eines 38 SETEMBRE 2020 EL FUTUR DE L’AUDIOVISUAL
Prado Emili “El 5Gsuposalautilitzaciódel’espectre“El radioelèctric, queésunbépúblicifinit. eines EL FUTURDEL’AUDIOVISUAL Una conversa ambEnricMarín Cal regular-ho perquè nos’acabi amblaconcepciódeservei universal.” 38
Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINACIÓ Joan Manuel Tresserras Guillem Dorca
VICEPRESIDENTA ADMINISTRACIÓ Alba Castellví Joan Almacellas Lourdes Masdeu DIRECTOR EXECUTIU Josep Vall COMUNICACIÓ Carla Genís TRESORER Jordi Roig PROJECTES Pere Sàbat SECRETÀRIA Isabel Nonell IMATGE Carme Pujol DIRECTOR ACADÈMIC Lluís Pérez CASA IRLA Rosa Cuenca VOCALS Marta Cid Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Montse Palau Laura Vilagrà eines38 El contingut dels articles EDICIÓ DIRECCIÓ és responsabilitat Josep Vall Lluís Pérez dels seus autors i eines [email protected] [email protected] no s’hi identifica necessàriament.
Per reproduir un article DISSENY GRÀFIC COORDINACIÓ cal demanar autorització Carme Pujol Guillem Dorca per escrit a la redacció d’eines. [email protected] [email protected]
En enviar el seu treball a la redacció d’eines, l’autor cedeix a CORRECCIÓ REDACCIÓ l’editor els drets LINGÜÍSTICA Pere Sàbat de reproducció, publicació Sofia Lozano [email protected] i comunicació, tant per a l’edició im- presa en paper com per a una versió electrònica que la farà accessible per PROJECTE GRÀFIC COMUNICACIÓ mitjà de la xarxa d’Internet. Suki Design Carla Genís [email protected] Els interessats en matèria de drets de propietat intel·lectual IMPRESSIÓ es poden adreçar a: [email protected] Gràfiques Cuscó ADMINISTRACIÓ Joan Almacellas DIPÒSIT LEGAL [email protected] B-31564-2007 Lourdes Masdeu ISSN PAPER [email protected] 2013-1518
ISSN ELECTRÒNIC 2013-5505 sumari
EL FUTUR DE L’AUDIOVISUAL
4 38 PORTAL La constant evolució i transformació El servei públic audiovisual del mercat únic digital en l’era digital Mònica Duran Joan Manuel Tresserras 54 8 NAVEGADOR CONNEXIONS Una radiotelevisió pública El 5G com a eina per a una societat del segle XXI. per a la distribució El cas finlandès de continguts audiovisuals Jordi Fortuny Jordi J. Giménez 66 18 FÒRUM Un nou audiovisual, Emili Prado: l’esperança del català “El 5G suposa la utilització Arnau Rius de l’espectre radioelèctric, que és un bé públic i finit. Cal 28 regular-ho perquè no s’acabi amb 5G, UE i audiovisual: la concepció de servei universal.” com estan connectats? Una conversa amb Enric Marín Carmina Crusafon
80 126 VARIABLES FINESTRA Per la descentralització municipal. “Per què els governs Anàlisi i diagnosi de les finances han de prioritzar el benestar” i la fiscalitat municipal a Catalunya Nicola Sturgeon Jordi Galí i Cabana 130 94 CLÀSSIC FULL DE CÀLCUL «Discurs de la independència» El Green New Deal, Patrice Lumumba o fer de la crisi una oportunitat Sònia Sánchez López 134 TRIBUT 106 Toni Mollà ARXIU Teresa Ciges El pedagog que va idear un projecte socialdemòcrata per a Catalunya. 136 Josep Pallach FILMOTECA Montserrat Tura Mirant al cel Eva Comas Arnal 114 EXPLORADOR 138 El col·lapse de l’establishment LLIBRERIA polític a Irlanda: les claus de la victòria del Sinn Féin Sílvia Caufapé Hostench portal
El servei públic audiovisual en l’era digital
Joan Manuel Tresserras President de la Fundació Josep Irla [email protected] La tecnologia ha tingut un pa- taments dels mitjans, les xarxes i Per això, podem convenir que no hi per destacat en gairebé totes les indústries de continguts s’han ha projecte polític digne d’aquest les transformacions històriques equiparat a les de les religions o nom que no consideri l’adaptació a decisives del passat. Fins fa poc els sistemes escolars. La informa- l’era digital com un aspecte capital. temps, però, les aplicacions tecno- ció i la comunicació —les condici- lògiques s’orientaven a la resolució ons del seu processament i circu- A Catalunya, malgrat la centralitat de problemes o necessitats socials lació— constitueixen una poderosa de la qüestió de la sobirania en preexistents: conservar millor els determinació de tots els sistemes l’última dècada, no hem estat prou aliments, facilitar la higiene, tractar de relacions socials. atents a la descapitalització que determinades malalties, incremen- patíem en termes d’informació/ tar la velocitat dels transports, La convergència entre la informàti- comunicació/educació/cultura. augmentar el confort de les llars... ca, les telecomunicacions i l’audi- La crisi econòmica i el drenatge En les últimes transformacions, en ovisual ha quedat segellada. Els fiscal estructural hi han tingut canvi, fa la sensació que ja no són dispositius mòbils que ens envolten molta responsabilitat. Però també la vida i la cultura les que marquen ho proven. Ells són ja les principals la deixadesa generalitzada dels el camí a la tecnologia, sinó que extensions dels nostres sentits. partits presents al Parlament de és aquesta la que determina les Són les pròtesis del nou salt evo- Catalunya, incapaços d’aprovar profundes mutacions de les nostres lutiu. Són el nostre lligam primari un nou Mandat Marc del sector formes de vida i de cultura. amb la revolució digital, la intel·li- públic audiovisual, adaptat a les gència artificial i la robotització. noves condicions de l’era digital. Els grans canvis de l’últim mig La Corporació Catalana de Mitjans segle recullen l’efecte acumu- La dècada que tanquem ha estat Audiovisuals (CCMA) i el Consell de lat de factors com el creixement decisiva en la difusió de les apli- l’Audiovisual (CAC), les peces mes- demogràfic, la intensificació de les cacions i els efectes de la digita- tres del sistema públic audiovisual migracions i la urbanització, la glo- lització. La digitalització ha alterat en condicions de liderar aquesta balització financera, l’activació del les relacions entre les cultures i adaptació, s’han vist abocades a paper social de les dones, la crei- ha modificat l’accés a la informa- una provisionalitat permanent. Això xent centralitat de les economies ció i als relats, els mecanismes de ha perjudicat els esforços realitzats del Pacífic... Aquests processos han construcció de l’opinió pública i els per superar la contracció pressu- coincidit, a més, amb l’evidència de hàbits relacionals. Ni l’electrificació postària (CCMA) o per diagnosticar la importància social i política de no havia produït en tant poc temps l’estat de l’àmbit —recollit en el Lli- la informació i la comunicació. La una afectació tan profunda en la bre blanc de l’audiovisual, impulsat capacitat prescriptora de compor- vida de bona part de la humanitat. pel CAC. En resum, en aquests deu
setembre 2020 | eines 38 | 5 anys (2010-2020) hem retrocedit bresa; gènere, racisme i discrimi- posicions respecte a l’avantguarda nacions...— amb veu pròpia. Havent de les transformacions digitals i adaptat les directives europees al caldrà molta determinació política nostre marc jurídic i havent consi- per recuperar terreny. derat les oportunitats i els riscos polítics que comporten. Aquesta és una qüestió política prioritària que dirimirà el recorre- Aquest número d’EINES vol propor- gut futur de llengües i cultures. La cionar perspectives sobre l’estat fortalesa del sistema de comunica- de la qüestió, posant l’accent en ció i l’audiovisual serà imprescin- els temes més urgents. Hem pogut dible per evitar la irrellevància. Les comptar amb col·laboracions ex- cultures sense capacitat d’expres- pertes del màxim nivell. Disposem sar-se en els llenguatges i formats del coneixement i la comprensió de propis de la seva època poden ser la naturalesa dels canvis en marxa, abandonades per unes generacions però no sempre hem estat capaços joves acostumades a disposar d’un de transferir-los a l’acció políti- flux global inexhaurible de contin- ca. Les noves xarxes i serveis de guts i materials per organitzar el telecomunicacions, l’increment de seu imaginari i construir la seva la nostra producció audiovisual, la concepció del món i de la vida. negociació de la prominència de la llengua catalana i els continguts de No podem menystenir la impor- proximitat amb les grans platafor- tància de les xarxes socials, els mes globals, són totes qüestions nous serveis de telecomunicacions estratègiques. I cal abordar-les ara, o l’impacte del 5G i el 6G. Ens cal de manera immediata. actualitzar les infraestructures i activar la capacitat de producció O actuem decididament i definim de continguts en tots els àmbits i bé la nova missió del servei pú- per a tota mena de públics. Hem blic comunicacional per poder ser de poder participar en els grans actors del canvi; o ens haurem de debats globals —canvi climàtic; nou limitar a anar a remolc de la situa- model energètic; desigualtats i po- ció i ballar al so que ens imposin. p
6 | eines 38 | setembre 2020 setembre 2020 | eines 38 | 7 connexions
La tecnologia 5G1, com ha anat evolució, què pot signifi car l’arribada plens parlamentaris, jornades cas- passant en l’evolució de les comu- del 5G per al sector audiovisual? telleres... També permet recuperar nicacions mòbils, arribarà tard o Diversos intents per integrar les els programes a la carta; participar El 5G com a eina per a la distribució d’hora a cadascú de nosaltres, com tecnologies de radiodifusió com les als concursos i enviar continguts des ja ho van fer el 3G o el 4G, i omplirà utilitzades per la TDT o la ràdio — del mòbil —fotos, vídeo...—; rebre no- de continguts audiovisuals tots els espais de la comunicació com són les DVB-T/T2, DAB+...— en tifi cacions amb informació d’última digital. Ho farà també a la indústria els telèfons intel·ligents han tingut, hora i les novetats de programació; audiovisual la qual ja compta amb fi ns avui, un èxit limitat. Els dispo- veure els vídeos amb subtítols; con- un alt nivell d’integració en l’ús de sitius mòbils popularment utilitzats sultar la programació i les graelles; les de les tecnologies mòbils tant a per tothom, els smartphones, especi- o fi ns i tot veure els vídeos a la carta vista prèvia > l’hora de capturar i produir continguts alment per les audiències més joves, al televisor amb Chromecast. El A la butxaca hi guardem una pantalla des d’on consumim tot —només cal veure la proliferació de no les suporten. Així, el lliurament lema de l’aplicació ho deixa ben clar: tipus de productes i serveis. També d’audiovisuals. La distribució càmeres professionals connectades de serveis de televisió i ràdio als «Amb l’app de TV3, ens pots veure d’aquests productes encara troba reptes importants. Fer-los a les xarxes 4G per a la cobertura de telèfons intel·ligents, tauletes i, en quan vulguis i on vulguis!». accessibles i a l’abast de tothom no només és una qüestió de notícies i esdeveniments— com per general, dispositius connectats es tecnologies i xarxes adients. Cal una voluntat i implicació dels distribuir-los.2 La digitalització i la realitza actualment mitjançant les És a dir, posa a disposició del públic proveïdors de continguts, operadors i fabricants d’equipament utilització d’aquestes xarxes és un fet, anomenades plataformes OTT —de continguts lineals — en directe, amb per transformar-les. L’aparició del 5G i les possibilitats que i en tenim milers d’exemples quotidi- l’anglès, «over-the-top» [per sobre una graella de programació prede- ofereix en matèria de distribució de continguts són un exemple ans: qui no ha utilitzat una aplicació al de tot]— i utilitzant la distribució fi nida— i no lineals —a l’abast per d’aquesta col·laboració necessària perquè el contingut massiu en mòbil per escoltar la ràdio o veure la punt-a-punt —unicast— mitjançant gaudir-los en qualsevol moment—, audiovisual passi a ser una realitat. televisió? Els mitjans de comunicació la qual s’estableix una connexió personalització, interactivitat, infor- actualment ja fan un ús actiu de les independent per lliurar el contin- mació de servei públic, accessibi- tecnologies mòbils, bé siga per alleu- gut a cada usuari connectat. No cal litat... No obstant això, el contingut gerir la complexitat en la producció recórrer a Netfl ix o a Amazon Prime d’aquestes aplicacions actualment de continguts o per fer-los arribar a per trobar-ne clars exemples. Una només es posa a l’abast dels usuaris Jordi J. Giménez usuaris allà on es troben, tot englo- senzilla recerca a internet ens duu a que disposen d’un contracte amb un 5G-MAG Project Manager bat dins d’una ampla transformació l’aplicació de la Corporació Catalana operador mòbil o a través del Wi-Fi [email protected] digital. Però, més enllà d’una simple de Mitjans Audiovisuals la qual ens contractat a casa. És a dir, no és permet des de veure tots els canals possible gaudir de l’oferta de ràdio i de TVC en directe —TV3, 324, Es- televisió pública i comercial, tal com 1 5G: cinquena generació de tecnologia de telefonia mòbil. port3, 33, Super3 i TV3CAT—; a veure ho fem a través de la TDT, el satèl·lit emissions d’internet exclusives com o la ràdio de forma gratuïta, sen- 2 BEUTLER, «Production, Contribution, and Distribu- tion of TV and Radio Services Over 3GPP Systems». ara retransmissions esportives, se cap lligam amb un operador. El La tecnologia 5G1, com ha anat evolució, què pot signifi car l’arribada plens parlamentaris, jornades cas- passant en l’evolució de les comu- del 5G per al sector audiovisual? telleres... També permet recuperar nicacions mòbils, arribarà tard o Diversos intents per integrar les els programes a la carta; participar d’hora a cadascú de nosaltres, com tecnologies de radiodifusió com les als concursos i enviar continguts des ja ho van fer el 3G o el 4G, i omplirà utilitzades per la TDT o la ràdio — del mòbil —fotos, vídeo...—; rebre no- tots els espais de la comunicació com són les DVB-T/T2, DAB+...— en tifi cacions amb informació d’última digital. Ho farà també a la indústria els telèfons intel·ligents han tingut, hora i les novetats de programació; audiovisual la qual ja compta amb fi ns avui, un èxit limitat. Els dispo- veure els vídeos amb subtítols; con- un alt nivell d’integració en l’ús de sitius mòbils popularment utilitzats sultar la programació i les graelles; les de les tecnologies mòbils tant a per tothom, els smartphones, especi- o fi ns i tot veure els vídeos a la carta l’hora de capturar i produir continguts alment per les audiències més joves, al televisor amb Chromecast. El —només cal veure la proliferació de no les suporten. Així, el lliurament lema de l’aplicació ho deixa ben clar: càmeres professionals connectades de serveis de televisió i ràdio als «Amb l’app de TV3, ens pots veure a les xarxes 4G per a la cobertura de telèfons intel·ligents, tauletes i, en quan vulguis i on vulguis!». notícies i esdeveniments— com per general, dispositius connectats es distribuir-los.2 La digitalització i la realitza actualment mitjançant les És a dir, posa a disposició del públic utilització d’aquestes xarxes és un fet, anomenades plataformes OTT —de continguts lineals — en directe, amb i en tenim milers d’exemples quotidi- l’anglès, «over-the-top» [per sobre una graella de programació prede- ans: qui no ha utilitzat una aplicació al de tot]— i utilitzant la distribució fi nida— i no lineals —a l’abast per mòbil per escoltar la ràdio o veure la punt-a-punt —unicast— mitjançant gaudir-los en qualsevol moment—, televisió? Els mitjans de comunicació la qual s’estableix una connexió personalització, interactivitat, infor- actualment ja fan un ús actiu de les independent per lliurar el contin- mació de servei públic, accessibi- tecnologies mòbils, bé siga per alleu- gut a cada usuari connectat. No cal litat... No obstant això, el contingut gerir la complexitat en la producció recórrer a Netfl ix o a Amazon Prime d’aquestes aplicacions actualment de continguts o per fer-los arribar a per trobar-ne clars exemples. Una només es posa a l’abast dels usuaris usuaris allà on es troben, tot englo- senzilla recerca a internet ens duu a que disposen d’un contracte amb un bat dins d’una ampla transformació l’aplicació de la Corporació Catalana operador mòbil o a través del Wi-Fi digital. Però, més enllà d’una simple de Mitjans Audiovisuals la qual ens contractat a casa. És a dir, no és permet des de veure tots els canals possible gaudir de l’oferta de ràdio i de TVC en directe —TV3, 324, Es- televisió pública i comercial, tal com 1 5G: cinquena generació de tecnologia de telefonia mòbil. port3, 33, Super3 i TV3CAT—; a veure ho fem a través de la TDT, el satèl·lit emissions d’internet exclusives com o la ràdio de forma gratuïta, sen- 2 BEUTLER, «Production, Contribution, and Distribu- tion of TV and Radio Services Over 3GPP Systems». ara retransmissions esportives, se cap lligam amb un operador. El
setembre 2020 | eines 38 | 9 Abans de l’aparició del 5G Broadcast, no era tècnicament possible La distribució de continguts mitjançant les xarxes IP es troba limitada gaudir de l’oferta de ràdio i televisió pública i comercial, principalment per problemes de congestió i la manca de cobertura adequada tal com ho fem a través de la TDT, de forma gratuïta a zones on, segurament, el desplegament de xarxa no és rendible
procés de distribució de continguts a contingut sota demanda el problema El 5G com una nova eina per l’anomenada Release 15 —Rel-15— Per altra banda, la tecnologia LTE variant només podia ser operat dins través de les xarxes IP no sembla, a és menys greu donat que els àudios a la distribució de TV i ràdio en endavant. Aquest terme també va ser dissenyada originalment per una xarxa de comunicacions mòbils priori, compatible amb els mètodes o vídeos simplement es descarre- s’aplica a Long Term Evolution (LTE) donar suport als serveis de radiodi- i dirigida per un operador tradicio- de radiodifusió tradicionals. Com garan en un període més o menys La cinquena generació de tecnologi- [Evolució a Llarg Termini] —inicial- fusió mitjançant l’evolved Multimedia nal de telefonia mòbil. Això va venir fer compatible el model «en obert llarg de temps. En aquest sentit, es de comunicacions mòbils, conegu- ment coneguda com a 4G LTE. De Broadcast Multicast Service (eMBMS) juntament amb el fet que l’eMBMS / gratuït» amb els avantatges de la per a esdeveniments en directe o da popularment com a 5G, ha estat fet, 3GPP va presentar tant LTE com [Servei evolucionat de radiodifusió només es podia desplegar en xarxes distribució IP? per als canals de televisió i ràdio estandarditzada pel 3rd Generation NR com a tecnologies d’interfície de multidifusió de multimèdia].4 Aques- mòbils de 3G i 4G, que tenen unes lineals, el problema és crític. Aquest Partnership Project (3GPP) [Projecte ràdio candidates al procés d’ava- ta tecnologia, també coneguda com distàncies entre transmissors Actualment la distribució de con- inconvenient s’accentua més per a Associació de 3a generació], el fòrum luació IMT-2020 de la International LTE Broadcast, va ésser introduïda entorn a uns pocs quilòmetres com tinguts mitjançant les xarxes IP es la televisió que per a la ràdio, donat d’estandardització global de comu- Telecomunications Union (ITU) [Unió a la LTE Rel-9, ara fa uns deu anys, a màxim. Un escenari totalment troba limitada principalment per els requeriments de major ample de nicacions mòbils, format per les set Internacional de Telecomunicaci- però amb èxit limitat. Mostra d’això diferent amb les xarxes de radiodifu- problemes de congestió i la manca banda del vídeo. organitzacions de normalització re- ons] per ser incloses ambdues com és intentar recordar com eren els sió de televisió i ràdio més habituals de cobertura adequada a zones on, gionals com a membres principals.3 a tecnologies 5G cobrint diferents mòbils i les pantalles d’inicis de la amb torres de transmissió de gran segurament, el desplegament de L’ús exclusiu de les transmissions El procés d’estandardització en 3GPP aspectes cadascuna d’elles. dècada de 2010. Tal vegada, aquells potència i dimensions i que feia la xarxa no és rendible. A nivell tècnic unicast fa que, encara que un munt és evolutiu i s’organitza en terminis aparells de pantalla petita, no eren tecnologia depenent exclusivament cal destacar d’una banda que l’ús de d’usuaris es mostren interessats mitjançant els quals es produeixen La nova tecnologia d’accés ràdio NR i les més atractives per gaudir dels de la voluntat d’un operador mòbil les comunicacions —unicast— garan- a connectar-se simultàniament llançaments —en anglès, Release— el nucli 5G en Rel-15 i Rel-16 només serveis audiovisuals... per desplegar-la. teix no només un alt nivell de per- al mateix canal de televisió, una de noves tecnologies o característi- admeten les transmissions unicast, és sonalització dels continguts d’acord còpia o rèplica d’aquest canal s’ha ques dels sistemes de comunicació a dir, no s’hi considera cap mode per A banda, fi ns a Rel-13, l’eMBMS Durant els darrers anys, amb el amb les preferències de l’usuari sinó d’entregar a cada usuari de mane- mòbils cada quinze o divuit mesos. a la radiodifusió. El 3GPP va decidir presentava algunes limitacions que suport de l’European Broadcasting també la distribució dels continguts ra independent. L’ample de banda prioritzar els treballs en aquestes el feien molt poc atractiu per a la Union (EBU) [Unió Europea de Radi- amb la major qualitat disponible disponible s’ha de repartir, doncs, Tot i que el 5G s’associa habitu- àrees, malgrat que ja hi havia interès radiodifusió i, especialment per po- odifusió], l’ens públic britànic BBC i d’acord amb la localització d’aquests. d’acord amb el nombre d’usuaris. La alment a la interfície d’aire New en considerar que la transmissió en der competir amb altres tecnologies. l’institut de recerca dels ens públics En contrapartida, resulta impossi- qualitat del senyal es veurà afectada Radio (NR) i al nou nucli 5G, el 3GPP mode radiodifusió hauria d’ésser part Per exemple, només un màxim del alemanys, l’Institut für Rundfunk- ble fer front als possibles pics de i la transmissió s’interromprà de tant aplica l’etiqueta «5G» per a totes les integrant del sistema 5G. Les trans- 60% dels recursos d’un operador de technik GmbH (IRT), juntament amb tràfi c que es generen davant esde- en tant. Com millorar la distribució tecnologies estandarditzades des de missions de radiodifusió són consi- radiodifusió es destinaven a la trans- altres companyies de l’àmbit tecno- veniments que suporten audiències de continguts lineals i en directe fent derades característiques essencials missió de serveis audiovisuals, la lògic del 3GPP com ara Qualcomm o massives com per exemple, l’estrena possible que la qualitat de servei no 3 Els membres principals del 3GPP són: The per habilitar noves aplicacions en resta havia de romandre reservada a Huawei, s’han dut endavant diverses Association of Radio Industries and Businesses d’un capítol d’una coneguda sèrie es vegi compromesa? (ARIB), Telecommunication Technology Committee diversos sectors, com ara l’automoció, les connexions unicast. Això signifi - activitats perquè les noves genera- o un partit de futbol. Els problemes (TTC), del Japó; The Alliance for Telecommunications la Internet de les Coses, —la protecció ca, per tant, que l’eMBMS d’aquesta cions d’estàndards de comunicació Industry Solutions (ATIS) dels EUA; China Communi- comencen a aparèixer quan la xarxa La tecnologia 5G pot donar respos- cations Standards Association (CCSA), de la Xina; The pública i d’emergències— o, de forma mòbil es desenvolupen tenint en és incapaç de proveir els continguts ta a aquestes dues preguntes com European Telecommunications Standards Institute més evident, en l’àmbit dels mitjans compte els requisits dels serveis (ETSI) d’Europa; i Telecommunications Technology 4 HUSCHKE; i PHAN, «An Overview of the Cellular a un creixent nombre d’usuaris. Per a explicarem a continuació. Association (TTA), de Corea del Sud. de comunicació i l’entreteniment. Broadcasting Technology eMBMS in LTE». públics de radiodifusió.
10 | eines 38 | setembre 2020 La distribució de continguts mitjançant les xarxes IP es troba limitada principalment per problemes de congestió i la manca de cobertura adequada a zones on, segurament, el desplegament de xarxa no és rendible
l’anomenada Release 15 —Rel-15— Per altra banda, la tecnologia LTE variant només podia ser operat dins en endavant. Aquest terme també va ser dissenyada originalment per una xarxa de comunicacions mòbils s’aplica a Long Term Evolution (LTE) donar suport als serveis de radiodi- i dirigida per un operador tradicio- [Evolució a Llarg Termini] —inicial- fusió mitjançant l’evolved Multimedia nal de telefonia mòbil. Això va venir ment coneguda com a 4G LTE. De Broadcast Multicast Service (eMBMS) juntament amb el fet que l’eMBMS fet, 3GPP va presentar tant LTE com [Servei evolucionat de radiodifusió només es podia desplegar en xarxes NR com a tecnologies d’interfície de multidifusió de multimèdia].4 Aques- mòbils de 3G i 4G, que tenen unes ràdio candidates al procés d’ava- ta tecnologia, també coneguda com distàncies entre transmissors luació IMT-2020 de la International LTE Broadcast, va ésser introduïda entorn a uns pocs quilòmetres com Telecomunications Union (ITU) [Unió a la LTE Rel-9, ara fa uns deu anys, a màxim. Un escenari totalment Internacional de Telecomunicaci- però amb èxit limitat. Mostra d’això diferent amb les xarxes de radiodifu- ons] per ser incloses ambdues com és intentar recordar com eren els sió de televisió i ràdio més habituals a tecnologies 5G cobrint diferents mòbils i les pantalles d’inicis de la amb torres de transmissió de gran aspectes cadascuna d’elles. dècada de 2010. Tal vegada, aquells potència i dimensions i que feia la aparells de pantalla petita, no eren tecnologia depenent exclusivament La nova tecnologia d’accés ràdio NR i les més atractives per gaudir dels de la voluntat d’un operador mòbil el nucli 5G en Rel-15 i Rel-16 només serveis audiovisuals... per desplegar-la. admeten les transmissions unicast, és a dir, no s’hi considera cap mode per A banda, fi ns a Rel-13, l’eMBMS Durant els darrers anys, amb el a la radiodifusió. El 3GPP va decidir presentava algunes limitacions que suport de l’European Broadcasting prioritzar els treballs en aquestes el feien molt poc atractiu per a la Union (EBU) [Unió Europea de Radi- àrees, malgrat que ja hi havia interès radiodifusió i, especialment per po- odifusió], l’ens públic britànic BBC i en considerar que la transmissió en der competir amb altres tecnologies. l’institut de recerca dels ens públics mode radiodifusió hauria d’ésser part Per exemple, només un màxim del alemanys, l’Institut für Rundfunk- integrant del sistema 5G. Les trans- 60% dels recursos d’un operador de technik GmbH (IRT), juntament amb missions de radiodifusió són consi- radiodifusió es destinaven a la trans- altres companyies de l’àmbit tecno- derades característiques essencials missió de serveis audiovisuals, la lògic del 3GPP com ara Qualcomm o per habilitar noves aplicacions en resta havia de romandre reservada a Huawei, s’han dut endavant diverses diversos sectors, com ara l’automoció, les connexions unicast. Això signifi - activitats perquè les noves genera- la Internet de les Coses, —la protecció ca, per tant, que l’eMBMS d’aquesta cions d’estàndards de comunicació pública i d’emergències— o, de forma mòbil es desenvolupen tenint en més evident, en l’àmbit dels mitjans compte els requisits dels serveis 4 HUSCHKE; i PHAN, «An Overview of the Cellular de comunicació i l’entreteniment. Broadcasting Technology eMBMS in LTE». públics de radiodifusió.
setembre 2020 | eines 38 | 11 En contrast amb les xarxes mòbils típiques, La tecnologia 5G Broadcast permet fer front al repte que suposa la distància entre transmissors és signifi cativament no poder arribar a nous dispositius sense fi l en les mateixes més gran a les xarxes de difusió condicions amb que ho fan les tecnologies de TDT o ràdio digital
Des de Rel-14, el 3GPP defi neix el amb el 100% de recursos utilitzables arriba al 2020 amb l’anomenada funcionalitats als xips que duen els ïdors de serveis audiovisuals tenen El major entrebanc es troba actu- suport dels serveis de televisió amb i sense tràfi c unicast. Un fet que com Release 16 que inclou un conjunt de telèfons. Malauradament la tasca no l’oportunitat d’un major control en el alment en la possibilitat que les tecnologies mòbils.5 S’especifi quen hem vist en el 3G i 4G no es produïa. característiques que donen lloc al sembla trivial com veurem. lliurament de continguts, la capacitat funcionalitats de 5G Broadcast diferents requisits i solucions inclo- En segon lloc, els operadors de xarxa que coneixem com a «5G Broadcast». de confi gurar xarxes dedicades a la s’integren dins dels xips incorpo- ent-hi aquells dels mitjans públics i de difusió haurien d’estar en condici- Basada en LTE, és la tecnologia que La tecnologia 5G Broadcast acom- distribució de continguts aïllant-los rats no solament a alguns tipus comercials de comunicació. El 3GPP ons de poder utilitzar la infraestruc- actualment suporta els mecanismes pleix, per tant, amb els requeriments de la resta de tràfi c IP, així com la pos- concrets de telèfons, sinó que tam- expressa així l’interès per part de la tura de xarxa existent. En contrast de radiodifusió, a l’espera de futures dels mitjans públics de radiodifusió sibilitat d’habilitar xarxes de freqüèn- bé a aquells àmpliament utilitzats indústria audiovisual per poder oferir amb les xarxes mòbils típiques, la evolucions. fent possible la recepció de televisió cia única —les anomenades «single per tothom. Cal per tant, analit- serveis de televisió a dispositius distància entre transmissors és sig- o ràdio al telèfon mòbil sense utilit- frequency networks»— mitjançant les zar i prendre les accions adients de consum connectats —telèfons nifi cativament més gran a les xarxes La tecnologia 5G Broadcast permet zar la targeta SIM i sense consumir quals és possible cobrir grans àrees per facilitar la implementació i el intel·ligents, tauletes i televisors— en de difusió. A més, per utilitzar un fer front al repte que suposa no po- dades, per tant, sense cap lligam de cobertura fent un ús més efi cient desplegament d’aquesta tecnologia qualsevol lloc, incloent-hi des de pro- espectre de manera efi cient, se solen der arribar a nous dispositius sense amb l’operador de telefonia que de l’espectre radioelèctric. d’acord amb els interessos de la veïdors de serveis OTT fi ns a replicar utilitzar xarxes de freqüència única. fi l —telèfons intel·ligents, tauletes, o l’usuari té contractat per a l’accés a indústria audiovisual. El 5G Broad- el model tradicional de radiodifusió Tots dos elements van suggerir vehicles connectats— en les matei- internet. El telèfon mòbil o el sis- El model de negoci per a mitjans de cast representa una fita important en obert.6 El 3GPP ha anat desen- sol·licitar una modifi cació d’alguns xes condicions amb què ho fan les tema d’entreteniment d’un vehicle comunicació i per a operadors de per a la radiodifusió terrestre en la volupant diferents solucions per dels paràmetres de transmissió del tecnologies de TDT o ràdio digital. es converteixen en una mena de xarxes de radiodifusió és a priori ben seva necessitat d’arribar a portà- donar-ne resposta. sistema eMBMS —modifi cacions que Recepció gratuïta —free-to-air—, qua- receptor de televisió i ràdio però amb conegut, ja que es troba basat en el tils i mòbils. Diversos tests de la van ser adoptades a la Rel-14.7 litat de servei constant i predictible, l’avantatge d’estar totalment integrat model de la TDT o la ràdio. Tanma- tecnologia Rel-14 han tingut lloc Dins d’aquest treball conjunt, s’iden- cost d’operació estable i no depen- amb el sistema de comunicació 5G teix, aquest model pressuposa que arreu del món —per exemple, Ale- tifi caren dos problemes principals La tecnologia eMBMS ha anat sent dent del nombre d’usuaris, accés i existent al mòbil o al vehicle en un les actuals xarxes de radiodifusió i manya, Brasil, Itàlia o la Xina que de la tecnologia de radiodifusió millorada en diferents àmbits per po- cobertura universal o integritat del futur proper. Seria, per tant, un mo- les freqüències per les que ha d’ope- han demostrat les possibilitats de oferida pel 3GPP, l’eMBMS. Per tal de der transmetre continguts a usuaris contingut lliurat, són característiques del de recepció híbrida en el qual el rar el 5G Broadcast, són les adients la tecnologia de suportar la recep- permetre altres operadors, no només en mobilitat —suportant velocitats inherents a la radiodifusió tradicio- senyal de televisió o ràdio a través de per operar un servei de televisió ció de continguts gratuïts —sense aquells amb xarxes de comunicació fi ns a 250 km/h— o fi ns i tot poder nal que amb el 5G Broadcast es fa 5G Broadcast es pot trobar integrat i ràdio orientat a la recepció en mobi- cap lligam amb un operador i sense mòbils, i poder proporcionar serveis gaudir de major capacitat per a la possible amb tecnologies basades dins les apps Android o iOS habituals litat. Recordem que habitualment el consumir dades— fins i tot reuti- de ràdio i televisió lineal mitjançant recepció fi xa amb antena al terrat. directament en aquelles que ja es —l’app de TV3 que hem fet servir senyal de TDT a la banda UHF s’adre- litzant xarxes de radiodifusió de la radiodifusió, calia sol·licitar la Com hem dit, aquest sector evoluci- troben incorporades als telèfons, és com a exemple— però sense neces- ça a recepció fi xa amb antenes al televisió o ràdio. Com de llarg és el possibilitat de tenir un mode eMBMS ona contínuament, un dels principals a dir, basades en LTE i 5G d’acord sitar una connexió IP bidireccional. terrat dels edifi cis. La recepció a peu camí en la implementació massiva resultats d’aquest procés evolutiu amb el 3GPP. No cal, doncs, incor- No estar lligat a un operador mòbil de carrer o als vehicles pot requerir del 5G Broadcast no ho sabem a 5 GOMEZ−BARQUERO; GIMENEZ; i BEUTLER, «3GPP porar cap xip o dispositiu extern, ni fa possible el desplegament d’una d’una major inversió a la xarxa o de dia d’avui, si bé la tecnologia 5G Enhancements for Television Services: LTE−Based 5G Terrestrial Broadcast». 7 STOCKHAMMER; TENIOU; i GABIN, «3GPP based tan sols comprar un aparell dedicat xarxa independent per poder dis- l’establiment d’acords amb diferents continua en evolució constant amb TV service layer». per veure la tele o escoltar la ràdio, tribuir el senyal 5G Broadcast. Amb operadors que disposin d’infraes- novetats desconegudes tan sols fa 6 3GPP, «Study on scenarios and requirements for STOCKHAMMER, «Enhanced TV Services over 3GPP next generation access technologies». MBMS». només cal implementar aquelles aquesta nova tecnologia els prove- tructures adients. un parell d’anys enrere.
12 | eines 38 | setembre 2020 La tecnologia 5G Broadcast permet fer front al repte que suposa no poder arribar a nous dispositius sense fi l en les mateixes condicions amb que ho fan les tecnologies de TDT o ràdio digital
funcionalitats als xips que duen els ïdors de serveis audiovisuals tenen El major entrebanc es troba actu- telèfons. Malauradament la tasca no l’oportunitat d’un major control en el alment en la possibilitat que les sembla trivial com veurem. lliurament de continguts, la capacitat funcionalitats de 5G Broadcast de confi gurar xarxes dedicades a la s’integren dins dels xips incorpo- La tecnologia 5G Broadcast acom- distribució de continguts aïllant-los rats no solament a alguns tipus pleix, per tant, amb els requeriments de la resta de tràfi c IP, així com la pos- concrets de telèfons, sinó que tam- dels mitjans públics de radiodifusió sibilitat d’habilitar xarxes de freqüèn- bé a aquells àmpliament utilitzats fent possible la recepció de televisió cia única —les anomenades «single per tothom. Cal per tant, analit- o ràdio al telèfon mòbil sense utilit- frequency networks»— mitjançant les zar i prendre les accions adients zar la targeta SIM i sense consumir quals és possible cobrir grans àrees per facilitar la implementació i el dades, per tant, sense cap lligam de cobertura fent un ús més efi cient desplegament d’aquesta tecnologia amb l’operador de telefonia que de l’espectre radioelèctric. d’acord amb els interessos de la l’usuari té contractat per a l’accés a indústria audiovisual. El 5G Broad- internet. El telèfon mòbil o el sis- El model de negoci per a mitjans de cast representa una fita important tema d’entreteniment d’un vehicle comunicació i per a operadors de per a la radiodifusió terrestre en la es converteixen en una mena de xarxes de radiodifusió és a priori ben seva necessitat d’arribar a portà- receptor de televisió i ràdio però amb conegut, ja que es troba basat en el tils i mòbils. Diversos tests de la l’avantatge d’estar totalment integrat model de la TDT o la ràdio. Tanma- tecnologia Rel-14 han tingut lloc amb el sistema de comunicació 5G teix, aquest model pressuposa que arreu del món —per exemple, Ale- existent al mòbil o al vehicle en un les actuals xarxes de radiodifusió i manya, Brasil, Itàlia o la Xina que futur proper. Seria, per tant, un mo- les freqüències per les que ha d’ope- han demostrat les possibilitats de del de recepció híbrida en el qual el rar el 5G Broadcast, són les adients la tecnologia de suportar la recep- senyal de televisió o ràdio a través de per operar un servei de televisió ció de continguts gratuïts —sense 5G Broadcast es pot trobar integrat i ràdio orientat a la recepció en mobi- cap lligam amb un operador i sense dins les apps Android o iOS habituals litat. Recordem que habitualment el consumir dades— fins i tot reuti- —l’app de TV3 que hem fet servir senyal de TDT a la banda UHF s’adre- litzant xarxes de radiodifusió de com a exemple— però sense neces- ça a recepció fi xa amb antenes al televisió o ràdio. Com de llarg és el sitar una connexió IP bidireccional. terrat dels edifi cis. La recepció a peu camí en la implementació massiva No estar lligat a un operador mòbil de carrer o als vehicles pot requerir del 5G Broadcast no ho sabem a fa possible el desplegament d’una d’una major inversió a la xarxa o de dia d’avui, si bé la tecnologia 5G xarxa independent per poder dis- l’establiment d’acords amb diferents continua en evolució constant amb tribuir el senyal 5G Broadcast. Amb operadors que disposin d’infraes- novetats desconegudes tan sols fa aquesta nova tecnologia els prove- tructures adients. un parell d’anys enrere.
setembre 2020 | eines 38 | 13 És evident que les xarxes 5G i les tecnologies incorporades als mòbils Els dispositius portàtils i mòbils, com ara telèfons intel·ligents —amb o sense 5G Broadcast— seran utilitzades per a la transmissió i tauletes, tenen un paper creixent en el consum de contingut i de continguts audiovisuals serveis multimèdia a la llar, així com en moviment
Més enllà del 5G Broadcast versió de la nova tecnologia al Rel-17 contingut que, efectivament, tots els lineals com no lineals, proporcionant ment d’acords bilaterals per garantir logia adient per transmetre aquests no abordarà els requisits de radiodi- usuaris estan visualitzant al mateix una qualitat de servei augmentada la qualitat i la integritat dels contin- continguts a un ample espectre de A banda de l’esforç dedicat al 5G fusió que ja es troben suportats al 5G temps. Quan el partit acaba i l’audi- per a la transmissió d’àudio i vídeo, guts, tot amb un alt grau de perso- dispositius sense fi l. Broadcast, el 3GPP està estandardit- Broadcast (eMBMS) basat en LTE.9 És ència decreix, els continguts poden així com per donar suport als for- nalització i interacció amb l’usuari. zant actualment les especifi cacions a dir, de moment no hi ha alternativa tornar a lliurar-se de forma individu- mats emergents per a realitat virtual Aquestes funcions són propostes Rel-15 5G New Radio (NR) i 5G Core íntegrament basada en 5G-NR i 5GC al mitjançant connexions unicast. com ara l’augmentada o mixta. possibles amb les noves caracterís- 5G-MAG, de la teoria a la pràctica (5GC).8 Aquestes suposen un canvi per transmetre ràdio i TV. Tot i això, tiques en desenvolupament sota les fonamental en l’arquitectura respec- aquestes funcions no es troben des- D’altra banda, les xarxes 5G van Solucions que permetrien diferents Rel-16 i Rel-17 de la 5G. Propostes En els últims anys els mitjans de te LTE. La NR ofereix una nova capa cartades en futures versions. molt més enllà del 5G Broadcast. És acords comercials entre proveïdors que també inclouen, per exemple, la comunicació han evolucionat la d’accés ràdio amb major efi ciència evident que aquestes xarxes i les de continguts, proveïdors de xarxes possibilitat de recopilar mètriques de seva oferta de continguts des d’un espectral i fl exibilitat que les pres- El repte d’aquesta primera versió és tecnologies incorporades als mòbils CDN —Content Delivery Network— i la xarxa de distribució i de la qualitat nombre limitat de ràdios i canals tacions de la LTE. El 5GC ofereix una fer possible l’activació dels modes —amb o sense 5G Broadcast— seran operadors de xarxes mòbils, amb del vídeo de l’usuari —talls, descon- de televisió lineals, fi ns a crear una arquitectura de sistema avançada de radiodifusió o unicast d’acord utilitzades per a la transmissió de l’objectiu de complaure les exigènci- nexió, degradació de la imatge— per oferta rica, diversa i diferenciada per donar resposta als diferents amb la situació de congestió de la continguts audiovisuals. Tal vegada es no sols d’aquests actors sinó tam- tal que la xarxa pugui optimitzar el que es troba disponible en diferents serveis que les xarxes 5G oferiran en xarxa i la disponibilitat dels recursos seguint el mateix model actual OTT, bé dels usuaris. De fet, actualment transport i la correcta recepció de plataformes de distribució, inclo- un futur proper. Tanmateix, el 5G-NR de ràdio. Per posar-ne un exemple, però també amb possibilitats de mi- els continguts OTT s’envien a través les dades. Aquestes possibilitats, ent-hi serveis no lineals amb un alt i el 5GC només s’han desenvolupat imaginem uns usuaris consumint llora i amb la introducció de nous es- de les CDN que, mitjançant una xarxa pot comportar que s’obri la porta grau de personalització. Els dispo- per suportar la transmissió unicast, un partit de futbol a l’app de TV3 cenaris que la indústria audiovisual ramifi cada, permeten disminuir les per a utilitzar les xarxes 5G no sols sitius portàtils i mòbils, com ara te- sense suportar, per tant, modes de a través del mòbil. Difícilment la haurà de conèixer, estudiar i avaluar probabilitats que la xarxa col·lapse com una xarxa 4G de major qualitat lèfons intel·ligents i tauletes, tenen radiodifusió com així ho fa LTE amb xarxa, i en particular els recursos per poder prendre les decisions de davant grans audiències però que sinó com una opció dissenyada per un paper creixent en el consum de eMBMS. D’aquesta manera, hi ha ràdio, seran capaços de suportar un futur necessàries quant a la distribu- suposen un cost addicional per a cobrir les necessitats i resoldre els contingut i serveis multimèdia a la encara potencial per poder avançar major nombre d’usuaris connectats ció de continguts audiovisual. als radiodifusors. Per exemple un problemes que afronta actualment llar, així com en moviment. El lliu- amb un sistema eMBMS millorat simultàniament per gaudir del partit. sistema de distribució integrat amb la distribució IP a través de xarxes rament a gran escala de contingut i totalment basat en 5G NR i 5GC Dotant d’intel·ligència a la xarxa Aprofi tant l’alt potencial de la millo- 5G permetria millorar la qualitat de mòbils. audiovisual a través de les xarxes que pugui resoldre certes limitaci- per poder detectar aquesta situació rada connectivitat de banda ampla servei per a l’usuari amb una major mòbils actualment no és satisfactori ons i inefi ciències de l’eMBMS. De podem fer possible que arribat un mòbil i el desenvolupament de noves integració entre proveïdors i xarxes Sigui quina sigui la solució fi nal, queda a causa dels dèfi cits quant a la qua- fet, el 3GPP ja ha acordat introduir nombre d’usuari determinat el mode característiques com el «network mòbils, mitjançant la qual es pugui palesa l’oportunitat de desenvolupar la litat de servei, cobertura i costos. el suport per a distints modes de broadcast s’activi automàticament slicing» o l’«edge computing», unes controlar i garantir la qualitat amb tecnologia 5G per fer-la adient per a la El 5G, tal com especifi ca el 3GPP, radiodifusió per la Rel-17 de 5G NR a fi de lliurar recursos a la xarxa i tecnologies de les que segur en què el tràfi c multimèdia arriba al pú- distribució de continguts audiovisuals pot oferir l’oportunitat de superar i 5GC. Tanmateix, aquesta primera transmetre de forma més efi cient el sentirem a parlar, el 3GPP segueix blic. Acords directes entre operadors per satisfer els requisits dels mitjans aquests entrebancs. endavant amb el desenvolupament mòbils i proveïdors de serveis au- de comunicació públics i comercials. Si d’arquitectures orientades a la distri- diovisuals podrien reduir els costos el futur passa per la distribució basada El 3GPP considera actualment dues 8 PARKVALL (et-al), «NR: The New 5G Radio Access 9 SAILLY (et-al), «5G Radio Access Networks: Ena- Technology». bling Effi cient Point-to-Multipoint Transmissions». bució de continguts multimèdia, tant de les xarxes CDN, així com l’establi- en IP, aleshores el 5G pot ser la tecno- vies per adreçar la distribució de
14 | eines 38 | setembre 2020 Els dispositius portàtils i mòbils, com ara telèfons intel·ligents i tauletes, tenen un paper creixent en el consum de contingut i serveis multimèdia a la llar, així com en moviment
lineals com no lineals, proporcionant ment d’acords bilaterals per garantir logia adient per transmetre aquests una qualitat de servei augmentada la qualitat i la integritat dels contin- continguts a un ample espectre de per a la transmissió d’àudio i vídeo, guts, tot amb un alt grau de perso- dispositius sense fi l. així com per donar suport als for- nalització i interacció amb l’usuari. mats emergents per a realitat virtual Aquestes funcions són propostes com ara l’augmentada o mixta. possibles amb les noves caracterís- 5G-MAG, de la teoria a la pràctica tiques en desenvolupament sota les Solucions que permetrien diferents Rel-16 i Rel-17 de la 5G. Propostes En els últims anys els mitjans de acords comercials entre proveïdors que també inclouen, per exemple, la comunicació han evolucionat la de continguts, proveïdors de xarxes possibilitat de recopilar mètriques de seva oferta de continguts des d’un CDN —Content Delivery Network— i la xarxa de distribució i de la qualitat nombre limitat de ràdios i canals operadors de xarxes mòbils, amb del vídeo de l’usuari —talls, descon- de televisió lineals, fi ns a crear una l’objectiu de complaure les exigènci- nexió, degradació de la imatge— per oferta rica, diversa i diferenciada es no sols d’aquests actors sinó tam- tal que la xarxa pugui optimitzar el que es troba disponible en diferents bé dels usuaris. De fet, actualment transport i la correcta recepció de plataformes de distribució, inclo- els continguts OTT s’envien a través les dades. Aquestes possibilitats, ent-hi serveis no lineals amb un alt de les CDN que, mitjançant una xarxa pot comportar que s’obri la porta grau de personalització. Els dispo- ramifi cada, permeten disminuir les per a utilitzar les xarxes 5G no sols sitius portàtils i mòbils, com ara te- probabilitats que la xarxa col·lapse com una xarxa 4G de major qualitat lèfons intel·ligents i tauletes, tenen davant grans audiències però que sinó com una opció dissenyada per un paper creixent en el consum de suposen un cost addicional per a cobrir les necessitats i resoldre els contingut i serveis multimèdia a la als radiodifusors. Per exemple un problemes que afronta actualment llar, així com en moviment. El lliu- sistema de distribució integrat amb la distribució IP a través de xarxes rament a gran escala de contingut 5G permetria millorar la qualitat de mòbils. audiovisual a través de les xarxes servei per a l’usuari amb una major mòbils actualment no és satisfactori integració entre proveïdors i xarxes Sigui quina sigui la solució fi nal, queda a causa dels dèfi cits quant a la qua- mòbils, mitjançant la qual es pugui palesa l’oportunitat de desenvolupar la litat de servei, cobertura i costos. controlar i garantir la qualitat amb tecnologia 5G per fer-la adient per a la El 5G, tal com especifi ca el 3GPP, què el tràfi c multimèdia arriba al pú- distribució de continguts audiovisuals pot oferir l’oportunitat de superar blic. Acords directes entre operadors per satisfer els requisits dels mitjans aquests entrebancs. mòbils i proveïdors de serveis au- de comunicació públics i comercials. Si diovisuals podrien reduir els costos el futur passa per la distribució basada El 3GPP considera actualment dues de les xarxes CDN, així com l’establi- en IP, aleshores el 5G pot ser la tecno- vies per adreçar la distribució de
setembre 2020 | eines 38 | 15 La tecnologia 5G continua en evolució constant i donant resposta a les necessitats de proveïdors de continguts en l’escenari global
continguts audiovisual, una d’elles radors i usuaris i que la indústria tinguts audiovisuals als dispositius millores més enllà d’una simple evo- p Bibliografi a basada en una evolució de l’eMBMS audiovisual haurà de valorar per tal sense fil d’ús habitual pels usuaris. lució del 4G. L’alt consum de contingut BEUTLER, Roland. «Production, Contribution, International Broadcasting Convention (IBC), existent al 4G LTE i complementari de conèixer els potencials benefi cis i A més, 5G-MAG explorarà els pos- audiovisual ha donat lloc al desenvo- and Distribution of TV and Radio Services 2017. Disponible a:
16 | eines 38 | setembre 2020 millores més enllà d’una simple evo- p Bibliografi a lució del 4G. L’alt consum de contingut BEUTLER, Roland. «Production, Contribution, International Broadcasting Convention (IBC), audiovisual ha donat lloc al desenvo- and Distribution of TV and Radio Services 2017. Disponible a:
STOCKHAMMER, Thomas (et al). «Enhanced TV Services over 3GPP MBMS» [en línia]. Proc.
setembre 2020 | eines 38 | 17 connexions
Un dels pilars de l’ascensor social al que el professorat els parli català a Gràfic 1 nostre país ha estat, sense cap mena aules i passadissos: necessiten veure Usos lingüístics amb els companys de dubte, el coneixement del català. gent com ells parlant català, i com d’estudi a Catalunya (%) Ha estat peça bàsica per mantenir que dissortadament al seu barri no Un nou audiovisual, 2008 2013 2018 una societat cohesionada malgrat els en troben, un dels fronts essencials a diferents orígens i el fet de no tenir el treballar perquè se sentin convidats Només 33,4 20,5 18,2 l’esperança del català català català com a llengua materna d’una a fer ús de la llengua és el consum Més català 15,3 22,4 18,1 part important de la població. Les audiovisual. L’enquesta d’usos lingüís- que castellà polítiques de normalització lingüís- tics de la Generalitat hauria de ser el Ambdues 19,1 17,4 19,1 tica iniciades a la dècada de 1980 vademècum de l’actuació audiovisual Més castellà 7,7 14,2 12,9 vista prèvia > van assegurar un ascens de l’ús del i escolar. Les dades recollides per que català L‘evolució constant del món tecnològic difi culta l’adaptabilitat català entre col·lectius que no tenien l’històric de l’enquesta expliquen Només 19 16,6 19,9 d’un món que actualment encara està pensat en l’era analògica. contacte amb aquesta llengua i apro- moltes coses interessants; una de castellà Allò que per a algun sector pot ser una posada al dia pas a pas, par-la a les noves generacions com les més destacables per la temàtica Font: Enquesta usos lingüístics de la Generalitat de en l’àmbit de l’audiovisual requereix una velocitat de creuer. un element útil. I ara, a on som? Els que ens ocupa, és la que fa referèn- Catalunya Això comporta que eines que van resultar útils i reeixides fa últims deu anys s’ha funcionat amb cia a la «Població estudiant segons unes dècades per la normalització del català, ara poden no el pilot automàtic a pesar de tenir usos lingüístics amb els companys d’escoles i instituts de zones urbanes ser-ho. Els mitjans audiovisuals són l’eina per garantir una societat més canviant que mai i d’estudi»,1 que recull la llengua d’ús a de Catalunya» fet per Plataforma per i estendre l’ús de la llengua entre el jovent, i de l’aproximació una tecnologia revolucionant con- partir dels quinze anys. Des del 2008, la Llengua, que conclogué que només que en faci la CCMA, en depèn l’èxit d’aquest objectiu. ceptes cada vint minuts. I és evident l’ús del català a les escoles entre el 14,6% de les converses als patis que no estem aprofi tant aquests iguals pateix un retrocés en gairebé dels instituts de les zones urbanes elements ni aquestes noves plata- totes les combinacions que recull són en català. 2 formes tecnològiques per enfortir l’ús de la llengua, i a més, hi hem de la llengua. Personalment, he tingut sumar el fet que el recull de dades és Les causes d’aquesta alarmant la sort de treballar els darrers anys autodiagnòstic, és a dir, probablement tendència són moltes i interposades Arnau Rius com a professor a l’àrea metropolita- estem pitjor del que diu l’enquesta unes amb les altres: demogràfi ques, Historiador i publicitari na de Barcelona, on m’he conscienci- perquè a tothom li agrada sentir que tecnològiques, idiosincràtiques; però @arnauriwz at de la importància de l’audiovisual domina i empra moltes llengües. Un com dèiem, sense voler simplifi - per prestigiar el català, i de com altre estudi destacable a tenir present car-les, un dels grans problemes de tocat està l’ús horitzontal de la és l’«Estudi sociolingüístic als patis llengua, també entre infants i joves de famílies catalanoparlants. Els 2 PLATAFORMA PER LA LLENGUA, «Estudi soci- 1 IDESCAT, «Població estudiant segons usos lin- olingüístic als patis d’escoles i instituts de zones meus alumnes no només necessiten güístics amb els companys d’estudi. %». urbanes de Catalunya». Un dels pilars de l’ascensor social al que el professorat els parli català a Gràfic 1 nostre país ha estat, sense cap mena aules i passadissos: necessiten veure Usos lingüístics amb els companys de dubte, el coneixement del català. gent com ells parlant català, i com d’estudi a Catalunya (%) Ha estat peça bàsica per mantenir que dissortadament al seu barri no 2008 2013 2018 una societat cohesionada malgrat els en troben, un dels fronts essencials a diferents orígens i el fet de no tenir el treballar perquè se sentin convidats Només 33,4 20,5 18,2 català català com a llengua materna d’una a fer ús de la llengua és el consum Més català 15,3 22,4 18,1 part important de la població. Les audiovisual. L’enquesta d’usos lingüís- que castellà polítiques de normalització lingüís- tics de la Generalitat hauria de ser el Ambdues 19,1 17,4 19,1 tica iniciades a la dècada de 1980 vademècum de l’actuació audiovisual Més castellà 7,7 14,2 12,9 van assegurar un ascens de l’ús del i escolar. Les dades recollides per que català català entre col·lectius que no tenien l’històric de l’enquesta expliquen Només 19 16,6 19,9 contacte amb aquesta llengua i apro- moltes coses interessants; una de castellà par-la a les noves generacions com les més destacables per la temàtica Font: Enquesta usos lingüístics de la Generalitat de un element útil. I ara, a on som? Els que ens ocupa, és la que fa referèn- Catalunya últims deu anys s’ha funcionat amb cia a la «Població estudiant segons el pilot automàtic a pesar de tenir usos lingüístics amb els companys d’escoles i instituts de zones urbanes una societat més canviant que mai i d’estudi»,1 que recull la llengua d’ús a de Catalunya» fet per Plataforma per una tecnologia revolucionant con- partir dels quinze anys. Des del 2008, la Llengua, que conclogué que només ceptes cada vint minuts. I és evident l’ús del català a les escoles entre el 14,6% de les converses als patis que no estem aprofi tant aquests iguals pateix un retrocés en gairebé dels instituts de les zones urbanes elements ni aquestes noves plata- totes les combinacions que recull són en català. 2 formes tecnològiques per enfortir l’ús de la llengua, i a més, hi hem de la llengua. Personalment, he tingut sumar el fet que el recull de dades és Les causes d’aquesta alarmant la sort de treballar els darrers anys autodiagnòstic, és a dir, probablement tendència són moltes i interposades com a professor a l’àrea metropolita- estem pitjor del que diu l’enquesta unes amb les altres: demogràfi ques, na de Barcelona, on m’he conscienci- perquè a tothom li agrada sentir que tecnològiques, idiosincràtiques; però at de la importància de l’audiovisual domina i empra moltes llengües. Un com dèiem, sense voler simplifi - per prestigiar el català, i de com altre estudi destacable a tenir present car-les, un dels grans problemes de tocat està l’ús horitzontal de la és l’«Estudi sociolingüístic als patis llengua, també entre infants i joves de famílies catalanoparlants. Els 2 PLATAFORMA PER LA LLENGUA, «Estudi soci- 1 IDESCAT, «Població estudiant segons usos lin- olingüístic als patis d’escoles i instituts de zones meus alumnes no només necessiten güístics amb els companys d’estudi. %». urbanes de Catalunya».
