Els Ports Natural Park

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Load more

en Els Ports Natural Park THE PHYSICAL ENVIRONMENT: For example, there is a noticeable difference between LANDSCAPE AND CLIMATE the two faces of the massif. The southeastern face, influenced by the Mediterranean climate, is much more temperate than the interior face, which has much more The landscape continental climatic conditions. As the altitude increases, Els Ports make up a very complex relief, which the climate becomes sub-Mediterranean, which results straddles the Catalan Mediterranean system and the in increased precipitation and a drop in temperature. In Iberian system. It is formed of Mesozoic limestone climate, as in many other things, Els Ports is an area of materials, resulting in a sheer outline, broken by many sharp contrasts. The weather can change from absolute faults, and with significant overthrusts of the fault calm to a hurricane-like wind from the northwest in the plates. A system of faults separates Els Ports from the blink of an eye. Gusts of wind of over 150 km/h are not coastal plains. The northern front of conglomerates, uncommon. Els Ports, the mountains that lie between Catalonia, turned towards the Ebro depression, stands out, Valencia and Aragon, are part of a limestone massif, characterised by the Roques de Benet, Periganyol and characterised by its abrupt cliff faces, which has been Sant Salvador. inhabited by humans since prehistoric times. Els Ports The central structure is of Jurassic-type folds, with the have always been a source of natural resources for axis in a northeast to southwestern direction. In the human subsistence and interests. Today, this fact can western part, the main rivers dig deep whirlpools, as is be seen in the vague traces they have left behind, like the case of the Matarranya river at Les Gúbies del the farms, the chalk ovens, the ice wells, the charcoal Parrissal – outside the national park – Les Gúbies del stores, the dry stone walls, and the paved paths. Regatxol at the head of the Ulldemó river and the Despite its intense population, this territory, which has valleys themselves at Mas de la Franqueta along the been so much explored and exploited in history, now length of Els Estrets. appears to us as a natural forest space, full of wildlife. The massif has a number of mountains remarkable for Cover: Interior face of the Natural Park. Arnes and Horta de Sant Joan The importance of its natural value and the need for their height and unique appearance, with a large area Photo: LMDG conservation motivated the Government of Catalonia of Els Ports being above 1,000 m. The highest peak is to create Els Ports Natural Park and Les Fagedes dels Mont Caro, at 1,447 m. Opposite page: Faixes Tancades. Roquetes Ports Partial Nature Reserve, two special protection Photo: Rafael Balada regimes that should guarantee the preservation of the The climate natural value of the area and ensure the sustainable The climate of Els Ports is not the same throughout the This page: Toll del Vidre. Arnes Photo: Josep Vidal use of its many resources. area, as the altitude and aspect affect it significantly. 1 2 3 4 5 FAUNA (Oenanthe leucura) and the citril finch (Serinus FLORA AND VEGETATION characteristic of the Mediterranean highlands, with citrinella). communities native to the southern Catalan mountains Reptiles are also well represented in Els Ports; in fact, such as hedgehog broom, mountain kidney-vetch The wide variety of habitats that Els Ports offers leads to over 50% of the species living in Catalonia can be The characteristic position of the Els Ports massif, (Erinaceo-Anthyllidetum montanae), earthnuts and a wealth of animal life. The animal populations of Els found in this natural space.The Mediterranean terrapin between the Iberian and Catalan mountains, means fescue (Conopodio-Festucetum gautieri). Ports are of great interest not just for the abundance (Mauremys leprosa), the Mediterranean gecko that the flora and fauna to be found there is a relic Rock-growing vegetation is very typical of the massif, and variety of species, but also because there are (Hemidactylus turcicus), the Spanish psammodromus of other times and places, with Eurosiberian and and is of significant interest. There is the Jasonio- animals that are endemic, or very rare in Catalonia. (Psammodromus hispanicus), Bedriagai's skink Boreoalpine species living alongside typically Linarietum cadevallii on the sunny mountainsides, the Among the animal population, the most spectacular is (Chalcides bedriagai), the horseshoe whip snake Mediterranean species, resulting in a geo-botanical Tarragonan Hieracio-Salicetum in the shade and the the population of Spanish ibex (Capra pyrenaica subsp. (Coluber hippocrepis) and the Lataste's viper (Vipera paradise in which over 1,000 species can be found. Antirrhinetum pertegasii in the shadowy nooks. hispanica), a species that is endemic to the Iberian latasti) are good examples of the reptile population. In the base area and on the eastern face of the range, Among this rock-growing vegetation there are some Peninsula, and which has a controlled