4 n r t t l t n t d h r , n EIS E rA I O ld , („. ( t l tr r v p r n IIMI A I Iff S t rd r l ll n n d l M n d l t , l l lç v n. fr n tIr 88 0 0 8, n n b b n n l tx lt pr f nd , t t d CA t l nt r n t r dl t, r I p dr , I n n l n l d A t v ld, l d t l d p r l n l d . d l h r frI n , d f r n d t r , („, t h t t n t nf rn l, S njd t v t t I v pOt n nt h rt p r f v tt rr r, v nt d l n % n v t t n t h ntlt tr ll l r rb, n t bl t d n, n l d t tr l r , 62 t l l d r ll n ln t S n t h d r f n l t M 0 0 l v ll n . t r f t dn nt, M nb l x t r I l n tr l flí r r n n l fl n nv l b rr n l t r ndr r l l b d rt d t rt t d nt j r t, S l d r n bl nt, I l O Oftrf t ■ ( .., 440 pIE SI Ad j • CAA p A n p t t f r d r t n d l b n fr r I r p t lt n (r dv n n M v tt d nt rl r t l d Al COW rz r lI.Ot t f r h r nt l r l nv lt v n l n l l v v n , t b l Il v t r . rv t lt I d f r l ll nt l , S n d n r n p j n v l f tdtv l t l dIrl l n p l . n v t t l pr d lx txf d l t d I tr b , ll l l ll t 000., • ,•,.• . v ,jr4 v l d r l . t lt n v n b rv v n rb f t r nt, Al h r rn t A f t l r n r t r t d r t n r b n l tr d t, rb v r rt I rr d , d l n n b n 4 4, I l nt t r r t t d l p t I t nt n ltr t dt n p r bl n d n,(, h b t nt d r b jj t (r n , v tr t n d r p l , n CO, f l lt , n é ll h d r t p l p n t d E nd r , l r p t nt r r, C A v t f n d h ntr l Il d l l p r ,4 n " d , n d r n tx , b h d l f n d l ttId d f r , f r nt l f ll t l d K hn n d l nr t h h x n 0 K d d f n S n h , l p t l r n nI tr t xt n I A d n , p t tt rr I l v d n , S n f l n v d l t n, d b t b l v r t t 48 l d . f ll d d tO A M tt n h f t n r n p r b th l h r tt n, l v nt l d d l n nl, ntr ll n K rrl.(,.. d rt rr t d r n , t l p r n h xpl d l p . t l I d l r lt Int r nt. h t rtl t p r n í I d h l d zpr h rnh t S n h , f , t 8. lf l ll r, t b b n l rl v n l r p rt r Al t n h r b l r l t t p r M r b l C t ll ldlv I rd rr l G r . d n f n r OCOlfl t f dl :Mp l d nd 0rt h d t ll t l t n I p l C r . r f r M r Ann:I l l r C. . M nt r , MA CO E A A
MI IS E IO E ASE OS E AIOIES AG I IE UO E E UCACIO Y OI C A E t d n . , Ar nt d l S r d d t d p C p r d O II E MU O In n l p n lb d n r v n l d d Entrega de premios del concurso «Viatge al Pais Dogon» M. . d l d d nd v C l n n act vidades educativas d l d 8 A MA.— C n l ñ M l ntr d pr pr r d n t v d l exposición nr ll, n d l n r d b r G r d ón d b j "< t d l n». r nt l t " r d l n t t t «Un t l d Al d , l d d l n» l proyectó n víd d Iftigo Salaberria r p . r l r nó ntr d pr otra n h n l C ntr d C lt r br t p bl africano n ró d «S tr » l l xp ón n r d t v d d l d b j p r d t v n l t p nt , l M n t r p r n rá d d Ed ón h b rt h t l Afr 22 d d br . d f nd d ntr l t d nt d r nt l t nd r d l pr tó l I l l lt r d l v d « r p bl d ón. n», r l z d t v d d r p r Ih S l n z r n n t v b rrí , h d d 4, tr4, 44. l rd n d n d l ó ón» l pr r pr t v xp d l III M tr t ntr l 8 d d d d t l d v rr . t br n l C n d p r t l d llv r. l r n r z El t f pr lt r l d l p nt d p r t r bl . d ón, S G t ntó n b rn r l t n l p rt p ón d l tr b j l tr d d r t r d E n r t d IA E MU t p bl r O, l lt n r d S n l r, l d r t r d nt d t l S rv Ed t nt n M l . v d C rt, r n S l b rrí , pr r l , nt t b én n M rí , l t , ntó CII r pr nt ón I ,I W"‘0 E IA E