setembre 2020 | eines 38 | 19 El català és un idioma sense massa referents Sense la doble pota escola-consum de mitjans de fa unes dècades, a imitar a les franges d’edat infantils i juvenils segurament avui Catalunya seria un país amb dues comunitats lingüístiques molt diferenciades
clarament identifi cable és que el 1978.3 A la dècada de 1990, l’audiovi- reinventar amb èxit gràcies al canal també és clau, però no serà mai per la força mainstream de la CCMA En canvi, les generacions més joves, català és un idioma sense massa sual català era el millor mecanisme K3 i 3XL, tancats per les retallades i més la clau única que obri tots els i una nova estratègia de masses. ja criades en la tecnologia de la tria referents a imitar a les franges per enfortir lingüísticament el català substituïts per Esport3 en una deci- panys. Cal identificar bé els focus de continguts, no tenen cap reminis- d’edat infantils i juvenils. El fet que i evitar un procés de marginació de sió incomprensible que va obeir més de consum per poder estructurar La tossuda realitat és que justament cència que els arrossegui al consum l’escola blindi la llengua mitjançant la llengua, sobretot entre aquella a lògiques internes de la Corporació bé la política audiovisual adaptada en el moment de la història que clàssic: si no troben res interessant la irregular i voluntariosa immersió població que no la tenia d’ús prefe- que no pas a les necessitats de país. a la societat catalana d’avui dia. El més hores dediquen els joves a les amb facilitat, no faran cap esforç per lingüística actual, no és garantia rent. Però als primers anys del segle I, més tard, per l’eclosió defi nitiva repte rau en el consum de mitjans pantalles, menys contingut en català anar a cercar res d’una determina- que els nostres joves percebin el XXI, l’audiovisual és el convidat de de les plataformes de streaming i la i de plataformes, més que no pas troben. Per una banda, pràcticament da cadena. L’actual estratègia de la català com un idioma atractiu per pedra d’un arraconament lingüístic seva simbiosi total amb les xarxes en una simple caça de contingut no se’ls ofereixen productes pro- CCMA, i de la seva branca digital es emprar-lo al carrer o entre com- protagonitzat sobretot pels joves, socials, avui capitanejades a la franja —que per cert, se’ns diu que ja no fessionals de fi cció. Per exemple, dedica majorment a crear i oferir panys. Catalunya no va fer refl otar incapaços de trobar prou productes infantil i jove per Youtube, Instagram podem tenir perquè és massa car. actualment, amb l’encertada sèrie contingut disponible a internet, però el català com a idioma públic de —ni professionals, ni amateurs— per i Tiktok, que empenyen als seus No només necessitem que la CCMA Les de l’Hoquei no s’arriba a tot arreu pensat des d’una òptica clàssica, és a país mitjançant només la immersió tal de prendre’ls com a referència consumidors cap a una gegantina trobi i pugui pagar nous «Boles de on s’ha d’arribar; sempre hauríem de dir, des de la cadena de televisió 2.0 iniciada a Santa Coloma de Gra- d’ús lingüístic i inspiració creativa. piscina de continguts en castellà i Dracs», sinó que requerim un nou tenir activa una sèrie on s’hi refl ectís oferint grans productes al seu públic. manet, sinó també amb una gran Sense la doble pota escola-consum anglès. paradigma dins de la Corporació. la realitat juvenil metropolitana. I per Aquesta estratègia pot acontentar estratègia audiovisual liderada per de mitjans de fa unes dècades, segu- El diner públic ha de saber-se una altra banda, als joves tampoc els adults, però no crea prou exposi- la Corporació Catalana de Mitjans rament avui Catalunya seria un país invertir allà on toca, analitzar bé on no se’ls ofereix cap mena de hub de ció al català per als més joves. Audiovisuals (CCMA) que va engan- amb dues comunitats lingüístiques Un nou paradigma és el públic infantil i jove i consu- contingut digital autoproduït en ca- xar als catalans que avui vertebrem molt diferenciades: una de bilin- mint què. És a dir: aquest nou Son talà que corregeixi la ingent piscina Així doncs, si l’objectiu del diner la Catalunya adulta. güe-trilingüe i una altra de monolin- L’aposta que es va fer a les dècades Goku somiat no és senzillament de continguts en castellà i anglès, públic és benefi ciar a tothom, el güe-bilingüe, havent-se complert el de 1980 i 1990 va ser reixida, i una un programa màgic que enganxi al sempre disponibles a les pantalles món audiovisual català presenta un La poca oferta de canals televisius gran somni d’aquells qui no volen ni generació de joves va créixer amb jovent, sinó transicionar amb èxit inicials d’Instagram i altres platafor- gran dilema: fi ns a quin punt podem i l’excel·lent tria i producció de con- defensen la llengua catalana. Bola de Drac com a referència. A me- cap a una nova producció audio- mes. generar productes audiovisuals en tinguts propis van fer que el català sura que els millenials ens hem anat visual amb molta cintura pel que català que es transversalitzin entre fos percebut per les generacions de No obstant això, aquesta fórmula fent grans, i hem anat mirant cap a fa a continguts, feedback a temps Amb la total implementació de el jovent —que estan consumint les dècades de 1980 i 1990 com un d’èxit fa temps que ha quedat diluïda; les generacions més petites, hem real mitjançant el big data i una alta mòbils, tauletes i SmartTVs, la gran constantment productes audiovisu- idioma útil, de carrer, d’aventura i de primer per la fragmentació de canals repetit el mantra de «falta un nou adaptabilitat als constants canvis majoria d’adults hem canviat els als d’estètica amateur—, quan estem vida, i no només d’estudi, cultura i que propicià la TDT —tot i que durant Bola de Drac», i ens hem equivocat. de codis i platafomes. Ens cal tenir nostres hàbits de consum audio- invertim tots els nostres recursos institució. D’aquest triomf en sur- uns anys des de la CCMA es va saber Repetir el patró de la comunicació de sèries ambicioses com Bola de Drac visual, però malgrat això, encara en fer que el contingut audiovisual ten, per situar exemples d’aquestes masses unidireccional del segle pas- o Merlí, i a la vegada tenir actius conservem en major o menor grau públic sigui produït exclusivament generacions, Yolanda Sey (1991), 3 TV3, «Els germans Muñoz d’—@estopaofi cial sat no ens salvarà els mobles mai centenars de creadors de contin- aquell vestigi d’infància que ens duu per la cadena televisiva clàssica? Pere Aragonès (1982) i els germans diuen que van créixer mirant “Bola de drac” a —@ més. Tenir un parell de sèries reines guts pensats perquè funcionin a les a consumir televisió clàssica —en- Productes amateur juvenils que, tv3cat “Som castellanoparlants però per nosaltres Muñoz d’Estopa, nascuts al 1976 i Goku ha de parlar català”#AlCotxeTV3». podrà ser un complement ideal, i pantalles dels mòbils, propulsats cara que també sigui en streaming. per cert, són el seu sagrat mirall
20 | eines 38 | setembre 2020 Sense la doble pota escola-consum de mitjans de fa unes dècades, segurament avui Catalunya seria un país amb dues comunitats lingüístiques molt diferenciades
també és clau, però no serà mai per la força mainstream de la CCMA En canvi, les generacions més joves, més la clau única que obri tots els i una nova estratègia de masses. ja criades en la tecnologia de la tria panys. Cal identificar bé els focus de continguts, no tenen cap reminis- de consum per poder estructurar La tossuda realitat és que justament cència que els arrossegui al consum bé la política audiovisual adaptada en el moment de la història que clàssic: si no troben res interessant a la societat catalana d’avui dia. El més hores dediquen els joves a les amb facilitat, no faran cap esforç per repte rau en el consum de mitjans pantalles, menys contingut en català anar a cercar res d’una determina- i de plataformes, més que no pas troben. Per una banda, pràcticament da cadena. L’actual estratègia de la en una simple caça de contingut no se’ls ofereixen productes pro- CCMA, i de la seva branca digital es —que per cert, se’ns diu que ja no fessionals de fi cció. Per exemple, dedica majorment a crear i oferir podem tenir perquè és massa car. actualment, amb l’encertada sèrie contingut disponible a internet, però No només necessitem que la CCMA Les de l’Hoquei no s’arriba a tot arreu pensat des d’una òptica clàssica, és a trobi i pugui pagar nous «Boles de on s’ha d’arribar; sempre hauríem de dir, des de la cadena de televisió 2.0 Dracs», sinó que requerim un nou tenir activa una sèrie on s’hi refl ectís oferint grans productes al seu públic. paradigma dins de la Corporació. la realitat juvenil metropolitana. I per Aquesta estratègia pot acontentar El diner públic ha de saber-se una altra banda, als joves tampoc els adults, però no crea prou exposi- invertir allà on toca, analitzar bé on no se’ls ofereix cap mena de hub de ció al català per als més joves. és el públic infantil i jove i consu- contingut digital autoproduït en ca- mint què. És a dir: aquest nou Son talà que corregeixi la ingent piscina Així doncs, si l’objectiu del diner Goku somiat no és senzillament de continguts en castellà i anglès, públic és benefi ciar a tothom, el un programa màgic que enganxi al sempre disponibles a les pantalles món audiovisual català presenta un jovent, sinó transicionar amb èxit inicials d’Instagram i altres platafor- gran dilema: fi ns a quin punt podem cap a una nova producció audio- mes. generar productes audiovisuals en visual amb molta cintura pel que català que es transversalitzin entre fa a continguts, feedback a temps Amb la total implementació de el jovent —que estan consumint real mitjançant el big data i una alta mòbils, tauletes i SmartTVs, la gran constantment productes audiovisu- adaptabilitat als constants canvis majoria d’adults hem canviat els als d’estètica amateur—, quan estem de codis i platafomes. Ens cal tenir nostres hàbits de consum audio- invertim tots els nostres recursos sèries ambicioses com Bola de Drac visual, però malgrat això, encara en fer que el contingut audiovisual o Merlí, i a la vegada tenir actius conservem en major o menor grau públic sigui produït exclusivament centenars de creadors de contin- aquell vestigi d’infància que ens duu per la cadena televisiva clàssica? guts pensats perquè funcionin a les a consumir televisió clàssica —en- Productes amateur juvenils que, pantalles dels mòbils, propulsats cara que també sigui en streaming. per cert, són el seu sagrat mirall
setembre 2020 | eines 38 | 21 Estem invertint tots els nostres recursos a fer principalment La lògica del mercat impulsa a una oferta de continguts joguines per a adults, quan la franja infantil i juvenil és la més amb molts productes petits, ultratargetizats, és a dir, destinats a acontentar estratègica de totes per al futur de la llengua diferents públics i fer-ho amb molta adaptabilitat i poblant les diferents plataformes
aspiracional, també lingüístic. Estem gui clients. Si no s’actua per corregir 3alaCarta, ja que passa a consu- ha d’haver a lloc un mecanisme per mes disponibles. Ara ho estan fent independent i fent sinergia quan fos invertint tots els nostres recursos aquesta tendència, quan els nostres mir-se més per Amazon Prime Video. fer créixer a qualsevol persona que majoritàriament en castellà i gratis: necessari: fent-los sortir a l’APM, a fer principalment joguines per a infants i joves creixin, transicionaran Caldria fer que la CCMA fos oberta- creï audiovisual en català que susciti paguem-los un sou extra per fer el fent-los sortir a Zona Zapping, creant adults, quan la franja infantil i juvenil al consum cultural adult cercant no- ment responsable, juntament amb interès: sigui a la plataforma que que els agrada, donem-los mitjans i una secció al Planta Baixa per anar és la més estratègica de totes per al més productes en anglès o castellà política lingüística, de fer possible sigui. Hem de tenir una acceleradora exposició a canvi de ser aconsellats visibilitzant els creadors i fer-los futur de la llengua. i no invertiran ni temps ni diners en que tots els continguts fets o doblats audiovisual activa que fi ns i tot quan per professionals de l’audiovisual. pujar de seguidors... Tenir aquesta produccions que vagin en contra dels en català, arribessin a tot arreu on es es desvinculi d’un determinat crea- Es tractaria, doncs, de tenir actius a divisió de petits creadors sota el Els catalans que trepitgen escoles, seus hàbits lingüístics de consum. poden veure —Youtube, Disney+...—, dor pel motiu que sigui, deixi un node gamers, comunicadors, monologuis- paraigua de la CCMA, abocant el seu instituts i universitats es passen el reactivant i fent agafar velocitat de viu generant contingut i referents tes, petites companyies de teatre, contingut al TikTok de torn, no només dia a Instagram, TikTok i Youtube mi- Però, més enllà de l’anàlisi per creuer al Servei Català de Doblatge, en català. De fet, TV3 hauria de tenir excursionistes, gurús de l’esport, multiplicaria exponencialment el rant vídeos que pràcticament mai no detectar allà on fallem, propositiva- un organisme que es va deixar morir centenars de miniproductes actius maquilladores, analistes, músics, consum en català del jovent sinó que són en català, i això és el més greu ment, què podríem fer per intentar per inanició i que és una estructu- fora de graella, poblant TikTok, Ins- storytellers... formant part d’un grup també permetria detectar, foguejar que li ha passat al nostre bilingüisme capgirar l’escenari i reconfi gurar les ra clau per poblar de contingut en tagram, Twitch, Youtube i desembar- de freelancers en constant renovació i caçar nou talent per ser importat i a l’ús social del català des del fran- dinàmiques de producció de l’audio- català tots els racons que accepten cant d’hora a les noves plataformes —ja fos per acabament del projecte cap a la creació professional. I a més, quisme, més que qualsevol sentència visual per a joves i infants? suport audiovisual. que vagin sortint.4 o per fracàs del microtarget— que visibilitzaria els diferents dialectes d’obligatorietat del castellà a escoles es retroalimentarien les visites, de la nostra llengua. de barris predominantment mo- Una altra mesura propositiva seria No es tracta de tenir actives i en mencionant-se o fent encreuaments nolingües o multilingües però amb La CCMA, la ròtula del canvi desempallegar-se de la mentalitat graella centenars de sèries com creatius. Així doncs, aquests arguments ens poquíssima presència del català. Per de graella. S’haurien de tenir molts Bola de Drac o Merlí, sinó de con- condueixen cap a defensar la creació tant, és responsabilitat de l’admi- Per capgirar l’actual situació és productes pensats o encarregats tractar a creadors freelance i tenir, La lògica del mercat impulsa a una d’un observatori intergeneracional: nistració invertir recursos públics a necessari reenfocar els objectius directament per anar fora de la gra- així, molts productors audiovisuals oferta de continguts amb molts els boomers i els X han de treballar totes les franges ja que els drets dels de la CCMA, refl ectint-ho en un nou ella clàssica. La lògica per triomfar actius tirant endavant el seu projecte productes petits, ultratargetizats, és amb els millenials i els zetes.5 Ni els catalans no haurien de fl uctuar en contracte programa. El paper de i viralitzar a internet rau en generar o el seu talent pagats per la CCMA. a dir, destinats a acontentar diferents que tenim ara 30 anys som capaços funció de l’edat. Les nostres instituci- la Corporació no pot basar-se en molt contingut, analitzar la rebuda i No es tracta d’ampliar la plantilla de públics i fer-ho amb molta adaptabi- de desxifrar del tot els codis de les ons han de treure el pilot automàtic i retenir contingut per centralitzar el anar adaptant el producte fi ns que l’empresa, sinó de sumar projectes. litat i poblant les diferents platafor- xarxes socials com TikTok, poblades pensar com arribar a infants i joves, focus de consum de tot allò que es fa es troba la fórmula, i l’avantatge és Això implicaria tenir repartits arreu mes. I, per cert, això no vol dir deixar majorment per zetes. El talent jove i ensenyar-los de forma pràctica en català en un sol lloc; al contrari, que els continguts més consumits del territori a joves —i no tan joves— d’emprar els canals tradicionals o també cal activar-lo en el pensament que el català és una llengua de vida, la seva responsabilitat ha de ser re- a les xarxes socials acostumen a rebent suport econòmic per poder deixar de produir sèries com Les de del producte, no només en l’execu- socialització i aventura. Per principi partir joc per tal que el contingut en ser amateurs, per tant, no suposen sustentar el seu projecte creatiu en l’Hoquei —al contrari, com dèiem, d’igualtat, per anivellar les oportuni- llengua catalana es difongui a totes un gran repte pressupostari. L’es- qualsevol de les moltes platafor- en fan falta més i cobrint totes les 5 Sistema de classifi cació generacional: tats laborals i socials, i per fer que la les plataformes de consum; fi ns i tot tratègia audiovisual de país no pot realitats del país—, sinó comple- Boomers: persones nascudes entre 1944 i 1964. indústria cultural catalana del futur si això fa baixar el share perquè Plats estar pensada per produir només mentar els canals clàssics amb els Generació X: persones nascudes entre 1965 i 1979. 4 MOHSIN, «TikTok Statistics That You Need to Millenials: persones nascudes entre 1980 i 1994. —audiovisual i no audiovisual— tin- Bruts deixa de mirar-se només per per la televisió clàssica, sinó que hi Know in 2020». nous formats funcionant de manera Zetes: persones nascudes entre 1995 i 2015.
22 | eines 38 | setembre 2020 La lògica del mercat impulsa a una oferta de continguts amb molts productes petits, ultratargetizats, és a dir, destinats a acontentar diferents públics i fer-ho amb molta adaptabilitat i poblant les diferents plataformes
ha d’haver a lloc un mecanisme per mes disponibles. Ara ho estan fent independent i fent sinergia quan fos fer créixer a qualsevol persona que majoritàriament en castellà i gratis: necessari: fent-los sortir a l’APM, creï audiovisual en català que susciti paguem-los un sou extra per fer el fent-los sortir a Zona Zapping, creant interès: sigui a la plataforma que que els agrada, donem-los mitjans i una secció al Planta Baixa per anar sigui. Hem de tenir una acceleradora exposició a canvi de ser aconsellats visibilitzant els creadors i fer-los audiovisual activa que fi ns i tot quan per professionals de l’audiovisual. pujar de seguidors... Tenir aquesta es desvinculi d’un determinat crea- Es tractaria, doncs, de tenir actius a divisió de petits creadors sota el dor pel motiu que sigui, deixi un node gamers, comunicadors, monologuis- paraigua de la CCMA, abocant el seu viu generant contingut i referents tes, petites companyies de teatre, contingut al TikTok de torn, no només en català. De fet, TV3 hauria de tenir excursionistes, gurús de l’esport, multiplicaria exponencialment el centenars de miniproductes actius maquilladores, analistes, músics, consum en català del jovent sinó que fora de graella, poblant TikTok, Ins- storytellers... formant part d’un grup també permetria detectar, foguejar tagram, Twitch, Youtube i desembar- de freelancers en constant renovació i caçar nou talent per ser importat cant d’hora a les noves plataformes —ja fos per acabament del projecte cap a la creació professional. I a més, que vagin sortint.4 o per fracàs del microtarget— que visibilitzaria els diferents dialectes es retroalimentarien les visites, de la nostra llengua. No es tracta de tenir actives i en mencionant-se o fent encreuaments graella centenars de sèries com creatius. Així doncs, aquests arguments ens Bola de Drac o Merlí, sinó de con- condueixen cap a defensar la creació tractar a creadors freelance i tenir, La lògica del mercat impulsa a una d’un observatori intergeneracional: així, molts productors audiovisuals oferta de continguts amb molts els boomers i els X han de treballar actius tirant endavant el seu projecte productes petits, ultratargetizats, és amb els millenials i els zetes.5 Ni els o el seu talent pagats per la CCMA. a dir, destinats a acontentar diferents que tenim ara 30 anys som capaços No es tracta d’ampliar la plantilla de públics i fer-ho amb molta adaptabi- de desxifrar del tot els codis de les l’empresa, sinó de sumar projectes. litat i poblant les diferents platafor- xarxes socials com TikTok, poblades Això implicaria tenir repartits arreu mes. I, per cert, això no vol dir deixar majorment per zetes. El talent jove del territori a joves —i no tan joves— d’emprar els canals tradicionals o també cal activar-lo en el pensament rebent suport econòmic per poder deixar de produir sèries com Les de del producte, no només en l’execu- sustentar el seu projecte creatiu en l’Hoquei —al contrari, com dèiem, qualsevol de les moltes platafor- en fan falta més i cobrint totes les 5 Sistema de classifi cació generacional: realitats del país—, sinó comple- Boomers: persones nascudes entre 1944 i 1964. mentar els canals clàssics amb els Generació X: persones nascudes entre 1965 i 1979. 4 MOHSIN, «TikTok Statistics That You Need to Millenials: persones nascudes entre 1980 i 1994. Know in 2020». nous formats funcionant de manera Zetes: persones nascudes entre 1995 i 2015.
setembre 2020 | eines 38 | 23 Cal fer especial menció a l’àmbit musical i als videoclips: Seria ideal que tant les grans produccions com els diversos creadors la cultura musical dels joves ha evolucionat cap a un consum youtubers, instagrammers o tiktokers, se centralitzessin en un refundat 3XL, elevadíssim de videoclips convertit en catalitzador del hub dels petits creadors
ció. Per tant fa falta un equip al qual Morad (1999) no són casuals. Seria a anuncis targetitzats que apareguin Per entendre’ns, sense Catalunya sió pública en l’àmbit audiovisual lència d’adolescents d’arreu del món se li encomani la missió de generar interessantíssim valorar la capacitat quan els joves catalans busquin a Ràdio demostrant que hi havia mer- apuntant cap a la democratització —Shonuen, Shoujo...8 És a dir, crear continguts independents no eme- creativa dels barris populars de les la competència (SEM)7 o acabin de cat, RAC1 —que va trigar set anys a de la creació i l’empoderament un nou projecte juvenil que abas- sos a la TDT i que a més, no hagin àrees urbanes, i oferir-hi assesso- mirar a la competència —recomanats ser rendible— no hauria existit mai. dels petits creadors no pot anar en tés també un canal de TDT clàssic, de tenir obligatòriament aplicat un rament i videoclips amb acabats esponsoritzats. Les franges d’edat La responsabilitat normalitzadora detriment de les grans produccions revertint una de les pitjors retallades branding associat a la CCMA: els potents: que els joves sentin les ins- per les que s’haurien d’estar produint d’obrir portes i demostrar que exis- com ara Polseres Vermelles, Merlí o culturals que ha patit el país durant nostres infants i joves, a Youtube i titucions a prop de la seva voluntat continguts són les lògiques, però no teix un mercat audiovisual a xarxes Les de l’Hoquei. Al contrari, és molt les últimes dècades. Actualment Instagram, busquen iguals i no algú creativa seria tot un triomf. A més, és l’única segmentació necessària: deslligat de la graella és una missió important que no s’instrumentalitzi existeix el canal TDT clàssic del que els proveeixi serveis teledirigits. connectar els creadors audiovisuals caldria que mitjançant l’equip caça- nítidament pública. De la mateixa l’argumentari a favor de la democra- Super3 que cobreix la franja infantil Seria molt útil disposar d’un equip amb el mercat musical català també dor de tendències es creessin moltes manera que el teatre o la música en tització de la creació per tal d’acabar —amb dibuixos amb poca popularitat intergeneracional dissenyat per ca- és un moviment que caldria planifi - segmentacions diferents dins de cada català són mercats que funcionen, rebaixant les partides pressupostà- entre els infants per manca de recur- çar tendències mitjançant recerques, car perquè com dèiem, és un sector franja d’edat. Tot aquest procés, grà- els continguts a internet també tenen ries per desfer-se de les grans pro- sos però amb l’excel·lent programa panells, big data... Un equip format ja consolidat i que ha estat capaç cies a la tecnologia analítica i al big milions de consumidors potencials duccions. Abans el sector audiovisual de producció pròpia InfoK, heretat també per guionistes, dissenyadors d’acumular molta visibilitat i segui- data, pot ser constantment examinat que no estan sent aprofi tats i a les català competia contra les sèries de de l’època K3/3XL— però hi conti- gràfi cs i editors de vídeo que men- dors. Per fer-ho gràfi c: Si Miki Núñez i retocat en funció del que el mercat quals les marques volen arribar, les cadenes espanyoles: ara com- nua havent una manca d’un canal toritzessin a creadors de tota mena (1996) o Oques Grasses es presten exigeixi, fent que els canvis d’estètica, encara que actualment no ho sàpi- peteix contra totes elles i contra les per joves quan és justament entre de productes audiovisuals. Cal fer a interactuar amb els nous crea- codi o plataforma siguin captats en guen perquè no troben creadors que sèries de Netfl ix, HBO, Disney+... si els adolescents on el drama amb especial menció a l’àmbit musical dors audiovisuals, s’accelera el seu temps real per tal d’oferir en tot mo- puguin relacionar amb el seu target. més no fi ns que arribi la regulació els usos lingüístics del català s’ha i als videoclips: la cultura musical impacte entre el jovent per la lògica ment el producte adequat, pel canal La CCMA és la responsable de fer del doblatge d’aquestes plataformes. materialitzat amb més força, tal com dels joves ha evolucionat cap a un dels seguidors de les xarxes socials; adequat, per l’edat adequada i pel afl orar i visibilitzar aquest mercat: Cal ser a tot arreu. hem vist en les dades de l’enquesta consum elevadíssim de videoclips i i per cert, les interaccions són del caràcter adequat. estratègicament, per cada contingut d’usos lingüístics. és un fenomen molt interessant de tot planifi cables. Un cop més la clau per ser emès a la graella clàssica Seria ideal que tots aquests con- seguir a llocs com el Baix Llobre- de volta: retroalimentació i connexió Per fer això possible, cal que la insti- que se li contracta a una de les grans tinguts, tant les grans produccions Finalment, una altra vulnerabilitat gat,6 on s’està creant una subcultura tenint molt present que l’enllaç de tució pública assumeixi com a missió productores del país, se n’hi haurien com els diversos creadors youtu- a solucionar de l’audiovisual au- musical que beu del trap americà, productes audiovisuals ja no obeeix a central crear, o més aviat despertar, de contractar tres o quatre per ser bers, instagrammers o tiktokers, se toproduït és la disposició visual del àrab i francès, i que a més funciona lògiques horàries de graella. un mercat d’incentius econòmics per emesos directament a alguna de centralitzessin en un refundat 3XL, catàleg sota demanda; en altres com a mètode per demostrar una a continguts a la xarxa, que faci sos- les plataformes més concorregudes convertit en catalitzador del hub dels paraules, la manera en com s’acce- pretesa ascensió social; l’estètica i Aquest contingut de fora graella, tenible un ecosistema de creadors com ara TikTok o Instagram, i agafar petits creadors, casant les noves deix al contingut audiovisual fet per l’imaginari de la Rosalía (1993) o del generat per una suposada nova ala no només pagats per l’ens públic. l’hàbit d’anar estenent el català als tendències a Twitch, Instagram i la CCMA. Actualment, es fa compli- de la CCMA, hauria de ser posicio- focus de consum joves i no tan joves. altres plataformes, amb fi cció pròpia cadíssim accedir a produccions anti- 6 Afi rmació a partir de l’experiència docent de nat al mercat no només mitjançant d’èxit i l’animació japonesa que tanta gues i no es disposa de cap sistema l’autor de l’article, i de l’anàlisi del comportament l’originalitat del producte i l’anàlisi 7 Acrònim de Search Engine Marketing (Màrqueting Cal remarcar un cop més, però, que tradició té a Catalunya i es manté de consum audiovisual dels alumnes dels centres de motors de cerca), el conjunt de tècniques utilitza- educatius del Baix Llobregat. del microtarget, sinó també gràcies des per millorar el posicionament d’una web. aquesta recomposició de la inver- avui dia com a producte per excel- 8 TOY BOY, «4 Types of Anime Demographics».
24 | eines 38 | setembre 2020 Seria ideal que tant les grans produccions com els diversos creadors youtubers, instagrammers o tiktokers, se centralitzessin en un refundat 3XL, convertit en catalitzador del hub dels petits creadors
Per entendre’ns, sense Catalunya sió pública en l’àmbit audiovisual lència d’adolescents d’arreu del món Ràdio demostrant que hi havia mer- apuntant cap a la democratització —Shonuen, Shoujo...8 És a dir, crear cat, RAC1 —que va trigar set anys a de la creació i l’empoderament un nou projecte juvenil que abas- ser rendible— no hauria existit mai. dels petits creadors no pot anar en tés també un canal de TDT clàssic, La responsabilitat normalitzadora detriment de les grans produccions revertint una de les pitjors retallades d’obrir portes i demostrar que exis- com ara Polseres Vermelles, Merlí o culturals que ha patit el país durant teix un mercat audiovisual a xarxes Les de l’Hoquei. Al contrari, és molt les últimes dècades. Actualment deslligat de la graella és una missió important que no s’instrumentalitzi existeix el canal TDT clàssic del nítidament pública. De la mateixa l’argumentari a favor de la democra- Super3 que cobreix la franja infantil manera que el teatre o la música en tització de la creació per tal d’acabar —amb dibuixos amb poca popularitat català són mercats que funcionen, rebaixant les partides pressupostà- entre els infants per manca de recur- els continguts a internet també tenen ries per desfer-se de les grans pro- sos però amb l’excel·lent programa milions de consumidors potencials duccions. Abans el sector audiovisual de producció pròpia InfoK, heretat que no estan sent aprofi tats i a les català competia contra les sèries de de l’època K3/3XL— però hi conti- quals les marques volen arribar, les cadenes espanyoles: ara com- nua havent una manca d’un canal encara que actualment no ho sàpi- peteix contra totes elles i contra les per joves quan és justament entre guen perquè no troben creadors que sèries de Netfl ix, HBO, Disney+... si els adolescents on el drama amb puguin relacionar amb el seu target. més no fi ns que arribi la regulació els usos lingüístics del català s’ha La CCMA és la responsable de fer del doblatge d’aquestes plataformes. materialitzat amb més força, tal com afl orar i visibilitzar aquest mercat: Cal ser a tot arreu. hem vist en les dades de l’enquesta estratègicament, per cada contingut d’usos lingüístics. per ser emès a la graella clàssica Seria ideal que tots aquests con- que se li contracta a una de les grans tinguts, tant les grans produccions Finalment, una altra vulnerabilitat productores del país, se n’hi haurien com els diversos creadors youtu- a solucionar de l’audiovisual au- de contractar tres o quatre per ser bers, instagrammers o tiktokers, se toproduït és la disposició visual del emesos directament a alguna de centralitzessin en un refundat 3XL, catàleg sota demanda; en altres les plataformes més concorregudes convertit en catalitzador del hub dels paraules, la manera en com s’acce- com ara TikTok o Instagram, i agafar petits creadors, casant les noves deix al contingut audiovisual fet per l’hàbit d’anar estenent el català als tendències a Twitch, Instagram i la CCMA. Actualment, es fa compli- focus de consum joves i no tan joves. altres plataformes, amb fi cció pròpia cadíssim accedir a produccions anti- d’èxit i l’animació japonesa que tanta gues i no es disposa de cap sistema Cal remarcar un cop més, però, que tradició té a Catalunya i es manté aquesta recomposició de la inver- avui dia com a producte per excel- 8 TOY BOY, «4 Types of Anime Demographics».
setembre 2020 | eines 38 | 25 L’audiovisual és un dels sectors estratègics per a la supervivència cultural de la llengua catalana, i no l’hem cuidat ni reinventat prou
algorítmic que ordeni les sèries per p Bibliografi a interessos de l’usuari, com fan totes IDESCAT. «Població estudiant segons usos les plataformes de streaming des de fa lingüístics amb els companys d’estudi» [en deu anys. No es tracta d’inventar res, línia]. Disponible a:
Anem deu anys tard, l’audiovisual és un dels sectors estratègics per a la supervivència cultural de la llengua catalana, i no l’hem cuidat ni rein- ventat prou. Hi ha moltes coses que, com a minoria nacional perseguida pel seu estat matriu i sense les eines d’un estat, no podem fer, però qui ens impedeix reenfocar i reinterpretar la nostra inversió audiovisual? p
26 | eines 38 | setembre 2020 p Bibliografi a
IDESCAT. «Població estudiant segons usos lingüístics amb els companys d’estudi» [en línia]. Disponible a:
MOHSIN, Maryam. «TikTok Statistics That You Need to Know in 2020» [en línia]. A Oberlo. Disponible:
PLATAFORMA PER LA LLENGUA. «Estudi sociolingüístic als patis d’escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya» [en línia]. Disponible a:
THE TOY BOY. «4 Types of Anime Demographics» [en línia]. A The anime list, del 8 de maig del 2018. Disponible a:
TV3. «Els germans Muñoz d’—@estopaofi cial diuen que van créixer mirant “Bola de drac” a —@tv3cat “Som castellanoparlants però per nosaltres Goku ha de parlar català”#AlCotxeTV3» [en línia]. A Al Cotxe, 2 de gener del 2020. Disponible a:
setembre 2020 | eines 38 | 27 connexions
Introducció adequada per a l’era digital». Per L’estratègia europea per al 5G: tant, el 5G i la gestió de l’espectre un breu repàs històric El 5G està adquirint un gran pro- radioelèctric continuen tenint uns 5G, UE i audiovisual: tagonisme en la societat digital. papers protagonistes en l’escena La gestió de l’espectre radioelèctric De fet, els experts expliquen que actual europea. ha estat sempre un tema estratègic com estan connectats? aquesta tecnologia s’ha de conver- per a qualsevol país. Actualment tir en els «ulls i les orelles» dels Aquest article es planteja tres objec- les telecomunicacions mòbils i sistemes d’intel·ligència artifi cial ja tius. El primer vol explicar com s’ha la digitalització l’han convertit en que permetrà la recopilació i anàlisi dissenyat l’estratègia de la UE per el recurs més desitjat per a tot de dades en temps real. Ajudarà a la tecnologia 5G en el marc de la tipus de govern. Europa, conscient vista prèvia > la generalització de l’Internet de creació MUD. El segon vol presentar d’aquesta rellevància, hi ha volgut El desplegament del 5G és una de les apostes tecnològiques les Coses i portarà les activitats al la fi gura creada per implementar el establir un marc comú d’acció i re- de la UE per completar el funcionament del Mercat Únic núvol a una nova dimensió. Davant seu desenvolupament, un consorci gulació. De fet, l’anterior president Digital. S’ha dissenyat una estratègia i un conjunt d’accions d’aquestes perspectives, la UE ha públic-privat en el qual participen Juncker ja va expressar al principi per assolir els seus objectius. El desenvolupament posat en marxa tota una estratègia els principals actors en l’ecosistema del seu mandat el 2014, que era d’aquesta nova tecnologia i totes les oportunitats que pot per un desplegament complet de la digital europeu. I fi nalment, el tercer necessari una major coordinació en generar representa una carrera entre els EUA, la Xina i tecnologia 5G. L’impacte en la seva mira d’identifi car quin impacte tindrà la gestió de l’espectre radioelèctric la UE. La posada en marxa no està exempta d’entrebancs economia ha d’ajudar a assolir el ple en el sector dels mitjans de comuni- per convertir a Europa en un líder i reptes, sobretot per al sector audiovisual que veurà desenvolupament del Mercat Únic Di- cació i en particular, a l’audiovisual. en el desplegament de xarxes 5G. transformada la forma de relacionar-se amb l’usuari. gital (MUD). S’han previst cinc àrees De fet, el seu propòsit no ha estat d’acció prioritàries, on es troben els Per a l’elaboració de l’article, l’autora del tot aconseguit perquè la UE es mitjans de comunicació i, en especi- s’ha basat en una publicació prèvia troba en un escenari global domi- al, la indústria audiovisual. i ha realitzat una revisió documen- nat per la competició entre la Xina tal dels documents ofi cials de la i els EUA, on va uns passos per Les accions per completar el MUD UE entre el 2018 i 2020;1 així com darrere i porta cert retard en el seu Carmina Crusafon s’emmarquen dins de l’estratègia dels principals treballs acadèmics desplegament. Professora agregada del departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació, «Europa 2020» Desenvolupades europeus relacionats amb aquesta Universitat Autònoma de Barcelona inicialment per la Comissió Europea temàtica.2 @ccrusafon (CE) liderada per Jean-Claude Jun- cker (1954) ara estan sent continua- 1 CRUSAFON, «La industria audiovisual ante el aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión; CULLE- despliegue del 5G: el caso de la Unión Europea». LL-MARCH, «La política del espectro radioeléctrico des per l’actual, presidida Ursula von en la Unión Europea: la armonización del dividendo der Leyen (1958). Així ho mostra el 2 ALA-FOSSI, BONET, «Who’s Afraid of a Pan-Eu- digital en el Reino Unido y España»; PUPPIS, «Media ropean Spectrum Policy? The EU and the Battles Governance: A New Concept for the Analysis of Media lema del seu mandat, «una Europa Over the UHF Broadcast Band»; BONET, El imperio del Policy and Regulation». Introducció adequada per a l’era digital». Per L’estratègia europea per al 5G: tant, el 5G i la gestió de l’espectre un breu repàs històric El 5G està adquirint un gran pro- radioelèctric continuen tenint uns tagonisme en la societat digital. papers protagonistes en l’escena La gestió de l’espectre radioelèctric De fet, els experts expliquen que actual europea. ha estat sempre un tema estratègic aquesta tecnologia s’ha de conver- per a qualsevol país. Actualment tir en els «ulls i les orelles» dels Aquest article es planteja tres objec- les telecomunicacions mòbils i sistemes d’intel·ligència artifi cial ja tius. El primer vol explicar com s’ha la digitalització l’han convertit en que permetrà la recopilació i anàlisi dissenyat l’estratègia de la UE per el recurs més desitjat per a tot de dades en temps real. Ajudarà a la tecnologia 5G en el marc de la tipus de govern. Europa, conscient la generalització de l’Internet de creació MUD. El segon vol presentar d’aquesta rellevància, hi ha volgut les Coses i portarà les activitats al la fi gura creada per implementar el establir un marc comú d’acció i re- núvol a una nova dimensió. Davant seu desenvolupament, un consorci gulació. De fet, l’anterior president d’aquestes perspectives, la UE ha públic-privat en el qual participen Juncker ja va expressar al principi posat en marxa tota una estratègia els principals actors en l’ecosistema del seu mandat el 2014, que era per un desplegament complet de la digital europeu. I fi nalment, el tercer necessari una major coordinació en tecnologia 5G. L’impacte en la seva mira d’identifi car quin impacte tindrà la gestió de l’espectre radioelèctric economia ha d’ajudar a assolir el ple en el sector dels mitjans de comuni- per convertir a Europa en un líder desenvolupament del Mercat Únic Di- cació i en particular, a l’audiovisual. en el desplegament de xarxes 5G. gital (MUD). S’han previst cinc àrees De fet, el seu propòsit no ha estat d’acció prioritàries, on es troben els Per a l’elaboració de l’article, l’autora del tot aconseguit perquè la UE es mitjans de comunicació i, en especi- s’ha basat en una publicació prèvia troba en un escenari global domi- al, la indústria audiovisual. i ha realitzat una revisió documen- nat per la competició entre la Xina tal dels documents ofi cials de la i els EUA, on va uns passos per Les accions per completar el MUD UE entre el 2018 i 2020;1 així com darrere i porta cert retard en el seu s’emmarquen dins de l’estratègia dels principals treballs acadèmics desplegament. «Europa 2020» Desenvolupades europeus relacionats amb aquesta inicialment per la Comissió Europea temàtica.2 (CE) liderada per Jean-Claude Jun- cker (1954) ara estan sent continua- 1 CRUSAFON, «La industria audiovisual ante el aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión; CULLE- despliegue del 5G: el caso de la Unión Europea». LL-MARCH, «La política del espectro radioeléctrico des per l’actual, presidida Ursula von en la Unión Europea: la armonización del dividendo der Leyen (1958). Així ho mostra el 2 ALA-FOSSI, BONET, «Who’s Afraid of a Pan-Eu- digital en el Reino Unido y España»; PUPPIS, «Media ropean Spectrum Policy? The EU and the Battles Governance: A New Concept for the Analysis of Media lema del seu mandat, «una Europa Over the UHF Broadcast Band»; BONET, El imperio del Policy and Regulation».
setembre 2020 | eines 38 | 29 L’objectiu fi nal és tenir cobertura ininterrompuda del 5G a les zones urbanes i per les principals vies de transport cap al 2025
Per entendre la situació actual, és es va centrar en la banda 800 MHz a la regió 1, que engloba a Europa necessari primer de tot fer referèn- —790-862 MHz, o conegut com «el i Àfrica, a partir de 2015. En l’actu- cia a l’estratègia «Europa 2020», primer dividend digital»— resultat de alitat, la banda de radiodifusió UHF on es marca com a objectiu conso- l’alliberament de freqüències amb comprèn la gamma de freqüències lidar en una dècada el MUD. És a l’apagada de la televisió analògica; de 470 a 790 MHz que s’utilitzen per dir, a partir de la seva aprovació el posteriorment es focalitza en la a la Televisió Digital Terrestre (TDT) i 2010, es fi xen deu anys on la UE ha banda 700 MHz. A més, la banda UHF els equips d’àudio per a la creació de d’aconseguir digitalitzar-se i comple- té especial importància per l’impacte programes i esdeveniments especi- tar el desplegament total del 5G. «El en l’àmbit dels mitjans de comunica- als —àudio PMSE—, essencialment principal motiu d’aquests esforços ció. En concret, la UE justifi ca aquest els micròfons sense fi l. és econòmic: el desig de recuperar el interès per dos motius: el primer lideratge mundial en telecomunica- perquè la televisió continua sent el Al setembre de 2016 la CE va pre- cions mòbils, una posició que Europa mitjà de comunicació dominant en el sentar el «Pla d’Acció per al 5G» va mantenir en la dècada de 1990 sistema mediàtic d’estats com l’Estat per demostrar que Europa tenia després de l’adopció mundial de el espanyol, l’Estat francès o Itàlia; i el l’ambició de liderar el desplegament Sistema Global per a Comunicaci- segon pel paper transcendent de la del 5G i passar a ser una societat ons Mòbils, originalment anomenat radiodifusió televisiva en la política i digitalitzada i assegurar-se que tots Groupe Spécial Mobile (GSM), l’es- la cultura europees.4 els europeus,5 ja sigui al camp o a tàndard de telefonia mòbil de segona les ciutats, puguin accedir a una generació (2G), però que després es La UE tenia una dècada per acom- connexió d’internet de qualitat —en va perdre amb la introducció dels plir els objectius. Com ha arribat aquest sentit comptabilitzada en sistemes 3G i 4G».3 a aquesta data? Per entendre la gigabits. Va proposar que la banda situació a mitjans del 2020, és de 700 MHz s’assignés a la banda L’eix central de l’estratègia europea necessari fer un repàs històric a ampla sense fi ls a tots els països de es troba en establir unes regles diferents esdeveniments. La Confe- la UE, una mesura que havia d’estar comunes en la gestió de l’espectre rència Mundial de Radiocomunica- entre els estats membres. De fet, el cions de 2012 (CMR-12) va decidir 5 EUROPEAN COMMISSION, «Propuesta de Decisión bé més preuat es troba en la banda que la banda UHF havia d’atribuir-se del Parlamento Europeo y del Consejo sobre el uso de la banda de frecuencias de 470-790 MHz en la UHF. En una primera etapa, l’interès als serveis mòbils i de radiodifusió Unió n. SWD (2016) 19 fi nal / SWD (2016) 20fi nal. COM (2016) 43 FINAL». EUROPEAN COMMISSION, «Communication from the Commission to The European Parliament, The Coun- 3 ALA-FOSSI, BONET, «Who’s Afraid of a Pan-Euro- 4 ALA-FOSSI, BONET, «Who’s Afraid of a Pan-Euro- cil, The European Economic and Social Committee pean Spectrum Policy? The EU and the Battles Over pean Spectrum Policy? The EU and the Battles Over and The Committee of The Regions. 5G For Europe: the UHF Broadcast Band». the UHF Broadcast Band». An Action Plan. SWD/2016/0306 Final».
30 | eines 38 | setembre 2020 L’epidèmia de la Covid-19 han obligat alguns estats europeus a ajornar les subhastes de 5G previstes en els primers mesos del 2020
en funcionament el 30 de juny de banda de 3,4-3,8 GHz s’ha assignat al, el big data i les xarxes i serveis 2020 com a molt tard. Per acomplir a nou països —Alemanya, Àustria, connectats. De fet, un dels pilars aquest termini, els estats membres Estat espanyol, Finlàndia, Hongria, de la seva política es basa en el fet havien d’adoptar i fer públics els Irlanda, Itàlia, Letònia, el Regne Unit que el desenvolupament tecnològic seus plans estatals per a la cobertu- i la República Txeca. La banda de 26 tingui una dimensió prioritària per a ra de la xarxa i la conclusió d’acords GHz s’ha assignat a Itàlia. les persones. En destaca la voluntat de coordinació transfronterera a la d’accelerar les inversions de con- fi de 2017. Aquests plans havien de Les circumstàncies excepcionals nectivitat a nivell de gigabit per tot preparar la transició i assegurar una provocades per l’epidèmia de la el territori, una actualització del Pla bona cobertura de la xarxa, per tal Covid-19 ha obligat alguns estats sobre el 5G i el 6G, i una nova política d’ajudar a reduir la bretxa digital i europeus a ajornar les subhastes de d’espectre radioelèctric. Entre els crear les condicions necessàries per 5G previstes en els primers mesos plans, destaca l’objectiu de posa- al desplegament del 5G, ja fos per la del 2020. Quatre estats de la UE da en marxa de corredors 5G per cobertura dels vehicles connectats —Àustria, l’Estat espanyol, l’Estat afavorir la mobilitat connectada en el o per l’àmbit de cura de la salut a francès i Portugal— han ajornat les període 2021-2030. distància. L’objectiu fi nal és tenir subhastes de l’espectre per al 5G per cobertura ininterrompuda del 5G a aquesta causa. La República Txeca A més, per poder fer-ne el seguiment les zones urbanes i per les principals també ha ajornat el seu procés però de tot el que passa a la UE relacio- vies de transport cap al 2025. per diferents motius. A Hongria es va nat amb aquesta tecnologia, la CE mantenir la subhasta de l’espectre va crear l’Observatori Europeu 5G Segons el Pla d’Acció de la UE, el 5G. Va tenir lloc un dia abans de les el 2018. Aquesta institució informa desplegament del 5G només es restriccions severes en activitats i sobre accions preparatòries realit- podria endarrerir fi ns a mitjans del moviments.6 zades pels estats membres, com ara 2022 per raons molt justifi cades. subhastes d’espectre i estratègies És el que ha passat amb la pandè- Més enllà de l’estratègia d’imple- estatals de 5G, i proporciona actua- mia de la Covid-19. Pel que fa a les mentació del 5G, és important des- litzacions sobre tots els desenvolu- subhastes, tretze països han as- tacar que la CE de Von der Leyen ha paments del mercat a la UE, incloses signat espectres per a 5G en una o seguit amb l’aposta per l’estratègia les accions realitzades pel sector dues bandes. La banda de 700 MHz digital, centrant les seves prioritats públic i privat en el camp del 5G. s’ha assignat fi ns ara a set estats en matèria d’intel·ligència artifi ci- També presenta una anàlisi de les membres, entre els quals Alemanya, implicacions estratègiques del Pla Dinamarca, Finlàndia, l’Estat francès, d’acció del 5G i d’altres objectius de 6 5G OBSERVATORY, «Some European 5G spectrum Hongria, Itàlia i Suècia, mentre que la auctions postponed due to COVID-19». política pública.