population for The same can be said for amphibians, as, again, the predominant vegetation is shrubland of kermes noteworthy endemic species such as the dwarf willow hunting, managed by the Reserva Nacional de Caça more than 50% of the species found in Catalonia oak and European fan palms (Querco-Lentiscetum). (Salix tarraconensis), Antirrhinum sempervirens subsp. (National Hunting Reserve). Among the other most are recorded in the park. Some extremely On the western face, which is fresher and more pertegasii, Brassica repanda dertosensis, Armeria noteworthy mammals are the otter (Lutra lutra), the interesting species can be seen, such as the Spanish continental in character, the base stage is occupied by fontqueri, Saxifraga longifolia, Erodium celtibericum, wildcat (Felis sylvestris), and the bat group, which with ribbed newt (Pleurodeles waltl), the marbled newt oak groves (Quercetum rotundifoliae). Knautia rupicola, etc. over 20 species is one of the richest bat communities on (Triturus marmoratus), and the parsley frog (Pelodytes In the higher zones, the potential vegetation is evergreen Other plant species stand out for their rarity, such as the Iberian Peninsula. punctatus). Their presence in Els Ports is of particular oak grove (Quercetum mediterraneo-montanum). Prunus prostrata, Brimeura fontqueri, Dryopteris 1 Griffon Vultures (Gyps fulvus) Many different birds also find the ideal living and nesting importance, as it indicates the existence of enough The sub-Mediterranean stage is basically covered by submontana etc., or for phyto-geographical aspects: Photo: Vicent Pellicer conditions in Els Ports. Among them are large sedentary damp areas and water sources for them to remain, a mountain pine groves (Violo-Quercetum faginae Polygala calcarea, Gymnocarpium robertianum, birds of prey, such as the griffon vulture (Gyps fulvus), remarkable fact amidst a landscape and climate that pinetosum salzmanni) and by Scots pine with Primula acaulis, Nepeta tuberosa, Ramonda myconi, 2 Spanish Ibex (Capra pyrenaica subsp. hispanica); female and the golden eagle (Aquila chrysaetos), the Bonelli's are essentially Mediterranean. bearberry (Arctostaphylo-Pinetum catalaunicae); and Atropa baetica etc. young eagle (Hieraaetus fasciatus), the goshawk (Accipiter In the river, there are a number of interesting in the most unusual spots we can find box scrub The humid environments have some relictual species Photo: Vicent Pellicer gentilis), the peregrine falcon (Falco peregrinus), the native species, such as the Southwest European (Violo-Quercetum faginae buxetosum) and others. In such as the butterwort (Pinguicola dertosensis), endemic 3 Mediterranean creek plant life eagle owl (Bubo bubo), etc. and those that nest there nase (Chondrostoma toxostoma), the red roach the more humid areas of the upper stages, to the to the massifs and found on limestone stalactites. Photo: Ana Ávila Aguilà for the summer, such as the short-toed eagle (Circaetus (Rutilus arcasii) and the white-clawed crayfish south of the massif, there are beech groves (Primulo- Of particular interest are the beech tree groves of gallicus), the booted eagle (Hieraaetus pennatus), the (Austrapotamobius pallipes); and among the Fagetum) and yew groves (Saniculo-Taxetum), which these mountains, the most southerly in the Catalan 4 Faig Pare, a monumental tree Egyptian vulture (Neophron percnopterus), etc. invertebrates, there are endemic species from the are a remnant of times gone by, when the weather territories. These beech tree groves are some of the Photo: Boluña fotografs There are many other interesting bird species to be mollusc, arachnid and coleopteran groups that appear was cooler and more humid. most southerly in Europe and have been especially found in Els Ports, including the dipper (Cinclus on the list of endangered species in the Plan for Areas The ridge tops, subjected to strong winds for a protected by the Les Fagedes dels Ports Partial Nature 5 Pine trees on the cliffs Photo: Jarkov Reverté cinclus), the nuthatch (Sitta europaea), the wheatear of Natural Interest in Catalonia. good part of the year, house a number of species Reserve. Castell GANDESA de Mudfer Calaceit Santa Magdalena (Calaceite) Pinell de Brai Poblat ibric de Sant Antoni de Calaceit Arenys de Lled Bot Mare de Du (Arens de Lled) de la Fontcalda Prat de Comte Lled d'Algars Sant Salvador Benifallet (Lled) d'Horta LA REFOIA Horta de riu Sant Joan Canaleta Cretes (Cretas) Pals lÕEbre MONTSAGRE Ref. del Mol de lÕOli Xerta Tivenys Sant Roc Arnes ROQUES riu dels DE BENET Estrets Ref. de la Font Nova MONTASPRE Mas de Alfara la Franqueta de Carles riu RASES DEL Algars MARACO Ref. de les Clotes Bitem el Toscar Ref. de Terranyes LES FOIES la Vall Figuera Beseit els Reguers (Beceite) TERRANYES riu Ulldem el Mascar Roquetes Ref. de Caro Observatori de l'Ebre MOLA DE CATê el Matarranya Tortosa el Raval CARO de Crist LA CARAMELLA CARLARES MILLERS Ref. del Mas del Frare Lloret barranc de Sant Antoni LES VALLCANERES REFALGARê la Vall Mas de Barberans la Fou Ref.
Recommended publications
  • L' ÈPOCA MEDIEVAL La Creació Del Comtat De Les Muntanyes De Prades