d El C rt In l , nt.ff lMt rO : : , • MU O l C r n n , d n t v d r E t d nt pr d n l n r . CA I C A E A ME ICOS SrI d r I E AS M n t r d Ed r t p bl rt n C n . fr n l n l n r , jóv n p tr n d p r E IA E En l t rí d 6 2 nt r nt , d d fr n t I O El C rt In l , h n f r n l rd n d n l pr r r d Afr d t nt l p lt r p d . d b j 4 r dt pr r t , r n n t n n t br d l t . t r, n d r l r n pr v r G r n n d l t l d r . , [ d r bl l r n v j r p r v C l l d r . za cultural d t n p bl Entl . S n r, 64, MI • M d hl n , , n d d l l S nt r n . h nt n d p r t p r l. ( 4 l I d l br d v nt r . bt v l pr nt r pr n l d l d f lt d n nn , M nt r 2
. 2n Gr p S t t C n rn t . OA MA O E AUME MO O JO, UC 2. GUI EM AME GUA MIQUE AMIS . SE AS IA I O A A MA O E III G A O EIG E ES A EA S 4. IE MA O E GUIEM AME GUA r t r r v d n t v M n r p rt p l . OA M. MA O E A E AME p n t d r , h h lt xp t ó l n 6. E E AME GUI EM SO I E AS p t, p rò n n v t t d é h p rt p l A . OA A. I O GUIEM SO I E AS CA E A , b d r p d 0 p r ll , d pré 8. AU MA EU GUI EM MA O E d l A CAS U U r n n à l pl ç p r . OA MA O E GUI EM AME f lt d p rt p nt . 0. Õ O A O I MIQUE A O I n l nt d t n: r Gr p r C n rn t . . O I I O GUI EM SO I E AS . OA MO A A O I O E A (4 v tòr d rr t 2. E MA EU OSE M MUÑO 2. GUI EM AME GUA MIQUE AMIS . MO SE A OMAS AMO A OM ( v tòr d rr t 4. AUME MO O ACO MA O E . AU MA EU GUI EM MA O E . E AME GUA MACIA CO OM ( v tõr d rr t 6. E E AME GUA E A SUAU r . OA MOYA GUI EM AME r l f t .000.000 pt 8. OMEU ASCUA IE MA O E 2n l f t 00.000 pt . E A I MA EU SE AS IÀ AME r l f t 2 0.000 pt 0. E A I CO E E A ES 2 pr 0.000 pt n l nt d t n: t rí l " p r ll f n n . OA MO A A O I O E A l r rd r d r p l f d p r (6 v tòr d rr t Il p n j r l f n l S lv 2. OA MOYA GUI EM AME l f n p r ll p r f n l j r n (6 v tòr d rr t l , l n p t v j r M n r l f n l . E AME GUA MACIA CO OM v n r, p r t n l ( v tòr d rr t t r r l b n l f n p r ll d M n r. A IMS I QUE I AGI SO
[ Montaur
I IO EQUES E MA O CA
C ntr C rd n d r
La biblioteca no é
biblioteca és:
— n lloc cultural
— n ntr d'informació i d documentació
— una l d treball
— n lloc d trobada, d'intercanvi i d lleure
biblioteca n és:
— una l
n ntr d'esplai
— una guarderia
— n pati d joc
C n l In l r d M ll r M nt r
&, bl t d
