DOCSLIB.ORG

L'obra De Joan Coromines. Cicle D'estudi I Homenatge

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'obra De Joan Coromines. Cicle D'estudi I Homenatge 4 AULA DE CIÈNCIA I CULTURA, 4 L’obra de Joan Coromines Cicle d’estudi i homenatge L’obra de Joan Coromines L’obra Joan Solà (ed.) Amb la col·laboració de Narcís Garolera Ernest Rusinés Antoni Tobella FUNDACI Ó AULA DE CIÈNCIA I CULTURA, 4 L’obra de Joan Coromines CICLE D’ESTUDI I HOMENATGE Joan Solà (ed.) Amb la col·laboració de Narcís Garolera Ernest Rusinés Antoni Tobella Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell, 1999 Catalogació en publicació de la FUNDACIÓ CAIXA DE SABADELL L’obra de Joan Coromines : cicle d’estudi i homenatge / Joan Solà (ed.) ; amb la col·laboració de Narcís Garolera, Ernest Rusinés, Antoni Tobella. - (Aula de ciència i cultura ; 4) I. Fundació Caixa de Sabadell II. Solà, Joan III. Garolera, Narcís IV. Rusinés, Ernest V. Tobella, Antoni 1. Coromines, Joan - Crítica i interpretació 2. Coromines, Joan - Biografia 3. Lingüística - Conferències 4. Lingüística - Catalunya - Conferències 5. Fundació Caixa de Sabadell - Conferències 804.99Coromines, Joan(042) 92Coromines, Joan(042) Primera edició: febrer 1999 © A. Várvaro, J. M. Blecua, G. Clavería, L. Bonada, F. Villar, F. Corriente, J. Soler, J. Moran, C. Barceló, A. Blecua, X. Renedo, J. Veny, E. Rusinés, J. Untermann, J. Solà, M. T. Echenique, M. C. Henríquez, J. Pujadas, J. Ferrer, J. Ferrer, J. A. Pascual. Per a aquesta edició: © Fundació Caixa de Sabadell, 1999 carrer d’En Font, 25, 08201 - Sabadell Fotocomposició i producció: Addenda, s.c.c.l., Pau Claris, 92, Barcelona Impressió: Novagràfik, c/ Puigcerdà, 127, 08019 Barcelona És rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstecs públics. Dipòsit legal: B-6.114-1999 ISBN: 84-95166-08-9 Taula 7 Paraules d’obertura 15 Presentació 17 Alberto Várvaro: Joan Coromines y la lingüística románica 29 José Manuel Blecua y Gloria Clavería: La lexicografía castellana, antes y después de Coromines 45 Lluís Bonada: Les idees literàries en l’obra de Joan Coromines 53 Francisco Villar: Joan Coromines y los substratos prerromanos de la península Ibérica 67 Federico Corriente: Las etimologías árabes en la obra de Joan Coromines 89 Joan Soler: Repercussió de l’obra de Joan Coromines en la llengua catalana actual 107 Josep Moran: La gramàtica històrica catalana en l’obra de Joan Coromines 119 Carmen Barceló: El mozárabe en la obra de Joan Coromines 133 Alberto Blecua: Joan Coromines, editor del Libro de buen amor 145 Xavier Renedo: Joan Coromines, editor de textos catalans i occitans 155 Joan Veny: Joan Coromines i la dialectologia catalana 169 Ernest Rusinés: Crítica internacional de l’obra de Joan Coromines 183 Jürgen Untermann: Joan Coromines y la onomástica de la Hispania antigua 193 Joan Solà: L’obra de Joan Coromines 211 María Teresa Echenique: La lengua vasca en la obra de Joan Coromines 221 Maria do Carmo Henríquez: As fontes galego-portuguesas no Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 231 Joan Pujadas i Marquès: Notes biogràfiques de Joan Coromines 249 Josep Ferrer i Costa: Bibliografia de Joan Coromines 269 Joan Ferrer: Materials de Joan Coromines pendents d’edició, i propostes d’estudi 283 José Antonio Pascual: Joan Coromines. La dulce fuerza de su mirada 287 Paraules de clausura 293 Notícia dels autors 297 Índex de noms de persona i de matèries L’obra de Joan Coromines 5 Paraules d’obertura Hi intervenen: Joan M. Pujals Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Manuel Grau i Gasulla President de la Fundació Caixa de Sabadell Josep M. Pons Vicerector de la