    L' ÈPOCA MEDIEVAL La Creació Del Comtat De Les Muntanyes De Prades

    L’ ÈPOCA MEDIEVAL La creació del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença durant la baixa edat mitjana N Creació, configuració i evolució del domini comtal 6 Vilosell Pobla de Cérvoles Vallclara L’any 1324, el monarca Jaume II (comte de Barcelona i rei d’Aragó) va crear el comtat de les Muntanyes de Prades Prades i el va atorgar al seu fill Ramon Berenguer. A 1 més, va establir que aquest nou comtat s’unís 3 Siurana indissolublement amb part del territori que havia Cabassers Escaladei 4 estat dldel dfdifunt Guillem d’Entença (l(els castells i viles d’Altafalla, Falset, Tivissa i Móra, i els drets que el comte‐rei tenia sobre els castells i llocs de Marçà i FALSET Garcia 5 Pratdip). Tarragona D’aquesta manera, aconseguia aglutinar diversos i diferents territoris sota l’autoritat d’un únic senyor 2 —el comte de Prades— i formar un conjunt territorial i senyorial indivisible: el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença; del qual, Falset en va esdevenir el centre polític i 0 5 10 15 km administratiu. De totes maneres, el nou comtat de Albert Martínez i Elcacho '08 les Muntanyes de Prades incloïa territoris que pertanyien, en part, a senyories monacals i 1 Part dels territoris que havien configurat la Batllia reial de les muntanyes de Prades eclàlesiàstiques: alguns territoris que depenien dldel 2 La baronia d'Entença (el terme de Garcia, delimitat amb línia discontínua en el mapa, també hi monestir de Poblet, la baronia de Cabacés (que pertanyia; no obstant això, inicialment, no es va incloure en la nova senyoria comtal) pertanyia al bisbe i a l’Església de Tortosa), el priorat 3 La baronia de Cabacés 4 El priorat de la Cartoixa d'Escaladei de la Cartoixa d’Escaladei i els dominis del monestir 5 El monestir de Bonrepòs de Santa Maria de Bonrepòs.
  • Link De Descàrrega (PDF)

    Link De Descàrrega (PDF)