setembre 2020 | eines 38 | 31 L’aposta de la UE pel desplegament de la 5G s’ha basat en La inversió de la UE en recerca i estàndards 5G és necessària per dissenyar una estratègia conjunta específi ca entre la indústria, donar suport al volum de trànsit previst a partir del 2025, l’acadèmia i les institucions europees quan caldria que el 5G estigués ja en funcionament
L’aposta europea per desenvolupar ració de tots els actors que partici- cau necessàries per proporcionar i infraestructures. En la segona fase a cada dispositiu. De fet, respon a la L’impacte del 5G en el sector el 5G: el partenariat públic-privat pen en l’ecosistema. serveis de seguiment i avaluació de d’inversió, iniciada el 2017 i prevista fi losofi a que s’està imposant en el audiovisual europeu (5GPPP) tots els casos d’ús. fi ns a l’inici del 2020, l’enfocament món digital que respon a les sigles Aquesta acció s’emmarca dins s’ha posat en les aplicacions i ser- en anglès «AAA» –Anytime, Anywhe- El desplegament complet de la in- L’aposta de la UE pel desplegament l’estratègia «EU Horizon 2020», una La CE ha destinat 700 milions veis que aprofi tarà i explotarà les re and Any Device– [Qualsevol fraestructura 5G, com s’ha exposat de la 5G s’ha basat en dissenyar iniciativa de suport a la recerca i d’euros per donar suport a aquesta capacitats avançades del 5G. moment; qualsevol lloc; qualsevol anteriorment, està planifi cat entre una estratègia conjunta específi ca desenvolupament, que ha d’ajudar activitat. La indústria de la UE haurà dispositu]. En el consorci 5G MEDIA, el 2020 i el 2025. De fet, es parla del entre la indústria, l’acadèmia i les a la consecució del MUD. La pri- d’incrementar aquesta inversió De les 21 iniciatives de la segona hi participen quinze institucions des 2025 com la data per a la conso- institucions europees. S’ha consti- mera acció que va desenvolupar fi ns a cinc vegades, fi ns a més de fase del 5G-PPP, dues tenen com d’empreses, universitats, mitjans de lidació del que es denomina com tuït el consorci, el 5G Public Private el consorci va ser el «Llibre blanc 3.000 milions d’euros per poder a eix central el desplegament de comunicació o instituts de recerca. la «Gigabit Society» [Societat del Partnership (5G PPP) [Partenariat sobre el 5G», un seguit de propostes aconseguir un desenvolupament la nova tecnologia dins de l’àmbit Hi destaca una presència majo- Gigabit], on el 5G estigui disponible públicoprivat pel 5G], que s’en- per avaluar els sectors econòmics efectiu. Aquestes activitats, i aquest dels mitjans de comunicació, amb ritària d’empreses mediterrànies a les principals ciutats i en les rutes carrega d’analitzar les diferents verticals sobre els quals podria te- pressupost, han anat acompanyades especial impacte en el sector audi- —Estat espanyol, Grècia i Itàlia— i de transport més importants. De fet, possibilitats i com implementar-les nir més impacte. A partir de l’anàlisi d’un pla internacional per garan- ovisual. Aquestes són la 5G MEDIA només hi participa un únic radio- el 2020 estava previst que fos una en territori europeu. En concret, la i del recull d’aquest treball, s’han tir un consens global basant-se i la 5G-Xcast. Els avantatges de la difusor, Ràdio Televisió Espanyola data clau per ensenyar el món els part central dels assaigs i pilots de seleccionat cinc àmbits: les fàbri- en el 5G. La inversió de la UE en perspectiva de l’ecosistema del 5G (RTVE). primers resultats i s’havia escollit 5G es realitzarà a través d’assajos ques del futur; l’energia; l’automòbil; recerca i estàndards 5G és neces- identifi ca els mitjans de comunica- un esdeveniment esportiu, l’Euro- privats —comercials i precomerci- la salut; i el sector dels mitjans de sària per donar suport al volum ció com un dels sectors centrals en En concret, les aplicacions que es copa de futbol organitzada per la als— entre els operadors de xarxa i comunicació i de l’entreteniment.9 de trànsit previst a partir del 2025, el desenvolupament tecnològic, no preveuen oferir amb el 5G en l’àm- UEFA, per mostrar les aplicacions els fabricants, alhora que hi par- En relació amb aquest últim àmbit, quan caldria que el 5G estigui ja com un actor subsidiari, sinó com bit mediàtic i de l’entreteniment del 5G a les retransmissions tele- ticiparan les diferents indústries es va realitzar el 2016 la presenta- en funcionament, però també per un dels sectors econòmics centrals es classifiquen en les següents visives. És a dir, el futbol s’havia de verticals que es veuen involucrades ció de les capacitats que tindria la impulsar xarxes i arquitectures en l’aposta europea pel desenvolu- categories: l’ús de la Ultra-Alta convertir en l’ambaixador i el banc pel seu desplegament.7 L’elecció tecnologia del 5G i es va assenyalar d’internet en zones emergents i pament d’aquesta tecnologia. Fidelitat; els mitjans immersius i de proves d’aquesta nova tecno- d’aquesta forma d’actuació respon a un conjunt d’elements com a ne- funcionalitats com la comunicació interactius amb adaptació intel·li- logia. A més, normalment aquest les necessitats que imposa la nova cessaris per a un desenvolupament Machine-to-Machine (M2M) [màqui- L’objectiu de la iniciativa 5G MEDIA gent a l’ambient visual, que inclou tipus de retransmissions esportives governança a l’hora de plantejar les complet. A grans trets, s’integrarà a na-a-màquina] i Ia Internet of Things és introduir el concepte d’streaming la transmissió de vídeo en 3D; s’inclouen en el llistat de continguts polítiques públiques i les actuacions les diferents tecnologies de xarxa — (IoT) [Internet de les Coses]. com a servei, que permeti transme- oferir contingut capturat i com- d’interès general que estableix la governamentals.8 Cal una col·labo- incloent l’unicast, el multicast i broa- tre vídeo d’alta qualitat a qualsevol partit immediatament; i dissenyar Directiva de Serveis de Comunicació dcast— i oferirà totes les capacitats La inversió duta a terme pel 5G-PPP lloc,10 consumir contingut en qual- experiències completes multisen- Audiovisual. En defi nitiva, l’Eurocopa d’emmagatzematge en memòria s’ha focalitzat en la recerca en sevol moment i adaptar la qualitat sorials d’immersió en l’àmbit dels 2020 s’havia de convertir en l’esde- 7 5G PRIVATE PUBLIC PARTNERSHIP, «5G Innovati- ons for new Business Opportunities». xarxes 5G. Principalment s’han jocs —gaming—, passant d’una veniment de «llançament» per 5G a dedicat els esforços als avenços en experiència basada, fins ara, a casa la UE. Un fet que ha quedat ajornat 8 PUPPIS, «Media Governance: A New Concept for 9 5G PRIVATE PUBLIC PARTNERSHIP, «5G-PPP Whi- 10 5G PRIVATE PUBLIC PARTNERSHIP, «Media the Analysis of Media Policy and Regulation». te Paper on Media & Entertainment Vertical Sector». arquitectures de xarxa, tecnologies Industry Meets 5G, folleto informativo». a gaudir-la en qualsevol lloc. arran de la cancel·lació de la com-
32 | eines 38 | setembre 2020 La inversió de la UE en recerca i estàndards 5G és necessària per donar suport al volum de trànsit previst a partir del 2025, quan caldria que el 5G estigués ja en funcionament
i infraestructures. En la segona fase a cada dispositiu. De fet, respon a la L’impacte del 5G en el sector d’inversió, iniciada el 2017 i prevista fi losofi a que s’està imposant en el audiovisual europeu fi ns a l’inici del 2020, l’enfocament món digital que respon a les sigles s’ha posat en les aplicacions i ser- en anglès «AAA» –Anytime, Anywhe- El desplegament complet de la in- veis que aprofi tarà i explotarà les re and Any Device– [Qualsevol fraestructura 5G, com s’ha exposat capacitats avançades del 5G. moment; qualsevol lloc; qualsevol anteriorment, està planifi cat entre dispositu]. En el consorci 5G MEDIA, el 2020 i el 2025. De fet, es parla del De les 21 iniciatives de la segona hi participen quinze institucions des 2025 com la data per a la conso- fase del 5G-PPP, dues tenen com d’empreses, universitats, mitjans de lidació del que es denomina com a eix central el desplegament de comunicació o instituts de recerca. la «Gigabit Society» [Societat del la nova tecnologia dins de l’àmbit Hi destaca una presència majo- Gigabit], on el 5G estigui disponible dels mitjans de comunicació, amb ritària d’empreses mediterrànies a les principals ciutats i en les rutes especial impacte en el sector audi- —Estat espanyol, Grècia i Itàlia— i de transport més importants. De fet, ovisual. Aquestes són la 5G MEDIA només hi participa un únic radio- el 2020 estava previst que fos una i la 5G-Xcast. Els avantatges de la difusor, Ràdio Televisió Espanyola data clau per ensenyar el món els perspectiva de l’ecosistema del 5G (RTVE). primers resultats i s’havia escollit identifi ca els mitjans de comunica- un esdeveniment esportiu, l’Euro- ció com un dels sectors centrals en En concret, les aplicacions que es copa de futbol organitzada per la el desenvolupament tecnològic, no preveuen oferir amb el 5G en l’àm- UEFA, per mostrar les aplicacions com un actor subsidiari, sinó com bit mediàtic i de l’entreteniment del 5G a les retransmissions tele- un dels sectors econòmics centrals es classifiquen en les següents visives. És a dir, el futbol s’havia de en l’aposta europea pel desenvolu- categories: l’ús de la Ultra-Alta convertir en l’ambaixador i el banc pament d’aquesta tecnologia. Fidelitat; els mitjans immersius i de proves d’aquesta nova tecno- interactius amb adaptació intel·li- logia. A més, normalment aquest L’objectiu de la iniciativa 5G MEDIA gent a l’ambient visual, que inclou tipus de retransmissions esportives és introduir el concepte d’streaming la transmissió de vídeo en 3D; s’inclouen en el llistat de continguts com a servei, que permeti transme- oferir contingut capturat i com- d’interès general que estableix la tre vídeo d’alta qualitat a qualsevol partit immediatament; i dissenyar Directiva de Serveis de Comunicació lloc,10 consumir contingut en qual- experiències completes multisen- Audiovisual. En defi nitiva, l’Eurocopa sevol moment i adaptar la qualitat sorials d’immersió en l’àmbit dels 2020 s’havia de convertir en l’esde- jocs —gaming—, passant d’una veniment de «llançament» per 5G a experiència basada, fins ara, a casa la UE. Un fet que ha quedat ajornat 10 5G PRIVATE PUBLIC PARTNERSHIP, «Media Industry Meets 5G, folleto informativo». a gaudir-la en qualsevol lloc. arran de la cancel·lació de la com-
setembre 2020 | eines 38 | 33 El futur de la indústria audiovisual passa per oferir El cas europeu ens mostra la connexió que existeix experiències de caràcter immersiu i interactiu entre governs, indústria i tecnologia des de qualsevol dispositiu, en qualsevol moment i lloc
petició a causa de la crisi sanitària d’aquest sector sense tenir en litats del 5G. El seu futur passa per garantia d’una alta qualitat democrà- MEDIA i 5G-Xcast—, l’enfocament és un àmbit de competició geopolítica de la Covid-19. compte aquesta tecnologia. D’aquí la un escenari dominat per un consum tica. En aquest sentit, l’informe Lamy bàsicament tècnic amb una pre- entre la Xina i els EUA. En aquesta importància no només dels aspectes de continguts de forma ubiqua i ja posava de relleu aquesta neces- ocupació central: oferir una bona concurrència la UE ja partia de la Al mateix temps, els dos projectes tecnològics i de la seva implantació, constant. El repte es troba en si amb sitat i la decisió de les institucions qualitat de l’experiència, basada en tercera posició; caldrà veure i ana- principals en l’àmbit de l’audiovisu- sinó també de la posada en marxa aquesta nova tecnologia les empre- europees ha estat de garantir-la. La connexions sòlides, permanents i de litzar si l’impacte de la pandèmia de al, el 5G MEDIA i el 5G-Xcast, tenen d’accions concretes pel seu desple- ses audiovisuals tradicionals podran clau es troba en si aquesta determi- baixa latència, element fonamental la Covid-19, allunya Europa de les previstos els seus primers resultats gament en el marc de la política de mantenir una posició rellevant en la nació se seguirà mantenint en els en tot el plantejament del desplega- primeres posicions o pel contrari, es per al 2021 i la fase de desplega- gestió de l’espectre radioelèctric. cadena de valor o, per contra, el seu propers anys, perquè ens seguim ment del 5G. Aquestes dues inicia- reafi rma l’aposta decidida per seguir ment completa i de comercialització protagonisme es diluirà en favor dels trobant en la tensió entre els estats tives obliguen els mitjans a establir liderant la digitalització i portar a ter- s’allargarà fi ns al 2024. A partir De fet, els estudis sobre l’aplicació gegants tecnològics i/o les empreses membres que volen mantenir un estratègies amb operadors i empre- me el desplegament del 5G amb un d’aquesta data fi ns al 2030 sem- del 5G expliquen que els mitjans de telecomunicacions. control ferri de les ones, així com les ses tecnològiques. Obre la perspec- impacte real sobre la ciutadania. p bla que l’impacte més signifi catiu en general podran adoptar-lo per empreses de telecomunicacions que tiva dels mitjans audiovisuals cap es podria produir en l’àmbit de les l’aplicació massiva de Realitat pressionen cada vegada amb més a altres àrees d’aplicació que ara emissions de TDT. Si ens atenim a Augmentada i Realitat Virtual, és a Conclusions poder a les institucions europees mateix estan desenvolupant princi- la fórmula fl exible «20-25-30» de dir, per crear hologrames o oferir perquè posin més espectre a la seva palment les empreses tecnològiques. l’informe Lamy, l’impacte real es entreteniment interactiu avançat. El cas de la UE és un bon exemple disposició. Aquesta opció situa l’audiovisual en determinarà pels resultats de les Totes aquestes aplicacions posa- per mostrar els vincles entre el el sector més punter de la tecno- proves pilot del consorci 5G-PPP en ran l’espectador al centre de tota desenvolupament de les polítiques El consorci europeu creat 5G-PPP és logia, però requereix sobretot a les l’àmbit de la UE; i a nivell global, pels experiència audiovisual. Alhora, l’ús de comunicació i l’avanç d’una tecno- una mostra de la necessitat d’abor- empreses mediàtiques més tradi- canvis que es puguin produir de la de la xarxa segmentada i de càmeres logia, en aquest cas el 5G. A més, cal dar els nous reptes tecnològics cionals un canvi de perspectiva que mà dels gegants tecnològics —Go- ubiqües permetrà la transformació emfatitzar en aquest escenari la im- des d’una perspectiva de la nova els faci mirar cap a un escenari de ogle, Apple, Facebook i Netfl ix— en digital de la televisió en directe. De portància de salvaguardar espai en governança. Això és, a través de la futur, però molt proper, sense oblidar el consum multiplataforma, a través fet, ja s’han fet diverses proves pilot l’espectre radioelèctric per mantenir participació dels diferents actors l’essència de les seves activitats. principalment del telèfon mòbil. en aquests diferents àmbits i els les emissions televisives com a part —operadors de telecomunicacions, Aquest repte té com a factor de risc resultats han estat òptims.11 del mandat de servei públic i garantir radiodifusors, proveïdors de serveis que la dimensió de les empreses i El futur de la indústria audiovisual el seu accés al conjunt de la ciutada- tecnològics i de dispositius— afa- la seva capacitat fi nancera poden passa per oferir experiències de El que és evident, és que el sector nia europea. Si bé està garantit fi ns vorits pel suport de les institucions convertir-se en obstacles per a un caràcter immersiu i interactiu des audiovisual ha d’incloure entre els al 2030, podria haver-hi una revisió europees, principalment a través de ple desenvolupament del 5G. de qualsevol dispositiu, en qualsevol seus objectius a curt i mig termini al 2023. És important assenyalar suport fi nancer. Aquesta ha estat moment i lloc. Aquest desenvolu- com aprofi tar al màxim les possibi- aquest aspecte que té a veure amb l’aposta de la UE per aconseguir un En defi nitiva, el cas europeu ens pament depèn del desplegament els objectius del benestar polític i so- màxim desenvolupament d’aques- mostra la connexió que existeix complet de la tecnologia 5G. És a cial de les polítiques públiques, així ta tecnologia. En els dos projectes entre governs, indústria i tecnologia. 11 OBSERVATORIO NACIONAL 5G, «Pantallas 5G: dir, no és possible pensar en l’avanç retos del sector Media y Entretenimiento». com en els elements bàsics per a la centrats en la part audiovisual —5G L’aposta pel 5G s’ha convertit en
34 | eines 38 | setembre 2020 El cas europeu ens mostra la connexió que existeix entre governs, indústria i tecnologia
garantia d’una alta qualitat democrà- MEDIA i 5G-Xcast—, l’enfocament és un àmbit de competició geopolítica tica. En aquest sentit, l’informe Lamy bàsicament tècnic amb una pre- entre la Xina i els EUA. En aquesta ja posava de relleu aquesta neces- ocupació central: oferir una bona concurrència la UE ja partia de la sitat i la decisió de les institucions qualitat de l’experiència, basada en tercera posició; caldrà veure i ana- europees ha estat de garantir-la. La connexions sòlides, permanents i de litzar si l’impacte de la pandèmia de clau es troba en si aquesta determi- baixa latència, element fonamental la Covid-19, allunya Europa de les nació se seguirà mantenint en els en tot el plantejament del desplega- primeres posicions o pel contrari, es propers anys, perquè ens seguim ment del 5G. Aquestes dues inicia- reafi rma l’aposta decidida per seguir trobant en la tensió entre els estats tives obliguen els mitjans a establir liderant la digitalització i portar a ter- membres que volen mantenir un estratègies amb operadors i empre- me el desplegament del 5G amb un control ferri de les ones, així com les ses tecnològiques. Obre la perspec- impacte real sobre la ciutadania. p empreses de telecomunicacions que tiva dels mitjans audiovisuals cap pressionen cada vegada amb més a altres àrees d’aplicació que ara poder a les institucions europees mateix estan desenvolupant princi- perquè posin més espectre a la seva palment les empreses tecnològiques. disposició. Aquesta opció situa l’audiovisual en el sector més punter de la tecno- El consorci europeu creat 5G-PPP és logia, però requereix sobretot a les una mostra de la necessitat d’abor- empreses mediàtiques més tradi- dar els nous reptes tecnològics cionals un canvi de perspectiva que des d’una perspectiva de la nova els faci mirar cap a un escenari de governança. Això és, a través de la futur, però molt proper, sense oblidar participació dels diferents actors l’essència de les seves activitats. —operadors de telecomunicacions, Aquest repte té com a factor de risc radiodifusors, proveïdors de serveis que la dimensió de les empreses i tecnològics i de dispositius— afa- la seva capacitat fi nancera poden vorits pel suport de les institucions convertir-se en obstacles per a un europees, principalment a través de ple desenvolupament del 5G. suport fi nancer. Aquesta ha estat l’aposta de la UE per aconseguir un En defi nitiva, el cas europeu ens màxim desenvolupament d’aques- mostra la connexió que existeix ta tecnologia. En els dos projectes entre governs, indústria i tecnologia. centrats en la part audiovisual —5G L’aposta pel 5G s’ha convertit en
setembre 2020 | eines 38 | 35 p Bibliografi a
5G INFRASTRUCTURE ASSOCIATION. «Pan- BONET, Montse. El imperio del aire. Espectro (2016) 19 fi nal / SWD (2016) 20fi nal. COM European Trials Roadmap Version 3.0» radioeléctrico y radiodifusión. Barcelona: (2016) 43 FINAL» [en línia]. [en línia]. A 5G-PPP, de 5 de maig del 2018. Editorial UOC, 2016. Disponible a:
36 | eines 38 | setembre 2020 setembre 2020 | eines 38 | 37 connexions
El 2020 sempre quedarà associat en Gràfic 1 la nostra memòria a la crisi provoca- El trencaclosques digital europeu da per la Covid-19. Però aquest any La constant evolució i transformació també és rellevant en altres àmbits, com el relatiu a les tecnologies de la informació i la comunicació. Excel·lència ECONOMIA del mercat únic digital PERSONES
La tecnologia forma part de la nostra vida quotidiana, és un fet. És om- nipresent, s’estén per tot arreu. La vista prèvia > integració dels diferents desenvolu- La tecnologia és ubiqua, evoluciona constantment, paments tecnològics que s’han anat Equitat i no s’atura. Aquesta rapidesa en la transformació succeint en els darrers deu anys han Democràcia CONFIANÇA de l’àmbit digital provoca que l’adaptació del marc superat abastament realitats norma- legislatiu per fer front als reptes que van apareixent tives tradicionalment fragmentades, sigui complexa. Aquesta adequació legislativa és així com plantejaments i estratègies una de les prioritats de les institucions europees, basades en concepcions analògiques especialment del Parlament i la Comissió. i estanques. Una prioritat que també cal que ho sigui a Catalunya. SOCIETAT Compliment INTERNACIONAL Com reconeix la Comissió Euro- pea (CE) en el document «Shaping Europe’s digital future» [Confi gurant el futur digital d’Europa], publicat 1 el febrer de 2020, «l’era digital es Font: Comissió Europea 2020. presenta com un complex trenca- Mònica Duran closques amb moltes peces inter- Un trencaclosques en el qual han i que ja és present, necessita marcs Llicenciada en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, connectades; i com en qualsevol d’encaixar les successives innovaci- i regulacions sostenibles segurs, Màster executiu en diplomàcia i acció exterior per la Universitat Pompeu Fabra trencaclosques, no es pot veure tota ons tecnològiques en què hi partici- efi cients i efi caços, d’acord amb els @monicadanriz la imatge sense ajuntar totes les pen i s’hi integren diferents sectors, temps, i que alhora salvaguardin els peces». àmbits i realitats, amb la defensa i drets de les persones. promoció dels valors democràtics de la societat actual. La construcció Darrere de cada piulada, de cada 1 EUROPEAN COMMISSION «Shaping Europe’s digital future». d’un futur cada vegada més digital, m’agrada, de cada contingut audio- El 2020 sempre quedarà associat en Gràfic 1 la nostra memòria a la crisi provoca- El trencaclosques digital europeu da per la Covid-19. Però aquest any també és rellevant en altres àmbits, com el relatiu a les tecnologies de la informació i la comunicació. Excel·lència ECONOMIA PERSONES
La tecnologia forma part de la nostra vida quotidiana, és un fet. És om- nipresent, s’estén per tot arreu. La integració dels diferents desenvolu- paments tecnològics que s’han anat Equitat succeint en els darrers deu anys han Democràcia CONFIANÇA superat abastament realitats norma- tives tradicionalment fragmentades, així com plantejaments i estratègies basades en concepcions analògiques i estanques. SOCIETAT Compliment INTERNACIONAL Com reconeix la Comissió Euro- pea (CE) en el document «Shaping Europe’s digital future» [Confi gurant el futur digital d’Europa], publicat 1 el febrer de 2020, «l’era digital es Font: Comissió Europea 2020. presenta com un complex trenca- closques amb moltes peces inter- Un trencaclosques en el qual han i que ja és present, necessita marcs connectades; i com en qualsevol d’encaixar les successives innovaci- i regulacions sostenibles segurs, trencaclosques, no es pot veure tota ons tecnològiques en què hi partici- efi cients i efi caços, d’acord amb els la imatge sense ajuntar totes les pen i s’hi integren diferents sectors, temps, i que alhora salvaguardin els peces». àmbits i realitats, amb la defensa i drets de les persones. promoció dels valors democràtics de la societat actual. La construcció Darrere de cada piulada, de cada 1 EUROPEAN COMMISSION «Shaping Europe’s digital future». d’un futur cada vegada més digital, m’agrada, de cada contingut audio-
setembre 2020 | eines 38 | 39 En l’estratègia del Mercat Únic Digital, la CE va elaborar Entre les prioritats d’acció política i la nova CE, un full de ruta amb 16 accions clau al voltant d’aquests destaquen les relatives a l’adaptació del Mercat Únic Digital tres pilars, que es varen iniciar entre 2015 i 2016 a l’evolució de la relació de la societat amb la tecnologia
visual que consumim, que pengem o Primera etapa 2010-2019. digitals a tot Europa; 2) la creació polítics en realitats tangibles. La CE a l’adaptació del Mercat Únic Digital a matèria d’intel·ligència artifi cial, reenviem, de cada joc que juguem o De l’Agenda digital per Europa de les condicions i els nivells ade- fi nalitzava el seu mandat el no- l’evolució de la relació de la societat informàtica en el núvol i post núvol, producte que comprem en línia hi ha al Mercat únic digital quats al terreny de joc de les xarxes vembre de 2019 amb 28 de les 30 amb la tecnologia. Així doncs, a les la computació al núvol, l’internet de un entramat de normatives, legisla- digitals i els serveis innovadors; i 3) propostes per a completar el Mercat iniciatives pendents de la Comis- les coses, l’internet de les indústries, ció, codis de regulació i autoregula- Per saber on som i cap a on anem, una maximització del potencial de Únic Digital acordades i dues àrees, sió precedent, s’hi han d’afegir les la ciberseguretat, la cadena de blocs, ció. Aquesta multiplicitat de normes necessitem saber d’on venim. En creixement de l’economia digital.4 en matèria de privacitat electrònica i relatives a l’aprovació del nou paquet les tecnologies quàntiques i el 6G. afecten a cada una de les baules de el cas del mercat únic digital, tot La CE va elaborar un full de ruta de ciberseguretat, en les que encara legislatiu sobre serveis digitals, la les diferents cadenes de valor de comença als voltants de 2010. Com a amb setze accions clau al voltant s’estava treballant. coneguda com a Digital Services Act A aquests documents se’ls ha d’afe- provisió de cada un dels serveis als sortida a la crisi econòmica i fi nance- d’aquests tres pilars, que es varen Package,8 [Llei de serveis digitals] gir, emmarcat en el Marc plurianu- quals accedim. ra de 2008,2 i conscients de l’impacte iniciar entre 2015 i 2016. Així mateix, Es deixaven per a la propera CE establertes en el programa anual de al fi nancer de la UE, el programa de la tecnologia en el conjunt de la la CE instaura, el 2015, l’Índex d’Eco- qüestions com l’aplicació del Regla- treball de la CE9, i les anunciades a «Digital Europe 2021-2027»,13 que L’objectiu de l’article és mostrar, a societat, les institucions europees, nomia i Societat Digital,5 per a fer un ment general de protecció de dades; la comunicació «Confi gurant el futur es troba actualment en tramitació, grans trets, l’evolució i l’abast del especialment la CE i el Parlament seguiment del rendiment i l’evolució el Reglament de privacitat electròni- digital d’Europa», el el White Paper i d’acord amb el qual es preveu concepte europeu de mercat únic Europeu (PE), varen dur a terme un digital dels estats membres de la UE. ca; l’aprovació del Codi de comunica- on Artifi cial Intelligence [Llibre blanc destinar 9.200 milions d’euros per a digital, sota el paraigua del qual, des seguit de documents per a conso- cions electròniques, i la mobilització sobre intel·ligència artifi cial],10 la co- solidifi car les capacitats digitals es- de fa deu anys, s’aproven normatives i lidar una agenda digital de cara a En resposta a l’estratègia de mercat de les inversions públiques i priva- municació «Una estratègia Europea tratègiques de la UE i facilitar el des- es dissenyen polítiques amb l’objectiu, convertir Europa en una economia únic digital de la CE, el PE va adoptar des necessàries per a la implemen- per a les dades»,11 i el març de 2020, plegament ampli de les tecnologies entre d’altres, de millorar l’accés a sostenible i inclusiva que oferís alts el 19 de gener de 2016, la resolució tació de mesures d’intel·ligència arti- l’Estratègia Industrial Europea.12 digitals que utilitzaran la ciutadania, continguts audiovisuals responsables nivells d’ocupació, productivitat i «Cap a una Llei sobre el mercat únic fi cial, de ciberseguretat, de xarxes de les empreses i les administracions i a una informació veraç, de protegir cohesió social.3 digital».6 Un any més tard, el maig connectivitat 5G, de computació d’alt En aquests documents es deter- públiques. les persones consumidores i usuàries de 2017, es va dur a terme la revisió rendiment i competències digitals, minen les prioritats estratègiques de les diferents plataformes i serveis Les iniciatives adoptades entre el a mitjà termini de les propostes imprescindibles per estimular la en l’àmbit digital, especialment en La comunicació «Confi gurant el digitals, especialment els menors i els 2010 al 2012 van preparar el camí relatives a l’estratègia de mercat innovació i la competitivitat en una futur digital d’Europa» és un dels grups de risc, de contribuir als objec- perquè el 6 de maig de 2015, la CE únic digital7 i es comminava al PE i economia global basada en dades. documents més rellevants dels que tius de desenvolupament sostenible, fes pública l’estratègia del mercat la Comissió a treballar conjuntament 8 EUROPEAN COMMISSION, «European Industrial la nova Comissió ha adoptat, fi ns Strategy Package». de reduir els costos en les transac- únic digital, formada per tres pilars: per transformar els compromisos al moment, en matèria digital. S’hi 9 EUROPEAN COMMISSION, «2020 Commission cions transfrontereres, així com de 1) un millor accés dels consumidors Segona etapa 2019-2024. work programme - Key documents». determinen tres objectius fonamen- millorar l’efi ciència de les organitzaci- a les empreses de béns i serveis 4 EUROPEAN COMMISSION, «Digital Single Market El futur del Mercat únic digital tals: 1) la tecnologia al servei de les Strategy for Europe». 10 EUROPEAN COMMISSION, «White Paper on ons i administracions. Artifi cial Intelligence - A European approach to persones; 2) una economia justa i 5 Ibidem. excellence and trust». 2 MONTI, «A new strategy for the single market at Entre les prioritats d’acció política the service of Europe’s economy and society». 6 EUROPEAN PARLIAMENT, «Towards a Digital 11 EUROPEAN COMMISSION, «A European strategy Tenint en compte l’anterior, també es Single Market Act». del Parlament i la nova CE formada for data». duen a terme algunes propostes per 3 EUROPEAN COMMISSION. «Agenda Europa 2020 el 2019 i liderada per Ursula von der 13 EUROPEAN COMMISSION, «Digital Europe – A strategy for smart sustainable and inclusive 7 EUROPEAN COMMISSION, «A Connected Digital 12 EUROPEAN COMMISSION, «European Industrial Programme: A proposed €8.2 billion —€9.2 billion in a un futur immediat. growth». Single Market for All». Leyen (1958) destaquen les relatives Strategy Package». current prices— of funding for 2021-2027».
40 | eines 38 | setembre 2020 Entre les prioritats d’acció política i la nova CE, destaquen les relatives a l’adaptació del Mercat Únic Digital a l’evolució de la relació de la societat amb la tecnologia
polítics en realitats tangibles. La CE a l’adaptació del Mercat Únic Digital a matèria d’intel·ligència artifi cial, fi nalitzava el seu mandat el no- l’evolució de la relació de la societat informàtica en el núvol i post núvol, vembre de 2019 amb 28 de les 30 amb la tecnologia. Així doncs, a les la computació al núvol, l’internet de propostes per a completar el Mercat iniciatives pendents de la Comis- les coses, l’internet de les indústries, Únic Digital acordades i dues àrees, sió precedent, s’hi han d’afegir les la ciberseguretat, la cadena de blocs, en matèria de privacitat electrònica i relatives a l’aprovació del nou paquet les tecnologies quàntiques i el 6G. de ciberseguretat, en les que encara legislatiu sobre serveis digitals, la s’estava treballant. coneguda com a Digital Services Act A aquests documents se’ls ha d’afe- Package,8 [Llei de serveis digitals] gir, emmarcat en el Marc plurianu- Es deixaven per a la propera CE establertes en el programa anual de al fi nancer de la UE, el programa qüestions com l’aplicació del Regla- treball de la CE9, i les anunciades a «Digital Europe 2021-2027»,13 que ment general de protecció de dades; la comunicació «Confi gurant el futur es troba actualment en tramitació, el Reglament de privacitat electròni- digital d’Europa», el el White Paper i d’acord amb el qual es preveu ca; l’aprovació del Codi de comunica- on Artifi cial Intelligence [Llibre blanc destinar 9.200 milions d’euros per a cions electròniques, i la mobilització sobre intel·ligència artifi cial],10 la co- solidifi car les capacitats digitals es- de les inversions públiques i priva- municació «Una estratègia Europea tratègiques de la UE i facilitar el des- des necessàries per a la implemen- per a les dades»,11 i el març de 2020, plegament ampli de les tecnologies tació de mesures d’intel·ligència arti- l’Estratègia Industrial Europea.12 digitals que utilitzaran la ciutadania, fi cial, de ciberseguretat, de xarxes de les empreses i les administracions connectivitat 5G, de computació d’alt En aquests documents es deter- públiques. rendiment i competències digitals, minen les prioritats estratègiques imprescindibles per estimular la en l’àmbit digital, especialment en La comunicació «Confi gurant el innovació i la competitivitat en una futur digital d’Europa» és un dels economia global basada en dades. documents més rellevants dels que 8 EUROPEAN COMMISSION, «European Industrial la nova Comissió ha adoptat, fi ns Strategy Package». al moment, en matèria digital. S’hi 9 EUROPEAN COMMISSION, «2020 Commission Segona etapa 2019-2024. work programme - Key documents». determinen tres objectius fonamen-
El futur del Mercat únic digital 10 EUROPEAN COMMISSION, «White Paper on tals: 1) la tecnologia al servei de les Artifi cial Intelligence - A European approach to persones; 2) una economia justa i excellence and trust». Entre les prioritats d’acció política 11 EUROPEAN COMMISSION, «A European strategy del Parlament i la nova CE formada for data». el 2019 i liderada per Ursula von der 13 EUROPEAN COMMISSION, «Digital Europe 12 EUROPEAN COMMISSION, «European Industrial Programme: A proposed €8.2 billion —€9.2 billion in Leyen (1958) destaquen les relatives Strategy Package». current prices— of funding for 2021-2027».
setembre 2020 | eines 38 | 41 Juntament amb la connectivitat, la CE assenyala la ciberseguretat com a segon repte a tenir en compte per avançar en l’assoliment del mercat únic digital
Gràfic 2 L’estratègia digital de la UE per al període 2019-2024
Qui es beneficiarà de l’estratègia digital de la UE?
CADA EUROPEA i EUROPEU LES EMPRESES EL PLANETA La tecnologia millora Les empreses es creen, creixen, Les tecnologies digitals la vida diària de la ciutadania innoven i competeixen en termes contribueixen a que la UE equitatius assoleixi la neutralitat climàtica
Què farem?
Tecnologia que treballa Una societat oberta, per a les persones democràtica i sostenible
3 EIXOS D’ACCIÓ Una economia digital equitativa i competitiva
Font: Comissió Europea, 2019.
42 | eines 38 | setembre 2020 Es fa esment de la necessitat d’assegurar a l’àmbit digital el mateix nivell regulador existent en l’entorn fora de línia, així com la conveniència d’establir fi scalitats justes i adequades
competitiva; i 3) una societat oberta, així com la clarifi cació i millora del mació digital també ha de servir per democràtica i sostenible. Al voltant marc legal laboral del personal que potenciar els valors democràtics i el d’aquests tres objectius estratègics treballa a les plataformes digitals. respecte dels drets fonamentals de s’estableixen i es temporalitzen les la ciutadania. Per això, la CE es com- diferents accions i les iniciatives clau En el segon objectiu, que tracta sobre promet a presentar un Pla d’acció que es pretenen dur a terme durant una economia justa i competitiva, Europeu per la democràcia i un Pla el període de mandat de la nova s’estableix com a iniciativa més d’acció específi c per als mitjans de Comissió 2019-2024. rellevant l’Estratègia industrial de comunicació i el sector audiovisual. la UE, en la que s’exposen diverses La tecnologia al servei de les accions per facilitar la transició cap persones és el primer objectiu. En a una indústria europea més digital, Reptes i àmbits clau: propostes aquest àmbit s’assenyala la connec- neta, circular, global i competitiva. per a un futur immediat tivitat com l’eix fonamental per a la També es fa esment de la necessi- transformació i creixement digital. tat d’assegurar a l’àmbit digital el La transversalitat dels efectes de la Una connectivitat fi able i segura, mateix nivell regulador existent en contínua disrupció digital confi rma alimentada amb infraestructures de l’entorn fora de línia, així com la con- la necessitat de dissenyar estratè- fi bra i 5G —i la futura 6G. Per això, veniència d’establir fi scalitats justes gies a curt, mitjà i llarg termini amb són necessàries inversions ade- i adequades. objectius clars i defi nits amb l’objec- quades a tots els nivells per assolir tiu de confi gurar un veritable entorn els objectius de la UE per al 2025.14 Finalment, pel que fa al tercer objec- digital difusor de valors democràtics, Juntament amb la connectivitat, la tiu —una societat oberta, democràti- just i socialment responsable per CE assenyala la ciberseguretat com ca i sostenible amb el medi ambient i a tothom, motor i potenciador de a segon repte a tenir en compte per la despesa energètica— la CE estima sinergies culturals, econòmiques, avançar en l’assoliment del mercat que la tecnologia ha d’erigir-se en industrials i empresarials; així com únic digital. Així mateix, la CE reitera un factor clau a l’hora de convertir teixidor de complicitats i impulsor de la necessitat que, per prosperar en el Europa en clima neutral per al 2050. xarxes, respectuós amb el medi am- mercat digital, les empreses euro- Calen regles més clares sobre la bient i garant de la igualtat de gènere pees han de tenir un capital humà transparència, el comportament i la i de les condicions personals de la capacitat, amb més talent femení; responsabilitat de les parts que ac- ciutadania a la qual serveix. tuen com a garants del fl ux d’infor- mació i dades. El que és il·legal fora A Catalunya, com a Europa, si tenim 14 EUROPEAN COMMISSION, «Connectivity for a de la xarxa també ho ha de ser a la la determinació, la dedicació, la Competitive Digital Single Market - Towards a Euro- pean Gigabit Society». xarxa. En aquest sentit, la transfor- disciplina, la confi ança i les eines ne-
setembre 2020 | eines 38 | 43 Per a la CE, la connectivitat s’erigeix com el factor estratègic i les xarxes 5G com la resposta que proporciona el nivell de confi ança, fi abilitat, seguretat, per a totes aquelles prestacions que la CE considera indispensables per als propers anys
cessàries, és factible aconseguir-ho. connectada, e-salut, gestió d’ener- L’apagada de les xarxes 2G i 3G havia Per tal de fer-ho realitat, cal afrontar gia...— tot un seguit d’aplicacions que de produir-se ja a fi nals de 2020, però alguns reptes i desenvolupar i apro- permetrà la incorporació intensiva amb la crisi de la Covid-19 pot per- fundir en diferents àmbits clau. d’intel·ligència artifi cial a la vida llongar-se la seva existència, presumi- diària, així com aportarà una nova blement, fi ns ben bé el 2022. També Adopció de mesures encaminades a dimensió a l’emmagatzematge en el s’ha retardat fi ns a principis de 2021 l’establiment, expansió i consolidació núvol —entre d’altres, la computació la subhasta de l’espectre de la banda de xarxes de 5G —sense oblidar que al núvol. Pel que fa als serveis de dels 700 MHz, clau per al desenvolu- s’ha de consolidar el 4G+ i que la futu- comunicació audiovisual, les xarxes pament de la tecnologia 5G i per a dur ra 6G s’apropa. D’acord amb les da- 5G possibilitaran una experiència de a terme l’anomenat segon dividend des de la CE, el tràfi c mòbil es dobla visualització amplifi cada mitjançant digital,18 fi xat per Brussel·les per al cada dos anys, així com s’augmenta dispositius de realitat virtual, així 30 de juny de 2020,19 i previst a l’Estat exponencialment el nombre de noves com aplicacions d’streaming de vídeo espanyol per a la tardor de 2020. Una aplicacions disponibles per al públic. ultraràpides.16 vegada realitzada la subhasta el pas següent ha de ser el de desplegament El 5G hauria de proporcionar altes Amb l’aprovació de la Directiva de les xarxes 5G. Finalment, cal tenir velocitats de transmissió de dades, 2018/1972 i el Codi Europeu de present que per a l’èxit d’aquest des- una reducció considerable de la la- Comunicacions Electròniques,17 plegament es necessitaran terminals tència15 respecte al 4G no només per s’estableixen els fonaments per a mòbils en el mercat compatibles amb a les persones, sinó també per als la inversió en xarxes 5G en l’àmbit aquesta tecnologia. objectes connectats —entre d’altres, europeu. Per a la CE, la connectivitat la comunicació màquina a màqui- s’erigeix com el factor estratègic i Paral·lelament, caldria també apro- na-M2M. S’espera que la futura les xarxes 5G com la resposta que fi tar les potencialitats que ofereix infraestructura 5G doni servei a una proporciona el nivell de confi ança, la celebració a Catalunya d’esdeve- àmplia gamma d’aplicacions i sec- fi abilitat, seguretat, per a totes aque- niments de rellevància mundial en tors incloent-hi usos professionals — lles prestacions que la CE considera aquest sector, com, per exemple, per exemple, mobilitat automatitzada indispensables per als pròxims anys. 18 El dividend digital és el procés pel qual s’allibe- ra una determinada banda de l’espectre radioelèctric 16 ITU, «5G - Fifth generation of mobile tecno- per a desplegar xarxes de telecomunicacions mòbils. 15 La latència és el temps que triga un paquet de logies»; EUROPEAN COMMISSION, «Towards 5G»; En el cas del segon dividend digital s’allibera espec- dades a ser transmès per una xarxa; per exem- EUROPEAN COMMISSION, «5G Europe action plan». tre per al desplegament del 5G. ple, determina, entre d’altres, el temps que triga a carregar-se una pàgina web, a enviar-se un correu 17 EUROPEAN PARLIAMENT AND THE COUNCIL. 19 EUROPEAN PARLIAMENT AND THE COUNCIL, electrònic, o a executar-se una acció en un videojoc «Directive (EU) 2018/1972, Establishing the Europe- «Decision (EU) 2017/899 of 17 May 2017 on the use en línia. an Electronic Communications Code». of the 470-790 MHz frequency band in the Union».
44 | eines 38 | setembre 2020 Per al 2022 s’espera que els vídeos constitueixin el 82% del tràfi c global d’internet
Gràfic 3 Què representa el 5G?
Entreteniment Aplicacions inimaginables eSalut Aparcament Priorització Mobilitat intel·ligent del trànsit intel·ligent Tecnologia Xarxes portable intel·ligent Domòtica elèctriques intel·ligents
Cotxes intel·ligents Llar Qualitat de l’aigua Comunicació connectada cotxe a cotxe Seguretat i vigilància Gestió de serveis
Font: Comissió Europea, 2019. el Mobile World Congress, i teixir constitueixin el 82% del tràfi c global La irrupció i consolidació de nous complicitats i establir sinergies per d’internet.20 Aquesta dada certifi ca el actors globals —entre d’altres, pres- apropar els benefi cis de les noves profund canvi d’hàbits en el consum tadors de serveis de comunicació tecnologies a la ciutadania. dels continguts audiovisuals, sobre- audiovisual sota demanda, platafor- tot en la franja dels joves adults —18 mes d’intercanvi de vídeo i serveis Una nova regulació per als serveis a 35 anys. de mitjans socials...— que compten de comunicació audiovisuals. És im- amb ingents pressupostos per a la prescindible. Segons dades de la CE, producció i difusió de continguts 20 EUROPEAN PARLIAMENT, «The Audiovisual per al 2022 s’espera que els vídeos Media Services Directive». audiovisuals i la compra de drets
setembre 2020 | eines 38 | 45 Se situa com a prioritat la protecció dels menors i, de la ciutadania en general, contra els continguts nocius en el món en línia, estenent l’obligació de protegir els menors també a les plataformes d’intercanvi de vídeos
Gràfic 4 Directiva de serveis de comunicació audiovisual Un marc audiovisual revisat per al segle XXI
TELEVISIÓ Noves normes per a la igualtat de condicions
TELEVISIÓ serveis VoD App serveis Plataformes de TV tradicional de vídeo a petició d’intercanvi de vídeos Els serveis de TV tradicional Les plataformes i les xarxes socials disposen de més fl exibilitat quant utilitzades per compartir vídeos a l’emissió de publicitat. Tot i així han de protegir els menors dels no poden dedicar més del 20% continguts perjudicials, així com a la del temps d’emissió durant el dia ciutadania en general pel que fa als —de 6:00 a18:00h— i durant el continguts que incitin a la violència i a prime time —de 18:00 a 00:00— l’odi, així com els de contingut il·legal.
Així mateix, han de respectar algunes normes publicitàries i indicar Al mateix temps, es reforcen les normes amb l’objectiu de protegir quan els vídeos generats per les persones usuàries tenen un propòsit les i els més vulnerables, especialment per protegir els menors de publicitari. A més, s’encoratja aquestes plataformes a reduir l’exposició la publicitat contra l’alcohol i els aliments no saludables. dels menors a anuncis d’aliments poc saludables.
30%
Es reforça la independència dels reguladors audiovisuals Es millora la promoció de les Reforç normatiu envers els per a que els seus governs i la indústria no infl ueixin en la obres audiovisuals europees en continguts que fomentin el discurs seva tasca. els serveis audiovisuals a petició, d’odi i el de contingut terrorista a la que han de reservar el 30% Unió Europea: a la TV, als serveis a dels seus catàlegs a continguts petició i ara també a les plataformes europeus. d’intercanvi de vídeos.
Font: Comissió Europea, 2019.
46 | eines 38 | setembre 2020 El model de la televisió i ràdio tradicional, ha hagut de deixar pas a serveis que organitzen els seus continguts audiovisuals mitjançant algoritmes de recomanació de continguts
esportius i que competeixen per la En l’actualització adoptada a fi nals les relacions amb les plataformes mateixa audiència i mercat publicita- de 2018, i que hauria de ser trans- d’intercanvi de vídeos i subjectes ri amb els prestadors tradicionals de posada als ordenaments jurídics similars, així com perquè aquestes serveis de comunicació audiovisuals, interns abans del 19 de setembre plataformes garanteixin els drets ha canviat defi nitivament l’ecosiste- de 2020, s’amplia l’àmbit d’aplicació a les persones usuàries dels seus ma audiovisual. substantiu de la Directiva, incorpo- serveis. rant al seu àmbit material les pla- El model de la televisió i ràdio tradi- taformes d’intercanvi de vídeos i els També es reforça el principi de país cional, si bé encara està present en serveis de mitjans socials; pel que fa d’origen,23 aportant més claredat la societat, ha hagut de deixar pas a aquests darrers, únicament quan a les normes d’aplicació d’aquest a serveis que organitzen els seus la seva oferta de programes i vídeos principi i de coordinació en cas de continguts audiovisuals mitjançant generats per les persones usuàries possibles vulneracions. A més, s’es- algoritmes de recomanació de con- constitueixi una funcionalitat essen- tableix com a prioritat la protecció tinguts i/o mecanismes de publicitat cial del servei que ofereixen.22 dels menors i, de la ciutadania en personalitzada, d’acord amb l’ac- general, contra els continguts nocius tivitat prèvia en línia de la persona S’elimina el doble nivell regulador en el món en línia, estenent l’obli- usuària. pel qual als serveis lineals —els ser- gació de protegir els menors també veis de televisió tradicionals— se’ls a les plataformes d’intercanvi de Les institucions europees han inspi- aplicava una regulació més estricta vídeos, que han de posar en pràc- rat les legislacions estatals des del que als serveis sota demanda. S’ins- tica les mesures de protecció. Així 1989, quan es va aprovar la Directiva taura la coregulació i l’autoregulació mateix, es requereix que les plata- de televisió sense fronteres, text que com a opcions complementàries a la formes adoptin mesures per protegir va ser actualitzat el 1997 i el 2007. regulació, sobretot a l’hora d’establir les persones contra la incitació a la El 2010 es va aprovar el text har- violència o l’odi i el contingut delictiu. monitzat de la Directiva de serveis La reforma també fa extensibles a in Member States concerning the provision of audi- de comunicació audiovisual, la qual ovisual media services (Audiovisual Media Services les plataformes d’intercanvi de vídeo ha estat modifi cada per la Directiva Directive) in view of changing market realities». les obligacions bàsiques en matèria 2018/1808 del PE i del Consell de 14 22 El 2 de juliol de 2020, la CE va publicar les publicitària, així com els requisits de directrius relatives a l’aplicació pràctica del criteri de 21 de novembre de 2018. funcionalitat essencial de la defi nició de servei d’in- tercanvi de vídeos a través de plataforma. Per a més informació EUROPEAN COMMISSION, «Guidelines on 23 Aquest principi estableix, amb caràcter general, 21 EUROPEAN PARLIAMENT AND THE COUNCIL, the practical application of the essential functionality que els prestadors de serveis de comunicació audio- «Directive (EU) 2018/1808 amending Directive criterion of the defi nition of a ‘video-sharing platform visual i les plataformes d’intercanvi de vídeos només 2010/13/EU on the coordination of certain provisions service’ under the Audiovisual Media Services han de complir les regles de l’Estat membre a on es laid down by law, regulation or administrative action Directive». trobin domiciliats.
setembre 2020 | eines 38 | 47 Actualment hi ha més de 10.000 plataformes en línia a la UE les quals poden aportar moltes oportunitats a la ciutadania, però que també suposen nous riscos
transparència, per evitar supòsits de blicitat televisiva, la protecció dels en línia i serveis de comunicació publicitat encoberta. menors davant de comunicacions audiovisual. comercials audiovisuals inapropi- La nova Directiva estableix per als ades d’aliments amb alt contingut Cal tenir en compte a més, pel que nous serveis de comunicació audio- en greixos, sal o sodi i sucres, la fa al sector audiovisual, la necessà- visual sota demanda un percentatge consideració de l’educació mediàti- ria reorientació dels prestadors de del 30% de reserva d’obra audiovi- ca com a eina útil per empoderar i serveis tradicionals de comunicació sual europea en els seus catàlegs de responsabilitzar la ciutadania, així audiovisuals per a adaptar-se a continguts. Aquests serveis hauran com el reforç de la independèn- aquest entorn digital i coexistir jun- de garantir la deguda «prominència» cia de les autoritats de regulació tament amb els nous actors audiovi- i «trobabilitat» d’aquests continguts davant dels nous serveis audiovisu- suals. Caldria estimular fórmules de en els seus catàlegs. Aquest nou als, són els principals elements que cooperació internacional en l’àmbit marc també reconeix la possibilitat incorpora la darrera revisió de la de la producció audiovisual, així com d’imposar contribucions fi nanceres Directiva de serveis de comunicació fomentar la innovació i les iniciatives —inversions directes o aportacions audiovisual. disruptives que, des de Catalunya, a un fons— als serveis de comu- puguin contribuir a un millor accés, nicació audiovisual, inclosos els L’evolució del sector fa evident que consum i difusió dels continguts establerts en un territori diferent caldrà, en la major brevetat pos- audiovisuals. Tot això sense oblidar, del qual difonen els seus continguts, sible, una nova regulació catalana el suport a la creació de continguts però destinats a les seves audiències dels continguts audiovisuals i els audiovisuals de qualitat fets a Cata- estatals.24 diferents actors que integren aquest lunya. sector, des d’una perspectiva del se- Aquestes, juntament amb una fle- gle XXI, abandonant les concepcions, Amb tot, cal tenir present la inci- xibilització de les normes de la pu- les estructures i els plantejaments dència de la Covid-19 en el sector analògics, i en línia amb els postulats audiovisual, especialment, pel que fa de la UE. Entre els aspectes més a la inversió publicitària i la produc- 24 El 2 de juliol de 2020, la CE ha publicat les directrius relatives a l’apartat 7 de l’article 13, de rellevants a considerar dins d’aques- ció audiovisual, i preveure, arribats la Directiva de serveis de comunicació audiovisual ta revisió legislativa, s’hi trobaria el al cas, mesures de suport en aquests relatives al càlcul de la proporció d’obres europees 25 en els catàlegs a petició i a la defi nició de baixa audi- relatiu a la promoció i el foment dels àmbits. ència i baix volum de negocis. Per a més informació continguts audiovisuals en llengua consultar: EUROPEAN COMMISSION, «Guidelines pursuant to Article 13(7) of the Audiovisual Media catalana, així com la seva presèn- Services Directive on the calculation of the share of cia, prominència i trobabilitat en els 25 Entre d’altres, EUROPEAN PARLIAMENT, «EU European works in on-demand catalogues and on the coordinated action to combat the COVID-19 pandemic defi nition of low audience and low turnover». diferents dispositius, plataformes and itsconsequences».
48 | eines 38 | setembre 2020 Les grans plataformes en línia són capaces de controlar cada vegada més ecosistemes en l’economia digital
Adequació de la normativa a l’àmbit grans quantitats de dades que poden forma-empreses, que s’ha d’aplicar digital. En els darrers deu anys s’han utilitzar per millorar o desenvolupar a partir del 12 de juliol de 2020,28 així desenvolupat noves maneres de serveis en mercats connexos. com les mesures per a la prevenció comunicar-se, comprar o accedir a de la difusió de contingut terrorista en la informació en línia. Segons dades Cal remarcar que el marc legal de línia, en procés d’elaboració.29 de la CE, actualment hi ha més de les plataformes en línia i, en general 10.000 plataformes en línia a la UE.26 dels serveis digitals, ha estat inalte- La principal mesura prevista per les Aquestes plataformes, de diferent rat des de l’adopció de la Directiva institucions europees és la tramita- mida i activitat, són només una part de comerç electrònic del 2000. Des ció del paquet Digital Services Act. d’un ecosistema de serveis digitals de llavors, aquesta Directiva ha Aquest paquet de mesures bastiria més ampli que impulsen nous ser- estat el marc regulador dels serveis dos pilars principals: a) unes regles veis, tecnologies i models de negoci; digitals a la UE. Atès el pes de les clares sobre les responsabilitats els quals poden aportar moltes plataformes i dels serveis digitals en dels serveis i plataformes digitals de oportunitats a la ciutadania, però que la nostra vida quotidiana calen nous cara a la protecció dels usuaris; i b) també suposen nous riscos. instruments perquè les plataformes unes regles ex ante que cobrissin les garanteixin les llibertats i els drets grans plataformes en línia, condi- Les grans plataformes en línia, entre en una societat democràtica. Cal cionant les regles del joc que solen d’altres, les d’intercanvi de vídeos, repensar quin és el grau de respon- imposar a usuaris i competidors. són capaces de controlar cada vega- sabilitat de les plataformes en tots L’objectiu de la propera regulació da més ecosistemes en l’economia aquests fl uxos d’interacció i quins europea és que aquestes platafor- digital. Aquestes plataformes ja no són els instruments adequats per a mes es comportin de manera justa, són uns mers subjectes passius — fer una distribució justa d’aquestes que hi hagi més opcions d’ús i que el confi guració sota la qual es va elabo- responsabilitats. mercat únic digital romangui compe- rar la Directiva de comerç electrònic titiu i obert a les innovacions. de 2000—27 sinó que juguen un paper proactiu a l’hora de moderar contin- En aquests moments, i després dels La proposta del paquet legislatiu guts de tota mena, de connectar les vint anys de vigència de la Directiva Digital Services Act es troba en fase empreses amb la gent i accedir a de comerç electrònic, les institucions de consulta pública fi ns al 8 de se- europees estan treballant en diversos instruments que revisen i adapten al 26 EUROPEAN COMMISSION, «How do online 28 EUROPEAN COMMISSION, «Platfom to business platforms shape our lives and businesses?». context actual el paper de les platafor- trading practices». mes en línia. Entre d’altres, la regulació 27 EUROPEAN COMMISSION, «E-Comerce Direc- 29 EUROPEN PARLIAMENT, «Preventing the disse- tive». de les pràctiques comercials plata- mination of terrorist content online (TERREG)».
setembre 2020 | eines 38 | 49 L’objectiu del paquet legislatiu del Digital Services Act és que les plataformes en línia i la resta de serveis digitals es comportin de manera justa i transparent i que, alhora, el mercat únic digital romangui competitiu i obert a les innovacions
Gràfic 5 Ús de plataformes en línia en la nostra quotidianitat
Utilitza plataformes d’economia col·laborativa 32% 62% 6%
Llegeix o escriu opinions, valora productes 51% 49% 0% o serveis en plataformes d’avaluació Utilitza serveis de compartició d’arxius per a pujar 52% 47% 1% o descarregar documents, vídeos, imatges o música
Llegeix blocgs, comenta sobre articles 61% 39% 0% o llocs webs de notícies
Utilitza les xarxes socials 70% 30% 0%
Compra en línia 72% 28% 0%
Mira vídeos, esdeveniments en directe o escolta música 76% 24% 0%
Sí No Ns/Nc Font: Comissió Europea, 2019.
tembre de 2020.30 A fi nals del 2020 tuosa, transparent i innovadora calen Caldria esmerçar els esforços per a doncs, s’espera que s’aprovin alguna establir marcs clars d’actuació en transitar, el més ràpid possible, cap de les mesures que conformen què es fi xin els objectius prioritaris, a les xarxes 5G amb l’objectiu que el aquest paquet legislatiu. les accions per dur-los a terme, així conjunt de la ciutadania pugui gaudir com la seva temporalitat en l’exe- dels avantatges que proporciona. cució. Això és, identifi car les peces Així mateix, en un món en el qual Conclusió interconnectades del trencaclosques gran part del debat públic i polític digital català. La tasca és complexa, s’ha mogut en línia, es necessiten La digitalització de la nostra realitat atesa la transversalitat de les matè- mesures signifi catives per a respon- no s’atura. A Catalunya, per a seguir ries a les quals afecta, però alhora dre a la manipulació de la informació el seu ritme i avançar cap a una so- altament motivadora i engrescadora. i les campanyes de desinformació cietat digitalment més justa, respec- I urgent. Per a fer-ho possible, es i fake news. Es necessita una ma- necessita d’una veritable coordinació jor transparència en les formes en i col·laboració entre totes les institu- què es comparteix i es gestiona la 30 EUROPEAN PARLIAMENT, «Digital Services Act package: open public consultation». cions catalanes. informació a Internet. Uns serveis de
50 | eines 38 | setembre 2020 Un altre dels elements és la urgent actualització de l’Agenda Digital per a Catalunya 2020 amb tots els diferents àmbits que comporta
comunicació audiovisual fi ables i de dades; promoure la formació digital qualitat són clau per a la democràcia, de la ciutadania, capacitant a les així com per garantir la diversitat persones i evitant bretxes digitals cultural; i, entre d’altres, l’existència i entre les diferents generacions; trobabilitat de continguts audiovisu- promoure la integració de les petites als de qualitat en català que puguin i mitjanes empreses en l’era digital; competir en mercats globals. Per tot introduir l’educació en comunicació això, i molt més, és indispensable en totes les etapes vitals de les per- una nova llei per al sector audiovisu- sones, comprometent-hi l’escola i els al a Catalunya. mitjans de comunicació; fomentar la indústria 4.0; reforçar la presència i Un altre dels elements és la urgent la imatge de Catalunya en innovació, actualització de l’Agenda Digital per a recerca i desenvolupament en matè- Catalunya 2020 amb tots els dife- ria digital; promoure la presència de rents àmbits que comporta: conso- projectes catalans en les diferents lidació de la metodologia emprada convocatòries de fi nançament euro- per les institucions europees als peu; i establir sinergies en el marc estudis prospectius i a les diferents d’esdeveniments d’àmbit mundial i anàlisis que es duguin a terme pel europeu que se celebren a Catalunya, que fa a l’estat de la digitalització a com per exemple, el Mobile World Catalunya;31 obrir una nova etapa en Congress i l’Integrated Systems la creació i promoció d’start-ups en Europe. Unes accions clau per poder l’àmbit digital i fomentar la coope- construir el futur digital de Catalu- ració entre noves empreses i les ja nya, en el marc del mercat digital consolidades; crear un marc regula- europeu, i en un món que avança de dor que propiciï la innovació digital; pressa i que no espera els qui no fan reforçar la seguretat dels fl uxos de els deures. p
31 Com per exemple, en l’Informe Economia i societats digitals de Catalunya, que pren com a metodologia la que utilitza la CE en el seu Digital Economy and Society Index-DESI [Índex d’Economia i Societat Digital] presentat el 20 de juliol de 2020. Per a més informació a: GENERALITAT DE CATALUNYA, «Economia i societats digitals a Catalunya».