Universitat de Barcelona Fermí Vallbè Tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Educació i Cooperació de l’Ajuntament de Sabadell JOAN M. PUJALS Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Joan Coromines es va dedicar en cos i ànima –ell tot que tenen les nostres paraules quan es tracta de les coses sencer, integralment, a jornada completa i gairebé bàsiques.» Joan Fuster comentant-ho li donava la raó: podríem dir fins a l’extenuació– a l’estudi de la nostra «En el fons, la llengua, més que unir-nos tradueix la nos- llengua; no solament a l’estudi de la nostra llengua, però tra unitat prèvia, el fet de ser una mateixa societat». el cert és que la seva dedicació principal va ser a la llen- Si el doctor Coromines va fer tant pel país, pel país gua catalana. tot sencer, i per la seva llengua és –insisteixo– perquè el El doctor Coromines sentia una autèntica passió sentia. El patriotisme no hem de voler que es quedi tan per conèixer, que és molt més que una simple curiosi- sols en aquest nivell emotiu, però tampoc no hi ha de tat per saber. Ell estimava la vida que impregnava el renunciar, perquè és en aquests fonaments on hi ha l’im- nom de les coses, perquè el doctor Coromines era un savi puls previ a tota acció. No hi ha millor forma de conèi- més que no pas un erudit, un savi que hauria pogut que- xer, o de procurar conèixer, que estimar. Tota l’obra del dar-se en poeta, en historiador o en geògraf o en botànic; doctor Coromines és –en el fons i en la forma– una totes aquestes disciplines haurien pogut donar sortida immensa declaració d’amor, un immens homenatge al –ben segur que amb idèntics resultats– a la seva immen- que hi ha de més profund i de més autèntic en nosaltres sa passió pel país i per la llengua. mateixos. No estem deslligats del passat, no estem des- Joan Coromines era un home que estimava, un cientí- lligats de l’entorn, no estem deslligats de la llengua que fic que estimava allò que procurava entendre en tots els expressa i dóna sentit a una realitat de la qual formem seus replecs i en tota la seva complexitat. Joan Coro- part i a la qual volem continuar donant sentit des de la mines era un home que estimava el seu país, els països nostra pertinença activa i responsable. que mantenen el català com a lligam de la seva unitat He volgut remarcar aquesta condició de patriota del més profunda. doctor Coromines perquè és la que millor ens pot fer Joan Fuster escrivia a propòsit de Josep Pla aquestes comprendre el sentit de la seva vida i obra, i perquè paraules: «Tota llengua és una creació social tan profun- Coromines no solament estimava el país i la seva llen- da com essencial. Històricament, els idiomes s’han for- gua, sinó que s’hi sentia implicat, concernit. De manera mat i s’han estès en el cos autònom de les societats que el destí del seu país i el destí de la seva llengua ell obeint la seva cohesió interior; cada societat, el seu, i per sabia que també eren el seu propi destí, que de la seva això són distintes. L’idioma, de més a més, ve a ser el continuïtat depenia també la seva. I segons com es miri dipòsit o l’arsenal, viu, de tota l’experiència col·lectiva és així. Coromines viurà en la memòria dels catalans en de la societat que el parla». la mesura que perduri i en la mesura que millori de con- El doctor Coromines va estudiar amb passió i amb dició i de consideració social la llengua catalana. Per intel·ligència tot l’immens arsenal de paraules que ens això és tant d’agrair que ara se li hagi volgut retre en ajuden a ser nosaltres mateixos, i ho va fer com ho feien aquest Auditori de la Caixa de Sabadell aquest cicle els excursionistes científics