    265000 270000 275000 280000 285000 290000 a Batea - Casp a Vilalba dels Arcs a Corbera Gandesa GR-171-3 TV-3531 la Seu d’Urgell GR-171 Caseres Girona Manresa C-235 Lleida S L Parc Natural E ís S LA TERRA ALTA N-420 dels Ports Barcelona S E T-353 Tortosa Tarragona P 4545000 4545000 S Calaceit L Pinell de Brai E La Jepa D Pi de a la Vall de Tormo - Alcany - Tormo de Vall a la Bot GR-171 S Balija A R R T-334 R A T-360 E T-361 G S Mare de Déu L TV-3301 a Arenys de la Fontcalda A U I N-230 R Prat de a Mora - Lleida L Comte E B Benifallet 4540000 D a 4540000 r ra T-352 TV-3341 n T-333 P c de N la A-1413 R X a l Lledó a Horta de m a e Sant Salvador t r GR-7 Sant Joan le a a Tossal d’Engrilló Ebre n l’ a 1071 E C R a G l TV-3303 e A S GR-171 T-301 d T N Cretes iu r MO T-330 4535000 4535000 Barran r c de les Fon i T-3541 ts u d Paüls e l s Santa Madrona E GR-7 Arnes s t r Xerta e t Sant Roc s Estrets Roques La Font Nova RE A-231 El Calvari d’Arnes Benet P S A Pi del Perillo RFS DELS NT ESTRETS les Eres O M a la Freixneda 4530000 4530000 l’Espina C-12 A 1180 AC O R R Aldover E A Alfara Vall de Roures L ST M A BALLE Pins del Coll L ri del Fenassà E de Carles u D S d E e o La Franqueta S Barran la C nca A c de l R Roures dels Ullals TV-3422 r e i s u Sant Julià V Toll de A era A-2412 a u l g g l i l EL BAIX EBRE Vidre s F a Les Clotes el Toscar l r l s Lo Pimpoll a Lo Pi Ramut V la Mas Torrero S Santa IE Magdalena 4525000 L O ES F 4525000 Beseit els Reguers Terranyes a la Fondespatla - Pena-roja de Tastavins a la Fondespatla - Pena-roja
  • Document2 Estudis Complementaris

    Document2 Estudis Complementaris

    ANÀLISI DELS CAMINS Pla Zonal 3 Anàlisi dels camins 3.1 Estat actual dels camins La demarcació de Tarragona compta amb un total de 17.780 Km de vials no pavimentats que no tenen classificació de carretera, segons dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). La tipologia dels camins es defineix a partir del seu ús dominant (agrícola, de lleure o turístic, d’accés a nuclis rurals,etc.) i per la seva funcionalitat en la xarxa (camins que uneixen dos nuclis urbans, camins més curts o alternatives de la xarxa de carreteres, camins que porten a un lloc d’interès rellevant per a la comarca, camins que comuniquen amb comarques veïnes). D’altra banda, els senders identificats en la demarcació de Tarragona tant de gran recorregut (GR) com de petit recorregut (PR) o vies verdes són el següents: • GR171 Santuari de Pinós-Refugi de Caro • GR172 Bellprat-Montserrat-La Mussara • GR174 Sender del Priorat • GR175 Ruta del Cister • GR192 Sender Cambrils-Amposta • GR65-5 Camino de Santiago • GR7 Catalunya - Sender La Farga de Moles-Fredes • GR92 - Sender Mediterrani • PR-C 1 Sender de Reus • PR-C 18 Sender de les Borges del Camp • PR-C 20 Sender Albiol - Cogullons • PR-C 26 Sender de Prades • PR-C 28 Vilaseca - Colldejou • PR-C 6 Serra de la Mussara - Prades • PR-C 86 Prades - Riudabella • PR-C 87 Arbolí - la Mussara • PR-C 88 Ruta del Carrasclet • Via Verda de la Terra Alta • Via Verda de la Vall de Zafán 28 ANÀLISI DELS CAMINS Pla Zonal A continuació es mostra el mapa dels senders de gran recorregut (GR) de la Demarcació.
  • Cdocument C Mas De Barberans Xerta Fitxes Municipis