I E ES n l r d l f t d d l d C p d An , l p t d d d br t n é Il l b bl t l h r d l nt . Enr v lt d p r t t l t nt , r n p t t , n A j S h l p n v nt r, j d d d l v t t ll , tr b n nt : " ll l", " p t t ç " n d pt ó d En " n d rr ", f r n d l r t d t t l pr nt . Al t x t p d r nt l p d f t h p t v t r l b bl t n xp ó d dr d E I ISIO E . n l d. M p. r ll tr d n n l , r l tz t p r n C t l n M rtí WO GO E W O G. b l n. Mú r . d ndèn n r n r d nt In , l l OU WE I GS & A U E A . Elt n hn, v l f l t r p r l èx t d l v xp ó. St n . W t W t W t. Mú d n . Av nç t t l p r n nt r d n MUC A O A OU O I G. Or n l t n pr ndr l r t d t n v d té n h p t r ndtr . tr l . Mú d n . p dr n f r n n pr p r r t r n tz ré t SO A ES OU IO E E GAM E E ASSE b bl t pr n p d l d f br r d l n U I UE. SO A ES OU C A ECI . h, C rl r br p nt l nf r ó. h l p E n l. nd n r . Mú . Al n . En n ltr rdr d , d t ll l n d A IS O IA ECIE E. t t l . Mú . l d rr r n v t t n p t d rr b d l Ar nt n . n tr b bl t j nt l j x t nt n víd I p r b r d tj t t l n tr r n n v t t l t ràr r t n l d p ó d l n tr lt f l ç n n . r . M r d l C r ld v l . 2 M n t r
I IO EQUES E MA O CA Cntr C r l n l r
El p t d 2 d t br l d l C n l In l r d M ll r t n é l f r d l C nv n b l C ntr C rd n d r d bl t d l CIM p r 4. f r d l nv n l f t r n n r r (p l CIM C rl C t pr l A ó d r r n d M ll r .
CO SE I SU A E MA O CA
ES I ES A EA S E E E GUA O IA. EM AU A SEM E
M nt r E I E.,L11 E , A la darrera revista vos contarem tot el que contents t t de què els nins aprenguin a viure ferem l'estiu passat en els campaments i acabarem dins aquesta societat d'avui en dia sense enveges, convidant-vos a seguir a l'esplai els qui ja hi golosies, guerres, divisions...? veníeu i convidant-vos a tots els que encara no S b que no es necessari d r si és veritat o sabíeu el que era l'esplai. Idò be... enguany hem no tot el que diuen, ja que els pares, que són els augmentat bastant, ja vuitanta-vuit els que principals responsables dels nins, confien en f r el club d'esplai s'Estel. Vuitanta-vuit que nosaltres i ens coneixen prou be, així mm1)6 ens trobam dissabte rera dissabte per p r dues coneixen les persones que van espargint per tot hores entretinguts, on els tallers, les cançons, les arreu aquestes calumnies que al cap i a la fi tot danses, les acampades, les excursions i campa- són mentides perquè el grup d'esplai no funcioni. ments no hi falten, on tots, des dels mes petits A vosaltres pares, gracies per confiar en nosal- fins als més grans, hi disfrutam, amb un bon tres. equip de monitors al davant. I deim un bon equip de monitors perquè creim que és així. Bo, ja que AC I I A S DEL A E TRIMESTRE feim tot el possible perquè els nins passin el Són moltes les activitats que hem dutes a temps lliure d'una manera divertida i entretinguda, terme durant aquest trimestre passat, tallers, jocs, al mateix temps educativa, aprenent a conviure, a caminades pels voltants del poble, visita amb compartir, a desenvolupar