Eines EL FUTUR DE L'audiovisual
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
eines38 EL FUTUR DE L’AUDIOVISUAL EL FUTUR DE L’AUDIOVISUAL SETEMBRE 2020 EL FUTUR DE L’AUDIOVISUAL Emili Prado 38 “El 5G suposa la utilització de l’espectre radioelèctric, que és un bé públic i finit. Cal regular-ho perquè no s’acabi amb la concepció de servei universal.” Una conversa amb Enric Marín eines Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINACIÓ Joan Manuel Tresserras Guillem Dorca VICEPRESIDENTA ADMINISTRACIÓ Alba Castellví Joan Almacellas Lourdes Masdeu DIRECTOR EXECUTIU Josep Vall COMUNICACIÓ Carla Genís TRESORER Jordi Roig PROJECTES Pere Sàbat SECRETÀRIA Isabel Nonell IMATGE Carme Pujol DIRECTOR ACADÈMIC Lluís Pérez CASA IRLA Rosa Cuenca VOCALS Marta Cid Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Montse Palau Laura Vilagrà eines38 El contingut dels articles EDICIÓ DIRECCIÓ és responsabilitat Josep Vall Lluís Pérez dels seus autors i eines [email protected] [email protected] no s’hi identifica necessàriament. Per reproduir un article DISSENY GRÀFIC COORDINACIÓ cal demanar autorització Carme Pujol Guillem Dorca per escrit a la redacció d’eines. [email protected] [email protected] En enviar el seu treball a la redacció d’eines, l’autor cedeix a CORRECCIÓ REDACCIÓ l’editor els drets LINGÜÍSTICA Pere Sàbat de reproducció, publicació Sofia Lozano [email protected] i comunicació, tant per a l’edició im- presa en paper com per a una versió electrònica que la farà accessible per PROJECTE GRÀFIC COMUNICACIÓ mitjà de la xarxa d’Internet. Suki Design Carla Genís [email protected] Els interessats en matèria de drets de propietat intel·lectual IMPRESSIÓ es poden adreçar a: [email protected] Gràfiques Cuscó ADMINISTRACIÓ Joan Almacellas DIPÒSIT LEGAL [email protected] B-31564-2007 Lourdes Masdeu ISSN PAPER [email protected] 2013-1518 ISSN ELECTRÒNIC 2013-5505 sumari EL FUTUR DE L’AUDIOVISUAL 4 38 PORTAL La constant evolució i transformació El servei públic audiovisual del mercat únic digital en l’era digital Mònica Duran Joan Manuel Tresserras 54 8 NAVEGADOR CONNEXIONS Una radiotelevisió pública El 5G com a eina per a una societat del segle XXI. per a la distribució El cas finlandès de continguts audiovisuals Jordi Fortuny Jordi J. Giménez 66 18 FÒRUM Un nou audiovisual, Emili Prado: l’esperança del català “El 5G suposa la utilització Arnau Rius de l’espectre radioelèctric, que és un bé públic i finit. Cal 28 regular-ho perquè no s’acabi amb 5G, UE i audiovisual: la concepció de servei universal.” com estan connectats? Una conversa amb Enric Marín Carmina Crusafon 80 126 VARIABLES FINESTRA Per la descentralització municipal. “Per què els governs Anàlisi i diagnosi de les finances han de prioritzar el benestar” i la fiscalitat municipal a Catalunya Nicola Sturgeon Jordi Galí i Cabana 130 94 CLÀSSIC FULL DE CÀLCUL «Discurs de la independència» El Green New Deal, Patrice Lumumba o fer de la crisi una oportunitat Sònia Sánchez López 134 TRIBUT 106 Toni Mollà ARXIU Teresa Ciges El pedagog que va idear un projecte socialdemòcrata per a Catalunya. 136 Josep Pallach FILMOTECA Montserrat Tura Mirant al cel Eva Comas Arnal 114 EXPLORADOR 138 El col·lapse de l’establishment LLIBRERIA polític a Irlanda: les claus de la victòria del Sinn Féin Sílvia Caufapé Hostench portal El servei públic audiovisual en l’era digital Joan Manuel Tresserras President de la Fundació Josep Irla [email protected] La tecnologia ha tingut un pa- taments dels mitjans, les xarxes i Per això, podem convenir que no hi per destacat en gairebé totes les indústries de continguts s’han ha projecte polític digne d’aquest les transformacions històriques equiparat a les de les religions o nom que no consideri l’adaptació a decisives del passat. Fins fa poc els sistemes escolars. La informa- l’era digital com un aspecte capital. temps, però, les aplicacions tecno- ció i la comunicació —les condici- lògiques s’orientaven a la resolució ons del seu processament i circu- A Catalunya, malgrat la centralitat de problemes o necessitats socials lació— constitueixen una poderosa de la qüestió de la sobirania en preexistents: conservar millor els determinació de tots els sistemes l’última dècada, no hem estat prou aliments, facilitar la higiene, tractar de relacions socials. atents a la descapitalització que determinades malalties, incremen- patíem en termes d’informació/ tar la velocitat dels transports, La convergència entre la informàti- comunicació/educació/cultura. augmentar el confort de les llars... ca, les telecomunicacions i l’audi- La crisi econòmica i el drenatge En les últimes transformacions, en ovisual ha quedat segellada. Els fiscal estructural hi han tingut canvi, fa la sensació que ja no són dispositius mòbils que ens envolten molta responsabilitat. Però també la vida i la cultura les que marquen ho proven. Ells són ja les principals la deixadesa generalitzada