    Cdocument C Mas De Barberans Xerta Fitxes Municipis

    DOCUMENT C àrees urbanes amb actuacions en el parc cd’edificis i habitatges Fitxes municipis 2.2 Mas de Barberans Xerta PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE ARI ARI ARI ARI ARI ARI PDR RHB LBR REM AERI PDR RHB LBR REM AERI PDR RHB LBR REM AERI PDR RHB LBR REM AERI PDR RHB LBR REM AERI PDR RHB LBR REM AERI 1 25001 Abella de la Conca 83 25040 Balaguer ● 165 08036 Calonge de Segarra 247 43048 Corbera d’Ebre 329 08092 Gironella 411 08242 Marganell 2 08001 Abrera ● 84 08017 Balenyà 166 25062 Camarasa 248 25078 Corbins 330 08093 Gisclareny 412 08114 Martorell ● ● 3 25002 Àger 85 08018 Balsareny 167 43903 Camarles 249 17057 Corçà 331 43068 Godall 413 08115 Martorelles ● 4 25003 Agramunt ● 86 43020 Banyeres del Penedès 168 43038 Cambrils ● 250 08073 Cornellà de Llobregat ● ● 332 25099 Golmés 414 43077 Mas de Barberans 5 08002 Aguilar de Segarra 87 17015 Banyoles ● 169 17035 Camós 251 17056 Cornellà del Terri 333 17080 Gombrèn 415 17100 Masarac 6 17001 Agullana 88 25041 Barbens 170 17036 Campdevànol ● 252 43049 Cornudella de Montsant 334 25100 Gósol 416 43078 Masdenverge 7 08014 Aiguafreda 89 43021 Barberà de la Conca 171 17037 Campelles 253 43050 Creixell 335 08094 Granada, la 417 08116 Masies de Roda, les 8 43001 Aiguamúrcia 90 08252 Barberà del Vallès ● 172 08039 Campins 254 17058 Crespià 336 25101 Granadella, la 418 08117 Masies de Voltregà, les 9 17002 Aiguaviva 91 08019 Barcelona ● ● ● ● ● 173 17038 Campllong 255 17901 Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l’Heura 337 08095 Granera 419 43079 Masllorenç 10 25038 Aitona 92 25042 Baronia de Rialb,
  • Miscel-Lania De Prat De Comte Coordinació: Kildo Carreté I Neus Pallares

    Miscel-Lania De Prat De Comte Coordinació: Kildo Carreté I Neus Pallares

    Miscel-lania de Prat de Comte Coordinació: Kildo Carreté i Neus Pallares La vila iel Poft da, en pocmésde quatrequilometres. Unacurta El clos de la vila. Carrers icamins passejada ens conduira al balneari i terrenys L'església parroquia1de Sant Barfomeu d'acampada on hi ha el santuari de la Mare de La creu de terme Déu de la Fontcalda, ben a propdel riu Canaleta. Partides iantroponims Prat de Comte té una gran devoció a aquesta Construcció de les cases. Forns de calq iguix Verge, la tradició ens hafet arribar la contalla de ' La festa. Costums un pastoret del poble que la descobrí amagada La dansada ila jota dins d'una cova. Des de Ilavors Gandesa i Prat Religiositat popular. La romeria al santuari de de Comte es disputaven la seva titularitat. Els la Mare de Déu de la Fontcalda. lmpressions gandesans sempre han manifestat la creenqa poetiques de parficipants a la romeria de que la imatge fou trobada dins d'una esclet- La Mare de Déu de la Fontcalda xa, ben a prop de la mateixa surgencia d'on Dia de difunts brolla I'aigua termal a 255 i que conté clorur i Narracions icontalles. La saviesa #un jutge carbonat calcic. sulfat de magnesi i clorur sodic. Els Felicianos Actualment aquest paratge s'ha convertit en un L'alberg Ca la Jepa lloc d'estiueig. Una carretera forqa estreta i amb La demografia de Prat de Comte al 1350 moltes marrades comunica aquest lloc arnb I'area recreativa de la Fonteta, i també arnb el Per confegir aquest recull ens hem valgut cim de Pandols i I'ermita de Santa Magdalena.
  • 1905 Via Verda Frances 20