la v creativitat... on bicicleta als pobles veins etc. totes i cada una d'aquestes activitats han estat També s'han fet dues acampades, la primera preparades abans per l'equip de monitors, pr tingué lloc el mes passat en el Port de Sóller, amb marcades per uns objectius. el grup de 6 a 10 anys, i l'altra a Binicanella Darrerament hem sentit "qualque" crítica no (Bunyola) amb el grup de 10 a 14 anys. gens favorable respecte l'equip de monitors: si no També, cada any, hem fet el betlem de són responsables, si no s6n per a dur un grup de l'església, participant-hi tots els grups fent les nins, perquè tenen mes juguera que ells i que si figures i complements de plastilina, després els això ho fan es per sortir de ca v i així aprofitar Ines grans ho varen coi .locar. les acampades i excursions per sortir els vespres deixant inclús els nins t t sols (ho subratllam VISITA DEL PARE A A DE ES AI perquè això es el que ens va saber mes greu). Idt) C cada any, el passat dia 23 de desembre, be... sàpiguen aquestes persones que han dit això, ens visita el Pare Nadal, que venia acompanyat de que mai, MAI, s'han deixat tots sols els nins ni tot l'equip de monitors i es va passejar per a totes tan sols un moment, pr han estat acompa- les cases dels nins que venen a l'esplai. Mes de nyats per a t t els monitors, i creim que d'això dos quedaren esglaiats quan sentiren les nadales n'estan ben convençuts els pares, ho demostren cantades pels monitors i sobretot quant se'ls hi confiant-nos els fills. t v aquell home tan alt i gros, amb una bona S b que pr hi ha persones que no barba blanca i cabells llargs, amb un sac a l'es- volen o no poden sofrir que el grup funcioni, i tot quena carregat de xuxeries, que els servia de per enveja i gelosia. Per què?... no haurfem d'estar consol despres del susto d'aquest personatge. 4 M n t r
I res més, com podeu veure no estam aturats, i Esperam que hagueu passat unes Bones Festes ja ho sabeu: de Nadal i que l'any que hem començat, sigui un "VINE A L'ESPLAI, any ple de Pau, Amor i Alegria. I T'HO PASS ARAS BE Vos ho desitgen de tot cor VEURÀS QUE I HA UNS AMICS, QUE VOLEN DISFRUTAR L'equip de monitors. ANAM D'EXCURSIÓ, CANTAM I BALLAM I EN ARRIBAR L'ESTIU rn" ... 4 . . OrA l 4 DE CAMPAMENT ANAM".
G l tj d r (2 l MA EU 6 l 2 MA EU " ESCA E 4 4 E ICAS SE A SAM O 2 I. If 6 CA ASCO E CE. MO AU A AMA EU ACA A 8 A AS A Y 4 AM 2 OSI IUS rt r n l tj t lt t O I E E 2 l (6 p rt t MO AU A O E ES 2 E O AYE AS l ( p rt t
ESCO A MO AU A Cl f ó MO AU A 2 SES SA I ES 0 CASA MISS 26 + 2
CASA MISS 2 MO AU A 2 ESCO A 2 +
MO AU A 6 SA O I 0 E IO E SE 24 + 8
CAS CO COS MO AU A 4 O E 20 + 4 O O C IS O MO AU A CAS CO COS +
MO AU A E GE UC 6 O E S E +
A GAI A MO AU A MO AU A 6 + 2
MO AU A 2 CO Ò IA 8 E GE E UC +
O S E MO AU A O E ES - MO AU A E IO E SE 2 C :