dels el camí a la tecnologia, sinó que extensions dels nostres sentits. partits presents al Parlament de és aquesta la que determina les Són les pròtesis del nou salt evo- Catalunya, incapaços d’aprovar profundes mutacions de les nostres lutiu. Són el nostre lligam primari un nou Mandat Marc del sector formes de vida i de cultura. amb la revolució digital, la intel·li- públic audiovisual, adaptat a les gència artificial i la robotització. noves condicions de l’era digital. Els grans canvis de l’últim mig La Corporació Catalana de Mitjans segle recullen l’efecte acumu- La dècada que tanquem ha estat Audiovisuals (CCMA) i el Consell de lat de factors com el creixement decisiva en la difusió de les apli- l’Audiovisual (CAC), les peces mes- demogràfic, la intensificació de les cacions i els efectes de la digita- tres del sistema públic audiovisual migracions i la urbanització, la glo- lització. La digitalització ha alterat en condicions de liderar aquesta balització financera, l’activació del les relacions entre les cultures i adaptació, s’han vist abocades a paper social de les dones, la crei- ha modificat l’accés a la informa- una provisionalitat permanent. Això xent centralitat de les economies ció i als relats, els mecanismes de ha perjudicat els esforços realitzats del Pacífic... Aquests processos han construcció de l’opinió pública i els per superar la contracció pressu- coincidit, a més, amb l’evidència de hàbits relacionals. Ni l’electrificació postària (CCMA) o per diagnosticar la importància social i política de no havia produït en tant poc temps l’estat de l’àmbit —recollit en el Lli- la informació i la comunicació. La una afectació tan profunda en la bre blanc de l’audiovisual, impulsat capacitat prescriptora de compor- vida de bona part de la humanitat. pel CAC. En resum, en aquests deu setembre 2020 | eines 38 | 5 anys (2010-2020) hem retrocedit bresa; gènere, racisme i discrimi- posicions respecte a l’avantguarda nacions...— amb veu pròpia. Havent de les transformacions digitals i adaptat les directives europees al caldrà molta determinació política nostre marc jurídic i havent consi- per recuperar terreny. derat les oportunitats i els riscos polítics que comporten. Aquesta és una qüestió política prioritària que dirimirà el recorre- Aquest número d’EINES vol propor- gut futur de llengües i cultures. La cionar perspectives sobre l’estat fortalesa del sistema de comunica- de la qüestió, posant l’accent en ció i l’audiovisual serà imprescin- els temes més urgents. Hem pogut dible per evitar la irrellevància. Les comptar amb col·laboracions ex- cultures sense capacitat d’expres- pertes del màxim nivell. Disposem sar-se en els llenguatges i formats del coneixement i la comprensió de propis de la seva època poden ser la naturalesa dels canvis en marxa, abandonades per unes generacions però no sempre hem estat capaços joves acostumades a disposar d’un de transferir-los a l’acció políti- flux global inexhaurible de contin- ca. Les noves xarxes i serveis de guts i materials per organitzar el telecomunicacions, l’increment de seu imaginari i construir la seva la nostra producció audiovisual, la concepció del món i de la vida. negociació de la prominència de la llengua catalana i els continguts de No podem menystenir la impor- proximitat amb les grans platafor- tància de les xarxes socials, els mes globals, són totes qüestions nous serveis de telecomunicacions estratègiques. I cal abordar-les ara, o l’impacte del 5G i el 6G. Ens cal de manera immediata. actualitzar les infraestructures i activar la capacitat de producció O actuem decididament i definim de continguts en tots els àmbits i bé la nova missió del servei pú- per a tota mena de públics. Hem blic comunicacional per poder ser de poder participar en els grans actors del canvi; o ens haurem de debats globals —canvi climàtic; nou limitar a anar a remolc de la situa- model energètic; desigualtats i po- ció i ballar al so que ens imposin. p 6 | eines 38 | setembre 2020 setembre 2020 | eines 38 | 7 connexions La tecnologia 5G1, com ha anat evolució, què pot signifi car l’arribada plens parlamentaris, jornades cas- passant en l’evolució de les comu- del 5G per al sector audiovisual? telleres... També permet recuperar nicacions mòbils, arribarà tard o Diversos intents per integrar les els programes a la carta; participar El 5G com a eina per a la distribució d’hora a cadascú de nosaltres, com tecnologies de radiodifusió com les als concursos i enviar continguts des ja ho van fer el 3G o el 4G, i omplirà utilitzades per la TDT o la ràdio — del mòbil —fotos, vídeo...—; rebre no- de continguts audiovisuals tots els espais de la comunicació com són les DVB-T/T2, DAB+...— en tifi cacions amb informació d’última digital. Ho farà també a la indústria els telèfons intel·ligents han tingut, hora i les novetats de programació; audiovisual la qual ja compta amb fi ns avui, un èxit limitat.