    1905 Via Verda Frances 20

    La Voie Verte F ZARAGOZA ZARAGOZ a Bot Gare T-334 d'Horta de St. Joan Place LA VOIE VERTE Catalunya (Horta) Les Voies Vertes constituent l’instrument idéal pour la promotion et l’instauration d’une nouvelle culture des loisirs, des sports de plein air et de circulation non motorisée dans la société. C’est également une aide à la culture de la bicyclette, des randonnées, des promenades à cheval du fait qu’elle généralise leur utilisation parmi tous les citoyens, et exerce un rôle éducatif important, particulièrement pour les plus jeunes, puisque le grand avantage de la Voie Verte est de garantir l’accessibilité et l’universalité des usagers, sans limitation d’âge, ni de capacité physique. TERUEL FICHE TECHNIQUE Total de la route: 49 km Situation : entre T ortosa et Arnes-Lledó Localités: Tortos a, Roquetes, Jesús, Aldo.ver, Xerta, Benifalle , Pinell de Brai, Prat de Comte, Bo t, Horta de Sant Joan et Arnes. C’est à cet endroit quet la voie rejoint l’Arago n. m Dénivelé: 400 m m m Difficulté : faible m m 440,22 Usagers: piétons, cavaliers, cyclistes. 420,37 325,69 Accessibilité : Accessible aux personnes handicapées. m 205,73 m m m m 182,97 m Tronçon la Fontcalda – Bot adapté m aux handicapés. C.I 97,19 40,16 13,46 16,88 13,58 Recommandations: bonnes chaussures, 9,69 5,61 gourde, chambre à air de rechange et lanterne. Types de chaussée: asphalte. Infrastructure: elle traverse divers tunnels éclairés, aqueducs, anciennes gares, aires de loisirs et ponts. Benifallet ......... Arnes ..............................
  • Rabassats (Nulles, Alt Camp): Una Granja a L’Antiga Cessetània Ibèrica

    Rabassats (Nulles, Alt Camp): Una Granja a L’Antiga Cessetània Ibèrica

    Rabassats (Nulles, Alt Camp): una granja a l’antiga Cessetània ibèrica. Guia arqueològica Maria Carme Belarte Joan Canela Jordi Morer Coedició de Ajuntament de Nulles Rabassats (Nulles, Alt Camp): una granja a l’antiga Cessetània ibèrica. Guia arqueològica Rabassats (Nulles, Alt Camp): una granja a l’antiga Cessetània ibèrica. Guia arqueològica Maria Carme Belarte Joan Canela Jordi Morer Ajuntament de Nulles Institut Català d’Arqueologia Clàssica Nulles-Tarragona, 2018 Aquest treball s’ha dut a terme gràcies al suport de l’Ajuntament de Nulles. Els treballs d’excavació i adequació del jaciment en què es basa aquest lli- bre s’han realitzat gràcies al finançament de l’Ajuntament de Nulles, el De- partament de Cultura de la Generalitat de Catalunya –projecte quadriennal «Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la Protohistòria (1r mil·lenni aC)» (2014/100926)– i la Diputació de Tarragona. © d’aquesta edició Ajuntament de Nulles Plaça de l’Església, 1, 43887 Nulles Telèfon 977 60 25 22 - Fax 977 60 40 70 [email protected] - http://www.nulles.altanet.org Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - Fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.cat © del text, Joan Canela, Maria Carme Belarte, Jordi Morer © de les il·lustracions, Francesc Riart © del material gràfic, els autors, Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, Jaume Noguera, Itxaso Euba, Núria Armentano i Anna Bertral Primera edició: novembre del 2018 Coordinació editorial: Publicacions de l’ICAC Imatge de la coberta: Vista parcial del jaciment de Rabassats, des del sud, després de la consolidació i adequació (foto: Maria Carme Belarte) Disseny i maquetació: Dimfor SL Impressió: INSITU Comunicació SL Dipòsit Legal: T 1482-2018 ISBN: 978-84-946298-7-7 Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o trans- formació d’aquesta obra només es pot fer tenint l’autorització dels seus titu- lars, amb les excepcions previstes per la llei.
  • El Republicanisme a Les Terres De L Lebre En Temps