A ACA MO AU A A b t l n 4 f lt n 2 p rt t p r b l
MO AU A S A EUGE IA 2 pr r v lt l CE MO AU A tr b t t n
I A A CA 2 MO AU A Il d l t l l f tór b 2 p t b n p n f n l nt p lt l f n t d n n GE G GC nt é j d r MA CO I S t n l p n nt n A 7 5 1 8 AMO MO A MIQUE UIS AME t t l v t - A f r 8 2 2 r n E p r n n p r t n j r À IMS . M nt l. MO AU A U E I MO AU A CA E S lt t lt t MO AU A 2 SI EU MO AU A 6 O. O E SA CO SE 4 MO AU A A A. EA 0 MO AU A MO AU A 2 CO O IA MO AU A OSE E SE SO GO EU MO AU A S A. MA IA 2 MO AU A MO AU A O O E SA A A Ó MO AU A . CA IÀ MO AU A 4 MO AU A U YO A 2 OGE 8 MO AU A A CU IA 2 MO AU A MO AU A O C IS O 4 MO AU A 2 I ISSA EM A GAI A MO AU A SA MA ÇA MO AU A 2 A MA YO A 2 MO AU A
SI EU MO AU A MO AU A SO E 0 G l tj d r ( l
. A E 4 GO S
2. E A GUA
. OA CA OS 2
4. . MO A A 2
. SO I E AS
6. . O GE
. A
8. . MA O E Cl f ó rt r: OA CO O ES . CO SE 28 f n : O I A ES, A I GA E , 2. SI EU 26 OMAS O A E , OA ISE . SO GO EU 24 AC , UA O GA A O, A I 4. ÚGE 2 GOME , OSE M E A E , O I . O. C IS O MAU A. 6. A MA YO A 4 M tj : A A SO I E AS, SIO MA EU, . O. O E SA MA E E Ó, E O I A O 8. MO AU A GA. . . CA IA v nt r : A E O GA O , M. O U A, 0. A GAI A MIQUE A E , A I GA CIA. . CO Ò IA 4 G l tj d r ( 0 l
Cròn . A E O G l
pré d h v r b t l v lt l MO AU A 2. A E j v n l tr b t t l p rt b x d l t l l f . MAU A 2
tór , p t f r n r d nt f lt v t r n 4. OSE MA IA
l j d r t t M n r n , ón lt t ndr , . A A p rò p t d r f f tb l n h l d , l n 6. SIO v v r n l fr t d t n 4. À IMS . . O U A 6 M n t r Cl f ó . n l 2 d r : 2. Sóll r 2 rt r: . M l n h . S ll t 22 f n : An l , M l M , M à S tr , 4. MO AU A n Al rd , l p M rt r ll, rd . Al úd 8 rr l . 6. Al ró 6 M tj : M à C l , M l r t , A t n . St . M r óp z, r n M ñ z, Ant n 8. n l 0 C l ll . . l t n 8 v nt r : n M t , r n C p tán, n 0. t . ll n n, í óp z, G t, . S nt M rç l 6 n r . 2. t Cròn lt t C nç nt lt b d l p, rr nt p l SA IS A 8 MO AU A p d l líd r d l t l d r nt l pr r d MO AU A SI EU 6 p t ó, p lt p p h n b x t r nd nt EA MO AU A 0 l r t n x t 4, tr b n t t l 4f , MO AU A 8 A A O CE 4 t n nt n pt d v tòr ón p nt , MO AU A O E SA 2 tr b n n n ll r bl p ó p r p r r t t, SO OCA MO AU A 6 p r t n , d n l rt l MO AU A U YO A tr f . À IMS . S A. MA IA 8 MO AU A G l tj d r (20 l . A GE 8 2. OSE UIS . . MUÑO I :t t 4. CA I A 2 MO AU A U E I : . . AMO 6. AGUS I Entr n d r : MIGUE MA O E MOYA Cl f MA EO SAS E A O I . SI EU p nt 2. S A. MA IA 8 . SA IS A 6 4. A CÚ IA 2 . U YO A 6. MO AU A 0 " . CO E E SE " 8. SO OCA " . . O E SA 4 " 0. EA 2 . A A O CE 2 M nt r Cròn M l nç nt d l p l ll b d d rr t v r p r l tj d , p p h n t f nt l r t d l p t ó l p h d t t t l t t d l t l . p v é p r t n l nf r ó d l p. A IMS
MO AU A E E AMf d r lt t rt r: dr C t
EA AMO 6 MO AU A f n : M r , r , M rtí
MO AU A O E SE 4 G ll v r, n nt n t, n M. l
. O E SA MO AU A 2 tr n.