del segle XIX, pas a pas i amb d’homenatge, que ens ha de fornir un coneixement més il·lusió, però, també, sense defugir mai cap mena d’es- aprofundit del seu treball i del seu ampli camp d’interes- forç. «Els homes i les dones d’aquestes terres –va escriu- sos. re el seu amic Josep Pla referint-se a les terres de parla Com a conseller de Cultura de la Generalitat, felicito catalana– estem units no per raons superficials, anecdò- tots els organitzadors d’aquest Cicle, i molt especialment tiques, menys encara folklòriques; estem units per una el Dr. Joan Solà, a ell, a les germanes del Dr. Coromines mateixa concepció de la vida, per la idèntica significació –que avui ens han volgut acompanyar en aquest acte– i a L’obra de Joan Coromines 9 MANUEL GRAU I GASULLA President de la Fundació Caixa de Sabadell L’any 1997, més enllà de ser una data simbòlica en el versitat de Barcelona, vàrem decidir posar de la nostra part món de les Lletres Catalanes per la commemoració de tot allò que calgués perquè l’organització d’aquest esdeve- l’any Pla, diria que també ha estat –i podrem adonar-nos niment fos un èxit, i els he de dir que l’esforç, en aquests millor de la importància d’aquesta data– l’any de la des- ocasió, ha estat molt especial, però al nostre entendre, aparició d’una figura excepcional de la nostra història, necessari. Els resultats els podrem conèixer a partir d’avui i sobretot en la vessant lingüística, i m’estic referint, és clar, fins al proper cinc de març, però també molt després, quan a la mort, el dos de gener de l’any passat, del filòleg i roma- els efectes d’aquest primer pas que donem des de Sabadell nista Joan Coromines. Sens dubte, i com encertadament es es materialitzin en una publicació que contingui tots els co- posa de manifest en tota la documentació sobre aquestes neixements exposats en aquest Auditori durant les properes sessions que avui inaugurem, el lingüista català més com- setmanes.
Load more

Recommended publications
  • Dolors Bramon
    No. 1 (Spring 2013), 1-12 ISSN 2014-7023 HOMOPHONIC TRANSFORMATION OF TOPONYMS: SOME EXAMPLES FROM ANDALUSI ARABIC AND A NEW INSTANCE FROM PLA DE L’ESTANY Dolors Bramon Institut d’Estudis Catalans Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona e-mail: [email protected] Received: 27 December 2012 / Revised: 21 January 2013 / Accepted: 14 May 2013 / Available Online: 17 June 2013 Resum És sabut que amb el pas de l’àrab a les llengües romàniques, diversos topònims d’origen àrab varen sofrir un procés de transformació d’acord amb algun nou significat que pogués ésser entès pels usuaris de la llengua receptora. Aquest treball analitza alguns casos de transformació popular per homofonia, amb especial atenció als noms de lloc que deriven de l’existència d’aigua (al-cuyún) i que sovint vas ser confosos amb “lleons” i en proposa un de nou –Lió– al Pla de l’Estany. Paraules clau: romandalusismes, toponímia, homofonia Abstract It is a well-known fact that with the substitution of Romance languages for Arabic many Andalusi place names were given a new interpretation and, accordingly, a new shape through folk etymology, relative homophony being one of the most salient factors governing the process. The present paper gathers and analyses some instances of such homophonic reinterpretations and also suggests a similar origin for the Catalan place name Lió (Pla de l’Estany, Banyoles), which, just like some other -lleó and -lió toponyms, might derive from the Arabic al-cuyūn ‘the springs’. Key Words: Andalusi Arabic, place names, homophony * Unless otherwise specified, the English translation of texts and quotations is by PangurBàn Ltd.