    El Republicanisme a Les Terres De L Lebre En Temps

    EL REPUBLICANISME A LES TERRES DE L’EBRE EN TEMPS DEL CNR EL REPUBLICANISME A LES TERRES DE L’EBRE EN TEMPS DEL CNR JOSEP SÁNCHEZ CERVELLÓ 341 Recerca, 14 (2012), p. 339-373. ISSN 1135-6014 EL REPUBLICANISME A LES TERRES DE L’EBRE EN TEMPS DEL CNR RESUM A les Terres de l’Ebre, fins 1907, el republicanisme fou dirigit per la Unión Republicana que tingué més lligams amb el nord de la província de Castelló i València que amb Barcelona, visualitzant-se, a més, una estreta relació amb el ‘blasquisme’. A partir del sorgiment de Solidaritat Catalana, el republicanisme a l’Ebre tingué dos eixos fonamentals, l’un al Baix Ebre/Montsià i l’altre al districte de Gandesa que incloïa la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i la part del Priorat compresa dins la Diòcesi de Tortosa. A les dues comarques del sud es compatibilitzà el blasquisme i la influència de Solidaritat Catalana en una síntesi que donà lloc al marcel·linisme; mentre que a les comarques del nord l’elecció del diputat Joan Caballè Goyeneche, l’any 1907 per Solidaritat Catalana i vinculat a la Unió Federal Nacionalista Republicana, portà el districte de Gandesa a una vinculació més estreta amb el republicanisme catalanista representat pel Foment Republicà de Reus, tot i que també en aquesta zona el marcel·linisme tingué un fort arrelament. De fet el marcel·linisme fou el corrent polític d’esquerres majoritari a l’Ebre fins la Guerra Civil. Paraules clau: republicanisme, Marcel·lí Domingo, Joan Caballé, Terres de l’Ebre RESUMEN El republicanismo en las Terres de l’Ebre estuvo liderado, hasta 1907 por Unión Republicana, partido de mayor relación con el norte de la provincia de Castellón y Valencia que con Barcelona, y que mostraba una estrecha relación con el ‘blasquismo’.
  • ESTADES ESO Layout 2

    ESTADES ESO Layout 2

    TERRES DE L’EBRE, EBREBIOSFERA PAISATGES 3: PINELL DE BRAI & COOPERATIVA AGRÍCOLA Les Estades Escolars proposen sortides i activitats de descoberta, investigació i identificació per avaluar la importància de la bona gestió dels Espais Protegits i el correcte ús i aprofitaments dels recursos naturals. Els participants aprenen a valorar l’entorn natural i la necessitat de respectar i cuidar la Terra. La sortida i el dossier de treball TERRES DE L’EBRE, RESERVA DE LA BIOSFERA Paisatges són eines d’investigació que ajuden a descobrir i conèixer molt millor les principals característiques d’aquest territori. Estudiarem els elements abiòtics (relleu, clima, sòl, rius), els biòtics ( flora i fauna), i els antròpics (infraestructures, demografia, socio-economia, cultura i usos del sòl). Paisatges 3 està dedicat a Pinell de Brai i el magnífic edifici modernista de la Cooperativa Agrícola. Les activitats han estat elaborades i dissenyades per a que el resultat sigui un recull d’informació imprescindible i bàsic dels Paisatges de les Terres de l’Ebre. Presentació general de l’activitat i dossier del Paisatges 3 Terres de l’Ebre: PINELL DE BRAI & COOPERATIVA AGRÍCOLA Per contactar amb nosaltres a través del servei de reserves: Sra. Carme Garrido / Tel. 977 481 497 - 977 480 823 - 639 022 641 / e.mail: [email protected] Més info a: www.nomadaviatges.com / www.lescoladelparc.com NÒMADA VIATGES, SL / CIF: B 43977115 / GCMD 000285 / AV. COLOM, 73 / 43580 DELTEBRE Tel: 977 481 497 - 639 022 641 - e.mail: [email protected] INDEX Paisatges 3: Pinell de Brai & Cooperativa Agrícola PÀG - IMATGES DE L’ACTIVITAT 3 - LOCALITZACIÓ: MAPA TERRES DE L’EBRE 4 OBJECTIUS 5 PÀGINES DE MOSTRA DEL DOSSIER DE L’ALUMNE 7 INFORMACIÓ GENERAL 8 NÒMADA VIATGES, SL / CIF: B 43977115 / GCMD 000285 / AV.
  • Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and Its Delta

    Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and Its Delta

    Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and its Delta Albert Rovira & Carles Ibàñez Aquatic Ecosystems Unit (UEA) Institute for Food and Agricultural Research and Technology (IRTA) Sant Carles de la Ràpita, Spain Gravel mining Dams Floodplain occupation Water pollution The Lower Ebro River and Delta Riba-Roja dam Mequinença dam Length: 30 km Length: 84 km Capacity: 210 hm3 3 Capacity: 1534 hm Built in: 1969 year Built in: 1966 year Flix dam Length: 13 km 3 Capacity: 11 hm Móra d’Ebre Built in: 1948 Irrigation channels Capacity: 50 m3 s-1 Xerta Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 0 300 km N M 020 km N The recent past and present of the Lower Ebro River and Delta From 1969 to the present-days: - Dam construction - Alteration of hydrological regimen Accumulation - Disruption sediment transference - Delta reshape Erosion Erosion Accumulation Main areas of erosion and accumulation in the Ebro Delta Channel incision (Vericat & Batalla, 2006) Towards a new sediment management plan Main goal Develop a new water and sediment fluvial regimen in order to mitigate the present impacts. In detail: • Minimize the sediment unbalance between the River and Delta • Reduce the riverbed erosion (channel incision) • Stop the coastal retreat of the river mouth • Minimize the regression in other coastal zones of the Delta Sediment management plan approach Riba-Roja dam Mequinença dam Nuclear Plant Flix dam Móra d’Ebre Xerta Irrigation channels Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 020 kmN M Flushing Procedures 1 Mequinença
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona

    TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona

    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
  • PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (Sobre Dades Del Curs

    PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (Sobre Dades Del Curs

    PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (sobre dades del curs 2013-2014) RUTA ITINERARI OBLIGATORI NO OBLIGATORI TOTAL POSTOBLIGATORI TOTAL 22 Tivenys (J Bau) 59 59 16 Bítem (J Bau) Ruta núm. 1 Itinerari: Tortosa – Tivenys – Santa Rosa – Bítem – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 9 Tivenys (C Despuig) 12 Bítem (C Despuig) 0 39 52 Ruta núm. 2 Itinerari: Tortosa – Font de Quinto – Campredó – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 32 Campredó (J Bau) 7 Campredó (C Despuig) 13 Campredó ( J Bau) 11 Vinallop ( J Bau) 12 4 Vinallop (J Bau) 16 Ruta núm. 3 Itinerari: Tortosa – Vinallop – Institut Joaquim Bau 1 Vinallop ( PAGAMENT) Ruta núm. 4 Itinerari: Tortosa-l’Ampolla- Roqué -Institut Camarles-Tortosa 48 48 3 51 Ruta núm. 5 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Renfe – l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-Institut Camarles-Tortosa 39 39 9 48 Ruta núm. 6 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació- Institut Camarles-Tortosa 43 43 1 44 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-HORTS -Lligallos 1-Lligallos 2-IES Camarles- 19 L'Aldea 46 46 Ruta núm. 7 Tortosa 27 Lligallos 0 Ruta núm. 8 Itinerari: Tortosa – l’Ampolla- Roqué – Institut Camarles 49 49 4 53 23 Benifallet 34 5 Benifallet 48 Ruta núm. 9 Itinerari: Tortosa-Benifallet- Xerta- Institut Roquetes-Tortosa 11 Xerta 9 Xerta 18 Paüls 40 4 Paüls 47 Ruta núm. 10 Itinerari: Tortosa-Paüls-Xerta--Institut Roquetes-Tortosa 22 Xerta 3 Xerta 23 Aldover 31 5 Aldover 40 Ruta núm. 11 Itinerari: Tortosa-Xerta-Aldover-Institut Roquetes-Tortosa 8 Xerta 4 Xerta 11 Alfara 35 38 Ruta núm.