setembre 2020 | eines 38 | 51 p Bibliografi a
EUROPEAN COMMISSION. «European EUROPEAN COMMISSION. «The digital the coordination of certain provisions laid Industrial Strategy Package» [en línia]. services act package» [en línia]. Disponible a: down by law, regulation or administrative Disponible a:
52 | eines 38 | setembre 2020 setembre 2020 | eines 38 | 53 navegador
La realitat singular de Finlàndia d’immigració —Catalunya 16,1%, País rencada del nou estat va ser força Valencià 14,8%, Illes Balears 18,7%— convulsa, amb una guerra civil i la A l’hora d’analitzar el model fi nlan- i un 89% d’habitants amb el fi nès Primera Guerra Mundial coincidint Una radiotelevisió pública dès de servei públic audiovisual, com a idioma matern. Una minoria tot alhora, fi ns que el 1919 la Cons- l’hem d’emmarcar en primer lloc en del 5,3% parla suec. titució va posar pau i els fi nlandesos per a una societat del segle XXI. la realitat demogràfi ca, cultural i eco- van iniciar una reconciliació que la nòmica del país, una realitat singular L’economia i la política fi nlandeses Segona Guerra Mundial tornaria a El cas fi nlandès on són possibles o viables coses que també tenen trets singulars. Fin- posar a prova. Després, el veïnatge en altres indrets són molt més difí- làndia és ara un dels estats més amb la URSS va condicionar for- cils o, senzillament, impossibles. rics del món, un país industrialment tament el país durant quasi cinc vista prèvia > molt desenvolupat. «Ha aconseguit dècades, fi ns que el 1991 la caiguda El món audiovisual viu un moment de canvi permanent. El consum Finlàndia és un estat amb 5,5 milions combinar la innovació tecnològica i del règim soviètic va obrir una nova audiovisual ha vist multiplicada la seva oferta amb l’aparició de nous d’habitants i un territori vastíssim, el dinamisme econòmic amb l’Es- etapa en què els fi nlandesos es van canals i plataformes. Però aquest no és l’únic canvi. La forma en com fi ns al punt que té la densitat de po- tat del benestar i amb una identitat replantejar les aliances internacio- arribarà el senyal també modifi carà els hàbits i l’oferta. Davant d’un blació més baixa de tota la UE: setze legitimadora», segons van escriure nals i econòmiques. escenari com aquest, les corporacions públiques audiovisuals han habitants per quilòmetre quadrat. el 2002 el sociòleg Manuel Castells de ressituar-se i repensar les seves estratègies per continuar sent Catalunya té 7,5 milions d’habi- (1942) i el fi lòsof Pekka Himanen El resultat va ser que Finlàndia es un motor del sector, en qualitat i audiències. L’anàlisi de com des de tants en un territori deu vegades (1973).1 Els dos autors posaven com va incorporar a la UE el 1995 i va Finlàndia estan duent a terme aquest procés d’adaptació pot ser un bon més petit, amb una densitat de 237 a exemple la multinacional Nokia adoptar l’euro el 1999. El temps ha exemple per identifi car els reptes i els camins per afrontar-los. persones per quilòmetre quadrat. El –líder del mercat de telèfons mò- demostrat l’encert d’aquella elecció País Valencià i les Illes Balears tenen bils entre 1998 i 2011– i el sistema i de les polítiques socials i d’igualtat densitats semblants, amb 215 i 240 operatiu Linux –llançat el 1991– per decidides que va emprendre: edu- habitants per quilòmetre quadrat il·lustrar l’èxit del «model fi nlandès». cació pública gratuïta des de la llar respectivament. d’infants fi ns a la universitat, sanitat La qüestió identitària pesa molt a pública gratuïta per a tothom, renda Jordi Fortuny Això sol ja és sufi cient per veure com Finlàndia i té a veure amb les cir- garantida universal per als jubilats Periodista poden arribar a ser de diferents les cumstàncies geogràfi ques, històri- i els parats... i tot fi nançat amb uns coses en una punta i en una altra ques i polítiques especials del país, impostos elevats que la ciutadania @jordifortuny1 d’Europa, a Escandinàvia i al Medi- que es va independitzar de Rússia el accepta perquè sap que són útils. El terrani. Però encara hi ha més fac- 1917, fa poc més d’un segle. L’ar- servei públic audiovisual fi nlandès tors que ajuden a entendre la realitat també forma part d’aquesta realitat, fi nlandesa. Sobretot, l’homogeneïtat amb quatre canals de televisió, sis 1 CASTELLS i HIMANEN. The Information Society de la població, amb només un 6,9% and the Welfare State: The Finnish model. canals de ràdio d’abast nacional, 25 La realitat singular de Finlàndia d’immigració —Catalunya 16,1%, País rencada del nou estat va ser força Valencià 14,8%, Illes Balears 18,7%— convulsa, amb una guerra civil i la A l’hora d’analitzar el model fi nlan- i un 89% d’habitants amb el fi nès Primera Guerra Mundial coincidint dès de servei públic audiovisual, com a idioma matern. Una minoria tot alhora, fi ns que el 1919 la Cons- l’hem d’emmarcar en primer lloc en del 5,3% parla suec. titució va posar pau i els fi nlandesos la realitat demogràfi ca, cultural i eco- van iniciar una reconciliació que la nòmica del país, una realitat singular L’economia i la política fi nlandeses Segona Guerra Mundial tornaria a on són possibles o viables coses que també tenen trets singulars. Fin- posar a prova. Després, el veïnatge en altres indrets són molt més difí- làndia és ara un dels estats més amb la URSS va condicionar for- cils o, senzillament, impossibles. rics del món, un país industrialment tament el país durant quasi cinc molt desenvolupat. «Ha aconseguit dècades, fi ns que el 1991 la caiguda Finlàndia és un estat amb 5,5 milions combinar la innovació tecnològica i del règim soviètic va obrir una nova d’habitants i un territori vastíssim, el dinamisme econòmic amb l’Es- etapa en què els fi nlandesos es van fi ns al punt que té la densitat de po- tat del benestar i amb una identitat replantejar les aliances internacio- blació més baixa de tota la UE: setze legitimadora», segons van escriure nals i econòmiques. habitants per quilòmetre quadrat. el 2002 el sociòleg Manuel Castells Catalunya té 7,5 milions d’habi- (1942) i el fi lòsof Pekka Himanen El resultat va ser que Finlàndia es tants en un territori deu vegades (1973).1 Els dos autors posaven com va incorporar a la UE el 1995 i va més petit, amb una densitat de 237 a exemple la multinacional Nokia adoptar l’euro el 1999. El temps ha persones per quilòmetre quadrat. El –líder del mercat de telèfons mò- demostrat l’encert d’aquella elecció País Valencià i les Illes Balears tenen bils entre 1998 i 2011– i el sistema i de les polítiques socials i d’igualtat densitats semblants, amb 215 i 240 operatiu Linux –llançat el 1991– per decidides que va emprendre: edu- habitants per quilòmetre quadrat il·lustrar l’èxit del «model fi nlandès». cació pública gratuïta des de la llar respectivament. d’infants fi ns a la universitat, sanitat La qüestió identitària pesa molt a pública gratuïta per a tothom, renda Això sol ja és sufi cient per veure com Finlàndia i té a veure amb les cir- garantida universal per als jubilats poden arribar a ser de diferents les cumstàncies geogràfi ques, històri- i els parats... i tot fi nançat amb uns coses en una punta i en una altra ques i polítiques especials del país, impostos elevats que la ciutadania d’Europa, a Escandinàvia i al Medi- que es va independitzar de Rússia el accepta perquè sap que són útils. El terrani. Però encara hi ha més fac- 1917, fa poc més d’un segle. L’ar- servei públic audiovisual fi nlandès tors que ajuden a entendre la realitat també forma part d’aquesta realitat, fi nlandesa. Sobretot, l’homogeneïtat amb quatre canals de televisió, sis 1 CASTELLS i HIMANEN. The Information Society de la població, amb només un 6,9% and the Welfare State: The Finnish model. canals de ràdio d’abast nacional, 25
setembre 2020 | eines 38 | 55 El cànon de la ràdio es va mantenir fi ns el 1976 i va coexistir durant quasi dues dècades amb el de la televisió
delegacions regionals, un portal web, el qual s’anomena la radiotelevisió acusat públicament d’afavorir les un servei a la carta i una presència pública fi nlandesa— va començar posicions crítiques amb el capita- molt rellevant en els dispositius mò- les emissions regulars de la Suomen lisme que demanaven reformes per bils a través de diferents aplicacions Television, la Televisió Finlandesa. acostar Finlàndia a la URSS. Aquella i perfi ls a les xarxes socials. crisi va acabar amb la substitució de La qüestió del cànon, com en altres Repo per Erkki Raatikainen (1930- països, va ser clau per garantir 2011), amb el vistiplau de la cúpula La bessona escandinava de la BBC no solament el fi nançament de la de Suomen Sosialidemokraattinen corporació pública, sinó també la Puolue (SPD) [Partit Socialdemòcrata La ràdio pública fi nlandesa va néixer independència de criteri respecte al de Finlàndia] que a partir de llavors el 1926, gairebé al mateix temps que govern. Tot i així, la direcció i admi- va mantenir el control de la radiote- la British Broadcasting Corporation nistració de la corporació correspo- levisió pública sense interrupció fi ns (BBC) [Corporació Britànica de Radi- nen a un consell de govern nomenat al 2010. odifusió], en la qual es va emmirallar directament pel Parlament, com des del primer dia. Fins i tot en el passa a molts altres llocs d’Europa, nom, perquè la van batejar Suomen la composició del qual reprodueix en L’Yle del segle XXI Yleisradio [Corporació Finlandesa de cada moment la correlació de forces Radiodifusió], avui Yleisrario Oy.2 De parlamentàries. Això fa que sovint, Les solucions tecnològiques i la seva seguida es va establir una llicència també com en altres països, estigui evolució tenen un paper clau en el o cànon per fi nançar el nou servei sotmès a polèmiques i controvèrsies servei audiovisual fi nlandès, de la públic, que pagaven les llars i les de caràcter polític. mateixa manera que són un dels empreses propietàries d’aparells de pilars fonamentals del desenvolu- ràdio. El 1928 les emissions ja arri- Un dels motius més habituals de pament econòmic i social del país. baven a tots els racons de Finlàndia. tensions entre el govern i els direc- No és per casualitat que el conseller tius de l’Yle durant el segle XX va ser delegat d’Yle entre 2010 i 2018 fos El cànon de la ràdio es va mantenir l’orientació més o menys esquerrana Lauri Kivinen (1961), directiu d’alt fi ns al 1976 i va coexistir durant de la radiotelevisió pública. Un dels prestigi en la indústria de les teleco- quasi dues dècades amb el de la episodis més signifi catius d’aquesta municacions, que anteriorment havia televisió, que es va establir el 1958, tensió va ser en el període 1965- dirigit Nokia Siemens Networks. En quan l’Yle —el nom abreujat amb 1969: mentre els carrers del barri els vuit anys de lideratge de Kivinen, llatí de París es quedaven sense la corporació fi nlandesa de radio- llambordes, el director general d’Yle, difusió va incorporar nous directius 2 En aquest article s’utilitzarà «Yle» quan ens referim a la corporació. Eino Sakari Repo (1919-2002), era «telecos» —com Janne Yli-Äyhö,
56 | eines 38 | setembre 2020 Arran de l’apagada analògica el 2007, el nombre de llars que pagaven el cànon va baixar signifi cativament per culpa d’un confl icte provocat per la qüestió dels subtítols
procedent de l’operadora sueca de Del cànon a la «taxa Yle» que van sortir al mercat no eren telefonia Telia i actual cap de Tec- compatibles amb aquest sistema, nologia i Desenvolupament d’Yle— i La radiotelevisió pública fi nlandesa perquè el govern no en va homologar va fer el salt defi nitiu del segle XX al no emet anuncis publicitaris, com cap ofi cialment. Així, en moltes llars segle XXI, amb un nou model de fi - la BBC en la qual s’inspira o com l’apagada analògica es va convertir nançament, una identitat corporativa Radiotelevisió espanyola (RTVE) des en una «apagada de subtítols» i, com renovada a partir de 2013 i una nova del 2010 —en aquest cas, almenys, a protesta, molts perjudicats van estratègia a partir de 2017.3 en teoria. Fins al 2012, els ingressos deixar de pagar el cànon.5 de l’Yle procedien del cànon que Però abans de descriure els quès i pagaven les llars i les empreses que Tot plegat va coincidir amb la crisi els perquès del nou model de fi nan- tenien aparells de televisió i, també, fi nancera global, que entre el 2008 i çament, cal un apunt sobre l’ús de d’un percentatge sobre les llicències el 2009 es va deixar sentir amb força les llengües per part de la corporació que pagaven les televisions privades a Finlàndia, amb una caiguda del 9% fi nlandesa. Com que Finlàndia té per poder emetre. Però el pas a la del PIB només el 2009. Mentrestant, dos idiomes ofi cials —fi nès i suec—, televisió digital terrestre (TDT) va fer el cànon televisiu continuava per- l’Yle produeix programes en totes saltar aquest model pels aires. dent contribuents i el 2010 acumu- dues llengües; una unitat específi ca lava 100.000 baixes, representant anomenada Svenska Yle s’ocupa de L’apagada analògica es va produir a un 5% del total d’abans de la crisi la programació en suec de qualsevol Finlàndia el 2007, tres anys abans dels subtítols. En el mateix període, dels canals. Només els continguts que a l’Estat espanyol. Arran de l’increment de 50.000 llars al país no de producció nacional s’emeten en l’apagada, el nombre de llars que s’havia traduït en nous contribuents. fi nès o en suec, mentre que en tots pagaven el cànon va baixar signifi - I la previsió era que la davallada els altres casos es respecta la versió cativament per culpa d’un confl icte continuaria. original, sigui quina sigui, amb sub- provocat per la qüestió dels subtítols. títols, com també passa en les sales Per fer el pas a la TDT, l’Yle va esco- La crisi del cànon va ser el primer de cinema. El doblatge es reserva llir el sistema de subtitulació DVB,4 maldecap que Kivinen va haver només per als dibuixos animats que que permet optar entre els subtítols d’afrontar quan va agafar les regnes s’adrecen als infants que encara no en fi nès o en suec, la subtitulació per de l’Yle el 2010. Calia trobar una han après a llegir i per a la veu en off a persones sordes o l’audiodescrip- solució a la sagnia d’ingressos, però dels documentals. ció. Però molts dels descodifi cadors no era fàcil substituir un model de
4 Les sigles DVB corresponen a Digital Video 5 ÖSTERLUND-KARINKANTA, «The tax-based fun- 3 YLEISRARIO Oy, «Yle’s strategy». Broadcasting. ding of the Finnish public service broadcaster Yle».
setembre 2020 | eines 38 | 57 El nou sistema de fi nançament té pros i contres, Amb el nou sistema de fi nançament ja en marxa, però fi ns ara l’experiència ha estat més aviat positiva l’Yle va defi nir una nova estratègia i ha aconseguit garantir els dos principals objectius de la taxa per guiar les passes de la corporació
explicació sintètica de la missió de fi nançament que, en essència, havia pressupostos de l’estat —tot i que bresalts un nou impost per fi nançar Gràfic 1 la corporació: «L’Yle enforteix la estat el mateix durant 85 anys. tècnicament hi estigui vinculat—, el servei públic audiovisual, mentre Evolució dels ingressos i despeses de l’YLE, 1999-2019 (Milions d’euros) societat i la cultura fi nlandeses». Entre les idees que es van estudiar i sinó que la recaptació es transfereix el govern retallava despeses en 500 Els valors corporatius essencials descartar hi havia retallar la produc- directament a l’Yle, que n’abona el serveis socials, es pot considerar un eren la fi abilitat, la independència i ció de programes en suec, aprimar 10% a Hisenda en concepte d’IVA. èxit. Tot i que ja és sabut que els fi n- 400 el respecte per a tothom, i la «visió» la xarxa regional de l’Yle o reduir El primer any, els ingressos de l’Yle landesos tenen una disciplina fi scal a era ser el mitjà de comunicació la programació d’esports. Kivinen procedents de la taxa van ser de 500 prova de bomba: tenen uns impostos 300 més important i innovador per a la pressionava els polítics a la recerca milions d’euros, que es van quedar i contribucions socials que són dels societat. El document marcava cinc d’una solució, però ningú no tenia la en 454,5 un cop pagat l’IVA. Quan, més elevats d’Europa i equivalen al 200 grans apostes estratègiques a mitjà vareta màgica. Mentrestant, el cànon poc després, Finlàndia va recaure 42,4% del PIB —a l’Estat espanyol per termini: s’apujava cada any per compensar en la crisi econòmica, el Parlament posar un exemple són el 35,4%—,7 100 les baixes de contribuents. va decidir que el 2015 i el 2016 no mentre que l’economia submergida s’aplicarien els increments de la representa només un 14,9% del PIB, 0 1. Fomentar el sentiment de co- Finalment, el 2012 va ser el darrer taxa previstos per llei —vinculats als clarament per sota de la mitjana dels munitat, tot escoltant, implicant i 2 2 22 23 24 25 2 2 28 2 2 2 2 2 2 3 2 4 2 5 2 2 2 8 2 any del cànon —252,25 euros a l’any increments de costos i de salaris—, països industrialitzats —a l’Estat reunint gent diferent. Ingressos nets Despeses per llar. L’1 de gener de 2013 va en- això sí, sense que aquesta mesura espanyol s’enfi la fi ns al 20,5%.8 2. Produir continguts i serveis d’al- trar en vigor un nou impost, conegut servís de precedent. Font: Elaboració pròpia amb dades de
58 | eines 38 | setembre 2020 Amb el nou sistema de fi nançament ja en marxa, l’Yle va defi nir una nova estratègia per guiar les passes de la corporació
Gràfic 1 explicació sintètica de la missió de la corporació: «L’Yle enforteix la Evolució dels ingressos i despeses de l’YLE, 1999-2019 (Milions d’euros) societat i la cultura fi nlandeses». 500 Els valors corporatius essencials eren la fi abilitat, la independència i 400 el respecte per a tothom, i la «visió» era ser el mitjà de comunicació 300 més important i innovador per a la societat. El document marcava cinc 200 grans apostes estratègiques a mitjà 100 termini:
0 1. Fomentar el sentiment de co- munitat, tot escoltant, implicant i 2 2 22 23 24 25 2 2 28 2 2 2 2 2 2 3 2 4 2 5 2 2 2 8 2 reunint gent diferent. Ingressos nets Despeses 2. Produir continguts i serveis d’al-
Font: Elaboració pròpia amb dades de
setembre 2020 | eines 38 | 59 L’Yle destinarà entre el 15 i el 20% dels recursos de la companyia El pas de la TDT a la distribució de continguts a noves àrees importants, com els continguts pensats per a joves a través de les connexions de banda ampla marcarà i per a joves-adults, i al desenvolupament de l’oferta en línia l’agenda del sector durant la propera dècada
manera, una lectura atenta permet continguts pensats per a joves i per Aquests plantejaments encara no Gràfic 2 on Conference de 2023 (WRC-23), identifi car no poques singularitats i a joves-adults, i al desenvolupament han tingut un impacte visible en les Evolució de la plantilla de l’YLE, 1999-2019 on s’hauria d’acordar el calendari punts clau. La primera aposta, per de l’oferta en línia». També concreta- dimensions de la corporació fi nlan- (treballadors permanents) defi nitiu de «l’expulsió» de la TDT de exemple, insistia en la igualtat dels ven que «l’Yle completarà la transició desa, perquè la pèrdua de pes ja 4500 l’espectre radioelèctric, en benefi ci ciutadans fi nlandesos i el respecte a les emissions de televisió d’alta va començar durant la dècada dels 4000 de la tecnologia 5G, que, en el futur, a la diversitat, tot i tractar-se d’una defi nició el 2020», una fi ta que la 2000. Des de llavors, la plantilla 3500 ocuparia en exclusiva les freqüències societat força homogènia, com hem Corporació Catalana de Mitjans Au- ha disminuït un 24,15%, més d’un 3000 sub-700 MHz [megahertz]. vist abans. diovisuals (CCMA), per exemple, s’ha miler de treballadors en total, però 2500 fi xat per al 31 de desembre de 2022, ho ha fet de manera gradual, sense 2000 Aquest escenari és el més probable, «L’Yle produeix continguts que re- o que «en publicació en línia, l’Yle uti- gaires sotracs ni confl ictivitat, com 1500 si tenim en compte com han anat fl ecteixen la diversitat de la societat litzarà plataformes de tercers si cal», es veu en el gràfi c 2 —tot i que sí 1000 fi ns ara els acords per a l’ordenació fi nlandesa», deia el document, i en al·lusió a Youtube o Netfl ix. s’observen els efectes de les me- 500 de freqüències de la International «amplifi ca la seva presència entre sures d’austeritat que es van haver 0 Telecomunication Union (ITU) [Unió fi nlandesos tot refl ectint la vida L’Yle té un bagatge i una cultura corpo- d’adoptar entre el 2015 i el 2016 per Internacional de Telecomunicacions].
quotidiana de persones, comunitats rativa de gran empresa pública, amb la congelació de la taxa. 2 000 2 00 2 00 2 00 3 2 00 4 2 00 5 2 00 2 00 2 00 8 2 00 2 0 2 0 2 0 2 2 0 3 2 0 4 2 0 5 2 0 2 0 2 0 8 2 0 Es preveu que la TDT pugui utilitzar i grups lingüístics diferents a través tota la cadena de valor de producció l’espectre radioelèctric fi ns al 2030 de continguts que els identifi quin i distribució integrada –herència del Molt recentment, el 19 de maig Fo nt: Elaboració pròpia amb dades de
60 | eines 38 | setembre 2020 El pas de la TDT a la distribució de continguts a través de les connexions de banda ampla marcarà l’agenda del sector durant la propera dècada
Gràfic 2 on Conference de 2023 (WRC-23), Evolució de la plantilla de l’YLE, 1999-2019 on s’hauria d’acordar el calendari (treballadors permanents) defi nitiu de «l’expulsió» de la TDT de 4500 l’espectre radioelèctric, en benefi ci 4000 de la tecnologia 5G, que, en el futur, 3500 ocuparia en exclusiva les freqüències 3000 sub-700 MHz [megahertz]. 2500 2000 Aquest escenari és el més probable, 1500 si tenim en compte com han anat 1000 fi ns ara els acords per a l’ordenació 500 de freqüències de la International 0 Telecomunication Union (ITU) [Unió Internacional de Telecomunicacions].
2 000 2 00 2 00 2 00 3 2 00 4 2 00 5 2 00 2 00 2 00 8 2 00 2 0 2 0 2 0 2 2 0 3 2 0 4 2 0 5 2 0 2 0 2 0 8 2 0 Es preveu que la TDT pugui utilitzar l’espectre radioelèctric fi ns al 2030 Fo nt: Elaboració pròpia amb dades de
setembre 2020 | eines 38 | 61 La corporació fi nlandesa defensa que el primer pas per garantir El primer pas per garantir l’accés de la ciutadania als continguts i serveis dels l’accés de la ciutadania als continguts i serveis dels radiodifusors radiodifusors públics és evitar discriminacions, bloqueigs, acceleracions o públics és la neutralitat de la xarxa prioritzacions dels fl uxos de dades per part dels proveïdors privats d’internet
tant, la capacitat de l’administració connexions que puguin suportar tot per accedir a les mateixes emissi- Gràfic 3 pública d’incidir-hi és molt baixa, com el trànsit d’internet, l’Yle ha plante- ons caldrà disposar d’una línia de Model de xarxa: xarxes MBB vs TDT va explicar Martí Petit a Comunicació, jat una «gran pregunta» a les altres banda ampla, fixa o mòbil, que cal- xarxes i algoritmes.10 radiotelevisions públiques europe- drà contractar a una operadora de En comparació amb les xarxes de transmissió TDT, les xarxes de banda ampla mòbils (MBB) són molt més denses, es, a través de la European Broad- telecomunicacions. Els ciutadans fins i tot si les freqüències utilitzades són semblants. En segon lloc, l’abast, la qualitat i, fi ns casting Union (EBU) [Unió Europea finlandesos veuran que no n’hi ha i tot, els costos de la distribució en el de Radiodifusió]: «Com podem prou amb pagar la «taxa Yle» i tenir . Les xarxes MBB estan dissenyades per donar una capacitat disponible adequada a àrees de cobertura més petites. sistema actual no són equivalents als assegurar una distribució sosteni- un aparell de televisió o qualsevol . Les xarxes de TDT operen amb el principi de High Power, High Tower (HPHT), [Alta potència, torre alta], tot maximit- de l’escenari 5G, i això preocupa es- ble i assequible a llarg termini per altra pantalla per rebre els contin- zant l’àrea de cobertura. D’aquí, –entre altres factors–, que calguin grans inversions en les xarxes de telefonia mòbil pecialment la corporació fi nlandesa. al servei públic audiovisual, que guts de servei públic, sinó que a per assolir la mateixa cobertura de la TDT. Actualment, a Finlàndia —i també a satisfaci les necessitats de la ciu- més caldrà contractar l’operador l’Estat espanyol quan culmini el segon tadania, tot garantint-los l’accés als privat de banda ampla. dividend digital, és a dir el trasllat de mitjans de comunicació públics?». MBB les freqüències de la TDT per deixar Una pregunta que respon a l’ob- L’Yle ha estudiat a fons els di- 4G 7 5G espai al 5G— les emissions de TDT jectiu que té l’Yle, que vol que tots ferents escenaris post-TDT i utilitzen les bandes de 500 i 600 MHz, els continguts i serveis, tant els ha arribat a la conclusió que la després que la banda de 700 MHz canals lineals com els serveis a la infraestructura 5G, sense més, no es va reservar per a la cobertura 5G. carta, estiguin sempre disponibles garantirà que les emissions televi- Els plans de futur de la ITU són que, per a l’audiència finlandesa, fins i sives i els serveis a la carta arribin TDT a partir de 2030, el 5G utilitzi també tot en els moments d’alt consum. a tota la ciutadania. Potser ho farà (HPHT) les bandes 500 i 600, que són les més Com que la clau d’internet està en a les hores de baix consum però no Font: Omnitele efi cients per a aquesta tecnologia, i mans de les operadores comerci- en els pics d’audiència que es pro- que la televisió passi a distribuir-se als, les inversions per assegurar la dueixen diàriament al prime time només per internet, ja sigui a través cobertura, la capacitat i la qualitat —2 milions d’espectadors simulta- «La solució –segons una comuni- és evitar discriminacions, blo- Els fi nlandesos han expressat clara- del cable o de la banda ampla mòbil. del senyal dependran de la seva nis de televisió— o amb motiu de cació recent de l’Yle adreçada als queigs, acceleracions o prioritzaci- ment l’escepticisme que totes aques- rendibilitat i, per tant, no està ga- grans esdeveniments —3 milions membres de l’EBU– es troba en la ons dels fluxos de dades per part tes demandes s’aconsegueixin a rantit que el servei arribi a tots els d’espectadors simultanis. I també internet oberta i la neutralitat de dels proveïdors privats d’internet, a través d’accions o decisions de la UE. La «Gran pregunta» usuaris. ha constatat la dificultat d’arribar a la xarxa, i en una certa garantia de més d’aconseguir, si pot ser, capa- Per tant, si no s’arribés a una posició acords amb les operadores priva- disponibilitat addicional». Per tant, citats addicionals de transmissió.11 conjunta dels estats comunitaris per Davant del canvi que implicarà el pas A tot això cal afegir-hi el fet que des de telecomunicacions perquè la corporació finlandesa defensa garantir l’accés als serveis públics au- al 5G i de la necessitat d’assegurar les emissions de la radiotelevisió garanteixin la cobertura, si no es que el primer pas per garantir l’ac- 11 YLEISRARIO OY, «Transition of Yle’s content diovisuals, proposen que l’EBU s’oposi pública tenen un caràcter universal creen incentius o condicions per- cés de la ciutadania als continguts delivery from broadcasting to broadband». de moment a noves cessions d’espai YLEISRARIO OY, «Defi ning the lobbying strategy 10 PETIT, Comunicació, xarxes i algoritmes. i gratuït, mentre que, en el futur, què la negociació doni fruits. i serveis dels radiodifusors públics for WRC-23/Sub-700». radioelèctric en detriment de la TDT
62 | eines 38 | setembre 2020 El primer pas per garantir l’accés de la ciutadania als continguts i serveis dels radiodifusors públics és evitar discriminacions, bloqueigs, acceleracions o prioritzacions dels fl uxos de dades per part dels proveïdors privats d’internet
Gràfic 3 Model de xarxa: xarxes MBB vs TDT
En comparació amb les xarxes de transmissió TDT, les xarxes de banda ampla mòbils (MBB) són molt més denses, fins i tot si les freqüències utilitzades són semblants.
. Les xarxes MBB estan dissenyades per donar una capacitat disponible adequada a àrees de cobertura més petites. . Les xarxes de TDT operen amb el principi de High Power, High Tower (HPHT), [Alta potència, torre alta], tot maximit- zant l’àrea de cobertura. D’aquí, –entre altres factors–, que calguin grans inversions en les xarxes de telefonia mòbil per assolir la mateixa cobertura de la TDT.
MBB 4G 7 5G
TDT (HPHT)
Font: Omnitele
«La solució –segons una comuni- és evitar discriminacions, blo- Els fi nlandesos han expressat clara- cació recent de l’Yle adreçada als queigs, acceleracions o prioritzaci- ment l’escepticisme que totes aques- membres de l’EBU– es troba en la ons dels fluxos de dades per part tes demandes s’aconsegueixin a internet oberta i la neutralitat de dels proveïdors privats d’internet, a través d’accions o decisions de la UE. la xarxa, i en una certa garantia de més d’aconseguir, si pot ser, capa- Per tant, si no s’arribés a una posició disponibilitat addicional». Per tant, citats addicionals de transmissió.11 conjunta dels estats comunitaris per la corporació finlandesa defensa garantir l’accés als serveis públics au- que el primer pas per garantir l’ac- 11 YLEISRARIO OY, «Transition of Yle’s content diovisuals, proposen que l’EBU s’oposi cés de la ciutadania als continguts delivery from broadcasting to broadband». de moment a noves cessions d’espai YLEISRARIO OY, «Defi ning the lobbying strategy i serveis dels radiodifusors públics for WRC-23/Sub-700». radioelèctric en detriment de la TDT
setembre 2020 | eines 38 | 63 El desplegament de la infraestructura no garanteix la qualitat d’accés als mitjans públics i, de moment, la regulació tampoc
en la WRC-23. Cal dir que en aquesta Per tant, com que el desplegament seran possibles gràcies a aquesta la realitat virtual, produir continguts producció i estalvis en els costos de p Bibliografi a qüestió no estan sols i que, fi ns i tot, la de la infraestructura no garanteix la tecnologia. audiovisuals de manera remota, i distribució, es podrien invertir més CASTELLS, Manuel; HIMANEN, Pekka. The mateixa BBC –qu e actualment presi- qualitat d’accés als mitjans públics millorar també la distribució perquè recursos en la creació de continguts Information Society and the Welfare State: The deix l’EBU– troba que la data límit de i, de moment, la regulació tampoc, Així, en una comunicació confi dencial tothom pugui accedir al contingut de qualitat, que, en defi nitiva, és la Finnish Model. Oxford: Oxford University Press, 2030 s’hauria d’ajornar mentre l’accés l’Yle assumeix que haurà de negociar a l’EBU, l’Yle afi rma que el repte per desitjat a través del dispositiu apro- gran aportació dels serveis públics 2002. universal al servei públic audiovisual acords amb els operadors privats als pròxims anys «no és assegurar piat, a l’hora i el lloc que es vulgui. audiovisuals a les societats demo- EUROSTAT «Eurostat Newrelease 166/2019» no estigui assegurat. perquè els continguts de servei la TDT, sinó assegurar que la IPTV cràtiques i avançades. p de 30 d’0ctubre al 2019. públic estiguin disponibles arreu i a (Internet Protocol TV) arribi tota L’Yle i altres radiotelevisions públi- Si subsisteixen les incerteses sobre tota hora. En síntesi, la fórmula del l’audiència, també durant el prime ques capdavanteres ho veuen com ÖSTERLUND-KARINKANTA, Marina. «The tax- based funding of the Finnish public service les decisions de la UE o de la ITU en futur per als fi nlandesos per assegu- time», i això vol dir capbussar-se de una oportunitat per millorar encara broadcaster Yle». A Vox publica, a 16 de juny defensa del servei públic audiovisu- rar que la ciutadania tingui accés als ple en el 5G per treure profi t de totes més la qualitat dels continguts i els del 2016. al, «el govern fi nlandès i la National mitjans públics és 1) regulació i 2) les potencialitats de la nova tecnolo- serveis que ofereixen, facilitar l’accés PETIT, Martí. Comunicació, xarxes i algoritmes. Regulatory Authority (NRA) [Autoritat acords bilaterals amb els operadors gia. Per tant, es pot considerar que als continguts de servei públic i tam- Angle Editorial. Barcelona, 2017. Nacional de Regulació] es veuran de telecomunicacions, per aquest les propostes proteccionistes de l’Yle bé, per què no, rebaixar costos de obligats a considerar seriosament els ordre. davant del 5G tenen caràcter tàctic i distribució, cosa perfectament pos- YLEISRARIO OY, «Yle’s strategy» [en línia]. Disponible a:
12 Ibídem. posició proactiva i capdavantera en el multilingüisme, desenvolupar for- de producció europea. En la mesura el desenvolupament de les solucions mats cross-media, crear nous serveis que les noves possibilitats tecnolò- 13 «Assessment for Yle. Broadcast Investment Assessment in Mobile Broadband Networks». tecnològiques i dels nous serveis que basats en la realitat augmentada o giques permetessin millores en la
64 | eines 38 | setembre 2020 la realitat virtual, produir continguts producció i estalvis en els costos de p Bibliografi a audiovisuals de manera remota, i distribució, es podrien invertir més CASTELLS, Manuel; HIMANEN, Pekka. The millorar també la distribució perquè recursos en la creació de continguts Information Society and the Welfare State: The tothom pugui accedir al contingut de qualitat, que, en defi nitiva, és la Finnish Model. Oxford: Oxford University Press, desitjat a través del dispositiu apro- gran aportació dels serveis públics 2002. piat, a l’hora i el lloc que es vulgui. audiovisuals a les societats demo- EUROSTAT «Eurostat Newrelease 166/2019» cràtiques i avançades. p de 30 d’0ctubre al 2019. L’Yle i altres radiotelevisions públi- ques capdavanteres ho veuen com ÖSTERLUND-KARINKANTA, Marina. «The tax- based funding of the Finnish public service una oportunitat per millorar encara broadcaster Yle». A Vox publica, a 16 de juny més la qualitat dels continguts i els del 2016. serveis que ofereixen, facilitar l’accés PETIT, Martí. Comunicació, xarxes i algoritmes. als continguts de servei públic i tam- Angle Editorial. Barcelona, 2017. bé, per què no, rebaixar costos de distribució, cosa perfectament pos- YLEISRARIO OY, «Yle’s strategy» [en línia]. Disponible a:
Segons els darrers càlculs de l’EBU, YLEISRARIO OY. «Defi ning the lobbying les radiotelevisions públiques euro- strategy for WRC-23/Sub-700». Document pees inverteixen anualment 19.500 publicat el 28 de gener del 2020. milions d’euros en la creació de continguts. Un 84% són continguts originals i l’altre 16% produccions externes. Un 67% de tots els títols de fi cció que es produeixen a la UE tenen al darrere els serveis públics audiovisuals. I un 89% de la progra- mació de les televisions públiques és de producció europea. En la mesura que les noves possibilitats tecnolò- giques permetessin millores en la
setembre 2020 | eines 38 | 65 fòrum
El consum audiovisual és cada Aida Martori > Estem a les portes de que fa al consum audiovisual, quines vegada més digital, asincrònic i l’arribada del 5G, que augmentarà la polítiques creieu que s’haurien d’im- sota demanda. L’auge de noves velocitat de connexió, multiplicarà el pulsar per a potenciar l’ecosistema plataformes i l’augment de la nombre de dispositius connectats i comunicatiu català? connectivitat afavoreixen aquest disminuirà el temps de càrrega dels canvi de paradigma, en què les continguts. Quin és el diagnòstic? Enric Marín > Des del punt de vista grans corporacions ostenten cada de la història de comunicació, l’eco- vegada més poder. Com ha de Emili Prado > El diagnòstic que sistema comunicatiu funciona per reaccionar Catalunya en l’adaptació s’ha fet sobre els canvis produïts acumulació i adaptació. L’aparició de de la política audiovisual a aquest per la revolució digital l’hauríem de nous sistemes no fa desaparèixer els nou escenari? Com es pot potenciar discutir replantejant què ha quedat anteriors sinó que aquests s’adapten l’espai català de comunicació en del vell ecosistema i què hi ha del a un nou equilibri de relacions. Una una esfera comunicativa globalit- nou. Perquè en realitat no hi ha una conseqüència del que explica l’Emili, zada? En parlem amb Enric Marín substitució sinó que hi ha hagut immediata i claríssima, és que l’audi- (1955), professor del Departament unes espècies introduïdes que s’han ovisual cada cop és més central. No de Mitjans, Comunicació i Cultura de adaptat. I les endèmiques també es tracta només del nombre d’hores la UAB, i Emili Prado (1953), cate- s’han adaptat a les noves que han sinó de l’impacte en la vida de les dràtic de Comunicació Audiovisual i arribat. Per això em sembla que és persones. És impossible pensar en Publicitat de la UAB. molt important tenir present aquesta polítiques culturals o lingüístiques relativització del canvi: no hi ha un sense contemplar els sistemes audi- nou món sinó un que té elements del ovisuals. Per a la llengua i la cultura sistema anterior i hi suma allò que catalanes, l’audiovisual avui és el Emili Prado ha vingut de nou. Això ens obligaria tema central de refl exió. a pensar què perdura del sistema vell: la captura de l’atenció. És a dir, Emili Prado > Les polítiques de “El 5G suposa la utilització de l’espectre radioelèctric, l’audiència del vell ecosistema no comunicació en el nou ecosistema, ha baixat al mateix ritme que la gent que no és l’ecosistema digital sinó el que és un bé públic i fi nit. Cal regular-ho perquè dedica als nous elements. Per tant, el resultant de l’ecosistema de comu- consum no s’ha desplaçat, sinó que nicació tradicional més els nous no s’acabi amb la concepció de servei universal” ha augmentat. serveis introduïts per la digitalitza- ció, obliguen a pensar que encara, i Una conversa amb Enric Marín Aida Martori > En aquest context, i durant molts anys, necessitem fer preveient un retrocés de la TDT pel polítiques per ordenar les pràctiques Fotografi a: Albert Salamé El consum audiovisual és cada Aida Martori > Estem a les portes de que fa al consum audiovisual, quines vegada més digital, asincrònic i l’arribada del 5G, que augmentarà la polítiques creieu que s’haurien d’im- sota demanda. L’auge de noves velocitat de connexió, multiplicarà el pulsar per a potenciar l’ecosistema plataformes i l’augment de la nombre de dispositius connectats i comunicatiu català? connectivitat afavoreixen aquest disminuirà el temps de càrrega dels canvi de paradigma, en què les continguts. Quin és el diagnòstic? Enric Marín > Des del punt de vista grans corporacions ostenten cada de la història de comunicació, l’eco- vegada més poder. Com ha de Emili Prado > El diagnòstic que sistema comunicatiu funciona per reaccionar Catalunya en l’adaptació s’ha fet sobre els canvis produïts acumulació i adaptació. L’aparició de de la política audiovisual a aquest per la revolució digital l’hauríem de nous sistemes no fa desaparèixer els nou escenari? Com es pot potenciar discutir replantejant què ha quedat anteriors sinó que aquests s’adapten l’espai català de comunicació en del vell ecosistema i què hi ha del a un nou equilibri de relacions. Una una esfera comunicativa globalit- nou. Perquè en realitat no hi ha una conseqüència del que explica l’Emili, zada? En parlem amb Enric Marín substitució sinó que hi ha hagut immediata i claríssima, és que l’audi- (1955), professor del Departament unes espècies introduïdes que s’han ovisual cada cop és més central. No de Mitjans, Comunicació i Cultura de adaptat. I les endèmiques també es tracta només del nombre d’hores la UAB, i Emili Prado (1953), cate- s’han adaptat a les noves que han sinó de l’impacte en la vida de les dràtic de Comunicació Audiovisual i arribat. Per això em sembla que és persones. És impossible pensar en Publicitat de la UAB. molt important tenir present aquesta polítiques culturals o lingüístiques relativització del canvi: no hi ha un sense contemplar els sistemes audi- nou món sinó un que té elements del ovisuals. Per a la llengua i la cultura sistema anterior i hi suma allò que catalanes, l’audiovisual avui és el ha vingut de nou. Això ens obligaria tema central de refl exió. a pensar què perdura del sistema vell: la captura de l’atenció. És a dir, Emili Prado > Les polítiques de l’audiència del vell ecosistema no comunicació en el nou ecosistema, ha baixat al mateix ritme que la gent que no és l’ecosistema digital sinó el dedica als nous elements. Per tant, el resultant de l’ecosistema de comu- consum no s’ha desplaçat, sinó que nicació tradicional més els nous ha augmentat. serveis introduïts per la digitalitza- ció, obliguen a pensar que encara, i Aida Martori > En aquest context, i durant molts anys, necessitem fer preveient un retrocés de la TDT pel polítiques per ordenar les pràctiques
setembre 2020 | eines 38 | 67 Prado > Necessitem fer polítiques per ordenar les pràctiques de consum que es fan pels vells suports, i introduir-hi els nous
de consum que es fan pels vells identitat, la llengua pròpia, el territori Per exemple, el «.cat» és una Aida Martori > I què cal fer? suports, i introduir-hi els nous. i els referents propis, entre d’altres. etiqueta, una representació d’una Com considereu que s’hauria de comunitat, en aquest cas de la Enric Marín > Estem obligats a pensar com es recons- Aida Martori > Un consum que cada potenciar aquest espai, en un context comunitat lingüística catalana. trueix i es projecta aquest espai català de comunicació cop té més formes de canalitzar-se. globalitzat i en el qual hi ha actors No correspon a unes fronteres que, com explica l’Emili, ja no és «fronteritzable». Primer internacionals que concentren bona perquè dona cobertura a totes les cal aconseguir que els continguts pensats a Catalunya Emili Prado > Tot el que ens di- part del poder? expressions culturals catalanes i fets en català siguin a l’univers comunicatiu, i després uen les dades d’aquest univers siguin al territori que siguin: als fer-los prominents. El diagnòstic de la situació de la de consum, que arriba a les dotze Emili Prado > En l’era analògi- Països Catalans però també a les llengua catalana a l’audiovisual és molt pitjor que fa 20 o hores diàries en alguns casos, és ca, quan es parlava d’espais de comunitats culturals lingüístiques 30 anys. I no en parlem prou. Estem en un moment crític que hi ha un increment extraordi- comunicació es considerava que catalanes d’arreu del món. Quin pel que fa a com s’organitza la cultura mundialment, i nari de creació de continguts. De tot estaven lligats al fet que, mal- seria el nou espai mental en què nosaltres no estem discutint sobre això. el volum de l’atenció dedicada als grat ser electrònics, els espais de hem de repensar l’espai català de continguts, prop del 90% té alguna cobertura de tots els mitjans de comunicació? L’espai d’interacció Aida Martori > Actualment un ciutadà de Catalunya rep, modalitat audiovisual involucrada. comunicació eren «fronteritza- de la cultura catalana, de la llen- per TDT, entre nou i tretze canals en llengua catalana — Ja era central en el sistema cultural bles». Això podia funcionar, perquè gua catalana. depenent dels prestadors locals en actiu a cada demar- d’abans de la revolució tecnològica quan fronteritzem la comunicació cació— i 32 canals, en castellana. Creieu que aquesta digital, però ara s’ha accentuat. podem decidir les condicions en Enric Marín > Fa 40 anys, en l’úl- situació es pot agreujar amb l’arribada del 5G? Quines De fet, les primeres experiències què es produeix i podem interve- tima etapa de la cultura i comuni- mesures es podrien prendre al respecte? amb les xarxes socials ens feien nir amb polítiques reguladores. cació de masses, es va produir la pensar en la lectoescriptura com un L’emergència de les xarxes digitals Transició política i va tenir lloc el Emili Prado > En relació al 5G cal explicar que es tracta element de remuntada en la forma introdueix una impossibilitat d’es- Congrés de Cultura Catalana, que d’una utilització de l’espectre radioelèctric, que és un bé de comunicació entre els joves. Però tablir fronteres a la circulació dels va permetre plantejar com s’ha- públic i fi nit. Sobre aquest principi s’havia organitzat el l’evolució de les xarxes socials ha continguts culturals. I aleshores via de repensar la cultura perquè sistema de comunicació audiovisual, que es considerava estat l’«audiovisualització». totes les polítiques reguladores es pogués projectar cap al futur. que s’hauria d’explotar per l’estat en règim de servei s’han d’establir tenint en compte Aquesta reflexió, en una època en públic o bé privatitzat però amb regles establertes des Aida Martori > Quan Josep Gifreu i que l’espai català de comunicació què encara no s’havia produït la dels poders públics. En canvi, ara això canvia perquè Maria Corominas defi nien l’espai ca- serà simbòlic i no lligat necessàri- revolució de les comunicacions, va estem acceptant el 5G com si aquest principi ja no se- talà de comunicació1 es referien a la ament al territori. ser central. Portem deu anys en un guís vigent. Per tant, la primera qüestió que s’hauria de procés d’autodeterminació, encara plantejar des de les polítiques públiques és com regular 1 Diversos autors han desenvolupat el concepte més radical que la Transició, i el aquest traspàs d’un bé públic per a ser explotat per la d’espai català de comunicació. En la conversa es debat sobre l’evolució de la cultura iniciativa privada, perquè no s’acabi amb la concepció de van mencionar els següents treballs: GIFREU, i MORAGAS, Espais de comunicació: experiències i COROMINAS, Construir l’espai català de comunicació; perspectives a Catalunya. i l’audiovisual està absent. servei públic i universal, que va lligat a l’accés garantit.
68 | eines 38 | setembre 2020 Aida Martori > I què cal fer?
Enric Marín > Estem obligats a pensar com es recons- trueix i es projecta aquest espai català de comunicació que, com explica l’Emili, ja no és «fronteritzable». Primer cal aconseguir que els continguts pensats a Catalunya i fets en català siguin a l’univers comunicatiu, i després fer-los prominents. El diagnòstic de la situació de la llengua catalana a l’audiovisual és molt pitjor que fa 20 o 30 anys. I no en parlem prou. Estem en un moment crític pel que fa a com s’organitza la cultura mundialment, i nosaltres no estem discutint sobre això.
Aida Martori > Actualment un ciutadà de Catalunya rep, per TDT, entre nou i tretze canals en llengua catalana — depenent dels prestadors locals en actiu a cada demar- cació— i 32 canals, en castellana. Creieu que aquesta situació es pot agreujar amb l’arribada del 5G? Quines mesures es podrien prendre al respecte?
Emili Prado > En relació al 5G cal explicar que es tracta d’una utilització de l’espectre radioelèctric, que és un bé públic i fi nit. Sobre aquest principi s’havia organitzat el sistema de comunicació audiovisual, que es considerava que s’hauria d’explotar per l’estat en règim de servei públic o bé privatitzat però amb regles establertes des dels poders públics. En canvi, ara això canvia perquè estem acceptant el 5G com si aquest principi ja no se- guís vigent. Per tant, la primera qüestió que s’hauria de plantejar des de les polítiques públiques és com regular aquest traspàs d’un bé públic per a ser explotat per la iniciativa privada, perquè no s’acabi amb la concepció de servei públic i universal, que va lligat a l’accés garantit. Prado > Produir no és sufi cient. Marín > El 5G encara farà més potent i rellevant Hi ha d’haver una estratègia de visibilització l’audiovisual. El problema és que això s’està produint en un context regulatori que no ens va a favor
El 5G suposa una expropiació dels ser un dels temes del debat polític hauríem de ser conscients que es- moderna capaç de generar una Emili Prado > Sí. En aquest moment recursos de distribució gratuïta a la actualment. Des del punt de vista tem fent una cessió de l’espai, sense dinàmica d’estímul a la producció, això és vital. Què ens ha demostrat ciutadania de continguts de cultura dels poders públics, cal regular-ho i preveure les garanties per l’explo- adaptada a totes les plataformes de el Covid-19? En el moment en què i comunicació. Una de les primeres establir obligacions. tació d’aquest bé públic. No s’hauria distribució i avançant-se en termes sorgeix, la centralitat del sistema accions que s’hauria d’impulsar des de tractar només d’una compra de generació del que anomeno «edu- de comunicació de masses revifa. de les polítiques públiques, seria Emili Prado> Aquest és el tema, drets d’un sol cop que permeti capi- cació social del gust». Sense aquest L’atenció la capturen els sistemes de discutir el procés de substitució les obligacions. No diem que calgui talitzar el dividend digital, sinó que dinamisme i centralitat de la CCMA, ràdio i televisió. absoluta de la forma de distribució bloquejar la implantació del 5G ni permanentment s’hauria de taxar. estaríem en una situació de funeral broadcast —servei universal pú- que sigui una tecnologia diabòlica. De què s’alimentarà la producció de anunciat. Aida Martori > I puja molt el consum blic i gratuït— per una privatització Considerem que aquí hi ha en joc la continguts? De la publicitat, sí, però de continguts de servei públic, en d’aquestes característiques, sense capacitat d’organitzar el sistema cul- sense unes polítiques públiques Enric Marín > Mirant al futur, si des- mitjans sincrònics i asincrònics. condicions ni garanties d’accés tural. Si no tenim cap capacitat d’in- que promoguin la producció pròpia cartem sis grans cultures del món universal. fl uència per a regular les condicions de continguts culturals de qualitat, amb milions i milions de parlants, Emili Prado > Això apunta a la en què es presten aquests serveis, i capaços de projectar la pròpia iden- la resta, les cultures petites i mit- trobabilitat. On em diuen què passa? Enric Marín > El 5G encara farà sobretot en allò que fa referència als titat, estarem perduts. janes, que són la majoria, no tenen Als mitjans de masses, especial- més potent i rellevant l’audiovisu- continguts que circulen per aquestes cap futur sense un sistema públic ment a la televisió. I de qui em fi o? al. El problema és que això s’està infraestructures, perdem tota capaci- Aida Martori > En tot aquest context audiovisual potent. Això signifi ca La garantia que la informació està produint en un context regulatori tat d’infl uència. complex, quin paper ha de jugar la respondre als requeriments que contrastada me la donen als mitjans que no ens va a favor. L’equilibri de Corporació Catalana de Mitjans Audi- ha comentat l’Emili, i ser una gran públics, en què els continguts passen poders a l’Estat espanyol funciona Aida Martori > No té competències ovisuals (CCMA)? factoria de continguts que es puguin uns fi ltres de qualitat i els professi- a partir de la idea que l’espectre Catalunya però en molts casos tam- difondre per tot tipus de pantalles onals descarten les fake news. Quan radioelèctric és un bé públic que or- poc els estats, perquè els reptes són Emili Prado > Tenim una exposició i fi nestres, i amb una estratègia és essencial, la gent busca referents. dena l’Estat i gestiona la comunitat globals... a una quantitat de continguts en què pensada per donar rellevància a la La pròpia conducta de consum autònoma. Així, la comunitat autò- la CCMA no és un actor prominent. I producció de proximitat i local, que complementari a les xarxes, però de noma té competències i, per tant, Enric Marín > Per tenir la mínima això és un problema. La CCMA està permeti compensar el desavantatge referent a la comunicació de masses, una certa capacitat d’infl uència. El sobirania cultural que permet ser fent una feina de resistència heroi- de la minorització. i amb garantia editorial, reforça la pas del 5G vol dir que tot passa a un estat a Europa, ja hauríem de ser ca, i està retenint les condicions de necessitat de tenir una CCMA potent i les telecomunicacions: l’audiovisual independents. I hem de lluitar per competitivitat que se li han plantejat Emili Prado > Una cosa molt impor- autènticament competitiva. del futur és banda ampla mòbil. I aquesta sobirania. malgrat la davallada en les seves tant és que produir no és sufi cient. Hi qui pot regular això? Quines com- fonts de fi nançament. Però s’ha de ha d’haver una estratègia de visibi- Enric Marín > Fa 40 anys passava el petències té la Generalitat sobre les Emili Prado > Acceptant que els repensar posant l’accent en el fet lització. darrer vagó de la cultura de masses telecomunicacions? Aquí tenim un estats tampoc estan exercint de que és indispensable, més que mai, i es van crear Catalunya Ràdio i TV3. problema tan greu que hauria de garants dels serveis universals, disposar d’una corporació pública Aida Martori > Trobabilitat. Ja en aquell moment era evident que
70 | eines 38 | setembre 2020 Marín > El 5G encara farà més potent i rellevant l’audiovisual. El problema és que això s’està produint en un context regulatori que no ens va a favor
moderna capaç de generar una Emili Prado > Sí. En aquest moment dinàmica d’estímul a la producció, això és vital. Què ens ha demostrat adaptada a totes les plataformes de el Covid-19? En el moment en què distribució i avançant-se en termes sorgeix, la centralitat del sistema generació del que anomeno «edu- de comunicació de masses revifa. cació social del gust». Sense aquest L’atenció la capturen els sistemes de dinamisme i centralitat de la CCMA, ràdio i televisió. estaríem en una situació de funeral anunciat. Aida Martori > I puja molt el consum de continguts de servei públic, en Enric Marín > Mirant al futur, si des- mitjans sincrònics i asincrònics. cartem sis grans cultures del món amb milions i milions de parlants, Emili Prado > Això apunta a la la resta, les cultures petites i mit- trobabilitat. On em diuen què passa? janes, que són la majoria, no tenen Als mitjans de masses, especial- cap futur sense un sistema públic ment a la televisió. I de qui em fi o? audiovisual potent. Això signifi ca La garantia que la informació està respondre als requeriments que contrastada me la donen als mitjans ha comentat l’Emili, i ser una gran públics, en què els continguts passen factoria de continguts que es puguin uns fi ltres de qualitat i els professi- difondre per tot tipus de pantalles onals descarten les fake news. Quan i fi nestres, i amb una estratègia és essencial, la gent busca referents. pensada per donar rellevància a la La pròpia conducta de consum producció de proximitat i local, que complementari a les xarxes, però de permeti compensar el desavantatge referent a la comunicació de masses, de la minorització. i amb garantia editorial, reforça la necessitat de tenir una CCMA potent i Emili Prado > Una cosa molt impor- autènticament competitiva. tant és que produir no és sufi cient. Hi ha d’haver una estratègia de visibi- Enric Marín > Fa 40 anys passava el lització. darrer vagó de la cultura de masses i es van crear Catalunya Ràdio i TV3. Aida Martori > Trobabilitat. Ja en aquell moment era evident que
setembre 2020 | eines 38 | 71 Marín > Tot allò que feia necessari que hi hagués una Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals potent ha multiplicat la seva importància i rellevància
un servei públic audiovisual potent juga cadascuna de les peces del era una millora per a la qualitat de- conjunt. I tot això no es pot fer sense mocràtica, en el sentit que un mitjà un Consell de l’Audiovisual de Catalu- públic marca un estàndard de qua- nya (CAC) fort i actualitzat, i amb les litat informativa. Era imprescindible competències adequades als canvis per a l’ampliació de l’ús de la llengua en l’ecosistema. catalana, i per a estimular una indus- tria estratègica: la de l’audiovisual. Emili Prado > Això és vital per- En aquest moment, totes aquestes què s’han de pensar les polítiques funcions encara són més rellevants. públiques tenint en compte tots els Tot allò que feia necessari que hi ha- actors. Per tant, les ràdios i les tele- gués una CCMA potent ha multiplicat visions públiques i tot el sistema de la seva importància i rellevància. producció cultural català ha d’entrar en el paraigua d’aquestes políti- Aida Martori > Hi ha veus que han ques. Això requereix que la CCMA parlat de la creació d’una plataforma es reformuli i que sigui gestionada Over The Top (OTT), resultat d’una pel principi de la independència de aliança entre el sector públic, amb la la institució, per tant, preservada CCMA al capdavant, i el sector privat. de les lluites partidistes perquè Es tractaria d’una mena de Netfl ix ha d’estar al servei d’una política català per tal de potenciar la pro- pública integral, al servei del país i ducció catalana i d’oferir un catàleg de les fi nalitats culturals que se li amb continguts de proximitat. Què us reclamen. Per tant, no estem parlant sembla aquesta proposta? d’un organisme tancat que faci totes les feines. Ens referim a un motor Enric Marín > Quan parlem de servei capaç d’estimular i d’atraure, que públic audiovisual, ens referim a la reculli el talent de les noves creati- CCMA. Però com a país hem de tenir vitats tenint en compte que l’accés a en compte, també, l’Agència Catalana les noves tecnologies multiplica les de Notícies (ACN) i les televisions capacitats de producció i les posi al públiques locals. Hem de decidir servei del territori. Com a exemple, quina inversió volem fer al sistema es pot citar el fenomen Stay Homas. públic audiovisual i veure quin paper Són tres músics que, tocant al terrat
72 | eines 38 | setembre 2020 Marín > Tot allò que feia necessari que hi hagués una Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals potent ha multiplicat la seva importància i rellevància
un servei públic audiovisual potent juga cadascuna de les peces del era una millora per a la qualitat de- conjunt. I tot això no es pot fer sense mocràtica, en el sentit que un mitjà un Consell de l’Audiovisual de Catalu- públic marca un estàndard de qua- nya (CAC) fort i actualitzat, i amb les litat informativa. Era imprescindible competències adequades als canvis per a l’ampliació de l’ús de la llengua en l’ecosistema. catalana, i per a estimular una indus- tria estratègica: la de l’audiovisual. Emili Prado > Això és vital per- En aquest moment, totes aquestes què s’han de pensar les polítiques funcions encara són més rellevants. públiques tenint en compte tots els Tot allò que feia necessari que hi ha- actors. Per tant, les ràdios i les tele- gués una CCMA potent ha multiplicat visions públiques i tot el sistema de la seva importància i rellevància. producció cultural català ha d’entrar en el paraigua d’aquestes políti- Aida Martori > Hi ha veus que han ques. Això requereix que la CCMA parlat de la creació d’una plataforma es reformuli i que sigui gestionada Over The Top (OTT), resultat d’una pel principi de la independència de aliança entre el sector públic, amb la la institució, per tant, preservada CCMA al capdavant, i el sector privat. de les lluites partidistes perquè Es tractaria d’una mena de Netfl ix ha d’estar al servei d’una política català per tal de potenciar la pro- pública integral, al servei del país i ducció catalana i d’oferir un catàleg de les fi nalitats culturals que se li amb continguts de proximitat. Què us reclamen. Per tant, no estem parlant sembla aquesta proposta? d’un organisme tancat que faci totes les feines. Ens referim a un motor Enric Marín > Quan parlem de servei capaç d’estimular i d’atraure, que públic audiovisual, ens referim a la reculli el talent de les noves creati- CCMA. Però com a país hem de tenir vitats tenint en compte que l’accés a en compte, també, l’Agència Catalana les noves tecnologies multiplica les de Notícies (ACN) i les televisions capacitats de producció i les posi al públiques locals. Hem de decidir servei del territori. Com a exemple, quina inversió volem fer al sistema es pot citar el fenomen Stay Homas. públic audiovisual i veure quin paper Són tres músics que, tocant al terrat
setembre 2020 | eines 38 | 73 Prado > En la superabundància de l’oferta hi ha també un procés d’homogeneïtzació. L’ús dels algoritmes i el big data porten a això
de casa seva en ple confi nament, es van viralitzar i van de les plataformes està lligat a la Per tant, cal introduir les polítiques Emili Prado > Aquí tenim un proble- tenir una transcendència limitada. La CCMA ho va posar rendibilitat. És a dir, el fet que el teu correctives en defensa del dret pú- ma que s’ha d’abordar amb políti- en presència pública, i això s’ha convertit en un fenomen canal en català a Youtube aparegui blic, els valors democràtics, la diver- ques públiques. La tendència natural públic que es retroalimenta altra vegada a les xarxes i recomanat en primera instància a les sitat, la llengua i cultura pròpies... de l’ésser humà és a sentir-se més acaba generant un àmbit de professionalització, que és el persones que viuen en territori cata- confortat per escoltar allò en què que fa falta per donar estabilitat a la creativitat. là, o que Youtube té catalogats com Emili Prado > La diversitat és vital. creu que no pas allò que el qüestio- a catalanoparlants, està vinculat al El problema d’una mala interpre- na. Hi ha un problema d’educar en la Aida Martori > I ara Stay Homas tocarà al Festival Grec. negoci de la plataforma. tació dels senyals que ens dona la diversitat i introduir-la com un factor revolució digital ha estat igualar d’enriquiment. Emili Prado > Exacte. I tot això recollit en una plataforma Aida Martori > Sense rendibilitat, multiplicitat amb diversitat. Hi ha OTT? Sí, es pot pivotar des de la CCMA o no. A més, s’ha doncs, no hi ha visibilitat? més continguts que mai a la his- Aida Martori > Relacionat amb això, d’impregnar de la idea que això afavoreix la trobabilitat tòria. Però, són més diversos que creieu que, a més de les polítiques i ha de fer possible que tot el que es produeix en català, Emili Prado > Només si hi ha ren- mai? No. Si mirem els mitjans tradi- públiques en relació al sistema sigui o no produït a Catalunya, estigui disponible per- dibilitat darrere d’aquestes opcions cionals, cada vegada ho són menys, audiovisual, és necessari intensifi car què ens hi estem jugant la producció cultural i l’ús de la cíviques, es converteixen en accions i els continguts i les línies editorials l’alfabetització a les aules? llengua. amb visibilitat. Això no sempre està són més homogenis. Es deixa en lligat amb la qualitat ni amb la in- la responsabilitat de la ciutadania Enric Marín > I tant. A l’etapa ante- Aida Martori > La disponibilitat de continguts en català a tencionalitat cultural dels continguts construir-se la pluralitat i tenir una rior, un dels problemes que va tenir internet i a les xarxes socials és una assignatura pen- produïts. Per tant, la intervenció dieta variada. I això passa poc. Per l’escola és que moltes vegades els dent. Hi ha hagut queixes per la manca d’una estructura pública s’ha de fer donant estris de tant, l’únic espai on es garanteix mestres veien la televisió com l’ene- que permeti crear i difondre continguts digitals que visibilització que no estiguin sotme- la presència de la diversitat és al mic, com la «capsa tonta»; però els tinguin visibilitat, i per la falta de referents a internet per sos només a la lògica econòmica, servei públic. Allà conviuen totes les infants es passaven hores i hores da- a infants i joves en català. que és inherent a totes les xarxes. mirades. En la superabundància de vant la televisió. De mica en mica el Els models de negoci que triom- l’oferta hi ha també un procés d’ho- sistema educatiu va reaccionar i va Emili Prado > És un tema central, que no es pot deslligar fen són els capaços de monetitzar mogeneïtzació. L’ús dels algoritmes incorporar la televisió, i el prestador de la lògica econòmica de la xarxa. És a dir, hem tingut l’atenció. i el big data porten a això. públic també va incorporar l’escola la temptació de pensar en la revolució que suposava que i va oferir informatius per infants. tota la ciutadania per primera vegada a la història de la Enric Marín > Diguin el que diguin Aida Martori > Precisament els Amb la importància de l’audiovisual comunicació estava en condicions de difondre els contin- els ideòlegs neoliberals, els poders algoritmes provoquen una selecció i la complexitat que això comporta, guts, com si fossin editors. Potencialment és veritat, però públics han de compensar els desa- personalitzada de la informació que quan parlem de cultura i de produc- el problema és que, per sobre d’això, la xarxa és un espai justos del mercat de lògica oligopò- rep cada individu, un fet que passa ció simbòlica cal incorporar l’escola. econòmic. I els models de negoci que s’han imposat han lica. Com més petita és una cultura, a l’ecosistema mediàtic i que encara No podem pensar l’escola al marge actuat de tal manera que entrar en la roda de la visibilitat més necessitat hi ha de defensar-la. s’agreuja més a les xarxes socials. de l’audiovisual i viceversa. S’hauria Prado > En la superabundància de l’oferta hi ha també un procés d’homogeneïtzació. L’ús dels algoritmes i el big data porten a això
de les plataformes està lligat a la Per tant, cal introduir les polítiques Emili Prado > Aquí tenim un proble- rendibilitat. És a dir, el fet que el teu correctives en defensa del dret pú- ma que s’ha d’abordar amb políti- canal en català a Youtube aparegui blic, els valors democràtics, la diver- ques públiques. La tendència natural recomanat en primera instància a les sitat, la llengua i cultura pròpies... de l’ésser humà és a sentir-se més persones que viuen en territori cata- confortat per escoltar allò en què là, o que Youtube té catalogats com Emili Prado > La diversitat és vital. creu que no pas allò que el qüestio- a catalanoparlants, està vinculat al El problema d’una mala interpre- na. Hi ha un problema d’educar en la negoci de la plataforma. tació dels senyals que ens dona la diversitat i introduir-la com un factor revolució digital ha estat igualar d’enriquiment. Aida Martori > Sense rendibilitat, multiplicitat amb diversitat. Hi ha doncs, no hi ha visibilitat? més continguts que mai a la his- Aida Martori > Relacionat amb això, tòria. Però, són més diversos que creieu que, a més de les polítiques Emili Prado > Només si hi ha ren- mai? No. Si mirem els mitjans tradi- públiques en relació al sistema dibilitat darrere d’aquestes opcions cionals, cada vegada ho són menys, audiovisual, és necessari intensifi car cíviques, es converteixen en accions i els continguts i les línies editorials l’alfabetització a les aules? amb visibilitat. Això no sempre està són més homogenis. Es deixa en lligat amb la qualitat ni amb la in- la responsabilitat de la ciutadania Enric Marín > I tant. A l’etapa ante- tencionalitat cultural dels continguts construir-se la pluralitat i tenir una rior, un dels problemes que va tenir produïts. Per tant, la intervenció dieta variada. I això passa poc. Per l’escola és que moltes vegades els pública s’ha de fer donant estris de tant, l’únic espai on es garanteix mestres veien la televisió com l’ene- visibilització que no estiguin sotme- la presència de la diversitat és al mic, com la «capsa tonta»; però els sos només a la lògica econòmica, servei públic. Allà conviuen totes les infants es passaven hores i hores da- que és inherent a totes les xarxes. mirades. En la superabundància de vant la televisió. De mica en mica el Els models de negoci que triom- l’oferta hi ha també un procés d’ho- sistema educatiu va reaccionar i va fen són els capaços de monetitzar mogeneïtzació. L’ús dels algoritmes incorporar la televisió, i el prestador l’atenció. i el big data porten a això. públic també va incorporar l’escola i va oferir informatius per infants. Enric Marín > Diguin el que diguin Aida Martori > Precisament els Amb la importància de l’audiovisual els ideòlegs neoliberals, els poders algoritmes provoquen una selecció i la complexitat que això comporta, públics han de compensar els desa- personalitzada de la informació que quan parlem de cultura i de produc- justos del mercat de lògica oligopò- rep cada individu, un fet que passa ció simbòlica cal incorporar l’escola. lica. Com més petita és una cultura, a l’ecosistema mediàtic i que encara No podem pensar l’escola al marge més necessitat hi ha de defensar-la. s’agreuja més a les xarxes socials. de l’audiovisual i viceversa. S’hauria
setembre 2020 | eines 38 | 75 Prado > Si no es socialitzen les dades amb els actors públics, Marín > Reforçar els valors democràtics requereix reforçar el bloc s’estarà utilitzant una gran abundància de coneixement al servei institucional públic en el camp de la comunicació d’iniciatives que no aniran a potenciar la llengua i la cultura catalanes
de fer una refl exió crítica a l’escola pensar en una estructura rígida amb capacitat transformadora i no Emili Prado > L’ús que s’està fent Aida Martori > Quina recepta hi ha sobre els mitjans de comunicació i sense capacitat per adaptar-se a només per capturar la seva atenció, del coneixement de les audiènci- per revertir la pèrdua de quota dels l’alfabetització mediàtica, i explicar les noves demandes que aniran estarem perduts. es per part de la indústria permet continguts en català a les diferents què són les xarxes socials i què és sorgint de manera accelerada. De treure productes amb un risc de plataformes? una dieta comunicativa variada. cara a l’accessibilitat que vindrà Enric Marín > Ara és qüestió de fracàs menor. I no entenc per què no amb la implantació del 5G, aques- voluntat política. Hem de fer una ho haurien de fer servir els mitjans Enric Marín > S’han de fer estratègi- Emili Prado > Hi afegeixo la res- ta estructura ha de tenir capacitat crida i expressar que la situació de servei públic. L’altra derivada és es pròpies. Identifi car productes de ponsabilitat familiar. Fa anys que d’anar generant refl exions i establir és complicada, tant pel que fa al introduir aquestes dades en la fase proximitat que connectin amb inte- parlem de l’alfabetització mediàtica. criteris. I per això cal l’articulació sistema audiovisual propi, com a la de creació, que té un avantatge i un ressos objectius de les audiències. I La televisió no és un problema si d’un CAC capaç de d’interpretar el llengua i la cultura catalana. Hem de problema. L’avantatge és la capacitat això és més fàcil des de la proximitat s’aplica la regla de les 3D: Dieta, Dosi canvis, de fer diagnòstics i de pen- reaccionar i tenim el coneixement de reduir el fracàs, però el problema que des d’una OTT global. i Diàleg. El diàleg ha de ser entre sar vies de sortida, articulat amb per fer-ho. és que també es redueix la creativi- pares i infants, no es pot relegar no- una macrocorporació pública amb tat. És a dir, quan es redunda en un Aida Martori > Ens trobem en un més a l’escola. Cal ensenyar l’actitud, moltes fi nestres d’expressió. Aques- Emili Prado > I cal remarcar que dels arguments que tenen èxit, s’està context d’hibridació creixent del alertar dels usos, i assenyalar els ta idea correspon a una concepció l’habilitat d’integrar tot el tractament renunciant a educar socialment els sector audiovisual i del sector de les problemes i responsabilitats. integral de la promoció de la cultura de dades relacionat amb les audièn- gustos, que és la manera d’introduir telecomunicacions. Això planteja la i la defensa de la llengua, que sigui cies serà cabdal. Si amb l’arribada la diversitat. Hem de saber llegir necessitat d’impulsar noves regula- Enric Marín > Els pares a vegades atractiva. del 5G no es socialitzen les dades aquestes dades sense matar la cions. Quins són els reptes principals tenen el problema que els fills i amb els actors públics, s’estarà creativitat. i com proposaríeu fer-hi front? filles estan més alfabetitzats que El temps de consum és molt ampli utilitzant una gran abundància de ells, però sense normes. El CAC té i les fonts d’aprovisionament molt coneixement al servei d’iniciatives L’altre tema és si serem capaços Emili Prado > La política de comuni- la responsabilitat d’explicar això diverses, i l’única forma d’aconse- que segurament no aniran a favor d’aconseguir-ho. Tenim un aliat que cació ha de tenir present la neces- i de socialitzar aquest tipus de guir audiència és connectar amb les de potenciar la llengua i la cultura és el mercat, que ha anat generant sitat d’implementar una autoritat reflexió perquè arribi al conjunt de seves demandes objectives i grati- catalanes. unes condicions que progressiva- reguladora amb capacitat per actuar la societat. La mateixa CCMA pot fi car-les. Les altres opcions de con- ment, per efecte de la concentració sobre tots aquests àmbits, per tant ajudar a difondre aquest criteris. sum tenen possibilitats de visibilitza- Aida Martori > És compatible tenir i de la homogeneïtzació, està obrint caldria estendre les competències Reforçar els valors democràtics ció perquè pertanyen a conglomerats un audiovisual fort a Catalunya amb un espai de demandes alternatives, del CAC. És necessari regular pen- requereix reforçar el bloc insti- gegantins que dominen les dades i el domini del sector per part de les que cal identifi car. La gent avui està sant en l’escenari que hem dibuixat, tucional públic en el camp de la coneixen els gustos de l’audiència grans plataformes globals interna- abonada a diverses plataformes i en què no es poden impermeabilitzar comunicació. abans que ella mateixa els hagi cionals? Hi ha capacitat per estudiar es guia per les recomanacions. Cal les fronteres a la circulació de con- formulat. Si des de l’àmbit públic no la conducta dels usuaris i la seva ser-hi presents, identifi car possibi- tinguts ni tampoc es poden limitar Emili Prado > Revolucionant-lo. s’utilitza aquesta capacitat d’anàlisi traçabilitat, i d’utilitzar el big data litats d’entrada i donar visibilitat als efectivament les capacitats d’accés El que menys ens convindria és i de connectar amb les audiències, amb fi nalitats pròpies? continguts. dels usuaris.