    [Show full text]
  • 021505.Pdf (146.5Kb)
    ABOUT THE CONCEPT OF ONOMASTIC IDENTITY: THE PRIVILEGES' PARCHMENTS OF THE CITY OF BALAGUER (1211-1352) MOISÉS SELFA UNIVERSITAT DE LLEIDA SpaIN Date of receipt: 10th of March, 2010 Final date of acceptance: 4th of February, 2014 ABSTRACT This paper is an analysis of the name that appears in the Pergamins de Privilegis of the city of Balaguer. The historical period that we take for this study includes the years 1211-1352. The structural study of the systems of designation allows us to say that these spread and claim an identity to a concrete geographical space, the city of Balaguer of the 13th and 14th centuries; that the first name of the inhabitants of Balaguer in the Late Middle Ages are faithful to the trends set by the fashion onomastic predominantly in the Catalonia at that time and that the anthroponomy of Balaguer of the historic time covered offers as majority the surnames that come from place names. All these features allow us to talk of onomastic trends that confer identity to a population in constant geographical movement. KEY WORDS Onomastic, Identity, Privilegis, Anthroponymy, Toponymy. CAPITALIA VERBA Onomastica, Identitas, Privilegia, Anthroponimia, Toponimia. IMAGO TEMPORIS. MEDIUM AEVUM, VIII (2014) 135-149. ISSN 1888-3931 135 136 MOISÉS SELFA 1. The concept of onomastic identity Since ancient times, people have used a name to differentiate themselves from their peers. This name was given to a person in accordance with one of his or her physical or moral characteristics, since they were not given at birth, but as a person matured in life and began to stand out for one of these qualities.
    [Show full text]
  • Article Journal of Catalan Intellectual History, Volume I, Issue 2, 2011 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI 10.2436/20.3001.02.9 | Pp
    article Journal of Catalan IntelleCtual HIstory, Volume I, Issue 2, 2011 | Print ISSN 2014-1572 / online ISSN 2014-1564 DoI 10.2436/20.3001.02.9 | Pp. 123-130 http://revistes.iec.cat/index.php/JoCIH On the Philosophers’ Exile and Pere Coromines’ Desterro1 Jordi Sales-Coderch universitat de Barcelona. facultat de filosofia Departament de filosofia teorètica i Pràctica. Barcelona [email protected] abstract This article suggests a reconsideration of the term “exile” as it is referred to the Cata- lan thinkers since the armed conflict of 1936-1939. “Inner exile” is a label whose use frequently obeys to ideological and personal considerations rather than to an objective characterisation. Thus, what serves to discredit some authors is neglected for others who enjoy a positive characterisation . This is also the case of “exile”. Pere Coromines [1870-1939] stands here as an initial example. key words exile, inner exile, Pere Coromines. 1 1. By Way of Introduction: An Uncomfortable Question In order to contextualise what I will say about some key figures in Catalan culture and, above all, to indicate the direction of my current work on essays in Catalan and their possible and difficult standardised acceptance, I will begin with a question expressed by Marta Pessarrodona. In the introduction to França 1939. La cultura catalana exiliada (France 1939. Catalan Culture Exiled), her coherent, useful and ambitious book on a very complicated issue and which has the particular merit of having been produced at all, she writes: “I have also repeatedly asked myself why important figures at a political, intellectual and artistic level, such as Lluís Nicolau d’Olwer or Pere Coromines, are so unfa- 1 Pere Coromines, as the author explains in the text, opts for the use of this word, desterro (ban- ishment), instead of the word exili because of its connotations.
    [Show full text]
  • Before Babel: a History of Basque Literatures
    Before Babel: A History of Basque Literatures Joseba Gabilondo BαRβaπoaK © 2016 Barbaroak. All rights reserved Printed in the United States of America on acid-free paper. Design: Joseba Gabilondo. Photographs: Wikimedia commons. ISBN: 978-1530868322 Library of Congress Cataloging Data: PH5281 .G33 2014 Barbaroak, LLC. www.barbaroak.com Only Basques preserve, to our days, their vulgar and barbarian language, which does not show any elegance, and is very different from the rest of languages and the most ancient of Spain, […] it is said that the whole Spain made use of the Basque language before the Romans entered these provinces and, with their arms, spread their language. It is also said that, because these Basque people were vulgar, ferocious, and wild […] and the mountains they inhabited were inaccessible, they never fell completely under the yoke of the foreign empire, or they shook it swiftly. Juan de Mariana, General History of Spain, (1601). What are we waiting for while congregated in the forum? The barbarians are expected to arrive today. Why is there such lack of action in the senate? Why are the senators sitting still and do not legislate? Because the barbarians will arrive today. … Why are the streets and public squares becoming empty? And everybody is going home with skeptical thoughts? Because night has fallen and the barbarians did not arrive. Some people came from the border And reported that the barbarians do not exist anymore. Now what are we going to do without barbarians? These people were after all a kind of solution. Constantine P. Cavafy. “Waiting for the Barbarians.” (1904; translation by Konstantinos Karpozilos).