MO AU A O E SA 0 M tj : é Ar nd , Adr án Gó z, v d
EA MO AU A G ll v r, n C nt ll p , G ll ón, M rt r ll. A A A SA E 2 MO AU A 8 v nt r : n b t, p d l, S l v CAM A E MO AU A Il , n ll dr , r n n , MO AU A A CÚ IA 2 Cl f r Abr n , n r nt r . . EA 6 Entr n d r : G ll M rt r ll, nç M r nt , M l ll n ón. 2. O E SA . O E SE Cròn 4 OSE A r pr r v d n p r nj í p rt p A CU IA 0 l p t ó d l rn E r, n l n nt p r è n t j r b l p é 6. SA IS A f rt, p rò d pré h n n t v tòr lt p rt nt . I A 8 l vàr n r d v nt l Al úd p r 2 8. CAM A E 8 d pré d l d n b 0 2 r n n p rt, p r r MO AU A 6 n p n tr b b n t t p d d r 0. . O E SA l p é j v d n l h tõr d l CE. MO AU A, . O E SE A . é t t n t, j h j n lt d l.l t d MA 2. A . EA CO , l j r . À IMS . . A A EA d l v t MO AU A, v d tj t t 4. A A A SA E SOCIS, I EC IUS, E E A O S, UGA O S, G l tj d r ( l E EGA S, I SIM A I A S, MO S A YS I . I O ES MO S È I S p r l O E A Y , n . E I A 4 d bt rà n n lt p rt nt p r l l b j l . A IA d t br pl r n 0 n d l v h tór . . I O 2 MO S A YS I E U ÓS . . MA O E M l ll n M t 8 M n taura ARA HA FET VINT ANYS
Dels fets que passaren a Mancor durant al darrer trimestre de 1974 i dels quals en tenim constància són: Que el 18 de desembre morí Francesca Alba Morro de Ca na Corral als 68 anys d'edat. El dia 29 del mateix mes mori el que havia estat metge titular de Mancor Josep Mateu Martorell d'inobli- dable memória. Tenia 76 anys. Que el 12 d'octubre es casaren a l'oratori de Santa Llúcia Bartomeu Coll Munar de Mancor i Joana Aina Seguí Perelló d'Inca. Que l'únic naixement registrat fou el de Gabriel Reus Coll el dia 6 d'octubre. Que s'havia d'asfaltar la Plaça Lepanto, nom actualment desaparegut de la nomenclatura urbana de Mancor, i que comprenia l'espai que forma la cruïlla del Carrer Sant Joan amb la Rambla Josep Ferrer. A la fotografia que acompanyam es pot veure el seu aspecte abans de ser pavimentada, per l'octubre de 1974. (De diverses fonts). isammorila••lier- • • • ••• 4 • • E E A SE E S I S Ha passat Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i els animal del qual tot s'aprofita, i que les matances Reis; la vida dels nostres pobles torna a la normalitat i nostres tan bé arreglen a fi que es conservi en bon el tarannà de cada dia ens condueix al de sempre. A116 estat i sigui agradable al paladar. Els llegums cuinats que ha canviat és el temps, l'oratge, com diuen els amb ossos, carassa o corna On d'un sabor extraordina- valencians, i a les nostres contrades, tan prop de les ri i ens donen una bona reserva perquè el nostre cos muntanyes, el fred es deixa sentir amb més intensitat; aguanti la feina i el fred. per això la cuina ens ha de posar a la taula uns tipus Berenar de dues llesques de pa i un tallada de de menjars que complementin el nostre cos, que abri- sobrassada, de varia o de camaiot és, sens dubte, una gat per fora, senti l'escalfor que donen alguns aliments de les millors coses que trobam dins els nostres cos- que reposen les calories que forçosament hem d'emprar turns alimentaris. per combatre les baixes temperatures pròpies d'aquests Per tot aixO, les receptes que ara vos donam, dies. encara que no únicament de porc, creiem que s6n Ha arribat l'hora d'utilitzar el gran reforç calorífic adients per poder aguantar l'hivern i esperar la Prima- que representen les conserves, que es feren d'aquell vera, que amb el seu esplendor ens dugui altres pro- M nt r I ] ductes que ens facin canviar les composicions cuine- herbes aromàtiques. res. oli d'oliva. Anem, id6, per feina i comencem per preparar un sal i pebre bo. bon, Elaboració: Dins d'una greixonera hi posarem l'oli d'oliva i A ÒS DE MU A YA quan sigui calent i sofregirem el conill, salpebrat; quan Ingredients: estigui ben daurat el posarem dins d'un plat, i amb el - 1/2 conill a trossos. mateix oli, sofregirem la earn magra fins que sigui ben - 250 gr. de magre de porc a trossets. rossa, després hi afegirem la ceba i el porro, tallat ben - 3 tords tallats a quarts. petit, el llorer i les herbes aromàtiques i ho deixarem - 1 ceba grossa. que sotregetxt a toc ben lent; a conunuact6 1 posarem - 1 porro. les cebes tendres, tallades ben fines, i el vi ranci. Quan tomAtiga madura. s'hagi evaporat l'alcohol, hi afegirem els bolets i hi - 1 fulla de llorer. compondrem les tallades de conill, les panses, els - 200 gr. de bolets. pinyons i les avellanes moltes.