76 | eines 38 | setembre 2020 Marín > Reforçar els valors democràtics requereix reforçar el bloc institucional públic en el camp de la comunicació
Emili Prado > L’ús que s’està fent Aida Martori > Quina recepta hi ha del coneixement de les audiènci- per revertir la pèrdua de quota dels es per part de la indústria permet continguts en català a les diferents treure productes amb un risc de plataformes? fracàs menor. I no entenc per què no ho haurien de fer servir els mitjans Enric Marín > S’han de fer estratègi- de servei públic. L’altra derivada és es pròpies. Identifi car productes de introduir aquestes dades en la fase proximitat que connectin amb inte- de creació, que té un avantatge i un ressos objectius de les audiències. I problema. L’avantatge és la capacitat això és més fàcil des de la proximitat de reduir el fracàs, però el problema que des d’una OTT global. és que també es redueix la creativi- tat. És a dir, quan es redunda en un Aida Martori > Ens trobem en un dels arguments que tenen èxit, s’està context d’hibridació creixent del renunciant a educar socialment els sector audiovisual i del sector de les gustos, que és la manera d’introduir telecomunicacions. Això planteja la la diversitat. Hem de saber llegir necessitat d’impulsar noves regula- aquestes dades sense matar la cions. Quins són els reptes principals creativitat. i com proposaríeu fer-hi front?
L’altre tema és si serem capaços Emili Prado > La política de comuni- d’aconseguir-ho. Tenim un aliat que cació ha de tenir present la neces- és el mercat, que ha anat generant sitat d’implementar una autoritat unes condicions que progressiva- reguladora amb capacitat per actuar ment, per efecte de la concentració sobre tots aquests àmbits, per tant i de la homogeneïtzació, està obrint caldria estendre les competències un espai de demandes alternatives, del CAC. És necessari regular pen- que cal identifi car. La gent avui està sant en l’escenari que hem dibuixat, abonada a diverses plataformes i en què no es poden impermeabilitzar es guia per les recomanacions. Cal les fronteres a la circulació de con- ser-hi presents, identifi car possibi- tinguts ni tampoc es poden limitar litats d’entrada i donar visibilitat als efectivament les capacitats d’accés continguts. dels usuaris.
setembre 2020 | eines 38 | 77 Tot el que hem anat dient són pro- p Bibliografi a postes proactives. No hem parlat de GIFREU, Josep; i COROMINAS, Maria. Construir prohibicions perquè la regulació s’ha l’espai català de comunicació. Barcelona: de dissenyar avançant-se al movi- Generalitat de Catalunya, Centre d’Investigació ment, tenint en compte la lògica del en la Comunicació, 1991. mercat i que es treballa amb mate- MORAGAS, Miquel de. Espais de comunicació: rials sensibles com són la cultura experiències i perspectives a Catalunya. i la informació. Per tant, aquesta Barcelona: Edicions 62, 1988. regulació no pot deixar-se només a la lògica del mercat.
Enric Marín > Hem d’aprofi tar al mà- xim les eines que tenim per disposar d’una capacitat d’intervenció propo- sitiva que millori les condicions de la cultura i de la llengua. És veritat que la suma del mercat i la regulació estatal no ens va inicialment a favor. Raó de més per extremar la intel·li- gència. p
78 | eines 38 | setembre 2020 setembre 2020 | eines 38 | 79 variables
Introducció als municipis o ens supramunicipals, L’au tor d’aquest estudi defensa que per una banda per velles lluites parti- aquesta premissa no es compleix en Catalunya és un país amb una gran distes i per altra per les conseqüències el cas català, i per tant no entrarem Per la descentralització municipal. xarxa de municipis, molt diversa, que podria tenir una decisió d’aquest a discutir sobre la possibilitat de vertebradora i que dona identitat a estil, ja que hauria de ser pràcticament seguir el camí nòrdic. Anàlisi i diagnosi de les fi nances cadascun dels racons del territori. Tot ad hoc, donada la gran diversitat del i això, les característiques d’aquesta món local. Aquest article no pretén fer L’objectiu d’aquest text és, en primer i la fi scalitat municipal a Catalunya xarxa —bàsicament la gran quanti- cap valoració sobre els motius que han terme, ajudar a entendre la posició tat de municipis i la baixa població portat a no desenvolupar la segona en què es troben els ajuntaments de molts d’ells— suposen una gran descentralització, però sí que pretén catalans en el marc normatiu i teòric vista prèvia > complexitat des de la perspectiva de diagnosticar l’estat en què han quedat actual. Tot i que aquest preàmbul Com determina l’actual sistema fi nancer i econòmic de l’Estat la gestió pública. Aquesta especifi citat els municipis, després de la decisió de teòric és del tot indispensable, són espanyol la capacitat dels ajuntaments per fer política? ha provocat que sovint, el govern de no dur-la a terme. les dades i els fets objectivament Com s’estructuren les fi nances i la fi scalitat del món la Generalitat no hagi pogut prestar probables que ens duran a afi rmar local? L’anàlisi d’aquestes preguntes ha de permetre l’atenció que mereixen els municipis El sistema municipal que es troba en que és necessari replantejar-se el dibuixar les línies del que podria ser una reforma del i que, per tant, els gestors d’aquestes major concordança amb un estat del model municipal i territorial del nos- sistema local a Catalunya. Superar l’actual encotillament realitats hagin estat els propis ajunta- benestar pròsper és el sistema nòr- tre país, tot i que la seva complexitat que ha anat imposant l’Estat espanyol i avançar cap a una ments o ens supramunicipals. dic, on els ajuntaments pràcticament ens allunyi de solucions universals i descentralització on els ajuntaments guanyin pes i marge no aporten un sentiment d’identitat, globals per a tots ells. de maniobra per gestionar i recaptar els recursos. Tot i que l’Estat espanyol ha dut a a diferència de Catalunya, i on per terme un cert procés de descentralit- tant no suposa cap problema unir Abans d’entrar en matèria, una ex- zació des de la Transició, sense tocar els termes municipals, en pro d’una plicació sobre l’article. No és intenció el poder de les províncies que mante- millor gestió, major recaptació i un d’aquest text explicar com millorar la nen un gran poder econòmic, el cert millor benestar, ja que la seva funció gestió pública, ni de com crear insti- és que els benefi ciats d’aquest procés és més administrativa que política.1 tucions o mecanismes de control, per Jordi Galí i Cabana van ser bàsicament les autonomies, tant, en l’anàlisi es dona per fet que Consultor en polítiques públiques que a la vegada s’havien d’encarregar 1 BARRES, Els Municipis del benestar: Model nòrdic es produeix una bona gestió dels re- @jordigali9 de replicar-lo, en la mesura del que i nou país. La cita concreta és: «Són institucions cursos. Evidentment, tot i que és cert d’un caràcter marcadament gestor. Per contra, creguessin oportú, als ens de nivell políticament són menys importants ja que el seu que hi ha diversos casos de mala territorial inferior. A Catalunya, com a focus no és la representació de la comunitat. […] per gestió pública, no és menys veritat a assumir totes aquestes funcions i responsabilitats, la majoria de les autonomies de l’Estat els ajuntaments disposen d’un nivell de recursos en que no s’hagués pogut diagnosticar espanyol, no s’ha dut a terme aquesta consonància. Aquests recursos provenen fonamen- l’estat actual dels ajuntaments a talment del principal element d’autogovern dels segona fase de descentralització cap municipis nòrdics: la seva capacitat recaptatòria». nivell fi nancer, si s’hagués hagut de Introducció als municipis o ens supramunicipals, L’au tor d’aquest estudi defensa que per una banda per velles lluites parti- aquesta premissa no es compleix en Catalunya és un país amb una gran distes i per altra per les conseqüències el cas català, i per tant no entrarem xarxa de municipis, molt diversa, que podria tenir una decisió d’aquest a discutir sobre la possibilitat de vertebradora i que dona identitat a estil, ja que hauria de ser pràcticament seguir el camí nòrdic. cadascun dels racons del territori. Tot ad hoc, donada la gran diversitat del i això, les característiques d’aquesta món local. Aquest article no pretén fer L’objectiu d’aquest text és, en primer xarxa —bàsicament la gran quanti- cap valoració sobre els motius que han terme, ajudar a entendre la posició tat de municipis i la baixa població portat a no desenvolupar la segona en què es troben els ajuntaments de molts d’ells— suposen una gran descentralització, però sí que pretén catalans en el marc normatiu i teòric complexitat des de la perspectiva de diagnosticar l’estat en què han quedat actual. Tot i que aquest preàmbul la gestió pública. Aquesta especifi citat els municipis, després de la decisió de teòric és del tot indispensable, són ha provocat que sovint, el govern de no dur-la a terme. les dades i els fets objectivament la Generalitat no hagi pogut prestar probables que ens duran a afi rmar l’atenció que mereixen els municipis El sistema municipal que es troba en que és necessari replantejar-se el i que, per tant, els gestors d’aquestes major concordança amb un estat del model municipal i territorial del nos- realitats hagin estat els propis ajunta- benestar pròsper és el sistema nòr- tre país, tot i que la seva complexitat ments o ens supramunicipals. dic, on els ajuntaments pràcticament ens allunyi de solucions universals i no aporten un sentiment d’identitat, globals per a tots ells. Tot i que l’Estat espanyol ha dut a a diferència de Catalunya, i on per terme un cert procés de descentralit- tant no suposa cap problema unir Abans d’entrar en matèria, una ex- zació des de la Transició, sense tocar els termes municipals, en pro d’una plicació sobre l’article. No és intenció el poder de les províncies que mante- millor gestió, major recaptació i un d’aquest text explicar com millorar la nen un gran poder econòmic, el cert millor benestar, ja que la seva funció gestió pública, ni de com crear insti- és que els benefi ciats d’aquest procés és més administrativa que política.1 tucions o mecanismes de control, per van ser bàsicament les autonomies, tant, en l’anàlisi es dona per fet que que a la vegada s’havien d’encarregar 1 BARRES, Els Municipis del benestar: Model nòrdic es produeix una bona gestió dels re- de replicar-lo, en la mesura del que i nou país. La cita concreta és: «Són institucions cursos. Evidentment, tot i que és cert d’un caràcter marcadament gestor. Per contra, creguessin oportú, als ens de nivell políticament són menys importants ja que el seu que hi ha diversos casos de mala territorial inferior. A Catalunya, com a focus no és la representació de la comunitat. […] per gestió pública, no és menys veritat a assumir totes aquestes funcions i responsabilitats, la majoria de les autonomies de l’Estat els ajuntaments disposen d’un nivell de recursos en que no s’hagués pogut diagnosticar espanyol, no s’ha dut a terme aquesta consonància. Aquests recursos provenen fonamen- l’estat actual dels ajuntaments a talment del principal element d’autogovern dels segona fase de descentralització cap municipis nòrdics: la seva capacitat recaptatòria». nivell fi nancer, si s’hagués hagut de
setembre 2020 | eines 38 | 81 Els ajuntaments van ser un dels pilars per entendre la política LRSAL queda lluny de solucions a problemes competencials de recuperació durant la crisi econòmica essent l’única administració i de fi nançament, i acaba essent una regulació de contenció de despesa forçada a complir estrictament la sostenibilitat fi nancera
tenir en compte les particularitats Pública, Cristóbal Montoro (1950). gestió pressupostària, determinant Figura 1. Sense necessitat d’entrar en el detall, dels ajuntaments de cara a la gestió La primera d’aquestes lleis és la que el superàvit pressupostari i Taxa de creixement del romanent acumulat (2012-2018) per província. la LRSAL queda lluny de solucions a pública. publicada l’abril del 2012 i té l’ob- el romanent s’ha de destinar a la Base 2012 problemes competencials i de fi nan- jectiu de garantir l’estabilitat pres- reducció de l’endeutament o en çament, i acaba essent una regulació 180% supostària, arran de la modificació inversions financerament sosteni- de contenció de despesa. Més que 170% 4 Marc normatiu de l’article 135 de la Constitució bles. 160% respondre a urgències històriques espanyola. Aquesta llei determina 150% d’ajuntaments i ens supramunicipals, Els ajuntaments van ser un dels els límits de dèficit i endeutament i En altres paraules, s’utilitza la matei- 140% resol a curt termini alguns dels ob- pilars per entendre la política de re- estableix els instruments que totes xa recepta per a tots els ajuntaments 130% jectius econòmic-fi nancers de l’Estat cuperació durant la crisi econòmica a les administracions públiques hau- —estiguin més o menys endeutats—, 120% espanyol. Amb això, «es redueixen l’Estat espanyol, especialment a par- ran d’utilitzar per assolir aquesta que és prohibir el deute i el dèfi - 110% pràcticament a res les possibilitats de 100% tir del 2011, essent l’única adminis- estabilitat i sostenibilitat. cit. A més, si l’ajuntament no està 90% descentralització competencial cap tració forçada a complir estrictament endeutat —fet pel qual hauria de ser 80% als ens municipals i intenta dur a ter- la sostenibilitat fi nancera. La con- Aquesta llei té tres parts impor- recompensat—, haurà de resignar-se 70% me la re-centralització de determina- seqüència ha estat, en molts casos, tants per al desenvolupament veient com el seu romanent s’acu- 60% des competències»,6 una decisió que un superàvit constant amb el deute d’aquest article, i que afecten mula, sense poder-se gastar excepte 50% cal recordar, depèn de les mesures ja eixugat, el primer objectiu que directament als ajuntaments d’una en casos d’inversió fi nancerament 40% que es puguin adoptar bàsicament 30% imposava la llei on destinar aquest manera especial. Primerament, sostenible, arribant a acumulacions des del govern central. 20% sobrant, que s’ha acumulat en forma s’especifica que l’administració de recursos molt signifi catives. El 10% 2 de romanent de tresoreria. Els do- central i les administracions auto- gràfi c 1 mostra les acumulacions de 0% cuments que van recollir les refor- nòmiques —no les locals— podran romanent en els municipis catalans, 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Anàlisi i diagnosi mes locals durant aquell període es presentar dèficit estructural en cas per província. Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya van conèixer informalment com les de recessió econòmica; establint de Més enllà de l’anàlisi normatiu, lleis Montoro,3 en referència al llavors bones a primeres un tracte dife- La segona norma estatal que té què fa pensar que cal una refor- ministre espanyol d’Hisenda i Funció rencial pel règim local. En segon una incidència evident és la Llei Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d’Hisenda. Govern de l’Estat espanyol. ma descentralitzadora? La tesi es lloc, s’introdueix la regla de la 27/2013, de 27 de desembre, de fonamenta en el comportament dels despesa, segons la qual la despesa Racionalització i Sostenibilitat de espanyol d’ajustar el marc compe- transferències que els ajuntaments ajuntaments i en el seu rendiment 2 En dades del Ministeri d’hisenda de fi nals del 2018, la xifra concreta és de 1.842.211.176,37 €, de municipal no podrà augmentar per l’Administració Local (LRSAL), que tencial dels ajuntaments, per evitar necessitaran.5 en indicadors d’anàlisi, que permet romanent acumulat a Catalunya. sobre d’una estimació de creixe- té com a base l’objectiu del govern mal funcionaments com la duplicitat afi rmar que cal una modifi cació del 3 Les lleis Montoro a les que farem referència són ment del PIB a mig termini; limitant de funcions o la delegació de serveis sistema actual. bàsicament dues: 1) la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat clarament la capacitat de despesa informals. Així, busca restablir de Financera i 2) la Llei 27/2013, de 27 de desembre, i inversió de les administracions 4 CONGRÉS DELS DIPUTATS, «Ley Orgánica 2/2012, nou el marc competencial per tal de 5 CONGRÉS DELS DIPUTATS, «Ley 27/2013, de 27 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sos- de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de 6 ARIAS, «La puesta a examen de las competencias Local. locals. I en tercer lloc, es regula la tenibilidad Financiera». defi nir amb claredat l’import de les la Administración Local». municipales en un contexto de crisis».
82 | eines 38 | setembre 2020 Els ajuntaments van ser un dels pilars per entendre la política LRSAL queda lluny de solucions a problemes competencials de recuperació durant la crisi econòmica essent l’única administració i de fi nançament, i acaba essent una regulació de contenció de despesa forçada a complir estrictament la sostenibilitat fi nancera
tenir en compte les particularitats Pública, Cristóbal Montoro (1950). gestió pressupostària, determinant Figura 1. Sense necessitat d’entrar en el detall, dels ajuntaments de cara a la gestió La primera d’aquestes lleis és la que el superàvit pressupostari i Taxa de creixement del romanent acumulat (2012-2018) per província. la LRSAL queda lluny de solucions a pública. publicada l’abril del 2012 i té l’ob- el romanent s’ha de destinar a la Base 2012 problemes competencials i de fi nan- jectiu de garantir l’estabilitat pres- reducció de l’endeutament o en çament, i acaba essent una regulació 180% supostària, arran de la modificació inversions financerament sosteni- de contenció de despesa. Més que 170% 4 Marc normatiu de l’article 135 de la Constitució bles. 160% respondre a urgències històriques espanyola. Aquesta llei determina 150% d’ajuntaments i ens supramunicipals, Els ajuntaments van ser un dels els límits de dèficit i endeutament i En altres paraules, s’utilitza la matei- 140% resol a curt termini alguns dels ob- pilars per entendre la política de re- estableix els instruments que totes xa recepta per a tots els ajuntaments 130% jectius econòmic-fi nancers de l’Estat cuperació durant la crisi econòmica a les administracions públiques hau- —estiguin més o menys endeutats—, 120% espanyol. Amb això, «es redueixen l’Estat espanyol, especialment a par- ran d’utilitzar per assolir aquesta que és prohibir el deute i el dèfi - 110% pràcticament a res les possibilitats de 100% tir del 2011, essent l’única adminis- estabilitat i sostenibilitat. cit. A més, si l’ajuntament no està 90% descentralització competencial cap tració forçada a complir estrictament endeutat —fet pel qual hauria de ser 80% als ens municipals i intenta dur a ter- la sostenibilitat fi nancera. La con- Aquesta llei té tres parts impor- recompensat—, haurà de resignar-se 70% me la re-centralització de determina- seqüència ha estat, en molts casos, tants per al desenvolupament veient com el seu romanent s’acu- 60% des competències»,6 una decisió que un superàvit constant amb el deute d’aquest article, i que afecten mula, sense poder-se gastar excepte 50% cal recordar, depèn de les mesures ja eixugat, el primer objectiu que directament als ajuntaments d’una en casos d’inversió fi nancerament 40% que es puguin adoptar bàsicament 30% imposava la llei on destinar aquest manera especial. Primerament, sostenible, arribant a acumulacions des del govern central. 20% sobrant, que s’ha acumulat en forma s’especifica que l’administració de recursos molt signifi catives. El 10% 2 de romanent de tresoreria. Els do- central i les administracions auto- gràfi c 1 mostra les acumulacions de 0% cuments que van recollir les refor- nòmiques —no les locals— podran romanent en els municipis catalans, 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Anàlisi i diagnosi mes locals durant aquell període es presentar dèficit estructural en cas per província. Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya van conèixer informalment com les de recessió econòmica; establint de Més enllà de l’anàlisi normatiu, lleis Montoro,3 en referència al llavors bones a primeres un tracte dife- La segona norma estatal que té què fa pensar que cal una refor- ministre espanyol d’Hisenda i Funció rencial pel règim local. En segon una incidència evident és la Llei Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d’Hisenda. Govern de l’Estat espanyol. ma descentralitzadora? La tesi es lloc, s’introdueix la regla de la 27/2013, de 27 de desembre, de fonamenta en el comportament dels despesa, segons la qual la despesa Racionalització i Sostenibilitat de espanyol d’ajustar el marc compe- transferències que els ajuntaments ajuntaments i en el seu rendiment 2 En dades del Ministeri d’hisenda de fi nals del 2018, la xifra concreta és de 1.842.211.176,37 €, de municipal no podrà augmentar per l’Administració Local (LRSAL), que tencial dels ajuntaments, per evitar necessitaran.5 en indicadors d’anàlisi, que permet romanent acumulat a Catalunya. sobre d’una estimació de creixe- té com a base l’objectiu del govern mal funcionaments com la duplicitat afi rmar que cal una modifi cació del 3 Les lleis Montoro a les que farem referència són ment del PIB a mig termini; limitant de funcions o la delegació de serveis sistema actual. bàsicament dues: 1) la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat clarament la capacitat de despesa informals. Així, busca restablir de Financera i 2) la Llei 27/2013, de 27 de desembre, i inversió de les administracions 4 CONGRÉS DELS DIPUTATS, «Ley Orgánica 2/2012, nou el marc competencial per tal de 5 CONGRÉS DELS DIPUTATS, «Ley 27/2013, de 27 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sos- de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de 6 ARIAS, «La puesta a examen de las competencias Local. locals. I en tercer lloc, es regula la tenibilidad Financiera». defi nir amb claredat l’import de les la Administración Local». municipales en un contexto de crisis».
setembre 2020 | eines 38 | 83 Veient les grans limitacions que es van imposar als ajuntaments, Els ajuntaments a Catalunya van haver de prendre altres tipus seria natural dur a terme reajustaments de despesa per tal d’adaptar-se de reajustaments fi nancers, en general amb menys afectació per al nou marc de retenció i de límits fi nancers i fi scals als serveis públics, per tal d’assumir el tancament amb superàvit
Gràfic 2 ments catalans i espanyols, amb de comparar situacions completa- Gràfic 3 Evolució del deute viu municipal relatiu i agregat (2010-2018). dades agregades, tot i que a Catalu- ment distintes, el gràfi c 3 mostra el Creixement de la despesa en béns corrents i serveis, per província
Total de l’Estat espanyol i de Catalunya. Base 2010 nya es parteix d’un nivell d’endeuta- creixement de la despesa en béns 20% ment menor i també es produeix un corrents i serveis, capítol destinat ín- 18% 25% major decreixement en el deute viu tegrament a la prestació dels serveis 16% 20% acumulat. municipals —sense incloure despesa 15% en personal, inversió o transferèn- 14% 10% Per tant, en termes d’acompliment cies. 12% 5% de la reducció del deute i del tanca- 10% 0% ment d’exercicis amb superàvit, els Taula 1 -5% ajuntaments s’han comportat de for- Llindar de la regla de la despesa 8% -10% ma exemplar. De la mateixa manera, Exercici Objectiu 6% -15% convé recordar que també l’augment Regla de la despesa 4% -20% de la despesa que seria una mesura 2013 1,7% -25% coherent de realitzar en època de 2014 1,5% 2% -30% superàvit es veu molt limitada per 2015 1,3% 0% -35% la regla de la despesa, tal com s’ha 2016 1,8% 2014 2015 2016 2017 2018 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 fet menció anteriorment. La taula 1 2017 2,1% mostra la limitació de creixement de 2018 2,4% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Deute relatiu CAT Deute agregat CAT Deute relatiu ESP Deute agregat ESP la despesa des del 2013, incloses les 2019 2,7% projeccions fi ns al 2023. 20203 2,9% Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d’Hisenda. Govern de l’Estat espanyol. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d’Hisenda. Govern de l’Estat espanyol. 20213 3,0% Veient les grans limitacions que es 20223 3,2% Com es pot observar al gràfi c 3, la amb superàvit i poder dur a terme la van imposar als ajuntaments, hom 20237 3,3% despesa en béns i serveis no només reducció d’endeutament imposada, Ja hem vist el comportament dels Com podem observar en les dues podria pensar que seria natural dur no ha disminuït, sinó que ha aug- amb l’objectiu de seguir prestant els ajuntaments catalans en relació al fi gures mostrades, en estar total- a terme reajustaments de despesa Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Minis- mentant pràcticament un 12% en serveis necessaris a la ciutadania. teri d’Hisenda. Govern de l’Estat espanyol. tancament d’exercicis amb superà- ment obligats per les lleis Montoro, per tal d’adaptar-se al nou marc de el còmput global dels ajuntaments Per tant, els ajuntaments no només vits i l’agregat d’aquests amb el els ajuntaments comencen a tancar retenció i de límits fi nancers i fi scals, catalans. Això signifi ca que els s’han adaptat a les limitacions de romanent de tresoreria. Com ha exercicis amb superàvit i romanent és dir retallades. No seria la primera ajuntaments a Catalunya van haver despesa i fi nanceres imposades per afectat aquest fet a la disminució de de tresoreria a partir del 2012. És un vegada que veiem en el nostre país de prendre altres tipus de reajus- les lleis Montoro, sinó que ho han 7 Els valors corresponents a aquests anys surten l’endeutament? El gràfi c 2 mostra els fenomen que no només ocorre a Ca- conseqüències funestes en la pres- dels acords del Consell de Ministres celebrat el fe- taments fi nancers, en general amb sabut fer sense tenir una gran afec- resultats del deute viu acumulat en talunya, ja que les taxes de variació tació de serveis, justifi cant un nou brer de 2020, segons projeccions del creixement del menys afectació per als serveis pú- tació en la seva despesa corrent de PIB. El Congrés dels Diputats ha aprovat els objectius els ajuntaments catalans. són molt similars entre els ajunta- marc fi nancer i fi scal. Sense ànims el març de 2020. blics, per tal d’assumir el tancament prestació de serveis.
84 | eines 38 | setembre 2020 Veient les grans limitacions que es van imposar als ajuntaments, Els ajuntaments a Catalunya van haver de prendre altres tipus seria natural dur a terme reajustaments de despesa per tal d’adaptar-se de reajustaments fi nancers, en general amb menys afectació per al nou marc de retenció i de límits fi nancers i fi scals als serveis públics, per tal d’assumir el tancament amb superàvit
Gràfic 2 ments catalans i espanyols, amb de comparar situacions completa- Gràfic 3 Evolució del deute viu municipal relatiu i agregat (2010-2018). dades agregades, tot i que a Catalu- ment distintes, el gràfi c 3 mostra el Creixement de la despesa en béns corrents i serveis, per província
Total de l’Estat espanyol i de Catalunya. Base 2010 nya es parteix d’un nivell d’endeuta- creixement de la despesa en béns 20% ment menor i també es produeix un corrents i serveis, capítol destinat ín- 18% 25% major decreixement en el deute viu tegrament a la prestació dels serveis 16% 20% acumulat. municipals —sense incloure despesa 15% en personal, inversió o transferèn- 14% 10% Per tant, en termes d’acompliment cies. 12% 5% de la reducció del deute i del tanca- 10% 0% ment d’exercicis amb superàvit, els Taula 1 -5% ajuntaments s’han comportat de for- Llindar de la regla de la despesa 8% -10% ma exemplar. De la mateixa manera, Exercici Objectiu 6% -15% convé recordar que també l’augment Regla de la despesa 4% -20% de la despesa que seria una mesura 2013 1,7% -25% coherent de realitzar en època de 2014 1,5% 2% -30% superàvit es veu molt limitada per 2015 1,3% 0% -35% la regla de la despesa, tal com s’ha 2016 1,8% 2014 2015 2016 2017 2018 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 fet menció anteriorment. La taula 1 2017 2,1% mostra la limitació de creixement de 2018 2,4% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Deute relatiu CAT Deute agregat CAT Deute relatiu ESP Deute agregat ESP la despesa des del 2013, incloses les 2019 2,7% projeccions fi ns al 2023. 20203 2,9% Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d’Hisenda. Govern de l’Estat espanyol. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d’Hisenda. Govern de l’Estat espanyol. 20213 3,0% Veient les grans limitacions que es 20223 3,2% Com es pot observar al gràfi c 3, la amb superàvit i poder dur a terme la van imposar als ajuntaments, hom 20237 3,3% despesa en béns i serveis no només reducció d’endeutament imposada, Ja hem vist el comportament dels Com podem observar en les dues podria pensar que seria natural dur no ha disminuït, sinó que ha aug- amb l’objectiu de seguir prestant els ajuntaments catalans en relació al fi gures mostrades, en estar total- a terme reajustaments de despesa Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Minis- mentant pràcticament un 12% en serveis necessaris a la ciutadania. teri d’Hisenda. Govern de l’Estat espanyol. tancament d’exercicis amb superà- ment obligats per les lleis Montoro, per tal d’adaptar-se al nou marc de el còmput global dels ajuntaments Per tant, els ajuntaments no només vits i l’agregat d’aquests amb el els ajuntaments comencen a tancar retenció i de límits fi nancers i fi scals, catalans. Això signifi ca que els s’han adaptat a les limitacions de romanent de tresoreria. Com ha exercicis amb superàvit i romanent és dir retallades. No seria la primera ajuntaments a Catalunya van haver despesa i fi nanceres imposades per afectat aquest fet a la disminució de de tresoreria a partir del 2012. És un vegada que veiem en el nostre país de prendre altres tipus de reajus- les lleis Montoro, sinó que ho han 7 Els valors corresponents a aquests anys surten l’endeutament? El gràfi c 2 mostra els fenomen que no només ocorre a Ca- conseqüències funestes en la pres- dels acords del Consell de Ministres celebrat el fe- taments fi nancers, en general amb sabut fer sense tenir una gran afec- resultats del deute viu acumulat en talunya, ja que les taxes de variació tació de serveis, justifi cant un nou brer de 2020, segons projeccions del creixement del menys afectació per als serveis pú- tació en la seva despesa corrent de PIB. El Congrés dels Diputats ha aprovat els objectius els ajuntaments catalans. són molt similars entre els ajunta- marc fi nancer i fi scal. Sense ànims el març de 2020. blics, per tal d’assumir el tancament prestació de serveis.
setembre 2020 | eines 38 | 85 L’indicador de rigidesa de la despesa mesura aquelles despeses Els ajuntaments, a més de tenir limitacions internes, arrosseguen sobre les quals les entitats tenen una major obligació de pagament, una elevada dependència econòmica que no poden solucionar a més de ser les més complicades de reduir des de la pròpia gestió municipal
Cal considerar també que no tota la Gràfic 4 desa de la despesa —entesa com taments és clarament limitada i té El fet fefaent, però, és la poca despesa està destinada a la prestació Ràtio de despesa rígida —en % sobre la despesa total— a manca de marge de maniobra—, incidència directa en la relació entre autonomia municipal. Al gràfi c 5 de serveis —com passa a totes les en els ajuntaments catalans, per mida del municipi en nombre d’habitants, (%) per quin motiu aquesta és més la ciutadania i els seus representants es mostra el percentatge de depen- institucions públiques. L’indicador rellevant en els ajuntaments que en —el conegut no representation wit- dència fi scal, per mida de municipi, de rigidesa de la despesa mesura 40 la resta d’administracions públi- hout taxation [no hi ha representativi- dels ajuntaments a Catalunya. Es aquelles despeses sobre les quals les ques? Ras i curt, perquè els ajun- tat sense tributació].9 Aquest principi pot observar com entre el 25% i el 35 entitats tenen una major obligació de taments, a més de tenir limitacions —molt estès en la ciència política— 45% dels ingressos corrents muni- pagament, a més de ser les més com- 30 internes, com la resta d’adminis- estableix que sense una intervenció cipals són vinguts de transferències. plicades de reduir —sense prendre 25 tracions, arrosseguen una elevada a nivell impositiu del sector públic, Es veu clarament com les ciutats mesures altament compromeses— dependència econòmica que no no pot haver-hi una representati- majors de 100.000 habitants —un 20 per estar estretament vinculades al poden solucionar des de la pròpia vitat real de la ciutadania, a través total d’onze ciutats a tot al país— te- sistema de provisió de serveis de cada 15 gestió municipal. dels polítics. En altres paraules, que nen un model molt més depenent de ajuntament. S’hi inclouen totes les 10 el sector públic tingui capacitat de les transferències externes i de les despeses de personal i fi nanceres. En És aquí on irromp un dels concep- despesa és una condició necessà- participacions d’impostos estatals; aquest sentit, l’indicador de rigidesa de 5 tes més rellevants per entendre els ria —tot i que no sufi cient— perquè arribant a obtenir, a través de canals la despesa pot ser un primer element 0 majors problemes del sistema local hi hagi representació política real. propis, únicament el 55% dels seus per aproximar-se a la qualitat de 2012 2013 2015 2016 2017 2018 de l’Estat espanyol, que és la man- És un missatge que, des del punt de ingressos. gestió pública en els ajuntament, ja ca d’autonomia fiscal dels ajunta- vista ciutadà, també pot voler dir que que mesura la quantitat i qualitat dels <5.000 10.000-20.000 20.000-50.000 ments —o dit d’una altra manera: si no tributes al teu estat, no tens Si es complementa la lectura recursos que es destinen a la plantilla, 5.000-10.000 50.000-100.000 >100.000 la dependència fiscal. Aquesta es dret al fet que aquest et representi. d’aquests resultats amb la dels de per tant pot indicar tant l’excés com defineix com la capacitat d’auto-fi- De fet, es tracta d’una inversió de la rigidesa de la despesa, a més de la manca de personal en un ajunta- Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d’Hisenda. nançament que tenen els ajunta- cèlebre consigna dels revolucionaris tenir manca d’autonomia de recursos ment; i a les fi nances, fent referència ments, a través d’impostos directes nord-americans de fi nals del segle propis, fi ns a aproximadament un no només al nivell d’endeutament de menys marge es tindrà per modifi - a despeses de personal o fi nanceres. i indirectes, taxes, preus públics i XVIII: «No taxation without represen- 40% d’aquests recursos poden anar l’entitat, sinó també a la qualitat del car polítiques públiques. Per tant, no Aquesta forquilla es redueix sig- altres fonts de finançament propi tation» [no a la tributació si no hi ha destinats a despeses rígides, deixant seu crèdit. sembla descabellat interpretar aquest nifi cativament entre els municipis —molt variables i poc fiables— com representativitat]. Més endavant, la només un 60% de despesa manio- indicador com una bona mesura de d’entre 5.000 i 100.000 habitants, les multes, operacions de crèdit o ciència política s’ha encarregat de brable en béns corrents, serveis i Tot i que en gran part és un indicador l’autonomia pressupostària interna que gasten entre el 33% i el 40% de altres prestacions de dret públic.8 provar que és una consigna amb inversió real. de gestió pública, la rigidesa de la des- que tenen els ajuntaments. la despesa total en personal i depesa L’autonomia fi scal actual dels ajun- dues direccions i múltiples interpre- pesa també ajuda a mesurar la capa- fi nancera —vegeu el gràfi c 4. tacions. Però per entendre l’autonomia citat de maniobra dels ajuntaments en Del total de la despesa destinada 8 Govern de l’Estat espanyol, «Real Decreto fi nancera, no tan sols és important la prestació de serveis públics. Com tant a despesa corrent com a inver- Si tant els governs autonòmics com Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se el pes dels recursos que l’ajunta- aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de 9 GALINDO, «Elementos para una reforma munici- major sigui la rigidesa de despesa, sió, entre un 20% i un 40% es destina el govern estatal tenen una rigi- las Haciendas Locales». pal en España (I): La fi nanciación». ment rep d’altres entitats supramu-
86 | eines 38 | setembre 2020 Els ajuntaments, a més de tenir limitacions internes, arrosseguen una elevada dependència econòmica que no poden solucionar des de la pròpia gestió municipal
desa de la despesa —entesa com taments és clarament limitada i té El fet fefaent, però, és la poca a manca de marge de maniobra—, incidència directa en la relació entre autonomia municipal. Al gràfi c 5 per quin motiu aquesta és més la ciutadania i els seus representants es mostra el percentatge de depen- rellevant en els ajuntaments que en —el conegut no representation wit- dència fi scal, per mida de municipi, la resta d’administracions públi- hout taxation [no hi ha representativi- dels ajuntaments a Catalunya. Es ques? Ras i curt, perquè els ajun- tat sense tributació].9 Aquest principi pot observar com entre el 25% i el taments, a més de tenir limitacions —molt estès en la ciència política— 45% dels ingressos corrents muni- internes, com la resta d’adminis- estableix que sense una intervenció cipals són vinguts de transferències. tracions, arrosseguen una elevada a nivell impositiu del sector públic, Es veu clarament com les ciutats dependència econòmica que no no pot haver-hi una representati- majors de 100.000 habitants —un poden solucionar des de la pròpia vitat real de la ciutadania, a través total d’onze ciutats a tot al país— te- gestió municipal. dels polítics. En altres paraules, que nen un model molt més depenent de el sector públic tingui capacitat de les transferències externes i de les És aquí on irromp un dels concep- despesa és una condició necessà- participacions d’impostos estatals; tes més rellevants per entendre els ria —tot i que no sufi cient— perquè arribant a obtenir, a través de canals majors problemes del sistema local hi hagi representació política real. propis, únicament el 55% dels seus de l’Estat espanyol, que és la man- És un missatge que, des del punt de ingressos. ca d’autonomia fiscal dels ajunta- vista ciutadà, també pot voler dir que ments —o dit d’una altra manera: si no tributes al teu estat, no tens Si es complementa la lectura la dependència fiscal. Aquesta es dret al fet que aquest et representi. d’aquests resultats amb la dels de defineix com la capacitat d’auto-fi- De fet, es tracta d’una inversió de la rigidesa de la despesa, a més de nançament que tenen els ajunta- cèlebre consigna dels revolucionaris tenir manca d’autonomia de recursos ments, a través d’impostos directes nord-americans de fi nals del segle propis, fi ns a aproximadament un i indirectes, taxes, preus públics i XVIII: «No taxation without represen- 40% d’aquests recursos poden anar altres fonts de finançament propi tation» [no a la tributació si no hi ha destinats a despeses rígides, deixant —molt variables i poc fiables— com representativitat]. Més endavant, la només un 60% de despesa manio- les multes, operacions de crèdit o ciència política s’ha encarregat de brable en béns corrents, serveis i altres prestacions de dret públic.8 provar que és una consigna amb inversió real. L’autonomia fi scal actual dels ajun- dues direccions i múltiples interpre- tacions. Però per entendre l’autonomia 8 Govern de l’Estat espanyol, «Real Decreto fi nancera, no tan sols és important Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se el pes dels recursos que l’ajunta- aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de 9 GALINDO, «Elementos para una reforma munici- las Haciendas Locales». pal en España (I): La fi nanciación». ment rep d’altres entitats supramu-
setembre 2020 | eines 38 | 87 Actualment, els ajuntaments catalans i espanyols reben Un model de transferències directes i condicionades, combinat amb un augment una gran part de les transferències de tipus incondicionades de l’autonomia fi scal, faria que la majoria de les despeses i les inversions estiguessin fi nançades per recursos recaptats des del mateix ajuntament
Gràfic 5 «il·lusió fi scal», és a dir, la possibi- d’enllumenat públic estaria fi nan- tives estatals, sinó que l’estat seria L’estudi titulat Fiscal Decentralisation Dependència fiscal dels ajuntaments a Catalunya, per mida del municipi litat que el gestor públic, i especial- çat a través de recursos propis de el responsable de la reducció de les and Regional Disparities, publicat per en nombre d’habitants (%)* ment el polític, tingui la temptació l’ajuntament —i per tant l’ajunta- transferències, justament perquè l’OCDE, mostra que una estructura de gastar-se uns diners que no ment és el responsable del funci- són condicionades. fi scal equilibrada, on la despesa 50 recapta ell mateix. Aquesta situació onament i l’igual accés a aquest local està principalment fi nança- 45 pot provocar que un alcalde destini servei—, però el mateix ajuntament Ara bé, quina és la principal acu- da per impostos locals, redueix les 40 aquests recursos cap a inversions rep una transferència directa que sació que se li fa a un sistema com desigualtats regionals, a través d’un 35 electoralment atractives i molt poc s’ha de destinar, per exemple, a la el que s’ha descrit? Bàsicament la incentiu al millor ús dels recursos i 30 funcionals des de la perspectiva de innovació de les faroles. Per tant, possible desigualtat territorial que a la implementació de polítiques a 25 servei públic. la prestació del servei és respon- generaria, que es canalitza a través favor del desenvolupament econò- 20 sabilitat de l’ajuntament, mentre de dues branques. mic. Per tant, no només es descarta 15 Aquest escenari varia amb un canvi que gràcies a la cooperació entre l’argument crític, sinó que es demos- 10 dirigit a un model de transferències administracions de diferents nivells La primera es fonamenta per les tra que un augment de l’autonomia directes i condicionades, combinat territorials s’aconsegueix una millo- diferències entre les característi- fi scal promou la competitivitat i el 5 amb un augment de l’autonomia ra concreta de la qualitat d’aquest ques dels municipis, que crearien millor ús dels recursos. Una de les 0 fi scal. En aquest sistema, com que servei. desigualtats en la recaptació. És a tasques més importants del sistema 2014 2015 2016 2017 2018 la dependència fi scal s’hauria redu- dir, sembla coherent argumentar públic supramunicipal acabarà essent ït, la majoria de les despeses i les Què passaria si en un context de que aquells municipis amb major controlar i assegurar-se que aquest <5.000 5.000-10.000 10.000-20.000 inversions estarien fi nançades per polítiques restrictives, com va suc- capacitat fi scal i millor posiciona- argument es produeix efectivament.11 20.000-50.000 50.000-100.000 >100.000 recursos recaptats des del mateix ceir amb la crisi fi nancera del 2008, ment en elements com densitat, poca ajuntament. Aquest canvi genera- l’estat decideix disminuir l’import dispersió o teixit productiu, estaran La segona branca és la que els Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d’Hisenda. ria una responsabilitat directa de de les transferències? En el context contínuament en millors condicions anglosaxons anomenen race to the *Els ingressos inclosos en la dependència fiscal són el Concepte 100: Impostos sobre la Renda de les Perso- l’equip de govern i del ple municipal actual, com que aquestes mesures que la resta. A més, amb la reducció bottom, —traduït, es podria entendre nes Físiques, Concepte 21: Impostos sobre el Valor Afegit, Concepte 22: Sobre consums específics i Capítol IV: sobre, primer, la qualitat dels ser- restrictives afectarien entre un 25% o eliminació de les transferències com a «cursa cap al fons». Aquest Transferències Corrents. La dependència fiscal es mostra sobre els ingressos corrents. veis públics municipals i, segon, les i un 45% dels ingressos, els muni- incondicionades, s’eliminarien les és un argument que sovinteja en tots inversions electoralment atractives. cipis catalans es veurien abocats a transferències que són part dels els debats sobre la descentralització nicipals sinó que també interessa la llibertat de decidir com i en què En aquest escenari, les transferèn- haver de reestructurar la seva des- mecanismes d’igualació entre els competencial a territoris o munici- l’objecte de la transferència. És gastar-los —transferències incon- cies condicionades complementa- pesa, afectant directament el servei municipis. El cert és que aquest pis, tot i que en el cas del sistema molt diferent que l’ajuntament dicionades. Actualment, els ajunta- rien els serveis públics, sigui via públic. En un sistema on l’autono- argument troba una resposta en la rebi recursos amb una destinació ments catalans i espanyols reben despesa o inversió. mia fi scal és major i les transferèn- literatura acadèmica.10 CANALETA, ARZOZ, GÁRATE, Decentralisation and ja establerta per l’ens que els ha una gran part de les transferències cies són condicionades, no només regional economic disparities. transferit —transferències condici- de tipus incondicionades. Un excés A mode d’exemple, en un model l’ajuntament es veuria molt menys 10 GALINDO, «Elementos para una reforma munici- 11 BARTOLINI, STOSSBERG, BLOCHLIGLER, onades— perquè l’ajuntament tingui d’aquestes transferències genera com aquest, el servei de prestació agreujat per les polítiques restric- pal en España (I): La fi nanciación». «Fiscal Decentralisation and Regional Disparities».