    [Show full text]
  • Introduction: Albert Porqueras-Mayo (I930-2003) in Memoriam
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Introduction: Albert Porqueras-Mayo (I930-2003) In Memoriam Catalan Review, Vol. XVIII, number 1-2, (1998), p. 9-12 ALBERT PORQUERAS-MAYO (1930-2003) INMEMORIAM T he unexpected death of Professor Albert Porqueras-Mayo has left us all alone. His dedication and vision was not only instrumental in the foundation of NACS (North American Catalan Society) but essential in the continued presence and development of Catalan Studies throughout the United States of America, where he taught Catalan and Spanish Literatures at the University of Missouri (1960-1968) and at the University of Illinois at Urbana-Champaign (1969-2000).
    [Show full text]
  • Joseph Gulsoy: an Appreciation Donna Rogers
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Joseph Gulsoy: An Appreciation Donna Rogers Catalan Review, Vol. XIII, number 1-2, (1999) p. 11-28 JOSEPH GULSOY: AN APPRECIATION DONNA M. ROGERS INTRODUCTION Between 1981 and 1986, l was fortunate to have the opportunity to take or audit a number of classes from Professor Joseph Gulsoy at the University of Toronto, as l undertook a course of study leading to the Ph.D. in Hispanic Languages and Literatures. l was even more fortunate that Professor Gulsoy agreed to direct my dissertation, and did so with his customary patience and generosity.
    [Show full text]
  • Centenari Joan Coromines
    JOAN COROMINES (1905-1997) CENTENARI JOAN COROMINES (BARCELONA, 1905-PINEDA DE MAR, 1997) LOGO COMISSIÓ 2005 1 CENTENARI 2 JOAN COROMINES (1905-1997) PRESENTACIÓ L’any 2005 es va commemorar el centenari del naixement de Joan Co- romines i Vigneaux, els actes de celebració del qual es clouran a finals del 2006. En ocasió d’aquesta efemèride, la Generalitat de Catalunya vol retre homenatge a la figura de Coromines per ressaltar la importància d’aquest lingüista català reconegut arreu del món com un dels princi- pals estudiosos de la lingüística romànica. El lingüista Joan Coromines va servir Catalunya a través de l’estudi de la seva llengua, que coneixia amb gran profunditat, en tota l’extensió de les terres de parla catalana, i a través de la qual va bastir el seu pro- jecte científic. Creiem que cal, amb motiu del centenari del seu naixe- ment, fer difusió de la seva vasta obra, així com també de les virtuts que l’animaven: tenacitat, rigor i esforç, valors aquests que haurien de ser un exemple per a tothom. Estem segurs que aquest opuscle contribuirà a aquesta finalitat. Carles SOLÀ I FERRANDO Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya 3 CENTENARI 4 JOAN COROMINES (1905-1997) UNA VIDA AL SERVEI DE LA LLENGUA I DEL PAÍS JOAN PUJADAS I MARQUÈS Joan Coromines i Vigneaux va néixer un 21 de març de 1905 a Barce- lona en el si d’una família benestant, però no rica, formada per l’advo- cat, polític i escriptor Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870- Buenos Aires, 1939) i per la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils (Giro- na, 1878-Barcelona, 1964).
    [Show full text]
  • Presence and Persistence of Basque Toponymy in Catalan Pyrenees
    Presence and persistence of Basque toponymy in Catalan Pyrenees. Some geographical questions Joan TORT-DONADA 1. Introduction The existence of the Basque language, or Euskara, forming a veritable “linguistic island” (due to its non-Indo-European origin, and to the impossibility of establishing any links with any known language family) in the southeast of Europe, raises interesting questions of a geo- linguistic and geo-historic nature; it also raises interesting questions of onomastics, in general, and of toponymy, in particular. Although today the language is spoken mostly in the autonomous community of the Basque Country and in part of Navarre in Spain, and in the dépar- tement of Pyrénées-Atlantiques in France, it is widely accepted that historically its territory was much broader: specifically, it extended across Aquitaine and much of the Ebro river basin, occupying more than half the mountain chain of the Pyrenees and extending as far even as the western sector of the Catalan Pyrenees.1 Looking beyond the existence of this “linguistic island”, attempts at understanding the Basque language and its toponymy from a his- torical perspective run into a further problem: its somewhat uncertain delimitation with respect to other ancient languages. And, more espe- cially, with respect to Iberian, that is, the palaeo-Hispanic language spoken in the Iberian Peninsula before Latin established itself as the predominant language. Thus, the fact that Basque was a non-Indo-Euro- pean language led experts, among whom we find Wilhelm von Hum- boldt, at the beginning of the 19th century, to question whether they might not in fact be the same language.