- 1 grapadeta d'art 6s per persona. Tapau la greixonera i manteniu-la a foc molt suau brou de pollastre. fins que el conill sigui cuit. Si trobau que hi fa falta all i julivert. s'hi pot afegir un poc de brou o d'aigua. sal, pebre bo i pebre bord. l i saïm. PASTÍS DE FIGUES SEOUES I NOUS Elaboració: Ingredients: Dins d'una greixonera, amb un poc d'oli i saïm, - 400 gr. de figues segues tallades petites. s'han de sofregir totes les tallades de earn, que abans - 200 gr. de nous a trossos petits. haurem salpebrat; quan seran ben rosses, hi afegirem - 150 gr. de farina. la ceba i el porro tallat ben menut, el llorer , el pebre - 100 gr. de sucre. bord, la tomAtiga capolada i ho deixarem coure un - 5 ous. poc; hi posarem després el brou i quan comenci a - 1 culleradeta, rasa, de sal. bullir hi tirarem els bolets. Quan haurà bullit una - 1/2 paquet de llevadura en pols. estona, hi posarem l'arròs i dos minuts abans de treu- - mantega i farina per al motlle. re'l del foc hi afegirem la picada d'all i julivert. Elaboració: Primer s'han de batre bé els vermells d'ou i el CONILL AMB BOLETS sucre amb un batedor; quan ja estiguin ben pujats i Ingredients: afegirem la farina, la sal, i la llevadura i ho mesclarem - 1 conill trossejat. bé, amb l'ajuda d'una espàtula de fusta. - 250 gr. de magre de porc tallat a trossos molt petits. Dins d'un altre recipient pujarem els blancs d'ou a - 1 ceba. punt de neu i els incorporarem a la mescla que havíem - 1 porro. fet abans, tenint compte a remenar-ho de baix a dalt, • - 5 cebes tendres. per tal que no baixin els blancs. Després hi afegirem - 1 Kg. de bolets variats. les nous i les figues i ho abocarem dins d'un motile, - 100 gr. de panses. untat amb mantega i enfarinolat, i ho enfornarem a foc - 100 gr. de pinyons. moderat fins que sigui cuit. - 100 gr. d'avellanes moltes. - 1 fulla de llorer. Pere Massutí i Esperança Ramis - 1 tassonet de vi ranci. 00ES 0 0 fl I S, C lE E0 rr ES COSES. •• • En lt r l G rr d C b . ( 8 .
Ara que fa poc que s'han sortejat els destins dels joves que s'han d'incorporar al servei militar durant el proper any 1995, on sols hi romandran nou mesos i amb un horari limitat, a la vista d'aquesta fotografia centenária, un no deixa de preguntar-se quines peripècies degueren passar els de la quinta de Baltasar Mora Puigserver, de So Na Vaquera, que apareix amb l'uni- forme de l'exercit colonial a Cuba. Esborrona el pensar en quines condicions foren portats a l'illa caribenya, com vivien, com eren tractats pels seus capitostos i com se'n sortien amb el castellà, llengua llavors quasi desconeguda a la pagesia mallorquina. La fotografia que fou feta a la "Galería fotográfica BORGES HERMANOS" de Santiago de Cuba, porta en el seu dors una dedicatòria pels seus germans Bartomeu i Josep (casats a Cas Ballaruc i Can Pontico respectivament) i datada pel desembre de 1893. Era el període de la histò- ria cubana comprés entre la guerra dels deu anys (1868-1878) i la guerra de la Independència (1895-1898) però que tampoc era de pau completa i per això es conegut com la "Guerra Chiquita". Sabé sortir-ne viu de les bales deis' independentistes cubans i de les malalties tropicals (Aquestes causants del 96% de les baixes de l'exèrcit espanyol) i tornà al seu enyorat Mancor. Però el que no pogué esquivar fou la terrible epidèmia de grip de l'any 1918, morint el mateix dia que el seu sogre. La seva dona, Teresa Amengual Pou, passà pel trist trànsit de tenir el seu pare i el seu marit junts de cos present. En Biel de Son Nadal.