88 | eines 38 | setembre 2020 Un model de transferències directes i condicionades, combinat amb un augment de l’autonomia fi scal, faria que la majoria de les despeses i les inversions estiguessin fi nançades per recursos recaptats des del mateix ajuntament
d’enllumenat públic estaria fi nan- tives estatals, sinó que l’estat seria L’estudi titulat Fiscal Decentralisation çat a través de recursos propis de el responsable de la reducció de les and Regional Disparities, publicat per l’ajuntament —i per tant l’ajunta- transferències, justament perquè l’OCDE, mostra que una estructura ment és el responsable del funci- són condicionades. fi scal equilibrada, on la despesa onament i l’igual accés a aquest local està principalment fi nança- servei—, però el mateix ajuntament Ara bé, quina és la principal acu- da per impostos locals, redueix les rep una transferència directa que sació que se li fa a un sistema com desigualtats regionals, a través d’un s’ha de destinar, per exemple, a la el que s’ha descrit? Bàsicament la incentiu al millor ús dels recursos i innovació de les faroles. Per tant, possible desigualtat territorial que a la implementació de polítiques a la prestació del servei és respon- generaria, que es canalitza a través favor del desenvolupament econò- sabilitat de l’ajuntament, mentre de dues branques. mic. Per tant, no només es descarta que gràcies a la cooperació entre l’argument crític, sinó que es demos- administracions de diferents nivells La primera es fonamenta per les tra que un augment de l’autonomia territorials s’aconsegueix una millo- diferències entre les característi- fi scal promou la competitivitat i el ra concreta de la qualitat d’aquest ques dels municipis, que crearien millor ús dels recursos. Una de les servei. desigualtats en la recaptació. És a tasques més importants del sistema dir, sembla coherent argumentar públic supramunicipal acabarà essent Què passaria si en un context de que aquells municipis amb major controlar i assegurar-se que aquest polítiques restrictives, com va suc- capacitat fi scal i millor posiciona- argument es produeix efectivament.11 ceir amb la crisi fi nancera del 2008, ment en elements com densitat, poca l’estat decideix disminuir l’import dispersió o teixit productiu, estaran La segona branca és la que els de les transferències? En el context contínuament en millors condicions anglosaxons anomenen race to the actual, com que aquestes mesures que la resta. A més, amb la reducció bottom, —traduït, es podria entendre restrictives afectarien entre un 25% o eliminació de les transferències com a «cursa cap al fons». Aquest i un 45% dels ingressos, els muni- incondicionades, s’eliminarien les és un argument que sovinteja en tots cipis catalans es veurien abocats a transferències que són part dels els debats sobre la descentralització haver de reestructurar la seva des- mecanismes d’igualació entre els competencial a territoris o munici- pesa, afectant directament el servei municipis. El cert és que aquest pis, tot i que en el cas del sistema públic. En un sistema on l’autono- argument troba una resposta en la mia fi scal és major i les transferèn- literatura acadèmica.10 CANALETA, ARZOZ, GÁRATE, Decentralisation and cies són condicionades, no només regional economic disparities. l’ajuntament es veuria molt menys 10 GALINDO, «Elementos para una reforma munici- 11 BARTOLINI, STOSSBERG, BLOCHLIGLER, agreujat per les polítiques restric- pal en España (I): La fi nanciación». «Fiscal Decentralisation and Regional Disparities».
setembre 2020 | eines 38 | 89 És evident que en cas d’una descentralització municipal s’hauria Un sistema absolut d’autonomia fi nancera aplicat d’analitzar, segons la realitat local catalana, quines competències a tots els ajuntaments de Catalunya no podria funcionar i sobre quins impostos es podria descentralitzar
municipal espanyol, l’argument pren el municipi ja no cobraria els mateixos perquè parlem d’impostos i regulaci- competencial dels ajuntaments. tes per les Lleis Montoro. També s’ha control en la gestió dels ens mu- molta menys fortalesa. impostos que cobrava abans. ons que no tenen una afectació directa Tanmateix, les reformes locals dutes mostrat la poca autonomia fi nancera nicipals, probablement degut a les en aspectes com la política monetària, a terme l’última dècada des del que es té des dels ajuntaments, amb pròpies característiques del sistema La idea és que amb un augment de Aquest és un excel·lent argument que laboral o el creixement econòmic. Congrés dels Diputats han anat en una gran dependència de transferèn- municipal català —molts municipis i l’autonomia fi scal, s’incrementa la tendeix a ser cert en molts casos, A més, les competències adquirides la direcció de la retenció contínua de cies externes, tan les condicionals molt poc poblats. És a dir, no es pot capacitat de l’administració —en específi cament, de descentralització podrien ser sobre la capacitat regula- la despesa per part de l’Estat i fi ns com incondicionals, que els poden donar autonomia fi nancera a ningú, aquest cas municipal— sobre els ele- territorial o regional, més que munici- dora dels impostos municipals actuals. i tot de la recentralització d’algu- condemnar greument en un futur. sense crear elements de control i ments reguladors dels impostos i ta- pal. La clau d’aquest argument rau en Aquests són molt poc susceptibles nes competències. A la vegada, no Seguidament s’ha fet una proposta de retiment de comptes que asse- xes. És a dir, si actualment és l’estat els tipus d’impostos que es descen- de competència fi scal, doncs prin- hi ha hagut cap gest, per part de la de canvi de model, amb una modi- gurin un bon ús d’aquests recursos. qui limita el tipus de gravamen, les tralitzen. Efectivament, hi ha impostos cipalment tenen bases imposables Generalitat de Catalunya, que reforci fi cació del tipus de transferències Una gestió adequada dels recursos bonifi cacions i les exempcions dels i regulacions que tenen una funció molt arrelades al municipi com béns la fi gura dels ajuntaments en aquest i l’augment de l’autonomia fi scal. és la condició necessària per tirar impostos municipals, en un model estabilitzadora —és a dir, que tenen immobles —Impost de Béns Immobles sentit. Aquesta proposta no és detallada ni endavant una reforma municipa- completament descentralitzat, seria l’objectiu d’assegurar un creixement (IBI), Impost sobre l’Increment de Valor La primera part de l’anàlisi pretén defi nitòria, ja que l’entramat munici- lista d’aquest tipus: sense aquest l’ajuntament l’encarregat de regular econòmic equilibrat, sostingut i soste- dels Terrenys de Naturalesa Urbana demostrar que, tot i posar-los-hi pal a Catalunya és complex i convé element, una reforma en aquesta aquests elements impositius. En nible— i que són susceptibles de crear (IIVTNU) o l’Impost sobre Construcció unes condicions fi nanceres molt que les propostes que es facin al direcció només suposarà un agreu- aquest supòsit, la baixada d’impostos grans desigualtats entre territoris. Instal·lacions i Obres (ICIO)—, vehicles estrictes —per motius principalment respecte s’estenguin més que les jament dels problemes que actual- o la creació de descomptes fi scals (IVTM) o els mateixos serveis prestats estabilitzadors a nivell estatal—, els poques pàgines d’aquest article, i ment tenim. podria ser utilitzada per un ajunta- Un exemple clar és l’Impost de Soci- pels municipis —taxes o preus públics. ajuntaments han sabut assumir la incorporin diagnòstics que contem- ment com a mecanisme d’atracció o etats (IS) a l’Estat espanyol, comple- És evident, per tant, que en cas d’una generació de superàvits, la retenció plin la varietat i complexitat de les Aquest article no s’ha centrat en de tendència ideològica. tament en mans del govern central. descentralització municipal s’hauria de despesa i la reducció d’endeuta- característiques de la xarxa munici- explicar com millorar la gestió Si l’IS fos de competència municipal, d’analitzar, segons la realitat local ment, gestionant les seves fi nances pal catalana. pública, ni de com crear institucions Per tant, si un municipi tingués interès probablement crearia una competèn- catalana, quines competències i sobre de tal manera que no hi ha hagut o mecanismes de control, per tant, en atraure les empreses del municipi cia fi scal ferotge que ràpidament es quins impostos es podria descentra- grans pèrdues en la prestació de Tot i això, el canvi en el model mu- en l’anàlisi s’ha donat per fet que es veí, podria crear descomptes fi scals en convertiria en race to the bottom, tal litzar. béns i serveis. Una situació, però, que nicipal no pot aportar simplement produeix una bona gestió dels recur- un impost que aquestes empreses es- com s’ha explicat en l’exemple ante- els ha portat al límit. un augment de l’autonomia fi scal sos. Evidentment, tot i que és cert tiguin pagant. El municipi veí, intentant rior. Què passa, però, si es descentra- sense cap contrapartida; de fet, que hi ha diversos casos de mala evitar que les empreses marxessin, litzen impostos relacionats amb les Conclusions En segon lloc, gràcies a un petit considero que un sistema absolut gestió pública, no és menys veritat encara augmentaria més aquest des- funcions assignativa —amb l’objectiu diagnòstic de l’estructura econòmica d’autonomia fi nancera aplicat a tots que no s’hagués pogut diagnosticar compte fi scal, cosa que eventualment de corregir les falles de mercat— i Aquest article s’ha escrit amb dels ajuntaments, ha quedat palès els ajuntaments de Catalunya no l’estat actual dels ajuntaments a signifi caria que les empreses s’aca- redistributiva —en favor de l’equitat i l’objectiu d’explicar la necessitat de que una gran part de la seva despesa podria funcionar —sense cap altra nivell fi nancer, si s’hagués hagut de bessin quedant al municipi on ja esta- la igualtat d’oportunitats— del sector dur a terme un canvi en el sistema és molt rígida —cosa que fa encara reforma forta que la complementi. tenir en compte les particularitats ven establertes. La diferència, però, és públic? En aquests casos, s’apaivaga municipal a Catalunya —i a la resta més meritòria la gestió fi nancera i El motiu per afi rmar-ho de mane- dels ajuntaments de cara a la gestió que per culpa de la competència fi scal, la competència fi scal, simplement de l’Estat— en pro d’un augment fi scal amb les obligacions establer- ra tan categòrica és la manca de pública. p
90 | eines 38 | setembre 2020 Un sistema absolut d’autonomia fi nancera aplicat a tots els ajuntaments de Catalunya no podria funcionar
competencial dels ajuntaments. tes per les Lleis Montoro. També s’ha control en la gestió dels ens mu- Tanmateix, les reformes locals dutes mostrat la poca autonomia fi nancera nicipals, probablement degut a les a terme l’última dècada des del que es té des dels ajuntaments, amb pròpies característiques del sistema Congrés dels Diputats han anat en una gran dependència de transferèn- municipal català —molts municipis i la direcció de la retenció contínua de cies externes, tan les condicionals molt poc poblats. És a dir, no es pot la despesa per part de l’Estat i fi ns com incondicionals, que els poden donar autonomia fi nancera a ningú, i tot de la recentralització d’algu- condemnar greument en un futur. sense crear elements de control i nes competències. A la vegada, no Seguidament s’ha fet una proposta de retiment de comptes que asse- hi ha hagut cap gest, per part de la de canvi de model, amb una modi- gurin un bon ús d’aquests recursos. Generalitat de Catalunya, que reforci fi cació del tipus de transferències Una gestió adequada dels recursos la fi gura dels ajuntaments en aquest i l’augment de l’autonomia fi scal. és la condició necessària per tirar sentit. Aquesta proposta no és detallada ni endavant una reforma municipa- La primera part de l’anàlisi pretén defi nitòria, ja que l’entramat munici- lista d’aquest tipus: sense aquest demostrar que, tot i posar-los-hi pal a Catalunya és complex i convé element, una reforma en aquesta unes condicions fi nanceres molt que les propostes que es facin al direcció només suposarà un agreu- estrictes —per motius principalment respecte s’estenguin més que les jament dels problemes que actual- estabilitzadors a nivell estatal—, els poques pàgines d’aquest article, i ment tenim. ajuntaments han sabut assumir la incorporin diagnòstics que contem- generació de superàvits, la retenció plin la varietat i complexitat de les Aquest article no s’ha centrat en de despesa i la reducció d’endeuta- característiques de la xarxa munici- explicar com millorar la gestió ment, gestionant les seves fi nances pal catalana. pública, ni de com crear institucions de tal manera que no hi ha hagut o mecanismes de control, per tant, grans pèrdues en la prestació de Tot i això, el canvi en el model mu- en l’anàlisi s’ha donat per fet que es béns i serveis. Una situació, però, que nicipal no pot aportar simplement produeix una bona gestió dels recur- els ha portat al límit. un augment de l’autonomia fi scal sos. Evidentment, tot i que és cert sense cap contrapartida; de fet, que hi ha diversos casos de mala En segon lloc, gràcies a un petit considero que un sistema absolut gestió pública, no és menys veritat diagnòstic de l’estructura econòmica d’autonomia fi nancera aplicat a tots que no s’hagués pogut diagnosticar dels ajuntaments, ha quedat palès els ajuntaments de Catalunya no l’estat actual dels ajuntaments a que una gran part de la seva despesa podria funcionar —sense cap altra nivell fi nancer, si s’hagués hagut de és molt rígida —cosa que fa encara reforma forta que la complementi. tenir en compte les particularitats més meritòria la gestió fi nancera i El motiu per afi rmar-ho de mane- dels ajuntaments de cara a la gestió fi scal amb les obligacions establer- ra tan categòrica és la manca de pública. p
setembre 2020 | eines 38 | 91 p Bibliografi a
ARIAS, María Antonia. «La puesta a examen de economic disparities. [en línia]. núm. 39. las competencias municipales en un contexto Disponible a:
GOVERN DE L’ESTAT ESPANYOL. «Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales» [en línia]. Publicat a BOE, el 9 de marc del 2004. Disponible a:
CONGRÉS DELS DIPUTATS. «Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera» [en línia]. Publicat a BOE, el 30 d’abril de 2012. Disponible a:
CONGRÉS DELS DIPUTATS. «Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local» [en línia]. Publicat a BOE, el 30 de desembre del 2013. Disponible a:
CANALETA, Carlos. G.; ARZOZ, P. Pedro; GÁRATE, Manuel. Decentralisation and regional
92 | eines 38 | setembre 2020 setembre 2020 | eines 38 | 93 full de càlcul
Per què cal un Green New Deal? introduït en l’últim moment dins de tructures. Però també va servir per l’Acord de París3 — tot i que només afrontar les crisis mediambientals4 La ciència és molt clara. Les emissi- com un objectiu desitjable— gràcies d’aquell moment amb desastres El Green New Deal, ons globals de CO2 s’han de reduir a a l’esforç i la pressió dels estats més naturals devastadors com ara les la meitat en deu anys i arribar a zero vulnerables al canvi climàtic, se su- tempestes de sorra al mitjà oest de o fer de la crisi una oportunitat al 2050. I malgrat acomplir aquest perarà ja al 2030 si no hi ha un canvi la dècada de 1930 . Sota el New Deal objectiu, encara caldrà succionar radical en les polítiques energètiques es va crear el Cos de Conservadors CO2 de l’atmosfera — ja sigui plan- del món sencer. Civil, per protegir parcs naturals i tant arbres o amb una tecnologia boscos –que va donar feina a fi ns a de captura de carboni que està a les Amb una economia mundial —i uns tres milions de persones–, posant vista prèvia > beceroles— per poder complir amb hàbits ciutadans globals— totalment així les bases del moviment mediam- El model econòmic global neoliberal està destruint el planeta, l’Acord de París i evitar els pitjors dependent dels combustibles fòssils, bientalista nord-americà. alhora que eixampla les desigualtats socials a cop de crisi. efectes de la crisi climàtica . Ho va aquest gir que reclama la ciència re- Fa temps que la comunitat científi ca alerta que cal deixar els advertir clarament l’octubre de 2018 quereix un esforç d’inversió pública i combustibles fòssils sota terra, i això obliga a transformar l’ Intergovernment Panel on Climate de regulació sense precedents. L’únic Origen del concepte completament el sistema econòmic. Una tasca ingent que requereix Change (IPCC) [Panell Internacional antecedent similar —malgrat que un Green New Deal, un programa colossal d’inversió i regulació pel Canvi Climàtic], la prestigiosa ara cal que sigui molt més gran — és Prenent com a referent el que va pública per aconseguir dos objectius: descarbonització i justícia xarxa global de científi cs climàtics el pla del president nord-americà signifi car el New Deal, el primer que social. Els demòcrates als EUA han posat aquesta idea al centre que treballa per l’ONU, quan va Franklin Delano Roosevelt (1882- va ressaltar el paral·lelisme i va re- del debat, però és la UE la que està començant a posar fi l a l’agulla. publicar el seu anàlisi sobre les con- 1945) que va posar en marxa a la clamar un Green New Deal per posar seqüències d’un escalfament global dècada de 1930 per treure els EUA fi a la crisi climàtica actual va ser que superi l’1,5ºC.1 L’informe aler- de la Gran Depressió. Aquell pla, ano- l’escriptor i periodista nord-americà tava que només aquest mig grau de menat New Deal va ser un programa Thomas Friedman (1953), al 2007, en diferència, entre superar l’1,5ºC o els d’ajudes, inversió i reformes —Re- una de les seves columnes d’opinió 2ºC d’escalfament global, tindrà con- lief, Recovery i Reform eren les tres al diari de The New York Times.5 En el Sònia Sánchez López seqüències terribles per al planeta.2 màximes— que va estar actiu entre seu article, demanava imitar l’ingent Periodista especialitzada en canvi climàtic i medi ambient a la secció Internacional del Diari ARA Avui la temperatura mitjana del pla- 1933 i 1939. El New Deal és sobretot pla de Roosevelt per combatre un @soniasanlop neta ja ha pujat 1ºC respecte de l’era conegut per comportar una gran canvi climàtic que havia fet fl orir preindustrial. El llindar de l’1,5ºC, intervenció pública, a més de regular abans d’hora els narcisos del seu Wall Street i de generar ocupació jardí i que deixava ja temperatures
1 IPCC. «Global Warming of 1,5 ºC. Special Report». amb la construcció de noves infraes- 4 MAHER, «Nature’s New Deal». 2 CARBONBRIEF. «The impacts of climate change at 1,5 ºC, 2 ºC and beyond». 3 ONU, «Paris climate agreement». 5 FRIEDMAN, «A warning from the garden». Per què cal un Green New Deal? introduït en l’últim moment dins de tructures. Però també va servir per l’Acord de París3 — tot i que només afrontar les crisis mediambientals4 La ciència és molt clara. Les emissi- com un objectiu desitjable— gràcies d’aquell moment amb desastres ons globals de CO2 s’han de reduir a a l’esforç i la pressió dels estats més naturals devastadors com ara les la meitat en deu anys i arribar a zero vulnerables al canvi climàtic, se su- tempestes de sorra al mitjà oest de al 2050. I malgrat acomplir aquest perarà ja al 2030 si no hi ha un canvi la dècada de 1930 . Sota el New Deal objectiu, encara caldrà succionar radical en les polítiques energètiques es va crear el Cos de Conservadors CO2 de l’atmosfera — ja sigui plan- del món sencer. Civil, per protegir parcs naturals i tant arbres o amb una tecnologia boscos –que va donar feina a fi ns a de captura de carboni que està a les Amb una economia mundial —i uns tres milions de persones–, posant beceroles— per poder complir amb hàbits ciutadans globals— totalment així les bases del moviment mediam- l’Acord de París i evitar els pitjors dependent dels combustibles fòssils, bientalista nord-americà. efectes de la crisi climàtica . Ho va aquest gir que reclama la ciència re- advertir clarament l’octubre de 2018 quereix un esforç d’inversió pública i l’ Intergovernment Panel on Climate de regulació sense precedents. L’únic Origen del concepte Change (IPCC) [Panell Internacional antecedent similar —malgrat que pel Canvi Climàtic], la prestigiosa ara cal que sigui molt més gran — és Prenent com a referent el que va xarxa global de científi cs climàtics el pla del president nord-americà signifi car el New Deal, el primer que que treballa per l’ONU, quan va Franklin Delano Roosevelt (1882- va ressaltar el paral·lelisme i va re- publicar el seu anàlisi sobre les con- 1945) que va posar en marxa a la clamar un Green New Deal per posar seqüències d’un escalfament global dècada de 1930 per treure els EUA fi a la crisi climàtica actual va ser que superi l’1,5ºC.1 L’informe aler- de la Gran Depressió. Aquell pla, ano- l’escriptor i periodista nord-americà tava que només aquest mig grau de menat New Deal va ser un programa Thomas Friedman (1953), al 2007, en diferència, entre superar l’1,5ºC o els d’ajudes, inversió i reformes —Re- una de les seves columnes d’opinió 2ºC d’escalfament global, tindrà con- lief, Recovery i Reform eren les tres al diari de The New York Times.5 En el seqüències terribles per al planeta.2 màximes— que va estar actiu entre seu article, demanava imitar l’ingent Avui la temperatura mitjana del pla- 1933 i 1939. El New Deal és sobretot pla de Roosevelt per combatre un neta ja ha pujat 1ºC respecte de l’era conegut per comportar una gran canvi climàtic que havia fet fl orir preindustrial. El llindar de l’1,5ºC, intervenció pública, a més de regular abans d’hora els narcisos del seu Wall Street i de generar ocupació jardí i que deixava ja temperatures
1 IPCC. «Global Warming of 1,5 ºC. Special Report». amb la construcció de noves infraes- 4 MAHER, «Nature’s New Deal». 2 CARBONBRIEF. «The impacts of climate change at 1,5 ºC, 2 ºC and beyond». 3 ONU, «Paris climate agreement». 5 FRIEDMAN, «A warning from the garden».
setembre 2020 | eines 38 | 95 El Programa Mediambiental de l’ONU (UNEP) demanava El Green New Deal s’ha fet un forat als governs mundials que enfoquessin els seus plans cada cop més gran en primera plana d’estímul per sortir de la crisi cap a l’economia verda
primaverals en ple gener, ara fa coimpulsar el projecte i que va ser en un concepte que va fer seu la tornessin a disparar de seguida.8 popular activista política i escriptora una campanya de descrèdit des dels 13 anys. Friedman va veure clar ja un altre membre del grup, l’antic mateixa ONU, quan —el 2009— va Crearà la crisi de la C ovid-19 una Naomi Klein (1970) va publicar el sectors més conservadors del país llavors que «canviar la naturalesa cap d’Economia de Greenpeace Colin llançar la crida per un Green New nova oportunitat per rectifi car? Són setembre de 2019 el llibre On fi re per que ha polititzat i polaritzat encara mateixa de la xarxa elèctrica — allu- Hines, qui va posar el terme sobre Deal Global (GND).7 L’United Nations moltes les veus que ja demanen defensar, com deia el seu subtítol, més debat climàtic als EUA. nyant-la dels bruts carbó i petr oli la taula. Aquest grup va publicar el Environmental Programme (UNEP) orientar els paquets d’estímul dels «The burning case for a Green New per anar cap a les renovables— és seu informe el juliol de 2008,6 quan [Programa Mediambiental de l’ONU] governs cap al doble objectiu que es Deal » [El cas urgent per un Green Després de convertir-se en la mem- un projecte industrial gegant, molt el pitjor de la crisi fi nancera encara demanava als governs mundials que marcava el GND: la descarbonització New Deal] .9 bre de la Cambra de Representants més gran del que ningú t’havia dit». estava per arribar. Hi proposaven enfoquessin els seus plans d’estímul de l’economia i la lluita contra les més jove de la història, en les elecci- Però també va veure que, «com el un Green New Deal per solucionar per sortir de la crisi cap a l’econo- desigualtats econòmiques. ons de mig mandat del novembre de New Deal, si posem en marxa la la «triple crisi» del moment: crisi mia verda i que hi prioritzessin en El Green New Deal d’Ocasio-Cortez 2018, Ocasio-Cortez va assumir com versió verda, té el potencial de crear fi nancera, canvi climàtic i pic al preu la mateixa mesura la recuperació A favor dels qui defensen aquesta a pròpia la proposta de Green New tota una potent indústria d’energia del petroli. I per això la seva pro- econòmica, l’erradicació de la po- línia d’acció, hi juga el momentum Però una de les propostes que més Deal que feia l’organització d’activis- neta per estimular la nostra econo- posta anava molt més lluny que la bresa i la reducció de les emissions que s’ha anat creant en els últims rebombori mediàtic ha generat, me juvenil nord-americana contra mia cap al segle XXI». de Friedman i no es limitava a una de carboni. El pla xifrava en 750.000 dos anys, tot just abans de l’arribada malgrat la seva poca transcendèn- el canvi climàtic Sunrise Movement transformació del sistema energètic, milions de dòlars, un 1% del PIB de la pandèmia. Amb les catàstro- cia pràctica fi ns al moment, és el [Moviment de l’Alba], nascuda el Poc després va arribar la crisi fi nan- sinó que reclamava un canvi radical mundial, la necessitat d’inversió per fes climàtiques convertides en pa projecte de Green New Deal registrat 2017. Fins i tot s’hi va unir quan els cera del 2008 i l’economia global del paradigma econòmic: «posar les aquest GND global que incloïa des de de cada dia a les fi nestres de tots a la Cambra de Representants dels joves d’aquesta ONG van ocupar les va entrar en una nova Depressió. El fi nances al servei dels pobles i no la construcció i reforma dels edifi cis els informatius i amb l’eclosió d’un EUA per la nova estrella ascendent ofi cines de la llavors futura portaveu Green New Deal es feia més ne- a l’inrevés», resumeix Pettifor. La per fer-los efi cients energèticament moviment social mundial liderat pels del Partit Demòcrata, la congressista de la Cambra, la demòcrata Nancy cessari que mai: era el moment de recepta era doble: per una banda un fi ns a la supressió dels subsidis als més joves, inspirats en bona me- de Nova York Alexandria Ocasio-Cor- Pelosi (1940), per reclamar-li una convertir la crisi en oportunitat. Així reforma estructural de la regulació combustibles fòssils i el creixement sura per l’activista climàtica sueca tez (1989). Tot i que el Partit Verd ambiciosa agenda climàtica. El 7 de ho van veure un grup d’economis- del sistema fi nancer, a nivell estatal i exponencial de les energies solar i Greta Thunberg (2003) i que reclama nord-americà, insignifi cant política- febrer de 2019, Ocasio-Cortez i el tes i ambientalistes del Regne Unit internacional, amb canvis radicals al eòlica. accions polítiques urgents contra la ment, portava ja en el seu programa veterà senador demòcrata per Mas- que van fundar el Green New Deal sistema fi scal, i per l’altra, «un pro- crisi climàtica, el Green New Deal un Green New Deal des del 2012, ha sachusetts Edward J. Markey (1946) Group [Grup per un Nou Acord Verd], grama d’inversions massiu per in- Tampoc va tenir èxit aquella crida, s’ha fet un forat cada cop més gran estat aquesta congressista d’as- van entrar al registre de la Cambra vinculat a l’organització progressista crementar les energies renovables i més aviat el contrari: el sistema fi - en primera plana, fi ns al punt que la cendència llatina nascuda al Bronx de Representants una r esolució per britànica New Economics Foundati- l’efi ciència energètica, combinat amb nancer no es va reformar i els paque seva urgència ha estat assumida per qui ha aconseguit posar el projecte reconèixer el deure del govern fe- on [Fundació de la Nova Economia]. una gestió efectiva de la demanda». ts d’estímul contra la crisi del 2008 diversos partits polítics i per organit- al centre del debat polític. Tot i així, deral de crear un Green New Deal.10 Consultada per aquest article, una van aconseguir que les emissions zacions d’arreu del món. Fins i tot la la seva proposta no només té molt Com a resolució, com passa també de les fundadores del grup, l’econo- Tot i no haver-se dut mai a la pràc- de carboni — que havien baixat un poques possibilitats d’implemen- mista britànica Ann Pettifor (1947), tica, aquella proposta va germinar 1,4% el 2009 per la sotragada— es tar-se, sinó que a més ha desfermat assegura que no havia llegit l’arti- 8 PETERS, Glen P. (et al ). «Rapid growth in CO2 10 OCASIO-CORTEZ, «H.Res.109. Recognizing the emissions after the 2008-2009 global fi nancial duty of the Federal government to create a Green cle de Thomas Friedman quan va 6 ELLIOTT (et al ), «A Green New Deal». 7 UNEP. «Global Green New Deal. Policy Brief». crisis». 9 KLEIN, On fi re. New Deal».
96 | eines 38 | setembre 2020 El Green New Deal s’ha fet un forat cada cop més gran en primera plana
tornessin a disparar de seguida.8 popular activista política i escriptora una campanya de descrèdit des dels Crearà la crisi de la C ovid-19 una Naomi Klein (1970) va publicar el sectors més conservadors del país nova oportunitat per rectifi car? Són setembre de 2019 el llibre On fi re per que ha polititzat i polaritzat encara moltes les veus que ja demanen defensar, com deia el seu subtítol, més debat climàtic als EUA. orientar els paquets d’estímul dels «The burning case for a Green New governs cap al doble objectiu que es Deal » [El cas urgent per un Green Després de convertir-se en la mem- marcava el GND: la descarbonització New Deal] .9 bre de la Cambra de Representants de l’economia i la lluita contra les més jove de la història, en les elecci- desigualtats econòmiques. ons de mig mandat del novembre de El Green New Deal d’Ocasio-Cortez 2018, Ocasio-Cortez va assumir com A favor dels qui defensen aquesta a pròpia la proposta de Green New línia d’acció, hi juga el momentum Però una de les propostes que més Deal que feia l’organització d’activis- que s’ha anat creant en els últims rebombori mediàtic ha generat, me juvenil nord-americana contra dos anys, tot just abans de l’arribada malgrat la seva poca transcendèn- el canvi climàtic Sunrise Movement de la pandèmia. Amb les catàstro- cia pràctica fi ns al moment, és el [Moviment de l’Alba], nascuda el fes climàtiques convertides en pa projecte de Green New Deal registrat 2017. Fins i tot s’hi va unir quan els de cada dia a les fi nestres de tots a la Cambra de Representants dels joves d’aquesta ONG van ocupar les els informatius i amb l’eclosió d’un EUA per la nova estrella ascendent ofi cines de la llavors futura portaveu moviment social mundial liderat pels del Partit Demòcrata, la congressista de la Cambra, la demòcrata Nancy més joves, inspirats en bona me- de Nova York Alexandria Ocasio-Cor- Pelosi (1940), per reclamar-li una sura per l’activista climàtica sueca tez (1989). Tot i que el Partit Verd ambiciosa agenda climàtica. El 7 de Greta Thunberg (2003) i que reclama nord-americà, insignifi cant política- febrer de 2019, Ocasio-Cortez i el accions polítiques urgents contra la ment, portava ja en el seu programa veterà senador demòcrata per Mas- crisi climàtica, el Green New Deal un Green New Deal des del 2012, ha sachusetts Edward J. Markey (1946) s’ha fet un forat cada cop més gran estat aquesta congressista d’as- van entrar al registre de la Cambra en primera plana, fi ns al punt que la cendència llatina nascuda al Bronx de Representants una r esolució per seva urgència ha estat assumida per qui ha aconseguit posar el projecte reconèixer el deure del govern fe- diversos partits polítics i per organit- al centre del debat polític. Tot i així, deral de crear un Green New Deal.10 zacions d’arreu del món. Fins i tot la la seva proposta no només té molt Com a resolució, com passa també poques possibilitats d’implemen- tar-se, sinó que a més ha desfermat 8 PETERS, Glen P. (et al ). «Rapid growth in CO2 10 OCASIO-CORTEZ, «H.Res.109. Recognizing the emissions after the 2008-2009 global fi nancial duty of the Federal government to create a Green crisis». 9 KLEIN, On fi re. New Deal».
setembre 2020 | eines 38 | 97 La proposta d’Ocasio-Cortez ha aconseguit posar El Green Deal de la CE és un conjunt de programes i polítiques que el Green New Deal al centre de la campanya demòcrata pretén mobilitzar fi ns a un bilió d’euros per aconseguir convertir per la presidència dels EUA en les eleccions d’aquest 2020 Europa en el primer continent lliure de carboni el 2050
en el sistema parlamentari català, Partit Demòcrata, que s’autodefi neix rumiants contribueix al canvi climàtic, candidats de l’ala progressista com amb aquest nom— és a la UE, tot i maig del 2019,16 propulsats per la és un text no vinculant, de forma que com a «socialista» en un país on la polèmica estava servida. L’equip de Elisabeth Warren (1949). El candidat que li han tret el qualifi catiu de Nou protesta climàtica juvenil, va ser un encara que s’arribés a aprovar no aquesta paraula és gairebé un tabú, la congressista va retirar de seguida fi nal del Partit Demòcrata a la Casa al seu títol i ho han deixat en Green senyal que von der Leyen va captar seria d’obligatori compliment. inclou també una potent agenda so- el document i va argumentar que era Blanca, el moderat Joe Biden (1942), Deal13 [el Pacte Verd]. Els impul- clarament. L’exministra de Defensa cial. Entre altres coses, incorpora el una llista «col·laborativa» que s’havia no parla de Green New Deal en el sors d’aquesta política a rgumenten alemanya, membre de la conserva- El GND d’Ocasio- Cortez també reclam d’un sistema de salut pública fi ltrat per error, però de poc va servir: seu programa, però la seva proposta el canvi de nom perquè l’aposta dora Christlich Demokratische Union conjuga la lluita climàtica amb la universal, un tema molt controvertit als mitjans de la dreta ja es defi nia el climàtica recull molts dels seus ele- climàtica de la UE no és pas nova, Deutschlands (CDU) [Unió Demòcra- lluita social, de forma que urgeix a al país, i demana «garantir una feina Green New Deal com a «socialisme ments, com el compromís d’arribar cosa que és certa, però també hi ta Cristiana d’Alemanya] d’Angela arribar a les zero emissions el 2050 amb un salari sufi cient per sostenir ambiental radical», «la devastació al 100% de renovables i a les zero ha una part de voler desmarcar-se Merkel (1954), va posar de seguida i alhora acabar amb les desigualtats una família, amb baixa mèdica i fa- econòmica garantida» o fi ns i tot emissions el 2050, edifi cis públics de la proposta nord-americana que el Green Deal com el primer dels sòcio-econòmiques als EUA, «creant miliar adequades, vacances pagades com un pla malèfi c per «prohibir efi cients energèticament, transport acapara tots els focus mediàtics.14 sis grans pilars del seu mandat al milions de llocs de treball» en els i pensió de jubilació per a tots els les hamburgueses i acabar amb les i la protecció dels treballadors dels Nomenclatures a part, el Green Deal capdavant de l’executiu comunitari. nous sectors de l’ economia verda. ciutadans dels EUA». Una propos- barbacoes». «Una altra víctima del sectors més vulnerables, entre d’al- de la Comissió Europea liderada per I va nomenar com a responsable Sense entrar en detalls, proposa un ta de màxims que no fi xa costos Green New Deal seran els gelats. Es tres. La maltractada proposta de l’ala l’alemanya Ursula von der Leyen d’aquest pla al seu vicepresident pla de mobilització de recursos du- econòmics i que ha estat víctima de prohibirà la ramaderia; diguem adeu més progressista dels demòcrates (1958) és, en defi nitiva, un conjunt de primer, el socialista neerlandès rant deu anys per aconseguir assolir tot tipus d’atacs i mofes des de la als làctics, la vedella, les granges fa- ha servit per arrossegar tot el partit programes i polítiques que —dins del Frans Timmermans (1961). Tant von el 100% de la xarxa elèctrica amb bancada republicana i la seva caver- miliars i els ranxos», deia al Congrés cap als postulats del Green New Deal. limitat marge competencial que te- der Leyen com Timmermans no es energies renovables, electrifi car tot na mediàtica, totalment contraris a el senador republicà John Barraso Falta veure, doncs, si les eleccions nen les institucions europees— pre- cansen de pregonar la «transfor- el sistema de transport i aconseguir qualsevol qüestió relacionada amb la (1956), per posar només un exemple. de novembre de 2020 permetran tén mobilitzar fi ns a un bilió d’euros15 mació sense precedents» que volen que tot el parc d’edifi cis sigui també crisi climàtica. I el mateix president dels EUA, Donald posar en pràctica algun pla d’aquest per aconseguir convertir Europa en impulsar a Europa per convertir el energèticament efi cient —mesos Trump (1946), s’afegia a l’escarni des tipus, sigui amb el nom que sigui, per el primer continent lliure de carboni continent en «neutre de carboni» el després va presentar per separat, Val a dir que l’equip de la mateixa de Twitter, acusant Ocasio-Cortez de descarbonitzar l’economia del segon el 2050. Com? Aquesta és la qüestió 2050. Assumeixen així l’expressió de amb el senador i llavors candidat a la Ocasio-Cortez va donar munició als voler «eliminar permanentment tots emissor mundial de CO2,12 només complicada. «neutralitat climàtica» que va servir Casa Blanca Bernie Sanders (1941), seus crítics quan va enviar als mit- els avions, els cotxes, les vaques, el superat per la Xina. per generar consens entorn a l’Acord una proposta per un Green New Deal jans un document explicatiu sobre petroli, el gas i l’exèrcit». L’ascens del grup dels Verds/ALE de París el 2015 —per substituir el específi c per l’habitatge públic.11 el projecte que incloïa idees com en les eleccions europees del 26 de terme « descarbonització » que tenia ara garantir un sou a tothom que no Amb tots els seus defectes, però, la El Green Deal Europeu l’oposició de les potències petrolieres
Alhora, la proposta d’aquesta repre- pugui o que «no vulgui treballar» i proposta d’Ocasio-Cortez ha aconse- 13 EUROPEAN COMISSION, «The European Green com l’Aràbia Saudita i d’economi- sentant de l’ala més progressista del apuntava, per exemple, que seria guit posar el Green New Deal al cen- Però l’únic lloc on el Green New Deal Deal». es emergents com l’Índia i la Xina, difícil «acabar amb totes les vaques tre de la campanya demòcrata per la és ja un pla de govern — almenys 14 EUROPEAN COMISSION, «Un marc estratègic en encara dependents del carbó. Aquest matèria de clima i energia per al període 2020-2030» 11 CONGÉS EUA, «A Bill To provide economic fl atulentes i els avions» en només presidència dels EUA en les eleccions empowerment opportunities in the United States deu anys. I per bé que sigui cert que d’aquest 2020, amb el suport explí- 15 EUROPEAN COMISSION, «The European Green through the modernization of public housing, and for 12 IEA ENERGY ATLAS, «CO2 emissions from fuel Deal Investment Plan and Just Transition Mechanism 16 Actualment el grup Greens/EFA té 68 eurodi- other purposes». el metà emès pels pets i els rots dels cit del senador de Sanders i altres combustion». explained». putats.
98 | eines 38 | setembre 2020 El Green Deal de la CE és un conjunt de programes i polítiques que pretén mobilitzar fi ns a un bilió d’euros per aconseguir convertir Europa en el primer continent lliure de carboni el 2050
candidats de l’ala progressista com amb aquest nom— és a la UE, tot i maig del 2019,16 propulsats per la Elisabeth Warren (1949). El candidat que li han tret el qualifi catiu de Nou protesta climàtica juvenil, va ser un fi nal del Partit Demòcrata a la Casa al seu títol i ho han deixat en Green senyal que von der Leyen va captar Blanca, el moderat Joe Biden (1942), Deal13 [el Pacte Verd]. Els impul- clarament. L’exministra de Defensa no parla de Green New Deal en el sors d’aquesta política a rgumenten alemanya, membre de la conserva- seu programa, però la seva proposta el canvi de nom perquè l’aposta dora Christlich Demokratische Union climàtica recull molts dels seus ele- climàtica de la UE no és pas nova, Deutschlands (CDU) [Unió Demòcra- ments, com el compromís d’arribar cosa que és certa, però també hi ta Cristiana d’Alemanya] d’Angela al 100% de renovables i a les zero ha una part de voler desmarcar-se Merkel (1954), va posar de seguida emissions el 2050, edifi cis públics de la proposta nord-americana que el Green Deal com el primer dels efi cients energèticament, transport acapara tots els focus mediàtics.14 sis grans pilars del seu mandat al i la protecció dels treballadors dels Nomenclatures a part, el Green Deal capdavant de l’executiu comunitari. sectors més vulnerables, entre d’al- de la Comissió Europea liderada per I va nomenar com a responsable tres. La maltractada proposta de l’ala l’alemanya Ursula von der Leyen d’aquest pla al seu vicepresident més progressista dels demòcrates (1958) és, en defi nitiva, un conjunt de primer, el socialista neerlandès ha servit per arrossegar tot el partit programes i polítiques que —dins del Frans Timmermans (1961). Tant von cap als postulats del Green New Deal. limitat marge competencial que te- der Leyen com Timmermans no es Falta veure, doncs, si les eleccions nen les institucions europees— pre- cansen de pregonar la «transfor- de novembre de 2020 permetran tén mobilitzar fi ns a un bilió d’euros15 mació sense precedents» que volen posar en pràctica algun pla d’aquest per aconseguir convertir Europa en impulsar a Europa per convertir el tipus, sigui amb el nom que sigui, per el primer continent lliure de carboni continent en «neutre de carboni» el descarbonitzar l’economia del segon el 2050. Com? Aquesta és la qüestió 2050. Assumeixen així l’expressió de emissor mundial de CO2,12 només complicada. «neutralitat climàtica» que va servir superat per la Xina. per generar consens entorn a l’Acord L’ascens del grup dels Verds/ALE de París el 2015 —per substituir el en les eleccions europees del 26 de terme « descarbonització » que tenia El Green Deal Europeu l’oposició de les potències petrolieres
13 EUROPEAN COMISSION, «The European Green com l’Aràbia Saudita i d’economi- Però l’únic lloc on el Green New Deal Deal». es emergents com l’Índia i la Xina, és ja un pla de govern — almenys 14 EUROPEAN COMISSION, «Un marc estratègic en encara dependents del carbó. Aquest matèria de clima i energia per al període 2020-2030»
15 EUROPEAN COMISSION, «The European Green 12 IEA ENERGY ATLAS, «CO2 emissions from fuel Deal Investment Plan and Just Transition Mechanism 16 Actualment el grup Greens/EFA té 68 eurodi- combustion». explained». putats.
setembre 2020 | eines 38 | 99 L’expressió «neutralitat climàtica» va servir per generar consens La primera iniciativa legislativa presentada en el marc del Green entorn a l’Acord de París el 2015 —per substituir el terme Deal, la Llei Climàtica Europea del 4 de març del 2020, ‘descarbonització’ que tenia l’oposició de les potències petrolieres va incorporar ja una primera decepció
concepte recull que no es tracta el Consell Europeu tornarà a abordar cies per a l’ocupació del futur i per protegir la biodiversitat i combatre anunciat ja que a partir del 2021 Europea18 del 4 de març del 2020, va que les emissions de CO2 siguin un aquesta qüestió el juny del 2020», ajudar les pimes, start-ups i incu- la contaminació. Una agenda molt deixarà de fi nançar els projectes de incorporar ja una primera decepció. zero absolut —com reclamen els deia l’acord, que no comptava amb badores a crear noves oportunitats ambiciosa, amb un pressupost que combustibles fòssils és una senyal Tot i la crida que van fer 12 ministres activistes i, de fet , també els cientí- el suport de Polònia. Malgrat tenir-hi econòmiques en aquestes regions», supera l’aportació econòmica que potent als mercats. de medi ambient europeus —en- fi cs— sinó que el balanç entre el que objeccions, al fi nal, Hongria, la Repú- diu entre altres coses la proposta demanava l’ONU en el seu GND tre ells l’espanyola Teresa Ribera s’emet i el que capten els embornals blica Txeca i Estònia havien accedit a de la UE.17 La resta d’inversions fi ns global, però encara «insufi cient», El debat sobre una taxa al carboni — (1969)— perquè la llei incorporés —boscos i zones verdes— sigui zero. rubricar el compromís, però no així arribar als 100.000 milions prome- segons l’exsecretària confederal de que gravaria els productes en funció l’objectiu de retallar en un 55% les Polònia, el cinquè país més poblat de sos per aquest Mecanisme s’acon- la European Trade Union Confedera- de les emissions que generen en emissions de CO2 el 2030, la norma- Però tot i així, no existeix encara una- la UE, altament dependent del carbó i seguiran captant inversió privada i tion [Confederació Sindical Euro- ser produïts— està sobre la taula, tiva deixa aquest punt a l’aire —de nimitat absoluta dins de la UE cap a amb un govern d’ultradreta. a través de préstecs del European pea], Montserrat Mir, que actual- però la nova Comissió de moment nou per les resistències del Grup de aquest objectiu. Els països de l’est, Investment Bank (EIB) [ Banc d’In- ment treballa al Centre de Transició no la contempla. Això sí, ha anun- Visegrad— i diu que ho abordarà de amb un sector del carbó molt potent, En un intent de vèncer aquestes versions Europeu]. La inclusió de la Justa a la International Trade Union ciat una taxa al carboni importat, nou al setembre. especialment a Polònia, es resistei- resistències internes, el Green Deal «transició justa» és clau per sumar Confederation [Confederació Sindi- el que anomenen el « mecanisme xen a la transformació energètica e uropeu incorpora un Mecanisme de a tots els estats a bord, però també cal Internacional]. d’ajustament del carboni a la fron- En el marc de l’Acord de París, i posen pals a les rodes del Green Transició Justa, que preveu mobi- per evitar una desfeta socioeco- tera» , i que signifi ca implantar un aquest 2020 és un any clau perquè Deal europeu. El desembre del 2019, litzar 100.000 milions d’euros per nòmica a les regions mineres i per I això com es paga? Aquesta és impost a la frontera per als pro- molts dels estats signants han de quan la Comissió Europea —acaba- ajudar els països que més patiran planifi car una sortida per als treba- sens dubte una de les grans pre- ductes fabricats fora de la UE que presentar nous plans climàtics —els da de constituir feia uns dies— va amb la reconversió energètica. lladors que perdran la feina a mida guntes. La meitat d’aquest bilió siguin intensius en carboni durant coneguts com Nationally Determined presentar ofi cialment el seu pla per Aquests estats de l’est seran els que s’avanci cap a una economia d’euros es preveu que es fi nanci a la seva producció. Aquesta taxa es Contributions (NDCs)— amb compro- un Green Deal, fent-lo coincidir amb principals benefi ciats —però també descarbonitzada. través dels fons europeus, ja que la començaria a aplicar, teòricament misos més ambiciosos que els que la cimera climàtica de l’ONU COP25 Alemanya—, ja que els ajuts hauran Comissió Europea pretén que el 25% a partir del 2021, només en una sè van plantejar el 2015. La UE, doncs, a Madrid, el Consell Europeu — for- de servir per donar sortida als milers El Green Deal europeu pretén impul- del nou pressupost europeu a set rie de sectors, encara no detallats, i ha d’ incrementar el seu compromís mat pels estats membres— va fer de persones que treballen avui en els sar una transformació tant al sector anys —el Marc Financer Plurianual després s’aniria ampliant. També es actual, que fi xa un 40% de retallada el malabarisme polític d’intentar sectors del carbó i altres combusti- energètic, com al dels transports, 2021-2027— que actualment s’està proposa revisar la directiva europea de les emissions de CO2 el 2030, i fer passar com un acord unànime bles fòssils. Dins d’aquest Mecanis- els edifi cis i també en el sector de negociant es destini a polítiques sobre fi scalitat energètica i ampliar von der Leyen s’ha compromès ja un text que un dels seus membres me, es crearà un Fons de Transició l’agricultura —responsable d’una climàtiques. Un percentatge que per el règim de comerç de drets d’emis- públicament a elevar-lo fi ns al 55%. no subscrivia. «El Consell Europeu Justa amb 7.500 milions d’euros quarta part de les emissions mun- a molts és insufi cient, començant sió al sector marítim, entre altres Aquest compromís però segueix se suma a l’objectiu d’aconseguir aportats directament de la butxaca dials—, a més d’incentivar canvis en pel mateix partit Verd e uropeu que mesures. estancat al no aconsegu ir la signa- la neutralitat climàtica el 2050, en dels estats membres, que servirà per el model industrial i les cadenes de reclama que s’hi destinin almenys tura de tots els estats per tirar-ho la línia del objectius de l’Acord de oferir ajudes directes a les regions producció i invertir en programes per el 50% dels pressupostos europeus. Però, tot i la multitud de propostes París. Un estat membre, en aquest més impactades pel canvi per «do- L’altre mig bilió es pretén mobilitzar plantejades, la primera iniciativa 18 EUROPEAN COMISSION, «Proposal for a Regu- moment, no pot comprometre’s a im- nar suport als treballadors perquè instaurant incentius a la inversió pú- legislativa presentada en el marc lation of the European Parliament and of the Council 17 EUROPEAN COMISSION. «The European Green establishing the framework for achieving climate plementar aquest objectiu i, per això, desenvolupin habilitats i competèn- Deal Investment Plan». blica i privada. El fet que l’EIB hagi del Green Deal, la Llei Climàtica neutrality and amending Regulation».
100 | eines 38 | setembre 2020 La primera iniciativa legislativa presentada en el marc del Green Deal, la Llei Climàtica Europea del 4 de març del 2020, va incorporar ja una primera decepció
protegir la biodiversitat i combatre anunciat ja que a partir del 2021 Europea18 del 4 de març del 2020, va la contaminació. Una agenda molt deixarà de fi nançar els projectes de incorporar ja una primera decepció. ambiciosa, amb un pressupost que combustibles fòssils és una senyal Tot i la crida que van fer 12 ministres supera l’aportació econòmica que potent als mercats. de medi ambient europeus —en- demanava l’ONU en el seu GND tre ells l’espanyola Teresa Ribera global, però encara «insufi cient», El debat sobre una taxa al carboni — (1969)— perquè la llei incorporés segons l’exsecretària confederal de que gravaria els productes en funció l’objectiu de retallar en un 55% les la European Trade Union Confedera- de les emissions que generen en emissions de CO2 el 2030, la norma- tion [Confederació Sindical Euro- ser produïts— està sobre la taula, tiva deixa aquest punt a l’aire —de pea], Montserrat Mir, que actual- però la nova Comissió de moment nou per les resistències del Grup de ment treballa al Centre de Transició no la contempla. Això sí, ha anun- Visegrad— i diu que ho abordarà de Justa a la International Trade Union ciat una taxa al carboni importat, nou al setembre. Confederation [Confederació Sindi- el que anomenen el « mecanisme cal Internacional]. d’ajustament del carboni a la fron- En el marc de l’Acord de París, tera» , i que signifi ca implantar un aquest 2020 és un any clau perquè I això com es paga? Aquesta és impost a la frontera per als pro- molts dels estats signants han de sens dubte una de les grans pre- ductes fabricats fora de la UE que presentar nous plans climàtics —els guntes. La meitat d’aquest bilió siguin intensius en carboni durant coneguts com Nationally Determined d’euros es preveu que es fi nanci a la seva producció. Aquesta taxa es Contributions (NDCs)— amb compro- través dels fons europeus, ja que la començaria a aplicar, teòricament misos més ambiciosos que els que Comissió Europea pretén que el 25% a partir del 2021, només en una sè van plantejar el 2015. La UE, doncs, del nou pressupost europeu a set rie de sectors, encara no detallats, i ha d’ incrementar el seu compromís anys —el Marc Financer Plurianual després s’aniria ampliant. També es actual, que fi xa un 40% de retallada 2021-2027— que actualment s’està proposa revisar la directiva europea de les emissions de CO2 el 2030, i negociant es destini a polítiques sobre fi scalitat energètica i ampliar von der Leyen s’ha compromès ja climàtiques. Un percentatge que per el règim de comerç de drets d’emis- públicament a elevar-lo fi ns al 55%. a molts és insufi cient, començant sió al sector marítim, entre altres Aquest compromís però segueix pel mateix partit Verd e uropeu que mesures. estancat al no aconsegu ir la signa- reclama que s’hi destinin almenys tura de tots els estats per tirar-ho el 50% dels pressupostos europeus. Però, tot i la multitud de propostes L’altre mig bilió es pretén mobilitzar plantejades, la primera iniciativa 18 EUROPEAN COMISSION, «Proposal for a Regu- instaurant incentius a la inversió pú- legislativa presentada en el marc lation of the European Parliament and of the Council establishing the framework for achieving climate blica i privada. El fet que l’EIB hagi del Green Deal, la Llei Climàtica neutrality and amending Regulation».
setembre 2020 | eines 38 | 101 Els científi cs climàtics calculen que la davallada La UE pot liderar el camí, però per tenir impacte global caldria de les emissions del 2020, a causa del tancament econòmic sumar a bord la Xina i els EUA, primer i segon emissors provocat per la pandèmia, serà la més alta mai registrada
endavant. Aquesta reducció és in- d’ocupació per a les persones que del país per reclamar a Brussel·les La dècada verda desigualtats globals —i també les lo- dispensable per assolir la neutralitat han perdut la feina arran de l’aturada que es deixi en suspens el mercat cals— és el mateix que està destruint climàtica el 2050 i respon a la crida de l’activitat econòmica. A la crisi, d’emissions europeu, o almenys que Tenim només una dècada per acon- el planeta. El Green Deal e uropeu no de la ciència, que reclama reduir a la s’hi uneix una caiguda històrica del s’eximeixi Polònia de complir-lo. seguir una transformació radical i, vol canviar el sistema econòmic. De meitat les emissions globals abans preu del petroli, que complica encara tal com insisteixen els científi cs de fet, von der Leyen el presenta com del 2030. Tot i així, activistes com més l’aposta verda, ja que redueix Els científi cs climàtics calculen que l’ONU, com més tard ens hi posem, «la nova estratègia de creixement» Greenpeace demanen a la UE que incentius econòmics per apostar per la davallada de les emissions del més dràstiques hauran de ser les europea, malgrat el toc d’alerta vagi més enllà i fi xi un 65% de reta- aquestes alternatives més sosteni- 2020, a causa del tancament econò- mesures. La UE hauria de saber, ara d’economistes com Ann Pettifor que llada per al 2030, tenint en compte bles. Però molts ho veuen precisa- mic provocat per la pandèmia, serà sí, convertir la crisi en oportunitat. apunten que l’economia real no pot que li pertoca una responsabilitat ment com l’oportunitat perfecta per la més alta mai registrada de forma Però per si sola no pot aturar el créixer eternament perquè els recur- més gran com a regió rica i una de enfocar tots els paquets d’estímul interanual, de fi ns a un 8% menys. termòmetre global. La UE pot liderar sos del planeta són fi nits. Però tenint les principals emissores mundials. econòmic post-crisi cap a l’economia 21Una reducció que arriba caiguda el camí, però per tenir impacte global en compte que la malaltia zoonòtica neta, invertint en tecnologia verda i del cel en l’any que, precisament, els caldria sumar a bord la Xina i els que ha desencadenat l’actual crisi Però la crisi de la C ovid-19 i la nova creant llocs de treball en el sector de científi cs insistien que calia ence- EUA, primer i segon emissors mun- global de la covid-19, és producte recessió de l’economia han posat les renovables i en la transformació tar el camí descendent en la corba dials, per poder alhora involucrar també d’aquest sistema econòmic i en quarantena els plans europeus, de les ciutats i el transport. En aquest d’emissions mundials. Seria més que el món sencer, des de governs fi ns de consum, que exacerba la relació que han ajornat ja la presentació de sentit u na vintena de ministres de lògic, indispensable de fet, aprofi tar al sector privat. Un Green New Deal entre els humans i la natura, potser polítiques del Green Deal que estaven medi ambient de la UE han demanat aquesta embranzida sobrevinguda global, sobretot quan caldrà recu- sigui el moment de plantejar un pac- previstes durant el primer trimes- per carta a la Comissió Europea que per seguir reduint les emissions i perar les economies malmeses p er te global que faci que el New Deal de tre del 2020, que ha coincidit en els el pla econòmic de la UE per sortir de que aquesta reducció no quedi sim- la C ovid-19, pot ser la millor via per Roosevelt sembli una futilesa. p mesos de confi nament. Tot just el 20 la crisi «tingui com a marc el Green plement com a conseqüència de la sortir de la crisi i alhora descarbonit- de maig del 2020 es va reprendre Deal», una crida a la que s’hi han su- pandèmia de la C ovid-19. Segons els zar l’economia global amb criteris de l’agenda i la Comissió Europea va mat, entre altres sector s, una coalició científi cs de l’ONU cal reduir un 7,6% justícia social. presentar el seu pla de Biodiversitat i de 100 ONG que han recopilat la sig- les emissions cada any entre el 2020 el seu pla d’Agricultura conegut com natura de més d’un milió de ciutadans i el 203022 per evitar superar els ne- L’emergència climàtica és el repte el «Farm to Fork», dos elements claus europeus.20 Però de nou, estirant la fastos 1,5ºC d’escalfament global, un més desafi ant que té la humanitat a del Green Deal Europeu.19 No obstant, corda des de l’altra banda, el govern compromís adquirit pels 189 països dia d’avui. El 85% de la població en la urgència se centra ara, lògicament, polonès al·legava la necessitat de que han ratifi cat ja l’Acord de París. situació d’extrema pobresa viu als 20 en el sistema sanitari i en els plans prioritzar la recuperació econòmica països del món més vulnerables en termes climàtics . Uns països que, a 21 CARBONBRIEF. «Analysis: Coronavirus set to cause largest ever annual fall in CO2 emissions». més, són els que menys han contri- 19 SANCHEZ, Sònia. «Reduir a la meitat els pesti- 20 GREEN 10. «Ensuring that the MFF 2021-27 and buït a l’escalfament global. El siste- cides i plantar 3.000 milions d’arbres: el Green Deal EU ‘recovery fund’ are consistent with the European 22 UNITED NATIONS ENVIRONMENT PROGRAM europeu es reactiva», Diari ARA. Green Deal». (2019). «Emissions Gap Reports 2019». ma econòmic que genera aquestes
102 | eines 38 | setembre 2020 La UE pot liderar el camí, però per tenir impacte global caldria sumar a bord la Xina i els EUA, primer i segon emissors
La dècada verda desigualtats globals —i també les lo- cals— és el mateix que està destruint Tenim només una dècada per acon- el planeta. El Green Deal e uropeu no seguir una transformació radical i, vol canviar el sistema econòmic. De tal com insisteixen els científi cs de fet, von der Leyen el presenta com l’ONU, com més tard ens hi posem, «la nova estratègia de creixement» més dràstiques hauran de ser les europea, malgrat el toc d’alerta mesures. La UE hauria de saber, ara d’economistes com Ann Pettifor que sí, convertir la crisi en oportunitat. apunten que l’economia real no pot Però per si sola no pot aturar el créixer eternament perquè els recur- termòmetre global. La UE pot liderar sos del planeta són fi nits. Però tenint el camí, però per tenir impacte global en compte que la malaltia zoonòtica caldria sumar a bord la Xina i els que ha desencadenat l’actual crisi EUA, primer i segon emissors mun- global de la covid-19, és producte dials, per poder alhora involucrar també d’aquest sistema econòmic i el món sencer, des de governs fi ns de consum, que exacerba la relació al sector privat. Un Green New Deal entre els humans i la natura, potser global, sobretot quan caldrà recu- sigui el moment de plantejar un pac- perar les economies malmeses p er te global que faci que el New Deal de la C ovid-19, pot ser la millor via per Roosevelt sembli una futilesa. p sortir de la crisi i alhora descarbonit- zar l’economia global amb criteris de justícia social.