    [Show full text]
  • Bibliografia Completa De Joan Coromines
    BIBLIOGRAFIA DE JOAN COROMINES PER JOSEP FERRER I COSTA 1 ÍNDEX A. Llibres de lingüística: n.os [1]-[12] B. Edicions d’autors antics i moderns: n.os [1]-[20] C. Traduccions: n.os [1]-[5] D. Col·laboracions: n.os [1]-[38] E. Articles: n.os [1]-[104] F. Ressenyes: n.os [1]-[19] G. Pròlegs: n.os [1]-[11] H. Discursos i cartes: n.os [1]-[68] I. Col·laboracions en diaris: n.os [1]-[22] J. Entrevistes: n.os [1]-[19] K. Vídeo: n.os [1]-[2] L. Miscel·lànies: n.os [1]-[4] M. Web: n.os [1]-[4] N. Catàlegs d’exposicions: n.os [1]-[2] LLEGENDES > ‘reproduït, totalment o no, amb modificacions o sense modificacions, en’ V. ‘textos que conté’ Cf. ‘textos relacionats’ 2 A. LLIBRES DE LINGÜÍSTICA 1. COROMINAS, Juan, Vocabulario aranés. Tesis doctoral. Barcelona: Imprenta de la Casa de la Caridad, 1931, XXIII + 118 pp. [> A11.] 2. COROMINES, Joan, El que s’ha de saber de la llengua catalana. Palma de Mallorca: Moll, 1954, 144 pp. (Biblioteca Raixa; 1) (2.a ed., 1955, 141 pp.; 3.a ed., 1966; 4.a ed., 1970; 5.a ed., 1972; 6.a ed., 1976, 163 pp.; 7.a ed., 1978; 8.a ed., 1980; 9.a ed., 1982; 10.a ed., revisada i augmentada, 1992, 161 pp.) [> A5, E64; V. D1, D2, E39, E68, E70.] 3. COROMINAS, Joan, Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana. Madrid: Gredos; Berna: A. Francke A. G., 1955-1957, 4 vol.: I (A-C), 1954, LXVIII + 993 pp.; II (CH-K), 1955, 1.081 pp.; III (L-RE), 1956, 1.117 pp.; IV (RI-Z.
    [Show full text]
  • Michelin Spain: North, Basque Country, Navarra, La Rioja Map 573 Pdf
    FREE MICHELIN SPAIN: NORTH, BASQUE COUNTRY, NAVARRA, LA RIOJA MAP 573 PDF Michelin Travel & Lifestyle | none | 16 Apr 2012 | Michelin Travel Publications | 9782067175143 | English | United States Melbourne Map Centre | Spain | Regions Navarre is in the transition between Green Spain and semi-arid interior areas, causing a vast difference of Basque Country between various parts of the region. The transition also renders a highly variable climate, with cooler spells and heat waves mixing in summer. Winters are mild for the latitude. Navarre is one of the historic Basque districtswith its Basque features conspicuous in the north, while virtually absent on the southern fringes. The first documented use of a name resembling NavarraNafarroaor Naparroa is a reference to navarrosin Eginhard 's early-9th-century chronicle of the feats of the Holy Roman Emperor Charlemagne. There are two proposed etymologies for the name. The linguist Joan Coromines considers naba to be linguistically part of a wider Vasconic or Aquitanian language substrate, rather than Basque per se. Before and during the Roman Empirethe Vascones populated the southern slopes of the Pyreneesincluding the area which would ultimately become Navarre. In the mountainous north, La Rioja Map 573 Vascones escaped large-scale Roman settlement, except for some coastal areas— for example Oiasso in what is now Gipuzkoa —and the flatter areas to the south, Calagurris in what is now La Riojawhich were amenable to large-scale Roman farming —vineyards, olives, and wheat crops. There is no evidence of battles fought or general hostility between Romans and Basques, as they had the same enemies. Neither the Visigoths nor the Franks ever completely subjugated the area.