L’emergència climàtica és el repte més desafi ant que té la humanitat a dia d’avui. El 85% de la població en situació d’extrema pobresa viu als 20 països del món més vulnerables en termes climàtics . Uns països que, a més, són els que menys han contri- buït a l’escalfament global. El siste- ma econòmic que genera aquestes
setembre 2020 | eines 38 | 103 p Bibliografi a
CARBONBRIEF. «The impacts of climate achieving climate neutrality and amending OCASIO-CORTEZ, Alexandria. «H.Res.109. change at 1,5 ºC, 2 ºC and beyond» [en línia]. Regulation» (EU) 2018/1999 [en línia]. Recognizing the duty of the Federal Disponible a:
EUROPEAN COMISSION. «Proposal for a CARBONBRIEF. «The impacts of climate change Regulation of the European Parliament and at 1,5 ºC, 2 ºC and beyond» [en línia]. Disponible of the Council establishing the framework for a:
104 | eines 38 | setembre 2020 setembre 2020 | eines 38 | 105 arxiu
El 1977, quan les primeres eleccions català que no acceptava la disciplina militància juvenil i aposta per una vi- lliures després de 41 anys de dicta- de Moscou i que el 1936 es fusio- sió socialista. En una de les trobades dura franquista començaven a ser naria amb l’Esquerra Comunista clandestines, tornarà a ser detingut i El pedagog que va idear un projecte plausibles, moria a l’edat de 56 anys per formar el POUM. Testimoni de posteriorment interrogat sota tortura una ment preclara del pensament primera fi la de la persecució per i empresonat a Figueres i Girona. socialdemòcrata per a Catalunya. socialista: Josep Pallach (1920- «dissidents» en el món comunista D’aquesta darrera presó aconse- 1977). Pallach havia cavat trinxeres fi ns a la «desaparició» del propi guirà fugir-ne, convertint-se en una Josep Pallach els darrers mesos de la Guerra Civil, Andreu Nin (1892-1937) a mans de referència per a tots els republicans havia viscut la retirada republicana, la policia estalinista. Podem afi rmar perseguits. Aquest fet el tornà a els camps de concentració a França i que aquesta empremta el va con- portar al camí de l’exili. Durant els vista prèvia > l’exili; i formava part d’aquella mena vertir en anticomunista i que no va seus més de 20 anys d’exili a França, Què hagués passat si Josep Pallach no hagués mort de pensadors que fan aproximacions deixar de ser-ho al llarg de la seva Pallach es va llicenciar a la Univer- prematurament? És una pregunta sense resposta. intel·lectuals a les diverses doctrines vida. L’atac recíproc entre comunis- sitat de la Sorbona en pedagogia i El que sí que sabem, però, és la trajectòria des de la polítiques però que, alhora, reconei- tes i socialistes marcaria la política psicologia i va treballar en diferents seva militància juvenil en el comunisme del POUM xen una empremta profunda de la de la resistència durant les dècades escoles i instituts com a professor. fi ns a lluitar per liderar l’espai socialista després de seva pròpia experiència en temps de 1950 i 1960. la dictadura. Pallach va ser un avançat al seu temps, convulsos. ja que les idees que ell defensava van acabar fent-se Després de combatre al front, on es L’aposta hegemòniques dins l’espai socialista. La seva vida és va allistar com a voluntari, i un cop per la socialdemocràcia europea la crònica d’un temps convuls i d’una esperança que, Arrels passada la frontera, estigué poques per desgràcia, ell amb prou feines va poder veure setmanes als camps de concentració Després de la seva fuga de la presó realitzada. Josep Pallach va néixer a Figueres, del sud de França on uns coneguts de Girona i durant l’exili francès, una ciutat de tradició federalis- aconseguiren portar-lo a Montpeller; no deixa l’activitat política. Milita al ta i amb organitzacions sindicals allà va cursar estudis de Filosofi a i Moviment Socialista de Catalunya autogestionades reeixides des de Lletres a la Residència de la Fun- (MSC) i assisteix al seu Congrés de Montserrat Tura l’inici del segle XX. Fill d’una família dació Ramon Llull, impulsada per Tolosa del Llenguadoc. El partit, però, Exconsellera d’interior i justícia, i metgessa humil, la mare es dedicava a vendre la Generalitat. Acabats els estudis, s’escindirà entre els ortodoxos del @montserrat_tura bestiar al mercat i el pare va ser amb una França ocupada pels nazis, marxisme dogmàtic i els que miren ferroviari i gallinaire, a més de ser decideix tornar a Catalunya per cap a la socialdemocràcia alema- regidor d’ERC durant la II República. reimpulsar el moviment des d’una nya. Pallach es troba en aquest Com a jove rebel, va militar precoç- visió socialista. En aquesta refunda- segon grup. En la revista l’Endavant ment a les joventuts del Bloc Obrer ció Pallach ja opta per deixar enrere hi escriu sobre les conseqüències i Camperol (BOC), partit comunista els postulats comunistes de la seva de la divisió d’Europa des del fi nal El 1977, quan les primeres eleccions català que no acceptava la disciplina militància juvenil i aposta per una vi- lliures després de 41 anys de dicta- de Moscou i que el 1936 es fusio- sió socialista. En una de les trobades dura franquista començaven a ser naria amb l’Esquerra Comunista clandestines, tornarà a ser detingut i plausibles, moria a l’edat de 56 anys per formar el POUM. Testimoni de posteriorment interrogat sota tortura una ment preclara del pensament primera fi la de la persecució per i empresonat a Figueres i Girona. socialista: Josep Pallach (1920- «dissidents» en el món comunista D’aquesta darrera presó aconse- 1977). Pallach havia cavat trinxeres fi ns a la «desaparició» del propi guirà fugir-ne, convertint-se en una els darrers mesos de la Guerra Civil, Andreu Nin (1892-1937) a mans de referència per a tots els republicans havia viscut la retirada republicana, la policia estalinista. Podem afi rmar perseguits. Aquest fet el tornà a els camps de concentració a França i que aquesta empremta el va con- portar al camí de l’exili. Durant els l’exili; i formava part d’aquella mena vertir en anticomunista i que no va seus més de 20 anys d’exili a França, de pensadors que fan aproximacions deixar de ser-ho al llarg de la seva Pallach es va llicenciar a la Univer- intel·lectuals a les diverses doctrines vida. L’atac recíproc entre comunis- sitat de la Sorbona en pedagogia i polítiques però que, alhora, reconei- tes i socialistes marcaria la política psicologia i va treballar en diferents xen una empremta profunda de la de la resistència durant les dècades escoles i instituts com a professor. seva pròpia experiència en temps de 1950 i 1960. convulsos. Després de combatre al front, on es L’aposta va allistar com a voluntari, i un cop per la socialdemocràcia europea Arrels passada la frontera, estigué poques setmanes als camps de concentració Després de la seva fuga de la presó Josep Pallach va néixer a Figueres, del sud de França on uns coneguts de Girona i durant l’exili francès, una ciutat de tradició federalis- aconseguiren portar-lo a Montpeller; no deixa l’activitat política. Milita al ta i amb organitzacions sindicals allà va cursar estudis de Filosofi a i Moviment Socialista de Catalunya autogestionades reeixides des de Lletres a la Residència de la Fun- (MSC) i assisteix al seu Congrés de l’inici del segle XX. Fill d’una família dació Ramon Llull, impulsada per Tolosa del Llenguadoc. El partit, però, humil, la mare es dedicava a vendre la Generalitat. Acabats els estudis, s’escindirà entre els ortodoxos del bestiar al mercat i el pare va ser amb una França ocupada pels nazis, marxisme dogmàtic i els que miren ferroviari i gallinaire, a més de ser decideix tornar a Catalunya per cap a la socialdemocràcia alema- regidor d’ERC durant la II República. reimpulsar el moviment des d’una nya. Pallach es troba en aquest Com a jove rebel, va militar precoç- visió socialista. En aquesta refunda- segon grup. En la revista l’Endavant ment a les joventuts del Bloc Obrer ció Pallach ja opta per deixar enrere hi escriu sobre les conseqüències i Camperol (BOC), partit comunista els postulats comunistes de la seva de la divisió d’Europa des del fi nal
setembre 2020 | eines 38 | 107 En constatar les diferències amb altres formacions socialistes El líder socialdemòcrata intentava demostrar que estava preparat el 1974 decideix disputar-los l’espai polític formalitzant el seu partit: per a encapçalar la nova etapa, i sobretot, per a liderar la branca de Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya pensament socialista de l’oposició antifranquista
de la II Guerra Mundial i l’aparició Matthöfer (1925-2009), així com tam- Catalunya i la seva entrada a la Uni- creixent; els pagesos creaven el seu clot». Resseguir els seus articles és Reagrupament Socialista i Democrà- del bloc de l’Est: «sense eleccions, bé amb els altres principals líders versitat, no deixa la política al marge. sindicat, Unió de Pagesos; i el règim un estudi de recerca de l’anàlisi dels tic; Joan Raventós per Convergència sense control de garantia dels drets europeus des del suec Olof Palme Després de recórrer Catalunya per continuava amb la repressió contra canvis que s’anaven produint en uns Socialista de Catalunya; Ramon Trias humans, amb un sistema econòmic (1927-1986), el francès François carreteres en mal estat, en horari l’oposició democràtica. Un atemptat temps decisius. Fargas (1922-1989) per Esquerra inefi cient, sense llibertats sindicals Mitterrand (1916-1996) o l’anglès nocturn, de reunions i reunions a d’ETA acabava amb la vida de l’almi- Democràtica i Jordi Pujol (1930) per reals, pitjors condicions, menys Harold Wilson (1916-1995). cases particulars, de constatar les rall i president del govern franquista Convergència Democràtica. desenvolupament...» per aquest tipus diferències amb altres formacions Luis Carrero Blanco (1903-1973). Defi nició de declaracions, fou titllat d’agent de socialistes el 1974 decideix dispu- A Portugal els militars afavorien la dels espais polítics a Catalunya A l’hora d’escollir el tema que volia la CIA, de burgès i vividor, per una Retorn i Reagrupament tar-los l’espai polític formalitzant la revolució dels clavells acabant així posar a consideració dels ciutadans part dels partits antifranquistes —i creació del seu partit: Reagrupament amb la dictadura salazarista (1889- Sempre que parlem dels líders cata- de Catalunya, Josep Pallach va triar marxistes— d’aquella època. Amarat de la política que l’esquerra Socialista i Democràtic de Catalunya 1970). Les forces antifranquistes lans que protagonitzaren la Transició un títol per a la seva conferència en el feia des dels governs democràtics de (RSDC). En el naixement d’aquest espanyoles s’agrupaven a la —Junta cal fer referència a les jornades que que insistia en els models ja vigents Al 1959, el Sozialdemokratische l’Europa Occidental, Pallach retorna espai socialista no-marxista del Democrática de España; i uns anys amb el títol genèric de «Les terceres en determinats estats europeus i on Partei Deutschlands (SPD) [Partit a Catalunya amb la clara intenció Reagrupament tingueren papers abans, les catalanes ho havien fet a vies a Europa» —juny de 1975—, que sempre va emmirallar-se: «Socialis- Socialdemòcrata Alemany] acordava de crear-ne el mirall català, després rellevants Heribert Barrera (1917- l’Assemblea de Catalunya. Tanmateix van permetre escoltar les diferents me democràtic a Europa». l’abandonament del marxisme en de perdre el control del MSC en 2011) que hi va participar amb el Pallach, en aquest àmbit, i a partir propostes per una Catalunya autogo- Eren temps d’apassionada desori- el seu Congrés de Bad Godesberg, quedar-se en minoria davant dels seu sector d’ERC; un grup anomenat de la pròpia vivència, mirava amb vernada en democràcia a personat- entació, i no obstant això, el mes de amb la famosa frase de Willy Brandt que defensaven una aliança amb Socialistes Demòcrates de Catalunya, reserves els intents del PCE i del ges que fi ns aleshores havien parlat gener de 1976 el partit que havia (1913-1992): «lliure iniciativa, tota la els comunistes. El 1969 s’instal·la de base cristiana; persones prope- PSUC de monopolitzar la lluita contra en reunions semiclandestines i ama- impulsat Pallach va convocar el seu que sigui possible; planifi cació, tota novament a Figueres i intenta im- res a Pallach des del MSC com Joan la dictadura. gades. Les conferències realitzades segon congrés i va aprovar un detallat la necessària». I en aquells anys, la partir classes a Roses. És detingut i Tapia (1946), Amadeu Cuito (1936) o en el saló d’actes de l’Institut Catòlic programa de govern amb més de II Internacional Socialista va aprovar empresonat. Un any després treballa Rudolf Guerra (1935); el Bloc Popular Al Pallach madur el caracteritzaven d’Estudis Socials de Barcelona, van seixanta mesures de reforma políti- la declaració de Frankfurt on subs- en la seva tesi doctoral i fa classes de les Terres de l’Ebre amb Manel unes posicions en la política del suposar un gran esdeveniment, se- ca i econòmica. El document també tituïa la idea de la propietat pública a l’institut de Girona. Més tard, a la Lladonosa (1946) i Joaquim Arana tardofranquisme i de la transició guides per multitud de persones. recollia les primeres decisions que dels mitjans de producció per la de Universitat Autònoma de Barcelona, (1936-1995); i persones com Josep inacabada que poden vincular-se caldria prendre en matèria social, cul- democràcia econòmica i estat del ajudarà a la creació del Departament Verde Aldea (1928-2017), Joan Majó clarament a la seva biografi a però Aquell moment defi neix clarament tural i educativa. El líder socialdemò- benestar. de Ciències de l’Educació. Publica (1939), Joan Comas (1936) o Joan que demostren —també— la seva el ventall de forces polítiques que crata intentava demostrar que estava Instituts pilot i reforma de l’ensenya- Paredes (1932-2016), entre d’altres. coherència, l’arrelament a les seves protagonitzaran la transició. Hi inter- preparat per a encapçalar la nova eta- Pallach s’imbuí d’aquest pensament ment mitjà, premiat i llegit per molts Aquests moviments es produïen just conviccions i a les renúncies que, venen Anton Cañelles (1923-2006), pa i, sobretot, per a liderar la branca i va mantenir, sempre, una magnífi ca educadors, i comença a ser conegut quan el règim franquista agonitzava sovint, exigeix la pròpia integritat. per Unió Democràtica de Catalunya; de pensament socialista en aquella relació amb els líders socialdemò- per la seva vessant de pedagog, de la compassadament amb el seu capda- Pallach escrivia de manera sovinte- Josep Solé Barberà (1913-1988) oposició franquista que ja es feia molt crates alemanys com Willy Brandt, qual n’esdevindrà un referent. vanter, el dictador Francisco Franco jada a la premsa vigilada i censurada pel Partit Socialista Unifi cat de present en les setmanes posteriors a Helmut Schmidt (1918-2015), Hans Pallach però, des del seu retorn a (1882-1975). La confl ictivitat era de l’època amb el pseudònim «Des- Catalunya (PSUC); Josep Pallach pel la mort del dictador Franco.
108 | eines 38 | setembre 2020 El líder socialdemòcrata intentava demostrar que estava preparat per a encapçalar la nova etapa, i sobretot, per a liderar la branca de pensament socialista de l’oposició antifranquista
creixent; els pagesos creaven el seu clot». Resseguir els seus articles és Reagrupament Socialista i Democrà- sindicat, Unió de Pagesos; i el règim un estudi de recerca de l’anàlisi dels tic; Joan Raventós per Convergència continuava amb la repressió contra canvis que s’anaven produint en uns Socialista de Catalunya; Ramon Trias l’oposició democràtica. Un atemptat temps decisius. Fargas (1922-1989) per Esquerra d’ETA acabava amb la vida de l’almi- Democràtica i Jordi Pujol (1930) per rall i president del govern franquista Convergència Democràtica. Luis Carrero Blanco (1903-1973). Defi nició A Portugal els militars afavorien la dels espais polítics a Catalunya A l’hora d’escollir el tema que volia revolució dels clavells acabant així posar a consideració dels ciutadans amb la dictadura salazarista (1889- Sempre que parlem dels líders cata- de Catalunya, Josep Pallach va triar 1970). Les forces antifranquistes lans que protagonitzaren la Transició un títol per a la seva conferència en el espanyoles s’agrupaven a la —Junta cal fer referència a les jornades que que insistia en els models ja vigents Democrática de España; i uns anys amb el títol genèric de «Les terceres en determinats estats europeus i on abans, les catalanes ho havien fet a vies a Europa» —juny de 1975—, que sempre va emmirallar-se: «Socialis- l’Assemblea de Catalunya. Tanmateix van permetre escoltar les diferents me democràtic a Europa». Pallach, en aquest àmbit, i a partir propostes per una Catalunya autogo- Eren temps d’apassionada desori- de la pròpia vivència, mirava amb vernada en democràcia a personat- entació, i no obstant això, el mes de reserves els intents del PCE i del ges que fi ns aleshores havien parlat gener de 1976 el partit que havia PSUC de monopolitzar la lluita contra en reunions semiclandestines i ama- impulsat Pallach va convocar el seu la dictadura. gades. Les conferències realitzades segon congrés i va aprovar un detallat en el saló d’actes de l’Institut Catòlic programa de govern amb més de Al Pallach madur el caracteritzaven d’Estudis Socials de Barcelona, van seixanta mesures de reforma políti- unes posicions en la política del suposar un gran esdeveniment, se- ca i econòmica. El document també tardofranquisme i de la transició guides per multitud de persones. recollia les primeres decisions que inacabada que poden vincular-se caldria prendre en matèria social, cul- clarament a la seva biografi a però Aquell moment defi neix clarament tural i educativa. El líder socialdemò- que demostren —també— la seva el ventall de forces polítiques que crata intentava demostrar que estava coherència, l’arrelament a les seves protagonitzaran la transició. Hi inter- preparat per a encapçalar la nova eta- conviccions i a les renúncies que, venen Anton Cañelles (1923-2006), pa i, sobretot, per a liderar la branca sovint, exigeix la pròpia integritat. per Unió Democràtica de Catalunya; de pensament socialista en aquella Pallach escrivia de manera sovinte- Josep Solé Barberà (1913-1988) oposició franquista que ja es feia molt jada a la premsa vigilada i censurada pel Partit Socialista Unifi cat de present en les setmanes posteriors a de l’època amb el pseudònim «Des- Catalunya (PSUC); Josep Pallach pel la mort del dictador Franco.
setembre 2020 | eines 38 | 109 Tots els protagonistes de les diferents branques del socialisme Una de les grans potencialitats de Pallach a Catalunya volien unifi car aquest espai polític eren els seus vincles europeus, el que li permetia defensar i tots volien liderar l’espai sumat que era possible un socialisme català plenament sobirà
Destacava en els documents con- Internacional Socialista, i va mante- polític. Tots eren conscients de les Primers dies de 1977, del PS portuguès així com François de presenciar com en l’apartat de la gressuals del Reagrupament la nir la seva referència d’adhesió als matrius de tota mena que hi havia derrota i mort de Josep Pallach Mitterrand del PS francès. Malgrat no unitat dels socialistes catalans, per- defensa dels valors del socialisme principis marxistes com a mètode entre les persones que participaven ser reconegut com a membre d’In- dia la seva proposta en benefi ci de la i la importància de les llibertats in- d’anàlisi fi ns al 1979. A Catalunya en els debats d’aleshores dins de El 1977 és un any clau per a la ternacional Socialista, aquest suport que havien redactat Raimon Martínez dividuals i col·lectives. Proclamava comptava amb la Federació catalana, l’espai socialista: humanistes, cris- història política recent. Convençut explícit de l’espai socialdemòcrata Fraile (1947-2015) i Òscar Leblanc, la necessitat d’una amplia capaci- liderada per Josep Maria Triginer tians, llibertaris, marxistes, estatis- de la proximitat d’una convocatòria europeu validava la seva aposta, on s’explicitava una crida a la unitat tat d’autogovern per a Catalunya (1943). tes, internacionalistes, catalanistes, electoral, els primers dies de l’any el reforçava el seu anticomunisme i li socialista que Pallach considerava i l’organització federal d’Espanya. autogestionaris, federalistes, inde- Reagrupament convoca el seu tercer permetia defensar que era possible massa evident, massa incondicional, També la permanent defensa de Per altra banda, hi havia una gran pendentistes. Tots, des de Reventós congrés per tal de deixar escrites un socialisme català plenament massa precipitada, i que —sobretot— fórmules d’organització del treball competència entre el PSC-C, liderat i Obiols, a Triginer i Ramos i fi ns a les seves idees força. Entre elles: el sobirà, vinculat directament amb el considerava que els debilitava. —i de l’economia— que havien per Joan Reventós (1927-2004) i Rai- Pallach, volien la unifi cació i tots socialisme per repartir la riquesa i socialisme europeu. Com a bon amic de Josep Tarrade- tingut una important tradició a la mon Obiols (1940); i el que a partir volien liderar l’espai sumat, confi ant acabar amb la pobresa; culturitzar llas, en la cloenda del congrés va Catalunya del primer terç del segle de 1976 va anomenar-se PSC-R —R, en convertir-se en una força política els obrers com el camí més sòlid El gran èxit de Pallach en aquell ignorar la derrota i va fer un discurs XX com eren les cooperatives, els de Reagrupament, la formació de Pa- decisiva a Catalunya. per a la seva emancipació; introduir congrés fou la reclamació del retorn d’estadista: «amb aquest programa sindicats, l’organització autogesti- llach—, un canvi de nom que buscava una nova pedagogia que formés immediat del president de la Genera- per a governar Catalunya la propera onada, una economia col·laborativa competir amb el PSC-C pel lideratge i A Pallach la història li ha atorgat ciutadans lliures; i l’autogovern de litat a l’exili, Josep Tarradellas (1899- setmana aniré a Madrid a presen- i la municipalització dels espais que va comportar la sortida del grup una actitud dialogant i pactista, però Catalunya, que associava a un nacio- 1988). Malgrat antigues disputes tar-lo a Felipe González, i a Bonn comunals. d’Esquerra Republicana. Aquesta com les altres formacions, busca- nalisme d’alliberament i que cercava durant els anys de l’exili, Tarradellas a veure Willy Brandt; el món ha de competència entre el Congrés i el va sumar seguidors i esdevenir la l’estructura federal d’Espanya i la confi ava tant en Pallach que li va saber que estem a punt». Reagrupament era de lideratge, evi- fracció més nombrosa abans que es unió dels pobles ibèrics. demanar que la salutació, que com Ja no hi aniria. El dimarts onze de Pugna per l’espai socialista dentment, però també tenia a veure produís la unifi cació que tots sabien a president exiliat havia de llegir en gener, Pallach moria. Només tenia 56 amb l’aproximació dels primers a que seria inevitable si s’aconseguia Una de les grans potencialitats de aquell congrés, l’escrivís el propi anys. Sovint s’afi rma que l’esquerra ten- tesis properes als comunistes, de les la convocatòria d’eleccions en condi- Pallach, com hem dit anteriorment, Pallach. Aquesta connexió va fer que deix a centrar-se en allò que diferen- quals Pallach abominava des de feia cions de sufragi homologable. Però eren els seus vincles europeus, Pallach fos titllat de ser massa «tar- cia cada sector, en lloc de centrar-se molts anys. l’espai d’esquerres antifranquista aquest fet, per si algú en dubtava, va radellista» i de diluir la seva ambició Eleccions sense Pallach en el que els uneix. Durant aquell seguia organitzat a l’entorn d’un quedar palès en aquest Congrés on de presidir la Generalitat. període de defi nició del sistema de PSUC molt fort i un esmicolament de el Reagrupament va lluir una gran El 15 de juny del 1977 hi hagueren partits, a Catalunya hi convivien tres Unifi cació de l’espai socialista grups d’extrema esquerra que feia presència de representants dels Però aquell congrés, amb el lema: eleccions generals i la formació que formacions que es disputaven ser el i lluita per liderar-lo difícil agrupar-los, perquè tots volien principals partits socialdemòcrates «El Socialisme Democràtic per la havia liderat Pallach, després del referent del socialisme. capitalitzar el suport dels «rupturis- europeus així com sindicalistes de Generalitat», també fou el de la gran debat sobre la unitat socialista Tots els protagonistes de les di- tes» però s’havien endinsat en una les principals centrals internacionals. derrota de Pallach, perquè com a que s’havia produït el mes de gener, El PSOE era la formació socialista ferents branques del socialisme dinàmica de lluites internes que els Van enviar cartes des de Willy Brant president del Partit Socialista de i que no havia arribat a un acord, reconeguda a l’Estat espanyol per la a Catalunya volien unifi car l’espai portaria a la irrellevància. de l’SPD, Mario Soares (1924-2017) Catalunya-Reagrupament va haver va presentar-se integrant el «Pacte
110 | eines 38 | setembre 2020 Una de les grans potencialitats de Pallach eren els seus vincles europeus, el que li permetia defensar que era possible un socialisme català plenament sobirà
Primers dies de 1977, del PS portuguès així com François de presenciar com en l’apartat de la derrota i mort de Josep Pallach Mitterrand del PS francès. Malgrat no unitat dels socialistes catalans, per- ser reconegut com a membre d’In- dia la seva proposta en benefi ci de la El 1977 és un any clau per a la ternacional Socialista, aquest suport que havien redactat Raimon Martínez història política recent. Convençut explícit de l’espai socialdemòcrata Fraile (1947-2015) i Òscar Leblanc, de la proximitat d’una convocatòria europeu validava la seva aposta, on s’explicitava una crida a la unitat electoral, els primers dies de l’any el reforçava el seu anticomunisme i li socialista que Pallach considerava Reagrupament convoca el seu tercer permetia defensar que era possible massa evident, massa incondicional, congrés per tal de deixar escrites un socialisme català plenament massa precipitada, i que —sobretot— les seves idees força. Entre elles: el sobirà, vinculat directament amb el considerava que els debilitava. socialisme per repartir la riquesa i socialisme europeu. Com a bon amic de Josep Tarrade- acabar amb la pobresa; culturitzar llas, en la cloenda del congrés va els obrers com el camí més sòlid El gran èxit de Pallach en aquell ignorar la derrota i va fer un discurs per a la seva emancipació; introduir congrés fou la reclamació del retorn d’estadista: «amb aquest programa una nova pedagogia que formés immediat del president de la Genera- per a governar Catalunya la propera ciutadans lliures; i l’autogovern de litat a l’exili, Josep Tarradellas (1899- setmana aniré a Madrid a presen- Catalunya, que associava a un nacio- 1988). Malgrat antigues disputes tar-lo a Felipe González, i a Bonn nalisme d’alliberament i que cercava durant els anys de l’exili, Tarradellas a veure Willy Brandt; el món ha de l’estructura federal d’Espanya i la confi ava tant en Pallach que li va saber que estem a punt». unió dels pobles ibèrics. demanar que la salutació, que com Ja no hi aniria. El dimarts onze de a president exiliat havia de llegir en gener, Pallach moria. Només tenia 56 Una de les grans potencialitats de aquell congrés, l’escrivís el propi anys. Pallach, com hem dit anteriorment, Pallach. Aquesta connexió va fer que eren els seus vincles europeus, Pallach fos titllat de ser massa «tar- aquest fet, per si algú en dubtava, va radellista» i de diluir la seva ambició Eleccions sense Pallach quedar palès en aquest Congrés on de presidir la Generalitat. el Reagrupament va lluir una gran El 15 de juny del 1977 hi hagueren presència de representants dels Però aquell congrés, amb el lema: eleccions generals i la formació que principals partits socialdemòcrates «El Socialisme Democràtic per la havia liderat Pallach, després del europeus així com sindicalistes de Generalitat», també fou el de la gran debat sobre la unitat socialista les principals centrals internacionals. derrota de Pallach, perquè com a que s’havia produït el mes de gener, Van enviar cartes des de Willy Brant president del Partit Socialista de i que no havia arribat a un acord, de l’SPD, Mario Soares (1924-2017) Catalunya-Reagrupament va haver va presentar-se integrant el «Pacte
setembre 2020 | eines 38 | 111 A les eleccions de 1977 la formació que havia liderat Pallach va presentar-se integrant el «Pacte Democràtic per Catalunya»
Democràtic per Catalunya», conjun- que Catalunya va perdre en els dies p Bibliografi a tament amb Esquerra Democràtica decisius de la Transició un pensador MEROÑO, Pere. Josep Pallach. Barcelona: que liderava Trias Fargas, CDC que lúcid, un lluitador incansable, un pe- Fundació Josep Irla, 2009. liderava Jordi Pujol i que llavors dagog avantguardista, un líder social es reclamava socialdemòcrata, i el i un socialdemòcrata convençut. MEROÑO, Pere. Josep Pallach, la història d’un líder. Barcelona: Edicions 62, 1997. suport del Front Nacional. Des del meu record llunyà, des de la RUBIOL, Glòria. Josep Pallach i el Aquesta coalició va ser molt breu i va mirada jove i inexperta d’aleshores, Reagrupament. Barcelona: Publicacions de dividir-se poc després: CDC s’uniria a he volgut explicar en aquest article l’Abadia de Montserrat, 1995. Unió Democràtica i absorbiria el par- que Josep Pallach fou un home de tit de Trias Fargas per a crear CiU; i forta personalitat i conviccions, avan- el PSC-R va iniciar el seu camí cap a çat al seu temps tant pel que fa al la unifi cació socialista. Fou en el 5è pensament sobre el paper d’Europa, congrés del Reagrupament el 1979, el de la pedagogia en les societats quasi dos anys després de la mort de avançades, i el de les institucions Pallach, que Reagrupament acordà la públiques en la vida dels ciutadans: unifi cació amb PSC-C i la Federació importants per a l’organització Catalana del PSOE. col·lectiva, però no per a substituir la iniciativa d’organitzacions socials amb compromís col·lectiu. Catalanis- I si... ta, socialista, sobiranista, europeista, internacionalista. Així era Josep S’han fet moltes especulacions del Pallach. p que hauria passat si Josep Pallach no hagués mort sobtadament aquell mes de gener de 1977. Però són especulacions i els fets que confi - guren la història no es poden, o no s’haurien de reescriure. No podem parlar pels morts; els que ho fan s’apropien d’un pensament, que com tots els dels vius, està subjecte a la conjuntura. El que podem afi rmar és
112 | eines 38 | setembre 2020 setembre 2020 | eines 38 | 113 explorador
«Aquestes eleccions han estat una d’Irlanda, va obtenir el 24,5% dels els eixos de confl icte. A continuació revolució», va dir Mary Lou McDo- vots en primera preferència. L’FF, s’explica el sistema electoral i l’evo- nald (1969), líder del Sinn Féin (SF), conservador i el que més governs ha lució recent, i s’acaba amb les claus El col·lapse de l’establishment en veure els resultats. El 8 de febrer liderat, va obtenir un 22,2%, seguit que han defi nit les eleccions de 2020, de 2020 el seu partit va obtenir més d’FG, democratacristians, amb un l’estratègia de l’SF i les implicacions polític a Irlanda: vots en primera preferència que cap 20,9%. Això es tradueix en 37 escons de cara al futur. altra opció política a les eleccions al per a l’SF, 37 per a l’FF i 35 per a les claus de la victòria del Sinn Féin Dáil Éireann —la cambra baixa del l’FG. Aquests resultats mostren que Parlament irlandès. Aquest resultat cap partit té un suport ampli dels Un sistema polític ha estat categoritzat com a sísmic.1 votants ni està a prop dels 80 escons conservador i elitista vista prèvia > Però la victòria del Sinn Féin no ha necessaris per formar govern sol. La De partit que causava al·lèrgia a bona part de la ciutadania irlandesa estat l’únic element de canvi. Els situació és insòlita. Les enquestes La República d’Irlanda és una de- pel seu passat i la seva relació amb l’IRA, a ser el partit més votat en dos grans partits de la República, el no preveien un canvi tan gran, si bé mocràcia unitària centralitzada amb les eleccions del 2020. El camí del Sinn Féin durant l’última dècada Fianna Fáil (FF) i el Fine Gael (FG), els resultats electorals de l’última un sistema parlamentari. El poder és el camí cap a la cerca de l’hegemonia. Adaptant l’estratègia i van obtenir menys suport que mai dècada mostren un declivi continuat legislatiu és bicameral asimètric modernitzant el seu discurs amb un programa netament d’esquerres, des de la seva fundació el 1937 —un de suport per als dos grans partits amb més poder per la cambra baixa, ha estat capaç de trencar el binomi de partits conservadors que s’han 43%. Els mitjans parlen d’un històric del centre-dreta. Amb tot això, cal el Dáil Éireann. Els seus membres alternat com a guanyadors de les eleccions irlandeses en els últims col·lapse del sistema polític i del fi nal preguntar-se: per què ha succeït? s’anomenen Teachta Dála (TDs). El 70 anys. La victòria del SF obre una nova etapa política a la República del segle de domini per part dels És aquest un vot protesta contra els cap de l’executiu és el Taoiseach d’Irlanda. partits de l’establishment.2 partits tradicionals o és un canvi que [primer ministre], que a dia d’avui ha arribat per quedar-se? és Leo Varadkar (1979), de l’FG. El L’SF, un partit republicà, d’esquer- Aquest article analitza el sistema President és directament escollit per res3 i defensor de la reunifi cació de partits irlandès i la seva evolució la població, però el seu rol és simbò- recent, de la mà de la conjuntu- lic. L’Estat conserva la Constitució de 1 BBC, «Irish election: 158 seats in Dáil fi lled as ra socioeconòmica, per entendre 1937, la qual ha sofert 32 esmenes Sílvia Caufapé Hostench Longford-Westmeath count ends». com la victòria de l’SF no és un fet al llarg del temps. Aquestes recent- 2 SPROULE, «Irish general election: What happens casual sinó el producte d’un sistema ment s’han centrat en incorporar Politòloga next?». [email protected] obsolet sumat a una redefi nició de temes com el matrimoni homosexual 3 Si bé a dia d’avui el Sinn Féin té un discurs marcadament d’esquerres, a principis del segle XX l’estratègia del partit i a un canvi (2015), el dret a l’avortament (2018) la seva posició estava més desdibuixada, més aviat generacional. En primer lloc, es fa o la facilitació del divorci (2019), les apuntant cap al conservadorisme. La seva evolució cap a postulats d’esquerres va anar sent gradual una introducció al sistema polític quals s’han sotmès a referèndum. Hi a partir d’aconseguir la independència del Sud del de la República, tot seguit s’exposa ha un seguit d’elements que carac- país. Cal remarcar, en aquest sentit, que l’SF va ésser creat per lluitar contra el control britànic de l’illa. l’evolució dels partits i s’identifi quen teritzen la cultura política irlandesa explorador
«Aquestes eleccions han estat una d’Irlanda, va obtenir el 24,5% dels els eixos de confl icte. A continuació revolució», va dir Mary Lou McDo- vots en primera preferència. L’FF, s’explica el sistema electoral i l’evo- nald (1969), líder del Sinn Féin (SF), conservador i el que més governs ha lució recent, i s’acaba amb les claus El col·lapse de l’establishment en veure els resultats. El 8 de febrer liderat, va obtenir un 22,2%, seguit que han defi nit les eleccions de 2020, de 2020 el seu partit va obtenir més d’FG, democratacristians, amb un l’estratègia de l’SF i les implicacions polític a Irlanda: vots en primera preferència que cap 20,9%. Això es tradueix en 37 escons de cara al futur. altra opció política a les eleccions al per a l’SF, 37 per a l’FF i 35 per a les claus de la victòria del Sinn Féin Dáil Éireann —la cambra baixa del l’FG. Aquests resultats mostren que Parlament irlandès. Aquest resultat cap partit té un suport ampli dels Un sistema polític ha estat categoritzat com a sísmic.1 votants ni està a prop dels 80 escons conservador i elitista vista prèvia > Però la victòria del Sinn Féin no ha necessaris per formar govern sol. La De partit que causava al·lèrgia a bona part de la ciutadania irlandesa estat l’únic element de canvi. Els situació és insòlita. Les enquestes La República d’Irlanda és una de- pel seu passat i la seva relació amb l’IRA, a ser el partit més votat en dos grans partits de la República, el no preveien un canvi tan gran, si bé mocràcia unitària centralitzada amb les eleccions del 2020. El camí del Sinn Féin durant l’última dècada Fianna Fáil (FF) i el Fine Gael (FG), els resultats electorals de l’última un sistema parlamentari. El poder és el camí cap a la cerca de l’hegemonia. Adaptant l’estratègia i van obtenir menys suport que mai dècada mostren un declivi continuat legislatiu és bicameral asimètric modernitzant el seu discurs amb un programa netament d’esquerres, des de la seva fundació el 1937 —un de suport per als dos grans partits amb més poder per la cambra baixa, ha estat capaç de trencar el binomi de partits conservadors que s’han 43%. Els mitjans parlen d’un històric del centre-dreta. Amb tot això, cal el Dáil Éireann. Els seus membres alternat com a guanyadors de les eleccions irlandeses en els últims col·lapse del sistema polític i del fi nal preguntar-se: per què ha succeït? s’anomenen Teachta Dála (TDs). El 70 anys. La victòria del SF obre una nova etapa política a la República del segle de domini per part dels És aquest un vot protesta contra els cap de l’executiu és el Taoiseach d’Irlanda. partits de l’establishment.2 partits tradicionals o és un canvi que [primer ministre], que a dia d’avui ha arribat per quedar-se? és Leo Varadkar (1979), de l’FG. El L’SF, un partit republicà, d’esquer- Aquest article analitza el sistema President és directament escollit per res3 i defensor de la reunifi cació de partits irlandès i la seva evolució la població, però el seu rol és simbò- recent, de la mà de la conjuntu- lic. L’Estat conserva la Constitució de 1 BBC, «Irish election: 158 seats in Dáil fi lled as ra socioeconòmica, per entendre 1937, la qual ha sofert 32 esmenes Sílvia Caufapé Hostench Longford-Westmeath count ends». com la victòria de l’SF no és un fet al llarg del temps. Aquestes recent- 2 SPROULE, «Irish general election: What happens casual sinó el producte d’un sistema ment s’han centrat en incorporar Politòloga next?». [email protected] obsolet sumat a una redefi nició de temes com el matrimoni homosexual 3 Si bé a dia d’avui el Sinn Féin té un discurs marcadament d’esquerres, a principis del segle XX l’estratègia del partit i a un canvi (2015), el dret a l’avortament (2018) la seva posició estava més desdibuixada, més aviat generacional. En primer lloc, es fa o la facilitació del divorci (2019), les apuntant cap al conservadorisme. La seva evolució cap a postulats d’esquerres va anar sent gradual una introducció al sistema polític quals s’han sotmès a referèndum. Hi a partir d’aconseguir la independència del Sud del de la República, tot seguit s’exposa ha un seguit d’elements que carac- país. Cal remarcar, en aquest sentit, que l’SF va ésser creat per lluitar contra el control britànic de l’illa. l’evolució dels partits i s’identifi quen teritzen la cultura política irlandesa
setembre 2020 | eines 38 | 115 El sistema de partits s’ha denominat històricament L’SF va néixer al 1905 i va guanyar massivament les com un two-and-a-half system, amb el Fianna Fáil i el Fine Gael eleccions britàniques del 1918 a Irlanda com els dos partits grans i amb el Labour Party com a soci minoritari
i que han estat àmpliament compar- aquests elements fomenten una des per satisfer les seves principals natural de govern», ja que des de tada a la República fi ns al 2011, en tòria dels pro-Tractat. Una facció de tits: el localisme, el poder de l’Esglé- cultura en la qual han predominat aspiracions i així no suposar mai una 1932 fi ns al 2011 només ha quedat què va obtenir uns resultats desta- l’SF anti-Tractat va acceptar treba- sia, el conservadorisme i el patriar- històricament valors d’autoritarisme, amenaça a l’establishment. A més, el fora de l’executiu durant dotze anys, cables passant de 3 a 14 diputats, llar dins la legalitat de l’Estat Lliure, calisme. En primer lloc, la política conformisme i antiintel·lectualisme.4 moviment sindical també està molt repartits en curts mandats d’FG gai- tot augmentant en representació des per a aconseguir transformar-lo en irlandesa té una naturalesa i cultura El sistema institucional es carac- desmembrat, sobretot per la impor- rebé cada dècada. Una de les seves d’aleshores. l’actual República d’Irlanda, cosa que profundament localista, és a dir, que teritza per la seva inefectivitat per tància del capital estranger a Irlanda característiques és el populisme, es va aconseguir al 1948 —parado- té l’àmbit més proper a la persona, dur a terme polítiques públiques i des de la dècada de 1960. perquè canalitza les reformes que la L’SF va néixer al 1905 i va guanyar xalment, sota un Taoiseach de l’FG. el local, com al principal; és comú controlar l’executiu; l’executiu té molt població reclama i al mateix temps massivament les eleccions brità- Aquesta facció és l’origen del Fianna que la població se centri en l’impacte poder per sobre el legislatiu, controla manté l’statu quo que el benefi cia.9 niques del 1918 a Irlanda, en un Fáil. de la política a les seves comunitats l’agenda parlamentària i els procedi- Partits nacionalistes El Fine Gael [família dels irlandesos] moment en què tota l’illa formava més properes. Això obre la porta a ments.5 Al mateix temps, el siste- sense ideologia és democratacristià i proeuropeu, part del Regne Unit. De resultes El que va quedar de l’SF després comportaments caciquils. En segon ma electoral promou el localisme i considerat quasi catch-all, malgrat d’aquestes eleccions, i recollint el d’aquesta onada d’enfrontaments lloc, l’Església catòlica és una insti- clientelisme i no prioritza la creació El sistema de partits s’ha denominat que mai ho acaba d’aconseguir del llegat de l’Aixecament de Pasqua de interns va adoptar una posició tució fonamental a l’illa, donat que la de programes polítics ideologitzats. històricament com un two-and-a-half tot, fet que l’ha portat sistemàtica- 1916, l’SF va proclamar la indepen- abstencionista en política electoral religió és un dels elements compartit Aquestes circumstàncies porten a un system,8 amb l’FF i l’FG com els dos ment a ser el segon partit amb més dència de la República Irlandesa, va durant les següents sis dècades, tant per la gran majoria d’irlandesos. poder centralitzat i sense rendiment partits grans i amb el Labour Party suport a la República. Ha governat en establir un Parlament i un govern a la República com al Nord d’Irlanda. L’Església controla gran part del dis- de comptes, que propicia una cultura [Partit Laborista] com a soci minori- vuit ocasions, tot i no haver guanyat clandestins i va impulsar la guerra Amb el temps, el centre de gravetat curs moral i educatiu, està al centre política elitista. Això es veu refl ectit tari en molts governs. Altres opcions mai les eleccions fi ns el 2011, per bé de guerrilles de l’Irish Republican del partit es va desplaçar al Nord, en de la cultura nacional i promou i per- en la baixa participació electoral —al polítiques amb rellevància variant que s’ha mantingut al govern des de Army (IRA) [Exèrcit Republicà Irlan- el marc del creixent confl icte entre petua valors autoritaris i dominants, voltant d’un 65,6% en les darreres han estat el mateix SF i el Green llavors. El Labour Party ha estat soci dès] contra les forces britàniques. El republicans i unionistes. A fi nals de submissió i victimisme. A més, la cinc eleccions generals—6 i la parti- Party [Partit Verd]. Irlanda també de govern dels dos grans partits, en resultat va ser el Tractat Anglo-Ir- de la dècada de 1960, després de cultura terratinent rural és de gran cipació partidista, és a dir, la mili- s’ha caracteritzat per tenir un gran especial d’FG. El seu creixement s’ha landès de 1922, que va donar una dècades d’enfrontaments interns, la importància, que juntament amb els tància a partits polítics —tan sols un nombre de candidats independents vist molt limitat per la naturalesa de independència limitada al Sud amb facció majoritària d’aquest nou SF dos elements anteriors perpetua un 2%—, per sota de la resta d’Europa a eleccions municipals i legislatives. la competició política, que ha afavorit el nom d’Estat Lliure Irlandès, amb el —els anomenats «provisionals»—, discurs tradicional i conservador. occidental.7 La societat civil és molt El Fianna Fáil [Soldats del destí], és un sistema bipartidista. monarca britànic com a cap d’Estat; conjuntament amb la seva facció Finalment, la societat i la política depenent de l’Estat, que tradicional- el partit històricament més impor- però va mantenir el Nord —de ma- homòloga de l’IRA, va convertir-se en irlandesa són clarament patriarcals, ment ha canalitzat les seves deman- tant de la República d’Irlanda. És de El Sinn Féin [Nosaltres mateixos] joria protestant i unionista— dins el la principal facció republicana en el amb una constant infrarepresenta- centre-dreta, nacionalista i catch-all; és un partit republicà i d’esquerres Regne Unit. El Tractat va dividir l’SF confl icte. ció de les dones en càrrecs públics. és a dir, que busca atraure a tots defensor de la reunifi cació del país, en dues meitats: la pro-Tractat, que Les dones tenen un pronunciat rol 4 KIRBY i MURPHY, Irish Politics after the Celtic Tiger. els perfi ls de votants. Durant molts que va tenir una importància limi- va donar lloc al que després seria el A començaments de la dècada de privat, domèstic, marginal i servil, 5 Ibidem. anys ha estat considerat el «partit Fine Gael; i l’anti-Tractat. Ambdues 1980, l’SF va adoptar l’estratègia capturat en la visió conservadora de 6 NORDSIECK, «Ireland Parties and Elections». es van enfrontar en una guerra civil d’«armes i urnes» en simbiosi amb 9 KIRBY i MURPHY, Irish Politics after the Celtic la Constitució de 1937. En resum, 7 KIRBY i MURPHY, Irish Politics after the Celtic Tiger. 8 LIJPHART, Patterns of democracy. Tiger. que va concloure el 1923 amb la vic- l’IRA. A començament de 1990, amb
116 | eines 38 | setembre 2020 L’SF va néixer al 1905 i va guanyar massivament les eleccions britàniques del 1918 a Irlanda
natural de govern», ja que des de tada a la República fi ns al 2011, en tòria dels pro-Tractat. Una facció de 1932 fi ns al 2011 només ha quedat què va obtenir uns resultats desta- l’SF anti-Tractat va acceptar treba- fora de l’executiu durant dotze anys, cables passant de 3 a 14 diputats, llar dins la legalitat de l’Estat Lliure, repartits en curts mandats d’FG gai- tot augmentant en representació des per a aconseguir transformar-lo en rebé cada dècada. Una de les seves d’aleshores. l’actual República d’Irlanda, cosa que característiques és el populisme, es va aconseguir al 1948 —parado- perquè canalitza les reformes que la L’SF va néixer al 1905 i va guanyar xalment, sota un Taoiseach de l’FG. població reclama i al mateix temps massivament les eleccions brità- Aquesta facció és l’origen del Fianna manté l’statu quo que el benefi cia.9 niques del 1918 a Irlanda, en un Fáil. El Fine Gael [família dels irlandesos] moment en què tota l’illa formava és democratacristià i proeuropeu, part del Regne Unit. De resultes El que va quedar de l’SF després considerat quasi catch-all, malgrat d’aquestes eleccions, i recollint el d’aquesta onada d’enfrontaments que mai ho acaba d’aconseguir del llegat de l’Aixecament de Pasqua de interns va adoptar una posició tot, fet que l’ha portat sistemàtica- 1916, l’SF va proclamar la indepen- abstencionista en política electoral ment a ser el segon partit amb més dència de la República Irlandesa, va durant les següents sis dècades, tant suport a la República. Ha governat en establir un Parlament i un govern a la República com al Nord d’Irlanda. vuit ocasions, tot i no haver guanyat clandestins i va impulsar la guerra Amb el temps, el centre de gravetat mai les eleccions fi ns el 2011, per bé de guerrilles de l’Irish Republican del partit es va desplaçar al Nord, en que s’ha mantingut al govern des de Army (IRA) [Exèrcit Republicà Irlan- el marc del creixent confl icte entre llavors. El Labour Party ha estat soci dès] contra les forces britàniques. El republicans i unionistes. A fi nals de govern dels dos grans partits, en resultat va ser el Tractat Anglo-Ir- de la dècada de 1960, després de especial d’FG. El seu creixement s’ha landès de 1922, que va donar una dècades d’enfrontaments interns, la vist molt limitat per la naturalesa de independència limitada al Sud amb facció majoritària d’aquest nou SF la competició política, que ha afavorit el nom d’Estat Lliure Irlandès, amb el —els anomenats «provisionals»—, un sistema bipartidista. monarca britànic com a cap d’Estat; conjuntament amb la seva facció però va mantenir el Nord —de ma- homòloga de l’IRA, va convertir-se en El Sinn Féin [Nosaltres mateixos] joria protestant i unionista— dins el la principal facció republicana en el és un partit republicà i d’esquerres Regne Unit. El Tractat va dividir l’SF confl icte. defensor de la reunifi cació del país, en dues meitats: la pro-Tractat, que que va tenir una importància limi- va donar lloc al que després seria el A començaments de la dècada de Fine Gael; i l’anti-Tractat. Ambdues 1980, l’SF va adoptar l’estratègia es van enfrontar en una guerra civil d’«armes i urnes» en simbiosi amb 9 KIRBY i MURPHY, Irish Politics after the Celtic Tiger. que va concloure el 1923 amb la vic- l’IRA. A començament de 1990, amb
setembre 2020 | eines 38 | 117 Irlanda ha gestionat els cleavages de manera atípica perquè no hi Malgrat les aparences, la política irlandesa té una ideologia clara: ha hagut grans confl ictes en pràcticament cap eix dins la República les posicions econòmicament i socialment conservadores que predominen entre les elits
el confl icte nord-irlandès estancat, importància de cada un d’ells depèn tar-se a la guerra civil (1922-1923) No obstant, la política irlandesa té rals, en cada un dels quals s’escullen rals, un 11% dels escons han estat l’SF va participar activament al pro- de la seva institucionalització en el i un cop assolida la independència una ideologia clara: les posicions entre 3 i 5 escons que s’assignen de mitjana per a candidats indepen- cés de pau i als Acords de Divendres sistema de partits d’un país concret. i aprovat el tractat amb el Regne econòmicament i socialment con- a través del mètode del Vot Únic dents, un nombre alt en comparació Sant de 1998, i des d’aleshores ha Irlanda del Sud ha gestionat els Unit, el seu enfrontament va passar servadores que predominen entre Transferible (VUT). Aquesta fórmula a altres estats, dada que augmenta obtingut suport no només per part cleavages de manera atípica perquè a ser la base del sistema de partits. les elits. Aquest predomini, a més, consisteix en el fet que cada votant encara més en les eleccions locals.17 de defensors de la reunifi cació del no hi ha hagut grans confl ictes en La partició entre la República i el s’envolta d’un discurs populista que indica el seu candidat o candidata En qualsevol cas, sembla que en país, sinó també per part de classes pràcticament cap eix dins la Repú- Nord d’Irlanda va institucionalitzar no reconeix el seu contingut ideolò- preferida i també assenyala el seu general als votants els agrada el treballadores urbanes.10 La seva blica. L’eix esquerra-dreta, que ha ca- l’homogeneïtat al Sud i el confl icte al gic; justament l’absència de debat ha ordre de prioritat entre la resta de sistema, especialment per la relació activitat es desenvolupa a tots els racteritzat la competència electoral Nord. A la República, el fet de només permès a les posicions neoliberals persones candidates. tan directa que poden tenir amb els comtats de l’illa, i és actualment la a la majoria d’estats europeus, no ha haver-hi un eix de competició, la guanyar l’hegemonia política en les El sistema electoral d’un estat infl u- seus TDs.18 segona força al Nord. tingut ni de lluny la mateixa impor- divisió existent com a herència de la últimes dècades.14 Les implicacions eix en la seva estructura i cultura po- tància en el seu cas per la coincidèn- Guerra Civil, ha permès als dos grans d’aquesta situació són principalment lítiques. En primer lloc, el VUT és una És rellevant mencionar que el cia ideològica entre l’FF i l’FG.12 Con- partits ser agents lliures en la resta que les reformes socials siguin més fórmula poc proporcional, especial- sistema electoral irlandès perpetua Els eixos de confl icte seqüentment, el cleavage rellevant de cleavages i adoptar una estratègia aviat incrementals i no transforma- ment en els districtes electorals amb la infrarepresentació femenina en quasi-inexistents ha estat el confl icte centre-perifèria, catch-all. Fan servir un llenguatge tives o estructurals, i que el discurs menys escons a repartir; a més, el càrrecs electes. El fet de presentar però no entre opcions polítiques sinó i tàctiques relativament populistes plausible sobre el «canvi» estigui fet de tenir tantes circumscripcions persones candidates i no llistes elec- Els partits polítics són rellevants entre estats, és a dir entre Irlanda i i apel·len a interessos nacionals i molt limitat. Aquest seguit d’ele- electorals porta els TDs a dedicar torals tancades propicia que aques- perquè s’entenen com a represen- el Regne Unit. Com hem exposat an- comunitaris per sobre dels de classe. ments afavoreixen que el sistema massa temps a aquestes i descui- tes siguin majoritàriament homes. tatius d’interessos confl ictius entre teriorment, la divisió de l’illa arran de De fet, en diferents moments han tradicional de partits es trobi en una dar els seus deures parlamentaris, La mitjana de dones candidates a les ells. Aquests interessos confl ictius la guerra civil i les posicions enfront defensat polítiques públiques idèn- situació d’incertesa; que temes com emfatitzant el personalisme dels eleccions de 2011 havia estat d’un tradicionalment s’han explicat a tra- el tractat de relacions amb Lon- tiques o han intercanviat posicions el Brexit, la reunifi cació d’Irlanda i representants.15 Tot i així, s’observa 15%. Al 2012 es va aprovar que si un vés de cleavages o eixos de confl icte dres van identifi car diversos partits en una gran diversitat de temes.13 les noves reclamacions socials dels lleialtat al partit en els patrons de partit no presentava almenys el 30% en una societat. El sociòleg Seymour sorgits del moviment republicà: el FF També cal destacar que el sistema electors propiciïn el qüestionament transferència de vot, en el sentit de dones perdria la meitat del fi nan- Lipset (1922-2006) i el politòleg que agrupava els contraris al tractat de partits s’ha anat afeblint progres- de l’status quo. que els votants solen marcar com çament públic. Aquesta mesura ha Stein Rokkan (1921-1979) parlen i FG que reunia els seus defensors. sivament degut a la baixa vincula- a preferents candidats del mateix tingut un gran impacte, ja que totes de quatre cleavages principals: 1) Cal remarcar que l’enfrontament no ció; l’electorat se sent cada vegada partit.16 Al mateix temps, l’absència les formacions polítiques han assolit centre-perifèria; 2) Església-Estat; era entre defensors o opositors a la menys identifi cat amb els dos partits Un peculiar sistema electoral d’una barrera electoral legal estatal el mínim, amb aproximadament un 3) zones rurals-zones urbanes; i 4) independència, sinó que el confl icte majoritaris. Vista la situació, po- també permet a candidatures petites 30,5%, de dones candidates a les treballadors-propietaris.11 Però la raïa en la manera d’arribar a aques- dria semblar que la ideologia està Irlanda divideix el seu territori en 39 i independents obtenir representació. dues últimes eleccions generals. Tot i ta, en l’acceptació o no de la partició absent en el debat polític irlandès. circumscripcions o districtes electo- En les darreres cinc eleccions gene-
10 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics’?». de l’illa. Així doncs, després d’enfron- 17 Ibidem. 15 Ibidem. 11 LIPSET i ROKKAN, Party systems and voter 13 EVANS i SINNOTT, «Political cleavages and party 14 KIRBY i MURPHY, Irish Politics after the Celtic 18 KIRBY i MURPHY, Irish Politics after the Celtic alignments. 12 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics?’». alignments in Ireland, North and South». Tiger. 16 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics’?». Tiger.