    [Show full text]
  • The Neolithic Discontinuity Paradigm for the Origin of European Languages 153
    10.3726/78000_151 The Neolithic Discontinuity Paradigm for the Origin of European Languages1* Xaverio Ballester Universitat de Valéncia Abstract Although the prehistoric Urnfield Culture (German Urnenfelderkultur), a late Bronze Age central European archaeological culture, has traditionally been linked to Indo- European speaking people and more specifically to the Celts, there are good reasons to believe that it would better be attributed, at least partially, to non-Indo-European speakers. Three idiosyncratic ancient non-Indo-European languages, Aquitanian, an ancestral form of Basque, Iberian and Etruscan, may safely be related, directly or indirectly, to the Urnfield culture. The European Neolithic was probably characterized by a kind of linguistic discon- tinuity, a circumstance that legitimizes the proposal of accepting a model characterised by some Neolithic discontinuity along with general Paleolithic continuity. The Neolithic Dis- continuity Paradigm offers a clear corollary to the Paleolithic Continuity Paradigm, being its most natural counterpart. Keywords Indo-European, Urnfield culture, Etruscan, Iberian, Basque. Discontinuity = Indo-European Languages? In 1987 Colin Renfrew shook the foundations of Indo-European Linguistics with his Archaeology and Language. Since he is an archaeologist and not a linguist, his book was somewhat unexpected. It contained two major aspects: 1) an empirical criticism of the traditional theory of the origin of the Indo-European languages, and 2) a new proposal for their origin. If we did and still do largely agree with his criticism of the traditional theory, his new proposal, which pointed to a Neolithic origin of the Indo-European languages, was full of highly controversial assumptions lacking sound em- pirical foundation, such as: * I am deeply grateful to Dr.
    [Show full text]
  • La Recepció De L'onomasticon Cataloniae De Joan Coromines En
    ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA La recepció de l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines en la Romània Emili Casanova DOI: 10.2436/15.8040.01.274 Resum Joan Coromines és, sens dubte, el pare de la toponímia catalana pels seus reculls de primera mà i per l’intent d’explicar etimològicament cada topònim a través de l’Onomasticon Cataloniae, que no són només els 8 volums que va publicar Curial-La Caixa sinó també tots els seus estudis monogràfics sobre toponímia, com Estudis de toponímia catalana, Topica hesperica, etc. Però a diferència dels seus estudis d’etimologia lèxica, que han rebut moltes ressenyes i anàlisis de filòlegs europeus i americans, no es coneix cap estudi sobre el valor de les seues propostes toponímiques al si de la Romània. Per això i com a complement al treball que vaig presentar al congrés de Pisa “La presenza della toponimia romanza nell’Onomasticon Cataloniae di Joan Coromines” pretenc analitzar la recepció de la seua obra en els toponimistes romànics i en les revistes de referència de la matèria. Hi faré tres apartats: a) Cites directes de Coromines acceptant o refusant les seues etimologies b) Contrast entre les teories de Coromines i d’altres romanistes sobre topònims coincidents com Avinyó, Arles, i altres. c) Recepció de les seues idees sobre el sorotapta, el mossàrab, etc., entre romanistes. ***** 0. En el XXIIé Congrés Internacional d’Onomàstica (ICOS-Pisa, 2005) vaig presentar la comunicació titulada “La presenza della toponimia romanza nell’Onomasticon Cataloniae di Joan Coromines”. En ella presentava l’OnCat i el caracteritzava, recollia les fonts bibliogràfiques romàniques usades en l’obra, dividia en 11 grups els casos on el mestre acudia a la documentació i a les aportacions de romanistes il·lustres per a reforçar la seua opinió, i acabava agrupant en 8 camps la contribució corominiana a la Romània.
    [Show full text]