118 | eines 38 | setembre 2020 Malgrat les aparences, la política irlandesa té una ideologia clara: les posicions econòmicament i socialment conservadores que predominen entre les elits
No obstant, la política irlandesa té rals, en cada un dels quals s’escullen rals, un 11% dels escons han estat una ideologia clara: les posicions entre 3 i 5 escons que s’assignen de mitjana per a candidats indepen- econòmicament i socialment con- a través del mètode del Vot Únic dents, un nombre alt en comparació servadores que predominen entre Transferible (VUT). Aquesta fórmula a altres estats, dada que augmenta les elits. Aquest predomini, a més, consisteix en el fet que cada votant encara més en les eleccions locals.17 s’envolta d’un discurs populista que indica el seu candidat o candidata En qualsevol cas, sembla que en no reconeix el seu contingut ideolò- preferida i també assenyala el seu general als votants els agrada el gic; justament l’absència de debat ha ordre de prioritat entre la resta de sistema, especialment per la relació permès a les posicions neoliberals persones candidates. tan directa que poden tenir amb els guanyar l’hegemonia política en les El sistema electoral d’un estat infl u- seus TDs.18 últimes dècades.14 Les implicacions eix en la seva estructura i cultura po- d’aquesta situació són principalment lítiques. En primer lloc, el VUT és una És rellevant mencionar que el que les reformes socials siguin més fórmula poc proporcional, especial- sistema electoral irlandès perpetua aviat incrementals i no transforma- ment en els districtes electorals amb la infrarepresentació femenina en tives o estructurals, i que el discurs menys escons a repartir; a més, el càrrecs electes. El fet de presentar plausible sobre el «canvi» estigui fet de tenir tantes circumscripcions persones candidates i no llistes elec- molt limitat. Aquest seguit d’ele- electorals porta els TDs a dedicar torals tancades propicia que aques- ments afavoreixen que el sistema massa temps a aquestes i descui- tes siguin majoritàriament homes. tradicional de partits es trobi en una dar els seus deures parlamentaris, La mitjana de dones candidates a les situació d’incertesa; que temes com emfatitzant el personalisme dels eleccions de 2011 havia estat d’un el Brexit, la reunifi cació d’Irlanda i representants.15 Tot i així, s’observa 15%. Al 2012 es va aprovar que si un les noves reclamacions socials dels lleialtat al partit en els patrons de partit no presentava almenys el 30% electors propiciïn el qüestionament transferència de vot, en el sentit de dones perdria la meitat del fi nan- de l’status quo. que els votants solen marcar com çament públic. Aquesta mesura ha a preferents candidats del mateix tingut un gran impacte, ja que totes partit.16 Al mateix temps, l’absència les formacions polítiques han assolit Un peculiar sistema electoral d’una barrera electoral legal estatal el mínim, amb aproximadament un també permet a candidatures petites 30,5%, de dones candidates a les Irlanda divideix el seu territori en 39 i independents obtenir representació. dues últimes eleccions generals. Tot i circumscripcions o districtes electo- En les darreres cinc eleccions gene-
17 Ibidem. 15 Ibidem. 14 KIRBY i MURPHY, Irish Politics after the Celtic 18 KIRBY i MURPHY, Irish Politics after the Celtic Tiger. 16 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics’?». Tiger.
setembre 2020 | eines 38 | 119 L’augment de despesa pública per part de l’FF els anys previs a El 2020 el Sinn Féin és el partit amb més vots en primera 2008 no va poder impedir que una economia de naturalesa tan preferència, una situació insòlita en la política irlandesa oberta i amb tan poca regulació fi nancera es desplomés
així, continua sent una xifra molt bai- dels vots a les eleccions generals. mitjana als dos comicis—22 que va aquestes eleccions de 2020 han als grans partits ja fa una dècada a Taoiseach en aquestes eleccions. xa comparada amb països similars.19 Fins al 2011.21 atraure antics votants Labour. Tot estat anticipades, demanades pel que disminueixen mentre que l’SF El seu lideratge ha estat valorat com plegat havia portat a una situació, Taoiseach després d’intents de mo- mostra la tendència oposada, amb a un element positiu per a la cam- La crisi financera va marcar el final prèvia a les eleccions generals de cions de confiança a dos dels seus un creixement constant. panya del partit.24 Els mitjans estan La crisi fi nancera d’un llarg període d’hegemonia 2016, on s’intuïa el col·lapse en el ministres, per intentar recuperar d’acord en atribuir part del seu èxit i dels grans partits dels partits de l’establishment. La suport als grans partits irlandesos. el suport de l’electorat i aprofitar electoral al seu activisme de base i a intervenció i rescat de l’economia Com en altres països europeus, la el momentum post-Brexit. FG ha Una estratègia d’èxit l’èmfasi en els temes que més pre- Hi ha hagut canvis molt importants el 2011 per part de l’FMI i el BCE va «nova política» havia començat a defensat la integració europea en- ocupen la població, relacionats amb en el sistema de partits des del 2008. dur-se a terme mesos abans de les emergir, i a Irlanda es definia pel front la desconnexió del Regne Unit La victòria de l’SF no només s’explica les condicions materials de vida.25 Aquest escenari va en la línia del que eleccions generals. L’FF va obtenir creixent suport a l’SF i a candidats i ha fet del discurs europeista la pel sistema de partits i la conjuntura L’SF ha encarat la campanya procla- ha succeït a la resta de la perifèria uns resultats dramàtics, passant de independents.23 Els resultats del seva bandera en aquesta campanya socioeconòmica: també s’ha d’atri- mant-se com l’únic partit amb l’opció europea.20 La crisi va ser especial- 78 a 19 escons, i el seu soci de go- 2016 van seguir la mateixa tendèn- electoral. En aquestes circumstàn- buir a un potent posicionament d’es- real de fer front a l’establishment ment dura per a l’economia irlan- vern, el Green Party, va perdre tota cia. Els governants FG i el Labour cies s’arriba a les eleccions del fe- querres en les últimes dècades i a polític de l’FG i l’FF. Ha denunciat que desa; l’augment de despesa pública la seva representació parlamentà- van perdre molt de suport i l’FF va brer de 2020, en les quals el canvi una efectiva campanya electoral. Des el govern no ha proveït la ciutadania per part de l’FF els anys previs a ria. Se’n van beneficiar l’FG i el La- recuperar posicions, però ambdós es consolida. Tant l’FF com l’FG de la seva crucial participació en els dels serveis més bàsics que s’hauria 2008 no va poder impedir que una bour, que van formar un nou govern en nivells molt inferiors als d’abans segueixen perdent suport i l’SF és Acords de Divendres Sant de 1998, el d’esperar d’aquest, com un sistema economia de naturalesa tan oberta i, en menor mesura, l’SF. L’FG, però, de la crisi. L’FG, guanyador de les el partit amb més vots en primera partit ha passat gradualment a tenir sanitari decent, habitatge accessible i amb tan poca regulació fi nancera va haver de continuar les polítiques eleccions, governa des d’aleshores preferència, en una situació insòlita el seu centre polític a Dublín, alhora i seguretat a l’entorn. En la mateixa es desplomés. A més, es venia del d’austeritat durant el seu mandat, en minoria amb el suport d’Aliança en la política irlandesa, però que que anava diluint el record del seu línia, ha remarcat les seves propos- període en què Irlanda va rebre el cosa que va fer-li patir un declivi Independent, un partit minoritari, i accentua i referma la tendència passat relacionat amb l’IRA. Simul- tes d’inversió pública en sanitat, un sobrenom de Celtic Tiger, el de major de suport notable a les eleccions té un acord de confiança amb l’FF dels anys post-crisi i el capgira- tàniament, ha anat enfortint el seu programa molt ambiciós d’habitat- creixement econòmic de la història locals i europees del 2014. Els —confidence-and-supply deal— pel ment del sistema polític. El Green discurs d’esquerres i ha reenfocat ge públic, mesures de control dels de la República, per la qual cosa la socis governamentals van perdre el qual aquest s’absté de votar en Party i els socialdemòcrates també el seu projecte cap a la millora de preus del lloguer, i l’augment de caiguda va tenir efectes encara més 30% del seu suport. Paral·lelament, contra en temes financers i permet obtenen bons resultats. les condicions materials de vida tant la presència policial al carrer per profunds. Des de l’aprovació de la és aquí quan s’incrementa la ten- que l’FG pugui tirar endavant el a la República com al Nord, a més disminuir la criminalitat. A més, ha constitució irlandesa el 1937, els dos dència de creixement de l’SF, amb seu programa de govern. Cal tenir Els gràfi cs següents resumeixen de seguir defensant la reunifi cació. emfatitzat el seu compromís amb grans partits, l’FF i l’FG, havien obtin- resultats molt bons —un 17,6% en compte també que el mandat aquesta evolució. El primer mostra Més recentment, el 2018, l’històric la reunifi cació d’Irlanda anunciant gut conjuntament com a mínim 2/3 de vots en primera preferència de electoral és de cinc anys, i que la proporció d’escons al Dáil, que líder Gerry Adams (1948) va deixar la que farà els passos necessaris per refl ecteix que el sistema electoral presidència i el seu escó al Dáil do- benefi cia les grans opcions polí- nant pas a Mary Lou McDonald, més 19 Ídem. 22 NORDSIECK. «Ireland Parties and Elections». 24 DONNELLY, «Opinion: This Irish election result tiques. El segon exposa els vots jove i no relacionada amb l’etapa del was not an ideological vote, it was an angry one». 20 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics?’ The 21 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics?’ The 23 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics?’ The en primera preferència per a cada confl icte nord-irlandès. McDonald a radically reshaped political landscape of post-crash radically reshaped political landscape of post-crash radically reshaped political landscape of post-crash 25 QUINN, «Sinn Fein Just Upended Ireland’s Ireland», pàg. 71. Ireland», pàg. 73. Ireland», pàg. 79. força, i permet veure que el suport més ha estat l’única dona candidata Status Quo. What Comes Next?».
120 | eines 38 | setembre 2020 L’augment de despesa pública per part de l’FF els anys previs a El 2020 el Sinn Féin és el partit amb més vots en primera 2008 no va poder impedir que una economia de naturalesa tan preferència, una situació insòlita en la política irlandesa oberta i amb tan poca regulació fi nancera es desplomés
així, continua sent una xifra molt bai- dels vots a les eleccions generals. mitjana als dos comicis—22 que va aquestes eleccions de 2020 han als grans partits ja fa una dècada a Taoiseach en aquestes eleccions. xa comparada amb països similars.19 Fins al 2011.21 atraure antics votants Labour. Tot estat anticipades, demanades pel que disminueixen mentre que l’SF El seu lideratge ha estat valorat com plegat havia portat a una situació, Taoiseach després d’intents de mo- mostra la tendència oposada, amb a un element positiu per a la cam- La crisi financera va marcar el final prèvia a les eleccions generals de cions de confiança a dos dels seus un creixement constant. panya del partit.24 Els mitjans estan La crisi fi nancera d’un llarg període d’hegemonia 2016, on s’intuïa el col·lapse en el ministres, per intentar recuperar d’acord en atribuir part del seu èxit i dels grans partits dels partits de l’establishment. La suport als grans partits irlandesos. el suport de l’electorat i aprofitar electoral al seu activisme de base i a intervenció i rescat de l’economia Com en altres països europeus, la el momentum post-Brexit. FG ha Una estratègia d’èxit l’èmfasi en els temes que més pre- Hi ha hagut canvis molt importants el 2011 per part de l’FMI i el BCE va «nova política» havia començat a defensat la integració europea en- ocupen la població, relacionats amb en el sistema de partits des del 2008. dur-se a terme mesos abans de les emergir, i a Irlanda es definia pel front la desconnexió del Regne Unit La victòria de l’SF no només s’explica les condicions materials de vida.25 Aquest escenari va en la línia del que eleccions generals. L’FF va obtenir creixent suport a l’SF i a candidats i ha fet del discurs europeista la pel sistema de partits i la conjuntura L’SF ha encarat la campanya procla- ha succeït a la resta de la perifèria uns resultats dramàtics, passant de independents.23 Els resultats del seva bandera en aquesta campanya socioeconòmica: també s’ha d’atri- mant-se com l’únic partit amb l’opció europea.20 La crisi va ser especial- 78 a 19 escons, i el seu soci de go- 2016 van seguir la mateixa tendèn- electoral. En aquestes circumstàn- buir a un potent posicionament d’es- real de fer front a l’establishment ment dura per a l’economia irlan- vern, el Green Party, va perdre tota cia. Els governants FG i el Labour cies s’arriba a les eleccions del fe- querres en les últimes dècades i a polític de l’FG i l’FF. Ha denunciat que desa; l’augment de despesa pública la seva representació parlamentà- van perdre molt de suport i l’FF va brer de 2020, en les quals el canvi una efectiva campanya electoral. Des el govern no ha proveït la ciutadania per part de l’FF els anys previs a ria. Se’n van beneficiar l’FG i el La- recuperar posicions, però ambdós es consolida. Tant l’FF com l’FG de la seva crucial participació en els dels serveis més bàsics que s’hauria 2008 no va poder impedir que una bour, que van formar un nou govern en nivells molt inferiors als d’abans segueixen perdent suport i l’SF és Acords de Divendres Sant de 1998, el d’esperar d’aquest, com un sistema economia de naturalesa tan oberta i, en menor mesura, l’SF. L’FG, però, de la crisi. L’FG, guanyador de les el partit amb més vots en primera partit ha passat gradualment a tenir sanitari decent, habitatge accessible i amb tan poca regulació fi nancera va haver de continuar les polítiques eleccions, governa des d’aleshores preferència, en una situació insòlita el seu centre polític a Dublín, alhora i seguretat a l’entorn. En la mateixa es desplomés. A més, es venia del d’austeritat durant el seu mandat, en minoria amb el suport d’Aliança en la política irlandesa, però que que anava diluint el record del seu línia, ha remarcat les seves propos- període en què Irlanda va rebre el cosa que va fer-li patir un declivi Independent, un partit minoritari, i accentua i referma la tendència passat relacionat amb l’IRA. Simul- tes d’inversió pública en sanitat, un sobrenom de Celtic Tiger, el de major de suport notable a les eleccions té un acord de confiança amb l’FF dels anys post-crisi i el capgira- tàniament, ha anat enfortint el seu programa molt ambiciós d’habitat- creixement econòmic de la història locals i europees del 2014. Els —confidence-and-supply deal— pel ment del sistema polític. El Green discurs d’esquerres i ha reenfocat ge públic, mesures de control dels de la República, per la qual cosa la socis governamentals van perdre el qual aquest s’absté de votar en Party i els socialdemòcrates també el seu projecte cap a la millora de preus del lloguer, i l’augment de caiguda va tenir efectes encara més 30% del seu suport. Paral·lelament, contra en temes financers i permet obtenen bons resultats. les condicions materials de vida tant la presència policial al carrer per profunds. Des de l’aprovació de la és aquí quan s’incrementa la ten- que l’FG pugui tirar endavant el a la República com al Nord, a més disminuir la criminalitat. A més, ha constitució irlandesa el 1937, els dos dència de creixement de l’SF, amb seu programa de govern. Cal tenir Els gràfi cs següents resumeixen de seguir defensant la reunifi cació. emfatitzat el seu compromís amb grans partits, l’FF i l’FG, havien obtin- resultats molt bons —un 17,6% en compte també que el mandat aquesta evolució. El primer mostra Més recentment, el 2018, l’històric la reunifi cació d’Irlanda anunciant gut conjuntament com a mínim 2/3 de vots en primera preferència de electoral és de cinc anys, i que la proporció d’escons al Dáil, que líder Gerry Adams (1948) va deixar la que farà els passos necessaris per refl ecteix que el sistema electoral presidència i el seu escó al Dáil do- benefi cia les grans opcions polí- nant pas a Mary Lou McDonald, més 19 Ídem. 22 NORDSIECK. «Ireland Parties and Elections». 24 DONNELLY, «Opinion: This Irish election result tiques. El segon exposa els vots jove i no relacionada amb l’etapa del was not an ideological vote, it was an angry one». 20 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics?’ The 21 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics?’ The 23 KAVANAGH, «An end to ‘Civil War politics?’ The en primera preferència per a cada confl icte nord-irlandès. McDonald a radically reshaped political landscape of post-crash radically reshaped political landscape of post-crash radically reshaped political landscape of post-crash 25 QUINN, «Sinn Fein Just Upended Ireland’s Ireland», pàg. 71. Ireland», pàg. 73. Ireland», pàg. 79. força, i permet veure que el suport més ha estat l’única dona candidata Status Quo. What Comes Next?».
setembre 2020 | eines 38 | 121 El dia de les eleccions, el sistema sanitari i el seu mal estat Els més joves van votar sobretot pel tema de va ser el tema que més votants van dir que els preocupava l’habitatge, el qual es troba en una crisi profunda —un 32%—, seguit de l’habitatge —26%— amb els preus de lloguer més alts que mai
Gràfic 1 Gràfic 2 Evolució dels escons al Dáil per partits, (%) Evolució dels vots en primera preferència per partits, (%)
100% Altres 100% 2,4 Independents Altres Sinn Féin Independents Sinn Féin 8,4 Green Party 6,9 Labour Party Green Party 9,9 75% 23 Fine Gael Labour Party 30,9 14,6 75% Fine Gael Fianna Fáil 10,13 24,5 Fianna Fáil 13,8 27,3 19,5 45,8 31,6 50% 6,6 50% 36,1 46,6 22 25,5 4,4 41,6 20,9 Proporció d’escons al Dáil d’escons Proporció 25% 27,8 25% 23 Proporció de vots en primera preferència en primera de vots Proporció 24,3 22,2 17,5 12
0% 2007 2011 2016 2020 0% 2007 2011 2016 2020
Font: gràfic d’elaboració pròpia a partir de dades de The Irish Times, disponibles a:
122 | eines 38 | setembre 2020 Els més joves van votar sobretot pel tema de l’habitatge, el qual es troba en una crisi profunda amb els preus de lloguer més alts que mai
Gràfic 2 Evolució dels vots en primera preferència per partits, (%)
100% Altres Independents 6,9 Sinn Féin Green Party 9,9 Labour Party 75% Fine Gael 10,13 24,5 Fianna Fáil 13,8 27,3 19,5
6,6 50% 36,1 25,5 4,4 41,6 20,9
25%
Proporció de vots en primera preferència en primera de vots Proporció 24,3 22,2 17,5
0% 2007 2011 2016 2020
Font: gràfic d’elaboració pròpia a partir de dades de The Irish Times, disponibles a:
setembre 2020 | eines 38 | 123 Si bé la possibilitat que l’SF governi a la República, en les eleccions del 2020 s’ha esvaït, els seus resultats han dut el partit a assolir un fort lideratge a tota l’illa
de vots d’entre 18 i 25 anys, seguint La fi de l’establishment polític i el representació, perquè per una ban- vi que ha arribat per quedar-se? p Bibliografi a la tendència de creixement dels canvi que ha arribat per quedar-se da obtindria més vots i per l’altra L’evolució electoral és clara i mos- BBC. «Irish election: 158 seats in Dáil fi lled as LIJPHART, Arend. Patterns of democracy: 34 últims quatre anys. Va haver-hi un Amb els resultats electorals a la presentaria més candidats. L’FF i tra que els votants estan descon- Longford-Westmeath count ends» [en línia]. Government forms and performance in thirty- creixement encara més pronunciat mà, cap partit podia formar govern l’FG no volien ni contemplar noves tents amb els partits de l’establis- A BBC, de 3 de març de 2020. Disponible a: six countries. Yale: Yale University Press, 2012. en el grup de 25-34 anys, on va ser sol. En ser necessaris 80 TDs per eleccions justament per aquestes hment, als quals responsabilitzen
124 | eines 38 | setembre 2020 vi que ha arribat per quedar-se? p Bibliografi a L’evolució electoral és clara i mos- BBC. «Irish election: 158 seats in Dáil fi lled as LIJPHART, Arend. Patterns of democracy: tra que els votants estan descon- Longford-Westmeath count ends» [en línia]. Government forms and performance in thirty- tents amb els partits de l’establis- A BBC, de 3 de març de 2020. Disponible a: six countries. Yale: Yale University Press, 2012. hment, als quals responsabilitzen
KIRBY, Peadar, i MURPHY, Mary P. Irish Politics after the Celtic Tiger. Londres: Pluto Press, 2011.
setembre 2020 | eines 38 | 125 fi nestra
Nicola Sturgeon va néixer a Irvine, a A poc més d’un quilòmetre i mig pública. I en aquest context, crec que Escòcia, al si d’una família treballa- d’aquí, a la ciutat vella d’Edimburg, hi les limitacions del PIB com a mesura dora. Llicenciada en Dret, durant el podem trobar Panmure House. de l’èxit d’un país són prou òbvies. seu pas per la Glasgow University Panmure House va ser la llar de Ja sabeu, el PIB mesura la producció va militar en associacions d’estudi- l’economista escocès, de renom de tot el nostre treball, però no diu ants independentistes i va coliderar mundial, Adam Smith (1723-1790). res de la naturalesa d’aquest treball, com a National Convener [Secre- En la seva important obra «La ri- ni sobre si aquesta feina val la pena tària General] els Young Scottish quesa de les nacions», Adam Smith o si és gratifi cant. Posa un valor, Nationalists, les joventuts de l’SNP. va argumentar, entre moltes altres per exemple, en el consum il·legal Sturgeon ha format part del coses, que la mesura de la riquesa de drogues, però no en la cura no Parlament escocès des del 1999 d’un país no és només les seves remunerada. Valora l’activitat a curt representant Glasgow. Amb l’SNP reserves d’or i de plata. És la totalitat termini que pot impulsar l’economia, al govern des del 2007, ha estat de la producció i del comerç del país. encara que aquesta activitat perjudi- viceprimera ministra així com Suposo que va ser una de les prime- qui enormement la sostenibilitat del responsable de les àrees de salut, res descripcions del que avui nostre planeta a llarg termini. justícia o ciutats, entre d’altres. coneixem com a producte interior Després de la derrota independen- brut, el PIB. I si refl exionem sobre l’última dècada tista en el referèndum del 2014, de trastorns polítics i econòmics, de Salmond va dimitir com a primer Amb el pas dels anys, evidentment, desigualtats creixents, i quan parem ministre i líder del partit, responsa- aquesta mesura de la producció i el atenció als reptes de l’emergència bilitats que va assumir Sturgeon, comerç, el PIB, ha esdevingut cada climàtica, l’augment de l’automatit- convertint-se en la primera dona en cop més important, fi ns al punt que zació, l’envelliment de la població, Nicola Sturgeon aconseguir-ho. avui —i no crec que sigui el que llavors crec que l’argument que Sota la seva direcció, el govern es- hauria pretès Adam Smith— sovint advoca per una defi nició molt més cocès i l’SNP han posat rumb cap al és considerat com la mesura més àmplia de què signifi ca tenir èxit, “ Per què els governs segon referèndum d’independència, important de l’èxit global d’un país. I com a país, com a societat, cada cop i alhora han accentuat encara més el meu postulat avui és que és hora més és més convincent. han de prioritzar el benestar” el seu perfi l progressista, lligant de de canviar això. forma estreta reivindicació nacional I és per això que el 2018, Escòcia va Conferència duta a terme al TEDSummit, al juliol del 2019 a Edimburg i transformació social. Tinguem-ho clar: el que triem per fer un pas endavant, va prendre la mesurar-nos com a país importa. iniciativa d’establir una nova xarxa Importa molt perquè impulsa l’en- anomenada grup de Governs d’Eco- focament polític, impulsa l’activitat nomia del Benestar, reunint com a Fotografi a: TEDSummit Nicola Sturgeon va néixer a Irvine, a A poc més d’un quilòmetre i mig pública. I en aquest context, crec que Escòcia, al si d’una família treballa- d’aquí, a la ciutat vella d’Edimburg, hi les limitacions del PIB com a mesura dora. Llicenciada en Dret, durant el podem trobar Panmure House. de l’èxit d’un país són prou òbvies. seu pas per la Glasgow University Panmure House va ser la llar de Ja sabeu, el PIB mesura la producció va militar en associacions d’estudi- l’economista escocès, de renom de tot el nostre treball, però no diu ants independentistes i va coliderar mundial, Adam Smith (1723-1790). res de la naturalesa d’aquest treball, com a National Convener [Secre- En la seva important obra «La ri- ni sobre si aquesta feina val la pena tària General] els Young Scottish quesa de les nacions», Adam Smith o si és gratifi cant. Posa un valor, Nationalists, les joventuts de l’SNP. va argumentar, entre moltes altres per exemple, en el consum il·legal Sturgeon ha format part del coses, que la mesura de la riquesa de drogues, però no en la cura no Parlament escocès des del 1999 d’un país no és només les seves remunerada. Valora l’activitat a curt representant Glasgow. Amb l’SNP reserves d’or i de plata. És la totalitat termini que pot impulsar l’economia, al govern des del 2007, ha estat de la producció i del comerç del país. encara que aquesta activitat perjudi- viceprimera ministra així com Suposo que va ser una de les prime- qui enormement la sostenibilitat del responsable de les àrees de salut, res descripcions del que avui nostre planeta a llarg termini. justícia o ciutats, entre d’altres. coneixem com a producte interior Després de la derrota independen- brut, el PIB. I si refl exionem sobre l’última dècada tista en el referèndum del 2014, de trastorns polítics i econòmics, de Salmond va dimitir com a primer Amb el pas dels anys, evidentment, desigualtats creixents, i quan parem ministre i líder del partit, responsa- aquesta mesura de la producció i el atenció als reptes de l’emergència bilitats que va assumir Sturgeon, comerç, el PIB, ha esdevingut cada climàtica, l’augment de l’automatit- convertint-se en la primera dona en cop més important, fi ns al punt que zació, l’envelliment de la població, aconseguir-ho. avui —i no crec que sigui el que llavors crec que l’argument que Sota la seva direcció, el govern es- hauria pretès Adam Smith— sovint advoca per una defi nició molt més cocès i l’SNP han posat rumb cap al és considerat com la mesura més àmplia de què signifi ca tenir èxit, segon referèndum d’independència, important de l’èxit global d’un país. I com a país, com a societat, cada cop i alhora han accentuat encara més el meu postulat avui és que és hora més és més convincent. el seu perfi l progressista, lligant de de canviar això. forma estreta reivindicació nacional I és per això que el 2018, Escòcia va i transformació social. Tinguem-ho clar: el que triem per fer un pas endavant, va prendre la mesurar-nos com a país importa. iniciativa d’establir una nova xarxa Importa molt perquè impulsa l’en- anomenada grup de Governs d’Eco- focament polític, impulsa l’activitat nomia del Benestar, reunint com a
setembre 2020 | eines 38 | 127 L’objectiu de la política econòmica hauria de ser Sabem, per les transformacions econòmiques del passat, el benestar col·lectiu: com és de feliç i de sana la població, que, si no tenim cura, hi acaba havent més i no només com n’és de rica perdedors que guanyadors
membres fundadors Escòcia, Islàn- gem aquestes preguntes a la gent, Justa per guiar el nostre camí cap a He començat amb Adam Smith i els governs de tot el món, per posar dia i Nova Zelanda, per raons òbvies. per cercar les respostes a aquestes la nostra economia de carboni zero. «La riquesa de les nacions». En el el benestar al cor de tot el que De vegades se’n diu els països del preguntes, crec que tenim una gran Sabem, per les transformacions eco- seu treball anterior, «La teoria dels fem. Crec que és el que li devem a SIN—1, tot i que el el nostre enfoca- oportunitat per afrontar l’alienació i nòmiques del passat, que si no tenim sentiments morals», que crec que és aquesta generació. Crec, certament, ment se centra molt en el bé comú. la desafecció de la política tan preva- cura hi acaba havent més perdedors igualment important, Adam Smith va que devem aquest canvi a la propera L’objectiu d’aquest grup és desafi ar lent en l’actualitat en tants països del que guanyadors. I a mesura que fer l’observació que el valor de qual- generació i a tots els que vindran aquest enfocament estretament món desenvolupat. ens enfrontem als reptes del canvi sevol govern es jutja en la mesura darrere. I si ho fem aquí, al país de centrat en la mesura del PIB. Diem climàtic i l’automatització, no hem de que fa feliç al seu poble. Crec que la Il·lustració, crec que crearem una que sí, que el creixement econòmic En termes de polítiques, per a Escòcia cometre aquells errors de nou. és un bon principi fundacional per societat millor, més sana, més justa importa, però que no és l’únic que aquest camí va començar el 2007, a qualsevol grup de països centrat i feliç. importa. I que no s’ha de perseguir quan vam publicar el que anomenem La feina que estem fent aquí a a promoure el benestar. Cap de no- el creixement del PIB a tota costa i a el nostre Marc Nacional de Rendi- Escòcia, crec, és signifi cativa, però saltres té totes les respostes, ni tan I amb això, complirem amb la nostra qualsevol preu. El fet és que l’argu- ment, on vam mirar el ventall d’in- ens queda molt i molt per aprendre sols Escòcia, el país de naixement part en la construcció d’un món més ment d’aquest grup és que la fi ta, dicadors pels quals ens mesurem. I d’altres països. He esmentat, fa una d’Adam Smith. Però en el món en just i feliç. p l’objectiu de la política econòmica, aquests indicadors són molt variats, estona, les nacions que són les nos- què vivim actualment, amb divisions hauria de ser el benestar col·lectiu: s’hi inclouen la desigualtat d’ingres- tres sòcies a la xarxa de Benestar: i desigualtats creixents, amb desa- com és de feliç i de sana la població, sos, la felicitat dels nens, l’accés als Islàndia i Nova Zelanda. Val la pena fecció i alienació, és més important i no només com n’és de rica.I em re- espais verds, l’accés a l’habitatge... assenyalar, i us deixaré decidir si és que mai que ens preguntem i trobem feriré en les implicacions polítiques Cap d’aquests es recull en les estadís- rellevant o no, que els tres països les respostes a aquests reptes, i que de tot això en un moment. Però crec tiques del PIB, però són fonamentals estan dirigits actualment per dones. promoguem una visió de la societat que, sobretot en el món en què vivim per a una societat sana i feliç. que tingui el benestar, no només la avui, té una rellevància més profun- Els altres dos països estan fent una riquesa, al seu cor. da. Quan ens centrem en el benes- I aquest enfocament més ampli es gran feina, també. El 2019, Nova tar, iniciem un debat que provoca troba al cor de la nostra estratègia Zelanda va publicar el seu primer Us trobeu ara mateix a la bonica i preguntes profundes i fonamentals. econòmica, on donem la mateixa Pressupost de Benestar, amb la salut assolellada capital del país que va Què és el que ens importa de veritat importància a la lluita contra la mental al cor; Islàndia lidera el camí ser capdavanter del món en la Il·lus- a les nostres vides? Què valorem a desigualtat com ho fem a la com- cap a la igualtat de sous, la cura dels tració, el país que va ajudar a conduir les comunitats on vivim? Quina mena petitivitat econòmica. Impulsa el fi lls i els drets de paternitat. No són el món a l’era industrial, el país que de país, quina mena de societat nostre compromís amb un treball pas les polítiques en les que pen- ara mateix està ajudant a conduir el volem ser realment? I quan plante- just, assegurant-nos que el treball sem immediatament quan parlem món a l’era de baix carboni. Tinc el és gratifi cant i està ben remune- de crear una economia rica, però sí desig, i la determinació, que Escò- rat. És darrere la nostra decisió de són polítiques fonamentals per a una cia sigui també el país que ajudi a 1 A l’original, l’acrònim SIN —Scotland, Iceland, New Zealand— signifi ca pecat en anglès. constituir una Comissió de Transició economia sana i una societat feliç. canviar l’enfocament dels països i
128 | eines 38 | setembre 2020 Sabem, per les transformacions econòmiques del passat, que, si no tenim cura, hi acaba havent més perdedors que guanyadors
He començat amb Adam Smith i els governs de tot el món, per posar «La riquesa de les nacions». En el el benestar al cor de tot el que seu treball anterior, «La teoria dels fem. Crec que és el que li devem a sentiments morals», que crec que és aquesta generació. Crec, certament, igualment important, Adam Smith va que devem aquest canvi a la propera fer l’observació que el valor de qual- generació i a tots els que vindran sevol govern es jutja en la mesura darrere. I si ho fem aquí, al país de que fa feliç al seu poble. Crec que la Il·lustració, crec que crearem una és un bon principi fundacional per societat millor, més sana, més justa a qualsevol grup de països centrat i feliç. a promoure el benestar. Cap de no- saltres té totes les respostes, ni tan I amb això, complirem amb la nostra sols Escòcia, el país de naixement part en la construcció d’un món més d’Adam Smith. Però en el món en just i feliç. p què vivim actualment, amb divisions i desigualtats creixents, amb desa- fecció i alienació, és més important que mai que ens preguntem i trobem les respostes a aquests reptes, i que promoguem una visió de la societat que tingui el benestar, no només la riquesa, al seu cor.
Us trobeu ara mateix a la bonica i assolellada capital del país que va ser capdavanter del món en la Il·lus- tració, el país que va ajudar a conduir el món a l’era industrial, el país que ara mateix està ajudant a conduir el món a l’era de baix carboni. Tinc el desig, i la determinació, que Escò- cia sigui també el país que ajudi a canviar l’enfocament dels països i
setembre 2020 | eines 38 | 129 clàssic «Discurs de la independència»
Patrice Lumumba va ser una fi gura «A tots vosaltres, amics meus, que imprescindible de la independència heu lluitat incansablement al nostre de l’actual República Democràtica costat, us demano que feu d’aquest del Congo i del ressorgir nacional de 30 de juny de 1960 una data il·lustre l’Àfrica. Fill d’una família humil, fou que dureu gravada per sempre al primer ministre del Congo Belga i vostre cor, una data el signifi cat de impulsor de la unitat africana contra la qual explicareu amb orgull als el colonialisme i de la lluita per la vostres fi lls, de manera que aquests llibertat i el benestar de les persones. donin a conèixer als seus fi lls i nets El 1960 aconsegueix la independèn- la gloriosa història de la nostra lluita Patrice Lumumba cia del seu país, amb el discurs que per la llibertat. Líder de la independència reproduïm i que va representar una del Congo. guia per a tota una generació d’afri- Perquè aquesta independència del (1925-1961) cans, per la força de les paraules de Congo, per bé que es proclama avui denúncia del colonialisme, la pobresa d’acord amb Bèlgica, país amic amb i les desigualtats socials, i també per el qual el tracte és d’igual a igual, dir-se davant del Rei de la potencia cap congolès digne de tal nom no pot colonial que havia ocupat el Congo. oblidar mai, tanmateix, que ha estat I aquest dia que representava l’inici conquerida per la lluita, una lluita d’una nova època pel país i per Àfrica, diària, una lluita ardent i idealista, una es va convertir en l’inici de la seva fi . lluita en la qual no hem escatimat ni Interessos dels estats colonialistes la nostra força, ni les nostres priva- i dels seus oligopolis, i la dinàmica cions, ni els nostres patiments, ni la de la Guerra Freda, el van convertir nostra sang. Es tracta d’una lluita que en un objectiu clar. Tan sols un any fou de llàgrimes, de foc i de sang, de després de ser escollit i fent front la que n’estem profundament orgullo- a un cop d’Estat i a una guerra civil, sos, perquè fou una lluita noble i justa, Lumumba va ser empresonat i una lluita essencial per acabar amb executat. La independència real del l’humiliant esclavatge que ens fou Congo és el seu llegat evident; pel imposat per la força. camí hi van caure els drets a la vida digna, la superació de la pobresa i Aquesta va ser la nostra sort durant la unitat africana. 80 anys de domini colonial, i les
130 | eines 38 | setembre 2020 nostres ferides són encara massa dicció fou verdaderament pitjor que nova lluita, una lluita sublim que por- fresques i massa doloroses perquè la mort. Hem sabut que a les ciutats tarà el nostre país a la pau, a la pros- les puguem expulsar de la nostra hi havia cases magnífi ques per als peritat i a la grandesa. Establirem la memòria. blancs i cabanes ruïnoses per als justícia social junts i procurarem que negres. Hem patit que un negre no tothom rebi una compensació justa Hem conegut el treball esgotador s’admetés ni als cinemes, ni als pel seu treball. exigit a canvi de salaris que no ens restaurants, ni a les anomenades permetien menjar per satisfer la botigues europees o que un home Mostrarem al món què pot fer l’home nostra gana, ni vestir-nos, ni tenir negre viatgés al mateix casc de les negre quan treballa en llibertat i un allotjament digne, ni criar als barcasses, als peus del blanc a la convertirem el Congo en el centre nostres fi lls com a éssers estimats. seva cabina de luxe. d’infl uència de tota Àfrica. Coneixíem les ironies, els insults, els cops que havíem de patir al matí, En fi , qui oblidarà els afusellaments Vetllarem perquè les terres de la al migdia i al vespre, perquè érem en els quals van morir tants dels nostra pàtria benefi ciïn realment als negres. Qui oblidarà que a un home nostres germans, o els calabossos seus fi lls. Revisarem totes les lleis negre se li deia «Tu», certament no on es van llançar brutalment aquells del passat i en farem de noves que com a un amic, sinó perquè l’hono- que no es volien sotmetre a un règim siguin justes i nobles. rable «Vostè» estava reservat només d’injustícia? per als blancs? Posarem fi a l’opressió del pensa- Tot això, germans, ho hem patit pro- ment lliure i procurarem que tots els Hem conegut les nostres terres fundament, però tot i això, nosaltres ciutadans gaudeixin de les llibertats saquejades en nom de textos que hem estat encarregats de dirigir fonamentals que es recullen a la presumptament legals, que només el nostre estimat país pel vot dels Declaració dels Drets Humans. reconeixien el dret dels més forts; vostres representants electes, nosal- hem sabut que la llei mai va ser la tres que hem sofert en les nostres Eliminarem de manera efectiva mateixa, segons si es tractava d’un carns i en els nostres cors l’opressió qualsevol discriminació i donarem home blanc o d’un home negre, colonialista, us diem que d’ara enda- a tothom el lloc just que li valgui la indulgent per a uns, cruel i inhu- vant tot això s’ha acabat. seva dignitat humana, el seu treball i mana per a altres. Hem conegut el la seva dedicació al país. sofriment atroç dels desterrats per La República del Congo ha estat pro- tenir opinions polítiques, o per les clamada i el nostre estimat país està Farem regnar no pas la pau dels seves creences religioses: exiliats en mans dels seus propis fi lls. Junts, canons i de les baionetes, sinó la pau de la seva pròpia pàtria, llur male- germans i germanes, iniciarem una dels cors i de les bones voluntats.
setembre 2020 | eines 38 | 131 I per tot això, benvolguts compatri- forces. Us demano a tots que oblideu treballin decididament amb l’objectiu otes, podreu estar segurs que no les disputes tribals que ens esgoten i de crear una economia nacional només podrem comptar amb les que arrisquen a fer-nos menyspreats pròspera que consagri la nostra nostres enormes fortaleses i ri- a l’estranger. Demano a la minoria independència econòmica. queses immenses, sinó també amb parlamentària que ajudi el meu go- l’assistència de molts països es- vern amb una oposició constructiva i Homenatge als lluitadors de la lliber- trangers, la col·laboració dels quals que es mantingui a les vies estricta- tat nacional! acceptarem, sempre que sigui lleial ment legals i democràtiques. i no busqui imposar-nos cap política, Visca la independència i la unitat sigui quina sigui. Us demano a tots que no reculeu africana! davant de cap mena de sacrifi ci per En aquest sentit Bèlgica, que ente- assegurar l’èxit de la nostra grandi- Visca el Congo independent i sobi- nent fi nalment el rumb de la història, osa empresa. Finalment, us demano rà!». p no ha intentat oposar-se a la nostra que respecteu incondicionalment independència, està disposada a la vida i la propietat dels vostres concedir-nos la seva ajuda i amis- conciutadans i dels estrangers esta- tat, i s’acaba de signar un tractat blerts al nostre país. Si la conducta en aquest sentit entre els nostres d’aquests estrangers deixa res a dos països, iguals i independents. desitjar, el nostre sistema de justícia Aquesta cooperació, n’estic segur, els expulsarà ràpidament del territori benefi ciarà totes dues nacions. Per de la República. Si per contra, la seva la nostra banda, tot restant vigilants, conducta és bona, se’ls ha de deixar sabrem respectar els compromisos en pau, perquè també treballen per lliurement acordats. la prosperitat del nostre país.
Així, tant a l’interior com a l’exterior, La independència del Congo marca el Congo, la nostra estimada Re- un pas cap a l’alliberament de tot el pública que el meu govern crearà, continent africà. serà un país ric, lliure i pròsper. Però per aconseguir aquest objectiu El nostre govern fort, nacional, po- sense demora, a tots els legisladors pular, serà la salvació d’aquest país. i ciutadans congolesos, us demano Convido tots els ciutadans congole- que m’ajudeu amb totes les vostres sos, homes, dones i infants, perquè
132 | eines 38 | setembre 2020 setembre 2020 | eines 38 | 133 Mollà refl exiona sobre la salut de la llengua a la plaça física, lloc de trobada entre persones; però també l’aborda des de la perspectiva de la plaça com a mercat, com a lloc econòmic d’intercanvi tribut Toni Mollà
Toni Mollà (Meliana, 1957) és un de divulgar profundes refl exions a na sobre la salut de la llengua a la sociolingüista, periodista i escriptor través de la quotidianitat. I en això, va plaça física, lloc de trobada entre valencià. Però no és dels que passen tenir un gran mestre. «Joan Fuster persones; però també l’aborda des de llarg. La seua militància lingüís- va ser la clau que obria les nostres de la perspectiva de la plaça com tica deixa empremta, fet que es presons mentals», ha afi rmat. De fet, a mercat, com a lloc econòmic corrobora tan sols fent-li una ullada a Escrits contra el silenci, escriu so- d’intercanvi. Per a ell, aquest és el a la seua obra publicada, tant llibres bre com entén el país a partir d’una punt més feble i més defi nitiu per a com articles de premsa. manera de mirar que va aprendre la nostra llengua, afi rmant que és llegint i escoltant «l’homenot de el gran àmbit pendent de la políti- Explica que la seua forma de veure Sueca». ca lingüística. De fet, va més enllà, Teresa Ciges El primer record que tinc de Toni la sociolingüística està infl uenciada abordant la necessitat d’una acció Periodista Mollà és en una aula de la facultat per les fi gures de Francesc Vallverdú Una de les seues principals carac- planifi cada de manera unitària des La llengua de la plaça @teresa_ciges de Filologia, Traducció i Comuni- (1935-2014) i Marta Mata (1926-2006) terístiques és, com s’ha esmentat de la diversitat estructural dels llocs Toni Mollà cació de la Universitat de València. i les seues refl exions sobre els mo- anteriorment, la seua militància de parla catalana. Ho té clar: «Junts Edicions Bromera Allà ens impartia classes sobre dels lingüístics educatius a Catalunya. lingüística. Mollà no en té prou amb som un mercat de 12 milions de Alzira, 2017 les indústries de la comunicació a Ell, que es reivindica com autodidacta, refl exionar i fer que el seu alumnat parlants, separats som un ‘mer- l’alumnat de segon curs de Pe- practica una sociolingüística a cavall i lectors ho facen, sinó que es posa caet’». És dels que diu que el català Toni Mollà ha dedicat tota la seva riodisme. Ell va ser el primer a de la ciència social moderna i l’assa- mans a l’obra. El 1988 va dissenyar podria ser una llengua nòrdica. trajectòria a la llengua. La llengua explicar-nos els entramats em- gisme valoratiu i crític, una perspecti- el model lingüístic de Canal 9, que parlada, escrita, per tant, en com es presarials dels grans mitjans i els va que representa al País Valencià al va funcionar, va ser acceptat majo- A aquells alumnes de segon de comunica. Professor de català als interessos que lligaven a cada un costat de Rafael Ninyoles (1943-2019) ritàriament i no va generar rebut- Periodisme que després de conèixer inicis de l’ensenyament després del d’ells. I en aquesta gran xarxa de i Vicent Pitarch (1942). «Em resulta jos. A més, va treballar en la unitat tots els entramats dels grans mitjans franquisme i, posteriorment, a la UB famílies, de fortunes i inversions, pràcticament impossible no fer una d’Assessorament Lingüístic i va ser de comunicació ens vam sentir xico- i la UV. És llicenciat en periodisme i aquells xavals que aspiràvem a sociolingüística valorativa, perquè cap de la secció de Planifi cació de la tets, Toni Mollà ens va explicar que doctor en sociologia i antropologia. menjar-nos el món i déiem que l’objecte de la meua recerca forma Direcció General de la televisió. Per la llengua és un factor proteccionista Els seus treballs sobre la didàctica i volíem ser periodistes per canvi- part de mi», afi rma. tant, quan aborda les necessitats, del seu mercat. I que, quan diem la sociolingüística han estat cabdals ar-lo, ens vam sentir xicotets, amb els punts forts i les mancances de «fem-ho en castellà», estem anant per a l’estudi i la promoció de la poques opcions de dur a terme I això es veu corroborat en la seua l’ecosistema mediàtic valencià sap en contra dels nostres interessos. llengua al País Valencià. Col·labora aquelles gestes que teníem al obra, l’evolució de la qual mostra una del que parla. Que havíem d’apostar per la nostra assíduament en mitjans de comu- cap. Però en poc temps va fer que coherència refl exiva sota el parai- llengua. I seguim els seus consells. nicació, un àmbit essencial per la canviàrem l’enfocament, la pers- gües de la vida, dels seus viatges, Una de les seues obres que més permanència de la llengua. p pectiva. dels llocs i, per descomptat, de la m’ha marcat és, sens dubte, La literatura. Mollà té la gran capacitat llengua de la plaça. En ella refl exio-
134 | eines 38 | setembre 2020 Mollà refl exiona sobre la salut de la llengua a la plaça física, lloc de trobada entre persones; però també l’aborda des de la perspectiva de la plaça com a mercat, com a lloc econòmic d’intercanvi
de divulgar profundes refl exions a na sobre la salut de la llengua a la través de la quotidianitat. I en això, va plaça física, lloc de trobada entre tenir un gran mestre. «Joan Fuster persones; però també l’aborda des va ser la clau que obria les nostres de la perspectiva de la plaça com presons mentals», ha afi rmat. De fet, a mercat, com a lloc econòmic a Escrits contra el silenci, escriu so- d’intercanvi. Per a ell, aquest és el bre com entén el país a partir d’una punt més feble i més defi nitiu per a manera de mirar que va aprendre la nostra llengua, afi rmant que és llegint i escoltant «l’homenot de el gran àmbit pendent de la políti- Sueca». ca lingüística. De fet, va més enllà, abordant la necessitat d’una acció Una de les seues principals carac- planifi cada de manera unitària des La llengua de la plaça terístiques és, com s’ha esmentat de la diversitat estructural dels llocs Toni Mollà anteriorment, la seua militància de parla catalana. Ho té clar: «Junts Edicions Bromera lingüística. Mollà no en té prou amb som un mercat de 12 milions de Alzira, 2017 refl exionar i fer que el seu alumnat parlants, separats som un ‘mer- i lectors ho facen, sinó que es posa caet’». És dels que diu que el català Toni Mollà ha dedicat tota la seva mans a l’obra. El 1988 va dissenyar podria ser una llengua nòrdica. trajectòria a la llengua. La llengua el model lingüístic de Canal 9, que parlada, escrita, per tant, en com es va funcionar, va ser acceptat majo- A aquells alumnes de segon de comunica. Professor de català als ritàriament i no va generar rebut- Periodisme que després de conèixer inicis de l’ensenyament després del jos. A més, va treballar en la unitat tots els entramats dels grans mitjans franquisme i, posteriorment, a la UB d’Assessorament Lingüístic i va ser de comunicació ens vam sentir xico- i la UV. És llicenciat en periodisme i cap de la secció de Planifi cació de la tets, Toni Mollà ens va explicar que doctor en sociologia i antropologia. Direcció General de la televisió. Per la llengua és un factor proteccionista Els seus treballs sobre la didàctica i tant, quan aborda les necessitats, del seu mercat. I que, quan diem la sociolingüística han estat cabdals els punts forts i les mancances de «fem-ho en castellà», estem anant per a l’estudi i la promoció de la l’ecosistema mediàtic valencià sap en contra dels nostres interessos. llengua al País Valencià. Col·labora del que parla. Que havíem d’apostar per la nostra assíduament en mitjans de comu- llengua. I seguim els seus consells. nicació, un àmbit essencial per la Una de les seues obres que més permanència de la llengua. p m’ha marcat és, sens dubte, La llengua de la plaça. En ella refl exio-
setembre 2020 | eines 38 | 135 La pel·lícula té una factura visual impecable amb recursos visuals que li proporcionen una atmosfera i un to emocional calmat i inquietant alhora fi lmoteca Mirant al cel
Un dels pitjors traumes col·lectius l’encert d’estrenar Mirant al cel, un que li proporcionen una atmosfera i en general, sinó que es concentra que la ciutat de Barcelona arrosse- fi lm a mig camí entre la fi cció i el un to emocional calmat i inquietant en un aspecte concret i hi indaga al ga en la seva memòria va iniciar-se documental que se centrava preci- alhora, i tot embolicat per la música màxim, potser dotze anys més tard un dimecres, el 16 de març de 1938. sament en aquests fets. Produïda original de Fermín Muguruza (1963). ha arribat el moment que algun cine- Feia més d’un any que la capital per Isona Passola (1953) i amb guió El conjunt de tots aquests elements i asta o escriptor es concentri encara catalana rebia ofensives aèries del del mateix Garay i de Carlos Monte un guió ben travat fan que l’especta- més i expliqui amb proves i testimo- bàndol feixista i dels seus aliats, –Montecarlo–, la pel·lícula presenta dor resti pendent de com acabarà la nis un fragment dels fets que no està però just aquell dimecres al cap- la fi gura de Maria, una investigadora història. del tot aclarit: la gran explosió entre vespre l’aviació italiana va comen- i documentalista italiana que moltes Balmes i Gran Via d’aquell dijous 17 çar, per ordre expressa de Benito dècades després del confl icte bèl·lic, «Memòria i veritat estan destinades de març quan faltaven pocs minuts Eva Comas Arnal Mussolini (1883-1945), un atac segueix la pista de Mario, un antic a no trobar-se mai». Aquesta és per a les dues del migdia. p Periodista i escriptora molt més sever, una ofensiva sense aviador italià que havia participat en una frase del fi lm que ressona en la @evacomasarnal precedents amb bombardeigs sobre els bombardeigs. Mirant al cel és una ment de la protagonista. De fet, la la població civil cada dues o tres pel·lícula dins d’una altra pel·lícula, i pel·lícula dona per bona una hipò- hores que tenia l’objectiu d’esgotar és precisament aquest joc de nines tesi, que s’ha repetit una i mil vega- psicològicament els barcelonins. russes el que permet que quedi des, però que no està provada del El terror que van causar tres dies perfectament justifi cada l’aparició tot que sigui certa, on s’afi rma que seguits de sirenes d’avís, de bom- en pantalla dels testimonis i especi- la més gran mortaldat d’aquells tres bes, d’edifi cis esfondrats i de prop alistes del món real. Sens dubte, són dies de bombardejos va ser causada Mirant al cel d’un miler de morts es fa evident en aquests testimonis els que conferei- per una bomba que el migdia del 17 Jesús Garay els dietaris d’escriptors, periodistes xen un gran valor al fi lm. Garay va de març va esclatar sobre un camió 2008 i artistes de l’època, i també encara encertar en donar veu, entre d’altres, de trilita a prop del Coliseum de la en la memòria d’alguns ciutadans al cirurgià Moisès Broggi (1908- Gran Via de Barcelona. Si bé és cert que en aquell moment eren nens 2012), que en aquella època, feia poc que hi ha testimonis que ho asse- i adolescents. Tot i la importància temps que treballava a l’Hospital guren, també ho és que noms tan cabdal dels bombardeigs aquest Clínic de Barcelona, a Teodor Garriga reputats com els del cirurgià Josep episodi històric no ha rebut, al meu (1909-2008), que feia de locutor a Trueta (1897-1977) o la fi lla i la entendre, prou atenció per part de Ràdio Associació de Catalunya, a les vídua de Joan Crexells, així com al- cineastes, documentalistes i escrip- Rambles mateix, o a l’escriptor Juan guns periodistes britànics de l’època tors. Goytisolo (1931-2017) que va perdre ho han desmentit. la mare en aquells fatídics fets. Per sort, el 2008, el director de La pel·lícula té una factura visual Una de les característiques de Mirant cinema Jesús Garay (1949) va tenir impecable amb recursos visuals al cel és que no tracta la Guerra Civil
136 | eines 38 | setembre 2020 La pel·lícula té una factura visual impecable amb recursos visuals que li proporcionen una atmosfera i un to emocional calmat i inquietant alhora
que li proporcionen una atmosfera i en general, sinó que es concentra un to emocional calmat i inquietant en un aspecte concret i hi indaga al alhora, i tot embolicat per la música màxim, potser dotze anys més tard original de Fermín Muguruza (1963). ha arribat el moment que algun cine- El conjunt de tots aquests elements i asta o escriptor es concentri encara un guió ben travat fan que l’especta- més i expliqui amb proves i testimo- dor resti pendent de com acabarà la nis un fragment dels fets que no està història. del tot aclarit: la gran explosió entre Balmes i Gran Via d’aquell dijous 17 «Memòria i veritat estan destinades de març quan faltaven pocs minuts a no trobar-se mai». Aquesta és per a les dues del migdia. p una frase del fi lm que ressona en la ment de la protagonista. De fet, la pel·lícula dona per bona una hipò- tesi, que s’ha repetit una i mil vega- des, però que no està provada del tot que sigui certa, on s’afi rma que la més gran mortaldat d’aquells tres dies de bombardejos va ser causada Mirant al cel per una bomba que el migdia del 17 Jesús Garay de març va esclatar sobre un camió 2008 de trilita a prop del Coliseum de la Gran Via de Barcelona. Si bé és cert que hi ha testimonis que ho asse- guren, també ho és que noms tan reputats com els del cirurgià Josep Trueta (1897-1977) o la fi lla i la vídua de Joan Crexells, així com al- guns periodistes britànics de l’època ho han desmentit.
Una de les característiques de Mirant al cel és que no tracta la Guerra Civil
setembre 2020 | eines 38 | 137 llibreria
Andalucía y Catalunya. El poder, el poble i els benefi cis Dictadura y emigración Joseph Stiglitz Angelina Puig i Valls Edicions 62 i Teresa M. Ortega López Barcelona, 2020 Edicions Bellaterra - Barcelona, 2019
U n dels episodis més importants de Joseph Stiglitz denuncia en aquest la història recent de Catalunya va assaig la dominació de l’economia ser l’arribada de centenars de milers mundial per unes poques empreses de persones de diversos territoris, que, actuant com monopolis i oligopo- sobretot del sud de l’Estat espanyol, lis, provoquen l’augment de desigual- durant la segona meitat del segle tats socials i un creixement econòmic XX. En aquest llibre s’analitzen els innecessàriament lent. Alhora, però, motius i les raons que les van portar situa una possible agenda de canvi a emprendre aquest camí fugint no orientada a construir el que anomena només d’una pobresa descarnada, «un capitalisme progressista», que sinó també d’una repressió política i promogui una prosperitat compar- social brutal. tida, i permeti les classes populars conquerir una vida digna. Davant del capitalisme neoliberal, dibuixa un camí per avançar cap a societats més justes i igualitàries.
138 | eines 38 | setembre 2020 La llibertat abans del liberalisme Principi de realitat. Una proposta Tornarem a vèncer (i com ho farem) Quentin Skinner per a l’endemà del procés Oriol Junqueras I Marta Rovira Edicions de la ela geminada Jordi Muñoz Ara Llibres Barcelona, 2020 Edicions L’Avenç Barcelona, 2020 Barcelona, 2020
Avui dia, acostumem a associar la pa- El politòleg Jordi Muñoz fuig del Junqueras i Rovira repassen els èxits raula «llibertat» al liberalisme. Aquest soroll de l’actualitat immediata per a i les derrotes de l’independentisme, important assaig exposa el concepte presentar-nos aquest assaig sobre i es posen deures a ells mateixos i republicà de la llibertat; un concepte els èxits i els fracassos del procés a tot el moviment amb l’objectiu de que els teòrics del liberalisme solen sobiranista 2012-2017, tot identifi cant superar les mancances i sostenen ignorar, però que va tenir un paper elements de crítica i situant un camí que la millor forma d’enfortir-se per fonamental en la creació i popularitza- a seguir des de l’independentisme. guanyar és sumar més gent amb la ció de les idees que van conduir a les Muñoz planteja que per poder conti- que compartir el projecte republicà.” revolucions democràtiques dels segles nuar en el camí cap a la República cal ---> “Junqueras i Rovira repassen els XVIII i XIX. L’autor convida a pensar una major legitimació social i política èxits i les derrotes de l’independentis- la dominació, la llibertat i la igualtat, del moviment independentista, amb me; es posen deures a ells mateixos posant al centre la idea de la llibertat l’objectiu de superar les mancances i a tot el moviment amb l’objectiu de civil nascuda a l’antiguitat grecollatina, visibilitzades la tardor de 2017. superar les mancances; i sostenen redescoberta durant el Renaixement que la millor forma d’enfortir-se per italià, i adaptada a l’actualitat per cada guanyar és sumar més gent amb la cop més pensadors. que compartir el projecte republicà. p
setembre 2020 | eines 38 | 139 eines38
PORTAL FÒRUM EXPLORADOR El servei públic audiovisual Emili Prado: El col·lapse de l’establishment en l’era digital “El 5G suposa la utilització de polític a Irlanda: Joan Manuel Tresserras l’espectre radioelèctric, que és un bé les claus de la victòria del Sinn Féin públic i finit. Cal regular-ho perquè Sílvia Caufapé Hostench CONNEXIONS no s’acabi amb la concepció de El 5G com a eina per a la distribució servei universal.” FINESTRA de continguts audiovisuals Una conversa amb Enric Marín “Per què els governs Jordi J. Giménez han de prioritzar el benestar” VARIABLES Nicola Sturgeon Un nou audiovisual, Per la descentralització municipal. l’esperança del català Anàlisi i diagnosi de les finances CLÀSSIC Arnau Rius i la fiscalitat municipal a Catalunya «Discurs de la independència» Jordi Galí i Cabana Patrice Lumumba 5G, UE i audiovisual: com estan connectats? FULL DE CÀLCUL TRIBUT Carmina Crusafon El Green New Deal, Toni Mollà o fer de la crisi una oportunitat Teresa Ciges
La constant evolució i transformació Sònia Sánchez López EL FUTUR DE L’AUDIOVISUAL del mercat únic digital FILMOTECA Mònica Duran ARXIU Mirant al cel El pedagog que va idear un projecte Eva Comas Arnal NAVEGADOR socialdemòcrata per a Catalunya. Una radiotelevisió pública Josep Pallach LLIBRERIA per a una societat del segle XXI. Montserrat Tura El cas finlandès Jordi Fortuny SETEMBRE 2020 38
eines